Textos i estratègies lectores

TyE2016cat.pdf

1

27/04/16

14:00

Cada llibre conté 34 unitats per treballar 34 hores de classe (una hora a la setmana aproximadament) al llarg de tot el curs. Aquestes unitats es distribueixen en quatre blocs: Com llegeixo textos relacionats amb les matèries curriculars Matemàtiques Ciències Socials Ciències Naturals Àrees artístiques Com llegeixo per als altres (lectura en veu alta) Descripcions Exposicions Narracions Notícies Diàlegs Poemes

Com llegeixo literatura Textos narratius (realista, fantàstic, aventures, humor) Textos descriptius (persones, llocs i paisatges, objectes) Assaig (pensament, opinió) Textos dialogats (col·loquial, literari, humor) Poesia (de diferents períodes i moviments literaris) Com llegeixo premsa Notícies i reportatges Entrevistes Cartes dels lectors

DIFERENTS TIPUS DE LECTURA EN LES UNITATS QUE COMPONEN UN LLIBRE

Teléfono central de pedidos: 902 426 292 Teléfono de atención al profesorado: 902 090 378

COM LLEGEIXO PREMSA COM LLEGEIXO LITERATURA NARRACIONS 1. UN RELAT REALISTA 2. UN RELAT FANTÀSTIC 3. UN CONTE HUMORÍSTIC Comprensió lectora, habilitats lectores, estratègies de comprensió, habilitat visual.

TEXTOS DESCRIPTIUS 4. DESCRIPCIÓ D’UNA PERSONA 5. DESCRIPCIÓ D’UN INDRET 6. DESCRIPCIÓ D’UN OBJECTE Vocabulari, famílies de paraules.

ASSAIG 7 i 8. LECTURA D’UN ASSAIG Per llegir millor, atenció i habilitat visual, memòria.

TEXTOS DIALOGATS 9. UN DIÀLEG COL·LOQUIAL 10. UN DIÀLEG D’HUMOR 11. UN DIÀLEG LITERARI Sintaxi i estil, hipòtesis de significat.

POESIA 12 i 13. POEMES Memòria, comprensió.

14. UNA NOTÍCIA 15. UN REPORTATGE 16. UNA ENTREVISTA

TIPUS DE LECTURA LECTURA SILENCIOSA Lectura integral Lectura d’estudi Lectura d’informació Lectura de recerca Lectura dirigida Lectura compartida

COM LLEGEIXO PER ALS ALTRES 29. TEXTOS DESCRIPTIUS 30. TEXTOS EXPOSITIUS 31. TEXTOS NARRATIUS 32. PREMSA 33. POESIA 34. TEXTOS DIALOGATS

COM LLEGEIXO MATÈRIES CURRICULARS MATEMÀTIQUES 17. UN TEXT DE CIÈNCIA-FICCIÓ 18. UN TEXT EXPOSITIU 19. UN TEXT DIVULGATIU Atenció i habilitat visual, interpretar i deduir.

CIÈNCIES SOCIALS 20. UNA GUIA TURÍSTICA 21. UN ARTICLE ENCICLOPÈDIC 22. UN PERSONATGE HISTÒRIC Atenció, fixacions, coneixements previs.

CIÈNCIES NATURALS 23. ARTICLE DE TECNOLOGIA 24. TEXTOS SOBRE DINOSAURES 25. UN TEXT INFORMATIU Camp visual, atenció, inferències. ÀREES ARTÍSTIQUES 26. UNA CRÍTICA MUSICAL 27. UN CÒMIC 28. UN DOCUMENT SOBRE CINEMA Habilitat visual, atenció, idea principal i tema.

www.editorialbruno.es

Textos i estratègies lectores eso

TyE2016cat.pdf

eso

1

❚ Metodologia activa, lúdica i eficaç per a l’aprenentatge i el perfeccionament lector. ❚ Desenvolupament de totes les capacitats lectores necessàries per afrontar amb èxit l’acte lector en diferents tipus de textos i amb diferents maneres de llegir. ❚ Adequació al tractament de la lectura en cadascuna de les matèries i el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística.

Textos Textos i i estratègies estratègies lectores eso3 lectores

Texto estra s i t lectèogies res eso2

❚ Ma te i a la rials que realita resp t esc onen a ❚ Me olar a le to mb u s necess i el p dologia a n pla it erfec didàc ats lecto cionactiva, lúd ❚ De ic tic ric res ment se lecto a i eficaç i flex per a nvolupam r. per a ible. fr e o n l’apre t de te ntar a mb è de totes xtos nenta les ca xit l’a i amb tge ❚ Ade pacit difere cte le quac a c to ts nts m ió al de le anere r en diferelectores en co s matèrietractame n s n e d c ts e n munic s i el tipus essàri llegir es d t de la . ació lingü esenvolu lectura e ística pame n nt de cadascu . na la co mpetè ncia

eso1

eso

2

ESTRUCTURA D’UNA UNITAT Abans de llegir el text S’aporten a l’alumnat les indicacions introductòries a la lectura del text seleccionat.

Es presenten estratègies d’animació; es planteja en comú la resolució de dubtes de vocabulari; s’activen i es comparteixen els coneixements previs...

ARTICLE BIOGRAFIA CARTA AL DIRECTOR XAT CIÈNCIES NATURALS CIÈNCIES SOCIALS CRÍTICA ASSAIG ENTREVISTA ESTADÍSTICA BLOG GEOGRAFIA HISTÒRIA LECTURA EN VEU ALTA LITERATURA MATEMÀTIQUES MÚSICA NOVEL·LA IL·LUSTRACIÓ POESIA PREMSA RELAT REPORTATGE TEATRE TEXT DESCRIPTIU TEXT DIALOGAT TEXT EXPOSITIU

Textos i estratègies lectores

❚ Materials que responen a les necessitats lectores i a la realitat escolar amb un pla didàctic ric i flexible.

tores

si ègies ctores eso1

Textos i estratègies lectores s’emmarca dins del Programa de Lectura Eficaç ® Bruño, que és un conjunt de recursos didàctics sistematitzats per a totes les etapes educatives adreçats a desenvolupar totes les competències i capacitats necessàries per assolir amb èxit l’acció de llegir.

i estr atègi es le c

ió al tractament de la lectura en cadascuna atèries i el desenvolupament de la competència nicació lingüística.

Llibres de treball per a cada nivell d’ESO, pensats perquè l’alumnat desenvolupi la competència en comunicació lingüística i treballi la comprensió lectora i les capacitats que condueixen a millorar-les.

Texto s

lupament de totes les capacitats lectores necessàries ntar amb èxit l’acte lector en diferents tipus s i amb diferents maneres de llegir.

14:00

eso

3

Textos i estratègies lectores eso3

Texto estra s i tègie lecto s res eso2

Abans de llegir el text Ara llegiràs un fragment d’un assaig sobre els llibres.

Un assaig és un escrit sobre un tema que interessa a l’autor, que l’apassiona. Vol que lector conegui les seves idees i hi rumiï. Sovint els autors d’assaig són professors, professionals del sector del qual parlen, intel·lectuals, filòsofs, periodistes, escriptors... És normal, també, que facin referència a la realitat que ells viuen.

El text que ara llegiràs és un curt fragment d’un llibre titulat The Book Is Dead, Long Live the Book («El llibre ha mort, llarga vida al llibre»), que el 2010 va escriure Sherman Young, un professor d’universitat de Sydney (Austràlia), que també ha

treballat en els mitjans de comunicació com a dissenyador i productor. És a dir, que sap de què parla quan tracta el tema dels llibres, de la indústria editorial i de la distribució i venda d’aquest producte. Un producte molt especial, perquè durant molts anys els llibres han estat sinònim de cultura i de coneixement, d’un saber que s’assentava i creixia a còpia de rumiar les idees, d’enriquir-les, d’acumular-les. A còpia d’experiència i de temps.

Però, al cap i a la fi, el llibre és un producte, una mercaderia, i està sotmès a les normes financeres i del mercat.

7

Per ambientar-te en la lectura d’aquest text i per ajudar-te a comprendre’l, activa els teus coneixements sobre el tema de la lectura, dels llibres i les llibreries, i comparteix amb els companys les respostes a aquestes preguntes: 1. Hi ha llibres a casa teva? Qui llegeix llibres, a la família?

2. Quantes llibreries coneixes? Com són? On són?

3. Que sàpigues, on es poden comprar llibres? Si haguessis de decidir-ho tu, on t’estimaries més comprar llibres? Per què?

3. Definiu i comenteu les paraules i les expressions següents. Potser us caldrà buscar el significat d’algunes al diccionari o a internet: club literari (en anglès, Book Club), festival sobre escriptors (en anglès, Writers Festival), llibreria independent, canònic, mantra.

4. Quin llibre estàs llegint? Tens pensat quin altre llegiràs després d’aquest?

Habilitats lectores: expressions i frases fetes 1. Aquí tens numerades algunes expressions que apareixen al text que has llegit.

Relaciona cada una amb la frase que té el mateix significat o que l’explica millor.

Per fer-ho, posa el número corresponent.

1.

Només se sentia l’anar de les barres.

Fer un discurs.

2.

Donar delit de veure.

Arribo al final de la vida.

3.

Dir paraules triades.

Prestava molta atenció a la núvia.

4.

Ser un desfet d’eloqüència.

Parlar intensament, persuasivament.

5.

Estic pels aranzels!

6.

Vaig al venciment.

7.

L’Estevet estava per la Tomaseta.

8.

Cada u hi deia la seva.

Tenir verbositat per donar i per vendre.

40

7. UN

lleixes tenen les marques d’haver-los obert.

Ambdós exercicis confirmaran el que ens diuen les enquestes: la gent no llegeix llibres. Ara visita la llibreria del teu barri. Si no n’hi ha cap, no ets l’únic. Les llibreries s’estan concentrant als carrers i les zones més comercials. Fa un parell d’anys hi havia dues llibreries independents al meu barri. Avui ja no n’hi ha cap. I fa la sensació que cada cop que hom es gira, una petita editorial s’ha arruïnat o l’ha absorbit alguna multinacional del sector.

Però que no es desesperin els amants dels llibres. Actualment es publiquen més títols que mai. Les llibreries petites tanquen, però es poden comprar llibres en molts altres llocs: supermercats, grans superfícies i també a internet. I les grans llibreries són enormes i ofereixen quilòmetres de lleixes plenes de llibres, més que mai abans. Tot això és veritat. Però el llibre és gairebé mort.

Estratègies de comprensió: hipòtesis de significat

Va dir una paraula afectuosa, d’elogi.

L’únic so era el de mastegar.

9.

Va dir l’única flor que havia tirat en sa vida.

Continuaven fent el mateix.

10.

Tornem-hi!

Restar concentrat o encaterinat.

11.

Vessar eloqüència.

Era un regal per a la vista.

12.

Estar embadalit.

Estic a favor d’aquests impostos!

2. Saps què volen dir aquestes frases i expressions que també has llegit al text?

Contesta-les i després poseu en comú totes les respostes.

saló

arròs

fineses

banquet eloqüents

L’Estevet i a seva

.

—Correu —deia l’un. van entrar al

I no van poder anar a

—O la llebre. La llebre reprèn en diades com aquesta.

on es faria el

es va trobar

Cada u hi deia la seva. I el cas és que, estant d’aquella manera, hauria estat una imprudència d’anar-se’n a Montserrat. Estava escrit a l’Inventari que el pobre Estevet no tindria cap festa completa a la vida. Des d’allí van anar a casa, uns a peu i altres en cotxe.

De primer hi havia

Per fi, al vespre la núvia es va trobar bé, i van anar al quarto nupcial. A la sala, ella es va plànyer que li hagués donat tan mala estona en dia tan senyalat i que no pogués fer el viatge.

i el nuvi estava per la

.

—Això deu haver estat l’emoció.

—Serà una altra vegada —va dir ell—. Ben mirat, era un gasto inútil.

—Sí! Jo sóc vell, i aquí som molts que ho som, de vells...

I per treure el mal efecte de la cruesa de la frase, va dir-li l’única flor que havia tirat en sa vida.

Els homes van assenyalar que estaven conformes amb el cap, però les dones com si no ho sentissin.

—Estant amb tu, tot és Montserrat.

—Doncs escolta —li va dir ella—: ja que economitzem el viatge, podríem fer una pensada. Tot el que anem estalviant, tirar-ho en una guardiola.

—Ets la dona que cercava —li va dir ell, entusiasmat.

I mentre comptaven els quartos per tirar a la guardiola —oh, Cupido, estreny la bena i tapa’t millor la vista!—, li va fer el primer petó. Van ficar els diners a l’armari i van apagar l’espelma.

.

i llavors la

als nuvis perquè fossin

i donà

dient-li

.

,

Tothom menjà molt de

que va fer plorar els

i, llevat dels nuvis,

i va dir un

L’endemà, les compradores ja no li van dir Estevet, el van anomenar per Esteve.

SANTIAGO RUSIÑOL L’auca del senyor Esteve

DIÀLEG D’HUMOR

i es posaren

.

L’avi Esteve era

El dinar de noces de l’Estevet i la Tomaseta

57

Estratègies de comprensió lectora Són activitats que guien l’alumnat en l’adquisició d’estratègies per millorar la lectura comprensiva.

Varien entre: resumir el text; exposar la idea principal i/o l’estructura del text; fer anticipacions, hipòtesis de significat; interpretar; comparar i integrar diverses informacions; deduir; valorar el contingut i la forma, i relacionar-los; relacionar el contingut amb els coneixements i les experiències que ja es tenen.

1. Analitzem el text. Contesta les preguntes següents: r Què en sabem, de l’Estevet?

r Qui presidia la taula dels nuvis?

Tots hi ficaven cullerada, hi intervenien.

1

bevien Tomaseta

malament consells discurs Montserrat comerciant núvia pràctics

—Quan vulguis, cap a Montserrat —va dir l’Estevet a la costella.

Tots ploraven. Les llàgrimes li van donar alè, i continuà, sentimental:

10. UN

convidats

—Fa bona tarda —digué el senyor Forment.

—Que la descordi l’Estevet, que és el qui li correspon.

56

ASSAIG

núvia

—En marxa —va dir el veterà.

—Per la llibertat d’aranzels? —saltá el regidor.

—Sóc vell! Vaig al venciment, i sempre he repassat una cosa: que de vell no es pot passar; però que, economitzant la vida, es tenen més anys de vida, i que tot és l’economia. Estevet i Tomaseta: economia en el gastar, en la salut, en el fiar, en el fer favors, i fins en el rebre’ls per no haver d’agrair-los, i sereu el que heu de ser: un matrimoni... econòmic. I ara que ja us he dit el què: economia en el parlar, i anem-nos-en pausadament, que els nois han d’anar a Montserrat a demanar a Nostra Verge que els doni allò que els convingui; i el allò que els convé,

rostit

—Anem —va tornar a dir el senyor Esteve.

Però la costella, la Tomaseta, que feia estona que callava i que no havia pogut gaudir de l’encís de la controvèrsia, es va quedar esgrogueïda i li van haver de dur vinagre. Compteu, el trastorn de la colla.

Exercicis de comprensió lectora Són exercicis per avaluar el nivell de comprensió del text que s’ha llegit.

Hi ha diverses modalitats: 20 preguntes amb tres opcions de resposta; 10 preguntes amb quatre opcions, més 5 preguntes obertes; mapes conceptuals; 10 preguntes del tipus vertader/fals i justificació de l’opció triada; preguntes obertes...

Completa l’esquema del text que has llegit utilitzant les paraules dels requadres. Tingues en compte els colors. Després fes-ne un resum oral d’una manera més detallada.

Les dones ja no ploraven, perquè estaven discutint el preu d’una mantellina.

—Descordeu-la —deia l’altre.

—Alto! Alto! —digué el senyor Esteve, l’avi, que esperava a parlar el darrer per fer un discurs de resum—. Alto, dic! Alto!, i siguem pràctics.

L’única llibertat i els únics drets aranzelaris que ens convenen a tots nosaltres és que el pa no s’encareixi i pugi la merceria, i aprofito aquest moment, tan sèrio, tan fondo, tan conforme i tan oportú per demanar al Totpoderós això: que la merceria pugi, que si puja, pujaran els nuvis, i, encara que jo no ho he de veure, tindré la satisfacció plena que La Puntual perseveri.

Comprensió lectora

ja ho sabem tots: prosperitat, bones compres, bones vendes i clientela.

—Jo estic per la llibertat —va cridar el veterà.

—Per totes! Jo sóc liberal i en duc insígnies, i estic per la llibertat —va dir el veterà cívic, fent tremolar les xarreteres.

El llibre ha mort, llarga vida al llibre

Lectura del text Hauria de fer-se en uns 10 minuts. L’extensió dels textos es controla mitjançant el nombre de paraules (de 800 a 1500 a tot estirar en textos literaris).

—I el ram del cotó, que no compta? Que no paga igual una troca que un conill o un caixó de panses? —reprenia el senyor Ramon, el pare de l’Estevet i amo de la merceria La Puntual.

L’Estevet i la Tomaseta, que estaven embadalits per aquell desfet d’eloqüència, des d’aquell moment endavant van estar pels aranzels.

Llegeix el text en silenci i tan de pressa com puguis, però sempre mirant d’entendre la informació que s’hi exposa i el major nombre de detalls. Segur que aquesta lectura t’ajudarà a formar-te una opinió sobre el tema i a enriquir la idea que ja en tenies.

No cal ser un geni per veure que els llibres ja no són el centre de la nostra cultura. El nostre pensament quotidià està molt més influït per altres productes de la comunicació, com ara la televisió, el cinema, les revistes, els diaris, la música i les últimes novetats de electròniques: els videojocs i internet. El llibre s’ha convertit en un accessori perifèric, un element que interessa tan sols als qui freqüenten els clubs literaris o als qui acudeixen als festivals sobre escriptors. L’observació i les estadístiques diuen que la gent ja no llegeix llibres. La pròxima vegada que agafis l’autobús o el metro compta quants llibres estan essent llegits per la gent.

Compara aquesta quantitat amb la de fils d’auriculars (la majoria blancs) que pengen de les orelles dels usuaris. O bé, dedica’t a visitar totes les cases que puguis de parents, companys... Venç la teva timidesa i compta els llibres que hi tenen, i fixa’t si n’hi ha d’oberts sobre la tauleta de la sala d’estar o si els de les

—I si pugem els consums i s’encareix l’aviram, com en menjarem, de gallines? —deia el regidor amb gran aplom.

—Per la troca o pel cabdell —contestava el regidor—, hem d’anar a passar als aranzels, i els aranzels, cavallers, són la balança econòmica que gradua les indústries, i en cria i en puja de noves. Sense aranzels, mor la merceria, les adherents, les adherides, i tot el comerç de la Ribera.

Lectura d’un assaig

r Què feien els nuvis durant el banquet de noces?

r Per què havien decidit anar a Montserrat de lluna de mel?

r Què fan els nuvis abans d’anar-se’n a dormir?

1. Cupido, estreny la bena i tapa’t millor la vista!

2. Imagina’t que la història acaba d’una altra manera. Marca amb una creu quin final t’hauria agradat més.

2. Demanar al Totpoderós això.

a) Els nuvis van a Montserrat, com tenien projectat. b) L’Estevet i la Tomaseta s’escapen i ningú no se n’adona.

3. Va dir l’Estevet a la costella.

ART BIOGICLE CAR RAFIA XAT TA AL DIR ECTO CIÈN R CIÈN CIES NA T C CRÍTI IES SO URALS CIALS ASS CA ENTRAIG ESTA EVISTA DÍST BLOG ICA GEOG HIST RAFIA LECT ÒRIA URA LITER EN MATE ATURA VEU ALT A MÚS MÀTIQU ES NOVEICA IL·L L·LA STRA POEU CIÓ PREMSIA RELA SA REP T TEATORTATGE TEX RE TEXTT DESCRI TEXT DIALOG PTIU EXPO AT SITIU

ogia activa, lúdica i eficaç per a l’aprenentatge ccionament lector.

27/04/16

Què és TEXTOS I ESTRATÈGIES LECTORES?

Textos i estratègies lectores

s que responen a les necessitats lectores itat escolar amb un pla didàctic ric i flexible.

2

c) L’Estevet sorprèn tothom dient que vol ser un artista bohemi i viure a París. d) Amb tanta emoció, qui es troba malament al final del dinar és l’avi Esteve.

4. Estar escrit a l’Inventari.

3. Ara redacta el final que t’hauria agradat, d’acord amb la versió que has triat.

5. Anar al quarto nupcial.

Exercicis d’habilitats lectores Tenen l’objectiu de desenvolupar les capacitats i habilitats com ara l’atenció, l’habilitat visual, la memòria, l’ampliació del camp visual.

58

10. UN

DIÀLEG D’HUMOR

El dinar de noces de l’Estevet i la Tomaseta

59

Per rebre més informació sobre el Programa de Lectura Eficaç®, consulteu el catàleg de Lectura Eficaç a la nostra pàgina web www.editorialbruno.es Solucionari a la Sala de professors 7139277 Textos i estratègies lectores 1r de ESO 7130517 Textos i estratègies lectores 2n de ESO 7130518 Textos i estratègies lectores 3r de ESO

TyE2016cat.pdf

1

27/04/16

14:00

Cada llibre conté 34 unitats per treballar 34 hores de classe (una hora a la setmana aproximadament) al llarg de tot el curs. Aquestes unitats es distribueixen en quatre blocs: Com llegeixo textos relacionats amb les matèries curriculars Matemàtiques Ciències Socials Ciències Naturals Àrees artístiques Com llegeixo per als altres (lectura en veu alta) Descripcions Exposicions Narracions Notícies Diàlegs Poemes

Com llegeixo literatura Textos narratius (realista, fantàstic, aventures, humor) Textos descriptius (persones, llocs i paisatges, objectes) Assaig (pensament, opinió) Textos dialogats (col·loquial, literari, humor) Poesia (de diferents períodes i moviments literaris) Com llegeixo premsa Notícies i reportatges Entrevistes Cartes dels lectors

DIFERENTS TIPUS DE LECTURA EN LES UNITATS QUE COMPONEN UN LLIBRE

Teléfono central de pedidos: 902 426 292 Teléfono de atención al profesorado: 902 090 378

COM LLEGEIXO PREMSA COM LLEGEIXO LITERATURA NARRACIONS 1. UN RELAT REALISTA 2. UN RELAT FANTÀSTIC 3. UN CONTE HUMORÍSTIC Comprensió lectora, habilitats lectores, estratègies de comprensió, habilitat visual.

TEXTOS DESCRIPTIUS 4. DESCRIPCIÓ D’UNA PERSONA 5. DESCRIPCIÓ D’UN INDRET 6. DESCRIPCIÓ D’UN OBJECTE Vocabulari, famílies de paraules.

ASSAIG 7 i 8. LECTURA D’UN ASSAIG Per llegir millor, atenció i habilitat visual, memòria.

TEXTOS DIALOGATS 9. UN DIÀLEG COL·LOQUIAL 10. UN DIÀLEG D’HUMOR 11. UN DIÀLEG LITERARI Sintaxi i estil, hipòtesis de significat.

POESIA 12 i 13. POEMES Memòria, comprensió.

14. UNA NOTÍCIA 15. UN REPORTATGE 16. UNA ENTREVISTA

TIPUS DE LECTURA LECTURA SILENCIOSA Lectura integral Lectura d’estudi Lectura d’informació Lectura de recerca Lectura dirigida Lectura compartida

COM LLEGEIXO PER ALS ALTRES 29. TEXTOS DESCRIPTIUS 30. TEXTOS EXPOSITIUS 31. TEXTOS NARRATIUS 32. PREMSA 33. POESIA 34. TEXTOS DIALOGATS

COM LLEGEIXO MATÈRIES CURRICULARS MATEMÀTIQUES 17. UN TEXT DE CIÈNCIA-FICCIÓ 18. UN TEXT EXPOSITIU 19. UN TEXT DIVULGATIU Atenció i habilitat visual, interpretar i deduir.

CIÈNCIES SOCIALS 20. UNA GUIA TURÍSTICA 21. UN ARTICLE ENCICLOPÈDIC 22. UN PERSONATGE HISTÒRIC Atenció, fixacions, coneixements previs.

CIÈNCIES NATURALS 23. ARTICLE DE TECNOLOGIA 24. TEXTOS SOBRE DINOSAURES 25. UN TEXT INFORMATIU Camp visual, atenció, inferències. ÀREES ARTÍSTIQUES 26. UNA CRÍTICA MUSICAL 27. UN CÒMIC 28. UN DOCUMENT SOBRE CINEMA Habilitat visual, atenció, idea principal i tema.

www.editorialbruno.es

Textos i estratègies lectores eso

TyE2016cat.pdf

eso

1

❚ Metodologia activa, lúdica i eficaç per a l’aprenentatge i el perfeccionament lector. ❚ Desenvolupament de totes les capacitats lectores necessàries per afrontar amb èxit l’acte lector en diferents tipus de textos i amb diferents maneres de llegir. ❚ Adequació al tractament de la lectura en cadascuna de les matèries i el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística.

Textos Textos i i estratègies estratègies lectores eso3 lectores

Texto estra s i t lectèogies res eso2

❚ Ma te i a la rials que realita resp t esc onen a ❚ Me olar a le to mb u s necess i el p dologia a n pla it erfec didàc ats lecto cionactiva, lúd ❚ De ic tic ric res ment se lecto a i eficaç i flex per a nvolupam r. per a ible. fr e o n l’apre t de te ntar a mb è de totes xtos nenta les ca xit l’a i amb tge ❚ Ade pacit difere cte le quac a c to ts nts m ió al de le anere r en diferelectores en co s matèrietractame n s n e d c ts e n munic s i el tipus essàri llegir es d t de la . ació lingü esenvolu lectura e ística pame n nt de cadascu . na la co mpetè ncia

eso1

eso

2

ESTRUCTURA D’UNA UNITAT Abans de llegir el text S’aporten a l’alumnat les indicacions introductòries a la lectura del text seleccionat.

Es presenten estratègies d’animació; es planteja en comú la resolució de dubtes de vocabulari; s’activen i es comparteixen els coneixements previs...

ARTICLE BIOGRAFIA CARTA AL DIRECTOR XAT CIÈNCIES NATURALS CIÈNCIES SOCIALS CRÍTICA ASSAIG ENTREVISTA ESTADÍSTICA BLOG GEOGRAFIA HISTÒRIA LECTURA EN VEU ALTA LITERATURA MATEMÀTIQUES MÚSICA NOVEL·LA IL·LUSTRACIÓ POESIA PREMSA RELAT REPORTATGE TEATRE TEXT DESCRIPTIU TEXT DIALOGAT TEXT EXPOSITIU

Textos i estratègies lectores

❚ Materials que responen a les necessitats lectores i a la realitat escolar amb un pla didàctic ric i flexible.

tores

si ègies ctores eso1

Textos i estratègies lectores s’emmarca dins del Programa de Lectura Eficaç ® Bruño, que és un conjunt de recursos didàctics sistematitzats per a totes les etapes educatives adreçats a desenvolupar totes les competències i capacitats necessàries per assolir amb èxit l’acció de llegir.

i estr atègi es le c

ió al tractament de la lectura en cadascuna atèries i el desenvolupament de la competència nicació lingüística.

Llibres de treball per a cada nivell d’ESO, pensats perquè l’alumnat desenvolupi la competència en comunicació lingüística i treballi la comprensió lectora i les capacitats que condueixen a millorar-les.

Texto s

lupament de totes les capacitats lectores necessàries ntar amb èxit l’acte lector en diferents tipus s i amb diferents maneres de llegir.

14:00

eso

3

Textos i estratègies lectores eso3

Texto estra s i tègie lecto s res eso2

Abans de llegir el text Ara llegiràs un fragment d’un assaig sobre els llibres.

Un assaig és un escrit sobre un tema que interessa a l’autor, que l’apassiona. Vol que lector conegui les seves idees i hi rumiï. Sovint els autors d’assaig són professors, professionals del sector del qual parlen, intel·lectuals, filòsofs, periodistes, escriptors... És normal, també, que facin referència a la realitat que ells viuen.

El text que ara llegiràs és un curt fragment d’un llibre titulat The Book Is Dead, Long Live the Book («El llibre ha mort, llarga vida al llibre»), que el 2010 va escriure Sherman Young, un professor d’universitat de Sydney (Austràlia), que també ha

treballat en els mitjans de comunicació com a dissenyador i productor. És a dir, que sap de què parla quan tracta el tema dels llibres, de la indústria editorial i de la distribució i venda d’aquest producte. Un producte molt especial, perquè durant molts anys els llibres han estat sinònim de cultura i de coneixement, d’un saber que s’assentava i creixia a còpia de rumiar les idees, d’enriquir-les, d’acumular-les. A còpia d’experiència i de temps.

Però, al cap i a la fi, el llibre és un producte, una mercaderia, i està sotmès a les normes financeres i del mercat.

7

Per ambientar-te en la lectura d’aquest text i per ajudar-te a comprendre’l, activa els teus coneixements sobre el tema de la lectura, dels llibres i les llibreries, i comparteix amb els companys les respostes a aquestes preguntes: 1. Hi ha llibres a casa teva? Qui llegeix llibres, a la família?

2. Quantes llibreries coneixes? Com són? On són?

3. Que sàpigues, on es poden comprar llibres? Si haguessis de decidir-ho tu, on t’estimaries més comprar llibres? Per què?

3. Definiu i comenteu les paraules i les expressions següents. Potser us caldrà buscar el significat d’algunes al diccionari o a internet: club literari (en anglès, Book Club), festival sobre escriptors (en anglès, Writers Festival), llibreria independent, canònic, mantra.

4. Quin llibre estàs llegint? Tens pensat quin altre llegiràs després d’aquest?

Habilitats lectores: expressions i frases fetes 1. Aquí tens numerades algunes expressions que apareixen al text que has llegit.

Relaciona cada una amb la frase que té el mateix significat o que l’explica millor.

Per fer-ho, posa el número corresponent.

1.

Només se sentia l’anar de les barres.

Fer un discurs.

2.

Donar delit de veure.

Arribo al final de la vida.

3.

Dir paraules triades.

Prestava molta atenció a la núvia.

4.

Ser un desfet d’eloqüència.

Parlar intensament, persuasivament.

5.

Estic pels aranzels!

6.

Vaig al venciment.

7.

L’Estevet estava per la Tomaseta.

8.

Cada u hi deia la seva.

Tenir verbositat per donar i per vendre.

40

7. UN

lleixes tenen les marques d’haver-los obert.

Ambdós exercicis confirmaran el que ens diuen les enquestes: la gent no llegeix llibres. Ara visita la llibreria del teu barri. Si no n’hi ha cap, no ets l’únic. Les llibreries s’estan concentrant als carrers i les zones més comercials. Fa un parell d’anys hi havia dues llibreries independents al meu barri. Avui ja no n’hi ha cap. I fa la sensació que cada cop que hom es gira, una petita editorial s’ha arruïnat o l’ha absorbit alguna multinacional del sector.

Però que no es desesperin els amants dels llibres. Actualment es publiquen més títols que mai. Les llibreries petites tanquen, però es poden comprar llibres en molts altres llocs: supermercats, grans superfícies i també a internet. I les grans llibreries són enormes i ofereixen quilòmetres de lleixes plenes de llibres, més que mai abans. Tot això és veritat. Però el llibre és gairebé mort.

Estratègies de comprensió: hipòtesis de significat

Va dir una paraula afectuosa, d’elogi.

L’únic so era el de mastegar.

9.

Va dir l’única flor que havia tirat en sa vida.

Continuaven fent el mateix.

10.

Tornem-hi!

Restar concentrat o encaterinat.

11.

Vessar eloqüència.

Era un regal per a la vista.

12.

Estar embadalit.

Estic a favor d’aquests impostos!

2. Saps què volen dir aquestes frases i expressions que també has llegit al text?

Contesta-les i després poseu en comú totes les respostes.

saló

arròs

fineses

banquet eloqüents

L’Estevet i a seva

.

—Correu —deia l’un. van entrar al

I no van poder anar a

—O la llebre. La llebre reprèn en diades com aquesta.

on es faria el

es va trobar

Cada u hi deia la seva. I el cas és que, estant d’aquella manera, hauria estat una imprudència d’anar-se’n a Montserrat. Estava escrit a l’Inventari que el pobre Estevet no tindria cap festa completa a la vida. Des d’allí van anar a casa, uns a peu i altres en cotxe.

De primer hi havia

Per fi, al vespre la núvia es va trobar bé, i van anar al quarto nupcial. A la sala, ella es va plànyer que li hagués donat tan mala estona en dia tan senyalat i que no pogués fer el viatge.

i el nuvi estava per la

.

—Això deu haver estat l’emoció.

—Serà una altra vegada —va dir ell—. Ben mirat, era un gasto inútil.

—Sí! Jo sóc vell, i aquí som molts que ho som, de vells...

I per treure el mal efecte de la cruesa de la frase, va dir-li l’única flor que havia tirat en sa vida.

Els homes van assenyalar que estaven conformes amb el cap, però les dones com si no ho sentissin.

—Estant amb tu, tot és Montserrat.

—Doncs escolta —li va dir ella—: ja que economitzem el viatge, podríem fer una pensada. Tot el que anem estalviant, tirar-ho en una guardiola.

—Ets la dona que cercava —li va dir ell, entusiasmat.

I mentre comptaven els quartos per tirar a la guardiola —oh, Cupido, estreny la bena i tapa’t millor la vista!—, li va fer el primer petó. Van ficar els diners a l’armari i van apagar l’espelma.

.

i llavors la

als nuvis perquè fossin

i donà

dient-li

.

,

Tothom menjà molt de

que va fer plorar els

i, llevat dels nuvis,

i va dir un

L’endemà, les compradores ja no li van dir Estevet, el van anomenar per Esteve.

SANTIAGO RUSIÑOL L’auca del senyor Esteve

DIÀLEG D’HUMOR

i es posaren

.

L’avi Esteve era

El dinar de noces de l’Estevet i la Tomaseta

57

Estratègies de comprensió lectora Són activitats que guien l’alumnat en l’adquisició d’estratègies per millorar la lectura comprensiva.

Varien entre: resumir el text; exposar la idea principal i/o l’estructura del text; fer anticipacions, hipòtesis de significat; interpretar; comparar i integrar diverses informacions; deduir; valorar el contingut i la forma, i relacionar-los; relacionar el contingut amb els coneixements i les experiències que ja es tenen.

1. Analitzem el text. Contesta les preguntes següents: r Què en sabem, de l’Estevet?

r Qui presidia la taula dels nuvis?

Tots hi ficaven cullerada, hi intervenien.

1

bevien Tomaseta

malament consells discurs Montserrat comerciant núvia pràctics

—Quan vulguis, cap a Montserrat —va dir l’Estevet a la costella.

Tots ploraven. Les llàgrimes li van donar alè, i continuà, sentimental:

10. UN

convidats

—Fa bona tarda —digué el senyor Forment.

—Que la descordi l’Estevet, que és el qui li correspon.

56

ASSAIG

núvia

—En marxa —va dir el veterà.

—Per la llibertat d’aranzels? —saltá el regidor.

—Sóc vell! Vaig al venciment, i sempre he repassat una cosa: que de vell no es pot passar; però que, economitzant la vida, es tenen més anys de vida, i que tot és l’economia. Estevet i Tomaseta: economia en el gastar, en la salut, en el fiar, en el fer favors, i fins en el rebre’ls per no haver d’agrair-los, i sereu el que heu de ser: un matrimoni... econòmic. I ara que ja us he dit el què: economia en el parlar, i anem-nos-en pausadament, que els nois han d’anar a Montserrat a demanar a Nostra Verge que els doni allò que els convingui; i el allò que els convé,

rostit

—Anem —va tornar a dir el senyor Esteve.

Però la costella, la Tomaseta, que feia estona que callava i que no havia pogut gaudir de l’encís de la controvèrsia, es va quedar esgrogueïda i li van haver de dur vinagre. Compteu, el trastorn de la colla.

Exercicis de comprensió lectora Són exercicis per avaluar el nivell de comprensió del text que s’ha llegit.

Hi ha diverses modalitats: 20 preguntes amb tres opcions de resposta; 10 preguntes amb quatre opcions, més 5 preguntes obertes; mapes conceptuals; 10 preguntes del tipus vertader/fals i justificació de l’opció triada; preguntes obertes...

Completa l’esquema del text que has llegit utilitzant les paraules dels requadres. Tingues en compte els colors. Després fes-ne un resum oral d’una manera més detallada.

Les dones ja no ploraven, perquè estaven discutint el preu d’una mantellina.

—Descordeu-la —deia l’altre.

—Alto! Alto! —digué el senyor Esteve, l’avi, que esperava a parlar el darrer per fer un discurs de resum—. Alto, dic! Alto!, i siguem pràctics.

L’única llibertat i els únics drets aranzelaris que ens convenen a tots nosaltres és que el pa no s’encareixi i pugi la merceria, i aprofito aquest moment, tan sèrio, tan fondo, tan conforme i tan oportú per demanar al Totpoderós això: que la merceria pugi, que si puja, pujaran els nuvis, i, encara que jo no ho he de veure, tindré la satisfacció plena que La Puntual perseveri.

Comprensió lectora

ja ho sabem tots: prosperitat, bones compres, bones vendes i clientela.

—Jo estic per la llibertat —va cridar el veterà.

—Per totes! Jo sóc liberal i en duc insígnies, i estic per la llibertat —va dir el veterà cívic, fent tremolar les xarreteres.

El llibre ha mort, llarga vida al llibre

Lectura del text Hauria de fer-se en uns 10 minuts. L’extensió dels textos es controla mitjançant el nombre de paraules (de 800 a 1500 a tot estirar en textos literaris).

—I el ram del cotó, que no compta? Que no paga igual una troca que un conill o un caixó de panses? —reprenia el senyor Ramon, el pare de l’Estevet i amo de la merceria La Puntual.

L’Estevet i la Tomaseta, que estaven embadalits per aquell desfet d’eloqüència, des d’aquell moment endavant van estar pels aranzels.

Llegeix el text en silenci i tan de pressa com puguis, però sempre mirant d’entendre la informació que s’hi exposa i el major nombre de detalls. Segur que aquesta lectura t’ajudarà a formar-te una opinió sobre el tema i a enriquir la idea que ja en tenies.

No cal ser un geni per veure que els llibres ja no són el centre de la nostra cultura. El nostre pensament quotidià està molt més influït per altres productes de la comunicació, com ara la televisió, el cinema, les revistes, els diaris, la música i les últimes novetats de electròniques: els videojocs i internet. El llibre s’ha convertit en un accessori perifèric, un element que interessa tan sols als qui freqüenten els clubs literaris o als qui acudeixen als festivals sobre escriptors. L’observació i les estadístiques diuen que la gent ja no llegeix llibres. La pròxima vegada que agafis l’autobús o el metro compta quants llibres estan essent llegits per la gent.

Compara aquesta quantitat amb la de fils d’auriculars (la majoria blancs) que pengen de les orelles dels usuaris. O bé, dedica’t a visitar totes les cases que puguis de parents, companys... Venç la teva timidesa i compta els llibres que hi tenen, i fixa’t si n’hi ha d’oberts sobre la tauleta de la sala d’estar o si els de les

—I si pugem els consums i s’encareix l’aviram, com en menjarem, de gallines? —deia el regidor amb gran aplom.

—Per la troca o pel cabdell —contestava el regidor—, hem d’anar a passar als aranzels, i els aranzels, cavallers, són la balança econòmica que gradua les indústries, i en cria i en puja de noves. Sense aranzels, mor la merceria, les adherents, les adherides, i tot el comerç de la Ribera.

Lectura d’un assaig

r Què feien els nuvis durant el banquet de noces?

r Per què havien decidit anar a Montserrat de lluna de mel?

r Què fan els nuvis abans d’anar-se’n a dormir?

1. Cupido, estreny la bena i tapa’t millor la vista!

2. Imagina’t que la història acaba d’una altra manera. Marca amb una creu quin final t’hauria agradat més.

2. Demanar al Totpoderós això.

a) Els nuvis van a Montserrat, com tenien projectat. b) L’Estevet i la Tomaseta s’escapen i ningú no se n’adona.

3. Va dir l’Estevet a la costella.

ART BIOGICLE CAR RAFIA XAT TA AL DIR ECTO CIÈN R CIÈN CIES NA T C CRÍTI IES SO URALS CIALS ASS CA ENTRAIG ESTA EVISTA DÍST BLOG ICA GEOG HIST RAFIA LECT ÒRIA URA LITER EN MATE ATURA VEU ALT A MÚS MÀTIQU ES NOVEICA IL·L L·LA STRA POEU CIÓ PREMSIA RELA SA REP T TEATORTATGE TEX RE TEXTT DESCRI TEXT DIALOG PTIU EXPO AT SITIU

ogia activa, lúdica i eficaç per a l’aprenentatge ccionament lector.

27/04/16

Què és TEXTOS I ESTRATÈGIES LECTORES?

Textos i estratègies lectores

s que responen a les necessitats lectores itat escolar amb un pla didàctic ric i flexible.

2

c) L’Estevet sorprèn tothom dient que vol ser un artista bohemi i viure a París. d) Amb tanta emoció, qui es troba malament al final del dinar és l’avi Esteve.

4. Estar escrit a l’Inventari.

3. Ara redacta el final que t’hauria agradat, d’acord amb la versió que has triat.

5. Anar al quarto nupcial.

Exercicis d’habilitats lectores Tenen l’objectiu de desenvolupar les capacitats i habilitats com ara l’atenció, l’habilitat visual, la memòria, l’ampliació del camp visual.

58

10. UN

DIÀLEG D’HUMOR

El dinar de noces de l’Estevet i la Tomaseta

59

Per rebre més informació sobre el Programa de Lectura Eficaç®, consulteu el catàleg de Lectura Eficaç a la nostra pàgina web www.editorialbruno.es Solucionari a la Sala de professors 7139277 Textos i estratègies lectores 1r de ESO 7130517 Textos i estratègies lectores 2n de ESO 7130518 Textos i estratègies lectores 3r de ESO

TyE2016cat.pdf

eso

1

❚ Metodologia activa, lúdica i eficaç per a l’aprenentatge i el perfeccionament lector. ❚ Desenvolupament de totes les capacitats lectores necessàries per afrontar amb èxit l’acte lector en diferents tipus de textos i amb diferents maneres de llegir. ❚ Adequació al tractament de la lectura en cadascuna de les matèries i el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística.

Textos Textos i i estratègies estratègies lectores eso3 lectores

Texto estra s i t lectèogies res eso2

❚ Ma te i a la rials que realita resp t esc onen a ❚ Me olar a le to mb u s necess i el p dologia a n pla it erfec didàc ats lecto cionactiva, lúd ❚ De ic tic ric res ment se lecto a i eficaç i flex per a nvolupam r. per a ible. fr e o n l’apre t de te ntar a mb è de totes xtos nenta les ca xit l’a i amb tge ❚ Ade pacit difere cte le quac a c to ts nts m ió al de le anere r en diferelectores en co s matèrietractame n s n e d c ts e n munic s i el tipus essàri llegir es d t de la . ació lingü esenvolu lectura e ística pame n nt de cadascu . na la co mpetè ncia

eso1

eso

2

ESTRUCTURA D’UNA UNITAT Abans de llegir el text S’aporten a l’alumnat les indicacions introductòries a la lectura del text seleccionat.

Es presenten estratègies d’animació; es planteja en comú la resolució de dubtes de vocabulari; s’activen i es comparteixen els coneixements previs...

ARTICLE BIOGRAFIA CARTA AL DIRECTOR XAT CIÈNCIES NATURALS CIÈNCIES SOCIALS CRÍTICA ASSAIG ENTREVISTA ESTADÍSTICA BLOG GEOGRAFIA HISTÒRIA LECTURA EN VEU ALTA LITERATURA MATEMÀTIQUES MÚSICA NOVEL·LA IL·LUSTRACIÓ POESIA PREMSA RELAT REPORTATGE TEATRE TEXT DESCRIPTIU TEXT DIALOGAT TEXT EXPOSITIU

Textos i estratègies lectores

❚ Materials que responen a les necessitats lectores i a la realitat escolar amb un pla didàctic ric i flexible.

tores

si ègies ctores eso1

Textos i estratègies lectores s’emmarca dins del Programa de Lectura Eficaç ® Bruño, que és un conjunt de recursos didàctics sistematitzats per a totes les etapes educatives adreçats a desenvolupar totes les competències i capacitats necessàries per assolir amb èxit l’acció de llegir.

i estr atègi es le c

ió al tractament de la lectura en cadascuna atèries i el desenvolupament de la competència nicació lingüística.

Llibres de treball per a cada nivell d’ESO, pensats perquè l’alumnat desenvolupi la competència en comunicació lingüística i treballi la comprensió lectora i les capacitats que condueixen a millorar-les.

Texto s

lupament de totes les capacitats lectores necessàries ntar amb èxit l’acte lector en diferents tipus s i amb diferents maneres de llegir.

14:00

eso

3

Textos i estratègies lectores eso3

Texto estra s i tègie lecto s res eso2

Abans de llegir el text Ara llegiràs un fragment d’un assaig sobre els llibres.

Un assaig és un escrit sobre un tema que interessa a l’autor, que l’apassiona. Vol que lector conegui les seves idees i hi rumiï. Sovint els autors d’assaig són professors, professionals del sector del qual parlen, intel·lectuals, filòsofs, periodistes, escriptors... És normal, també, que facin referència a la realitat que ells viuen.

El text que ara llegiràs és un curt fragment d’un llibre titulat The Book Is Dead, Long Live the Book («El llibre ha mort, llarga vida al llibre»), que el 2010 va escriure Sherman Young, un professor d’universitat de Sydney (Austràlia), que també ha

treballat en els mitjans de comunicació com a dissenyador i productor. És a dir, que sap de què parla quan tracta el tema dels llibres, de la indústria editorial i de la distribució i venda d’aquest producte. Un producte molt especial, perquè durant molts anys els llibres han estat sinònim de cultura i de coneixement, d’un saber que s’assentava i creixia a còpia de rumiar les idees, d’enriquir-les, d’acumular-les. A còpia d’experiència i de temps.

Però, al cap i a la fi, el llibre és un producte, una mercaderia, i està sotmès a les normes financeres i del mercat.

7

Per ambientar-te en la lectura d’aquest text i per ajudar-te a comprendre’l, activa els teus coneixements sobre el tema de la lectura, dels llibres i les llibreries, i comparteix amb els companys les respostes a aquestes preguntes: 1. Hi ha llibres a casa teva? Qui llegeix llibres, a la família?

2. Quantes llibreries coneixes? Com són? On són?

3. Que sàpigues, on es poden comprar llibres? Si haguessis de decidir-ho tu, on t’estimaries més comprar llibres? Per què?

3. Definiu i comenteu les paraules i les expressions següents. Potser us caldrà buscar el significat d’algunes al diccionari o a internet: club literari (en anglès, Book Club), festival sobre escriptors (en anglès, Writers Festival), llibreria independent, canònic, mantra.

4. Quin llibre estàs llegint? Tens pensat quin altre llegiràs després d’aquest?

Habilitats lectores: expressions i frases fetes 1. Aquí tens numerades algunes expressions que apareixen al text que has llegit.

Relaciona cada una amb la frase que té el mateix significat o que l’explica millor.

Per fer-ho, posa el número corresponent.

1.

Només se sentia l’anar de les barres.

Fer un discurs.

2.

Donar delit de veure.

Arribo al final de la vida.

3.

Dir paraules triades.

Prestava molta atenció a la núvia.

4.

Ser un desfet d’eloqüència.

Parlar intensament, persuasivament.

5.

Estic pels aranzels!

6.

Vaig al venciment.

7.

L’Estevet estava per la Tomaseta.

8.

Cada u hi deia la seva.

Tenir verbositat per donar i per vendre.

40

7. UN

lleixes tenen les marques d’haver-los obert.

Ambdós exercicis confirmaran el que ens diuen les enquestes: la gent no llegeix llibres. Ara visita la llibreria del teu barri. Si no n’hi ha cap, no ets l’únic. Les llibreries s’estan concentrant als carrers i les zones més comercials. Fa un parell d’anys hi havia dues llibreries independents al meu barri. Avui ja no n’hi ha cap. I fa la sensació que cada cop que hom es gira, una petita editorial s’ha arruïnat o l’ha absorbit alguna multinacional del sector.

Però que no es desesperin els amants dels llibres. Actualment es publiquen més títols que mai. Les llibreries petites tanquen, però es poden comprar llibres en molts altres llocs: supermercats, grans superfícies i també a internet. I les grans llibreries són enormes i ofereixen quilòmetres de lleixes plenes de llibres, més que mai abans. Tot això és veritat. Però el llibre és gairebé mort.

Estratègies de comprensió: hipòtesis de significat

Va dir una paraula afectuosa, d’elogi.

L’únic so era el de mastegar.

9.

Va dir l’única flor que havia tirat en sa vida.

Continuaven fent el mateix.

10.

Tornem-hi!

Restar concentrat o encaterinat.

11.

Vessar eloqüència.

Era un regal per a la vista.

12.

Estar embadalit.

Estic a favor d’aquests impostos!

2. Saps què volen dir aquestes frases i expressions que també has llegit al text?

Contesta-les i després poseu en comú totes les respostes.

saló

arròs

fineses

banquet eloqüents

L’Estevet i a seva

.

—Correu —deia l’un. van entrar al

I no van poder anar a

—O la llebre. La llebre reprèn en diades com aquesta.

on es faria el

es va trobar

Cada u hi deia la seva. I el cas és que, estant d’aquella manera, hauria estat una imprudència d’anar-se’n a Montserrat. Estava escrit a l’Inventari que el pobre Estevet no tindria cap festa completa a la vida. Des d’allí van anar a casa, uns a peu i altres en cotxe.

De primer hi havia

Per fi, al vespre la núvia es va trobar bé, i van anar al quarto nupcial. A la sala, ella es va plànyer que li hagués donat tan mala estona en dia tan senyalat i que no pogués fer el viatge.

i el nuvi estava per la

.

—Això deu haver estat l’emoció.

—Serà una altra vegada —va dir ell—. Ben mirat, era un gasto inútil.

—Sí! Jo sóc vell, i aquí som molts que ho som, de vells...

I per treure el mal efecte de la cruesa de la frase, va dir-li l’única flor que havia tirat en sa vida.

Els homes van assenyalar que estaven conformes amb el cap, però les dones com si no ho sentissin.

—Estant amb tu, tot és Montserrat.

—Doncs escolta —li va dir ella—: ja que economitzem el viatge, podríem fer una pensada. Tot el que anem estalviant, tirar-ho en una guardiola.

—Ets la dona que cercava —li va dir ell, entusiasmat.

I mentre comptaven els quartos per tirar a la guardiola —oh, Cupido, estreny la bena i tapa’t millor la vista!—, li va fer el primer petó. Van ficar els diners a l’armari i van apagar l’espelma.

.

i llavors la

als nuvis perquè fossin

i donà

dient-li

.

,

Tothom menjà molt de

que va fer plorar els

i, llevat dels nuvis,

i va dir un

L’endemà, les compradores ja no li van dir Estevet, el van anomenar per Esteve.

SANTIAGO RUSIÑOL L’auca del senyor Esteve

DIÀLEG D’HUMOR

i es posaren

.

L’avi Esteve era

El dinar de noces de l’Estevet i la Tomaseta

57

Estratègies de comprensió lectora Són activitats que guien l’alumnat en l’adquisició d’estratègies per millorar la lectura comprensiva.

Varien entre: resumir el text; exposar la idea principal i/o l’estructura del text; fer anticipacions, hipòtesis de significat; interpretar; comparar i integrar diverses informacions; deduir; valorar el contingut i la forma, i relacionar-los; relacionar el contingut amb els coneixements i les experiències que ja es tenen.

1. Analitzem el text. Contesta les preguntes següents: r Què en sabem, de l’Estevet?

r Qui presidia la taula dels nuvis?

Tots hi ficaven cullerada, hi intervenien.

1

bevien Tomaseta

malament consells discurs Montserrat comerciant núvia pràctics

—Quan vulguis, cap a Montserrat —va dir l’Estevet a la costella.

Tots ploraven. Les llàgrimes li van donar alè, i continuà, sentimental:

10. UN

convidats

—Fa bona tarda —digué el senyor Forment.

—Que la descordi l’Estevet, que és el qui li correspon.

56

ASSAIG

núvia

—En marxa —va dir el veterà.

—Per la llibertat d’aranzels? —saltá el regidor.

—Sóc vell! Vaig al venciment, i sempre he repassat una cosa: que de vell no es pot passar; però que, economitzant la vida, es tenen més anys de vida, i que tot és l’economia. Estevet i Tomaseta: economia en el gastar, en la salut, en el fiar, en el fer favors, i fins en el rebre’ls per no haver d’agrair-los, i sereu el que heu de ser: un matrimoni... econòmic. I ara que ja us he dit el què: economia en el parlar, i anem-nos-en pausadament, que els nois han d’anar a Montserrat a demanar a Nostra Verge que els doni allò que els convingui; i el allò que els convé,

rostit

—Anem —va tornar a dir el senyor Esteve.

Però la costella, la Tomaseta, que feia estona que callava i que no havia pogut gaudir de l’encís de la controvèrsia, es va quedar esgrogueïda i li van haver de dur vinagre. Compteu, el trastorn de la colla.

Exercicis de comprensió lectora Són exercicis per avaluar el nivell de comprensió del text que s’ha llegit.

Hi ha diverses modalitats: 20 preguntes amb tres opcions de resposta; 10 preguntes amb quatre opcions, més 5 preguntes obertes; mapes conceptuals; 10 preguntes del tipus vertader/fals i justificació de l’opció triada; preguntes obertes...

Completa l’esquema del text que has llegit utilitzant les paraules dels requadres. Tingues en compte els colors. Després fes-ne un resum oral d’una manera més detallada.

Les dones ja no ploraven, perquè estaven discutint el preu d’una mantellina.

—Descordeu-la —deia l’altre.

—Alto! Alto! —digué el senyor Esteve, l’avi, que esperava a parlar el darrer per fer un discurs de resum—. Alto, dic! Alto!, i siguem pràctics.

L’única llibertat i els únics drets aranzelaris que ens convenen a tots nosaltres és que el pa no s’encareixi i pugi la merceria, i aprofito aquest moment, tan sèrio, tan fondo, tan conforme i tan oportú per demanar al Totpoderós això: que la merceria pugi, que si puja, pujaran els nuvis, i, encara que jo no ho he de veure, tindré la satisfacció plena que La Puntual perseveri.

Comprensió lectora

ja ho sabem tots: prosperitat, bones compres, bones vendes i clientela.

—Jo estic per la llibertat —va cridar el veterà.

—Per totes! Jo sóc liberal i en duc insígnies, i estic per la llibertat —va dir el veterà cívic, fent tremolar les xarreteres.

El llibre ha mort, llarga vida al llibre

Lectura del text Hauria de fer-se en uns 10 minuts. L’extensió dels textos es controla mitjançant el nombre de paraules (de 800 a 1500 a tot estirar en textos literaris).

—I el ram del cotó, que no compta? Que no paga igual una troca que un conill o un caixó de panses? —reprenia el senyor Ramon, el pare de l’Estevet i amo de la merceria La Puntual.

L’Estevet i la Tomaseta, que estaven embadalits per aquell desfet d’eloqüència, des d’aquell moment endavant van estar pels aranzels.

Llegeix el text en silenci i tan de pressa com puguis, però sempre mirant d’entendre la informació que s’hi exposa i el major nombre de detalls. Segur que aquesta lectura t’ajudarà a formar-te una opinió sobre el tema i a enriquir la idea que ja en tenies.

No cal ser un geni per veure que els llibres ja no són el centre de la nostra cultura. El nostre pensament quotidià està molt més influït per altres productes de la comunicació, com ara la televisió, el cinema, les revistes, els diaris, la música i les últimes novetats de electròniques: els videojocs i internet. El llibre s’ha convertit en un accessori perifèric, un element que interessa tan sols als qui freqüenten els clubs literaris o als qui acudeixen als festivals sobre escriptors. L’observació i les estadístiques diuen que la gent ja no llegeix llibres. La pròxima vegada que agafis l’autobús o el metro compta quants llibres estan essent llegits per la gent.

Compara aquesta quantitat amb la de fils d’auriculars (la majoria blancs) que pengen de les orelles dels usuaris. O bé, dedica’t a visitar totes les cases que puguis de parents, companys... Venç la teva timidesa i compta els llibres que hi tenen, i fixa’t si n’hi ha d’oberts sobre la tauleta de la sala d’estar o si els de les

—I si pugem els consums i s’encareix l’aviram, com en menjarem, de gallines? —deia el regidor amb gran aplom.

—Per la troca o pel cabdell —contestava el regidor—, hem d’anar a passar als aranzels, i els aranzels, cavallers, són la balança econòmica que gradua les indústries, i en cria i en puja de noves. Sense aranzels, mor la merceria, les adherents, les adherides, i tot el comerç de la Ribera.

Lectura d’un assaig

r Què feien els nuvis durant el banquet de noces?

r Per què havien decidit anar a Montserrat de lluna de mel?

r Què fan els nuvis abans d’anar-se’n a dormir?

1. Cupido, estreny la bena i tapa’t millor la vista!

2. Imagina’t que la història acaba d’una altra manera. Marca amb una creu quin final t’hauria agradat més.

2. Demanar al Totpoderós això.

a) Els nuvis van a Montserrat, com tenien projectat. b) L’Estevet i la Tomaseta s’escapen i ningú no se n’adona.

3. Va dir l’Estevet a la costella.

ART BIOGICLE CAR RAFIA XAT TA AL DIR ECTO CIÈN R CIÈN CIES NA T C CRÍTI IES SO URALS CIALS ASS CA ENTRAIG ESTA EVISTA DÍST BLOG ICA GEOG HIST RAFIA LECT ÒRIA URA LITER EN MATE ATURA VEU ALT A MÚS MÀTIQU ES NOVEICA IL·L L·LA STRA POEU CIÓ PREMSIA RELA SA REP T TEATORTATGE TEX RE TEXTT DESCRI TEXT DIALOG PTIU EXPO AT SITIU

ogia activa, lúdica i eficaç per a l’aprenentatge ccionament lector.

27/04/16

Què és TEXTOS I ESTRATÈGIES LECTORES?

Textos i estratègies lectores

s que responen a les necessitats lectores itat escolar amb un pla didàctic ric i flexible.

2

c) L’Estevet sorprèn tothom dient que vol ser un artista bohemi i viure a París. d) Amb tanta emoció, qui es troba malament al final del dinar és l’avi Esteve.

4. Estar escrit a l’Inventari.

3. Ara redacta el final que t’hauria agradat, d’acord amb la versió que has triat.

5. Anar al quarto nupcial.

Exercicis d’habilitats lectores Tenen l’objectiu de desenvolupar les capacitats i habilitats com ara l’atenció, l’habilitat visual, la memòria, l’ampliació del camp visual.

58

10. UN

DIÀLEG D’HUMOR

El dinar de noces de l’Estevet i la Tomaseta

59

Per rebre més informació sobre el Programa de Lectura Eficaç®, consulteu el catàleg de Lectura Eficaç a la nostra pàgina web www.editorialbruno.es Solucionari a la Sala de professors 7139277 Textos i estratègies lectores 1r de ESO 7130517 Textos i estratègies lectores 2n de ESO 7130518 Textos i estratègies lectores 3r de ESO

TyE2016cat.pdf

1

27/04/16

14:00

Cada llibre conté 34 unitats per treballar 34 hores de classe (una hora a la setmana aproximadament) al llarg de tot el curs. Aquestes unitats es distribueixen en quatre blocs: Com llegeixo textos relacionats amb les matèries curriculars Matemàtiques Ciències Socials Ciències Naturals Àrees artístiques Com llegeixo per als altres (lectura en veu alta) Descripcions Exposicions Narracions Notícies Diàlegs Poemes

Com llegeixo literatura Textos narratius (realista, fantàstic, aventures, humor) Textos descriptius (persones, llocs i paisatges, objectes) Assaig (pensament, opinió) Textos dialogats (col·loquial, literari, humor) Poesia (de diferents períodes i moviments literaris) Com llegeixo premsa Notícies i reportatges Entrevistes Cartes dels lectors

DIFERENTS TIPUS DE LECTURA EN LES UNITATS QUE COMPONEN UN LLIBRE

Teléfono central de pedidos: 902 426 292 Teléfono de atención al profesorado: 902 090 378

COM LLEGEIXO PREMSA COM LLEGEIXO LITERATURA NARRACIONS 1. UN RELAT REALISTA 2. UN RELAT FANTÀSTIC 3. UN CONTE HUMORÍSTIC Comprensió lectora, habilitats lectores, estratègies de comprensió, habilitat visual.

TEXTOS DESCRIPTIUS 4. DESCRIPCIÓ D’UNA PERSONA 5. DESCRIPCIÓ D’UN INDRET 6. DESCRIPCIÓ D’UN OBJECTE Vocabulari, famílies de paraules.

ASSAIG 7 i 8. LECTURA D’UN ASSAIG Per llegir millor, atenció i habilitat visual, memòria.

TEXTOS DIALOGATS 9. UN DIÀLEG COL·LOQUIAL 10. UN DIÀLEG D’HUMOR 11. UN DIÀLEG LITERARI Sintaxi i estil, hipòtesis de significat.

POESIA 12 i 13. POEMES Memòria, comprensió.

14. UNA NOTÍCIA 15. UN REPORTATGE 16. UNA ENTREVISTA

TIPUS DE LECTURA LECTURA SILENCIOSA Lectura integral Lectura d’estudi Lectura d’informació Lectura de recerca Lectura dirigida Lectura compartida

COM LLEGEIXO PER ALS ALTRES 29. TEXTOS DESCRIPTIUS 30. TEXTOS EXPOSITIUS 31. TEXTOS NARRATIUS 32. PREMSA 33. POESIA 34. TEXTOS DIALOGATS

COM LLEGEIXO MATÈRIES CURRICULARS MATEMÀTIQUES 17. UN TEXT DE CIÈNCIA-FICCIÓ 18. UN TEXT EXPOSITIU 19. UN TEXT DIVULGATIU Atenció i habilitat visual, interpretar i deduir.

CIÈNCIES SOCIALS 20. UNA GUIA TURÍSTICA 21. UN ARTICLE ENCICLOPÈDIC 22. UN PERSONATGE HISTÒRIC Atenció, fixacions, coneixements previs.

CIÈNCIES NATURALS 23. ARTICLE DE TECNOLOGIA 24. TEXTOS SOBRE DINOSAURES 25. UN TEXT INFORMATIU Camp visual, atenció, inferències. ÀREES ARTÍSTIQUES 26. UNA CRÍTICA MUSICAL 27. UN CÒMIC 28. UN DOCUMENT SOBRE CINEMA Habilitat visual, atenció, idea principal i tema.

www.editorialbruno.es

Textos i estratègies lectores eso