Bonvent: Llengua 6º Primària (demo)

Què aprendrem?

5 9 Aprenem junts! Donem la benvinguda Experimentem amb l’energia

2 6 Valorem el que tenim! Invents Poemes de l’aigua

3 7 Creem una escola verda Fem massa fem? Parlem de dones

4 8 Que bé que ho passem en companyia! Quina passada de pel·li! En podemgrup, fer més

Penseu que anar a escola és important? Reflexioneu i comenteu per a què us pot servir tot el que esteu aprenent. I si feu entre tota la classe un llibre en què ho anoteu?

Què podem fer per a contribuir a posar fi a la pobresa? Passem una enquesta sobre l’ús responsable que fem del material escolar i de la roba i n’extraem conclusions.

Què podem fer perquè hi haja més espais verds al nostre entorn? I si plantem arbres a l’escola perquè cresquen i arriben a convertir-se en un bosc?

Reflexionem sobre el benestar que ens proporciona compartir el temps lliure amb la família i les amistats i creem un cercle lector.

REPÀS TRIMESTRE 1

De quina manera podem fer que se senten a gust les persones que venen a les nostres terres perquè no poden viure en pau al seu lloc d’origen. Cantem per la pau?

Reflexionem sobre la importància de la investigació i la innovació per a l’avanç de la societat. Fem notícies sobre els grans invents de la humanitat.

Observem els residus que hi ha abandonats a la natura, sobretot a la mar, i preparem una campanya en què animem a reduir la quantitat de fem que fem.

Les pel·lícules i les sèries presenten molt sovint històries de superació en què els protagonistes han de véncer molts entrebancs. Les comentem?

REPÀS TRIMESTRE 2

Cada vegada es produïx més energia eòlica i solar. I si aprofitem l’energia solar per a un experiment casolà? Quins altres usos podríem donar-li?

Investiguem la importància de disposar d’aigua neta i ho expliquem per mitjà de poemes.

Reflexionem sobre la contribució del treball de les dones a la societat? Investiguem el nom de carrers pròxims i descobrim dones fantàstiques.

T’has adonat que hi ha coses que tu a soles no pots fer? Que necessites d’un grup de persones? I si preparem entre tota la classe una festa de comiat de Primària?

Educació de qualitat

REPÀS TRIMESTRE 3

Fi de la pobresa

Vida d’ecosistemes terrestres

Salut i benestar

Pau, justícia i institucions sòlides

Indústria, innovació i infraestructures

Vida submarina

Reducció de les desigualtats

Energia neta i assequible

Aigua neta i sanejament Igualtat de gènere

Aliaça per a assolir els objectius

ESCOLTE I PARLE

Conversem Fem ràdio!

Descrivim un arbre

Expressem sentiments

LLIG I ESCRIC CONEC LA MEUA LLENGUA

• Llig: El Rock & companyia

• Descobrisc paraules: les àrees d’estudi

• Escrivim: t extos coherents i cohesionats

• Coneixem: els elements de la narració

• Llig: Charlie i la fàbrica de xocolata

• Descobrisc paraules: la ràdio

• Escrivim: en estil directe i indirecte

• Identifique: el narrador d’una història

• Llig: «El bosc després de les flames»

• Descobrisc paraules: els arbres i els boscos

• Descric: un espai

• Reconec: l’ambientació d’una narració

• Llig: A menjar toca!

• Descobrisc paraules: els esports d’equip

• Escric: la ressenya d’un llibre

• Descobrisc: les novel·les

• Gramàtica: oració, paràgraf i text

• Ortografia: els signes de puntuació

• Gramàtica: els determinants

• Ortografia: l’apòstrof i les contraccions

• Gramàtica: el nom i l’adjectiu

• Ortografia: l’accentuació gràfica

• Gramàtica: l’oració. Subjecte i predicat

• Ortografia: la dièresi

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Cuidem la nostra caixa màgica: Mites sobre la caixa màgica

Reflexionem sobre la pau

Fem un noticiari

• Llig: Cremallera

• Descobrisc paraules: els drets de la infància

• Escric: un text teatral

• Conec: el monòleg i el diàleg teatral

• Llig: «Volem volar»

• Descobrisc paraules: invents i màquines

• Redactem: notícies

• Identifiquem: recursos literaris en textos quotidians

• Llig: biografia d’Alexandra Cousteau

• Descobrisc paraules: els materials de residu

Intercanviem informació

Comentem pel·lícules

• Escrivim: una biografia

• Coneixem: els personatges d’una narració

• Llig: Wonder

• Descobrisc paraules: el plató de cinema i televisió

• Descobrim: com és un guió cinematogràfic

• Descobrisc: més característiques del text teatral

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Ara o mai: Fem experiments

• Llig: «Construcció d’un forn solar»

• Descobrisc paraules: la ciència i l’energia

Parlem d’estalviar energia

• Escric: un text instructiu

• Diferenciem: els gèneres teatrals

• Llig: poemes sobre l’aigua

• Descobrisc paraules: els fenòmens meteorològics

• Gramàtica: les preposicions i les conjuncions

• Ortografia: paraules amb j , g , tj i tg

• Gramàtica: els adverbis

• Ortografia: la esse sonora

• Gramàtica: pronoms personals tònics i febles

• Ortografia: la esse sorda

• Gramàtica: el verb (I)

• Ortografia: paraules amb h . Homofonia

Recitem poemes

• Creem: poemes

• Analitze: la rima

• Llig: Victòria de València, jugadora de pilota

• Descobrisc: amb valors

Entrevistem

• Escric: un poema sobre el meu futur

• Mesurem: versos

• Llig: Les aventures d’en Cebeta

• Descobrisc paraules: l’associacionisme

Fem un debat

• Escrivim: una carta d’opinió

• Coneixem: recursos literaris

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Pulmó verd: Regenerem el pulmó verd!

• Gramàtica: el verb (II)

• Ortografia: paraules amb x tx i ig

• Gramàtica: el predicat verbal i el predicat nominal

• Ortografia: paraules acabades en p , b , t , d , c i g

• Gramàtica: els complements verbals

• Ortografia: ús de b i v

• Gramàtica: la comunicació

• Ortografia: paraules amb l·l , m i n

Aprenem junts!

Recordes tot el que vas aprendre el curs passat? Per exemple, a sumar, restar i multiplicar nombres decimals, a diferenciar els fongs de les plantes o a escriure paraules compostes amb guionet. Ets conscient de tot el que saps?

Com ho veus?

• Aprens només dels mestres?

• O creus que també pots aprendre dels companys i les companyes?

• T’agrada treballar en grup? Per què?

Objectiu en acció

Penseu que anar a escola és important? Reflexioneu i comenteu per a què us pot servir tot el que esteu aprenent. I si feu entre tota la classe un llibre en què ho anoteu?

Conversem Sempre parlem de la mateixa manera?

La dada

Reflexionar sobre allò que estem aprenent ens ajuda a identificar les dificultats amb què ens trobem.

Rock & companyia Qui vol contar les seues aventures?

Àrees d’estudi

Coneixem els noms de les diferents àrees de saber?

Per què es veu a vegades de dia?

Molt bé! Heu decidit fer un projecte sobre la lluna.

Què voleu aprendre?

Per què creix i minva?

Escrivim textos coherents i cohesionats

Escriure bé no és sols evitar errors d’ortografia.

Coneixem els elements de la narració

Quins elements apareixen en una narració?

Com s’hi pot arribar?

Qui hi ha anat?

Conec la meua llengua

Oració, paràgraf i text

Els signes de puntuació

Sempre parlem de la mateixa manera? En les converses en família o amb amistats no parlem igual que a l’escola quan expliquem un tema.

Conversem

1 Escolta la conversa entre dos membres de classe i respon les preguntes.

• Qui participa en la conversa?

• Quin és el motiu de la conversa?

• Quines paraules utilitza Pere per a referir-se a l’escola i a la mestra?

• Quines paraules usen per a expressar que una cosa els agrada?

2 Comenteu en grup.

• Torneu a escoltar la conversa i identifiqueu les paraules col·loquials, és a dir, les que cal no usar en converses formals.

• Què faran en acabar el treball?

• Podríeu explicar-ho sense anomenar la marca comercial?

• Quins altres noms de marques feu servir per a anomenar productes? Feu-ne una llista.

Amb les amistats i la família usem una llengua col·loquial. que, a vegades, inclou paraules incorrectes, abreviacions, repeticions, etc.

En els mitjans de comunicació, en l’administració o en l’ensenyament s’usa una llengua estàndard

3 Relaciona cada expressió amb una situació.

Perdone, pot esperar ací?

Ei, tu, què fas?

Rei, vigila, que cauràs!

Per favor, obriu el llibre.

Sobre quin tema vols parlar?

Una mestra a l’alumnat.

Una mare al seu fill.

Un amic a un altre. La conserge a una visita.

1 Per parelles, escolliu un dels temes següents i establiu una conversa en llenguatge col·loquial davant de la resta de la classe.

Una pel·lícula que heu vist fa poc.

Les vacances de l’estiu.

El transport públic.

Una excursió que us agradaria fer.

2 Reflexioneu sobre quins trets del llenguatge col·loquial han aparegut en la vostra conversa. Heu emprat abreviacions? Alguna paraula incorrecta? Heu fet repeticions?

3 A continuació, repetiu la conversa usant un llenguatge estàndard.

Pren nota!

A través de les converses podem intercanviar informacions i opinions sobre temes diversos.

Qui vol contar les seues aventures? Rock no es perdonaria oblidar tot el que li passa amb la seua colla.

Rock & companyia

Quin curs més bo! Ha sigut genial! Miràvem les notes finals —no tan genials— asseguts a la vorera i Èdgar ha començat a plorar i a dir que quan siguem grans oblidarem les aventures que hem passat.

—Quina llàstima! —ha lamentat Lorena.

Fins i tot Aleix estava a punt de plorar:

—Un desastre!

—De què servix jugar-se-la cada dia si després no te’n recordes? —s’ha enfadat Jeroni.

Jo m’he passat la nit sense dormir.

No vull oblidar el curs més emocionant de la meua vida!

Vet ací la idea brillant brillantíssima que se m’ha acudit: escriuré les aventures que hem viscut.

Aquestes vacances perdré dues hores cada dia escrivint les memòries del curs. Els protes ( protes vol dir protagonistes)… doncs els protes som jo i els meus companys, per això he posat aquest títol: Rock & companyia.

La mare diu que una companyia és un grup de soldats, i jo, Aleix, Eloi, Lorena, Marcel, Mireia, Ester, Jeroni, Alí… i fins i tot Èdgar som soldats de l’exèrcit més pringat del món. En voleu proves? El Rock & companyia aguantem SIS hores de classe CADA DIA.

La iaia diu que una companyia soc jo quan vaig a sa casa i li explique coses divertides, diu que amb mi el temps passa volant. Doncs els meus amics també són una companyia: quan estic al pati amb ells, el temps també passa volant.

Potser que no m’enrotlle i comence.

Xiquets i xiquetes, s’alça el teló!

Abans de llegir

• A partir del títol i de la il·lustració, imagina què deu contar aquesta narració.

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

Va sonar el timbre i la senyoreta Mònica, la senyo, encara no havia vingut. Nosaltres rondàvem pel pati, agafant-li la pilota a Èdgar. Vam jugar fins que va vindre Felip, el d’Educació física, que té un nas com un pimentó, i ens va dur a classe. Vam pujar en silenci; amb ell no es pot jugar.

—Repasseu el tema —va dir mentre seia a la taula amb els peus estirats. Vam bufar com a protesta.

En aquell moment van tocar a la porta, un cop fluix, tímid, i la porta es va obrir.

—Soc la substituta —va dir una senyora que semblava una xica, o, per la veu que feia, una xiqueta, però una xiqueta de mida gran—. La senyoreta Mònica està refredada i no pot vindre.

Així que Felip se’n va anar al gimnàs a marejar els grans amb la corda, el poltre, el plint i altres aparells de tortura.

—La senyoreta està malalta per culpa teua! —va dir Lorena assenyalant Eloi—. Si hagueres acabat el dibuix, ella no s’hauria quedat a fer-te la faena i no hauria agafat fred.

La vespra, féiem un dibuix col·lectiu i Eloi, que vol ser futbolista, se’n va anar a veure un partit i va deixar el seu tros a la meitat.

—No és veritat —va dir ell—, jo… —va callar. No tenia excusa.

—Ets un passota! —s’hi va afegir Mireia, que no pot suportar que tingues un descuit.

—Calleu! —va cridar la senyora amb veu de xica, o potser de xiqueta—. La senyoreta Mònica no té res greu i vindrà tan prompte com puga. No en parlem més. Hem de fer classe. Ja podeu traure la llibreta de Matemàtiques.

—Mates, ara? —Aleix va obrir un pam de boca—. No toquen!

—M’ho ha dit la senyoreta.

—S’ha confós —va afegir Eloi, i és que les Mates no li acaben d’entrar.

—Com que està malalta i deu tindre febre, s’ha atabalat —va aclarir Neus, que no devia haver fet els exercicis.

—Em voleu dir què toca ara, segons vosaltres? —va dir la senyo substituta.

—Dibuix lliure —va dir el tòtil de Robert, que no té dos dits de front i va estar a punt d’engegar-ho a rodar.

—Amb l’edat que teniu ja em voleu prendre el…

—Com et dius, senyo? —Ester va evitar el desastre.

—Úrsula. Senyoreta Úrsula.

Adaptat d’ El Rock & companyia. Josep Górriz. Ed. Barcanova.

Vocabulari

Vespra: dia anterior.

Atabalar: atordir, entabuixar, alterar, confondre.

Tòtil: persona amb poca disposició i d’escàs coneixement.

Comprenc la lectura

1 Enumera el nom dels companys i les companyes de Rock.

2 Què ha decidit fer Rock per a recordar les aventures amb la seua colla?

Protagonista

Companyia

Memòria

Conjunt de persones.

Escrit en què s’exposen certs fets.

Personatge principal.

3 Relaciona cada nom amb la seua definició.

4 Quantes hores al dia dedicarà el protagonista a escriure?

5 Com es diu la mestra d’aquest grup? I el mestre d’Educació física?

6 Per què no ha anat la mestra a l’escola? Qui ha anat a substituir-la?

7 Aquestes expressions pertanyen al llenguatge col·loquial. Com ho diries en un llenguatge formal?

a) L’exèrcit més pringat del món.

b) Ets un passota!

8 Per què Eloi diu a la mestra substituta que s’ha confós quan ha demanat que traguen la llibreta de Matemàtiques?

Què podem fer per a guardar els records?

Rock decidix escriure tot el que li ha passat durant el curs per a recordar-ho sempre. De quines altres maneres se us acut que podria enregistrar els records per a conservar-los?

Pren nota!

Escriure allò que fem és una manera de recordar i aprendre.

Durant tota la vida adquirim coneixements en diferents àrees i àmbits que ens fan avançar, millorar i créixer.

Descobrisc el diccionari

1 Són moltes les matèries que podem estudiar al llarg de la vida. Coneixes aquestes? Quines coses penses que aprendràs amb aquestes matèries?

Algunes paraules o expressions varien segons la zona on vivim: parlem dialectes diferents.

2 La lectura diu que Felip té el nas com un pimentó. Relaciona les paraules que signifiquen el mateix amb la imatge corresponent.

Un text és més fàcil d’entendre si totes les parts tracten el mateix tema i estan ben relacionades entre si, és a dir, si és coherent i està cohesionat.

Escrivim textos coherents i cohesionats

1 Aquest text té errors de concordança. Reescriu-lo correctament.

El meu iaio es deia Josep i treballaven a l’hotel Monumental de la ciutat on vivia. Tot el que hi havia a l’hotel era gran i molt luxosa: els salons, el dormitoris, els banys, els menjador… Dels sostre, penjava llums enormes amb milers de llàgrimes de cristall ben tallats.

Adaptat d’ El secret de l’estora Leonora . Mercé Viana

2 En cada oració d’aquets text hi ha una paraula que no correspon. Localitza-la i substituïx-la per l’adequada.

Joana i Paula es van conduir quan va sonar el despertador. Les dues pedres es van alçar i es van vestir. Quan van arribar a la cuina, la mare els tenia preparat el bolígraf: suc, llet, cereals i un trosset de pa amb companatge. Se n’anaven d’excursió amb l’arbre i havien d’eixir de casa ben desdejunades.

3 Aquest text no té sentit perquè les paraules destacades estan mal usades. Reescriu-lo substituint-les per l’expressió adequada d’aquestes.

de totes maneres i com que

No van tardar a arribar al camí i, encara que ja no hi havia cases, no calia prendre tantes precaucions. Per tant , caminaven amb compte, ja que podia passar algú. Van buscar un bon lloc on amagar-se, però no van tardar a trobar-lo.

En una narració podem identificar molts elements com el narrador, l’acció, l’espai, el temps, els personatges, etc.

Coneixem els elements de la narració

Una narració és un relat d’uns fets, reals o imaginaris.

El narrador conta la història en 1a persona si és un dels personatges o en 3a persona si no hi participa.

El personatge principal és el o la protagonista i pot tindre un o una antagonista. La resta són personatges secundaris.

L’acció té lloc en un espai real o imaginari, i en un temps que pot ser l’actual, el passat o el futur.

La narració té un plantejament (on es presenten la història i els personatges), un nuc (on passen la majoria de les accions) i un desenllaç (on es resol el conflicte).

Lucy es va preguntar què devia haver dins de l’armari. Amb sorpresa, va veure que la porta s’obria sense dificultat.

La xiqueta va mirar cap a l’interior. Hi havia nombrosos abrics penjats, la majoria de pell. Es va introduir en l’armari i va avançar entre els abrics, mentre fregava el rostre contra ells.

Va avançar un poc més i va descobrir una segona filera d’abrics. Estava prou fosc, així que va mantindre els braços estirats per a no xocar amb el fons. Va fer un pas més, després dos, tres… Esperava sempre tocar la fusta de l’armari amb la punta dels dits, però no arribava mai al fons.

«Deu ser un armari sorprenentment enorme», pensava la Lucy, mentre continuava avançant.

De sobte va notar que trepitjava alguna cosa que cruixia. Es va acatxar i en comptes de trobar la superfície de fusta de la base de l’armari, va tocar una cosa blana i extremament freda. «Això sí que és estrany!». Quan es va alçar, una cosa dura i aspra, fins i tot punxosa, li va fregar la cara.

—Ui, semblen branques d’arbres! —va exclamar la Lucy. I aleshores va veure que es trobava al mig d’un bosc, en plena nit, amb una capa de neu als peus i volves que queien.

Les cròniques de Nàrnia. Clive S. Lewis

• El narrador participa en els fets?

• L’acció ocorre en un lloc real o fictici? Raona la resposta.

• Com penses que deu ser la protagonista?

• Conta o inventa un desenllaç per a la història.

1 Tauler de les històries Llig aquesta narració i contesta les preguntes.

Oració, paràgraf i text

1 Llig el text i respon les preguntes.

El material escolar, com els llapis, els bolígrafs o els retoladors, s’ha de guardar en una caixa o un estoig. Això ajudarà a evitar que es perden o es trenquen. S’ha evitar doblegar els llibres i quaderns per a mantindre la seua forma original. També és recomanable guardar-los en una prestatgeria quan no els utilitzem. Finalment, cal anar amb compte quan transportem el material escolar. Es recomana usar una motxilla resistent per a evitar que els llibres i altres materials es desgasten amb el temps.

• Quants paràgrafs componen el text?

• Quantes oracions té el primer paràgraf?

• Amb quina paraula comença el tercer paràgraf? I amb quina acaba el primer?

• Quina és l’última oració del text?

2 Què expressa cada una d’aquestes oracions? Llig i relaciona.

a) Parla ara, Pep. • • Una pregunta

c) Ara parla Pep?• • Un desig

c) Ara parla Pep! • • Una exclamació

d) Ara parla Pep. • • Una ordre e) Crec que està parlant Pep. • • Un dubte

f) M’agradaria que parlara Pep. • • Una afirmació

Segons la intenció de qui parla (informar, preguntar, expressar emocions, ordres, etc.), les oracions són:

Enunciatives, informen

d’un fet, d’una idea, etc.

Interrogatives, es fan servir per a fer preguntes. Quan s’escriuen duen el signe d’interrogació (?) al final.

Exclamatives, expressen emocions (sorpresa, por, alegria, etc.). Quan s’escriuen duen el signe d’exclamació (!) al final.

Una oració és un conjunt de paraules amb sentit complet ordenades al voltant d’un verb.

Un text és un conjunt de paraules que expressen una o diverses idees sobre un mateix tema. Pot tindre una extensió variable, des d’unes poques paraules fins a moltes pàgines.

Un paràgraf és cada una de les parts d’un text que tracta un aspecte del tema i que se separa del següent amb un punt i a part.

Imperatives, expressen una ordre, un manament.

Dubitatives, expressen un dubte.

Desideratives, expressen un desig.

Els signes de puntuació

Usos d’alguns signes de puntuació.

Els dos punts (:) introduïxen enumeracions, explicacions o una citació exacta.

El punt i coma (;)

s’usa per a separar oracions completes que estan molt unides pel significat.

Els parèntesis intercalen aclariments o informacions complementàries (dates, altitud, etc.).

1 Copia les oracions i escriu els dos punts on pertoca.

– Té tres germanes Roser, Àngels i Carmina.

– La iaia em va dir «Quan vindreu a casa a berenar?».

– Ho hem de fer així jo l’aguante i tu la retalles.

2 Observa l’exemple i escriu en el quadern les oracions que resulten d’unir amb punt i coma (;) les columnes.

La meua germana és alta •

No funciona l’ordinador •

Desconnecta el televisor •

Fa molta calor •

Les cometes (« ») emmarquen una citació exacta o una paraula incorrecta, estrangera o irònica.

• no hem de malbaratar energia

• no recorde cap estiu tan calorós com aquest

• en un any ha crescut huit centímetres

• haurem d’avisar el servei tècnic

3 Escriu els signes de puntuació que falten en les oracions següents. Tin en compte que també poden ser comes i punts.

– Al cim del Penyagolosa 1813 m en hivern és millor anar amb bones botes roba d’abric alguna cosa de menjar i un bon impermeable

En casa diem moatros però s’escriu nosaltres

– Després del partit la capitana ha declarat Hem millorat en el joc ens hem esforçat i així i tot hem perdut Hem d’entrenar molt més

DICTAT

Llig el text atentament i escriu-lo al dictat.

L’altre dia em va dir el pare: «Vols veure la final del torneig de golf?». Era impressionant un jugador nord-americà (crec que van dir que era texà), que tenia un «swing» increïble i sempre enviava la pilota al «green». Però al final li va caure la pilota al «bunker» i va perdre el torneig. Quina llàstima!

Valora com has escrit el dictat.

Ortografia

Presentació

Cal·ligrafia

Què he aprés?

1 Ordena les oracions que formen aquest text perquè tinga sentit.

Com llavar a màquina roba blanca

Després, seleccionarem el programa adequat de llavat, i engegarem la llavadora.

Tot seguit, ficarem detergent i suavitzant en els compartiments adients.

Quan haja acabat, traurem la roba i l’estendrem, si pot ser a l’ombra.

En primer lloc, separarem la roba blanca de la de color, la introduirem en el tambor de la llavadora i tancarem la porteta.

2 De quin tipus és cada una d’aquestes oracions?

El meló d’Alger que has encetat està molt bo!

– Voldria poder viatjar molt lluny.

Has portat la camiseta negra? – Potser dilluns no puga anar amb vosaltres.

Emili és el millor davanter de l’equip.

3 Completa les oracions en el quadern amb els signes de puntuació que hi falten.

– Empar has d’agafar una botella d’aigua un roll de paper tisores i pegament.

– El pare em va dir Sara arregla l’habitació

– Xitxet ha sigut molt obedient ha estat tota la nit sense lladrar.

– Pots triar qualsevol d’aquests peixos tonyina cavalla o bonítol

– Jo tinc onze anys la meua germana en té quinze.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. Si no has sabut respondre-la.

Objectiu en acció

El que hem aprés en 6é

Elaborareu al llarg de tot el curs, i entre tota la classe, un llibre en què anotareu els aprenentatges que treballeu a l’aula. Podeu posar-li el títol El que hem aprés en 6é.

– Serà un llibre compartit: cada setmana, un grup diferent s’encarregarà d’escriure’l.

– El grup de treball, aplicant la tècnica de la línia del temps, triarà quins fets i aprenentatges han sigut els més rellevants de la setmana i els anotarà.

– Cada dilluns, en arribar a classe, en fareu una lectura en veu alta per a recordar el treball de la setmana anterior.

– Podeu incloure-hi dibuixos, fotos, narracions, anècdotes, etc.

Com ho he aprés?

1 Copia amb un retolador verd el que fas molt bé; amb un de groc, el que fas bé, i amb un de roig, el que has de millorar.

• Reconec les varietats formals i informals de la llengua i la diversitat dialectal.

• Identifique els elements de la narració.

• Classifique les oracions segons la intenció de qui parla.

• Pose els signes de puntuació on correspon.

Valorem el que tenim!

En la nostra societat, és habitual disposar de roba per a vestir-nos, de menjar suficient per a alimentar-nos i de material per a anar a escola. Així i tot, convé reflexionar si necessitem tot el que tenim, o bé podríem prescindir d’alguna cosa.

Com ho veus?

• Què et desdejunes normalment?

• Cada curs canvies de roba? Has estrenat últimament alguna peça?

• És habitual que compartiu a classe el material escolar?

• Penses que tens més coses que la gent del teu voltant o menys?

La dada

Es calcula que una de cada deu persones al món és pobra, pensa doncs, quanta gent pobra pot haver al teu voltant.

Objectiu en acció

Què podem fer per a contribuir a posar fi a la pobresa? Passem una enquesta sobre l’ús responsable que fem del material escolar i de la roba i n’extraem conclusions.

Fem ràdio! En la ràdio només tenim la veu per a comunicar-nos.

La família de Charlie

La felicitat es troba en les coses més senzilles.

La ràdio

Has vist alguna vegada un estudi de ràdio?

Escrivim en estil directe i indirecte

Els personatges de la narració prenen la paraula.

Identifique el narrador d’una història

El narrador pot contar la història de formes diferents.

Conec la meua llengua

Els determinants

i les contraccions

En la ràdio només tenim la veu per a comunicar-nos. Per a mantindre l’atenció del públic, hem de parlar de manera clara i amb un ritme i una entonació adequats.

Contem anècdotes

1 Comenteu a classe aquestes qüestions.

a) En el vostre entorn sentiu la ràdio?

b) Quin tipus de programa us agrada més: d’entreteniment, noticiaris, esportius, musicals, etc.?

c) Sabeu què és un pòdcast? Comenteu-ho.

2 Quines d’aquestes característiques no corresponen a la ràdio?

sintonia veu vídeos publicitat

entrevistes música notícies fotografies

Els i les professionals de la ràdio parlen i lligen textos que a vegades són llargs. Cal tindre en compte aquestes pautes.

• S’ha de parlar alt i clar per a ser escoltat sense dificultat.

• S’ha de parlar a un ritme adequat per a afavorir la comprensió: ni molt ràpid ni molt lent.

• S’ha de fer una pronúncia i una entonació correctes.

• S’han de remarcar les expressions més importants.

3 Llegiu, com si estiguéreu fent un programa de ràdio, aquesta presentació d’un magazín escolar.

SINTONIA DEL PROGRAMA: ( Ha d’anar baixant a poc a poc ).

LOCUTOR/A 1: Benvinguts i benvingudes al primer programa de la Ràdio Escolar. Hola a tots!

LOC. 2: Esteu escoltant De poc un tot , un divertit magazín que ha preparat l’alumnat de sisé de primària i que de segur us agradarà.

SINTONIA: ( Puja i torna a baixar ).

LOC. 1: Esteu avorrits a casa o a l’escola? Farts de la televisió? Doncs connecteu la ràdio i sintonitzeu la nostra emissora. Hi trobareu un poc de tot.

LOC. 2: Parlarem de llibres, de música, d’esports, d’actes escolars…

LOC. 1 ( quasi xafant el 2 ): Sense oblidar els resultats de l’enquesta que passarem sobre l’ús que fem del material escolar i de la roba que ens posem.

LOC. 2 ( quasi xafant I’ 1 ): I sorpreses, moltes sorpreses per a tots vosaltres.

LOC. 1: De manera que, si sabeu el que us convé, pareu orella perquè el programa comença ja!

LOC. 2: Això, obriu els pàmpols que ja encetem el primer… DE POC UN TOT !!!!

SINTONIA: (Puja i baixa per a donar pas a la intervenció següent ).

4 A classe, valoreu com heu llegit el text, l’entonació, el to de veu, la velocitat, etc.

Podem fer servir els mitjans de comunicació, com la ràdio, per a parlar dels temes que ens interessen.

La felicitat es troba en les coses més senzilles. El millor regal que et pot fer una persona és el seu temps. Cal valorar el temps que passem amb les nostres famílies.

La família de Charlie

Tota la família de Charlie Bucket —els dos iaios, les dues iaies, el pare, la mare i Charlie—, vivien junts en una caseta als afores d’una gran ciutat. La casa no era prou gran per a tanta gent i la vida era molt incòmoda per a tots ells. En total només hi havia dues habitacions, i només un llit. El llit el deixaven per als quatre iaios, perquè eren molt vells i estaven molt cansats. El iaio Joe i la iaia Josephine en una punta del llit; el iaio George i la iaia Georgina a l’altra.

El senyor i la senyora Bucket i el menut Charlie Bucket dormien a l’altra habitació sobre matalassos a terra. A l’estiu es podia suportar, però a l’hivern circulaven corrents d’aire gèlid arran de terra tota la nit; era espantós.

El senyor Bucket era l’única persona de la família que tenia faena. Treballava en una fàbrica de pasta de dents. S’estava assegut del matí al vespre i acaragolava els taps dels tubs de pasta de dents una volta estaven plens. Però a un acaragolador de taps de tubs de pasta de dents no li pagaven molt, i el pobre senyor Bucket, mai no arribava a guanyar prou diners per a comprar la meitat de les coses que necessitava una família tan nombrosa.

Ni tan sols hi havia prou diners per a comprar el menjar que calia per a tots. Les úniques coses que es podien permetre eren pa i margarina per a esmorzar, creïlles bollides i col per a dinar, i sopa de col per a sopar. Els diumenges eren una mica millors. Tots esperaven els diumenges amb ànsia, perquè encara que menjaven exactament el mateix que la resta de la setmana, cada un tenia dret a repetir.

Els Bucket, és clar, no es morien de fam, però tots ells, els dos iaios i les dues iaies, tots molt vells, el pare i la mare de Charlie, i sobretot el menut Charlie, tenien una sensació de buit a la panxa del matí al vespre. Charlie era qui la sentia més forta. I encara que ben sovint el seu pare o la seua mare passaven sense la seua part de dinar o de sopar i li la donaven, tampoc no bastava per a un xiquet en edat de créixer. Desitjava amb bogeria alguna cosa més consistent i més apetible que la col i la sopa de col. I el que desitjava més que res era... XOCOLATE.

Quan anava a l’escola de matí, Charlie veia grans rajoles de xocolate apilades als aparadors de les botigues. Es parava i les mirava amb el nas clavat al vidre, i la boca se li feia aigua. Moltes voltes al dia veia que els altres xiquets treien xocolatines cremoses de les butxaques i que les mastegaven amb golafreria, i això, no cal dir-ho, era una tortura.

Només una volta a l’any, pel seu aniversari, Charlie Bucket podia tastar un poc de xocolate. Tota la família estalviava per a aquesta ocasió especial,

Abans de llegir

• A partir del títol i de la il·lustració, imagina què deu contar aquesta narració.

• Escolta el text enregistrat de la lectura.

Vocabulari

Gèlid: molt fred.

Acaragolar: col·locar (el tap) pressionant-lo al mateix temps que es fa girar al voltant del seu eix.

Amb golafreria: com qui té gana a tota hora.

Bocí: tros xicotet.

Aigualida: amb molta quantitat d’aigua.

i quan arribava aquest gran dia regalaven a Charlie una xocolatina xicoteta perquè se la menjara ell tot sol. I cada volta que la rebia, aquests meravellosos matins dels seus aniversaris, la guardava amb cura dins d’una caixeta de fusta que tenia, intacta, com si fora una barra d’or massís. Durant uns quants dies només es permetia el luxe de mirar-la, però mai de tocar-la. Després, finalment, quan ja no podia resistir-ho més, treia un bocí del paper que l’embolicava i posava al descobert un trosset de xocolate; aleshores en feia un mos minúscul, just per a deixar que el deliciós gust dolç se li escampara per la llengua. L’endemà feia un altre mos minúscul, i així cada dia. I d’aquesta manera Charlie aconseguia que la barra de quatre cèntims de xocolate de l’aniversari li durara més d’un mes.

Quan havia acabat la sopa de col aigualida, Charlie anava a l’habitació dels seus quatre iaios a escoltar els seus contes. Una nit, els va preguntar:

—És veritat que la fàbrica de xocolate Wonka és la més gran del món?

—Clar que és veritat! —van exclamar els quatre alhora—. No ho sabies?

És unes cinquanta voltes més gran que qualsevol de les altres!

—I el senyor Wonka, és realment el fabricant de xocolate més enginyós de tot el món?

—Rei meu —va dir el iaio Joe, incorporant-se una mica més sobre el coixí—. El senyor Willy Wonca és el fabricant de xocolate més admirable, més fantàstic, més extraordinari que el món haja vist mai! Jo em pensava que això ho sabia tothom. Vols dir que mai no t’he parlat del senyor Willy Wonka i la seua fàbrica?

—Me’n parlaràs ara, iaio Joe, per favor? —va respondre Charlie.

—Clar que sí! Seu al meu costat, ací al llit, fillet, i escolta amb atenció.

Adaptat de Charlie i la fàbrica de xocolata. Roald Dahl. Ed. La Magrana.

Comprenc la lectura

1 Quantes persones vivien a casa de Charlie? Quantes habitacions tenia la casa? Quants llits hi havia?

• Quantes persones viuen a ta casa? Quantes habitacions té? Quants llits hi ha?

2 Què menjaven a casa de Charlie per a esmorzar, per a dinar i per a sopar?

3 Què trobava a faltar Charlie en relació amb el menjar? Copia l’opció correcta.

Sopa de col Xocolate

Hamburguesa amb formatge

Xulles de corder amb creïlles fregides

4 On dormia Charlie? Penses que li agradava dormir d’aquesta manera? Per què?

5 Quin era el millor dia de l’any per a Charlie? Per què?

• Quin ha sigut el millor regal d’aniversari que t’han fet mai? Explica per què.

6 De quin personatge de fora de la família parla el text? Què saps d’aquest personatge?

Què podem fer per a ajudar?

Malgrat que la família de Charlie no tenia les necessitats bàsiques cobertes, eren feliços i compartien el seu temps amb la gent que estimaven. Comenteu en grup de quina manera es podria ajudar la gent que està en situació de pobresa, com Charlie.

Pren nota!

La solidaritat entre persones és bàsica per a disminuir les taxes de pobresa al món.

Has vist alguna vegada un estudi de so? Saps com es fa un programa de ràdio? Ara ho descobriràs.

Descobrisc paraules de la ràdio

1 Copia cada una d’aquestes paraules relacionades amb la ràdio amb la definició corresponent.

Transmissió d’un programa a través de les ones. Cabina

La gent que escolta la ràdio. En directe

Aparell que recull la veu i altres sons. En diferit

Audiència

Micròfon

Emissió

Estudi no molt gran per a realitzar gravacions.

Que es transmet en el mateix moment que es grava.

Que es transmet amb posterioritat al moment que es grava.

2 Relaciona cada castellanisme amb la paraula genuïna de la nostra llengua.

adelantar • • fins

hasta • • corredor

entonces • • avançar

pasillo • • soroll

ruido • • aleshores

3 Relaciona cada paraula amb la imatge corresponent.

llitera truita mànega barret

En alguns programes concrets dels mitjans de comunicació, a vegades, s’usa un llenguatge col·loquial. Hi poden aparéixer castellanismes, paraules que substituïxen les genuïnes valencianes i que cal evitar.

Molt sovint els personatges d’una història prenen la paraula. T’has fixat com ho fan?

Escrivim en estil directe i indirecte

1 Compara aquests dos fragments. En quin es reproduïx exactament el que diuen els personatges?

Text 1

Una nit, Charlie va anar a veure els seus iaios i els va preguntar:

—És veritat que la fàbrica de xocolate Wonka és la més gran del món?

—Clar que és veritat! —van exclamar els quatre alhora—. No ho sabies? És unes cinquanta voltes més gran que qualsevol de les altres!

Text 2

Una nit, Charlie va anar a veure els seus iaios els va preguntar que si era veritat que la fàbrica de xocolate Wonka era la més gran del món. Els quatre van respondre que clar que era veritat i que si no ho sabia. Van dir que aquella fàbrica era unes cinquanta voltes més gran que qualsevol de les altres.

El que diuen els personatges d’una narració pot presentar-se:

En estil directe: s’escriuen exactament les paraules d’un personatge i es posa un guió davant de cada intervenció.

En estil indirecte: el narrador explica el que diu un personatge usant expressions com ara va dir que…, va contestar que…

2 Sac de dubtes Per parelles, reescriviu en estil indirecte aquest fragment narratiu.

Dèdal, després de cavilar una estona, va exclamar:

—Ja ho tinc! Eixirem d’ací volant com els ocells!

—No digues disbarats, pare —va replicar Ícar—. Des de quan els homes podem volar?

––Que no tens confiança en mi? Vinga, alegra la cara i ajuda’m, que tenim molta faena. Serem els ocells més estranys del món…! —va exclamar Dèdal, entusiasmat.

Adaptat de Mites grecs. Maria Angelidou.

E xemple

Dèdal, després de cavilar una estona, va exclamar que ja ho tenia, que eixirien d’allà volant com els ocells.

El narrador, a vegades, explica fets que ha presenciat o que ha viscut i, en altres ocasions, no participa en la història.

Identifique el narrador d’una història

1 Llig aquests fragments i respon les qüestions.

• Quins fragments estan explicats des del punt de vista d’un personatge? Per tant, quins tenen un narrador intern?

• Quins fragments estan contats en tercera persona? És a dir, quins tenen un narrador extern?

a Una nit el pare es va despertar, va recordar que havia deixat una faena pendent i va decidir que, com que s’havia desvetlat, se n’anava a acabar-la: se’n va anar al seu escriptori, va encendre l’ordinador i llavors es va adonar que faltava el ratolí de l’ordinador. I com que no el veia enlloc va anar a la meua habitació, on tinc el meu ordinador. I va resultar que el meu ratolí tampoc no estava. Aleshores es va estranyar.

Adaptat de Contes de casa. Salvador Comelles.

b Falta un minut perquè acabe el partit i perdem per un punt.

—Delly, estic lliure! —crida el meu amic Sam, des de fora del cercle de tirs lliures.

Em gire cap a ell i li passe la pilota. Sam és molt més alt que tots els de l’equip contrari. L’atrapa, però dos defensors corren cap a ell movent els braços com bojos.

M’aparte del base que em defensa i em desmarque fent una finta cap a la cistella.

Adaptat de Delly l’intrèpid. Partit a la gran ciutat. Matthew Dellavedova.

c Durant el primer dia al campament dels exploradors, Kyle, Vic, Nate, Beth i Harry es van fer amics. Després de conéixer la història d’en Henry Merriweather, un famós aventurer local del passat, van iniciar una gimcana pel poble de Windrose.

La maledicció de la cova de cristall. Francesco Sedita i Prescott Seraydarian.

2 Convertix-te en el protagonista de la teua història. Conta el que vas fer ahir a la vesprada. Des de quin punt de vista ho has contat? Quin tipus de narrador has emprat?

Si el narrador és un personatge de la història, protagonista o no, que la conta en 1a persona, s’anomena narrador intern

En canvi, si no intervé en la història i la conta en 3a persona, es coneix com a narrador extern

Pren nota!

En un diari contem els fets més importants de cada dia. Per tant, cal narrar en primera persona tots els relats que escrivim.

Els determinants

Els numerals poden ser:

• Cardinals, si indiquen una quantitat exacta (dos, tres).

• Ordinals, si expressen el lloc que el nom ocupa en una sèrie (sisé, onzé).

• Partitius, quan indiquen parts de la unitat (mig, terç).

• Multiplicatius, si augmenten la unitat un cert nombre de vegades (doble, triple).

Els articles definits són el, la, l’, els, les. Els articles indefinits són un, una, uns, unes.

Els possessius indiquen a qui pertany el nom a què acompanyen (el nostre pati, la meua pilota).

Els determinants

Els quantitatius expressen una quantitat de manera imprecisa, no exacta (molt, poc, tant, massa, prou, més, gens, etc.).

Els demostratius indiquen a quina distància de qui parla es troba el nom a què es referixen (aquest dia, aquelles lliçons).

Els indefinits es referixen al nom de manera imprecisa (algun, cert, altre, mateix, tot, tal, qualsevol, cada, cap, etc.).

Els interrogatius o exclamatius servixen per a preguntar una cosa o per a expressar una emoció: Quina hora és? Quin paisatge!

1 Copia on correspon els determinants subratllats d’aquest text i el nom a què acompanyen.

Algunes vegades quan entre a la meua habitació entenc el que em diu ma mare. Tinc molta roba per terra i hi ha molt de desordre. Pot ser té raó i he d’ordenar aquesta habitació hui mateix.

Possessius: la meua maleta. Quantitatius: moltes maletes.

Indefinits: qualsevol maleta. Demostratius: aquella maleta.

2 Parada de cinc minuts Llig les oracions i identifica de quina classe és cada un dels determinants subratllats.

– Eva m’ha ensenyat certs trucs de màgia que algun dia t’explicaré.

– Al desé aniversari del festival acudiren set-centes persones.

– Cada dia m’alce amb molta son, crec que no dorm prou hores. – Aquest jersei costa el doble de diners que dues camisetes.

3 Completa el text amb determinants que hi vagen bé.

(demostratiu) … setmana ha sigut (article) … setmana especial a (article) … escola. Hem celebrat el (numeral cardinal) … aniversari de (article) … creació del (possessiu) … himne. És (article) … himne (quantitatiu) … bonic, tot i que és (quantitatiu) … llarg. (article) … compositora del (possessiu) … poble ha fet (article) … música i (article) … mestra de música, (article) … lletra. (interrogatiu) … emoció!

L’apòstrof i les contraccions

1 Copia i completa les oracions amb l’article o la preposició que falta.

– (la) … amiga (de) … Enric és (de) … Elx.

– Cal organitzar (el) … armari de (la) … habitació.

– Acabem (de) … arribar de visitar (el) … Museu del Joguet (de) … Ibi.

– Pere és (el) … encarregat (de) … apagar els llums de (la) … aula.

– Mirava per (la) … finestra quan isqué (el) … tren de (la) … estació.

– Porta’m (el) … oli (de) … oliva, (la) … carn, (el) … arròs i (la) … verdura.

– Escriu en (la) … papereta (la) … efe (de) … Francesc i fica-la a (la) … urna.

2 Observa els exemples i completa les graelles en el quadern.

Plural Singular Singular Plural dels esquirols de l’esquirol per l’auditori pels auditoris cals estudiants ? ca l’oncle ? pels aires ? per l’avió ? dels abrics ? de l’horari ? als carrers ? a l’altre ?

DICTAT

Llig atentament el text i escriu-lo al dictat. El iaio i la iaia sempre em conten que l’escola d’abans no era com la d’ara. Al matí havien d’anar al pati a buscar llenya per a l’estufa de la classe. Dels set dies que té la setmana, sis anaven a l’escola. També m’expliquen que al seu poble no es tenia en compte l’edat i hi havia alumnat d’edats diferents a l’aula.

Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula que comença per vocal o h. Són excepcions a l’apostrofació aquests casos.

Les paraules que comencen per i, u consonàntiques: la hiena, el iogurt.

L’article la davant d’una paraula que comença per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la humitat, la inicial, la història.

Els noms de lletra (la eme, la efe) i les paraules la ira i la una (hora).

Les preposicions a, de, per i la partícula ca s’unixen als articles el i els i formen les contraccions al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals: al parc, pel pont. Si l’article el es pot apostrofar, no es fa la contracció: de l’aire, ca l’oculista.

Valora com has escrit el dictat.

Ortografia Presentació

Cal·ligrafia

Què he aprés?

1 Substituïx els castellanismes d’aquestes oracions per les paraules genuïnes.

acudit – vedella – seient – alerta – error

– Al menjador del col·legi hem dinat ternera amb creïlles.

– Cuidado, que cauràs!

– M’han contat un xiste boníssim.

– Queda algun asiento lliure a l’autobús?

– Això és un fallo de la màquina.

2 Subratlla els determinants de cada oració i digues de quin tipus és cada un.

– La mestra de Música té molta paciència amb els seus alumnes.

– La meua companya ha deixat el doble de llapis que jo en aquest pot.

– Busca alguna camiseta blanca, per favor.

– Quins pantalons més bonics que portes!

– Un altre dia vine amb els teus cinc amics.

3 Completa amb el, la o l’

… hivern … espardenya … iogurt … habitació

… hereu … os

… esponja … idea

… llapis … abella … empresari … iaia

4 Encercla la contracció de cada oració. Després, escriu de quins elements està composta.

– Vols anar amb bicicleta pels afores del poble?

– Les prestatgeries del menjador són noves.

– La millor opció per anar al port és l’autobús.

– Vam passar per cal rellotger a les sis en punt.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta. Si has necessitat ajuda. Si no has sabut respondre-la.

Objectiu en acció

Podem reduir la pobresa?

1 Descarrega’t l’enquesta sobre l’ús del material escolar i la roba que trobaràs en anayaeducacion.es i respon-la.

2 Entre tota la classe, passeu la mateixa enquesta a la resta de classes de 3r, 4t, 5é i 6é de la vostra escola.

3 Amb la tècnica de pensament Pense, m’interessa, investigue, analitzeu els resultats de l’enquesta i reflexioneu sobre quines decisions podeu prendre per a consumir d’una manera més responsable i així ajudar a reduir la pobresa.

Com ho he aprés?

1 Explica per a què creus que t’ha servit cada un d’aquests aspectes treballats en la unitat.

• Identificar l’estil directe i l’estil indirecte.

• Diferenciar el narrador intern i l’extern.

• Substituir castellanismes per la paraula genuïna.

• Identificar i usar els diferents tipus de determinants.

• Utilitzar correctament l’apòstrof i les contraccions.

©DEMO VALENCIANO

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.