Operació món: Coneixement del Medi 4º. Ciències de la naturalesa. Illes Balears (demo)

• En aquest annex es presenten totes les eines STEAM, que utilitzaràs durant el curs per: fer ciència, dissenyar projectes, utilitzar les TIC i aprendre a programar.

• Situació d’aprenentatge: La curiositat d’una nina per observar al microscopi el sopar ens farà reflexionar sobre la procedència i la funció dels aliments.

• Objectiu en acció: Elaboram una exposició mostrant de quins éssers vius procedeixen diferents plats de menjar.

• Situació d’aprenentatge: Amb aquesta situació podràs reflexionar sobre les diferents formes en què es distorsionen les característiques d’animals reals en la ficció.

• Objectiu en acció: Cream un cartell comparant un personatge animal que ens agradi molt amb l’animal de veritat.

REPÀS TRIMESTRE 1 STEAM: Margaret Mee

• Situació d’aprenentatge: Una nina conta que li agrada estar en contacte amb la naturalesa perquè li permet conèixer diferents tipus de paisatges i de roques.

• Objectiu en acció: Cream un àlbum de fotos de les nostres vacances amb curiositats dels paisatges que hi apareixen.

• Situació d’aprenentatge: En mudar-se del camp a la ciutat, una nina descobreix que els materials de ca seva venen de la naturalesa, la qual cosa permet analitzar l’origen dels materials que formen els objectes quotidians i el seu ús responsable.

• Objectiu en acció: Escrivim la biografia sostenible d’alguns objectes quotidians.

REPÀS TRIMESTRE 2 STEAM: Mary Anning

• Situació d’aprenentatge: A partir de l’exageració de les necessitats d’ús de roba, energia, etc. d’un nin, es convida a la reflexió sobre els recursos materials i energètics que consumim cada dia i de les desigualtats que hi ha en l’accés a aquests recursos.

• Objectiu en acció: Feim un mural sobre consum responsable.

• Situació d’aprenentatge: Un nin descobreix que amb les màquines té «superpoders», la qual cosa li permetrà reflexionar sobre les funcions biològiques limitades de les persones i com superar-les amb algunes màquines.

• Objectiu en acció: Investigam sobre els «superpoders» que ens atorguen les màquines i organitzam una exposició.

Indústria, innovació i infraestructura REPÀS TRIMESTRE 3 STEAM: Elena García Armada

Acció pel clima

Vida d’ecosistemes terrestres

Producció i consum responsable

Ciutats i comunitats sostenibles

SABERS PER: APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR

• El mètode científic

• El mètode basat en projectes

• El pensament computacional

• Què és un ésser viu?

• De què estam fets els éssers vius?

• Hem de classificar els éssers vius

• Com són les plantes?

• Com es nodreixen les plantes?

• Com es reprodueixen les plantes?

• Com som els animals?

• Com es nodreixen els animals?

• Com realitzen la funció de relació els animals?

• Com es reprodueixen els animals?

• Els éssers humans, com realitzem les funcions vitals?

• Cuidem-nos!

• La Terra. Un planeta amb capes

• Les roques. Molt més que pedrotes

• Cercam roques en el paisatge

• Canvia la superfície terrestre?

• Formam part d’un ecosistema

• Com funcionen els ecosistemes?

• La gran diversitat d’ecosistemes

• Utilitzam els ecosistemes

• Quines conseqüències tenen els usos inadequats de l’ecosistema?

• La programació per blocs

• El Pla TIC-TAC

• Com es relacionen les plantes?

Activitats per treballar competències

• La relació de les plantes. A tot color!

• La meva professió: doctora de plantes

• Mira com pens: éssers despistats

Activitats per treballar competències

• La meva professió: zoòloga marina

• Mira com pens: un diagrama de flux de la nutrició

• La piràmide et dona consells

• Escolta les teves emocions

• De què estan fetes les coses que ens envolten?

• Com classificam la matèria?

• Pot canviar la matèria?

• Què produeix els moviments i els canvis?

• La calor: una transferència d’energia Activitats per treballar competències

• Aigua, oli i xocolata

• Per què es mouen o es deformen els objectes?

• Els tipus de força

• Com aprofitam la nostra força?

• Les màquines en la nostra vida

• Dissenyam una màquina

• Utilitzam l’ordinador i programem un videojoc

Activitats per treballar competències

• La meva professió: geòloga

• Mira com pens: oordenant les roques amb algoritmes

• D’on s’extreuen les roques que usam?

• Doblegam roques

• Canvis en miniatures

• Utilitzam els ecosistemes de manera sostenible

• Activitats per treballar competències

• Què hi ha per sopar?

• Mira com pens: abstracció d’un ecosistema

• La meva professió: aqüicultora

• Mesura la teva petjada al planeta

• El bingo de les propietats particulars de la matèria

• La meva professió i Mira com pens: cuiner

• Guia de viatge per a gotes d’aigua

• El llarg viatge de l’energia fins a ca teva

• Fred, calent, temperat

• El cas de la porta misteriosa

Activitats per treballar competències

• Comprovam els efectes de les forces

• La meva professió: mecànica

• Mira com pens: Amb les màquines... més val prevenir!

• Mira com pens: Dissenyam una màquina i faig un videojoc pas a pas

PROYECTO INTLA CONTAMINACIÓN SILENCIOSA DE

PROJECTE INTERDISCIPLINIARI · La contaminació silenciosa de les aigües: Davall del desguàs

PROJECTE INTERDISCIPLINIARI · Revista Eco-Acció: Eco-actua

PROJECTE INTERDISCIPLINIARI · Missió Plastic-free: Veure per creure

D escobrim els éssers vius

Quin embull tenc! Pel meu aniversari m’han regalat un microscopi, de manera que se m’ha ocorregut disseccionar el meu sopar amb unes estisores i observar-ne detalladament els diferents aliments. Quina sorpresa! En tots he vist que estan formats com per maons diminuts... Mon pare diu que són cèl·lules, perquè els aliments procedeixen d’éssers vius. Enteneu res de tot això?

Com ho veus?

Vos heu plantejat alguna vegada d’on venen els aliments que vos menjau Se vos ocorre algun exemple?

Fixau-vos en el que es veu a través del microscopi de na Diana. Què vos crida l’atenció? Llegiu la dada. Per què una dieta que contengui molts aliments vegetals pot ser beneficiosa per al planeta?

La dada

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Analitzarem diferents plats de menjar i elaborarem una exposició mostrant de quins éssers vius procedeixen els seus ingredients.

Una dieta basada sobretot en plantes és molt saludable per a les persones... i per al planeta.

Segueix el fil!

Les característiques dels éssers vius

1

Què és un ésser viu?

Les cèl·lules i els nivells d’organització

2

De què estam fets els éssers vius?

Què és un ésser viu?

La majoria dels nostres aliments procedeixen d’éssers vius. Però... això què és?

Distingim éssers vius

Els éssers vius es distingeixen de la matèria inerta perquè realitzen les funcions vitals. A més, tots els éssers vius estan formats per unes estructures diminutes denominades cèl·lules.

Les funcions vitals

Les funcions vitals són les activitats que realitzen els éssers vius i que els diferencien de les coses no vives.

Tots els éssers vius realitzen tres funcions vitals comunes: la nutrició, la relació i la reproducció.

La funció de nutrició

La funció de nutrició permet als éssers vius prendre substàncies de l’entorn i utilitzar-les per obtenir energia, créixer i reparar el seu cos. També els serveix per expulsar les substàncies de rebuig.

Segons la manera de nodrir-se o, el que és el mateix, d’obtenir energia i materials, els éssers vius poden ser: heteròtrofs o autòtrofs.

Els dos tipus de nutrició dels éssers vius

Heteròtrofs

Obtenen el seu aliment d’altres éssers vius

Els éssers vius heteròtrofs, com, per exemple, els animals, no poden fabricar el seu aliment i l’obtenen d’altres éssers vius.

Autòtrofs

Els éssers vius autòtrofs, com les plantes i les algues, fabriquen el seu aliment utilitzant l’energia del Sol.

Fabriquen el seu aliment

La funció de relació

La funció de relació permet als éssers vius captar informació de l’entorn i reaccionar-hi.

La funció de reproducció

La funció de reproducció permet als éssers vius produir nous éssers vius (descendents) amb característiques iguals o molt semblants a les seves..

Hi ha dos tipus de reproducció: la reproducció asexual i la sexual.

Els dos tipus de reproducció dels éssers vius

Asexual

En la reproducció asexual, un sol individu (progenitor) produeix descendents iguals a ell.

Únic progenitor

Descendents idèntics

Sexual

En la reproducció sexual, dos individus (progenitors), un masculí i un altre de femení, produeixen descendents semblants a ells.

Dos progenitors

Descendents semblants

1 De les característiques següents, indica quines són comunes a tots els éssers vius.

a) Són verds. e) Funcionen amb piles. b) Es nodreixen. f) Es relacionen. c) Estan formats per cèl·lules. g) Produeixen descendents. d) Tenen pèl. h) Mengen carn.

2 Per què un robot no és un ésser viu? Raona la resposta.

3 Cerca el significat d’aquestes paraules: nutrient, descendent i reaccionar. Relaciona cada paraula amb una funció vital.

Pren nota!

Sabem que alguna cosa és un ésser viu perquè realitza les tres funcions vitals.

De què estam fets els éssers vius?

Saps què teniu en comú tu i una ensalada? Estau formats per cèl·lules!

Tots els éssers vius, ja sigui un moix, una mosca, una planta, una alga, un bolet, etc., estan formats per cèl·lules.

Una cèl·lula és una estructura de grandària molt petita capaç de realitzar les tres funcions vitals.

Com són les cèl·lules

Les cèl·lules són tan petites que no es poden veure a simple vista. Per veure-les, és necessari utilitzar un instrument anomenat microscopi. Gràcies a les observacions fetes amb microscopis, sabem que totes les cèl·lules tenen:

• La membrana: és una capa que separa l’interior de la cèl·lula de l’exterior.

• L’interior cel·lular: en aquest es troben milers de substàncies i estructures petites surant en un líquid espès anomenat citoplasma.

Encara que totes les cèl·lules tenen aquesta estructura en comú, no són totes iguals. Algunes són molt senzilles i petites, mentre que unes altres són més grans i tenen més estructures dins. A més, no totes tenen la mateixa forma.

1 Defineix cèl·lula.

2 Què hi ha a l’interior cel·lular?

3 Pot haver-hi éssers vius que no estiguin formats per cèl·lules. Raona-ho.

4 Copia la cèl·lula de la imatge i pinta les estructures del seu interior del color que més t’agradi.

Així són les cèl·lules

Els éssers vius estam formats per cèl·lules

Cèl·lules Microscopi

El microscopi ens permet veure com són les cèl·lules

Interior de la cèl·lula

Membrana

Teixits, òrgans, aparells i sistemes

Les cèl·lules s’agrupen formant teixits

Quantes cèl·lules tenim?

El nombre de cèl·lules varia d’uns éssers vius a uns altres.

Éssers vius amb una sola cèl·lula

Són els que estan formats per una sola cèl·lula que realitza les tres funcions vitals. Per exemple, els bacteris i els protozous.

Éssers vius amb més d’una cèl·lula

Altres éssers vius estan formats per més d’una cèl·lula. Alguns, com els animals o les plantes, tenen milions de cèl·lules de diferents tipus.

En els éssers vius més complexos, les cèl·lules s’agrupen formant estructures anomenades teixits. Els teixits, al seu torn, s’agrupen formant òrgans, i aquests es combinen per formar aparells i sistemes.

5 Si totes les cèl·lules són més o menys d’una grandària semblant, ordena els éssers vius següents de menor a major nombre de cèl·lules. Explica la resposta. a) Elefant c) Bacteri b) Planta de rosella d) Formiga

6 Relaciona cada imatge amb l’etiqueta corresponent. A continuació, digues l’ordre de les etiquetes des del més senzill fins al més complex.

Els teixits s’agrupen formant òrgans

Els òrgans s’agrupen formant aparells i sistemes

Aparell Aparell Aparell

El conjunt d’aparells i sistemes formen l’organisme.

Aparell Aparell + Aparell +

Òrgan Aparell

Cèl·lula

Organisme Teixit

A C E D

Aparell Aparell + Aparell +

B

Pren nota!

Encara que tots els éssers vius tenim cèl·lules, n’hi ha de diverses formes. Algunes s’agrupen per formar teixits.

Hem de classificar els éssers vius

Existeixen tants tipus d’éssers vius diferents... Com podem organitzar-los per no fer-nos un embull?

Quins tipus d’éssers vius existeixen?

A simple vista, podem diferenciar fàcilment diferents tipus d’éssers vius com una mosca, un arbre i un ésser humà. Però, per a classificar els éssers vius d’una manera científica, necessitem fixar-nos no sols en el seu aspecte, sinó en altres característiques.

Hi ha diferents classificacions científiques dels éssers vius. Una de les més utilitzades és la que els agrupa en cinc regnes diferents segons la complexitat i la manera d’alimentar-se.

Regne dels protoctists

Inclou: els protozous, formats per una sola cèl·lula i amb nutrició heteròtrofa...

... i les algues, éssers vius autòtrofs, formats per moltes cèl·lules.

Regne de les plantes

Éssers vius amb nutrició autòtrofa, amb moltes cèl·lules, amb teixits i, alguns, amb òrgans.

Regne de les moneres

Éssers vius amb una sola cèl·lula, senzilla i molt petita. Per exemple, els bacteris.

Regne dels fongs

Éssers vius que poden tenir una sola cèl·lula o moltes. Tenen nutrició heteròtrofa.

Regne dels animals

Éssers vius amb nutrició heteròtrofa, amb moltes cèl·lules, i la majoria amb teixits, òrgans, aparells i sistemes.

Mira com pens

Éssers despistats

Aquests éssers vius s’han despistat amb tants de viatges. Pots ajudar-los a tornar al seu regne?

Per a això, relaciona, primer, cada imatge amb el cartell que li correspon i, després, traça el camí cap al seu regne. Per a això, escriu el codi al quadern per indicar quin és el camí que ha de recórrer cada un fins a arribar al seu regne partint de la casella indicada a la quadrícula. Alerta! No esclafis cap cartell!

Fabric el meu aliment emprant la llum del sol. Visc a la mar i les meves cèl·lules són totes iguals.

Jo sí que som petita. Només podries veure’m amb un microscopi molt potent. I estic formada per una sola cèl·lula molt senzilla.

Indicaalquadernlaruta quehadeseguircada ésserviudemanera similaraaquesta: 1a,2a,3a,3b,...

Totes les meves cèl·lules són paregudes. M’aliment de les restes en descomposició d’altres éssers vius.

Pren nota!

Classificam els éssers vius en cinc grans regnes.

REGNE DELS ANIMALS REGNE DE LES PLANTES REGNE DE LES MONERES 1 a 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

REGNE DELS PROTOCTISTS b c d e f g h i j k m n l r s o p

Encara que som molt petita, tenc milions de cèl·lules organitzades en diferents sistemes i aparells. M’aliment del nèctar de les flors.

Som enorme. Tenc milions de cèl·lules que formen diferents teixits agrupats en òrgans com les fulles, les arrels... Ah, i fabric el meu aliment amb la llum del sol!

Com són les plantes?

Molts dels nostres aliments procedeixen de diferents parts de les plantes, però els seus organismes són molt diferents dels nostres.

El regne de les plantes està format per éssers vius que tenen moltes cèl·lules complexes. Totes tenen nutrició autòtrofa, realitzen la fotosíntesi.

La majoria de les plantes viuen fixes al sòl en medis terrestres. També podem trobar plantes en ambients aquàtics com els rius, els llacs i fins i tot la mar.

Com són les plantes?

Les plantes tenen formes molt variades, des d’un arbre gegantesc fins a una molsa diminuta. Totes tenen diferents tipus de cèl·lules que formen teixits que, al seu torn, formen òrgans amb funcions diferents. Són els següents:

Parts d’una planta

Fulles

S’encarreguen de la funció de nutrició, ja que realitzen la fotosíntesi. Són verdes i tenen formes molt diverses, encara que la majoria són planes.

Tija

És la part que sosté les fulles i manté dreta la planta. Sovint, té ramificacions.

Arrel

És la part subterrània de la planta. Subjecta la planta al sòl i absorbeix l’aigua i les sals minerals.

1 Indica si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

a) Hi ha plantes que no fan la fotosíntesi.

b) Totes les plantes són terrestres.

c) Totes les plantes produeixen flors.

Quants de tipus de plantes hi ha?

Hi ha molts tipus de plantes diferents. La classificació més habitual té en compte si produeixen flors i llavors per reproduir-se o no en produeixen.

Plantes sense flors i sense

llavors

Com les molses i les falagueres, que viuen en llocs humits i ombrívols.

Flors

Són les estructures que permeten a moltes plantes reproduir-se.

2 Tria dues plantes que t’agraden i dibuixa-les al quadern indicant tots els òrgans. Descriu-les i indica a quin grup pertanyen.

Plantes amb flors i amb llavors

Poden ser plantes amb flors que criden poc l’atenció, amb llavors que no es troben a l’interior d’un fruit, com, per exemple, el pi...

... o plantes amb flors cridaneres amb llavors que sí que es troben a l’interior d’un fruit, com la rosella, el cap d’ase, la pomera, etc.

Estams; són la part masculina de la flor, produeixen el pol·len.

Corol·la, que està formada pels pètals, unes fulletes de colors vius.

Pistil o ovari; és la part femenina de la flor, conté els òvuls.

Fruit

És la part de la planta en què es transforma l’ovari de la flor després de la fecundació.

Calze, que està format per unes fulletes verdes anomenades sèpals, que envolten la flor i la protegeixen.

Pren nota!

La majoria de les plantes tenen arrels, tija, fulles i, de vegades, flors.

Llavors

Com es nodreixen les plantes?

Per a obtenir els nutrients que necessiten, les plantes tenen un mètode molt pacífic i especial... la fotosíntesi!

La nutrició en les plantes

La plantes són éssers vius autòtrofs, ja que fabriquen els seus nutrients mitjançant la fotosíntesi. També obtenen un nutrient especial, l’oxigen, en un altre procés que s’anomena respiració.

La nutrició de les plantes pas a pas

• Les arrels absorbeixen aigua i sals minerals, i formen la saba bruta. Aquesta es transporta a les fulles. 1

• A les fulles, la llum del sol s’utilitza per mesclar la saba bruta amb el diòxid de carboni (un gas de l’aire) i formar nutrients. Aquest procés és la fotosíntesi, i s’hi allibera oxigen. 2

• Els nutrients que s’han format a les fulles es mesclen amb aigua per generar la saba elaborada, que circula per tota la planta. 3

• En la respiració, que es realitza tant de dia com de nit, les plantes prenen oxigen de l’aire i, juntament amb els nutrients, produeixen energia. En aquest procés s’allibera diòxid de carboni. 4

NUTRIENTES

Oxigen

i minerals

1 Explica amb les teves paraules què signifiquen aquests conceptes.

a) saba bruta b) saba elaborada c) fotosíntesi d) absorció e) respiració.

2 Relaciona al quadern els termes següents.

a) Respiració

b) Fotosíntesi

c) Absorció

1. S’incorporen aigua i sals minerals per l’arrel.

2. Es pren oxigen i s’allibera diòxid de carboni.

3. Es pren diòxid de carboni i s’allibera oxigen.

La meva professió: Doctora de plantes

Hola! El meu nom és Penélope i som fisiòloga vegetal. M’encanten les plantes i la meva feina consisteix a investigar com «funcionen». La majoria de les plantes amb les quals faig feina són de cultiu, com el blat de moro, les pesoleres o les tomatigueres. Les meves investigacions ajuden a protegir aquestes plantes de moltes malalties i a millorar les collites. Som una doctora de plantes!

Avui ens ha visitat un grup de pageses molt preocupades per les seves tomatigueres. Sembla que les plantes estan malaltes. Fixa’t en els dibuixos i llegeix algunes anotacions que he fet.

A les fulles s’observen taquetes i estan cobertes d’alguna cosa pareguda a una tela d’aranya. Les plantes són atacades per aranyes vermelles.

A les fulles han aparegut unes taques fosques i arrodonides.

La terra té massa humitat. Les plantes estan infectades per fongs.

1 Les notes estan descol·locades. Sabries dir a quina imatge correspon cada una?

2 Emparella cada tomatiguera amb el tractament que creus que necessita.

a) La tomatiguera necessita una alimentació correcta. Provarem amb un bon adob orgànic.

b) La tomatiguera necessita menys reg per reduir la humitat. Hem de tractar-la amb un producte contra els fongs.

c) La tomatiguera necessita un tractament per eliminar la plaga d’aranya vermella. Provarem amb alguna solució natural, com els poriols, que s’alimenten de l’aranya vermella.

Les fulles creixen poc i tenen un color groguenc. La falta de sals minerals provoca que les plantes creixin lentament, ja que estan «mal alimentades».

Pren nota!

Hi ha solucions naturals, com els poriols, que s’alimenten de l’aranya vermella.

Com es reprodueixen les plantes?

Les plantes també necessiten formar plantetes noves, però... com ho fan si no es poden desplaçar?

La funció de reproducció en les plantes

La reproducció asexual

En la reproducció asexual, una part de la planta (normalment la tija) pot desenvolupar una nova planta idèntica a la seva progenitora.

Estolons

Tiges especials que creixen a la terra i poden produir plantes noves.

Estoló

Bulbs i tubèrculs

Tiges grosses que creixen davall terra i produeixen noves plantes.

Tubèrculs

Bulb

Esqueixos

Fragments de la tija que, en plantar-los a la terra, produeixen arrels i donen lloc a una nova planta.

Plantar l’esqueix

1 La imatge. Observa les imatges de la dreta i descriu el que hi veus.

2 Fes una llista amb cinc tubèrculs i cinc bulbs utilitzats per menjar o cuinar. Digues quins coneixes i si n’has menjats alguna vegada. Investiga els beneficis com a aliment de dos d’aquests tubèrculs i escriu-los al quadern.

Planta nova

A B

La reproducció sexual

Moltes plantes utilitzen les flors per a la reproducció sexual.

• Quan els grans de pol·len arriben al pistil, s’uneixen als òvuls i formen les llavors.

• Al mateix temps, el pistil canvia d’aspecte i de grandària, i forma el fruit.

• Quan el fruit s’obri, les llavors arriben a terra i poden formar plantes noves.

La reproducció sexual pas a pas

Pren nota!

Molts dels nostres aliments són llavors o fruits. Se te n’ocorre algun?

Els grans de pol·len arriben al pistil de la flor transportats pels insectes, el vent o l’aigua.

3 Utilitza com a model la imatge anterior per ordenar les imatges següents i explica com té lloc la reproducció pas a pas.

1 2 3 C D

El gra de pol·len s’uneix als òvuls, que es troben a l’interior del pistil, i es forma el fruit amb les llavors a l’interior.

Fruit

Llavor

4 E

Les llavors donen lloc a noves plantes de tomàtiga.

Com es relacionen les plantes?

La funció de relació en les plantes

Les plantes viuen fixes al sòl, no es poden moure i no tenen òrgans dels sentits com els dels animals. Així i tot, poden percebre els canvis del seu entorn i reaccionar-hi. D’aquesta manera realitzen la funció de relació. Alguns exemples són els següents:

1 Observa els exemples de les imatges. Tria el que més t’agradi i descriu-lo amb les teves paraules al quadern.

2 Cerca informació sobre dos exemples més de com les plantes realitzen la funció de relació i explica’ls.

Alguns exemples de relació en les plantes

Les fulles de la sensitiva es pleguen quan les tocam.

Les plantes noten els canvis d’estació. A la primavera, reaccionen als dies més llargs i a les temperatures més altes florint i produint fulles. A la tardor, moltes plantes deixen caure les fulles en notar que els dies s’escurcen i són més freds.

Algunes plantes poden percebre on està el sol per orientar les fulles cap a aquest i rebre més llum o calor.

Moltes flors s’obrin quan augmenta la intensitat de la llum i es tanquen al vespre, quan la intensitat de la llum disminueix.

Algunes plantes, com les acàcies, reaccionen quan són atacades per un herbívor (les girafes) i produeixen substàncies amb un gust desagradable.

T’has plantejat alguna vegada si les plantes s’adonen del que passa al seu voltant?

Primavera Tardor

La relació en les plantes. A tot color!

Encara que paregui increïble, les plantes poden reconèixer certs colors. Per comprovar-ho, s’ha realitzat l’experiment següent.

Materials:

• Tres plantes iguals.

• Tres llums, cada un amb una bombeta diferent per tenir: llum blava, llum vermella i llum blanca.

Procediment.

Cada una de les plantes s’exposa a la llum d’un dels llums durant, almenys, 24 hores.

Els resultats d’aquest experiment s’han representat en el dibuix de la dreta.

1 Descriu què passa a les tiges de la planta quan reben llum blanca, blava o vermella. T’ajudarà completar la taula marcant amb creus el que es produeix en l’experiment.

Tipus de llum Orienta les tiges No orienta les tiges Llum vermella Llum blanca

Llum blava

2 Com comprovaries si les plantes perceben o no la llum de color verd? Dissenya el teu experiment.

3 Imagina que ets un científic o una científica i et planteges la pregunta següent. Necessiten les llavors de plantes llum per a germinar? Dissenya el teu experiment per a contestar aquesta pregunta científica i escriu els passos que seguiries al quadern.

Llum vermella

Llum blanca

Llum blava

Pren nota!

Les plantes reaccionen de moltes formes als canvis de l’entorn.

D’APRENENTATGE

DOSSIER

Q u è he après?

1 Explica amb les teves paraules què són la funció de nutrició, la de relació i la de reproducció.

2 Digues en què es diferencien: a) La nutrició autòtrofa de l’heteròtrofa. b) La reproducció asexual de la sexual.

3 En què s’assemblen i en què es diferencien els protozous i les algues?

4 Digues si els éssers vius de la llista tenen una sola cèl·lula o més i quin tipus de nutrició tenen.

a) Protozou. b) Elefant. c) Cactus. d) Alga verda. e) Bacteri.

5 Digues a què creus que es refereix el resultat de cada «suma» en cada cas.

a) Òrgan + òrgan + òrgan + ... = ? b) Cèl·lula + cèl·lula + cèl·lula + ... = ? c) Teixit + teixit + teixit + ... = ?

6 Relaciona els conceptes de les dues columnes.

1 Desprèn oxigen.

8 Quina importància tenen els insectes i el vent per a alguns tipus de plantes?

9 Ordena cronològicament aquestes fases de la reproducció d’una planta amb llavors.

Si la llavor cau a terra, es forma una nova planta.

La nova planta creix i es transforma en adulta.

El pol·len s’uneix a l’òvul, que està al pistil.

La nova planta creix i es transforma en adulta.

El pistil es transforma en fruit.

a) Saba bruta. b) Fotosíntesi. c) Saba elaborada.

d) Respiració.

2 Desprèn diòxid de carboni.

3 Mescla d’aigua i sals minerals.

4 Mescla de nutrients i aigua.

7 Reflexiona i explica la teva resposta.

a) Creus que el fruit i la llavor es podrien formar sense fecundació? Sí/No

b) Creus que es poden formar el fruit i la llavor sense pol·linització? Sí/No

10 Escriu els noms de les estructures senyalades amb nombres.

A

L’insecte duu el pol·len al pistil de la flor. 1

2 3 4 B C

11 Explica quina part de la planta utilitzes quan menges...:

a) Una sopa d’espinacs.

b) Una ensalada de remolatxa vermella. c) Patates fregides.

No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible a anayaeducacion.es

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

OBJECTIU EN ACCIÓ

Feim una exposició analitzant el nostre sopar

1 Ha arribat el moment de preparar l’exposició! Tria un dels plats del menú del dia d’aquest restaurant. Copia i umpl l’organitzador gràfic següent a mesura que investigues el plat que has triat.

Pens M’interessa Investig

Què saps ja sobre els ingredients del plat? Saps de quin ésser viu procedeixen? Quina part de l’ésser viu són? Quina funció tenen en aquest ésser viu?

Quins dubtes et sorgeixen sobre els ingredients del plat? Apunta aquí les coses que no saps encara.

2 Dibuixa, pinta i retalla el plat triat en una cartolina blanca a mida real. Retalla fletxes grosses en cartolina de colors i enganxa-les sobre el plat indicant cada un dels ingredients. No et preocupis si sobresurten. A cada fletxa has d’escriure:

a) El nom de l’ingredient

b) De quin ésser viu (o éssers vius) procedeix i a quin regne pertany.

c) Quina part de l’ésser viu és i quina funció hi compleix.

3 A l’aula, preparau una taula amb estovalles, tassons i coberts. Col·locau els vostres «plats» de cartó i... ges! Ja podeu gaudir de l’exposició! Si voleu, podeu investigar els vostres plats favorits a més dels que surten en el menú del dia seguint els mateixos passos.

C om ho he après ?

1 Segur que, en estudiar la unitat, hi ha coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat una mica més. Escriu al dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i explica per què.

2 El que ara ja saps de les plantes, t’ha fet pensar en com les has de protegir?

Investiga a Internet, en llibres o preguntant a altres persones i respon aquí les preguntes que t’has fet a la columna «M’interessa».

MENÚ DEL DIA

Primers

Arròs amb salsa de tomàtiga i Ensaladapastanaga. de lletuga, poma i blat de moro.

segons Xampinyons rostits amb all i julivert Espàrrecs a la planxa amb formatge i nous.

Postres

Iogurt natural amb un toc de menta. Sorbet de pinya amb pètals de violeta.

El que més m’ha costat aprendre Perquè...

4

C uidem la naturalesa

La meva família i jo ens acabam de mudar a aquesta ciutat. Jo vaig proposar que anàssim a viure a una cabanya en un arbre. Vull estar envoltada de naturalesa! I sabeu el que em varen contestar? Que els materials d’aquesta casa també venen de la naturalesa.

Per exemple, les rajoles del trespol són roques tallades. Els mobles estan fets amb la fusta de diferents tipus d’arbres. Els llums i els electrodomèstics es fan amb metalls que també es treuen de les roques... O sigui que... estam sempre envoltats de naturalesa?

Com ho veus?

Què vos pareix el que diu na Joana? Quins altres objectes del vostre voltant estan fets amb materials naturals?

Què pot passar si s’extreuen massa materials de la naturalesa?

Llegiu la dada. Creis que el fet que hi hagi tanta gent vivint a les ciutats afecta en alguna cosa a la naturalesa?

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Escriurem la biografia sostenible d’alguns objectes quotidians.

La dada

Aproximadament, la meitat de totes les persones viuen avui en dia en ciutats. Més de 3 500 milions d’éssers humans!

Segueix el fil!

Els components dels ecosistemes Formam part d’un ecosistema

1

2

Les relacions alimentàries Com funcionen els ecosistemes?

Tipus d’ecosistemes.

3

La gran diversitat d’ecosistemes

Els ecosistemes com a fonts de recursos 4

Pot canviar la matèria?

Els danys en els ecosistemes

5

Utilitzam malament els ecosistemes?

Les conseqüències dels danys 6

Quines conseqüències tenen els usos inadequats dels ecosistemes?

ecosistemes

7

Utilitzam els ecosistemes de manera sostenible

Formam part d’un ecosistema

A la majoria de les persones ens agrada viure en grup i relacionar-nos amb una altra gent. No obstant això, no només convivim amb éssers humans...

Què és un ecosistema?

Un ecosistema és el conjunt format pels éssers vius, el medi físic on habiten i les relacions que s’hi estableixen.

Els components d’un ecosistema són:

• Els éssers vius, és a dir, les plantes, els animals, les algues, els fongs, els bacteris i altres éssers vius que habiten en el medi.

• El medi físic, format per tot allò que no està viu, com les roques, la terra, l’aigua, l’aire...

• Les relacions que s’estableixen entre uns éssers vius i uns altres, entre els éssers vius i el medi, etc.

1 Aquesta imatge representa un ecosistema. Relaciona els cartells següents amb el component de l’ecosistema al qual pertanyin: éssers vius, medi físic o relacions.

La sargantana menja insectes

Roca

Formigues

Aire Herba

Papallona Arbres

El llop es menja el cérvol Milers de formigues viuen juntes en un formiguer

Cérvol Llop

Mèrlera Els cérvols beuen aigua de la bassa

Els éssers vius de l’ecosistema

El conjunt d’éssers vius d’un ecosistema formen la comunitat.

Per exemple, a l’ecosistema de la pàgina anterior, la comunitat està formada pels arbres, les herbes, les formigues, els cérvols, els llops, etc.

Una comunitat, al seu torn, està formada per poblacions d’individus d’un mateix tipus. Per exemple, la població de pins, la de formigues, la de cérvols, etc.

Els individus d’un mateix tipus, és a dir, que comparteixen característiques similars formen les denominades espècies. Per exemple, el cérvol és una espècie, el llop és una espècie, etc.

Les adaptacions

Tots els éssers vius d’una comunitat estan preparats per sobreviure a les condicions del medi en què habiten.

Les característiques especials que tenen els éssers vius i que els permeten sobreviure a l’ecosistema s’anomenen adaptacions.

Exemples d’adaptacions

L’os formiguer té un morro llarg i tubular. Captura formigues amb una llengua llarga i enganxosa.

L’os polar té un pelatge gruixat per protegir-se del fred.

Els diferents tipus d’éssers vius (o d’espècies) que podem trobar en un ecosistema constitueixen la seva biodiversitat.

1 Defineix: comunitat, població, espècie i adaptació.

2 Proposa dos exemples d’adaptacions diferents als esmentats en aquesta pàgina.

Algunes plantes que viuen al desert acumulen a les tiges una gran quantitat d’aigua per sobreviure en aquest medi.

Els nenúfars tenen fulles amples flotants per captar el màxim de llum solar.

Als ecosistemes conviuen molts tipus d’éssers vius, cada un amb les seves característiques.

Com funcionen els ecosistemes?

Has vist alguna vegada un arbre caçant un animal? No tots els éssers vius aconseguim l’aliment de la mateixa forma.

Els ecosistemes funcionen gràcies a les relacions que s’estableixen entre tots els seus components. Les relacions principals entre els éssers vius són les alimentàries.

Les relacions alimentàries

Les relacions alimentàries són aquelles relacionades amb la forma en què els éssers vius obtenen l’aliment.

Segons la manera d’alimentar-se, els éssers vius poden complir tres funcions a l’ecosistema:

Els productors

1 Recorda el que has estudiat a les unitats anteriors i digues a quins regnes pertanyen els éssers vius que funcionen com a productors, consumidors i descomponedors en els ecosistemes.

Els descomponedors

Són éssers vius que fabriquen el seu aliment mitjançant la fotosíntesi (és a dir, són autòtrofs). Són les plantes i les algues.

Els consumidors

Són éssers vius que obtenen el seu aliment d’altres éssers vius. Els animals són els principals consumidors en un ecosistema i poden ser:

Carnívors, s’alimenten d’animals

Herbívors, s’alimenten de plantes.

Són éssers vius que obtenen el seu aliment en descompondre les restes d’altres éssers vius. En aquest grup s’inclouen alguns fongs, com les floridures i alguns bacteris.

Omnívors, s’alimenten de plantes i d’animals.

Les cadenes alimentàries

Una cadena alimentària és un esquema que representa les relacions d'alimentació entre distints éssers vius de l'ecosistema unint-los per mitjà de fletxes.

Les fletxes d’aquests gràfics sempre apunten cap a l’ésser viu que obté l’aliment.

Cadena alimentària

El caragol és l’aliment de la granota

2 Observa la xarxa alimentària i completa la frase al quadern.

La planta és l’aliment del caragol

Què hi ha per sopar?

En realitat, cada ésser viu forma part de més d’una cadena alimentària. La combinació de diverses cadenes alimentàries forma una xarxa alimentària.

Fixa’t en el dibuix de la dreta. S’hi ha representat una xarxa alimentària en la qual intervenen els éssers vius que apareixen més avall, però els seus noms s’han substituït per nombres.

Llegeix el que diu cada un i identifica a quin nombre correspon. Representa aquesta xarxa al quadern escrivint els noms en lloc dels nombres.

Lletuga de mar

Només necessit una miqueta de sol, aigua, diòxid de carboni i sals minerals.

El fitoplàncton és el meu plat favorit..

Estrella de mar

Una de copinyes, per favor.

Cranc

La granota és l’aliment de la rabosa

Jo m’estim més la lletuga de mar.

Mmmmm, copinyes, que bones!

La planta serveix d’aliment al ...; aquest, a la ...; aquesta, a la ..., i aquesta, a l’àguila. 4 6

3 5

1 7 2

Fitoplàncton

Gavina Igual que nosaltres!

M’encanten els eriçons i les estrelles de mar, però el cranc encara m’agrada més.

Eriçó de mar

Pren nota!

En els ecosistemes es formen cadenes en què uns éssers s’alimenten d’uns altres.

La gran diversitat d’ecosistemes

Creus que els mateixos éssers vius poden viure en un llac i en un desert? Els ecosistemes poden ser molt diferents entre si.

Tipus d’ecosistemes

Els ecosistemes es poden classificar de diferents maneres.

Segons el medi on es troben, hi ha ecosistemes terrestres, aquàtics o mixts (quan una part del medi és terrestre i una altra aquàtica).

Una altra manera de classificar els ecosistemes es basa en la influència humana:

• Els ecosistemes naturals són aquells on la influència humana és escassa o inexistent.

• Els ecosistemes humanitzats són aquells que inclouen els éssers humans o, almenys, algun element relacionat amb l’activitat humana.

Ecosistemes de litoral

Ecosistema mixt, format per platges i penyasegats banyats per l’aigua salada de la mar. Hi trobam algues com la lletuga de mar, la laminària, etc.; plantes com la posidònia, la salicòrnia, etc.; animals com els crancs, les pegellides, les copinyes, les sépies, diferents tipus de peixos, les gavines, els corbs marins, etc.

Ecosistemes de bassa

Ecosistemes de prada

Ecosistema mixt, d’aigua dolça.

Hi podem trobar algues filamentoses d’aigua dolça; plantes com joncs, canyes, nenúfars, etc.; animals invertebrats com caragols, crancs, cucs de terra, libèl·lules i mosquits; vertebrats, com amfibis (granotes, salamandres i tritons); ocells, com ànecs, cignes i garses, diferents classes de peixos, etc.

Ecosistema terrestre natural que se sol donar en zones més o menys planes.

Hi abunden les plantes herbàcies (gramínies, herbes, etc.).

A les prades de zones temperades trobam animals, com nombrosos insectes (llagosts, abelles, formigues, etc.) i aranyes, rèptils com serps i dragons, ocells de moltes classes (incloses alguns rapinyaires), tot tipus de rosegadors (ratolí de camp i talps) i altres mamífers, com llebres, conills i raboses.

1 Indica les característiques dels ecosistemes mixts costaners.

2 Proposa una cadena tròfica amb alguns animals de l’ecosistema de praderia.

3 Imagina que ets un ecosistema. Tria quin series i escriu un discurs presentant-te als altres convidats en una festa d’ecosistemes.

Ecosistemes de bosc

Ecosistemes de cultiu

Ecosistema terrestre natural on predominen arbres i arbusts. Als boscs temperats predominen els arbres de fulla caduca, com els roures i els faigs.

S’hi poden trobar gran quantitat d’animals, com insectes de tot tipus, ratolins de camp, lirons, esquirols, conills, mosteles, cérvols, ocells de diferents classes, senglars i fins i tot grans carnívors com els ossos.

És un ecosistema humanitzat, originat per l’activitat agrícola.

Té menys biodiversitat que un ecosistema natural, ja que sol haver-hi una o molt poques espècies de plantes.

La diversitat d’animals també és menor que en els ecosistemes naturals. Hi trobam insectes, rosegadors, diversos tipus d’ocells com coloms, cigonyes, perdius, xoriguers, etc., i alguns mamífers com llebres, conills i raboses.

Mira com pens

Abstracció d’ecosistema

En les imatges dels ecosistemes que acabes de veu re, no s’han representat totes les espècies d’éssers vius que els componen, sinó que s’ha fet una abs tracció, és a dir, una representació amb el que més els caracteritza.

Ara et toca a tu fer una abstracció amb un altre ecosistema.

1 L’ecosistema urbà és un tipus d’ecosistema terrestre humanitzat. Cerca’n informació i esbrina com és i els éssers vius més característics.

2 Cerca fotografies i tria la que creguis que el representa millor. Pots imprimir-les o dibuixar l’ecosistema. Fes-ho en gran perquè serveixi de base per enganxar-hi altres imatges.

3 A continuació, cerca fotografies de les espècies d’animals i de plantes més representatives de l’ecosistema urbà. Imprimeix-les o dibuixa-les.

4 Enganxa les imatges de les plantes i dels animals a damnt la imatge general de l’ecosistema i fes una fitxa amb les seves característiques.

5 Ho comprovam Compara la teva representació amb la que han fet els teus companys i companyes de classe. Comprovau si heu coincidit a l’hora de fer l’abstracció.

Com que hi ha molts ecosistemes diferents, també hi ha tot tipus de materials naturals que les persones podem usar.

Pren nota!

Utilitzam els ecosistemes

Fins i tot si vivim en una ciutat, necessitam tot tipus de coses que procedeixen dels ecosistemes.

Els ecosistemes ens proporcionen recursos naturals.

Els recursos naturals són tot allò que produeixen els ecosistemes i que aprofitem per cobrir les nostres necessitats.

Aliments

Com ara plantes, que recol·lectam o cultivam mitjançant l’agricultura; o animals que, a través la ramaderia, ens proporcionen carn, ous, llet, etc.; o éssers procedents de mars i rius, gràcies a la pesca.

Aigua

La necessitam per beure, per a la higiene, per a l’agricultura i la ramaderia, per produir energia, per a la indústria, per realitzar activitats recreatives, etc.

Aire

Els ecosistemes ens proporcionen aire net per respirar.

1 Assemblea d’idees En grup. Feis una llista amb tot el que vegeu al vostre voltant que procedeixi d’éssers vius.

Terreny

Necessitam espais per cultivar i criar animals, per construir ciutats i pobles, carreteres, ports marítims, aeroports, indústries, etc.

Els ecosistemes ens proporcionen

Matèries primeres

Del sol, del vent, de la fusta o del carbó, obtenim energia. De les roques obtenim materials per a la construcció, metalls per a fabricar objectes, etc. D’alguns éssers vius obtenim fibres per fer teixits (llana, cotó), fusta per a la construcció, etc.

Benestar

Els ecosistemes són font de benestar. Per exemple: la bellesa d’un paisatge o el plaer de l’exercici físic a l’aire lliure..

La meva professió: aqüicultora

Hola, el meu nom és Llum i som aqüicultora. L’aqüicultura és la ramaderia del mar i dels rius. Criam peixos i altres animals aquàtics, com les copinyes, per obtenir aliments. Alguns també cultivam algues marines!; seríem com agricultors de la mar.

A la meva granja criam un peix anomenat llobarro. Per a això, utilitzam barreres que col·locam dins de la mar, no molt enfora de la costa. D’aquesta manera els llobarros neden i s’alimenten lliurement.

Tasques per cuidar els llobarros

1. Preparar l’aliment a partir d’algues microscòpiques per als alevins.

2. Comprovar les condicions higièniques de l’aigua.

3. Alimentar els llobarros adults amb farina de peix.

4. Revisar l’estat de la barrera dins de la mar.

2 Què mengen els alevins? I els llobarros adults?

3 CTF Per què creus que una de les tasques dels aqüicultors és revisar l’estat de la barrera dins de la mar? Què passaria si no ho fessin?

4 Cerca informació sobre animals marins que no siguin peixos i que també es criïn mitjançant l’aqüicultura. Proposa’n tres exemples i fes una descripció de les condicions en què es crien.

Pren nota!

Quins elements de la teua vida procedeixen dels ecosistemes? Se te n’ocorre algun?

Utilitzam malament els ecosistemes?

Com que som tantes persones a la Terra usant els ecosistemes, hem provocat alguns problemes molt preocupants.

Alguns dels principals danys que ocasionam en utilitzar els recursos naturals són els següents:

Esgotam els recursos

Quan consumim molta quantitat d’un recurs que es pot esgotar, o ho feim tan ràpid que no es pot regenerar, esgotam o sobreexplotam el recurs.

Contaminam

L’activitat de les nostres indústries, agricultura i ramaderia contamina el medi ambient amb fums i amb altres deixalles.

També contaminam en llançar al medi residus com plàstics, roba i fem de tot tipus. Produir molt de renou o un excés d’il·luminació nocturna també és un tipus de contaminació.

Ocupam molt d’espai

Les nostres ciutats i pobles, carreteres, ports, indústries, cultius i pastures ocupen molt de terreny.

Això redueix l’espai disponible per a altres éssers vius i pot posar-los en perill.

Introduïm espècies exòtiques

Per accident, o de manera intencionada, hem introduït en els ecosistemes espècies que no pertanyen a aquests ecosistemes.

Això pot perjudicar les espècies pròpies de l’ecosistema.

Pescam de manera abusiva alguns animals. El resultat és que desapareixen.

Talam boscs molt de pressa, sense donar temps que es regenerin de manera natural. Molts boscs ja han desaparegut.

Algunes de les nostres activitats consumeixen tanta aigua que esgotam aquest recurs.

En moltes zones costaneres hem edificat grans complexos hotelers que han ocupat platges i penya-segats, alguns de gran valor natural.

En algunes grans ciutats, la il·luminació nocturna és tan intensa que pot afectar la vida d’altres éssers vius, com ocells i ratapinyades.

A Espanya hem introduït espècies per criar-les en granges, per exemple, el visó americà. Molts d’aquests visons s’han escapat i han desplaçat el visó europeu, que és el propi del nostre ecosistema.

La contaminació per plàstics del mar és un problema molt greu. A l’oceà Pacífic hi ha una illa de fems flotant que és molt més gran que Espanya.

1 Explica amb les teves paraules aquests conceptes: a) Sobrepesca b) Contaminació acústica b) Espècie exòtica.

2 Observa les imatges d’aquesta pàgina i relaciona-les amb el tipus de dany que ocasionen: esgotament dels recursos, contaminació, ocupació del territori, introducció d’espècies exòtiques.

3 La predicció Creus que construir gratacels molt alts podria evitar que algunes ciutats ocupassin molt de territori? Quins avantatges i inconvenients penses que té això?

Pren nota!

Si no posam solució a aquests problemes, no podrem continuar beneficiant-nos dels ecosistemes com fins ara.

Quines conseqüències tenen els usos inadequats dels ecosistemes?

Quan els ecosistemes es danyen, els éssers humans no som els únics perjudicats. Altres éssers vius poden fins i tot desaparèixer!

Cada un dels danys que ocasionam en els ecosistemes afecta de manera directa o indirecta els éssers vius que en formen part.

Les conseqüències d’aquests danys poden ser molt greus o fins i tot irreversibles. Per exemple:

• La pèrdua d’una sola espècie de planta pot causar la desaparició de fins a vint tipus diferents d’animals que en depenen per alimentar-se, protegir-se, etcètera.

• La desaparició d’ecosistemes de bosc afecta altres ecosistemes, com els costaners, els polars, els de cultiu, etc.

Les conseqüències de les alteracions

Algunes de les conseqüències dels danys que provocam en usar els recursos es noten de formes diferents.

Conseqüències del mal ús dels ecosistemes

Desertificació Pèrdua o desaparició d’espècies

La sobreexplotació dels éssers vius i l’alteració dels ecosistemes on viuen posen en perill moltes espècies d’éssers vius.

Alguns animals i plantes ja han desaparegut i altres estan en perill de desaparèixer.

L’esgotament de l’aigua juntament amb la pèrdua del sòl i de la vegetació, els incendis i la contaminació transformen zones molt extenses de la Terra en deserts.

Mesura la teva petjada al planeta

La petjada ecològica és una manera de mesurar el dany que les nostres activitats diàries ocasionen en el planeta.

Ara mesurarem la petjada ecològica que deixam en fer ús de les fonts d’energia. Per a això:

1 Respon les preguntes de l’enquesta i puntua cada una de les teves respostes.

2 Suma els punts de totes les respostes i amb la puntuació final obtén el color que correspon a la teva petjada.

3 Analitza la puntuació: a) Com interpretes cada color?

b) Quin color has obtengut? Reflexiona sobre el resultat.

c) Quin color és el més habitual a la teva aula? Debateu els resultats obtenguts.

Canvi climàtic

La contaminació de l’aire amb gasos procedents de la indústria, les ciutats, els cotxes, etc., causa l’encalentiment de l’atmosfera i de l’aigua dels oceans. Com a conseqüènc ia, el clima de la Terra canvia.

Alguns efectes del canvi climàtic ja es poden notar; per exemple:

• El gel de les glaceres i de les zones polars es fon.

• En alguns llocs les temperatures a l’estiu són cada vegada més altes (onades de calor) i a l’hivern, més fredes.

1 Classifiques els fems perquè es puguin reciclar o reutilitzar?

Mai 3 p De vegades 2 p Gairebé sempre 1 p

2 Per desplaçar-te per la ciutat, camines vas amb bicicleta?

Mai 3 p De vegades 2 p Gairebé sempre 1 p

3 Et dutxes en lloc de banyar-te?

Mai 3 p De vegades 2 p Gairebé sempre 1 p

4 Mantens el grifó tancat mentre et rentes les dents?

Mai 3 p De vegades 2 p Gairebé sempre 1 p

5 Apagues els dispositius electrònics quan ja no els utilitzes?

Mai 3 p De vegades 2 p Gairebé sempre 1 p

6 Apagues els llums de l’habitació quan surts? p: punts

Mai 3 p De vegades 2 p Gairebé sempre 1 p

Més de 17 p 11-16 p 6-10 p

nota!

El canvi climàtic és un problema molt seriós pera totes les espècies, i l’hem de combatre.

Utilitzam els ecosistemes de manera sostenible

Afortunadament, encara hi ha moltes coses que podem fer per conservar i regenerar els ecosistemes del planeta. T’hi apuntes?

Cap a una gestió sostenible

Per conservar els ecosistemes, hem de fer un ús dels recursos que ens permeti cobrir les nostres necessitats sense destruir la naturalesa. D’aquesta manera, ens assegurarem que les generacions futures en puguin gaudir. Això és el que es denomina fer un ús sostenible dels recursos.

Aconseguir un model de vida sostenible és un dels reptes de la humanitat per al segle xxi. Per a això, els governs del món han establert els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

1 Explica amb les teves paraules què significa «fer un ús sostenible dels recursos».

Frenar la sobreexplotació dels recursos naturals. Per a això, és important controlar la caça, la pesca, la tala i la recol·lecció d’espècies. Un altre recurs natural que hem de protegir de la sobreexplotació és l’aigua.

Què aconseguirpretenen els ODS?

Reduir la contaminació. És necessari que canviem els nostres hàbits per reduir la producció de substàncies contaminants.

ODS

Resoldre el problema dels residus. Generar menys residus consumint menys, reciclar-los i reutilitzar-los per donar-los un altre ús.

Evitar les desigualtats socials. És imprescindible que tots els éssers humans tenguem la possibilitat de rebre una alimentació sana, una atenció sanitària adequada i una educació de qualitat.

Protegir els espais naturals. Protegir els ecosistemes no alterats és molt necessari. També és important restaurar els ecosistemes que han resultat danyats.

Dutxa’t en lloc de banyar-te.

Consells per fer un ús sostenible dels recursos

Tanca el grifó!!!

Redueix el consum de plàstics d’un sol ús.

Tanca el grifó mentre et rentes les dents i les mans.

Comprova que tanques bé el grifó després d’utilitzar-lo.

Renta la fruita i la verdura en un recipient, i no amb el grifó obert.

No empris el vàter com a paperera.

Reutilitza o recicla el paper i el vidre.

Apaga totalment els dispositius elèctrics quan no els utilitzis.

No tudis menjar, reaprofita els aliments sobrants en altres receptes. Canvia les bombetes per llums de tipus led.

Usa el transport públic i, en trajectes curts, ves amb bicicleta o ves caminant.

1 Observa els consells que apareixen a la pàgina i classifica’ls segons si serveixen per fer un ús sostenible de l’aigua o de l’energia.

2 Full giratori En grups, triau el consell que considereu més important. Redactau un text en el qual argumenteu per què. Compartiu la resposta amb la resta de grups de l’aula.

Tanca habitacions i finestres per conservar la calor.

Pren nota!

Si cada persona usa els recursos de manera sostenible, tots hi sortirem guanyant. Humans... o no.

D’APRENENTATGE

DOSSIER

Q uè he après?

1 Escriu una definició de: a) Ecosistema. b) Adaptació. c) Recurs natural. d) Productors.

2 Observa la imatge i digues: a) quins éssers vius són consumidors, b) quins són productors, c) quins són descomponedors.

8 Observa la imatge i explica quin dany ha causat l’ésser humà en aquest ecosistema i quines conseqüències pot tenir.

3 Construeix una cadena tròfica amb alguns dels éssers vius de l’activitat anterior.

4 Les frases següents són falses. Escriu-les correctament al quadern.

a) Els ecosistemes estan formats per un conjunt d’éssers vius.

b) Els descomponedors són els xampinyons, els bolets i els cucs de terra.

c) Les plantes i els fongs són els organismes productors dels ecosistemes.

5 Escriu tres exemples de recursos naturals que ens proporcionen els ecosistemes.

6 Esbrina què mengen les balenes blaves. Dibuixa una cadena tròfica que inclogui una d’aquestes balenes.

7 Què és una matèria primera? Escriu-ne tres exemples al quadern.

9 Cerca informació sobre una espècie en perill d’extinció al nostre país. Indica quines són les causes que han duit al fet que estigui en perill d’extinció.

10 Què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible? Indica’n dos amb les teves paraules.

11 Un dels ODS és «Resoldre el problema dels residus». Què creus que pots fer tu per contribuir a resoldre aquest problema?

12 Elabora un text per explicar què és el canvi climàtic explicant primer què el produeix i, després, quins efectes demostren que es produeix.

13 Digues tres accions que pots adoptar en el teu dia a dia per evitar alterar els ecosistemes.

No oblidis completar l’àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible a anayaeducacion.es

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

B

D E H

C

OBJECTIU EN ACCIÓ

Investigam un ecosistemes real i proposam com conservar-lo fent un mural

1 Individualment o en parelles, triau un objecte de la llista següent. També podeu proposar-ne uns altres que se vos ocorrin.

Escriptori de fusta

Llauna de refresc d’alumini

Camiseta de cotó

Llibre de Coneixement del medi de paper Pitxer de ceràmica

2 Copiau i ompliu al quadern aquesta línia del temps sobre la «vida» de l’objecte que heu triat. Podeu cercar informació o consultar altres persones si ho necessitau.

FABRICACIÓ

Amb quins materials està fet l’objecte? D’on s’extreuen?

PRIMER ÚS

Per a què serveix aquest objecte quan és nou i s’usa per primera vegada?

Què podríem fer per no haver de necessitar-lo tant?

3 Usant la informació de la línia del temps, redactau la biografia sostenible del vostre objecte. Imaginau que sou aquest objecte i contau en primera persona com ha sigut la vostra vida. Per exemple:

C om ho he après?

ALTRES USOS

De quines altres formes es pot utilitzar aquest objecte quan està esgotat, danyat o ja no el volem?

És possible transformar-lo en una altra cosa o donar-lo a altres persones?

Botella de vidre

RECICLATGE

On es pot reciclar aquest objecte?

S’ha de tirar en un contenidor concret o dur-lo al punt verd?

Hola a tots i a totes. Sí, som una forqueta de fusta. En- cantada de conèixer-vos! Em van fabricar fa uns anys a partir de la fusta d’una planta de bambú altíssima. Al principi em varen utilitzar per menjar...

1 Copia aquesta imatge i puntua’t en cada un dels aspectes que s’esmenten. Després, uneix els punts; com més gran sigui el pentàgon, millor serà la teva situació d’aprenentatge.

2 Explica què sents en saber que hi ha ecosistemes aquàtics plens de plàstics, animals en perill d’extinció, boscs talats... Què faries per evitar que això passi?

Qualitat dels meus treballs

Treball en grup

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.