Operació món: Coneixement del Medi 3º. Ciències de la naturalesa. Illes Balears (demo)

Què aprendrem?

ARI

ISCIPLIN

SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ

INTERD

ODS

PÀG.

1

Feim ciència!

2

Coneixem els éssers vius!

8

24

• Situació d’aprenentatge: A partir d’una nina que pregunta moltes coses, es treballarà el sentit que té la investigació (ens feim preguntes).

• Objectiu en acció: Dissenyam la nostra investigació científica!

• Situació d’aprenentatge: A partir de l’afecte que sent un nin pels animals, s’evidenciarà que l’empatia que sentim cap a distintes espècies influeix en les nostres accions.

• Objectiu en acció: Preparam un cartell sobre una planta en perill d’extinció per ajudar la gent a entendre la importància que tenen.

Educació de qualitat

Vida d’ecosistemes terrestres

REPÀS TRIMESTRE 1 STEAM: Stephanie Kwolek

3 4

D escobrim que som animals

Cuidam la naturalesa!

44

58

• Situació d’aprenentatge: A partir d’una nina que vol transformar-se en un animal per tenir superpoders, es descobriran les característiques dels animals que els permeten viure en entorns diferents.

• Objectiu en acció: Investigam els «superpoders» que tenen els animals i dibuixam un còmic sobre un.

Vida submarina

• Situació d’aprenentatge: Un nin ha decidit entretenir-se col·locant les peces d’un dòmino, fet que permetrà generar una imatge senzilla en què uns elements estan molt relacionats amb uns altres.

• Objectiu en acció: Cream un mural que expliqui un ecosistema real i com podem conservar-lo.

Vida d’ecosistemes terrestres

REPÀS TRIMESTRE 2 STEAM: Maria Sibylla Merian

5

E xperimentam amb la matèria i l’energia!

6

Feim projectes!

76

92

• Situació d’aprenentatge: A partir de la curiositat d’una nina per saber com funcionen les seves juguetes, es treballaran els conceptes de «matèria», «energia» i «màquina» que l’alumnat ja té a partir de la seva experiència.

• Objectiu en acció: Investigam una de les nostres juguetes preferides per descobrir de què està feta i com funciona.

• Situació d’aprenentatge: Un nin decideix fer les seves pròpies juguetes amb material reciclat, fet que conscienciarà els nins i les nines que, probablement, ja duen a terme els seus projectes sense saber-ho.

• Objectiu en acció: Desenvoluparem els nostres projectes i els mostrarem en una fira.

REPÀS TRIMESTRE 3 STEAM: Beulah Louise Henry

Ciutats sostenibles

Educació de qualitat

SABERS PER APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR • El mètode científic • Les preguntes científiques • La recerca d’informació • Les hipòtesis i la seva comprovació • Les conclusions i la seva comunicació • El pensament computacional Activitats per treballar competències • Preguntes i més preguntes • • • • • •

Les característiques dels éssers vius Tipus d’éssers vius Les característiques de les plantes La nutrició en les plantes La relació i la reproducció de les plantes La classificació de les plantes

• • • • • •

Coses de balenes Que importants són les hipòtesis!

La meva professió: químic i zoòloga Analitz i trec conclusions Investigant a ca nostra: torres de galetes Mira com pens: resolent problemes en ciències naturals

Activitats per treballar competències • De quins «maons» estem fets els éssers vius?

• El cas dels insectes robòtics • La meva professió: microbiòloga • Mira com pens: planta, fabrica el teu aliment • Aplicam el mètode científic • Que importants són les plantes!

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Aprofitam o desaprofitam els aliments?: Conservar té bon gust

• • • •

Característiques generals dels animals Descripció i classificació dels invertebrats Descripció i classificació dels vertebrats Característiques i funcions vitals de l’ésser humà Activitats per treballar competències • Classificant al parc

• • • •

Els ecosistemes Utilitzam els ecosistemes Alteram els ecosistemes Protegim els ecosistemes

• • • •

Invertebrats a la peixateria La meva professió: especialista en biomimètica!

Robots o robots humanoides?

Mira com pens: Faig un diagrama de la funció de relació • Les etapes de la vida

Activitats per treballar competències • Tot està connectat • La meva professió: enginyera forestal i urbanista • No vull desaparèixer • Mira com pens: el codi sostenible

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Protegim la vida submarina: «Viatge» submarí

• La matèria • Els canvis físics i químics • Els materials • L’energia • Les màquines • Els usos de les màquines Activitats per treballar competències • Els superpoders dels líquids i dels gasos • • • • • •

Els invents Els projectes Pensar, dissenyar i planificar Realitzar, avaluar i difondre Faig el meu projecte pas a pas Faig un videojoc pas a pas

• • • •

Gel, aigua líquida i vapor La meva professió: inventor Les fonts d’energia i els vehicles Mira com pens: els codis per usar les màquines amb responsabilitat • Com hem canviat!

• Una màquina revolucionària!

Activitats per treballar competències • Operació taula perfecta • La barbacoa familiar • Els solucionadors • La meva professió: enginyera • Mira com pens: faig el meu projecte pas a pas • Mira com pens: faig un videojoc pas a pas

PROJECTE INTERDISCIPLINARI · El que el temps ens ha deixat: El passat ens importa

Així és el teu llibre

Per a què serveix el que aprenc?

ODS

Cada unitat proposa una situació d’aprenentatge i un objectiu per al final d’aquesta.

4

Cuidam la naturalesa!

15 15

A la meva padrina, li encanta el dòmino. A mi m’avorreix un poc, la veritat, de manera que m’entretenc posant les peces plantades en fila. Després, empeny la primera peça i totes les altres cauen una darrere de l’altra!

La meva padrina diu que això és el que passa amb els éssers vius del planeta: quan una peça d’un ecosistema cau, tot l’ecosistema cau també, peça a peça.

Com ho veus?

Heu jugat alguna vegada a posar peces de dòmino plantades en fila?

Què passa si copejam una peça?

A què es pot referir la padrina d’en Mateu quan parla dels éssers vius del planeta?

Per què creis que hi ha espècies que desapareixen?

La dada A la naturalesa tots els éssers vius depenen els uns dels altres.

Els esquirols viuen als arbres, els taurons s’alimenten de foques…

Per a aquesta unitat...

Objectiu en acció

U4

Cream un mural en què explicam com és un ecosistema real i com podem conservar-lo.

Segueix el fil!

56 Les relacions a l’ecosistema

Utilitzam els ecosistemes

1

2

On viuen els éssers vius?

Les persones formam part dels ecosistemes

Les relacions alimentàries en els ecosiste-

el fil!que tenen relació amb la mes són aquelles Segueix forma en què els éssers vius obtenen l’aliment.

U3 Un animal més... ... però un poc especial

La nostra funció de relació

– Vista. Amb els ulls percebem llum i imatges.

– Oïda. Amb les orelles detectam sons.

– Tacte. Amb la pell captam el contacte amb els objectes, si són rugosos, si estan freds o calents...

Sí Sí

Esquelet

Nyus

Els fruits serviran d’aliment a altres animals. En menjar-se els fruits, els animals dispersen les llavors.

Acàcies

Com veus, els éssers vius estan relacionats entre si i amb el medi en què habiten.

Herbes

C

No

U4

Fixa’t en l’exemple i fes un diagrama per representar la funció de relació en una persona que prova aliments amb el gust i posa cara alegre o de desaprovació seCadena alimentària gons si li agraden o no.

c) ... fossis capaç de captar canvis en el medi. d) ... produïssis moviments en rebre instruccions del cervell.

Gaseles

Zebres

Un ecosistema és el conjunt format pels éssers vius, el medi on habiten i les relacions que s’estableixen entre tots aquests elements.

2 Observa la imatge de la cadena alimentària d’aquesta pàgina i digues com seria la relació alimentària entre els éssers vius següents.

... components inerts (el medi on viuen)...

Aire

Sol

a) Àguila, insecte, planta, sargantana. b) Algues, plàncton, sardina, pingüí.

Utilitzam els ecosistemes

1 Observa la imatge i respon les preguntes.

3 Digues de quin tipus són les relacions següents.

a) Anomena els éssers vius d’aquest ecosistema.

b) Anomena les característiques del lloc.

Aigua

c) Digues dues relacions que observes entre els éssers vius d’aquest ecosistema.

... i per les relacions que s’estableixen entre tots aquests elements.

b) Les formigues viuen en comunitats grans a) Anomena els éssers vius d’aquest ecosistema. anomenades formiguers i es reparteixen b) Anomena les característiques del lloc. c) Digues dues relacions observes entre elsl’aliment. la feina perque aconseguir Terra

1 Observa la imatge i respon les preguntes.

58

a) El teuladí comú i el teuladí moliner cerquen llocs semblants on fer els nius. b) Les formigues viuen en comunitats grans anomenades formiguers i es reparteixen

Terra

d) Digues dues relacions que observes entre alguns éssers vius i el medi en què habiten.

2

la feina per aconseguir l’aliment.

Aigua

Les persones formam part dels ecosistemes

d) Digues dues relacions que observes entre alguns éssers vius i el medi en què habiten.

58

... i per les relacions que s’estableixen entre tots aquests elements.

E

ADOLESCÈNCIA INFÀNCIA

LACTÀNCIA

VELLESA

MADURESA

1 Indica al quadern amb quina foto va cada cartell.

3

El nostre cos està ja desenvolupat i canvia poc. És una etapa llarga en què continuam aprenent, agafam experiència i podem tenir fills o filles.

El nostre cos acusa el pas dels anys i torna a canviar.

Oferim experiència i coneixement i gaudim del contacte amb altres persones.

2 Posa un títol a cada fotografia i ordena-ho tot.

5

Pren nota!

El nostre cos també té característiques molt especials que ens permeten viure.

55

Per representar les relacions alimentàries s’utilitzen les cadenes alimentàries, que són esquemes en què s’indica, amb fletxes, qui es menja a qui.

Cooperació

alimentàries, que són esquemes en què s’indica, amb

En l’esquema,

ts A c t iv i t a l s ncia compete ques

que és menjat.

Relacions no alimentàries

Cooperació

Competència

Alteram els ecosistemes

Les gaseles i les zebres competeixen per utilitzar el mateix recurs limitat en el seu medi: l’aigua.

prendre

les seves flors, i el colibrí es beneficia de la planta perquè li proporciona aliment.

3

b) Algues, plàncton, sardina, pingüí.

beneficia del colibrí perquè pol·linitza les seves flors, i el colibrí es beneficia de la planta perquè li proporciona aliment.

seu medi: l’aigua.

Quins danys ocasionam als ecosistemes?

a) El teuladí comú i el teuladí moliner cerquen llocs semblants on fer els nius. b) Les formigues viuen en comunitats grans anomenades formiguers i es reparteixen la feina per aconseguir l’aliment.

59

a!

Pren not

fent tas

Pe r a Protegim res... oels motivad ecosistemes

La planta es beneficia del colibrí perquè pol·linitza

3 Digues de quin tipus són les relacions se59 güents.

éssers vius d’aquest ecosistema.

4

fletxes, qui es l’exemple de la imatge: la planta serveix menja a qui.

En l’esquema, la fletxa apunta

• Les relacions de competència es produeixen quan dos éssers vius utilitzen un mateix recurs, que pot ser un aliment, però també l’aigua, el sòl, un refugi on viure, etc.

nt, continua creixe El nostre cos i acaba de canvia molt feim més ar-se. Ens desenvolup ons ts. Les relaci independen tants. molt impor socials són

D

U4

b) ... transportassis instruccions des del cervell fins a la resta del cos.

ràpidament

familiar, que ens cuida. Ens surten les dents definitives.

a) ... t’encarregassis de processar informació i enviar instruccions al cos.

l’ésser viu que Els éssers vius també estableixen un altre tipus menja, i l’altre éssers vius també estableixen un altre tipus de relacions. Les més importantsEls són les de extrem de la fletxa competència i les de cooperació. de relacions. Les més importants són les de està al costat del

• Les relacions de cooperació es donen entre dos organismes que es beneficien l’un a l’altre.

Creixem molt i aprenem

2 del contacte amb el nostre grup

4 Indica al quadern quina part del cos series si...

ELS COMPR

No

d’aliment Observa l’exemple de la imatge: la planta serveix al llagost; aquest serveix d’aliment al d’aliment al llagost; aquest serveix d’aliment al ratolí; aquest, al llangardaix, i aquest, a l’àguila. ratolí; aquest, al llangardaix, i aquest, a l’àguila.

Relacions no alimentàries

penes hi veim i No caminam, a nostra atencions de la depenem de les i creixem de pressa. família. Mamam de llet.

Ens surten les dents

A

Relacions la fletxa apunta Les gaseles i lesno alimentàries l’ésser viu que menja, i l’altre zebres competeixen extrem de la fletxa competència i les de cooperació. està al costat del per utilitzar el mateix formen en fruits. que és menjat.

• Les relacions de competència es produeixen Nyus √ Els fruits serviran d’aliment a altres animals.

En La planta es a) Àguila, insecte, planta, sargantana. recurs limitat enéssers el vius utilitzen un mateix recurs, quan dos menjar-se els fruits, els animals dispersen les que pot ser un aliment, però també l’aigua, el beneficia del colibrí Acàcies seu medi: l’aigua. llavors. b) Algues, plàncton, sardina, pingüí. Herbes sòl, un refugi on viure, etc.

Relacions no alimentàries perquè pol·linitza • Les relacions de cooperació es donen entre dos organismes que es beneficien l’un a l’altre.

3ComDigues de quin tipus són les relacions seGaseles les seves flors, i el veus, els éssers vius estan relacionats entre si i amb el medi en què habiten.

Cooperació Zebres Competència güents. colibrí es beneficia 2 Observa la imatge de la cadena alimentària d’aquesta pàgina i digues com Un ecosistema és el conjunt format pels éssers vius, el deseria la plantaLes perquè ... components inerts gaseles i les la relació alimentària entre els éssers vius medi i les relacionscomú que s’estableixen a)on habiten El teuladí i el entre teuladí moliner (el medi on viuen)... zebres competeixen li proporciona següents. tots aquests elements. per utilitzar el mateix cerquen llocs semblants on ferAireels nius.

Sol La planta es a) Àguila, insecte, planta, sargantana. aliment. recurs limitat en el Les plantes depenen dels insectes perquè el pol·len arribi a les seves flors i aquestes es transformen en fruits.

1

Quin embull! Demà s’inaugura l’exposició «Les etapes de la vida» i algú ha mesclat les fotografies, els cartells i els títols. Podries ajudar-nos a arreglar aquest desastre?

B

El preu és bo?

Tenen els pantalons que vull?

Trii botiga

en els ecosistemes són aquelles alimentàries que tenen relació amb la s’utilitzen forma en què els éssers vius obtenen l’aliles cadenes

Competència

Exemple

2 Observa la imatge de la cadena alimen√ Els animals√herbívors s’alimenten de plantes i també necessiten aire i aigua. tària d’aquesta pàgina i digues com seria ... els éssers vius... √ fabriquen el seu √ Les plantes aliment a partir llum solar, i substàncies minerals. √ aigua laderelació alimentària entre els éssers vius √ Les plantes depenen dels insectes perquè el pol·len arribi√ a les seves flors i aquestes es transsegüents. ... els éssers vius...

Un diagrama és un esquema que ens permet representar, per mitjà de requadres, textos i fletxes, processos amb diverses etapes i diverses possibilitats. Per exemple:

Les relacions que s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema són de dos tipus: lesrelacions aliLes alimentàries Per representar mentàries i les no alimentàries. les relacions

Les relacions alimentàries en els ecosistement. mes són aquelles que tenen relació amb la forma en què els éssers vius obtenen l’aliment.

Observa

Les etapes de la vida Nervis

pens Mira com

Les relacions a l’ecosistema

Relacions alimentàries

Quan naixem, estam poc desenvolupats i ens alimentam mamant la llet materna.

Músculs

Faig un diagrama de la funció de relació

Les relacions a l’ecosistema Relacions

Els éssers vius depenem els uns dels altres, i també del medi en què habitam i de les condicions que presenta (la temperatura, l’aigua, el tipus de sòl, etc.).

Som vivípars, perquè les nostres cries es desenvolupen a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que neixen. Aquest procés s’anomena gestació o embaràs i dura uns nou mesos.

Aparell locomotor

Cervell

• Reaccionam. Els nostres músculs reben les ordres del sistema nerviós i reaccionen produint moviments. Els músculs que estan units a l’esquelet formen l’aparell locomotor, que ens permet caminar, saltar, agafar, ballar, etc.

Relacions no alimentàries Cadena alimentària alimentàries

• Les relacions de cooperació es donen entre Els éssers també del medi en què habitam i de les condicions que presenta (la dos organismes que es beneficien l’un a l’altre.

Formam part d’un ecosistema temperatura, l’aigua, el tipus de sòl, etc.).

Sistema nerviós

– Gust i olfacte. Amb la llengua notam les substàncies que hi ha en els aliments que prenem, i amb l’interior del nas, les que ens arriben per l’aire.

Les relacions que s’estableixen entre els éssers 54 vius d’un ecosistema són de dos tipus: les alimentàries i les no alimentàries.

Un ecosistema està format per...

Exemple

Els nostres aparells per a la funció de relació

• Processam la informació dels sentits amb el sistema nerviós: el cervell interpreta la informació i envia instruccions al cos a través dels nervis.

quan dos éssers vius utilitzen un mateix recurs, Els animals, les1plantes i la resta d’éssers vius Un ecosistema no poden viure aïllats. i viuen es necessitenperò també l’aigua, està format que pot ser Conviuen un On aliment, el per... els els uns als altres. éssers vius? sòl, un refugi on viure, etc.

Com altres animals, els humans tenim cries que anomenam filles i fills. L’aparell reproductor és l’encarregat d’aquesta funció.

Sentits

• Captam canvis en el medi amb els nostres sentits:

En l’esquema, la fletxa apunta l’ésser viu que Els éssers vius també estableixen un altre tipus Descobrim sabersmenja, bàsics i l’altre de1 relacions. Les més importants són les de extrem de la fletxa a través de la situació competència les de Oni viuen elscooperació. està al costat del d’aprenentatge. éssers vius? que és menjat.

• Les relacions de competència es produeixen

Els animals herbívors s’alimenten de plantes i també necessiten aire i aigua.

Així ens reproduïm

Com altres animals, els éssers humans:

Relacions no alimentàries

ol

Cuidam els ecosistemes.

Som sostenibles

4

Observa l’exemple de la imatge: la planta serveix d’aliment al llagost; aquest serveix d’aliment al ratolí; aquest, al llangardaix, i aquest, a l’àguila.

Les plantes fabriquen el seu aliment a partir de llum solar, aigua i substàncies minerals.

4

Quins danys ocasionam als ecosistemes?

57

Per representar les relacions alimentàries s’utilitzen les cadenes alimentàries, que són esquemes en què s’indica, amb fletxes, qui es menja a qui.

Relacions alimentàries

no poden viure aïllats. Conviuen i es necessiten uns als altres.els uns dels altres, i vius els depenem

Protegim els ecosistemes

3

Cadena alimentària

Les relacions que s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema són de dos tipus: les alimentàries i les no alimentàries.

Els animals, les plantes i la resta d’éssers vius Formam part d’un ecosistema

Alteram els ecosistemes

Els ecosistemes

4

59

Cuidam els ecosistemes.

Som sostenibles

57

R E P À S

I per a cada trimestre...

1

2

Descobreix els éssers vius que menteixen i escriu, al quadern, qui hauria de dir cada oració.

Descobreix l’intrús que s’ha colat a cada grup i raona la resposta.

A

Vivípar

Sistema nerviós

Reproducció

Músculs

Ca

D Som un vertebrat, tenc aletes i respir per brànquies.

Truita

Els habitants de la zona pròxima al parc han llegit altres notícies. Indica al quadern la que creus que és certa.

Cor E Vasos sanguinis

Vertebrat

Columna vertebral Brànquies

Circulació Esòfag

Gallina

a) És possible recuperar el parc per mitjà de la repoblació amb arbres i portant alguns animals al lloc.

3

Som un artròpode i tenc potes articulades.

C

b) Mai es recupera el parc després d’un incendi.

A la zona de la llacuna «Humida», hi viuen granotes, libèl·lules, herbes i agrons.

Completa al quadern la cadena alimentària següent amb aquests éssers vius.

D

Vegetació

Maria Sibylla Merian

pregunta si totes procedeixen d’erugues lletges i peludes, com els cucs de seda.

L’única manera d’esbrinar-ho és observant... Durant anys, estudia i dibuixa

Som un omnívor, menj plantes i animals.

les erugues, els capolls que formen i les Què passaria si desapareguessin totes les herbes?

papallones que en surten. Sembla una

Escaneja per escoltar el conte complet.

transformació màgica!

70

71

TRIMESTRE 2

4

PRES

Sta

Sabíeu que per a l’any 2050 els oceans tendran més plàstics que peixos?

Cada acció compta per cuidar la vida submarina!

N

Vos animau a construir un diorama creant les plantes i els animals aquàtics?

Parlau alt i clar intentant mirar el públic.

3 e

Feis el diorama.

Dibuixau, tallau i enganxau els peixos i les plantes que heu triat.

E A

Inventau un missatge per salvar la mar.

Anotau tot el que sapigueu sobre contaminació per plàstics.

n

i

g

Des

D ’A P R E N E N T A T G E

PR

5

O VA

CO

M

Com podeu fer els peixos que aniran en el diorama?

Com podeu fer les plantes?

Reuniu totes les idees que vos venguin al cap i posau-les en comú.

Decidiu com serà la vida submarina del vostre diorama.

Tes

Triau cada integrant del grup dos o tres animals i dues o tres plantes que vulgueu incloure en el diorama.

Tengueu en compte que han de ser animals i plantes que visquin davall de l’aigua i que alguns estiguin en perill

t

Què heu après?

Què més podeu fer per protegir l’oceà dels plàstics?

d’extinció.

73 72

Objecti D ’A P R E N E N T A T G E

Què he après?

u en acció

Què he après?

grup de quatre amics i amigues deci1 Si visquessis a l’època de les coves: i amigues deci-8 Un 8 Un grup de quatre amics deixen construir una corriola com la de a) Com construiries una roda? la imatge, però no es posen d’acord per I un cilindre per transportar pedres les feines que han de fer per conscom la de repartir deixen construir una b)corriola grans? truir-la. Pots ajudar-los?

2 Cerca informació i digues què varen inventar: d’acord per la imatge, però no es a)posen Llista de feines Graham Bell. b) Hedy Lamarr. b) I un cilindre per transportar pedres Dossier de fer per consles feines que han repartir c) Galileu. d) Ada Lovelace. grans? ajudar-los?

Pots truir-la. d’aprenentatge 3 Escriu aquest text al quadern, indica els errors i corregeix-los.

2 Cerca informació i digues què varen inventar:

1 Si visquessis a l’època de les coves: a) Com construiries una roda?

Activitats a) Graham Bell. competencials b) Hedy Lamarr.

La nostra funció de relació

Sentits Galileu.

Captam canvis en el medi amb els nostres sentits: … ic)per exercitar el

– Vista. Amb els ulls percebem llum id) imatges.

Ada

Lovelace.

Els nostres aparells per pensament computacional a la funció de relació

– Gust i olfacte. Amb la llengua notam les substàncies 4 que hi ha en els aliments que prenem, i amb l’interior Un animal més... ... però un poc especial del nas, les que ens arriben per l’aire.

2

Construir l’estructura que suportarà la 4 Què és una maqueta? corriola.

4

Aparell locomotor

5 6

pens Mira com

No em xerr amb el meu amic i amb la Comprovar-ne laa)funci meva amiga. onalitat. b) La pota de la taula coixeja.

Acoblar les pecesc) de tots els meus llapis junts.

Necessit latenir corri ola.

D O S S I E R

Aparell

tes, si són rugosos, si estan freds o calents...

un embolic... Els separaré.

nerviós locomotor músculs que estan units a l’esquelet formen l’aparell – Gust i olfacte. Amb la llengua notam les substàncies que hi ha en els aliments que prenem, i amb l’interior locomotor, que ens permet caminar, saltar, agafar, badel nas, les que ens arriben per l’aire.

• Processam la informació dels sentits amb el sistema llar, etc.

nerviós: el cervell interpreta la informació i envia instruccions al cos a través dels nervis.

c) La televisió.

p e n s reben les ordres del • Reaccionam. c o m músculs i r anostres M Els

Músculs Nervis

maqueta?

Què és 4 funció Faig un diagrama de la de una relació

sistema nerviós i reaccionen produint moviments. Els músculs que estan units a l’esquelet formen l’aparell locomotor, que ens permet caminar, saltar, agafar, ballar, etc.

U1

Què és el vostre projecte?

Per a què serveix? Com és?

Quines parts té? De quins materials està fet?

1

Argumentam

Comparam

Roda A continuació, lògica analitzarem com ha sortit el nostre projecte. Ompliu la roda Establim relacions a la cartolina que heu lògica següent causa-efecte Quins són els punts forts del projecte? I els punts dèbils? Com es podria millorar? Heu tengut algun problema en fer-lo?

S’assembla aquest projecte a alguna cosa que ja existeix? En què s’assembla? En què es diferencia?

• El personatge ratapinyada té unes quantes disfresses quan vola, si fas clic a damunt o quan està quiet.

No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, que està disponible a anayaeducacion.es.

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta

e) La màquina de vapor.

si has necessitat ajuda

f) La brúixola.

A la foto no es veuen bé les parts de la planta. Faré un dibuix amb les parts principals. Cerca una planta del teu entorn i dibuixa-la.

3

• El personatge pingüí es mou segons la direcció de les fletxes del teclat.

d) El microscopi.

104

de la planta. Faré un dibuix amb les parts principals. Cerca una planta del teu entorn i dibuixa-la.

mateix dibuix és lls de la nutrició en un Estudiar tots els apare dels aparells? ré. Coneixes el nom un embolic... Els separa

Cervell

preparat en el primer pas: Ja està tot a punt!

2

9 Crea una animació d’un personatge utilitzant Scracht que compleixi les característiques següents:

b) L’ordinador.

Coneixes el nom dels

1 Ara prepararem una fira per ensenyar els nostres projectes a altres persones.

Per a cada projecte que vulgueu mostrar,

els projectes que vulgueu mosuna cartolina i posau a la part ensenyar per fira una3 Col·locau que heu preprepararem les cartolines junt amb 1 Arapreparau trar superior el nom del projecte i qui hi heu parat sobre les taules de la classe (els fet feina. digitals es poden mostrar en un persones. a altres projectes projectes nostres els ordinador o en una tauleta tàctil). Passejau A continuació, analitzarem com ha 2 per l’aula i... gaudiu! el nostre projecte. Ompliu la roda mostrar, vulgueu que projecte cada a Persortit lògica següent a la cartolina que heu i posau a la part preparau una cartolina Identificam superior el nom del projecte i qui hi heu fet feina.

4

d) Necessit protegir-me del sol.

pens Mira com

TIU U6 OBJEC IÓ AT I UC C EN OBJEC IÓ C EN AC científica investigació científica investigació Dissenyam la nostrala nostra Dissenyam

2

Comprovar-ne la6 Què és fer un pressupost? funci onalitat.

7 Digues en què creus que han millorat la vida de les persones els invents següents: Fer un U 1 manual d’ins truccions. a) El telèfon mòbil.

Resolent problemes en ciències naturals primer pas • Processam la informació dels sentits amb elPer sistema fer un projecte, el Resolent problemes naturals arà en ciències cost Ent ens ciències naturals utilitzem molt les eines del pensament La nostra funció de relació -nos quan nerviós: el cervell interpreta la informació i envia instejarCervell plan és En ciències naturals utilitzem pensament Com altres animals, els éssers humans: s què volemmolt les eines delMúsculs computacional. r-no truccions al cos a través dels nervis.

Sentits • Captam canvis en el medi amb els nostres sentits: i després pregunta computacional.

Indica quina tècnica de pensament computacional ha utilitzat és m, Nervis ifica plan – Vista. Amb els ulls percebem llum i imatges.

Indica quina tècnica de pensament computacional ha utilitzat científica per solucionar els problemes.

Finalment,aquesta nostres aparells per • Reaccionam.

Els nostres músculs reben lesElsordres del icar. fabr – Oïda. Amb les orelles detectam sons. a la funció de relació sat. per solucionar hem pen aquesta científica els problemes. mateix dibuix és sistema– Tacte. nerviós i captam reaccionen produint moviments.

Els ixam el que Amb la pell el contacte amb els objecde la nutrició en un a dir, dibu Estudiar tots els aparells Esquelet Sistema A la foto no es veuen bé les parts aparells?

Comprovar-ne la funcionalita t.

Acoblar les peces de la corriola.

Comprovar-ne la funcionalita t.

Fer un manual d’instruccio ns.

el primer pas Per fer un projecte, ens costarà és plantejar-nos quant -nos què volem i després preguntar , planificam, és fabricar. Finalment hem pensat. a dir, dibuixam el que

Triar els materials.

5 Com resoldries aquests problemes?

3 Escriu aquest text al quadern, indica els

– Tacte. Amb la pell captam el contacte amb els objecSistema i corregeix-los. tes, si són rugosos, si estan freds o errors calents... nerviós

3

4

1

3

– Oïda. Amb les orelles detectam sons.

Triar els materials.

Construir l’estructura que suportarà la corriola.

5

Llis ta de fein es

Com altres animals, els éssers humans:

1

2

6

D O S S I E R

Un animal més... ... però un poc especial

•

E IX

Mak

DISS

NY

En grup, feis una pluja d’idees sobre:

4

RU

r

2

n

k

Thi

Projecte interdisciplinari Per integrar amb un objectiu comú les diferents àrees del coneixement.

g

CONS

T

1

PE

SA

Avaluació

Preparau una conferència per ensenyar els vostres diorames.

Explicareu als qui vos visiten quins éssers vius hi ha en els diorames i per què els heu triat, i contareu que voleu salvar la mar.

«VIATGE» SUBMARÍ QU MAR

Àudio

e

Protegim la vida submarina:

TES JEC PRO QUE N E

Desenvolupament del pensament

TA

DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

ODS

EN

Repàs trimestral Amb activitats lúdiques.

T R I M E S T R E

riosa. Li encanten les papallones, i es

G

Aprenentatge lúdic

2

Maria és molt observadora i molt cu-

Som vertebrat, tenc closca i respir per pulmons.

TIC

Espai STEAM Descobreix una científica resolent un misteri.

Ecosistemes

Agricultura

E

F

Educació emocional

Reciclatge

Recursos naturals

Maria Sibylla Merian va ser una naturalista, exploradora i pintora que va saber unir l’art amb la ciència a través de làmines precioses amb les quals va donar a conèixer espècies noves d’insectes i de plantes.

Som un cnidari i tenc tentacles verinosos.

Aprenentatge cooperatiu Contaminació

Residus

sTEA M U n a c i e n t í f i c a d e c o n t e

Herba

Som carnívor, com altres animals.

Associa cada paraula amb una imatge segons el que t’inspiren.

al parc L’incendi declarat ahir moltes El Bosquet ha danyat les hectàrees i s’han perdut que hi plantes i els animals habitaven.

Aletes

Nutrició

B

Fixa’t en la notícia següent.

C Oxigen Pulmons

Ou

Sentits

Som herbívor, menj plantes.

5

4

B

A

Icones

o si no has sabut respondre-la

Identificam

après?

Com ho he après?

1 Segur que, en estudiar la unitat, hi haurà coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat un poc més. Escriu en el dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i per què.

Sí Sí

Trii botiga

Trii botiga

Sí

Tenen els pantalons que vull?

El preu és bo?

ELS COMPR

Sí

El preu ésNobo?

2 Demana als components del teu equip que t’avaluin de l’1 al 10 en com has treballat en equip (si has tengut en compte les opinions dels altres, si has respectat els torns de paraula, etc.).

4

Argumentam

6

vell fins a la resta del

cos. sol. protegir-me d) Necessit b) del ... transportassis insc) ... fossis capaç de cap-

• El personatge pingüí es mou segons la direcció de les fletxes del teclat. computacional serveixen

7 Digues en què creus que han millorat la c) invents ... fossis capaç de capsegüents: vida de les persones els

d) El microscopi.

tar canvis en el medi. Radioactiu Inflamable

d) ... produïssis moviments en rebre instruccions del cervell.

Compara

S’assembla aquest alguna cosa que ja ex s’assembla? En què e

2

Per què aquest projecte és així i no d’una altra manera?

Quines altres idees teníeu i per què no les heu triades?

Pren nota!

personatge ratapinyada té unes quan• El Les tècniques de pensament

des del cerper resoldre a daclic fas si un vola, en Hetruccions de posar els adhesius.

Quin és el símbol tes també Per dissoldrequan una substància líquid, he de disfresses ... produïssis movi- pressupost? fer un Quèd)és problemes científics. ments en rebre insvell fins a la resta del que correspon a cada pot?

Usar-les ensseguir genial! aquests passos. Ajuda’m a ordenar-los: truccions del cervell. està quiet. o•vaquan munt Remoure-ho. cos. tar canvis en el medi.

c) La televisió.

3

1

105

Establim relacions causa-efecte

• Posar la substància a l’aigua.

i enviarllapis instruccions junts. meus al cos.

?

Roda lògica

Quins són els punts forts del projecte? I els punts dèbils? Com es podria millorar? Heu tengut algun problema en fer-lo?

a) ... t’encarregassis de• Introduir-hi una cullereta.

b) ... transportassistenir instots els c) Necessit truccions des del cer-

Fixa’t en l’exemple i fes un diagrama per representar a) El telèfon mòbil. la funció de relació en una persona que prova aliments amb el gust i posa cara alegre o de desaprovació seb) L’ordinador. gons si li agraden o no.

50

següents:

del seu pot.

Ajuda’m a col·locar aquests arbres segons la seqüència que es repeteix cada any.

No Tenen No els pantalons Fixa’t en l’exemple i fes un diagrama per representar que vull?

No

Inflamable

Tòxic

informació de la taula coixeja. pota b) Laprocessar i enviar instruccions processar informació al cos.

la funció de relació en una persona que prova aliments amb el gust i posa cara alegre o de desaprovació segons si li agraden o no.

50

a) ... t’encarregassis de ELS COMPR

Radioactiu

Què és el vostre projecte?

Per què Per a què serveix? Com és? ... ...

Quines parts té? De quins ... ... materials està fet? ... ...

El que més m’ha costat aprendre

pens Mira com

part del cos series si...

3 Col·locau els proje trar junt amb les c parat sobre les t projectes digitals ordinador o en una per l’aula i... gaud

Per què aquest projecte és així i no d’una altra manera?

Quines altres idees teníeu i per què no les heu triades?

Esquelet

resoldries aquests problemes?

Com represen5 permet Un diagrama és un esquema que ens utilitzant una Crea 9 substància He de posar els adhesius. Quin és el símbol Per dissoldre una en un líquid, he de animació d’un personatge Faig un diagrama de la funció de relació tar, per mitjà de requadres, textos i fletxes, processos correspon a cada pot? aquests passos. Ajuda’m a ordenar-los: la•seguir i amb amic meu em xerr amb el No a) 4 que Indica al quadern quina Un diagrama és un esquema que ens permet represenRemoure-ho. amb diverses etapes i diverses possibilitats. Per exemple: Scracht que compleixi les característiques tar, per mitjà de requadres, textos i fletxes, processos aigua en un tassó.

4 Indica al quadern quina part del cos series si... •• Agafar amb diverses etapes i diverses possibilitats. Per exemple: meva amiga.

Agafar la substància

preparat en el pr punt!

• Agafar 21 aigua en un tassó.

el teu àlbum de fotos d’aquesta completar No oblidis • Agafar la substància Tòxic que del seudisponible pot. a anayaeducacion.es. està unitat, • Introduir-hi una cullereta.

• Posar la substància a l’aigua.

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

Ajuda’m a col·locar aquests arbres segons la seqüència que es repeteix cada any. si has sabut la resposta

après?

Com ho he après?

1 Segur que, en estudiar la unitat, hi haurà coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat un poc més. Escriu en el dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i per què.

2 Demana als components del teu equip que t’avaluin has

El que mé costat ap ... ...

Així és el teu projecte digital

Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos.

Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.

2 Quants d’éssers diferents!

Tots coneixem alguns animals i plantes, però hi ha moltíssims més tipus d’éssers vius convivint al planeta.

Necessitam classificar

Com hi accedeixes?

A la Terra hi ha milions d’éssers vius diferents.

Per estudiar-los, els científics i les científiques necessiten classificar-los.

Els éssers vius

La classificació dels éssers vius

Molts dels éssers vius que coneixes s’inclouen en dos plantes i els animals. Però, a més d’aquests, hi ha altre vius. Éssers vius Les plantes

Classificar els éssers vius és agrupar-los segons les seves característiques, posant en el mateix grup els que més s’assemblen.

Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.

Per classificar s’han de triar bé les característiques en què ens fixarem: • Algunes característiques són bones per classificar perquè reflecteixen un paregut vertader entre els éssers vius. Per exemple, si tenen esquelet intern o no; o si fan o no la fotosíntesi, etc.

• Altres característiques no són bones per classificar, ja que poden aparèixer en molts éssers vius molt diferents en realitat. Per exemple, el color. Una rosa, un bolet i un poriol poden ser de color vermell, però no s’assemblen en res. El mateix passa amb les ales: una àguila i una mosca tenen ales, però tampoc s’assemblen.

1 Quines coses classifiques a ca teva? Posa’n un exemple i explica per què et resulta útil.

2 Indica quines de les característiques següents et pareixen bones per classificar éssers vius. a) Guapos o lletjos. b) Aquàtics o terrestres. c) Amb una sola cèl·lula o amb moltes cèl·lules. d) Amb bona olor o amb mala olor. e) Amb plomes o amb escates.

28

Altres éssers vius

3 Quins dels objectes següents creus que s’utilitzen per classificar ocells quan s’observen a la naturalesa?

Prismàtics, microscopis, guies d’ocells, dibuixos dels ocells, gravadora, mapa, guia de plantes, termòmetre.

4 Cl gu gr am

5 Qu ve

Com és?

Una resposta global per a un entorn educatiu divers.

Intuïtiu Fàcil d’utilitzar per a tu.

Multidispositiu S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, tableta, smartphone...).

Descarregable Et permet treballar sense connexió a Internet i descarregar-ho en més d’un dispositiu.

Sincronitzable Els canvis que facis se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en els quals estiguis utilitzant-ho.

Universal

Què t’ofereix?

U2

Conté diversitat de recursos; és molt més que una reproducció del llibre en paper.

grans grups: les es grups d’éssers

Amb aquests recursos podràs:

Els animals

Exercitar activitats interactives Estudiar resums interactius, esquemes...

Aprendre àudios, vídeos, gameroom...

lassifica aquests éssers vius segons siuin plantes, animals o altres éssers vius: rumer, pi, lleopard, margalida, abella, manita, alga, blat, bacteri.

uè faries per classificar una planta silestre?

29

Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...

Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.

1

Feim ciència!

A la meva família diuen que som una pesada perquè sempre faig preguntes. De vegades es cansen de mi i no em contesten.

Això em molesta un munt! Quina culpa tenc jo que tot em paregui misteriós? La meva moixa, els meus pares cuinant... fins i tot els tests de la meva terrassa!

Ja m’agradaria a mi respondre sola totes les preguntes…

Com ho veus?

Alguna vegada vos heu sentit igual que n’Elisa?

Creis que podríeu fer alguna cosa per respondre vosaltres mateixos les preguntes que vos feis?

Per tal de cuidar el món en què vivim, creis que ens ajuda investigar com funciona?

La dada

Per a aquesta unitat...

Avui en dia, milions de persones en tot el món fan feina en la investigació científica.

Objec tiu en acció Dissenyam la nostra investigació científica!

El mètode científi c

Segueix el fil!

8

1 Com feim ciència?

Les pregun tes científi ques

2 Ens feim preguntes científiques

4

La recerca d’informació

Les hipòtesis i la seva comprovació

3

4

Cercam informació científica

Proposam respostes i les comprovam

Les conclusions i la seva comunicació

5 Analitzam les dades, treim conclusions i les comunicam

El pensament computacional

6 Un mètode per resoldre problemes

9

1 Com feim ciència?

En el nostre món hi ha molts misteris que no comprenem. Els científics i les científiques utilitzen un mètode que serveix per resoldre’ls. I el millor és que tu també pots usar-lo.

Passos del mètode científic

1

Cercam respostes El món que ens envolta està ple de misteris. I això ens duu a fer-nos preguntes de totes les classes: Per què existeix la nit? Què és més gran, la Lluna o el Sol? El meu ca veu les coses igual que jo? Per què tenc set de vegades?

Els científics i les científiques són les persones que cerquen respostes a les preguntes que ens feim per mitjà d’un mètode especial: el mètode científic.

Ens feim una pregunta

2 Cercam informació

3 Proposam una resposta

Un mètode per cercar respostes El mètode científic és un conjunt de passos ordenats que ens ajuda a trobar explicacions fiables a les nostres preguntes.

Observa la imatge per conèixer els passos que has de seguir si vols actuar com un científic o una científica.

1 Endevina endevinalla: l’utilitzen els científics i les científiques i ens ajuda a donar una explicació fiable a moltes coses. Què és?

2 Digues el nom d’algun científic o científica que coneguis. Explica a tota la classe qui és i a què es dedica o què ha descobert.

3

10

Fes un dibuix de com imagines els científics i les científiques (intenta que no el vegi ningú). Després, comparteix el dibuix amb la resta de la classe. En què es pareixen els vostres personatges? En què es diferencien?

4 Observam o experimentam

5 Analitzam dades i treim conclusions

6 Comunicam les nostres conclusions

Pren nota!

Seguint els passos del mètode científic, s’han descobert un munt de coses que ens són útils cada dia.

2

U1

Ens feim preguntes científiques N’Elisa diu que sempre fa preguntes i que té curiositat per tot. Et passa a tu també? Tenir curiositat és fet meravellós que ens motiva a descobrir coses noves.

Quin tipus de preguntes ens feim?

Com acabes d’aprendre, moltes de les preguntes sobre el món que ens envolta es poden contestar utilitzant el mètode científic.

Però no totes les preguntes es poden contestar utilitzant aquest mètode. La ciència no té respostes per a preguntes relacionades amb els gusts de les persones. Per exemple, per què t’agrada més la xocolata que la sopa? Tampoc pot explicar per què alguna cosa ens pareix bona o dolenta, guapa o lletja, interessant o avorrida.

Preguntes i més preguntes

El mètode científic no serveix per respondre qualsevol pregunta. S’ha de prestar atenció i usar-lo adequadament!

Demà és la final del concurs «Qui canta millor». El públic vo tarà amb el mòbil el seu concursant favor it. En unes hores coneixerem qui guan ya.

Llegeix aquestes dues situacions i respon les preguntes al quadern.

En una platja han aparegut les restes d’un animal enorme. És fluix i allargat, té dos tentacles llarguíssims i uns ulls enormes.

Molts visitants s’han acostat a veure’l.

Què és?

Pren nota!

D’on procedeix?

Qui cantarà millor?

Pot ser un extraterrestre?

1 Quines d’aquestes preguntes es podrien contestar de manera fiable utilitzant el mètode científic i quines no?

A qui votarà la gent?

2 Quines tracten sobre les preferències de les persones?

3

Proposa dues preguntes més per a la situació de la platja que es puguin resoldre per mitjà del mètode científic.

La pregunta

11

3 Cercam informació científica Quines ganes de començar a investigar!, no? Però abans hauríem de comprovar si altres persones ja han descobert alguna cosa sobre el tema que ens interessa.

1 On cercaries informació en format imprès? I la informació en format digital?

Per a què cercam informació?

El mètode científic comença cercant informació.

2 Cerca un llibre ­cien­tífic en format imprès i escriu-ne el títol, el nom de l’autor o autora i de quin tema tracta.

Cercar informació científica és esbrinar què se sap ja sobre el tema que volem estudiar.

Per exemple, si ens preguntem per què els peixos no s’ofeguen a l’aigua, cercarem informació sobre aquest tema abans de fer les nostres observacions.

3 Cerca el nom d’un documental rela­ cio­nat amb la cièn­ cia. Digues com es titula i de quin tema tracta.

On cercam la informació?

Hem de consultar sempre fonts d’informació científica. A la il·lustració d’aquesta pàgina pots veure les principals fonts on pots trobar informació científica.

Tota aquesta informació pot estar disponible tant en format imprès com en format digital.

Algunes fonts d’informació científica

Llibres de ciència

Podcast Guies

Que fascinants són les plantes!

Documentals

Revistes de ciència

Enciclopèdies

12

U1

balenes curiositats

Coses de balenes Imagina que formes part d’un equip que investigarà sobre la vida de les balenes blaves.

Després de fer una recerca d’informació, tant impresa com a Internet, aquesta és la informació que heu reunit:

Tot

Imatges

Notícies

Vídeos

Mapes

Més

Eines

La balena blava, curiositats…

LAVES RASTREGEN BALENES B SEGUINT-NE EL CANT aconseguit de balena blava s’han Fins a 26 545 cants realitzat en el en un estudi recent registrar a l’Antàrtida intervenen Antàrtica, en el qual Projecte Balena Blava s. s de diferents païso científics i científique so profund racteritza per tenir un La balena blava es ca s davall de tre centenars de quilòme que es pot captar a l’aigua.

Les conclusions d’aquesta travessia permetran contribuir a la conservació i a la recuperació de la població de balenes blaves antàrtiques.

ENCICLOPÈD

BALENA BLA VA Balaenoptera m

IA D’ANIMAL S MARINS

usculus

2 3 1 6

1. Barbes 2. Espiracle

5 4

3. Aleta dors

4. Aleta

1 Indica a quin tipus de font d’informació científica pertany cada una de les informacions anteriors: enciclopèdia —web d’animals— podcast, etc.

2 Consulta totes aquestes informacions per respondre les preguntes següents sobre les balenes, indicant de quina font has tret cada resposta. a) Quants de cants diferents de balena blava s’han registrat? b) Quant pot arribar a pesar la llengua de la balena blava? c) Què és l’espiracle? I els plecs gulars? d) Quants de litres de llet sol prendre la cria de la balena blava?

3 Ara fes tu una recerca sobre en quina data de l’any se celebra el Dia Mundial de les Balenes i per quina raó se celebra aquest dia.

Digues quines fonts has utilitzat per obtenir aquesta informació.

al

5. Aleta pect oral 6. Plecs gula rs

er saber com cercar inforP mació, consulta les fitxes 1 i 3 del Pla TIC-TAC, disponible a anayaeducacion.es.

Pren nota!

Hi ha moltes fonts diferents on podem trobar informació científica. Les has provades ja totes?

13

4 Proposam respostes i les comprovam Quan investigam una cosa que no sabem explicar, gairebé sempre tenim algunes idees sobre què podria passar. Comencem per aquí!

Després de cercar informació, el pas següent és proposar respostes o explicacions per a la pregunta científica que ens hem fet. Aquestes explicacions s’anomenen hipòtesis.

Què és una hipòtesi?

Una hipòtesi és una resposta possible a una pregunta científica.

Quan formulam una hipòtesi, encara no sabem si és correcta o incorrecta. Per esbrinar-ho, hem de comprovar-la fent experiments o observacions, com veurem a continuació.

Els resultats que obtenguem ens permetran saber si coincideixen amb el que esperàvem. Si els resultats no coincideixen, haurem de cercar altres hipòtesis!

Que importants són les hipòtesis!

El pare de na Paula va oblidar treure la botella d’aigua del congelador i avui al dematí ha aparegut rompuda.

Avui és l’aniversari d’en Manel i fa molta calor. En Manel ha inflat globus per decorar el jardí. Però, sorpresa!!! Al migdia, quasi tots els globus han explotat.

Pregunta científica: Per què han explotat els globus?

Pregunta científica: Per què s’ha romput la botella?

1

14

Proposau dues hipòtesis per donar resposta a les preguntes científiques de cada situació.

La predicció

2 Escriviu al quadern què faríeu per comprovar cada una de les hipòtesis que heu proposat per a aquestes situacions.

U1 Hola, nom Teo i som químic.

M’encanta fer experiments.

Comprovam les hipòtesis Per comprovar les hipòtesis, unes vegades es fan experiments al laboratori, i altres es fan observacions al camp.

La meva professió: químic i zoòloga JO FAIG EXPERIMENTS!

de «prova» que demostra si una Un experiment és una espècie hipòtesi és correcta o no. , trol algunes condicions, com Quan faig un experiment, con cies stàn sub les la quantitat de per exemple, la temperatura o resultats d’uns experiments els ar par que utilitz. Així puc com amb uns altres. ha s’anomena laboratori. Aquí hi El lloc on faig els experiments ecials. molts aparells i instruments esp de eriments ho anot en una espècie Tot el que faig en els meus exp . tori de labora diari que s’anomena quadern

I JO OBSERVACIONS! Hola, el meu nom és Anna i som zoòloga, Jo faig observacions dels animals en el seu entorn natural.

Quan surt a investigar, uns dies plou, altres fa fred, altres, molta calor..., i és que al camp no es poden controlar les con dicions en què feim les observacions. Això sí, ho anot tot al meu quadern de camp.

Quan he d’observar coses que estan enfora, utilitz els prismàtics, però quan vull veure animals petits amb detall, tenc una lup a.

Altres vegades faig fotografies del que veig.

També duc sempre una brúixol a i un mapa per orientar-me al camp.

1 Indica qui dels dos s’ocuparia de les investigacions següents. a) Quants de voltors viuen en aquesta zona? b) Quant de sucre té el suc comercial? c) Què mengen els poriols? d) Què es congela abans, l’aigua amb sucre o l’aigua amb sal?

Pren nota!

Els experiments i les observacions no tenen per què ser molt difícils.

Tu també pots fer-los a ca teva o al camp!

15

5 Analitzam les dades, treim conclusions i les comunicam Quan experimentam, recopilam un munt de dades.

I ara, què podem fer per saber si la nostra hipòtesi era correcta o no?

Obtenim dades Les dades són les informacions que obtenim observant o experimentant.

En general, podem treballar amb tres tipus de dades: • Les dades numèriques. Són dades que s’expressen amb nombres. Per exemple: nombre de flors que té una planta, la temperatura d’un líquid, el pes d’un dofí. Per aconseguir aquestes dades, de vegades hem d’usar instruments de mesura (termòmetres, balances, etc.).

2 Observa la il·lustració del quadern de camp i respon les preguntes. a) Quantes taques negres s’observen al poriol? b) Quantes potes té?

• Les observacions. Són dades que obtenim directament a través de la vista, l’oïda o altres sentits. Per millorar les nostres observacions, podem utilitzar instruments especials com els prismàtics (per veure animals que estan enfora), la lupa, el microscopi (per veure coses molt petites), etc.

3 Classifica les dades del quadern segons aquests criteris.

• Els registres audiovisuals. Són les fotografies, els ví­ deos, els àudios, etc. Per exemple, una gravació dels sons dels dofins o de les balenes.

b) Observacions o registres audiovisuals.

Poriols

16

1 Explica amb les teves paraules per a què serveix prendre dades.

Planta 1

18

Planta 2

20

Planta 3

25

Estisoretes 15 20 5

c) Pot volar?

a) Numèrics o no numèrics.

U1

Analitzam les dades i treim conclusions Quan ja hem anotat totes les dades de la nostra investigació, arriba el moment d’analitzar-les i d’obtenir conclusions.

Analitz i trec conclusions Observa les dades recollides a les taules següents, analitza-les i treu les teves conclusions.

Sobre els quilos de tomàtigues que hem obtengut en dos cultius diferents:

Analitzar les dades és relacionar les unes amb les altres per treure conclusions.

En aquesta tasca, és molt útil representar les dades amb dibuixos, gràfics, etc.

Una conclusió és una explicació de les dades que hem obtengut.

Les conclusions ens permeten comprovar si la nostra hipòtesi és correcta o no. Si la hipòtesi és correcta, comunicam els resultats de la nostra investigació. Si no és correcta, hem de pensar en una altra hipòtesi i tornar a comprovar-la amb experiments o amb observacions.

Tomàtigues collides Tomatigueres adobades

250 quilograms

Tomatigueres sense adobar

65 quilograms

Sobre els bobons que més han agradat a la festa:

Difonem la nostra investigació Difondre o comunicar la investigació és donar a conèixer a tot el món els nostres resultats i conclusions.

Hi ha diferents maneres de difondre un estudi científic.

• Amb un informe, és a dir, un document en què s’indiquen els materials utilitzats, els passos que hem seguit, els resultats que hem obtengut i les conclusions a les quals hem arribat.

• A través d’una xerrada, és a dir, una explicació oral de la nostra investigació.

• Altres formes, com, per exemple, amb un article per a una revista, un vídeo o un reportatge de televisió.

Unitats a l’inici de la festa

Unitats al final de la festa

Bobons salats

30

12

Bobons dolços Porcions de pastís

30

22

20

10

4 Un científic o científica vol comunicar les seves descobertes sobre les zebres. De quina forma ho faria en cada cas? a) Per a nins i nines d’una escola. b) Per a altres científics i científiques. c) Per al públic en general.

17

5 Analitzam les dades, treim conclusions i les comunicam

Investigant a ca nostra: torres de galetes N’Elisa i el seu germà, en Xavier, han decidit utilitzar el mètode científic per fer una investigació d’una cosa per la qual sempre han sentit molta curiositat. Aquestes són les anotacions que han reunit, però no han pogut acabar.

Ajuda’ls a concloure la investigació.

PR EG UN TE S CIE NT ÍFI QU ES

de galetes abans de Com d’alta pot ser una torre perdre estabilitat? a alçària amb galetes Podrem fer torres de la mateix de distints tipus?

H I H A IN FO RM A CI Ó ?

No hem trobat cap inf ormació sobre quantes galetes podem apilar fins que caigu i la torre.

(H IP Ò T E S IS ) S N IO C A IC L XP són P O S S IB L E S E del gust: si

1 2 3

apilar depèn nata. s que podem te le a g e ue si són de d q s re y b n e m o m n r l E apila a de , se’n poden èn de la form p e de xocolata d r ila p a dem e si és s galetes qu letes que po y a n g e e m d r re ila b p El nom es poden a és irregular la galeta: si aleta: si és plana. ruixa de la g g la e d i a quantitat dàri pilar menys n de la gran a è p m e e d d o é p b , o m Ta s Ore ada, com le petita i gruix es i planes. n fi n ue si só q s te le a g e d

AN AL IT I TR E

Ajuda’ns a són correc

18

U1

Per aprendre a comunicar-te utilitzant les TIC, consulta la fitxa 4 del Pla TIC-TAC, disponible a anayaeducacion.es.

DADES

Galetes

TZ AM LE S DA DE S IM CO NC LU SIO NS

a veure quines hipòtesis ctes!

Les que hem apilat abans de caure

Les que anam apilant

IIIII IIIII IIIII IIIII

20 del tipus Oreo

IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII IIIII

50 maries

IIIIIIII

8 cookies

Sembla que n’Elisa i en Xavier no saben analitzar les dades que han recopilat en el seu experiment.

Ajuda’ls a fer-ho responent aquestes qüestions.

1 Reflexiona sobre les hipòtesis de n’Elisa i d’en Xavier i sobre les dades que han obtengut. Treu les teves pròpies conclusions i digues quines hipòtesis creus que poden ser correctes. Justifica la resposta.

2 Ajuda n’Elisa i en Xavier a comunicar els resultats d’aquesta investigació. Escriu un informe amb totes les dades d’aquest experiment.

COMUNICA

M LA INVEST IGACIÓ

Ajuda’ns

a fer un in forme!

No oblidis incloure-h i: 1 Introduc ció explica nt les hipò que hem p tesis roposat.

2 Els mate rials i els procedim que hem s ents eguit.

3 Els resu ltats amb les dades hem obte que ngut.

4 Les con clusions.

Pren nota!

Quan analitzes les teves dades, potser descobriràs que la teva hipòtesi no era correcta. No et desanimis! Les equivocacions també són molt útils, així descartam possibilitats!

19

6 Un mètode per resoldre problemes Avui en dia usam la tecnologia i els ordinadors constantment. Sabies que aprendre a «pensar com un ordinador» et pot servir per a moltes altres coses?

1 Què és un invent? Posa un exemple d’un invent que coneguis.

2

Pluja d’idees

Digau:

La tecnologia utilitza el coneixement científic per a solucionar problemes de la nostra vida diària per mitjà d’invents que responen a les nostres necessitats.

a) Alguna cosa per a la qual utilitzau instruccions.

Tots els productes tecnològics s’originen de la mateixa manera: es planteja un problema que volem resoldre, per exemple... Com podem viatjar a llocs que estan enfora ràpidament? A continuació, cercam una solució al problema; per exemple... fabricant avions.

b) Alguna cosa per a la qual hàgiu d’usar símbols.

Alguns dels problemes que volem resoldre són senzills.

Altres són més complicats i necessitam utilitzar el pensament computacional per trobar una solució.

El pensament computacional El pensament computacional és una forma de pensament lògic que utilitza les tècniques dels ordinadors per resoldre problemes.

Les tècniques de pensament computacional que més s’utilitzen són les següents:

c) Alguna cosa per a la qual necessiteu fer un esquema.

3 Digues quina tècnica de pensament computacional s’ha usat en cada un dels exemples anteriors.

Reconèixer patrons Descobrir repeticions i pautes en una cosa que estudiam.

Codificar

Descompondre Dividir una cosa complexa en parts més senzilles.

Abstreure Triar els elements més importants d’alguna cosa, ignorant-ne els detalls.

20

Representar idees o informació amb símbols senzills que altres persones puguin entendre.

Crear algoritmes Proposar instruccions pas a pas per resoldre un problema o fer una activitat.

Comprovar Valorar si la nostra solució a un problema funciona bé o la podem millorar.

U1

pens Mira com

Resolent problemes en ciències naturals En ciències naturals utilitzem molt les eines del pensament computacional.

Indica quina tècnica de pensament computacional ha utilitzat aquesta científica per solucionar els problemes. mateix dibuix és lls de la nutrició en un are ap els ts to r dia Estu dels aparells? raré. Coneixes el nom un embolic... Els sepa

He de posar els adhesius. Quin és el símbol que correspon a cada pot?

A la foto no es veuen bé les parts de la planta. Faré un dibuix amb les parts principals. Cerca una planta del teu entorn i dibuixa-la.

Per dissoldre una substància en un líquid, he de seguir aquests passos. Ajuda’m a ordenar-los: • Remoure-ho.

• Agafar aigua en un tassó.

Inflamable

Radioactiu

Tòxic

• Agafar la substància del seu pot.

• Introduir-hi una cullereta.

• Posar la substància a l’aigua.

Ajuda’m a col·locar aquests arbres segons la seqüència que es repeteix cada any.

Pren nota!

Les tècniques de pensament computacional serveixen també per resoldre problemes científics.

Usar-les ens va genial!

21

1 Observa les imatges d’aquests nins i nines que fan una investigació. Digues quin pas del mètode científic apliquen i explica en què consisteix cada un.

3 Explica amb les teves paraules què significa cada un d’aquests conceptes científics: a) Hipòtesi. b) Ciència. c) Experiment.

A

d) Laboratori. e) Dades. f) Conclusions. g) Mètode científic. h) Fonts d’informació. i) Pensament computacional.

4

D O S S I E R

D ’A P R E N E N T A T G E

Què he après?

B

Fes una recerca d’informació sobre un dels temes següents i digues quines fonts has usat. a) Quina és la distància entre la Terra i la Lluna? b) Què és una pandèmia? c) Quant fa d’alt una girafa?

5 Avui és l’aniversari de na Zulema. El dia és assolellat i els ocells canten alegres.

Els pares de na Zulema ja han parat taula al jardí. Hi ha galetes, panets i fruita seca.

Però, sorpresa!!!, ha desaparegut la fruita seca. Què ha passat?

C

a) Tens una hipòtesi per a aquesta pregunta científica? b) Què faries per comprovar la teva hipòtesi?

6 Posa un exemple d’un problema i una possible solució.

No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat disponible a anayaeducacion.es.

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

2 Proposa dues preguntes científiques i dues de no científiques. Explica per què les preguntes que has plantejat són d’aquest tipus.

22

si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U1 IU OBJECT IÓ EN ACC Dissenyam la nostra investigació científica 1

Copia i umpl aquest organitzador gràfic (Veig-Pens-Em deman) fixant-te en el món que t’envolta. Comparteix les teves idees amb la resta de la classe!

Veig Observa el que hi ha al teu voltant a ca teva, a classe... Què hi veus?

Quines coses passen?

Pens

Em deman

Hi ha alguna cosa que no sàpigues explicar per què passa o per què és així?

Escriu les preguntes que et fas sobre el teu món i no saps respondre.

2 Entre tota la classe, triau algunes de les preguntes que heu escrit i que creieu que es podrien respondre amb el mètode científic.

3 Per a cada pregunta: a) Pensau una hipòtesi, és a dir, una explicació que se vos ocorri i que vulgueu comprovar si és veritat o no. Què podríeu fer per comprovar-la? b) Pensau un experiment senzill. c) Anotau la vostra pregunta, la vostra hipòtesi i el vostre experiment en una cartolina. Podeu decorar-la com vulgueu i fins i tot fer l’experiment en la realitat!

Com ho he après? après?

1 Copia al quadern les oracions següents, pensa en com t’has sentit durant l’estudi d’aquesta unitat i respon amb sinceritat.

M’he sentit bé quan...

He gaudit quan...

ta unitat ha estat...

La tasca que més m’ha agradat d’aques unitat ha estat...

El que menys m’ha agradat d’aquesta uesta unitat ha estat ...

El que més m’ha costat comprendre d’aq

23

2

Coneixem els éssers vius!

M’encanten els animals! Les granotetes, les iguanes, els elefants, els taurons... Però, sobretot, els tigres! Són tan bonics i peludets...

Em fa molta pena que estiguin en perill d’extinció. Les plantes em pareixen molt més insípides. No es mouen, estan aquí sense fer res... Si és que són un rotllo!

Com ho veus?

Estau d’acord amb en Jordi quan diu que els animals són molt més interessants que les plantes?

Coneixeu animals que estiguin en perill d’extinció? I plantes?

Creis que en Jordi podria canviar d’opinió si sabés més coses sobre les plantes?

La dada

Per a aquesta unitat...

Més de 38 000 tipus d’éssers vius estan en perill d’extinció i podrien desaparèixer per sempre.

Objec tiu en acció Prepararem un cartell sobre una planta en perill d’extinció per ajudar la gent a comprendre com són d’importants!

Segueix el fil!

24

Les caracte rístique s dels éssers vius

Tipus d’ésser s vius

1

2

Què significa estar viu?

Quants d’éssers diferents!

15

DIVERTIT! AVORRIT!

Les característiques de les plantes

La nutrició en les plantes

3

4

Com són les plantes

Com es nodreixen les plantes

La relació i la reproducció de les plantes

5 Així es relacionen i es reprodueixen les plantes

La classificació de les plantes

6 Quantes plantes diferents!

25

1 Què significa estar viu?

Els éssers vius són molt interessants, però... com podem saber si una cosa és un ésser viu o no?

Què és un ésser viu?

Segurament saps que les plantes i els animals són éssers vius, mentre que una pedra no ho és. Però, com sabem si una cosa està viva o no?

Els éssers vius ens diferenciam de la matèria inerta en què necessitam aliments, aigua i aire per viure i créixer; reaccionam al que passa al nostre voltant, i procedim d’altres éssers vius.

Per tot això deim que realitzam les funcions vitals.

Les funcions vitals són activitats que duim a terme els éssers vius i que ens diferencien de les coses no vives. Les tres funcions vitals són la nutrició, la relació i la reproducció.

Els objectes inerts, és a dir, els que no estan vius, no realitzen cap de les funcions vitals.

De quins «maons» estam fets els éssers vius? planta, un bolet, una Qualsevol ésser viu, ja sigui una fant, està format per formiga, una persona o un ele lt petites que no es cèl·lules, unes estructures mo Per veure-les, és poden veure a simple vista. necessari un microscopi. ­ aons, milers de m Igual que una casa està feta de es. un ésser viu està fet de cèl·lul

1 Digues si els éssers vius de les imatges estan formats per una o per moltes cèl·lules.

2 Si totes les cèl·lules són més o menys de la mateixa grandària, ordena els éssers vius de les imatges de major a menor nombre de cèl·lules.

26

1 Digues què són les funcions vitals i anomena-les.

2 Relaciona cada funció vital amb una d’aquestes frases: •P rocedim d’altres éssers vius.

•R eaccionam al que passa al nostre voltant.

• N ecessitam aliments per viure.

U2

Les funcions vitals

Les plantes

Les tres funcions vitals que realitzam els éssers vius són les següents.

Les plantes fabricam els nostres aliments.

La funció de nutrició La funció de nutrició consta de tres processos: prendre substàncies de l’entorn, utilitzar-les per créixer, reparar el cos i obtenir energia, i expulsar les substàncies de rebuig.

La funció de relació És la capacitat de notar canvis (temperatura, llum, sons, etc.) que tenen lloc en l’entorn i de reaccionar davant d’aquests (movent-se, produint una substància, etc.).

e passa Jo reaccion al qu Orient les al meu voltant. al sol. ca meves flors p

Els animals

Gràcies als meu s sentits, not que el llago st està a prop i reaccion traient la meva llengua lla rga.

La funció de reproducció La funció de reproducció serveix als éssers vius per produir altres éssers vius semblants a ells (que són els seus descendents).

El cas dels insectes robòtics Llegeix les meves observacions i digues quins són els escarabats vius i quins són els robòtics. Explica-ho.

rrons mengen a m ts a b ra a • Els esc etals. restes de veg no ts platejats a b ra a sc e • Els mengen! en jats es qued te la p ls e n a ou • Qu , deixen de m sense energia re’s. dels ponen ous s n o rr a m en al• Els l temps, surt quals, amb e . ts tres escaraba no ponen ous.

• Els platejats

renem Els animals p menjar-nos aliments en vius. altres éssers

Duc temps observant uns escarabats marrons i altres de platejats.

M’he adonat que no tots són éssers vius.

Alguns són robots!

Pren nota!

Tots els éssers vius del planeta tenim en comú les tres funcions vitals.

27

2 Quants d’éssers diferents!

Tots coneixem alguns animals i plantes, però hi ha moltíssims més tipus d’éssers vius convivint al planeta.

Necessitam classificar A la Terra hi ha milions d’éssers vius diferents.

Per estudiar-los, els científics i les científiques necessiten classificar-los.

Classificar els éssers vius és agrupar-los segons les seves característiques, posant en el mateix grup els que més s’assemblen.

Per classificar s’han de triar bé les característiques en què ens fixarem: • Algunes característiques són bones per classificar perquè reflecteixen un paregut vertader entre els éssers vius. Per exemple, si tenen esquelet intern o no; o si fan o no la fotosíntesi, etc.

• Altres característiques no són bones per classificar, ja que poden aparèixer en molts éssers vius molt diferents en realitat. Per exemple, el color. Una rosa, un bolet i un poriol poden ser de color vermell, però no s’assemblen en res. El mateix passa amb les ales: una àguila i una mosca tenen ales, però tampoc s’assemblen.

1 Quines coses classifiques a ca teva? Posa’n un exemple i explica per què et resulta útil.

2 Indica quines de les característiques següents et pareixen bones per classificar éssers vius. a) Guapos o lletjos. b) Aquàtics o terrestres. c) Amb una sola cèl·lula o amb moltes cèl·lules. d) Amb bona olor o amb mala olor. e) Amb plomes o amb escates.

28

Els éssers vius

U2

La classificació dels éssers vius Molts dels éssers vius que coneixes s’inclouen en dos grans grups: les plantes i els animals. Però, a més d’aquests, hi ha altres grups d’éssers vius. Éssers vius Els animals

Les plantes

Altres éssers vius

3 Quins dels objectes següents creus que s’utilitzen per classificar ocells quan s’observen a la naturalesa?

Prismàtics, microscopis, guies d’ocells, dibuixos dels ocells, gravadora, mapa, guia de plantes, termòmetre.

4 Classifica aquests éssers vius segons siguin plantes, animals o altres éssers vius: grumer, pi, lleopard, margalida, abella, amanita, alga, blat, bacteri.

5 Què faries per classificar una planta silvestre?

29

2 Quants d’éssers diferents!

La meva professió: microbiòloga iòloga. Estudii Hola! Nom Andrea i som microb als ni plantes. éssers vius que no són ni anim els protozous, Són, per exemple, els bacteris, uests éssers són alguns fongs i algues. Molts d’aq its que no els podem microscòpics, és a dir, tan pet tal vegada no els veure a simple vista. Per això, or, que et o coneguis. Te’ls presentaré, mill . contin ells com són

no són animals Ara ja saps que molts éssers vius de si mateixos i ni plantes. Llegeix el que diuen onent les preguntes ajuda’m a fer la meva feina resp de la pàgina següent.

Així som les bacteris Som els éssers vius més petits.

Tenim formes molt variades.

Alguns som rodons, altres allargats, altres tenim forma d’espiral, etc.

Vivim pertot arreu. A l’aire, en terra, a l’aigua, al gel... i també dins d’altres éssers vius!

lalties, duïm ma ro p s. s n u Alg neficioso a som be ri jo rt a u g m e, el io però la l formatg e r fe a s.

Ajudam coses mé i moltes

grans i Som més ts que els complica nim També te bacteris. iferents. formes d

Així som els protozous ons que b ris! , m a , ny acte Nyam aquests b ón que s

Vivim a l’aigua, i alguns, a l’interior d’altres éssers vius.

30

m lalties, co duïm ma ro p s o n s u Alg ltres m erò uns a P . a ri là a enjam els la m uè ens m rq e p s o s n l’aigua. beneficio ontamine c e u q s bacteri

I a damunt feim neta l’aigua!

U2

Així som les algues

Vivim a l’aigua.

Oxigen

Feim la fotosíntesi, és a dir, fabricam el nostre aliment i produïm oxigen.

Nosaltres som grans.

Podem ser verdes, vermelles o marrons.

Algunes servim com a aliment.

Algunes som microscòpiques.

Aquí estic, al sushi!

Els fongs ens alimentam de matèria en descomposició.

Alguns produïm malalties, però la majoria som beneficiosos. ngs Alguns fo rmats estam fo èl·lula. c per una

Som els rents

Altres estam formats per mol tes cèl·lules.

I a mi a damunt la fruita tudada.

Som una floridura.

A mi segur que m’has vist pel camp.

Som un bolet.

Jo ajud

a fer el pa...

1 De tots aquests grups, digues quins tenen éssers vius que són només microscòpics i quins tenen, a més d’éssers microscòpics, éssers que es poden veure a simple vista.

2 Posa un exemple d’un benefici que podem obtenir de cada un d’aquests grups d’éssers vius.

3

Així som els fongs

Consulta la galeria d’imatges titulada «Els éssers vius que no són plantes i animals» i observa les fotografies. Tria dos éssers de cada grup i dibuixa’ls al quadern indicant-ne les característiques.

... i jo, els antibiòtics

Pren nota!

Classificar els éssers vius ens ajuda a entendre en què s’assemblen els uns als altres.

Al teu voltant hi ha més éssers vius dels que esperaves, veritat?

31

3 Com són les plantes

En Jordi opina que les plantes són un rotllo. Aprendrem un poc més sobre les plantes per decidir si això és cert o no.

Així són les plantes Totes les plantes tenen en comú el següent: • Solen ser de color verd.

• El més habitual és que visquin fixes al sòl, no es desplacen.

• Elaboren els seus aliments amb aigua, aire i sals minerals. Ho fan per mitjà d’un procés anomenat fotosíntesi, en el qual utilitzen la llum del sol.

1 Observa el quadre de les parts de les plantes i forma famílies de paraules amb aquests termes: fotosíntesi, tija, arrel, fulla, absorció, aigua, flexible, sosté les fulles.

• Solen tenir el cos dividit en arrel, tija i fulles.

Parts de les plantes

Fulles Són les encarregades de realitzar la fotosíntesi.

Tenen formes molt diverses.

Tija Sosté les fulles i manté dreta la planta.

Tija grossa i dura (tronc)

Tija prima i flexible

Arrel Subjecta la planta i absorbeix l’aigua i les sals minerals del sòl.

32

Pren nota!

El cos de les plantes és molt diferent del nostre!

4

U2

Com es nodreixen les plantes Les plantes necessiten nodrir-se, igual que tu.

Però ho fan d’una forma molt, molt especial…

Les plantes poden produir el seu aliment utilitzant la llum solar, aigua, substàncies minerals i diòxid de carboni.

Així es nodreixen les plantes • Les arrels absorbeixen aigua i substàncies minerals del sòl. Aquestes substàncies pugen per la tija fins a les fulles.

Oxigen

Energia solar

Respiració

Diòxid de carboni

• La planta absorbeix diòxid de carboni a través de les fulles.

Diòxid de carboni Fotosíntesi Aliment

Oxigen

• Les fulles utilitzen la llum del sol per combinar aquestes substàncies que s’han absorbit i fabricar l’aliment de la planta. Aquest procés s’anomena fotosíntesi.

• Molt important! En fer la fotosíntesi, les plantes produeixen oxigen i l’expulsen a l’aire.

• A més, les plantes també respiren per nodrir-se.

Prenen oxigen de l’aire, utilitzen els aliments i expulsen diòxid de carboni. pens Mira com

Planta, fabrica el teu aliment Aquesta planta ha oblidat el que ha de fer per fabricar el seu aliment. Ajuda-la a ordenar les instruccions perquè ho faci correctament. l’aigua TIJA, transporta m s inerals i les substàncie fins a les fulles.

FULLA, expulsa l’oxigen format durant la fotosíntesi a l’aire.

FULLA, absorbeix diòxid de carboni de l’aire.

ARREL, absorb eix aigua i mineral s del sòl.

FULLA, mescla totes les substàncies transformades en aliment utilitzant l’energia del sol.

Substàncies minerals Aigua

Si vols conèixer la importància que tenen les plantes, «T’ho explic en un moment» a anayaeducacion.es.

Pren nota!

Gràcies, plantes!

Si no fos per la fotosíntesi, nosaltres no podríem viure!

33

5 Així es relacionen i es reprodueixen les plantes Encara que no puguin veure’t ni sentir-te, les plantes sí que detecten el que passa al seu voltant. També poden formar plantes noves.

Exemples de relació en plantes 20 ºC

3 ºC

La relació en les plantes Les plantes viuen fixes al sòl, no es poden moure i no tenen òrgans dels sentits com els animals.

No hi veuen, no hi senten i no ensumen com feim nosaltres. Però, així i tot, es relacionen.

Les plantes poden notar el que passa al seu voltant i reaccionar als canvis.

Aplicam el mètode científic Observa amb atenció la imatge següent i respon les preguntes.

Les plantes noten la temperatura de l’entorn. D’aquesta manera detecten quan acaba l’hivern i arriba el moment de treure fulles i florir.

T’he atrapat!

Les plantes carnívores noten quan un insecte s’ha posat damunt seu, pleguen les fulles i l’atrapen. Ho fan molt ràpid!

Quin oi! que abans estava ba sa Aquesta horrible! dolça ara té un gust í!

Anem-nos-en d’aqu

1 Tria una de les explicacions o hipòtesis sobre el que passa a la imatge. a) Aquesta planta orienta les tiges, que creixen cap a la llum del sol. b) La planta té les tiges sempre així, no depèn d’on estigui la llum del sol.

2 Planteja un experiment per demostrar la hipòtesi que has triat,

34

Hi ha plantes que poden reaccionar davant de l’atac dels insectes. Aquesta planta reacciona formant una substància amarga perquè no se la mengin els pugons.

U2

La reproducció en les plantes La majoria de les plantes es reprodueixen per mitjà de flors que, després, formen fruits i llavors.

Així és una flor d’una planta Corol·la.

Formada pels pètals.

Estams. S’hi forma el pol·len.

La flor Les flors són les estructures que permeten reproduir-se a moltes plantes. La majoria de les flors tenen: • Pistil, que és la part femenina de la flor, té forma de botella.

Calze. Format pels sèpals.

Pistil

• Estams, que són la part masculina de la flor i produeixen el pol·len.

• Corol·la, que està formada per unes fulletes de colors vius: els pètals.

• Calze, que està format per unes fulletes verdes anomenades sèpals, que envolten tota la flor i la protegeixen.

El fruit i la llavor Perquè una planta es reprodueixi, el pol·len d’una flor ha d’arribar al pistil d’una altra flor. Quan això ocorre, es produeixen dos canvis: • El pistil que ha rebut el pol·len canvia d’aspecte i es transforma en un fruit.

• Dins del fruit es formen les llavors.

De la flor al fruit i a la llavor 2 1 El pol·len arriba al pistil de la flor.

El pistil canvia d’aspecte.

El pistil es transforma en el fruit, amb les llavors a l’interior.

3

4

1 Corregeix les oracions següents perquè siguin correctes. a) A l’interior de les llavors hi ha fruits. b) Les parts d’una flor són: caoba, salze, filferros i pestell.

2 Construeix un model de flor utilitzant paper i cartó usats, envasos buits i altres materials que ja no serveixin.

Quan les llavors cauen a terra, de cada una pot néixer una planta nova.

Pren nota!

Les plantes realitzen les funcions vitals de forma diferent a la nostra; per això, ens costa comprendre-les i pot parèixer que no fan res.

35

6 Quantes plantes diferents!

A la naturalesa hi ha tantíssimes plantes que necessitam organitzar-les fixant-nos en les característiques que les diferencien.

1 Digues el nom de cinc plantes que coneguis i classifica-les segons l’esquema.

Classificam les plantes Normalment, les plantes es classifiquen tenint en compte la forma de reproducció. Segons això, trobam dos grans grups:

2

• Plantes amb flors i llavors.

Cerca informació sobre com són les flors dels pins i fes-ne un dibuix al quadern.

• Plantes que no produeixen flors ni llavors.

La classificació de les plantes

Plantes SENSE flors i SENSE llavors

Plantes AMB flors i AMB llavors Algunes tenen flors senzilles o poc cridaneres.

Produeixen llavors que no es troben a l’interior d’un fruit.

Altres tenen flors complexes.

Produeixen llavors que es troben dins d’un fruit.

Molsa Dent de lleó

Pi

Avet

Ginesta

Xiprer

36

Roure

Falgueres

U2

Que importants són les plantes!

E n s p ro p or ci on en ox ig en Gràcies a la foto síntesi, les plan tes produeixen oxig en, que és fona m ental perquè els ésse rs vius respirem .

Produeixen aliments Molts animals, inclosos nosaltres, ens alimentam de plantes.

l’ a i r e i lt r e s d e f a m o c Actuen

em, ja ue respir q e ir a l’ n tàncies s netege nes subs u lg a Les plante r a in en a elim que ajud . ants contamin

Propo rcion en molts mater ials De les plantes obtenim fusta, resina, cautxú, fibres.

Aquests materials s’usen per fabricar o construir coses.

1 Tria una de les raons de la imatge sobre la importància de les plantes i explica-la amb les teves paraules.

2

Què passaria si...?

Imagina un món sense plantes. Quines coses ens faltarien? Reflexiona i redacta un text en què expliquis què passaria si no hi hagués plantes. Per reflexionar, pot ajudar-te el següent:

Ens aporten substàncies medicinals Molts de medicaments s’elaboren a partir de substàncies que produeixen les plantes.

Cr e en en to rn s ag ra da bl es Les plantes creen en torns agradables qu e milloren el nostre es tat d’ànim. Per això es construeixen parcs a les ciutats!

y Anota al quadern tres o qua tre plantes de les quals ens alimentam.

y Pensa en tres o quatre object es del teu entorn fabricats a partir de plantes. y Pensa o investiga sobre algu n medicament o producte d’higiene que s’obten gui a partir de les plantes. y Mira al teu voltant i localitza algunes plantes a ca teva, a l’escola o al carrer; per a què creus que s’utilitzen? y Si les plantes produeixen oxig en i netegen l’aire, com seria l’aire si desaparegues sin?

Pren nota!

Les plantes, com veus, són importantíssimes Ens ajudes a protegir-les?

37

D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R

Què he après?

1 Cada any, els científics i les científiques troben éssers vius que no es coneixien abans. Què creus que fan per classificar-los?

Tria una opció i explica per què l’has triada. a) Els comparen amb altres éssers vius i els agrupen amb els que són més pareguts. b) Els situen en els grups d’éssers vius que tenen menys criatures, per compensar.

6 Per a què utilitzen les plantes la llum del sol?

7 Observa les imatges següents i classifica cada un dels éssers vius en un d’aquests grups: Bacteris

Protozous Algues

Fongs

C A

B

c) Els col·loquen sols en un grup. d) Fan un sorteig per triar en quin grup els classificaran.

2 Digues en què s’assemblen i en què es diferencien:

E F

D

I

a) Una planta i un alga.

G

b) Un bacteri i un protozou.

3 Troba les quatre paraules relacionades amb la nutrició de les plantes.

S

N

E

W

S

H

J

E

H

D

F

L

N

S

L

K

A

B

E

T

F

L

A

I

G

U

A

S

U

Q

I

S

K

R

P

F

X

T

T

M

C

B

O

Z

L

L

U

M

K

4 Completa les frases al quadern. a) Les pomeres produeixen ... vistoses i... saborosos, dins dels quals es troben les ... . b) Els ... i ... no produeixen ... ni .... .

H

8 Si la flor d’una planta té un pistil, quatre estams i vuit pètals. Calcula: a) Quants de pètals hi haurà en una planta amb 13 flors? b) Quants d’estams? c) Si totes les flors de la planta menys una es transformen en fruit, quants de fruits trobarem a la planta?

9 Dibuixa al quadern dos exemples en què les plantes reaccionen als canvis que es produeixen al seu entorn. Explica’ls.

10 Cerca informació sobre tres fruits i esbrina com són les seves llavors. Dibuixa’ls al quadern.

c) Algunes plantes com els pins produeixen ... poc vistoses en forma de ... i tenen ... en forma d’agulla.

No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible a anayaeducacion.es.

5 Construeix una frase amb cada grup de paraules.

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.

38

a) Sentits, reaccionen, fixes, moviment.

si has sabut la resposta

b) Oxigen, respirar, éssers vius, fotosíntesi, vida.

o si no has sabut respondre-la

si has necessitat ajuda

U2 IU OBJECT IÓ EN ACC

Dissenyam un cartell per mostrar com són d’importants les plantes.

1 T ria una planta en perill d’extinció que et sembli interessant. Cerca informació, fotos i vídeos sobre com és la seva vida.

Per a cada planta: a) On viu? b) Quin aspecte té? c) Com es reprodueix? d) Què et sembla interessant d’aquesta espècie?

ALGUNES IDEES Arbre baobab, venus atrapamosques, cipripedi, flor cadàver, flor de jade, dragó de Gran Canària.

e) Per què pot desaparèixer?

2

Ara que saps molt més sobre les plantes, i en concret sobre l’espècie que has triat, probablement has can­ viat d’opinió sobre aquests éssers vius.

Aplica la tècnica Abans pensava-ara pens completant aquest organitzador gràfic al quadern.

Abans pensava Abans d’investigar, quina era la teva opinió sobre les plantes?

3 En un full o en una cartolina dissenya un cartell que expliqui com és la planta que has investigat i per què està en perill.

Intenta que tengui imatges i colors que cridin l’atenció, perquè les persones que el vegin s’adonin de com d’interessant i valuosa és la planta que has triat.

Ara pens Després d’investigar, quina és la teva opinió?

Causes Què t’ha fet canviar d’opinió?

Què has descobert?

Com ho he après?

1 En estudiar aquesta unitat, segurament hi haurà coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat un poc més. Escriu en el dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i explica per què.

2 Ara que coneixes un poc més els éssers vius, digues quins dels que has conegut a la unitat et pareixen més interessants o divertits. Explica per què. Digues què més t’agradaria aprendre sobre ells.

El que més m’ha costat aprendre

?

... ... ...

Perquè..... ... ... ...

39

R RE EP A P À S O S

1

4

Relaciona els termes del mètode científic amb l’acció que realitzen.

Na Maria ha volgut comprovar com és el viatge de les substàncies a través de la planta i ha tengut la idea de fer l’experiment que veus a les imatges.

Comprova si una hipòstesi és certa.

Hipòtesi

Document que recull la informació del procés i les conclusions.

Experimentació

Informe

Recollir informació i fer preguntes.

Observació

Resposta a una pregunta científica.

2 Les lletres d’aquests termes relacionats amb el pensament computacional estan mesclades. Pots ordenar-les al quadern?

EECMONDSROPD

GLOTIRAEM

PMOCRVORA

RAICFDIOC

ÓRTAP

Ha tallat pel mig part d’una tija d’api.

Ha omplit un tassó amb aigua i tinta vermella i un altre amb aigua i tinta blava. Ha posar l’api com mostra la imatge.

REARSTBEU

LANOICATUPMOC

3 Classifica aquestes substàncies segons si entren o surten de la planta.

Aigua Minerals Oxigen

40

Diòxid de carboni

Alimentació

Al cap d’un dia, s’ha trobat amb aquest resultat.

a) Què creus que ha demostrat na Maria amb aquest experiment? b) Imagina que na Maria hagués posat en els tassons aigua contaminada. Què creus que hauria passat a la planta?

5

Elabora un «passaparaula» amb alguns conceptes que hagis après durant aquest trimestre. Escriu oracions com les d’aquests exemples per a les lletres de la roda que apareixen a la imatge.

• Comença per B: Som els éssers vius més petits, vivim per tot arreu, alguns produïm malalties, però la majoria som beneficiosos. Resposta: Bacteri.

• Comença per F: Som l’encarregada de fer la fotosíntesi. Resposta: Fulla.

M

B

F S

A

R

H

U

V

Quan tenguis el teu «passaparaula», juga amb els companys i les companyes. Guanya qui endevini les paraules en menys temps.

I

E

G

sTEA M U n a c i e n t í f i c a d e c o n t e Stephanie Kwolek va ser una científica que, gràcies a la seva constància, va descobrir un material més resistent que l’acer, el kevlar, que s’utilitza per fabricar armilles antibales.

Vaja, pareix que una altra vegada ha sortit malament l’experiment. Però, què fa na Stephanie? En lloc de tirar la mostra,

1

la duu a la màquina de filar. L’encarregat de la màquina mira la mescla i s’enfada.

–Per què em dus això? No reuneix les condicions. No pens ficar-ho a la meva màquina, es podria espenyar.

–Sempre feim el mateix i no provam coses noves –contesta na Stephanie. I si resulta que estam equivocats? I si les mostres tèrboles també poden servir per scaneja per escoltar E el conte complet.

obtenir fibres? Feim ciència, hem d’experimentar! [...]

41

T R I M E S T R E

Stephanie Kwolek

DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI

Aprofitam o desaprofitam aliments?:

A NS

1

Vos animau a fer una exposició d’un mural de com organitzar una gelera?

k

Thin

En grup, feis una posada en comú amb les idees que vos venguin al cap.

YA

Què fareu per organitzar la gelera?

DISS EN

Alguna vegada vos heu oblidat un aliment a la gelera? Es va posar en mal estat i no vàreu poder menjar-vos-el?

2

n

PE

QU R A M

Sabíeu que l’organització dels aliments a la gelera ajuda a conservar-los millor?

Ordenau-la!

i

g

TES C E J PRO QUE N E

CONSERVAR TÉ BON GUST

Des

Cercau informació sobre els aliments que necessiten fred (gelera o congelador) i els que poden estar al rebost.

Fixau-vos en diferents requisits segons la temperatura i el tipus d’aliment.

Per fer el mural, podeu usar retalls d’aliments d’algun tríptic, dibuixar-los...

Ajudau a ordenar la compra a ca vostra!

42

PRES EN

4

TRIMESTRE 1

TA g

e

Sta

Feis una exposició d’una gelera organitzada.

U TR

E IX

3 e

r

Mak

Feis el mural sobre com organitzar la gelera: Podeu dibuixar la silueta d’una gelera.

Posau en pràctica el que heu après sobre l’organització d’aliments amb una compra com la que es fa a ca vostra.

M

On es col·locaran els diferents tipus d’aliments?

PR

5

O VA

CO

CONS

Explicau el que s’ha de tenir en compte per conservar bé els aliments i no tudar-los.

Tes

t

Què heu après amb el projecte?

En què podeu aplicar-ho?

43

3

Descobrim que som animals

Ho tenc tan clar com em dic Ainara! Si pogués tenir superpoders, em transformaria en animal! M’agradaria tenir ales per volar... però també brànquies per respirar a l’aigua... ulls per veure en la foscor... o urpes per enfilar-me!

Encara que ma mare diu que no em fa falta transformar-me, perquè ja som un animal. És possible això? Però si som una al·lota!

Com ho veus?

En quin altre animal vos transformaríeu? Per què?

Per què creis que els animals tenen ales, brànquies, urpes...?

Si la casa d’un animal es destruís, creis que podria viure en un altre lloc?

La dada

Per a aquesta unitat...

Objec tiu en acció Investigarem els «superpoders» que tenen els animals i dibuixarem un còmic sobre un.

Intentarem que altres persones coneguin aquests superanimals per tal de respectar-los i protegir-los com mereixen.

44

Avui en dia, més de 5 000 espècies d’animals estan en perill de desaparèixer perquè el lloc on viuen es destrueix o canvia ràpidament.

Segueix el fil!

Caract erístiqu es genera ls dels animal s

1 Quin tipus d’éssers vius som els animals?

14

Descripció i classificació dels invertebrats

2 Els invertebrats: només són animalons?

Descripció i classificació dels vertebrats

3 Quins animals són els nostres parents?

Característiques i funcions vitals de l’ésser humà

4 Un animal més... ... però un poc especial

45

1 Quin tipus d’éssers vius som els animals?

La mare de n’Ainara diu que no fa falta que es transformi en animal perquè... ja ho és! És això cert? Els éssers humans, som animals?

Què és un animal?

Els animals són éssers vius que: Si vols conèixer com s’adapten els animals al seu entorn, «T’ho explic en un moment» a anayaeducacion.es.

• S’alimenten d’altres sers vius, ja que, al contrari que les plantes, no fabriquen el seu aliment.

• Tenen parts del seu cos especialitzades per realitzar les funcions vitals. Es resumeixen en aquest esquema:

Per realitzar la funció de nutrició, els animals...

... s’alimenten d’éssers vius per obtenir les substàncies nutritives que necessiten.

Ho fan gràcies a un aparell digestiu.

Depenent de l’alimentació, hi ha tres tipus d’animals:

Els herbívors, que mengen plantes.

Els carnívors, que mengen altres animals.

Els omnívors, que mengen plantes i animals.

... respiren per obtenir oxigen i expulsar diòxid de carboni. Ho fan amb un aparell respiratori.

Alguns animals respiren a l’aire.

Per dur a terme la relació, els animals...

... utilitzen les substàncies nutritives i l’oxigen i produeixen rebuigs, que expulsen del seu cos amb un aparell excretor.

Per dur a terme la reproducció, els animals... ... tenen cries que s’hi assemblen.

... noten canvis al seu voltant amb els sentits.

... reaccionen movent-se amb els músculs. ... preparen una reacció amb el sistema nerviós.

46

Altres animals respiren a l’aigua.

... reparteixen pel seu cos les substàncies nutritives i l’oxigen, amb un aparell circulatori.

En els vivípars, les cries creixen dins de l’aparell reproductor de la mare.

En els ovípars, les cries creixen en ous que pon la mare.

U3

Invertebrat

Classificam els animals Com ja hem vist en els apartats anteriors, podem classificar els animals segons la forma d’alimentar-se, de reproduir-se o de moure’s.

Però la classificació més utilitzada per als animals té en compte el seu esquelet. Segons això, hi ha dos grans grups d’animals: • Els invertebrats, que no tenen esquelet intern amb columna vertebral.

• Els vertebrats, que sí que tenen un esquelet intern amb columna vertebral.

Sense esquelet intern ni columna vertebral

Vertebrat

1 Anomena dos animals de cada classe: herbívors, carnívors, omnívors, ovípars, vivípars, vertebrats i invertebrats.

2 Explica on creus que respiren una sardina, una mosca, un dofí i un ésser humà.

Esquelet intern amb columna vertebral

Classificant al parc Avui horabaixa, al parc, na Maria i en Julià s’han posat a observar i a dibuixar tots els animals que han trobat. Però no saben com classificar-los...

1 Ajuda’ls i prova a classificar, de formes diferents, els animals que han dibuixat na Maria i en Julià. a) b) c) d) e) f)

Segons Segons Segons Segons Segons Segons

el nombre de potes. el color. la por que fan. la grandària. si tenen esquelet intern o no. la forma de desplaçar-se.

2 Compara les teves classificacions amb les de la resta de la classe. Coincidiu en alguna? Quines són les més diferents? Per què passa això?

3 Quina de les classificacions et sembla més útil? I quina et sembla més científica? Raona les respostes.

Pren nota!

Som animals. Classificar bé el nostre grup d’éssers vius ens ajudarà a comprendre’ls i a respectar-los.

47

2 Els invertebrats: només són animalons?

Invertebrats a la peixateria

Al planeta s’han descobert molts més animals sense ossos que animals amb esquelet intern com nosaltres. Estan per totes bandes!

Què són els invertebrats?

Els invertebrats són els animals que no tenen un esquelet intern amb columna vertebral.

Com que no tenen esquelet intern, els invertebrats protegeixen i sostenen el seu cos amb els músculs; alguns, a més, estan recoberts per closques o cuirasses.

La major part dels animals que existeixen, tant aquàtics com terrestres, són invertebrats. Són molt nombrosos i variats.

Na Marina ha anat amb son pare a la peixateria.

Vol observar invertebrats marins. Però a la peixateria no els han posat noms! Na Marina ha fet una foto d’aquests animals i els ha numerat. Ara vol identificar-los i classificar-los en els grups que ha estudiat a classe per mitjà d’una clau.

Alguns grups d’invertebrats

Les esponges Són els animals més senzills.

Són aquàtics i el seu cos està ple de forats anomenats porus, pels quals prenen aigua, la filtren i n’extreuen aliments microscòpics.

Els artròpodes Tenen el cos protegit per una cuirassa rígida dividida en peces mòbils, anomenada exoesquelet articulat. Tenen un cap ben definit, potes i, alguns, ales. N’hi ha d’aquàtics i de terrestres. Són els crustacis (crancs, llagostes, gambes, etc.), els insectes (abelles, escarabats, papallones, mosques, etc.), els aràcnids (aranyes i escorpins) i els miriàpodes (centpeus).

48

Les meduses i els pòlips (cnidaris) Són aquàtics i tenen el cos en forma de sac. La seva part oberta està envoltada de tentacles verinosos amb els quals atrapen l’aliment.

Les meduses (grumers) neden boca avall, mentre que els pòlips, com els anemones de mar o els corals, viuen enganxats al fons, boca amunt.

U3

Amb moltes potes i exoesquelet articulat

Amb dues pinces gra

ns

Amb cap i una coa

Sense pinces grans

ARTRÒPODES Amb cos ovalat i sense coa

1 Utilitza la clau i ajuda na Marina a identificar i a classificar els invertebrats que ha vist.

Sense potes

Cuirassa amb forma de bolla amb punxes

GAMBA

NÈCORA

EQUINODERMS

Sense punxes

CIGALA

ERIÇÓ DE MAR

Amb closca

Clara i rugosa Llisa i negra

COPINYA MUSCLO

MOL·LUSCS

Sense closca

1

Els cucs Són aquàtics o terrestres. Tenen el cos molt estret i allargat: en uns té forma de cinta plana; en uns altres sembla un cordó; i en els més complexos, com els cucs de terra, està dividit en anells.

Els mol·luscs Tenen el cos bla però musculós i molts estan protegits per una closca d’una o de dues peces. Els més complexos tenen tentacles i un cap ben desenvolupat. N’hi ha de terrestres (caragols i bavoses) o d’aquàtics (copinyes, ostres, caragols marins, bavoses marines, pops, sípies i calamars).

Cap gran Vuit braços

POP

Cos allargat amb dues aletes. Deu braços

CALAMAR

En què s’assemblen i en què es diferencien les meduses i els corals?

El mirall

2 En quins grups d’invertebrats hi ha animals terrestres?

3 Indica a quin grup d’invertebrats pertanyen: vespa, cuc de terra, bou de mar, estrella de mar, copinya, poriol, sípia.

Els equinoderms Són tots marins i tenen forma de disc, cilindre, esfera o estrella.

Tenen el cos protegit per plaques dures, i alguns presenten sortints o punxes. Els més coneguts són les estrelles de mar i els eriçons de mar.

Pren nota!

Els invertebrats són animals molt diferents de nosaltres; per això són tan interessants!

49

3 Quins animals són els nostres parents?

Molts dels nostres animals preferits són vertebrats, és a dir, tenen dins un esquelet igual que nosaltres.

I no només ens hi pareixem en això!

Què són els vertebrats?

Els vertebrats són els animals que tenen un esquelet intern amb columna vertebral.

L’esquelet de la majoria dels vertebrats està format per ossos, que el fan lleuger i resistent, i té un eix, la columna vertebral, que sosté tot el cos.

El cos de tot vertebrat està dividit en tres parts: cap, tronc i extremitats.

Hi ha més de 60 000 vertebrats distints, que es classifiquen en els grups que apareixen en els requadres.

Els peixos Tot el grup està format per vertebrats aquàtics i la majoria té la pell coberta d’escates.

Tenen el cos adaptat per a la vida aquàtica, amb extremitats en forma d’aletes i brànquies per respirar a l’aigua.

Gairebé tots són ovípars.

Els amfibis

Brànquies Aletes

Escates

Quatre potes

Sense potes

50

Són terrestres, però passen la primera etapa de la seva vida en aigua dolça.

Tenen la pell molt fina i l’han de mantenir humida.

Tenen pulmons per respirar a l’aire, però poden respirar a l’aigua a través de la pell.

Gairebé tots tenen quatre potes.

N’hi hi que tenen coa durant tota la vida, com les salamandres i els tritons, i d’altres, com les granotes i els gripaus, que la perden d’adults.

Gairebé tots són ovípars.

Quatre potes

Els rèptils

Escates

Alguns grups de vertebrats

Amb coa

Sense coa

La majoria són terrestres. Alguns viuen a l’aigua, però respiren a l’aire amb els pulmons. Tenen la pell coberta d’escates. La majoria, les sargantanes, els cocodrils i les tortugues, tenen quatre potes, però les serps no en tenen.

Tots són ovípars, i ponen ous, excepte algunes serps, que els coven dins del seu cos.

U3 Hola! Nom David i som un enginyer un poc particular. La meva especialitat és la BIOMIMÈTICA. No sabeu el que és això?

Es tracta de dissenyar i construir estructures, materials o màquines prenent com a model la naturalesa.

Per exemple: la forma de les ales dels avions es va copiar de la dels ocells.

La meva professió: especialista en biomimètica!

En David observa els animals i construeix objectes prenent-los com a model.

b) Deduïu la funció de la columna vertebral en els vertebrats.

1 Ara vol construir un pont i estudia la columna vertebral.

c) Quins objectes construiríeu amb una «columna vertebral artificial»?

Assemblea d’idees

Voleu fer feina en biomimètica? Feis aquest experiment i respo­ neu: a) Quin dels dos models aguanta més pes damunt: A o B?

A Plastilina

Filferro

B Pal

Plomes

Els ocells

Ales

Són terrestres i tenen la pell coberta de plomes, excepte la de les potes posteriors, que té escates.

Respiren a l’aire per mitjà de pulmons i a la boca tenen un bec en lloc de dents.

Les extremitats davanteres són ales i permeten volar a la majoria.

Són totes ovípares.

Bec

Els mamífers La majoria són terrestres, encara que alguns, com les balenes o els dofins, són totalment aquàtics.

Sigui com sigui, tots respiren a l’aire amb els pulmons. Gairebé tots tenen pèl a la pell.

Els mamífers són vivípars, excepte l’ornitorrinc i l’equidna, que ponen ous.

Però la característica que comparteixen tots els mamífers és la capacitat de les mares per alimentar les cries amb la llet que produeixen les seves mamelles.

Pèl

Pèl

Mamen

Pren nota!

Els vertebrats tenim característiques distintes per viure en entorns diferents.

51

4 Un animal més... ... però un poc especial Igual que la resta d’animals, les persones tenim la nostra forma de nodrir-nos, de relacionar-nos i de reproduir-nos.

Coneixes els «superpoders» del teu cos?

Quin tipus d’animal som?

Primats

T’has preguntat alguna vegada a quin grup d’animals pertanyem els éssers humans?

Una pista: tenim un esquelet intern i columna vertebral. És a dir, som vertebrats.

A més, tenim pèl, som vivípars i, quan som infants, mamam per alimentar-nos de la llet materna. Això vol dir que som mamífers.

I quin tipus de mamífer som?

Cara amb ulls que miren cap endavant

Els éssers humans pertanyem a un grup de mamífers anomenat primats, que tenen cervells grans, mans que poden manipular objectes, una cara amb ulls que miren cap endavant i ungles en lloc d’urpes. En aquest grup hi ha els ximpanzés, els goril·les, els macacos, els lèmurs i molts altres animals.

Ens diferenciam dels altres primats perquè som molt intel·ligents, caminam sempre sobre dues cames i hem perdut gairebé tot el pèl del cos.

Poc de pèl al cos

Mans que poden manipular objectes Caminam sobre dues cames

Robots o robots humanoides?

Els éssers humans som tan intel·ligents que hem inventat màquines automàtiques anomenades robots perquè ens ajudin en algunes tasques.

La majoria dels robots actuals, com les aspiradores intel·ligents, no s’assemblen en res a un ésser humà. Si es construís un robot amb l’aspecte d’un ésser humà, seria un robot humanoide o androide.

1 Quines característiques hauria de tenir un robot per ser un androide?

2 Tendria avantatges enfront d’un robot no humanoide?

52

Hola! Som un androide molt avançat.

Que fanfarró!

U3

Les nostres funcions vitals Com tots els éssers vius, els humans ens nodrim, ens relacionam i ens reproduïm. Per a això, el nostre cos té parts especialitzades: són els nostres aparells i sistemes.

La nostra funció de nutrició Com altres animals, els éssers humans necessitam: • Prendre aliments i aigua. Com que ens alimentam d’animals i de plantes, som animals omnívors.

• Prendre oxigen. Respiram a l’aire per mitjà dels pulmons.

• Transportar aquestes substàncies per tot el cos i utilitzar-les per créixer, per reparar el nostre cos i per tenir l’energia que necessitam per viure.

1 Escriu al quadern cinc activitats humanes que indiquen que som més intel·ligents que altres primats.

2 Escriu al quadern una llista amb cinc aliments que consumeixes habi­ tual­ ment. Després, repassa la llista i decideix si ets carnívor, herbívor o omnívor.

3

• Expulsar els rebuigs que produïm.

Quins aparells del cos humà expulsen substàncies de rebuig a l’exterior?

CTF

Els nostres aparells per realitzar la funció de nutrició

L’aparell circulatori

L’aparell digestiu L’aparell digestiu s’encarrega de digerir els aliments i l’aigua que prenem, per extreure’n les substàncies nutritives que contenen.

Després, passa les substàncies a la sang i expulsa les restes de l’aliment en forma d’excrements.

Boca Esòfag Estómac Intestins

Laringe Tràquea Pulmons

Cor. Impulsa la sang.

Xarxa de vasos sanguinis.

Hi circula la sang.

L’aparell excretor L’aparell respiratori

Fosses nasals

L’aparell circulatori distribueix les substàncies nutritives i l’oxigen.

També recull rebuigs que produïm, com el diòxid de carboni.

L’aparell respiratori s’encarrega de prendre aire, obtenir l’oxigen i expulsar el diòxid de carboni.

L’aparell excretor recull les substàncies de rebuig de l’aparell circulatori i les elimina cap a l’exterior del cos.

Els ronyons ho fan produint l’orina.

La pell ho fa produint la suor.

Ronyons

Pell

53

4 Un animal més... ... però un poc especial

La nostra funció de relació Com altres animals, els éssers humans:

Sentits

• Captam canvis en el medi amb els nostres sentits: – Vista. Amb els ulls percebem llum i imatges.

Els nostres aparells per a la funció de relació

– Oïda. Amb les orelles detectam sons.

–T acte. Amb la pell captam el contacte amb els objectes, si són rugosos, si estan freds o calents...

Sistema nerviós

Aparell locomotor

–G ust i olfacte. Amb la llengua notam les substàncies que hi ha en els aliments que prenem, i amb l’interior del nas, les que ens arriben per l’aire.

• Processam la informació dels sentits amb el sistema nerviós: el cervell interpreta la informació i envia instruccions al cos a través dels nervis.

• Reaccionam. Els nostres músculs reben les ordres del sistema nerviós i reaccionen produint moviments. Els músculs que estan units a l’esquelet formen l’aparell locomotor, que ens permet caminar, saltar, agafar, ballar, etc.

Cervell Músculs Nervis Esquelet

pens Mira com

Faig un diagrama de la funció de relació Un diagrama és un esquema que ens permet representar, per mitjà de requadres, textos i fletxes, processos amb diverses etapes i diverses possibilitats. Per exemple: Sí Sí

Trii botiga

Tenen els pantalons que vull?

ELS COMPR

El preu és bo?

No

No

Fixa’t en l’exemple i fes un diagrama per representar la funció de relació en una persona que prova aliments amb el gust i posa cara alegre o de desaprovació segons si li agraden o no.

54

4 Indica al quadern quina part del cos series si... a) ... t’encarregassis de processar informació i enviar instruccions al cos. b) ... transportassis instruccions des del cervell fins a la resta del cos. c) ... fossis capaç de captar canvis en el medi. d) ... produïssis moviments en rebre instruccions del cervell.

U3

Així ens reproduïm Com altres animals, els humans tenim cries que anomenam filles i fills. L’aparell reproductor és l’encarregat d’aquesta funció.

Som vivípars, perquè les nostres cries es desenvolupen a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que neixen. Aquest procés s’anomena gestació o embaràs i dura uns nou mesos.

Quan naixem, estam poc desenvolupats i ens alimentam mamant la llet materna.

Les etapes de la vida

1

Quin embull! Demà s’inaugura l’exposició «Les etapes de la vida» i algú ha mesclat les fotografies, els cartells i els títols. Podries ajudar-nos a arreglar aquest desastre?

penes hi veim i No caminam, a la nostra s atencions de depenem de le essa. i creixem de pr família. Mamam nts de llet.

Ens surten les de

B

Creixem molt i aprenem ràpidament 2 del contacte amb el nostre grup familiar, que ens cuida. En s surten les dents definitives.

A

C

D

4

E

IA ADOLESCÈNC

INFÀNCIA LACTÀNCIA

VELLESA MADURESA

1 Indica al quadern amb quina foto va cada cartell.

2 Posa un títol a cada fotografia i ordena-ho tot.

creixent, s continua o c re st o n El e lt i acaba d canvia mo im més s r-se. En fe a p lu o v n dese lacions nts. Les re independe rtants. molt impo socials són

3

El nostre cos està ja desenvolupat i canvia poc. És una etapa llarga en què continuam aprenent, agafam experiència i podem tenir fills o filles.

El nostre cos acusa el pas dels anys i torna a canviar.

Oferim experiència i coneixement i gaudim del contacte amb altres persones.

5

Pren nota!

El nostre cos també té característiques molt especials que ens permeten viure.

55

D ’A P R E N E N T A T G E

Què he après?

1 Escriu com explicaries què és un animal a un ésser extraterrestre que entén el teu idioma.

9 Classifica correctament aquests vertebrats.

A

2 Investiga i classifica els animals següents en herbívors, carnívors i omnívors: llop, llagost, ratolí, àguila, ximpanzé, ovella.

B

3 Quins animals són els més abundants, els vertebrats o els invertebrats?

C

4 Investiga i compara una formiga, un cranc i una taràntula.

D

E

F

D O S S I E R

10 L’ésser humà es considera omnívor. a) Per què? b) Quins altres animals omnívors coneixes? Escriu al quadern el nom de quatre animals omnívors.

a) Quantes potes té cada un? b) Quines altres diferències presenten?

11 Relaciona-ho al quadern.

c) En què s’assemblen?

Aparells: excretor; respiratori; digestiu; circulatori.

5 Endevina el nom d’aquests insectes.

Funcions:

a) És petit, té dues ales transparents i ens pica per xuclar-nos la sang. b) Té quatre ales grans de colors i s’alimenta del nèctar de les flors.

b) Eliminar substàncies de rebuig.

c) El seu cos bombat està protegit per unes ales dures vermelles o taronges, amb puntets negres.

d) Obtenir oxigen i expulsar diòxid de carboni.

6 Ordena en una taula els noms dels cinc grups de vertebrats que has estudiat, dues característiques de cada grup i dos exemples.

7 En quins dels grups d’invertebrats i vertebrats que has estudiat hi ha animals que poden volar? Justifica la resposta posant-ne exemples.

8 Escriu una redacció breu sobre dos vertebrats i dos invertebrats que aprofiti l’ésser humà com a aliment o per obtenir materials.

56

a) Transportar substàncies pel cos. c) Processar els aliments i l’aigua.

12

Compara les funcions vitals d’un ésser humà i les que duu a terme un tauró.

El mirall

No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible a anayaeducacion.es.

El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la

U3 IU OBJECT IÓ EN ACC

Exploram els superpoders animals Investigarem els «superpoders» que tenen els animals en la realitat! Tria un animal que et cridi l’atenció. Copia l’organitzador gràfic (Veig-PensEm deman) següent al quadern i ompli’l pensant en l’animal que has triat. Pots cercar fotos o vídeos en què faci coses sorprenents.

Veig Quines característiques té el seu cos que et semblen cridaneres?

El teu animal és capaç de fer alguna cosa especial?

Pens

Em deman

Per què creus que el seu cos té aquestes característiques?

Per a què les pot necessitar en el seu entorn?

Per què creus que ho fa?

Per a què li pot servir en el seu entorn?

1 Cerca informació per respondre les preguntes que t’han sorgit. També pots consultar si el teu animal està en perill d’extinció o si la seva casa pot desaparèixer.

Quines preguntes et sorgeixen sobre l’animal que has triat i no saps respondre?

2 Dibuixa, en un full, un còmic curt amb el teu animal com a protagonista. Intenta mostrar com és el seu entorn i com usa els «superpoders» que té per viure-hi.

Utilitza la imaginació!

Com ho he après? après?

1 Reflexiona i respon les qüestions al quadern. a) M’he sentit bé quan he après... b) M’he sentit malament quan no he aconseguit... c) El que m’ha resultat més difícil ha estat... d) El que m’ha resultat fàcil i entretingut ha estat...

2 En conèixer més els animals, potser haurà canviat el que senties. Expressa a classe la teva opinió. a) Hi ha animals «bons» i animals «dolents»? b) Tractam bé els animals del nostre entorn? c) Com em comportaré a partir d’ara amb els animals?

57