Tècniques de treball i de comunicació by Huygens Editorial, SLNE

Max Turull Rubinat, Director Jordi Ardanuy Baró Miquel Àngel Cañivano Salvador Mariona Chavarria Domingo Helena Fontboté Bonilla Montse Morante Vallejo Oriol Oleart Xavier Pejó Orellana Elisenda Pérez Muñoz

Amadeu Pons Serra Agustí Pou Pujolràs Alfred Quintana Garrido Berta Roca Acedo Rosa M. Satorras Fioretti Raquel Taranilla Cristóbal Urbano Salido Àgueda Vallès Elizalde Marta Ymbert Cerón

Amb la col·laboració de: Esther Arroyo Amayuelas Fernando Barbancho Tovillas Enriqueta Expósito Gómez Xavier Fernández Pons Silvia Freile Vega Noemí Pereda Beltran Argèlia Queralt Jiménez Josep Maria Reniu Vilamala Francesc J. Rodríguez Pontón Jaume Saura Estapà Domènec Sibina Tomàs

TÈCNIQUES DE TREBALL I DE COMUNICACIÓ Instrumentàrium per a les ciències jurídiques i socials

2011

A TecComunic.indb 5

Col·lecció LEX Acadèmica

07/08/11 21:48

Col·lecció Lex Acadèmica

Tècniques de treball i de comunicació

Instrumentàrium per a les ciències jurídiques i socials

Revisió i correcció del català: Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona ISBN: 978-84-939245-3-9 Dipòsit Legal: B-31157-2011 Imprès a Espanya Reservats tots els drets. Queda prohibida qualsevol forma total o parcial de reproducció, distribució, comunicació pública i/o transformació d’aquesta obra sense comptar amb l’autorització prèvia de l’editorial.

TecComunic.indb 6

07/08/11 21:48

sumari

Nota sobre els autors .................................................................

presentació. .................................................................................... Max Turull Rubinat

INTRODUCCIÓ. .................................................................................. Ramon Casas Vallés

PART I: ESTUDIAR I APRENDRE A LA UNIVERSITAT Tema 1. L’aprenentatge a la universitat. ................................ Rosa M. Satorras Fioretti, Berta Roca Acedo i Elisenda Pérez Muñoz

32 32 33 35 36 36 36 37 39 42 42 43 47 48

TecComunic.indb 9

1. Les classes............................................................................ 1.1. Ser a classe: assistència i participació............................. 1.2. Tipus de classes: sistemes d’aprofitament....................... 1.3. Els apunts..................................................................... 1.4. Els seminaris................................................................. 2. La lectura............................................................................. 2.1. Els llibres com a instruments de cultura........................ 2.2. Manuals, monografies, articles de revista i altres gèneres.. 2.3. Tipus i tècniques de lectura........................................... 3. Organització de la lectura.................................................... 3.1. El subratllat.................................................................. 3.2. L’esquema..................................................................... 3.3. El resum....................................................................... 4. El treball en equip................................................................ 4.1. Creació del grup de treball i fixació inicial de temes i calendari....................................................................... 4.2. Lectures individuals i organització del discurs............... 4.3. Socialització del treball i discussió col·lectiva.................

48 50 50

Tema 2. El mètode d’estudi I LA GESTIÓ DEL TEMPS EN ELS ESTUDIS UNIVERSITARIS. .................................................................. Berta Roca Acedo i Elisenda Pérez Muñoz

1. Què entenem per estudi?.....................................................

2. Mètode i fases del procés d’estudi......................................... 2.1. Aproximació.................................................................

54 54

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

2.2. Lectura (subratllat, esquema i resum)............................ 2.3. Memorització................................................................ 2.4. Revisió i repàs............................................................... 2.5. Concentració i atenció..................................................

54 54 55 55

3. Les noves tecnologies i els mètodes d’estudi.........................

4. Campus Virtual...................................................................

5. La gestió del temps en els estudis universitaris...................... 5.1. L’ús del temps............................................................... 5.2. Planificació i programació............................................. 5.3. Consells pràctics per programar.................................... 5.4. Lladres del temps.......................................................... 5.5. Recursos de la universitat per a la planificació...............

60 60 62 63 64 64

Tema 3. Les proves d’avaluació. .................................................. Oriol Oleart

1. Avaluació continuada i avaluació única................................ 1.1. Avaluació i espai europeu d’educació superior............... 1.2. Avaluació continuada.................................................... 1.3. Avaluació única.............................................................

67 67 69 70

2. Proves orals..........................................................................

3. Proves escrites...................................................................... 3.1. Recomanacions generals................................................ 3.2. Proves tipus test............................................................ 3.3. Preguntes curtes............................................................ 3.4. Tema............................................................................. 3.5. Cas pràctic.................................................................... 3.6. Comentari de text......................................................... 3.7. Altres tipus de proves escrites........................................

75 76 78 79 80 85 86 87

4. Aspectes formals de la presentació d’una prova escrita..........

5. Què convé que porteu a una prova escrita?...........................

PART II: ELS TREBALLS UNIVERSITARIS Tema 4. Comentari i anàlisi crítica de textos d’especialitat. Max Turull Rubinat, Oriol Oleart i Miquel Àngel Cañivano Salvador

93 93 94

TecComunic.indb 10

1. Introducció.......................................................................... 1.1. El comentari de text com a habilitat instrumental general.. 1.2. Només la pràctica ensenya a comentar textos................

07/08/11 21:48

Sumari

1.3. Allò que no és un comentari de text.............................. 1.4. Necessitat de flexibilitat................................................ 1.5. Com fer un comentari de text.......................................

94 94 95

2. Com reunir els materials d’un comentari de text.................. 2.1. La primera lectura: una visió panoràmica...................... 2.2. La segona lectura i la identificació del text..................... 2.3. La primera anàlisi.......................................................... 2.4. El context..................................................................... 2.5. La tercera lectura i la descomposició del text................. 2.6. La quarta lectura i la identificació dels elements difusos. 2.7. L’anàlisi de l’expressió del text....................................... 2.8. L’apropiació i la personalització del text........................

95 96 96 100 101 101 102 102 102

3. Com fer i donar forma al comentari de text......................... 3.1. Organitzar els materials................................................. 3.2. Posar en net la presentació i redactar les parts................ 3.3. Consideracions finals....................................................

103 103 104 106

4. Exemples de comentaris....................................................... 4.1. Text historicojurídic ..................................................... 4.2. Sentència del Tribunal Constitucional........................... 4.3. Reglament del govern espanyol .................................... 4.4. Llei del Parlament de Catalunya . ................................. 4.5. Reglament del Parlament europeu i del Consell de la Unió Europea .............................................................. 4.6. Tractat internacional .................................................... 4.7. Article del Codi civil de Catalunya................................ 4.8. Anàlisi de resultats electorals ........................................ 4.9. Conveni col·lectiu . ...................................................... 4.10. Instrucció administrativa............................................. 4.11. Article científic............................................................

108 109 112 116 121

Tema 5. La recensió ....................................................................... Raquel Taranilla

159

1. Tipus de recensions.............................................................. 1.1. La recensió objectiva..................................................... 1.2. La recensió crítica.........................................................

159 160 160

2. Continguts.......................................................................... 2.1. Referència bibliogràfica completa.................................. 2.2. Notícia sobre l’autor .................................................... 2.3. Presentació breu............................................................ 2.4. Resum ampli i objectiu del contingut ..........................

160 160 160 161 161

TecComunic.indb 11

124 130 134 139 142 148 152

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

2.5. Crítica i valoració . ....................................................... 2.6. Observacions de detall.................................................. 2.7. Conclusió .................................................................... 2.8. Referències bibliogràfiques............................................

161 162 162 162

3. Exemples de recensions........................................................

162

Tema 6. Introducció al treball de recerca. ........................ Max Turull Rubinat i Rosa M. Satorras Fioretti

165

1. Tipus de treballs de recerca.................................................. 1.1. Tipus de recerca............................................................ 1.2. Tipus de treballs de recerca segons els objectius............. 1.3. Tipus de treballs de recerca segons els resultats.............. 1.4. Tipus de treballs de recerca segons la metodologia.........

166 166 167 167 168

2. Definició de la recerca.......................................................... 2.1. Determinació del tipus de treball de recerca.................. 2.2. Elecció de tema . .......................................................... 2.3. Primeres lectures panoràmiques.................................... 2.4. Títol provisional . ......................................................... 2.5. Mètode, tècniques i procediments . .............................. 2.6. Formulació definitiva de l’objecte d’anàlisi, del problema o de les hipòtesis..................................................... 2.7. Redactar una introducció provisional............................ 2.8. Confecció d’un sumari provisional................................

169 169 171 173 174 175

178 178 179 180

3. Processar i analitzar les fonts................................................ 3.1. Tipus de fonts............................................................... 3.2. L’accés a les fonts........................................................... 3.3. El treball amb fitxes...................................................... 3.4. Establir l’estat de la qüestió o la fase de documentació amb fonts secundàries: bibliografia................................ 3.5. Processar i analitzar les fonts primàries..........................

4. La redacció del treball i les seves parts.................................. 4.1. Recomanacions prèvies................................................. 4.2. Portada......................................................................... 4.3. Sumari.......................................................................... 4.4. Introducció................................................................... 4.5. Cos del treball............................................................... 4.6. Conclusions.................................................................. 4.7. Bibliografia................................................................... 4.8. Annexos........................................................................ 4.9. Sobre la presentació escrita............................................

187 187 188 189 190 191 192 194 195 196

TecComunic.indb 12

175 177 178

185 186

07/08/11 21:48

Sumari

5. Notes a peu de pàgina i citacions bibliogràfiques.................. 5.1. Les notes a peu de pàgina.............................................. 5.2. Les maneres de citar la bibliografia................................

198 198 200

PART III: LES EINES PER TREBALLAR Tema 7. Documentació: localització i gestió de fonts d’informació................................................................................... Jordi Ardanuy Baró, Mariona Chavarria Domingo, Helena Fontboté Bonilla, Montse Morante Vallejo, Amadeu Pons Serra, Cristóbal Urbano Salido i Marta Ymbert Cerón

205

1. Introducció a la Biblioteca de Dret...................................... 1.1. Horari d’atenció al públic............................................. 1.2. Espai per a l’aprenentatge.............................................. 1.3. Participació................................................................... 1.4. Formació d’usuaris........................................................ 1.5. Accés als recursos electrònics......................................... 1.6. Fons.............................................................................. 1.7. Préstec.......................................................................... 1.8. Reprografia i impressió.................................................. 1.9. Recomanacions.............................................................

205 206 207 207 208 208 210 211 212 212

2. Fonts d’informació general................................................... 2.1. Enciclopèdies i diccionaris............................................ 2.2. Cercadors d’Internet..................................................... 2.3. Portals temàtics............................................................. 2.4. Bases de dades bibliogràfiques....................................... 2.5. Revistes electròniques.................................................... 2.6. Catàlegs de biblioteques................................................ 2.7. Altres recursos web........................................................

213 214 215 216 216 217 218 219

3. La documentació especialitzada............................................ 3.1. La documentació jurídica.............................................. 3.2. La documentació laboral............................................... 3.3. La documentació política.............................................. 3.4. La documentació administrativa................................... 3.5. La documentació criminològica....................................

223 224 225 225 227 227

4. Els sistemes tècnics de citació bibliogràfica . ........................ 4.1. Referències en el text..................................................... 4.2. Llistes de referències o bibliografies............................... 4.3. Sistemes de citació........................................................ 4.4. Gestors de referències bibliogràfiques: RefWorks...........

228 228 232 232 239

TecComunic.indb 13

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

5. La citació de les fonts jurídiques d’àmbit autonòmic, estatal i internacional...................................................................... 5.1. Legislació...................................................................... 5.2. Jurisprudència............................................................... 5.3. Annexos........................................................................

241 242 251 259

6. El plagi i la còpia ................................................................ 6.1. Conseqüències del plagi................................................ 6.2. Alguns suggeriments per evitar el plagi..........................

264 265 265

Tema 8. El discurs i la comunicació escrita. ........................ Àgueda Vallès Elizalde, Agustí Pou Pujolràs, Xavier Pejó Orellana i Silvia Freile Vega

267

1. Estructuració del discurs...................................................... 1.1. Elements de la comunicació.......................................... 1.2. Varietat en la comunicació............................................ 1.3. Organització del discurs d’acord amb el tipus de text.... 1.4. Fases en la construcció del discurs.................................

267 267 268 268 270

2. L’ordre del discurs i els mecanismes de la cohesió................. 2.1. L’ordre del text.............................................................. 2.2. La informació progressiva............................................. 2.3. Els referents.................................................................. 2.4. Els marcadors i els connectors....................................... 2.5. La puntuació.................................................................

270 270 271 271 273 274

3. La redacció eficaç: recomanacions d’estil.............................. 3.1. Les persones en el text................................................... 3.2. La veu activa millor que la passiva................................. 3.3. Les frases subordinades i els incisos............................... 3.4. Els gerundis.................................................................. 3.5. L’afirmació millor que la negació................................... 3.6. Noms i verbs................................................................. 3.7. Els possessius................................................................ 3.8. Estil natural, paraules planeres...................................... 3.9. Els termes multiús i les falques repetitives..................... 3.10. La informació important al principi............................ 3.11. La informació buida, la redundant i la gratuïta........... 3.12. L’ordre de l’oració....................................................... 3.13. La longitud de la frase i del paràgraf............................

275 275 276 277 277 278 278 279 280 280 281 281 281 282

4. La terminologia en els llenguatges d’especialitat i en un context bilingüe.........................................................................

282

5. Manuals d’estil, diccionaris i recursos informàtics i lingüístics.......................................................................................

285

TecComunic.indb 14

07/08/11 21:48

Sumari

Tema 9. La comunicació oral. .................................................... Alfred Quintana Garrido i Raquel Taranilla

289

1. El discurs oral...................................................................... 1.1. Característiques i diferències entre discurs escrit i oral... 1.2. Estructura i objectius d’una intervenció oral.................

289 289 291

2. Execució del discurs oral...................................................... 2.1. La comunicació verbal i paraverbal: el control de la veu. 2.2. La comunicació no verbal: el cos i el missatge...............

291 291 294

3. Errades més freqüents.......................................................... 3.1. Sorolls i interferències................................................... 3.2. Ni llegir ni recitar..........................................................

296 296 298

4. Recursos de suport a l’exposició oral....................................

298

5. Tècniques de debat i de negociació....................................... 5.1. El debat........................................................................ 5.2. La negociació ...............................................................

303 303 306

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia de la primera part..................................................

311

Bibliografia de la segona part...................................................

312

Bibliografia de la tercera part...................................................

315

TecComunic.indb 15

07/08/11 21:48

TecComunic.indb 16

07/08/11 21:48

NOTA SOBRE ELS AUTORS

Max Turull Rubinat. És professor titular d’Història del Dret a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i col·laborador docent a la Universitat Oberta de Catalunya. Porta 25 anys impartint docència a la UB, ha fet seminaris i conferències sobre temes d’Història del Dret i ha col·laborat estretament amb grups d’investigació del CSIC. Els últims anys s’ha especialitzat en matèria de rendiment acadèmic, planificació academicodocent, i millora i innovació docent, àmbits sobre els quals ha participat en congressos, ha publicat articles i ha obtingut diversos projectes de recerca finançats. Ha estat avaluador de projectes de recerca ID-MQD per l’ICE i per l’AGAUR, i referee en publicacions científiques sobre docència universitària. Ha estat membre de diverses comissions promotores per dissenyar graus i màsters i ha participat en la configuració de les noves assignatures de grau de Tècniques de Treball i Comunicació i Fonaments del Dret. Ha estat responsable institucional del programa de millora de la qualitat docent a la Facultat de Dret (UB) durant els anys 2004-2008 i 2008-2012. Actualment és vicedegà d’ordenació acadèmica de la Facultat de Dret de la UB, responsable de formació del professorat (ICE) a la Facultat, membre del Consell de Direcció de l’ICE, del de l’Agència de Qualitat de la UB, del Claustre i del Consell de Govern de la UB. Jordi Ardanuy Baró. És professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, doctorat per la UB i llicenciat en Ciències Físiques per la UB i en Documentació per la UOC. Ha dut a terme el postgrau d’Antropologia. Està especialitzat en la producció i en l’avaluació de la ciència. És autor de diversos articles i llibres sobre divulgació científica, folklòrica i sobre pensament crític. Ha estat docent d’ensenyament secundari durant 15 anys. Esther Arroyo Amayuelas. És doctora en Dret (1998) i professora titular de Dret Civil a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona des de l’any 2003. Ha impartit docència de Dret Civil a les universitats de Barcelona i Tarragona i ha estat professora convidada a les universitats de Torí (20042006), Münster (2007, 2009, 2011) i Xangai (2005). Com a titular d’un mòdul Jean Monnet, ha impartit una assignatura sobre dret privat europeu (2002-2008). Ha estat beneficiària de diverses beques finançades per organismes públics per dur a terme estades de recerca a l’estranger. És autora de nombroses publicacions en diversos àmbits del dret i coautora de manuals de dret civil català i dret comparat. Participa en la clínica jurídica en l’àmbit del dret immobiliari del programa de «dret al Dret» de la Facultat de Dret de la UB.

TecComunic.indb 17

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

Fernando Barbancho Tovillas. Professor titular d’escola universitària de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, on imparteix docència de Dret del Treball, Dret de la Seguretat Social, Dret Sindical i de la Negociació Col·lectiva, Dret de la Prevenció de Riscos Laborals i Dret Processal del Treball. Les seves línies principals de recerca dels últims anys són les relatives a l’extinció del contracte de treball i al dret sindical i de la negociació col·lectiva. És coautor dels manuals Derecho del trabajo i Derecho sindical. Ha participat en les comissions promotores del nou grau de Relacions Laborals i del màster universitari de Dret. Actualment és el cap d’estudis del grau de Relacions Laborals de la UB. Miquel Àngel Cañivano Salvador. És professor d’universitat des de 1994 i professor titular d’universitat de Dret Eclesiàstic de l’Estat de la Universitat de Barcelona des de 2003. Ha impartit docència en la llicenciatura i en el grau de Dret i en els cursos de doctorat. És docent de les assignatures de primer curs Tècniques de Treball i Comunicació i Fonaments del Dret, de la qual va formar part de la comissió que en va elaborar el pla docent. Ha estat professor durant tres cursos en el curs zero del pla d’estudis de la llicenciatura de Dret. És autor de diversos materials per a la docència (manuals, recopilacions de normes, col·leccions de diapositives) publicats a la col·lecció OMADO del Dipòsit Digital de la UB. Mariona Chavarria Domingo. És professora associada del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB, màster en Sociologia Teòrica per la UAB i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB. Actualment està desenvolupant la tesi doctoral sobre la professió bibliotecària a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Enriqueta Expósito Gómez. És professora titular de Dret Constitucional a la Universitat de BarcelonaI i responsable de grups d’innovació docent en assignatures de Dret Constitucional a la llicenciatura de Dret des del curs 2006-2007 i de grups de docència semipresencial i grups d’estudi orientat, des del 20072008. Ha estat coordinadora d’equips docents durant el curs 2008-2009. És coautora de la comunicació «Materiales de Derecho Constitucional», publicada al llibre col·lectiu La enseñanza del Derecho Constitucional ante el proceso de Bolonia. Innovación educativa en Derecho Constitucional 2.0, i autora del treball «La docencia semipresencial. Una experiencia desde la perspectiva de asignaturas de Derecho Constitucional». En l’àmbit de la recerca s’ha centrat en l’estudi dels drets i forma d’estat. Xavier Fernández Pons. És professor titular de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona i doctor en Dret per la Universitat de Bolonya. És membre del Grup d’Innovació Docent de l’Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UB. És professor visitant a la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua, a la Universitat de Puerto Rico i

TecComunic.indb 18

07/08/11 21:48

Nota sobre els autors

a la seu a Buenos Aires de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials. L’any 2010 va rebre el Premi d’Internacionalització de la Universitat de Barcelona, atorgat com a preparador de l’equip d’estudiants de Dret de la UB que va guanyar la ronda europea de la setena edició de la competició jurídica internacional sobre Dret de l’Organització Mundial del Comerç, que va tenir lloc a Frankfurt de l’Oder. És el responsable del projecte d’innovació docent sobre desenvolupament de la simulació de judicis (moot court) com a eina d’aprenentatge al màster universitari d’Internacionalització de la UB (PID2010-UB/46). Helena Fontboté Bonilla. És llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i bibliotecària del CRAI-DRET de la UB. Entre altres tasques col·labora en l’elaboració de les guies temàtiques i tutorials d’àmbit jurídic i imparteix cursos de formació d’usuaris a la Biblioteca de Dret. Silvia Freile Vega. És tècnica lingüística dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i llicenciada en Filologia Hispànica per la UB (1998). Ha obtingut el certificat K de correcció de textos escrits i orals i el postgrau d’Edició per la Universitat Pompeu Fabra. Té una experiència de deu anys com a correctora, traductora i assessora per a diverses editorials, entitats públiques i privades. Als Serveis Lingüístics de la UB desenvolupa tasques de correcció i traducció; imparteix sessions informatives sobre els recursos lingüístics que hi ha a l’abast de l’alumnat en l’assignatura Tècniques de Treball i Comunicació; ofereix assessorament lingüístic, i està en contacte amb altres departaments de la Facultat, com l’ORI i l’Escola de Postgrau, per treballar de manera conjunta en la dinamització del català entre l’alumnat. Montse Morante Vallejo. És diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Documentació per la Universitat de Barcelona. És bibliotecària del CRAI-DRET de la UB. Entre altres tasques col·labora en l’elaboració de les guies temàtiques i tutorials d’àmbit jurídic i imparteix cursos de formació d’usuaris a la Biblioteca de Dret. Oriol Oleart. És doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, professor titular d’Història del Dret i de les Institucions a la Facultat de Dret d’aquesta universitat i consultor a la Universitat Oberta de Catalunya. A banda de les publicacions d’Història del Dret i de les Institucions sobre la creació del dret a Catalunya a l’època moderna, és coautor del text guia Història del dret espanyol, de la col·lecció Textos Docents de les Edicions de la UB. És professor d’assignatures de metodologia en els programes de doctorat i en el màster de Dret de l’Empresa i dels Negocis i de l’assignatura Tècniques de Treball i Comunicació en el grau de Dret de la UB. És membre de la comissió de treball sobre l’avaluació de competències transversals de la Facultat de Dret de la UB.

TecComunic.indb 19

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

Xavier Pejó Orellana. És llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la UB (1986) i té el diploma en estudis avançats en l’àrea de traducció per la Universitat Pompeu Fabra. És professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona adscrit a la Facultat de Dret, on imparteix les assignatures de Tècniques de Treball i Comunicació, de Llenguatge Jurídic i Documentació i de Pràcticum I, assignatures impartides. La seva activitat docent i investigadora se centra en l’àmbit del llenguatge juridicoadministratiu. És coautor del llibre Manual de redacció administrativa. Noemí Pereda Beltran. És doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona (2006) i professora lectora del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològics de la Facultat de Psicologia de la UB. Imparteix docència en els estudis de grau de Criminologia i en postgraus i màsters de diverses universitats nacionals i internacionals. Col·labora en tasques de formació i d’assessorament en diferents organitzacions, col·legis professionals, ajuntaments i altres institucions oficials. Les seves línies de recerca es poden agrupar en la temàtica de la victimologia infantojuvenil, i hi destaquen els maltractaments i l’abús sexual infantil. Ha publicat diversos articles i capítols de llibre sobre aquesta àrea d’estudi. Dirigeix el Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de la UB des de 2009. Elisenda Pérez Muñoz. És llicenciada en Psicopedagogia, màster en Direcció de Recursos Humans a les Organitzacions i tècnica de l’Escola de Postgrau de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Ha estat coordinadora acadèmica del màster de Recursos Humans i del MBA Entrepreneurship & Family Business a l’Escola d’Administració d’Empreses, centre adscrit a la UPC. Ha impartit docència, ha participat en xerrades i ha dut a terme publicacions relacionades amb els recursos humans i amb la formació continuada. Ha impartit sessions d’orientació professional a la Facultat d’Economia i Empresa i de gestió del temps a tots els ensenyaments de la Facultat de Dret de la UB. Amadeu Pons Serra. És llicenciat en Filologia Catalana i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor titular del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB i secretari de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Les seves línies de recerca se centren en les fonts i en els serveis d’informació i en la història de les revistes especialitzades. És autor de diversos articles i llibres, com Obres de referència per a biblioteques públiques (en col·laboració); Las fuentes de información: estudios teórico-prácticos (en col·laboració), i «Recursos per a la recerca en biblioteconomia i documentació», i col·labora en l’Anuari de l’Enciclopèdia Catalana des de 2006. Agustí Pou Pujolràs. És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i professor associat del Departament de Filologia Catalana d’aquesta mateixa Universitat. Ha estat docent de matèries relacionades amb el llenguatge jurídic català a la UB, a la Universitat Ramon Llull o al Centre d’Estudis Jurídics i

TecComunic.indb 20

07/08/11 21:48

Nota sobre els autors

Formació Especialitzada de la Generalitat. Actualment imparteix l’assignatura Tècniques de Treball i Comunicació a la Facultat de la Dret de la UB i treballa al Servei Lingüístic del Departament de Justícia en tasques de foment i d’ensenyament del català en l’àmbit jurídic i judicial. Ha participat en diversos projectes sobre llenguatge jurídic, terminologia i traducció, i també sobre dret lingüístic i normalització del català, matèries sobre les quals ha publicat diferents treballs en revistes especialitzades, com la Revista de Llengua i Dret, en què col·labora habitualment, i en obres col·lectives. Argèlia Queralt Jiménez. És doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i actualment és professora lectora de Dret Constitucional al Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB, on desenvolupa la tasca docent des de 1999. Ha participat activament en diverses iniciatives i projectes de millora i d’innovació docent, tant per adaptar els ensenyaments de Dret a l’espai europeu d’educació superior com per apropar els estudis jurídics a la realitat social que els envolta. En aquesta línia ha format part de diferents comissions i del projecte dret al Dret duent a terme cursos de formació i col· laborant amb entitats socials dedicades a la defensa del drets de les dones. Ha estat igualment implicada en el Pla d’Acció Tutorial per a l’alumnat. El seu àmbit de recerca principal ha estat la protecció multinivell dels drets fonamentals i el diàleg entre tribunals europeus. Alfred Quintana Garrido. És llicenciat en Filologia Catalana i en Sociologia. És professor associat de la Universitat de Barcelona, especialitzat en comunicació. Imparteix classes de Comunicació en els diferents estudis de la Facultat de Dret (Dret, Ciències Polítiques, Relacions Laborals i Gestió i Administració Pública). Com a secretari executiu, coordina el Youth European Observatory. També dirigeix les Jornades de Llengua i Cultura Catalanes i col·labora regularment amb Àmbits, la revista del Col·legi de Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia. És traductor i editor especialitzat en ciències socials i humanitats, i imparteix cursos i seminaris de comunicació oral. Les seves investigacions se centren en la relació entre els mitjans de comunicació audiovisuals i la difusió de la sociologia. Josep M. Reniu Vilamala. És doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona (2001). Ha obtingut el diploma d’especialització en Dret Constitucional i Ciència Política al Centre d’Estudis Constitucionals (1994). És llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid (1993). És professor titular d’universitat de Ciències Polítiques i de l’Administració a la UB i des del curs 2009-2010 és cap d’estudis d’aquest mateix ensenyament. Ha estat membre de la Comissió Promotora de la Titulació de Grau de Ciències Polítiques i de l’Administració i de la Comissió Promotora de la Titulació de Màster Universitari d’Anàlisi Política i Assessoria Institucional a la UB.

TecComunic.indb 21

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

Berta Roca Acedo. És diplomada en Mestra d’Educació Primària, logopeda i llicenciada en Psicopedagogia. Exerceix de tècnica del servei per a la Millora de la Qualitat Docent de la Facultat de Dret (MID-Dret) de la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en seminaris sobre tècniques d’estudi i gestió del temps als estudiants de primer i en les sessions de «Canvis del batxillerat als estudis universitaris» en el curs zero de tots els ensenyaments de la Facultat de Dret. És la responsable del servei d’assessorament personalitzat a l’alumnat sobre tècniques i planificació de l’estudi. Ha dut a terme diferents estudis i publicacions sobre el rendiment acadèmic i projectes d’innovació docent finançats, MQD i PMID/UB. Ha col·laborat amb les comissions promotores dels graus i màsters de la Facultat. És coautora de diverses comunicacions en congressos de docència universitària i innovació. Francesc J. Rodríguez Pontón. És professor titular de Dret Administratiu del Departament de Dret Administratiu i Processal de la Universitat de Barcelona des de 2003. Ha impartit classes de llicenciatura, doctorat i màster i ha desenvolupat la docència en els ensenyaments de Dret, d’Economia i Administració i Direcció d’Empreses, de Ciències Polítiques i de l’Administració i de Gestió i Administració Pública. Ha participat en diversos projectes, grups, jornades i cursos de millora i innovació docent a la UB. Ha estat professor invitat a les universitats de Montpeller 1 i de Lió 2. Rosa M. Satorras Fioretti. És professora titular de Dret Eclesiàstic de l’Estat, coordinadora general de l’assignatura Tècniques de Treball i Comunicació de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona des que es va crear per als cinc ensenyaments i coordinadora del grau de Dret per a la mateixa assignatura. Va ser coordinadora del curs zero de la llicenciatura de Dret els últims tres anys fins a l’extinció del pla d’estudis. Ha impartit nombrosos cursos d’oratòria adreçats a juristes tant en la llicenciatura de Dret com en el màster d’Empresa i dels Negocis de la UB. És coautora de la comunicació al 6è Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació de 2010 titulada «Técnicas de trabajo y comunicación: una experiencia colaborativa». Jaume Saura Estapà. És professor titular d’universitat de la Universitat de Barcelona des de 1990, acreditat com a catedràtic el 2010. Va ser professor visitant a la Loyola Law School de Los Angeles (2003 i 2005) i a altres universitats europees i llatinoamericanes i observador internacional de diferents processos electorals (Sud-àfrica, Palestina, Bòsnia i Hercegovina, Togo, Timor Oriental, Perú i Guatemala). Ha estat secretari (1995-2001) i adjunt del degà de la Facultat de Dret de la UB (2001-2004), subdirector del Centre d’Estudis Internacionals de la UB (2000-2007) i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (des de 2004). És autor de diversos llibres i articles sobre drets humans, dret internacional humanitari, ús de la força en les relacions internacionals, dret del mar i canvi climàtic. Coordina la clínica de drets humans del programa dret al Dret de la Facultat de Dret de la UB.

TecComunic.indb 22

07/08/11 21:48

Nota sobre els autors

Domènec Sibina Tomàs. És llicenciat en Dret i professor titular d’escola universitària de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona. Actualment és cap d’estudis del grau de Gestió i Administració Pública de la Universitat de Barcelona; funcionari local amb habilitació de caràcter nacional, escala secretària, excedent; tècnic de l’Administració General de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Sabadell, excedent; director de Publicacions de la Fundació Democràcia i Govern Local, i codirector de la revista jurídica Quaderns de Dret Local durant el període 2002-2010. Destaquen, entre les seves publicacions, els treballs sobre el dret de l’habitatge al segle XXI: les seves relacions amb l’ordenació del territori i l’urbanisme i sobre mercat, cohesió social i renovació urbana inclosos en el en l’obra col·lectiva coordinada per ell Dret urbanístic, habitatge i cohesió social i territorial, o sobre el registre electrònic, en l’obra col·lectiva Administració electrònica: estudis, bones pràctiques i experiències en l’àmbit local. Raquel Taranilla. És professora associada de Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. És llicenciada en Dret i en Filologia Hispànica i màster en Espanyol/LE en àmbits professionals per la UB i ha obtingut el postgrau d’Argumentació Jurídica a la Universitat d’Alacant. La seva línia de recerca principal versa sobre l’anàlisi del discurs del Dret. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre discurs judicial, legislatiu i policial. Actualment està fent la tesi doctoral sobre la configuració del relat dels fets en el procés penal. Els seus interessos docents se centren en la formació en habilitats comunicatives en àmbits jurídics. És membre de l’equip universitari per a l’elaboració de l’Informe tècnic sobre el discurs jurídic escrit espanyol (Pla estratègic per a la modernització de la justícia 2009-2012 - Ministeri de Justícia). Participa en el projecte de recerca «Anàlisi lingüística i pragmàtica de la recomanació experta en documents d’àmbits professionals» i en el projecte d’innovació docent «Activitats innovadores de llengua en ús. Llengua espanyola i interaccions professionals». Cristóbal Urbano Salido. És professor titular i degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. És membre de la Junta Directiva de l’Associació Europea per a l’Educació i la Investigació en Biblioteconomia i Documentació (EUCLID) i del Comitè Permanent de la Secció d’Educació i Formació de la Federació Internacional d’Associacions de Biblioteques i Bibliotecaris (IFLA). Forma part del grup de investigació consolidat «i-VIU: Grup d’estudis mètrics sobre el valor i ús d’informació». El seus àmbits de docència i investigació són els recursos i serveis de referència i els estudis mètrics sobre el valor i l’ús de la informació. Entre altres, participa en el projecte MIAR (Matriu d’informació per a l’avaluació de revistes). Àgueda Vallès Elizalde. És professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona adscrita a la Facultat de Dret. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a lingüista en el programa de normalització lingüística als

TecComunic.indb 23

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

jutjats de Barcelona del Departament de Justícia. En l’àmbit de la traducció jurídica, ha col·laborat amb el Servei de Traduccions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb el Servei Lingüístic d’ESADE i amb el projecte LexCat del Departament de Justícia. En l’àmbit docent, ha impartit l’assignatura Tècniques de Comunicació en la llicenciatura i en el màster d’Administració i Direcció d’Empreses a ESADE i cursos de llenguatge d’especialitat jurídica i administrativa a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona. Marta Ymbert Cerón. És diplomada en Biblioteconomia i Documentació i màster en Documentació Online per la Universitat de Barcelona i bibliotecària del CRAI-DRET de la UB. Entre altres tasques col·labora en l’elaboració de les guies temàtiques i tutorials d’àmbit jurídic. Imparteix cursos de formació d’usuaris a la Biblioteca de Dret.

TecComunic.indb 24

07/08/11 21:48

Presentació

Aquest manual que teniu a les mans és el que molts professors hauríem volgut tenir quan érem estudiants. I no perquè sigui un d’aquells tractats fets per savis únics en la seva especialitat, ni perquè contingui una densitat extraordinària d’informació experta. Aquest manual neix a recer d’una assignatura nova, comuna, tot i que amb noms diferents, en molts graus de l’espai europeu d’educació superior. L’experiència docent acumulada ens ha ensenyat que no n’hi ha prou amb saber —amb disposar de coneixements engabiats, en el millor dels casos—, sinó que també —i subratllem el també, additiu— cal saber fer, que és força diferent. No és suficient disposar d’informació, sinó que cal saber-la manipular, usar, aplicar, manejar, interpretar i analitzar. Volem informació —dades, en diríem— per fer-la servir amb diferents finalitats: per generar nous coneixements, per aplicar-la a les situacions reals, per resoldre problemes, per entendre-ho tot millor. La diferència entre només saber i a més a més saber fer és enorme, i la palanca o l’estri per passar d’un a l’altre sovint és intangible, però no menys important. Que a aquest saber fer avui el qualifiquem de competències o habilitats, no vol pas dir que sigui quelcom nou. No estem inventant pas res i ni tan sols innovem, i per aquest motiu tots els docents hauríem d’estar cridats a prestar més atenció al coneixement instrumental. El bon estudiant i el bon professional sempre, i no només ara, s’han distingit pel fet de tenir alguna habilitat més que la mera acumulació de dades. Tampoc estem convençuts que els estudiants universitaris actuals, com diu el tòpic, tinguin menys habilitats que els d’abans. Més aviat pensem que aquesta mena de competències instrumentals no sempre s’han valorat i estimulat prou; qui les posseïa, però, tenia un tresor del qual no n’era prou conscient. Avui, no obstant això, dominar habilitats i assolir competències instrumentals, específiques o transversals, és més necessari que mai, i es valora i s’avalua. Doncs bé, aquest és el modest objectiu d’aquest manual: ajudar l’estudiant universitari, i fins i tot el postgraduat en alguns casos, a dominar certes habilitats instrumentals bàsiques per als estudis que seguirà i la feina que desenvoluparà. Per al primer, li convé afanyar-se si vol optimitzar de debò el seu pas per la universitat. Passar per la universitat amb un bon utillatge com el que proposem redundarà, sense cap dubte, en el rendiment acadèmic i en la capacitació intel·lectual de l’estudiant. Per als que estan a punt d’entrar al món laboral, és essencial dominar aquests rudiments per a la seva competència i qualitat professionals. Per això aquest manual va adreçat a un públic ampli. D’una banda, als estudiants universitaris de primer curs; a aquests els hauria d’interessar de la primera a la darrera lletra. Però també als de cursos superiors i, en més d’una part, als que han d’afrontar un treball de fi de grau. També hauria de ser útil, en alguna de les parts, als estudiants de màster o postgrau. El manual no està pensat, bé és cert, per a totes les branques del coneixement. Està escrit per a les ciències jurídiques, polítiques, administratives, socials i també per a les

TecComunic.indb 25

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

econòmiques i les humanitats. Que ens excusin alguns lectors, però, si en alguns casos ho hem particularitzat, amb exemples i referències, en els graus de Dret, Ciències Polítiques i de l’Administració, Relacions Laborals, Criminologia i Administració i Gestió Pública. Volem insistir que aquest manual té un marcat caràcter aplicat, pràctic. Que ningú hi esperi filosofia de la ciència, teoria del coneixement i hermenèutica. Hi ha explicacions pensades per resoldre problemes concrets o per instruir sobre destreses precises que són d’aplicació immediata i quotidiana per a l’estudiant i per al professional. Per això hi ha exemples, casos, enllaços, models, esquemes, etc. Els estudiants que llegireu o consultareu aquest manual probablement us passareu mitja vida envoltats de documents, llegint i escrivint textos; produint-los o interpretant-los. I tant hi fa si són en suport paper o en suport digital. Al cap i a la fi seran textos. I precisament per això insistim tant en la necessitat que sigueu absolutament i extremadament competents en la utilització integral del text. Aquest serà el vostre medi, com ho és un laboratori per a un biòleg. L’estructura del volum és senzilla i llegible. Una primera part, «Estudiar i aprendre a la universitat», aplega unes quantes directives i recomanacions sobre què implica ser a la universitat i com s’hi treballa i s’hi estudia. Hi trobareu indicacions i referències sobre els mètodes i les tècniques d’estudi, les classes, l’avaluació, la lectura, el treball en equip, la gestió del temps, etc. La segona part, «Els treballs universitaris», ensenya com es fan tres dels treballs acadèmics més habituals, el comentari crític de textos d’especialitat, la recensió i el treball de recerca, amb diferents modalitats. Hi trobareu com fer-ho, especificacions tècniques i precises i també exemples i models. I la tercera part, «Les eines per treballar», presenta tres seccions, sobre documentació, sobre citacions de fonts jurídiques i sobre diversos aspectes essencials de l’expressió escrita i oral. Al final es presenta una bibliografia seleccionada amb referències bàsiques per ampliar informació de cada tema. I per bé que aquest manual és el resultat directe de l’experiència docent, investigadora i professional dels autors, ens hem adonat, en confeccionar la bibliografia de suport, de la pobresa d’obres de referència que hi havia per a uns quants temes. Aquestes pàgines han estat confeccionades amb convicció i fins i tot amb cert afecte. Afecte a la professió docent i a la universitat, malgrat totes les crisis que li vulguem imputar i que patim. La satisfacció més gran seria que les pàgines que segueixen us haguessin estat útils; que us haguessin aportat quelcom nou que haguéssiu incorporat a la vostra manera de treballar, i, en definitiva, que us haguessin enriquit personalment i professional, ja que per a això serveix, també, l’adquisició de coneixement substancial i instrumental. I si us toca patir algun dels autors del manual com a professors —i si no també us hi convidem—, no dubteu a plantejarli les carències que hi observeu i els suggeriments que com usuaris en pugueu fer. Com a director de l’obra només em resta agrair l’equip d’autors i col· laboradors docents, per l’aportació generosa, rigorosa i entusiasta; als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, per la revisió de l’obra, i a l’editorial, perquè ha cregut en aquesta iniciativa tant com els autors. Max Turull Rubinat Professor d’Història del Dret Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

TecComunic.indb 26

07/08/11 21:48

Introducció

Els estudis jurídics proporcionen una formació intel·lectual superior de caràcter humanístic, atès que preparen per a l’exercici de diverses professions. La d’advocat és la primera que ve a la ment de la majoria, i resulta comprensible, ja que a Espanya i a altres països l’advocat és el jurista per excel·lència en l’imaginari popular. Però en realitat l’advocacia no és sinó una de les moltes professions jurídiques. També són juristes els jutges, els fiscals, els procuradors, els registradors, els notaris, els inspectors d’hisenda, els interventors i molts altres funcionaris que desenvolupen la seva feina en les diverses administracions públiques. La presència de juristes o persones amb estudis de dret és així mateix notable entre les persones dedicades a l’activitat política, empresarial i sindical, així com a la gestió d’institucions de tota mena. Cada professió, per descomptat, requereix competències i habilitats específiques, i oblidar-ho seria un error. Sense perjudici d’això, el jurista pot ser descrit genèricament com algú que coneix el dret i està en condicions d’aplicar-lo per resoldre o, almenys, reduir els problemes que planteja la vida en societat. Tenir-ne consciència i comprendre’ls és condició obligada per estudiar les solucions proposades o imposades per les lleis. Els estudis jurídics requereixen certa experiència de vida o, si més no, una ment oberta, pocs prejudicis i molta sensibilitat davant els problemes i conflictes humans. També altes dosis de prudència i cert sentit comú que, a poc a poc, s’anirà fent jurídic. Com explicava un jutge, Edward Coke, a un rei que se sentia en condicions de crear dret, Jaume I d’Anglaterra, una cosa és «la raó natural» (que tothom té en més o menys mesura) i una altra «la raó artificial del raonament jurídic», que a diferència de l’anterior «és un art que requereix molt estudi i experiència abans que l’home pugui arribar a dominar-lo» (José Puig Brutau, La jurisprudencia como fuente del Derecho). És aquesta «raó artificial del raonament jurídic», diferent de l’estricte criteri individual, la que separa el dret del pur arbitri i fa que la solució dels conflictes sigui en bona manera previsible. Però la societat no només demana previsibilitat, és a dir, seguretat. També, i en primer lloc, exigeix justícia. El dret no és pura tècnica ni ha de valer per a tot. Per això el jurista ha de ser també una persona amb valors i principis i compromesa en la millora de la societat. Mai no s’insistirà prou en això. Per als estudis jurídics no és imprescindible una formació estrictament humanística. També es poden cursar, sense problemes, a partir d’una formació científica o tècnica, encara que disposar de coneixements sobre història, filosofia i economia i d’una bona cultura, especialment literària, és de gran ajuda. L’essencial, però, són la curiositat i l’esperit crític, una ment ordenada i voluntat i disciplina per a l’estudi. Així mateix, la sagacitat, per assenyalar diferències rellevants entre situacions semblants a primera vista.

TecComunic.indb 27

07/08/11 21:48

Tècniques de treball i de comunicació

És comuna la creença que el jurista ha de ser, abans que res, una persona amb molta memòria, i que el seu treball es basa gairebé exclusivament en aquesta. En realitat no és així. No es tracta, per descomptat, de negar la importància de la memòria. Ben al contrari. Pensem amb el que tenim memoritzat, i resultaria desastrós i esgotador haver de partir de zero cada vegada. En particular, cal tenir present que la formació jurídica consisteix en gran manera en l’adquisició i en el maneig solvent d’un llenguatge altament tècnic i precís, que expressa una cartografia conceptual sense la qual estaríem perduts. Però seria un gran error creure que els estudis jurídics són només o bàsicament memorístics. Res més fals. Un antic alumne de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona que, per cert, mai no va exercir la professió jurídica, va explicar molt bé el tipus d’estudi al qual el jurista —i no només ell— s’ha d’aplicar: «Estudiar no vol pas dir solament llegir i repetir. Estudiar vol dir llegir i a més a més reflexionar, relacionar, integrar, detallar, aclarir, absorbir, rebutjar, decidir: saber el que té importància i el que no en té» (Josep Pla, El quadern gris). Difícilment es podria dir millor. L’estudiant de dret, per tant, ha de ser algú atent a la realitat i amb capacitat per identificar i analitzar problemes, escoltar els altres, posar-se al seu lloc, ponderar els interessos subjacents i prendre decisions factibles, sensates i responsables. I tot això en un context en el qual, per a sorpresa i frustració de molts, hi ha un elevat grau d’incertesa tant fàctica com normativa. Caldrà aprendre a manejar, descobrir i provar degudament els fets, ja que els relats sense proves són mera literatura. Així mateix caldrà exercitar-se en la localització, en la interpretació i en l’aplicació de les normes pertinents. El món jurídic és un món ple de matisos i dubtes. La resposta a molts interrogants s’obre amb un inquietant depèn. Si el dret és ciència, caldrà admetre que ho és d’una manera particular: «¿En qué otra ciencia seria posible que una determinada respuesta a una pregunta determinada no pudiera calificarse inequívocamente de verdadera o falsa sino sólo de defendible?» (Karl Larez, Metodología de la ciencia del Derecho). No hi ha un perfil d’ingrés únic. Però qualsevol que pretengui graduar-se en dret hauria de ser un bon lector (fins i tot de la premsa). Potser també aficionat al cinema o al teatre. Indubtablement, algú interessat per l’actualitat nacional i internacional (política, econòmica, etc.). Importa molt també ser un bon comunicador. Per a un estudiant la conversa i el debat no són mers passatemps. La capacitat d’expressió oral i escrita i les habilitats argumentals resulten essencials i s’hauran de seguir exercitant i perfeccionant. Òbviament, no només en el propi idioma. En el seu programa personal de treball hauria d’incloure el coneixement, al màxim nivell, d’almenys una llengua estrangera. Ramon Casas Vallés Professor de Dret Civil Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

TecComunic.indb 28

07/08/11 21:48