Operació món: Llengua 4º (demo)

De quina manera podem promoure el respecte a l’aula i fomentar la convivència? I si elaborem un conte que transmeta un missatge de pau?

De què t’agradaria treballar de major? Preparem racons a l’aula sobre diversos oficis: jugarem a representar-los i comentarem com ens hem sentit.

Quin altres aprenentatges, a més dels que fas a l’escola, t’agradaria adquirir? Fem una enquesta per a conéixer els nostres interessos.

Hem d’evitar que desapareguen més espècies. Investiguem quines són algunes de les espècies més amenaçades i en fem targetes per a donar-les a conéxier.

REPÀS TRIMESTRE 1

Què saps sobre els avanços de la ciència i la tecnologia? Triem un invent, investiguem la persona que el va descobrir i fem un mural per a donar-lo a conéixer.

Reflexionem sobre la nostra localitat i com podem fer-la més acollidora. Arrepleguem les nostres idees en poemes i preparem un recital per a la resta de classes.

De quina manera podem evitar tirar els aliments que hem preparat? Inventem receptes per a aprofitar el menjar que ens ha sobrat.

Reflexiona sobre les teues emocions i les que identifiques en el teu entorn. Elabora al llarg d’una setmana el quadern de les emocions, així veuràs quant canvien!

REPÀS TRIMESTRE 2

De què treballen els vostres familiars? Els agraden els seus treballs? Reflexionem sobre les seues condicions de treball i com es podrien millorar.

Què podem fer per a conscienciar el nostre entorn que cal protegir les mars i els oceans? Inventem eslògans per a salvar la mar, els enregistrem i els difonem.

Què podem fer per a frenar el canvi climàtic? Investiguem iniciatives del nostre entorn i les donem a conéixer. Fem un noticiari per la Terra!

Ja que sabem com d’important és la canalització de l’aigua fins a cada casa, què et sembla si investiguem com es feia en el passat i descobrim les fonts de la nostra localitat?

Pau, justícia i institucions sòlides

Igualtat de gènere

Educació de qualitat

Vida d’ecosistemes terrestres

1 2 3 4

Creem un món millor Vinga, que tu pots! Jo vull aprendre

Tots els éssers vius són importants

ESCOLTE I PARLE LLIG I ESCRIC CONEC LA MEUA LLENGUA

Ens divertim rapejant

Contem acudits

• Llig: Faules d’Isop

• Descobrisc paraules: les faenes domèstiques

• Escric: contes tradicionals

• Conec: els gèneres literaris

• Llig: Primeres rondalles d’Enric Valor

• Descobrisc paraules: la fruita seca

• Reconec: les parts d’una narració

• Elaborem: una narració breu

• Llig: Les princeses insòlites

• Descobrisc paraules: el cos humà

Ens descrivim

Done la meua opinió

• Fem: descripcions

• Conec: els personatges de la narració

• Llig: El lleó que volia deixar de ser menut

• Descobrisc paraules: els hàbitats terrestres

• Escric: una carta al director

• Identifique: el narrador d’una història

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Revista Eco-Acció: Eco-Ajuda

• Llig: L’inventor despistat

Explique com és un espai

Recitem

Parlem de menjar

Parlem de les emocions

• Descobrisc paraules: la casa

• Descrivim: espais

• Descric: espais fantàstics

• Llig: poemes sobre els pobles

• Descobrisc paraules: els tipus d’habitatge

• Mesurem: versos (I)

• Fem: poemes

• Llig: poemes alimentaris

• Descobrisc paraules: menjars del món

• Escrivim: receptes de cuina

• Mesurem: versos (II)

• Llig: Rita, l’ocelleta poruga

• Descobrisc paraules: sentiments i emocions

• Ordenem: les nostres emocions

• Descobrisc: recursos literaris

Fem una lectura dramatitzada

Fem una explicació

Enregistrem notícies

Donem instruccions

• Gramàtica: lletra, síl·laba i paraula

• Ortografia: separació sil·làbica

• Gramàtica: oració, paràgraf i text

• Ortografia: paraules agudes, planes i esdrúixoles

• Gramàtica: classes d’oracions

• Ortografia: regles d’accentuació

• Gramàtica: el subjecte i el predicat

• Ortografia: els signes de puntuació

• Gramàtica: el nom

• Ortografia: la esse sorda: s , ss , c i ç

• Gramàtica: l’adjectiu. Els pronoms personals

• Ortografia: la esse sonora: s , z i tz

• Gramàtica: articles, interrogatius i demostratius

• Ortografia: l’apòstrof

• Gramàtica: possessius i numerals

• Ortografia: paraules amb x , tx i ig Els sons de la x

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Missi ó Plàstic-free : Plantes en perill

• Llig: La volta al món en 80 dies

• Descobrisc paraules: el teatre

• Coneixem: el text teatral

• Escric: un fragment teatral

• Llig: «Què és un oceà?»

• Descobrisc paraules: els éssers marins

• Escrivim: eslògans

• Conec: els diàlegs i els monòlegs teatrals

• Llig: I tu, què fas contra el canvi climàtic?

• Descobrisc: frases fetes

• Escric: una notícia de premsa

• Transformem: una narració en un text teatral

• Llig: «El reg a Vila-real»

• Descobrisc paraules: l’aigua

• Expressem: opinions

• Sé escriure: en estil directe i indirecte

• Gramàtica: adverbis, preposicions i conjuncions

• Ortografia: paraules amb j , g , tj i tg

• Gramàtica: el verb (I)

• Ortografia: paraules acabades en p , b , t , d , c i g

• Gramàtica: el verb (II)

• Ortografia: ús de b i v . Ús de l·l

• Gramàtica: la comunicació

• Ortografia: paraules amb c , qu , qü , g , gu i gü

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La contaminaci ó silenciosa de les aigües : Oli usat, oli reciclat!

1 Creem un món millor

Per a conviure amb harmonia hem de respectar les opinions de les altres persones, solucionar els conflictes per mitjà del diàleg i fomentar les relacions pacífiques.

Com ho veus?

Quina relació penses que tenen els protagonistes de la imatge?

Creus que tenen algun conflicte?

Creus que el respecte fomenta la convivència?

La dada

Respectar-nos és fonamental perquè les societats es desenvolupen i prosperen.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

De quina manera podem promoure el respecte a l’aula i fomentar la convivència? I si elaborem un conte que transmeta un missatge de pau i el presentem a l’escola?

Seguix el fil!

Ens divertim rapejant

Has escoltat mai un conte cantat?

L’abella i el colom

Aprenem a pensar i a comportar-nos?

Les faenes domèstiques

Totes i tots podemcol·laborar en les faenes de casa.

Escrivim contes tradicionals

Conec els gèneres literaris

CONEC LA MEUA LLENGUA

Quins contes t’agraden més?

Els textos literaris transmeten sentiments.

Lletra, síl·laba i paraula Separació sil·làbica

Ens divertim rapejant

De segur que més d’una vegada t’han contat un conte, te n’han cantat alguna vegada? El rap és una manera diferent de contar una història.

1 Escolteu un fragment d’ El rap de la Gallina Carolina de Pep Castellano i intenteu cantar la tornada.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

Somriu a tota hora viu molt alegrement. La gallina Carolina, una artista independent.

És ampla, gran, ben plantada, rapera, i li agrada vestir amb roba vaquera.

Pírcings a la panxa a la cresta i al bec i una rosa roja tatuada al culet.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

Com que havia menjat de color tan variat l’ou li va eixir molt ben decorat.

Era com si algú li l’haguera pintat. De verd, de taronja, de roig, de morat.

En veure’l Carolina quasi cau del desmai. Era l’ou més bonic que havia vist mai.

Cocopap, cococopap, rimant un ritme, rimant un rap.

2 Comenteu en grup les qüestions plantejades.

• Com es diu la gallina?

• Com és Carolina? Quis adjectius usa el rap per a descriure-la?

estreta moderna independent trista menuda

morada rapera

• Què porta a la panxa, a la cresta i al bec?

• Que va pondre la gallina? Com era?

• A Carolina li agrada?

gran alegre

3 Relaciona les paraules que rimen en cada estrofa.

alegrement mai bec decorat rapera independent variat vaquera desmai culet

Temps de rap

En grups, elaboreu un rap i interpreteu-lo a l’aula. Seguiu aquests passos.

– Penseu en alguna vivència que hàgeu compartit a l’inici del curs.

– Escriviu la història en forma de poema.

– Recordeu que convé que els versos rimen.

– Penseu en una tornada contagiosa i alterneu-la amb les estrofes.

– Organitzeu-vos i repartiu-vos el text per a interpretar-lo. La tornada, podeu fer-la tots a una.

– Us podeu acompanyar d’una base rítmica. Bé podeu crear-la amb una aplicació en línia o amb instruments improvisats a l’aula.

nota!

Per mitjà d’un rap podem contar una història que resultarà fàcil de recordar.

Llig una narració amb una faula

Aprenem a pensar i a comportar-nos? Les faules són històries d’on es trauen ensenyaments i bones conductes.

L’abella i el colom

La iaia Virtu va eixir al pati alarmada pels crits. Laia i Arnau tornaven a barallar-se per veure qui agafava la mànega d’aigua per a llavar el gos.

—Sempre igual. Com el gat i el gos. Heu d’aprendre a treballar en equip.

A fi de posar pau, la iaia va afegir: «La vostra disputa em recorda la faula de l’abella i el colom. Voleu que us la conte?». Els dos xiquets van assentir. Per res del món es perdrien una de les històries de la iaia.

Conta la història que Flabiol era el millor dels coloms missatgers de la ciutat d’Àtenes, no hi havia missió que se li resistira. En aquella època, no hi havia carters i Flabiol arribava abans que qualsevol altre colom. Un dia que feia bo, Flaviol volava veloç com un llamp i no va veure una abella que venia en direcció contrària. Van xocar i el colom s’emportà una bona cabotada.

L’abella, mig marejada pel colp, va caure en una basseta d’aigua. Movia les potetes i les ales, desesperada, sense poder eixir-ne:

—Mira per on vas! —li va recriminar Flaviol.

—Jo anava pel meu caminet de tornada al rusc. I tu has aparegut a tota velocitat. M’has fet caure en aquesta bassa i m’estic ofegant. Ajuda’m.

—Qui, jo? Toca... Soc el primer colom missatger d’Atenes! No puc perdre el temps. Et mereixes el que t’ha passat!

—Ajuda’m a eixir de l’aigua. M’ofegue.

—Per què t’hauria d’ajudar?

—Si no em traus de l’aigua, moriré.

—No és el meu problema. A mi, ni fred ni calor.

Abans de llegir

• Què predomina en aquest text, la narració o el diàleg?

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

—Sí que ho és! Totes les criatures, grans i menudes, tenim un paper al món. Hui hem xocat i t’he destorbat, cert. Però un altre dia, pots necessitar la meua ajuda. Si m’ajudes, el dia que em necessites, em trobaràs. Paraula de l’abella Pinyola.

Flabiol, que en el fons era bon colom i no li agradava fer mal a ningú, va allargar el coll, va agafar l’abella i la va deixar a la vora de la bassa. La primavera següent, Atenes va ser atacada per una flota de pirates i estava incomunicada. Les autoritats volien demanar ajuda a les ciutats veïnes i van decidir que Flabiol portaria un missatge a la ciutat de Corint.

Flabiol ignorava que hi havia uns pirates amagats davall d’unes oliveres que vigilaven que no passara ningú. Un dels pirates va veure el colom: —Mira, un colom! Si el cacem tindrem alguna cosa diferent per dinar.

—Sí, és gros i lluït. Encerta’l amb l’arc quan passe per damunt nostre. Flabiol volava confiat, sense adonar-se del perill. El pirata va tensar l’arc i apuntà. Quan estava a punt de disparar, una abelleta se li parà en la punta del nas.

Va fer una manotada alhora que disparava i la fletxa va passar pel costat de Flabiol. Només aleshores va entendre el perill que corria i pels moviments del pirata, va intuir que espantava un insecte: —Deu ser l’abella Pinyola.

Flabiol va aconseguir dur el missatge a Corint i aquesta ciutat envià

Llig una narració amb una faula i una dita

Comprenc la lectura

1 Per què la iaia Virtu conta als seus nets la faula del colom i l’abella?

• Perquè la iaia està avorrida i li agrada molt contar històries.

• Perquè la iaia és una gran experta en animals.

• Perquè la iaia vol fer pensar els germans sobre la seua conducta.

2 Quins animals són els protagonistes de la faula? Com els diuen?

3 Quin és l’ensenyament que transmet aquesta faula?

4 Què és un colom missatger?

5 Per què les abelles són tan importants per a les persones?

6 Per què el colom va salvar l’abella de morir ofegada?

7 Com va salvar l’abella el colom?

8 Què vol dir: «Tots, grans i menuts, tenim el nostre paper al món»?

9 Laia i Arnau es barallen per la faena que han de fer. Ajudes a fer les tasques domèstiques a casa? Quines fas?

I tu, com soluciones els conflictes?

1 La iaia Virtu fa de mediadora en el conflicte entre Laia i Arnau. Alguna vegada has mediat entre dues persones per a solucionar un problema?

2 Què sols fer per a solucionar els conflictes amb altres persones?

Quan tenim un problema, hem d’aprendre a resoldre’l pacíficament.

Descobrisc paraules sobre les faenes domèstiques

Tots i totes podem col laborar en les faenes de casa: parar taula, netejar l’habitació, endreçar la roba, fer el llit…

1 Relaciona cada paraula amb la seua definició.

Agranar

Escurar Comprar Planxar

Passar la planxa calenta sobre una peça de roba per a llevar-li les arrugues.

Adquirir alguna cosa a canvi d’una quantitat de diners convinguda.

Netejar el terra amb una granera.

Netejar els plats, els gots, els coberts i la resta d’atifells de cuina o de menjador.

2 Ordena alfabèticament aquests verbs. estendre – ordenar – espolsar – cuinar

3 Quina paraula de cada parella trobaries primer en el diccionari?

colom – color abella – abril faula – foc

4 Reflexiona i relaciona cada definició amb el diccionari corresponent.

Coure i preparar els aliments.

Guisar, coure, bullir, fornejar, fregir, torrar.

El diccionari explica el sig nificat de les paraules, que hi apareixen ordenades alfabèticament. Hi ha diferents tipus de diccionaris.

Pren nota!

Si ens organitzem i ajudem en les faenes domèstiques millorarem la convivència a casa.

Escrivim contes tradicionals

Quins contes t’agraden? Segur que has sentit o has llegit molts contes i en podries explicar més d’un.

1 Assemblea d’idees A quin conte popular pertany cada fragment?

Un dia la mare li va dir: «Filla meua, has de dur aquests aliments a casa la iaia: fruita dolça, uns pastissets i uns formatgets. Però ja saps que la iaia viu al bosc, i és molt perillós creuar-lo perquè hi viu el llop».

Els dos porquets van eixir corrents i van anar a refugiar-se a casa del seu germà major. No havia passat massa temps quan el llop va arribar a la casa i va tocar a la porta. TOC, TOC, TOC.

Quan va arribar a la botiga i va demanar una paperina de safrà, el botiguer no sabia d’on venia aquella veu i el xiquet va haver de cridar ben fort: «Estic ací, darrere de la monedeta i vull un poquet de safrà!».

2 Pensa i tria quin és el missatge o consell que volen transmetre els contes populars següents.

Les set cabretes i el llop

L’aneguet lleig

Cal fer cas als consells dels adults.

Quedar-se a casa és molt divertit.

No hem de jutjar a ningú per les aparences.

La bellesa és la característica més important d’una persona.

Les

variacions En grups de quatre, trieu un conte popular. Escriviu-lo en un full i llegiu-lo a la resta. Tota la classe el recordàveu de la mateixa manera?

La majoria dels contes populars tenien un fi didàctic, és a dir, estaven pensats per a ensenyar.

Conec els gèneres literaris

Els textos literaris transmeten sentiments. Per a endinsar-nos en el món de la literatura hem de conéixer els gèneres literaris.

1 Llig aquests texos i respon les preguntes següents.

Les fades s’agafen amb força a les libèl·lules que les transporten. Salma, entremaliada, bufa un pessic de pols de la picor a la cara de Lara, que comença a esternudar i desequilibra la seua libèl·lula.

Adaptat d’ El jardí de la fada Esperança. Joaquina Barba.

El colom Ai, qui poguera volar, veloç, lliure i feliç, banyat de sol, i dur la pau, com el colom, aquest matí a tots els cors.

Marc Granell

( N orat fa llenya i li cau la destral al riu. )

N orat : Oh, la destral! Ara no podré tallar llenya i els meus fills passaran fam! Ai, quina desgràcia!

( De sobte, apareix la r ei Na de les aigües )

r ei N a : Què et passa, llenyater?

N orat : La destral, l’única cosa que tenia al món, m’ha caigut al fons del riu. Amb què mantindré la família?

Rondalla popular

• De qui es parla en el text A?

• Quin text és un diàleg entre personatges?

• Quin text fa rima i està escrit en vers?

Les obres literàries es poden agrupar en tres categories:

La narrativa conta una història, real o no, que viuen uns personatges.

La poesia s’escriu en vers.

El teatre és un diàleg que està escrit per a representar-lo davant del públic.

2 Quin text dels anteriors és narratiu? Quin, poètic? Quin, teatral?

3 A quin gènere literari pertany la lectura de la unitat?

Lletra, síl·laba i paraula

1 Aquest és els missatge secret que duia el colom Flabiol a Corint. Pots desxifrar què diu?

SLE SETARIP NEUQATA

AL TATUIC.

METISSECEN ADUJA.

2 Llig les paraules següents i digues quina té més lletres. colom – pau – justícia – abella

3 Escriu paraules que tinguen tantes lletres com caselles et presentem. Pots repetir lletres.

Amb les lletres de l’alfabet formem totes les paraules de la nostra llengua. Cada colp de veu amb què pronunciem una paraula s’anomena síl·la ba : co-lom.

4 Anota el nombre de lletres i de síl·labes de cada paraula.

Paraula Lletres Síl·labes

semàfor ? ?

bicicleta ? ?

full ? ?

regle ? ?

5 Escriu dues paraules amb cada una d’aquestes síl·labes.

ci lli

gue tau

co mer

• Quantes síl·labes té la paraula més llarga que has escrit?

Les paraules d’una síl·laba s’anomenen monosíl·labes. La resta són polisíl· labes

6 Copia la graella en el quadern i classifica-hi aquestes paraules. pis – calendari – casa – got – sofà – plat – armari finestra – ordinador – balcó – garatge – llavadora

Paraules monosíl·labes

Paraules polisíl·labes

Bisíl·labes (2) Trisíl·labes (3) Tetrasíl·labes (4) ? ? ? ?

7 Llig aquestes paraules i observa que els grups de lletres destacats en cada una es pronuncien en un únic so.

gori l·l a mà qu ina a rr òs me tg e ss a pi tj or abe ll a fle tx a ba ny era

8 Copia les paraules següents i encercla’n els dígrafs. parrupar – raqueta – baralla – company – xiquet dutxar – faig – paisatge – missió

9 Per parelles, ordeneu les síl·labes i escriviu paraules amb dígrafs.

xe - cot - ra

gat - ma - zem

gi - col - le llar - co

buig - re

jat - jut

10 Anota la lletra que falta en cada paraula.

car - te - re - ra

so - cas - la

Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un únic so.

Són dígrafs els aplecs rr , ss , ny , ig , tx , tg , tj , qu , gu , ll , l·l , tz

llaps iana medua piloa

• Ara, resol aquesta endevinalla. La solució la formen les lletres que has anotat.

El més llarg és el del mig; de mitjans, n’hi ha dos; un altre és menut i prim i el que falta és el més gros. Són els _ _ _ _ .

Separació sil·làbica

1 Observa com hem separat les síl·labes d’aquestes paraules.

Quan pronunciem en la mateixa síl·laba una vocal seguida de i o u formem un dif · tong .

tau-la dol-çai-na boi-na eu-ro

2 Separa amb guionets les síl·labes d’aquestes paraules amb diftong. faula trineu caure cuina coure almoina deure viure reina aire boira daurat

3 Llig les paraules següents i fixa’t com les pronuncies.

Quan dues vocals que estan juntes es pronuncien en síl·labes diferents formem un hiat

gà-bi-a pa-e-lla a-vi-ó po-al

4 Separa en síl·labes aquestes paraules amb hiat. gàbia estàtua ràdio energia notícia avaria aeroport poema

5 Classifica aquestes paraules segons que tinguen diftong o hiat.

piano faena

ciutat estàtua

fauna sainet

paella cruel

comboi huit

violí deure

6 Copia la graella i classifica-hi aquestes paraules. Separa’n les síl·labes amb guionets.

boa – cuiro – puntual – dijous – cullera – formatge gaita – riera – esquelet – riure – novel·la – diana Tenen diftong Tenen hiat Tenen dígraf ? ? ?

7 Copia aquest esquema i completa’l.

Síl .labes

se separen tenint en compte

Els dígrafs qu, gu, ny, ll i ig no es partixen ( es-que-na, banye-ra ). La resta de dígrafs sí que se separen en síl·labes diferents (bos-sa, cot-xe, fetge, car-ro ).

Dígrafs Diftongs

Hiats

Se separen No se separen ny, ll, …, … i ig.

La resta… No se separen

DICTAT: Treballem la síl laba

1 Llig atentament el text del dictat.

Begonya és una xica intel·ligent, original i molt creativa . Té moltes aficions , però diu que escriure poemes és el que més li agrada. Cada dia , quan acaba l’escola, es posa davant de l’ordinador i escriu alguns versos.

2 Classifica les paraules destacades segons que tinguen diftong o hiat.

3 Copia les paraules que tenen dígraf i separa’n les síl·labes.

4 Escriu el text al dictat en el quadern i corregix-lo. Fixa’t bé en les errades.

Després de fer el dictat, valora aquests aspectes.

Ortografia Presentació Cal·ligrafia

Q uè he aprés?

El diccionari

1 Quina paraula de cada parella trobaries primer en el diccionari? Copia-la.

sucar / seure

casa / clavell

fort / fusta

tassa / tap

aire / altra

diari / disc

2 Amb l’ajuda del diccionari adequat escriu:

a) Sinònims de veloç , llavar i obscur

b) Com es diu en anglés pluja, saltar i port.

Lletra, síl·laba i paraula

3 Escriu en la llibreta:

a) Dues paraules monosíl·labes.

b) Una paraula que tinga més de sis lletres.

c) Dues paraules de quatre síl·labes.

4 Completa aquestes oracions amb unes paraules que tinguen dígraf.

– La ... de l’hort estava humida i plena d’herba.

– El … està aparcat davant de l’escola.

– A les ... del migdia agafarem l’autobús.

– Demà he d’anar al ... perquè estic malalt.

6 Compta les síl·labes d’aquestes paraules i copia en el quadern les que tenen hiat. violó – ombra – taula – dia avaluar – periòdic

7 Separa les síl·labes de cada paraula i encercla’n els dígrafs.

pestanya – llapis – pastisset – juny maquillatge – periquito – espaguetis raig – pel·lícula – jutjar

8 Classifica aquestes paraules com s’indica i afegix una paraula a cada casella. torre – xiulet – bateria taula – idea – mortadel·la

Tenen diftong Tenen hiat Tenen dígraf ? ? ?

DICTAT

Llig atentament el text i escriu-lo al dictat. Conta la llegenda que Tombatossals és el fill de Penyeta Roja i el Tossal Gros, dues muntanyes de la ciutat de Castelló. A migdia, amb la llum del sol, lluïxen un bonic color roig. En caure la nit, canvien els colors i es dibuixa la silueta de les serres. És un meravellós paratge per a gaudir fent un passeig.

Separació sil·làbica

5 Copia en el quadern les paraules de la llista que tenen diftong.

fauna – caseta – ciutat guisar – cacau – miolar

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

OBJECTIU EN ACCIÓ

Escrivim contes per a crear un món millor

1 Comenteu a classe com us comporteu davant de situacions com aquestes.

– Com rebem a un nou company o a una nova companya?

– De quina manera podem actuar davant d’un conflicte?

– Què fem quan un company o companya se sent sol o sola?

2 Amb les reflexions de l’activitat anterior, i usant la tècnica del

C om ho he aprés?

1 Marca com t’has sentit.

Interpretant el rap a la classe.

Llegint la faula.

Escrivint en grup un conte popular.

Identificant els gèneres literaris.

Fent les tasques proposades.

Recordeu el rap de la gallina Carolina? Us atreviu a rapejar el conte que heu inventat? Com ja heu fet, us podeu acompanyar d’instruments improvisats a l’aula.

2 Vinga, que tu pots!

Clar que tu pots fer les mateixes coses que qualsevol altra persona! Has d’aspirar a complir els teus somnis. Però no totes les persones tenen les mateixes oportunitats en la vida. De fet, no sempre les dones i els homes han tingut els mateixos drets i obligacions.

Com ho veus?

Creus que les xiquetes i els xiquets tenen els mateixos drets?

Coneixes oficis que no practicaven les dones fa un temps?

I, per contra, saps si hi havia oficis només de dones?

La dada

Des de mitjan del segle les dones s’han incorporat massivament al món laboral.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

De què t’agradaria treballar de major?

Preparem racons a l’aula sobre diversos oficis: jugarem a representar-los i comentarem com ens hem sentit.

Seguix el fil!

Contem acudits

Riure és molt saludable.

El rei Astoret

En les rondalles apareixen elements fantàstics.

Reconec les parts d’una narració Fruita seca

Elaborem una narració breu

CONEC LA MEUA LLENGUA

Quines en coneixes?

Saps quines són les parts d’una narració?

T’animes a escriure un conte?

Oració, paràgraf i text Paraules agudes, planes i esdrúixoles

Contem acudits

Riure és molt saludable. Saps que una persona quan riu mou més de quatre-cents músculs del cos? Fem «esport» contant acudits!

1 Escolta atentament els acudits i digues quin acudit t’ha fet més gràcia? Per què?

2 Trieu per votació el millor i el pitjor acudit de l’enregistrament.

Puntuació pròpia (d’1 a 5) Acudit Punts totals de la classe Classificació

Les puces

Les taronges

El pati d’escola

Les vaques

El cuiner

Les pilotes

Les tomaques

Els llibres

3 Llig l’acudit següent.

En un aeroport, un home s’acosta a l’aparador d’informació d’una companyia aèria per a demanar informació del seu vol.

—Bon dia. Per favor, com va el vol BW379?

—Demorat! —li respon el treballador de l’aerolínia.

—Que bé!, resulta que és el meu color favorit! Ara, em podria dir si el meu vol eixirà puntual?

• On està la gràcia de l’acudit? Tria l’opció o les opcions que consideres correctes.

a) Hi ha molt de soroll a l’aeroport i l’home no ha escoltat bé el que li deia el treballador.

b) L’home confon la paraula «demorat» amb l’expressió «de morat».

c) L’home no sap que la paraula «demorat» significa «amb retard».

4 En grups de quatre, conteu-vos acudits que sapieu. Seguiu aquests consells.

Consells per a contar acudits

Els acudits han de ser curts.

Has d’evitar riure mentre el contes.

Sempre has de mirar el públic.

Els acudits no s’expliquen perquè perden la gràcia.

Conta l’acudit amb un poc de misteri perquè el final sorprenga i tot el món esclate a riure.

• Trieu quin ha sigut l’acudit més graciós que heu contat i, a classe, feune un concurs: a veure quina persona té més gràcia contant acudits!

5 Reflexioneu sobre els acudits que heu contat.

• En quins acudits heu usat onomatopeies per a fer riure?

• En quins heu emprat paraules que tenen més d’un significat?

• Hi havia algun acudit en què la gestualitat era imprescindible per a entrendre’l?

Pren nota!

Una anècdota graciosa es pot convertir en un acudit.

Llig una rondalla meravellosa

En les rondalles populars solen aparéixer elements fantàstics? Ara en llegiràs una en què intervenen una jove, un rei i una bruixa.

El rei Astoret

Fa moltíssims anys, en un castell de la serra de la Safra, vivia amb la seua cort el rei Astoret, que era molt capritxós. Un dia de veda de caça, va perseguir un teixó. Això va enfurismar la bruixa Safranera, que li va fer l’encanteri següent: «T’enamoraràs d’una bellíssima fadrina que veuràs en somnis però mai no la trobaràs!».

I així va ser: des d’aquella nit somiava amb una jove que cantava, i se’n va enamorar. En un dels somnis li va preguntar el nom i ella va contestar: «Margarida Blanca».

L’endemà, va enviar un emissari a buscar la jove, però la bruixa Safranera li va impedir trobar-la i va tornar al castell sense notícies de Margarida. El rei estava molt trist i va emmalaltir. Salina, la fada de la llacuna, va decidir ajudar-lo i es va presentar a casa de Margarida. Li va contar la desgràcia del rei i també li va explicar com desencantar-lo: durant la batuda del blat en les terres del rei, hauria de treballar nou dies i nou nits seguits.

Margarida no es va acovardir per aquesta prova i va començar el viatge cap al castell del rei Astoret. Pel camí es va trobar amb la Mare del vent de ponent. La dona li va donar una avellana dient-li que si es trobara en un pas dificultós, la partira i rebria ajuda. L’endemà va trobar la Mare del vent de llevant, que li va regalar una ametla perquè la trencara en cas que tinguera algun problema. Més endavant, es va trobar amb la Mare del vent de tramuntana, que li va regalar una anou per si algun perill li eixia al pas.

Abans de llegir

• Observa les il·lustracions i explica que et suggerixen.

• Escolta el text enregistrat de la lectura

Caminant i caminant va arribar a la serra de la Safra cansada i amb fam. Margarida va trencar l’avellana i en va eixir una dona amb un got a la mà. Li va dir que després de beure’s aquell got de llet d’avellana, tindria força per a treballar nou dies i nou nits sense tindre ni son, ni fam, ni set ni calor.

Aleshores, va veure que dos homes es disposaven a batre el blat i es va oferir a ajudar-los. De tant i tan bé com batia, els habitants del castell van eixir admirats a veure-la treballar, llevat del rei, que estava malalt.

Mentrestant, la bruixa Safranera es va transformar en una xica molt semblant a Margarida per a fer-se passar per ella i casar-se amb el rei aprofitant que era l’última nit de la batuda. En arribar al castell, es va acostar a Margarida i li va llançar unes pólvores que l’adormiren. Després la va tancar en una cova i va tapar l’entrada amb una gran pedra. En tornar al castell, el rei va conéixer la falsa Margarida i es va casar amb ella. Però, després del casament, el rei no millorava. Quan Margarida va despertar a la cova, no tenia força per a moure la pedra de la porta. En això, es va ficar la mà a la butxaca i va trobar l’ametla i l’anou. Es va menjar el galló de l’ametla, que li va donar una força enorme, i d’una espenta va llevar la pedra. De camí al castell va trencar l’anou d’on van eixir unes joies precioses. Va decidir que es disfressaria i es faria passar per una venedora de joies per a poder parlar amb Astoret.

En arribar al castell la jove va demanar veure el rei. La bruixa, que havia reconegut Margarida, va donar al rei una tassa amb herbes per a dormir, de manera que la jove no va poder parlar amb ell.

L’endemà, Margarida es va assabentar que el rei prenia el sol en un balcó del castell i es va posar a cantar davall mateix. El rei va reconéixer la seua veu de seguida i, de sobte, es va trencar el malefici de la bruixa i es va recuperar. Va descobrir l’engany de Safranera i va ordenar que la tancaren en una torre del castell perquè no poguera fer mal a ningú més.

Finalment, Margarida Blanca es va casar amb el rei Astoret gràcies al seu enginy i a l’ajuda de la fada Salina i les mares dels vents.

I conte contat, pel fumeral se n’ha anat!

veda: temps en el qual està prohibit caçar o pescar.

enfurismar: posar furiós o furiosa.

batuda: conjunt de treballs que es fan en l’era per a separar el gra de la palla del blat o de l’arròs.

malefici: màgia per a causar un dany.

Adaptat de Primeres rondalles d’Enric Valor . Jordi Raül Verdú. Ed. Bullent.

Llig una rondalla meravellosa

Comprenc la lectura

1 Qui són els protagonistes de la faula?

2 Per què la bruixa Safranera fa un encanteri al rei Astoret?

Perquè el rei es va burlar de la bruixa.

Perquè el rei no li va voler fer una casa.

Perquè el rei es va saltar la veda.

3 Digues qui dona cada fruita a Margarida.

anou la Mare del vent de ponent avellana la Mare del vent de llevant ametla la Mare del vent de tramuntana

4 Quins prodigis tenen els regals de les mares dels vents?

5 Com aconseguix Margarida llevar la pedra de l’entrada de la cova?

6 Per què Margarida no pot parlar amb el rei Astoret quan es fa passar per venedora de joies?

Perquè estava veient el futbol.

Perquè es va quedar adormit en beure unes herbes.

Perquè estava molt ocupat.

7 Finament, com aconseguix Margarida Blanca trencar l’encanteri?

8 Abans de llegir la història, pensaves que es desenvolupava d’aquesta manera? Per què?

Totes les persones som iguals

1 Els habitants del castell ixen admirats a veure com Margarida bat el blat. Per què penses que ho fan?

2 Penses que hi ha professions o treballs només de dones o d’homes? Raona-ho.

Pren nota!

Igual que Margarida, totes les persones podem fer qualsevol treball superant obstacles i perjudicis.

Descobrisc paraules sobre la fruita seca

Margarida supera tots els entrebancs amb la fruita seca que li donen les mares dels vents. En coneixes més?

1 Relaciona cada nom amb la foto corresponent.

ametles – avellanes – cacauets – castanyes – dàtils anous – panses – pinyons

2 Indica la paraula de cada sèrie que no pertany a la mateixa família. avellana – avellanar – aventura – avellanat castanya – castanyer – castell – castanyada

• Quina és l’arrel de cada família?

3 Completa cada oració amb la paraula més adequada.

– L’agent va … per damunt de la tanca. (salt – saltadora – saltar)

– Els coloms van fer una … en veure el gosset. (vol – volada –volador)

– El iaio de Miquel va … la mitja marató. (córrer – corredor –corrent)

4 Escriu juntes les paraules de cada família. sal ajuda colpejar caminet camí salar ajudar caminant salada colp ajudant colpejada

5 Quina és la paraula primitiva de cada família de l’activitat anterior?

Una família de paraules està formada per una paraula primitiva i les seues derivades (ametla, ametler, ametló). Totes tenen una part comuna (ametl-) que s’anomena arrel o lexema

Reconec les parts d’una narració

Saps quines són les parts d’una narració? L’ordre dels fets en una narració és molt important per a poder entendre-la bé.

1 Llig aquest conte i respon les preguntes.

Yaci era una xiqueta que vivia en un poble de la gran selva brasilera. Tenia una nina, que anomenava Curumín, que havia fabricat amb una panotxa de dacsa.

La mare li demanava que l’ajudara en casa però de vegades Yaci es retardava perquè estava distreta jugant amb la nina. Fins que un dia la mare li va dir que li llevaria la nina.

Yaci es va espantar i va pensar amagar la nina vora del riu. Allà es va trobar la seua amiga la tortuga que li va aconsellar de soterrar la nina en l’arena i així ho va fer.

Però quan Yaci va tornar a l’amagatall de la nina el paisatge havia canviat: va trobar dues fulles tendres que eixien de terra.

Yaci es va posar trista, però la tortuga li va dir que aquelles fulles eren la seua nina, que es convertirien en una planta molt alta i que a l’estiu donaria més panotxes de dacsa.

En arribar l’estació càlida, la planta va traure moltes panotxes, una d’elles, vestida de fulles verdes, es va convertir en la seua nina Curumín i amb la resta va donar de menjar a tota la família durant un temps ben llarg.

Yaci i la seua nina . Conte popular brasiler.

• Qui és la protagonista de la història?

• On ocorren els fets?

• Quin problema li sorgix?

• Com el resol i què ocorre finalment?

Una narració conta uns fets que passen a uns personatges en un lloc i en un temps determinats. Consta de tres parts:

Plantejament: es presenta un personatge en una situació problemàtica.

Nuc: es conten les peripècies del personatge per a resoldre la situació.

Desenllaç: el personatge resol la situació per a bé o per a mal.

Elaborem una narració breu

T’animes a escriure un conte? Ara aprendràs a escriure’n un. Pot tindre com a objectiu entretindre, espantar, divertir...

1 Escriu un conte seguint aquests passos.

• Escriu el plantejament del conte amb ajuda d’aquestes preguntes.

– Quins dos personatges en seran els protagonistes?

– Quines qualitats o defectes tenen? Descriu-los amb adjectius: divertida, lent, feliç, entremaliat…

– On passa l’acció: al camp, en una granja, a la ciutat…?

– Quin conflicte cal resoldre o quin desig es vol fer realitat?

• Decidix quin serà el nuc del conte, és a dir, com es desenvoluparà el conflicte i com actuaran i se sentiran els personatges davant del problema que han de resoldre.

• Tria un desenllaç, és a dir, explica com es resol el conflicte. Acaba el conte amb una expressió de tancament.

I catacrac catacrac, conte acabat!

I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

• Finalment, escriu el títol del conte: pot ser, per exemple, el nom dels protagonistes.

• Quan acabes, llig el conte sencer i corregix el que calga perquè s’entenga bé.

2 A classe, llegiu els vostres contes i creeu el llibre de contes de l’aula.

Oració, paràgraf i text

1 Copia els grups de paraules que formen una oració.

– Cada dia paella.

Cada diumenge fem paella per dinar.

– Un poal de.

L’home va agafar el poal d’aigua.

– D’acord, ara faré els deures!

2 Ordena aquests grups de paraules i escriu oracions en el quadern.

una entona

Elles

Una oració és un conjunt de paraules amb sentit complet. Comença amb majúscula i acaba en punt

Bernat Dissabte

Text

molt juguen nit

bonica. al parc les la

cançó totes a a

Margarida vesprades. vindrà casa. ma

3 Llig el text, observa l’estructura i respon.

Fa molt de temps hi havia una ciutat enorme. Les cases eren d’or, els carrers de plata i els jardins d’ivori i pedres precioses. Tot resplendia, de dia amb la llum del sol i de nit amb el reflex de la lluna.

Però les persones més majors anaven perdent la vista. La gran lluminària els danyava els ulls. Mirar les cases i el terra era com mirar al sol directament. Per això les persones més joves, després de treballar, tenien cura de les persones majors amb poca vista.

Fins que un dia, Teresa, la filla de Lola l’artesana, va idear unes ulleres de vidre fumat per a protegir-se de la llum excessiva. Des d’aquell dia no hi van haver més problemes amb la vista. I fins ací la història de l’invent de Teresa.

• Quants paràgrafs té el text?

• Quantes oracions té el primer paràgraf?

4 Copia dues oracions de la història anterior i explica per què són oracions.

Un paràgraf és un conjunt d’oracions separades per un punt i a part.

Un conjunt de paràgrafs que transmeten una idea completa formen un text

Paràgrafs

5 Digues si cada afirmació és vertadera (V) o falsa (F).

El nombre d’oracions d’un text és variable.

Tots els paràgrafs tenen quatre oracions.

Les oracions comencen amb majúscula. Les oracions acaben amb una coma.

Després de cada paràgraf hi ha un punt i a part.

6 Ordena aquests paràgrafs per tal que formen un text.

Després es van banyar al costat de la barca.

Un dissabte Maria i sa mare van salpar amb la seua barqueta.

Al final del matí van tornar cap a casa.

En un tres i no res, ja tenien uns quants peixos en la cistella.

Van navegar fins a una caleta pròxima i vam posar-se a pescar.

7 Caps pensants En equips de quatre, redacteu un conte breu de tres paràgrafs. Retalleu cada paràgraf, mescleu-los u intercanvieu-los amb un altre equip. Després, cada equip ha d’ordenar les peces i llegir en veu alta el conte que li haja tocat muntar.

Paraules agudes, planes i esdrúixoles

La síl·laba que pronunciem amb més força en una paraula s’anomena síl·laba tònica. Les altres són les síl·labes àtones

1 Llig les paraules d’aquesta família i indica’n la síl·laba tònica.

electricitat – elèctrica – electricista

• Quina paraula és aguda? Quina, plana? Quina, esdrúixola?

2 En el text següent han desaparegut les síl·labes tòniques d’algunes paraules. Copia’l i completa’l.

tà te

Segons la posició de la síl·laba tònica les paraules poden ser:

• agudes, la síl·laba tònica és l’última: després, forat.

• planes, la síl·laba tònica és la penúltima: diari, fàcil.

• esdrúixoles, la síl·laba tònica és l’antepenúltima: notícia, fàbrica, ràpida.

tí vi

bar gut

zem ó

prés a ci sab

da hir

El di…ri del dis…te portava una no…cia curiosa. En un museu d’I…lia van desaparéixer quatre quadres. Des… de moltes investigacions, la poli…a no va arri… a cap conclusi… . A… van dir a la televisió que els quadres ha…en apare… novament al magat… on es guar…ven. Quin mis…ri!

3 Classifica les paraules següents segons la posició de la síl·laba tònica.

partida – conductor – brúixola – encanteri – telèfon sofà – camell – música – gelat – àrbitre – pasta macarrons – piràmide – taronja veloç – difícil – centímetre – ceràmica

Agudes Planes Esdrúixoles ? ? ?

4 Separa les síl·labes d’aquestes paraules i digues si són planes o esdrúixoles. Ves alerta amb els diftongs i els hiats. alegria europea ecologia pèrdua gràcia assemblea vídeo rodalia ràdio ambulància cacatua espècie

5 En grups, escriviu en un minut tantes paraules agudes com se us acuden. Feu el mateix amb les paraules planes i les esdrúixoles. Quantes n’heu escrit de cada?

Agudes: Planes: Esdrúixoles:

DICTAT: Treballem la síl . laba tònica

1 Llig atentament el text del dictat.

Diumenge passat, Mònica i el seu cosí Àlex van eixir a fer una excursió fotogràfica per Xàtiva. Àlex volia fer una sèrie de fotos del centre històric, però la seua cosina preferia fer un reportatge del castell i les muntanyes que l’envolten. No es posaven d’acord així que, finalment, cada un va seguir el seu camí. Això sí, ho van fer amb patinet elèctric.

2 Completa la graella amb paraules del text.

4 paraules agudes 4 paraules planes 4 paraules esdrúixoles ? ? ?

3 Escriu el dictat en el quadern.

Després de fer el dictat, valora aquests aspectes.

Ortografia Presentació Cal·ligrafia

Síl .laba

Tònica Àtones ? Paraules planes ?

Segons la posició

Última síl laba Penúltima síl laba

Antepenúltima síl laba

Q uè he aprés?

Família de paraules

1 Completa cada oració amb una paraula derivada de la que hi ha entre parèntesis.

– La mare de Manel treballa en una … . (peix)

– El passeig … ha quedat preciós després de les obres. ( mar )

– M’agrada molt … . ( camí )

2 Destria aquestes paraules en tres famílies i assenyala la paraula primitiva de la qual prové cada una.

Paraules agudes, planes i esdrúixoles

5 Copia les paraules següents i subratlla’n la síl·laba tònica. forner química ulleres gàbia eriçó màgica conte camí músic

6 Classifica les paraules en la graella. balcó – hàbil – còmica – barnús – farmàcia poregós – clínica – pollastre – arbreda córrer – aneguet – màquina

Agudes Planes Esdrúixoles ? ? ?

7 Escriu en el quadern dues paraules agudes, dues de planes i dues d’esdrúixole s

Oració, paràgraf i text

3 Ordena les paraules i forma oracions.

a) pare El bes nit. cada em un fa

b) setmana. partit juguem Nosaltres un cada

c) xiques el guanyat premi. han Les

d) Joana ràpid. llig còmics els molt

DICTAT

Llig atentament el text i escriu-lo al dictat. El meu amic Ramon és molt distret. A classe de Llengua trau el llibre música i la flauta. Quan toca Educació física se’n va a l’aula d’Anglés. Cada dia perd una cosa com ara el compàs, el bolígraf o la motxilla. És un complet disbarat.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

4 Escriu un text amb sentit format per dos paràgrafs de dues oracions cada un.

Si no has sabut respondre-la.

OBJECTIU EN ACCIÓ

Juguem a treballar

1 Contesteu la pregunta : les dones i els homes poden fer les mateixes faenes? Reflexioneu sobre com aconseguir una escola més igualitària i equitativa.

2 Jugueu a representar oficis!

– Dibuixeu en un cartó de la vostra mida personatges vestits d’oficis diversos, però sense cap, només del coll cap avall.

– Aconseguiu ferramentes de tots els oficis que se us acuden i imiteu aquests oficis.

– Finalment, feu-vos una foto amb la vostra cara i el dibuix de l’ofici que més us haja agradat i comenteu-les.

C om ho he aprés?

1 Marca com t’has sentit.

Quan has contat acudits a classe. ? ? ?

Llegint la lectura de la unitat. ? ? ?

Escrivint un conte. ? ? ?

Formant oracions i textos amb sentit. ? ? ?

Identificant la síl laba tònica de les paraules. ? ? ?

Treballant en equip. ? ? ?

Fent les tasques proposades. ? ? ?

©DEMO VALENCIANO

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.