CRÒNICA DE FESTES 2009 Un antropòleg sevillà, estudiós de les festes en general i de la de Moros i Cristians en particular, em va comentar que esta podia definir-se amb la famosa expressió de Marcel Mauss: un “fet social total”. Segons la seua opinió, un fet social total comporta sempre dimensions econòmiques, religioses o jurídiques i no pot reduir-se a un sol d'eixos aspectes. Definint la Festa com “fet social total”, destaquem el seu caràcter d'expressió ritual i simbòlica, vinculada a les identitats col·lectives, estructuradora del calendari i de l'espai. Servix com a substrat que alimenta distintes sensibilitats i motivacions, totes igual de respectables, cada una amb el seu moment i amb el seu escenari, sense permetre que cap col·lectiu monopolitze les celebracions. Així entés, tan legítim és anar a l'Alardo o a la Processó, per exemple, com no anar. Tenim moments per a tot i per a tots, oferint un exemple de convivència basada en el respecte als altres i en la tolerància. La Festa se situa al costat contrari de la rutina quotidiana, i establix una relació dialèctica, paradoxal i contradictòria entre el sagrat i lo profà, la cerimònia (cívica o religiosa) i la festa, l'institucional i l'espontaneïtat, l'orde i la transgressió. A través d'ella, els ibenses entrem en contacte amb les fonts últimes de la nostra identitat i reconstruïm l'experiència de comunitat imaginativa, estructurada entorn de les “comparses”, grups específics que actuen com a agents del ritual festiu, contribuint a consolidar una identitat col·lectiva. La Festa, per mitjà de l'eficàcia de l'acció ritual, està dotada d'eixe poder configurador de la realitat, i no per simbòlica deixa de tindre efectes socials, econòmics i polítics. Desitge que els paràgrafs d'esta crònica puguen proporcionar una idea aproximada sobre els rituals festius, els símbols que utilitzem, les identitats col·lectives que expressen, els grups que els protagonitzen, i les expressions festives de religiositat profana. Estudiant cada segment o peça intentarem reconstruir el conjunt i la seua coherència interna, tan complexa que, encara descrivint fragments separats amb el major escrúpol, mai aconseguiré més que una imatge plana, en dos dimensions. Si volem guanyar una poca de perspectiva, ens hem d'allunyar d'Ibi i ampliar el camp de visió, globalitzar-lo com es diu ara, i només així comprendrem que la Festa no és aliena a les circumstàncies socioeconòmiques que es viuen en el món. La crisi econòmica (tan real), la grip A (tan exagerada) o el cas Gürtel (tan pròxim) marquen els dies previs. Un exemple clar el vam trobar a mitat d'agost, amb la publicació de l'esborrany del nou Reglament d'Articles Pirotècnics i Cartutxeria, amb el que el legislador espanyol pretén adaptar la normativa nacional a la Directiva 2007/23/CE. Francisco López, president de la UNDEF, mostrava la seua contrarietat a l'entendre que no s'havia comptat amb els festers a l'hora de promulgar una norma de vital importància per a un dels actes més representatius que es desenrotllen dins de les nostres Festes, i, sense a penes temps, es va aconseguir mobilitzar a associats i ajuntaments per a remetre finalment més de 3.000 escrits d'al·legacions. Fonamentalment, els festers pretenem incloure la reglamentació dels distints usos de la pólvora i del material pirotècnic, l'ús d'arcabussos, armes històriques o detonadors en la via pública, només amb pólvora negra, com és el cas de la Festa de Moros i Cristians. Mentres avance en la redacció d'esta crònica llig en la premsa que la citada Directiva entrarà en
vigor el 31 de gener, sense que, de moment, ningú haja aclarit els efectes que tindrà sobre les nostres Festes a curt i llarg termini. Potser per la crisi econòmica, verdader virus que s'estén per tota la geografia, la Federació de Comparses va prendre mesures de reducció del gasto i les primeres sacrificades van ser les entraetes, que van deixar de ser organitzades oficialment. No obstant això, es va donar llibertat a les Comparses per a organitzar-les per lliure. A petició d'un membre de la Comparsa Cides he de dir que el dia 13 de juny es va celebrar un Sopar de Germanor aprofitant l'aniversari de la seua Abanderada, acte a què van assistir els Cides, ambdós Capitans i algunes Abanderades amb les seues respectives parelles. A mitjan agost, des de Cocentaina, arribava una notícia interessant: per primera vegada en la història d'esta localitat una dona, Ana Llavorí Savall, representaria el càrrec de Abanderada. A Cocentaina, la tradició és totalment diferent de la nostra i, per pura inèrcia, el càrrec d'Abanderat estava reservat als hòmens. Per ací podria anar la solució a la falta de Abanderades a Ibi. En la reunió de la Junta Directiva de la Federació, el 25 d'agost, es va suscitar una certa polèmica entorn del suggeriment llançat per alguns festers, proposant que l'ofrena a la Mare de Déu fóra materialitzada en aliments, que la parròquia destinaria a famílies amb necessitats. Però la proposta va tindre els seus detractors i no va arribar a prosperar, entre altres coses perquè ni tan sols es va sotmetre a votació. Molts vam coincidir plenament amb la proposta que feia Enrique Abad: destinar un tant per cent dels pressupostos de les entitats festeres a institucions solidàries, perquè els gestos senzills “... poden ser signe de la nostra voluntat de transformació i diàleg dins de l'estructura de la festa...” (pàgina 233 de la Revista de 2009), i em consta que la Comissió i les Comparses així ho van fer. Eixa mateixa nit em vaig acostar al temple Parroquial per a examinar els treballs de col·locació del manto de “les bacores”, que es desenrotllaven enfront de l'atenta mirada d'un grup de Cambreres i amb el Temple buit i en silenci. Feia anys que no pujava fins a l'interior de la cúpula, i vaig fer fotos de l'artefacte del núvol, construït en la fàbrica Payá i que funciona perfectament. Casualment en la Revista es va publicar un article de Vicente Barrachina amb una detallada explicació a la què em remet. L'endemà es va procedir a pujar la Mare de Déu al tron. Em va comentar una Cambrera que este acte és públic des de fa uns anys i cada vegada acudix més gent, que aprofita per a veure la imatge de prop (col·locada en la Sagristia) i fer-se fotos en família, sobretot amb xiquets menuts. Enguany també es va anunciar per la ràdio i potser per això va acudir moltíssima gent, que va cantar els himnes i va presenciar emocionada la “elevació”, que es produïa passades les 21,30 hores. La presentació de la Revista o “programa” de Festes va tindre lloc el dijous 27 d'agost. Vam poder observar un format totalment remodelat, amb el text a tres columnes i una reordenació de la publicitat i seccions de la Revista. El responsable de l'edició, Juan Miguel Salvador, va explicar que s'havia incorporat enguany una secció dedicada a la música festera, alhora que havia incentivat la participació de les comparses potenciant l'apartat dedicat que estes parlen de la seua activitat. Va agrair, a més, l'elevada participació de
col·laboradors en la secció dedicada a articles literaris i d'investigació local i va destacar la cuidada selecció de les fotografies. En dies posteriors dos persones diferents em van fer una mateixa observació: faltava la foto del Rei i del president Camps (vaig revisar el meu arxiu i vaig comprovar que ambdós fotos apareixen en les Revistes del 2005 al 2008, però no en anteriors). Major sorpresa em va causar la queixa d'un altre ibense: lamentava que la imatge de la Mare de Déu no apareguera en primer lloc i, a més, que “... la que han posat no és la d'Ibi” (com si de la icona depenguera el culte o la devoció). El calendari a penes deixa badalls per a ubicar tanta activitat, de manera que la majoria de Comparses van celebrar les seues últimes reunions el divendres 28 d'agost, perquè algunes, Maseros, Templers, Chumberos, Mossàrabs i Pirates, havien preparat entraetes per a la nit del dissabte 29 d'agost. Darrere de l'última reunió de la Junta Directiva, el sopar “de l'Enllumenat” es va celebrar la vespra del primer dia de Novena en els Tuareg, agraint els assistents que es recuperara la presència de la xaranga en el sopar, perquè als festers ibenses ens agrada que la música acompanye al menjar i a la beguda. El primer dia de Novena vaig intentar arribar a l'hora de l'encesa de l'enllumenat extraordinari, però a l'aguaitar per l'alt de la carretera de Banyeres de Mariola vaig començar a veure els coets. Veient que no arribava a temps, vaig detindre el cotxe per a contemplar des de la vorera el castell de focs artificials i la mascletada, que potser per la distància, em va paréixer un poc més esquàlida de l'habitual. Però els assegure que l'encesa de l'enllumenat extraordinari, contemplat quasi a vista de pardal, resulta emocionant. No menys torbador va ser que, després de mesos sense activitat, Tele Ibi ressuscitara per a reemetre gravacions de les festes de 2008 i emetre en directe les de 2009. Finalitzades les Festes, es va tornar a produir l'apagada i no es van reprendre les emissions fins a Nadal, com si d'una espècie de “ulls del Guadiana” de la telecomunicació local es tractara. Per la seua banda, els responsables de seguretat, tant de la Policia com de la Guàrdia Civil, van acordar un dispositiu especial de seguretat ciutadana amb un total de 32 agents de la Policia Local i 50 efectius de la Guàrdia Civil d'Ibi, reforçats per diverses dotacions destinades a la Unitat Especial de Seguretat Ciutadana de la Comandància d'Alacant, als que se li va sumar, com a novetat, la Unitat Canina, encarregada de l'escorcoll i detecció de drogues. A més, es va disposar de membres de Protecció Civil i del SEPRONA encarregats de vigilar les partides rurals. Se succeïxen els actes festius i el dijous 3 de setembre són les Comparses de Guerrers i Argelianos les que organitzen les seues entraetes, mentres que l'endemà el grup “Cor de Foc” omplia els carrers d'Ibi amb el seu espectacle de percussió, foc i abundant material pirotècnic, quasi inofensiu, que va delectar als xiquets i majors que van conéixer de la seua celebració, perquè no venia anunciat en el programa de la Comissió de Festes. Per iniciativa de la Comissió, estos dies es va poder contemplar una interessant exposició de fotografies en el Museu de la Festa i durant un parell de nits, a l'acabar la Novena, els assistents van poder contemplar un passe de diapositives en la Plaça de l'Església.
La premsa del dissabte 5 de setembre ens informava que les Festes de Moros i Cristians d'Ibi havien sigut declarades Festes d'Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana, gràcies a la sol·licitud que es va fer per part de la Regidoria de Turisme i la de Festes i Tradicions de l'Ajuntament d'Ibi a la Conselleria de Turisme i a l'Agència Valenciana de Turisme. Ningú sap explicar molt bé els concrets beneficis d'esta declaració, si és que n'hi han, però és sens dubte un primer pas en el reconeixement institucional de les nostres Festes. El nou equip de la Federació de Comparses havia estat treballant sense complexos ni idees preconcebudes, com correspon a un grup experimentat, afrontant amb optimisme la seua gestió a pesar de la delicada situació econòmica heretada. Es va renovar i va modernitzar la pàgina web, es va afrontar sense por canvis de calat en el Concurs de Caporals de l'Avís i es va assumir sense inconvenients la supressió de entraetes. Ara quedaven dos reptes importants: canviar els esquemes de l'Exaltació Festera i de la “Verbena” del Fester. Respecte a la primera, es va optar amb encert per un nou format molt més compacte, amb la supressió del concert que ocupava la segona part, introduint la música en directe i fonent-la amb la presentació de càrrecs. Si va tindre èxit va ser, sens dubte, gràcies al treball de “Castell Vermell”, que va preparar fins a un total de 18 peces perquè cada moment de l'acte tinguera la seua pròpia referència musical. Per la seua banda, el discurs de la mantenidora, Margarita González Santonja, va estar molt ben escrit i llegit, amb abundants referències a la tradició, a la integració de la dona en la Festa i a la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, com correspon a una ibense festera i amb profundes conviccions religioses. Quant a la “Verbena” del Fester, des que tinc ús de raó l'he coneguda en la Glorieta d'Espanya, amb distints formats que intentaven fer-la “més festera”, però sempre en la mateixa ubicació. Hauríem de rebel·lar-nos contra el canvi d'una cosa “de tota la vida”? Perquè? Siguem realistes i pràctics: una “verbena” és una “verbena” i no un acte crucial de la trilogia festera. El guió general és l'important i les variacions i improvisacions són lícites. De manera que el canvi de dia i el trasllat al carrer Les Eres, aprofitant l'eixida de la gent de l'Exaltació, es va saldar amb èxit gràcies, també, al magnetisme de la banda, que va delectar el nombrós públic amb versions de cançons dels més variats grups, èpoques i estils. En algun moment va amenaçar la pluja però la festa va durar fins a les 4 de la matinada. El diumenge 6 de setembre, mentres se celebrava la cerimònia d'obertura dels actes organitzats per a commemorar el 50 aniversari de la presència salesiana a Ibi, Ramón i Emilio Mariel revalidaven per als Guerrers el seu triomf en el campionat de “Coto i Cau”, mentres que el de "chinchón" el guanyava Antonio Armero i el de dards Francisco Villa i Jordi Vicent, tots estos Almogàvers. A la vesprada, en el carrer Les Eres, es va celebrar eixa Festa Infantil que, per sort, es resistix a desaparéixer del nostre guió d'actes. Seguint amb la iniciativa de 2008, es van aprofitar els dies previs a les Festes Majors per a celebrar la II Setmana Fotogràfica i fer passes de fotografies antigues arreplegades en l'Arxiu Històric Municipal, incloent un merescut homenatge a Vicente Satoca, fotògraf ibense artífex d'un tresor en negatius d'incalculable valor.
De forma un tant sorprenent, ens vam assabentar que l'Ajuntament havia previst muntar un “racó popular” en el pati de l'antiga fàbrica Rico. Tenint en compte que la Comparsa de Pirates va haver de buscar-se un altre soc davant de l'inici de les obres i que no s'havia comptat amb l'opinió de la Federació de Comparses, és comprensible que es generara un cert malestar. Siga com siga, el cas és que, en condicions de seguretat un tant discutibles, durant els dies 11, 12 i 13 este improvisat “racó”, ambientat per “Café del Mar” i “Dani DJ”, va completar l'oferta d'oci que oferien els socs de les Comparses i altres locals. La Banda Unió Musical d'Ibi assajava el dilluns a la nit el repertori del Concert Extraordinari de Música Festera previst per al dimarts 8 de setembre. Es tracta d'una cita important per als músics locals i sobretot per al seu nou director, Jaume Pascual Sirera. El programa estava compost quasi en la seua totalitat per obres pràcticament desconegudes per al gran públic. Marxes i pasdobles que van traslladar als nombrosos assistents ecos de festa d'altres latituds. Com a novetat, Cesar Mariel es va encarregar de “twuitear” l'acte. Com mana la tradició, el dijous va acabar el Novenari, màxima expressió de l'aspecte religiós de la nostra Festa i, sense solució de continuïtat, va començar l'Olleta, exemple d'una espècie de contaminació de la Festa pel Carnestoltes si es jutja per la vestimenta que usem i per la presència de conductes transgressores com, per exemple, la ingesta immoderada d'alcohol. L'únic nexe d'unió entre l'Olleta i les Festes de Moros i Cristians és que aquella s'organitza sobre la base de les Comparses i les seues bandes de música respectives, però els ibenses no veiem en això una degeneració amenaçadora. Es tracta d'un episodi burlesc amb tanta antiguitat que gens ha d'envejar als més ortodoxos. Paradoxalment, la Diana, acte més seriós però més recent, no congrega ni a tant de fester ni a tant de públic. Una vegada més va resultar fàcil comptar el total d'assistents a eixa primera desfilada amb trage oficial, arma, banda i caporals d'esquadra de luxe. L'Entrada Cristiana va començar puntualment i inevitablement, el Capità Cristià s'encreua amb públic ressagat que pren seient per a no perdre's detall. Carlos Masiá i la seua filla Sandra, Capità i Abanderada per la Comparsa Maseros, van oferir al públic un digníssim “boato” construït amb els materials habituals: il·lusió, esforç i solidaritat, aportats a parts iguals per familiars i amics. Detalls amb simbologia ibense, van alternar amb esquadres especials, cavalleria i acompanyants, formant un harmoniós i cuidat conjunt coronat per una carrossa compartida per pare i filla, que no van poder ocultar la seua emoció de principi a fi. Com ocorre cada vegada que redacte la Crònica, resulta inabastable referir tots i cada un dels detalls que m'agradaria ressaltar de totes les Comparses Cristianes, com per exemple, una esquadra especial amb preciosos maquillatges (Templers), l'armament medieval perfectament reproduït (Cides), la uniformitat escrupolosa (Mossàrabs), eixa plataforma amb simbòlica butaca buida del fester absent (Almogàvers), els retaules i la fantàstica carrossa (Guerrers), o la simpatia i bellesa femenina des de principi a fi (Contrabandistes). Si a més de tan cuidat desfile, es complixen els horaris, podem afirmar sense por d'equivocar-nos que l'Entrada Cristiana va ser un èxit total.
A penes es va tindre temps per a dinar i descansar, perquè la Capitania Mora arribava puntual a ocupar el lloc d'honor en l'arrancada de l'Entrada Mora. Precedit per amics i familiars, quasi ocult entre ballarines, Julián Grande feia la seua aparició sorprenent a tots: ni carrosses, ni cavalls ni parafernàlia, el Capità a peu, rebent els aplaudiments saludant exultant el públic i autoritats, amb la major dignitat, senzillesa i elegància. I després d'innumerables esquadres d'Argelianos, ballets i bandes, apareixia la Abanderada, Carmen Grande, escortada pels més veterans de la comparsa. Com deia un poc més amunt, és impossible descriure la majestuositat de l'Entrada Mora. Afortunadament, hui en dia resulta fàcil prendre, conservar i divulgar fotografies i imatges en vídeo de tot el que passa per davant de l'espectador. Revisant les meues destaque, per exemple, els dromedaris, “caporal batidor” inclòs, de Chumberos o Tuaregs, les plataformes i detalls dels Mudèjars, el goig dels Almoràvits, la tranquil·litat dels Beduïns, o finalment, la puresa de disseny del trage de la Abanderada Pirata. La cordialitat en l'ambient a penes es va veure afectada per un desaire protagonitzat per algunes “autoritats” locals que van confondre el moment i el lloc on exhibir les seues diferències polítiques i intentar ofendre una persona en concret, encara que per a això hagueren de faltar-li al respecte a tota una Comparsa. Trist episodi que esperem no torne a repetir-se mai. La missa del Fester del dissabte continua perdent adeptes, la qual cosa té la seua explicació en factors aliens a lo religiós. Potser serà bo plantejar-se la reordenació d'algun d'estos actes, fusionar la Missa del dissabte i la del diumenge, i guanyar un poc de marge horari per a la Desfilada Infantil, que any rere any augmenta en participació. La filla d'alguna Abanderada va aprofitar la carrossa de sa mare i va emular el càrrec amb tanta o més il·lusió que en l'Entrada dels “majors”. Com sempre, el públic va omplir les tribunes per a vore desfilar a centenars de xiquets i xiquetes, llavor de la Festa que serà en dècades venidores, perquè és a través d'esta Desfilada com es veu la continuïtat dels llinatges i la seua arrel social. De la mateixa manera que els pares i mares es preocupen per oferir a les noves generacions una educació i uns determinats valors, els ibenses ens ocupem també de fer, paral·lelament, Maseros, Chumberos, Contrabandistes, Argelianos, etc. D'esta manera hem aconseguit garantir la presència, generació darrere de generació, de moments tan peculiars com l'Entrada del Contraban, injusta, inexplicable i imperdonablement oblidada en la Crònica de l'any passat, com es va encarregar de retraure'm enginyosament el meu amic Veri qui, al seu torn, va haver d'aguantar alguna que una altra irònica puntada a càrrec de Claudio “Corneta”, abans de llançar a l'aire els regals amb què els Contrabandistes obsequien l'expectant públic infantil. Un cel aclarit ens va acompanyar en la visita als ancians de l'Asil de Sant Joaquim, però durant el dinar va començar a ploure. Afortunadament l'aigua no va passar de ser un oportú reg de carrers que no va obstaculitzar l'acte de l'Alardo i posterior Ambaixada Mora. Com a nota discordant he de destacar, no sense una certa vergonya, l'absència de Maseros en el Castell, abrigant el Capità com es fa sempre.
A la nit es va celebrar l'Ofrena de Flores a la Patrona, amb nombrosa participació de festers, festeres i representants d'altres associacions locals. Segons informa l'Alcalde de Festes este acte es va desenrotllar correctament. El diumenge, abans d'clarejar, ja estaven en marxa els treballs per a col·locar els carrils per on abaixarà la Mare de Déu des de l'Església a la Plaça. Poc després, els rajos del sol es filtraven entre els merlets del castell i projectava les seues trencades formes contra el núvol de fum producte de les efímeres descàrregues dels trabucs, donant a l'entorn un espectacular ambient guerrer. No pot faltar en esta crònica una menció especial als Cops: Pel Bàndol Cristià, Pablo Barrachina Serrano, dels Contrabandistes, va disparar amb la modalitat de trabuc únic, abrigat per un grup de carregadors que vestien trages dissenyats i confeccionats pel propi Cop; pel Bàndol Moro, amb un cridaner vestit, cinc components de l'esquadra “9 i el Cabo”, de la Comparsa Pirates, igualment sense “roda” de carregadors. Els Chumberos, una vegada més, van aprofitar el Juí Sumaríssim per a donar un breu repàs a les recent anècdotes socials més rellevants per a, tot seguit, procedir a l'Afusellament del Moro Traïdor, encarnat en Alfredo Martínez Durá, a qui de res li van servir els seus laments i pregàries. Mentres alguns festers esmorzaven en els seus socs, altres s'arreglaven per a estar presentables en la missa Major, que esta vegada si va presentar ple absolut. La Coral Ibense va interpretar una selecció de peces clàssiques de Bach, Schubert, Mozart i Palazón. I quasi a la mateixa hora que el dissabte, durant el dinar va esclatar una tempesta un poc més seriosa, provocant una demora en l'Alardo. Estes circumstàncies van obligar que el Capità i l'Ambaixador Cristià hagueren de prescindir de les cavalleries en l'acte de l'Ambaixada, encara que res de tot açò va afectar gens ni miqueta a la qualitat de l'actuació d'ambdós Ambaixadors, escenificant eixe esquema repte-combat-triomf que constituïx l'essència de la Festa: eixa lluita emblemàtica entre les dos civilitzacions que es van disputar el territori peninsular durant l'Edat Mitjana. L'excel·lent treball de l'equip de la Federació de Comparses va permetre que no hagueren retards apreciables en els horaris previstos i a les 19 hores començava la Volta al Castell de les persones que ostentaran els principals càrrecs en les Festes de 2010. El Templer José Ramón Navarro Javaloyes i el Chumbero Francisco Cerdá Vicedo seran els Capitans Cristià i Moro respectivament, mentres que les Abanderades seran Isabel Maria Fernández Bautista pels Templers, Julia Blasco Valls pels Chumberos, Maria José Rubio Quintanilla Alemany pels Cides, Elena Morán Rico pels Tuareg, Alicia Álvarez Serrano pels Mudèjars, Maria Gloria Mira García pels Almogàvers, Maria Pilar Albert Gisbert pels Almoràvits, Maria Amparo Rico Ferre pels Beduïns, Vanesa Guillem Picó pels Contrabandistes, Diana Company Strohbach pels Maseros, i Elvira Peydró Martínez pels Argelianos. Les comparses Guerrers, Pirates i Mossàrabs no tenen Abanderada. Però esta emotiva Volta al Castell no és el colofó de les Festes. En una carrera contra el rellotge, els festers acompanyen les Abanderades als seus domicilis mentres el nombrós públic va prenent seient o posició a l'espera que arranque la Processó. Pareix que l'organització ha aconseguit que este solemne passeig de la imatge de la Patrona pels
carrers de la vila es realitze sense demores innecessàries i la Mare de Déu isca i entre en el Temple Parroquial sense dilacions i entre repicaments de campanes. El punt final el constituïx el castell de focs artificials, popular detall pirotècnic amb què donem per conclosos els actes oficials de les Festes de Moros i Cristians que Ibi celebra en honor de la Mare de Deu dels Desamparats. I res dona més plaer que tancar este document ressenyant que el passat 6 de gener l'Excm. Ajuntament d'Ibi va realitzar un reconeixement institucional a la Federació de Comparses “Comissió de Festes de Moros i Cristians d'Ibi”, recompensant de forma simbòlica el treball de totes les persones que han passat per les successives juntes directives, així com l'esforç i dedicació de tots els festers d'Ibi a engrandir les nostres Festes Majors. La meua més cordial enhorabona a tots.