20141028 relat loop juny 2014

RELAT JORNADA

28 d’octubre de 2014

Col·laboració de l’Àrea de Públics amb la Unitat d’Avaluació i Sistemes d’Informació Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Departament de Cultura

Passatge de la Banca, 1-­‐3 08002 Barcelona Telèfon 93 316 27 70 icec.cultura@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icec

20/06/2014

1

RELAT JORNADA

PROGRAMA

5/06/14 10.00h

Quin és el poder específic de la imatge en moviment?

Com ha captivat els públics historicament?

Harun Farocki, artista i cineasta, en conversa amb Mak Nash, curador independent i escriptor

12.00h

Taula de debat. Formats d’exhibició: projeccions, exhibicions, vídeo fòrums, Canals de TV, iniciatives urbanes. Quina és l’efectivitat

d’aquests formats de cara a les audiències?

Jaap Guldemond, Director del EYE Film Institute

Marcus Kreiss, Curator, Director de Souvenirs from Earth

David Gryn, Founding Director d’Artprojx

Sherry Dobbin, Director de Times Square Arts

Moderador: Christine van Assche, Centre Pompidou Curator at Large

6/06/14

10.00h.

Taula de Debat. Aproximacions pedagògiques-­‐ Importància, necessitat i paper envers els públics Ben Cook, Fundador Director de LUX Bjornstjerne Christiansen, artista membre de Superflex François Michaud, Curador en cap del Musée d’art Moderne Ville de Paris Javier Rodrigo, professor, investigador en art, Transductores Moderadora: Louise Eliaso, Art 21

12.00h.

Conferència. Creant nous públics per a les institucions d’art Ron Magliozzi, Curador ajudant, Departament de Cinema al MOMA Moderadora: Carolina Lòpez, directora de Xcèntric, secció de cinema del CCCB

7/06/14

10.30h

Taula de Debat. Desenvolupament, programació i recerca basada en els públics Mark Coetzee, Director i Curador en cap del futur Zeitz Museum of Contemporary Art Africa Fariba Derakhshani, Coordinador de programa Awards Prince Claus Funds Valentijn Byvanck, Director de Marres, House for Contemporary Culture, Maastricht

12.30h

Conferència. Quin és el paper de les tecnologies en la superació de la distància entre els públics i art de la imatge en moviment?

Lev Manovich, autor, director, professor Moderador: José Luis de Vicente, curador

2

RELAT JORNADA

IDEES CLAU •

•

Les arts visuals de la imatge en moviment han de trobar espais on exhibir-­‐se i trobar el seu públic.

“L’exhibició ha d’anar lligada amb l’educació” i “S’ha d’establir una conversa amb el públic”, Marcus Kreiss.

•

Centre Pompidou mòbil, el primer museu nòmada al món, concebut per atraure públic que no va mai al museu, Christine van Assche.

•

“Comunitats d’aprenentatge: pedagogia és aprendre i crear junts”, Javier Rodrigo.

•

Els públics són prousuaris (prousers), no només usaris (users), Javier Rodrigo

•

“Engaged people by proposing first”, Javier Rodrigo.

•

“És necessari tenir programes educatius que ajudin a entendre l’obra” i és important “desenvolupar comunitats de públics, en comptes de només públics”, François Michaud.

És més fàcil atraure públic a un esdeveniment limitat en el temps que fidelitzar-­‐lo d’una manera regular, Ron Magliozzi.

•

•

“Prova de trobar un enllaç amb el que tu penses que vol la gent”, Mark Coetzee.

•

La vista és un sentit prioritari en les arts visuals, però podem utilitzar i potenciar els altres sentits, Valentijn Byvanck.

•

L’art serveix també per travessar fronteres “engaging local audiences” (Invisible Borders) o perquè els artistes dialoguin amb el públic d’art i política (Lugar a dudas), Fariba Derakhshani.

•

“El llenguatge del software estructura la nostra vida diària”, Lev Manovich.

•

•

Els castells simbolitzen la construcció col·lectiva del coneixement.

Com es fan els diners: anunciants, institucions, valor de marca.

3

RELAT JORNADA

DIA 1 05/06/14

PONÈNCIA Quin és el poder específic de la imatge en moviment? Com ha captivat els públics històricament?

Harun Farocki, artista i cineasta, en conversa amb Mark Nash, curador independent i escriptor Fa instal·lacions de vídeo i les projecta a galeries d’art. La seva obra no es troba per youtube. Considera que les coses no han canviat tant en els darrers anys. És molt crític respecte la relació entre les operadores i productores.

“De les sales de cinema a les galeries d’art”

Va viure un desengany amb les sales d’exhibició, perquè les seves pel·lícules només s’exhibien un temps curt; en canvi, al MOMA i a d’altres centres d’art les seves obres tenien més recorregut. En els centres d’art també tenia més relació amb el públic i podia veure les diferents percepcions de la gent (per exemple, una pel·lícula sobre Irak va tenir una recepció diferent a Estats Units i a Europa).

Els joves s’ho descarreguen tot, però no es veuen produccions extraordinàries, hi ha sobreproducció, molts aparells.

Amb les seves obres ha passat del “film system” a l’”art system”. És un gran defensor de les galeries d’art com a espai d’exposició davant de les sales de cinema.

Harun Farocki el 2013. Font: Wikipedia

https://www.youtube.com/watch?v=Y61BsB1EvjU (reportatge sobre el film Serious Games de Farocki, realitzat per la galeria Àngels Barcelona, amb el suport de l’ICEC).

Nota: Harun Farocki va morir el 30 de juliol de 2014, als 70 anys.

4

RELAT JORNADA

TAULA DE DEBAT Formats d’exhibició: projeccions, exhibicions, vídeo fòrums, Canals de TV, iniciatives urbanes. Quina és l’efectivitat d’aquests formats de cara a les audiències?

Jaap Guldemond, Director del EYE Film Institute Marcus Kreiss, Curator, Director de Souvenirs from Earth David Gryn, Founding Director d’Artprojx Sherry Dobbin, Director de Times Square Arts Moderador: Christine van Assche, Centre Pompidou Curator at Large Jaap Guldemond, Director del EYE Film Institute https://www.eyefilm.nl/en

EYE Film Museum Amsterdam és un museu nou, té 2 anys, 4.000 pel·lícules.

No hi ha una diferència clara entre un artista de cinema i un artista visual. (expanded cinema).Hi ha directors que no s’exhibiran al cinema, perquè no hi ha públic per ells però sí al museu, semblen pintures (Kandinsky, Peter Forgaces, The Quay Brothers -­‐ s’ha fet una exposició d’ells al CCCB http://www.cccb.org/en/autor-­‐brothers_quay-­‐17296 ).

Molts artistes visuals utilitzen la història del cinema

Dossier amb les principals dades de la indústria del cinema als Països Baixos.http://international.eyefilm.nl/assets/eyefilm/files/fff2013deforiginal.p df

5

RELAT JORNADA

Marcus Kreiss, Curator, Director de Souvenirs from Earth

“Programa com a plataforma d’experimentació”

Souvenirs from Earth (SFE) és una televisió independent que exhibeix un programa 24/7 d’art, films, música, instal·lacions i perfomances. Està radicat a Alemanya i actualment es pot veure per cable a França, Alemanya i Àustria, així com també per internet.

Té un catàleg de 3.000 vídeos d’art, films experimentals, vídeos de dansa contemporània, vídeos de música d’avantguarda, pel·lícules i fotografies. El canal s’ha guanyat el sobrenom de MTV d’Art Contemporani.

Markus Kreiss i Alec Crichton conceben aquest canal com una plataforma on experimentar noves formes de distribució i presentació.

Produeixen vídeo art gratuït.

Marcus, pintor i cineasta, sempre entre els dos terrenys, la gent de la TV no és artista?

“L’exhibició ha d’anar lligada amb l’educació”

L’objectiu és aconseguir diversitat i independència per incrementar l’autonomia i la professionalitat, promovent un treball en xarxa entre les arts i adonar-­‐nos de la fragilitat de la nostra vida a la Terra.

Els museus en els anys 60 ja mostren multimèdia i instal·lacions.

L’exhibició ha d’anar lligada amb l’educació.

Chris Marker va morir l’any 2013, als 85 anys. Estava treballant per internet, ha fet treballs que no han estat distribuïts.

“Com es fan els diners: anunciants, institucions, valor de marca”

Plataformes: de la TV a internet, passant pels DVD Markus es pregunta com es fan els diners en un centre d’art: amb anunciants, institucions, el valor d’una marca...

S’ha d’establir una conversa amb el públic.

Conviden diferents països, de vegades és un intercanvi entre països.

“S’ha d’establir una conversa amb el públic”

Tenen en compte l’accessibilitat.

Treballen especialment els públics joves.

6

RELAT JORNADA

David Gryn, Founding Director d’Artprojx

http://www.artprojx.com/dg.html Desenvolupen estratègies innovadores per canviar organitzacions a llarg terme o tenir un impacte a curt terme. Fan projectes relacionats amb la cultura, el màrqueting, la promoció i la marca d’esdeveniments.

Tenen com a clients des de museus a galeries petites i treballen els públics amb màrqueting, promoció i estratègies de negoci.

Sherry Dobbin, Director de Times Square Arts És el programa públic de la Times Square Alliance, la major plataforma pública per a la performance i les arts visuals innovadores i contemporànies.

Amb 312.000 visitants diaris, el Times Square Arts ha exhibit obres de més d’una seixantena d’artistes importants i emergents.

Times Square Arts

Christine van Assche, Centre Pompidou Curator at Large Des de l’any 2000, el president Jean-­‐Jacques Aillagon llança el projecte del Centre Pompidou-­‐Metz, una institució germana deslocalitzada del Centre Pompidou que ha estat inaugurada el 10 de maig de 2010. És autònoma i construïda amb col·laboració local.

“Centre Pompidou mòbil, per atraure públic que no va mai al museu”

Inaugurat el 13 d’octubre de 2011, el Centre Pompidou mòbil és el primer museu nòmada al món, concebut per atraure públic que no va mai al museu. En una estructura lleugera, desmuntable i transportable, imaginada per l’arquitecte Patrick Bouchain, presenta una selecció d’una quinzena d’obres d’art modern sortida de la col·lecció del Centre Pompidou.

7

RELAT JORNADA

DIA 2 06/06/14

TAULA DE DEBAT, 6/06

Aproximacions pedagògiques: importància, necessitat i paper envers els públics “LUX es basa en la imatge en moviment”

Ben Cook, Fundador Director de LUX Bjornstjerne Christiansen, artista membre de Superflex François Michaud, Curador en cap del Musée d’art Moderne Ville de Paris Javier Rodrigo, professor, investigador en art, Transductores Moderadora: Louise Eliaso, Art 21

Ben Cook, Fundador Director de LUX LUX és una agència internacional pel suport i la promoció dels artistes d’imatge en moviment i pel suport i promoció dels artistes i les idees que els envolten.

Fundat el 2002 com a empresa “charity” i sense ànim de lucre.

Lux és l’única organització del seu tipus al Regne Unit, i continua la feina d’altres organitzacions (The London Filmmakers Co-­‐operative, London Video Arts and The Lux Centre, dels anys 60).

Lux treballa amb una gran quantitat d’institucions inclosos museus, galeries, festivals i establiments educatius, tant amb el públic com amb els artistes. Lux rep finançament de l’Arts Council England.

El focus particular de Lux són les obres visuals basades en la imatge en moviment, una definició que inclou cinema experimental, videoart, instal·lacions d’art, performance, documental, pel·lícules d’assaig i animació i discurs crític.

Les principals activitats de l’organització són la distribució –com un agent per artistes que treballen amb la imatge en moviment, l’exhibició (screenings, exhibicions de galeries, shows de gira), independentment i en col·laboració amb altres organitzacions, publicacions (llibres, DVDs, websites), comissionant noves obres d’art i escriptura.

Javier Rodrigo, professor, investigador en art, Transductores

“Comunitats d’aprenentatge: pedagogia és aprendre i crear junts”

“Els públics són prousuaris, no només usuaris”, són actius”

La pedagogia ha de ser entesa d’una manera plural. La definició és controvertida. Com tractar les pedagogies? Compartint els coneixements perquè les persones tenen diferents habilitats (pedagogical learning: intercanviar el coneixement i dialogar). S’han de crear comunitats d’aprenentatge (practice and learning communities) i construir a frame work and the subject frame: xarxa, intercanvi, comunitats de pràctica, educació popular, renovació de l’educació social i cultural. L’educació és aprenentatge i ensenyament d’estratègies sobre un tema específic. Pedagogia és aprendre i crear junts (learning together). Es pot desaprendre per aprendre altres coses, producció cultural i aproximació política.

S’han de posar les bases per tenir públics més endavant.

8

RELAT JORNADA

Creem amb les comunitats els projectes locals, comunitats, meetings, seminaris, accions, laboratoris, “they are prousers, not only users”: són prousuaris, no només usuaris.

Exposa exemples com: http://www.superflex.net/tools/xxxxxxxxx_an_artist_with_6_legs Les obres de XXXXXXXXX sempre han generat discussions amb mirades divergents socials i polítiques. Inclou 8 curadors i 253 obres.

“Els públics són users, no audiències, que mai parlen, i també són users de les eines”

“By proposing, by saying, we do about your work; be active in the context”.

“Crear massa crítica abans de la execució d’un projecte”

http://www.superflex.net/tools/superkilen Un projecte urbà a Copenhagen dividit en tres àrees principals: The Red Square, The Black Market and The Green Park. The Red Square designa la vida moderna i urbana amb cafè, música i esports, The Black Market is la plaça clàssica amb font i bancs. El Green Park is un parc per a picnics, sports and passejar el gos.

Les persones del barri, de 50 nacionalitats diferents, foren preguntades i triaren peces, incorporant així les seves mirades i expressions.

“Atraure els públics involucrant-los en els projectes des de l’inici, convidant-los a participar”

“It’s important to cook,

A Tabakalera Hezkuntza (http://hezkuntzatabakalera.wordpress.com/) hem estat cultivant els públics futurs durant 6 mesos abans d’obrir i amb la “massa crítica” o les comunitats creades, aquestes volen sentir-­‐se part i involucrades. I tenim també eines (peces de video, idees, context) perquè “is important to cook,

but not only to build”

9

RELAT JORNADA

but not only to build”. No són simplement “users, but they are pro-­‐users”.

Treballem amb situacions amb resultats a llarg termini.

François Michaud, Curador en cap del Musée d’art Moderne Ville de Paris http://www.mam.paris.fr/

“És necessari tenir programes educatius que ajudin a entendre l’obra”

El problema dels vídeos en el museu és que si és un vídeo llarg, de vegades quan l’ususari entra a la sala, ja ha començat. En canvi, al cine això no passa, per això, en aquest cas, el vídeo s’apropa a la pintura o a l’escultura (l’obra ja està allà, no té un principi i un final).

En els 60 o 70, el vídeo era un objecte. Què és un vídeo en un museu o a la TV a casa? Ara, és una mica diferent, generalment és curt, basat en períodes curts de temps, i es decideix a MySpaces, per exemple. El decidir o no veure un video, és la primera experiència que tens. Quan entrem en una room video, som en un lloc, hem entrar en un lloc i obtenim una experiència. A casa, no.

“L’important és desenvolupar comunitats en comptes de només públics”

Es necessiten “educational programs”, un text que ajudi a entendre l’obra, però de vegades es necessita un text o cartela, de cos prou gran, i no es pot llegir en una sala fosca.

L’important és desenvolupar comunitats de públics en comptes de només públics.

Com es defineix el públic i quines són les vostres audiències pregunta la moderadora als ponents. Hi ha diferents edats, no hi ha un públic específic per al vídeo, en els museus, en canvi, en fires com LOOP, sí. Si busques alguna cosa fàcil, que no faci por, el vídeo no és l’objecte.

Si comptem amb personatges populars com Tim Burton, segur que guanyem audiències.

Conrado Uribe pregunta com es mesura l’impacte de les audiències.

10

RELAT JORNADA

PONÈNCIA

Creant nous públics -­‐i comunitats de participants –afegeix Conrado Uribe-­‐ Uribe-­‐ Uribe-­‐ per a les institucions d’art Ron Magliozzi, Curador ajudant, Departament de Cinema al MOMA Moderadora: Carolina Lòpez, directora de Xcèntric, secció de cinema del CCCB

“El museu hauria de fer fotografies de l’exhibició amb el públic”

El MOMA ha acollit la història de la imatge en moviment des de 1909, tot i que no és en aquest sector on el MOMA no ha estat més ambiciós. S’ha redefinit vàries vegades: 1965 S’introdueix el vídeo 1968 Cinema s’està acabant, el vídeo es consolida 1977 Comencen les instal·lacions 1983 Es crea la Biblioteca de Vídeo El museu no fa fotografies de l’exhibició amb el públic “audience ruin my exhibition”: és un error!!

Al Departament of Film hi ha 3 cines que funcionen tot el temps. Es va fer una retrospectiva de Tim Burton en el MOMA de Nova York, des del 22 de novembre de 2009 fins a l’abril del 2010.

Dibuixos, guions gràfics, titelles, textos literaris, maquetes i vestuaris utilitzats, des de la seva infantesa i joventut a Califòrnia fins a les produccions cinematogràfiques (Beetlejuice, Batman, Eduardo Manos Tijeras, El cadàver de la novia, Pesadilla antes de Navidad, El planeta dels simis etc.)

“En les filmoteques i els museus es busca portar noves audiències”

“El departament de comunicació mesura l’impacte i ho diu a la premsa”

Burton es va inspirar en la cultura pop, es va reinventar la manera de fer cine i va influir en la generació de joves artistes de diversos àmbits. L’exposició va tenir molt èxit, tenia molta qualitat, ha estat l’exposició més popular del MOMA. Tim Burton atrau gent de tot arreu, no és habitual. Al museu li agradaria portar públic del Comic-­‐Con (San Diego).

Amb el cinema comercial és més fàcil atraure públic però s’han de trobar fórmules per a les filmoteques i museus, trobar noves maneres i els moments adequats per portar noves audiències.

Com mesurem l’impacte, com es controla la gent a l’exhibició? El Departament de Comunicació compta els visitants i ho diu a la premsa. És més fàcil portar públic a un esedeveniment de 4 dies que portar-­‐lo regularment durant tot l’any.

També tenen una filmoteca per preservar films. S’ha de pensar en l’aspecte de la preservació i la col·lecció.

“És més fàcil atraure públic a esdeveniments puntuals, que d’una manera regular”

Carolina López: el curador ha de defensar l’artista, però sempre estem pensant en nova gent. A Xcentric un cop l’any fem un esdeveniment, perquè els esdeveniments funcionen. Les sessions golfes també funcionen.

Els públics de NY són diferents dels de BCN? Hi ha un problema de pressupostos.

DIA 3 07/06/14

11

RELAT JORNADA

TAULA DE DEBAT, 6/06 Desenvolupament, programació i recerca basada en els públics Mark Coetzee, Director i Curador en cap del futur Zeitz Museum of Contemporary Art Africa Fariba Derakhshani, Coordinador de programa Awards Prince Claus Funds Valentijn Byvanck, Director de Marres, House for Contemporary Culture, Maastricht

Mark Coetzee, Director i Curador en cap del futur Zeitz Museum of Contemporary Art Africa

“El Zeitz Museum promou el coneixement de l’art africà”

És una institució sense ànim de lucre. Es planteja com podem enllaçar el local amb el global. Combinen col·leccions antigues amb noves col·leccions.

Estan focalitzats en recol·lectar, preservar, investigar i exhibir art contemporani africà en la seva diàspora, de fet es considera la col·lecció líder d’art africà en el món.

NOTA: Mark Coetzee també participa al Talking Galleries de Barcelona 2014.

Mark Coetzee presenta el Zeeuws Museum, Zeeland (http://www.zeelandmuseumland.nl/zeeuws_museum.html , entorn l’origen i exemple de com podem enllaçar el local amb el global: Col·leccions antigues de vestits enllaçades amb els vestits d’avui, triar exquisideses del territori.

“Prova de trobar un enllaç amb el que tu penses que vol la gent”

Un segon exemple és Nationaal Historisch Museum, al Nord d’Holanda (http://onh.nl/nl-­‐NL/artikel/12050/overname-­‐innl-­‐nl) on es va plantejar una idea: màquines de vending per a vendre objectes històrics, en una església o en un museu, per què no fer-­‐ho?

Valentijn Byvanck, Director Marres, House for Contemporary Culture, Maastricht

12

RELAT JORNADA

Fundat el 1998, Marres inicia exhibicions especials, lectures, recerca, publicacions i projectes, basats en un context cultural i filosòfic, amb un interès en els problemes mundials actuals. Marres explora les arts observant que només fem ús de la vista i tot seguit pensem.

“Podem desenvolupar un nou llenguatge amb els altres sentits?”

Podem desenvolupar un nou vocabulari amb els sentits? Nosaltres utitlitzem els nostre ulls, que estan tan a prop del nostre cervell que és difícil focalitzar-­‐se en els altres sentits. I hi ha molta més informació que podem rebre mitjançant els altres sentits.

“Podem utilitzar altres sentits a més de la vista”

Una de les instal·lacions consisteix en cobrir totes les parets de flors pintades i els visitants tenen l’impuls d’olorar-­‐les, i no fan cap olor!

El cos no és una cosa particularment important en l’art contemporani holandès. Holanda té hiverns freds, un escenari trist i hi ha moltes depressions. Per què no fer, doncs, un museu per aquestes persones?

Instal·lació en una de les sales del museu.

“Pure Art Experience.

People is trying to get into senses”

Al Marres hi ha espais per treballar un tema específic on es permet parlar d’art o de la teva experiència i s’ofereix així un canvi complet de percepció compartint una visita que estimula. Altres persones influencien la teva experiència.

Un 80% d’aquestes persones no havia vingut mai abans.

“Praise for senses besides sight”

Un tercer exemple, Undertones és una ruta del Marres que descobreix espais sotaterra (http://www.marres.org/site/assets/files/1162/121023_undertones_plattegro nd-­‐eng-­‐def3.pdf ) I afegeix, El bulli amb les seves textures com a exemple que tota cosa pot ser traslladada a una altra.

Fariba Derakhshani, Coordinadora de programa Awards Prince Claus Funds

13

RELAT JORNADA

Des de fa 18 anys, the Prince Claus Awards són premis anuals per a individus i organitzacions d’Àfrica, Àsia, Llatinoamèrica i el Carib en cultura i entorn natural i social. La qualitat és una condició sine qua non (com és habitual en qualsevol premi).

El principal Prince Claus Award és de 100.000 euros i els altres 10 Prince Claus Awards, de 25.000 euros. El Comité consisteix en experts de diferents països que representen un gran àmbit de disciplines. Fariba Derakhshani, dels Països Baixos, n’és la secretària.

Abel Rodríguez (Colòmbia, 1941) ha estat guardonat amb el principal Prince Claus Laureate. És un expert en plantes i un savi de la comunitat Nonuya, a la conca de l’Amazones de Colòmbia. La seva obra mostra el valor del coneixement indígena per al bé comú.

Els 11 guardonats són presents en una cerimònia al Palau Reial d’Amsterdam en presència de la família reial holandesa. Els guardonats són seleccionats per un jurat internacional independent.

Fariba Derakshani presenta tres casos estudi: Oscar Muñoz, a Colòmbia, pel paper de la imatge per a construir una noció de temps. És fundador de Lugar a dudas, centre cultural amb programa de residències per artistes a Cali, on els artistes dialoguen amb el públic d’art i de política (http://www.sicardi.com/artists/oscar-­‐muoz/artists-­‐artist-­‐works/ Rabih Mroué, del Líban (http://www.festival-­‐automne.com/edition-­‐ 2014/rabih-­‐mroue-­‐rabih-­‐mroue-­‐trilogy, que mostra amb el seu treball un pont de creuament de teatre, performance i arts visuals, plantejaments i realitats socials i polítiques del Líban. Té un projecte The people art demanding (https://www.youtube.com/watch?v=1RD3PwGheuI).

“Radio engages audiences, in a political or not, way”. Incorpora el punt de vista individual mirant les imatges perquè no podem manipular-­‐les.

I se centra més en Invisible Borders: organització de fotografia de Nigèria que fa “engagement de local audiences in difficult cultural contexts”, construcció local d’audiències en contextos culturals difícils. http://invisible-­‐borders.com/

“Art per travessar fronteres: intercanvi transafricà ‘engaging local audiences’”

Des de 2009, Invisible Borders ha organitzat viatges des de Lagos a altres parts del continent africà. Promouen la idea d’un intercanvi transafricà, dins els

14

RELAT JORNADA

marges de l’art contemporani. 10 artistes estan convidats a participar, artistes que treballen en diferents mitjans. Va començar com a projecte de fotografia i ara abasta altres disciplines, sobretot literatura, cinema i performance. Els artistes s’intercanvien informació mitjançant vídeos, blogs, fotografies, etc. En aquesta edició hi han participat artistes d’Eritrea, Nigèria, Egipte, Sudàfrica i Kènia.

El públic és molt important en el context i s’involucra així els públics locals. “I must say that engage is funny”. El que succeeix a Colòmbia (“Un lugar a dudas” d’Oscar Muñoz) és bonic ensenyar-­‐ho aquí. El moviment és una altra cosa, el context es va movent, és una oportunitat de moure espais.

Començat el 2 de juny de 2014 finalitza el proper divendres 31 d’octubre, amb estades de 5 dies a cada lloc i moviment de les imatges.

I què volem aprendre de tot això? Tot i saber que no té res a veure amb el que habitualment fem per crear públics, escriure i fer fotografies dóna oportunitat a altres idees.

PONÈNCIA

15

RELAT JORNADA

Quin és el paper de les tecnologies en la superació de la distància entre els públics i art de la imatge en moviment?

Lev Manovich, autor, director, professor Moderador: José Luis de Vicente, curador

El software Lev Manovich és l’autor del llibre Software takes command (Bloomsbury Academic, 2013) y de Soft Cinema: Navigating the Database (The MIT Press, 2005), entre altres, profesor a The Graduate Center, CUNY, i Director de Software Studies Initiative. Tracta sobre l’estat canviant de la tecnologia i el seu ràpid creixement.

“El llenguatge del software estructura la nostra vida diària”

El software s’ha convertit en la nostra interfície amb al món i amb els altres, un llenguatge universal.

Darrera la novel·la i posteriorment la narrativa cinematogràfica com a forma clau d’expressió cultural de l’era moderna, l’era digital introdueix un correlat: les bases de dades. És natural que vulguem desenvolupar una poètica, una estètica i una ètica de les dades.

El que l’electricitat era per al segle XX, el software ho és per a principis del XXI. El software és l’agent de la nostra experiència digital diària. El llenguatge del software i els nous mitjans de comunicació s’expressa en la creació i interpretació del món, estructura la nostra vida diària. En educació hi ha el perill que el software comenci a dictar la pedagogia i no al revés. Com i quan podem controlar el software. http://www.bloomsbury.com/us/software-­‐takes-­‐command-­‐9781623567453/

Lev Manovich

La construcció de coneixement

16

RELAT JORNADA

“Els castells també simbolitzen el creixement del coneixement”

Com a metàfora del creixement del coneixement, ja sigui virtual o físic, es posa com a exemple els castells. La iniciativa Human towers for democracy, que ha tingut lloc aquest estiu, és l’aixecament de castells a 8 ciutats europees per reivindicar poder votar. També és símbol de creixement. S’expressa en “Construíem paraules de ciment i creàvem paraules de silenci”: es construeix un significat sòlid sense que calguin paraules.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4195574/20140603/human-­‐towers-­‐for-­‐ democracy-­‐catalonia-­‐builds-­‐towers-­‐in-­‐8-­‐european-­‐capitals.html

“Construíem paraules de ciment i creàvem paraules de silenci”

Presentació de la iniciativa “Human Towers for Democracy”

Es parla del Blog d’Enrique Dans (http://www.enriquedans.com/ ) sobre xarxes socials i fulls de ruta http://www.enriquedans.com/?s=redes+sociales+y+hojas+de+ruta&x=36&y=9 I concretament a: http://www.enriquedans.com/2014/05/redes-­‐sociales-­‐y-­‐hojas-­‐de-­‐ruta.html.

Per tenir un full de ruta primer cal saber on volem anar. Plantegem-­‐ho semànticament: quins són els termes o els camps semàntics que voldríem veure associats al nostre nom un cert temps després, quins idiomes volem, etc.

Això origina unes coordenades per plantejar-­‐nos una estratègia per a la web social i saber on volem arribar.

17