Operació món: Coneixement del Medi 6º. Ciències de la Naturalesa. Illes Balears (demo)

PRIMÀRIA 6

IllesBal ears

CONEIXEMENT DEL MEDI

Ciències de la naturalesa

1Aprenem

de què estam fets

2 Ens nodrim de forma sana

• Es presenten totes les eines que utilitzen les persones que es dediquen a la ciència i que s’usaran al llarg de totes les unitats.

• Situació d’aprenentatge. A partir d’una avaria que té el cotxe de la família durant un viatge, en Guiem, estableix un paral·lelisme entre les avaries mecàniques i les patologies humanes.

• Objectiu en acció. Investigam algunes patologies humanes per entendre quina part del cos falla i com es pot solucionar.

• Situació d’aprenentatge. Han seleccionat n’Estela com a ballarina. A partir dels consells de la seva entrenadora de com s’ha de cuidar, es reflexionarà sobre la importància de mantenir hàbits de conducta.

• Objectiu en acció. Reflexionam sobre els nostres hàbits i desenvolupam una proposta que ens permeti millorar-los perquè siguin més saludables.

• Situació d’aprenentatge. En Joan nota que darrerament té molts canvis d’humor i no sap per què. Això ens duu a reflexionar sobre l’impacte psicosocial dels canvis associats a la pubertat.

• Objectiu en acció. Analitzam la situació d’en Joan des del punt de vista biològic i li escrivim una carta per animar-lo.

• Situació d’aprenentatge. L’afició de na Clàudia de modelar argila permetrà establir un paral·lelisme entre la forma en què es modela i alguns processos que experimenten les roques a la naturalesa.

• Objectiu en acció. Feim maquetes de paisatges que ens permetin comprendre com són i com podem conservar-los.

• Situació d’aprenentatge. La curiositat per cuinar de n’Artur ens permetrà analitzar de manera succinta una recepta real per relacionar conceptes en el context de la matèria.

• Objectiu en acció. Analitzam les receptes dels nostres plats preferits per comprendre com s’utilitza la matèria.

• Situació d’aprenentatge. Na Núria pensa en el que passaria si es quedàs sense llum. Aquesta situació permetrà prendre consciència sobre la nostra dependència de l’energia elèctrica i explorar alternatives.

• Objectiu en acció. Imaginarem que l’escola es queda sense subministrament elèctric per dissenyar un pla de supervivència com el de na Núria.

Salut i benestar

Salut i benestar

Salut i benestar

REPÀS TRIMESTRE 1 STEAM: Lynn Margulis

REPÀS TRIMESTRE 2 STEAM: Rita Levi-Montalcini

• El mètode científic

• El mètode basat en projectes

• El pensament computacional

• Les funcions vitals i les cèl·lules.

• Característiques de les cèl·lules, formes i grandàries.

• Què són i quins tipus de teixits tenim.

• Què són i quins tipus d’òrgans tenim.

• Què són i quins tipus d’aparells i sistemes tenim.

• La funció de nutrició i els nutrients.

• Els aliments i la seva classificació.

• La dieta i l’alimentació saludable.

• La digestió, la respiració i la salut dels aparells digestiu i respiratori.

• La circulació i la salut de l’aparell circulatori.

• L’excreció i la salut de l’aparell excretor.

• La programació per blocs

• El Pla TIC-TAC

Activitats per treballar competències

• Les matemàtiques de la nostra composició química, Teixits en moviment i Concurs d’òrgans.

• Mira com pens: una célula comestible y descomponer

• La meva professió: citólogo

Activitats per treballar competències

• Classificam aliments, Problemes al supermercat, Un hàbit perjudicial, Movent el cor i Altres maneres de beure aigua.

• La meva professió: nutricionista

• Mira com pens: programant la higiene dental

PROJECTE INTERDISCIPLINIARI · Cuidam la nostra capsa màgica: Misteris de la capsa màgica

• La funció de relació i les seves etapes

• Hàbits saludables i funcionament dels òrgans dels sentits

• Hàbits saludables i funcionament del sistema nerviós

• Hàbits saludables i funcionament de l’aparell locomotor

• La funció de reproducció. La pubertat

• Les capes de la Terra, els minerals i les roques

• El magmatisme, les deformacions de l’escorça terrestre i les roques que originen

• Els processos del modelat del relleu i les roques sedimentàries

• La història geològica de la Terra

Activitats per treballar competències

• Alerta! Els sentits es rebel·len, Cuid la meva esquena

• La meva professió: neuròloga

• Mira com pens: ciència contra un virus

Activitats per treballar competències

• Mira com pens: faig un esquema sobre el funcionament del sistema Terra

• Feim una baralla de roques, Roques volcàniques i plutòniques a Espanya, Les roques magmàtiques i metamòrfiques com a recurs i Les roques sedimentàries com a recurs

• La meva professió: paleontòleg

PROJECTE INTERDISCIPLINIARI · Ara o mai: Salut planetària

• La matèria i les seves propietats generals

• La densitat i la flotabilitat

• L’estructura de la matèria. Els àtoms

• Els estats de la matèria i els seus canvis

• Les mescles, tipus i mètodes de separació dels seus components

• L’energia: característiques, formes i transformacions

• Les fonts d’energia i els seus tipus

• L’electricitat

• El magnetisme

• Utilitzam bé l’energia? Principis bàsics de l’aerodinàmica, el rodolament i la flotabilitat

Activitats per treballar competències

• Mira com pens: l’algoritme de les mesures

• Faig un projecte: una bassa casolana que transporta arròs

• La meva professió: físic

• Feim projectes pas a pas

• Faig un videojoc pas a pas Activitats per treballar competències

• La meva professió: electricista

• Fabrica un tren magnètic, Cap a una escola més sostenible: com estalviar electricitat

• Mira com pens: faig projectes i un videojoc

1Aprenem de què estam fets

No sabeu la mala sort que tenim a la meva família! Cada vegada que sortim de viatge, se’ns espenya el cotxe a mig camí i, en lloc d’anar a platja, acabam fent turisme en algun taller mecànic.

La veritat és que el nostre cotxe ja té bastants anys, però els meus pares opinen que no fa falta comprar-ne un de nou mentre es pugui arreglar el que tenim.

Així que el meu somni és convertir-me en mecànic de cotxes! M’encantaria ser capaç d’entendre ràpidament quina peça s’ha espenyat i com es pot arreglar. Potser així aconseguirem anar de vacances sense problemes!

Com ho veus

Se t’ha avariat alguna vegada el cotxe o algun altre aparell?

Què va passar i com es va resoldre? Se t’ha «avariat» alguna vegada el teu organisme? Què va passar?

Creus que hi ha alguna manera de «reparar» el nostre organisme?

La dada

Un cos humà adult d’uns 70 kg està format per uns 30 bilions de cèl lules.

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

Investigarem algunes «avaries» humanes per entendre què falla i com es poden solucionar.

Totes es coordinen perquè el nostre cos funcioni adequadament.

Segueix el fil!!

Les funcions vitals i les cèl·lules Som éssers vius!

Característiques de les cèl·lules, formes i grandàries

1

2

Estam formats per cèl·lules

Què són i quins tipus de teixits tenim 3

Les cèl·lules formen teixits

Què són i quins tipus d’òrgans tenim 4

Els teixits formen òrgans

Què són i quins tipus d’aparells i sistemes tenim

5

Els òrgans formen aparells i sistemes

Som éssers vius

Els éssers humans tenim una manera de funcionar molt especial. Estam vius!

Tots els éssers vius tenim tres característiques en comú: realitzam les tres funcions vitals, estam formats per cèl·lules i els nostres components són similars.

Realitzam les funcions vitals

La funció de nutrició

La nutrició consisteix a prendre substàncies de l’entorn, utilitzar-les per a obtenir energia, créixer o reparar les parts danyades i eliminar les substàncies de rebuig.

La nostra nutrició és heteròtrofa, és a dir, obtenim els nutrients alimentant-nos d’altres éssers vius.

La funció de relació

La funció de relació consisteix a percebre els canvis que es produeixen dins i fora del cos (estímuls), i reaccionar-hi.

La funció de reproducció

La reproducció és la funció vital que permet tenir descendents amb característiques similars a les dels progenitors.

La nostra reproducció és sexual. Això vol dir que individus de sexes diferents (masculí i femení) produeixen cèl·lules reproductores o gàmetes, que s’uneixen per formar un nou individu.

Necesstam prendre aliments i respirar per obtenir els nutrients que el nostre cos necessita.

La funció de relació ens permet percebre estímuls i reaccionar-hi

En reproduir-nos, tenim descendents amb característiques similars a les dels progenitors.

1 Recordes el terme nutrició autòtrofa? Escriu al quadern la diferència entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. Quin tipus d’alimentació tenim els animals?

2 Recordes el terme reproducció asexual? Escriu al quadern la principal diferència entre reproducció sexual i asexual. Quin tipus de reproducció tenim els animals?

Estam formats per cèl·lules

Tots els éssers vius, des d’un bacteri fins a un arbre gegant o un ésser humà, estam formats per cèl·lules.

Una cèl·lula és la unitat mínima de tot ésser viu, és a dir, la part més petita d’un organisme capaç de realitzar les tres funcions vitals.

Els nostres components són similars

Tots els éssers vius tenim una composició similar. Estam formats per aigua amb alguns composts minerals dissolts i per substàncies que només estan presents en els éssers vius, com els hidrats de carboni, les proteïnes, els greixos i els àcids nucleics.

Les matemàtiques de la nostra composició química

El agua es imprescindible para que existan seres vivos ya que, sin ella, las células no pueden realizar las funciones vitales. Todos los seres vivos estamos compuestos por agua: unos tenemos más y otros menos. Fíjate en los siguientes gráficos: representan la cantidad de agua (en tanto por ciento) de diferentes seres vivos.

L’aigua és imprescindible perquè existeixin éssers vius, ja que, sense l’aigua, les cèl·lules no poden realitzar les funcions vitals. Tots els éssers vius estam composts per aigua: uns en tenim més i altres, menys. Fixa’t en els gràfics següents: re presenten la quantitat d’aigua (en tant cent) de diferents éssers vius.

1 Ordena en tu cuaderno a estos seres vivos, desde el que contiene más agua al que contiene menos. ¿Tienen alguna característica común los dos seres vivos que contienen más agua en su cuerpo?

al quadern aquests éssers vius, des del que conté més aigua fins al que en conté menys. Tenen alguna característica comuna els dos éssers vius que contenen més aigua al seu cos?

2 Un humano adulto humano de 70 kg ¿Cuántos kg de agua tiene en su cuerpo?

humà adult de 70 kg, quants kg d’aigua té al seu cos?

3 Puedes transformar el peso de agua en volumen fácilmente porque 1 kg de agua ocupa 1 l de volumen. ¿Cuántas botellas de 1 l de agua puedes llenar con la cantidad de agua que has calculado?

Pots transformar el pes d’aigua en volum fàcil ment perquè 1 kg d’aigua ocupi 1 L de volum. Quantes botelles d’1 L d’aigua pots omplir amb la quantitat d’aigua que has calculat?

4 Un elefant africà adult també té un 60 % d’aigua al cos, però pesa 6 000 kg. Quants de kg d’aigua suposa això? Quantes botelles d’1 L d’aigua pots omplir amb l’aigua del cos d’un elefant africà? Sorprenent, no?

4 Un elefante africano adulto también tiene un 60% de agua en su cuerpo, pero pesa 6.000 kg ¿Cuántos kg de agua tiene en su cuerpo?

¿Cuántas botellas de 1 l de agua puedes llenar con el agua del cuerpo de un elefante africano? Sorprendente, ¿verdad?

Com tots els éssers vius, estam formats per cèl lules i realitzam les tres funcions vitals.

El nostre cos està format per milions de cèl·lules.

Estam

formats

per cèl·lules

Com tots els animals, els éssers humans som éssers pluricel·lulars amb nombrosos tipus de cèl·lules que compleixen funcions diferents.

Les cèl·lules humanes

El nostre cos està format per cèl·lules eucariotes de tipus animal.

La cèl·lula humana té les parts següents:

Membrana plasmàtica

És l’embolcall que envolta la cèl·lula. Actua com una barrera que controla l’intercanvi de substàncies entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula.

Citoplasma

El citoplasma és un líquid que umpl l’interior de la cèl·lula. En aquest es troben milers de substàncies diferents i nombrosos compartiments anomenats orgànuls.

Material genètic

El material genètic (ADN) és la substància que conté les instruccions per al funcionament de les cèl·lules. Com que les cèl·lules humanes són eucariotes, tenen el material genètic dins d’un compartiment membranós anomenat nucli.

Orgànuls

Són estructures que es troben al citoplasma i que realitzen funcions diferents. N’hi ha de molts tipus, però aquí n’estudiarem dos:

• Els mitocondris són orgànuls en forma de bastonet que actuen com a centrals energètiques de les cèl·lules.

• Els ribosomes són unes estructures molt petites que es poden trobar lliures al citoplasma o enganxades a altres orgànuls. Tenen la funció de fabricar proteïnes.

Recorda que hi ha dos tipus de cèl·lules:

Les procariotes, que tenen el material genètic dispers al citoplasma. Per exemple, els bacteris són cèl·lules d’aquest tipus.

Les eucariotes, que tenen el material genètic protegit dins d’un nucli. Per exemple, els animals i les plantes estan formats per aquest tipus de cèl·lules.

1 Per què es considera que les cèl·lules estan vives?

2 Què vol dir que una cèl·lula és eucariota? En què es diferencia de les procariotes?

3 Per a què serveix la membrana plasmàtica de les cèl·lules?

4 Quina funció realitzen els mitocondris? I els ribosomes?

El teu cos està format per milions de peces diminutes que poden funcionar independentment: les cèl lules.

Així és una cèl·lula animal

Una cèl lula comestible

Preparar la tasca Una manera d’entendre com és una estructura de la naturalesa consisteix a fer-ne un model, és a dir, una representació simplificada que permeti entendre-la millor.

En aquesta activitat farem un model d’una cèl·lula eucariota animal amb materials comestibles. Vos proposam algunes idees, però podeu substituir els ingredients que suggerim per uns altres. Deixau volar la vostra imaginació!

– Per a la membrana: un recipient amb forma circular.

– Per al citoplasma: gelatina de llima.

– Per al nucli: un kiwi tallat per la meitat.

– Per als orgànuls: gominoles, regalíssia, espaguetis i clovelles de cacauet.

Consell! Pots cercar dibuixos de les cèl·lules animals a Internet per conèixer els noms d’altres orgànuls que encara no hem estudiat i imitar les formes que tenen amb aliments o amb altres ingredients que se t’ocorrin.

Nucli

Membrana plasmàtica

Material genètic (ADN)

Citoplasma

Mira com pens

Mitocondri

Membrana plasmàtica

Citoplasma

Nucli

Estam formats per cèl·lules La grandària de les cèl·lules

Les cèl·lules del nostre cos són tan petites que només es poden veure amb l’ajuda d’un microscopi.

Per mesurar les cèl·lules, utilitzam una unitat de mesura anomenada micròmetre o micra ( μ m ). Una micra equival a un mil·límetre dividit per mil. La majoria de les cèl·lules fan entre 1 micra i 100 micres de llarg. Imagina com són de petites!

Les cèl·lules del nostre cos poden tenir moltes formes i grandàries diferents. A la il·lustració de la dreta tens alguns tipus de cèl·lules humanes i la grandària aproximada de cada una.

Les formes de les cèl·lules

Com pots veure a la il·lustració, les cèl·lules humanes poden ser de diferents tipus.

Cada tipus està especialitzat en una funció i té la forma adequada per dur a terme aquesta funció.

Per exemple:

• Les neurones, que són les cèl·lules del sistema nerviós, tenen forma d’estrela amb moltes prolongacions per contactar amb altres neurones i intercanviar informació.

• Les cèl·lules musculars, en canvi, són allargades i es poden contraure, fet que permet el moviment dels músculs.

• Les cèl·lules que recobreixen els òrgans solen ser cúbiques o prismàtiques i estan molt juntes les unes amb les altres.

5 De las células humanas que tienes en la ilustración, ¿cuál es la más grande y cuál es la más pequeña?

6 Existen unas células humanas con forma de disco que tienen la función de transportar oxígeno en la sangre. Fíjate en la ilustración y nómbralas.

7 Si no lo recuerdas, investiga qué función realizan los espermatozoides y reflexiona: ¿Por qué crees que tienen esa forma?

Espermatozoide

150 micres (0,15 mil·límetres)

53 micres (0,053 mil·límetres)

15 micres (0,015 mil·límetres)

Cèl·lula epitelial

Alguns tipus de cèl·lules humanes Òvul Glòbuls vermells

7 micres (0,007 mil·límetres)

Cèl·lula muscular

Entre 20-500 micres (0,020-0,5 mil·límetres)

Neurona

Entre 5-100 micres (entre 0,005 i 0,1 mil·límetres)

La meva professió: citòleg

Hola! El meu nom és Rafel i som citòleg. La meva feina consisteix a estudiar les cèl·lules. Per a això he d’utilitzar diferents classes de microscopis. Els més senzills són els microscopis òptics, però si vull veure l’interior de les cèl·lules amb més detall, utilitz el microscopi electrònic, que permet aconseguir imatges molt augmentades. Compara aquestes dues fotografies. La primera està feta amb un microscopi òptic i mostra cèl·lules que recobreixen un òrgan, i la segona, feta amb un microscopi molt més potent (microscopi electrònic), mostra un orgànul d’una cèl·lula.

1 Consulta «La grandària de les cèl·lules» disponible a anayaeducacion.es i digues quants de mil·límetres són 25 μ m.

2 Agafa un regle i mesura la línia o cursor que apareix a davall de la fotografia A. Pren com a referència aquesta mesura per saber quant fa d’alt una de les cèl·lules de la imatge. A continuació, calcula, en micres i en mil·límetres, la grandària d’aquesta cèl·lula. Repeteix la mesura en dues o tres cèl·lules més i calcula la grandària mitjana d’aquestes cèl·lules.

3 Ara fixa’t en la fotografia B. Es tracta d’una imatge presa amb un microscopi electrònic d’un orgànul que es troba a l’interior d’una cèl·lula. És un mitocondri, una estructura amb forma de bastonet. Fixa’t en l’escala que apareix a davall i calcula la grandària aproximada d’un mitocondri.

Tens un munt de tipus de cèl·lules diferents, cada un amb les seves característiques especials.

Les cèl·lules formen teixits

Els teixits

Els teixits són conjunts de cèl·lules especialitzades a fer una tasca o feina determinada.

Alguns dels teixits més abundants al nostre cos són l’epitelial, el muscular, el nerviós i el sanguini.

Els teixits poden estar formats per cèl·lules similars. És el cas del teixit muscular. En altres casos, els teixits estan formats per cèl·lules molt diferents combinades, com passa amb el teixit sanguini.

La majoria dels teixits formen estructures sòlides, com el teixit ossi o el nerviós, però alguns teixits són líquids, com el teixit sanguini.

Alguns tipus de teixits

Epitelial

Format per cèl·lules en forma de prisma enganxades les unes amb les altres. Recobreix la superfície del cos i les seves cavitats internes (com l’estómac). La principal funció que té és protegir les superfícies del cos.

Nerviós

Està format per cèl·lules amb forma d’estrela que es comuniquen a través de les seves ramificacions. Forma el sistema nerviós. S’encarrega de percebre estímuls, transportar-los i enviar ordres a tot el cos.

Muscular

Està format per cèl·lules allargades amb forma estriada i organitzades en grups compactes. Forma els músculs. Les cèl·lules del teixit muscular es poden contreure i la seva funció principal és el moviment.

Sanguíneo

Format per diferents tipus de cèl·lules i un líquid anomenat plasma. Forma la sang i la funció principal que té és transportar cèl·lules i substàncies com nutrients, oxigen, etc. pel cos.

Amb tantes cèl.lules al teu cos, és necessari que s’organitzin d’alguna forma per repartir-se les feines.

Teixits en moviment

En aquesta activitat simularem que som cèl·lules de quatre dels teixits que acabau d’estudiar. Seguiu les instruccions per aprendre bé com s’organitzen les cèl·lules de cada teixit i fer un joc divertit a l’aula.

Instruccions per formar part d’un teixit

1. Dividim la classe en quatre grups representatius de cada teixit.

2. Cada grup investiga el teixit que li ha tocat. Cada al·lot o al·lota representa una cèl·lula d’aquest teixit dibuixant-la en grandària DIN A4 i pintant-la.

3. Cada membre del grup es col·loca el dibuix de la seva cèl·lula davant.

4. Ens agrupam imitant la disposició de les cèl·lules en el nostre teixit. Per exemple:

– En el teixit epitelial, ens haurem de situar molt junts els uns dels altres.

– En el teixit sanguini ens mourem (farem com si nedassim) com si formàssim part d’un líquid; uns serem glòbuls vermells i altres, glòbuls blancs.

– En el teixit nerviós formarem una fila i estendrem un braç amb els dits oberts fins a tocar gairebé el cap del company o la companya del costat, qui, al seu torn, farà el mateix amb qui té a l’altre costat,.

5. Després de representar el nostre teixit, explicarem breument per a tota l’aula per a què serveix i quins tipus de cèl·lules té.

6. Podem intercanviar els dibuixos de les cèl·lules amb altres equips perquè tots els grups representin tots els teixits.

Formam el teixit epitelial

Formam el teixit nerviós

Formam el teixit sanguini

Què pot passar si un teixit funciona malament o es danya?

Els teixits formen òrgans

Que curiosos són els òrgans

El teu pulmó esquerre és més petit que el dret. Això és així perquè ha de deixar espai per al cor.

Els òrgans

Els òrgans són parts del nostre cos formades per teixits i especialitzades en una funció determinada.

Per exemple, el cor bomba sang, el ronyó la neteja, els pulmons intercanvien gasos.

Cada òrgan té la forma i la grandària apropiades per realitzar la seva funció. Normalment, cada òrgan està format per diferents tipus de teixits, encara que alguns, com els músculs, tenen un sol teixit, per exemple, el teixit muscular.

Alguns òrgans presenten cavitats, com el cor, l’estómac, l’intestí... Uns altres estan plens de cèl·lules, com el pàncrees, el fetge, etc.

Molts dels nostres òrgans són parells, és a dir, en tenim dos, un a cada costat del cos. Això passa, per exemple, amb els pulmons, els ovaris, els ulls, etc.

Altres òrgans, en canvi, són únics, com el cervell, el cor, l’estómac, la bufeta, etc.

1 En què es diferencia un òrgan d’un teixit?

2 Anomena algun òrgan del nostre cos que tenguem per duplicat.

3 On es troben la major part dels nostres òrgans dels sentits, al cap, al tronc o a les extremitats? I els òrgans relacionats amb la nutrició?

4 Quins òrgans del nostre cos es poden veure directament en mirar una persona?

5 Full giratori Elaborau una llista amb deu òrgans del cos humà i classificau-los segons si són òrgans parells o únics.

El teu ronyó dret està situat un poc més avall que l’esquerre.

L’àcid del teu estómac és tan fort que podria arribar a dissoldre metall. L’òrgan que més energia consumeix en un ésser humà

El teu òrgan més llarg és l’intestí, fa uns 7 metres.

Les orelles continuen creixent durant tota la vida.

L’os més petit del teu cos està a l’orella.

El nostre cor batega 100 000 vegades al dia.

La major part del nostre cos és múscul. Tenim més de 600 músculs diferents.

Un cotxe té diferents estructures complexes que el permeten accelerar, girar, frenar...

Al teu cos també hi ha estructures complexes amb funcions molt variades.

Concurs: Quin òrgan és el «més pesat»?

T’imagines que els òrgans es presentassin a un concurs en el qual el guanyador fos el que més pesa del cos? Aquí tens el pes mitjà d’alguns dels principals òrgans de l’ésser humà adult. Recorda-ho, és només una mitjana!

1 Calcula quin percentatge del pes d’una persona de 65 kg representaria cada un d’aquests òrgans.

2 Representa aquests percentatges en un gràfic circular de sectors. El percentatge restant fins a completar el 100% correspondrà a un sector que anomenaràs «altres òrgans».

3 De tots els òrgans que apareixen a la il·lustració, quin guanyaria el concurs d’«el més pesat del cos»? Quin s’enduria la medalla de plata? I la de bronze?

4 La predicció Les dades en grams que s’han proporcionat en aquesta activitat són una mitjana dels pesos reals dels òrgans, que són diferents en cada persona. De què creus que pot dependre que els òrgans d’una persona pesin més o menys?

Si un òrgan s’altera o pateix danys, deixarà de funcionar de manera adequada.

nota!

Els òrgans formen aparells i sistemes

Què passaria si posàssim el volant d’un cotxe al maleter? O les rodes al sostre? Els nostres òrgans també estan connectats de manera que puguin col·laborar eficaçment.

Els aparells i sistemes d’òrgans

Els òrgans no treballen aïlladament, sinó que formen agrupacions denominades aparells o sistemes, que funcionen de manera coordinada per realitzar una activitat.

Per exemple, a l’aparell respiratori, òrgans diferents com els pulmons, el diafragma, la tràquea i la faringe treballen coordinadament per realitzar la funció de la respiració.

Aparells i sistemes del cos humà i les funcions vitals

Si encara no t’ha quedat clar com està organitzat el nostre cos, «T’ho explic en un moment» a anayaeducacion.es

Reproductor femení

Reproductor masculí

El nostre cos està en «equilibri»

El funcionament coordinat dels diferents aparells i sistemes permet al nostre organisme dur a terme les funcions vitals.

Quan les condicions del medi que ens envolta canvien o el funcionament del cos ho requereix, el nostre organisme es regula per mantenir-se en equilibri.

Aquest equilibri s’aconsegueix gràcies a l’acció dels diferents òrgans, sistemes i aparells de l’organisme, que responen als canvis de l’exterior per evitar alteracions, que resultarien fatals.

El nostre cos es regula

1 Cerca al diccionari la definició d’ equilibri i explica què significa que el nostre organisme es regula per mantenir-se en equilibri.

2 Proposa un altre exemple, diferent al d’aquesta pàgina, sobre com es regula el nostre cos en una situació en què es produeix un canvi.

Quan fa molta calor, la temperatura del nostre cos augmenta, i això pot ser perillós. En aquest moment la pell informa el nostre cervell que la temperatura del cos augmenta.

El cervell rep aquesta informació i retorna un senyal a la pell, que comença a produir suor. La suor s’evapora a damunt de la nostra pell i la refresca, i d’aquesta manera la temperatura del cos descendeix.

Mira com pens

Anem per parts!

Observa la il·lustració. Hi apareixen tres aparells diferents. Els reconeixes? Quins són?

Dues de les estratègies del pensament computacional són la descomposició i la codificació.

1 Posa en pràctica el teu pensament computacional des component els aparells que observes en el dibuix.

2 Esquematitza els aparells que apareixen representats en la imatge i digues quins són i quina funció tenen.

La nostra salut depèn del bon funcionament de tots els nostres aparells i sistemes.

Q uè he après ?

1 Escriu al quadern la definició de cèl·lula.

2 Emparella els termes següents amb una de les funcions vitals:

a) Substància de rebuig

b) Gàmeta

c) Estímul

d) Nutrient

3 Escriu al quadern quatre components comuns a tots els éssers vius.

4 Dibuixa dues cèl·lules humanes amb formes completament diferents i digues quines funcions té cada una.

5 On es troba el material genètic de les nostres cèl·lules?

6 Explica si totes les cèl·lules d’una persona tenen la mateixa forma o no. Raona la resposta.

7 Observa les imatges i digues, almenys, tres coses que se t’ocorrin que hagis après sobre el que representen en aquesta unitat.

10 Observa les imatges, digues a quin teixit correspon cada una i explica com són les cèl·lules que els formen.

A B

11 Fixa’t en aquest exemple: Quan correm, els nostres músculs necessiten molt d’oxigen, de manera que el nostre cervell envia un senyal als pulmons i al cor perquè accelerin la respiració i la velocitat del batec. D’aquesta manera, els músculs reben més sang, amb una aportació extra d’oxigen, i poden funcionar correctament.

a) Quins aparells intervenen en l’acció de l’exemple?

b) Explica quina utilitat té el fet que es coordinen els diferents aparells en aquesta acció.

c) Què passaria si...? Què passaria si algun dels aparells deixàs de funcionar adequadament?

No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible a anayaeducacion.es

8 Indica si l’afirmació següent és correcta i explica per què. «Tots els teixits estan formats per cèl·lules molt similars».

9 Explica com s’anomenen les agrupacions d’òrgans que realitzen una funció determinada. Proposa’n tres exemples.

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta

si has necessitat ajuda

o si no l’has sabut respondre

OBJECTIU EN ACCIÓ

Investigam algunes «avaries» humanes per entendre com funciona el nostre cos

1 Investigarem sobre algunes «avaries« que podem patir els éssers humans. En parelles, triau una de les alteracions de la llista. També podeu proposar idees que se vos venguin al cap.

2 De manera individual, copia i completa l’organitzador gràfic Pens, m’interessa, investig per aprofundir sobre l’«avaria» que heu triat.

ALTERACIONS

Fractura del radi Asma

Tendinitis

Esquinç de turmell

Gastroenteritis

Al·lèrgia al pol·len Miopia

Investig Pens

Què saps ja sobre aquest tipus d’alteració? Quins símptomes provoca?

A quin tipus de cèl·lules, teixits o òrgans afecta? Hi ha algun tractament que permeti «reparar-la»?

M’interessa

Quines preguntes et sorgeixen a partir del que ja coneixes?

Què t’agradaria saber sobre el tipus d’alteració que has triat?

Cerca informació per respondre les preguntes que t’has plantejat.

Anota aquí la informació interessant que hagis trobat.

3 Juntament amb el teu company o la teva companya, comparau els vostres organitzadors gràfics i les vostres conclusions. A continuació, preparau una explicació breu sobre com es produeix l’«avaria» que heu investigat i què podem fer per «reparar-la. Per acabar, compartiu-la de manera oral amb la resta de la classe (podeu utilitzar imatges si ho necessitau).

C om ho he après?

1 Has finalitzat la primera unitat d’aquest curs. Reflexiona al quadern sobre com t’has sentit:

En començar un nou curs.

En organitzar el teu treball i l’estudi.

En enfrontar-te a conceptes nous.

En fer les tasques i activitats en grup.

2 E ns nodrim de forma sana

Què fort! M’han seleccionat com a ballarina titular en el meu equip de hip-hop! És a dir, que, a partir d’ara... ballaré en totes les competicions! Ai, ai, ai... quina il·lusió... i quins nervis! Com que ara som una professional, la meva entrenadora m’ha aconsellat cuidar molt la meva nutrició per poder seguir el ritme. M’ho agafaré molt seriosament! Tenc un pla supersaludable per a demà mateix que em deixarà com nova.

Com ho veus?

T’agrada el pla de n’Estela? Opines que les seves idees li serviran per millorar el rendiment com a ballarina?

Fixa’t en la dada. Creus que es pot cuidar bé l’organisme seguint pautes durant un sol dia?

Consideres necessari que una persona que no es dedica a l’esport desenvolupi hàbits per cuidar la seva nutrició?

Per què?

La dada

Els hàbits són accions quotidianes que realitzam amb una certa freqüència. Els seus efectes a llarg termini poden ser enormes.

1. Menjar només fruita i verdura durant tot el dia. S’han de menjar coses sanes!

2. Dormir només set hores perquè em doni temps a sor- tir a córrer prompte. Així podré córrer durant dues hores (si aguant, perquè no vaig córrer habitualment...)!

3. Beure molts de refrescs energètics després per re- carregar les piles.

Objectiu en acció

Reflexionam sobre els nostres hàbits i desenvolupam una proposta que ens permeti millorar-los perquè siguin més saludables.

Per a aquesta unitat... 2

Segueix el fil!

La funció de nutrició i els nutrients

1

En què consisteix nodrir-se?

Els aliments i la seva classificació

Coneixem d’on venen els nutrients

En què consisteix nodrir-se?

Per fer coses com ballar hip-hop, el nostre cos necessita nodrir-se. Afortunadament, disposam de la maquinària biològica necessària per a això. La coneixes?

La funció de nutrició

La nutrició és el conjunt de processos que ens permeten obtenir la matèria i l’energia necessàries per construir, reparar i mantenir l’activitat del nostre cos.

La funció de nutrició engloba tres processos:

• Obtenció de nutrients a partir dels aliments i d’oxigen de l’aire que respiram.

• Transport dels nutrients i de l’oxigen a totes les cèl·lules per mantenir-ne el funcionament.

• Eliminació dels productes de rebuig i del diòxid de carboni que es generen en l’activitat de les cèl·lules.

• Pots veure a la imatge els aparells que intervenen en la funció de nutrició de l’ésser humà.

1 Full giratori En grups de tres persones, dibuixau l’esquema en un full. Després, completau-lo usant els elements que apareixen a continuació. Finalment, comparau el vostre esquema amb el de la resta d’equips.

.... ....

Aparato circulatorio

Cor

L’aparell digestiu

Boca

Fetge

Intestí gruixat

L’aparell circulatori

Glàndules salivares

Esòfag

Estómac Pàncrees

Intestí prim

L’aparell respiratori

Vies respiratòries

Pulmons

Vasos sanguinis

Diafragma

Células

Diòxid de carboni

Diòxid de carboni ....

Aparell digestiu Aparell respiratori Aparell excretor

Oxigen Substàncies de rebuig Nutrients

L’aparell excretor

Ronyons

Urèters Bufeta

Uretra

Els nutrients

Els nutrients són les substàncies que obtenim a partir dels aliments i que ens proporcionen la matèria i l’energia necessàries perquè les cèl·lules del nostre cos funcionin correctament.

Els principals nutrients són:

• Els hidrats de carboni o sucres, que són els principals «combustibles» que utilitzen les cèl·lules per obtenir energia.

• Els lípids, que compleixen diverses funcions. Alguns, com els greixos, proporcionen energia i es poden emmagatzemar com a reserva. Uns altres formen estructures, com la membrana plasmàtica de les cèl·lules.

• Les proteïnes, que són imprescindibles per formar les estructures de les cèl·lules, teixits i òrgans. A més a més, regulen l’activitat de les cèl·lules.

• Les vitamines i els minerals, que regulen el funcionament general de totes les cèl·lules.

• L’ aigua, que és el principal component de les cèl·lules. És essencial perquè la majoria dels processos que realitzen les cèl·lules tenen lloc al citoplasma, que és un medi aquós. A més, l’aigua serveix per transportar tot tipus de substàncies d’un lloc a un altre del cos, inclosos altres nutrients.

Funcions dels nutrients

Els sucres i els lípids són nutrients que proporcionen energia.

Les proteïnes i els lípids són imprescindibles per construir les cèl·lules.

Les vitamines, les proteïnes i els minerals són nutrients que regulen el funcionament de l’organisme.

L’aigua és el medi on tenen lloc tots els processos de la cèl·lula.

Proteïnes

Lípids

Aigua Vitamines

Minerals

Hidrats de carboni

Funció estructural Funció energètica Funció reguladora

En l’obtenció i processament dels nutrients col·laboren quatre aparells: digestiu, respiratori, circulatori i excretor.

Pren nota!

2 Repassa el text i completa la taula, posant una X en la funció o funcions que realitza cada un d’aquests nutrients.

Conocemos de dónde proceden los nutrientes

Els aliments

Els aliments són les substàncies que contenen els nutrients necessaris per al funcionament correcte del nostre organisme.

Un aliment pot estar compost d’un sol tipus de nutrient, com l’oli, que està format per greixos; o de diversos tipus de nutrients, com els llegums, constituïts per proteïnes, hidrats de carboni, vitamines i sals minerals.

La classificació dels aliments

Els aliments es poden classificar de formes diferents. Les més usades en l’actualitat són:

• Segons la funció que realitzen els tipus de nutrients que més abunden en la seva composició.

• Segons el nivell de processament que hagin tengut (classificació NOVA).

Els aliments segons la funció

Segons la funció dels nutrients que contenen, els aliments es classifiquen en:

• Els aliments energètics són els que contenen sobretot hidrats de carboni o greixos. Aliments amb hidrats de carboni són els cereals, la farina, la pasta, el pa, les patates o el sucre. Aliments rics en greixos són els olis o la mantega.

• Els aliments constructius són els que contenen moltes proteïnes. Destaquen la carn, el peix, els ous, la llet i els seus derivats i els llegums.

• Els aliments reguladors són els que contenen moltes vitamines, minerals o fibra vegetal. Ajuden al bon funcionament del nostre organisme i a prevenir malalties. Les fruites i les verdures són aliments d’aquest tipus.

Classificam aliments

En Pau i na Margalida no tenen molt clar si els aliments següents que apareixen avui al menú de l’escola són energètics, estructurals o reguladors. Els podríeu ajudar?

Poma

Aigua: 85,7 g

Proteïnes: 0,3 g

Lípids: 0 g

Hidrats de carboni: 12 g

Fibra: 2 g

Pa

Aigua: 10 g

Proteïnes: 15 g

Lípids: 2,5 g

Hidrats de carboni: 70 g

Fibra: 2,5 g

Carn semimagra

Aigua: 62,3 g

Proteïnes: 21 g

Lípids: 16,7 g

Hidrats de carboni: 0 g

Fibra: 0 g

Iogurt

Aigua: 87,9 g

Proteïnes: 3,7 g

Lípids: 2,7 g

Hidrats de carboni: 4,4 g

Fibra: 0 g

Mescla de fruita seca

Aigua: 4,6 g

Proteïnes: 22,9 g

Lípids: 54,1 g

Hidrats de carboni: 7,9 g

Fibra: 7,5 g

Bledes

Aigua: 87,5 g

Proteïnes: 2 g

Lípids: 0,4 g

Hidrats de carboni: 4,5 g

Fibra: 5,6 g

1 Fixa’t en la composició dels aliments i classifica’ls raonant on els col·loques.

2 Hi ha algun aliment que es pugui incloure en més d’un grup? Escriu-ne un exemple i raona la resposta.

La gran majoria dels nutrients que necessitam es troben en els aliments. Però... és igual menjar uns aliments que uns altres?

Els aliments segons el nivell de processament

La classificació NOVA ordena els aliments segons el nivell de processament en quatre grups:

• Grup 1: Aliments no processats o mínimament processats, com la carn i el peix, la llet, iogurts, farines i pastes.

• Grup 2: Ingredients culinaris que s’utilitzen com a base per cuinar, com els olis; potenciar, com la sal, el pebre o les espècies; o endolcir, com el sucre o la mel.

• Grup 3: Aliments processats preparats per al consum. Són aliments del grup 1 als quals s’ha afegit algun ingredient com la sal o l’oli. A aquest grup també pertanyen els aliments cuits i fermentats, el pa, algunes begudes, etcètera.

• Grup 4: Aliments i begudes ultraprocessats. Són els aliments que s’han elaborat utilitzant processos industrials. Contenen ingredients com additius, edulcorants, substàncies que donen sabor i textura.

Problemes al supermercat

En aquest supermercat, els aliments estan agrupats seguint la classificació NOVA. Avui inauguren la botiga i ningú no té molt clar a quin grup correspon cada expositor. Podries ajudar-los?

1 Assigna a cada expositor una categoria de la classificació NOVA i raona l’elecció.

2 Hi ha alguns aliments que ni tan sols han pogut col·locar a les estanteries. Respon les preguntes sobre aquests aliments.

a) Quin és el seu ingredient principal?

b) Quin tipus d’aliment és segons la seva funció?

c) En quin prestatge col·locaries cada aliment?

3 Fixa’t en les llistes d’ingredients. Quina conclusió treus en associar la quantitat d’ingredients de cada aliment amb la seva classificació NOVA? Quin aliment conté més ingredients? Quin aliment en conté menys?

Hamburgueses de salmó. Ingredients: salmó, sal, proteïna de soja, corrector d’acidesa, estabilitzant, aroma, antioxidant i colorants.

Aprèn més sobre el sistema de classificació NOVA i sobre l’etiquetatge dels aliments amb els recursos disponibles a anayaeducacion.es

Salmó fresc:

Ingredients: salmó

Filets de salmó:

Ingredients: salmó

Hi ha diferents tipus d’aliments. Conèixer-los ens ajuda a combinar-los de manera saludable.

Com podem dur una alimentació saludable?

Creus que es pot aconseguir una bona nutrició menjant aliments saludables una sola vegada?

Una bona dieta és un hàbit molt poderós per cuidar el nostre organisme.

Dieta

Per alimentar-nos d’una manera sana i adequada a les nostres necessitats, hem de prestar una atenció especial a la nostra dieta.

La dieta és el conjunt de les racions d’aliments que consumim regularment.

Una ració és una mesura aproximada que es refereix a la quantitat d’un determinat aliment que consumirem en una menjada. Pots veure alguns exemples de com es mesuren les racions a la imatge.

Dieta i alimentació saludable

La dieta saludable és la que conté una quantitat adequada de cada un dels nutrients que necessitam.

Això es pot aconseguir mitjançant diferents combinacions d’aliments. D’aquí ve que hi hagi nombroses dietes saludables diferents.

El més important d’una dieta saludable és que s’adapti a les necessitats de cada individu. Aquestes necessitats depenen de factors com:

• L’edat.

• El pes i l’alçada.

• El sexe.

• La quantitat d’activitat física i mental.

• La regió geogràfica on viu la persona o l’estació de l’any, ja que les necessitats de nutrients poden variar en funció del clima. Per exemple, en llocs més freds, es necessita major quantitat d’aliments energètics.

• Circumstàncies especials com l’embaràs, la lactància, les malalties, etc.

Exemples de racions

Una cullerada sopera conté 20-30 mL.

Un tassó pot contenir 200-250 mL d’un líquid com llet o aigua.

Una pessigada (porció molt petita) de, per exemple, mantega poden ser 10 g.

Un grapat de fruita seca poden ser 20 g.

Una llesca o un tros de 3 dits d’ample, d’uns 30 g.

Una peça.

Una tallada.

1 Explica si creus que l’expressió «posar-se a dieta» és correcta quan s’utilitza per indicar que algú vol perdre un poc de pes.

2 Explica si creus que dues persones de la mateixa edat, sexe, activitat física similar i que viuen al mateix lloc podrien tenir dues dietes saludables diferents. Raona la resposta.

3 Indica les racions dels diferents aliments que vares prendre en el sopar d’ahir.

4 Cerca el significat de la paraula dietètica. Creus que és correcte que alguns aliments s’etiqueten com a dietètics? Raona la resposta.

La meva professió: nutricionista

El meu nom és Berta i som nutricionista. Una nutricionista és una professional sanitària especialitzada en nutrició, alimentació i dietètica humana. La meva feina consisteix a dissenyar dietes adequades per a tot tipus de persones. Molta gent creu que una dieta és una combinació particular d’aliments per perdre pes. Però això no és així! Una dieta és el que menjam cada dia, així que tots estam a dieta!

El repte és aconseguir que la nostra dieta resulti tan bona com sigui possible per a nosaltres, i, per a això, ha de complir els requisits següents:

Ha de ser suficient; és a dir, ha de cobrir les necessitats energètiques de cada individu segons la seva

activitat, pes, edat, etc.

Ha de ser completa; és a dir, contenir tots els tipus de nutrients en les quantitats adequades.

Ha de ser equilibrada; és a dir, contenir aliments variats de bona qualitat i del grup 1 de la classificació

NOVA.

Ha de ser segura; és a dir, no contenir contaminants ni substàncies tòxiques o cancerígenes.

Ha de ser satisfactòria; és a dir, ha de resultar agradable en el consum.

Ha d’estar adaptada, ajustant-se a les característiques individuals, socials, culturals i de l’entorn.

Ha de ser social i assequible. Això significa que ha d’afavorir la interacció social i la convivència al voltant de l’activitat de menjar. A més, ha de ser viable econòmicament perquè totes les persones puguin accedir-hi.

Ha de ser sostenible; és a dir , ha de tenir en compte l’emissió de gasos contaminants i la quantitat de recursos que es necessiten per produir-la. Per ser sostenible, haurà d’incloure aliments produïts a prop del lloc on es consumiran, i més proporció d’aliments vegetals que de carn.

Preparar la tasca Ara que ja coneixeu els requisits d’una dieta saludable, m’ajudau a fer la meva feina?

1 Treballarem sobre la dieta mediterrània. En grups, consultau a anayaeducacion.es el recurs per conèixer en què consisteix aquesta dieta. Després, assignau una puntuació de l’1 al 5 per a cada un dels requisits que hem exposat.

2 Comparau les vostres puntuacions amb les d’altres equips. Quines conclusions podeu obtenir? Diríeu que és una dieta saludable?

3 Ara, imaginau que heu de preparar el menjar a ca vostra per a tot un dia. Sabent com és la dieta mediterrània, dissenyau el menú complet que inclogui les cinc menjades recomanades i intentau que sigui molt mediterrani!

4 Investigau què és el gluten i en quins aliments es troba. Creis que la dieta mediterrània pot ser adequada per a una persona amb intolerància al gluten? Raonau la resposta.

Com podem tenir una alimentació saludable?

Recomanacions dietètiques

Hi ha moltes maneres de representar gràficament les recomanacions per seguir un estil de vida saludable. Dues de les més utilitzades són la piràmide de l’alimentació saludable i la nova roda dels aliments.

La piràmide de l’alimentació saludable

Aquest gràfic triangular representa les conductes saludables i els tipus d’aliments que hem d’incloure en el nostre estil de vida. Per entendre el gràfic, hem de tenir en compte que:

Així és la piràmide d’alimentació saludable

Prendre només de tant en tant i amb moderació

Prendre diàriament

Per comprendre millor les dietes saludables, «T’ho explic en un moment» a anayaeducacion.es .

En el vèrtex es troben els aliments que hem de prendre en una quantitat menor.

En els nivells següents apareixen els aliments que s’haurien de menjar amb més freqüència.

Prendre setmanalment

Lactis: 2-3 al dia

Resta: < 3 al dia

Verdura: 2-3 al dia

Fruita: 3-4 al dia

Segons el grau d’activitat física

Mantenir estils de vida saludables

A la base del triangle apareixen els estils de vida saludables.

Hidratació adequada

Maneres de cuinar saludables

Activitat física

La roda dels aliments

La roda dels aliments és un gràfic circular que representa els aliments que hem d’incloure en la nostra dieta diària en major o menor proporció. Actualment, inclou sis grups d’aliments, encara que es revisa periòdicament per adaptar-se a les noves descobertes sobre nutrició.

Color del sector Grup d’aliments

I, II Energètica

Funció Grup II. Inclou els olis i els greixos, com la mantega. Són aliments rics en lípids, amb funció energètica.

III, IV Plàstica

V, VI Reguladora

Grup I. Inclou els cereals i els seus derivats, com el pa o la pasta, les creïlles i el sucre. Són aliments rics en hidrats de carboni, amb funció energètica.

Grup VI. Inclou la fruita fresca. Són aliments rics en sals minerals i vitamines, amb funció reguladora.

5 Compara la roda dels aliments amb la piràmide de l’alimentació saludable. Quina informació ens dona cada un d’aquests gràfics que no estigui present a l’altre? En què coincideixen els dos gràfics?

6 Prepara un menú setmanal tenint en compte aquests dos gràfics i incloent cada dia cinc menjades: berenar de dematí, berenar de mitjan dematí, dinar, berenar i sopar.

Grup III. Inclou la carn i el peix, els ous, els llegums i la fruita seca. Són aliments rics en proteïnes, amb funció constructiva.

Grup IV. Inclou la llet i els seus derivats, com el formatge. Són aliments rics en proteïnes, amb funció constructiva.

Grup V. Inclou les verdures i les hortalisses. Són aliments rics en sals minerals i vitamines, amb funció reguladora.

Si haguessis de fer un resum sobre les recomanacions de la piràmide i la roda dels aliments per explicar-les a un nin o a una nina de sis anys, amb quins cinc consells ho faries?

Hi ha recomanacions senzilles per dur una dieta adequada. No obstant això, cada persona pot tenir necessitats diferents.

Digerir

La salut de l’aparell digestiu

Alimentar-se de manera saludable resulta més senzill si comprenem el funcionament de l’aparell digestiu. Això, a més, ens permet prevenir malalties i riscs relacionats amb el seu funcionament.

L’aparell digestiu i la digestió

Com ja vas estudiar en cursos anteriors, l’ aparell digestiu és el conjunt d’òrgans que s’encarrega d’obtenir els nutrients que necessitam a partir dels aliments que prenem.

Per dur a terme aquesta funció, realitza tres processos: la digestió dels aliments, l’ absorció dels nutrients, i l’ eliminació dels rebuigs.

La digestió és el procés que transforma els aliments en nutrients perquè s’absorbeixin i passen a la sang. Les restes no aprofitables s’expulsen a l’exterior.

El nostre aparell digestiu absorbeix gairebé totes les substàncies presents en els aliments. Això inclou no només els nutrients, sinó també additius, me dicaments, drogues i substàncies tòxiques com l’alcohol.

La digestió pas a pas

A la boca, les dents trituren l’aliment i el mesclen amb la saliva, i es forma el bol alimentari. Des de la boca, l’aliment passa per l’esòfag fins a arribar a l’estómac.

A l’estómac, el bol alimentari es mescla amb els sucs gàstrics i es transforma en el quim, que passa a l’intestí prim.

A l’intestí prim, el fetge i el pàncrees aboquen la bilis i el suc pancreàtic, que contenen substàncies per acabar de digerir els aliments. El resultat és un líquid espès anomenat

1 Raona si aquesta frase és correcta o no: «L’aparell digestiu processa els aliments i absorbeix només els components beneficiosos i nutritius que aquests contenen».

2 Indica en quines parts de l’aparell digestiu es produeixen la formació del quim, l’absorció i la formació de la femta.

A anayaeducacion.es disposes de l’estructura detallada de l’aparell digestiu.

Els nutrients obtenguts de la digestió passen a la sang a través de les parets de l’intestí. Aquest procés es denomina absorció.

L’intestí gruixat absorbeix l’aigua, les sals minerals i algunes vitamines. Els residus que no s’absorbeixen formen la femta, que s’expulsen a través de l’anus.

els aliments ens permet descompondre’ls en nutrients. Recordes com es duu a terme aquest procés al teu cos?

Hàbits per cuidar l’aparell digestiu

Per mantenir la salut del nostre aparell digestiu, hem d’adoptar els hàbits següents:

• Dur una dieta equilibrada, amb quantitats suficients de tots els nutrients. Prendre fruita i verdura cada dia.

• Assegurar-nos que els aliments que consumim contenen fibra vegetal per afavorir el trànsit intestinal.

• Menjar a poc a poc, rosegant bé els aliments.

• Repartir la presa d’aliments en quatre o cinc menjades diàries, preferentment sempre a la mateixa hora. Deixar transcórrer almenys dues hores entre el sopar i l’hora de dormir.

• No menjar més del que és necessari perquè la digestió sigui lleugera. Moderar el consum de sal, xocolate, salses picants, cafè i begudes carbonatades que poden danyar l’aparell digestiu.

• Rentar els aliments que prenem i rentar-nos les mans abans i després de menjar, per evitar malalties infeccioses i intoxicacions.

• Mantenir una bona higiene dental raspallant les dents després de menjar per evitar la formació de càries.

Mira com pens

«Programant» la higiene dental

La higiene dental després de menjar és un hàbit que hem de realitzar adequadament. Una forma divertida d’analitzar si la vostra higiene dental és l’adequada és aplicar una tècnica de pensament computacional: l’elaboració d’algoritmes. Així veurem, de manera detallada, com ho feim i revisarem quines parts executam malament.

Imagina que estàs al sofà de ca teva i has d’anar al bany a rentar-te les dents i fer-ho com cada dia. Escriu, pas a pas, totes les accions que hauries de realitzar des que estàs al sofà fins que acabes.

En finalitzar, visualitza el recurs «La higiene dental pas a pas » i revisa si duus a terme la neteja adequadament. Modifica el teu algoritme amb el que hagis de tenir en compte.

1. M’aixec del sofà.

2. Faig dues passes cap endavant.

3. Gir a l’esquerra i faig set passes més fins a arribar a la porta.

4. Gir a la dreta i faig vuit passes fins a la porta del bany.

5. Completa la resta de l’algoritme amb les accions necessàries.

3 Escriu un text on expliquis quin hàbit es representa a la imatge i argumenta la importància que té per a la salut de l’aparell digestiu.

Segur que ja fas coses cada dia que afavoreixen el teu aparell digestiu. Quines són?

La respiració i la salut de l’aparell respiratori

Quan el nostre cos està ben oxigenat, tenim més energia i el nostre cervell treballa millor. Però, per a aconseguir-ho, necessitem entendre com funciona l’aparell respiratori i adquirir hàbits saludables relacionats amb la respiració.

L’aparell respiratori i la respiració

Com ja saps, l’aparell respiratori és el conjunt d’òrgans que s’encarreguen de dur a terme la respiració.

La respiració és el procés mitjançant el qual el nostre cos capta l’oxigen (O2) de l’aire, el duu fins als pulmons i expulsa el diòxid de carboni (CO 2) que es genera a les cèl·lules com a rebuig.

Aquest procés té lloc en les etapes que s’indiquen a la imatge.

La respiració pas a pas

A anayaeducacion.es disposes d’un recurs per recordar l’estructura detallada de l’aparell respiratori.

El diafragma es contreu i baixa, els pulmons es descomprimeixen. En engrandir-se, els pulmons actuen com una aspiradora, i s’omplin d’aire que entra a través de les fosses nasals i hi arriba per les vies respiratòries.

L’aire recentment inspirat és ric en oxigen. Una part d’aquest oxigen travessa les parets dels alvèols i passa a la sang. Al mateix temps, la sang, rica en diòxid de carboni, cedeix part d’aquest gas de rebuig a l’aire dels alvèols.

Després de l’intercanvi de gasos, l’aire dels alvèols s’ha empobrit en oxigen i s’ha enriquit en diòxid de carboni. El diafragma es relaxa i puja, i comprimeix els pulmons, que expulsen l’aire per les vies respiratòries cap a l’exterior.

L’oxigen és una substància molt especial... és un gas! Hi ha alguna manera de «menjar-nos-el»?

Hàbits per cuidar l’aparell respiratori

Per cuidar la salut del nostre aparell respiratori, és aconsellable adoptar els hàbits següents:

• Inspirar l’aire sempre pel nas, ja que a les fosses nasals l’aire s’encalenteix i s’humiteja abans d’entrar als pulmons.

• Fer exercici cada dia per millorar la capacitat pulmonar.

• Evitar els ambients contaminats. Hem de ventilar adequadament els espais on estam molt de temps.

• Utilitzar bufandes o peces similars a l’hivern perquè l’aire no entri molt fred a les vies respiratòries. L’aire fred ens fa més vulnerables als gèrmens respiratoris.

• Tapar-se la boca i el nas quan feim un atxem o tossim per evitar propagar agents patògens.

• Dur mascareta sempre que hi hagi un excés de fum o de pols en l’ambient, i també en llocs concorreguts quan es produeixin epidèmies o pandèmies.

• I, sobretot, evitar el fum del tabac. Fumar és un hàbit extremadament perjudicial per a l’aparell respiratori.

Un hàbit perjudicial

L’hàbit de fumar, tot i que sabem que és perjudicial, encara està molt estès.

Coneixerem els danys que provoca el tabac i organitzarem una campanya per convèncer els joves que no han d’adoptar aquest hàbit.

1 En grups, visualitzau el recurs «El tabac, un gran risc per a la salut», disponible a anayaeducacion.es , i preneu notes.

2 Amb tota la informació que heu recopilat, elaborau el vostre tríptic, que tendrà sis cares:

Una cara serà la portada del tríptic. Inclogueu-hi un eslògan que animi a deixar el tabac i un dibuix.

En una altra cara, contareu la història del tabaquisme.

Els components del fum del tabac i els seus efectes.

Malalties respiratòries associades al tabaquisme.

1 Escriu un text on expliquis quin hàbit es representa en la imatge i justifica la importància que té per a la salut de l’aparell respiratori.

Altres malalties associades al tabaquisme.

Consells per evitar la temptació d’iniciar-se.

Pren nota!

L’aparell respiratori ens permet obtenir oxigen i alliberar diòxid de carboni cada minut de la nostra vida. Cuidar-lo és molt important!

La circulació i la salut de l’aparell

circulatori

Totes les nostres cèl·lules necessiten nutrients per poder funcionar. Recordes com es distribueixen per tot el teu cos?

L’aparell circulatori i la circulació

L’aparell circulatori és un circuit que reparteix nutrients per tot l’organisme i retira les substàncies de rebuig. Però, què passaria si aquest circuit s’obstruís o el seu motor, el cor, s’avariàs? Aprendre com funciona la circulació ens ajudarà a establir hàbits saludables per prevenir aquests problemes.

La circulació sanguínia

La circulació sanguínia és el recorregut circular que fa la sang des que surt del cor fins que hi torna.

En l’ésser humà, la circulació sanguínia és doble; és a dir, segueix dos circuits: el pulmonar i el general.

1 La circulació pulmonar: comunica el cor amb els pulmons. En aquest circuit, la sang surt del cor carregada de diòxid de carboni i arriba als pulmons, on l’allibera i es carrega d’oxigen, amb el qual torna al cor.

2 La circulació general: comunica el cor amb la resta d’òrgans del cos i s’encarrega de transportar els nutrients i l’oxigen i de retirar productes de rebuig i diòxid de carboni de les cèl·lules.

El moviment de la sang a través dels vasos sanguinis està impulsat per l’anomenat batec cardíac, un moviment rítmic i continu provocat per la contracció i la relaxació de la paret musculosa del cor.

1 Explica amb les teves paraules quina funció compleix el cor en el sistema circulatori.

2 Poden dur les artèries sang sense oxigenar? Justifica la resposta.

La circulació sanguínia

1 Representació de la circulació pulmonar

2 Representació de la circulació general

A anayaeducacion.es disposes d’un recurs per recordar l’estructura detallada de l’aparell circulatori.

3 Els capil·lars són els vasos sanguinis de menor grandària i tenen les parets molt fines. Per què creus que és així?

Vena

Artèria

Artèria

Pulmons

Vena

Hàbits per cuidar l’aparell circulatori

Per cuidar la salut del nostre aparell circulatori, és aconsellable adoptar els hàbits següents:

• Fer exercici físic moderat diàriament. Les parets del cor estan formades per músculs i és necessari que estigui entrenat i fort.

• Seguir una dieta equilibrada i variada. Evitar el consum d’aliments rics en greixos i sucres, ja que poden danyar el cor i els vasos sanguinis.

• Beure aigua és imprescindible. Recorda que la sang conté molta aigua.

• Mantenir un pes adequat a les nostres característiques físiques i a la nostra activitat. L’excés de pes és perjudicial per al cor.

• Evitar el consum d’alcohol i de tabac. Les substàncies tòxiques que inhalam o bevem passen a la sang i danyen perillosament els vasos sanguinis i el cor.

• Evitar les situacions d’estrès i dormir adequadament.

Movent el cor

Pensarem de manera científica sobre la salut del cor i l’exercici físic. Formau parelles i prepareu-vos per fer un poc d’exercici.

En primer lloc, demana a la teva companya o al teu company que segui relaxadament en una cadira i pren-li el pols. Per a això, has de pressionar lleugerament amb els dits índex i cor sobre la part lateral del seu coll, fins que percebis pulsacions rítmiques. Compta el nombre de pulsacions durant un minut. Després, demana-li que faci 20 flexions de cames i torna a comptar les pulsacions. Canviau els papers i realitzau de nou els mesuraments.

a) Què és el que es percep quan sents una pulsació?

b) Què passa amb el ritme de les pulsacion<s després de l’exercici físic? És més lent o més ràpid?

c) Per què creis que el ritme de les pulsacions canvia en fer exercici físic?

d) Com ja saps, el cor és un òrgan amb parets que estan fetes de múscul, el múscul cardíac. Quin efecte creus que tendrà l’exercici físic sobre el múscul cardíac?

4 Escriu un text on expliquis quin hàbit es representa a la imatge i justifica la importància que té per a la salut de l’aparell circulatori.

El nostre aparell circulatori funciona sense aturar-se durant tota la nostra vida i podem ajudar a mantenir-lo en bon estat.

L’excreció i la salut de l’aparell excretor

El funcionament dels nostres òrgans produeix rebuigs que, si s’acumulen, poden ser tòxics. Saps com ens en desfem?

Conèixer els mecanismes de l’excreció ens ajudarà a evitar problemes relacionats amb l’acumulació de rebuigs al nostre organisme i a adquirir hàbits que afavoreixin les funcions excretores.

L’ excreció és la funció que permet al nostre organisme expulsar les substàncies de rebuig que produeix durant el procés de la nutrició.

L’aparell excretor i l’excreció

L’ aparell excretor és el conjunt d’òrgans que permeten al nostre organisme eliminar els productes de rebuig que generen les cèl·lules i que estan presents en la sang.

Les principals etapes de l’excreció són les següents:

Recorda que el nostre cos té altres sistemes per eliminar substàncies de rebuig. Les glàndules sudorípares de la pell eliminen substàncies d’aquest tipus mitjançant la suor. L’ aparell digestiu elimina substàncies de rebuig procedents de la digestió en forma d’excrements, i l’ aparell respiratori elimina el diòxid de carboni.

El ronyó filtra la sang «bruta» i forma l’orina.

A anayaeducacion.es disposes de l’estructura detallada de l’aparell excretor.

1 Fes una llista dels productes de rebuig del cos humà i indica l’aparell o òrgan que s’encarrega d’expulsar-los.

2 Enumera totes les formes d’excreció d’aigua del cos humà que coneguis. Esbrina si algun d’aquests processos té alguna funció més a part de l’eliminació de l’excés d’aigua de l’organisme.

1 La sang que ha recorregut tot el cos arreplegant les substàncies de rebuig entra als ronyons.

3 La sang neta surt del ronyó.

La orina es expulsada al exterior por la uretra.

Urèter

4 L’orina formada circula pels urèters i s’emmagatzema a la bufeta.

Hàbits per cuidar l’aparell excretor

Per cuidar la salut del nostre aparell excretor, és aconsellable adoptar els hàbits següents:

• Beure líquid abundant, preferiblement aigua. Així evitarem produir orina molt concentrada, l’aparició de càlculs (pedres als ronyons o a la bufeta) i les infeccions.

• Mantenir una bona higiene personal. D’aquesta manera serà més difícil patir infeccions de bufeta.

• Evitar el consum de tabac i d’alcohol i l’exposició a productes contaminants.

• No prendre medicaments per al dolor sense prescripció mèdica. L’abús dels analgèsics que es venen sense recepta a les farmàcies provoca danys al ronyó.

• No retenir l’orina a la bufeta més del que és necessari. Si la bufeta s’umpl amb molta orina i estam massa temps sense buidar-la, pot patir infeccions o danys.

Altres maneres de beure aigua

En el procés d’excreció eliminem aigua del cos en forma d’orina i de suor; per això, és tan important beure aigua.

Encara que no ho paregui, també prenem aigua quan ingerim aliments. Fixa’t en la taula on es presenten diversos aliments i el seu contingut en aigua.

1 Ordena al quadern els aliments en funció del seu contingut en aigua. Després, contesta:

a) Quin tipus d’aliments té més contingut en aigua?

b) Quins en tenen menys?

c) A què creus que es deu això?

2 Explica què vol dir que una síndria conté 95 mL d’aigua per cada 100 g d’aliment. Quanta aigua ingereixes si menges 300 g de síndria? I si menges una síndria d’1 kg?

3 Agrupa els aliments seguint la classificació NOVA i compara els continguts en aigua que tenen.

4 Creus que consumir aliments no processats o mínimament processats pot ser beneficiós per al teu sistema excretor? Raona la resposta.

3 Escriu un text on expliquis quin hàbit es representa en la imatge i justifica per què és important per a la salut de l’aparell excretor.

Eliminar els residus és tan important com aconseguir nutrients. Afortunadament, hi ha hàbits que ens ajuden a cuidar també aquesta funció.

Q uè he après?

1 Indica els tres processos que engloba la funció de la nutrició.

2 Enumera els aparells que participen en la funció de la nutrició.

3 Explica les diferències que hi ha entre els conceptes de nutrient i d’aliment, i posa dos exemples de cada un.

4 Indica la paraula estranya d’aquests grups de paraules i justifica en cada cas per què has triat aquesta paraula.

a) Vitamines, aigua, mantega, hidrats de carboni, proteïnes.

b) Ronyó, urèter, bufeta, nefrona, alvèol, uretra.

c) Estómac, esòfag, intestí prim, pulmó, fetge.

5 Classifica els aliments següents en energètics, estructurals o reguladors. Ten en compte que alguns aliments podrien pertànyer a més d’una categoria.

Pa, enciam, ous, patates, formatge, mandarina.

6 Completa l’oració següent sobre les funcions de l’aparell circulatori.

L’aparell circulatori s’encarrega de transportar els ... i l’ ... a totes les cèl·lules de l’organisme i de retirar el ... i altres ... de les cèl·lules.

7 Digues on es produeixen els processos de la nutrició següents i explica en què consisteixen.

a) L’absorció dels nutrients.

b) L’absorció de l’oxigen.

c) La formació de l’orina.

d) L’expulsió del diòxid de carboni.

8 Digues si les oracions següents són vertaderes o falses. Corregeix les que siguin falses.

a) Durant l’espiració entra aire als pulmons.

b) La majoria dels nutrients s’absorbeixen a l’intestí.

c) L’aparell excretor elimina els productes de rebuig de la sang, inclòs el diòxid de carboni.

9 Explica per què és important:

a) Rentar-se les mans abans de manipular els aliments.

b) Menjar a poc a poc rosegant bé els aliments.

c) Ingerir una bona quantitat d’aigua al llarg del dia.

10 Observa les imatges següents i digues de quin hàbit saludable es tracta. Associa cada hàbit a l’aparell o aparells amb què està relacionat.

B

11 A la unitat hi ha molts hàbits saludables per cuidar dels diferents aparells relacionats amb la funció de nutrició. Anota aquells que ajuden a cuidar la salut de dos o més aparells i elabora un top 5 d’hàbits per mantenir el més sana possible la funció de nutrició.

12 En alguns moments d’aquesta unitat es parla de l’alcohol com una substància molt nociva que s’ha d’evitar. Investiga sobre aquesta substància i explica breument els principals danys que pot generar el fet de consumir-la.

No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible a anayaeducacion.es

OBJECTIU EN ACCIÓ

Hàbits supersaludables

Investigarem com podem millorar els nostres hàbits per cuidar la nostra funció de nutrició. Per a això, segueix aquests passos:

1 Copia i completa l’organitzador gràfic següent per aplicar la tècnica del mirall per comparar els teus hàbits reals amb els que has après en aquesta unitat. No et preocupis si no tots coincideixen! És normal.

Hàbits diferents Hàbits similars Hàbits similars

Quins hàbits dels que has après són diferents als que realment tens?

Quins hàbits dels que has après són semblants o iguals als que realment tens?

Quins hàbits de la vida quotidiana són diferents als que has après?

2 Fixa’t en les diferències entre els teus hàbits reals i els ideals. Se t’ocorre alguna manera de millorar-los que puguis dur a terme de manera senzilla? Redacta una proposta amb almenys cinc maneres de millorar els teus hàbits. Intenta pensar en propostes realistes, que puguis aplicar de veritat.

3 Entre tota la classe, tornau a llegir el pla de n’Estela a l’inici de la unitat. Quins consells li donaríeu ara per cuidar el seu organisme i aconseguir un bon rendiment com a ballarina?

C omo ho he après?

1 Copia al quadern la taula de la dreta i puntua d’1 a 5 les oracions que hi apareixen. 1 significa que estàs molt poc d’acord i 5 que estàs molt d’acord. Després, contesta les preguntes següents:

a) Amb quina de les afirmacions estàs més d’acord? Per què?

b) Amb quina de les afirmacions estàs més en desacord? Per què?

c) Escriu un text on contis si creus que ha sigut útil o no per a tu haver estudiat aquesta unitat.

Puntuació

Habilitat

Conec més hàbits de vida saludable que abans d’estudiar la unitat.

M’ha agradat aprendre coses sobre la funció de nutrició.

Recomanaré a les persones que conec seguir els hàbits de vida saludable que he après.

M’interessa saber més coses sobre com millorar la meva salut i la de les persones que m’envolten.

Hàbits saludables ideals Hàbits en la teua vida real

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.