Operació món: Llengua 6º (demo)

PRIMÀRIA 6 Llengua

IllesBal ears

LLICÈNCIA 12 MESOS

INCLOU PROJECTE DIGITAL Operaciómón

Què aprendrem?

Com podem expressar tot el que ens produeixen els canvis de residència i altres situacions que poden resultar estressants? Elaboram un mosaic de retrats expressant emocions. El penjarem en un lloc destacat del centre.

6

7

8

Inventam aparells?

8 24 40 56 1 2 3 4 Expressam emocions Feim feina Ens comprometem Anam d’excursió Represetam papers

Dissenyam l’espai

Collim els fruits

Al món hi ha llocs on les persones no poden decidir el seu estil de vida, on el poder està en mans d’una persona. Com podríem repartir les tasques i els càrrecs a classe per funcionar de manera democràtica, justa i igualitària?

Les nostres Illes presenten una gran diversitat de flora i fauna que cal conèixer.

Descobrim el passat

Compartim la vida

Ens desitjam sort!

Quins estris tens a ca teva que els teus avis no tenien a la teva edat? Quins hi haurà en el futur? Inventam un objecte del futur a partir d’un que ja existeix!

De quines tasques t’encarregues a casa? Ho faries de diferente manera si fossis un al·lot o una al·lota? Quin paper representaries en una obra? Fem un esquetx d’improvisació per rebutjar els rols de gènere!

Totes les persones podem contribuir a la millora de l’espai on vivim! Fem una enquesta per descobrir com serà la ciutat ideal en què ens agradaria viure.

La nostra educació és com un terreny que cal adobar per recollir-ne un dia el fruit. Quines coses podem fer per cultivar-nos? Fem una llista d’activitats que contribueixin a adquirir coneixements i cultura i compartim-la.

Salut i benestar

Del passat hem heretat moltes coses: costums, indumentària, remeis, cultius, objectes… Quins aspectes de la nostra vida quotidiana creus que podran aprofitar les generacions futures? Fem una capsa de tresors per al futur!

La nostra societat sembla que es mou molt de pressa i de vegades en direccions diferents. Quins acords podem establir per asegurar la pau i la convivencia? Fem un decàleg per compartir-lo a l’escola.

Arribam al final de curs i en uns mesos començarem una etapa diferent de la nostra vida. I si ens enviam missatges en forma de cançons per desitjar-nos sort i un bon estiu?

Pau, justícia i institucions sòlides

Igualtat de gènere

REPÀS TRIMESTRE 1

Indústria, innovació i infraestructura

Totes les persones som iguals davant la llei, tenim els mateixos drets, però hi ha situacions en què sembla que el tracte no és igualitari. Descobrim quines accions indiquen desigualtat i fem un pla per combatre-la!

Treball decent i creixement econòmic

Vida submarina

Potser en el futur treballaràs en una feina que encara no existeix, o potser en alguna en vies de desaparició. Com la imagines? Elaboram un cal·ligrama de l’ofici que ens agrada! Després participarem en una exposició!

LLEGESC I COMPRENC EM COMUNIC

CONEC LA MEVA LLENGUA

Cors de piruleta. Montse Homs

Poesia d’ofici. Joana Raspall. Joan SalvatPapasseit

El primer planeta. Antoine de SaintExupèry

La posidònia

• Aprenc paraules: les emocions. El diccionari

• Escolt i parl: ens comunicam sense paraules

• Escric: formes de narrar

• Aprenc paraules: oficis de mar i de muntanya. Neologismes

• Parl: poemes i cançons

• Escric: la rima i la mesura dels versos

• Aprenc paraules: planetes i constel·lacions. Prefixos i sufixos

• Parl: conversam

• Escric: invent una narració

• Aprenc paraules: el fons marí. Definició de noms i adjectius

• Escric: el text expositiu

• Parl: l’exposició oral

• Gramàtica: text, paràgraf, oració

• Ortografia: els signes de puntuació

• Gramàtica: l’oració. subjecte i predicat

• Ortografia: la a i la e neutres

• Gramàtica: els determinants

• Ortografia: l’apostrofació i la contracció

• Gramàtica: el nom i l’adjectiu

• Ortografia: l’accent gràfic

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Cuidam la nostra capsa màgica: Mites sobre la capsa màgica

• Aprenc paraules: invents. Paraules sinònimes i antònimes

• Escolt i parl: recordam

• Escric: resumim i ampliam un text

• Aprenc paraules: la mitologia grega. Polisèmia, homonímia i homofonia

• Escolt i parl: interpretam

• Escric: el text teatral

• Aprenc paraules: els serveis urbans. Definició i formació de verbs

• Parl: debatem

• Escric: un reportatge

• Aprenc paraules: arbres fruiters. Paraules derivades i paraules compostes

• Escolt i parl: club de lectura

• Escric: diàlegs i monòlegs

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Ara o mai: Feim experiments

Entrevista a una cantant

La maldició de la mòmia. Manuel Burque i Josep Gatell

Els germans d’en Mowgli. Rudyard Kipling

«Que tot et vagi bé».

Txarango

«El viatge és navegar».

Marga Rotger

• Aprenc paraules: sobre l’escenari. Camp semàntic

• Parlam i escrivim: entrevistam

• Aprenc paraules: arqueologia. Paraules comodí i eufemismes

• Escolt i parl: resumim una pel·lícula

• Escric: el guió cinematogràfic

• Aprenc paraules: la selva. El sentit figurat i les frases fetes

• Escolt i parl: codis sonors

• Escric: la meva opinió

• Aprenc paraules: instruments musicals. Varietats del català

• Escolt i parl: cançons populars i tradicionals

• Escric: una cançó

• Gramàtica: adverbis, preposicions i conjuncions

• Ortografia: la dièresi

• Gramàtica: formes i modes verbals

• Ortografia: Paraules amb h

• Gramàtica: verbs regulars, irregulars i impersonals

• Ortografia: la essa sorda

• Gramàtica: classes de predicat

• Ortografia: la essa sonora

• Gramàtica: els complements verbals

• Ortografia: j, g, tj, tg; x, ix, tx, ig

• Gramàtica: els pronoms febles (I)

• Ortografia: b/p, t/d, c/g

• Gramàtica: els pronoms febles (II)

• Ortografia: b, v; m i n

• Gramàtica: les llengües d’Espanya

• Ortografia: l, ll, l·l, i

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Pulmó verd: Regeneram el pulmó verd

L’ou ferrat. Ruth Tormo

1 E xpressam e mocions

Com et sentiries si et diguessin que has d’anar a viure a un altre país o una altra ciutat i canviar de casa, d’escola i d’amistats?

Hi ha nins i nines com tu que han hagut de canviar de lloc de residència per motius diversos: la feina del pare o la mare, la família, la situació política, etc. Començar una vida nova no és gens fàcil. Què podem fer en aquesta situació per sentir-nos millor?

Com ho veus?

Has canviat alguna vegada de lloc de residència?

Què és el que més enyoraries si haguessis de marxar?

Com podries seguir en contacte amb les amistats?

La dada

Conèixer els nostres sentiments i les nostres emocions i gestionar-los ens ajudarà a tenir una bona salut.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Com podem expressar tot el que ens produeixen els canvis de residència i altres situacions que poden resultar estressants?

Elaboram un mosaic de retrats expressant emocions. El penjarem en un lloc destacat del centre.

Cors de piruleta

Segueix el fil!

Algun dia has tengut mal de panxa en rebre un ensurt?

Les emocions

Saps posar nom al que sents?

El diccionari

Com definiries el que sents?

Ens comunicam sense paraules

Formes de narrar

Text, paràgraf, oració

Podem expressar emocions amb la cara?

Quin element és el més important en una narració?

Signes de puntuació

Cors de piruleta

Alguna vegada has tengut mal de panxa en rebre un ensurt? Na Lisa és una nena feliç que, de manera inesperada, viu el seu primer trasbals: ha de canviar de país perquè la mare ha d’anar a treballar a Hong Kong.

Em dic Ketti, soc una guineu i soc la mascota de la família: la Lisa i els seus pares, el Sergi i la Marta, i la Pippes, l’altra mascota de la Marta, una granota de color verd. Falten cinc dies per marxar a Hong Kong i la Lisa està molt neguitosa.

A mitjanit, el mal de panxa la desperta i vaig a buscar en Sergi. Li toco la galta amb el musell i, com que dorm com un liró, li estiro la màniga del pijama.

—Un moment, Ketti, que necessito obrir els ulls –remuga mentre s’aixeca i em segueix com una somnàmbul.

—Papa, la panxa em fa mal.

—Lisa! A l’escola t’han preparat una festa, seria una llàstima que no hi poguessis anar. A veure aquesta panxeta... –diu en Sergi.

—Ai, que em fas mal, papa!

—Si encara no t’he tocat! Saps què? Et prepararé unes herbetes amb mel i unes gotes de llimona, i ja veuràs que d’aquí una estona et trobaràs millor. En Sergi baixa a la cuina i jo em quedo mirant la Lisa embadalida i amb cara de pena perquè no vull que es trobi malament.

—Te’n recordes, Ketti? –diu la Lisa amb les mans a la panxa. Sé de què parla. Va per un dia de juliol. Ella i l’avi miraven com les abelles xuclaven el pol·len dels nerets , van fer un grapat de fotos, i estaven tan motivats que, abans de tornar a casa, van passar a comprar una bresca Quan en Sergi torna amb la infusió i la mel, l’habitació s’omple d’estiu.

—Papa, la mel és de flors de nerets?

—Doncs... em sembla que sí, en fa l’olor.

La Lisa suca el dit a la mel i me la deixa tastar, i a la Pippes, també. Quin gust tan intens, fi i delicat alhora. No m’estranya que els ossos se’n llepin els dits. En Sergi es posa la Lisa a la falda i no para de fer badalls.

Musell: morro.

Neret: arbust amb flors de color rosa vermellós.

Bresca: estructura de cera que fabriquen les abelles per dipositar-hi la mel.

A la Lisa i a mi se’ns encomanen, l’un rere l’altre, fins que ens adormim tots tres ben junts.

A les set, en Sergi desperta la Lisa. S’espavila a llevar-se, i avui la mare també ens acompanya. Ella porta els pastissos i jo porto les piruletes virolades en forma de cor. En cada una la Lisa hi ha lligat una targeta amb una dedicatòria diferent per a cada nen.

Avui no m’allunyo, només faig una volteta fins on comença el bosc. Abans del migdia, ja soc a l’escola amb en Sergi i na Marta. Els nens s’acomiaden de la Lisa. Pena, plors, abraçades, petons. M’encongeixo. En Paul i l’Amélie diuen que la trobaran a faltar, i l’Elie, que es guardarà la piruleta amb la targeta i el llacet fins que torni.

Mentre caminen cap a casa, els pares li demanen com ha anat la festa, i ella, amb veu enllagrimada, respon que bé, però que el poema l’ha fet plorar... En Sergi l’agafa a coll perquè, de nou, els ulls se li omplen de llàgrimes. La mare desplega la pancarta que fins ara duia la Lisa: les lletres són muntanyes nevades que diuen «A reveure». M’agrada «a reveure» si l’acomiadament és per moltes llunes; en canvi, «adeu» és trist, com si no hagués de tornar... I la Lisa tornarà. Van de pressa, i amb prou feines té temps per explicar que la Juliette, la mestra, ha creat un blog per intercanviar vivències mentre sigui fora.

Així que entro a casa, sento les joguines que es belluguen. Deuen estar impacients per veure els dibuixos que li han regalat. La Lisa desembolica l’àlbum amb molta parsimònia perquè no s’estripi i deixa el paper de seda de color daurat a sobre la taula. El primer dibuix és de la Chloé: ho sé perquè sempre em dibuixa la cua llarga com tres camades d’isard. Després ve el d’en Roc: la Lisa, amb el jersei vermell i petita com una marieta empeny un carretó ple de maletes que toquen el sostre de l’aeroport, tan gros que ocupa tot el full. I menys la Pippes, que en comptes d’aplaudir fa pssst!, les joguines piquen de mans, eufòriques, cada vegada que es veuen dibuixades. L’últim és de la Lou: l’avió és tan llarg, que diu la Lisa que ha hagut d’enganxar un, dos, tres fulls.

Adaptat d’ Arracades d’avellaner . Montse Homs. Editorial Barcanova.

Comprensió lectora

Coneixem els textos narratius

1 Qui conta la història?

a) La mare

b) Na Lisa

c) Na Ketti

d) Una persona externa

2 En quins dos llocs es desenvolupa la narració?

a) A casa de na Lisa i a Tolosa

b) A l’escola i a Hong Kong

c) A casa de na Lisa i a l’escola

3 La història passa…

a) ara mateix.

b) fa uns anys.

c) en el futur.

4 Qui protagonitza la història?

a) Na Marta

b) Na Lisa

c) Na Ketti

d) Na Juliette

5 Quins d’aquests personatges només s’anomenen i no són gaire protagonistes?

na Juliette na Ketti en Sergi en Ro na Lisa na Chloe

6 Asseyala en el text dos fragments de diàleg i respon les preguntes.

a) Quins personatges dialoguen?

b) Com s’indica qui parla en cada cas?

7 Et sembla una història real o fantàstica? Raona la resposta.

8 Quines altres històries coneixes en què els animals parlen?

Comentam el text

9 Quines mascotes té la família de na Lisa?

10 Creus que és adequat tenir aquests animals a casa? Per què?

11 Per què a l’escola fan una festa de comiat per na Lisa?

12 Intuesc i deduesc Què li passa a na Lisa la nit abans de la festa? Per què creus què li passa?

13 Quin remei li dona en Sergi? Com el rep na Lisa? Per què?

14 Què ha preparat na Lisa per als companys i les companyes de classe?

15 Què han escrit els nins i les nines a la pancarta?

16 Per què na Ketti prefereix aquesta expressió a «adeu»?

17 Com creus que se sent na Lisa després de la festa de comiat? Per què? trista – sola – emocionada – feliç – satisfeta – eufòrica – abatuda

18 Amb quina finalitat na Juliette ha creat un blog?

19 Quins renous sent na Ketti quan torna a casa? Penses què a la vida real podria succeir?

20 Què han regalat els companys i les companyes a na Lisa?

Jo també escric

21 Imagina que algú de classe se n’ha d’anar a viure fora. Fes un dibuix per acomiadar-te’n.

22 Assemblea d’idees Escriu què faries tu en una situació semblant a la que viu na Lisa.

Vides animades

1 Coneixes alguna pel·lícula en què les juguetes o altres elements tenguin vida pròpia? Explica de què tracta.

2 Si vols passar una bona estona i descobrir les aventures de na Lisa i na Ketti, pots llegir el llibre del qual s’ha extret el text de la lectura.

Aprenc paraules: les emocions. El diccionari

Saps posar nom al que sents? Com ho definiries? Ara aprendràs paraules per posar nom a les teves emocions i sentiments.

1 Relaciona cada una de les sis emocions bàsiques amb la seva definició.

Alegria

Apareix quan rebrem una mala notícia o sentim el dolor o la pèrdua d’algun ésser estimat.

Tristesa

S’activa quan apareix un perill. S’experimenta quan es produeixen fets inesperats. Por

Apareix per una bona notícia o per l’expectativa d’alguna cosa agradable. Ràbia

Es produeix quan algú o alguna cosa ens bloqueja una meta sense cap motiu. Fàstic

Sorpresa

Ens posa en alerta en situacions que poden posar la nostra salut en perill o que relacionam amb la brutícia.

2 Fes un dibuix que representi cada una de les emocions anteriors.

3 Quina de les emocions següents experimentes en cada situació?

tendresa – gratitud – fàstic – tensió – odi – timidesa

a) Una rata travessa el carrer just davant teu.

b) En un campament no t’atreveixes a parlar perquè no coneixes ningú.

c) Al carrer un moixó molt petit se t’acosta.

d) Tens un examen i no has estudiat.

e) El teu germà ha esqueixat un dibuix que t’agradava molt.

f) La teva cosina t’ha ajudat a fer els deures de matemàtiques.

4 Per parelles, llegiu l’exemple i mirau d’explicar com es manifesten en una persona l’alegria o la tristesa.

Por: reacció corporal que es manifesta amb tremolor, alçament esontani de les celles i tensió sobtada als músculs. De vegades la persona pot quedar immòbil.

5 Cerca en el diccionari el significat de les paraules següents i explica si has experimentat en alguna ocasió una cosa semblant.

angoixa decepció gelosia

Hi ha diversos tipus de diccionaris

El diccionari general recull el significat de les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament.

Els vocabularis ofereixen l’equivalent de les paraules en una altra llengua.

Hi ha altres diccionaris més específics: de sinònims i antònims, ortogràfic i de pronúncia o de locucions i frases fetes. Els diccionaris tècnics defineixen els termes específics d’un camp (la medicina, l’esport, etc.).

6 Quin diccionari hauríem de consultar en cada cas?

a) Com es diu fogueró en castellà?

b) Quin és l’antònim de covard ?

c) Què significa la paraula taller ?

d) Què significa coixera en un cavall?

e) Què vol dir la frase feta Això són figues d’altre paner ?

f) Com es pronuncien les paraules cel, persiana, porta ?

7 Cerca informació sobre el Diccionari català-valencià-balear i respon les preguntes.

a) Qui foren els autors?

b) Què hi podem trobar?

c) Té versió en línia?

d) Coneixes altres diccionaris en línia? Quins?

Recorda

Hi ha diccionaris que es poden consultar en línia com ara: www.dicdidac.cat o www.diccionari.cat.

Parlam: ens comunicam sense paraules

De segur que t’agrada fer ganyotes i gestos divertits o, potser, d’enuig. Quines emocions podem expressar amb la cara?

1 Has fet algun gest mentre llegies l’enunciat anterior? Què intentaves expressar?

2 Reflexiona i respon aquestes preguntes.

• Com et comuniques més cops cada dia, parlant o escrivint?

• Parles de la mateixa manera amb un amic que amb una mestra?

• Què sols fer quan parles amb algú i en un moment donat no trobes les paraules adequades per expressar el que vols dir?

3 Per parelles representau amb mímica les escenes següents.

a) El teu company juga i està distret a classe; vols avisar-lo que ve el mestre.

b) Et banyes amb una amiga a la platja i de sobte veus l’aleta dorsal d’un tauró.

c) Toquen al timbre de ca teva. Obres la porta i al davant hi ha el teu cantant preferit.

Imitau gestos

1 En grups de quatre observau els gestos que sol fer servir un personatge d’una pel·lícula i imitau-lo per torns. Quan hàgiu fet totes les imitacions raonau quina ha estat la millor.

Escric: formes de narrar

Qui conta la història de na Lisa? Què passaria si aquest personatge no existís? El narrador és un element imprescindible en les històries.

Però hi ha diverses maneres d’explicar els fets.

1 Llegeix el text següent i respon les preguntes.

Em dic Ketti, soc una guineu i avui no he pujat a la Cambra d’Ase, on vaig cada dia quan clareja. Només he arribat al bosc d’Eina perquè la Lisa fa set anys i vull ser la primera de felicitar-la.

A la Marta, la mare de la Lisa, li encanta cuinar. Els dies de festa s’hi esplaia i converteix els aliments bons en deliciosos. De bon matí ens arriba l’olor de la vainilla i de les herbes de Provença i, més tard, la de la xocolata desfeta. Ara sí que s’acaba la mandra! Aquestes olors fan llevar qualsevol. Mmmm!

—Quina gana! –diu la Lisa baixant cap a la cuina.

La Marta li fa un petó i ens diu que hem d’esperar els avis. I encara que no trigaran perquè viuen dins la muralla de Montlluís, el poble veí, la Lisa i jo pugem a l’habitació.

La Lisa té una aventura apassionant entre mans. S’asseu a terra i carrega els petits ninots dels clicks al tren.

Avui anirem d’excursió a les gorges de Carançà.

—Aneu ben calçats? Tu no, petita! On vas amb xancletes? No veus que tindràs fred als peus! –diu la Lisa.

a) P er què és un dia especial?

b) Na Lisa i na Ketti poden tastar el que ha preparat la mare? Com ho saps?

c) Qui conta la història?

d) El narrador...

– deixa parlar la mare i na Lisa.

– deixa parlar na Lisa i conta el que diu la mare.

– conta el que diuen tots dos personatges.

e) Quin signe de puntuació introdueix el que diu na Lisa?

2 Pensa com seria el text de l’activitat 1 si el narrador donàs la veu a la mare de na Lisa.

3 Per parelles continuau el relat introduint-hi l’arribada dels padrins. Podeu fer servir l’estil directe i l’indirecte.

En l’ estil directe , els guions anuncien la intervenció dels personatges.

En l’ estil indirecte , el narrador conta el que diuen els personatges.

Montserrat Homs. Arracades d’avellaner . Ed. Barcanova.

Text, paràgraf, oració

1 Llegeix el text i respon les preguntes.

Tendresa

Alguns éssers desperten la nostra tendresa: un cadell, un arbre a punt de brollar, un avi… La tendresa és proximitat, afecte, compassió. Sentim tendresa davant persones, éssers i objectes indefensos o que no semblen amenaçadors.

La tendresa viu al nostre interior. Però són les altres persones les que obriran les portes de la teva tendresa. La seva fragilitat desperta el nostre desig de ser suaus, de mostrar-los atenció i comprensió. La tendresa és una invitació a l’amor.

Adaptat d’ Emocionario . Cristina Nuñez i Rafael Romero. Ed. Palabras aladas.

a) Quants de paràgrafs componen el text?

b) Quin paràgraf té més oracions? Quin en té menys?

Els textos s’organizen en paràgrafs i aquests, en oracions.

Un text és un conjunt de paraules que expressen una o diverses idees. Pot tenir una extensió variable, des d’unes poques paraules fins a moltes pàgines.

2 Escriu.

Un paràgraf és cada una de les parts d’un text que tracta un aspecte del tema i que se separa del següent amb un punt i a part.

a) Tres paraules relacionades amb la paraula alegria

b) Una oració amb cada una de les paraules que has escrit en l’apartat a).

c) Un text de tres paràgrafs sobre l'alegria que inclogui les oracions que has escrit en l’apartat b).

Una oració és un conjunt de paraules amb sentit complet ordenades al voltant d’un verb. Se separa de les altres oracions amb un punt i seguit.

3 Copia les oracions i posa’ls el signe d’interrogació ( ? ) o d’exclamació ( ! ) on pertoca.

– Vens de cals padrins o de l’escola

– Fantàstic Que bé que t’ha quedat

– T’agradaria canviar de ciutat

– No hi tornis per allà

– Mira quin panet més gros

– No vols anar a la sortida guiada

• Quines de les oracions anteriors són negatives?

Segons la intenció de qui parla (informar, demanar o expressar emocions, ordres, dubtes o desitjos), les oracions són:

Enunciatives

Informen d’un fet, d’una idea, etc.

Interrogatives

Es fan servir per fer preguntes. Quan s’escriuen duen el signe d’interrogació ( ?) al final.

Exclamatives

Expressen emocions (sorpresa, por, alegria, etc.). Quan s’escriuen duen el signe d’exclamació ( ! ) al final.

Imperatives Expressen una ordre, un manament.

4 Completa el diàleg amb les oracions que consideris del tipus que s’indica perquè tengui sentit.

—Que bé! Ho hem aconseguit!

—… (interrogativa)

—… (enunciativa)

—A mi m’hagués agradat més que muntassin el rocòdrom.

—Potser … (dubitativa)

—… (desiderativa)

5 Prepar la tasca Transforma cada oració enunciativa com s’indica.

a) T’has de rentar les dents després de sopar. ➝ Imperativa

b) Avui horabaixa fan un concurs de ball a la plaça. ➝ Exclamativa

c) Aquesta setmana aniré d’excursió a es Amunts. ➝ Dubitativa

Dubitatives

Expressen un dubte.

Desideratives

Expressen un desig.

Els signes de puntuació

1 Per parelles, llegiu el diàleg següent i copiau-lo en el quadern substituint els símbols pel signe de puntuació corresponent.

 coma (,) ◆ interrogació (?) ✪ dos punts (:) ■ punts suspensius (…) admiració (!)

Miquel  mira aquesta habitació ✪ hi ha papers per tot  bolígrafs al terra  la paperera que vessa  el llit desfet ■

—Ja ho sé  però no puc endreçar-la ara.

—Com que no pots ◆

—Idò  perquè intent caçar un ratolinet que ha entrat pel finestró

—Un ratolí ◆ Ahhhhh

2 Observa l’exemple i escriu les oracions que resulten d’unir amb punt i coma les de les columnes.

La impressora no imprimeix

El mal de queixal no atura

Sembla que et falten vitamines

Ella és molt bona jugadora

has de menjar més fruita i verdura.

en tres partits ha fet set gols.

hauré d’anar a cal dentista.

hem de telefonar al servei de reparacions.

Exemple: La impressora no imprimeix; hem de telefonar al servei de reparacions.

Les

cometes

« »

Emmarquen la reproducció de les paraules d’algú. També indiquen que una paraula és incorrecta, estrangera o que s’usa en sentit irònic.

Els parèntesis ( ) Intercalen aclariments o informacions complementàries (dates, altitud, etc.).

Signes de puntuació

El punt i coma ; Indica una pausa més llarga que la de la coma. Separa oracions relacionades que formen una oració més extensa. Els punts suspensius ... Són tres. Indiquen que una oració està inacabada.

Els dos punts : Introdueix la reproducció exacta de les paraules d’algú.

La coma , Indica que s’ha de fer una pausa curta en la lectura. Separa les paraules o les frases d’una enumeració i indica el nom de la persona a qui es parla (en un diàleg, en l’encapçalament d’una carta, etc.). També es posen entre comes algunes expressions: és a dir, en fi, no obstant això, a més, en resum, etc.

3 Inventa una oració en què facis servir el punt i coma.

4 Escriu tots els signes de puntuació (comes, punts, dos punts, punts suspensius i cometes) que falten en aquestes oracions.

– Son pare va dir Si puc arribaré prest i jugarem plegats

– Després del partit el capità ha declarat Hem millorat en el joc ens hem esforçat i hem guanyat

– Quan me n’he ana t estaves cara al televisor i ara continues igual Ja veig que has estudiat molt

– En llengua oral deim voltros però s’escriu vosaltres.

– A la junta de delega ts varen assistir en Pau en Pere n’Aina na Sol

– Vàrem tastar diferents coques de verdura de pebres de julivert

5 En aquestes oracions falten els parèntesis. Col·loca’ls-hi.

– Francesc Alomar 1928-1955 va ser un ciclista mallorquí.

– La muntanya del Toro 358 m està just al centre de Menorca.

DICTAT: Treballam els signes de puntuació

1 Llegeix atentament el text.

Avui, a classe de Llengua, hem llegit una notícia curiosa. Tractava sobre la moda i explicava que a Inca (Mallorca) hi ha una de les fàbriques de roba més singulars de la Mediterrània. Totes les peces es fan amb llana negra. El propietari declarava: «Moltes vegades ens fan comentaris curiosos, com ara, quan ens demanen com rentam la llana».

2 Explica quin és l’ús d’aquests signes de puntuació en el text.

dos punts – cometes – parèntesis

3 Escriu el text al dictat en el quadern.

4 Valora els aspectes següents del dictat.

Ortografia Presentació Cal·ligrafia

Q uè he après?

El diccionari

1 En quin diccionari podríem trobar cada entrada? de sinònims i antònims – vocabulari de locucions i frases fetes – general

ordenat S in Endreçat, ordenat, net, sistemàtic. A nt Deixat.

llevataps m. Estri amb una tija metàl·lica en forma d’espiral que serveix per treure els taps de suro de les ampolles.

bufar i fer ampolles Molt fàcil de fer.

penjador Perchero.

Formes de narrar

2 Narra en estil directe un fet que t’hagi passat.

3 Conta el mateix fet que en l’activitat anterior, però ara en estil indirecte.

Text, paràgraf, oració

4 Copia ordenadament les oracions de manera que formin un text amb sentit.

– Una vegada que hi heu entrat amb l’usuari i la contrasenya, anau al blog de Llengua catalana i accediu a activitats del tema.

– Després, pitjau el botó de la pantalla perquè s’engegui.

– A continuació, s’ha d’introduir el codi i pitjar el botó d’entrada per poder desbloquejar l’ordinador.

– Primer de tot, obriu l’ordinador.

– Tot seguit, obriu el navegador d’Internet i escriviu el vostre usuari i la contrasenya. Tornau a pitjar el botó entrada.

5 De quin tipus és cada una d’aquestes oracions?

– Potser demà plourà al matí.

– Estic afamat. Em menjaria un bou!

– Fa més de tres setmanes que no vaig a córrer.

– M’agradaria molt poder viatjar en el temps.

– Hi ha algú que vagi a peu cap al centre?

Els signes de puntuació

6 Torna a escriure aquestes oracions posant els punts, els dos punts, els punts suspensius, les cometes o els parèntesis que hi manquen.

– Na Manuela és molt feinera no s'atura mai i no es cansa

– La ITV Inspecció Tècnica de Vehicles controla que els cotxes circulin en bon estat

– La mare em va dir Tomeu o vens o quedes

– He d’omplir el rebost perquè manca oli sucre llet farina ous

7 Completa les oracions en el quadern amb comes o punts i coma.

– Miquela has de dibuixar tot això una casa un arbre un campanar i una finestra.

– Jo ja he començat a estudiar el meu company encara no.

– Ha tengut mal de panxa tot el capvespre ha menjat massa bunyols.

– Na Sònia la professora d’anglès és la mare d’en Ramon.

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

OBJECTIU EN ACCIÓ

Mosaic d’emocions

Les emocions intenses poden provocar problemes de salut. Per això és important saber reconèixer-les per poder gestionar-les i expressar-les.

1 Quines emocions sols sentir?

2 Quines d’aquestes emocions pots expressar amb el rostre?

3 Agrupau-vos segons les emocions que heu triat i, representau-les amb gestos facials.

4 Mitjançant una anàlisi associativa anotau les característiques de cada expressió segons l’emoció que comunica (aixecament de celles, arrufament de nas, obertura o acuclament d’ulls, etc.).

5 Realitzau les fotografies corresponents a les emocions triades i feune un muntatge en una cartolina. Acompanyau la imatge amb el nom de l’emoció que heu interpretat.

6 Podeu fer una exposició de mosaics en un lloc destacat del centre escolar.

1 Revisa el material de treball d’aquesta unitat, pensa com t’has sentit mentre feies les activitats i completa els enunciats.

2 Feim feina

Quina feina t’agradaria tenir en un futur? N’hi ha moltes possibilitats, però sempre tenim preferències. Potser triaràs algun ofici relacionat amb la tecnologia, o potser un de més tradicional. La diversitat de feines que s’hauran de realitzar serà molt grossa. El futur de la societat és a les teves mans. Començam a preparar-nos?

Com ho veus?

Creus que hi ha algunes feines millors que altres? Per què?

Què és més important per tu en una feina els doblers, l’horari o trobar-t’hi a gust?

Saps quin camí has de seguir per arribar a la feina que vols fer en el futur?

T’agradaria dedicar-te al món de les arts: pintura, poesia, teatre, música…?

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Potser en el futur treballaràs en una feina que encara no existeix, o potser en alguna en vies de desaparició.

Elaboram un cal·ligrama de l’ofici que ens agrada! Després participarem en una exposició!

La dada

El 65% de l’alumnat de primària farà estudis per ocupar llocs de treball que encara no s’han inventat.

Segueix el fil!

Poesia d’ofici

Quins oficis coneixes?

Oficis de mar i de muntanya

Saps què és un mestre d’aixa?

La rima i la mesura dels versos Neologismes

Poemes i cançons

Quina feina fa un influenciador o una influenciadora?

Coneixes alguna cançó que sigui també un poema?

Pots dir dues paraules que rimin amb poesia ?

CONEC LA MEVA LLENGUA

L’oració. El subjecte i el predicat La vocal neutra

Poesia d’ofici

De segur que si et pares a pensar coneixes moltes feines i oficis diferents. Però segur que n’hi ha d’altres que no sabies que existien. Prova a demanar-ho a les persones grans de casa i en descobriràs més.

La pastoreta

Entre el mar i la muntanya, l’he trobada a mig camí, asseguda entre la flaire d’espígol i romaní.

—Pastoreta, pastoreta, que vigiles el ramat, si vols veure coses noves vine amb mi a la ciutat.

—Quines altres coses noves?

Cada dia ja en veig prou: no són mai iguals els núvols que pel cel el vent remou; i tothora a cada planta una fulla neix i cau.

Els lletsons treuen flor groga, els romanins, l’ullet blau. Els blats creixen i es belluguen i canvien de color;

i els boscos, segons les hores, no fan la mateixa olor.

Queda’t tu; vagis on vagis no estaràs més bé que aquí.

Mitja raó la té ella, l’altra mitja és per a mi. He deixat la pastoreta i he seguit el meu camí.

Joana Raspall

L’ofici que més m’agrada

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure, mireu l’ésser fuster: –serra que serraràs i els taulons fan a miques, i de cada suada deu finestres ja han tret. Gronxada d’encenalls, et munten una taula; si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert. I caminen de pla–damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans oh, els manyans! De picar mai no es cansen: pica que picaràs i s’embruten els dits; però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten i els galls de les teulades que vigilen de nits.

I són homes cepats com els qui més treballin.

I al dic? Oh, els calafats! Tot el port se n’enjoia car piquen amb ressò i es diu si neix un peix a cada cop que donen –un peix cua daurada, blau d’escata pertot. Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden: veiéssiu les gavines com els duen claror.

Manyà: persona que fabrica i ajusta panys, claus i tota mena d’objectes de ferro.

Calafat: persona que té per ofici tapar les juntures (d’un recipient, d’una carrosseria, d’una coberta, de les taules d’una nau, etc.) perquè no hi entri l’aigua o perquè no vessi.

A pleret: lentament, sense pressa.

Aixopluc: lloc on posar-se a cobert de la pluja.

Sòcol: element arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, d’un gerro o d’un altre ornament.

I encara hi ha un ofici que és ofici de festa –el pintor de parets: si no canten abans, no et fan una sanefa, si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc: un pis que hom veu al sostre que el feien i cantaven: tots porten bata llarga de colors a pleret

I encara més si us deia l’ofici de paleta: de paleta que en sap i basteix aixoplucs

El mateix fan un porxo com una xemeneia –si ho volen sense escales pugen al capdamunt; fan també balconades que hom veu la mar de lluny

–els finestrals que esguarden tota la serralada, i els capitells i els sòcols i les voltes de punt... Van en cos de camisa com gent desenfeinada! Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!

Joan Salvat-Papasseit

Comprensió lectora

Coneixem la poesia

1 Els poemes estan formats per versos que s’agrupen en estrofes. Anota el nombre de versos i d’estrofes de cada poema.

Poema L’ofici que més m’agrada La pastoreta

Nombre d’estrofes ? ?

Nombre de versos ? ?

2 Copia les paraules del poema «La pastoreta» que rimen.

Exemple camí - romaní

Comentam els poemes

3 Qui és la protagonista del poema de Joana Raspall ?

4 En què consisteix el seu ofici?

5 Quina proposta fan a la pastoreta? Què hi respon?

6 Què passa al final del poema?

7 1 - 2 - 4 Explicau què signifiquen els versos següents.

Mitja raó la té ella, l’altra mitja és per a mi.

8 Assenyala els oficis que s’anomenen en el poema de Joan Salvat-Papasseit ?

9 Havies sentit parlar de totes aquestes feines? Quines no coneixies?

10 Relaciona cada professional amb allò que produeix.

fuster

manyà

reixes i balcons

finestres i taules

calafat sanefes

pintor

paleta

porxos i aixoplucs

vaixells

11 Amb quin arbre et poden fer un cobert els fusters?

12 Per parelles explicau a què fan referència els versos següents.

i els galls de les teulades que vigilen de nits?

13 Quin poema t’ha agradat més? Per què?

14 Indica les emocions que t ’ha fet sentir cada poema.

Calma Alegria Sorpresa Benestar Altres

L’ofici que més m’agrada ? ? ? ? ?

La pastoreta ? ? ? ? ?

Jo també escric

15 Dibuixa un pintor i un paleta segons apareixen descrits en el poema de Salvat-Papasseit.

16 Continuau el poema «L’ofici que més m’agrada» afegint cada un de vosaltres un parell de versos de manera que es creïn estrofes diferents referides a uns altres oficis.

Poesia dibuixada

1 Poesia dibuixada és un projecte literari on l’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen a partir de la lectura d’un poema i la seva recreació amb aquarel·les. Cerca en Internet aquesta iniciativa i mira un dels vídeos que hi apareixen.

2 Comparteix la teva experiència amb la resta de la classe.

a) Quin poema has escoltat?

b) Qui l’ha escrit?

c) Quines imatges al·lusives has vist?

3 Per parelles feu una poesia dibuixada del poema «La pastoreta» membre de la parella dibuixarà mentre l’altre llegeix el poema. Podeu alternar els papers.

Aprenc paraules: oficis de mar i de muntanya. Neologismes

Hi ha molts d’oficis que han desaparegut, d’altres que són molt nous i alguns i que encara no s’han inventat. Així, sabries dir què és un mestre d’aixa? I un influenciador o una influenciadora?

1 Completa els espais de cada definició d’ofici de muntanya, alguns ja desapareguts.

carboner/carbonera pastor/pastora

marger/margera

nevater/nevatera

calciner/calcinera podador/podadora

- El … o la … era la persona que fabricava gel dins grans pous cavats als cims de les muntanyes.

- El … o la … és qui construeix marges, parets i altres elements de pedra en sec que no usa ciment ni altre material de lligam entre les pedres.

- Un …o una … és la persona que fabrica, ven i/o distribueix carbó.

- El … o la … era el menestral que obtenia calç a base de calcinar la pedra calcària en una olla o forn.

- El … o la … talla artificialment les branques supèrflues, malaltes o mortes, d’un arbre perquè fructifiqui millor.

- Un … o una … és la persona que cuida un ramat d’animals, de manera que els treu a pasturar i els retorna al refugi.

2 Quins són els dos oficis de l’activitat 1 que han desaparegut? Investiga i descobreix altres oficis tradicionals de les Illes Balears que ja no existeixen. Pots demanar-ho a persones grans que coneguis.

3 Cerca informació sobre la tasca principal dels mestres d’aixa.

4 Sabies que la paraula influencer és anglesa i el seu equivalent en català és influenciador o influenciadora ?

Els neologismes designen conceptes o objectes nous. Alguns procedeixen d’altres llengües: es diuen estrangerismes

Els castellanismes substitueixen paraules que ja existeixen en català. És convenient evitar-les.

5 Una de les noves professions és la de guia de muntanya. Completa els mots encreuats i descobriràs activitats pròpies d’aquest ofici.

1. Activitat física o esport que consisteix a caminar a l’aire lliure seguint camins o senders ja marcats i gaudir del paisatge i la natura.

2. Conjunt d’activitats que impliquen l’ascens a muntanyes, ja sigui amb estris especialitzats o sense, que va començar a practicar-se a les muntanyes dels Alps.

3. Ascensió en vertical sobre roques en què s’utilitzen les quatre extremitats.

4. Activitat física que consisteix a realitzar rutes per paisatges aïllats de difícil accés.

5. Instruir persones que esquien per primera vegada o volen perfeccionar-ne la tècnica.

6 Relaciona cada paraula castellana amb la corresponent en català. chubasquero xiulet cortafríos farmaciola forro polar tallavents botiquín impermeable linterna entrepà bocadillo llanterna silbato folre polar

7 Relaciona els quatre estrangerismes següents amb l’ofici de recent creació corresponent.

streamer – community manager – gamer – ethical hacker A B C D

Persona que es dedica amb gran passió a jugar a videojocs de forma individual o per equips per tal de competir amb altres jugadors/es.

Persona amb alt nivell de coneixement informàtic que treballa per a empreses per descobrir forats de seguretat del sistema informàtica.

Persona encarregada de crear, gestionar, dinamitzar i mantenir al dia una comunitat virtual.

Persona que es dedica a crear continguts digitals a través de retransmissions en directe.

8 Consulta el Termcat (www.termcat.cat) i digues quina és la paraula catalana per a designar cada un dels oficis anteriors.

Escolt i parl: poemes i cançons

Coneixes alguna cançó que sigui també un poema? N’hi ha moltes. Una activitat molt enriquidora és posar música a poemes, aprendre-se’ls i cantar-los.

1 Llegeix i escolta aquest fragment d’un poema de Miquel Martí i Pol i respon les preguntes.

Mare, si fos mariner, mariner de bona traça, me n’aniria mar endins tot sol amb la meva barca. Us faria adeu al port, un adeu ple d’enyorança, entre l’escàlem i el pit me’n duria el goig de l’aire, la verdor fina dels pins, la llum de les vinyes clares...

Mare, si fos mariner, tot sol amb la meva barca aniria a cercar l’amor per ports i cales llunyanes, gallardet a dalt del pal perquè encaminés la passa, i olor de fonoll marí entre el meu pit i l’escàlem.

a) Quin és l’objectiu del viatge?

b) Què diu a la mare que s’enduria el mariner?

c) Tria un poema i recita’l a classe.

2 Cerca la versió musical que va fer Gemma Humet del poema «Podries» de Joana Raspall i escolta-la.

• De què tracta?

Recital de poesia

1 Tria un poema i recita’l a classe. Segueix els passos següents.

a) Llegeix-lo diverses vegades i memoritza’l.

b) Fes atenció a la rima i el ritme.

c) Recita o canta el poema.

Pren nota!

Podeu posar música a les estrofes i cantar-les. Pot ser la música d’una cançó que vos agrada o podeu inventar-la vosaltres. Si l’acompanyau d’un instrument, serà fantàstic!

Escric: la rima i la mesura dels versos

Pots dir dues paraules que rimin amb poesia? Quantes síl.labes té el primer vers del poema «La pastoreta»? La rima i la mesura dels versos contribueixen a donar ritme al poema.

1 Llegeix aquests versos del poema de Miquel Costa i Llobera «El pi de Formentor» i fes les activitats.

13 A més poderós que el roure, més verd que el taronger, ....................

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, .............................

13 B conserva de ses fulles l’eterna primavera, ........................................

13 A i lluita amb les ventades que assalten la ribera, .............................

6 B

13 A com un gegant guerrer. .......................................................................

a) Identifica la darrera síl·laba tònica de cada vers.

b) Anota les parelles de paraules que rimen.

c) Observa els nombres i les lletres destacades i indica què signifiquen:

• L’edat del poeta i el pis on viu.

• El nombre de síl·labes de cada vers i la rima.

Dos o més versos rimen quan acaben igual a partir de la darrera vocal tònica.

Quan es repeteixen totes les lletres deim que la rima és consonant (pagell – cistell).

Si només es repeteixen les vocals, és assonant (barca – blanca).

2 De quin tipus és la rima de l’estrofa de Miquel Costa i Llobera de l’activitat 1?

3 Llegeix aquestes estrofes del poema «La balanguera» de Joan Alcover i anota el nombre de síl·labes i la rima.

La balanguera, misteriosa, com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavil·la, teixint la tela per a demà...

La balanguera fila, fila...

La balanguera filarà.

A l’hora de comptar les síl·labes dels versos, comptam fins a la darrera síl·laba tònica.

L’oració. Subjecte i predicat

1 Relaciona les columnes i copia les oracions que en resulten.

Elles

Na Maria i tu

La meva classe i jo Aquella casa vella del carrer Estret

El moixet negre

Cada matí

2 Assenyala el subjecte i el predicat de les oracions formades en l’activitat 1.

3 Identifica les oracions que tenen el subjecte el·líptic i indica quin és.

– Hem perdut el temps.

– Esper que demà faci bon dia.

– En Martí ha oblidat les ulleres a casa.

– Agafaràs tu les raquetes per jugar?

– Hem nedat molt i tenim molta gana.

– Voleu venir a berenar a ca meva?

Exemple

Hem perdut el temps. → Subjecte el·líptic: Nosaltres

berén una peça de fruita. és ara un hotel.

són molt bones actrius. juga amb una veta al corral.

estudiareu al mateix institut?

anirem de viatge de final de curs.

Les oracions tenen dues parts: subjecte i predicat.

El subjecte (S) és de qui deim alguna cosa, és a dir, qui fa el que diu el verb.

El predicat (P) és allò que deim del subjecte: què fa, com és, com està, etc.

Quan en una oració no apareix el subjecte però se sobreentén, deim que el subjecte és el·líptic

4 Inventa un parell d’oracions amb el subjecte el·líptic.

5 Prepar la tasca Assenyala el subjecte de les oracions següents.

– Les flors del jardí fan molt bona olor.

– Totes les persones hem de respectar el medi ambient.

– Nosaltres ballam molt bé el ball pagès.

– La seva mare va reparar l’antena en un moment.

– Blai, atura de fer coses rares, per favor!

6 Classifica els subjectes anteriors segons que estiguin formats per un nom, per un pronom o per un sintagma nominal.

7 Assenyala el nucli de cada subjecte de les oracions anteriors.

8 Pensa i comparteix en parella Assenyala el predicat de cada oració i subratlla’n el nucli.

– En Salvador ha dissenyat el cartell de la Fira de tardor.

– Na Roser i jo farem juntes el treball de plàstica.

– Adrià, vendràs demà horabaixa a ca meva?

– Mon pare fa bons pastissos i gelats de llimona.

– Avui matí en Robert dormia al sofà destapat.

El nucli del subjecte és un nom o un pronom personal tònic (jo, nosaltres, etc.). Poden anar sols o acompanyats d’altres paraules formant un sintagma nominal.

Elles s’han rentat bé les dents. sn

El mestre de Música toca el violí. sn

El nucli del predicat és un verb, per això, al predicat, també se l’anomena sintagma verbal.

El verb pot estar acompanyat d’altres paraules que complementen la informació sobre l’acció: són els complements verbals.

La a i la e neutres

1 Escolta com sonen les paraules d’aquesta llista i comprova que totes tenen el so de vocal neutra a final de paraula. magre – oca – fetge – tapa – conserge – vidre porcellana – sabata – torre – persiana – marbre – insecte possessiva – inexacta – entrada – petita exacte – plena – subjecte – flassada – dreta

2 Copia la graella i classifica-hi les paraules de l’activitat anterior.

Nom

Adjectiu

Masculí Femení Masculí Femení

? oca magre ?

? ? ? ?

3 Pensa si són paraules de gènere masculí o femení i completa les expressions amb a o e. Com que hi ha excepcions, et serà molt útil consultar el diccionari.

En posició àtona les vocals a i e tenen el mateix so, el so neutre. Generalment, escrivim e al final dels noms i adjectius masculins (cotxe, moble), i a al final dels noms i adjectius femenins (paraula, poma); però hi ha excepcions ( dia, piràmide ).

plataform...

geler...

febr...

espèci...

program... dubt... cuiner.... piràmid...

4 Escriu en singular aquestes expressions. cebes tendres piragües noves onades enormes alumnes simpà tiques

quadres abstractes històries terrorífiques

productes saludables problemes irresolubles

5 Passa a plural aquestes oracions.

– El quadre reflectia la imatge d’una dona amb una cara ben rodona, on destacava un somriure tendre en una boca petita.

– Aquella alumna ha escrit un poema d’una estrofa sobre la balena que ahir vespre va aparèixer morta a la platja.

Tant si el singular acaba en a com si acaba en e, el plural sempre acaba en -es :

balena – balenes

poeta – poetes

classe – classes

6 Les paraules de cada parella sonen igual, però s’escriuen de manera diferent i tenen significats distints. Completa cada oració amb l’adequada.

esquerre – L’extrem … ha fet una jugada molt bona.

– Na Maria escriu amb la mà … . esquerra

centre – Si ell no se … en l’estudi, tendrà dificultats.

– En Bernat creu que ell és el … de tot. centra

conducte – En poc temps ha millorat molt la seva … .

– Han ficat la fibra òptica per aquell … . conducta

teulada – Hi ha un moixet blanc damunt la … .

– En la … on seien es respirava molt bon ambient tau l ada

impacta – La pilota … en el vehicle.

– No hi ha cap risc d’… del meteorit.

impacte en t re – Hi ha una fila de tarongers … la casa i el camí.

– Tan bon punt … a casa es lleva les sabates. entra

DICTAT: Escrivim a o e ?

1 Llegeix atentament el text.

Conec una fornera que fins ara feia feina tota sola al seu poble. Darrerament ha contractat dues ajudantes. Entre totes tres elaboren pa per a unes quantes poblacions. Diuen que el secret d’aquest producte tan tendre no és el llevat, sinó la farina ecològica que empren. És d’agrair que hi hagi gent que iniciï un projecte d’aquesta envergadura. Esperem que vagi molt bé la seva empresa.

2 Escriu el text al dictat en el quadern.

3 Compara el text de dalt amb el que has escrit i, si hi ha faltes, corregeix-les.

4 Valora els aspectes següents del dictat. Ortografia Presentació Cal·ligrafia

après?

Q uè he aprés?

Neologismes

1 Relaciona cada paraula amb el camp semàntic a què pertany.

píxel vehicles rocòdrom informàtica

xip gastronomia

xiitake fotografia quad muntanyisme

2 Inventa una oració amb cada neologisme. surfista – manga – mozzarella

La rima i la mesura dels versos

3 Anota el nombre de síl·labes i la rima dels versos que componen la glosa.

Una dona marinera, sempre mira d’on ve el vent, tant si és llevant com ponent, el bon temps sempre l’espera.

4 Diries que els versos de la glosa anterior tenen rima assonant o consonant? Raona-ho.

L’oració. Subjecte i predicat

5 Escriu un predicat per a cada subjecte.

En Domènec i jo...

– La seva filla de set anys ...

Vosaltres…

– L’estrella polar...

6 Quines oracions tenen subjecte el·líptic?

– Ha acompanyat la seva germana a la piscina.

Les pomes d’aquella pomera són les més bones de totes.

– La gran ventada va tombar una torre d’electricitat.

El sol del matí era ben fort.

– No tenc cap gana de fer els deures.

7 Copia les oracions de l’activitat 6 que no tenen subjecte el·líptic. Assenyala’n el sintagma nominal i destaca’n el nucli.

8 Assenyala el sintagma verbal o predicat d’aquestes oracions i encercla’n el nucli.

Els ocells han cantat tot el matí.

– És ben eixerit el nou porter de l’escola.

Aquestes pintures d’aigua són molts bones.

– Tu has anat mai a cala Llonga?

Aquest estiu vull anar a Sant Joan de Labritja.

La vocal neutra

9 Escriu en singular les expressions següents. someres negres esponges vermelles porcelles blanques taques grogues

10 Completa amb a o e els buits d’aquestes paraules. Pots consultar el diccionari.

…rrib...v... bot...ll...t....

p...lmer... m...l...ment

...ntr...n...dor s...lv...tg...

...l...fant ...rbred...

b...r...nav... s...f...reig

ll...v...taps pl...net...s

El semàfor. En el quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Si has sabut la resposta.

Si has necessitat ajuda.

Si no has sabut respondre-la.

OBJECTIU EN ACCIÓ

El cal•ligrama de la meva professió

1 Un cal·ligrama és un poema en què les lletres que el componen formen una imatge. Ara en construiràs un sobre la feina que voldries desenvolupar en el futur. Segueix els passos que et donam.

1. Tria l’ofici que t’agradaria.

2. Elabora una llista de paraules (noms, adjectius, verbs) que tenguin relació amb l’ofici.

3. Crea un poema amb les paraules triades. Pot tenir rima o no.

4. Amb quin instrument o element relaciones aquesta professió? Dibuixa’n la silueta amb un llapis fi.

5. Sobre la línia que has traçat, i que després esborraràs, copia el poema que has escrit.

6. Compartiu amb els companys i les companyes les creacions visuals realitzades.

Sé comptar les síl labes d’un vers. ? ? ?

Identific la rima dels versos. ? ? ?

Sé què és una oració amb subjecte el.líptic. ? ? ?

Identific el sintagma nominal i el seu nucli. ? ? ?

Reconec el nucli del sintagma verbal. ? ? ?

Escric a o e correctament per representar el so de la vocal neutra. ? ? ?

Treball en grup aportant el màxim. ? ? ?

©DEMO VALENCIANO

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.