El lLe贸 Pim
Més informació sobre les Malalties del Metabolisme Energètic: www.guiametabolica.org
© Idea original i text: Merche Serrano (HSJD), MªAntònia Vilaseca (HSJD) i Paz Briones (HCB). © Il·lustracions: Cristina Elias. Disseny i maquetació: Cristina Elias, Jordi Fàbrega (HSJD) i Albert Pérez (OSSJD). Versió catalana: Teresa Lloveras i MªAntònia Vilaseca Impressió: Suport Digital. © Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
2
El lleó Pim Sóc en PIM, un cadell de lleó. No tinc tanta força, ni corro tant com els altres cadells, però la Mare Lleona m’estima molt i sempre s’ocupa de que no em passi res. Per això em porta a casa d’en Noi, que sap que serà el meu amic.
Sóc en NOI, el nen del poblat. Un matí em trobo en Pim adormit davant la meva porta, es queda a viure amb mi i es converteix en el meu millor amic i company de jocs.
Sóc la MARE LLEONA, estic molt preocupada per en PIM i per això consulto a l’Àguila, que ha vist molt de món i m’ajudarà a decidir el millor per al meu cadell.
Sóc l’ÀGUILA, volo per sobre de la sabana, el bosc i els poblats, i veig el món des de dalt, la qual cosa augmenta molt la meva saviesa. Sempre estic disposada a ajudar a qui em demana un consell.
3
Hi havia una vegada... ... un lleó petitó que acabava de néixer juntament amb els seus tres germanets en una boscúria de la sabana. La Mare Lleona estava molt orgullosa d’ells, perquè eren molt bonics i tots els habitants de la sabana venien a saludar-la i es quedaven admirats. La Mare Lleona va decidir posa-los un nom ben sonor a cadascun: Pam, Pom, Pim i Pum.
4
Els quatre cadells creixien cada dia un bon tros, però ...això sí... uns més que els altres, perquè com sempre passa quan hi ha una colla de cadells que han de mamar de la mateixa mare, els més espavilats feien fora els més discrets. Així aviat es va veure que en Pam, en Pom i en Pum creixien més que en Pim, perquè aquest sempre quedava l’últim a mamar, quan ja quasi no li quedava llet a la Mare Lleona. Com que aquesta l’acaronava molt tendrament mentre mamava les últimes escorrialles de llet, en Pim era molt feliç. Tenia la seva mare per ell tot sol i quasi no notava que no s’havia atipat gaire.
5
Però a mesura que passaven els dies, semblava que en Pim tenia algun problema. No tenia gaire força, no corria ni saltironava tant com els seus germanets i es mantenia a prop de la mare per evitar ficar-se en embolics. La Mare Lleona va començar a estar preocupada. Què pot fer un lleó si no té prou força en un ambient com la sabana, ple de perills i on cal defensar-se de mil i un atacs dels depredadors a cada moment?
6
En Pim, no obstant, tenia altres qualitats. Era un cadell simpàtic, que estava sempre content i tothom l’estimava. Com que no era gaire fort, no es barallava mai amb ningú, perquè intuïa que tenia les de perdre. Quan li calia fer alguna cosa difícil o perillosa, demanava ajuda als altres animalets de la sabana i tots estaven contents de poder ajudar-lo o protegir-lo.
7
En Pim vivia feliç a la sabana plena d’animals i plantes salvatges. Li agradava mirar com les grans papallones de tots colors volaven de flor en flor, escoltava el cant dels ocells i el xiuxiueig dels insectes. Mirava els peixos d’escates platejades que nedaven al gran meandre del riu on el corrent no era gaire fort. Però quan sentia el rugit d’un animal salvatge, corria a amagar-se darrere la seva mare, a qui mirava de tenir sempre ben a prop.
8
El Pare Lleó s’emportava els seus germans de cacera, per començar a entrenar-los en les lleis de la sabana. Però en Pim era incapaç de seguir-los. Primer, perquè sabia que es cansava molt si corria amb els seus germans seguint el ritme del Pare Lleó. Però també perquè estimava a tots els animalets de la sabana i era incapaç d’atacar-los i matar-los perquè li servissin d’esmorzar. Només de pensar-ho ja s’entristia i se sentia defallir.
9
-Pobre Pim!- pensava la Mare Lleona- com ho tindrà de malament per sobreviure en un món tan dur i cruel com el de la sabana, on si no mates per menjar, mors a mans del més fort..! Què farà quan no hi sigui jo per protegir-lo? I si li pregunto a la gran Àguila, per veure si sap d’algun remei per curar en pobre Pim i fer-lo fort com els altres lleons? Tothom sap que té fama de sàvia!
10
Dit i fet! Un bon matí, la Mare Lleona va agafar en Pim pel clatell i se’l va endur cap al niu de l’Àguila. Aquesta planava dalt del cel majestuosament, però quan va veure que tenia visita, va baixar per atendre la gran Mare Lleona, amb qui havia compartit alguna presa. -Què et porta per aquestes altures, Mare Lleona?- va saludar-la amb respecte.
11
- Vinc a demanar-te consell, ja que tu voles molt alt i veus molt de món i això et fa més sàvia que molts altres animals de la sabana- va dir-li la Mare Lleona. Tinc aquest meu cadell, el lleonet Pim, que no té gaire força. Es cansa jugant, menjant i corrent amb els seus germans. Això fa que no sigui ferotge ni fort com els altres cadells que tenen edats semblants. Ell no sembla patir-ne gaire d’aquest problema, perquè em té a mi de moment, però i el dia que jo no el pugui defensar? Voldria que m’ajudessis a saber per què li passa això? I... hi ha algun remei que jo li pugui aplicar? Faré tot el que em diguis... L’Àguila es va posar les ulleres de mirar de prop, perquè ella sempre mirava des de molt alt i lluny el món.
12
Després d’examinar una estoneta en Pim va concloure: -Crec que el seu és un problema complicat i de difícil solució. És molt probable, diria més, quasi segur, que a en Pim li manca energia per viure com els altres cadells. Per això no pot fer totes les coses per les quals els cal més energia: córrer, saltar, atacar, rugir fort i menjar força. Per això tampoc creix gaire, ni mai serà gaire ferotge ni fort. Per molt que hi penso, no sé com es pot arreglar això, perquè l’energia és molt important per a totes les necessitats del cos i també per ser ferotge. Ell mai podrà defensar-se com els altres animals salvatges! L’hauràs de treure de la sabana sinó morirà a mans de qualsevol animal depredador més fort que ell.
13
La Mare Lleona va agrair-li el seu consell, va agafar en Pim pel clatell altre cop i va marxar molt preocupada. El va llepar una mica amb afecte perquè no s’entristís si havia entès les paraules de l’Àliga i s’havia adonat del seu problema. -Haig de pensar alguna solució per salvar-lo! Potser podria portar-lo a un lloc on no hi hagi tants perills, tot i que em sap molt de greu haver-me de separar d’ell. Però l’he de treure de la sabana... On podríem anar?rumiava la Mare Lleona.
14
Ja sé, podria provar en el poblat dels homes! Allà hi ha en Noi, un nen molt valent i molt noble, que de vegades he vist curant algun animal de la sabana que s’ha clavat una espina en un peu o que ha estat agredit per altres bèsties salvatges! Potser ell podrà curar-lo o, almenys, podrà protegir-lo. Jo el trobaré molt a faltar, però amb nosaltres no podria sobreviure gaire temps. És l’única solució!
15
La Mare Lleona va dirigir-se cap al poblat i es va amagar fins al vespre perquè els altres homes que vivien allà no s’espantessin al veure-la i volguessin matar-la. Finalment, quan va ser de nit, va llepar molt en Pim, que s’havia adormit al seu costat, el va agafar pel clatell i el va deixar davant de la porta d’en Noi.
16
Quan aquest es va despertar al matí i va sortir de casa per anar a l’escola, es va trobar en Pim que s’acabava de despertar i estava una mica espantat. En Noi el va fer entrar a casa i li va donar llet i pa de mica en mica, tal com menjava en Pim, a poc a poquet... En veure’l tan desvalgut i quasi plorant d’enyorament, va decidir adoptar-lo i viure per sempre més amb ell! Seria el seu amic i anirien sempre junts al bosc, a pescar, a buscar fruits silvestres per menjar, tindria un company per jugar i sempre el cuidaria.
17
En Pim va ser molt feliç amb el nen. Aquest va descobrir unes baies màgiques, que eren molt beneficioses per en Pim i els hi donava de tant en tant per enfortir-lo i, tot i que a en Pim no li agradaven massa, perquè els lleons mengen carn, se les menjava perquè el seu amic estigués content. No va ser mai fort com els altres lleons perquè, tal com havia dit l’Àguila, li faltava energia per ser coratjós o ferotge, però en canvi era lleial i bon amic de tothom, estava sempre content i feia feliços els altres animalets i els nens del poblat. Tothom l’estimava i va viure allà fins a fer-se vell, feliç i respectat per tots!
18
I vet aquí un nen i vet aquí el seu amic lleó i el conte ja us l’he contat jo!
FÍ
19
Les malalties del metabolisme energètic estan causades per diferents defectes en la producció d’energia dins de les cèl•lules de l’organisme. Tots els éssers vius necessitem energia per créixer, moure’ns, pensar i per qualsevol altra activitat. També ens cal energia perquè funcionin les reaccions metabòliques que permeten la vida. Quan hi ha un defecte en la producció d’energia, les reaccions metabòliques que la necessiten no funcionen eficaçment, ni tampoc ho fan els òrgans i sistemes del nostre organisme, especialment aquells als quals els cal més energia (cervell i sistema nerviós en general, músculs, fetge i ronyó). Els nens que pateixen aquestes malalties ja poden néixer amb problemes perquè l’energia és necessària per a tots els processos de desenvolupament en la gestació.
L’Àguila, doctor que veient els símptomes d’en Pim sospita de seguida un defecte del metabolisme energètic.
20
No obstant, les malalties del metabolisme energètic poden manifestar-se a qualsevol edat i en qualsevol òrgan o teixit, perquè a tots els cal energia. Però els símptomes predominants acostumen a ser neuromusculars. La major part d’aquestes malalties no tenen un tractament curatiu i l’objectiu dels tractaments que s’utilitzen és bàsicament alleujar els símptomes i retardar la progressió de la malaltia.
El lleó PIM, cadell que pateix una malaltia del metabolisme energètic que li provoca manca de força (no pot córrer, menjar, ni jugar tant ni tan ràpid com els seus germans) i un retard de creixement.
Baies màgiques, són fruits del bosc, rics en substàncies antioxidants. Com moltes de les malalties del metabolisme energètic no tenen tractament curatiu, però una dieta rica en antioxidants pot beneficiar als nens que les pateixen, perquè alguns d’ells ajuden a la bona funció del metabolisme energètic.
21
El Lleó Pim La història del lleó PIM intenta explicar les malalties del metabolisme energètic d’una forma amena i senzilla, que ho puguin entendre els nens i adults implicats o no en aquestes malalties metabòliques minoritàries. En aquesta història del lleó PIM podràs entendre que el nostre cos necessita energia perquè tots els seus components funcionin de forma correcta. Veuràs el que passa quan algun problema, com el d’en PIM, impedeix que es produeixi l’energia que ens cal per créixer, moure’ns, menjar, jugar i córrer com tots els altres nens. Entendràs com n’és d’important que dediquem esforços a ajudar a les persones que, com el nostre amic PIM, pateixen una malaltia metabòlica. Podem ajudar-los interessant-nos pel seu problema, intentant comprendre’l mitjançant la lectura d’un conte que l’expliqui, o realitzant qualsevol altra acció que ajudi a conèixer i superar aquestes malalties. Malgrat el seu problema, en PIM és feliç amb en Noi i jugant amb els altres animals del bosc. La història d’en PIM et divertirà i, al mateix temps, t’ensenyarà que no s’ha que perdre l’esperança, que la paciència és molt important i que de vegades es troben solucions per als problemes molt complexos.
Amb la col·laboració de: