Operació Món: Llengua Catalana i Literatura 4 ESO (mostra)

Índex

Els sabers bàsics del curs

SITUACIÓ

1

Per què escrivim?

2 Diversitat cultur al

SITUACIÓ

6 La Mediterrània, cresol de cultures

3 M és val a soles que...

DE RUTA LITERÀRIA

Has pensat mai que lectura i viatges combinen perfectament? Llegir és, al cap i a la fi, una manera de viatjar, perquè et pot dur a mons inexplorats. Llegir, a més, és una oportunitat per millorar les teves habilitats lingüístiques i una porta oberta que et farà conèixer millor el nostre territori i la nostra llengua. Unim lectura, viatges, llengua i territori per a un desafiament que et durà de ruta literària.

EL DESAFIAMENT

Et proposam que realitzes, amb els teus companys i les teves companyes, una ruta literària, una pràctica cultural molt actual. Una ruta literària consisteix a fer

SEQÜÈNCIA D’APRENENTATGE

Coneixem el projecte

Wow Mallorca

Cercam altres rutes

Feim un col·loqui

Elaboram un mapa literari

un recorregut guiat pels escenaris d’un llibre o per la biografia d’un autor o autora amb l’objectiu de reviure tot el que hem après, adquirir nous coneixements i experimentar sensacions i emocions al lloc on se situa la literatura. Recorda que tot el vocabulari que aprenguis durant la realització del desafiament l’hauràs d’incorporar al glossari digital. En acabar el curs fareu un joc per posar en pràctica el vocabulari après.

DURANT LA REALITZACIÓ D’AQUEST DESAFIAMENT APRENDRÀS A…

• Localitzar, seleccionar i contrastar de manera progressivament autònoma informació procedent de diverses fonts.

• Llegir de manera autònoma textos seleccionats en funció dels gustos personals, interessos i necessitats, i deixar constància del progrés del propi itinerari lector i cultural.

• Compartir l’experiència de lectura en suports diversos relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència biogràfica, lectora i cultural.

• Establir progressivament vincles argumentats entre els textos llegits i d’altres.

• Planificar la redacció de textos escrits i multimodals, redactar esborranys, revisar-los i presentar un text final.

• Treballar en grup mitjançant projectes col·laboratius.

• Desenvolupar l’esperit emprenedor i la capacitat per planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

• Utilitzar eines tecnològiques virtuals.

• Realitzar autoavaluacions del procés d’aprenentatge.

Compartim les rutes literàries

Afegim paraules al glossari digital

Per què escrivim?

Sovint sentim la necessitat de contar les nostres reflexions i experiències, els nostres pensaments i sentiments, les nostres situacions particulars... No tant per saber que algú ens escolta i rebre després consells, advertències o suggeriments, sinó simplement pel fet d’alliberar-nos quan ho expressam, ho verbalitzam o ho concretam. Un diari personal, íntim, serveix just per a això i es converteix, doncs, en un espai privat on vessar les nostres vivències, preocupacions i inquietuds, que adreçam a un interlocutor imaginari.

Reflexiona i respon

EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I PENSAMENTS

Acostumes a expressar allò que penses o sents? Has escrit alguna vegada un diari?

Creus que la literatura i l’art serveixen per expressar-ho?

Com ho fas? Per què? Posa’n exemples.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Què estudiaràs?

1 Comunica’t

Lectura

Diari

Vocabulari

El món dels llibres

Expressió oral i escrita

Les propietats textuals

2 Coneix la llengua

Lèxic

La variació lingüística (I). Els registres

Gramàtica

La llengua com a sistema

Ortografia

Els signes de puntuació. Les majúscules

3 Coneix la literatura

Educació literària

El Romanticisme i la Renaixença

SEGUEIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

COMUNICA’T

CONEIXEM EL PROJECTE WOW MALLORCA

1.1. Consultam el web del projecte Wow Mallorca, on descobrirem diferents rutes literàries que ens mostraran l’estreta relació entre literatura i territori.

CONEIX LA LLENGUA

CERCAM ALTRES RUTES

2.1. Visitam biblioteques, llibreries, museus o centres culturals propers per ampliar els nostres coneixements sobre la literatura en la nostra llengua i descobrim noves obres o autors.

2.2. Per grups, investigam sobre els autors i les autores que hem descobert, així com sobre els llocs que apareixen en les seves obres.

2.3. Consideram la conveniència d’incloure’ls en les nostres rutes literàries.

CONEIX LA LITERATURA

INVESTIGAM I COMPARTIM

3.1. Per grups llegim i analitzam les obres seleccionades –o parts de les obres– per comprendre millor el context en què foren escrites i per entendre la relació que guarden amb el lloc que es visitarà.

3.2. Cada grup presenta a la classe l’autor o autora escollit i la seva obra més representativa.

➜ Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es

+ orientacions en anayaeducacion.es

Comunica’t Lectura

Pots escoltar aquesta lectura en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es

Què llegiràs?

Hi ha qui diu que quan escrivim sobre nosaltres mateixos volem, d’alguna manera, fer literatura i transcendir a través de la nostra experiència. Sigui com sigui, la protagonista del relat següent escriu un diari on aboca tots els seus pensaments. Llegeix el fragment atentament i tracta de descobrir amb quina intenció ho fa.

Diari

Els relats se’m queien de les mans, era com si no tinguera sentit ocultar-se en un món màgic quan la realitat em bufetejava a dues mans. A casa i enfora. Les llibretes amb contes foren emmagatzemades en algun racó. I el compte d’Instagram va ser reconvertit per a pujar fotografies i merdes socialitzadores. Però no podia deixar d’escriure. Amb catorze anys vaig encetar de nou un diari. Irània ja no era la protagonista de les històries, sinó la destinatària imaginària. Ho feia per poder parlar amb algú, per circumval·lar la meua amiga Bea i la tendència que tenia a la xafarderia. Per reflectir el que no podia saber la mare, les experiències frustrants amb els xics.

Va coincidir amb el temps que la casa es va convertir definitivament en el camp de batalla d’una guerra sense trets ni explosions, acarnissada i absurda, que es feia tan llarga que ja no era possible establir qui va ser el bàndol agressor, quin el motiu, quin el detonant de les hostilitats. Els gegants bells i perfectes eren aleshores dues titelles maldestres que es persegueixen per l’escenari brandant la porra, cridant insensateses amb el pretext més absurd. Un guinyol ridícul. Amb un imaginari pati de butaques en el qual la nana i jo assistíem com a públic amb la boca oberta com les gargamelles d’una gran bèstia. Érem les víctimes col·laterals.

Els pares vivien presoners d’una estafa mútua, d’un contracte amb part de les clàusules redactades per la tia Berta, mai signat formalment, que establia que Minerva mare es deixava el treball per un altre de més còmode per poder atendre les servituds familiars mentre que Tristany havia de fer costat i afluixar la soga en la qual penjava la façana del diari, adornant les lletrotes amb el nom vetust del periòdic.

No va funcionar així. Tristany era un pare absent que treballava com si fora l’últim periodista en el planeta. En el fons m’era igual, podia conviure amb això, però Chloe es queixava que el pare no hi era mai, li feia carasses, el besava, es feia la indignada, plorava, s’agitava i sobreactuava. Jo tractava d’entendre’l: el pare no sabia fer una altra cosa, no era una persona feta per als esdeveniments familiars, per posar bona cara quan el cap li deia que tenia pendent parlar amb no sé qui d’un tema urgent i important. Podríem disculpar-lo apel·lant a la càrrega vocacional, com li agradava el seu treball. En part, tot allò també era per fugir de ja us imagineu què.

Però llançar tota la responsabilitat sobre el pare seria massa fàcil. La mare matxucava Tristany dia i nit, li recordava que era ella qui havia carregat la casa i la família al llom. I era la veritat. Però també es rebolcava en les seves pròpies contradiccions: malgrat que sempre deia que la família era la seva única prioritat, divisa que emprava com una arma llancívola contra el pare, amb el temps havia acabat fent treball de gestió en la galeria, tasca de correus, telefonades i viatges a fires i exposicions a la recerca de compradors i venedors incompatibles amb una mitja jornada. Pensava que no, però necessitava tot allò per sobreviure, per alenar. Després, quan tornava, la casa i les seves circumstàncies li queien a sobre.

María, una assistenta boliviana buscada i pagada per Berta quan la tia va començar a ensumar la sang, havia apedaçat una mica el desgavell. Era una

doneta tòpicament menuda i rodanxona, amorosa i acollidora, que ens tractava com si haguérem sorgit del seu úter. Una treballadora eficient, segons els exigents estàndards de la mare. També era una cuinera acceptable. Però María no ens comprava la roba, no ens acompanyava al pediatre, no es reunia amb les tutores, no muntava festes de pijames i aniversaris, no gestionava els comptes corrents i les factures, no portava les declaracions al gestor. No havia de batallar amb el llanterner, no decidia els subministres de la casa i no triava les plantes que substituïen les que s’havien assecat. Sovint, la muntonada es feia muntanya. La mare no sentia l’escalfor del pare. I tot tornava a fer bum en les nostres cares.

El pare absorbia l’energia negativa i l’emmagatzemava en algun lloc de l’estómac. El seu posat, quan acabava el memorial de greuges, era inescrutable. Mentrestant, la mare s’havia tornat irascible i imprevisible. Es bolcava amb nosaltres, d’una manera excessivament emfàtica, com si haguera de demostrar cada segon que el treball a la galeria i la manca de suport del marit no podien impedir que tot estiguera endreçat i en ordre. Chloe gaudia de l’atenció extra. Però a mi el marcatge m’ofegava, no em deixava viure.

La mare em perseguia, m’acaçava a preguntes, amb qui anava, què mirava en el mòbil, per què havia fet o deixat de fer nosesapquè, per què no havia volgut continuar amb el violí, amb la il·lusió que li feia a la tia Berta, si ja m’agradava

Vocabulari

Circumval·lar: en sentit figurat, eludir o evitar situacions, persones, etc.

Gargamella: gola.

Vetust: molt antic, i en ocasions que es troba en mal estat.

Matxucar: en sentit figurat, turmentar o torturar.

Divisa: figuradament, frase, sentència o marca que algú utilitza com a element identificador i característic.

Llancívola: feta per ser llançada, especialment una arma.

Ensumar: en sentit figurat, sospitar o intuir.

Irascible: tendent a irritar-se, a deixar-se vèncer per la ira.

Lectura

algun xic i si volia que parlàrem una mica sobre el sexe (adoptant aquell to irritant de confidència mare-filla, una confiança que feia temps que s’havia volatilitzat), si passava moltes hores enganxada a les pantalles, si m’havia distanciat de Bea, si no podia viure sense ella, tot el dia fent-li missatges. De vegades, si la mare estava de bones, em preguntava si estava escrivint algun relat nou. Aleshores li passava alguna llibreta. I ella mostrava un rostre agraït de felicitat que durava el que durava. Unes braguetes deixades caure per l’habitació, un mal gest, una brega amb Chloe per la consola. I tot esclatava de nou. I jo em tornava a revoltar. I li parlava malament. O no li parlava durant dies. Li passava la factura a la mare pels interrogatoris i per totes les vegades que hi havia posat el nas en les meues coses. O la sorprenia furonejant en els meus xats. Ella posava ullets de xai degollat: És pel teu bé, preciosa, no vull que et fiques en problemes, m’entens?, la mama et vol moltíssim, però estàs en una edat difícil, s’excusava. Però jo no ho entenia. Per a mi era una histèria absurda. La casa em recordava un dels relats, una guerra en la Lluna Negra del planeta Orph que amenaçava de fer explotar el satèl·lit. Llavors, apareixia Irània per sufocar la invasió i enviar les criatures invasores a l’espai exterior. Això no passava a casa. Perquè Irània era un personatge de ficció, algú que no ens podia salvar d’aquella miserable i angoixant provisionalitat.

Adaptat de Ja estem morts, amor. Xavier Aliaga. Angle Editorial.

Ja estem morts, amor

Tot i que va néixer a Madrid el 1970, ha crescut a Xàtiva, i és a la capital de la Costera on resideix actualment. Ha desenvolupat la seva activitat professional lligada al periodisme, sobretot de caire cultural, però ha tret temps per dedicar-se a la creació literària i ha aconseguit ser un dels narradors més destacats del panorama literari actual. Ja havia despuntat com a escriptor amb títols com Els neons de Sodoma (2009), Vides desafinades (2011), El meu nom no és Irina (2013) i Les quatre vides de l’oncle Antoine , però ha estat amb Ja estem morts, amor (2021) on s’ha manifestat la seva plenitud creadora. Tot i que no s’atura d’escriure, encara té temps de desenvolupar una activitat frenètica en xarxes socials i de ser membre del Consell Valencià de Cultura.

El títol de la novel·la, d’entrada, ja suggereix que darrere s’amaga una història dramàtica. De fet, la narració parteix d’una circumstància tràgica: Anaïs i Chloe són dues germanes que van morir en un accident de trànsit; els seus pares, Tristany i Minerva, hi van sobreviure. Però és Anaïs, la que, una vegada morta, ens conta la seva història i la de la seva família abans i després de l’accident: els somnis, les il·lusions, els desenganys, les traïcions, els projectes, els infortunis, etc. La seva veu i la seva capacitat inventiva creen un relat sensible, pròxim i colpidor que ens transporta per situacions i vivències dolces i amargues, i ens corprèn amb un final sorprenent que ens farà replantejar-nos de dalt a baix el significat de la història que hem llegit.

Xavier Aliaga

Ha escrit el text... Pots llegir...

Treballa la lectura

Aprèn paraules

1 El text comença amb la frase «Els relats se’m queien de les mans». Què penses que vol dir?

• Que havia escrit molts relats i que, tot i així, no podia aturar d’escriure’n.

• Que els relats eren tan gruixats i pesaven tant que li queien de les mans.

• Que no podia escriure més relats perquè la realitat no li permetia ser creativa.

2 Localitza en el text l’oració «Ella posava ullets de xai degollat» i explica què vol dir aquesta frase feta.

3 Posa dos exemples més extrets de frases fetes del text.

Comenta el text

4 Qui és cada personatge?

Irània • • Pare

Tristany •

María •

Bea •

Chloe •

Minerva •

• Assistenta

• Germana

• Mare

• Amiga

• Personatge imaginari

5 Qui creus que narra el fragment? Quina edat penses que té? Raona la resposta.

6 Quin és l’ambient que es viu a casa?

7 Com és la relació amb na Bea?

8 Per què és important na Irània en la vida de la persona que escriu el diari?

9 Per quin motiu creus que escriu un diari? Utilitza fragments del text per argumentar la teva resposta.

Escriu

10 Un tipus de diari personal són els blogs o les publicacions que es fan en les xarxes socials. Quins coneixes?

11 Ara imagina que ets una persona famosa (arquitecte o arquitecta de renom, cantant de fama internacional, actor o actriu de Hollywood...) i recrea com seria un dia o un moment de la teva vida en una entrada de diari personal o en una xarxa social.

Descobreix-ne la forma i l’estructura

12 Fes un resum del text i indica quin és el tema.

13 Assenyala en el text exemples d’aquests trets lingüístics propis del diari.

– Escriptura en primera persona del singular

– Contingut subjectiu i pròxim

– Ús d’un registre informal, pròxim al llenguatge parlat

– Ús de temps verbals diferents en funció de les seqüències escrites

– Varietat de tipus de textos: narració, reflexions, pensaments, descripcions, etc.

Cerca informació

14 Coneixes el Diari d’Anne Frank, Una mà ple d’estels de Rafik Shami o El diari lila de la Carlota de Gemma Lienas? Per grups, triau un d’aquests diaris i feis-ne la sinopsi. Després compartiu la informació amb tota la classe.

15 Conformitat i consens. De segur que coneixes les pel·lícules basades en els llibres Diari del Greg i El diari de Bridget Jones. Per grups, cercau informació sobre les pel·lícules, posau-la en comú i decidiu quina us agradaria veure.

Parlau a classe

16 Abans pensava, ara pens. Organitzau un debat a classe sobre els diaris i el dret a la intimitat. Escolliu una persona que moderi i raonau al voltant d’aquestes preguntes:

• Tot el que apareix en un diari és cert?

• Què faries tu si escrivissis un diari: contaries tot el que penses i et passa o escriuries només allò que t’interessa per si de cas algú el llegeix en algun moment?

• Què opines de la gent que en les seves memòries conta confidències o vivències íntimes d’altres persones?

• On estan els límits de la intimitat en aquest tipus d’escrits si finalment veuen la llum?

El món dels llibres

ACTIVITATS

Fantasia – Ciència-ficció – Històrica – Biografia – Romàntica

D'aventures – Novel·la negra – Policíaca – Gòtica

1. Obra de ficció ambientada en un període històric allunyat en el temps i en la qual es barregen personatges i esdeveniments ficticis i reals.

2. Història de la vida d’una persona narrada per una altra.

3. Recrea atmosferes en què es respira por, violència, injustícia, inseguretat, corrupció política... Difícilment acaba bé.

4. Des d’Edgar Allan Poe fins a Stephen King, aquest tipus de novel·la fa molta por.

5. S’hi narra la història d’amor entre dues persones. Orgull i prejudici de Jane Austen n’és un exemple.

6. L’objectiu principal és resoldre un misteri. Agatha Christie en va escriure moltes.

1 La protagonista de la lectura inicial de la unitat escriu relats fantàstics. Ara bé, de gèneres literaris, n’hi ha molts. Resol aquests mots encreuats per conèixer altres gèneres literaris.

2 Escriu tres títols de llibres que hagis llegit, explica breument de què tracta cada un i indica’n el gènere al qual pertanyen.

3 Escriu les parts d’un llibre: coberta, contracoberta, títol, autor/a, sinopsi, editorial.

4 Des que és escrit fins que arriba a les teves mans, el llibre passa per un llarg procés en el qual intervenen molts professionals. Classifica cada professió segons la fase a què correspon: editor, distribuïdora, lector, autora, maquetista, impressora, corrector, llibreter, dissenyadora, il·lustrador, bibliotecària.

5 Sumam. En grups de tres, distribuïu-vos les professions anteriors i explicau en què consisteix cada una.

6 Has pensat mai a fer feina en aquest sector? Fes una llista d’allò que t’atreu i una llista d’allò que no.

7 eBiblio és el servei de préstec digital de les Illes Balears. Quins avantatges penses que ofereix aquest servei respecte de la biblioteca tradicional? Pots consultar-lo en https://illesbalears.ebiblio.es

8 Saps què és el bookcrossing? Informa-te’n i explica en què consisteix i on es pot realitzar aquesta activitat a prop de ca teva..

9 De quina manera creus que iniciatives com bookcrossing i eBiblio contribueixen a la preservació del medi ambient?

10 La protagonista de la lectura inicial de la unitat escriu relats, però no en dona més detalls. Un relat pot ser un conte o una novel·la. Explica’n la diferència. Debateu a classe on és el límit.

Consulta en anayaeducacion.es les dades i les metes corresponents a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12: Producció i consum responsables.

Les propietats textuals

Adequació, coherència i cohesió són les tres qualitats que ha de tenir qualsevol text perquè sigui entenedor i acomplesqui la seva intenció comunicativa. A més, també és important la correcció amb què escrivim.

L’adequació

A l’hora de crear un text hem de tenir en compte el tema de què tracta, la finalitat del text, les característiques del receptor, el nivell de formalitat i el canal que farem servir per transmetre el missatge. És a dir, la situació de comunicació.

Així doncs, l’adequació és l’elecció del registre lingüístic (col·loquial, científic, culte, estàndard, etc.), del tipus de text (explicatiu, argumentatiu, instructiu, etc.) i, fins i tot, del tipus de tractament amb què cal dirigir-se al destinatari d’acord amb la intenció comunicativa (informar, convèncer, donar ordres, etc.).

La coherència

La coherència fa referència a l’organització de les idees en un discurs. Per tal que un text sigui coherent, s’ha de seleccionar informació rellevant sobre el tema que es tracta i exposar-la seguint un ordre. Cal, a més, evitar la repetició de conceptes i comprovar que no hi ha idees contradictòries, ambigües, errònies o confuses en l’exposició.

Per desenvolupar una idea correctament podem explicar-ne les causes o les conseqüències, posar-ne exemples, analitzar o descriure la realitat a la qual fa referència, exposar arguments per defensar-la o fer una classificació de tipus o categories d’allò a què es refereix.

La cohesió

Un text està cohesionat quan els diferents elements que formen el text (paraules, oracions, idees, paràgrafs) estan connectats, articulats o estructurats adequadament. Alguns mecanismes de cohesió textual són els camps semàntics, la repetició de paraules clau, l’ús d’el·lipsis quan una idea se sobreentén pel context, l’ús de sinònims, l’aparició d’anàfores i l’ús de connectors

Els coales són marsupials originaris d’Austràlia. Habiten el litoral oriental i meridional del continent australià. Viuen als arbres i dormen fins a vint hores al dia. Com a animals nocturns que són, els coales tenen un olfacte ben desenvolupat. En canvi, la seva vista és més bé deficient. Aquests mamífers s’alimenten exclusivament de fulles i escorça, així com dels fruits de l’eucaliptus, d’ on extreuen gran part de l’aigua que necessiten.

La correcció

Quan cream un text s’han d’evitar els errors gramaticals, ortogràfics i lèxics. Aquí tens alguns recursos lingüístics en línia que et seran molt útils en el procés de correcció lingüística:

• Diccionari de l’Institut d'Estudis Catalans (DIEC2): www.dlc.iec.cat

• Optimot: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

• Ésadir: https://esadir.cat

• Termcat: https://www.termcat.cat/ca

• Servei lingüístic de la UIB: www.slg.uib.org

Organitz les idees

Adequació

• Registre lingüístic

• Tipus de text

• Tractament del destinatari

• Intenció comunicativa

Coherència

LES PROPIETATS TEXTUALS

Cohesió

• Selecció i organització de les idees

• Camp semàntic

• Repetició

• El·lipsi

• Sinonímia

• Anàfora

• Connectors

Correcció

• Gramàtica

• Ortografia

• Lèxic

1 Comunica’t Expressió oral i escrita

ACTIVITATS

1 Classifica els mecanismes de cohesió subratllats en el text.

La cadira

La cadira és un moble que s’utilitza per seure. Habitualment disposa de respatller, però no de braços, encara que també n’hi podem trobar. Tot i que actualment és un element indispensable entre el mobiliari de qualsevol casa, no va ser així fins al segle iv, quan aquest tipus de seient es va popularitzar.

Actualment, les cadires poden estar fetes de molts materials, com la fusta, el metall o el plàstic… En general, solen tenir quatre potes, però també n’hi ha que en tenen tres o només una amb ramificacions a la part inferior per fer que sigui més estable.

2 Quin dels dos textos s’adequa a una crítica sobre una pel·lícula apareguda en una revista de cinema? Raona la resposta.

A Quina passada de pel·li. Ha estat una retxada. M’ha molat veure el tipus vestit amb aquella xupa de cuiro passada de rosca. Mogolló de flipant la pel·li, vaja!

El director de la pel·lícula ha sabut construir els personatges d’acord amb la situació que volia descriure. Ambientació de carrers sòrdids i personatges inadaptats en un medi advers. En definitiva, una interpretació de qualitat per a una pel·lícula de qualitat.

3 Llegeix el text següent i completa la graella amb la informació que n’extreguis.

Sílvia, filleta! Deixa’m el llibre de lectura, que no me l’he pogut comprar perquè m’he gastat tota la pasta. Passa-me’l, peeeer faaaa!

Me’l llegiré aviat i te’l tornaré, t’ho jur!! 12:05

Au, fins demà! MOLTÍSSIMES gràcies, guapa! 12:10

Destinatari

• Creus que el text s’adequa a la situació comunicativa? Justifica la resposta.

4 Substitueix els fragments subratllats per pronoms febles per tal que el text estigui ben cohesionat.

Quan el taxista va parar, vam dir al taxista que portara a nosaltres a la ciutat dels fematers i a la ciutat dels morts. No vam dir amb aquestes paraules que ens portara a la ciutat dels fematers i a la ciutat dels morts per no ofendre la susceptibilitat del taxista i potser perquè no hauria volgut portar a nosaltres a la ciutat dels fematers i a la ciutat dels morts: vam indicar al taxista uns punts en el plànol i el taxista va fer mala cara, va dir que no era lloc per visitar. Però finalment va dur a nosaltres a la ciutat dels fematers i a la ciutat dels morts.

Adaptat de La pols del Caire. Una biblioteca en el desert. Joan F. Mira. Ed. Bromera.

5 Corregeix l’error que apareix en cada oració i indica a quina propietat textual (adeqüació, coherència, cohesió o correcció) afecta.

• En Joan detesta els dinars familiars perquè li agrada molt estar amb la família.

• Em complau comunicar-li que li ha estat denegada la beca.

• Mon pare es posa en contacte amb mi cada dematí perquè li confirmi si aniré a dinar.

• Ells estaven jugant al parc quan ells van encalar la pilota a l’arbre. Llavors ells van decidir enfilar-s’hi per recuperar-la.

• Els USA han aprovat una nova llei que regula l’entrada de persones estrangeres.

6 Optimot és una web de consultes lingüístiques, és a dir, que ajuda a resoldre dubtes sobre la nostra llengua. Cerca-hi els mots concluir, aclarar i enfermetat i digues on hi ha l’errada.

7 Tingues en compte la situació de comunicació que et donam i redacta un text que acomplesqui les propietats textuals, és a dir, que sigui adequat, coherent, cohesionat i correcte.

Els incendis forestals

Definició, causes, intensitat, conseqüències, mesures de prevenció

Escrit (premsa local)

Conscienciar la gent de la importància de prendre mesures preventives

Coneix la llengua Lèxic

La variació lingüística (I). Els registres

La situació de comunicació condiciona l’ús de la llengua i determina l’ús d’un registre o un altre:

• La relació de l’emissor i el receptor influeix en el to del missatge i en el tractament amb què l’emisor es dirigirà al receptor.

• El tema del missatge pot ser d’àmbit general (una notícia en un diari esportiu) o d’àmbit especialitzat (un tractat sobre medicina).

• El canal (oral o escrit) a través del qual s’envia i es rep el missatge determina l’ús d’unes formes lingüístiques concretes.

• La intenció comunicativa (convèncer d’una idea, narrar una anècdota, donar instruccions, demanar un favor...) fa que l’emissor elabori el missatge d’una determinada manera.

Els registres

Literari

Es caracteritza per la intenció estètica, la subjectivitat, la creativitat i, també, per l’ús d’un llenguatge molt elaborat ple de recursos retòrics.

Científic

Formals

Juridicoadministratiu

És clar, precís, objectiu i defuig l’ambigüitat; per això, fa servir molts monosèmics, tecnicismes, neologismes i símbols.

Presenta un alt nivell de formalitat i precisió, formes estereotipades i un to impersonal que l’allunya de la parla diària.

El trobam en novel·les, contes, poesia, obres de teatre...

Apareix en obres especialitzades i enciclopèdies.

Està present en els textos que redacta l’administració i els òrgans jurídics.

Col·loquial

Informals

Vulgar

És espontani i poc precís, usa un lèxic quotidià, no especialitzat i amb expressions populars, gestos, onomatopeies, etc.

Presenta un llenguatge imprecís i molt poc elaborat amb nombroses incorreccions, barbarismes i paraules grolleres.

L’empram per parlar amb la família, els amics o en situacions quotidianes, com anar a comprar.

Apareix en situacions en què abunden vulgarismes, paraules malsonants, insults, paraulotes, etc.

Varietat neutra, comuna i acceptada per tots els parlants, que elimina les diferències de procedència geogràfica i social, i que es basa en la normativa.

S’usa en l’ensenyament, en els mitjans de comunicació i en les relacions de la ciutadania amb l’administració.

ACTIVITATS

1 A partir de la informació que presenta la graella, reescriu el text següent perquè s’adeqüi a la situació comunicativa.

3 Raona per què aquest fragment és un exemple de registre literari.

La flama de la llumenera projectava ombres tètriques; les formidables parets, amb els carreus terrosos, pareixien isolar-les de tota cosa vivent; la volta no es veia, i allò semblava el fons d’un pou sense sortida, lluny dels homes, apartat de tot auxili, de tota esperança.

Prudenci Bertrana. Josafat. Ed. 62.

L’objectiu és fer una activitat de senderisme per tal de millorar les meves condicions físiques i mentals.

Atentament, El teu fill Joan

Excursió el cap de setmana

Demanar permís per anar d’excursió el cap de setmana

Informal. Col·loquial

2 Indica quin registre formal utilitza cada una d’aquestes mostres.

• Les instruccions per resoldre un error de programari

• La descripció d’un castell antic en una narració

• Un article sobre les proteïnes globulars

• Una sentència judicial

• Un poema amb rima sobre la llibertat

• La resolució de la batlia sobre la tinença de cans

4 Com diries aquestes expressions en estàndard?

• Duia una moixa que no s’aguantava dret.

• No treia els ulls de damunt del mòbil perquè no l’hi pispassin.

• Va palmar-la després de clapar tota la nit al carrer.

• Anava a fer nones quan cantava el gall.

5 A partir de la informació que apareix en la graella, redacta un text que s’adeqüi a la situació comunicativa.

Destinatari

Encarregada d’una biblioteca

Un llibre

Finalitat

Demanar el préstec del llibre

Molt formal i neutre

6 Escriu un correu electrònic a la tutora en què justifiquis l’absència a un examen per malaltia. Després, escriu-ne un altre a un company de classe per dir-li el mateix.

• En quin has usat la varietat estàndard i en quin la col·loquial?

• Prova a descriure els símptomes de la malaltia en un registre literari.

Coneix la llengua Gramàtica

La llengua com a sistema

Si el llenguatge és la capacitat de les persones per comunicar-se, una llengua és la manifestació concreta d’aquesta capacitat per mitjà d’un sistema de signes Com a sistema, els elements que la constitueixen no es presenten desordenats ni s’agrupen a l’atzar, sinó que es relacionen entre si ajustant-se a una sèrie de regles que permeten la comunicació.

Un signe és tot allò que percebem a través dels sentits i que ens transmet una informació. Per exemple, els aplaudiments en un concert mostren l’aprovació del públic a l’actuació o els colors d’un semàfor indiquen si ens hem d’aturar o passar.

Els signes poden ser de dos tipus:

• Naturals, quan s’originen de manera natural, sense intenció comunicativa. S’anomenen senyals o indicis, i evoquen en qui els percep un significat (per exemple, el fum, la febre).

• Artificials, creats per les persones amb una intenció comunicativa. S’anomenen icones quan designen una realitat basant-se en una relació de semblança, com és el cas d’un plànol; o símbols, quan la relació amb la realitat representada és convencional: una creu verda, un colom blanc, etc.

El signe lingüístic

Les paraules són signes lingüístics, que, en emetre-les, són interpretades pels nostres interlocutors. Si pronunciam la paraula «arbre» o si l’escrivim, la persona que escolta imagina o es representa mentalment el concepte ‘arbre’.

El signe lingüístic consta de significant (la imatge acústica o gràfica), significat (el concepte representat, la imatge mental) i referent (l’element real al qual al·ludeix).

El signe lingüístic és arbitrari, ja que la relació que uneix significant i significat és fruit d’un acord entre les persones. Per exemple, no hi ha cap lligam entre la paraula arbre i el seu significat. Ara bé, quan aquesta relació s’ha establert, esdevé necessària, perquè, en escoltar la paraula arbre no ens ve a la ment el concepte ‘ocell’ o ‘ca’. Arbre

Classes de paraules

Les paraules es classifiquen en classes o categories gramaticals segons la forma que tenen.

Variables

Nom o substantiu

Fa referència a éssers, objectes, esdeveniments, idees, emocions, etc.: conill, pissarra, envelliment, tristesa… Presenta morfemes de gènere i de nombre.

Adjectiu

Indica qualitats, estats, propietats o altres característiques del nom, amb el qual concorda en gènere i nombre: verd, amable, fluix…

Determinant

Se situa davant el nom per introduir-lo i aportar informació referida a la localització, la propietat, la quantitat, etc.: el, la, aquest, molts, cinc, la meva… Concorda amb el nom al qual especifica en gènere i nombre.

Pronom

Es refereix a les persones de la comunicació (jo, tu, nosaltres…) i també evita les repeticions substituint noms, sintagmes i oracions: la, li, en, hi, això, què… Experimenten variacions de gènere i de nombre, i els personals, també de persona.

Verb

Expressa accions, estats i processos: caminar, residir, enfadar-se… Presenta morfemes de persona, nombre, temps, mode i aspecte.

Invariables

Adverbi

Preposició

Designa circumstàncies de temps, de lloc, de mode o de quantitat (demà, dalt, bé, massa...); també expressa afirmació (sí, efectivament...), negació (no, tampoc...) o dubte (potser, tal vegada...).

Relaciona paraules o grups de paraules dins l’oració: a, amb, per, sense...

Conjunció

Funciona com a nexe que uneix oracions o elements de la mateixa categoria dins l’oració: però, i, perquè, doncs…

Interjecció

Expressa un estat afectiu del parlant i equival a una oració: patapam!, buf!, amunt!, venga!...

ACTIVITATS

1 Seria correcte dir que una persona parla tres llenguatges? Raona-ho.

2 De cada signe lingüístic, indica’n el significant, el significat i el referent.

plat

Recipient on es posa el menjar que consumirà una persona.

riure

Moure els músculs de la cara per manifestar una alegria viva i sobtada.

cascada Caiguda des d’una certa altura d’un corrent d’aigua.

3 Classifica aquests signes en indicis, icones o símbols.

• Un senyal amb un telèfon

• La paraula cadira

• Una bandera vermella en una platja

• Una ennigulada

• Una abraçada entre dues persones

• Una balança

• Una bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí

• Un mapa

4 Indica la categoria de les paraules del text següent.

Andrew semblava molt més un robot quan el van fabricar per primera vegada. Aparentment, era com qualsevol altre robot manufacturat, amb un disseny acurat i funcional.

Li va anar bé en totes les llars on l’havien portat, en aquella època en què els robots a les cases, o al planeta, eren una cosa ben estranya.

L’home bicentenari i altres relats. Isaac Asimov. Ed. Bromera

• Demostra, amb exemples extrets del text, que noms, adjectius, determinants, verbs i pronoms són paraules variables.

5 Completa les oracions amb les interjeccions següents:

– ..., Carla! No et desanimis ara. Un esforç més i ja ho tendràs.

– ..., quin oi em fa veure’l menjar amb la boca oberta!

– ...! Per fi he aprovat l’examen de conduir!

– ...! Això no pot seguir així! Ara mateix en parlam.

– Venga, ...! Tot el món, fora d’aquí!

6 A quina categoria pertanyen les expressions destacades de cada oració?

– Si menges massa pastissos, t’engreixaràs massa

– El primer dia de classe va arribar a l’institut el primer

– Si vols sortir abans, hauràs de posar-te a treballar abans de les tres.

– Va tardar molt a saber que el saber no ocupa lloc.

– L’anglès que parlava aquell home semblava que no fos propi d’un nadiu anglès

7 Fes com en l’activitat anterior i escriu oracions amb cada paraula de manera que desenvolupi dues categories gramaticals diferents.

– Nom i adjectiu: sorpresa, pacient, sinistre

– Verb i nom: deure, poder, pensar

– Determinant i pronom: la teva, aquells, alguns

– Determinant i adverbi: prou, tant

Racó de llengua

Una locució és un grup de dues o més paraules que funciona sintàcticament i semànticament com una de sola. N'hi ha de diverses classes:

• Nominals: gat vell, el quart poder (premsa)...

• Adverbials: a horabaixa, a poc a poc

• Adjectives: de primera, sa i estalvi

• Verbals: prendre el pèl, fer cas

• Conjuntives: de manera que, per tal que

• Preposicionals: al llarg de, gràcies a

8 Indica de quina classe són les locucions següents. Després fes una oració amb cada locució.

– Trobar a faltar – Fer cas

– Posar-se al corrent – Si fa no fa

– D’acord amb – Carta blanca

– Mà dura

– De segona mà

• Escriu una paraula equivalent a cada una de les locucions anteriors.

Trobar a faltar: enyorar.

- prou - vinga - ecs - al·leluia

2 Coneix la llengua Ortografia

Els signes de puntuació. Les majúscules

ACTIVITATS

1 Quin o quins d’aquests signes tenen cada una de les funcions següents?

coma ,

signe d'interrogació ?

punt i coma ; cometes «»

punt . punts suspensius

dos punts : parèntesis () guió llarg – signe d’admiració !

a) Per separar els elements d’una enumeració, el darrer element de la qual, però, se separa amb la conjunció i, o, ni

b) En una enumeració que ja conté comes, en separa diversos elements.

c) En una carta o un correu electrònic, es posa darrere la fórmula de salutació.

d) Emmarquen citacions textuals.

e) No es posa mai entre subjecte i verb ni entre verb i complements.

f) Si s’escriu manualment, indiquen el títol d’una obra; en un processador de textos s’hi empra la cursiva.

g) En són tres i indiquen que una oració queda inacabada.

h) Senyala un vocatiu, una interpel·lació a algú.

i) Introdueixen citacions textuals en estil directe.

j) Emmarquen un incís o un aclariment.

k) Només se’n posa un al final de l’oració i expressa una emoció, com ara alegria, por...

l) Separa les oracions d’un paràgraf i els paràgrafs d’un text.

m) Marca el final d’una oració amb sentit complet.

n) Només se’n posa un al final de l’oració i expressa una pregunta.

o) Darrere no es posa mai punt, encara que sí que s’hi pot posar coma o punt i coma.

p) Equivalen a l’expressió etcètera.

q) Emmarquen les subordinades relatives explicatives.

r) Es posa darrere d’una abreviatura, excepte en les dels ordinals.

s) Introdueix la intervenció d’un personatge en un diàleg.

t) Marca el final d’un escrit.

u) Uneix les clàusules d’una oració que estan relacionades pel significat.

v) Si s’escriu manualment, indiquen un èmfasi especial o un matís irònic; en un processador de textos s’hi empra la cursiva.

w) Poden introduir una enumeració.

x) Indica l’elisió del verb.

y) Marca la inversió de l’ordre lògic dels elements de l’oració.

z) Són dobles i es posen a l’inici i al final d’una expressió o clàusula.

2 Relaciona cada expressió amb l’ús de la majúscula o la minúscula que s’indica.

• Domenico Theotokópulos, El Greco

• Comunitat Autònoma de Madrid

• Consell Insular de Mallorca

• Sir Arthur Conan Doyle

• Ajuntament d’Alaró

• Pere III el Cerimoniós

• la Sindicatura de Comptes

• Coco

S'escriuen amb minúscula

a) Els càrrecs i els títols nobiliaris

S'escriuen amb majúscula

a) Els noms propis de persona

b) Les divinitats

• la consellera

• la Lluna

• l’Havana

• els prínceps

• l’Ossa Menor

• El llac dels cignes

• Black Panther

• Jaume I el Conqueridor

• Tirant lo Blanc

• el Caire

• cap Blanc

• Al·là

• La Rioja

• Zeus

• els Sastre

• Los Angeles

c) Les dinasties i llinatges. La marca de plural és opcional en algunes dinasties.

d) Els àlies, els pseudònims i els malnoms. S’escriuen en cursiva i els articles o les preposicions van en minúscula. Si el sobrenom no és català, s’escriu tot en majúscula.

e) Els sobrenoms de reis, papes i sants

f) Els noms propis referits a animals, a objectes personalitzats i a astres

g) En els noms de lloc catalans o catalanitzats, l’article o l’accident geogràfic va en minúscula.

h) En els noms de lloc no catalanitzats que duen article, aquest va en majúscula.

i) Els títols d’obres (literàries, teatrals, musicals, cinematogràfiques i d’arts plàstiques) van en cursiva i majúscula inicial.

j) El nom d’institucions, organismes, entitats i edificis singulars

3 En aquesta notícia falten les majúscules, els apòstrofs, els signes de puntuació i els espais en blanc. Copia-la i corregeix-la.

lacomunitatautònomadelesillebalearsvacrearlany1996ladistinciócornelivsatticuscomareconeixementatotesaquellespersonesdelesillesquehandedicatlasevavidaalapràcticaialapromociódelesportiqueformenpartdelanostrahistòriaidelfetculturaldelesillesbalears

ladistincióconsisteixenundiplomaacreditatiuiunareproducciódelalàpidademarbedeformaquadrangulardelsegleiiidedicadaaunatletadelpancracicorneliusatticustrobadalany1933alesexcavacionsoficialsarqueològiquesdelaciutatromanadepol·lèntiaalcúdiaamallorca

concedeixladistincióanualmentlaconselleriacompetentenmatèriadesportsperiniciativapròpiaoapropostadelesdiversesinstitucionsientitatsesportivesdelesillesbalears. http://www.caib.es

Coneix la literatura Educació literària

Obres romàntiques

Aquestes són algunes de les figures i les obres més importants de la literatura romàntica europea.

– J. W. Goethe: Werther, Faust.

– Walter Scott: Ivanhoe

– Victor Hugo: Els miserables, Nostra Senyora de París.

– Alexandre Dumas: Els tres mosqueters, El comte de Montecristo.

– Lord Byron: Don Joan.

– Mary Wollstonecraft Shelley: Frankenstein.

El Romanticisme i la Renaixença

El Romanticisme

El Romanticisme va ser un moviment d’abast europeu sorgit arran del desenvolupament econòmic que es va produir al llarg del segle XIX a causa de la Revolució Industrial.

Els romàntics europeus, empesos per un afany d’evasió en el temps i en l’espai, posaren la seva mirada en l’edat mitjana. Més tard, els intel·lectuals catalans de la Renaixença, en fer recerca del passat medieval, descobriren una època d’esplendor que els havia estat amagada.

El Romanticisme comportà la revaloració de les cultures i de les tradicions populars i, per tant, de les cultures minoritàries. És en aquestes circumstàncies que els germans Grimm arrepleguen els contes populars alemanys i, a casa nostra, apareixen reculls de cançons, llegendes o rondalles, com ara el Romancero popular de la tierra catalana de Marià Aguiló o el Romancerillo catalán de Manuel Milà i Fontanals.

La confluència d’uns principis i la disponibilitat d’una classe puixant disposada a reivindicar-los durà a l’aparició de la Renaixença i a la creació de les bases d’una consciència nacional que havia quedat anul·lada d’ençà de la fi de la guerra de Successió.

La Renaixença

La Renaixença és un moviment de recuperació cultural i literari que va sorgir a Catalunya l’any 1830 i va perdurar fins l’any 1880. Atès que arran dels decrets de Nova Planta el castellà era l’única llengua oficial en tots els territoris de l’Estat i s’havia deixat d’escriure en llengua catalana, la Renaixença significà la recuperació i l’augment progressiu de la qualitat i la quantitat d’obres escrites en català. Diverses causes van propiciar aquesta represa de la llengua i la cultura catalanes:

• Gràcies a l’expansió comercial per Amèrica i a la millora de les tècniques de conreu, Catalunya gaudia d’una situació econòmica favorable que va permetre la formació de capitals que servirien per aixecar les bases d’un procés d’industrialització que, al seu torn, donà lloc a l’aparició d’una burgesia que lluitarà pels seus interessos econòmics i per la cultura pròpia.

• El Romanticisme europeu suposà la irrupció d’una nova manera de pensar, la mentalitat burgesa, molt diferent de la de base aristocràtica. Els valors i els interessos dels personatges de les obres literàries se centren més en l’home, en els seus sentiments i en la recerca de les arrels populars pròpies.

• Per tal de recuperar el català i la cultura pròpia, els intel·lectuals de la Renaixença van reconstruir la història medieval i la tradició popular. Això suposà descobrir la conquesta de Mallorca per les tropes cristianes i divulgar els clàssics, com Ramon Llull o Ausiàs March. D’altra banda, Antoni M. Alcover o Marià Aguiló van recollir la tradició popular en les rondalles i els romanços, respectivament.

Tot plegat va propiciar l’interès per cercar un model de llengua vàlid, cosa que no s’aconseguí plenament fins el 1913 amb la publicació de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

Difusió del Romanticisme i la Renaixença

Per difondre els seus ideals, els intel·lectuals d’aquesta època comptaren amb revistes com El Europeo, que publicaven poemes romàntics de Walter Scott i

Lord Byron, i El Vapor, on es publicà el 1833 el poema programàtic del romanticisme català: l’oda «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau.

D’altra banda, els Jocs Florals —concurs literari de l’època medieval— van tenir un paper molt important en la Renaixença, perquè amb la restauració d’aquests premis la literatura comença a expressar-se en català. La primera edició dels Jocs va tenir lloc a Barcelona, però amb el pas dels anys, es van organitzar en altres indrets del país: València, Mallorca... Mentre que Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer foren els capdavanters dels Jocs Florals a Catalunya, Marià Aguiló ho fou a Mallorca i Teodor Llorente, a València.

ACTIVITATS

1 Llegeix aquest poema de Marià Aguiló i fes les activitats següents.

Sens prou lluc,1 mestre ni guia, sentint fiblar les passions, volguí dir el que sentia, i cerquí en la pagesia la faiçó2 de mes cançons.

Una Musa3 casolana festegí lluny del Parnàs,4 que avinent, humil i plana, canta ab lira catalana, de què els savis no en fan cas.

Per ma pàtria me sap greu, al puntejar-ne eixa lira, l’humilitat de ma veu; mes l’alt enginy Déu l’inspira, i a mi em manca eix5 do de Déu.

• A qui s’adreça el poeta?

• Associa cada idea a una estrofa.

Deixeble6 dels glossadors mallorquins, que sens receptes canten sa fe i sos amors, confés que no sé els preceptes7 que inclou l’art dels trobadors.

Desconec la gentil forma que estrafà8 l’or cisellat; mon cant al poble es conforma, i, com ell, cerca per norma l’esperit de veritat.

Per ço llig sempre en lo llibre del cor, que no sap mentir, i escolt què em diu cada fibra quan de dol o plaer vibra, per poder-lo traduir.

a) El poeta va voler escriure en català, llengua que no empren els savis.

b) L’autor pensa que no té els dots necessaris per ser un bon poeta.

c) Es considera deixeble de glosadors i desconeix l’art dels trobadors.

d) S’expressa amb la màxima sinceritat possible.

e) Va voler expressar els seus sentiments en una llengua que gairebé no coneixia.

• Quines expressions empra Aguiló per referir-se als mots poesia i poema?

2 Copia el vers del text inicial en què Aguiló denuncia que els intel·lectuals de la Renaixença no empraven la llengua catalana per escriure.

• Per quin motiu creus que no feien servir aquesta llengua?

1Lluc: coneixement, enginy.

2Faiçó: manera, forma. 3Musa: cada una de les nou deesses que, segons la mitologia clàssica, presidien el cant i la poesia, les arts i les ciències. 4Parnàs: Mont Parnàs, lloc on habitaven les muses. 5Eix: aquest. 6Deixeble: alumne. 7Preceptes: normes. 8Estrafer: imitar.

En anayaeducacion.es trobaràs un quadre cronològic amb les figures més representatives de la nostra literatura.

3 Coneix la literatura Educació literària

ACTIVITATS

3 Amb quin d’aquests objectius de la Renaixença connecta el poema de la pàgina 33? Raona la resposta.

a) Reconstruir la història medieval

b) Descobrir i divulgar els clàssics

c) Recollir la tradició popular

d) Crear un model de llengua vàlid

e) Contribuir a la normalització de la literatura en català

4 Llegeix aquest fragment de «La pàtria» de Bonaventura Carles Aribau i respon les qüestions.

La pàtria

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis que ompliren l’univers de llurs costums i lleis, la llengua d’aquells forts que acataren los Reis, defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira,1 muira l’ingrat que al sonar en sos llavis per estranya regió l’accent natiu, no plora; que al pensar en sos llars2 no es consum ni s’enyora, ni cull del mur sagrat les lires dels seus avis.

En llemosí3 sonà lo meu primer vagit,4 quan del mugró matern la dolça llet bevia; en llemosí al Senyor pregava cada dia, e càntics llemosins somiava cada nit.

Si quan me trobo sol, parl ab mon esperit, en llemosí li parl, que llengua altra no sent, e ma boca llavors no sap mentir, ni ment, puix5 surten mes raons del centre de mon pit.

Muira: que es mori. 2Llars: casa. 3Llemosí: occità, nom amb què Aribau es refereix al català. 4Vagit: plor. 5Puix: perquè.

a) Quin és el tema que plantegen aquestes estrofes?

b) Creus que el sentiment d’Aribau envers el català és positiu o negatiu? Raona la resposta amb exemples extrets del fragment.

5 Coincideix la visió de la llengua d’Aribau amb la d’Aguiló? Digues amb quins versos expressen la seva postura tots dos poetes.

6 Prova d’escriure un poema de dues o tres estrofes en què expressis els teus sentiments o records envers la llengua catalana.

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

COMPRÈN I APLICA

1 Reescriu aquest text per tal que s’adeqüi a la varietat estàndard de la llengua. Fixa't que es tracta de la intervenció d’un agent de policia en una roda de premsa.

Després de clapar unes hores, vaig anar a pencar. En sentir pel radar que ens cridaven, vam preparar-nos. En arribar, van veure el cotxe de la bòfia i es van pirar. Aquell paio s’havia acabat d’escapar de la garjola i havia pispat molta pasta en el magatzem ajudat per la seva xorba. Després d’una bona estona, van arribar reforços i el vam poder tornar a enxampar.

2 Corregeix l’error de cada oració. De quin tipus és?

• La informació que em demanàreu, encara no he pogut enviar-vos-se-la.

• La mala escriptura va ser l’oritge del malentès.

• Senyora batlessa, crec que ha ficat la pota en les últimes declaracions.

• L’ortografia és la part de la lingüística que estudia el significat de les unitats lèxiques.

3 Entra en el web del Termcat i digues a quina àrea temàtica pertany cada un dels termes següents i quin és el seu equivalent en català.

cookie – snowbike – prime time flashback – merchandising software – catering

4 Identifica el registre d’aquest text.

El clima de la Terra sempre ha variat sense la intervenció de l’ésser humà; de vegades, com durant les glaciacions, de forma dramàtica. El problema del canvi climàtic que la Terra pateix en l’actualitat és que és massa ràpid en comparació amb els canvis «naturals». Així, en l’últim segle, el ritme de les variacions s’ha accelerat molt, i seguirà fent-ho si no prenem mesures.

Física i Química. 4t ESO. Ed. Anaya.

5 Llegeix aquest poema de Josep Lluís Pons i Gallarza i fes les activitats.

Conta’m, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps enrera que escrites veig en ta surenca soca.

Jo vinc a recolzar-me a tes nuades rels, trist d’enyorança, perquè vulles tornar-me dels béns que n’he perdut sols l’esperança.

• A qui s’adreça el poeta? Quines qualitats destaca d’aquest element?

• Què li demana?

• Quina característica del Romanticisme presenta el poema?

SITUACIÓ

D’APRENENTATGE

REFLEXIONA I VALORA

En les activitats 1, 2 i 3 del desafiament hem après què és una ruta literària i hem conegut autors o autores per incloure’ls en les rutes literàries.

Reflexiona sobre el teu treball i emplena la graella. Després comparteix-la en grup.

Aspectes Totalment aconseguit Bastant aconseguit Aconseguit Gairebé aconseguit

Entenc què és una ruta literària.

Aport el meu punt de vista sobre els autors i les obres que consider interessants per fer una ruta literària.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Realitza l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es

Diversitat cultural

Imagina que per circumstàncies extraordinàries la teva família es veu obligada a emigrar i te n’has d’anar a viure a una ciutat d’un altre país, d’un altre continent, on no coneixes ningú, no comprens la llengua que parlen ni entens els costums tan estranys i tan diferents dels teus. La teva vida canviaria radicalment. Adaptar-se a nous costums sense renunciar als orígens no deu ser fàcil. Però quan s’aconsegueix, la societat es torna més rica i diversa.

Reflexiona i respon

FLUXOS MIGRATORIS

Quins motius fan que la gent emigri?

Com creus que se senten?

Algú de la teva família ha hagut d’emigrar?

Coneixes llibres que parlin de gent que hagi emigrat?

Per què ho ha fet? I alguna pel·lícula?

Què estudiaràs?

1 Comunica’t

Lectura

Una esposa com cal Vocabulari Les relacions personals

Expressió oral i escrita

Textos objectius i textos subjectius. La ressenya

2 Coneix la llengua

Lèxic

La variació lingüística (II). Els dialectes Gramàtica

Connectors

Ortografia

L’apòstrof i les contraccions

3 Coneix la literatura

Educació literària

Jacint Verdaguer

➜ Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

SEGUEIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

COMUNICA’T

FEIM UN COL·LOQUI

4.1. Organitzam un col·loqui sobre la relació entre entorn i literatura. És el moment de treure conclusions a partir dels diferents autors i obres que s’han exposat a classe.

CONEIX LA LLENGUA

ELABORAM UN MAPA LITERARI

5.1. En un mapa de les Illes Balears marcam els llocs que estan relacionats amb les obres seleccionades, fet que ens ajudarà a visualitzar millor la ruta literària que volem crear.

5.2. Dissenyam la ruta literària en el mapa.

CONEIX LA LITERATURA

DISSENYAM DIFERENTS ITINERARIS

6.1. Utilitzam l’eina Tripline per identificar els llocs literaris més importants i els recorreguts més adequats per visitar-los.

+ orientacions en anayaeducacion.es

Comunica’t Lectura

Pots escoltar aquesta lectura en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es

Què llegiràs?

A molts països encara el paper de la dona es veu reduït a ser una bona filla, una bona nora, una bona esposa; i el seu àmbit d’acció no traspassa els murs de la casa on viuen. Lluny de poder decidir lliurement, es veuen abocades a ser allò que els han ensenyat a ser, simplement una esposa com cal.

Una esposa com cal

La mare era massa tossuda per ser la dona de Mimoun. Ell necessitava una dona que es deixés domesticar per a tot i ella, en les coses que li eren importants, no en sabia, de cedir. No és pas que fes coses que no hagués de fer ni volgués gaudir de més llibertat de la que tenia, però a la mare li havien ensenyat de ser una bona esposa i una bona nora per a la mestressa de la que ja era la seva nova llar.

Per això li devia costar molt d’estar-se tota una setmana a la seva cambra, esperant que passessin els set dies estipulats en què només s’havia de dedicar al gaudi dels primers dies de matrimoni. S’hi estava per respecte a l’àvia, per respecte a les tradicions i perquè hauria estat un escàndol al poble que hagués sortit abans de complir-se la setmana. No li devia ser fàcil i devia anar per tota l’habitació, col·locant les tasses de te que les cosines li havien regalat damunt la lleixa del fons de la cambra i els gots daurats i les teteres damunt de l’armari de davant de la porta del bany, i espolsant les mantes que plegava per posar de seient arran de paret en l’espai entre el llit i l’entrada.

La mare estava molt bonica, diuen, tan jove com era, amb les mans tenyides de roig, els ulls ensutjats i la boca tenyida amb escorça de noguera. Es devia lligar el mocador just al mig del clatell i se li devien veure els cabells ben pentinats allà on començava la tela, amb la clenxa de costat, segurament, i les arracades que li baixaven de les orelles tocant-li de tant en tant el coll. Es devia asseure arran de paret, amb les cames doblegades de costat, fregant-se els talons de tant en tant quan venien a visitar-la les dones del poble per conèixer la nova nora de Driouch.

La mare volia escombrar el terra després de les visites, les restes de closca de cacauet damunt l’estora, però l’àvia li prendria l’escombra, espantada, que no ho saps, beneita, que això porta molt mala sort? Tot el que feia portava mala sort. Diuen que els set dies posteriors a la pèrdua de la virginitat, qualsevol dona es torna més vulnerable que mai, que el seu estat és diferent, com si fos mig al cel i mig a la terra, rodejada tothora d’àngels que la contemplen entendrits. Però els àngels marxarien esperitats si ella feia alguna cosa que els pogués ofendre, com ara escombrar, fregar o rentar-se la roba. Sense la seva guàrdia constant durant aquell període de temps, tots els djins del món se li podien ficar a dins i ja no tornaria a ser mai més la mateixa.

La mare no és que no se les cregués, aquestes coses, però estava massa acostumada a feinejar des que sortia el sol fins al capvespre. Es va sentir alleujada quan el darrer dia del seu captiveri van venir-la a visitar els pares, que és com ha de ser, i li van portar tot de pollastres rostits per dinar.

L’endemà ja podia tornar a ser ella i es va començar a aprendre de memòria els racons de la casa per fer-hi tanta feina com calgués. Així feia fora l’enyor pel pare i complia el que havia de ser el seu destí.

Quan havia après a cuinar, a fer el pa, a moldre la farina i a collir les herbes per als conills, l’àvia segona sempre li repetia que tot allò li serviria per anar preparada a la casa del marit. Pensa que una núvia sempre és el centre d’atenció i que seràs jutjada per les teves accions i pel que surti de la teva boca.

Gaudiràs dels favors de la teva mestressa sempre que ella estigui contenta amb la feina que facis, no ho oblidis. Ella és més gran i es mereix que l’honoris com a mare del seu fill. Que no surtin dels teus llavis més que paraules dolces i que les teves mans no s’aturin mai.

Només que l’àvia segona no s’havia imaginat mai que pogués existir un marit com Mimoun, és per això que la mare estava preparada per ser una dona com cal, però no pas la seva dona.

La mare segurament va aprendre-ho tot molt de pressa i devia estar contenta que l’àvia l’afalagués pels guisats i per les pastes que feia. Heu d’aprendre d’ella, els deia a les seves filles més petites, i elles ja se l’estimaven com a una germana. La mare també es va acostumar a aquell Mimoun que feia broma tothora i que ja no li feia tant mal a les nits. Reien i ella potser pensava sovint que quin jove més agradable i que podria aprendre d’estimar-se’l encara que fos el seu espòs. Mimoun aprenia a ser afectuós amb ella, però ella no estava preparada per ser la seva dona.

Aquell dia diuen que feia molta calor, que l’àvia no s’havia trobat gaire bé i que s’havien de rentar i estendre els grans de blat tendres per fer-ne aquells cereals torrats que es menjaven al matí. Mimoun, sentint que la seva mare i la seva dona en parlaven, havia dit, jo no vull que facis aquesta mena de feines del camp, i encara menys al darrere de la casa; que ho facin les nenes.

Vocabulari

Gaudi: goig, plaer.

Lleixa: prestatge.

Ensutjat: pintat de negre amb sutja, la pols que es forma als fumerals.

Clenxa: ratlla al cabell.

Djin: geni o donyet de la cultura àrab.

Enyor: sentiment de tristor per l’absència o la pèrdua d’alguna persona.

Afalagar: tractar d’afectar agradablement algú amb demostracions d’afecte.

Lectura

Vocabulari

Fer-la petar: conversar, xerrar, enraonar.

Lalla: apel·latiu respectuós que al món àrab donen les al·lotes joves a les dones majors.

Les nenes van posar en remull el cereal ja desprès de la tija i van anar a recollir la roba estesa a la vora del riu. Potser havien trobat alguna amiga amb qui fer-la petar perquè encara no havien tornat. La mare segurament va dir, lalla , ja fa molt que el blat és en remull, el vaig a escórrer i estendre abans que es faci malbé, i va sortir per la porta principal. Feia anar la mà per damunt dels grans verds perquè no en quedés cap damunt de l’altre i de tant en tant n’enretirava una pedreta minúscula amb el polze i l’índex i la llançava cap enrere, per damunt de les seves espatlles. Estava fent això quan va sentir Mimoun darrere seu que deia: però jo què t’havia dit? Què t’havia dit?, que no val per res la meva paraula? I ella ja tenia la cara damunt del blat i ell havia agafat la peça de ferro que feien servir per moldre les espècies i seia damunt d’ella tot colpejant-li les cames. La mare no en sabia, de cridar, i cridar l’hauria ajudat. Mimoun pegava cada vegada més fort en veure que a ella no li feia mal. Com més callava ella, amb les llàgrimes que li rodolaven avall de la cara, més ràbia li venia. Si tan sols hagués cridat una mica, ell s’hauria sentit vencedor. I si hagués cridat, l’àvia no hauria trigat tant a arribar fins allà i a treure-li Mimoun del damunt. Per què no em cridaves, beneita? No entenia que aquella dona aguantés els cops en silenci i Mimoun no parava de repetir que li havia de fer cas en tot el que li digués, en tot.

La mare es va estar no se sap quants dies amb les cames plenes de morats que no podia ni caminar, ja no ho recorda. Quan m’explica aquesta història, jo sempre les hi repasso fixament, a veure si encara li queda alguna marca.

L’últim patriarca. Najat El Hachmi. Editorial Planeta.

Ha escrit el text... Pots llegir...

Najat El Hachim

Va néixer a Nador l’any 1979 mentre el seu pare treballava com a immigrant a Catalunya. Vuit anys més tard, ella i la resta de la família es van traslladar a Vic, on va créixer i va cursar la Secundària i el Batxillerat. Després, es va matricular a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Filologia Àrab.

Va començar a escriure per expressar inquietuds i reflexions sobre els dos mons a què pertany: l’àrab i l’europeu. Amb L’últim patriarca (2008) va guanyar el Premi Ramon Llull. I l’any 2021 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la El lunes nos querrán

L’últim patriarca

Mimoun Driouch és originari del Marroc, però ha d’emigrar per treballar a Europa, on posteriorment desplaçarà la seva família. La filla conta la història i descriu com és la relació amb son pare, sa mare i l’entorn. A través dels ulls de la narradora descobrirem un pare de mentalitat autoritària i dèspota que pateix el xoc entre dos mons, aquell on va néixer i aquell on viviu ara, on ja no serà el patriarca que hauria estat en la seva cultura. Tendresa, dramatisme i un peculiar sentit de l’humor es barregen en aquesta faula moderna.

Treballa la lectura

Aprèn paraules

1 Totes les llengües presenten variació dialectal. Escriu un geosinònim per a aquestes paraules.

7 Per què Mimoun maltracta la seva dona? Què et sembla la seva reacció? És encara habitual en algunes societats? I en la nostra? Debateu-ho a classe.

Descobreix-ne la forma i l’estructura

Noi Escombrar

Diners

Tarda Soroll Sorra

2 En el text apareix molt de vocabulari relacionat amb el menjar. Completa l’encreuat amb paraules extretes de la lectura i descobreix el plat amagat.

1. Planta amb espigues terminals de la qual s’extreu la farina amb què s’elabora el pa.

2. Fruit de la cacauera.

3. Menjar cuinat, especialment amb salsa i condiments.

4. Òrgan de les plantes que creix en sentit contrari al de l’arrel i que sosté les fulles, les flors i els fruits.

5. Tècnica culinària que consisteix a posar un aliment en aigua.

8 Assenyala tres fragments que amaguen diàlegs, com ara «La mare segurament va dir, lalla, ja fa molt que el blat és en remull, el vaig a escórrer i estendre abans que es faci malbé».

9 En el tercer paràgraf de la lectura la narradora fa una descripció de la mare quan era jove. Assenyala quines parts descriu i indica’n una característica.

10 És una descripció objectiva o subjectiva? Raona la resposta.

Escriu

11 Tria una persona de la teva família o del teu cercle d’amistats i descriu-la. Segueix aquests passos:

• Observa-la o fes-ne memòria.

• Fixa’t en allò que més en destaca o la identifica.

• Ordena els diferents aspectes que descriuràs.

• Utilitza adjectius, metàfores i comparacions.

Cerca informació

12 A molts països les dones no tenen els mateixos drets que els homes. Per grups, escolliu un país i investigau quina és la situació de les dones allà.

Comenta el text

3 Fes un resum del fragment que has llegit.

4 La persona que narra la història coneix els fets...

– perquè els ha viscut.

– perquè sa mare li’ls ha contat.

– perquè l’àvia segona li’ls ha contat.

5 Com és la relació de la protagonista amb la sogra? Justifica la teva resposta amb exemples extrets del text.

6 Segons la tradició, la núvia havia de romandre a l’habitació nupcial set dies després de les noces. Explica amb paraules del text com se sent mentre està reclosa a la cambra.

• Què passava si sortia de l’habitació i feia alguna activitat domèstica?

13 Saps qui és Mahsa Amini? Cerca’n informació i comparteix-la amb la resta de la classe.

14 Cerca informació sobre Marjane Satrapi, autora de Persèpolis, una novel·la gràfica de caràcter autobiogràfic que narra la revolució islàmica iraniana.

Parlau a classe

15 Localitza en el text creences o costums relacionats amb els primers dies de matrimoni. Esmenta alguna tradició d’aquest tipus en la teva cultura.

16 En la nostra societat la protecció de les dones o els menors està regulada per llei? Hi ha alguna legislació que contempli la «violència de gènere»? Cerca’n informació i identifica l’any d’aprovació i l’organisme que la proposa o l’aprova.

Consulta en anayaeducacion.es les dades i les metes corresponents a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5: Igualtat de gènere.

1 Comunica’t Vocabulari

Les relacions personals

ACTIVITATS

1 Per a la protagonista de la lectura inicial de la unitat no devia ser fàcil la convivència amb el seu home. Ordena les lletres per trobar sis actituds o comportaments necessaris per a un bon clima de convivència.

– Sentiment d’estima per algú. ➝ taefce

– Qualitat de dir el que pensa o el que sent, sense hipocresia ➝ rtiseitanc

– Actitud comprensiva i tolerant cap als altres. ➝ ocrinmesop

– Amistat i bona relació entre dues o més persones. ➝ minarhao

– Acció d’ajudar, de defensar algú. ➝ ortpus

2 Relaciona les paraules com s’indica.

Paraules sinònimes

col·laboració

concòrdia

franquesa

desavinença

menyspreu

angoixa

bonhomia

placidesa

amabilitat

Paraules antònimes

vanitat

egoisme

tranquil·litat

harmonia

cooperació

tranquil·litat

sinceritat entesa

altruisme

modèstia

respecte

3 Classifica aquests sentiments, actituds o comportaments segons si són considerats positius o negatius.

tristesa aflicció irritació gelosia enuig penediment esfereïment lucidesa modèstia alegria desconsol remordiment honestedat indignació desànim preocupació gratitud orgull

Sentiments positius

Sentiments negatius

4 Completa les definicions amb les paraules següents: deixada – escèptica – cínica – dèspota – prepotent – vanitosa

– Una persona ... és aquella que es burla dels altres amb sorna i menteix descaradament segons la seva conveniència.

– Una persona ... és aquella que està predisposada a dubtar sobre la veritat o l’eficàcia d’alguna qüestió.

– Una persona ... és aquella que no només té un alt concepte d’ella mateixa, sinó que, a més, vol ser lloada per les seves qualitats i els seus mèrits.

– Una persona ... és aquella que abusa del seu poder o en fa ostentació.

– Una persona ... és aquella que no presta atenció a les coses que li són pròpies.

– Una persona ... és aquella que exerceix autoritat o poder d’una manera tirànica o arbitrària.

5 Explica les dites següents relacionades amb l’amistat. Després, feis grups de quatre i debateu si hi estau d’acord. Raonau les respostes.

– Qui deixa un amic, fa un enemic.

– Qui té bon amic té bon abric.

– El parent, com Déu te l’ha donat; l’amic, com tu l’has triat.

– Amic de molts, amic de ningú.

– Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen.

6 En grups de tres, escolliu tres comportaments o actituds que considereu necessaris per establir una relació personal sana. Raonau la vostra resposta.

Expressió oral i escrita

Textos objectius i textos subjectius

Textos objectius

– Transmeten informació objectiva sense introduir elements valoratius.

– Els trobam en notícies, cartes formals, textos expositius, textos instructius, textos acadèmics, etc.

– La impersonalitat i la imparcialitat consisteixen a evitar la presència de l’emissor en el text.

ACTIVITATS

Textos subjectius

– Pretenen influir en el receptor expressant sentiments o opinions.

– Els trobam en narracions, cartes a amics i familiars, articles d’opinió, textos literaris, etc.

– La presència de la subjectivitat, és a dir, del punt de vista de l’emissor, s’anomena modalització

1 Copia aquestes característiques en la taula segons que corresponguin a textos objectius o subjectius. Fixa’t bé a quin aspecte fan referència.

Textos objectius

Textos subjectius

Tipus d’oracions

Persona gramatical Verbs

Lèxic Altres

• Ús de la 3a persona gramatical: L’empresa ha arribat a un acord amb els treballadors.

• Verbs de dicció neutres: explicar, afirmar, assenyalar, manifestar, indicar...

• Ús de lèxic valoratiu, d’interjeccions, de diminutius i d’augmentatius: Era una persona amabilíssima i encantadora.

• Ús de la 1a o la 2a persona gramatical: Exigim millores salarials.

• Predomini d’oracions enunciatives, especialment amb valor atemporal: La Terra tarda 365 dies a fer la volta completa al Sol.

• Ús de figures retòriques, com ara la interrogació retòrica, la metàfora, la hipèrbole, la comparació, la ironia...: Estic cansada d’esperar-te sempre mil hores fins que baixes.

• Ús de construccions impersonals o en veu passiva: Recentment s’ha aprovat una nova llei de benestar animal.

• Ús de lèxic no valoratiu: L’accident mortal s’ha produït avui dematí.

• Aparició d’oracions exclamatives i interrogatives: Em preguntava si em podries ajudar.

• Verbs d’opinió o de desig: M’agradaria poder anar al concert de dissabte.

ACTIVITATS

2 Classifica els missatges següents segons que siguin objectius (impersonals) o subjectius (modalitzats).

A Hi ha hagut un incendi en una fàbrica d’Inca.

B Hem vist l’incendi de la fàbrica d’Inca Era espantós.

El Mallorca empata a son Moix després d’un partit ple de contratemps.

C El vestit és blau confeccionat en seda salvatge.

Ànims, jugadors, sou els millors.

El vestit és d’un blau preciós, confeccionat en una seda d’excel·lent qualitat.

Fa un fretarro que gela i amb aquesta ventada és millor que no sortiu.

3 Quin tipus de text, objectiu o subjectiu, utilitzaries en cada cas?

– En una explicació a classe sobre els beneficis de la dieta mediterrània

– En una felicitació per escrit a un familiar per les seves noces

– En una carta a l’Ajuntament en què es demana permís per fer una desfilada

– En la presentació d’un acte benèfic

– A la sortida d’un concert amb uns amics

4 Llegeix els dos textos que tens a continuació i respon les preguntes.

2 d’octubre del 2005

Ja he arribat. De moment aquella sensació de pobresa que diuen que sents en arribar a Nigèria jo no l’he sentida, potser perquè Abuja, la capital, és molt dinàmica. O perquè esperava alguna cosa molt pitjor. El que sí que he sentit és la calor. Em mata, mare! Si sembla una sauna! De moment, ingressaré a la plantilla de l’hospital que m’ha fet molt bona impressió, si bé de seguida he captat que els recursos són escassos. Estic tan il·lusionat! Això és fer medicina de debò i no la que fan els meus col·legues de Barcelona. El menjar, la veritat, és horrible, tot i que a l’hotel on m’estic provisionalment, l’Excelsior, fan menjar occidental (o això diuen) que és l’ideal per a anar-se aclimatant.

• De quin tipus de text es tracta en cada cas: objectiu o subjectiu?

• Quina és la intenció de l’emissor en cada text: informar, expressar un estat d’ànim, convèncer, descriure?

• Qui és el destinatari de cada text?

• Quin dels dos textos és més formal?

H Hi haurà vents de componentnordis’espera un descens de les temperatures.

Barcelona, 1 de novembre del 2009

Senyor Joan Lluís Estrada Universitat d’Abuja Departament de Malalties Infeccioses Pavelló C

Lamentem comunicar-li el traspàs del seu pare. Com que no disposàvem de la seva adreça i el fo- rense era taxatiu, hem hagut de celebrar l’enterra- ment en absència seva. Li enviem per valisa diplo- màtica la cartera i el rellotge del seu pare, a més d’uns estalvis de què era propietari, descomptant els impostos, tal com indiquem en l’escrit adjunt. També incloem el certificat de defunció.

• Quin registre s’utilitza en cada cas? Creus que és l’adequat? Raona la resposta.

• Explica la relació que hi ha entre els dos textos.

• Anota els verbs d’opinió i el lèxic valoratiu en el text A.

• Assenyala les marques de subjectivitat del text B.

Isabel-Clara Simó. Homes. Ed. Bromera Isabel-Clara Simó. Homes. Ed. Bromera

1 Comunica’t

Expressió oral i escrita

Atenció!

Com que en una ressenya hem de donar la nostra opinió, és habitual que s’acabi recomanant o no el visionat de la pel·lícula ressenyada.

La ressenya

Sovint trobam textos en què apareixen fragments objectius i subjectius. En serien exemple les cròniques periodístiques, les entrevistes personals o les ressenyes. Una ressenya d’una pel·lícula, d’una representació teatral o d’un concert és un text periodístic que podem trobar en publicacions de premsa. Tot i que la ressenya ha d’incloure dades corresponents a la fitxa tècnica i un resum de l’argument, la finalitat d’aquest tipus de text és fer una valoració personal dels aspectes més interessants de l’obra ressenyada.

ACTIVITATS

1 Llegeix la ressenya El missatge de Wednesday i fes les activitats següents. a) Relaciona cada nombre amb una part de l’estructura d’una ressenya.

El missatge de Wednesday

Wednesday, la sèrie debut del director Tim Burton, s’ha posicionat des del seu llançament el novembre del 2022 com la més vista en la plataforma Netflix. Com sempre, el director ha comptat amb la presència del compositor Danny Elfman per recrear un ambient de misteri i humor negre.

Amb un elenc d’intèrprets que inclou noms com Catherine Zeta-Jones (en el paper de Morticia Addams) o Christina Ricci, la sèrie parteix d’uns personatges que tots coneixem, la família Addams, i els duen fins a l’actualitat amb una Wednesday adolescent. La protagonista, a qui dona vida Jenna Ortega, s’haurà d’enfrontar als reptes que suposa l’adolescència en el segle xxi i al gran misteri que amaga el seu nou institut.

A l’institut Nevermore conviuen humans i éssers sobrenaturals. Les dues espècies han estat enfrontades històricament, des que la ciutat ocupada per criatures de tot tipus va ser envaïda pels humans. En aquest context, Wednesday lluita per la dignitat del seu poble, així com per la convivència pacífica d’ambdues espècies. Malgrat pertànyer a una raça marginada, creu en el futur comú de la pau, sense oblidar en cap moment el passat tràgic que els uneix.

Malgrat que la trama és més bé bàsica, es poden destacar alguns recursos de gran valor. D’una banda, la construcció de la protagonista, excèntrica, solitària i única, conforma una personalitat que ha captivat el públic. De l’altra, és la primera vegada que Wednesday té clarament trets llatins. Malgrat que el pare del personatge és d’ascendència sud-americana, sempre havia estat interpretada per actrius blanques. Es tracta d’un fet rellevant per a la història, si llegim entre línies. Si fem un paral·lelisme amb l’actualitat, podríem veure reflectida la influència ideològica dels Estats Units sobre els països llatins. Des d’aquesta lectura subjectiva, podem interpretar que Wednesday aposta per reforçar la cultura pròpia sense haver d’esborrar els trets nord-americans. Sigui com sigui, el que està clar és que esperem una segona temporada.

sinopsi – valoració personal – títol – recomanació final – fitxa tècnica

Carme Hervás, diaridebarcelona.net, 16 de desembre de 2022.

ACTIVITATS

b) Completa aquesta fitxa tècnica amb informació extreta dels dos primers paràgrafs.

c) A partir del tercer paràgraf, fes un resum de l’argument.

d) Localitza en el quart paràgraf dos aspectes que l’autora valora positivament i un que valora negativament.

e) Localitza en els dos darrers paràgrafs els recursos lingüístics que indiquen subjectivitat o opinió personal.

f) Consideres que és una ressenya positiva o negativa? Justifica la teva resposta amb fragments extrets de la lectura

2 Ara et toca a tu fer una ressenya d’una pel·lícula o una sèrie que hagis vist. Abans de redactar-la, emplena la fitxa tècnica.

3 Redacta la teva ressenya tenint en compte aquests passos:

• Segueix l’estructura de la ressenya treballada en l’exercici 1a.

• Utilitza la informació de la fitxa tècnica per presentar la pel·lícula.

• Quan facis el resum de l’argument, procura no desvetllar-ne molts detalls, perquè es tracta d’atreure l’atenció de l’espectador i d’encuriosir-lo perquè vegi la pel·lícula.

• Escull dos o tres aspectes a valorar. Evita les expressions del tipus m’agrada o no m’agrada

• Acaba recomanant o no el visionat de la pel·lícula.

Coneix la llengua Llengua i societat

La variació lingüística (II). Els dialectes

La variació lingüística segons l’usuari

Hi ha tres tipus de variació lingüística tenint en compte les característiques dels parlants:

• Variació geogràfica o diatòpica: Identifica les característiques lingüístiques dels parlants d’una zona del domini lingüístic. No parla igual una persona d’Eivissa que una de Lleida. Les varietats dialectals també s’anomenen dialectes.

• Variació social o diastràtica: Identifica la forma de parlar dels diferents grups o classes socials, bé perquè usen un vocabulari tècnic molt precís, com l’argot científic, o bé perquè tenen una intencionalitat críptica, com l’argot de la delinqüència.

• Variació històrica o diacrònica: La llengua està en constant canvi i evolució. Si miram enrere, la llengua que utilitza avui un escriptor com Sebastià Alzamora no és la mateixa que la que emprava un de medieval com Isabel de Villena.

Els dialectes

La nostra llengua presenta una gran unitat estructural. Així i tot, es poden distingir dos grans blocs dialectals, l’oriental i l’occidental. El bloc oriental es caracteritza per confondre les vocals e, a àtones en l’anomenada e neutra /ə/ i les o, u àtones en /u/. Pel que fa a la morfologia verbal, presenta l’increment de -eix- en els verbs incoatius (serveixen, condueixes). El bloc occidental, en canvi, manté els cinc sons vocàlics en posició àtona i presenta l’increment -ix- en els verbs incoatius (servixen, conduïxes). El balear forma part del bloc oriental.

El balear

El català parlat a les Illes Balears es caracteritza per l’aïllament geogràfic que li confereix una personalitat indubtable.

• Conserva arcaismes (forma de 1a persona parl , sembr ...; desinències -am, -au : cantam , cantau ...),

• Pronuncia e neutra de a i e en posició tònica ( pera : /pərə/),

• Fa assimilacions consonàntiques ( dissabte : /disattə/, poc pa : /p p pa/).

A més a més, cada illa presenta unes característiques lingüístiques que diferencien els subdialectes menorquí, mallorquí i eivissenc. Així, per exemple, convé destacar que la confusió de o , u àtones en /u/ es dona a Menorca, a Eivissa i a Sóller; a la resta de l’illa de Mallorca es diferencien perfectament.

ACTIVITATS

1 Quin tipus de variació hi ha present en aquest parell de textos?

E passaren a Eivissa e preseren terra menys de negun contrast que no els feren los de l’illa. E vengueren ab los cavalls armats e ab les naus e ab los llenys al port d’Eivissa; e aquí fermaren ses albergades e combateren-la. E, quan hagueren los ginys parats, lo fenèvol, que no tirava tant, tirava a la vila, e el trabuquet, al castell.

Jaume I. Llibre dels fets.

L’estol reial de Jaume I va sortir del port de Salou, prop de Tarragona, el 5 de setembre de 1229. El tercer dia van desembarcar a la cala de Santa Ponça i, un cop vençuda la primera resistència sarraïna a la batalla de Portopí, l’exèrcit del Conqueridor va prendre per assalt la capital, Palma, el darrer dia de l’any 1229.

J. Amengual. El passat de les nostres terres.

2 Raona per què aquest text és un exemple de variació social.

L’acne s’origina als porus de la pell o, dit amb més precisió, a la unitat pilosebàcia. Aquestes unitats consten, generalment, d’un fol·licle pilós i les glàndules sebàcies associades, que estan connectades a la pell per mitjà del canal fol·licular, a través del qual passa la tija del pèl. Enciclopèdia de medicina natural.

3 Amb les característiques de quin grup dialectal està escrit aquest fragment?

Algú dona l’ordre d’alto. Els portadors es deixen caure exsangües. Marcus abaixa el cap i un fulgor, una llum groga li fereix els ulls.

—Aquí hi ha una coseta que brilla.

—On has trobat això? —va dir Richard.

Si els portadors no haguessin estat mig morts de cansament haurien pogut riure. Els amos blancs es dedicaven a passejar-se amb moviments de gallina, els lloms ajupits com si busquessin cuquets per picotejar.

—Aquí! Una altra! N’hi ha pertot arreu!

Adaptat de Pandora al Congo. Albert Sánchez Piñol.

• Modifica’l perquè tengui les característiques del balear.

4 Quines característiques del balear pots identificar en la parla de les persones del teu entorn?

Coneix la llengua Gramàtica

Connectors

Els connectors són elements d’enllaç que mostren les relacions que s’estableixen entre els constituents de l’oració composta o entre les oracions, les idees i les parts d’un text. Tot i que les paraules que sovint actuen com a connectors són les conjuncions (perquè, si, doncs, però, per tant, en canvi, etc.), també poden actuar com a connectors determinats adverbis o construccions molt diverses. Segons el significat que aporten, es poden identificar diferents classes de connectors.

primerament, per començar, en segon lloc, després, tot seguit, d’una banda, d’altra banda, finalment… d’ordre

a més a més, així mateix, també, igualment… d’addició

ja que, perquè, per això, per aquest motiu… de causa

per tant, com a conseqüència, així doncs, de manera que… de conseqüència

de contrast

però, en canvi, tanmateix, per contra, ara bé, tot i que, malgrat que, no obstant això…

a fi de, per tal que, amb l’objecte de… de finalitat

per exemple, com ara, en concret, a tall d’exemple… d’exemplificació

en altres paraules, és a dir, o sigui, això és… de reformulació

quant a, pel que fa a, respecte a, tocant a, en relació amb… d’introducció d’un tema

com a conclusió, per concloure, en conclusió, en resum, finalment, en definitiva… de conclusió

a l’instant, tot seguit, al principi, més tard… de temps

de reafirmació d’allò que es diu

efectivament, en efecte, és clar, evidentment, sens dubte, naturalment…

de condició

si, si de cas, atès que, sempre que, només que…

ACTIVITATS

1 Llegeix el text següent i fes les activitats.

Humor i depressió en els joves

De vegades és difícil de veure la diferència entre estar fart i estar deprimit. Una cosa tendeix a mesclar-se amb l’altra. Algunes persones consideren que estar deprimit és estar molt, molt fart. I, efectivament, tots ens sentim farts de vegades i potser fins i tot, de tant en tant, un poc deprimits. Ara bé, per sort, pocs de nosaltres patim depressions greus. Moltes de les coses que ens posen de mal humor poden parèixer molt pitjors, i de fet quasi insuperables si ja estem deprimits, com per exemple la separació dels pares, estar molt malalt, barallar-se amb els millors amics, etc.

Així mateix, de vegades és difícil de reconèixer exactament quan estar fart esdevé estar deprimit, és a dir, quan una cosa pot desembocar en l’altra. Hi ha símptomes que us poden ajudar, com ara: la sensació de completa desesperació i total desemparament, sensació que en el futur tot serà dolent, sensació que el mínim esforç és impossible, sensació de cansament continuat durant dies o setmanes, etc.

Cap d’aquestes coses aïllades, o quan només duren unes poques hores, o un dia, volen dir que estem deprimits. Tanmateix, si s’allarguen en el temps, podem considerar la depressió. Aleshores caldrà aconseguir ajuda. Estar deprimit no és agradable: és com una malaltia i cal tractar-la.

Si creieu que un amic vostre es troba deprimit, procureu que parli amb vosaltres sobre com se sent. Si se sent malament de veritat, haureu de dir-ho a una altra persona; potser als vostres pares. De vegades als vostres amics potser els resultarà més fàcil parlar amb els vostres pares que no amb els d’ells. Si no és així, expliqueu-ho a un professor o a alguna altra persona en qui confieu.

a) Substitueix els connectors destacats en negreta per un altre de valor similar.

– efectivament:

– ara bé:

– així mateix:

– tanmateix:

b) Localitza els connectors d’exemplificació i de reformulació que hi ha en el text.

c) Indica en quin lloc del tercer paràgraf podria aparèixer un connector de conclusió.

2 Torna a escriure aquestes oracions respectant el significat original.

– No he anat al seu aniversari, ja que no m’ha convidat. ➝ Com que...

– Ara miraré les notícies; més tard, llegiré fins que m’entri son. ➝ Després de...

– El multaren amb mil euros i, a més a més, ha de dedicar una setmana a serveis a la comunitat. ➝ No només...

– No has contribuït a recollir doblers; per tant, ara no tens dret a reclamar res. ➝ Si no...

– S’ha portat molt malament; no obstant això, l’han deixat anar a l’excursió.➝ Tot i que...

3 Completa cada oració de dues maneres diferents per expressar el que s’indica en cada cas. Utilitza-hi els connectors adequats.

– Als hospitals no es pot fumar...

➝ d’addició:

➝ de causa:

– És necessari regular l’ús del terreny urbanitzable...

➝ de finalitat:

➝ d’oposició:

– L’assignatura de Matemàtiques requereix capacitat d’operar...

➝ d’oposició:

➝ de conseqüència:

– La telefonia mòbil ha avançat els darrers anys...

➝ d’addició:

➝ de conseqüència:

– Hem perdut quatre partits seguits...

➝ de causa:

➝ d’explicació:

– Molts espais han estat declarats parcs naturals...

➝ de causa:

➝ de conseqüència:

Adaptat d’Aidan Macfarlane i Ann McPherson. Nou diari d’un jove maniàtic.

2 Coneix la llengua Ortografia

L’apòstrof i les contradiccions

ACTIVITATS

1 Per parelles, passau els sintagmes següents al singular. Després, copiau la graella en el quadern i classificau-los-hi.

els oms

les esglésies

les imatges

les humitats

els steps

les hippies

S’apostrofen

Davant de i, u consonàntiques

les hores

els iogurts els iens

els unicorns

els elefants

les iardes

els indis les erres les hisendes

els halls les hosts les illes

Excepcions a l’apostrofació

En préstecs no adaptats (h consonàntica i s líquida)

les ires les ungles les ànimes

els arbres les unions les efes

L’article la no s’apostrofa

Davant de i, hi, u, hu àtones En el nom de les lletres En certes paraules

2 Posa la forma de l’article corresponent davant cada paraula.

... il·lusió ... urgència ... hipoteca ... iglú

... illenc ... hidrogen ... hidrosfera ... hidra

... urpa ... índia ... humanitat ... ubicació

... urani ... iguana ... humilitat ... úlcera

... humor ... huracà ... hulla ... ínfima

... híbrida ... hivern ... ullera ... udol

3 Fixa’t com estan escrites aquestes expressions i completa l’enunciat corresponent.

l’11 – el 23 – l’u – l’11a – la XXII – la 9a – l’XI – el cinc

– Els numerals, tant ordinals com cardinals, s’apostrofen si, en llegir-los, comencen per ... .

l’IPC – l’LSD – l’IVA – la UEFA – la ITV – l’URSS – la UNESCO – l’FM – l’ONU

– Les sigles, tant si es llegeixen com una paraula com si es lletregen, s’apostrofen si, en llegir-les, comencen per ... .

4 Completa aquestes expressions amb de o d’

postura ... ioga

província ... Huelva

pot ... iogurt

tintura ... iode

sons ... ultratomba

cria ... hiena

actors ... Hollywood

taca ... humitat

falta ... higiene

concert ... heavy

unitat ... infanteria

pel·lícula ... Spielberg

5 Corregeix aquestes oracions.

– Va afegir la ametla torrada a la coca de iogurt.

– Com més m’agrada l’iogurt és amb mel.

– Avui estudiarem la apostrofació i sabràs què és el apòstrof.

– A la una del dematí no havien arribat ni la una ni la altra.

– El examen de història serà el 1 de octubre.

– Na Antònia mostrà molta ignorància en el assumpte tractat.

6 Completa cada oració amb la paraula adequada.

pel pels per l’

– Ho he aconseguit ... pèls.

– ... altre costat no passa.

– Vendrà ... carrer estret. al als a l’

– Dus-ho ... meu germà.

– ... amic del teu pare, no li ho hauries de dir.

– ... teu cosí, no en sé res.

– Quan tornareu ... aeroport?

– ... dematins sempre va mig adormit. del dels de l’

– L’objectiu ... jugadors era la victòria. ca n’ cal cals ca l’ can

– Vam anar de ... carnisser a … Albert en deu minuts.

– Acompanya’m a ... electricista, per favor.

– Na Maria duu la compra a … padrins?

– Anirem a dinar a … Llesques.

7 Completa els enunciats amb les paraules següents: lletres, nom, apòstrof, àtones, vocàlic, xifres, vocal, consonàntiques.

• La vocal dels articles el, la i de la preposició de desapareix davant paraules començades per ... o h. Aquesta elisió s’assenyala en l’escriptura per mitjà d’un ... : l’home, l’ambulància, d’honor

– També s’apostrofen els numerals i les sigles (tant si s’escriuen amb ... com si s’escriuen amb ...), sempre que comencen per so ... : l’XI, l’11, l’onze.

• Com a excepció, no s’apostrofa en aquests casos:

– Davant paraules començades per i, u ... : el iogurt.

– Davant paraules començades per h aspirada: el hippy.

– Davant paraules començades per s líquida: l’statu quo. En aquest cas, també és acceptable apostrofar l’article el (l’speaker = el speaker).

• A més a més, l’article femení la tampoc no s’apostrofa en aquests casos:

– Quan la paraula comença per i, u ... : la informació, la universitat

– En el ... de les lletres: la essa, la ela

– En certes paraules: la ira, la host, la una. El mot una no s’apostrofa quan es refereix a l’hora: Arribaran a la una; però sí en els altres casos: No em contestà ni l’una ni l’altra

3

Coneix la literatura Educació literària

Jacint Verdaguer

Vida i obra de Jacint Verdaguer

Va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845, en el si d’una família pagesa. Va ser sacerdot i també poeta. S’inicià en la carrera literària participant en els Jocs Florals, i hi fou premiat en diverses ocasions. Durant dos anys va exercir de capellà d’un transatlàntic que feia la travessia Barcelona-l’Havana. A partir de 1876, passà a ser el capellà de la família del marquès de Comillas. Anys més tard, assumí el càrrec d’almoiner, cosa que el va posar en contacte amb els ambients socials més elevats.

La realització d’un viatge a Terra Santa l’any 1888 va suposar un canvi radical en la seva vida, ja que li provocà el desig d’ajudar els més necessitats. Aleshores, augmentà les donacions als pobres, cosa que provocà amb el temps la desconfiança no només del marquès, sinó també del poder eclesiàstic, i fou suspès de la funció de poder dir missa. Verdaguer es defensà de les acusacions a través de la premsa i amb obres com Flors del Calvari i Llibre de consols.

Com a poeta, és conegut per dos poemes extensos: L’Atlàntida, premiat als Jocs Florals de 1877, i Canigó, de 1886, que representa, sens dubte, el punt culminant de la seva carrera literària.

Va dedicar una gran part de la seva obra a difondre llegendes i cançons populars, com ara Llegenda de Montserrat, Cançons de Montserrat i Aires del Montseny (1901). Això li va proporcionar una gran popularitat com demostra l’edició per part de l’Ajuntament de més de cent mil exemplars de l’oda A Barcelona i l’assistència de milers de persones al seu enterrament l’any 1902.

Pel que fa a la llengua, les seves obres són el resultat de dues fonts de coneixements que ell sintetitza: la culta, que li aportaven els coneixements dels clàssics i de la retòrica adquirits al llarg de la carrera eclesiàstica; i la popular, que li venia de les llegendes i cançons que havia anat arreplegant i del coneixement del lèxic rural pel seu origen. Gràcies a l’elaboració d’un llenguatge ric, va contribuir a posar les bases per a la normalització de la literatura en català, un dels objectius de la Renaixença.

Canigó

Es tracta d’un poema narratiu llarg. L’acció transcorre en el segle xi a les comarques de més al nord de Catalunya, al Pirineu i al Rosselló; quan s’estava forjant el naixement de la dinastia que, amb el temps, donarà lloc a la monarquia catalana. El poema combina la història, la ficció i la religió.

• L’element històric està simbolitzat en la lluita dels comtes catalans (Guifré, Tallaferro) contra els invasors sarraïns.

• L’element de ficció, correspon a la història del jove Gentil, nebot de Guifré, que és seduït per Flordeneu, la reina de les fades que viuen a la muntanya.

En anayaeducacion.es trobaràs un quadre cronològic amb les figures més representatives de la nostra literatura.

• L’element religiós serveix a Verdaguer per relatar el triomf del cristianisme sobre l’islam gràcies a la victòria de Guifré sobre les tropes sarraïnes.

ACTIVITATS

Al desencadenar-se la sardana, com enfilall de perles que s’esgrana, ne surt també Griselda, la rosa del ramell, amb gentilesa arranca de sa testa la corona de reina de la festa i en mans corre a posar-la del cavaller novell.

Mes queda, a l’arribar-hi, entrebancada de Tallaferro amb la terrible ullada, que sens paraules diu-li cruel: «Doncs a on vas?»

La corona li cau a l’oferir-la i, a l’abaixar-se el jove per collir-la, amb veu de tro li crida son pare: «Doncs què fas?

Què té que veure amb tu aqueixa pastora?»

«Pare —respon—, és del meu cor senyora: collint gerds i maduixes un dia l’encontrí; ullpresos un de l’altre, ens estimàrem; la promesa d’amor amb què ens lligàrem, só cavaller, si es trenca, no es trencarà per mi.»

«Doncs de ton cor esborra aqueixa imatge o et tornaré de cavaller a patge, les armes arrancant-te que no sabràs honrar.»

Gentil resta esblaimat; apar un roure que el llamp acaba de ferir i ploure veu a sos peus ses branques, son front descoronar.

a) Quin conflicte s’estableix entre els personatges?

b) Quina amenaça fa Tallaferro? A qui la fa?

c) Com es descriu l’estat d’ànim de Gentil?

d) Quins trets romàntics tenen aquestes estrofes?

1 Llegeix aquest fragment de Canigó, de Jacint Verdaguer i respon les preguntes.

3 Coneix la literatura

Educació literària

ACTIVITATS

2 En aquest fragment del poema Canigó, les fades ofereixen a Gentil, el protagonista, i a la seva estimada Flordeneu, diversos presents. Després de llegir el text, fes les activitats proposades.

Muntanyes regalades són les del Canigó elles tot l’any floreixen, primavera i tardor.

Tota la nit he filat vora l’estany de Banyoles, al cantar del rossinyol, al refilar de les goges. 1

Mon fil era d’or, d’argent la filosa, los boscos veïns m’han pres per l’aurora.

Per debanar lo meu fil tinc belles debanadores, les muntanyes de Begur, les de Begur i Armen-Roda, les serres de Puigneulós, les del Mont i Rocacorba.

La plana de l’Empordà mai ha dut millor corona, corona de raigs de llum trenats amb lliris i roses; semblava un pagó 2 real obrint sa florida roda.

a) Quin element predomina en el poema: l’històric, el fantàstic o el religiós? Justifica la resposta.

b) Què els ofereix la fada de Banyoles?

c) A quin altre poema d’un autor mallorquí et recorda la imatge de la fada de Banyoles i el regal que fa al nuvis?

– «La Balanguera» de Joan Alcover.

– «El pi de Formentor» de Miquel Costa i Llobera.

– «En Joanet de l’Onso» de Jordi des Racó.

d) Explica el significat de les metàfores següents.

– Semblava un pagó real / obrint sa florida roda.

– Mon fil era d’or.

– Hermosos cabells del sol.

e) Classifica els topònims del text segons que facin referència a muntanyes o a poblacions.

Mon fil era d’or, d’argent la filosa, los boscos veïns m’han pres per l’aurora.

Com el fil era daurat, les madeixes eren rosses, hermosos cabells del sol encastats de boira en boira. De les Estunes al fons el teixien quatre aloges 3 llur teler és de cristall, de vori la llançadora. Veus aquí el vel que han teixit tot exprés per una boda.

Mon fil era d’or, d’argent la filosa, los boscos veïns m’han pres per l’aurora.

1Goges: fades, dones d’aigua.

2Pagó: paó.

3Aloges: fades, dones d’aigua.

3 Assenyala la rima i la mètrica del text.

4 Quines d’aquestes característiques del Romanticisme apareixen en el poema Canigó?

1. Els textos romàntics tenen un to subjectiu perquè cal l’expressió dels sentiments amb sinceritat.

2. El poeta utilitza la natura per expressar les seves inquietuds i el seu estat d’ànim.

3. Habitualment, la visió del paisatge és idíl·lica.

4. L’actitud del poeta és nostàlgica i se situa en un temps i en un espai llunyà.

5. Els textos solen estar ambientats en llocs foscos i boirosos: cementiris, runes, ermites...

6. Els romàntics senten atracció per personatges amb conductes rebels, impetuoses, exaltades.

7. Barreja de mètriques, versos blancs, ús d’hipèrbatons.

8. Recerca de les arrels populars.

Per acabar

COMPRÈN I APLICA

1 Raona si aquest text és subjectiu o objectiu. Pel que fa a un bon resum, hem de seguir aquests passos. En primer lloc, cal fer una lectura atenta del text. Després, podem passar a subratllar les idees principals i les secundàries (per exemple, podem emprar colors diferents perquè quedi clara la distinció). A continuació, convé elaborar un pla esquemàtic en què s’establesquin les relacions que hi ha entre les diferents idees (això és, elaborarem una espècie de resum en brut). Tot seguit, procedirem a redactar el resum a partir del pla anterior. Finalment, s’haurà de revisar l’escrit tant des del punt de vista del contingut com de la correcció lingüística.

2 Localitza els 9 connectors que hi ha en el text de l’activitat anterior. Després, substitueix-los per uns altres de significat similar.

3 Completa els buits del text amb els articles, les contraccions o la preposició més l’article que pertoqui.

Els llums ... carrers ... urbanització estan encesos, i algunes vil·les manifesten que hi ha qui les habita, i un s’imagina els gossos lladrant. Cordellat recorda que ell també en tingué un, de gos, i les nits ... estiu corria amb ell per aquests verals, només que llavors, en comptes ... urbanització, aquest terreny era un matossar ple de sargantanes. La casa, la tenien a ... altra banda de la carretera, entre camps de tarongers i ... oliveres; tota solitària, la teulada sobresortida per damunt ... arbreda, i a ell li feia ... impressió que vivia en un far.

Ja és a tocar de la carretera, ... seu davant hi ha la casa, encara la mateixa, i ... olor de les taronges, petites i verdes en aquesta època de primers ... estiu, i el magraner ... costat de la tanca de ... entrada. Travessa la carretera i obri en silenci la porta, igual que feia ... estius quan la mare s’encabotava a fer-li fer la migdiada i ell s’escapava, agafava la bicicleta i volava cap ... poble, a trobar la colla ... amics i capbussar-se dins les aigües quietes ... port.

Adaptat de Solcs en l’aigua. Octavi Monsonís. Ed. Brosquil.

4 Llegeix aquest fragment i respon les preguntes.

Quan l’endemà me vegeren sortir cap a Vic, amb la maleta a la mà, tot sol, amb prou feines arribant-me los diners per prendre bitllet de tercera, per mos ene-

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

mics —jo no sabia que en tingués encara— fou un veritable triomf. [...] Deien que em deixava enganyar com un beneit, que anava a empobrir la casa amb tanta caritat; que amb les almoines, per mi cosa sagrada, sostenia gent perduda i de malviure; que amb elles m’havia fet la barba d’or, retirant-me per ric, amb la maleta plena de bitllets de Banc [...] i que fins havia arribat a resar los exorcismes (com si fos pecaminós un reso que el sant pare Lleó XIII acabava de publicar) i, per últim, que volia fundar una secta, filla o almenys propparenta de l’espiritisme. Jacint Verdaguer. En defensa pròpia. Ed. Orbis.

a) De què l’acusen els enemics?

b) Segons Verdaguer, era cert que havia robat?

c) Cerca en el diccionari el mot exorcisme i defineix-lo amb les teves paraules.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

REFLEXIONA I VALORA

En les activitats 4, 5 i 6 del desafiament hem dissenyat la ruta literària i hem assignat contingut a cada un dels espais que la integren.

Reflexiona sobre el teu treball i emplena la graella. Després comparteix-la en grup.

He participat en el col·loqui i he aportat el meu punt de vista.

M’he implicat a l’hora de dissenyar la ruta literària.

He col·laborat en la redacció del contingut que acompanya cada punt de la ruta.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

Realitza l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es

Més val a soles que…

Tendim a pensar que cal evitar emocions que consideram negatives, com la soledat, la frustració o la ràbia, però es tracta d’emocions que formen part de l’ésser humà. La soledat pot aparèixer en alguns episodis de la nostra vida (quan canviam de lloc de residència o si perdem un ésser estimat) i no sempre podem evitar-la.

De vegades, per fugir de la soledat, recorrem a les xarxes socials. El mòbil ens permet estar connectats 24 hores al dia, tots els dies de l’any, però sovint això ens crea una falsa sensació de companyia.

Reflexiona i respon

LA SOLEDAT

Et sents a soles en algun moment? Es pot evitar la soledat?

Ens pot fer companyia la literatura?

Què fas en aquesta situació? Com?

Has provat a escriure per no sentir-te tan a soles?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Què estudiaràs?

1 Comunica’t

Lectura

Reportatge d’investigació Vocabulari

La justícia

Expressió oral i escrita

Els textos periodístics informatius

2 Coneix la llengua

Lèxic

La convivència de les llengües Gramàtica

L’oració

Ortografia

El vocalisme àton

3 Coneix la literatura

Educació literària

El Realisme. Narcís Oller i Àngel Guimerà

SEGUEIX AQUESTA SEQÜÈNCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT

COMUNICA’T

COMPLETAM LA RUTA LITERÀRIA

7.1. En els diferents punts que formen la ruta literària, incloem informació sobre el lloc, l'obra literària relacionada, l’autor, curiositats, anècdotes…

7.2. Acompanyam els punts amb lectures recomanades relacionades.

CONEIX LA LLENGUA

CREAM UN MAPA INTERACTIU

8.1. En grups, cream un mapa interactiu de rutes literàries en alguna comarca o àrea determinada. Podem utilitzar eines en línia com Google Maps.

CONEIX LA LITERATURA

COMPARTIM LES RUTES LITERÀRIES

9.1. Una vegada enllestides, compartim les rutes literàries per xarxes socials o pàgines web del centre educatiu, amb la intenció d’arribar a un públic més ampli i de rebre retroalimentació d’altres creadors i seguidors.

AUGMENTAM EL VOCABULARI

10.1. Incorporam al glossari digital els termes apresos durant la realització d’aquest treball.

➜ Obre la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es + orientacions en anayaeducacion.es

Comunica’t Lectura

Agressions sexuals i estafes, els perills de les aplicacions on lligar

Les aplicacions de contactes obren un camp d’oportunitats per a farsants, estafadors i agressors sexuals. És per això que el reportatge següent s’endinsa en aquestes modalitats delictives.

EsthEr LLauradó

Què llegiràs?

Les xarxes socials formen part de la nostra vida de manera quotidiana i les utilitzam per una infinitat de coses. Sense menysprear com d’útils i beneficioses poden ser, no podem oblidar que també comporten perills, sobretot, si no en feim un ús prudent, responsable i conscient.

Els delinqüents van allà on hi ha gent. Darrerament, s’han bolcat a les xarxes socials i aplicacions de contactes, ja que aquests serveis n’han multiplicat l’èxit. Ara bé, també han proporcionat infinitat de víctimes a delinqüents de tot tipus. Els delictes són els mateixos de sempre, però aquestes aplicacions permeten industrialitzar la captació de víctimes.

L’estafa romàntica

Els últims anys s’han multiplicat aquest tipus d’estafa. Actualment hi ha una investigació en fase d’instrucció al jutjat de Gavà que segueix el rastre d’un estafador romàntic amb desenes de víctimes. Havia creat un perfil fals en diverses aplicacions de contactes, amb fotos robades de les xarxes socials d’un jove pilot de Madrid.

Cap de les dones afectades va arribar a quedar amb l’estafador en persona; no obstant això, les va manipular per tal que li fessin transferències de diners amb diverses excuses. Estem parlant de quantitats importants. A més, els investigadors creuen que encara no han aparegut totes les víctimes, ja que, segons fonts policials, «moltes vegades les víctimes no denuncien els fets per por o per vergonya».

Xarxes internacionals

Les estafes romàntiques tenen una complicació afegida quan es tracta de xarxes internacionals. És el que li va passar a Maria, que, molt avorrida, va començar a xatejar amb un atractiu militar en una missió de l’ONU. Va acabar pagant-li 3 000 euros. Conscient que va ser enganyada, ara bloqueja qualsevol proposta de perfils similars: militars a l’Afganistan, treballadors d’ONG en missions humanitàries, enginyers de plataformes petrolíferes o capitans de vaixell.

Hem seguit la conversa amb un d’aquests estafadors que li demanaven amistat a Maria. Es presenta com Fadil Ivanic. Ens diu que és alemany, capità de vaixell i treballa en una empresa transportant petroli. Tanmateix, fent una senzilla recerca inversa d’imatges a Google de seguida trobem que, la foto, l’han robada a un dels fundadors de SOS Mediterranée, una organització humanitària, res a veure amb el petroli.

Pots escoltar aquesta lectura en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es

L’empresa de ciberinvestigació onBRANDING ens va ajudar a localitzar l’IP de l’estafador. Van col·locar un parany dins un dels correus electrònics que li vam enviar i això ens va portar fins al lloc des d’on s’estava connectant: Lagos, Nigèria. En paraules d’un dels seus analistes, Oleguer Rocafull, «això és com obrir un negoci online. Les estafes, les pots realitzar a nivell mundial enlloc de concentrar-te en una sola regió. És, per tant, molt rendible».

Que els estafadors estiguin fora de les nostres fronteres és una nova realitat policial i, tot i que no hi ha gaires dades, es tracta d’un problema internacional. L’any passat, al Regne Unit, s’hi va detectar un 20 per cent d’increment de transferències bancàries relacionades amb estafes d’aquest tipus.

Milers i milers de perfils falsos

En Internet trobem molta informació publicada per víctimes d’aquestes estafes que adverteixen de les fotos robades que han utilitzat els seus estafadors. Com pot ser que hi hagi tants perfils falsos fàcilment detectables en les aplicacions de contactes i xarxes socials? Per què no els eliminen les aplicacions de contactes? Com diu Oleguer Rocafull: «Tecnològicament és viable. Una altra cosa és que no els interessi».

A Carla Canet li van robar fotos de l’Instagram i van crear un perfil fake per dirigir els seus seguidors masculins a una plataforma de contingut eròtic per subscripció fent-los creure que hi trobarien vídeos d’ella. Si picaven, els demanaven el número de compte. Una estafa organitzadíssima que s’ha estès els últims mesos per la xarxa.

Vocabulari

Parany: artifici ordit contra algú a fi d’atrapar-lo, de fer-lo caure o de seduir-lo.

Les aplicacions de contactes han augmentat el nombre d’usuaris darrerament.

Vocabulari

Coacció: acció d’obligar o de forçar algú perquè faci o digui alguna cosa. Modus operandi: manera de procedir.

Agressions sexuals, l’anonimat de la xarxa

El juliol del 2019 es va jutjar a Palma un cas d’agressió sexual. L’home, que va utilitzar una aplicació de contactes per quedar amb la víctima, va ser condemnat a set anys i mig per violació. Com a mínim tres xiques més n’havien estat víctimes. Durant el judici també es va saber que l’home tenia una condemna anterior per coaccions a una tercera dona. I aquesta setmana mateix ha sortit la sentència d’un quart cas: nou anys i mig mes de presó per violació a una noia amb un modus operandi similar. Com pot ser que un delinqüent reincident seguesqui en les aplicacions de contactes fent-se passar per una altra persona?

Recentment les aplicacions de contactes han anunciat mesures per reforçar la seguretat. Tot i això, els mecanismes de denúncia són ineficaços. Sovint les persones que denuncien reben només una resposta genèrica. No hi ha un marc legal que establesqui les obligacions d’aquestes empreses en casos de violència sexual o estafes. I, a més, tampoc volen publicar les denúncies rebudes.

En aquest mercat infinit de persones que busquen relacions, s’obre un camp d’oportunitats per a farsants, estafadors i agressors sexuals. Són delictes sovint amagats darrere l’anonimat que proporciona Internet. Tot el que passa al món real es reprodueix al món digital, però amb menys control per part nostra, dels cossos policials i dels òrgans judicials.

Esther Llauradó

Treballadora de CCMA, és redactora del programa 30 minuts i subdirectora de l’espai 60 minuts (Current Affairs) que ofereix una selecció de documentals internacionals que exploren temes de transcendència social i econòmica, així com els principals conflictes polítics. Esther Llauradó és una periodista especialitzada en la creació de documentals, un gènere audiovisual que ens endinsa en realitats desconegudes, sovint tan desconegudes que fins i tot no sabem que existeixen.

Estafas

En aquest llibre Sheila Queralt, una de les poques lingüistes forenses que hi ha al nostre país, desemmascara a través del llenguatge les persones que hi ha darrere una estafa amorosa. L’autora ens revela quin n’és el comportament lingüístic i com això els permet controlar la vida de les seves víctimes: la intimitat, les decisions financeres o les seves relacions socials. Per ferho, ens mostra quatre exemples d’estafadors molt coneguts a Espanya per la cobertura que els han donat diferents mitjans de comunicació.

Extret i adaptat de https://www.ccma.cat.

amorosas

Ha escrit el text… Pots llegir…

Treballa la lectura

Aprèn paraules

1 En el món de la informàtica trobam anglicismes (chat) totalment innecessaris. Escriu la paraula correcta per referir-se a aquests conceptes: chat, PC, link, pen, on line, fake

2 Localitza en el text paraules que formen part del camp semàntic de la informàtica i les xarxes socials.

3 Per què deim que paraules com aplicació o plataforma són neologismes si ja existien abans de l’aparició d’Internet?

Comenta el text

4 Qui ha escrit el reportatge?

5 On està publicat?

6 Quin tema tracta el reportatge?

7 Per què cada vegada hi ha més delinqüència en les xarxes socials?

8 Explica què és un perfil fals.

9 Quins són els principals perills de les aplicacions de contactes?

10 Segons el reportatge, per què algunes persones no volen denunciar les estafes?

11 Quins mecanismes s’utilitzen per atreure les víctimes?

12 Per què les empreses propietàries de les xarxes no eliminen els perfils falsos? Tu què penses que haurien de fer?

Descobreix-ne la forma i l’estructura

13 Identifica el titular del reportatge.

14 Anomena les fonts d’informació (testimonis, institucions, etc.) que se citen en el text.

15 Localitza dos fragments escrits entre cometes. Explica per què apareixen entre cometes.

16 Reescriu en estil indirecte els fragments que has escollit en l’activitat 15.

Consulta les dades sobre la Meta 16.4 en l’apartat Objectius de Desenvolupament Sostenible que trobaràs en el banc de recursos d’anayaeducacion.es

17 Quina relació té el peu de foto amb la imatge?

Escriu

18 Redacta un titular i un peu de foto per a aquesta imatge.

19 Imagina que vols escriure un reportatge el titular del qual és el de l’activitat 18. Esmenta tres fonts que consultaries i quines preguntes els faries.

Cerca informació

20 La lingüística forense és una disciplina dins la lingüística aplicada que s’ocupa d’analitzar la llengua en l’àmbit judicial i legal. Investiga les funcions de la lingüística forense. Quina formació es requereix? És una professió que té futur?

Parlau a classe

21 Tria cinc xarxes socials i completa el quadre. Quines són les teves xarxes socials preferides?

Nom Finalitat Grup d’edat Nombre d’usuaris Any de creació

22 Penses que xatejar amb persones desconegudes és perillós?

23 Conseqüències i resultats. Has compartit informació o fotos personals teves o d’altres persones? Quines conseqüències pot tenir aquest fet?

24 Creus que el problema de la delinqüència en Internet és la tecnologia? Debateu-ho en classe.

1 Uneix els elements de la primera columna amb els de la segona per formar expressions extretes de la lectura inicial de la unitat.

modalitats

• fase

• agressió

• delinqüent

• marc

• modus

• d’instrucció

• de víctimes

• operandi

• legal

• anterior

• delictives

•

• captació

condemna •

• sexual

• reincident

2 Utilitza expressions de l’activitat 1 per completar els titulars següents

Detingut un ... quan intentava atracar una benzinera per segona vegada.

Dos anys després de la denúncia, el cas segueix en … .

Quatre testimonis confirmen quin era el … de l’estafador.

Descartada de la llista de persones candidates per una … .

La … es produïa als seus països d’origen.

3 Troba en la sopa de lletres 10 paraules que poden aparéixer durant un judici. Després, utilitza-les per completar el text.

J A B S O L U C I O R

U R D E B N U I O C T

J D E N T R E S A A A

T E S T I M O N I R C

D F C E A D V O C I U

E C A N D E N A R N S

F A N C O N D E M N A

E R P I S C A L P O C

N R A A C U S T A C I

S E A F G O P R I E O

A C U L P A B L E N E

B R O J J U T J A T S

El judici se celebra en un …, que està presidit per un jutge o una jutgessa. L’objectiu del judici és decidir si la persona acusada és … o … dels càrrecs que se li imputen. La … aportarà proves i … per demostrar-ne la innocència, mentre que l’… ho farà per provar-ne la culpabilitat. Al final del judici, el tribunal dictarà … . Es produirà l’… en cas que els … no siguin provats; però si queden provats, hi haurà una … .

4 Relaciona aquestes frases fetes amb el seu significat.

Costums fan lleis.

Com que ningú em fa llei, a casa som el rei.

Amb paciència i més paciència s’arriba a jutge de l’Audiència.

5 Indica la paraula que correspon a la definició.

S’ha d’estudiar molt per ser jutge o jutgessa.

La repetició de fets o les tradicions s’acaba convertint en llei.

Cadascú és lliure a ca seva de fer el que vulgui.

toga / sotana banc / banca esposes / manilles maça / massa

Vestimenta negra que magistrats i advocats duen en un judici.

Anelles metàl·liques unides per una cadena que limiten la mobilitat.

6 Escull l’opció correcta per completar aquestes oracions:

Seient on es col·loquen les persones acusades davant el tribunal.

• Després de conèixer la sentència que condemna l’acusat, la seva advocada ha declarat que … la sentència.

a) dictarà b) anul·larà c) recorrerà contra

• La policia ha detingut la … autora del crim que es va produir ahir al barri de Son Oliva.

a) pressumpta b) pressumpte c) pressumptuosa

• La jutgessa ha deixat el detingut en llibertat sense cap … per evitar que fugi.

a) amonestació b) indefensió c) mesura cautelar

• L’Audiència considera l’acusada culpable d’assassinat amb l’agreujant d’ … i premeditació.

a) alevosia b) parentiu c) apel·lació

7 De segur que coneixies moltes de les paraules de les activitats anteriors. On les has sentides?

Martellet de fusta que utilitza el jutge a l’inici i al final d’un judici.

1 Comunica’t Expressió oral i escrita

Els textos periodístics informatius

La comunicació de masses consisteix en la interacció entre un emissor únic (o comunicador) i un receptor massiu (o audiència), el qual compleix tres requisits: és gran, heterogeni i anònim.

Els mitjans de comunicació transmeten informació i opinió a aquesta audiència a través dels textos periodístics mitjançant l’ús de qualsevol de les tecnologies que existeixen actualment, és a dir, les publicacions periòdiques —diaris i revistes tant en paper com digitals—, la ràdio, la televisió i Internet. Distingim tres tipus de textos periodístics:

Informatius

TEXTOS PERIODÍSTICS

Interpretatius

Informen de manera objectiva: notícia, reportatge, entrevista objectiva.

Combinen informació i opinió: crònica, reportatge interpretatiu, entrevista personal.

Manifesten el punt de vista de l’emissor: article d’opinió, editorial, carta a la direcció.

La notícia

Les característiques bàsiques que ha de posseir una notícia són l’actualitat, la novetat i la unicitat, és a dir, que la notícia ha de tenir una certa rellevància, ha de ser un fet extraordinari o curiós i ha d’oferir un cert interès per a un gran nombre de persones. A més a més, es caracteritza per la seva objectivitat i claredat.

Els titulars es poden redactar de diferents maneres:

• Habitualment en present d’indicatiu: S’inaugura la nova piscina municipal.

• Sense verb, especialment els verbs ser, estar o haver-hi: Les claus per entendre la reforma de les pensions.

• Avançant el complement circumstancial de lloc: En tots els pobles i ciutats, concentracions contra la violència masclista.

• Substituint el verb per un nom: Disminució de la criminalitat a les Illes Balears.

• Cita en estil directe: L’entrenador a l’equip directiu: «Sense pivot no hi haurà cistelles»

Una notícia compleix la seva finalitat informativa si respon aquestes sis preguntes o, almenys, les quatre primeres: qui és la persona afectada o interessada, què ha ocorregut, quan ha ocorregut, on ha ocorregut, com ha ocorregut i per què ha ocorregut.

La notícia, tant en format escrit com audiovisual, té una estructura formal molt marcada per tal d’afavorir l’ordre i la claredat en l’exposició de les idees:

• El titular és una síntesi de la notícia i apareix destacat tipogràficament o audiovisualment. No només ha de permetre que el lector rebi la informació de manera ràpida, sinó que també li ha de despertar l’interès.

• El titular pot anar precedit d’un avanttítol i seguit d’un subtítol. L’avanttítol té la funció de contextualitzar la informació, mentre que el subtítol completa la informació amb una lletra més menuda.

• L’entrada, o lead, en premsa escrita correspon al primer paràgraf i pot aparèixer en negreta; en els mitjans audiovisuals coincideix amb la introducció del presentador. Actua com un tipus de resum amb la informació més rellevant i conté, almenys, qui és l’afectat i què ha ocorregut.

• El cos exposa la resposta a la resta de preguntes. Desenvolupa, completa i amplia les dades que apareixen en l’entrada en diversos paràgrafs. Els paràgrafs poden anar precedits de títols si la informació és extensa per tal de facilitar-ne la lectura i la comprensió. Presenta l’estructura de piràmide invertida, és a dir, la informació més rellevant i fonamental apareixerà en primer lloc. Després, s’exposaran les dades complementàries o de menor interès. Pel que fa a les característiques lingüístiques de la notícia, en podem destacar aquestes:

– Predomini de la funció referencial del llenguatge i de la modalitat oracional enunciativa.

– Ús denotatiu del lèxic i redacció clara, precisa i correcta.

– Predomini de les oracions coordinades i de les subordinades substantives i adjectives.

– Preferència per l’ordre sintàctic habitual: subjecte + verb + complements.

– Ús de la 3a persona del mode indicatiu.

– Varietat estàndard de la llengua.

Organitz les idees

El reportatge

El reportatge sol tenir una extensió superior a la notícia i tracta un tema amb major profunditat, ja que és el fruit de les investigacions realitzades per un periodista o reporter sobre un tema de relativa actualitat.

En el reportatge s’intenta explicar les causes, l’ambient i els antecedents que envolten un fet; s’hi analitzen les conseqüències i es recullen punts de vista i interpretacions diferents, que sovint apareixen citades entre cometes.

A més, normalment incorpora:

• Imatges (fotos, mapes, gràfics…) acompanyades d’un peu de foto

• Titolets que faciliten la lectura, ja que ordenen la informació i la divideixen.

Expressió oral i escrita

Estafes per Internet

1 Llegeix atentament aquesta notícia i respon les preguntes plantejades.

Condemnen a un any de presó tres joves que van estafar 350.000 euros a Amazon amb devolucions falses

Els acusats, dos germans i un amic, han arribat a un pacte amb la fiscalia, després de reconèixer els fets i declarar-se disposats a indemnitzar la plataforma amb bitcoins.

Vilaweb, 7 de febrer 2023

L’Audiència de Palma ha condemnat a un any de presó i una multa de 1 080 euros tres joves que van estafar 350 000 euros a la plataforma de venda en línia Amazon mitjançant devolucions falses. Els acusats han arribat a un acord amb la fiscalia, que inicialment demanava penes de dos anys de presó. El pacte ha estat possible perquè els acusats, dos germans i un amic, havien reconegut els fets i s’havien mostrat disposats a indemnitzar la plataforma amb bitcoins que han estat embargats durant el procediment judicial.

Els fets van passar entre octubre de 2017 i juliol de 2019. Segons l’escrit de la fiscalia, els tres joves van ordir un mètode per a beneficiar-se dels productes d’Amazon aprofitant-se de la seva política de devolució

immediata. Així, els acusats oferien els productes en plataformes de compravenda a un preu per sota de l’habitual, i quan algú els comprava, ells el compraven a Amazon indicant en l’enviament la direcció del comprador, tot i que a vegades el reenviaven a través d’una altra empresa.

Seguidament, els acusats obrien una reclamació a la multinacional indicant que el producte havia arribat en males condicions, o que no el volien, i en sol·licitaven la devolució. Una volta que Amazon generava l’etiqueta d’enviament, els joves anaven a l’oficina de Correus amb el codi i lliuraven una caixa sense producte, buida o amb un altre objecte al seu interior.

a) Identifica l’estructura formal i comprova que és una notícia.

b) Com està redactat el titular? De quines parts consta?

c) Consideres que transmet la informació més important de la notícia de manera ràpida? Justifica la resposta.

d) Quines preguntes respon l’entradeta o lead?

e) Indica on apareix la informació més rellevant i on les dades complementàries? Segons això, determina l’estructura de la informació que presenta el cos i justifica-ho.

f) Posa exemples de les característiques lingüístiques pròpies de la notícia que has vist en les pàgines anteriors.

g) Consideres que la notícia està redactada en estàndard? Raona-ho.

2 Analitza el reportatge de la pàgina 66 i respon les preguntes.

a) Penses que és d’interès general?

b) De quines parts consta? Coincideixen amb les de la notícia?

c) El titular i l’entradeta animen a llegir-lo? Per què?

d) El cos presenta la informació mantenint l’estructura piramidal pròpia de la notícia o, pel contrari, s’estructura segons interessa a la periodista? Justifica la resposta.

e) El lèxic és precís i general o tendeix a la creativitat i l’ambigüitat? És, per tant, un text amb característiques objectives o subjectives?

f) Identifica-hi connectors d’aquests tipus.

3 Redacta una notícia sobre un tema d’actualitat. Hi has d’incloure els següents elements: titular, avanttítol, subtítol, entradeta i cos. El cos ha de tenir almenys tres paràgrafs.

Resposta a les sis preguntes: a partir de les 6 preguntes, anota tota la informació referida al fet de què informes.

Enfocament: has de pensar en tres aspectes bàsics:

• El públic a qui va dirigit

• El mitjà de comunicació en què vols que aparegui

• Les fonts consultades

Recursos

• Quins gràfics o fotografies acompanyaran la informació? Com els aconseguiràs?

Estructura: cal que tenguis en compte l’estructura formal:

• Redacta un titular que faci venir ganes de llegir el reportatge.

• Resumeix la informació en l’entradeta.

• Ordena la informació en el cos de més important a menys.

4 En grups de quatre, compartiu les notícies que heu escrit i valorau-les seguint aquest guió.

– Respon les sis preguntes?

– Es presenta la informació seguint l’estructura de la piràmide invertida?

– El llenguatge és clar, precís i correcte?

– Presenta les característiques lingüístiques pròpies de la notícia: funció referencial, oracions enunciatives, verbs en mode indicatiu, varietat estàndard, etc.?

– Quin o quins aspectes convendria millorar en cada notícia?

Causa Conseqüència Finalitat Contrast Addició

Coneix la llengua Lèxic

La convivència de les llengües

Si tenim en compte que hi ha més de 5 000 llengües arreu del món i menys de 200 països, podem concloure que el més habitual és que en un estat convisquin diverses llengües. Aquestes llengües en contacte s’influeixen entre si, encara que no al mateix nivell.

Llengua minoritària o llengua minoritzada

• Una llengua minoritària és aquella que té un nombre reduït de parlants.

• Una llengua minoritzada és la que no està present en tots els àmbits d’ús, bé perquè no té un reconeixement oficial, bé perquè una altra té més prestigi cultural.

El danès

El danès, amb 6 milions de parlants, és una llengua minoritària respecte del mandarí o l’anglès, que en tenen centenars de milions.

Ara bé, el danès no és una llengua minoritzada perquè al seu territori és la llengua de l’administració, de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació, i assoleix tots els àmbits d’ús.

Bilingüisme o diglòssia

El castellà

El castellà no és una llengua minoritària, ja que actualment té més de 300 milions de parlants nadius.

No obstant això, als Estats

Units és una llengua minoritzada perquè, tot i tenir vora 40 milions de parlants, no té ús en els espais públics ni gaudeix de reconeixement oficial.

• En una comunitat on conviuen dues o més llengües, sovint es produeix una situació de bilingüisme (o multilingüisme). Parlam de bilingüisme individual quan una persona parla dues o més llengües per diverses circumstàncies i les usa indistintament, i de bilingüisme territorial, quan un país presenta diferents comunitats lingüístiques delimitades geogràficament.

• En canvi, parlam de conflicte lingüístic o diglòssia quan en una societat una llengua es considera de prestigi i s’usa en els àmbits formals, mentre que l’altra es considera inferior i només s’empra en àmbits informals.

Models de convivència lingüística

Es poden identificar diverses situacions segons el tractament legal que un estat faci de les llengües que s’hi parlen.

• Una única llengua oficial: no es reconeix cap dret a les altres llengües que s’hi parlen, de manera que perden àmbits d’ús i esdevenen minoritzades. En són exemples França i Alemanya.

• Protecció de les minories lingüístiques: només es reconeix oficialment una llengua, però es protegeixen les altres, com ara el Regne Unit, on es permet usar el gal·lès i l’escocès en diverses instàncies de l’administració.

• Autonomia lingüística: hi ha una llengua oficial a tot l’estat i els territoris amb llengua pròpia legislen en matèria lingüística, com ara a les diverses comunitats autònomes d’Espanya.

• Federalisme lingüístic (bilingüisme territorial): en cada territori només és oficial la llengua pròpia i no es pot fer servir fora del territori on es parla. En són exemples Suïssa, Canadà i Bèlgica.

• Bilingüisme institucional: l’administració té dues llengües oficials i la ciutadania tria quina usa. A Finlàndia són oficials el finès i el suec.

ACTIVITATS

1 Cerca la informació que es demana sobre aquestes llengües d’Europa: tàtar de Crimea, luxemburguès, còrnic, aragonès, cors, maltès, turc i lapó.

– On es parlen.

– Quants parlants tenen.

– Quin estatus legal se’ls reconeix.

2 Defineix el terme multilingüisme

3 Ets una persona multilingüe? Si la resposta és afirmativa, anota quines llengües domines, per quina raó ho fas, quin grau de coneixement tens de cada una i quin ús en fas.

4 Pens, m’interessa, investig. Investiga quines llengües es parlen i quin model de convivència lingüística aplica cada un d’aquests estats: Itàlia, Luxemburg, Suïssa, Bulgària, Països Baixos, França, Àustria, Canadà i Bèlgica.

5 Quins models de convivència lingüística hi hagué a Espanya durant el segle xx ?

6 Sumam. La Constitució espanyola obliga a conèixer l’espanyol, mentre que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears reconeix el dret a conèixer i a usar el català. A classe, comentau què opinau d’aquesta consideració diferent de les dues llengües oficials.

Coneix la llengua Gramàtica

Recorda-ho

El SN , a més de fer de subjecte, també pot fer unes altres funcions dins del predicat, com ara atribut (N’Albert és el millor jugador), complement directe (Hem trobat na Berta al centre comercial ) o complement circumstancial (Aquell dematí vaig arribar tard a escola).

L’oració

Tota oració està constituïda sintàcticament per un sintagma nominal i per un sintagma verbal.

El sintagma nominal

El sintagma nominal fa la funció de subjecte. El nucli ha de ser un nom o un pronom, i pot anar acompanyat d’elements que l’especifiquen (determinants) o que el complementen (complements del nom). El complement del nom pot tenir diverses formes:

Atenció!

Cal distingir les oracions impersonals de les oracions amb subjecte el·líptic, en les quals no apareix subjecte, però se’n pot deduir a partir del verb.

Sintagma adjectival (SAdj.)

Oració de relatiu (O) el carrer vell el carrer on hi ha el quiosc Det. N CN (sadj.)

Det. N CN (O)

Sintagma preposicional (SP)

Sintagma nominal (SN) el carrer de l’església el carrer Sant Vicenç

Det. N CN (SP)

El sintagma verbal

Det. N CN (SN)

El sintagma verbal fa la funció de predicat. Segons el verb que faci de nucli del predicat, podem distingir tres classes d’oracions:

• Oracions atributives o de predicat nominal. Estan formades per un subjecte i un predicat nominal que consta d’un verb atributiu o copulatiu (ser, estar, semblar o parèixer) i un atribut. El verb no aporta cap valor semàntic i la seva funció és unir el subjecte amb l’atribut. Exemple: N’Antònia i n’Alba són d’Andratx

• Oracions predicatives o de predicat verbal. Consten d’un subjecte i un predicat verbal, que té un verb predicatiu, que expressa accions o processos referits al subjecte. Exemple: L’alumnat interpreta una peça musical amb instruments de percussió. Els verbs de les oracions predicatives poden ser:

• Transitius. Necessiten un complement directe (CD) perquè l’oració tengui sentit. Per exemple: L’alumnat comprèn l’explicació

• Intransitius. No necessiten complement directe perquè l’oració tengui sentit: El concert va durar tres hores

• Reflexius. El subjecte fa i rep l’acció verbal. Porten un pronom reflexiu que no es pot eliminar: Na Marta es pentina sola

• Recíprocs. Dos o més subjectes realitzen i reben l’acció del verb. Duen un pronom reflexiu que no es pot eliminar: Ens miràrem amb afecte als ulls

• Oracions impersonals. No tenen subjecte i es construeixen amb verbs impersonals que només es conjuguen en 3a persona del singular. Són impersonals els verbs que expressen fenòmens meteorològics (tronar, ploure, nevar, etc.), el verb haver-hi i alguns usos de fer i ser. Exemple: No hi havia cadires lliures. Demà plourà tot el dia. Fa molta calor

Els complements verbals

Dins del sintagma verbal predicat, el nucli marca quins complements verbals hi poden apareixer. N’hi ha que són exigits pel verb, ja que si no hi fossin l’oració no tendria sentit. D’altres, però, són opcionals.

Atribut

Complement directe

Acompanya els verbs copulatius per expressar una qualitat del subjecte, amb el qual concorda en gènere i nombre.

Acompanya els verbs transitius, als quals va unit sempre directament. No va precedit per la preposició a, excepte davant un pronom personal fort o els pronoms tots o tothom

Complement indirecte

Els complements verbals

Complement de règim verbal

Expressa el destinatari de l’acció verbal. Sempre va introduït per la preposició a

Acompanya verbs que exigeixen (o regeixen) una preposició determinada (a, de, en, amb).

Els edificis estaven completament buits. (SAdj.)

Aquest cotxe és del meu germà (SP)

Apagau els llums de l’habitació. (SN)

No saben quan tornaran. (O)

Heu donat les gràcies al cap d’estudis? (SP)

Na Joana em va tornar el llibre ahir. (Pron.)

Na Gemma es fa molt amb els moixos. (SP)

Pensa en això que t’he dit. (SP)

Complement circumstancial

Expressa les circumstàncies en què es produeix l’acció verbal (temps, lloc, manera, causa…). Pot situar-se en qualsevol lloc de l’oració.

Complement predicatiu

L’anàlisi sintàctica

Complement agent

Expressa una qualitat del subjecte o del cd, amb els quals concorda en gènere i nombre.

En les construccions passives expressa qui fa l’acció del verb. Sempre va introduït per la preposició per

Avui hem d’estudiar matemàtiques. (SAdv.)

El tren sortirà de bon dematí. (SP)

Duia desfermades les sabatilles. (SAdj.)

Na Maria arribà molt tranquil·la. (SAdj.)

El capítol ha estat rodat per Elisabeth Moss. (SP)

Aquest bonsai és cuidat per en Pep. (SP)

L’anàlisi sintàctica consisteix a diferenciar la funció de cada sintagma. De primer, s’ha d’identificar l’oració. Després, separar el sintagma nominal subjecte del sintagma verbal predicat. Finalment, cal identificar els diversos complements que hi ha en cada un d’aquests sintagmes.

Un vaixell coreà ha atracat avui dematí al Port de Palma carregat de cotxes

CPred.

Coneix la llengua Gramàtica

ACTIVITATS

1 Fes l’anàlisi d’aquests sintagmes nominals: el raper Arkano, tres setmanes d’agost, arròs brut amb bolets, un àlbum sense fotos, algunes dones valentes, totes elles

2 Diferencia el subjecte i el predicat d’aquestes oracions i identifica’n els nuclis.

– Els espectadors del partit semblaven satisfets.

– Les flors desprenien una olor molt intensa.

– En música, som una persona autodidacta.

– Tenc una camisa i un suèter blancs.

– La rellotgeria estarà tancada fins l’1 d’octubre.

– La trapezista treballava al circ des dels cinc anys.

• Quines oracions són atributives?

3 Identifica les oracions impersonals.

– Se li va acostar tímidament.

– Plogué a les totes.

– Ha quedat gelat.

– Demà dematí hi ha partit.

– Avui farà sol.

– Ja és tard.

• Inventa un subjecte per a les oracions que el tenen el·líptic.

4 Destria les oracions de predicat nominal i les de predicat verbal. Identifica-hi els atributs i els complements directes.

– El futbol americà és un esport molt rude.

– Sempre estudii tot el que puc.

– Aquestes idees van convèncer l’auditori.

– Els exercicis d’en Marc estan bé.

– Han preguntat al detingut els motius que tenia.

– Aquestes fitxes semblen del parxís.

5 Classifica aquestes oracions predicatives en transitives, intransitives, reflexives i recíproques.

a) Estudiaré comerç internacional i anglès.

b) S’ajudaven els uns als altres a fer els deures.

c) La pluja queia amorosament.

d) En Bernat i en Pep s’assemblen.

e) La pluja ha esquitxat els vidres de les finestres.

f) Aquestes branques han crescut més que les altres.

g) Na Marina duu sempre unes camisetes molt divertides.

h) En Toni i na Marga es barallen per les xocolatines.

6 Classifica aquests verbs en la graella i posa exemples que demostrin la tria.

Anar, aparcar, arribar, conduir, conèixer, córrer, deixar, donar, entendre, esperar, parlar, quedar, viatjar.

Verbs que exigeixen CD

Verbs que no necessiten CD

Verbs que, segons el context, duen CD o no

7 Escriu oracions a partir d’aquestes pautes.

– Nosaltres + verb copulatiu + preparades

– N’Artur + verb reflexiu + les dents

– subjecte + verb transitiu + l’arròs + massa poc

– subjecte + verb intransitiu + massa poc

– Ahir + verb impersonal + molta gent + a la platja

– Demà + verb impersonal + mal temps

8 Corregeix, si cal, l’ús de la preposició a en aquestes oracions.

– Va avisar a en Miquel.

– La meva germana ho ha contat tot als pares.

– Mirava amb tendresa al seu fill.

– Van presentar a la mestra de música a l'alumnat.

– Convidarem als meus veïns a la festa de Halloween.

– Ha anat a visitar a la seva cosina.

9 Completa cada oració amb la preposició que faci falta.

– No m’acostumaré mai … aquests renous.

– En Jaume no es fa gens … els seus companys de judo.

– En Martí sempre està pensant … viatjar lluny.

– Quin disgust, na Clara no es recordava … mi!

• Assenyala el complement de règim verbal de cada oració.

10 Quina preposició regeix cada verb? Fes-hi oracions amb complement de règim verbal.

Complaure’s, jugar, penedir-se, dedicar-se, queixar-se, confiar, contribuir, participar, col·laborar, renunciar, estar d’acord, dubtar, exposar-se.

11 Identifica els complements circumstancials de cada oració i digues de quina classe és cada un.

– El ca de la veïnada borda sense aturar tota la nit.

– Cada nir, na Susanna i na Roser passegen una hora vora la mar.

– Va fer la disfressa en un tres i no res amb paper d’alumini i uns filferros.

– El lladre forçà amb destresa la porta amb una palanca.

12 Assenyala els complements predicatius de les oracions que en tenguin.

– Els espectadors es divertiren amb la pel·lícula fantàstica.

– Les excursionistes ascendiren cansades fins al cim.

– La policia va considerar inversemblant la història.

– El llaurador sembrà les patates molt juntes.

• Comprova que ho has fet bé canviant de lloc els complements predicatius.

13 Destria el complement predicatiu, l’atribut o el complement circumstancial de manera que hi ha en cada oració.

– Van nomenar na Isabel directora del museu.

Racó de llengua

Canvi i caiguda de preposicions

Les preposicions amb i en es canvien per a o de davant d’infinitiu.

– Estic d’acord amb la teva proposta. / Estic d’acord a fer el que dius

Les preposicions a, amb, en, de cauen davant la conjunció que

– Té dret a rebre una pensió. / Té dret que l’escolten

– Acabarem abans de les onze. / Acabarem abans que es pongui el sol

– Na Francesca estava decidida a reclamar.

– Tot ho fas a la babalà.

– Consider oportuna la teva reclamació.

– Llegia l’embarbussament a poc a poc.

– En Pau va arribar a casa emocionat.

14 Localitza el verb i indica’n els complements verbals (Atr., CD, CI, CRV, CC, CPred., CAg.) de cada predicat.

– He fet una besada a la mare avui dematí.

– El públic contemplava bocabadat les acrobàcies a l’escenari.

– Els corredors estaven esgotats.

– Els lladres han estat detinguts pels agents a les cinc de la matinada.

– Na Bel es fa de seguida amb qualsevol persona per la seva simpatia.

– Van servir tota la carn mig crua.

15 Analitza sintàcticament les oracions d’aquest text.

Arnau puja lentíssim l’últim tram de l’escala. Avança poregós pel passadís fosc palpant la rugositat de la paret. Un fil de llum, nítid sobre el fons negre, ix per davall la porta d’un pis. La porta està entreoberta. Empeny la porta a poc a poc. La distribució de les cambres és un calc del seu pis. Al dormitori principal descobrix presència humana. Un home jau bocaterrosa sobre el paviment polsós.

Adaptat de Verso. Manuel Baixauli. Ed. Bromera.

16 Completa les oracions amb a, amb, de, en, que o amb un símbol de conjunt buit (ø).

– Està obstinat … comprar-se un cotxe nou.

– S’entossudeix … aquestes idees.

– Ves amb compte … aquestes argelagues.

– Tenc l’esperança … arribi a temps.

– Han informat … que les pluges seran intenses.

– Ves amb compte … no caure pel forat.

– Ens han informat … una nova vacuna contra la malària.

– Tenim l’esperança … tornar la setmana que ve.

2 Coneix la llengua Ortografia

Recorda

Davant els fenòmens de confusió vocàlica que es produeixen en el vocalisme àton, haurem de recórrer al diccionari per resoldre els dubtes que ens sorgesquin, també haurem de fixar-nos quan llegim per recordar l’ortografia correcta de les paraules.

El vocalisme àton

En balear, les vocals a, e en posició àtona es confonen en un mateix so, la e neutra /ə/. Així, les vocals tòniques de les paraules plaga i plec es diferencien perfectament, però es confonen quan es fan els derivats plagat i plegat

El menorquí, l’eivissenc i la parla de Sóller confonen les vocals o, u en posició àtona i les pronuncien /u/.

Escriptura de les vocals a, e en posició àtona

ACTIVITATS

1 Escriu l’article que correspon a cada nom i completa’ls amb a o e don… pobl… pijam… imatg… llibr… higien… enigm… cos… madures… telegram… tract… arbr… parabris… febr… superfíci… bas… titell… llebr… goril·l… efemèrid… map… fas… program… torr… dram… hom… di… amig… sèri… fonem…

2 Completa aquestes paraules amb a o e i comprova que poden ser tant masculines com femenines. Després, completa l’enunciat.

celt… pirat… oligarc… jerarc… polici… homicid… suïcid… defens… ciclist… guàrdi… artist… nòmad… monarc… dentist… belg… indígen… atlet… rànsfuga…

• Els acabaments -ista, -cida, -arca s’escriuen amb … final.

3 Escriu en singular aquestes expressions. Ves alerta perquè en algunes hi ha dues opcions.

mestres rialleres arquitectes ineptes persones nobles franceses amables homes pobres al·lotes tristes línies obliqües alumnes aptes paraigües negres plantes verdes declaracions solemnes mares tranquil·les programes bilingües opinions unànimes ciclistes valents

4 Completa els buits de les oracions amb a o e.

– A la t…ulad… s’hi …ss…guer…n vint p…rson…s i s… s…rví un… gran pl… tad… de sop…s m…llorquin…s.

– Hi h…vi… un… qu…r…nten… de t…ules rompud…s a la t…ulad… de cas… .

– El r...p...rtidor ha dit que si no hi som a cas... no ens deix...rà el p... quet a la port... .

– Va ll…mp…gu…jar tot l’hor…baix… …mb uns ll…mpecs …norm…s.

– Er… un t…rreny molt p…rillós.

ACTIVITATS

5 Omple els buits d’aquestes formes verbals amb a o e. Després, completa l’enunciat. passàr…u mirav…n sortirí…m teni…s camin… puj… estudiav… dormi…n llev… enceni… beví…m parlav…s pens… havi… creixi… coneguér…u

• En les formes verbals, quan la e neutra apareix a final de paraula escrivim …; si és la penúltima lletra escrivim … .

6 Aquestes formes verbals són excepcions a l’activitat anterior. Completa-les.

caur… vin… corr… treur… vendr… prendr… obr… ompl…

7 Escriu el present d’indicatiu del verb jeure, l’imperfet d’indicatiu de treure i el futur de néixer

8 Forma una oració amb cada parella de paraules. accés / excés espacial / especial afecte / efecte ramat / remat entre / entra acta / acte

9 Completa les regles ortogràfiques de la vocal neutra amb exemples diferents dels que has vist en les activitats.

A final de mot

Noms, adjectius

Formes verbals

En general els masculins acaben en -e (…) i els femenins, en -a (…). Ara bé, hi ha excepcions: masculins acabats en -a (…) i femenins acabats en -e (…). Fixa’t que tots aquests mots fan el plural amb -es: roures, llibres, finestres.

S’escriu a si el so neutre apareix al final de la paraula: … (excepte corre, vine, obre i omple i els infinitius dels verbs acabats en -re: …) i e quan és la penúltima lletra: … .

En el lexema del mot

Quan trobam la e neutra en el lexema d’una paraula en cercarem una altra de la mateixa família en què la vocal aparegui en posició tònica: … .

En general

De vegades ens pot servir d’ajuda mirar el castellà (amenaça = amenaza, gavardina = gabardina, etc.), tot i que cal tenir en compte les divergències que presenten totes dues llengües (... = albaricoque, ... = embajada)

Formes verbals

S’escriu la mateixa vocal que apareix en la 3a persona del singular del present d’indicatiu: … .

En els verbs jeure, treure, néixer i fer (i derivats) s’utilitza la vocal ... en les formes en què l’arrel és tònica (…), mentre que s’usa la … quan l’arrel és àtona (…).

2 Coneix la llengua Ortografia

Escriptura de les vocals o, u en posició àtona

10 Forma el plural de les paraules següents. Trineu, guix, europeu, cas, complex, virus, braç, ritu, ferro, cartutx, emperadriu, monjo, número, fax, feliç, greix, autobús, assidu, despatx, focus, detectiu.

11 Completa les paraules en el quadren amb o o u. Justifica la grafia que has escrit amb un derivat que tengui el so en posició tònica. m…lí f…mador men…rquí m…ntanya m…rada f…rner b…ssejar f…llaraca d…tzena b…queta d…resa cl…enda p…rtal p…rificar f…scor g…stós

12 Aquestes famílies de paraules alternen la o i la u en el lexema. Completa-les.

– B…ca, b…cal, b…queta, ab…car, b…cana.

– Tít…l, subtit…lar, tit…lació, subtít…l, tit…lar.

– C…rba, c…rvatura, enc…rbar, c…rvilini, c…rbat.

– D…blar, d…plicar, d…blegar, d…blatge, d…plex.

– Pl…ma, pl…mall, pl…mífer, pl…mí, pl…matge.

13 Conjuga el present d’indicatiu dels verbs sortir, poder i tossir

14 Escriu una paraula sinònima de cada una d’aquestes. Totes difereixen del castellà pel que fa a l’escriptura de les vocals.

15 Posa exemples d’ús de la o, u àtones en aquestes regles ortogràfiques.

Els mots acabats en s, ç, x, ix, tx formen el plural afegint -os: … . En canvi, els mots acabats en u afegeixen només -s: … . Compte amb els noms invariables com ara globus, cactus.

Noms i adjectius

Si hi ha una u en el lexema d’una paraula, se n’ha de cercar una altra de la mateixa família en què la vocal aparegui en posició tònica: … .

Algunes famílies lèxiques alternen una o en la paraula primitiva amb una u en el cultisme, és a dir, forma original del llatí (boca / … ).

S’esriu la mateixa vocal que apareix en la 3a persona del singular del present d’indicatiu, perquè presenta la vocal tònica:

Els verbs cosir, collir, sortir, escopir i tossir (i derivats) empren la … quan el radical és tònic: …, i la … quan és àton: …

Formes verbals

Els verbs poder i voler es conjuguen amb o excepte les formes puc, vull, el present de subjuntiu (…) i l’imperatiu (…).

L’ús de o, u en català i en castellà és molt semblant (comerç = comercio, comunitat = comunidad, etc.), però hem de tenir en compte que de vegades hi ha divergències: ... = correo, ... = aburrirse).

3

Coneix la literatura Educació literària

El Realisme. Narcís Oller i Àngel Guimerà

El Realisme

El Realisme és un moviment artístic que es desenvolupa a Europa a partir de la segona meitat del segle xix. L’objectiu d’aquest corrent és reflectir la realitat de la manera més objectiva possible.

Aquest nou enfocament, tan allunyat de la pretensió romàntica de retratar el jo subjectiu, va influir no només en el llenguatge, sinó també en la construcció dels personatges —que deixaran de ser nostàlgics— i en els temes. A més, l’acció ja no se situa en el passat històric, sinó en la realitat més acostada a l’autor.

Autors realistes

Alguns noms destacats del Realisme europeu són Honoré de Balzac, Stendhal i Gustave Flaubert, en francès; Charles Dickens i T. S. Elliott en anglès; Fiódor Dostoievski i Lev Tolstoien rus, i Benito Pérez Galdós i Leopoldo Alas, Clarín, en castellà.

Autors que van conrear el Realisme en la nostra llengua són Marià Vayreda, Carles Bosch de la Trinxeria o Dolors Monserdà, i destaca, per damunt de tots, Narcís Oller.

Els escriptors s’interessen pels problemes que planteja la vida quotidiana, retraten la societat i analitzen els canvis que s’han produït en els costums i en les relacions socials arran de la revolució industrial (la desaparició de la societat rural i l’ascensió de la burgesia, classe a la qual pertanyen normalment els protagonistes).

El narrador és omniscient, és a dir, que sap tot el que fan i pensen els personatges, i té una intenció moralitzadora, per això els protagonistes esdevenen prototipus. Les descripcions són detallistes amb una adjectivació molt rica. Segons la classe social a què pertany, cada personatge presenta el registre lingüístic adequat, cosa que ajuda a augmentar la sensació de versemblança.

Narcís Oller

És considerat el màxim exponent de la novel·la realista a Catalunya. S’inicià en la literatura escrivint en castellà, però, gràcies a la coneixença d’Àngel Guimerà i d’Emili Vilanova, es decidí per fer-ho en català, llengua que ja no abandonarà mai.

Oller retrata la realitat que l’envolta: una societat marcada pel creixement econòmic, per l’expansió de la xarxa del ferrocarril, pel desenvolupament i el creixement dels pobles i de les ciutats que acullen la mà d’obra de les noves factories. Els protagonistes són famílies emprenedores que s’enriqueixen ràpidament i d’altres, ancorades en la riquesa rural, que n’experimenten el declivi econòmic.

Narcís Oller va escriure diverses obres de renom, com ara La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), La bogeria (1898), Vilaniu (1885), La febre d’or (1892), Pilar Prim (1906). El seu mèrit rau en el fet d’escriure novel·la amb un l’estil literari vàlid i d’acord amb l’època.

Àngel Guimerà

En la producció d’Àngel Guimerà (1845-1924) es pot observar l’evolució de l’estil romàntic al realista que va viure la producció literària del moment.

Trobaràs un quadre cronològic amb els autors més representatius de la nostra literatura en anayaeducacion.es

• Etapa romàntica. Les seves primeres obres teatrals s’inscriuen dins el gust romàntic: Gala Placídia, Judith de Welp, El fill del rei i Mar i cel. Les obres estan generalment escrites en vers i els personatges se situen en un marc històric llunyà. L’amor, vist com una força irresistible que determina la presa de decisions dels personatges, és el tema preferent.

ACTIVITATS

1 Llegeix aquest fragment de L’escanyapobres de Narcís Oller i respon les qüestions.

I, realment, la seva manera de viure era miserable i misteriosa alhora. No tenia ni una mala criada, ni un mosso per a les feines més grolleres de la seva indústria. Ell mateix ajudava a carregar i descarregar les saques de gra i de farina que entraven al magatzem; ell mateix escombrava amb una mala granera el boll de l’enrajolat, passava la rasadora a les mesures i omplia o buidava els cassals i la sitja. Espitregat i afanyós quan convenia, treballava fins a perdre l’alè; i, si havia d’eixir de casa, tancava la porta i s’enduia la clau a la butxaca.

Tota la seva habitació era l’estreta i fosca rebotiga que hi havia al fons del magatzem, aclari-

da només per un celobert esquifit i romàtic, ple de trastos vells, olles fumades i una ratera en la qual cada dia acabaven llur existència un parell de rates com a conills. Cada dissabte, a la tarda, omplia de fum aquell celobert. Els veïns esbrinaren que, llavors, bullia una calderada de farinetes, que l’endemà les escudellava en set plats de terrissa, i que en consumia un cada vespre.

—Es menja les sopes fredes —deien. I aquest era l’únic sopar de l’Oleguer.

Per al dinar estava aconduït a l’hostal de Sant Roc. Allí concorrien els pagesos més endarrerits, els carreters més jugadors; i l’Oleguer hi anava per bestreure’ls diners a ral per duro.

a) L’autor fa una valoració positiva del personatge? Quins arguments dona?

b) Què intenta demostrar l’autor en aquest text en relació al personatge que descriu?

c) Després de llegir les activitats que duu a terme el personatge, què pots deduir sobre la seva personalitat? Justifica cada tret amb un exemple extret del fragment.

d) Fixa’t en la descripció dels espais en què es mou el personatge. Què reflecteixen?

e) Quina d’aquestes característiques realistes apareix en el text? Justifica la resposta.

– Detallisme en les descripcions

– Plantejament de temes nous vinculats a la realitat que envolta l’escriptor: les activitats econòmiques que marquen el canvi cap a una societat capitalista

– Rebuig de la idealització i el to exaltat del llenguatge

– Esperit crític

f) Cerca el significat del mot escanyapobres i justifica amb una oració del text el títol de l’obra.

3 Coneix la literatura

Educació literària

ACTIVITATS

Escena IX

Saïd: Al veure-us, al sentir-vos...! Sols amb l’aire que moveu al passar, tota ma vida, tot el meu ser, cos i ànima, es desperta i sent vibrant, que mor i viu alhora! I amb goig i penes, i amb desigs i angúnies l’alè que heu respirat cerco i aspiro, i en ell m’ofego i m’hi rebolco l’ànima! I una onada potent, com la que arrenca del fons del mar les roques per llençar-les contra el sol, la lluna i les estrelles, una onada de sang, sospirs i besos, i bramuls de salvatge i clams de joia, i llàgrimes i queixes i harmonies, esqueixant-me al pujar trossos d’entranyes, a mos llavis acut, i en ells rebenta per a dir-vos, oh Blanca, que us estimo més que s’estima vostre Déu els àngels, més que s’estima ses hurís Mahoma, més que s’estimen tots els sers que alenen que tots els que han viscut i els que han de viure, esperits i mortals en cels i terres!

Àngel Guimerà. Mar i cel. Ed. 62.

Manelic: Marta! Ai, Marta...! Si jo no et puc matar, no, perquè t’estimo, Marta! T’estimo! I t’estimava des d’allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te. I t’he estimat encara més al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l’aigua dels cims a ajuntar-se amb l’aigua del mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d’amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m’atraus a mi; perquè et desitjo i t’estimo, Marta!

a) Quin tema comú plantegen els dos fragments?

b) Quina diferència formal hi ha entre els textos? Quina és la raó del canvi?

c) En quin àmbit es mou cada personatge? Raona la resposta.

d) Amb quines imatges expressa Guimerà el sentiment amorós?

e) Cerca exemples en el text que demostren la visió idealitzada de la dona i l’amor de Guimerà.

2 Llegeix aquests fragments de dues obres de Guimerà. Llegeix-los i respon les qüestions.

Àngel Guimerà. Terra baixa. Ed. 62.

Per acabar

COMPRÈN I APLICA

1 A partir de les dades següents, redacta una notícia amb titular, entradeta i cos. Cerca una imatge que acompanyi la notícia.

Qui?

Què? Quan? On? Com? Per què?

Un pagès.

Ha trobat una peça metàl·lica mig calcinada d’un avió al seu terreny. Dissabte passat.

A Campos. S’està investigant.

Hi ha diverses hipòtesis.

2 Anota el nom d’un estat on s’apliqui cada un d’aquests models de convivència lingüística.

– S’hi parlen diverses llengües i totes són oficials però una ho és a tot l’estat, les altres només al territori en què són llengua pròpia.

– S’hi parlen diverses llengües: una és oficial, i les altres són protegides tot i que no són oficials.

– S’hi parlen diverses llengües, n’hi ha una d’oficial, les altres no tenen cap reconeixement.

– S’hi parlen diverses llengües i totes tenen el mateix reconeixement.

3 Analitza sintàcticament els predicats d’aquestes oracions.

– N’Arnau atén amablement els clients a la botiga.

– Joana semblava amoïnada anit.

– Va contar al seu germà tres acudits divertidíssims.

– Vigilava el seu fill des del banc del parc.

4 Omple els buits amb les vocals adequades.

– No puc s...portar en un dia tan calor...s un ...ntrepà d’...mb...tit, sobretot si és de b...tifarra.

– Traça dues l...n...es amb aquest ret...lador en la cart...lina, a mod... de s...nefa.

– Amb tota segur...tat que la ...nfermera pot c...mplir de manera rig...rosa el seu tr...ball.

– Quan c...mpleixes una certa edat comproves que la j...ventut ha passat com un s...spir.

– Hem esc...llit aquests trofe...s per repartir en l’acte de cloenda.

En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.

5 Llegeix aquesta descripció de l’Oleguer, el protagonista de L’escanyapobres de Narcís Oller, i respon les qüestions.

Era altot i ossut, però magre i cappetit. Com a bon moreu, tenia negres els cabells, sempre arranats, i eren també negres les nines dels seus ulls, fredes i escorcolladores mentre escoltava, guspirejants o dolces quan la seva paraula ho requeria. Gairebé barbamec, tenia, no obstant, gruixudes celles, unides sobre el seu nas llarguet i cantellut. Però el que més caracteritzava aquella figura era la boca, tirada endavant com la del furó, amb els seus llavis tan prims i cenyits a l’os, que no podia badar-los sense fer l’efecte que ensenyava les dents per mossegar.

a) Es tracta d’un personatge agradable o desagradable? Justifica la resposta amb els adjectius que ho palesen.

b) A quin animal és comparat el personatge? Cerca una fotografia d’aquest animal i expressa amb les teves paraules el que ha volgut dir Oller amb aquesta comparació.

c) Quines característiques del Realisme apareixen en el text? Justifica la resposta.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

REFLEXIONA I VALORA

En les activitats 7, 8, 9 i 10 del desafiament hem elaborat mapes amb rutes literàries en suport digital i hem augmentat el glossari digital.

Reflexiona sobre el teu treball i emplena la graella. Després comparteix-la en grup.

Aspectes

He contribuït a l’elaboració del mapa literari.

He col·laborat en l’ús de les eines informàtiques.

He ajudat a compartir les rutes literàries creades a través de xarxes socials.

He incorporat paraules al glossari digital.

Totalment aconseguit Bastant aconseguit Aconseguit Gairebé aconseguit

POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES

Realitza l’autoavaluació competencial inclosa en anayaeducacion.es

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

DOSSIER D’APRENENTATGE

ANAM DE RUTA LITERÀRIA

Reflexiona i difon

De segur que després d’haver realitzat aquest desafiament teniu molt més clar el concepte de ruta literària i la seva aplicació en el món educatiu, ja que ajuden a conèixer autors i autores cabdals de la nostra llengua. Després d’haver creat diverses rutes heu pogut entendre millor algunes d’aquestes obres i heu tengut l’oportunitat de conèixer espais i entorns.

Amplia el treball

Una vegada hàgiu acabat el disseny de les rutes, us proposam que feu en grup alguna d’aquestes rutes i que creeu un llibre de viatges on recolliu fotografies, dibuixos, notes, reflexions... sobre la ruta. Així tendreu un record, tangible i personalitzat, de l’experiència.

Reflexiona

Recorda ara els passos més importants del treball que has realitzat, la teva tasca i la de la resta del grup.

Valora el treball en equip.

Avalua el producte final i el procés de difusió d’aquest.

REVISA LES TEVES COMPETÈNCIES

Planteja solucions als problemes que es detectin.

Fes propostes de millora.

Descarrega d’anayaeducacion.es la rúbrica de competències corresponent a aquest projecte. Indica-hi el nivell amb què creus que has acomplit cada destresa i arxiva-la en el teu dossier d’aprenentatge.

Competència Descriptor Nivell 4 Nivell 3 Nivell 2

Competència lingüistica

Llegeix amb autonomia obres seleccionades i comparteix les experiències de lectura relacionant el sentit de l’obra amb la pròpia experiència.

He cercat, seleccionat i contrastat informació de diverses fonts i l’he integrada en les meves notes i fotografies.

He cercat informació de diverses fonts i l’he integrada en les meves notes i fotografies.

He cercat informació en una única font i l’he integrada en les meves notes i fotografies.

Nivell 1

No he cercat informació.

Competència Descriptor Nivell 4 Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1

Realitza cerques en Internet atenent a criteris de validesa, qualitat, actualitat i fiabilitat, selecciona els resultats de manera crítica i els reutilitza.

Competència digital

Compartesc l’experiència de la lectura en suports diversos i relacion de manera extensa i detallada el sentit de l’obra amb la meva experiència biogràfica, lectora i cultural.

Compartesc l’experiència de la lectura en alguns suports i relacion de manera àmplia el sentit de l’obra amb la meva experiència biogràfica, lectora i cultural.

REVISA LA TEVA PLANIFICACIÓ DEL TREBALL

Compartesc l’experiència de la lectura en un suport i relacion de manera senzilla el sentit de l’obra amb la meva experiència biogràfica, lectora i cultural.

Compartesc en escasses ocasions la meva experiència de lectura i gairebé mai relacion el sentit de l’obra amb la meva experiència biogràfica, lectora i cultural.

Descarrega d’anayaeducacion.es la llista de confrontació sobre la planificació de tasques, i emplena-la per autoavaluar la teva planificació del projecte.

Llista de confrontació: anàlisi del meu treball dins del grup

Descriptors

He visitat diferents espais culturals per conèixer altres autors i obres.

He aportat el meu punt de vista sobre els autors i les obres que considerava més interessants.

Percentatge Sí No

He ajudat el meu equip en la recopilació d’informació sobre l’autor i l’exposició a l’aula. 20%

He participat en el col·loqui aportant el meu punt de vista i argumentant les meves opinions.

He contribuït a la redacció dels continguts que acompanyen els llocs inclosos en les rutes.

M’he implicat en l’ús de les eines informàtiques que es requerien i he estat capaç, sol o amb l’ajuda de l’equip, de resoldre alguns entrebancs.

En la reflexió posterior al treball he plantejat propostes de millora.

He afegit vocabulari al glossari digital.

REVISA EL TREBALL EN EQUIP

Descarrega d’anayaeducacion.es l’escala de coavaluació del treball en equip i avalua els diferents passos del procés que heu realitzat en grup. Cada component respondrà aquestes qüestions i el resultat serà la vostra coavaluació.

Aspectes

La tasca i el rol de cada membre del grup ha estat important i necessari per al projecte d’investigació.

La comunicació ha estat fluïda; hem compartit les idees de manera clara i respectuosa.

Hem col·laborat per assolir el desafiament proposat i elaborar els productes demanats.

Hem fet una difusió adequada de les mesures i els consells per a la sostenibilitat.

©DEMO VALENCIANO

© GRUPO ANAYA, S.A., 2023 - C/ Valentín Beatro, 21 - 28037 Madrid.

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells qui reproduïssin, plagiassin, distribuïssin o comunicassin públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.