Operación món: Coneixement del Medi 6º. Ciències Socials. Illes Balears (demo)

Page 1

PRIMÀRIA 6

IllesBal ears

CONEIXEMENT DEL MEDI Ciències socials

Operaciómón

INCLOU PROJECTE DIGITAL
LLICÈNCIA 12 MESOS
mOstra

1 Progrés

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ ODS

Situació d’aprenentatge:  El progrés econòmic i social ha estat acompanyat d'una degradació mediambiental que posa en perill el nostre futur.

Objectiu en acció:  Analitzar la importància del consum responsable. Fer una crida a la nostra comunitat mitjançant la difusió d'aquestes idees a través de les nostres xarxes socials. Producció i consum responsables

Situació d’aprenentatge:  L’escassetat d'aigua és un problema que afecta milions de persones i causa problemes de salut greus.

Objectiu en acció:  Escriure una carta a la Comissió Europea i recollir signatures perquè es desenvolupin polítiques que resolguin l'escassetat d'aigua.

REPÀS TRIMESTRE 1

Situació d’aprenentatge: El turisme genera un gran creixement econòmic, però també pot provocar situacions de desigualtat i un deteriorament mediambiental greu.

Objectiu en acció: Pensar en un model d'empresa relacionada amb el turisme i que sigui sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

Producció i consum responsables

6 Economia, societat i cultura 102

Aigua neta i sanejament

Treball decent i creixement econòmic

Situació d’aprenentatge: El repartiment de les tasques domèstiques i les cures és molt desigual, però ha evolucionat sensiblement des del segle xix Objectiu en acció: Elaborar una enquesta per veure com es reparteixen les feines de la casa en l'àmbit familiar i extreure conclusions a partir dels resultats obtinguts. Igualtat de gènere

REPÀS TRIMESTRE 2

Situació d’aprenentatge:  Els avenços en la medicina han allargat la nostra esperança de vida, han permès crear societats més saludables i amb més qualitat de vida.

Objectiu en acció:  Debatre sobre els avenços mèdics i com podem donar les gràcies a tots els col·lectius i professionals que vetllen i protegeixen la nostra salut. Salut i benestar

Situació d’aprenentatge:  El nostre model de vida actual implica fer un ús intensiu de l'energia, per la qual cosa hem de plantejar un nou model sostenible i fomentar l'estalvi energètic.

Objectiu en acció: Elaborar una guia amb idees per aconseguir estalviar energia i fer-ne un ús responsable.

REPÀS TRIMESTRE 3

Energia assequible i no contaminant

PÀG.
o recursos naturals? Totes dues coses? 8 2 L'escassetat d'aigua: un problema real? 26
3 Vine a veure'ns! 46
4 Espanya al segle XIX 66
5 Espanya als segles XX i XXI 86
Què aprendrem? INTERDISCIPLINARI

• El relleu i la seva modificació

• Espanya: situació i característiques del relleu

• El relleu de la Península

• El relleu de les costes

• El relleu de la comunitat autònoma

• Europa: situació i característiques del relleu

• Les aigües del planeta: la hidrosfera

• Els rius i altres aigües continentals

• La hidrografia d'Espanya

• La hidrografia de la comunitat

• La hidrografia d'Europa

• Consum responsable de l'aigua

Activitats per treballar competències

• La modificació del paisatge

• Els nostres entorns naturals

Activitats per treballar competències

• La distribució de l'aigua en el planeta

• Les masses d'aigua dolça a la Terra

• Les aigües subterrànies a Espanya

• Els recursos hídrics europeus

• Com gestionam l'aigua potable del planeta

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La caixa màgica i la seva cura: Caixa emocional

• L'activitat econòmica

• Som consumidors

• Les empreses i els tipus que n’hi ha

• Sectors econòmics. El sector primari

• El sector secundari

• El sector terciari

• Sectors econòmics ala teva comunitat

• Sectors econòmics a Europa

• Comença l'edat contemporània

• El regnat de Ferran VII. El darrer rei absolutista

• Isabel II i el Sexenni Revolucionari

• La restauració de la monarquia borbònica

• La comunitat autònoma al segle xix

• Personatges i fets del segle xix

Activitats per treballar competències

• De quina manera el meu negoci forma part de l'activitat econòmica? Quin tipus d'empresa és?

• De quina manera el sector primari pot relacionar-se amb el turisme?

• Quins treballs del sector terciari es relacionen amb el turisme?

Activitats per treballar competències

• Que han canviat de molt les feines domèstiques!

• L'enquesta, una eina útil per a la investigació

• La jornada de feina a casa

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Ara o mai: Actuu, actues, actuam

• El regnat d'Alfons XII i la Segona República

• La Guerra Civil i la dictadura de Franco

• L'arribada de la democràcia

• Espanya a la Unió Europea

• La comunitat autònoma als segles xx i xxi

• Personatges i fets dels segles xx i xxi

Activitats per treballar competències

• Hi ha gent que és increïble! Té el reconeixement que es mereix?

• La Seguretat Social. La gran protectora de la nostra salut

• El reconeixement als nostres professionals!

• Canvis econòmics i socials al segle xix

• La cultura i l'art al segle xix

• L'economia i la societat als segles xx i xxi

• La cultura i l'art als segles xx i xxi

• Fets i personatges d'aquesta època

Activitats per treballar competències

• Les fonts d'energia. Per a què les fem servir?

• D'on prové l'energia?

• L'etiquetatge d'eficiència energètica

• El moviment verd

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Pulmó verd: Val més prevenir que apagar

SABERS PER APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR

1 P rogrés o recursos n aturals? Totes dues coses ?

Les últimes investigacions han confirmat el que ja s’intuïa des de fa temps: el nostre planeta no podrà suportar l’estil de vida que tenim actualment, si la població continua consumint al mateix ritme. Què podem fer com a habitants del planeta Terra? Saps què són el consum i la producció sostenibles? De manera simplificada, consisteix a aconseguir que el creixement econòmic no impliqui necessàriament la degradació mediambiental, augmentar l’eficiència de recursos i promoure estils de vida sostenibles que siguin més respectuosos amb els recursos naturals del nostre voltant.

Pensa en la importància que té canviar el model actual de producció i consum. D’aquí a uns anys, tu i la resta de companys sereu persones adultes encarregades de treballar per produir i consumir. Teniu el futur a les mans.

Com ho veus?

Alguna vegada t’havies plantejat que la manera com vius pot perjudicar el planeta? Coneixes espais naturals del teu entorn que s’hagin degradat pel nostre estil de vida? Creus que les organitzacions europees fan res per posar remei a aquest problema?

La dada

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

A través de les xarxes socials, fes una crida a les Illes Balears sobre la importància que té difondre accions de producció i consum responsables.

Segueix

el fil!

En cas que la població mundial arribi als 9 600 milions de persones l’any 2050, es podria necessitar l’equivalent a quasi tres planetes per proporcionar els recursos naturals necessaris per mantenir els estils de vida actuals.

El relleu i la seva modificació Com es modifica el relleu?

Espanya: situació i característiques del relleu

1

2

Per què és així el relleu d’Espanya?

8

El relleu de la Península

3

Quines formes de relleu hi ha a la Península?

El relleu de les costes

4

És igual tota la costa espanyola?

El relleu de les Illes Balears

5

Quines peculiaritats té el relleu de les Illes Balears?

Europa: situació i característiques del relleu

6

Com és el relleu d’Europa?

9 12

Com es modifica el relleu?

El relleu és el conjunt de formes (muntanyes, planes, depressions…) que presenta la superfície de la Terra. El relleu pateix modificacions per culpa de causes internes i externes.

Les causes internes provoquen l’alçament, l’enfonsament o el desplaçament del terreny. De vegades, es manifesten de manera violenta.

Causes internes més destacades

Terratrèmols

Són moviments bruscos de la Terra que provoquen tremolors, escletxes i desplaçaments del terreny, i poden tenir efectes devastadors (pèrdua de vides humanes, destrucció d’edificis, etcètera). La seva intensitat es mesura amb l’escala de Richter.

Són terratrèmols que s’originen en el fons marí. La grandària de l’ona augmenta en arribar a la costa.

Poden provocar ones gegantesques que originen nombrosos danys i arrasen les poblacions costaneres.

1 És comparable la modificació del relleu produïda per causes naturals amb la provocada pels éssers humans? Raona la resposta.

2 Cerca informació sobre modificacions del relleu per causes internes produïdes a Espanya i Europa els darrers anys i fes una fitxa de cada una. Inclou-hi com a mínim: tipus de causa interna que modifica el relleu, localització (ciutat/poble i país), any, efectes per a les persones i la naturalesa. Hi pots afegir la informació que consideris interessant.

«T’ho explic en un moment». A anayaeducacion.es , trobaràs un resum de la unitat.

Són escletxes a la superfície terrestre per on brollen lava (roques foses a alta temperatura) i gasos de la profunditat de la Terra. Quan aquestes erupcions es produeixen en el fons marí, la lava puja a la superfície i es poden formar illes.

Modificacions del relleu per causes internes

Tipus de causa

On es va produir?

Quan es va produir?

Efectes que va causar

?

10
1
Els éssers humans som el factor principal de modificació del relleu que ens envolta?
Volcans Tsunamis

Debat amb els companys els pros i els contres que el titular següent podria suposar per a un estil de vida sostenible:

«S’anuncia una inversió de més de 23 000 milions d’euros per abordar les obres que permetran ampliar la xarxa d’alta velocitat a Espanya».

Les causes externes erosionen o desgasten el relleu, transporten els materials i el transformen dipositant aquests materials o sediments en certes àrees. Generalment, produeixen una modificació més lenta i suau del relleu.

Causes externes més destacades

Fenòmens atmosfèrics

Els canvis de temperatura fan que les roques es rompin a causa de la contracció i la dilatació produïdes pel fred i la calor, respectivament.

Les precipitacions erosionen el relleu amb el pas dels anys o provoquen canvis més ràpids si es produeixen de manera violenta. El vent desgasta les roques i dona lloc a diferents formes del relleu.

Aigua

Les aigües de rius, mars i oceans provoquen l’erosió del relleu. A les platges, per exemple, les ones desgasten els penya-segats i modifiquen les formes de les platges. Els rius erosionen les roques, transporten i tornen a dipositar els petits fragments.

Éssers vius

Els animals i les plantes transformen el relleu lentament i rompen les roques amb les arrels o els moviments. Els éssers humans canvien el relleu d’una manera més ràpida i duradora. Aquestes transformacions són provocades per les construccions, la mineria, l’agricultura…

Arguments a favor

Arguments en contra

3 Fes un esquema o mapa conceptual que reculli totes les causes internes i externes que modifiquen els paisatges.

U1 11
Pren
L’aigua està en la naturalesa, però la infraestructura necessària per gestionar-la és costosa i pot contribuir a modificar el relleu.
nota!
La modificació del paisatge
? ?

Per què és així el relleu d’Espanya?

Quines característiques geogràfiques es donen perquè Espanya tingui una gran varietat de recursos naturals?

xipèlag canari a l’oceà Atlàntic i les ciutats autònomes de Ceuta

Arxipèlag balear

Està format per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera, i per altres illes menors, com la Dragonera, Conillera, etc.

Al nord amb la mar Cantàbrica, Andorra i França.

Al sud amb l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània.

A l’est amb la mar Mediterrània.

• A l’oest amb Portugal, que també forma part de la península Ibèrica, i l’oceà Atlàntic.

L’ arxipèlag balear, format per cinc illes principals, es troba a la mar Mediterrània, a l’est de la Península.

L’ arxipèlag canari, format per set illes principals, està banyat per l’oceà Atlàntic, bastant al sud del territori peninsular i pròxim al continent africà.

Arxipèlag canari

Està format per set illes amb administració pròpia: La Palma, El Hierro, La Gomera, Tenerife, Gran Canària, Lanzarote, Fuerteventura, a més de l’illa de la Graciosa i els illots Alegranza, Lobos, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste.

12 2
Est. de Gibraltar ATLÀNTIC Mar Mediterrània EUROPA ÀFRICA ESPANYA ÀSIA Tròpic de Càncer 10°O 0° 10°E 20°E 10°O 0° 10°E 20°E 30°E 40°E 30°N 40°N 50°N ANDORRA MARROC ALGÈRIA PORTUGAL FRANÇA Melilla Ceuta Illes Canàries Illes Balears Península ibèrica Mar Cantàbrica OCEÀ ATLÀNTIC M a r M e d i t e r r à ni a OCEÀ ATLÀNTIC EUROPA ÀFRICA ÀSIA Equador Hemisferi sud Hemisferi nord

Quines són les característiques del relleu espanyol?

El relleu d’Espanya és molt variat i l’altitud mitjana és de 650 metres. És el segon país d’Europa en altitud mitjana, després de Suïssa.

El relleu peninsular té grans serralades, un gran altiplà central, que ocupa la major part del territori, i depressions.

El relleu de l’arxipèlag canari és d’origen volcànic, per la qual cosa és diferent del de la resta de la Península.

El relleu de l’ arxipèlag balear és una prolongació de les serralades Bètiques de la Península.

Els accidents nàutics de grans embarcacions destinades a transportar mercaderies poden tenir conseqüències desastroses per als recursos naturals marins si s’hi produeixen abocaments de combustible.

1 Digues quines d’aquestes afirmacions són vertaderes i corregeix les que no ho siguin.

a) Espanya està situada a l’hemisferi sud.

b) El territori espanyol està format per una part de la península Ibèrica, dos arxipèlags i dues ciutats al nord d’Àfrica.

c) Espanya és el quart país més alt d’Europa.

d) Les costes espanyoles estan banyades només per la mar Mediterrània.

2 Dibuixa un mapa d’Europa en el quadern i assenyala-hi Espanya, de manera que hi destaqui. A quina part d’Europa es troba Espanya?

senvolupar les infraestructures necessàries dels transports aeri, marítim i terrestre. Volen posar en marxa una via de comunicació de carreteres per transportar medicaments a zones d’alta muntanya.

Mirant la llegenda del mapa d’Espanya, assenyala-hi els tres punts més alts on elles haurien d’intervenir.

U1 13
ÀFRICA EUROPA ÀSIA SerraladaEscandinava A L P S M a r M e d i t e r r à n i a Mar Negra OCEÀ GLACIAL ÀRTIC OCEÀ ATLÀNTIC Mar del Nord Mar Càspia Mar de Noruega G r a n P l a n a E u r o p e a Altitud (m) 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 Davall del nivell de la mar
Pren nota! Depressió del Guadalquivir Depressiódel‘Ebre SERRALADA CANTÀBRICA P I R I N E U S SERRALADAIBÈRICA S I S T E M A CENTRAL S I E R R A M O R E N A MESETA SEPTENTRIONAL MESETA MERIDIONAL SERRALADES BÈTIQUES Melilla Ceuta I L LES BALEARS ILLES CANÀRIE S Mar Cantàbrica OCEÀ ATLÀNTIC M a r M e d i t e r r à n i a O C E À A T L À N T I C Altitud (m) 3 500 2 000 1 500 1 000 700 400 0

Quines formes de relleu hi ha a la Península?

Espanya té un gran altiplà central que ocupa aproximadament el 45 % del territori peninsular. La resta d’unitats del relleu s’organitza en dos grans grups al seu voltant: unitats interiors i que voregen la Meseta, i unitats exteriors a la Meseta.

La Meseta i unitats interiors

Localització. S’estén per Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Madrid i Extremadura.

Característiques. És una plana elevada amb una altitud mitjana de 650 metres.

Els sistemes muntanyosos que es troben a l’interior són: el Sistema Central i els monts de Toledo.

Unitats que voregen la Meseta

Les unitats que voregen la Meseta són: muntanyes de Lleó, serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica, Sierra Morena.

Sistema Central

Localització. Ocupa el centre de la Meseta.

Característiques. És una serralada d’uns 600 km de longitud. Divideix la Meseta en dues parts: Meseta septentrional, ocu pada per la vall del Duero, i Meseta meridional, amb les valls del Tajo i del Guadiana.

Serres principals. Hi destaquen Somosierra, Guadarrama, Gata i Gredos, on es localitza el cim més alt, la Plaza del Moro Almanzor.

Monts de Toledo

Localització. Se situen a la Meseta meridional.

Característiques. L’altitud és inferior al Sistema Central i separen les valls del Tajo (al nord) i el Guadiana (al sud).

Serres principals. Hi sobresurten San Pedro i Guadalupe, on es troba la màxima altura, Las Villuercas (1 601 m).

14 GUADIANA Almanzor 2 592 Las Villuercas 1 601 SERRALADA SISTEMA R R A M O Muntanyesde Lleó S. del Teleno S. Segundera Picos de S. de Gredos SGata . de S. de Guadalupe S. de San Pedro . d’Aracena S . d’Hornachuelos V a ll del V all del T a j o Vall del Guadiana PORTUGAL Riu Pic Pantà Altitud (m) 3 500 2 000 1 500 1 000 700 400 0 Meseta i unitats que la voregen 3
Quin relleu hem de conèixer per poder desenvolupar activitats econòmiques a l’interior de la Península de manera responsable?

1 Quines són les característiques principals de

2 Quines diferències observes entre el Sistema Central i els monts de Toledo?

3 Quin és el cim més alt de les unitats de l’interior de la Meseta? I de les que la voregen? Quina és la diferència d’altitud entre els dos cims?

Muntanyes de Lleó

Localització. Voregen la Meseta per la part nord-oest.

Característiques. Són un conjunt de muntanyes elevades.

Serres principals. Hi destaca la serra de Segundera, amb el cim més alt, Teleno (2 188 m).

Serralada Cantàbrica

Localització. Es troba al nord de la Península i separa la Meseta de la costa cantàbrica.

Característiques. Té una longitud d’uns 480 quilòmetres i és la cadena muntanyosa més occidental d’Europa.

Serres principals. El cim més alt és el Torrecerredo (2 648 m), situat als Picos de Europa.

Sistema Ibèric

Localització. Voreja la Meseta per la part est i la separa de la depressió de l’Ebre. Serres principals. Hi destaquen els Picos de Urbión, la serra d’Albarrasí i la serra del Moncayo, on es troba el Moncayo (2 313 m), el cim més alt.

Localització. Es localitza al sud de la Península i separa la Meseta de la depressió del Guadalquivir.

Serres principals. Són les de Hornachuelos, Aracena i Sierra Madrona, on es troba el cim més alt, Bañuela (1 323 m).

4 Fes una fitxa amb les unitats del relleu treballades.

Nom del sistema muntanyós ?

Localització ?

Serra o serres destacades ?

Cim més alt ?

U1 DUERO TAJO Torrecerredo 2 648 Moncayo 2 313 Bañuela 1 323 CANTÀBRICA SERRALAD A IBÈ R I C A CENTRAL R E N A MESETA SEPTENTRIONAL MESETA MERIDIONAL Muntanyes de Toledo Europa Guadarrama Somosierra Picos de Urbión S . d’Albarrasí S. Madrona D u er o 0 100 200 km
la Meseta?
Sierra Morena

Unitats exteriors a la Meseta

Localització. Se situa a l’extrem nord-oest de la Península.

Característiques. El relleu és poc pronunciat, amb cims arrodonits i d’escassa altitud.

Serres principals. La Peña Trevinca (2 127 m) és el punt més elevat del massís.

Serralada Litoral Catalana

Localització. Se situa entre els Pirineus i la desembocadura del riu

Ebre. S’estén al llarg de la costa catalana.

Característiques. Forma un paisatge de serres de poca altura. Serres principals. Su pico más alto es el Turó de l'Home (1 712 m).

Localització. Es troben al nord peninsular, entre la serralada Cantàbrica i els Pirineus. Característiques. Són un conjunt de muntanyes no alineades i de relleu desigual.

Serres principals . Destaca, per l’altura, el cim Aizkorri (1 528 m).

Localització. Se situen al nord-est peninsular. S’estenen des del golf de Biscaia fins al cap de Creus. És una frontera natural entre Espanya, Andorra i França.

Característiques. Són muntanyes joves i tenen una altitud elevada.

Serres principals. El cim més alt és l’Aneto (3 404 m).

Serralades Bètiques o Sistema Bètic

Localització. Se situen al sud-est peninsular i s’estenen des de l’estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. Característiques. Sistema muntanyós format per dues serralades que discorren de forma quasi paral·lela: serralada Penibètica i serralada Subbètica.

• Serralada Penibètica. És la més pròxima a la costa i la més elevada. A Sierra Nevada, es troba el cim més alt d’aquest sistema i de la Península, el Mulhacén (3 479 m).

• Serralada Subbètica. Es localitza a l’interior, més pròxima a Sierra Morena i a la vora sud de la Meseta.

1 Quines són les unitats del relleu exteriors a la Meseta?

2 En parelles, reuniu pistes que ajudin a identificar cada una de les unitats del relleu que heu treballat fins ara. Quan ho hàgiu fet, cada persona que formi la parella en triarà una i anirà dient les pistes d’una en una. Si encertes gràcies a una pista, guanyes tres punts; si encertes per dues, guanyes dos punts; si

encertes per tres pistes o més, guanyes un punt.

3 Quines semblances trobes entre la depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir?

4 Has visitat algunes de les unitats del relleu de l’interior d’Espanya? Elabora una petita presentació amb imatges del teu viatge que puguis exposar a la resta de companys.

16 3
Unitats exteriors a la Meseta Massís Galaic Muntanyes Basques Pirineus
Quines formes del relleu hi ha a la Península ?

Una bossa de plàstic té un ús mitjà de dotze minuts. No obstant això, es torba més de cinc dècades a degradar-se. Has trobat aquest tipus de restes per la naturalesa?

Depressió del Guadalquivir Depressiódel’Ebre Mulhacén 3 479 Veleta 3 396 Aneto 3 404 Peña Trevinca 2 127 Aizkorri 1 528 Turó de l’Home 1 712 P I R I N E U S SERRALADA SUBBÈTICA SER R A L A D A P E N I BÈTICA SerraladaLitoral-Catalana MassísGalaic Muntanyes Basques S. de Baza S. de La Sagra Sierra Nevada S. de Cazorla S.de Segura da Mar Cantàbrica Cap d’Ajo Estaca de Bares Cap de Gata Cap de Palos Cap de la Nau Cap de Creus Delta de l’Ebre G o l f de València Cap de Peñas GolfdeBiscaia Estret de Gibraltar deGolfCadis Cap Finisterre Maresmes del M a r M edit er r àn ia OCEÀ OCEÀ ATLÀNTIC FRANÇA PORTUGAL ANDORRA MARROC ALGÈRIA 0 100 200 300 km Unitats exteriors a la Meseta Riu Pic Pantà Altitud (m) 3 500 2 000 1 500 1 000 700 400 0
Pren nota!

És igual tota la costa espanyola?

hem de tenir en compte per desenvolupar activitats econòmiques a les nostres costes?

Què

El nostre país té aproximadament 5 970 km de costa, repartits entre el territori peninsular, els arxipèlags balear i canari, i les ciutats de Ceuta i Melilla. Hi ha diferències entre la costa atlàntica i la costa mediterrània.

Grups de costa

Cantàbrica

Atlàntica gallega

Localització

S’estén des de la desembocadura del riu Bidasoa fins al cap Ortegal.

Característiques

Accidents importants

Es tracta d’una costa alta, escarpada, rocosa i recta. Caps de Matxitxaco, Ajo i Peñas. Golf de Biscaia.

S’estén des del cap Ortegal fins a la desembocadura del riu Miño.

Atlàntica andalusa S’estén des de la desembocadura del riu Guadiana fins a l’estret de Gibraltar.

Mediterrània del sud S’estén des de l’estret de Gibraltar fins al límit nord de la Regió de Múrcia amb la Comunitat Valenciana.

La part nord de la costa atlàntica gallega es coneix amb la denominació Ries Altes, i la sud Ries Baixes. És molt retallada per les ries i, a més, és alta i rocosa.

Ries: Arousa, Vigo i Pontevedra. Cap Fisterra.

És recta, baixa i arenosa, i amb platges àmplies. Hi ha maresmes i dunes.

Golf de Cadis.

Cap de Trafalgar.

Es caracteritza per ser una costa alta, escarpada, rocosa i recta.

Mediterrània de l’est

Costa valenciana. S’estén des de l’horta baixa del Segura fins al delta de l’Ebre.

Costa catalana. S’estén des del delta de l’Ebre fins a la frontera amb França.

És una costa baixa i arenosa, amb platges molt extenses, en general.

És retallada, alta, escarpada i rocosa.

Caps de Gata i Palos.

Golf d’Almeria.

Cap de la Nau.

Cap de Creus. Golf de Roses.

18 4
Costa atlàntica Costa mediterrània

Azahara_flor ●●●

Cantàbrica

Atlàntica gallega Atlàntica andalusa

d’Espanya i trobar això. Així passam les vacances? Després tota la brutícia arribarà a l’oceà Atlàntic. #vidasostenible #asíno

Golf de Roses

Golf de Sant Jordi

Golf de València

Costa atlàntica Mediterrània del sud Mediterrània de l’est: valenciana Mediterrània de l’est: catalana

Cada vegada és més freqüent que hi hagi influenciadors que denuncien en els seus comptes de xarxes socials l’estat en què es troben els nostres

Costa mediterrània

El relleu de l’arxipèlag canari

Es troben a l’oceà Atlàntic, davant les costes del nord de l’Àfrica.

Característiques:

Relleu. És muntanyós i d’origen volcànic, per la qual cosa té un paisatge particular. A l’illa de Tenerife, hi ha el volcà Teide (3 718 m), que és el cim més alt d’Espanya.

Costes. Són, en general, altes, escarpades i poc retallades, encara que al sud de les illes hi ha platges. A les illes de l’oest, les platges són de còdols, i, a les de l’est, d’arena.

El relleu de l’arxipèlag balear

Es troba a la mar Mediterrània, davant la costa valenciana.

Característiques:

Relleu. És, en general, muntanyós i està rela cionat amb el de la Península. A Mallorca, Eivissa i Formentera, el relleu és una continuació de la serralada Penibètica i, a Menorca, de la serralada Litoral Catalana. A la serra de Tramuntana (Mallorca), hi ha el cim més alt de les illes, el puig Major (1 445 m).

Costes. Són altes i retallades, i formen cales, sobretot al nord de Mallorca i Menorca.

entorns naturals. Et posam exemples d’apunts que es fan ressò d’aquesta problemàtica. Sabries dir a quina costa s’ha fet cada foto?

Princess_cons19 ●●●

Head_JL ●●●

Head_JL Això és el que fem a les Ries Baixes. Em fa mal al cor.

#stopplásticos #vidasostenible

Princess_cons19 Solucions per salvar el Mar Menor JA! La costa murciana no es mereix això. #vidasostenible #SOSmarMenor

U1 19
Teide 3 718
ILLES BALEARS Puig Major 1 445
ANDORRA
Cantàbrica OCEÀ ATLÀNTIC
a r Mediterrània
OCEÀ ATLÀNTIC ILLES CANÀRIE S
PORTUGAL FRANÇA
Mar
M
Ceuta Melilla de Gibraltar Golf d’Almeria
Golf de Biscaia Mar Menor
Golf de Cadis Estret Cap de Peñas Cap Ortegal Cap Matxitxako
Cap de Creus Cap Finisterre Cap d’Ajo Cap de Gata Cap de Palos
Cap de la Nau Delta de l’Ebre Cap de Trafalgar Azahara_flor Passejar pel sud

Com és el relleu d’Europa?

Hi ha grans diferències entre el relleu espanyol i l’europeu? Europa

Situació. Continent situat a l’hemisferi nord.

Extensió. És el segon més petit, després d’Oceania, segons l’extensió (10 530 751 km2). I, juntament amb Àsia, formen la zona o el supercontinent anomenat Euràsia.

Límits. Al nord, oceà Glacial Àrtic; al sud, mar Mediterrània; a l’est, serralada dels Urals, mar Càspia, Caucas i mar Negra; a l’oest, oceà Atlàntic.

Relleu de l’interior

• Massissos i muntanyes més antigues. Són muntanyes poc elevades i de forma arrodonida; estan situades al nord i centre del continent. Hi destaquen el Massís Central francès, la serralada Escandinava i la serralada dels Urals, que fa de frontera natural amb Àsia.

• Muntanyes joves. Són molt altes i es localitzen al sud del continent. Hi destaquen els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Carpats i el Caucas, on es troba la Muntanya Elbrus (5 642 m), que és el cim més alt d’Europa.

• Planes. Són grans extensions planes de terreny i es troben al centre del continent. Hi destaca la Gran Plana Europea.

Relleu de costa

Les costes europees són bastant retallades, ja que hi abunden les penínsules, com la Ibèrica, la Itàlica o la Balcànica; caps, com el Nord i el Fisterra; golfs, com el de Gènova i el de Biscaia.

També hi ha moltes illes:

• A l’oceà Atlàntic: Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Açores, Madeira, arxipèlag canari…

• A la mar Mediterrània: Còrsega, Sardenya, Sicília, Malta, Creta, Xipre, arxipèlag balear…

20 6
Mulhacén 3 478 Pirineus A Massís Central Península ibèrica Cap Finisterre Cap de São Vicente Islles Balears Madeira Illes Canàries Illes Açores Islàndia Grenlàndia Irlanda Gran Bretanya Còrsega de Golfde Lleó GolfdeValència Estret de Gibraltar GolfdeBiscaia M OCEÀ GLACIAL OCEÀ ATLÀNTIC Mar del Nord Mar Cantàbrica Noruega Riu Llac Pic Altitud (m) 4 000 3 000 2 000 1 000 500 200 0 –500 0 200 400 600 800 1 000 km EUROPA ÀFRICA ÀSIA Equador Massís Central Francès

1 Escriu tres característiques del continent europeu.

2 Calca un mapa d’Europa. Encercla-hi o assenyala-hi seguint la llegenda:

• Groc: illes de l’oceà Atlàntic

• Blau: illes de la mar Mediterrània

• Verd: massissos i muntanyes antigues

• Carabassa: muntanyes joves

• Morat: penínsules

• Vermell: 4 caps

• Rosa: 4 golfs

3 Quins són els límits d’Europa?

4 Què separa Europa d’Àsia i Àfrica? Fes servir el mapa per ajudar-te.

5 Raquel, Samuel i Adrià són tres científics que volen valorar les conseqüències de la producció i del consum a les àrees muntanyoses d’Europa. Si comencen el treball a la serralada Escandinava, quin recorregut creus que haurien de seguir fins a arribar a les serralades Bètiques? Assenyala en un mapa l’ordre en el qual establirien campaments en cada sistema muntanyós.

La petjada ecològica europea és una de les més greus del món. Si a la resta dels continents la gent visqués com a Europa, necessitaria els recursos de més de dos planetes com el nostre per poder suportar-ho.

U1 21 G r a n P l a n a E u r o p e a Mont Blanc 4 810 El’brus 5 642 A L P S C A U C A S C arpats Apenins S E R R A L A D A D ELS U R A L S Península escandinava Península itàlica Península balcànica Península del Peloponés Península de Jutlàndia Península de Kola
Cap Nord Sicília Sardenya Malta Còrsega Creta Xipre Golfde Bòtnia Golf de Gènova Mar B à l t i c a M a r M e d i t e r r à n i a M a r N e g r a Mar
Mar de Noruega
Serralada Escandinava
Càspia GLACIAL ÀRTIC
nota!
Pren
Alps Gran Plana Europea

1 Explica en el quadern com actuen les causes internes i externes de modificació de paisatges. Escriu-ne un exemple de cada una.

2 Dibuixa un mapa d’Espanya i assenyala-hi els límits del nostre país pel nord, sud, est i oest.

3 Al mapa que has dibuixat en l’activitat anterior, situa-hi les unitats del relleu següents: Pirineus, serralada Ibèrica, serralada Cantàbrica, Massís Galaic, muntanyes de Lleó, cap Fisterra, cap de Creus, golf de Biscaia, Meseta Central, Sistema Central, monts de Toledo, serralades Bètiques, Sierra Morena, golf de Cadis, cap de Gata, Serralada Litoral Catalana, serra de Tramuntana, depressió del Guadalquivir, depressió de l’Ebre.

4 Ordena de més a menys altura els quatre cims més elevats d’Espanya i digues a quina serralada es troba cada un.

5 Tria l’opció correcta en cada cas.

• La Meseta Central està subdividida en dues parts per…

a) la serralada Ibèrica

b) el Sistema Central

c) la Sierra Morena

• Entre les muntanyes de Lleó i la serralada Ibèrica podem trobar…

a) el massís Galaic

b) els monts de Toledo

c) la serralada Cantàbrica

• La serralada que s’estén des del sud de l’interior peninsular fins a Mallorca és…

a) la serralada Penibètica

b) els Pirineus

c) la Serralada Litoral Catalana

• La depressió que es troba entre els Pirineus i la serralada Ibèrica és…

a) la depressió del Guadalquivir

b) la depressió de l’Ebre

6 Relaciona cada una de les costes amb les seves característiques principals.

Costa cantàbrica

Costa atlàntica gallega

Costa atlàntica andalusa

Costa mediterrània del sud

Costa mediterrània de l’est

Alta, rocosa i retallada per l’existència de ries

Recta, baixa i arenosa

Recta, alta, escarpada i rocosa

Segons la zona, pot ser baixa i arenosa, o alta, retallada, escarpada i rocosa

Recta, alta i escarpada, encara que amb trams plans

7 Compara els arxipèlags canari i balear. Hi pots incloure informació com ara el nombre d’illes (i els seus noms), mar o oceà en el qual es troben, característiques del relleu, costes, etc.

8 Localitza l’intrús sobre el relleu d’Europa i colloca’l en el lloc corresponent.

• Penínsules: Itàlica, Ibèrica, Irlanda, Kola, Escandinava i Balcànica.

• Muntanyes joves: Pirineus, Apenins, Carpats i serralada dels Urals.

• Massissos i muntanyes antics: Massís Central Francès, Caucas i serralada Escandinava.

• Illes: Gran Bretanya, Jutlàndia, Islàndia, Malta i Sicília.

9 De les formes en les quals les persones intervenen en el relleu, quines consideres que poden ser les més perjudicials per al medi ambient? Explica per què. Després, comenta la teva resposta amb la resta de la classe.

El semàfor. Devora cada activitat, pinta així en el quadern:

si has sabut la resposta

si has necessitat ajuda

o si no has sabut contestar-la

22 DOSSIER D’APRENENTATGE
Q
u è he apr ès?

OBJECTIU EN ACCIÓ

Difon la importància de dur a terme accions de producció i consum responsables

1  Per analitzar la importància de les accions de producció i consum responsables, es pot aplicar la tècnica de pensament Brúixola o punts cardinals: E-O-N-S. L’alumnat considerarà cada una de les idees proposades des de diferents punts de vista d’acord amb el que es proposa en l’organitzador gràfic. Serà individual i es posaran en comú amb el grup classe els interrogants.

Necessitat

Suggeriments poSicions

E = Entusiasme/Emoció: Què t’entusiasma d’aquesta idea o situació? Quins aspectes positius hi trobes? Què trobes emocionant?

O = Obstacle/preOcupació: Quins obstacles o dificultats veus a aquesta idea o situació? Quines preocupacions et genera? Quins aspectes negatius hi veus?

N = Necessitats: Què més vols saber? Quina informació necessites per comprendre més bé aquest tema?

S = Suggeriments/poSicions: Quin posicionament o opinió tens sobre aquesta idea o situació? Quins suggeriments o accions duries a terme per millorar la situació?

Totes les idees que s’exposin, tant de manera individual com en grup, serviran per desenvolupar aquesta crida a través de les xarxes socials. Poden fer servir eines vàries per arribar a la comunitat, com ara imatges, vídeos, apunts amb text més llarg, pilades, etc.

Planteja-t’ho!

C o m ho he apr ès?

1 Has après res nou? Quines imatges recordes? Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? Per a què et servirà en el dia a dia?

2 Reflexiona sobre el que pots continuar millorant d'ara endavant i amplia la reflexió al que els companys podrien millorar.

Creus que la població mundial és conscient del problema que hi ha pel que fa a la nostra manera de viure actual i els danys que causa al medi ambient?

Consideres que les xarxes socials tenen la capacitat de comunicar i conscienciar més persones? Creus que hi hauria cap mètode millor per comunicar les teves idees?

És possible que no ens prenguem gaire seriosament la repercussió que tenen les nostres accions en el medi natural i necessitam conseqüències més dràstiques per ser-ne conscients?

U1 23
Obstacle preOcupació Entusiasme Emocions

6 Economia, societat i cultura

Actualment, la nostra vida quotidiana gira entorn de l’ús de serveis energètics. Des que ens aixecam al matí fins que ens n'anam a jeure al vespre, fem servir dispositius tecnològics, electrodomèstics, mitjans de transport, etc., que requereixen estar connectats a fonts d’energia.

Els segles xix i xx, les fonts d’energia principals que l’ésser humà ha fet servir han estat combustibles fòssils, com el carbó, el petroli o el gas. El seu ús, però, produeix grans emissions de carboni i gasos d’efecte d’hivernacle, les quals contribueixen al canvi climàtic i són perjudicials per a la població i el medi ambient.

Davant aquesta situació, al segle xxi, els països es plantegen accelerar el canvi cap a un sistema energètic sostenible, per a la qual cosa han d’invertir en energies renovables, com la solar o l’eòlica, i desenvolupar tecnologies d’energia no contaminant.

Com ho veus?

Per a què necessitaven, temps enrere, les fonts d’energia? I actualment? Quan es va inventar l’electricitat i per a què la fem servir?

De quines fonts d’energia l’obtenim? Quines emeten grans quantitats de carboni a l’atmosfera? Quines conseqüències té aquest fet en les nostres vides?

La dada

Per a aquesta unitat...

Objectiu

Investiga sobre els problemes energètics. Elabora una guia amb les teves idees i petits gestos ecoresponsables per ajudar a la conscienciació social.

L’energia és el factor que contribueix principalment al canvi climàtic i representa al voltant del 60 % de totes les emissions mundials de gasos d’efecte d’hivernacle.

Canvis econòmics i socials en el segle xix

1

En què consistia la nova societat de classes?

102
en acció Segueix el fil!

La cultura i l’art en el segle xix

2

Quins canvis varen patir les ciutats en el segle XIX?

L’economia i la societat en els segles xx i xxi

3

Com han evolucionat l’economia i la societat en els segles XX i XXI?

La cultura i l’art en els segles xx i xxi

4

Què ha motivat els canvis en la cultura i l’art dels segles XX i XXI?

Fets i personatges d’aquesta època

5

Quins fets i personatges representen aquesta època?

103 7

En què consistia la nova societat de classes?

El segle xix va ser un període de canvis i reformes. A Espanya, els canvis arribaren d’una manera lenta i amb retard, en comparació amb altres països, i només s’esdevingueren en alguns sectors i zones del país.

La Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el conjunt de canvis que hi varen haver en la producció i el consum a partir de la incorporació de les màquines, tant a les fàbriques com al camp. Començà a la Gran Bretanya devers l’any 1800 i s’estengué a la resta dels països europeus.

Abans de la Revolució Industrial, es feien servir eines que necessitaven la força humana o animal per funcionar. La introducció d’invents com la màquina de vapor i l’aparició de les fàbriques transformaren la producció, la manera de treballar i les condicions de vida de les persones de l’època.

Antecedents de la Revolució Industrial a Espanya. Les reformes agràries

L’activitat econòmica del país era principalment agrària. Durant el segle xix s’iniciaren reformes perquè la pagesia pogués ser propietària de les seves pròpies terres; eren les desamortitzacions.

Les desamortitzacions o vendes de terres de la noblesa i del clergat, que es pretenia que passassin a mans de la pagesia, varen afavorir la noblesa i la burgesia, ja que posseïen els recursos per comprar-les. Així, els pagesos començaren a treballar les terres a canvi d’un salari.

La industrialització a Espanya

La industrialització a Espanya fou un procés lent que s’allargà fins al segle xx . Se centrà principalment en tres focus: la mineria a Astúries, la siderúrgia al País Basc i el sector tèxtil a Catalunya.

Algunes causes de l’endarreriment industrial a Espanya, en comparació amb altres països europeus, varen ser:

• La poca demanda de productes a causa de la pobresa de la pagesia i l’escàs creixement de la població.

• La manca d’inversió en fàbriques, ja que les persones amb recursos, com la burgesia o la noblesa, invertien en la compra de terres.

• L’escassetat de recursos, com ara matèries primeres i fonts d’energia, que calia importar d’altres països.

• La pèrdua de les colònies i, per tant, de mercats en els quals vendre els productes.

Revolució Industrial

Què va provocar?

Canvis en la producció i el consum.

Quan i on es va produir?

El 1800, a la Gran Bretanya. A Espanya, començà a mitjan segle xix

Elements característics:

• Mecanització. Varen aparèixer noves màquines, com la de vapor, que va ser incorporada a tota mena de maquinària (telers, filadores...) i vehicles (trens, vaixells…).

• Fàbriques. Les fàbriques varen substituir els tallers.

• Classe obrera o proletariat. Eren persones que treballaven llargues jornades a les fàbriques per un salari molt baix.

Màquina de vapor

1 Quin era l’objectiu de les desamortitzacions? Es va acomplir?

2 Com es va anomenar el període en el qual es varen introduir màquines en la producció de les fàbriques?

a) Siderúrgia.

b) Segle xix.

c) Revolució Industrial.

d) Societat de classes.

104 1
La Revolució Industrial i la transformació dels transports varen suposar més demanda d’energia a les ciutats?

La modernització del transport

En el segle xix , es varen ampliar les carreteres i es va començar a construir la xarxa ferroviària. Les primeres vies ferroviàries d’Espanya es varen construir a Cuba, colònia espanyola, i a Catalunya. A partir de l’any 1855, es varen construir vies ferroviàries per unir Madrid i els principals ports espanyols.

La societat de classes

En la societat, el canvi fou passar d’una societat estamental a una de dividida en classes segons la riquesa de les persones. S’hi varen diferenciar tres classes: alta, mitjana i baixa.

Aquesta classe estava integrada per un grup reduït de persones i s’hi distingien:

El ferrocarril a Espanya

L’any 1837, a Cuba (aleshores era colònia espanyola), es va construir la línia de ferrocarril l’Havana-Güines. L’any 1848, es va construir la línia ferroviària Barcelona-Mataró.

Les fonts d’energia són presents en el nostre dia a dia, tant en activitats econòmiques com quotidianes de tota la societat. Esbrina quines fonts d’energia feu servir, tu i la teva família, per…

• Encalentir la casa a l’hivern

• Mantenir els aliments frescs

• Desplaçar-vos per la localitat

Classe alta

Classe mitjana

L’antiga noblesa, que va perdre el poder.

La burgesia, que eren persones amb recursos econòmics que invertien en activitats agràries, industrials i comercials.

Aquesta classe estava formada per un grup poc nombrós de persones i s’hi diferenciaven:

Persones que posseïen algunes terres.

Persones dedicades a la medicina, a l’advocacia, al petit comerç, etc.

Aquesta classe constituïa la major part de la població i estava formada per:

• Cuinar

• Carregar els dispositius electrònics

• Tenir llum durant la nit

• Dutxar-vos

Com deus haver comprovat, per a moltes d’aquestes accions necessites energia elèctrica. Què és una central elèctrica? Com arriba l’electricitat a ca nostra? Comparteix les conclusions amb la resta de companys.

Classe baixa

Persones que treballaven al camp, a les fàbriques i a les mines. A canvi del seu treball, rebien un salari molt reduït en la majoria dels casos.

Els conflictes socials

• Al camp, la pagesia va provocar revoltes per protestar contra els baixos salaris i les dures condicions de vida que tenien.

• A les ciutats, les persones que treballaven a les fàbriques (homes, dones, nins i nines) feien llargues jornades a canvi d’un salari molt baix. Per afrontar aquests problemes i millorar les seves condicions de vida, va sorgir el

En les darreres dècades del segle xix, el moviment obrer guanyà molta força. Es feren accions col·lectives i es formaren organitzacions: primerament, associacions i, posteriorment, sindicats.

3 Explica quines varen ser les causes de l’alentiment del procés d’industrialització a Espanya.

4 En què es basa la societat de classes? A quina classe creus que pertanyerien les persones de la Il·lustració?

El 1875 es va construir la primera central elèctrica d’Espanya. Va ser a Barcelona.

U6 105
Les fonts d’energia. Per a què les fem servir?
Pren nota!

Quins canvis varen experimentar les ciutats en el segle XIX?

Les

Augmenten les ciutats

La Revolució Industrial va canviar la manera de viure de les persones. La població es mudà del camp a la ciutat per treballar a les fàbriques. Les ciutats varen créixer i es varen reestructurar. Varen construir-se barris nous, que varen depassar la ciutat antiga, com els de la classe obrera o els eixamples, on es va assentar la burgesia.

Extraradi. Barris obrers amb traçat desordenat que no tenien ni aigua ni llum ni clavegueram.

Eixamples. Barris burgesos ben traçats amb habitatges luxosos. Edificis nous. Per construir-los, es feren servir nous materials, com el vidre, el ferro i l’acer.

Extraradi. Barris per a la classe obrera

Fàbrica. Nou edifici

Novetats i invents destacats

Educació

Les reformes educatives varen reduir l’elevat analfabetisme. Es varen impulsar nous corrents educatius, com la Institución Libre de Enseñanza, per renovar l’educació i implantar l’aprenentatge en aules mixtes (nins i nines).

Museus i biblioteques

Amb les desamortitzacions, molts de béns de l’Església varen passar a ser propietats de museus, biblioteques i universitats, perquè els conservassin.

Els museus, com el Museu del Prado, varen assumir una funció educativa.

Cinema Fotografia

El varen inventar els germans Lumière l’any 1895 (França) i es va estendre ràpidament per altres països. A Espanya, va arribar el 1896. Des d’aleshores, l’evolució del cinema cap a un espectacle ha estat imparable.

El 1826, Joseph-Nicéphore Niépce va fer la primera fotografia, però Louis Daguerre va ser qui va desenvolupar i difondre l’invent el 1839. La fotografia va tenir molta influència en la pintura, ja que va permetre observar la realitat de manera fidel i plantejar enquadraments o plans diferents.

106 2
fonts d’energia que es feien servir com eren: renovables o no renovables?
Estació de
edifici
ferrocarril. Nou
Eixamples. Barris per a la burgesia

D’on procedeix l’energia?

Durant el segle xix i bona part del xx , les principals fonts d’energia que es feien servir eren no renovables, com el carbó o el petroli. Avui en dia, l’electricitat que empram en la indústria, els municipis i les cases es produeix sobretot en les centrals elèctriques. Una central elèctrica és una instal·lació que fa servir fonts d’energia (renovables o no renovables) per produir energia elèctrica.

Hi ha diferents tipus de centrals elèctriques, com les centrals solars fotovoltaiques o les centrals nuclears. Aquest gràfic mostra les fonts d’energia primàries que es fan servir a Espanya per produir electricitat.

Moviments artístics i culturals

• Investiga. Quines empren energies primàries renovables i quines no?

• Calcula. Quin percentatge de fonts d’energia renovable i no renovable es fan servir?

• Quines conclusions n’extreus? Tens cap iniciativa per canviar la situació? Comparteix les conclusions amb la resta de la classe.

La industrialització, a més de transformar la política, l’economia i la societat, va canviar la manera de pensar de les persones i de relacionar-se amb el món. En el segle xix, varen sorgir nous corrents artístics i culturals.

El Romanticisme

El realisme

L’impressionisme

Corrent artístic que defensa la importància de la persona i dels seus sentiments. En la literatura espanyola, varen destacar José de Espronceda, Gustavo Adolfo Bécquer i Rosalía de Castro.

Corrent artístic que pretén plasmar la realitat tal com és. En la literatura espanyola, cal esmentar Benito Pérez Galdós, Emilia Pardo Bazán o Vicent Blasco Ibáñez.

Corrent artístic principalment pictòric. Cerca aconseguir una representació espontània del món, plasmant la llum i l’instant. Hi destaquen Claude Monet, Edgar Degas, Joaquim Sorolla i Mary Cassat.

1 Què significa que a les ciutats industrials es varen construir eixamples? Investiga i cerca exemples de l’eixample de ciutats espanyoles del segle xix

2 El 1826 es va fer la primera fotografia. Qui va ser? Cerca a internet la primera fotografia de la història i descriu què s’hi veu.

3 Observa detingudament aquestes obres d’art del segle xix. Per què pertanyen a l’estil artístic

L’ODS 7 Energia assequible i no contaminant persegueix augmentar considerablement, d’aquí a l’any 2030, la proporció d’energia renovable en el conjunt de fonts energètiques.

indicat? Comparteix les conclusions amb la resta del grup classe.

U6 107
Nuclear 22,6 % Estructura de la generació de febrer del 2022 Carbó 2,7 % Turbinació bombament 1,0 % Solar tèrmica 1,0 % Hidràulica 5,9 % Solar fotovoltàica 7,8 % Hidroelèctrica 0,0 % Font: Red Eléctrica de España. Eòlica 22,1 % Residus renovables 0,3 % Residus no renovables 0,7 % Fuel + Gas 1,5 % Cicle combinat 22,5 % No renovables 61,0 % Renovables 39,0 % Altres renovables 1,8 % Cogeneració 10,0 %
Romanticisme Impressionisme Realisme
Pren
nota!

Com han evolucionat

i la societat durant els segles XX i XXI?

l’economia

Com ha canviat la manera de consumir energia a les cases?

Espanya entra a la Unió Europea

Evolució de l’economia

1900-1936

Des del començament del segle xx , les millores en l’alimentació i la medicina varen contribuir a augmentar la població i a reduir la mortalitat. A la zona rural i agrària, l’economia i la societat varen progressar més a poc a poc que a la zona industrial i urbana.

1936-1960

Després de la Guerra Civil, la dictadura de Franco va imposar una política d’autarquia, és a dir, Espanya s’autoproveïa amb els recursos propis i no comprava ni venia productes a altres països. Això va provocar escassetat i estancament

qual les persones i mercaderies poden circular lliurement entre els països que en formen part.

També es va crear l’eurozona i els estats que en són membres adoptaren una moneda única: l’euro.

Què és la globalització?

Si el segle xx es va caracteritzar per un gran avenç en els mitjans de comunicació, el segle xxi ha suposat tota una revolució. El món s’ha convertit en un «gran veïnatge», on la manera de viure de la gent és similar i es comunica de manera instantània des de qualsevol punt del planeta gràcies a les noves tecnologies.

Aquest procés que ha interconnectat els habitants del planeta i ha incrementat els intercanvis comercials entre els països també ha contribuït a augmentar les desigualtats econòmiques i socials entre les persones.

1960-1978

A la dècada dels seixanta, es posà fi a l’autarquia, i el comerç i el contacte amb altres països varen permetre modernitzar l’economia. Això va ajudar a millorar les condicions de vida dels ciutadans.

1978-actualitat

Amb la democràcia, Espanya es va incorporar al capitalisme, basat en una economia de mercat i en la societat de consum. La societat actual es caracteritza per la desigualtat social, a causa de les diferències econòmiques.

108 3
PAÏSOS BAIXOS ALEMANYA LUXEMBURG DINAMARCA FINLÀNDIA SUÈCIA ESTÒNIA REGNE UNIT BÈLGICA FRANÇA ESPANYA ITÀLIA PORTUGAL IRLANDA ESLOVÈNIA CROÀCIA BÒSNIA I HERZ. MACEDÒNIA DEL NORD MONTENEGRO ALBÀNIA SÈRBIA Kosovo ÀUSTRIA ROMANIA BULGÀRIA TURQUIA XIPRE GRÈCIA MALTA POLÒNIA REP. TXECA ESLOVÀQUIA HONGRIA LETÒNIA LITUÀNIA Mar del Nord Mar Bàltica Mar Negra Mar de Noruega OCEÀ ATLÀNTIC Mediterrània Mar Ampliació de la UE 1957 1973 1981 1986 1990 1995 2004 2007 2013 Països que han sol·licitat la incorporació a la UE 2020 Candidats potencials 0 250 500 750 km

Evolució dels mitjans de comunicació.

Telèfon Ràdio

El telèfon fix, inventat al segle xix, va començar a formar part de les cases en la dècada de 1920. El 1928 es va inaugurar el servei telefònic entre Espanya i els EUA amb una conversa entre el rei Alfons XIII i el president nord-americà Calvin Coolidge. Una gran part de la població usà el telèfon mòbil per primera vegada entre els anys 1990 i 1995.

La ràdio, inventada en el segle xix, va ocupar un lloc destacat a les cases a partir de la dècada de 1920. S’hi emetien radionovel·les, música, programes informatius i d’entreteniment.

Televisió Telèfons intel·ligents (smartphones)

La televisió va ser el gran mitjà de comunicació del segle xx Actualment, continua tenint una funció publicitària important.

Són telèfons intel·ligents, com petits ordinadors amb pantalles tàctils, i es varen generalitzar a partir de l’any 2007.

Internet Web 2.0

Internet és un conjunt de xarxes de comunicació interconnectades. S’inventà el 1969 als EUA, on es va crear la world wide web (www), però fins a l’any 2006 no es va instal·lar a la majoria de les cases.

A partir de l’any 2000, va néixer l’anomenada era social d’internet, en la qual els usuaris poden crear continguts. S’hi creen els fòrums, els blogs i altres plataformes per compartir continguts.

L’evolució dels mitjans de comunicació

Fins al segle xx, les persones coneixien les notícies i els successos per boca-orella els diaris o els anuncis oficials de les autoritats als pobles i ciutats. Per poder comunicar-se a distància, s’enviaven i rebien cartes escrites. Al segle xx , els mitjans de comunicació varen experimentar grans avenços, i, al segle xxi , han passat una autèntica revolució.

L’etiquetatge d’eficiència energètica

A més de la revolució en els mitjans de comunicació, en els segles xix i xx s’han inventat electrodomèstics, com la gelera i la màquina de rentar.

Avui en dia, les cases estan equipades amb electrodomèstics que fem servir cada dia. Aquests aparells necessiten energia per funcionar.

• Investiga i comparteix les teves hipòtesis. Quin consum d’energia elèctrica fem a ca nostra? Quins electrodomèstics consumeixen més energia?

• Quan compram un electrodomèstic, el seu etiquetatge conté informació sobre el grau d’eficiència energètica i el consum. Cerca informació sobre el significat dels valors que apareixen a les etiquetes.

1 Explica en què consisteix la globalització. Reflexionau en grup sobre els avantatges i inconvenients que té.

2 Demana als teus parents com eren la ràdio i la televisió quan eren petits. Fes una comparació entre la manera com feien servir aleshores alguns dels mitjans que s’esmenten amb l’ús que en fas tu ara.

3 Quan va arribar internet a les cases espanyoles? Elabora un quadre comparatiu amb els avantatges i desavantatges d’internet.

U6 109
L’ús d’electrodomèstics eficients implica menys consum d’energia i, a gran escala, menys emissions de carboni per produir energia elèctrica.
Pren nota!

Què ha motivat els canvis en la cultura i l’art dels segles XX i XXI?

L’art i la cultura com poden adherir-se al moviment verd i reivindicar un desenvolupament sostenible?

El segle passat i actualment, hi ha hagut molts canvis en la cultura i l’art, i s’han produït molt ràpidament. Les modernes tècniques en la producció, la tecnologia que es fa servir, la publicitat i el màrqueting han permès crear nous i molt diversos espais de consum i oci.

Arquitectura i urbanisme

Tendències principals

Racionalisme

Organicisme

1 Compara els estils arquitectònics que es desenvolupen en el segle xx

2 Cerca exemples d’edificacions amb alta tecnologia high-tech i elabora’n una fitxa informativa. Què hi fan als edificis que has trobat? On són? Quin any els varen construir?

High tech

Noves construccions adaptades a les noves formes de vida.

Literatura i cinema

Característiques

Literatura

Els gèneres literaris, així com els autors, són múltiples i variats. Alguns exemples són Federico García Lorca, Rosa Chacel, Eduardo Mendoza o Almudena Grandes.

Uneix arquitectura i enginyeria en dissenys futuristes.

Des que l’inventaren, s’ha convertit en un espectacle d’entreteniment. La indústria del cinema ha produït milers de pel·lícules i ha esdevingut una nova forma d’art.

110 4
Cerca una harmonia entre les construccions i la naturalesa. Cinema

Les avantguardes i la seva renovació

Fauvisme Cubisme Futurisme Surrealisme

Es distingeix pel dibuix i el color.

Descompon els objectes en formes geomètriques.

Reivindica futur, modernitat i màquines.

Reflecteix el subconscient i allò que és irracional.

Moviments artístics

Des del començament del segle xx, sorgiren moviments artístics que caracteritzaren per l’experimentació i perquè trencaven amb els estils anteriors. Arribaven les avantguardes. Varen ser moviments nous que la societat no sempre va comprendre i valorar.

El moviment verd

En les últimes dècades del segle xx , va sorgir el moviment ecologista o moviment verd. Grups de persones varen començar a denunciar socialment l’ús abusiu de la naturalesa en la producció d’energia. Entre els objectius d’aquest moviment hi ha la conservació i regeneració dels recursos naturals, la preservació de la vida silvestre, i la conscienciació per reduir la contaminació i millorar la vida urbana.

Desenvolupa la teva consciència verda. Uneix-te al moviment dels petits gestos que estalvien energia!

A ca nostra, petits gestos com aprofitar la llum natural, apagar els llums durant el dia o desendollar el carregador d’un dispositiu quan no el fem servir, ajuden a l’estalvi energètic a les cases, però, què podem fer més?

• Investiga i comparteix tres petits gestos que ajudin a estalviar energia a les cases.

3 Què significa que, en inventar-se, el cinema era mut? Quan va canviar aquesta situació?

4 Cerca una obra de cada un dels estils artístics sorgits durant el segle xx que s’hi esmenten. Pensa a investigar l’autoria de l’obra i el lloc on està exposada en l’actualitat. Comparteix-ne el resultat amb els companys de classe.

El plàstic es fabrica a partir de materials com el carbó, el gas natural o el petroli, entre d’altres. El reciclatge o la reutilització de material com el plàstic és un dels petits gestos d’estalvi energètic que hem de tenir en compte.

U6 111
Expressionisme Dadaisme Art abstracte Renovació de les avantguardes Cercava expressar els sentiments. Proclamava la destrucció de l’art. No es representen objectes o figures de la realitat. A partir del 1945, varen sorgir l’art pop, l’hiperrealisme, etc. L’art pop es va inspirar en els còmics, la publicitat, etc. Pren nota!

Quins

Quins fets i personatges representen aquesta època?

Vaig néixer a Santander i vaig estudiar a Madrid. Després d’obtenir una medalla en l’Exposició Nacional de Belles arts amb la pintura Els primers passos, la Diputació de Santander em va concedir una beca, el 1909, perquè continuàs els estudis a París. En aquesta ciutat, vaig coincidir amb artistes com Pablo Picasso o Joan Gris, i vaig formar part del grup cubista de París. Destaquen les meves pintures cubistes: Mujer con abanico (1914), Cubismo (1918) o Nature, norte cubista (1919).

Vaig ser la primera dona que va instal·lar i regentar un estudi de fotografia, a Jaén. Controlava la càmera i el procés fotogràfic, revelava les plaques i venia les fotografies. A més, vaig ser l’única dona que va participar en l’Exposició Aragonesa de Saragossa del 1868, on vaig mostrar els meus treballs als fotògrafs més destacats de l’època a Espanya.

Vaig néixer a Màlaga i vaig destacar en l’estudi de la filosofia. Vaig treballar com a professora a la universitat mentre preparava la tesi doctoral. Durant la Guerra Civil, vaig col·laborar en missions d’ajuda humanitària. Vaig viure a diferents països d’Europa i d’Amèrica Llatina, on em vaig dedicar a la docència, a fer conferències i a escriure.

A Catalunya, es va crear una gran indústria tèxtil, especialment de cotó. Al principi, aquesta indústria va seguir el model de la indústria d’Anglaterra, utilitzant el carbó per fer funcionar la maquinària de vapor. Poc després, a causa de l’elevat preu del carbó, es varen aprofitar els salts d’aigua dels corrents dels rius per moure les màquines. Per això, es varen crear moltes indústries en les conques dels rius Ter i Llobregat.

112
5
personatges històrics varen destacar en l’evolució econòmica, social, cultural i artística de l’edat contemporània?
María Blanchard (1881-1932) Amalia López Cabrera (1838-1899) La indústria tèxtil a Catalunya en el segle XIX María Zambrano (1904-1991)

«Les sin sombrero»

Nom que ens varen donar a un grup de dones artistes que formam part de la coneguda «Generació del 27». Som, entre d’altres, Margarita Manso, Maruja Mallo, Concha Méndez o Josefina de la Torre. Entre els nostres companys, destaquen figures de l’art com Federico García Lorca o Pedro Salinas. Ens varen dir «les sin sombrero» perquè vàrem participar en la reivindicació, al costat d’un grup d’artistes, que es va rebel·lar contra la norma obligatòria de dur capell. Ens vàrem treure el capell i ens vàrem passejar per la Puerta del Sol com a acte de protesta. Algunes de les persones amb les quals ens vàrem topar ens varen insultar i apedregar.

1 Investiga altres personatges i fets rellevants de l’edat contemporània. Després, elabora’n una biografia o report.

2 Escriu un titular. Si haguessis de resumir la vida de cada personatge en un titular o frase, què et ve al cap, segons el que has après?

Som una de les cineastes espanyoles més reconegudes. Laboralment, combín la dedicació al cinema i a la publicitat per a televisió com a directora creativa. Vaig néixer a Barcelona, i poc després d’estrenar la meva primera pel·lícula, Massa vell per morir jove (1988), em vaig traslladar als Estats Units. Al llarg de la meva carrera he aconseguit molts premis, com el Goya, un dels més importants del cinema a Espanya.

Som periodista i escriptora. Vaig néixer a Cadis i amb 12 anys em vaig traslladar a Madrid, on vaig començar la carrera de Periodisme, que vaig deixar per treballar com a locutora, guionista i actriu en la ràdio i en la televisió. La meva primera novel·la, Manolito Gafotas, un nin del barri de Carabanchel, va tenir molt d’èxit. Els meus personatges reflecteixen la societat espanyola. A més, he publicat llibres d’un altre personatge, Olivia, i novel·les per a adults, com Lugares que no quiero compartir con nadie (2011).

U6 113
Elvira Lindo (1962) Isabel Coixet (1960)

1 Tria la resposta correcta. La Revolució Industrial va ser:

a) Un conflicte social.

b) Un conjunt de canvis en el treball i la producció de les fàbriques.

c) Un moviment de la classe obrera.

2 Observa aquesta il·lustració. A quin esdeveniment històric i època pertany? A quin lloc podria correspondre?

5 Anota a quin tipus d’arquitectura pertany cada imatge. Resumeix les característiques de cada estil.

3 Completa el quadre comparatiu explicant les diferències entre les classes socials.

6 Quin dels estils artístics següents pertany al segle xix ?

a) Impressionisme.

b) Cubisme.

Classe alta ?

c) Art pop.

d) Surrealisme.

e) Dadaisme.

7 Fes un esquema amb l’evolució dels mitjans de comunicació en el segle xx .

Classe mitjana ?

8 Explica el significat del concepte «globalització». Posa dos exemples de globalització del teu estil de vida.

Classe baixa ?

4 Explica la importància de les ciutats en aquesta època i quins canvis varen experimentar.

El semàfor. Devora cada activitat, pinta així en el quadern:

si has sabut la resposta

si has necessitat ajuda

o si no has sabut respondre-la

114 DOSSIER D’APRENENTATGE
A B C Q u è he apr ès?

OBJECTIU EN ACCIÓ

Elabora una guia d’estalvi

1 Mitjançant la tècnica de pensament Roda lògica, organitza les conclusions obtingudes en la investigació que has fet a la unitat. Identifica els problemes, compara l’ús d’energies renovables i no renovables per produir energia i electricitat, i els efectes que té en el medi ambient. Després, proposa petits gestos quotidians d’estalvi energètic a les cases que contribueixin a la conscienciació social.

Identificar

Què és una central elèctrica?

Quins tipus d’energia primària fa servir? Per a què fem servir l’electricitat a ca nostra?

Argumentar, valorar

Què hi podem fer?

Quins petits gestos hi poden ajudar?

C o m ho he apr ès?

Establir relacions causa-efecte Creus que és necessari un canvi? Quines repercussions pot tenir canviar o no canviar la situació?

Comparar

Quines fonts d’energia primària són les més utilitzades a Espanya? Ha variat la situació respecte dels segles anteriors?

1 Has après res nou? Quines imatges recordes?

Què t’ha agradat més del que has après? Quina utilitat té el que has après? Per a què et servirà en el dia a dia?

2 Reflexiona sobre el que pots continuar millorant d’ara endavant i amplia la reflexió al que els companys podrien millorar.

Planteja-t’ho!

Què pots fer per contribuir, a més de difondre i conscienciar els altres sobre la necessitat de valorar la responsabilitat energètica a les cases?

Aquestes idees t’ajudaran a passar a l’acció i aplicar

el que has après:

• Comparteix i consciencia la família. Aplica les teves idees d’estalvi energètic a ca teva.

• Difon entre la comunitat educativa les teves conclusions.

• Elabora una guia d’estalvi energètic i ajuda a la conscienciació social.

• Crea un material que cridi l’atenció sobre aquests problemes en la societat. Exporta les teves idees i conclusions al món.

U6 115
1 2 3 4 Roda lògica

© GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Valentín Beato, 21 - 28037 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.