Dossier de premsa
LG00312601_dosier_maalouf_cat.indd 1
16/11/20 9:19
«Amin Maalouf s’ha imaginat un thriller complex i anguniós, d’arrels mitològiques, en ressonància amb la crisi per la qual travessa el món actual. Tot i que va ser escrit abans de la pandèmia, és impossible no trobar-hi el ressò dels nostres temps desorientats, del nostre planeta amenaçat com mai.» J.-C. P. Livres Hebdo «Sense tenir la intenció de voler donar lliçons, Amin Maalouf aborda aquí, al voltant d’aquesta deliciosa intriga, temes molt seriosos, com el d’una ciència mèdica capaç de retardar indefinidament l’envelliment i la mort. «I, tanmateix, en el sentiment de ser mortal hi ha fonaments del desig de llibertat i la raó de ser de la filosofia, com també de l’art», adverteix l’autor en aquesta novel·la en què algunes frases tenen un especial ressò en l’actualitat. I Amin Maalouf aconsegueix veure, actualment, la possibilitat d’una presa de consciència de la necessitat d’un món més responsable i adult. La llum al final del túnel.» Marianne Payot L’EXPRESS
UNS GERMANS INESPERATS Traducció d´Anna Casassas 978-84-1362-123-4 | 3472759
NUESTROS INESPERADOS HERMANOS Traducció de María Teresa Gallego Urrutia; Amaya García Gallego 978-84-1362-121-0 | 3472757
ALIANZA LITERATURAS 15,50 x 23,00 | 280 pp | Rústica
€ 18,00
alianzaeditorial.es
LG00312601_dosier_maalouf_cat.indd 2
Amin Maalouf va néixer al Líban el 1949 i actualment és un dels escriptors més brillants i clarividents de les lletres franceses. Novel·lista, periodista, assagista..., membre de l’Acadèmia Francesa, tota la seva obra, traduïda a més de quaranta idiomes, està publicada a Alianza Editorial. Entre les nombroses distincions que ha rebut, cal destacar el Premi Goncourt per La Roca de Tanios, el Premi Aujourd’hui 2019 al millor llibre de geopolítica per El naufragio de las civilizaciones (Alianza Editorial, 2019), així com el Premi Príncep d’Astúries 2010 en reconeixement a tota la seva obra i a la seva tasca per establir ponts entre Orient i Occident.
Foto: P. Cosano
16/11/20 9:19
ENTREVISTA AMB El nou llibre d’Amin Maalouf es un thriller complex, que es pot llegir a molts nivells, en paral·lel a la crisi inèdita per la qual travessa la nostra civilització. […] Encara que l’autor va començar a escriure’l molt abans de l’epidèmia de la Covid-19, aquesta novel·la no pot no ser simultània a la crisi inaudita que sacseja el món i que amenaça la nostra forma de vida; és a dir, la nostra civilització. A alguns no els sabrà greu, com als Amics d’Empédocles, i es projectaran ja en el «món de després». Amin Maalouf, per la seva part, combinant la ciència-ficció, la «col·lapsologia» i la intriga amorosa, continua la seva reflexió filosòfica, i melangiosa, iniciada l’any 1988 amb Les identitats que maten i continuada amb El naufragi de les civilitzacions (2019). […] Com enllacen Uns germans inesperats amb la resta de la seva obra, sobretot amb els títols més recents? L’escriptor alemany Novalis considera, en una citació que encapçala el meu llibre, que «la novel·la sorgeix de les mancances de la Història». Els meus últims llibres parlen molt d’aquestes mancances, amb paraules com naufragi, desorientats, desajust, etc. No m’atreviria a afirmar que totes les novel·les neixen així, però és, certament, el cas d’aquesta novel·la. En els últims anys he contemplat l’esdevenir del món amb inquietud, i, fins i tot, amb desconcert, i aquesta novel·la ha nascut en el meu esperit amb una rebel·lió davant aquesta deriva. Vostè diria que es tracta d’un llibre melangiós, pessimista…, deutor, en suma, de la «col·lapsologia»? És tot el contrari. És el llibre més optimista que he escrit mai. Va a contracorrent respecte a la deriva actual i s’inspira en els grans moments del passat, especialment en el miracle de l’antiga Grècia, una nova fe en la humanitat. No en la humanitat tal com la vivim ara, sinó en el que podria ser si tornés a connectar-se amb els ideals que, l’any passat, van construir la seva grandesa. Quan el va escriure? ¿Ha influït, la pandèmia actual, en la seva feina, en la seva escriptura? La novel·la ja estava escrita i la decisió de publicar-la ja l’havia presa amb el meu editor molt abans de la pandèmia. L’únic dubte que tenia era publicar-la aquest any o l’any vinent. El naufragi de les civilitzacions va veure la llum l’any 2019 i prefereixo deixar passar, com a mínim, dos anys entre un llibre i el següent. Però vaig rellegir el manuscrit durant el confinament i, per una raó que no aconsegueixo explicar, l’atmosfera regnant en aquesta novel·la em va semblar que estava conforme amb el que estàvem vivint. Vaig prendre, aleshores, la decisió de publicar-la sense demora, i sense canviar res del text…
Quina va ser la seva intenció en escriure-la? Imaginar una paràbola sobre la condició humana, les seves derives, els seus fantasmes? Sí, va ser exactament això. I també imaginar un mitjà per posar fre a aquestes derives, de manera que els nostres congèneres, superant les pors i les debilitats, poguessin concebre l’esperança d’un nou començament. Aquests «inesperats germans» representen una mica aquesta esperança. Sense cap mena de dubte, aquest alliberament no s’esdevindrà de la manera que planteja la novel·la, però així va ser com va prendre forma en el meu esperit i en la meva escriptura. És a dir, una faula filosòfica, alimentada per la mitologia grega? D’on li ve aquest interès pels mites antics? Què considera, vostè, que ens diuen respecte a la nostra època? Allò que sempre m’ha fascinat de la Grècia antiga és que un poble que, d’acord amb els nostres criteris d’avui, encara estava molt poc desenvolupat, pogués produir, fa dos mil cinc-cents anys, una civilització avançada, i que s’ha revelat fundacional en les arts, la filosofia, el teatre, la historiografia, les pràctiques democràtiques, etc. Una eclosió fulgurant que no va durar gaire; només setantacinc anys. I m’he preguntat sovint què hauria passat si s’hagués pogut perpetuar al llarg de segles, i estendre’s a la humanitat sencera. I d’aquesta pregunta ha sorgit aquesta novel·la i ha pres aquesta forma, i d’aquesta manera ha arrelat en el meu esperit… I tornant a l’actualitat, vostè és optimista o pessimista sobre el futur del Líban? La lucidesa no ha de conduir a la desesperació. Fins i tot quan no veiem la llum al final del túnel, hem de continuar creient que hi ha una llum i que un dia la veurem. És una regla que he adoptat des de fa temps, i que m’enforteix l’esperit en els moments més difícils.
JEAN-CLAUDE PERRIER. ENTREVISTA PUBLICADA EN LE COMMERCE DU LEVANT I EN L’ORIENT LITTÉRAIRE. OCTUBRE DE 2020.
alianzaeditorial.es
LG00312601_dosier_maalouf_cat.indd 3
16/11/20 9:19
DIseño de cubierta: Manuel Estrada. Dosier: PGA
L’Alec, dibuixant quinquagenari, i l’Ève, novel·lista d’un sol gran èxit editorial mític, són els únics habitants d’un illot minúscul de la costa atlàntica. S’eviten, fins al dia que tots els mitjans de comunicació deixen inexplicablement de funcionar i això els força a sortir. Què passa? ¿S’ha produït una catàstrofe al planeta, després de tantes amenaces de conflicte nuclear i d’atemptats terroristes a gran escala? ¿Què ha succeït a les altres illes de l’arxipèlag, a la costa, a la resta del país, a la resta del planeta? De mica en mica, l’Alec resoldrà el misteri. Gràcies al seu vell amic Moro, conseller de confiança del president dels Estats Units, podrà reconstruir el desenvolupament dels fets fins a descobrir que, si bé s’ha evitat el desastre, ha estat d’una manera tan estranya i inesperada que la Història ja no podrà reprendre el mateix curs. A través de la ficció i de la paràbola, l’autor tracta, en aquesta obra, els grans temes que ja havia tocat en els seus assaigs, Identidades asesinas, El desajuste del mundo i El naufragio de las civilizaciones (tots publicats a Alianza Editorial), però aquí obre la porta a l’esperança que ens ofereixen «uns germans inesperats».
alaianzaeditorial.es
«Necessitava buscar en la ficció l’esperança que ja no puc trobar en la Història real. Així van néixer dins meu aquests “germans inesperats”, hereus fidels del miracle de l’antiga Grècia.»
Si vols més informació i / o entrevista a l’autor:
Raúl Muñoz García
Comunicació i premsa 91 393 89 37 / 680 828 811 rmgarcia@anaya.es
José de Montfort
Comunicació i premsa Catalunya 695 935 076 jmontfort@anaya.es
LG00312601_dosier_maalouf_cat.indd 4
16/11/20 9:19