Catálogo Aniversario Milestone Festival de arte urbano. Ajuntament de Girona by Legrafico™

2012 - 2014

M to GI NA © de l’edició: Ajuntament de Girona MILESTONE PROJECT

Miles one IRO A

Edita Direcció Disseny i maquetació

Impressió Dipòsit legal

Ajuntament de Girona Ignacio Moltó i Xavi Masó Luis Torregrosa LEGRAFICO Carles Palacio Akay Javier Abarca Oriol Leira Ignacio Castro Rey Jofre Oliveras Montse Ciges Angelo Milano Gràfiques Alzamora S.A. GI.708-2015

ISBN

978-84-8496-211-3

Fotografia Textos i documentació

Agraïments

MILESTONE PROJECT

Símbols

Abstraccions

Contextos

Vhils Interesni Kazki Blu Erica il Cane _ Ome i Nadie Malakkai

Boris Hoppek Cyop & Kaf Sam3 Lucy McLauglhan Delphine Delas

MOMO Moneyless 108

Brad Downey Akay

Narracions

Presentació

ÍNDEX

MILESTONE PROJECT

Mi les tone

Milestone Project a Girona

La paraula Milestone significa «fita», una marca que es posa per assenyalar els punts que s’han d’assolir a mesura que s’avança al traçar un camí. Enguany celebrem a Girona quatre «milestones» d’aquest festival urbà i ho fem amb l’edició d’un catàleg que recull les principals obres d’art que el festival ha aportat a la ciutat. El catàleg de Milestone Project mostra una iconografia urbana diversa i extensa que se’ns fa familiar i que forma part del nostre paisatge urbà. El conjunt de grafits —també en diem art mural o street art— realitzats durant els anys de vida del festival configura un interessant itinerari de visita a la ciutat que complementa altres passejades recomanades que recorren els monuments del barri vell, els nostres museus, els comerços i els mercats. A Girona els grafits hi són presents des dels anys noranta, molts anys abans del festival, ja que hem tingut a la ciutat bons autors de grafits, signatures i murals que van ser pioners d’aquesta forma d’expressió als inicis de la seva expansió. Per tota la ciutat, tant al centre com a la perifèria, hi ha espais específics on el grafit és benvingut. La diversitat d’estils i continguts aporta riquesa a un itinerari multicolor i global que compta amb aportacions de pintors locals i d’arreu del món. Girona llueix obres de mestres del grafit internacionals com les d’Erica il Cane, Brad Downey, Cyop & Kaf, MOMO i Akay, però també de bons gironins com són Malakkai, Ome i Nadie. També cal destacar que les pintures murals produïdes pel

festival Milestone han inscrit el nom de Girona en el mapa de les ciutats que són interessants per al cada cop més nombrós públic de l’street art. Girona ja no és ni grisa ni negra, ja fa anys que té les cases del riu pintades de colors. A més, amb el festival té grafits artístics dels millors artistes del món en carrers, places i racons. Any rere any,

com a mitjà de comunicació lliure. Des de fa un temps les seves obres es presenten en galeries i museus de tot el món. A Girona, amb el Milestone, els artistes del grafit han trobat un lloc que es mostra receptiu davant de cada nova fita del festival i de cadascuna de les noves pintures que s’estampen als murs. Aquest catàleg recull els grafits del Milestone per

arriba el Milestone Project com a preàmbul de l’estiu amb una invasió d’artistes que s’enfilen per les parets per omplir-les d’històries, conceptes i colors. Durant dues setmanes podem gaudir dels grafiters urbans que realitzen en directe, i en temps rècord, murals monumentals i sorprenents. Complementàriament, cada any el festival llança interessants activitats culturals i gastronòmiques, musicals i de pensament. Des de fa tres decennis els artistes del grafit reivindiquen l’espai urbà

deixar-ne constància i posar de manifest el valor artístic d’aquest patrimoni públic. Al mateix temps, volem que aquesta publicació mostri al món un nou aspecte del dinamisme de Girona, una ciutat que s’identifica amb la cultura i la creació contemporània.

Carles Puigdemont i Casamajó Alcalde de Girona

Milestone Project en Girona La palabra Milestone significa «hito», una marca que se pone para señalar los puntos que se deben ir alcanzando al avanzar por un camino. Este año, en Girona, celebramos cuatro «milestones» de este festival urbano y lo hacemos editando el catálogo que recoge las principales obras de arte que el festival ha aportado a la ciudad. El catálogo de Milestone Project muestra una iconografía urbana variada y extensa que se nos ha hecho familiar y que forma parte de nuestro paisaje urbano. El conjunto de grafitis, también llamados arte mural o street art, realizados durante los años de vida del festival configura un interesante itinerario de visita de la ciudad que complementa otros recorridos recomendados que discurren por los monumentos del casco antiguo,

por nuestros museos, comercios y mercados. En Girona, los grafitis empezaron en los años noventa, muchos años antes que el festival, ya que en la ciudad hemos tenido buenos autores de grafitis, firmas y murales que fueron pioneros de esta forma de expresión en el inicio de su expansión. Por toda la ciudad, tanto en el centro como en la periferia, hay espacios específicos en los que el grafiti es bienvenido. La diversidad de estilos y contenidos aporta riqueza a un itinerario multicolor y global que cuenta con aportaciones de pintores locales y de todo el mundo. En Girona lucen obras maestras internacionales del grafiti, como las de Erica il Cane, Brad Downey, Cyop & Kaf, MOMO y Akay, pero también de gerundenses brillantes como Malakkai, Ome y Nadie. También hay que destacar que las pinturas murales creadas para el festival Milestone han inscrito el nombre de Girona en el mapa de las ciudades interesantes para el cada

vez más numeroso público del street art. Girona ya no es gris ni negra, ya hace años que las casas junto al río están pintadas en colores. Además, gracias al festival, la ciudad cuenta con grafitis artísticos de los mejores artistas del mundo en sus calles, plazas y rincones. Año tras año, llega el Milestone Project como un preámbulo del verano con una invasión de artistas que se suben por las paredes para llenarlas de historias, conceptos y colores. Durante dos semanas, podemos disfrutar de los grafiteros urbanos que realizan en directo, y en un tiempo récord, murales monumentales y sorprendentes. De forma complementaria, el festival cada año propone interesantes actividades culturales y gastronómicas, musicales y de pensamiento. Hace tres decenios que los artistas del grafiti reivindican el espacio urbano como medio de comunicación libre. Hace algún tiempo que sus obras se presentan en galerías y museos de todo el mundo. En Girona, con Milestone, los artistas del grafiti han encontrado un lugar que se muestra receptivo ante cada nuevo hito del festival y ante cada una de las nuevas pinturas que se estampan en sus muros. Este catálogo recoge los grafitis de Milestone para dejar constancia y poner de manifiesto el valor artístico de este patrimonio público. Al mismo tiempo, queremos que esta publicación muestre al mundo el nuevo aspecto del dinamismo cultural de Girona, una ciudad que se identifica con la cultura y la creación contemporánea.

Carles Puigdemont i Casamajó Alcalde de Girona

Milestone Project in Girona

A Milestone is a mark used to indicate fixed distances along a path or journey. This year we are celebrating four ‘milestones’ in this urban festival with the publication of a catalogue of the main works of art that this event has brought to the city. The Milestone Project catalogue contains

Throughout Girona, in its centre and suburbs, there are specific areas where graffiti are welcome. A diversity of styles and contents go to make up a multi-coloured itinerary with works of art by artists from near and far. Girona boasts artworks by international graffiti experts such as Erica il Cane, Brad Downey, Cyop & Kaf, MOMO and Akay, as well as city artists like Malakkai, Ome and Nadie. It must be noted that the paintings created during the

producing them live and in record time. By way of complement, each year the festival brings with it a series of attractive cultural, musical, conceptual and culinary activities. Graffiti artists have laid claim to the city’s urban arena as a means of open communication for three decades now. For some time their works have been exhibited in galleries and museums around the world. In Girona, with the Milestone Project, graffiti

examples of diversified and extensive urban iconography that has become familiar to us and which forms a part of the city’s landscape. These graffiti, these artistic murals and the street art created over the last few years as part of the festival have been used as points that make up an attractive route around the city. This walk complements other recommended visits around the monuments of the city’s historic centre, our museums, shops and markets. Graffiti have been part of Girona since the nineties, many years before the festival, and the city has been host to many street artists; their tags and murals, being pioneers in this form of expression in its early years.

Milestone Festival have put Girona on the map – especially in terms of cities which appeal to the ever-growing number of fans of contemporary street art. Girona is no longer a grey, dark city; its colourful houses alongside the river were painted many years ago now. With this festival the city now boasts artistic graffiti from the finest artists in the world, on its streets, in its squares and hidden corners. The Milestone Project takes place year after year, as a prelude to the summer, with an invasion of artists who climb the city’s walls to fill them with stories, concepts and colours. These urban graffiti artists liven up the city for two weeks, creating large-scale, striking murals,

artists have found a place receptive to each new challenge that comes with the festival and every new artwork that appears on the city’s walls. This catalogue brings together the graffiti of Milestone events to document and highlight the artistic value of this public heritage. This publication also seeks to show the world a new aspect of Girona’s dynamic character; that of a city which identifies with culture and contemporary art.

Carles Puigdemont i Casamajó Mayor of Girona

MILESTONE PROJECT

Presentació

Les ciutats que hem anat construint no són, ni de bon tros, les més desitjables per conviure-hi. La barreja explosiva de massificació i aïllament, d’opulència i misèria, més aviat fa que els esclats, les revoltes (o el crim) i la tornada a l’ordre a toc de sirena siguin alguns dels pocs senyals de trobada. Naturalment, la pressió dels mitjans amplifica fins el paroxisme aquesta impressió d’un espai públic i una generositat comuna que funcionen a cop de catàstrofe, la qual sovint roman amagada o passa desapercebuda. Amb tot, una immensa minoria segueix vivint en un espai no urbanitzat, mancat de transparència pública i d’opacitat privada. Què és l’espai públic allà on no hi ha grans panells lluminosos, ni AVE a prop, ni cent pantalles a cada tram del camí, ni grans escenaris espectaculars? I malgrat tot, sovint és així com són els nostres espais de temps. I no només en els mons exteriors endarrerits, sinó també enmig de qualsevol de les nostres províncies. En tot cas, públic i privat no són dos fenòmens necessàriament oposats. Els dos pols (macro i micro, estatal i civil) s’alternen sovint i des de fa temps per dificultar allò comú, un esdeveniment que, quan té lloc, fa desaparèixer tota polaritat. L’esdeveniment d’una comunitat esborra en el seu espai temporal la transparència i el secret, l’estat protector i l’empresa privada amb el seu afany de lucre. Encara que la seva convocatòria es prepari per endavant, un esdeveniment comunitari (manifestació, concert, debat, aplec, exposició) és la realització d’una trobada, la lògica de la qual és la sorpresa, una discontinuïtat que interromp la inèrcia. Una cosa així, amb el seu tempo

peculiar, pot arribar a estabilitzar-se en un espai públic permanent, buit i neutral que ho planifiqui? Quan té lloc l’esdeveniment comunitari, la tensió habitual entre la voluntat reguladora dels poders establerts i la força espontània de l’expressió popular se suspèn momentàniament. Fins i tot una manifestació carregada de ràbia viu més aviat per si mateixa, per la pròpia energia en afirmar-se, que no pas per quelcom extern davant del qual hagi d’explicar-se. Es pot recordar que en el mateix concepte de poble hi ha una tensió. Poble és tant la massa vital que —compartint llengua, mites, emblemes i una mateixa narració—, dóna cos a una nació, sent per tant la base d’un estat, com el corrent vital que fuig de qualsevol cos institucional que pretengui canalitzar-lo. És per això que tots els «populismes» espanten una mica; pel fet d’invocar alguns fantasmes primaris, no pas moderns. En efecte, no seria gratuït, com ens proposa Richard Sennett, traslladar les descobertes de la biologia sobre els organismes vius (cos animal, bosc, muntanya, desert) al procés orgànic de les societats humanes, al seu palpitant esdevenir real, discontinu i eventual. Certament, la inestabilitat dels sistemes oberts «conté una estructura que respon a la incertesa i a la manera de gestionar els canvis», en oposició amb els sistemes tancats, que tendeixen a un equilibri estàtic que no té res a veure amb la vitalitat humana transformadora. Passa el mateix en la literatura, on els personatges i les situacions poden adquirir vida pròpia al marge dels plans de l’autor, amb un resultat final molt diferent del previst. Si l’autor només és el pont per a una obra que dóna cos a

Invocar l’espai públic MILESTONE PROJECT

Milestone Project

forces exteriors, el poble també ho és per a un esdeveniment. Espai públic? És aquell territori translúcid i neutral, definit d’una vegada per totes, on els ciutadans civilitzats garanteixen la interactivitat? És l’espai polític que Hannah Arendt concebia, en el qual es podia parlar i debatre de manera lliure des de l’anonimat? Es tracta més aviat de l’espai que formula Jürgen Habermas de comunicació i reconeixement on ﬂueixen els acords compartits i els propòsits comuns? O senzillament, tal com descriu Richard Sennett, és l’espai dramatúrgic dels rituals que utilitzem per comportar-nos expressivament? Potser no es tracti de cap d’aquestes idealitzacions, que res tenen a veure amb el nostre temps ni tan sols amb cap temps passat? Aquest terme, manllevat del llenguatge urbanístic, es resisteix a ser definit perquè en ell es visualitza la complexitat de les relacions humanes i dels conflictes, de les inquietuds i de l’entramat de poders. L’espai urbà, l’urbanisme, als marges dels grans plans d’aprofitament o renovació, hauria de facilitar que la trobada s’esdevingués. És el temps de la trobada el que fa l’espai públic, i no a la inversa. I això és així, tot i haver-hi espais que conviden al temps de l’esdeveniment. Així, espai pot al·ludir a quelcom estàtic, si es concep com a frontera, però també a quelcom dinàmic, si s’entén com a membrana, com a llindar indefinit. Però no hi ha espai sense temps, ni recipient sense moviment, ni mitjà sense fi. Amb quin moviment omplirem els espais disponibles que, aparentment, se’ns lliuren de forma gratuïta?

L’espai públic, el seu temps comú, necessita una escena real on s’olori, es toqui, es palpi, s’escolti. Qualsevol tecnologia que utilitzem en aquest sentit —i com més puntera millor—, ha de posar-se al servei d’aquesta intel·ligència subtil de la trobada real, comunitària i personal. És inimaginable cap canvi en la cultura comuna que no passi per recuperar una altra proximitat (cara a cara, mirada a mirada, veu a veu) que ens han expropiat amb l’aliança capitalista de l’aïllament analògic i la connexió numèrica. Es deixa per a la virtualitat la trobada que es proscriu en la realitat: el progressisme del segle XXI, al marge fins i tot de les ideologies, no hauria d’evitar aquesta trampa? Existeix una altra forma de resistir als diversos fonamentalismes que no sigui ressuscitar un comunitarisme de la trobada? I en tot cas, no hauríem de pensar en un espai de trobada que faci que la identificació sigui supèrflua? Si passa alguna cosa (i si no passa, no hi ha espai públic, només gestió de l’espai) cadascú és, durant aquell lapse de temps i després, una mica diferent del que era. En aquest sentit, l’art urbà és una forma de trobada que interpel·la als qui circulen per l’espai públic. És una forma d’expressió que irromp en espais residuals que passen desapercebuts per ser grisos i no tenir un ús concret. Són aquells espais que no aconsegueixen ser definits. Són l’expressió de la paradoxa del mateix espai públic.

Milestone Project

MILESTONE PROJECT

Presentación

MILESTONE PROJECT

Las ciudades que hemos ido construyendo no son ni por asomo las más deseables para la convivencia. Más bien la mezcla explosiva de masificación y aislamiento, de opulencia y miseria, hace que los estallidos, las revueltas (o el crimen) y la vuelta al orden a golpe de sirena sean algunos de los pocos signos de encuentro. Naturalmente, la presión de los medios amplificará hasta el paroxismo esta impresión de una espacio público, y una generosidad común, que funcionan a golpe de catástrofe, que frecuentemente queda ocultada o pasa desapercibida. A todo esto, una inmensa minoría sigue viviendo en un espacio no urbanizado, carente de transparencia pública y de opacidad privada. ¿Qué es el espacio público allí donde no hay grandes paneles luminosos, ni AVE en las cercanías, ni cien pantallas en cada tramo del camino, ni grandes escenarios espectaculares? Y sin embargo, así son con frecuencia nuestros espacios de tiempo. Y no sólo en los atrasados mundos exteriores, sino también en medio de cualquiera de nuestras provincias. Público y privado no son, en cualquier caso, dos fenómenos necesariamente opuestos. Con frecuencia, ambos polos (macro y micro, estatal y civil) se alternan desde hace tiempo en dificultar lo común, un acontecimiento que, cuando ocurre, hace desaparecer toda polaridad. El acontecimiento de una comunidad borra en su espacio temporal la transparencia y el secreto, el Estado protector y la empresa privada con su afán de lucro. Aunque su convocatoria esté preparada de antemano, un acontecimiento comunitario (manifestación, concierto, debate, encuentro, exposición) realiza un encuentro cuya lógica es la sorpresa, una discontinuidad

que interrumpe la inercia. ¿Puede algo así, con su tiempo peculiar, estabilizarse en un espacio público permanente, vacío y neutral, que lo planifique? Si ocurre el evento comunitario, la tensión habitual entre la voluntad reguladora de los poderes establecidos y la fuerza espontánea de la expresión popular se pone momentáneamente en suspenso. Hasta una manifestación cargada de rabia vive más por sí misma, por su propia energía en la afirmación, que frente a algo externo ante lo que tenga que explicarse. Se puede recordar que en el mismo concepto de pueblo hay una tensión. Pueblo es tanto la masa vital que (compartiendo lengua, mitos, emblemas y una misma narración) da cuerpo a una nación, siendo así la base de un Estado, como la corriente vital que se fuga de todo cuerpo institucional que pretenda encauzarle. De ahí que todo «populismo» asuste un poco, convocando algunos fantasmas primarios, no modernos. No estaría de más, en efecto, como nos propone Richard Sennett, trasladar los hallazgos de la biología sobre los organismos vivos (cuerpo animal, bosque, montaña, desierto) al proceso orgánico de las sociedades humanas, a su pulsante devenir real, discontinuo y eventual. Ciertamente, la inestabilidad de los sistemas abiertos «contiene una estructura que responde a la incertidumbre y a la manera de gestionar los cambios», frente a los sistemas cerrados, que tienden a un equilibrio estático que nada tiene que ver con la vitalidad humana transformadora. Igual que ocurre en la literatura, donde los personajes y las situaciones pueden adquirir vida propia al margen de los planes del autor, siendo el

Milestone Project

resultado final muy distinto de lo calculado. Si el autor es sólo el puente para una obra que le da cuerpo a fuerzas exteriores, el pueblo lo es para un evento. ¿Espacio público? ¿Es ese territorio traslúcido y neutral, definido de una vez por todas, donde ciudadanos civilizados garantizan la interactividad? ¿Es el espacio político que había concebido Hannah Arendt donde se puede hablar y debatir de manera libre desde el anonimato? ¿Se trata más bien del espacio que formula Jürgen Habermas de comunicación y reconocimiento, donde fluyen los acuerdos compartidos y los propósitos comunes? ¿O sencillamente, como describe Richard Sennett, es el espacio dramatúrgico de rituales que utilizamos para comportarnos expresivamente? ¿Quizás no se trate de ninguna de estas idealizaciones, que nada tienen que ver con nuestros tiempos y ni siquiera con ningún tiempo pasado? Este término, adoptado del lenguaje urbanístico, se resiste a ser definido porque en él se visualiza la complejidad de las relaciones humanas y los conﬂictos, de las inquietudes y del entramado de poderes. El espacio urbano, el urbanismo, en los márgenes de los grandes planes de aprovechamiento o renovación, debería facilitar el acontecimiento del encuentro. Es el tiempo del encuentro el que hace al espacio público, no lo contrario. Y esto aunque haya espacios que inviten al tiempo del evento. Así, espacio puede hacer hace alusión a algo estático, si se lo concibe como frontera, pero también a algo dinámico si se entiende como membrana, como umbral indefinido. Pero no hay espacio sin tiempo, ni recipiente sin movimiento, ni medio sin fin. ¿Con qué

movimiento vamos a rellenar los espacios disponibles, que en apariencia se nos sirven gratuitamente? El espacio público, su tiempo común, necesita una escena real donde se huela, se toque, se roce, se escuche. Toda tecnología que usemos en esta dirección, cuanto más puntera mejor, debe ponerse al servicio de esa inteligencia sutil del encuentro real, comunitario y personal. Es inimaginable ningún cambio en la cultura común que no pase por recuperar otra cercanía (cara a cara, mirada a mirada, voz a voz), de la que hemos sido expropiados en la alianza capitalista de aislamiento analógico y conexión numérica. Se deja para lo virtual el encuentro que se proscribe en lo real: el progresismo del siglo XXI, al margen incluso de las ideologías, ¿no debe evitar esta trampa? ¿Hay otra forma de resistir a los distintos fundamentalismos que resucitar un comunitarismo del encuentro? De cualquier modo, ¿no debemos pensar un espacio de encuentro que haga superﬂua la identificación? Si ocurre algo (y si no ocurre, no hay espacio público, sólo gestión de un espacio) cada quién es, durante ese lapso de tiempo y después, un poco distinto a lo que era. En este sentido, el arte urbano es una forma de encuentro que interpela a los que circulan por el espacio público. Es una forma de expresión que irrumpe en espacios residuales que pasan desapercibidos por ser grises y no tener un uso concreto. Son esos espacios que no consiguen ser definidos. Son la expresión de la paradoja del propio espacio público. Milestone Project

Invocar el espacio público MILESTONE PROJECT

Introduction

The cities we have built are not in any way the most desirable when it comes to co-existence. They are rather an explosive mixture of overcrowding and isolation, of opulence and misery, they are the causes of uprisings, riots (or crime) and the return to order at the howl of a siren; these have become some of the few signs of human encounter. The pressure of the media naturally amplifies this impression of a public space and common generosity to a frenzied limit, functioning to the beat of catastrophes, which often remain hidden or simply unseen. Within all of this, a large minority of people continue to live in non-urban areas, without public transparency and filled with dark-dealings in private life. What is public space in that area where there are no illuminated hoardings, no high-speed trains nearby or a hundred screens on every stretch of roadway, nor major on-stage events? Yet they are often our spaces for enjoying time. And not only in a backwards, exterior world but also in the midst of any of our provinces. The public and the private arenas are not, in any case, two necessarily opposed phenomenae. It is often the case that both poles (macro and micro, state and society) have been alternating for some time now in hindering that which is common; an event that, when it occurs, leads to the disappearance of all polarity. The emergence of a community in its own time-space eliminates transparency and secrets, the protector-state and private companies with their profit motives. Although notifications may have been made beforehand, a community event (demonstration, concert, debate, meeting, exhibition, etc.) engenders an encounter whose logic involves surprise, a discontinuity that inter-

rupts inertia. Could something like this, with its own peculiar temporality stabilise itself in a permanent public space, one which is empty and neutral, which lends it structure? If the community event occurs, the habitual tension between the regulatory will of the established powers and the spontaneous force of popular expression is placed momentarily in suspension. Even a demonstration laden with anger experiences exists more for itself, through its own energy in its own affirmation than in the face of something external before which it has to explain itself. One should recall that a tension exists in the concept of what constitutes a people. People is both the living mass that (sharing language, myths, emblems and the same narrative) lend body to a nation, making it, thus the base of a state, like the current of life that ﬂees from any institutional body that seeks to harness it. Hence any ’populism’ is a little frightening, and calls up primordial fears, rather than modern ones. It would not hurt, as Richard Sennett proposes, to transfer the findings of biology on living organisms (animals bodies, woods, mountains, deserts) to the organic process of human societies, to its pulsating, real, discontinuous existence. It is true that the instability of open systems ’contains a structure that responds to the uncertainty and the way of managing changes’, as opposed to closed systems that are inclined to a static balance that has nothing to do with human transforming vitality. As in literature, where characters and situations may take on a life of their own, beyond the plans of the author, and where the final result is quite different from that previously calculated. If the author is merely the bridge for a work that gives life to external forces, the

Invoking Public Space MILESTONE PROJECT

Milestone Project

people have the same role in an event. Public space? Is it that translucent and neutral territory defined once and for all, where civilised citizens guarantee interactivity? Is it the political space conceived by Hannah Arendt, where one may speak and debate anonymously, in a free manner? Or is it rather the space formulated by JĂźrgen Habermas; one of communication and recognition, where shared agreements and common proposals ďŹ&#x201A;ow? Or is it simply, as Richard Sennett describes, the dramatic space of rituals that we use to behave expressively? Perhaps it does not involve any of these idealisations, which have nothing to do either with our own times or even with the past. The term itself, adopted from urban language, resists definition, as within it is a visualisation of the complexity of human relations and conflicts, uncertainties and the network of powers. Urban space and urban planning, on the margins of the great plans for development renewal, must facilitate the act of the encounter. It is the period occupied by the encounter that forms public space, and not the contrary. And this occurs, even though there are spaces that invite the time of the event. Thus, space may make an allusion to something static if it is conceived as a frontier, but it may also refer to something dynamic if it is understood as a membrane, as an undefined threshold. However space cannot exist without time, nor recipient without movement, nor a medium without an end. What movement will we use to fill those spaces available, which apparently have been given to us for free?

Public space, its common time, needs a real scenario, where one can smell, touch, feel and listen. Any technology that we use in this direction (the newer the better) must be placed at the service of this subtle intelligence of a real, communitary and personal encounter. Any change in common culture that does not involve retrieving another closeness is unimagin-able (face to face, eye to eye, voice to voice), which has been expropriated from us in the capitalist alliance of analogical isolation and numerical connection. The encounters proscribed in the real world are left to the virtual arena: should not the progress of the 21st century, even beyond the reaches of ideology, avoid this pitfall? Is there another way of resisting the distinct fundamentalisms other than by resuscitating the communitarism of the encounter? In all events, should we not be thinking of a meeting space that makes identification superďŹ&#x201A;uous? If something occurs (and if it does not occur, there is no public space, only the management of a space) everyone is, during this time, and after it, a little different from what they were before. In this sense, urban art is a form of encounter that challenges those that move within the the public space. It is a form of expression that breaks into residual spaces that go unnoticed, as they are grey and have no specific use. These are the spaces that escape definition. They are the expression of the paradox of public space itself.

Milestone Project

MILESTONE PROJECT

Nar Narra MILESTONE PROJECT

Narraciones

Narratives

MILESTONE PROJECT

NARRACIONS

NARRACIONES

NARRATIVES

1 _ Ome i Nadie ____________ 2 _ Interesni Kazki ____________ 3 _ Erica il Cane ____________ 4 _ Vhils ____________

NARRACIONS

NARRACIONES

NARRATIVES

1 _ Malakkai ____________ 2/3 _ Interesni Kazki ____________ 4/6 _ Blu & Erica il Cane ____________

26 2012

RONDA PEDRET 2

Vhils Portugal // Portugal // Portugal Al començament de la seva trajectòria artística, el lisboeta Vhils va desenvolupar una activa carrera com a escriptor de grafiti especialitzat en les vessants més extremes d’aquesta pràctica. En els darrers anys s’ha convertit en un cap de cartell de l’escena de l’art urbà i en un artista molt ben cotitzat en el mercat de l’art contemporani. L’estiu passat va presentar a la seva ciutat natal una gran retrospectiva que va atraure milers de visitants el mateix dia de l’estrena. Poc abans, el 2012, va visitar Girona per deixar-nos una espectacular obra mural al carrer de Palamós, 2.

Durante el principio de su trayectoria artística, el lisboeta Vhils desarrolló una activa carrera como escritor de graffiti, especializado en las vertientes más extremas de la práctica. En los últimos años se ha convertido en un cabeza de cartel en la escena del arte urbano, y en un artista altamente cotizado en el mercado del arte contemporáneo. El verano pasado presentó en su ciudad natal una gran retrospectiva que atrajo a miles de visitantes solo el día del estreno. Poco antes, en 2012, visitó Girona para dejarnos una espectacular obra mural en la calle de Palamós, 2.

Early in his creative career, Lisbon’s Vhils was an active graffiti artist, specialising in the most extreme aspects of the activity. In recent years he has become a headliner on the urban art scene, and a highly sought-after artist on the contemporary art market. Last summer he organised a large-scale retrospective exhibition in his home town, which attracted thousands of visitors on the opening day alone. Earlier, in 2012, he visited Girona, where he left a spectacular mural work in the street carrer de Palamós no. 2.

Vhils és conegut per fer servir una tècnica única en l’art urbà: no afegeix material a la paret, sinó que el desprèn fent servir eines de paleta com ara martells mecànics. Aquest plantejament li permet treballar directament amb les textures de la paret, amb la seva càrrega històrica i vivencial; un component molt present als carrers de Lisboa que, sens dubte, han inspirat l’artista. Els experiments en aquesta línia l’han portat a utilitzar petits explosius per desprendre el material, cosa que confereix a l’obra una dimensió performàtica que queda enregistrada en vídeos espectaculars a càmera lenta.

Vhils es conocido por usar una técnica única en el arte urbano: no añade material a la pared sino que lo desprende, usando herramientas de albañilería, como martillos mecánicos. Este planteamiento le permite trabajar directamente con las texturas de la pared, con su carga histórica y vivencial. Un componente muy presente en las calles de Lisboa, que sin duda han inspirado al artista. Los experimentos en esta línea le han llevado a usar pequeños explosivos para desprender el material, confiriendo a la obra una dimensión performática que queda registrada en espectaculares vídeos a cámara lenta.

Vhils is renowned for using a technique that is unique on the urban art scene; he does not add material to the wall, he removes it using construction tools, like jack hammers. This approach allows him to work directly with the wall’s textures, and with its historical and present-day characteristics; factors that are common feature on the streets of Lisbon, which have undoubtedly inspired the artist. His experiments with this line of work have led him to use small explosive charges to remove material, giving his art a performance dimension that has been recorded in spectacular slow-motion videos.

MILESTONE PROJECT

28 2012

2014

PLAÇA JOSEP PLA 15 CARRER PORTAL NOU 8

Interesni Kazki Ucraïna // Ucrania // Ukraine

La parella Interesni Kazki, formada pels ucraïnesos Aec i Waone, podria considerar-se la resposta europea al conegut duo Os Gêmeos. En les seves obres substitueixen la sensualitat dels germans brasilers per un llenguatge més hieràtic, passat, això sí, pel sedàs d’un surrealisme de grans espais, perspectives psicodèliques i simbolismes teatrals. El treball d’Interesni Kazki els ha posicionat entre els artistes més sol·licitats en el circuit internacional del muralisme.

La pareja Interesni Kakzi, formada por los ucranianos Aec y Waone, podría considerarse la respuesta europea al conocido dúo Os Gêmeos. En sus obras sustituyen la sensualidad de los hermanos brasileños por un lenguaje más hierático. Pasado, eso sí, por el tamiz de un surrealismo de grandes espacios, perspectivas psicodélicas y simbolismos teatrales. El trabajo de Interesni Kakzi les ha colocado entre los artistas más buscados en el circuito internacional de muralismo.

Interesni Kakzi is a couple formed by the Ukrainians Aec and Waone, and who could be considered to be Europe’s answer to the well-known duo of Os Gêmeos. Their works replace the sensuality of the Brazilian brothers with images of a more hieratic nature, albeit with the filter of a surrealism that features expansive spaces, psychedelic perspectives and theatrical symbols. The work of Interesni Kakzi has placed them among the most sought-after artists on the international mural circuit.

El nom del col·lectiu es tradueix per «contes de fades interessants». La tria del nom ja ofereix pistes sobre la direcció de la proposta: treballar amb la narració i l’al·legoria, construir ambients mítics i cuidar l’execució amb rigor d’artesà, des de la composició general fins als detalls. Interesni Kazki han visitat Girona en dues ocasions en què van pintar a la plaça Josep Pla, 15 (2012) i al carrer Portal Nou, 8 (2014).

El nombre del colectivo se traduce como «cuentos de hadas interesantes». Una elección que proporciona pistas acerca de la dirección de la propuesta: trabajar con la narración y la alegoría, construir ambientes míticos, y cuidar la ejecución con rigor de artesano, desde la composición general hasta los detalles. Interesni Kakzi han visitado Girona en dos ocasiones. Estuvieron pintando en la plaza Josep Pla, 15 (2012) y en la calle Portal Nou, 8 (2014).

Their name translates into something akin to ’interesting fairy tales’ – and it hints at the direction taken by their work; working with narration and allegory, the construction of mythical scenes, with the rigorous execution of craftsmen, from the overall composition to the minutest details. Interesni Kakzi have visited Girona on two occasions, with paintings in plaça Josep Pla no. 15 (2012) and in carrer Portal Nou no. 8 (2014).

MILESTONE PROJECT

2013 CARRER JOAN MARAGALL 34

Blu

Itàlia // Italia // Italy

Educat en l’escena del grafiti de Bolonya, Blu va revolucionar l’art urbà a mitjans de la passada dècada, quan va adoptar com a eina el corró acoblat a una perxa telescòpica de pintor. Amb ella va obrir tota una nova via de treball a gran escala i es va crear una escola de muralistes a remolc seu, alguns dels quals són avui primeres figures. Les perxes, sovint acoblades de dues en dues per duplicar la longitud, van ser introduïdes en el grafiti a principi dels noranta pel pioner nord-americà Revs. Blu va portar la tècnica més enllà en canviar el corró per una brotxa petita que li permet perfilar a diversos metres d’altura. El fort inconformisme de Blu ha fet que no hagi estat mai còmode col·laborant en projectes oficials. És per això que, després d’anys sent l’estrella dels festivals de murals, porta una llarga temporada pràcticament desaparegut del circuit. El mural que va produir l’any 2013 al carrer Joan Maragall, 34, en col·laboració amb Erica il Cane, és una de les seves darreres obres institucionals.

Educado en la escena del graffiti de Bolonia, Blu revolucionó el arte urbano a mediados de la pasada década cuando adoptó como herramienta el rodillo acoplado a una pértiga telescópica de pintor. Con ello abrió toda una nueva vía de trabajo a gran escala, y creó una escuela de muralistas tras de sí, algunos de los cuales son hoy primeras figuras. Las pértigas, a menudo acopladas de dos en dos para duplicar la longitud, fueron introducidas en el graffiti por el pionero norteamericano Revs a principios de los noventa. Blu llevó la técnica más allá cambiando el rodillo por una pequeña brocha, que le permite perfilar a varios metros de altura. El fuerte inconformismo de Blu ha hecho que nunca haya estado cómodo al colaborar con proyectos oficiales. Es por esto que, tras años como estrella de los festivales de murales, lleva una larga temporada casi desaparecido del circuito. El mural que produjo en 2013 en Joan Maragall, 34, en colaboración con Erica il Cane, es uno de sus últimos trabajos institucionales.

An apprentice of the Bologna graffiti scene, Blu revolutionised urban art in the middle of the last decade when he adopted a paint roller attached to a telescopic painter’s pole as the tool of his trade. With it he opened up a new path of working on a large-scale format and created a school of muralists in his wake, some of whom are leading figures today. The poles, which are often joined together two at a time in order to extend working length, were introduced into graffiti by the North American pioneer Revs in the early nineties. Blu took the technique one step further by changing the roller for a small brush, which allows him to outline his work, even at a distance of several metres. Blu’s marked nonconformity has meant that he has never been comfortable working with official projects. As such, after years as the star of mural festivals, he has been long-absent from the circuit. The mural he painted in 2013 in carrer Joan Maragall no. 34 together with Erica il Cane, is one of his most recent institutional works.

MILESTONE PROJECT

2012

2013

CARRER BONASTRUC DE PORTA 2 CARRER JOAN MARAGALL 34

Erica il Cane Itàlia // Italia // Italy

Erica il Cane ha estat còmplice de Blu des que tots dos van arrencar la seva carrera en l’escena local de Bolonya fa més d’una dècada. Encara que mai ha assolit el grau de popularitat del seu compatriota, des del primer moment va construir un llenguatge personal sòlid que l’ha col·locat entre els artistes amb més pes del panorama. Erica acostuma a improvisar el contingut dels seus murals, però sempre fa servir la mateixa imatgeria: animals antropomorfs que es relacionen entre si en coreografies al·legòriques, com en una faula narrada a escala monumental.

Erica il Cane ha sido cómplice de Blu desde que ambos arrancaran su carrera en la escena local de Bolonia hace más de una década. Aunque nunca ha alcanzado el grado de popularidad de su compatriota, construyó desde un primer momento un sólido lenguaje personal que le ha posicionado entre los artistas con más peso del panorama. Erica suele improvisar el contenido de sus murales, pero usa siempre la misma imaginería: animales antropomorfos que se relacionan entre sí en coreografías alegóricas, como en una fábula narrada a escala monumental.

Erica il Cane has been one of Blu’s associates since both artists launched their ’careers’ on Bologna’s local graffiti scene over a decade ago. Despite never achieving the level of popularity of his compatriot, from day one his work has been based on a solid personal language that has placed him among the most inﬂuential artists on the scene. Erica il Cane usually improvises the content of his murals, although he always uses the same imagery; anthropomorphic animals that relate to each other in allegorical choreographed scenes, as if in a fable, narrated on a monumental scale.

En els últims temps, la representació realista d’animals s’ha convertit en un dels elements recurrents de l’art urbà. Erica no només va antecedir la tendència, sinó que continua marcant la diferència amb el seu estil entre el dibuix i la pintura, alhora elaborat i sincer, amb l’encant d’un relat tradicional. Durant la seva visita l’any 2012 va pintar el mític personatge de la Cocollona al carrer Bonastruc de Porta, 2. El 2013 va tornar per produir una segona obra, aquesta vegada en col·laboració amb Blu, al carrer Joan Maragall, 34.

La representación realista de animales se ha convertido en los últimos tiempos en uno de los lugares comunes del arte urbano. Erica no solo antecedió a la tendencia, sino que sigue marcando la diferencia con su estilo entre el dibujo y la pintura, al tiempo elaborado y sincero, con el encanto de un relato tradicional. En su visita de 2012 pintó el mítico personaje de la Cocollona en la calle Bonastruc de Porta, 2. En 2013 volvió para producir una segunda obra, esta vez en colaboración con Blu, en la calle Joan Maragall, 34.

The realistic representation of animals has become a commonplace feature of urban art in recent times. Erica il Cane’s style not only preceded this trend, his work also continues to set him apart with a style that lays somewhere between drawing and painting, being both elaborate and sincere, with all the charm of a traditional tale. On his 2012 visit, he painted the mythical character of La Cocollona in carrer Bonastruc de Porta no. 2. In 2013 he returned to Girona to create his second work here, this time with Blu, in carrer Joan Maragall no. 34.

MILESTONE PROJECT

34 2012

CARRER FERRAN SOLDEVILA ZUBID

Ome i Nadie Girona // Girona // Girona

El grafiti consisteix en la propagació del nom i, en aquest joc, les lletres són l’únic vehicle principal. Fins i tot les obres de grafiti més ambicioses són essencialment un rètol, malgrat que de vegades les lletres vagin acompanyades de personatges o fons il·lustratius. Aquests recursos apareixen abans que res amb l’objectiu d’enriquir el rètol, de fer-lo més atractiu.

El graffiti consiste en la propagación del nombre, y en ese juego las letras son el único vehículo principal. Incluso las obras de graffiti más ambiciosas son esencialmente un rótulo, aún cuando las letras estén en ocasiones acompañadas por personajes o fondos ilustrativos. Estos recursos aparecen ante todo con el objetivo de enriquecer el rótulo, hacerlo más atractivo.

Graffiti consists in the propagation of a name, and in this activity letters are the most important – and the only - artistic vehicle used. Even the most ambitious works of graffiti are essentially a sign, even when the letters are accompanied by characters or illustrative backgrounds. These resources appear, first and foremost, with the aim of enriching the sign, or tag, making it more attractive.

El gironí Ome representa la vessant del muralisme que sorgeix directament del grafiti, quan aquells personatges i fons s’emancipen i abandonen el seu paper secundari per passar a ser la preocupació principal, el mitjà d’expressió i, finalment, l’únic material de treball. L’herència del grafiti es fa palesa en el gust per l’efecte visual i els contrastos cromàtics, i en l’ús exclusiu de l’aerosol a mà alçada.

El gerundense Ome representa la vertiente de muralismo que surge directamente del graffiti, cuando esos personajes y fondos se emancipan y abandonan su papel secundario para pasar a ser la principal preocupación, la vía de expresión, y finalmente el único material de trabajo. La herencia del graffiti está visible en el gusto por el efecto visual y los contrastes cromáticos, y en el uso exclusivo del aerosol a mano alzada.

Girona’s Ome represents an area of mural art that has arisen directly from graffiti, where these characters and backgrounds are freed and abandon their secondary role and become the main concern - the channel for expression and finally, the sole material of the work itself. The legacy of graffiti is visible in the artist’s enthusiasm for visual effects and colour contrasts and in his exclusive, freehand use of spray cans.

Ome ja fa força anys que regala murals a la ciutat. El 2012 en va pintar un més al carrer Ferran Soldevila Zubid, en aquest cas, per encàrrec de Milestone i acompanyat de Nadie, també gironí.

Ome ha venido regalando murales a la ciudad desde hace ya bastantes años. En 2012 pintó uno más en la calle Ferran Soldevila Zubid, en este caso por encargo de Milestone, y acompañado del también gerundense Nadie.

Ome has been ’donating’ murals to the city for several years now. In 2012 he painted one in carrer Ferran Soldevila Zubid, on this occasion a commission from Milestone, where he was also accompanied by Girona’s Nadie.

MILESTONE PROJECT

Malakkai

Espanya // España // Spain

Malakkai és originari d’Almeria i viu, des de fa diversos anys, a la localitat gironina de Vidreres. La seva trajectòria arrenca l’any 2000. En el seu estil de treball, els elements figuratius es posen més al servei de l’expressió que de la representació, i la línia és el principal element estructural, però també el principal vehicle d’expressió. El paper de la línies és tan cabdal en el llenguatge d’aquest almerienc que per poder descriure’l caldria fer referència tant al dibuix com a la pintura. Tot i que produeix la majoria de la seva obra al carrer i que fins i tot apareix cada vegada més sovint en el circuit del muralisme, Malakkai es considera a si mateix un il· lustrador abans que res. De fet, bona part de les seves propostes es desenvolupen sobre paper o s’exhibeixen en galeries. L’artista va visitar Girona el 2013 per produir un mural al carrer Pierre Vilar, 2.

Malakkai es originario de Almería y vive desde hace varios años en la localidad gerundense de Vidreres. Su trayectoria arrancó en el año 2000. Trabaja en un estilo en el que lo figurativo se pone más al servicio de la expresión que de la representación. Y en el que la línea es el principal elemento estructural, pero también el principal vehículo de expresión. El papel de la línea es tan central en el lenguaje del almeriense que para describirlo sería necesario hacer referencia tanto al dibujo como a la pintura.

Malakkai originally hails from Almeria, although he has been living in the town of Vidreres in the province of Girona, for several years. His career began in the year 2000. His work features a style in which figurative elements are placed more at the service of expression than for representational purposes, and in which lines are the main structural elements, while remaining the main vehicles of expression. The role of the line itself is so central in the language of this Almerian artist that to describe it adequately, one would have to refer back to techniques inherent in both drawing and painting.

Aunque produce la mayoría de su obra en la calle, e incluso aparece cada vez más a menudo en el circuito de muralismo, Malakkai se considera a sí mismo ante todo un ilustrador. Buena parte de sus propuestas, de hecho, se desarrollan sobre papel, o se muestran en galerías. El artista visitó Girona en 2013 para producir un mural en la calle Pierre Vilar, 2.

Although he produces the majority of his work in the street and is making an increasing number of appearances on the mural circuit, Malakkai considers himself to be first and foremost an illustrator. A large part of his work is in fact presented on paper or shown in galleries. The artist visited Girona in 2013 in order to create a mural, which can be seen in carrer Pierre Vilar no. 2. MILESTONE PROJECT

MILESTONE PROJECT

Interesni Kazki ____________ MILESTONE PROJECT

Sím MILESTONE PROJECT

Símbolos

Symbols

MILESTONE PROJECT

SÍMBOLS

SÍMBOLOS

SYMBOLS

1 _ Delﬁne Delas ____________ 5

2 _ Boris Hoppek ____________ 3/4/5/7 _ Cyop & Kaf ____________ 6 _ Sam3 ____________

SÍMBOLS

SÍMBOLOS

SYMBOLS

1/4 _ Boris Hoppek ____________ 2/3 _ Sam3 ____________ 5/6 _ Lucy McLaughlan ____________ 7_ Cyop & Kaf ____________

SÍMBOLS

SÍMBOLOS

SYMBOLS

1/2/4 _ Cyop & Kaf ____________ 3 _ Boris Hoppek ____________

2013

2014

CARRER SANT ANTONI 1 FÀBRICA COMA CROS SITUADA A LA POBLACIÓ DE SALT CARRER BONASTRUC DE PORTA

Boris Hoppek

Alemanya // Alemania // Germany

Nascut a Alemanya, però establert a Barcelona des de fa molts anys, Boris Hoppek va iniciar la seva carrera en el grafiti i l’art urbà l’any 1989. Va ser un personatge central en la Barcelona de principi de la dècada passada, quan la permissivitat governamental va convertir la capital catalana en la meca de l’art urbà i artistes de tot el planeta hi acudien per experimentar als seus carrers amb la forma i el color. Una Barcelona que avui resulta mítica, gairebé una dècada després que entrés en vigor l’ordenança cívica de fort component repressor que va convertir el gris en l’únic color oficial de la ciutat.

Nacido en Alemania pero instalado en Barcelona desde hace muchos años, Boris Hoppek inició su carrera en el graffiti y el arte urbano en 1989. Fue un personaje central en la Barcelona de principios de la pasada década, cuando la permisividad gubernamental convirtió la capital catalana en la meca del arte urbano, y artistas de todo el planeta acudían para experimentar en sus calles con la forma y el color. Una Barcelona que hoy resulta mítica, casi una década después de que entrara en vigor la fuertemente represiva ordenanza cívica, que convirtió el gris en el único color oficial de la ciudad.

Hoppek ha visitat Girona tres vegades. A més de deixar murals al carrer Sant Antoni, 1, de Salt (2012) i al carrer Bonastruc de Porta (2014), també va produir diverses peces efímeres i performàtiques. Entre aquests experiments hi ha les obres més interessants, com la majestuosa Big Black Ball (2012), en la qual un immens globus negre informe avança pels carrerons medievals de la ciutat. Es pot gaudir de la performance al canal de Vimeo de l’artista.

Hoppek ha visitado Girona tres veces. Además de dejar murales en la calle Sant Antoni, 1, de Salt (2012) y en calle Bonastruc de Porta (2014), produjo varias piezas efímeras y performáticas. Entre estos experimentos se encuentran las obras más interesantes, como la majestuosa Big Black Ball (2012), en la que un inmenso e informe globo negro avanza por los callejones medievales de la ciudad. La performance se puede disfrutar en el canal de Vimeo del artista.

Born in Germany, but a resident of Barcelona for several years now, Boris Hoppek began his career in graffiti and urban art in 1989. He was a key figure in Barcelona in the early years of the last decade, when governmental permissiveness led to the Catalan capital becoming a Mecca for urban art, and where artists from around the world came to experiment on its streets with shapes and colours. This is a Barcelona which today remains only as history, almost a decade after the application of strict local regulations that made grey the sole official colour of the city. Hoppek has visited Girona on three occasions and has also left murals in carrer Sant Antoni no. 1, in the town of Salt (2012) and in carrer Bonastruc de Porta (2014), he also produced several ephemeral and performance-orientated pieces. Among these experiments are his most interesting works, such as the majestic Big Black Ball (2012), in which an immense, shapeless black balloon advances through the city’s narrow medieval streets. The performance can be seen on the artist’s Vimeo channel. MILESTONE PROJECT

2013

2014

CARRER FONTANILLES AMB CARRER GINESTA ANTIGA BIBLIOTECA SALVADOR ALLENDE CARRER MAÇANA 76 AMB CARRER MONTSENY

Cyop & Kaf Itàlia // Italia // Italy

Els artistes napolitans Cyop i Kaf són, encara el 2014, una rara mostra de l’esperit que va caracteritzar l’art urbà durant els seus primers anys, quan la societat encara no havia obert els ulls a la seva existència. Uns anys en què la pràctica de l’art urbà no estava vinculada amb cap expectativa de projecció laboral o social, de manera que no era atractiva més que per a perfils romàntics i poc glamurosos.

Los artistas napolitanos Cyop & Kaf son, aún en 2014, una rara muestra del espíritu que caracterizó al arte urbano durante sus años iniciales, cuando la sociedad aún no se había percatado de su existencia. Unos años en que la práctica del arte urbano no llevaba vinculada ninguna expectativa de proyección laboral o social, de modo que no era atractiva sino para perfiles románticos y poco glamurosos.

Avui, aquells començaments han quedat gairebé oblidats i l’enorme soroll mediàtic de les obres institucionals a escala monumental ha fet invisible l’art urbà a peu de carrer, l’art modest que s’ocupa del context i s’hi involucra amb sensibilitat. Aquesta escassetat fa encara més valuosos els projectes de Cyop i Kaf, com, per exemple, el Quore Spinato, acabat fa poc, que va repartir més de dues-centes de les obres senzilles i críptiques, però suggeridores, del duo per racons del Quartieri Spagnioli, el carismàtic barri de Nàpols.

Hoy, esos comienzos están casi olvidados, y el enorme ruido mediático de las obras institucionales a escala monumental ha hecho invisible el arte urbano a pie de calle, modesto, que atiende al contexto y se involucra en él con sensibilidad. Esta escasez hace tanto más valiosos los proyectos de Cyop y Kaf, como por ejemplo el recientemente concluido Quore spinato, que repartió más de doscientas de las sencillas, crípticas pero sugerentes obras del dúo en pequeños rincones del Quartieri Spagnioli, el carismático barrio de Nápoles.

Cyop i Kaf han participat en dues edicions de Milestone. El 2013 van pintar a la cruïlla del carrer Fontanilles amb el carrer Ginesta, a l’antiga Biblioteca Salvador Allende de Girona, situada al carrer Maçana, 76, a l’altura del carrer Montseny, i finalment al carrer Real de Fontclara, 4. El 2014 van tornar per intervenir en les columnes de les vies del tren, al carrer Bonastruc de Porta.

Cyop & Kaf han participado en dos ediciones de Milestone. En 2013 pintaron en el cruce de la calle Fontanilles con calle Ginesta, en la antigua biblioteca municipal Salvador Allende de Girona situada en calle Maçana, 76, con calle Montseny, y finalmente en calle Real de Fontclara, 4. En 2014 volvieron para intervenir en las columnas de las vías del tren en la calle Bonastruc de Porta.

The Neapolitan artists Cyop & Kaf are, in 2014, a rare example of the spirit that characterised urban art in its early years, when society had not yet learned of its existence. These were times when urban art was not related to any form of social or professional future, making it largely unattractive for all but the romantic and those uninterested in glamour. Today, these beginnings have been almost forgotten and the enormous media impact of institutional works on a monumental scale have made modest, on-the-street urban art, one which relates to its context and is involved with it with sensitivity, almost invisible. This scarcity makes the Cyop and Kaf’s projects even more valuable. One example of their work is their recently-completed Quore spinato, which featured over two hundred of the duo’s simple, cryptic yet suggestive works in the narrow corners of Naple’s charismatic Quartieri Spagnioli neighbourhood. Cyop & Kaf have already taken part in two Milestone events. In 2013 they painted a wall at the junction of carrer Fontanilles with carrer Ginesta, another on the old municipal library building of Salvador Allende, on carrer Maçana no. 76, (near carrer Montseny), and finally on carrer Real de Fontclara no. 4. In 2014 they returned to paint the columns of the overhead railway bridge on Carrer Bonastruc de Porta.

MILESTONE PROJECT

52 2014

AVINGUDA SANT NARCÍS AMB CARRER MARTÍ SUREDA

Sam3

Espanya // España // Spain

L’elxà Sam3 és un dels pesos pesants de l’art urbà. La seva carrera es va disparar a mitjans de la passada dècada quan de cop i volta va guanyar una gran visibilitat com un dels primers artistes a explorar la via de treball oberta per Blu amb l’adopció de la perxa de pintor. L’obra de Sam3 és totalment personal: suggeridora i lírica, però també simple i divertida. Té un llenguatge gràfic allunyat de tot virtuosisme, però d’una solvència formal a prova de bombes, com demostren els incomptables murals que l’artista ha pintat per tot el món.

El ilicitano Sam3 es uno de los pesos pesados del arte urbano. Su carrera despegó a mediados de la pasada década, cuando ganó súbitamente una enorme visibilidad como uno de los primeros artistas en explorar la vía de trabajo mural abierta por Blu con la adopción de la pértiga de pintor. La obra de Sam3 es totalmente personal: sugerente y lírica, pero también simple y divertida. Con un lenguaje gráfico alejado de todo virtuosismo, pero una solvencia formal a prueba de bomba, como prueban los incontables murales que el artista ha pintado alrededor del mundo.

Sam3, from Elche, is a heavyweight in urban art. His career took off half-way through the last decade, when he suddenly entered the limelight as one of the first artists to explore the path of mural work that had been opened up by Blu, with the use of the painter’s pole. Sam3’s work is totally personal, it is evocative and lyrical, while remaining simple and fun. With a graphic language that is removed any kind of virtuosity, but has a formal, bombproof solvency, proof of which can be seen in the countless murals that the artist has painted around the world.

En la seva producció més recent, Sam3 està enriquint el seu vocabulari de siluetes planes amb la incorporació de subtils ombres i llums que executa aplicant la pintura amb fumigador. Aquesta és la tècnica que va utilitzar en l’obra monumental que va crear el 2014 a l’avinguda Sant Narcís amb el carrer Martí Sureda. Un mural que és una mostra de la seva obra més esmolada, a mig camí entre l’observació crítica de la realitat i la connexió amb una dimensió màgica.

En su producción más reciente Sam3 está enriqueciendo su vocabulario de siluetas planas con la incorporación de sutiles sombras y luces, que ejecuta aplicando la pintura con un fumigador. Usó esta técnica en la monumental obra que produjo en 2014 en avenida Sant Narcís con calle Martí Sureda. Un mural que es muestra de su trabajo más afilado, a medio camino entre la observación crítica de la realidad y la conexión con una dimensión mágica.

In his most recent productions, Sam3 has been enriching his vocabulary of ﬂat silhouettes with the incorporation of subtle shades and lights, which he undertakes by applying his paint with a back-pack sprayer. He used this technique on the large-scale work he completed in 2014 in avinguda Sant Narcís, where it joins carrer Martí Sureda. The mural is a demonstration of his cutting-edge work, half-way between a critical observation of reality and a connection with a magical dimension.

A més, Sam3 va impartir per a Milestone un taller d’animació a partir de fotografies d’elements del carrer, en la línia dels interessants experiments que ha publicat en els darrers anys.

Sam3 impartió además para Milestone un taller de animación a partir de fotografías de elementos de la calle, en la línea de los interesantes experimentos que ha publicado en los últimos años.

Sam3 also held an animation workshop for Milestone, using photographs of features from the street, as part of the series of interesting experiments he has undertaken and published in recent years.

MILESTONE PROJECT

54 2012

RONDA PEDRET AMB CARRER PONS MARTÍ

Lucy McLaughlan Anglaterra // Inglaterra // England

Lucy McLaughlan va néixer a Birmingham i va estudiar art a Liverpool. El 1999 es va traslladar a Londres on va formar el col·lectiu artístic Beat 13 com a manera d’escapar de les seves obligacions professionals. El seu treball com a il·lustradora comercial ha aparegut en revistes internacionals de primer ordre. Des de 2007 la representa la galeria londinenca Lazarides, una de les més destacades del nou mercat obert per l’art urbà.

Lucy McLaughlan nació en Birmingham y estudió arte en Liverpool. En 1999 se mudó a Londres, donde formó el colectivo artístico Beat 13 como manera de escapar de sus obligaciones profesionales. Su trabajo como ilustradora comercial ha aparecido en revistas internacionales de primer orden. Desde 2007 está representada por la galería londinense Lazarides, una de las más destacadas del nuevo mercado abierto por el arte urbano.

Lucy McLaughlan was born in Birmingham and studied art in Liverpool. In 1999 she moved to London, where she formed the artistic group Beat 13 as a way of escaping from her professional obligations. Her work as a commercial illustrator has appeared in several first-rate international magazines. Since 2007 her work has been exhibited by the London gallery Lazarides, which is one of the most outstanding in terms of the new market that urban art has opened up.

Malgrat procedir d’un entorn gris i industrial, més vinculat subculturalment al metall que a les tradicions de latituds càlides, l’estil de McLaughlan és proper al de la Mission School de San Francisco: un llenguatge de dibuix amb components tribals i llatins que ha creat tot un corrent estètic dins de l’art urbà. En la seva línia de treball més recent, com en el mural que va pintar el 2012 al carrer Jaume Pons Martí amb carrer de Palamós, l’artista està portant aquest vocabulari visual a camps més abstractes i sobris, tant pel que fa a la forma com a la paleta cromàtica.

A pesar de proceder de un entorno gris e industrial, y más vinculado subculturalmente al metal que a tradiciones de latitudes cálidas, el estilo de McLaughlan es cercano al de la Mission School de San Francisco: un lenguaje de dibujo con componentes tribales y latinos que ha creado toda una corriente estética dentro del arte urbano. En su más reciente línea de trabajo, como en el mural que pintó en 2012 en la calle Jaume Pons Martí con calle de Palamós, la artista está llevando ese vocabulario visual a campos más abstractos y parcos, tanto en la forma como en la paleta cromática.

Despite hailing from a grey and industrial environment, and one linked, in terms of subculture, more to metal than to the traditions of warmer climes, McLaughlan’s style is similar to that of San Francisco’s Mission School; a language of draughtsmanship with tribal and Latin elements that created an entire aesthetic trend in urban art. In her most recent works, such as in the mural she painted in 2012 at the junction of carrer Jaume Pons Martí with the street carrer de Palamós, the artist is taking her visual vocabulary to more abstract and less elaborate fields, both in terms of shape and palette.

MILESTONE PROJECT

56 2014

CARRETERA BARCELONA 70

Delphine Delas França // Francia // France

Nascuda a Bordeus, Delas ha viscut força anys a Barcelona i en l’actualitat reparteix el seu temps entre la capital catalana, França i Montreal. Va començar a treballar en el camp de l’art urbà l’any 2006. El seu llenguatge visual conjuga la il· lustració de línies contingudes amb desenvolupaments abstractes d’energia més gestual.

Nacida en Burdeos, Delas ha vivido durante bastantes años en Barcelona, y en la actualidad reparte su tiempo entre la capital catalana, Francia y Montreal. Comenzó su trabajo en el campo del arte urbano en el año 2006. Su lenguaje visual conjuga la ilustración de líneas contenidas con desarrollos abstractos de energía más gestual.

L’activitat artística de Delas es basteix sobre una trajectòria com a historiadora de l’art. Va defensar la seva tesi sobre Chillida a la Universitat de la Sorbona, ha publicat textos en nombroses revistes d’art i ha treballat per galeries de la categoria del Centre Pompidou. Delas va visitar Girona el 2014 i va produir un mural de formes i colors tan senzills com impactants a la Carretera de Barcelona, 70, darrere l’Escola Municipal de Música. Malauradament, el mural només va ser visible durant un breu període de temps.

La actividad artística de Delas se sustenta sobre una trayectoria como historiadora del arte. Defendió su tesis sobre Chillida en la Universidad de la Sorbona, ha publicado textos en numerosas revistas de arte, y ha trabajado para galerías de la talla del Centro Pompidou. Delas visitó Girona en 2014 y produjo en la carretera de Barcelona, 70, tras la Escuela Municipal de Música, un mural de formas y colores tan sencillos como impactantes. El mural, por desgracia, se mantuvo visible durante un corto plazo de tiempo.

MILESTONE PROJECT

Although born in Bordeaux, Delas has been living in Barcelona for several years now and she currently spends her time living in the Catalan capital, as well as in France and Montreal. She began her work on the urban art scene in 2006. Her visual language brings together the illustration of contained lines with abstract developments of a more expressive energy. Delas’ artistic activity is based on a background as an art historian. She completed her thesis on Chillida at the Sorbonne, has published texts in numerous art magazines, and has worked for galleries, such as the Pompidou Centre. Delas visited Girona in 2014 and produced a mural in carretera de Barcelona no. 70, behind the Municipal Music School, with simple, yet striking shapes and colours. The mural was, unfortunately, only visible for a short period of time.

MILESTONE PROJECT

Sam3 ____________ MILESTONE PROJECT

Abstracciones

MILESTONE PROJECT MILESTONE PROJECT

A t c

Abstractions

Abs trac cions MILESTONE PROJECT MILESTONE PROJECT

ABSTRACCIONS

1/4 _ MOMO ____________ 2/3 _ 108 ____________

ABSTRACCIONES

ABSTRACTIONS

ABSTRACCIONS

ABSTRACCIONES

ABSTRACTIONS

1/2/4 _ Moneyless ____________ 3/5 _ MOMO ____________

2012

2013

2014

PLAÇA CATALUNYA AMB PASSEIG GENERAL MENDOZA CARRETERA BARCELONA 53 AVINGUDA SANT NARCÍS AMB CARRER MARTÍ SUREDA

MOMO EUA // EE. UU. // USA

El californià MOMO és probablement l’artista urbà que millor domina els codis de l’art contemporani i la seva obra és la punta de llança de l’art urbà més meditat i fructífer. La seva voluntat permanent d’evolució l’ha condemnat fins fa relativament poc a ser el gran desconegut de l’escena.

El californiano MOMO es probablemente el artista urbano con mejor manejo de los códigos del arte contemporáneo, y su obra es punta de lanza del arte urbano más meditado y fructífero. Su permanente voluntad de evolución le ha condenado, hasta hace relativamente poco, a ser el gran desconocido de la escena.

California’s MOMO is probably the urban artist who best wields the codes of contemporary art, and his work is the spearhead of wellmeditated and successful urban creativity. His ever-present need to develop his work has however condemned him, until relatively recently, to be a figure largely unknown on the scene.

En el tombant de segle, quan l’estètica majoritària era tot allò «cute», MOMO experimentava amb retrats d’ancians. Quan, diversos anys més tard, Swoon es feia famosa amb obres similars, MOMO ja havia abandonat tota mena de representació i es dedicava a investigar a fons l’abstracció. Avui l’escena de l’art urbà ha madurat prou per poder apreciar les seves aportacions, i la influència de MOMO es nota clarament en l’obra d’un bon nombre de nous muralistes. Milestone ha tingut el privilegi de convidar MOMO en tres ocasions. Les seves obres són a la Plaça de Catalunya amb passeig General Mendoza (2012), a la Carretera de Barcelona, 53 (2013) i a l’avinguda Sant Narcís amb el carrer Martí Sureda (2014).

En el cambio de siglo, cuando la estética mayoritaria era lo «cute», MOMO experimentaba con retratos de ancianos. Cuando, varios años más tarde, Swoon se hacía famosa con trabajos similares, MOMO ya había abandonado toda representación y estaba investigando a fondo la abstracción. Hoy la escena del arte urbano ha madurado lo suficiente como para apreciar sus aportaciones, y el inﬂujo de MOMO se deja ver claramente en el trabajo de un buen número de nuevos muralistas. Milestone ha tenido el privilegio de invitar a MOMO en tres ocasiones. Sus obras están en Plaza de Catalunya con paseo General Mendoza (2012), carretera de Barcelona, 53 (2013) y avenida Sant Narcís con calle Martí Sureda (2014).

At the turn of the century, when trends were mainly based on ’cute’ images, MOMO was experimenting with portraits of old people. When Swoon became famous, years later, with similar work, MOMO had already abandoned representative work and was investigating abstract forms to the full. Today the urban art scene has matured enough to appreciate his contributions and the inﬂuence of MOMO can be seen clearly in the work of a large number of new muralists. Milestone has had the privilege of inviting MOMO here on three occasions. His works are in plaça de Catalunya at the junction with the street of passeig General Mendoza (2012), in carretera de Barcelona no. 53 (2013) and avinguda Sant Narcís at the junction with carrer Martí Sureda (2014). MILESTONE PROJECT

MILESTONE PROJECT

2012

PLAÇA JOSEP PLA 15

Moneyless Itàlia // Italia // Italy

Nascut a Milà, Moneyless viu a la Toscana, que és on es va educar en l’escena del grafiti. El seu nom, que es traduiria per «sense diners», és una reivindicació explícita de l’esperit DIY («do it yourself», fes-ho tu mateix) que sempre ha estat l’eix del grafiti i de l’art urbà. Moneyless reivindica el DIY com a forma de fer coses sense pressupost, però també com a posicionament polític anticonsumista. Va visitar Girona el 2012 per pintar un mural a la plaça Josep Pla, 15.

Nacido en Milán, Moneyless vive en la Toscana, en cuya escena de graffiti se educó. Su nombre, que se traduce como «sin dinero», es una reivindicación explícita del espíritu DIY («do it yourself», háztelo tú mismo) que ha sido siempre el eje del graffiti y del arte urbano. Moneyless reivindica el DIY como forma de hacer cosas sin presupuesto, pero también como posicionamiento político anticonsumista. Visitó Girona en 2012 para pintar un mural en la plaza Josep Pla, 15.

Durant els anys de pràctica del grafiti, Moneyless ha treballat la síntesi de les lletres. D’aquesta investigació en deriva el seu actual ús de la línia com a principal eina visual: línies pintades, incises, o que fins i tot es despleguen en l’espai en forma de cordes. Les seves obres es caracteritzen, en tot cas, per una enorme senzillesa formal que, segons l’artista, sorgeix com a antídot per a una realitat saturada d’imatges. El mateix Moneyless viu lluny de l’enrenou urbà i treballa sobretot al camp, en edificis abandonats.

Durante sus años de práctica del graffiti Moneyless trabajó la síntesis de las letras. De esa investigación ha derivado su actual uso de la línea como principal herramienta visual: líneas pintadas, incisas, o que incluso se despliegan en el espacio en forma de cuerdas. Sus obras se caracterizan, en todo caso, por una enorme sencillez formal que, según el artista, surge como antídoto para una realidad saturada de imágenes. El propio Moneyless vive lejos del bullicio urbano, y trabaja sobre todo en edificios abandonados en el campo.

Moneyess was born in Milan, although he lives in Tuscany, where he learned the art of graffiti. His name is an explicit reference to the DIY spirit that has always been at the core of graffiti and urban art. Moneyless’ own DIY style is his means of creating works without a budget and it also reveals his political, anticonsumer stance. He visited Girona in 2012 in order to paint a mural at plaça Josep Pla no. 15. During his years as an apprentice graffiti artist, Moneyless worked on the synthesis of letters, which led to his current use of lines as his main visual tool; well-defined painted lines which are deployed in space, standing out from the working surface, in the form of cords. His works are characterised, in all events, by an enormous formal simplicity that, according to the artist, has arisen as an antidote to a world saturated by images. Moneyless himself lives far from the urban hustle and bustle and works mainly on abandoned buildings in the countryside. MILESTONE PROJECT

70 2014

CARRER BONASTRUC DE PORTA 18

108 Itàlia // Italia // Italy

108 va néixer a Alessandria (Itàlia) i es va educar en l’escena del grafiti local. En el seu treball com a artista urbà ha explorat l’abstracció. Aquest camí el va portar, ja fa un cert temps, a un límit formal quan les seves figures, cada vegada més simples, van acabar sintetitzant-se en una única silueta gran i negre al mig del mur. Des de llavors, 108 ha tornat a incorporar noves formes i colors, encara que sempre de manera molt continguda, guiat per la voluntat de síntesi que dóna l’energia a les seves obres. Aquesta evolució es pot apreciar en el mur que el 2014 va deixar a Bonastruc de Porta, 18.

108 nació en Alessandria (Italia) y se educó en la escena del graffiti local. En su trabajo como artista urbano ha explorado la abstracción. Este camino le llevó, hace ya algún tiempo, a un límite formal, cuando sus figuras, cada vez más simples, acabaron sintetizándose en una única y gran silueta negra en medio del muro. Desde entonces, 108 ha ido incorporando de nuevo formas y colores, aunque siempre de manera muy contenida, guiado por la voluntad de síntesis que dota de energía sus trabajos. Esta evolución se puede apreciar en el muro que dejó en Bonastruc de Porta, 18 en 2014.

108 was born in Alessandria (Italy) and learned to develop his skills on the local graffiti scene. His work as an urban artist has led him to an exploration of the abstract, a path that has pushed him, for some time now, to establish a formal limit, in which his figures have become increasingly simpler, to finally emerge as a single, large silhouette in the middle of the wall. Since then, 108 has continued to incorporate new forms and colours, although always in a highly contained manner, guided by a focus on synthesis, which has lent energy to his work. This evolution can be seen on the mural he left in carrer Bonastruc de Porta no. 18 in 2014.

L’italià va participar en el monumental projecte mural que la Biennal de Venècia va organitzar el 2007, un esdeveniment poc recordat, però que s’anticipà un any als famosos murals de la Tate Modern, els quals acostumen a considerar-se la primera aparició de l’art urbà en les grans institucions de l’art. Tanmateix, els esdeveniments d’aquesta magnitud no són característics de la carrera de 108. La seva trajectòria és la d’un corredor de fons, present des de fa molts anys, però sempre en segon pla. Avui, el gust general ha evolucionat i les propostes avançades de 108 tenen cada vegada més visibilitat.

El italiano participó en el monumental proyecto mural que la Bienal de Venecia organizó en 2007. Un evento poco recordado, pero anterior en un año a los famosos murales de la Tate Modern, que suelen considerarse la primera aparición del arte urbano en las grandes instituciones de arte. Sin embargo, eventos de esa envergadura no son característicos de la carrera de 108. Su trayectoria es la de un corredor de fondo, presente desde hace muchos años, pero siempre en un segundo plano. Hoy, el gusto general ha evolucionado, y las avanzadas propuestas de 108 tienen cada vez más visibilidad.

He took part in the enormous mural project organised for the 2007 Venice Biennial. Although the event is not generally renowned, it does however pre-date the famous Tate Modern mural exhibition by a year – the latter being a show which is often considered to be the first appearance of urban graffiti in the large institutions of formal art. Events of this scale however are not characteristic of 108’s career, as his artistic development is more akin to that of a long-distance runner, as a figure who has been around for a long time, but who has always remained in the background. Today, general tastes have developed and 108’s futuristic offerings are gaining acceptance.

MILESTONE PROJECT

108 ____________

MILESTONE PROJECT

Contextos

MILESTONE PROJECT

Contexts

C t

Con tex MILESTONE PROJECT

76 L’era de Can Burguès ____________

MILESTONE PROJECT

CONTEXTOS

CONTEXTS

MILESTONE PROJECT

78 L’era de Can Burguès ____________

CONTEXTOS

CONTEXTS

80 2014

L’ERA DE CAN BURGUÈS

Akay Suècia // Suecia // Sweden

Akay és una figura llegendària. A finals dels vuitanta va fundar al seu Estocolm natal el col·lectiu VIM, un dels pilars de la història del grafiti europeu. Ja a finals dels noranta va ser un dels pioners de l’experimentació amb l’ús de cartells per propagar imatges i missatges, continuant el camí que Cost i Revs havien obert uns anys abans a Nova York.

Akay es una figura legendaria. Al final de los ochenta fundó en su Estocolmo natal el colectivo VIM, uno de los pilares de la historia del graffiti europeo. Fue uno de los pioneros en la experimentación con el uso de carteles para la propagación de imágenes y mensajes, ya a finales de los noventa, siguiendo la vía que Cost y Revs habían abierto unos años antes en Nueva York.

Akay is an almost legendary figure. In the late eighties he founded the VIM group, one of the founding organisations in European graffiti history, in his home town of Stockholm. He was one of the pioneers in experimenting with the use of posters to spread images and messages at the end of the nineties, following the movement initiated by Cost and Revs several years before in New York.

Però va ser al començament de la dècada passada quan Akay es va endinsar Pero fue al empezar la pasada década en la seva línia de treball més fructífera. cuando Akay se adentró en su línea de La seva sèrie de casetes construïtrabajo más fructífera. Su serie de pequedes sense permís en espais públics, ñas casas, construidas sin permiso en però perfectament condicionades, el espacio público pero perfectamente es compta entre els exemples més acondicionadas, se cuenta entre los ejemclàssics d’art urbà. Quan el corrent va plos más clásicos de arte urbano. Cuando començar a ser socialment atractiu, la corriente comenzó a ser socialmente Akay va decidir desaparèixer i des atractiva Akay decidió desaparecer, y desde fa gairebé deu anys la informació de hace casi diez años la información de sobre els seus projectes apareix amb sus proyectos aparece con cuentagotas. comptagotes. Ocasionalment participa Ocasionalmente participa en festivales, en festivals, sovint col·laborant amb a menudo colaborando con el estadouni151 KENSINGTON HIGH STREET el nord-americà Brad Downey, tal dense Brad Downey, como ocurrió en Gicom va fer a Girona el 2014. La parella rona en 2014. La pareja impartió además també va impartir per a Milestone un para Milestone un taller de intervención taller d’intervenció improvisada a partir improvisada a partir de elementos encond’elements trobats en l’espai públic. trados en el espacio público.

However, it was the beginning of the last decade when Akay initiated his most successful line of work. His series of small, perfectly finished houses, which were built without permission in public areas, are among the most classical examples of urban art. When this area of creation began to attain social acceptance, Akay decided to disappear from the scene, and for the last ten years or so, information about his projects appears in snippets. He occasionally takes part in festivals, often working with America’s Brad Downey, as he did in Girona, in 2014. The duo also held a workshop on improvised art interventions for Milestone using items found in the street.

MILESTONE PROJECT

2014

L’ERA DE CAN BURGUÈS

Brad Downey EUA // EE. UU. // USA

Brad Downey és originari dels Estats Units i està establert a Berlín. El seu treball, juntament amb el del madrileny SpY, va obrir camí en aquesta parcel·la de l’art urbà, minoritària però relativament molt visible, que podríem anomenar contextual o «site-specific»: artistes que no treballen amb la propagació d’imatges, sinó amb la transformació d’objectes, explotant en cada cas les particularitats del context concret. És la vessant de l’art urbà més allunyada del grafiti i la publicitat, i més propera a l’art contemporani. No sorprèn, per tant, que Downey sigui un dels artistes urbans que millor es mou en les sales d’exposicions.

Brad Downey es originario de Estados Unidos y está afincado en Berlín. Su trabajo, junto al del madrileño SpY, abrió el camino a esa parcela del arte urbano, minotaria pero relativamente muy visible, que podríamos llamar contextual, o «site-specific»: artistas que no trabajan con la propagación de imágenes, sino con la transformación de objetos, explotando en cada ocasión las particularidades de un contexto concreto. Es la vertiente del arte urbano más alejada del graffiti y la publicidad, y más cercana al arte contemporáneo. No sorprende, entonces, que Downey sea uno de los artistas urbanos que mejor se desenvuelven en las salas de exposiciones.

Quan participa en festivals d’art urbà, Downey sempre concep projectes lúcids i poc complaents. Els més imprevisibles probablement són els que produeix en col·laboració amb el suec Akay, amb qui va treballar a Girona el 2014. Els dos artistes van utilitzar la masia on estaven allotjats els participants de Milestone i els objectes que hi havia allà per crear una sèrie d’impactants posades en escena.

Cuando participa en festivales de arte urbano Downey concibe siempre proyectos lúcidos y poco complacientes. Los más impredecibles son probablemente los que produce en colaboración con el sueco Akay, con el que trabajó en Girona en 2014. Los dos artistas utilizaron la masía en que se alojan los participantes en Milestone, y los objetos que había en ella, para crear una serie de impactantes puestas en escena.

Brad Downey is originally from America, although he lives in Berlin. His work with Madrid’s SpY, opened up the path to a minority, but relatively visible sector of urban art, which could be called contextual or site-specific; this work involves artists who do not work on the propagation of images, but with the transformation of objects and the use of the specific characteristics of a concrete case in all their works. This is the area of urban art which is most-distanced from graffiti and advertising and is the closest to contemporary art. It is therefore not surprising that Downey is one of the urban artists whose work has attained most acclaim in galleries. When taking part in urban art festivals, Downey always works on lucid, nonmainstream projects. His most striking works are probably those he produces with Sweden’s Akay, who he worked with in Girona, in 2014. The artists used both the farmhouse where the event’s participants were housed and the objects in it, to create a series of impressive stagings. MILESTONE PROJECT

82 L’era de Can Burguès ____________

MILESTONE PROJECT