IaaC Bit Extra 1.3

Implementing Advanced Knowledge

bits Extra Edition: Piso Piloto

1.3 Mending broken lives in a broken place LaSalle Barcelona Team

Mending broken lives in a broken place

Ciudad Meridiana, in the northern corner of the city, does not share any of the well-known urban riches of its mother, glittering Barcelona. It is actually a broken place. When we approach any of its features, what we meet is a scarred reality. Its original topography, jumpy and very sloped, does not seem the ideal setting for a new housing area. Its chaotic urbanisation and building, during the sixties, reminds us of a(nother) dark age of public affairs in Spain. In the recent decades, its shocking lack of urban maintenance has only aggravated its original sins. To make matters definitely worse, it is currently an outstanding example of very hard social circumstances.

The current economic crisis, already in its eighth year, has one of its many ugly faces in the appalling number of families who have been evicted from their homes. Unemployment makes it impossible for many to continue paying their mortgages and loans, a process that in the end enables the banks to become the owners. A devilish system, which no architect can beat, but we can maybe offer a certain help.

That is why, on this occasion, the challenge for our students was partly one of sewing and stitching: to establish where and how, in this forsaken suburb, architecture can create a certain vital relief for people tragically evicted from their homes, a social cancer sadly à la mode in Spain these last years. So the program of the exercise was a number of ready-made homes, settled upon this very sloped territory; homes that would take in the objects and memories –the lives- of these families. At least for some time.

To begin with, several detailed urban analyses of the whole area were developed by the different groups of students: topography, greenery, streets, public transport, typologies and actual state of the buildings, city facilities, etc. The result was the necessary foundation of any project; that is, a thorough knowledge of where we are. Each of the groups studied one of these aspects of Ciudad Meridiana, and their conclusions served to the other groups, in a fruitful process of getting to know the area.

The election of the actual individual sites was of course a critical part of the project. No tips were suggested. We needed a good accessibility, a reasonable horizontality, and a most necessary privacy. This last condition is naturally crucial when dealing with people in such a process as being forced to move out of their homes. But too much privacy borders the isolation, another undesirable quality… That is why much of the effort was dedicated Cover - Alba Alsina, Gemma Guitart, Arnau Sumalla, Torre Baró “Picturesc Catalog” Figure 1 - Andrea Branzi, Forest of Architecture, 2007 2

equipar

la sinàpsis l’engranatge

el recorregut contenidor

1 v. tr. [LC] Proveir (una nau, tropes, una caravana, una expedició), de tot allò que és necessari al seu objecte.

1. nexe 2. autonomia 3. creixement col·lectiu 4. enfocament actiu

territoris en espera

àrees amb gran potencial d’activació a l’espera de programació

T R A N SF OR M AC I Ó .són unitats que funcionen per si soles, que són sistema en sí .són capaces d’activar .cadascuna resol les seves problemàtiques per assolir unes necessitats bàsiques a garantir de forma primordial -sovint relacionades amb l’accés i/o en el recorregut per accedir-hi .de la vàlua del buit, al buit servit, al buit servidor .l’estat en espera com a element projectual

propositiva d’espais potencialment transformables 1. recorreguts amables 2. epais amb potencial d’activació 3. futurs possibles

espais amb les valls potencial i estratègies

.les valls es troben enmig d’una nova situació urbana, possiblement en un procés híbrid .la nova vora és una zona d’amortiment per les necessitats públiques i inclou nous programes

(Gordon Matta-Clark)

M U TAC I Ó .conseqüències immediates .conseqüències futures .arquitectura inestable

5.el creixement 6.visuals i fites 7.assolellament

recorreguts i cotes amables

.les necessitats del públic s’estan traslladant als territoris en espera

transformar l’espai és interpretar-lo

→ →

arquitectura inestable

la temporalitat dels factors actius té un comportament diferent que el d’una entitat fixe

0.3.els territori 1.accessibilitat 2.límits i extensions 3.necessitats bàsiques 4.acivació mitjançant ús (possibilitats)

.el context més o menys urbà de les zones perifèriques de la VALL s’enfronten a una nova urbanitat “la nova vall”

collserola de la metròpoli

?

formalitzar la ciutat metropolitana

el buit que serveix a la massa grisa en quant a connexions -infraestructures potents i recorreguts tous-; activitats i usos que la urbe, densa i bruta, no pot absorvir degut al creixement desesperat; aquest pulmó que fa créixer les oportunitats pel desenvolupament urbà és la clau per enfocar un creixement futur.

implantacions L’actual eix d’esquipaments connecta Can Cuyàs amb Torre Baró creuant transversalment Ciutat Meridiana.

Es planteja un nou eix que no només tingui relació amb els barris sinó també amb el l’entorn natural del Parc de Collserola

I. CENTRE LÚDIC/ESPORTIU .generar punt de ròtula entre l’eix cívic de la Ciutat Meridiana “baixa” amb la nova xarxa d’equipaments a la part “alta”

III.

.porta de collserola com a punt simbòlic de l’aqüeducte

IV.

II. CENTRE RESISTÈNCIA SOCIAL .potenciar els usos als espais públics i activar buits urbans .connexions amb l’entorn; preservar i millorar camins forestals preexistents com resoldre errors urbans inaccessibles

III. BANC D’ALIMENTS .aprofitar l’infraestructura logísta del mercat .autoproducció mitjançant horts urbans que aprofitaran la recollida d’aigües de la vall

IV. CENTRE ESPORTIU .ser punt de trobada de l’activitat esportiva realitzada al Parc de Collserola .aprofitar la topografía per generar recollida d’aigües

accessibilitat

?

connexions entre barris connexió amb collserola

el més important és el recorregut més que el punt d’inici i el de final. Cal centrar l’interès en tot aquest espai de transició, en els espais intersticials de connexió que, en aquest barri socialment actiu, és l’espai de viure, lleure i resistència.

?

percepció

entorn i espai inmediat. la percepció visual és la interpretació o discriminació dels estímuls externs visuals relacionats amb el coneixement previ i l’estat emocional de l’individu. és la capacitat d’interpretar la informació i l’entorn

passeigs re-valoritzar recorreguts i millorar-ne les condicions mitjançant la millora de l’espai públic dotant-los d’ús i activitat: camins forestals, pistes no asfaltades, connexions produïdes pel pas de la gent per necessitat de comunicació i connexió; i incorporar eixos i nusos nous per tal d’establir una xarxa complerta pel seu funcionament.

4

josé.maría.ané.verde + anna.casadevall.sayeras + alba.fernández.rella + guilhem.vilches.caubet

projectes.5è.2014-15 jordi.mansilla+alfons.deluna

h a b i t a t g e s . d ’e m e r g è n c i a . i . xarxa.equipaments.i.activació

c i u t a t . m e r i d i a n a

II.

I.

?pensem ? ?en?paisatge ??

.es preveu un de/creixement com a conseqüència de les activitats a desenvolupar

m. [LC] Acció d’equipar; l’efecte.

planta:

1. continu-accessible 2. productiu-útil 3. servidor 4. enfocament actiu

enfocament actiu

.el projecte consisteix en una relació de sistemes que es relacionen directament i recíproca, amb la participació dels agents actius

equipament

la neurona buit actiu llocs on els escenaris es poden produïr

territòris en espera

la xarxa

4 7 f. [IN] En inform., conjunt d’unitats funcionals autònomes interconnectades.

Treballar en xarxa.

detecció potencials

01

xarxa

“PEPCo: al 1987 s’aprova el Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola” .defensa de l’espai agrícola i la biodiversitat: recuperació del patrimoni agrícola tradicional i races autòctones: mètodes de conreu respectuosos amb el medi, de producció integrada, ...

.vàlua del lloc i el seu producte: productes de proximitat i de la terra marca Collserola: creació i promoció de xarxa de comercialització

.compromís i educació ambiental: docència, experimentació i investigació: les noves energies que aprofiten les restes llenyoses, la biomassa i el sol

02

territoris en espera

fases creixement activitats i programes programa complementari desenvolupament conjunt

potenciar l’activitat mitjançant l’ús de l’espai lliure no serà l’única estratègia de la xarxa d’equiaments, també es considera que la mixticitat o relació entre programes serà el que farà que aquest conjunt funcioni

josé.maría.ané.verde + anna.casadevall.sayeras + alba.fernández.rella + guilhem.vilches.caubet

projectes.5è.2014-15 jordi.mansilla+alfons.deluna

h a b i t a t g e s . d ’e m e r g è n c i a . i . xarxa.equipaments.i.activació

c i u t a t . m e r i d i a n a relacions punts en comú

les diferents antitats estan vinculades també de froma programàtica: malgrat funcionen en sí mateixos tenen l’oportunitat de creixer assumint una posició cooperativa entre equipaments i cesió d’espais entre ells.

necessitats bàsiques i dignitat

exemple i notes: el banc d’aliments + tallers cuina + menjador social + hortes popupars i a escoles + centre educació especial productiu amb aules fablab + organització popular + centre resistència + despatxos pah + sales polivalents + cinema i teatre + portes collserola + oci del barri + tallers cooperatives + habitatges per desnonats + ......

crisis 1.energètica barcelona ciutat europea amb més polució

2. política la cúpula de poder i la classe política

3. treball

la cúpula de poder i la classe política

to this very architectural election -the site- which was not especially easy in these fractured surroundings. Some of the students, for instance, proposed a larger-scale relation with the adjacent wooded park of Collserola.

The question of site and privacy has in this case another aspect: its landscape consequences. It is very important, not only where we are, but where and how we are seen by the rest of the community. We do not want to establish a very distinct landmark, which could remember us of a semi-ghetto setting: Those poor people over there.

The definition of the new house was the next basic decision: a standardized object, preferably prefabricated, with the ability of creating a fertile addition of several units, and the flexibility to receive any new ones upon urgent request. Also, easy and fast to build. And, of course, it goes without saying, unexpensive.

The program inside the houses should also be subject to the reflective process of considering the unconventional situation of its inhabitants. Newly arrived, probably in distress, we should abolish all distributive complications in the plan, and possibly imagine new strategies of indoor organisations of the living areas. It is not easy: we do not want hyper-experimentation that could alienate the very human feeling of a home, a feeling deeply rooted in the most intimate memories of any of us.

What we certainly can do is a controlled research of partly shared facilities, for instance, between two or more adjacent homes: maybe a joint kitchen, maybe a battery of showers, maybe communal bedrooms for little children. Also, we must probe into the technical possibilities of modern building, which, for example, enable us to use an infinite variety of sliding divisions. These elements can multiply the use and qualities of indoor spaces.

6

Also, we have to use the excellent usual weather conditions of this part of the world. Barcelona is a place where any good architecture explores a certain outdoor life, by means of porches, pergolas or patios. So we should contemplate a much appreciated private outer space, in order to escape from the emergency-box syndrome: they are, we insist, at home.

The new homes should include –or have near- a large private storing space, where the memories and properties of the newcomers could be well kept for the time being. These could be aggregated in blocks, but taking care of its landscape vision.

In addition to this, the projects should contemplate a new social centre or facility, not necessarily related to the new homes, but focused on the vast needs of this area. Several programs were suggested: a food bank (with its delicate balance between efficiency and intimacy); sporting facilities –like dressing rooms- that could complement the existing playing grounds; cultural and social centres,…

Of course, dealing as we are with an exceptional circumstance and construction, we absolutely need a certain freedom of the building conventional regulations, which, in this case, can only relatively rule. That is why Barcelona´s ordinary city planning (minimum areas and surfaces, separations, height regulations,…) were only partly considered in this exercise.

It has been a slightly sad but extremely fertile exercise. One that has not innocently indulged in the old dear belief of the strength of Architecture for radically transforming the world. But one that has nevertheless explored the true strength of our work in order to make matters better.

Copyright Š 2014 Institute for Advanced Architecture of Catalonia All rights Reserved.

IAAC BITS

IAAC

DIRECTOR:

IAAC SCIENTIFIC COMMITTEE:

Manuel Gausa, IaaC Dean

EDITORIAL COORDINATOR Jordi Vivaldi, IaaC bits Editorial Coordinator

EDITORIAL TEAM Manuel Gausa, IaaC Dean Mathilde Marengo, Communication & Publication Jordi Vivaldi, IaaC bits Editorial Coordinator

ADVISORY BOARD: Areti Markopoulou, IaaC Academic Director Tomas Diez, Fab Lab Bcn Director Silvia Brandi, Academic Coordinator Ricardo Devesa, Advanced Theory Concepts Maite Bravo, Advanced Theory Concepts

DESIGN: Ramon Prat, ACTAR Editions

IAAC BIT FIELDS: 1. Theory for Advanced Knowledge 2. Advanced Cities and Territories 3. Advanced Architecture 4. Digital Design and Fabrication 5. Interactive Societies and Technologies 6. Self-Sufficient Lands

Nader Tehrani, Architect, Director MIT School Architecture, Boston Juan Herreros, Architect, Professor ETSAM, Madrid Neil Gershenfeld, Physic, Director CBA MIT, Boston Hanif Kara, Engineer, Director AKT, London Vicente Guallart, Architect, Chief City Arquitect of Barcelona Willy Muller, Director of Barcelona Regional Aaron Betsky, Architect & Art Critic, Director Cincinnati Art Museum, Cincinnati Hugh Whitehead, Engineer, Director Foster+ Partners technology, London Nikos A. Salingaros, Professor at the University of Texas, San Antonio Salvador Rueda, Ecologist, Director Agencia Ecologia Urbana, Barcelona Artur Serra, Anthropologist, Director I2CAT, Barcelona

PUBLISHED BY: Institute for Advanced Architecture of Catalonia ISSN 2339 - 8647 CONTACT COMMUNICATIONS & PUBLICATIONS OFFICE: communication@iaac.net

Institut for Advanced Architecture of Catalonia Barcelona

8

Pujades 102 08005 Barcelona, Spain T +34 933 209 520 F +34 933 004 333 ana.martinez@coac.net www.iaac.net