Desigualtats en els resultats a taquilla dels films de la Unió Europea by Institut Català de les Empreses Culturals

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA Situació comparativa de Catalunya Carles José i Solsona

Reservats tots els drets Direcció de les publicacions de l’Observatori de la Producció Audiovisual (grup de recerca UNICA, de la Universitat Pompeu Fabra): Joan M. Corbella i Reinald Besalú L’Observatori de la Producció Audovisual compta amb el suport econòmic de la Direcció General de Mitjans de Comunicació, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya © coordinació de l’edició del llibre: Laura Rafegas Rossell; disseny, fotografies i realització de les cobertes frontal i posterior: Cristina Jiménez Batista; maquetació: Lurdes Rego Martínez © del text i dels quadres: Carles José i Solsona © de l’edició: Observatori de la Producció Audiovisual (grup de recerca UNICA, Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra) Roc Boronat, 138 08018 Barcelona Primera edició: novembre del 2016 ISSN de l’Observatori de la Producció Audiovisual: ISSN 2013-3782 Barcelona, novembre del 2016

Nota sobre l’autor Carles José i Solsona (Barcelona; 1947). Economista especialitzat en la indústria i en el comerç cinematogràfic. Autor dels llibres: El sector cinematogràfic a Catalunya: una aproximació quantitativa (Volum 1: Exhibició; Volum 2: Producció i distribució); Tendències de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya; Cinema europeu i cinema americà a Espanya; Els cinemes de Catalunya: evolució municipal i comarcal; Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions; Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011); Cinema català a Europa.

ÍNDEX Presentació del director de l’ICEC Pròleg de la UPF Pròleg: Tornar a l’origen amb ulls nous Agraïments

8 10 14 24

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Factors de triatge de les pel.lícules Criteris i fonts estadístiques Base de dades i recollida d’informació Anàlisi per intervals Anàlisi per quantils Coeficients de concentració

29 52 66 88 224 250

Bibliografia i pàgines web consultades

280

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Presentació de Xavier Diaz i Vilanova

INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS (ICEC)

PRESENTACIÓ

n nou estudi d’en Carles José Solsona és sempre una bona notícia. La seva trajectòria d’anàlisi profund i rigorós del sector cinematogràfic ens fa preveure una molt bona acollida per aquest llibre. I és que més enllà de l’exhaustivitat de la proposta, aquest estudi s’inscriu amb total coherència en una obra que ha mirat la nostra cinematografia des de la realitat local a un punt de vista continental. Però si destaquem la coherència de la seva obra, és remarcable també la passió de l’autor pel seu objecte d’estudi: el cinema. Així ho acrediten les obres que precedeixen a l’actual: El sector cinematogràfic a Catalunya: una aproximació quantitativa, Tendències de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya, Cinema europeu i cinema americà a Espanya, Els cinemes de Catalunya. Evolució municipal i comarcal, Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions, Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011) i Cinema català a Europa. Ara amb Desigualtats en els resultats a taquilla dels films de la Unió Europea l’autor assumeix el repte d’analitzar el grau de concentració dels resultats de la taquilla del cinema europeu. Una qüestió que el portarà a determinar si el patró de consum cinematogràfic català és “homologable”, o no, a la de la resta de països europeus. Els estudis del consum cultural són imprescindibles a l’hora de implementar polítiques públiques amb rigor. Aquest llibre, que ens ofereix llum sobre el mercat cinematogràfic, és un model a seguir. És per això que vull agrair públicament l’esforç i dedicació de l’autor. Xavier Diaz i Vilanova Director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) 9

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Pròleg de Joan M. Corbella

OBSERVATORI DE LA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL GRUP DE RECERCA ÚNICA (UPF)

PRÒLEG

’estudi que aquí presentem s’inscriu en l’afany de Carles José i Solsona al llarg de trenta anys per posar en negre sobre blanc les xifres que poden ajudar a entendre les dimensions en la producció i resultats de la cinematografia del país, contextualitzar aquesta indústria i facilitar que els qui han de prendre decisions –empresarials, polítiques i administratives- disposin de la màxima informació per ajustar les seves actuacions. Com ja hem assenyalat amb motiu de treballs seus anteriors, la tasca d’anàlisi de les sèries estadístiques primàries i de producció de noves sèries que les enriqueixin correspon –en els països del nostre entorn- sobretot als organismes públics encarregats de desenvolupar el suport al cinema i l’audiovisual, o també a entitats participades pels agents empresarials del sector. A Catalunya, i a Espanya, aquesta funció està pobrament desenvolupada, i només per això ja és de justícia agrair a Carles José i Solsona el seu treball, així com a l’Institut Català d’Empreses Culturals pel suport que ens ha donat per fer possible l’edició de l’estudi que ajuda a minimitzar el dèficit que tenim. I, és clar, a la Direcció General de Mitjans de Comunicació, del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, pel suport que any rere any va atorgant a l’Observatori de la Producció Audiovisual per tal que puguem mantenir l’activitat d’investigació pròpia i de suport a la d’autors com el qui signa aquest treball. L’estudi que s’ofereix vol contribuir plenament a l’objectiu explicitat a l’inici, com va fer també en els seus treballs anteriors amb el suport de les mateixes institucions: reunir tota la informació disponible sobre la circulació del cinema de pro11

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

ducció catalana i espanyola, o amb la seva participació, aplicar-li criteris d’anàlisi en forma de successives taules que permeten entendre les diverses magnituds i aproximacions possibles per al diagnòstic de la situació d’aquesta indústria, amb una exhaustiva profusió de resultats que componen un mapa molt precís de fortaleses i febleses del rendiment de l’explotació comercial de les pel·lícules. Però l’al· licient més important d’aquest estudi ha estat el de sobrepassar l’àmbit geogràfic de l’estat espanyol i comparar els resultats amb el que s’esdevé arreu d’Europa. L’autor ha usat la base de dades Lumière, de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual, com a punt de partida per a analitzar els resultats de l’exhibició al llarg dels anys en sales de cinema de totes les pel·lícules dels 28 estats de la Unió Europea estrenades en el període 2002-2013, en tot el territori de la pròpia Unió Europea. Es tracta de gairebé 13.000 títols, dels quals 670 amb participació de productores catalanes, dins dels 1.703 llargmetratges del conjunt de l’estat espanyol. A partir d’aquí, ha treballat a fons les dades a partir de variables com la producció nacional i la coproducció, amb una profusió de taules estadístiques, i ho acompanya amb observacions oportunes -redactades amb l’estil personal i ple de matisos que el caracteritza- sobre les restriccions en l’obtenció de les dades, les limitacions de les fonts emprades i les dificultats d’integrar la informació de les diverses bases de dades, però també i sobretot són importants els comentaris d’anàlisi sobre els resultats que es presenten a les taules. Aquest esforç li ha permès contrastar el comportament en les sales del cinema català i el cinema espanyol amb el d’altres països, a fi de comprovar i demostrar els trets comuns que la comercialització d’aquesta indústria té arreu del vell continent. Ara bé, el treball tampoc es limita a aquest objectiu de descriure i explicar les pautes del consum de cinema en sales. Carles José i Solsona, en la primer part del text, aporta una selecció personal de referències d’estudis que exposen el conjunt de factors que influeixen en la presa de decisions per assistir a les sales o no fer-ho, i la selecció del títol a veure. Això li permet plantejar les conclusions de la recerca en un terreny i 12

PRÒLEG

context pertinent: podem analitzar els resultats del consum, però sense perdre en cap moment de vista les circumstàncies que propicien uns o altres rendiments. Aquests fets són de gran transcendència, i seria injust i erroni no tenir-los en compte a l’hora d’explicar les xifres que caracteritzen l’explotació del cinema català en les sales. Al final, però, i potser és una de les conclusions més rellevants de la comparació internacional que es fa en l’estudi, no hi ha diferències significatives entre els països pel que fa a l’explotació en sala del seu cinema: com era pronosticable, l’estudi confirma que un nombre molt reduït de films aporta la major part dels espectadors, a tot arreu. És a dir, es detecta també aquí el comportament convencional de llarga cua tan habitual a totes les indústries culturals, i en altres sectors, i es corrobora usant la perspectiva que sigui. L’aplicació de diferents tècniques d’anàlisi –sigui per intervals, per decils o estudiant la concentració- del comportament dels públics europeus sobre les pel·lícules nacionals i les coproduccions, i l’aplicació de les fórmules i indicadors habituals en els estudis econòmics han permès que aquest treball vagi molt més enllà del recull convencional de sèries estadístiques, i representa un avanç en l’estudi de la indústria del cinema. Des de l’Observatori de la Producció Audiovisual considerem que així contribuïm amb la funció de difondre el coneixement sobre el sector i promoure la reflexió i la discussió, i ens emplacem a continuar buscant espais de treball conjunt amb els estudiosos aliens a la Universitat, la indústria i l’Administració, en benefici de tots els que sentim interès pel cinema i l’audiovisual.

Joan M. Corbella Director de l’Observatori de la Producció Audiovisual Grup UNICA (Unitat de Recerca en Comunicació Audiovisual) Universitat Pompeu Fabra 13

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Pròleg a DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

TORNAR A L’ORIGEN AMB ULLS NOUS

PRÒLEG: TORNAR A L’ORIGEN AMB ULLS NOUS

I In order to arrive at what you do not know You must go by a way which is the way of ignorance. In order to possess what you do not possess You must go by the way of dispossession. T. S. Eliot

en sovint ha estat reproduïda la frase que cloïa el text Esquisse d’une psychologie du cinéma, publicat a la revista d’art Verve el juny de 1940. Els set darrers mots d’aquella obra d’André Malraux —un escrit que experimentà posterior reescriptura i que ha viscut diferents edicions en el transcurs dels anys— recordaven als seus lectors que “par ailleurs, le cinéma est une industrie”. Amb aquesta remembrança postrema l’escriptor parisenc subratllava el caràcter bifront del cinema, on els aspectes artístics conviuen en estreta lligança, tal com també succeeix a les altres esferes de la creació, amb els factors industrials. Pel seu costat, el dia 16 d’octubre de 1965 Jean-Luc Godard (admirador dels llibres de Malraux, per bé que, quan l’escriptor era ministre de Cultura en el govern del general Charles de Gaulle, s’hi enfrontà arran de la destitució d’Henri Langlois, director de la Cinémathèque Française) publicava l’article Hier, j’ai rêvé … a La Cinématographie Française. En el discurs contingut en aquells paràgrafs l’antic crític de la revista Cahiers du Cinéma advocava a favor d’actuacions en el cinema francès que fossin a l’ensems la Régie Renault i el Musée du Louvre. 15

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

És ben cert el recordatori de l’autor de La condition humaine: a més a més pertànyer al domini de les arts el cinema és, d’altra banda, una indústria. No és menys veritat, però, que si ens acollim al símil del director de Le mépris, a l’hora dels acostaments analítics les galeries de l’edifici museístic resulten força més sovintejades que no pas els tallers de la factoria d’automòbils. Resulta ben curiós que aquesta desproporció ja niï en el mateix text de Malraux (que probablement ha estat més citat pels seus mots terminals que no pas llegit en la seva integritat), on l’esment del vessant industrial era la solitària excepció que posava punt final a una allau de consideracions artístiques sobre el cinema. En aclaparadora majoria les seccions dedicades al setè art a les llibreries s’emplenen de volums centrats en la seva faceta artística. Les prestatgeries hi ofereixen un variadíssim mostrari que transita des de l’anàlisi de títols concrets o de les característiques dels directors i de les seves respectives filmografies fins a l’aprofundiment en els diversos gèneres o en els moviments cinematogràfics, tot passant pels apropaments efectuats des d’altres disciplines. En aquestes lleixes, però, la presència de títols sobre economia cinematogràfica esdevé, quan n’hi ha, una raresa; trobem traslladada, doncs, a les postades de les botigues l’escanyolida significació numèrica que les recerques referents a aspectes industrials o comercials del sector tenen sobre la producció editorial relativa al món fílmic. En aplec amb els treballs emanats del teixit empresarial o associatiu del sector, els estudis centrats en l’economia del cinema procedeixen del deler investigador de l’àmbit acadèmic o bé cristal.litzen en anàlisis i en reflexions recollides en informes esperonats per les entitats públiques responsables de la cinematografia en els diferents territoris. Aquestes darreres institucions, a més, acostumen a fornir sèries estadístiques sobre els paràmetres més rellevants de la indústria, que, ben lluny de constituir un monòton col.leccionisme de xifres, s’erigeixen en preuada eina per als estudiosos del sector. El 20 d’octubre de 2015, en ocasió de la celebra16

PRÒLEG: TORNAR A L’ORIGEN AMB ULLS NOUS

ció del Dia Mundial de l’Estadística convocat per l’Organització de les Nacions Unides, l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) féu conèixer el Manifest de les Dades (*). Aquell tríptic destacà que “per prendre decisions, per planificar i executar les polítiques públiques, i sobretot per avaluar i mesurar-ne els efectes, és de cabdal importància utilitzar i reutilitzar les dades disponibles”. El manifest de l’Institut orientava el seu focus al sector públic, però les seves consideracions són del tot extensibles a l’esfera privada. El subministrament de dades empresarials per part de les companyies —amb el compromís i la plena garantia d’utilitzar-les en termes agregats i amb absoluta confidencialitat tocant a les informacions individuals— contribuiria a un coneixement força més acurat de la problemàtica que envolta els sectors i, al capdavall, al perfeccionament de la seva gestió, a l’augment de la seva eficiència i a la reeixida en els mercats de la seva producció. Tot i que és una obvietat que l’obtenció i l’anàlisi de les dades redunda en la millorança de les polítiques públiques i en l’envigoriment dels negocis empresarials encara hem de persistir en el clam per l’accés a la informació. Hem de seguir planyent-nos, com ho va fer el dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt, per causa d’aquests difícils temps en què cal lluitar per allò que és evident. L’accés a les dades és vital per als recercadors i, en definitiva, esdevé essencial per a la indústria i l’Administració. En aquest sentit indica el manifest que “la utilització de dades per part d’investigadors d’institucions de recerca acreditades també pot ser molt útil per millorar els serveis i les polítiques públiques”. I s’ha de tornar a afegir que alhora són valuoses a l’àmbit privat, per tal d’orientar amb encert i amb increment d’eficàcia la presa de decisions empresarials. Tornem a topar aquí amb qüestions evidents, però que per dissort sovintegen molt més del que caldria, esguerrant potencials vies de progrés en els sectors. Ajornar el foment i la intensi-

(*) http://www.idescat.cat/manifestdades 17

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

ficació de la recerca comporta el malbaratament de la detecció de punts febles o la trobada d’oportunitats. La indústria i el comerç cinematogràfics no s’ho haurien de permetre, tot recordant les velles paraules de Jordi de Sant Jordi quan advertia “que perdre temps és trop gran oradura”. Quan les dades, però, són a l’abast, aleshores cal seguir la recomanació de Thomas Stearns Eliot que encapçala aquest proemi (procedent d’East Coker, el segon integrant dels seus prodigiosos Four quartets) i atansar-se amb ulls nous a la matèria d’estudi, de manera que una mirada novella permeti d’arribar a allò que no sabem a través del camí de la nostra desconeixença. En el viatge haurem de desenfarfegarnos de les experiències acumulades, de les intuïcions i de les teories preconcebudes que posseïm per tal d’arribar —alleugerits pel desposseïment i avançant a palpons mitjançant el guiatge de les dades— a l’assoliment del coneixement que ens manca. Aleshores, en atènyer allò que no sabíem, ja ens serà permès de comparar els resultats de la nostra recerca amb els pressentiments, amb les conjectures i amb les conclusions destil.lades de la pràctica quotidiana per tal d’esbrinar en quina mesura les hipòtesis s’emmotllaven a l’escenari que les dades ens han dibuixat.

PRÒLEG: TORNAR A L’ORIGEN AMB ULLS NOUS

II We shall not cease from exploration And the end of all our exploring Will be to arrive where we started And know the place for the first time. T. S. Eliot El discret nombre de treballs dedicats a l’economia de la indústria i del comerç cinematogràfic, com a compensació per l’escassetat, obre a l’investigador una vastitud de territoris inexplorats que s’ofereixen al seu encuriosiment i al seu treball. Aquesta victòria pírrica, per dissort, no triga a esvair-se davant de l’absència de dades sobre moltes variables o dels insalvables entrebancs —que van des del desinterès dels propietaris de la informació fins a motivacions connectades amb la privacitat— que barren el pas als estudiosos quan la seva sagacitat o la vel.leïtat de la fortuna els fan filustrar nous brolladors de dades i intenten d’accedir-hi. En aquestes circumstàncies cal espavilar-se amb la informació a l’abast perforant i picant pedra amb incansable tenacitat a les mines que tresoregen (o que poden contenir) el preuat metall que hom deleja. El material extret dels filons ens permet d’anar poblant de dades —i fent-ne la subsegüent anàlisi— les nombroses estances que conformen l’immens edifici del sector. És un procés que cal escometre i prosseguir, ara completant les cambres que ja han estat visitades i examinades amb assiduïtat per tal de descobrir-hi aspectes encara ignots, adés intentant fer llum a la foscúria dels indrets poc o gens calcigats. És també una tasca que exigeix una ferma voluntat d’exhaustivitat, sense deixar racons per escorcollar, ni bandejar cap aspecte de la realitat industrial, tot i que mostri les seves zones menys atractívoles o aquells trets que no ens enorgulleixen gens ni mica. Si un dels objectius bàsics del coneixement mitjançant 19

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

l’aplec i la interpretació de les dades consisteix a detectar deficiències, discernir-ne les causes i aplicar-hi solucions efectives, seria un riscós malencert defugir l’estudi de les qüestions blasmables, deixant-les perdurar i fins i tot pitjorar. Si ho féssim, aleshores podríem dir amb Ausiàs March que “ne pren a mi, qui per fogir mal poch, / caych en les mans de dolor sens remey”. Tres dècades enrere, en els meus primerencs endinsaments pels corriols del territori fílmic proveït d’una mirada sensible a qualsevol captació de dades, vaig adquirir la plena convicció tocant a la necessitat d’anar fent molt més ampla i profunda la dotació d’estadístiques sobre les diferents variables econòmiques del món del cinema. Els primers treballs (i així ho proclamaven els seus títols) foren aproximacions quantitatives al tres pilons que sustenten el sector per tal de termenar-ne les dimensions. Amb posterioritat vaig retornar a la distribució, amb l’accent posat en els pesos de les diferents cinematografies en el mercat interior, i les noves visites a l’exhibició s’orientaren a albirar-ne les tendències i a dibuixar el mapa municipal i comarcal del nostre parc de sales. Les obres més properes en el temps han enfocat les lents d’observació vers el tercer bloc, una persistent atenció que no és en absolut aliena a la meva col.laboració amb la indústria catalana de producció cinematogràfica durant una dotzena d’anys. Fruit de la cooperació i també de la convicció del sector quant a la utilitat de l’instrumental estadístic foren els dos llibres precedents (Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya [2002-2011] i Cinema català a Europa) així com l’obra que el lector té ara a les seves mans. O a la seva pantalla. Aquests textos comptaren també, tal com ho fa el present, amb el concurs del Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i del suport, que ja ve de ben lluny, rebut en tot moment de l’Observatori de la Producció Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra. Als meus agraïments a aquestes entitats s’addiciona la gaubança per haver anat congregant —amb una reiteració que em plauria de 20

PRÒLEG: TORNAR A L’ORIGEN AMB ULLS NOUS

perllongar— els tres àmbits (sector públic, empresa privada i universitats) que considero cabdals a l’hora d’acarar l’estudi integral de la nostra economia cinematogràfica. En el parell de llibres esmentats fa unes línies arrela una part de l’origen de la indagació que pobla aquestes pàgines. A l’hora de capturar les xifres d’espectadors aconseguits a les sales de projecció tant pel catàleg català de llargmetratges com pel conjunt de la producció fílmica espanyola, afloraren de seguida distàncies abismals entre les magnituds dels títols aplegats. La resta de la gènesi d’aquest treball arrela en converses mantingudes amb professionals del sector en observar que el gruix de l’assistència a les pel.lícules (i per tant la majoria dels ingressos de taquilla en sales) era patrimoni d’un selecte pomell de títols. Malgrat la sospita que el fenomen a Catalunya no era un cas aïllat i que tampoc no era excepcional la situació espanyola, on el contacte diari amb el box office delatava una atapeïda concentració, em semblà avinent contrastar-ho amb un ample volum de dades i amb un extens nombre de països per tal de poder certificar en quina mesura la intuïció quallava en realitat. Així doncs, deixant de moment de banda el poblament estadístic de les estances (tal com feren les obres anteriors), aquesta nova recerca focalitza la seva atenció en la raconada d’una de les cambres per tal de polir, endreçar, moblar i ornar amb acurada minuciositat aquest petit reclau. Amb aquesta idea s’ha fet cap a la base de dades Lumière, de l’Obsevatoire Européen de l’Audiovisuel, i s’hi han pouat les dades necessàries. L’extracció ha afectat els 28 països que integren la Unió Europea (afegint-hi, a tall comparatiu, els Estats Units d’Amèrica) i el marc temporal ha passat de la dècada que resseguia el duo de llibres anteriors al parell de sexennis continguts en el període 2002-2013. La xifra triada ha estat el nombre d’espectadors que cada llargmetratge del període ha apilonat des de l’inici de la seva carrera comercial a les sales exhibidores i l’àmbit geogràfic seleccionat ha 21

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

recorregut tot el territori de la Unió, per tal que les xifres globals de cada país pertanyessin a una superfície comuna en comptes de l’alternativa d’examinar la situació dins de les fronteres de cada membre comunitari. País a país, s’ha fet l’aplec de títols que constitueixen el respectiu catàleg fílmic de la dotzena d’anys seleccionats, procedint tot seguit a reordenar-los d’acord amb les dades de públic aconseguides. La recol.lecció de pel.lícules de la Unió Europea del període ha abocat 17.344 registres. Si hom fa servir aquest mot, tot i que cada registre conté un llargmetratge cinematogràfic, és per causa de les coproduccions internacionals. Cada país intervinent computa aquestes obres en els seus catàlegs fílmics, de manera que les coproduccions amb l’estranger, en agregar els diferents volums nacionals, apareixeran repetides tants cops com membres de la Unió hagin intervingut en la seva gestació. Amb independència que a cada país, quan se n’analitza la situació, es computi la totalitat del catàleg, a l’hora d’estudiar l’estat de la qüestió en àmbits supranacionals (la Unió Europea en el seu conjunt i aquest territori sense Espanya) ha calgut depurar les xifres sostraient-ne totes les repeticions. Havent realitzat la neteja i en considerar només els títols que han estat objecte d’estrena en alguna pantalla de la Unió Europea, els 17.344 llargmetratges (dels quals 2.008 són espanyols i compten amb la contribució de 736 films catalans) queden reduïts a 12.939. Aleshores la participació d’Espanya totalitza 1.703 obres, que contenen 670 pel.lícules elaborades amb la intervenció total o parcial de la indústria de producció cinematogràfica de Catalunya. Després d’efectuar l’ordenació dels films de cada país en funció del seu volum de públic convocat (i repetint l’operació amb les zones d’agregació territorial), les dades han estat tractades a través d’una triple anàlisi: per intervals, per quantils i per coeficients. En aquest examen, a banda de l’estudi del conjunt de la filmografia, s’ha procedit a segregar-la i a estudiar també per separat la producció interna i la coproducció internacional. La incidència d’un populós estol de factors que oscil.len —en 22

PRÒLEG: TORNAR A L’ORIGEN AMB ULLS NOUS

variat nombre de causes i de les seves combinacions— entre l’expectació creada per un títol i la funesta intervenció (en expressió de Salvador Espriu) de “les cartes mal donades de la sort”, els resultats de les pel.lícules es mouen resseguint molt llongues esteles que abasten tota mena de magnituds. Els adeptes a la teoria de les llargues cues de Chris Anderson podran cercar-hi oportunitats de mercat de masses en les obres de reeixida esplendent i de nínxol de mercat en els segments de resultats modestos. Al llarg dels seus fulls l’estudi va constatant l’aclaparadora concentració dels resultats en un reduït manat de títols. Una característica que es revela universal, sense que cap dels països sotmesos a estudi pugui considerar-se una excepció. Malgrat les diferents dimensions observades en els graus de concentració, ni tan sols els casos més benignes s’esquitllen de la canalització de la gruixa del públic atret per la filmografia d’un país cap a una petita parcel.la de les pel.lícules que la integren. La volença d’estudiar amb cura i d’analitzar amb exhaustivitat la concentració dels resultats de taquilla en un escàs manoll de títols fou l’origen i el motor que m’impel.lí a escometre la recerca que els fulls vinents desenvolupen. Endinsantme pels camins de la ignorància, vaig arribar als camps de les dades. Desposseintme d’intuïcions i de teories preconcebudes, el tractament de les xifres em procurà una nova mirada que m’anà esclarint i explicant el paisatge. Tot contemplant-lo amb un esguard tan novençà com dotat de realisme per causa de la solidesa de les dades que el sustenten, al capdavall he arribat a allò que no sabia. Sense defallir en l’exploració, puc fer meus els versos d’Eliot que presideixen aquesta segona secció del pròleg (en aquesta avinentesa manllevats a Little Gidding, l’últim dels quartets). En concloure la indagació he fet cap a l’indret on havia començat i amb ulls nous, en tornar a l’origen, conec el lloc per primera vegada. Carles José i Solsona

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Agraïments DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

AGRAÏMENTS

Agraïments .............................. e grazir qui.m fa secors ni valensa. Ponç d’Ortafà

mb els mots del trobador rossellonès em resulta ben plaent de regraciar les persones i les entitats que m’han donat ajut i protecció en el transcurs de l’exploració que les pàgines d’aquest llibre efectuen. Sense el seu socors i la seva valença els esculls acarats haguessin estat encara més arduosos i no pas sempre del tot eludibles. A l’Observatoire Européen de l’Audiovisuel: En la incerta navegació pels mars de la informació, aquesta institució és un port segur on arrecerar-se i proveir-se d’estudis de gran vàlua i d’anuaris utilíssims. Les seves bases de dades procuren una informació d’una amplitud descomunal sobre els seus països membres, aplegada amb la màxima homogeneïtat possible. Una tasca que, per causa de la seva ingent dimensió i per l’enorme diversitat de fonts proveïdores de xifres, els professionals del sector i els investigadors no podríem somiar a acomplir amb els nostres modestos mitjans. De forma particular i pel que fa als interessos d’aquest llibre, resulta tan admirable com fruitosa la feina realitzada per l’equip del seu Département Information sur les marchés et les financements, sota la històrica direcció d’André Lange i, a l’actualitat, sota el guiatge de Gilles Fontaine. n

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

A l’Observatori de la Producció Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra: Amb l’esper que la nostra col.laboració sigui tan profitosa per a l’entitat com ho és per a mi. També amb el meu regraciament a Joan Maria Corbella i Cordomí, a Reinald Besalú i Casademont i a Josep Gifreu i Pinsach per una col.laboració ja força anyenca sota els seus auspicis i per contribuir tenaçment a la publicació dels meus treballs. El meu agraïment s’estén a Noemí Sánchez Garrido per les tasques de coordinació, postproducció i promoció dels meus llibres. n

Al Departament de Cultura, a través de l’ICEC: En la meva ja llunyana col. laboració amb l’Institut (i, abans de la seva creació, amb la Direcció General de Promoció Cultural) he pogut constatar la seva sol.lícita voluntat de cooperar amb la investigació. Al llarg dels anys, en els apartats dedicats als agraïments en els meus llibres, he remembrat els noms de les diferents persones que, tot compartint la idea del Manifest de les dades, em feren costat en les meves recerques. Pel que fa aquest treball em plau de consignar el decisiu paper de Francisco José Vargas Echevarría, director de l’Àrea de l’Audiovisual de l’ICEC, que donà immediata acollença al projecte i positiva resposta a què l’Institut tingués cura de l’edició de l’estudi. Quant a aquesta tasca, la tercera col.laboració amb l’admirable treball desenvolupat per Cristina Jiménez Batista, Laura Rafegas Rossell i Lurdes Rego Martínez ha tornat a fer desaparèixer les meves preocupacions per la producció del llibre tan bon punt n’he conclòs el redactat. D’altra banda i un cop més, vull deixar constància del suport rebut de Cristina Gómez Lacueva, Ignasi Llorens Caralt i Maria Jesús Sànchez Fernàndez en relació als títols que integren la filmografia catalana de cada exercici. Em plau molt de deixar constància de la meva profunda reconeixença i del meu sentit agraïment a Europa Creativa DeskMEDIA Catalunya i ben especialment al seu coordinador, Àlex Navarro Garrich, pel suport i pels mitjans abocats per tal de contribuir a la presentació i a la difusió d’aquesta obra. n

AGRAÏMENTS

A APIC (Associació de Productors Independents de Catalunya): El seu encàrrec és l’arrel que ha fet créixer aquest estudi. Al meu agraïment per aquesta comanda s’afegeixen la gratitud pels nostres anys d’agradívola col.laboració i la satisfacció per congregar per tercer cop en els meus llibres, gràcies a la voluntat d’autoconeixement del sector, el món universitari, la indústria de producció audiovisual i l’Administració pública. n

A Fortunato Frías González: Per regalar-me la seva saviesa com a lector a l’hora de comentar els meus textos. n

C. J. S.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA Situació comparativa de Catalunya

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

Factors de triatge de les pel.lícules

’atenta observació de les cartelleres i el seguiment quotidià de les pel.lícules que hi van niant en contínua successió ens fan advertir, tal com al capdavall acaben demostrant les xifres de públic i de calaix aconseguides al final del seu periple per les sales d’exhibició, que afrontem un variadíssim ventall de respostes de la demanda a les diferents opcions subministrades per l’oferta fílmica. Sovint, en parlar de la trajectòria de les pel.lícules catalanes o de la producció cinematogràfica espanyola, es fa ressortir el clamorós contrast perceptible entre un selecte bloc de títols de succés esplendent i un ben populós segment de llargmetratges que, malgrat els esforços efectuats pels seus autors i pels seus distribuïdors, romanen empantanegats en estrats de neulida col.lecta de públic, tot malbaratant amb aquestes xifres el plàcid desenvolupament de les seves respectives productores [1]. Ha estat la dissemblança de conductes observades en el curs dels films per les grans pantalles l’esperó que ha atiat amb envigoridora energia l’encuriosiment per aprofundir en l’anàlisi de les seves desigualtats que contenen aquestes pàgines. Per bé que algunes de les característiques de la variada gamma d’audiències, desnivells i contrastos en la recol.lecció d’espectadors a les sales d’exhibició cinematogràfica ja [1] A la seva introducció a Performing arts: The economic dilemma. A study of problems common to teather, opera, music and dance, William Jack Baumol i William Gordon Bowen s’apressaven a advertir que “en els espectacles en viu, la crisi és aparentment una manera de viure”. Aquests mots recollits ben al principi d’aquest treball seminal en el camp de les recerques econòmiques referents a les indústries creatives es poden aplicar sense matisos al territori de la cinematografia. 29

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

les havíem examinades en indagacions anteriors, volem fer-ne ara de manera monogràfica una nova, extensa i profunda exploració, tot esbatanant un xic més l’interval temporal que es recorregué en aquelles avinenteses, alhora que afegint a l’estudi vies complementàries de recerca. En darrer terme es vol esbrinar si la nostra situació constitueix un fet peculiar que ens converteix en un neguitejant fenomen aïllat respecte als capteniments detectats a la resta de països o bé si ens inserim sense estridències dins d’un corrent generalitzat de disparitats. Si la segona opció acaba esdevenint la correcta, aleshores convindrà esbrinar quina posició ocupem en el si del nostre veïnatge internacional i, per tal de determinar-ho, caldrà intentar d’escatir la magnitud de la desigualtat a cada territori visitat. En lligança amb el nostre treball immediatament precedent [2] l’estudi resseguirà els 28 països que a hores d’ara constitueixen la Unió Europea [3] i prendrà com a objecte de l’anàlisi les afluències aconseguides per les pel.lícules de cadascun dels seus membres arreu del Vell Continent. En aquest sentit hem volgut establir un àmbit d’explotació dels films que transcendís el propi mercat intern i que resultés comú a totes les cinematografies investigades. Dins de les pròpies fronteres, la magnitud en venda d’entrades d’un llargmetratge resultarà afavorida, si l’obra atrau el públic, per la dimensió demogràfica del país. En base a aquesta consideració, l’establiment d’una superfície d’acció —com a mercat potencial— idèntica per a totes les cinematografies visitades contribuirà a una millorança de l’homogeneïtat de les anàlisis, sabentment que ni tots els films europeus es disseminen per l’estranger, ni, quan s’escampen per terres foranes, ho fan pel mateix nombre o per coincident combinació de països, ni hi atenyen paral.lels impactes entre les respectives ciutadanies. [2] El llibre Cinema català a Europa. [3] En iniciar-se el període 2002-2013 que contemplen aquests fulls, la Unió Europea aplegava 25 països. El primer dia de l’any 2007 Bulgària i Romania hi ingressaren i el dia 1 de juliol de 2013 ho féu Croàcia. Pel que fa al present treball, a l’hora de resseguir les xifres i als efectes d’homogeneïtat estadística, hem considerat a tots els anys analitzats l’actual composició de 28 països membres de la Unió Europea amb independència que alguns d’ells encara no en formessin part en diversos exercicis del període examinat. Pel que fa a la seva futura composició, cal indicar que, a hores d’ara, Albània (AL), Montenegro (ME), l’Antiga República Iugoslava de Macedònia (MK), Sèrbia (RS) i Turquia (TR) són països candidats a ingressar a la Unió. D’altra banda, Bòsnia i Hercegovina (BA) i Kosovo (XK) tenen la consideració de candidats potencials. 30

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

El focus d’atenció del present estudi s’adreça exclusivament al paisatge posterior a l’adopció de decisions per part de les persones que opten per anar a les sales de cinema tocant a les pel.lícules que hi contemplaran. Malgrat el seu innegable interès, resten fora del tractament en aquests fulls les qüestions inherents a les preferències del consumidor a l’hora de fer el triatge entre els diferents béns o serveis i ni tan sols s’hi inclouen, en el camp d’aquests últims, les consideracions referents a les seleccions efectuades entre el cinema i les diverses opcions de lleure proveïdes des de les altres indústries culturals. També restarà fora de l’abast d’aquest treball l’estudi de les raons que impel.leixen el públic a consumir cinema en un local exhibidor [4] o que el fan desistir de la freqüentació de la gran pantalla [5], però no deixarem pas d’efectuar, encara que sigui de manera força succinta, una excursió pels factors que influeixen, quan ja s’ha pres la decisió d’anar a un centre de projecció, en el triatge de la pel.lícula finalment contemplada.

[4] Bruce A. Austin —que anys abans ja havia advocat per l’estudi de les audiències de les pel. lícules a The motion picture audience: A neglected aspect of film research— establí una dotzena de motius vinclats a la decisió d’anar al cinema i n‘estudià les diferents prioritats segons el tipus de freqüència en l’assistència a sales per part dels espectadors (infreqüents, ocasionals o habituals). Els dotze grups de raons que exposà a Motivations for movie attendance foren: activitat agradable i plaent; passatemps; activitat social; via d’escapament o d’oblit; estimulació/excitació; aprenentatge i informació; positiu mode de millorament; factors de comunicació; autoconeixement; alleujament de la solitud; relaxació; i factors de conducta. Tot eixamplant la mirada a un parell més d’activitats culturals, Elizabeth Caldwell Hirschman féu un acostament a la qüestió a Consumer preferences in literature, motion pictures and television programs. Els factors que hi considerà la professora de la Rutgers Business School s’aplegaren en cinc grups: estimulació sensorial; estimulació cognitiva (oportunitats de coneixement); evasió de la realitat; implicació emocional/companyonia; i domini/control. A més a més, a l’època actual, esdevé fonamental conèixer les raons que encarreren l’espectador a contemplar les pel.lícules en sala per comptes de gaudir-ne del visionat a la llar. En aquest sentit ve a tomb el contingut de la tesi Motivations for motion picture attendance in the digital age que, fa un any, Alec C. Tefertiller presentà a la Universitat d’Houston. [5] En el seu treball Exploring cinema attendance facilitators and constraints. A marketing research approach, Manuel Cuadrado García, Nela Filimon Costin, Finola Kerrigan i Andrea Rurale s’acostaren amb amplitud i profunditat als frens al consum de cinema. 31

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

En un sector caracteritzat per un curt cicle de vida [6] dels seus productes, que habitualment decideix en unes poques setmanes de circulació pels centres de projecció el seu resultat en els cinemes i que està sotmès a la incessant arribada de nous títols en competició a les pantalles, el coneixement de les motivacions dels consumidors a l’hora d’inclinar-se per una producció concreta esdevé summament utilós. Diversos treballs de recerca [7] han confegit, en diferents combinacions d’elements i apreuant-ne sovint el grau d’importància mitjançant enquestes, reculls de causes d’incidència en l’elecció de films. Resulta obvi que aquests factors —que tot seguit visitarem amb rapidesa i de forma ampla, però no pas exhaustiva— estan vinclats tant a components interns de la pel.lícula, que van des de les característiques de producció del llargmetratge fins al seu contingut, com a aspectes exògens, una part dels quals pertany a l’àmbit de la comunicació.

[6] Un aspecte que ha estat examinat per Roger J. Calantone, Sengun (Shen) Yeniyurt, Janell D. Townsend i Jeffrey B. Schmidt en el seu article The effects of competition in short product life-cycle markets: The case of motion pictures. [7] A l’article El comportamiento del consumidor de cine: Una revisión preliminar de la literatura, d’Adriana (González) Cepeda, la investigadora colombiana subratllava l’esforç de Bruce A. Austin realitzat fa més d’un quart de segle per tal d’identificar, d’ordenar i de classificar els factors d’escollida d’una pel. lícula. El professor del Rochester Institute of Technology establí cinc grans àmbits de motivacions: publicitat sobre el film i anuncis en els punts de venda i en els mitjans de comunicació; influències impersonals (impacte de la crítica cinematogràfica); influències personals (opinions i recomanacions de gent propera al consumidor); gènere; i elements de producció (elenc artístic, equip tècnic, títol, guardons obtinguts). D’altres autors, tal com feren Ramya Neelamegham i Dipak Chand Jain a Investigating consumer choice processes for experience goods: An econometric analysis, han examinat l’impacte dels factors d’incidència que precedeixen l’adquisició de l’entrada per a un film concret, tot separant els elements informatius (publicitat; crítiques a diaris i revistes; transmissió boca a orella), les expectatives prèvies a la tria (aspectes artístics i tècnics del llargmetratge; gènere) i els factors personals del consumidor (afany de coneixement; disposició a la innovació). En una segona fase estudien les avaluacions del públic tocant a la decisió adoptada i la seva influència en posteriors seleccions de pel. lícules. També Thorsten Hennig-Thurau, Gianfranco Walsh i Oliver Wruck congregaren i classificaren un bon pomell dels elements que inclinen a decidir-se per un llargmetratge a An investigation over the factors determining the success of service innovations: The case of motion pictures. 32

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

En un producte que ofereix experiències emocionals resulta obvi que el gènere (acció, animació, ciència-ficció, comèdia, documental, drama, musical, thriller, terror, ...) al qual pertanyi el llargmetratge podrà constituir un atractiu per a un segment de les persones que decideixen adquirir una entrada de cinema [8], abocant-les vers obres de la seva modalitat preferida. Un encaminament que també pot ser propiciat pel títol de la pel.lícula en la mesura en què la seva denominació desvetlli l’interès del públic o li creï expectatives que l’estimulin a la seva contemplació [9]. Naturalment, en tractar-se d’un sector en què l’star system i la política d’autors tenen un pes específic que no s’ha de menystenir, l’atractiu que exerceixin determinats actors o actrius [10] sobre els consumidors serà l’imant que els arrossegui cap als cinemes que projectin els films on els seus intèrprets admirats figurin en el repartiment.

[8] Diferents autors han aprofundit en el coneixement de la repercussió que el tipus de gènere aconsegueix en els resultats de les pel.lícules, ara estudiant aquest element en solitari, adés conjugant-lo amb d’altres factors. En aquesta darrera secció val a esmentar l’aportació feta per Kalpesh Kaushik Desai i per Suman Basuroy a Interactive influence of genre familiarity, star power, and critic’s reviews in the cultural goods industry: The case of motion pictures. [9] Ben interessant resulta el treball de Lluís Pastor Pérez, a Las leyes de la atracción en los títulos de las películas de cine. Un caso de análisis de la vía heurística en la comunicación de masas, sobre els canvis que s’efectuen a Espanya en els títols de les pel.lícules estrangeres per tal d’atraure-hi el públic. D’un total de 3.706 llargmetratges examinats, detectà modificacions quasi en la meitat dels títols (1.723 pel.lícules). [10] De l’estol d’articles dedicats a examinar la incidència dels intèrprets en els resultats de les pel.lícules consignarem els treballs d’Anita Elberse, The power of stars: Do star actors drive the success of the movies?, de Shimon Abraham Ravid, Information, blockbusters, and stars: A study of the film industry, de Geethanjali Selvaretnam i Jen-Yuan Yang, Factors affecting the financial success of motion pictures: What is the role of star power?, i de W. Timothy Wallace, Alan Seigerman i Morris B. Holbrook, The role of actors and actresses in the success of films: how much is a movie star worth?. En relació a Espanya i pel que fa als seus directors de cinema, és ben valuosa la tesi doctoral de Silvia Olalde Vegas, Domestic demand for Spanish cinema: The popularity of star film directors as determinant for theatre attendance. 33

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

No serà pas el reclam dels intèrprets l’únic focus emissor de seducció, puix que d’altres contribucions creatives (directors, guionistes, compositors musicals, ...) i de disseny de producció (decoració, vestuari, efectes especials, ...) aporten també els seus al.licients a l’hora de captar l’atenció de la clientela. Un interès que sovint també resulta esperonat per la dimensió del pressupost del film en la mesura en què s’associï l’ingent esmerç dinerari amb una garantia de qualitat o de gran espectacle [11]. Entre els aspectes inherents a la pròpia pel.lícula, el seu lloc de procedència pot influir en segments de públic seguidors dels productes de la pròpia cinematografia [12], dels llargmetratges d’un país concret (cinema americà, films francesos, ...) o de les obres provinents d’una àrea geogràfica específica (títols europeus, pel.lícules asiàtiques, ...). Quant als factors externs, l’èxit previ aconseguit per un llargmetratge en el seu pas per d’altres països acostuma a convertir-se en un altaveu promocional que empeny el públic cap a les butaques dels cinemes on és projectat quan el film arriba al mercat interior. Aquests ecos provinents de l’estranger es barregen, en ferm aliatge, amb les campanyes de màrqueting i de publicitat en la tasca de fer néixer o d’aflamar en el mercat potencial el desig de veure les pel.lícules pregonades, tot ensolcant consumidors cap als cinemes. Els reclams no són sempre de pagament, puix que s’hi addicionen les diferents notícies que per raons d’actualitat o d’esdeveniment —ara comercial, adés cultural— es van esgranant des dels diferents mitjans de comunicació.

[11] Anita Elberse ha estudiat el fenomen de les supervendes en diferents àmbits de la cultura i de l’esport a Blockbusters: Hit-making, risk-taking, and the big business of entertainment. [12] En relació al cas espanyol resulta il.lustrativa l’aportació feta per Ercilia García-Álvarez, Nela Filimon Costin i Jordi López Sintas a Reliable entertainment: Spanish consumers’ preferences regarding a film’s country of origin. 34

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

Les avaluacions alienes sobre els atractius i l’interès del film s’addicionen a la llista d’elements d’incidència no continguts en el propi producte. En funció del grau de confiança que hi tinguin els seus receptors, les opinions emeses en els diversos canals d’informació per part de la crítica cinematogràfica [13] poden esdevenir un important agulló per a la contemplació del film, que de la mateixa manera pot ser estimulada mitjançant els comentaris i recomanacions que es rebin de l’entorn familiar, laboral o amical de cada persona [14]. Un altre ingredient generador d’atracció i que també depèn de l’avaluació que cadascú els atorgui està constituït pel premis obtinguts pels llargmetratges a les grans celebracions anuals de cada país o pels guardons d’àmbit supranacional (Oscar, Golden Globe Awards, European Film Awards, Goya, Gaudí, César, BAFTA, David di Donatello, Sophia, Ariel, ...) i per les distincions aconseguides en els festivals internacionals o, dins de cada territori, en els seus certàmens rellevants [15].

[13] L’impacte de la crítica cinematogràfica en l’assistència a les sales de projecció fílmica és una relació que ha afillat un atapeït manoll d’articles en revistes especialitzades. En destriem els treballs de Jehoshua Eliashberg i Steven Mark Shugan, Film critics: Influencers or predictors?, de François Colbert i Alain d’Astous, La consultation de critiques de films et son impact sur la consommation, de José Ignacio Azuela Flores, Víctor Fernández Blanco i María José Sanzo Pérez, The effects of critics reviews on movie demand, i de Suman Basuroy, Subimal Chatterjee i Shimon Abraham Ravid, How critical are critical reviews? The box office effects of film critics, star power, and budgets. [14] Alguns autors s’han interessat pel joc de forces d’influència entre la crítica especialitzada i les recomanacions de boca a orella. Entre els treballs que han brostat en aquest camp val a esmentar Has word-of-mouth swamped critical reviews? Insights from the motion picture industry, de Suman Basuroy i Shimon Abraham Ravid, i la tesi The impact of movie reviews vs. word of mouth on post-viewing evaluations of films, d’Scott David Schrage. [15] La transcendència dels premis lliurats per l’AMPAS (Academy of Motion Picture Arts and Sciences) i dels Golden Globes ha estat examinada per Mark A. A. M. Leenders, Gerda Gemser i Nachoem Mesoelam Wijnberg a Effects of award competitions on market competition in the motion picture industry. 35

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

D’altres causes d’influx —tals com la proclivitat d’un segment del públic cap a títols que aportin coneixement, reflexió o innovació, la incidència dels acompanyants en la selecció del film, la simbologia [16], les modes i els esnobismes [17] i fins i tot algunes motivacions controvertides [18]— s’addicionen als factors que s’han comentat en els paràgrafs anteriors, tot procurant als investigadors un apreciable instrumental per al coneixement dels mercats. Aquest einam, combinat amb l’acurada anàlisi de les característiques socials, econòmiques i culturals dels consumidors [19], és sum[16] A l’article consignat a la nota [7] Hennig-Thurau, Walsh i Wruck defineixen com a simbologia el “potencial d’una pel.lícula de ser classificada pels consumidors en categories ja existents amb les quals el públic té associacions positives” (p. 7). Aquest bloc acull, entre d’altres, les seqüeles, els remakes o els films basats en llibres, jocs d’ordinador, persones cèlebres, esdeveniments importants, ... [17] En el seu recorregut per l’estabilitat dels gustos, George Joseph Stigler i Gary Stanley Becker inclogueren aquests elements en el seu article De gustibus non est disputandum, un text esdevingut ja clàssic d’aquests dos premis Nobel d’economia. [18] El preu de les entrades als locals de projecció pot ser un element discriminant enfront l’opció d’inclinar-se vers el consum d’altres béns o serveis, però resulta ben poc probable que, quan ja s’ha decidit d’anar al cinema, influeixi en el títol escollit. El mercat exhibidor té una notable uniformitat de preus i les seves diferències dependran més de la política comercial de les sales (dia de l’espectador; primera sessió a preu reduït; targetes d’abonament; ...) que no pas del film exhibit ni de les característiques que posseeixi. Aquesta uniformitat de preus en productes diferenciats ha estat objecte d’acostament, entre d’altres analistes, per Chien-Ping Chen a A puzzle or a choice: Uniform pricing for motion pictures at the box office i per Liran Einav i Barak Y. Orbach a Uniform prices for differentiated goods: The case of the movie-theater industry. Val a afegir, però, que, encara que els preus no actuïn a l’hora de triar un títol específic, sí que acaben tenint un pes en la concentració del gruix de la demanda en un reduït nombre de films. Així ho explicava, fa més d’un quart de segle, René Bonnell a La vingt-cinquième image. Une économie de l’audiovisuel: “El factor preu influeix de manera diferent en el consum cinematogràfic. A curt termini, el preu no desencoratja la freqüentació d’una pel.lícula recolzada amb força per la publicitat o bé considerada atractiva. Senzillament modera la demanda a mig termini. Una pujada forta i duradora dels preus afebleix la demanda, acreix la seva irregularitat i el seu caràcter caòtic. L’augment juga a favor de la concentració dels resultats en un petit nombre de títols, tot obligant el consumidor a fer arbitratges més severs” (p. 42). Molt més discutible que la influència dels preus resulta la incidència de les classificacions, que Bruce A. Austin ja estudià a Movie ratings and their effect on movie attendance i de les quals Kelly Dijkshoorn ha assenyalat a Total attendance of motion pictures el caràcter restrictiu que puguin exercir sobre l’amplària de l’audiència potencial de les pel.lícules. Per la seva banda, però, John Lawrence “Larry” Stimpert, Judith A. Laux, Coyote Marino i George Gleason, a Factors influencing motion picture success: Empirical review and update, judicaren irrellevant la incidència dels ratings, coincidint amb l’opinió d’articles antecessors, tals com els textos de Barry R. Litman o de Jay Prag i James Cavanant. [19] Un cabalós repertori d’aquestes causes es pot trobar a l’article dels iranians Abdulrahim Rahimi, Meysam Mousai, Nasser Azad i Seyed Mohsen Syedaliakbar, Impacts of economics, cultural, social, individual and environmental factors on demands for cinema: Case study of Tehran. 36

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

mament valuós de cara al coneixement de les respostes del públic i a l’optimització de les decisions adoptades per part de la indústria i del comerç cinematogràfics [20]. Al capdavall, l’elaboració d’informes explicatius que combinin el ventall de variables en joc permetrà el discerniment del grau d’incidència dels diferents factors de tria i dels variats trets del públic en els resultats dels films i alhora els models prospectius que les incloguin podran comportar millorances en el seu box-office [21]. Havent passat revista a un variat pomell dels teòrics elements que esperonen la demanda de cinema —un consum que serà modulat per factors com la durada de l’explotació [22],

[20] En aquest sentit apunten els mots de Jehoshua Eliashberg, Anita Elberse i Mark A. A. M. Leenders, a The motion picture industry: Critical issues in practice, current research, and new research directions, quan hi escriuen que “una comprensió del comportament de l’audiència és fonamental per tal d’abocar més llum sobre els desafiaments afrontats per productors, distribuïdors i exhibidors” (p. 639). [21] De la profusa floració de publicacions sobre la matèria espigolarem aquí les contribucions de Jeffrey Stewart Simonoff i d’Ilana Ruth Sparrow, a Predicting movie grosses: Winners and losers, blockbusters and sleepers, i de Mohanbir Singh Sawhney i Jehoshua Eliashberg, A parsimonious model for forecasting gross box-office revenues of motion pictures. A l’altra riba d’aquestes aportacions trobem la mirada més escèptica que exemplifica el grup que es mou a l’entorn de la figura d’Arthur De Vany i que recull un bon feix de les seves anàlisis en el llibre Hollywood economics. How extreme uncertainty shapes the film industry. L’analista i els seus col.laboradors examinen les barreres que han d’enfrontar tant l’elaboració de prediccions com la gestió d’un negoci en un sector econòmic on, recollint l’afirmació del guionista, novel.lista i autor teatral William Goldman, “nobody knows anything”. [22] Una qüestió particularment estudiada a França, on Laurent Creton ja advertia l’any 1994 en el seu llibre Économie du cinéma. Perspectives stratégiques que “la durada de la vida dels productes cinematogràfics és cada cop més breu. Aquesta reducció de la duració de la presentació del film en sales pesa sobre la seva accessibilitat. En els anys cinquantes una pel.lícula s’explotava pels volts del parell d’anys i de vegades romania en cartell quatre anys. En els nostres dies la durada de vida es compta en setmanes” (p. 187). L’interès del professor de la Université Sorbonne Nouvelle ha tingut com a continuadors des de treballs acadèmics, com Quels sont les déterminants de la durée d’exploitation des films au cinéma? Une approche théorique et empirique, de Jean-François Jamet, fins a les recerques per part d’un organisme oficial, efectuades pel CNC (Centre National de la Cinématographie et de l’Image Animée), a Durée de vie des films en salles i a Durée de vie des films inédits en salles. En aquest darrer document s’indica que les pel.lícules estrenades de 2005 a 2014 durant les seves quatre primeres setmanes d’explotació aconseguiren entre el 80% i el 85% dels resultats obtinguts en el decurs de la seva vida comercial en els cinemes francesos. 37

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

l’estacionalitat [23], la intensitat de la distribució o les característiques de cada mercat local d’exhibició [24]— podem ara acostar-nos-hi en el terreny de la pràctica. No repetirem pas, però, aquesta tasca a cadascun dels diferents països objecte de recorregut en el present treball. Ens circumscriurem només al territori espanyol, fent-hi ressortir els trets de Catalunya, i a l’hora d’encalçar un àmbit més extens, puix que no hi ha informació homogènia en aquest terreny sobre els 28 integrants de la Unió Europea, farem cap a un informe que n’aplega una desena de membres. La demanda de cinema a Espanya ha estat objecte de variades recerques [25] i en el seu coneixement ha tingut essencial contribució la realització d’enquestes que han permès de dibuixar amb detall i amb precisió el retaule de les característiques que la configuren. D’aquest historial d’entrevistes a la població recollim en aques-

[23] Pel que fa a la nostra indústria, José Roberto Vila Oblitas, Vanesa Francisca Guzmán Parra i Cristina Quintana García han explorat aquest assumpte a Análisis de la estacionalidad en el sector cinematográfico: estudio comparativo entre la industria extranjera y la española. [24] En el seu article Investigating the role of local market and exhibitor characteristics on box-office performance, Sriram Venkataraman i Pradeep Kumar Chintagunta consideraren diferents aspectes connectats amb els locals de projecció: nombre de pel.lícules en cartellera, oferta de pantalles a cada població, pertinença de les sales a una cadena d’exhibició, proximitat entre cinemes, .... [25] En aquest camp d’investigació excel.leixen les aportacions, en solitari o en col.laboració, de Víctor Fernández Blanco. Del bloc de les primeres consignarem La demanda de cine en España 1968-1992, El cine y su público en España. Un análisis económico i Diferencias entre la asistencia al cine nacional y extranjero en España. En el segon grup trobem les recerques que el professor de la Universitat d’Oviedo ha realitzat en aplegada amb José Baños Pino, a Demanda de cine en España: Un análisis de cointegración, amb Juan Prieto Rodríguez, a Building stronger national movie industries: The case of Spain, i amb aquest darrer coautor i amb Luis Orea Sánchez, a Movie enthusiasts versus cinemagoers in Spain: A latent class model approach. També amb Juan Prieto Rodríguez i flanquejat per Cristina Muñiz Artime i per Rubén Gutiérrez del Castillo escrigué el llibre Cinéfilos, videoadictos y telespectadores. Los perfiles de los consumidores de productos audiovisuales en España. D’altra banda i pel que fa a aquest àmbit d’estudi, cal afegir-hi la contribució de Manuel Palacio Arranz, amb el seu article El público cinematográfico en España. 38

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

ta secció dades lligades a quatre grans entitats [26]. Des que, fa gairebé mig segle, l’IOP (Instituto de la Opinión Pública) efectuà una amplíssima enquesta que abastà diverses i variades branques de la cinematografia espanyola, en el transcurs dels anys posteriors s’han succeït diferents qüestionaris d’indagació dels trets definidors del consumidor de cinema a Espanya [27], que examinarem tot seguit en la part que afecta els factors de triatge de les pel.lícules que es contemplen. L’enquesta de l’IOP, entre d’altres aspectes estudiats l’any 1966 (freqüència d’assistència al cinema per part del públic, raons que el motivaven a anar-hi, moment de l’adopció de la decisió de veure un film, ...), assenyalava actors i actrius (amb el 32% de les respostes) com a principal element inductor. El seguiren el tema (28%), les recomanacions rebudes (11%), el títol de la pel.lícula (8%) i les crítiques obtingudes pel llargmetratge (7%). Amb percentatges més escarransits el director (3%), la nacionalitat de l’obra (2%) i els premis aconseguits (1%) tancaven una classificació que es cloïa amb els blocs d’“altres respostes” i de “no contesta” (cadascun amb un 4% de les respostes).

[26] A banda de la tasca realitzada per les entitats, diferents recerques individuals han inclòs en els seus articles, llibres o treballs universitaris enquestes pròpies sobre trets concrets de la demanda de cinema i les han aplicades sobre segments molt específics de població. A tall d’exemple, consignem aquí la tesi doctoral de David Rodríguez-Rabadán Benito, Proceso de decisión del consumidor: Factores explicativos del visionado de películas en sala de cine de los jóvenes universitarios españoles. [27] Els resultats de l’enquesta de 1966, pel que feia a la part relativa als trets de l’espectador de cinema, els recollí l’Instituto de la Opinión Pública (entitat que amb la transició es convertiria en el Centro de Investigaciones Sociológicas) a l’article El público cinematogràfico. Durant els anys successius, les enquestes més significatives que es feren a la ciutadania en aquest segment específic foren patrimoni del Ministerio de Cultura, que per a cadascuna d’elles en recollí els corresponents resultats a Demanda cultural en España, a Encuesta de comportamiento cultural de los españoles i a Equipamientos, prácticas y consumos culturales de los españoles. 39

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Entre les ulteriors enquestes espanyoles que hem reeixit a aplegar, cal esperar a les acaballes del segle passat per trobar-ne una que inclogui les raons de selecció d’una pel.lícula entre els seus objectes d’indagació. Es tracta de l’Informe SGAE sobre hábitos de consumo cultural, elaborat per la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) sobre la base d’un qüestionari de més d’un centenar de preguntes, efectuades als vint-i-quatre milers de persones entrevistades, entre abril de 1997 i gener de 1999, en relació a diferents activitats i equipaments culturals. Quant a cinema, dins de la secció d’arts audiovisuals, l’informe examinava la freqüentació de les sales de projecció per part del públic, l’interès pel cinema i la seva relació amb l’assistència, l’avaluació de les pel.lícules per part dels seus espectadors, l’atractiu de determinades cinematografies (espanyola, nord-americana, europea) i els factors d’influència a l’hora de triar un títol de la cartellera. Els resultats inherents a aquest darrer aspecte —que són subministrats en funció del lloc de procedència de les pel.lícules, de la freqüència d’assistència al cinema i de l’edat dels espectadors (quadres 1 i 2)— revelen que el tema de la pel.lícula persistia a encapçalar la classificació de motivacions. Val a advertir, però, que a banda de les diferències quantitatives i qualitatives entre les mostres utilitzades en aquesta enquesta i en el treball de l’IOP (i també en relació a les dues investigacions que es consignaran tot seguit) la diversitat en el tipus de preguntes, en el nombre d’alternatives de resposta i en les característiques d’aquestes opcions enterboleixen la comparança dels diferents resultats. Temps després, en els mesos de març i d’abril de 2009, EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales) realitzà una enquesta que serví de fonament per a la construcció del llibre La percepción del cine español por el público, que dedicà un dels seus capítols als criteris d’escolliment d’un llargmetratge cinematogràfic (quadre 3). En aquesta secció el gènere acabdillava la llista de preferències i, dins de les diverses modalitats genèriques, les pel.lícules d’acció, les comèdies i els films d’intriga constituïren el tercet capdavanter. El redactat del capítol introduïa comentaris sobre la relació dels factors de tria amb el sexe, 40

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

l’edat o la comunitat autònoma de pertinença dels entrevistats, però no s’oferien als lectors els quadres numèrics complets que corresponien a aquestes tres característiques dels enquestats. Quadre 1. Factors que influencien l’elecció d’una pel.lícula segons lloc de procedència i segons freqüència d’assistència al cinema (SGAE; 1998) % sobre el nombre d’entrevistats que anaren al cinema en els últims tres mesos (*) Factors d’influència

Segons el lloc de procedència del film

Segons la freqüència d’assistència al cinema

Total (**)

Films nordamericans

Films espanyols

Total (**)

Més de 3 cops al mes

De 5 a 12 cops l’any

Alguna vegada

El tema o l'argument

58,7

60,1

51,5

64,1

62,8

65,6

61,2

Que estigui doblada al castellà

36,3

37,5

29,5

43,7

43,0

42,9

49,2

Que me n'hagin parlat bé

35,9

35,8

38,6

35,5

34,7

36,3

34,5

Que els actors siguin coneguts o m'agradin

33,5

32,8

39,5

36,4

38,3

36,4

29,4

Que sigui un film famós o que se'n parli

28,2

29,2

26,0

27,3

24,8

28,0

32,8

Pels anuncis en diaris, televisió, etc

22,0

22,7

20,0

20,5

18,7

21,5

22,4

Bones crítiques a la premsa

19,9

19,4

23,7

21,3

20,5

22,3

19,5

Que la sala m'agradi

15,7

16,4

12,8

19,3

19,5

20,4

13,7

Que el director sigui conegut o m'agradi

14,1

12,1

27,0

15,9

18,4

15,5

9,6

Que el cinema sigui prop de casa

12,8

13,4

10,1

14,9

14,2

15,6

14,1

Que la sala sigui moderna o amb gran pantalla

12,6

13,5

8,2

9,6

10,2

9,6

7,7

Premis obtinguts per la pel·lícula

8,6

9,2

5,4

10,7

8,2

11,5

15,6

Per portar-hi els fills

7,8

9,1

0,9

5,9

3,8

6,3

11,3

La pel·lícula té versió original

4,5

2,2

18,2

6,6

7,5

6,3

4,7

Per acompanyar algú

2,7

2,3

2,1

1,9

2,7

Per tenir invitacions per al film

0,3

0,2

0,1

0,4

0,2

D'altres raons

2,3

2,1

2,6

1,7

2,3

1,2

2,2

No ho sap / No ho contesta

5,6

5,0

9,0

5,4

5,2

5,8

4,3

*L’enquesta admetia la tria de més d’un factor en les respostes. Per tant es tracta dels percentatges de cada factor sobre el total de

respostes de cadascun dels dos blocs. Consegüentment no ens trobem davant d’estructures percentuals que hagin de sumar el 100%. **Cadascun dels dos blocs d’aquest quadre té un nombre diferent de respostes entre els entrevistats. Per tant els percentatges del total dels dos blocs no coincideixen. Font : Informe SGAE sobre hábitos de consumo cultural, de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE).

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 2. Factors que influencien l’elecció d’una pel.lícula segons l’edat (SGAE; 1998) % sobre el nombre d’entrevistats que anaren al cinema en els últims tres mesos (*) Factors d’influència

Total (**)

De 14 a 19 anys

De 20 a 24 anys

De 25 a 34 anys

De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys

De 55 a 65 anys

Més de 65 anys

El tema o l'argument

64,1

65,7

63,9

65,4

59,0

65,1

62,5

69,3

Que estigui doblada al castellà

43,7

45,6

41,0

41,6

42,4

44,4

56,1

62,2

Que me n'hagin parlat bé

35,5

44,4

37,5

32,3

30,6

32,2

32,8

31,2

Que els actors siguin coneguts o m'agradin

36,4

37,1

37,7

35,9

35,3

33,6

36,3

42,3

Que sigui un film famós o que se'n parli

27,3

35,9

25,7

23,8

27,0

24,3

26,3

26,7

Pels anuncis en diaris, televisió, etc

20,5

26,1

21,3

18,7

20,1

15,8

16,0

16,2

Bones crítiques a la premsa

21,3

21,0

17,6

20,5

23,9

25,7

23,9

27,7

Que la sala m'agradi

19,3

18,9

20,6

20,3

17,3

17,4

16,6

23,6

Que el director sigui conegut o m'agradi

15,9

10,0

16,5

17,8

18,1

15,8

16,0

25,2

Que el cinema sigui prop de casa

14,9

16,9

13,2

14,1

15,1

17,8

10,8

20,4

Que la sala sigui moderna o amb gran pantalla

9,6

11,0

11,2

9,0

6,9

11,0

9,7

3,2

10,7

10,5

9,2

10,0

17,0

10,6

17,3

Per portar-hi els fills

5,9

1,4

1,7

5,8

16,9

8,4

2,6

5,1

La pel·lícula té versió original

6,6

6,0

6,2

8,5

5,4

4,5

6,4

5,4

Per acompanyar algú

2,1

3,0

2,9

1,3

1,2

1,5

2,5

4,4

Per tenir invitacions per al film

0,2

0,1

0,3

0,2

0,7

0,0

D'altres raons

1,7

2,3

1,7

1,6

0,5

3,3

2,3

0,0

No ho sap / No ho contesta

5,4

3,4

6,3

5,9

5,4

4,4

10,5

1,2

Premis obtinguts per la pel·lícula

*L’enquesta admetia la tria de més d’un factor en les respostes. Per tant es tracta dels percentatges de cada factor sobre el total de

respostes de cadascun dels dos blocs. Consegüentment no ens trobem davant d’estructures percentuals que hagin de sumar el 100%. **Els percentatges del total d’aquest quadre no coincideixen amb els percentatges dels dos blocs del quadre precedent, car cada bloc té un diferent nombre total de respostes. Font : Informe SGAE sobre hábitos de consumo cultural, de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE).

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

Quadre 3. Aspectes que es consideren, quan es va al cinema, a l’hora d’escollir una pel.lícula (EGEDA; 2009) % sobre el nombre d’entrevistats que anaren al cinema en els últims 5 anys (*) Factors d’influència

Mitjana de punts (sobre 10)

Tipus de film que més agrada

% sobre total de respostes

Tipus de film que més agrada

% sobre total de respostes

Tipus de pel.lícula / gènere

7,49

Acció

Basades en fets reals

Actors / actrius que hi intervenen

6,80

Comèdia

Animació / dibuixos

Persones amb qui es va a veure el film

6,65

Suspense / intriga

Bèl·liques / guerra

Recomanacions de coneguts

6,59

Romàntica / amor

Pel·lícules de l'Oest

Cartellera

6,24

Drama

Musicals

Trailers

5,74

Aventura

Cinema espanyol

Director

5,50

Històriques

Cinema clàssic

Publicitat / promoció

5,26

Terror

Cinema policíac

Nacionalitat de la pel.lícula

5,00

Ciència ficció

Tant se val

Bones crítiques a la premsa

4,58

*L’enquesta admetia la tria de més d’un factor en les respostes. Per tant es tracta dels percentatges de cada factor sobre el total de

respostes dels entrevistats. Consegüentment no ens trobem davant d’estructures percentuals que hagin de sumar el 100%. Font : La percepción del cine español por el público, de l’Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales (EGEDA).

La quarta i darrera d’aquestes recerques fetes per grans entitats és patrimoni del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i té l‘avantatge de ser efectuada amb una cadència quadriennal, de manera que, a banda de mesurar els paràmetres investigats, ens permet de confeccionar-ne les sèries temporals. Ens referim a Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España, que fou inaugurada amb el volum relatiu als anys 20022003 [28] i continuada [29], en la seva condició d’operació inclosa en el Pla Estadístic

[28] Aquell primer treball comptà amb la col.laboració de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), que en recollí trets i resultats en els llibres Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España: Análisis descriptivo i Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España: Resultados detallados. [29] Les posteriors enquestes, en unió amb la inicial, són a l’abast en el web del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, a http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/cultura/mc/ehc/portada.html, i part de les seves dades es recull periòdicament a l’Anuario de estadísticas culturales ministerial, publicació que arrela en el codi 49005 de l’IOE (Inventari d’Operacions Estadístiques) de l’INE (Instituto Nacional de Estadística). 43

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Nacional [30], en els treballs de 2006-2007, de 2010-2011 i de 2014-2015. El capítol dedicat al cinema examina el grau d’interès del públic per les pel.lícules, les causes que empenyen a desistir d’anar al cinema, la valoració de les cinematografies espanyola, europea i nord-americana i —tot connectant amb els interessos d’aquesta secció— els diferents aspectes de l’assistència a les sales de projecció fílmica, alhora que els factors d’escollida de films i les modalitats de gènere més atractívoles per als espectadors. Atès que la triadissa de films pertoca només a les persones que fan cap als locals d’exhibició cinematogràfica, resulta interessant la informació de l’enquesta, que, en la seva darrera publicació, ens assabenta que el 19,5% de les persones entrevistades (totes elles amb una edat de quinze anys com a mínim) no va mai a una sala d’exhibició fílmica o ho fa molt rarament. Si es limita l’arc temporal a un any, hom adverteix que una mica més de la meitat (el 54,0%, a tall d’exactitud) dels entrevistats anà al cinema en els darrers dotze mesos, un percentatge que varia en funció del gènere, de l’edat o de la dimensió demogràfica de la població de les persones enquestades (quadre 4) o de la comunitat autònoma on visquin (quadre 5). En aquesta darrera taula, excel.leix el fet que els percentatges de Catalunya [31], malgrat la seva tònica de decreixença al

[30] A l’actual Pla Estadístic Nacional 2013-2016 l’enquesta figura com a operació estadística 6600, que correspon al codi 41021 de l’IOE de l’INE. [31] En el nostre cas, l’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya només ha estat publicada dues vegades (per als anys 2001 i 2006). En el terreny del cinema, la publicació n’analitzava l’assistència, tot relacionant-la amb diversos elements (àmbits territorials, sexe, grups d’edat, estat civil, nivell d’estudis, relació amb l’activitat econòmica, ocupació, categoria socioeconòmica, laboral, ingressos nets mensuals) i segmentant els espectadors entre habituals i esporàdics. Les entrevistes no preguntaven per les motivacions a l’hora d’escollir una pel.lícula ni pels gèneres preferits. L’enquesta nasqué d’un acord entre el Departament de Cultura i l’IDESCAT i adquirí caràcter oficial en esdevenir una de les estadístiques consolidades que integraren el Pla Estadístic de Catalunya de 2001-2004. Anys després, en el pla 2006-2009, seguiria figurant, amb el codi 09 10, l’elaboració de l’enquesta de consum cultural, que continuà essent consignada (aquest cop amb el codi 10 10) en el pla 2011-2014 (prorrogat automàticament fins al 2016), tot i que aquesta presència no s’ha traduït en la publicació, en paper o digital, d’un informe que perllongui les informacions dels dos únics volums publicats. En el terreny de l’acostament al consum cultural val a consignar també l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2014, del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura, de la qual Sergi Mosteiro Molina elaborà el resum executiu. 44

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

Quadre 4. Persones que anaren al cinema en el darrer any: gènere, edat, municipi % sobre la població de cada col.lectiu Enquesta 2002-2003

Enquesta 2006-2007

Enquesta 2010-2011

Enquesta 2014-2015

55,6

52,1

49,1

54,0

Homes

58,1

54,3

50,5

54.4

Dones

53,1

50,1

47,7

53,6

De 15 a 19 anys

91,4

86,9

81,9

86,3

De 20 a 24 anys

89,8

84,2

81,0

83,1

De 25 a 34 anys

79,5

71,1

69,0

69,6

De 35 a 44 anys

66,9

62,9

58,7

65,8

De 45 a 54 anys

50,8

51,1

48,4

56,8

De 55 a 64 anys

29,1

33,2

31,3

42,0

De 65 a 74 anys

16,0

15,8

18,2

30,5

Més de 74 anys

11,8

5,9

7,3

9,6

Capitals de província

46,3

58,6

56,0

60,5

Més de 100.000 habitants

50,5

55,8

51,0

57,0

De 50.001 a 100.000 habitants

60,2

54,3

49,4

56,7

De 10.001 a 50.000 habitants

61,4

50,5

48,6

54,0

Fins a 10.000 habitants

59,8

41,8

38,6

40,5

Total Gènere

Edat

Població del municipi

Font : Encuesta de hábitos y prácticas culturales, del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 5. Persones que anaren al cinema en el darrer any per Comunitat Autònoma Comunitat Autònoma

% sobre la població de cada col.lectiu Enquesta 2002-2003

Enquesta 2006-2007

Enquesta 2010-2011

Enquesta 2014-2015

Andalusia

52,3

49,1

47,2

50,4

Aragó

60,6

48,4

43,8

51,2

Astúries

44,3

42,2

35,5

48,1

Balears

56,6

53,5

57,6

Canàries

55,3

48,9

50,4

48,4

Cantàbria

55,2

49,9

44,4

49,9

Castella i Lleó

52,0

46,8

40,5

49,8

Castella-La Manxa

49,2

47,1

37,9

44,9

Catalunya

63,6

56,9

57,5

57,3

Extremadura

40,8

42,2

36,8

43,4

Galícia

49,6

39,7

36,5

40,5

Madrid

62,0

65,2

59,4

70,1

Múrcia

48,4

48,8

46,3

51,7

Navarra

57,9

55,8

48,6

64,2

País Basc

65,0

49,4

45,7

59,5

País Valencià

51,1

54,5

50,9

52,1

Rioja

61,7

58,3

53,1

51,1

42,4

46,4

48,0

52,1

49,1

54,0

Ceuta i Melilla Total

55,6

Font : Encuesta de hábitos y prácticas culturales, del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

llarg dels anys, superen sempre i ben a la clara les corresponents dades espanyoles. Pel que fa als imants d’atracció cap a les butaques de les sales exhibidores, el tema de la pel.lícula continua encimbellat a l’escala de preferències del públic (quadre 6), mentre que comèdia, acció, ciència-ficció i aventures són els gèneres més sovintejats (quadre 7) a la darrera anada al cinema dels entrevistats [32].

[32] Val a matisar que la darrera pel.lícula contemplada per la persona enquestada no ha de coincidir necessàriament amb les seves preferències de gènere. 46

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

Quadre 6. Motius d’escolliment d’una pel.lícula % sobre el nombre d’entrevistats que anaren al cinema Enquesta 2002-2003 (*) Motius d’escolliment

Enquestes posteriors a 2002-2003

20022003 (**)

Motius d’escolliment

Total

Homes

Dones

20062007

20102011

20142015

20062007

20102011

20142015

20062007

20102011

20142015

Els actors

24,6

Els actors

14,9

13,9

12,8

14,7

13,5

12,6

15,0

14,3

13,0

El director

10,6

El director

4,2

4,7

3,6

4,2

5,7

3,9

4,1

3,8

3,3

El tema o argument

53,0

El tema

34,9

31,0

29,6

35,5

31,7

29,9

34,3

30,4

29,4

Els anuncis als mitjans

6,7

La publicitat

12,4

12,0

15,3

12,1

11,5

15,6

12,7

12,6

15,1

Pel·lícula espanyola

3,8

Opinions d'amics i familiars

16,3

8,4

8,2

16,6

7,8

7,5

16,1

8,9

8,8

Pel·lícula americana

4,9

Opinió dels fills

8,6

17,5

18,6

7,8

17,2

18,2

9,4

17,6

18,9

Les crítiques

8,7

12,5

11,9

9,1

12,6

12,3

8,4

12,4

11,5

100,0

S'ha parlat bé de la pel·lícula

24,1

Bones crítiques

8,8 Total

Pel·lícula famosa

11,4

Comentaris positius a ràdio i tv

3,5

Pels infants

3,8

D'altres raons

2,8

*L’enquesta del 2002-2003 computava les persones que havien anat al cinema durant el trimestre precedent. Les enquestes posteriors ho

feren amb aquells entrevistats que hi anaren en el transcurs de l’any anterior. **L’enquesta admetia la tria de més d’un factor en les respostes. Per tant es tracta dels percentatges de cada factor sobre el total de respostes dels entrevistats. Consegüentment no ens trobem davant d’estructures percentuals que hagin de sumar el 100%. Font : Encuesta de hábitos y prácticas culturales, del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 7. Tipus de pel.lícula triada a l’última anada al cinema % sobre el nombre d’entrevistats segons el tipus de pel.lícula que veieren la darrera vegada que anaren al cinema Total Tipus de pel.lícula triada

Homes

Dones

20062007

20102011

20142015

20062007

20102011

20142015

20062007

20102011

20142015

Dibuixos animats

4,8

7,0

3,7

4,1

6,6

3,2

Infantil

6,8

8,9

9,2

6,1

7,8

8,6

5,5

7,4

4,1

7,6

10,0

Ciència-ficció

6,6

12,6

11,7

7,8

14,0

9,9

14,0

5,4

11,2

Comèdia

17,5

29,7

15,1

9,5

15,6

25,4

20,1

19,5

33,9

Drama

13,8

9,9

8,5

10,6

8,2

6,6

17,2

11,6

10,3

Acció

16,2

17,8

Aventures

14,1

11,7

19,6

20,5

22,6

24,6

11,7

13,0

14,7

6,5

15,9

11,7

7,4

12,2

11,7

Suspense

9,5

5,7

5,6

3,2

9,6

6,1

3,0

9,3

5,1

Clàssic, antic

3,3

1,4

0,6

0,5

1,3

0,6

0,5

1,5

0,7

0,5

Terror

4,2

3,4

2,7

3,8

3,3

2,6

4,6

3,5

2,7

D’altres

5,1

5,0

4,7

5,2

3,5

4,1

4,9

6,3

5,4

TOTAL

100,0

Font : Encuesta de hábitos y prácticas culturales, del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

A l’hora d’examinar la intensitat dels factors de selecció de pel.lícules a d’altres terres europees ve de primera l’informe A profile of current and future audiovisual audience, elaborat per encàrrec de la Comissió Europea. Aquest extens treball abastà deu països (Alemanya, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, Lituània, Polònia, Regne Unit i Romania) i investigà el parer del públic tocant a les pel. lícules, la incidència del màrqueting en el consum fílmic, els trets de l’audiència cinematogràfica i el nivell de rellevància de les diferents opcions. Dins de les nombroses preguntes que integraren el qüestionari de l’enquesta, un petit manoll d’interpel.lacions es dedicà als factors de selecció de film. En una primera fase, la interrogació tingué un caràcter general, puix que es demanaren les motivacions de selecció amb independència del sistema de contemplació del film triat. Aquest acostament tornà a assenyalar el tema i l’argument, seguits per les personalitats de l’equip artístic, com a banderers de l’escamot de causes d’escolliment.

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

Una segona etapa, amb un caire més específic, explorà les raons de tria a tres plataformes concretes de visionat de pel.lícules (cinema, televisió i vídeo a la carta). Dins del domini dels films a les sales comercials d’exhibició, l’enquesta plantejà setze criteris de selecció i proposà quatre alternatives de contestació en funció de la intensitat que cada opció tingués en els individus entrevistats (molt important, força important; no gaire important; gens important), tot permetent resposta a tots i cadascun dels criteris sotmesos a l’opinió de la persona enquestada. Els resultats que recullen l’agregació dels dos estrats de superior importància i el seu pes específic sobre el total de subjectes entrevistats (quadre 8) i la significació del nivell de màxima importància (quadre 9) revelen que la transmissió boca-orella entre familiars i amics, la decisió conjunta d’anar al cinema en grup i la publicitat a la televisió o a les pantalles de les sales exhibidores constitueixen els incentius que més ressurten. D’altra banda, l’enquesta s’interessà per saber quins serien els gèneres que el públic voldria continuar veient en els cinemes en el cas que les pel.lícules fossin abastables amb facilitat a les televisions o mitjançant el vídeo a la carta. Comèdia i acció / blockbusters lideraren una llista que fou continuada per ciència ficció, terror, aventures, fantasia, thriller i animació, mentre que els gèneres amb inferior esment a les respostes foren drama, films romàntics, pel.lícules històriques i documentals.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 8. % de respostes que creuen que el factor és molt important o força important (sobre el total d’entrevistats) TOTAL

10 països

Alem

Dina

Espa

Fran

Itàl

Regn

Croà

Litu

Polò

Roma

Boca-orella dels amics i de la família

Decisió conjunta d’anar al cinema en grup

Publicitat televisiva

Publicitat en els cinemes (trailers)

Fragments de films i entrevistes abastables online

Recomanacions d’amics mitjançant xarxes socials

Puntuacions i comentaris online

Ressenyes o articles a diaris i a revistes

Ressenyes o articles online (webs, blogs, ...)

Ressenyes o informacions a programes de cinema a tv

Publicitat exterior (cartellera, flancs dels autobusos, … )

Publicitat impresa en els mitjans (cartells, anuncis, … )

Entrevistes televisives a plató de directors o d’actors

Campanyes a xarxes socials prèvies a l’estrena

Selecció de la pel.lícula a festivals

Publicitat a les xarxes socials (Facebook, banners, … )

Factors d’atracció cap a les pel.lícules que es trien

Font : A profile of current and future audiovisual audience, de la Comissió Europea.

FACTORS DE TRIATGE DE LES PEL.LÍCULES

Quadre 9. % de respostes que creuen que el factor és molt important (sobre el total d’entrevistats) TOTAL

10 països

Alem

Dina

Espa

Fran

Itàl

Regn

Croà

Litu

Polò

Roma

Boca-orella dels amics i de la família

Decisió conjunta d’anar al cinema en grup

Publicitat televisiva

Publicitat en els cinemes (trailers)

Fragments de films i entrevistes abastables online

Recomanacions d’amics mitjançant xarxes socials

Puntuacions i comentaris online

Ressenyes o articles a diaris i a revistes

Ressenyes o articles online (webs, blogs, ...)

Ressenyes o informacions a programes de cinema a tv

Factors d’atracció cap a les pel.lícules que es trien

Publicitat exterior (cartellera, flancs dels autobusos, … )

Publicitat impresa en els mitjans (cartells, anuncis, … )

Entrevistes televisives a plató de directors o d’actors

Campanyes a xarxes socials prèvies a l’estrena

Selecció de la pel.lícula a festivals

Publicitat a les xarxes socials (Facebook, banners, … )

Font : A profile of current and future audiovisual audience, de la Comissió Europea.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Criteris i fonts estadístiques

l present treball ha estat concebut com a complement —i, ensems, com a una ampliació— dels precedents llibres Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011) i Cinema català a Europa. Consegüentment, aquesta voluntat de continuïtat i d’integració harmònica de l’obra en una línia prèvia de treball estrictament definida comporta que el triatge d’aquesta opció condicioni totalment tant els criteris de selecció que caldrà aplicar com el marc temporal en què serà efectuat (tot eixamplant-lo a mesura que transcorren els anys durant la confecció de la sèrie de llibres) l’escolliment de les pel.lícules investigades en el present volum, puix que han de coincidir amb les línies mestres adoptades a l’obra anterior. Així doncs, els paràgrafs que tot seguit apareixen en aquesta secció reprodueixen fil per randa (amb les necessàries actualitzacions quan cal) els mots consignats en el capítol equivalent dels llibres predecessors. Tot engruixint amb un parell d’exercicis l’arc temporal que abastaven les dues obres anteriors, aquest treball contempla la producció cinematogràfica del quartet de triennis que inicia l’any 2002 i que clou l’exercici del 2013. El còmput de les xifres apilonades per les pel.lícules en el seu periple pels locals de projecció fílmica no s’ha realitzat pas d’acord amb els resultats dels llargmetratges en el conjunt dels dotze mesos de cada exercici —tal com són habitualment subministrades les estadístiques cinematogràfiques pels diferents organismes que en tenen cura arreu del món— sinó que s’ha efectuat a través dels càlculs de les magnituds 52

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

aconseguides per la collita de produccions cinematogràfiques de cada any del període objecte de recerca. Per tant, les xifres obtingudes procedeixen de l’agregació dels volums d’espectadors —i, quan escau, de les recaptacions tresorejades— que totes i cadascuna de les cintes de cada any específic han aconseguit des del dia de la seva estrena fins a l’hora de compondre els corresponents quadres numèrics que acompanyen aquest text [33]. El següent pas consisteix a determinar el moment en què un llargmetratge s’ha d’incloure en el còmput d’un exercici: quan inicia el rodatge, quan la filmació de l’obra conclou, quan obté còpia estàndard, quan s’estrena… Atès que aquest treball examina títols enllestits (hagin estat o no objecte d’estrena en sales d’exhibició), el nostre concepte de collita cinematogràfica es refereix al conjunt de films de

[33] Els càlculs dels resultats obtinguts en els cinemes del Vell Continent per les filmografies dels diferents països de la Unió Europea han estat efectuats a la primera desena d’agost de l’any 2015. Esdevé balder afegir que tant les xifres d’afluència d’espectadors com els diners ingressats a taquilla són perpètuament susceptibles de mutació en funció de les futures projeccions que es facin en els cinemes dels títols dels catàlegs aplegats en aquest treball o de les modificacions de dades efectuades en els fitxers de l’ICAA o de l’ICEC (o dels organismes pertinents de cada país), ara per correcció d’errades, adés per retrocessió de còmputs d’espectadors i d’ingressos quan, havent estat demanada la justificació de quanties declarades, la corresponent documentació aportada s’hagi judicat insuficient o bé insatisfactòria. Pel que fa a les projeccions quotidianes a les sales d’exhibició, ben probablement —però no pas de manera necessària— aquestes futures variacions de les magnituds dels títols exhibits tindran superior significació a mesura que es vagi avançant vers anys més acostats a l’actualitat. Comptat i debatut, aquestes variacions provoquen que les xifres de les collites anuals que es recullen en aquesta obra hagin experimentat canvis en relació a les dades que n’oferiren els llibres predecessors. 53

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

llargmetratge que hagin estat qualificats [34] a cada exercici. En aquest sentit, la font que resulta més avinent per als nostres interessos, a l’hora de cercar els títols, d’inventariar-los i d’escometre la recollida de les seves diverses característiques, és l’anuari Cine español, que cada dotze mesos publica el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, aplegant-hi les fitxes de totes les pel.lícules de cada exercici, informació que també és a l’abast a la pàgina web [35] de l’ICAA, opció que resulta insubstituïble des que, després de la seva darrera publicació en paper l’any

[34] Segons que disposa l’article 8.1 de la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema: “Abans de procedir a la comercialització, difusió o publicitat d’una pel.lícula cinematogràfica o obra audiovisual per qualsevol mitjà o en qualsevol suport en el territori espanyol, aquesta s’ha de qualificar per grups d’edats del públic al qual està destinada, mitjançant una resolució del director de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales amb l’informe previ de la Comissió de Qualificació o pels òrgans competents de les comunitats autònomes que tinguin competències per a la qualificació de les pel.lícules i els materials audiovisuals. S’exceptuen les obres audiovisuals que, d’acord amb la seva normativa específica, siguin objecte d’autoregulació”. Posteriorment, el capítol II (articles 5 a 7) del Reial Decret 2062/2008, de 12 de desembre, que desenvolupà aquella Llei, regula amb més detall la qualificació d’obres cinematogràfiques i audiovisuals. Temps més tard, l’Ordre CUL/314/2010, de 16 de febrer, modificà els grups d’edat per a la qualificació de les pel.lícules cinematogràfiques i d’altres obres audiovisuals i fou acompanyada d’una Resolució de l’ICAA d’aquell mateix dia que en regulava els criteris i n’establia els pictogrames. Més tard, mitjançant Resolució de 16 de novembre de 2011 d’aquest organisme autònom públic de l’Administració General de l’Estat espanyol i que està adscrit a la Secretaria d’Estat de Cultura, foren aprovats criteris i pictograma en relació a la categoria de títols especialment recomanats per al foment de la igualtat de gènere. Ja amb posterioritat al període que aquests fulls examinen, els retocs més recents a la normativa corresponen al Reial Decret-llei 6/2015, de 14 de maig, que introduí algunes modificacions a la Llei de cinema, i sobretot al Reial Decret 1084/2015, de 4 de desembre, que desenvolupa la Llei del Cinema, tot derogant un bon grapat d’articles de l’esmentat Reial Decret 2062/2008, i que regula la qualificació de pel.lícules a la secció primera del capítol segon; concretament en els articles 6, 7 i 8. Pel que fa a Catalunya, 1a secció segona (articles 12 i 13) de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema disposa la qualificació de les obres cinematogràfiques i audiovisuals i la publicitat d’aquesta qualificació. Segons que estipula l’article 12.1: “Les obres cinematogràfiques i audiovisuals, per a poder ésser exhibides, comercialitzades, difoses o promocionades a Catalunya, per qualsevol mitjà i en qualsevol suport, han d’haver estat qualificades per l’Institut Català de les Empreses Culturals per grups d’edat del públic a què van destinades. Les qualificacions que altres organismes estatals o autonòmics competents atorguin a obres cinematogràfiques o audiovisuals explotades per empreses que no tinguin el domicili social a Catalunya tenen validesa a tot el territori de Catalunya”. [35] El catàleg del cinema espanyol, amb les fitxes dels llargmetratges qualificats cada exercici, està localitzat a http://www.mecd.gob.es/bbddpeliculas/cargarFiltroCatCineEspanyol.do?layout=cat CineEspanyol2014&cache=init&language=es. A https://www.mecd.gob.es/bbddpeliculas/ cargarFiltro.do?layout=bbddpeliculas&cache=init&language=es també es pot accedir a les fitxes de les pel.lícules espanyoles. A l’hora de redactar aquestes línies n’hi ha 8.139 a l’abast. 54

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

2008, el volum ja només és accessible en format digital. Tocant a aquesta font informativa —per sintonia amb els llibres antecessors, però sobretot per tal de bandejar de soca-rel el risc que la realització d’un tast parcial de pel.lícules inoculés biaixos en les anàlisis i adulteracions en les conclusions, que podrien malbaratarse en funció del grup de títols seleccionats, per ampli i variat que fos— enfront la mostra s’ha optat per l’univers. Tot bandejant l’opció d’escolliment d’un pomell prou significatiu de llargmetratges a partir del qual albirar els trets que defineixen la nostra producció fílmica, s’ha judicat més escaient (fins allà ens on ho facultin les dades a l’abast) d’examinar, sense cap excepció, la producció cinematogràfica completa del període. Havent realitzat aquesta tasca i atès l’objectiu que persegueix aquest llibre, definirem com a producció cinematogràfica catalana el catàleg de pel.lícules realitzades amb la participació total o parcial de productores assetiades a Catalunya. Per tant, de l’estol de títols que configura la producció cinematogràfica d’Espanya hem destriat les pel.lícules en què, com a mínim, intervé una productora amb seu social en el Principat, obtenint així el cens íntegre de la producció catalana de l’interval temporal escollit, que ha estat constituït pels dotze anys que van des de l’inici del 2002 fins al finiment de l’exercici 2013. Tot seguit aquestes dades han estat contrastades amb els fitxers de treball de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) [36]

[36] Han estat detectades algunes petites discrepàncies amb les llistes de pel.lícules catalanes de l’ICAA i de l’ICEC. Les diferències han estat resoltes a criteri de l’autor d’aquest treball. Atesa la seva minsa significació, no alteren gens ni les dimensions de les xifres globals ni les conclusions extretes del seu examen. En alguns pocs casos, aquests organismes han computat com a llargmetratge de nova fornada tant pel.lícules prèviament qualificades que tornen a presentar-se amb un muntatge diferent com versions definitives (o amb una altra durada) d’un film ja qualificat. L’autor, en no coincidir amb aquest criteri purament administratiu, no les ha incloses a les seves estadístiques. 55

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

L’escorcoll dels anuaris Cine español per al període 2002-2013 ens ha abocat (quadre 10) un total de 2.008 films fabricats en aquest parell de sexennis, dels quals 736 corresponen a la producció cinematogràfica catalana [37]. Havent triat i garbellat les pel. lícules objecte de la investigació, ha calgut aleshores subministrar a cadascuna d’elles les corresponents dimensions numèriques de diversos aspectes de cada títol. Tant el Boletín Informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores, de l’ICAA, com la pàgina web d’aquest Institut han esdevingut summament útils a l’hora de recol.lectar les informacions sobre el grau de participació de cada empresa en la producció de les cintes, el percentatge —quan escau— de coproducció estrangera i els espectadors i les recaptacions que cada llargmetratge (amb participació catalana total o parcial o bé sense la nostra intervenció) ha aconseguit a tot Espanya des del dia de la seva estrena. A diversos paratges d’Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011) i de Cinema català a Europa tinguérem particular interès a insistir en el fet que les [37] Puix que no es recull a cap anuari Cine español (per bé que es consigna, amb aquesta nacionalitat i datant-lo en el 2005, a la pàgina web de l’ICAA), no s’ha computat el llargmetratge Opopomoz. Els pastorets, una coproducció amb Itàlia de la qual el país transalpí posseeix el 90% i el 10% que resta pertany a una productora catalana. Tampoc no ha estat comptabilitzada la pel.lícula Joves normals que mai no fou recollida com a llargmetratge espanyol ni en el catàleg ni en el web de l’ICAA. Sorprenentment aquest títol hi figura com a film estranger, classificació errònia per a un documental nat de la coproducció entre una empresa catalana i Televisió de Catalunya sense intervenció de cap companyia estrangera. Més xocant resulta l’absència en el catàleg de l’ICAA de l’any 2011 i en la base de dades de pel.lícules qualificades continguda en el seu web de tres llargmetratges d’aquell exercici que han estat inventariats per l’ICEC. Es tracta de: La barbacoa; Puzzled love; i Retorn al país de les ànimes. Curiosament, en el web de l’ICAA, tots els membres d’aquest tercet fílmic es poden localitzar a https://icaa.mecd.es/Datos_ tecnicos_Peliculas.aspx, dins de la secció que l’Instituto dedica a consulta de dades tècniques de pel. lícules. En el bloc de les pel.lícules espanyoles hom adverteix l’absència de Buscando a Emma, producció del 2007 que no apareix a l’anuari Cine español i que en el web de l’ICAA figura com a llargmetratge forà. Finalment, en relació a Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011), cal advertir que, tant a Cinema català a Europa com en el present treball, ha estat eliminat de l’inventari de títols del 2010 el documental català La sombra de Evita, en descobrir que la pel.lícula torna a aparèixer en el 2011 —aquesta vegada amb dades de públic i de recaptació— amb el títol La sombra de Evita. Volveré y seré millones. La seva absència es compensa en el còmput global (de manera que la xifra acumulada de títols de la dècada 2002-2011 no varia en relació al primer llibre) amb la incorporació a l’exercici 2011 d’un altre documental català, Pepe & Rubianes, que havia acompanyat el tercet que acabem de consignar unes línies més amunt i que de sobte aparegué incorporat al catàleg digital de l’ICAA, on es pot localitzar mitjançant l’opció “Búsqueda”, però no pas a través de les altres alternatives de cerca (índex alfabètic de pel.lícules; coproduccions; directors; productores). 56

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

Quadre 10. Nombre de pel.lícules produïdes cada any Nombre de pel.lícules Catalunya

Espanya

Estructures percentuals % Catalunya / Espanya

Catalunya

Espanya

Any

Prod

Copr

Total

Prod

Copr

Total

Prod

Copr

Total

Prod

Copr

Prod

Copr

2002

137

23,75

14,04

19,71

70,37

29,63

58,39

41,61

2003

110

35,29

14,29

27,27

80,00

20,00

61,82

38,18

2004

133

31,52

26,83

30,08

72,50

27,50

69,17

30,83

2005

141

30,68

24,53

28,37

67,50

32,50

62,41

37,59

2006

109

150

46,79

51,22

48,00

70,83

29,17

72,67

27,33

2007

115

172

42,61

50,88

45,35

62,82

37,18

66,86

33,14

2008

123

172

35,77

51,02

40,12

63,77

36,23

71,51

28,49

2009

133

184

43,61

29,41

39,67

79,45

20,55

72,28

27,72

2010

149

197

48,32

45,83

47,72

76,60

23,40

75,63

24,37

2011

151

199

36,42

39,58

37,19

74,32

25,68

75,88

24,12

2012

124

179

32,26

40,00

34,64

64,52

35,48

69,27

30,73

2013

176

234

32,95

32,76

32,91

75,32

24,68

75,21

24,79

Total

526

210

736

1.408

600

2.008

37,36

35,00

36,65

71,47

28,53

70,12

29,88

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, de l’ICAA, i del seu web.

anàlisis que, en extensa part del volum, es realitzaven respecte als capteniments dels llargmetratges en l’exclusiu àmbit del mercat de sales d’exhibició cinematogràfica —ara a tot Espanya, adés a Catalunya— estaven desterrant d’altres brolladors nutricis que contribuïen a l’engreix dels resultats d’explotació dels films estudiats [38]. Per tal d’anar assolint el ple acostament a la qüestió, el present treball eixampla la mirada i addiciona a les diferents xifres del mercat interior les corresponents dades provinents de les sales exhibidores d’Europa (tal com ja ho féu el segon dels volums que tot just s’acaben de consignar). D’altra banda i als efectes d’aquest llibre, l’eixamplada del mapa des de l’interior de les pròpies [38] No podem deixar de subratllar que (a diferència del paper absolut —puix que era l’únic canal de difusió de les obres— que el resultat de l’exhibició de les pel.lícules en els cinemes ostentà durant una llonga corrua d’anys) l’aparició i la progressiva consolidació d’altres modalitats de contemplació de produccions cinematogràfiques han alterat força sensiblement la situació. Per bé que les sales de projecció són encara el primer aparador dels films i el nivell de demanda que hi aconsegueixen incideix notablement en la desafecció que acaren o en l’interès que susciten els títols en la seva posterior difusió per altres mitjans, només ens assabenten d’una part de la facturació que genera la seva vida comercial. Per tant, sense disposar també de dades referents a les diverses finestres retribuïdes d’explotació (televisió de pagament, vídeo a la carta, DVD, festivals, portals d’Internet, canals televisius en obert, …), esdevé riscós emetre judicis categòrics sobre el succés o l’esfondrada d’un llargmetratge. 57

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

fronteres fins a l’extensió de la Unió Europea permet de situar-nos, tal com diem en els paràgrafs inicials del llibre, en un territori comú, del qual estudiarem els resultats que hi han obtingut els seus diversos països integrants. Pel que fa a les diferents finestres d’explotació dels llargmetratges cinematogràfics de Catalunya i de tot Espanya, és ben cert que a la segona meitat del període que abasta aquest estudi foren arbitrats els mecanismes de còmput [39] exigits pel desplegament de la Llei del cinema (afegint-hi les entrades despatxades en els festivals o certàmens cinematogràfics espanyols, les vendes o arrendaments de la pel.lícula en suport físic i els accessos al film mitjançant Internet o sistemes basats en la demanda de l’espectador), però el fet que, ara com ara, aquestes incorporacions són encara lentes i distants de trobar-se en

[39] Aquests mecanismes s’instrumentaren de cara al càlcul dels ajuts per a l’amortització dels llargmetratges. Concretament a l’article 57.2 de l’Ordre 2834/2009, de 19 d’octubre, que dictà les normes d’aplicació del Reial Decret 2062/2008, de 12 de desembre, que desenvolupà la Llei 55/2007, de 28 de desembre, del cinema. Aquest apartat estableix que, a banda del públic que congreguin les sales de cinema, també es computaran com a espectadors: cadascun dels accessos remunerats al visionat d’una pel.lícula mitjançant una pàgina d’Internet o d’altres sistemes d’accés a pel.lícules fonamentats en la demanda de l’espectador, cadascuna de les operacions de venda i dels arrendaments retribuïts a preu de mercat d’un suport físic que contingui la pel.lícula, així com els accessos individuals mitjançant pagament a les projeccions cinematogràfiques que es desenvolupin en el marc de festivals i de certàmens celebrats a Espanya. Arran de la modificació del Reial Decret 2062/2008 que efectuà el Reial Decret 490/2010, de 23 d’abril, en el sisè apartat del seu únic article es consagrà, en un rang normatiu superior, el còmput d’espectadors que veuen les pel.lícules a través de mitjans de projecció diferents de les sales d’exhibició. Per tal d’efectuar aquesta comptabilització addicional, aparegué l’Ordre 1772/2011, de 21 de juny, que (modificada després per dues Resolucions de l’ICAA, de 27 d’octubre de 2011 i de 16 de setembre de 2014) establí els procediments per al còmput d’espectadors de les pel.lícules cinematogràfiques (sales d’exhibició fílmica; festivals i certàmens celebrats a Espanya; accessos a una pel.lícula a través d’Internet o d’altres sistemes basats en la demanda de l’espectador; venda minorista d’obres cinematogràfiques en suport físic), així com de les obligacions, requisits i funcionalitats tècniques dels programes informàtics als efectes del control d’assistència i rendiment de les obres cinematogràfiques a les sales d’exhibició. De cara al futur, el marc d’ajuts que s’acaba de comentar experimentarà un profundíssim canvi de criteris que ja ha començat a activar-se amb la publicació del Reial Decret 1084/2015, de 4 de desembre, que desenvolupa la Llei del Cinema i que en el seu capítol 3 (articles 20 a 28) regula els trets bàsics de les mesures de foment a la cinematografia. Pocs dies després, l’Ordre ECD/2796/2015, de 18 de desembre, ha deixat establertes les bases reguladores dels ajuts previstos. 58

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

ple funcionament [40] ens esperona decididament —tot intentant reconstruir les dades del passat i afegint-hi d’altres finestres que no es troben contemplades per l’actual sistema de còmput— a escometre futures recerques que permetin la incorporació íntegra dels resultats obtinguts pels films a les seves diverses modalitats d’explotació. Tal com férem en els llibres precedents, no volem deixar de subratllar, també en aquesta avinentesa, que en tractar-se de productes d’una indústria cultural, l’avaluació quantitativa de l’impacte d’un títol ha de ser complementada amb l’estimació de diversos elements qualitatius (ressò crític, circuit seguit a festivals, guardons obtinguts, …). La tremenda —i sospitem que ben segur insalvable— dificultat d’esquivar els elements subjectius i d’assolir un model d’objectiva

[40] La disposició transitòria segona de l’Ordre 2834/2009, consignada a la nota precedent, estipulà que el càlcul d’espectadors s’efectuaria només amb les xifres que adollessin les sales d’exhibició fins que fossin establerts els procediments adients per a l’acreditació i per a la certificació de les xifres procurades per les altres vies de contemplació de pel.lícules admeses per la nova normativa. Arran de l’Ordre 1772/2011 i segons la seva disposició transitòria segona, els certificats d’espectadors procedents de les noves vies que s’incorporaren al càlcul seran computats des del moment de l’homologació a l’ICAA de les entitats responsables d’elaborar-los. De moment (i val a esperar que en el futur s’allargassi sensiblement la relació), a la Resolució de 29 de juny del 2015 de la Direcció General de l’ICAA, que convocà ajuts a l’amortització de llargmetratges, només constaven homologades, en el seu annex A-III, nou empreses (Benecé Produccions, S.L.; Cableuropa, S.A.U.; Cineclick, S.L.; Comunidad Filmin, S.L.; Conecta 5 Telecinco, S.A.U.; Coordina Planet, S.L. [Nubeox]; EGEDA [Filmotech]; Telefónica de España, S.A.U; i Wuaki TV, S.L.U.) prestadores de serveis audiovisuals a Internet i a d’altres xarxes electròniques de comunicació mitjançant sistemes basats en la demanda de l’espectador i sis festivals o certàmens celebrats a Espanya i dedicats a la projecció de llargmetratges (Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià; Festival de Màlaga - Cinema Espanyol; L’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona; Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya; Setmana Internacional de Cinema de Valladolid [SEMINCI] i Festival de Cinema Europeu de Sevilla). Pel que fa a les empreses dedicades a la venda o al lloguer minorista a preu de mercat de suports físics de pel.lícules, la disposició només consignava una firma homologada (GFK. Retail and Technology España, S.A.). Les notícies pel que fa a aquest darrer bloc, a hores d’ara, confirmen els pronòstics que, en tractar-se d’empreses de comerç a la menuda, els petits establiments no tenen cap mena d’interès a sol.licitar de l’ICAA l’homologació dels seus procediments de còmput als efectes de la inclusió total o parcial de cadascuna de las vendes o lloguers d’una pel.lícula en el seu còmput global d’espectadors. Per tal de disposar d’informació de darrera hora, a la seva pàgina web, l’ICAA ofereix la llista actualitzada de les diferents entitats homologades per a la comptabilització de públic; concretament la relació d’aquestes opcions pot ser localitzada a http://www.mecd.gob.es/ cultura-mecd/areas-cultura/cine/industria-cine/empresas-homologadas.html. 59

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

quantificació dels aspectes qualitatius ens ha menat a marginar aquest important element d’apreuament [41] de la repercussió d’una pel.lícula a la societat. Així doncs, el present estudi s’ha concentrat en el tractament massiu de les sèries estadístiques sense considerar el valor cultural que posseeix cadascun dels títols que les integren. Després d’establir el període que esdevindrà objecte d’investigació i els criteris que regiran la construcció de la base de dades del cinema espanyol, resta pendent l’escolliment dels països del veïnatge europeu que analitzarem en aquest treball i de la font que n’adollarà les dades relatives a l’impacte de la seva producció fílmica a les sales exhibidores. Atès que el Vell Continent és el marc geogràfic que pretén de cobrir aquest llibre, el conjunt de països que integra el Consell d’Europa [42] seria l’àmbit més escaient a la nostra volença, però amb tota evidència el nombre de països europeus que finalment ens forneixin dades dependrà fèrriament de l’abast espacial que ens procuri la font seleccionada. A banda que hi figuri el seu nom, en els quadres estadístics els diversos països seran identificats —i ordenats alfabèticament per aquesta variable— mitjançant el seu corresponent codi ISO 3166-1, establert per la International Organization for Standardization.

[41] Una valoració de complicadíssima traducció a termes objectius. La dificultat rauria en el disseny del mecanisme de quantificació de l’índex de qualitat de cada títol, que podria elaborar-se mitjançant un sistema de punts que en alguns casos (festivals —i seccions— en què es participa, premis rebuts…) obeiria a una objectivació acceptable —per bé que complexa, atès l’ingent cens de certàmens i de guardons cinematogràfics existents arreu del món— i en d’altres (índex d’apreuament entre els especialistes dels diversos mitjans de comunicació) afrontaria el risc d’una enorme subjectivitat, tant en funció dels crítics triats com de la puntuació que l’investigador adjudiqués a cada títol sota la inspiració de l’opinió dels experts. També es podria fer cap a les puntuacions de les pel.lícules que elaboren diferents llocs web —tals com les pàgines de Metacritic (http://www.metacritic.com/movie), Rotten Tomatoes (https:// www.rottentomatoes.com), FilmAffinity (http://www.filmaffinity.com) o IMDb (Internet Movie Database) (http://www.imdb.com), per bé que els diferents sistemes de puntuació aboquen resultats dispars segons el mètode d’agregació utilitzat o el segment de votants a qui s’adreça. [42] Aquesta organització internacional, creada el 5 de maig del 1949 mitjançant el Tractat de Londres, té com a missió promoure la democràcia i protegir els drets de l’home i l’estat de dret a Europa. En formen part 47 països europeus, dels quals 28 són els que constitueixen la Unió Europea. 60

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

Entre 1997 i 1999 aquesta entitat [43] procedí a segmentar el codi en tres blocs segons que es tracti de països vigents, de subdivisions territorials o de països que han canviat de nom o que ja no existeixen. En aquesta parcel.lació, el grup que millor s’ajusta als nostres interessos és el primer i, del tercet de subdivisions que aquesta secció ens ofereix al seu torn, ens resulta avinent la família més utilitzada, integrada pels codis de dues lletres ISO 3166-1 alpha-2. En relació a l’aconseguiment de les dades del públic europeu que ha contemplat pel. lícules amb participació catalana total o parcial —i també llargmetratges espanyols i films d’altres països del veïnat del Vell Continent— la nostra tria s’ha decantat [44] per

[43] Amb seu a Ginebra i creat el 23 de febrer de 1947, aquest organisme de normalització es dedica a promoure el desenvolupament de normes internacionals de fabricació, comerç i comunicació de la gran majoria de branques industrials. Pel que fa als països, la primera edició del codi ISO 3166 data de 1974. Els canvis en els codis els efectua l’entitat ISO 3166 Maintenance Agency (ISO3166/MA). La informació que fa referència als codis dels diferents països pot ser localitzada a http://www.iso. org/iso/fr/home/standards/country_codes.htm. [44] L’altra opció era constituïda per Rentrak Corporation. Assetiada a Portland (a l’estat d’Oregon, en els EUA), és una companyia de recerca i de mesurament dels media, que ofereix els seus serveis a la indústria de l’entreteniment. Nascuda el 1977 com a National Video, pel 1988 fou rebatejada amb la seva denominació actual. A mitjan desembre de l’any 2009 anuncià l’adquisició de Nielsen EDI, empresa capdavantera en la mesura del box-office. Amb la compra d’aquesta societat, Rentrak esdevingué l’únic proveïdor d’informació —a escala mundial— de venda d’entrades a les sales cinematogràfiques dels diferents països. El seu International Box Office Essentials forneix informació de 125.000 pantalles de 25.000 cinemes i les seves dades abasten el 85% del box office mundial quant a resultats de les pel.lícules en sales d’exhibició. En el precedent llibre Cinema català a Europa, a la decisiva hora de triar entre la seva base de dades i les informacions fornides per Lumière, ens estimàrem més d’optar per una entitat pública europea ben estretament connectada en el terreny informatiu amb els organismes oficials que tenen cura de confegir les dades estadístiques sobre la cinematografia en els seus respectius territoris. L’OEA cobreix 39 països europeus i en subministra les dades d’espectadors que arrepleguen els llargmetratges que s’hi projecten; no ens assabenta, però, dels ingressos que els títols aconsegueixen a taquilla. Tot i que és una dada que ens interessa força, de les dues magnituds preferim el públic, car, en la mesura en què el rang de preus de les entrades a cada país no està massa dispers, el dibuix que ens mostren les recaptacions té un notable parentiu amb el retaule que creen les xifres d’espectadors i, d’altre costat, a diferència del públic, les dades sobre ingressos estan entelades (sobretot quan s’analitzen intervals de considerable amplària temporal) pel vel monetari que crea l’encariment del preu de les entrades al llarg dels anys. Pel seu costat, Rentrak Corporation es concentra en les recaptacions dels films, per bé que ofereix xifres d’espectadors de diferents països, però no pas de tots. Val a indicar que les variades mostres dels mateixos títols que, abans d’escometre l’anterior investigació, acaràrem a totes dues fonts informatives no ens donaren significatives diferències de resultats. 61

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

l’Observatoire Européen de l’Audiovisuel (OEA) [45] i, molt més concretament, per la seva base de dades Lumière [46]. En aquest magatzem informatiu, l’OEA efectua la compilació sistemàtica de les dades disponibles tocant a les entrades despatxades dels llargmetratges cinematogràfics distribuïts a Europa des de l’any 1996. L’estudi de viabilitat del projecte s’elaborà en el 1997 i fou continuat per un procés de recollida de dades que atenyé la seva culminació amb la presentació pública i oficial de la base el dia 13 de novembre de l’any 2000. L’OEA subministra informació sobre 39 països europeus [47], que resulten de l’addició dels 28 membres de la Unió Europea més onze països extracomunitaris [48], de manera que la superfície abastada queda a vuit països de distància [49] del conglomerat que constitueix el Consell d’Europa. A diferència del llibre antecessor, que aplegà els resultats de les collites cinematogràfiques de Catalunya i del conjunt d’Espanya a tots i cadascun dels trenta-nou països que conformen l’OEA, en aquesta avinentesa ens hem centrat en les xifres aconseguides [45] Creat per la Resolució 92 (70), adoptada pel Comitè de Ministres del Consell d’Europa de 15 de desembre de 1992 i assetiat a Estrasburg, l’Observatori té com a missió contribuir significativament a donar resposta a les necessitats d’informació dels mitjans professionals del sector audiovisual i de promoure una transparència més gran en el sector. En aquesta tasca resulta essencial la xarxa de contactes nacionals i transnacionals (constituïda per organismes públics i privats, alhora que per corresponsals especialitzats) que li aporten informació. [46] Lumière forma part del quintet de bases de dades europees de l’OEA que es completa amb Iris Merlin (informació legislativa rellevant), Korda (fons públics per al cinema i per a l’audiovisual), Mavise (canals i companyies televisives) i AVMSDatabase (transposició a les legislacions nacionals dels diferents països membres de l’AVMSD [Audiovisual Media Services Directive]). [47] L’afegiment de Marroc (MA) —a hores d’ara, l’únic membre de l’Observatori que no rau en territori europeu—completa la quarantena de països que integren l’OEA. [48] La relació nominal dels 28 països de la Unió Europea i dels seus respectius codis ISO 3166-1 alpha-2 figura a nombrosos quadres estadístics d’aquest treball. Quant als onze membres dels països extracomunitaris són: Albània (AL), Armènia (AM), Bòsnia i Hercegovina (BA), Suïssa (CH), Islàndia (IS), Liechtenstein (LI), Montenegro (ME), Antiga República Iugoslava de Macedònia (MK), Noruega (NO), Federació Russa (RU) i Turquia (TR). [49] Es tracta d’Andorra (AD), Azerbaidjan (AZ), Geòrgia (GE), Moldàvia (MD), Mònaco (MC), San Marino (SM), Sèrbia (RS) i Ucraïna (UA). 62

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

en un únic territori comú. La nostra volença era que aquesta superfície abastés tot Europa o, pel cap baix, els països europeus membres de l’Observatori. El mecanisme d’obtenció de dades en el web de l’OEA, però, ha acabat essent el factor decisiu de triatge. Les peticions d’informació per a les pel.lícules d’un país determinat en un any específic ens subministren la relació, per ordre decreixent del nombre d’entrades despatxades, dels corresponents títols, flanquejats pels països participants en la producció, per l’any sol.licitat i pel director del film. La xifra de localitats venudes correspon a la totalitat de la Unió Europea. Per tant, aquesta constituirà la nostra superfície de recerca i els seus 28 membres seran els països investigats, amb l’afegitó, a purs efectes de comparança i atesa la seva gran significació a les taquilles europees, dels Estats Units d’Amèrica (que, a diferència dels altres casos, no inclourà en el còmput global d’espectadors, les xifres aconseguides en el propi país). En els paràgrafs precedents han estat establerts el marc temporal que delimitarà la vastitud de la nostra prospecció, la qualificació de llargmetratges durant l’exercici com a criteri de tria dels elements integrants de cada collita cinematogràfica anual del cinema espanyol, la seu de la productora com a factor determinant de la catalanitat (total o parcial) de la pel.lícula i la base de dades Lumière com a subministradora de la filmografia dels nostres veïns comunitaris i com a font nutrícia d’informació de les xifres d’espectadors en el territori de la Unió Europea dels films produïts en el període pels 28 països que la integren. Disposem, doncs, dels ingredients necessaris per anar ensenderant films cap al fitxer de recollida de registres i emplenant-ne els diferents camps que hi hàgim creat a les envistes d’extraure’n —ara per recompte, ara mitjançant agregació— les magnituds que ens permetran de confegir els quadres estadístics que es judiquin oportuns per als específics interessos d’aquesta recerca.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

En fer cap al cercador de la base de dades Lumière [50] per tal de procedir a col. leccionar els resultats obtinguts per la producció fílmica de cada país durant la dotzena d’anys que aquest estudi transita, la contemplació de les seves característiques aconsella el bandeig de les peticions títol a títol [51] i l’escomesa de sol. licituds massives. En aquest terreny el cercador permet de demanar les dades aconseguides en el conjunt de la Unió Europea que corresponguin a un país específic per intervals d’anys de producció (o bé d’exercicis d’explotació), però amb l’inconvenient que limita el subministrament de resultats als dos-cents primers registres per ordre decreixent d’espectadors, que són subministrats en grups de cinquanta. L’ardit per esquivar aquest entrebanc consisteix a efectuar les peticions per a cada país i per a cadascun dels exercicis de l’interval 2002-2013, tot marcant a cada sol.licitud la pestanya que faculta la inclusió de les coproduccions minoritàries en la llista de resultats que obtindrem. Aquesta relació de pel.lícules pot ser exportada a un fitxer CSV (Comma-Separated Values), susceptible de ser tractat en un full de càlcul. Com que Lumière proporciona un màxim de dos-cents registres per a cada petició, la majoria de collites anuals s’ajusten a aquesta situació. En els minoritaris casos de països que ofereixen una producció de l’exercici que ultrapassa el parell de centenars de llargmetratges s’ha procedit a repetir la sol. licitud, però sense marcar la pestanya que permet la inclusió de les coproduccions minoritàries. D’aquesta manera resulta possible d’incorporar alguns títols més (tots ells amb una escarransida captació de públic) al final de la llista.

[50] El cercador de la base de dades Lumière es troba a http://lumiere.obs.coe.int/web/search/. [51] Si se’n fessin les peticions film a film, caldria conèixer prèviament tots els títols (en el seu idioma o en una de les llengües en què hagin estat exhibits a les sales europees) de la collita anual de cada país, amb la lentitud que aquest procés implica (val a tenir present que aquest treball examina vint milers de pel.lícules). Pel que fa al cinema espanyol, en un quartet d’obres —totes elles fruits de coproduccions internacionals— no figura el títol castellà del llargmetratge que només resulta accessible per la seva denominació en les diferents versions estrangeres a l’abast en cada cas concret. A http:// lumiere.obs.coe.int/web/sources/astuces.html poden trobar-se les explicacions relatives a la identificació de films a la base de dades Lumière. 64

CRITERIS, CODIS I FONTS ESTADÍSTIQUES

En aquest punt del procés i pel que fa a les produccions catalanes i a la filmografia de la resta d’Espanya, hi ha encara un darrer escull a superar, car, mentre que en el nostre estudi la collita cinematogràfica de cada any neix de l’aplec de llargmetratges d’aquesta procedència geogràfica qualificats durant els seus dotze mesos de durada, la base de dades Lumière generalment adjudica com a data de producció d’una pel.lícula [52] l’exercici que figura a IMDb (Internet Movie Database) [53]. Per tant ens ha calgut redistribuir, en funció del nostre criteri, tots els films que ens han subministrat les successives peticions efectuades (desterrant-ne a la vegada els títols erròniament infiltrats o que, malgrat que posseeixen participació espanyola, no n’han aconseguit la nacionalitat), lligar-los amb la nostra base de dades i tot seguit controlar si en els anys anteriors a 2002 o posteriors a 2013 residien a Lumière títols qualificats a l’interval limitat per aquest parell d’exercicis per tal d’incloure’ls en el recull total.

[52] Segons que s’explica a http://lumiere.obs.coe.int/web/sources/astuces.html. [53] La base de dades IMDb, inaugurada el dia 17 d’octubre de 1990, és a l’abast a http://www.imdb. com/. Val a informar que l’any 2008 Amazon.com, que l’havia adquirida un decenni abans, comprà els webs Withoutabox i Box Office Mojo. En aquest darrer poden obtenir-se (a http://www. boxofficemojo.com/) dades internacionals de recaptació d’algunes pel.lícules espanyoles. 65

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Base de dades i recollida d’informació

’aplicació del procés que ha estat descrit ens ha aportat [54] per a tots els integrants de la Unió Europea les llistes de pel.lícules de cada país corresponents a la dotzena d’anys estudiats, recollint-ne la respectiva xifra d’espectadors aplegats en aquest territori. La recerca, tocant a Espanya, ha extret de la base de dades Lumière un total de 1.682 llargmetratges pertanyents al marc temporal escorcollat, dels quals 19 no tenen cap dada de públic, de manera que posseïm 1.663 registres amb informació sobre assistència a sessions públiques comercials de films espanyols a les sales exhibidores del Vell Continent (quadre 11). En el moment de bolcar aquestes informacions de l’OEA a la nostra base de dades sobre cinema espanyol (on hem consignat també les xifres aconseguides a la Unió Europea desagregades entre els seus països membres que n’han abocat a cada pel.lícula), les informacions de l’OEA quant al seu nombre d’espectadors dins d’Espanya han estat reemplaçades pels resultats comptabilitzats per l’ICAA. En aquest cas l’extracció de les xifres l’hem anada a efectuar als anuaris i a les pàgines web de l’Instituto, car —tot i que les dades espanyoles de Lumière són també subministrades per aquest organisme autònom— les xifres són força més completes i actualitzades a la font original. En aquest [54] Amb data 7 d’agost de 2015 es conclogué la recollida d’informacions a Lumière per a aquest estudi. A l’hora d’efectuar-la, la darrera actualització d’aquesta base de dades corresponia al dia 22 d’abril de 2015. Per tal de delimitar el ritme temporal que s’aplica a la posada al dia de les xifres subministrades per Lumière, val a remembrar que les precedents actualitzacions s’efectuaren el primer dia d’agost de 2013, el dia 2 de juny de 2014 i el dia 13 de gener de 2015. 66

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

Quadre 11. Nombre de pel.lícules espanyoles a la base de dades Lumière (2002-2013) Nombre de pel.lícules espanyoles: Bases de dades Lumière i ICAA A

C (A-B)

Any

E (C+D)

129

G (E-F) 129

Pesos percentuals

I (G+H)

% A/I

% E/I

% G/I

% H/I

137

94,16

5,84

2002

129

2003

106

105

106

103

110

96,36

93,64

6,36

2004

122

119

121

120

133

91,73

90,98

90,23

9,77

2005

131

133

141

92,91

94,33

5,67

2006

136

135

150

90,67

90,00

10,00

2007

161

156

155

172

93,60

90,70

90,12

9,88

2008

143

142

145

144

172

83,14

84,30

83,72

16,28

2009

145

144

146

144

184

78,80

79,35

78,26

21,74

2010

162

166

165

197

82,23

84,26

83,76

16,24

2011

156

153

158

157

199

78,39

79,40

78,89

21,11

2012

130

126

131

129

179

72,63

73,18

72,07

27,93

2013

161

178

176

234

68,80

76,07

75,21

24,79

Total

1.682

1.663

1.704

1.690

318

2.008

83,76

84,86

84,16

15,84

129

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2013 a la base de dades Lumière

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2013 a la base de dades Lumière sense dades

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2013 a la base de dades Lumière amb dades

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2013 amb públic a Espanya a ICAA, però no a Lumière

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2013 a la base de dades Lumière amb dades a Europa

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2013 a la base de dades Lumière amb dades a la resta d’Europa, però no a Espanya

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2013 estrenats a Espanya

Nombre de llargmetratges espanyols del període 2002-2013 no estrenats a Espanya

Nombre total de llargmetratges espanyols del període 2002-2013

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, de l’ICAA, i del seu web.

sentit ve a tomb ressenyar l’existència de 41 títols (més de la meitat procreats en el darrer bienni de la sèrie) que han estat exhibits a Espanya i que no consten encara a la base de dades de l’OEA. En aplegar aquest grup amb els 1.663 títols que acabem d’indicar i detraure d’aquesta addició els catorze llargmetratges (tots ells coproduccions internacionals) que, no havent-se projectat a Espanya, s’han exhibit a la resta d’Europa, comptabilitzem les 1.690 pel.lícules d’Espanya dels dos sexennis que han estat estrenades en el seu propi territori i que, amb l’afegitó dels 318 títols sense desembarcada a les pantalles, completen les 2.008 obres produïdes en el transcurs de la dècada. 67

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Pel que fa a Catalunya (quadre 12), les magnituds equivalents censen a la base de dades Lumière un total de 658 films amb participació catalana, dels quals quatre components són freturosos de dades d’assistència. El còmput dels setze títols amb estrena a Espanya, però no recollits a la base europea, ens mena (parant atenció al film català no projectat a Espanya que ha fet carrera comercial a d’altres indrets europeus) als 669 llargmetratges catalans del període que han transitat pels cinemes espanyols i, en incorporar-hi els 67 films inèdits en el mercat, completem la collita de les nostres 736 pel.lícules de la dècada. La recollida de dades de públic i de recaptació a Espanya, tant de les produccions cinematogràfiques amb participació productiva catalana com de la filmografia esQuadre 12. Nombre de pel.lícules catalanes a la base de dades Lumière (2002-2013) Nombre de pel.lícules catalanes: Bases de dades Lumière i ICAA A

Any

C (A-B)

E (C+D)

G (E-F)

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010 2011 2012

2013

Total

658

% A/I

% E/I

% G/I

% H/I 7,41

92,59

100,00

97,50

100,00

92,50

97,50

2,50

93,06

6,94

96,15

93,59

6,41

88,41

91,30

8,70

86,30

13,70

89,36

90,43

9,57

83,78

86,49

13,51

83,87

85,48

14,52

81,82

88,31

87,01

12,99

654

670

669

736

89,40

91,03

90,90

9,10

1 4

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2013 a la base de dades Lumière

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2013 a la base de dades Lumière sense dades

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2013 a la base de dades Lumière amb dades

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2013 amb públic a Espanya a ICAA, però no a Lumière

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2013 a la base de dades Lumière amb dades a Europa

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2013 a la base de dades Lumière amb dades a la resta d’Europa, però no a Espanya

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2013 estrenats a Espanya

Nombre de llargmetratges catalans del període 2002-2013 no estrenats a Espanya

Nombre total de llargmetratges catalans del període 2002-2013

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, de l’ICAA, i del seu web.

Pesos percentuals

I (G+H)

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

panyola en el seu conjunt, ens ofrena l’evolució del seu impacte a les pantalles del mercat intern (quadre 13) en el transcurs del període 2002-2013 [55], interval conQuadre 13. Resultats a tot Espanya de la producció cinematogràfica de Catalunya i d’Espanya en el període 2002-2013 Cinema català Any

Nre.

Cinema espanyol Nre.

Espect.

Recapt.

% Cine català / Cine espanyol

Espect.

Recapt.

2002

5.295.558

24.056.653,97

137

20.456.790

92.682.261,76

Nre. 19,71

Espect. 25,89

Recapt. 25,96

2003

2.465.824

11.507.568,61

110

20.151.506

93.932.201,87

27,27

12,24

12,25

2004

4.417.196

21.459.963,86

133

17.692.149

85.632.505,20

30,08

24,97

25,06

2005

5.414.316

27.830.857,22

141

22.713.718

114.215.970,50

28,37

23,84

24,37

2006

6.737.913

35.800.061,30

150

19.450.994

102.343.291,63

48,00

34,64

34,98

2007

10.376.297

58.339.565,50

172

16.712.641

92.106.240,65

45,35

62,09

63,34

2008

5.349.337

30.948.304,75

172

12.932.223

73.692.115,71

40,12

41,36

42,00

2009

3.269.523

20.228.575,26

184

18.918.338

114.415.757,98

39,67

17,28

17,68

2010

8.158.767

50.851.591,33

197

13.312.954

81.883.452,11

47,72

61,28

62,10

2011

7.137.173

44.715.816,44

199

15.432.543

99.132.540,52

37,19

46,25

45,11

2012

8.538.905

55.506.046,29

179

18.093.664

119.682.886,66

34,64

47,19

46,38

2013

5.822.176

34.975.210,31

234

22.512.348

135.941.025,66

32,91

25,86

25,73

Total

736

72.982.985

416.220.214,84

2.008

218.379.868

1.205.660.250,25

36,65

33,42

34,52

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores i del web de l’ICAA.

[55] En relació al cinema espanyol i a l’hora de l’aplec d’informacions, hem allargassat un any més el marc temporal, tot comptabilitzant per a l’any 2014 una collita de 216 llargmetratges cinematogràfics que, a hores d’ara, han atret 11,21 milions de persones, afluència traduïda en uns ingressos de 66,47 milions d’euros. En tancar el termini de recollida de xifres per a la confecció d’aquesta obra, només 60 d’aquests dos centenars llargs de pel.lícules figuraven a la base de dades Lumière i, a l’uníson, l’arreplec de registres per a la resta de països de la Unió Europea es revelava també ben poc aprofitable. Per tant, l’evident manca de completesa de les informacions referents a aquest darrer exercici ha desaconsellat la seva inclusió en les anàlisis que aquestes pàgines efectuen. D’altra banda i tocant a les magnituds que tot just acabem de consignar, pot sorprendre que la captació de públic per part del cinema espanyol en el seu mercat intern l’any 2014 fos inferior al volum aconseguit a qualsevol dels dotze exercicis predecessors. Aquesta dada sembla que topi fragorosament amb les notícies esbombades pels mitjans de comunicació que titllaren 2014 d’excel.lent quant a assoliment de públic per part del cinema espanyol. L’aparent paradoxa es desentortolliga de mantinent en considerar que, tal com ja s’ha explicat, en aquest estudi es recullen les xifres acumulades des de la seva estrena ençà per les pel.lícules qualificades cada exercici, mentre que els resultats que subministra a l’ICAA ofereixen la totalitat de les quantitats aconseguides cada any natural pels llargmetratges cinematogràfics espanyols de qualsevol època que hagin estat exhibits en el transcurs d’aquells dotze mesos a locals exhibidors de la pell de brau. La pel.lícula Ocho apellidos vascos fou qualificada l’any 2013 (tot aportant les dues cinquenes parts de les xifres que atenyé tota la collita cinematogràfica espanyola de l’exercici), però, atès que arribà a les pantalles pel març de l’any següent, el frenètic ritme de venda d’entrades que mantingué el llargmetratge en el 2014 empenyé els resultats globals de la producció fílmica d’Espanya que fou projectada aquells dotze mesos fins al nivell més enlairat des de l’any 2002. 69

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

clòs amb una quota mitjana de Catalunya sobre Espanya que, en nombre de títols, en espectadors i en taquilla, supera amb moderança la frontera del terç, per bé que amb vistents oscil.lacions durant el recorregut [56]. El partiment de les xifres segons que els llargmetratges emanin de la producció interna o bé de les aliances amb empreses de l’estranger (quadre 14) ens faculta a matisar el grau de presència catalana d’acord amb cadascuna d’aquestes modalitats de producció. Tot i que, en l’aplec de la dotzena d’exercicis, Catalunya mostra una participació relativa del nombre de coproduccions sobre el total del catàleg fílmic suaument inferior al grau d’aportació que ostenta el conjunt del cinema espanyol (28,53% enfront de 29,88%), a l’hora Quadre 14. Espectadors a Espanya per tipus de producció cinematogràfica en el període 2002-2013 Cinema català Nombre de films Any

Prod interna

Coproducció

2002

2003

2004

2005

2006

Espectadors a Espanya Total

Producció interna

Coproducció

2.521.325

2.774.233

Total 5.295.558

2.206.370

259.454

2.465.824

3.711.521

705.675

4.417.196

2.847.526

2.566.790

5.414.316

2.548.794

4.189.119

6.737.913

2007

9.097.733

1.278.564

10.376.297

2008

2.698.667

2.650.670

5.349.337

2009

2.288.575

980.948

3.269.523

2010

5.662.938

2.495.829

8.158.767

2011

4.448.418

2.688.755

7.137.173

2012

6.318.822

2.220.083

8.538.905

2013

1.856.720

3.965.456

5.822.176

Total

526

210

736

46.207.409

26.775.576

72.982.985

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores i del web de l’ICAA

[56] Fou precisament la incidència de la pel.lícula Ocho apellidos vascos l’element que contribuí amb vigorosa decisió, en el conjunt de l’exercici 2013, a la considerable contracció de la quotes de públic i de recaptació de Catalunya (que no posseïa cap mena de participació productiva en aquest llargmetratge) sobre Espanya. 70

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

d’escrutar les proporcions en el terreny de la venda d’entrades s’inverteixen les posicions i el pes específic dels espectadors atesos mitjançant títols amb contribució internacional sobre el total de públic convocat és discretament més elevat en el cas català (36,69% contra 34,98%). Si ens acostem a la intensitat de la penetració de cada opció productiva, els pesos de Catalunya sobre Espanya (36,65% quant a nombre de pel.lícules participades i 33,42% pel que fa als espectadors) es col.loquen en nivells gairebé iguals a l’àrea coproductora (35,00% en volum i 35,05% en afluència) i eixamplen el contrast amb tenuïtat (37,36% i 32,54%) quan constrenyem l’anàlisi dins dels límits estrictes de la producció interna.

Cinema espanyol Nombre de films

Espectadors a Espanya

Producció interna

Coproducció

Total

Producció interna

Coproducció

Total

137

12.888.758

7.568.032

20.456.790

110

15.719.320

4.432.186

20.151.506

133

9.963.660

7.728.489

17.692.149

141

12.769.618

9.944.100

22.713.718

109

150

10.949.468

8.501.526

19.450.994

115

172

13.616.404

3.096.237

16.712.641

123

172

5.648.136

7.284.087

12.932.223

133

184

11.976.369

6.941.969

18.918.338

149

197

8.558.214

4.754.740

13.312.954

151

199

11.532.329

3.900.214

15.432.543

124

179

13.687.274

4.406.390

18.093.664

176

234

14.675.698

7.836.650

22.512.348

1.408

600

2.008

141.985.248

76.394.620

218.379.868

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

La incorporació de les dades del públic que el cinema espanyol ha obtingut en el decurs del seu sojorn a les sales exhibidores del Vell Continent (quadre 15) fa escabotar lleument la proporció catalana, que queda situada una mica per sobre de les tres dècimes parts de la magnitud global d’espectadors. En el nostre procés d’emplenament de la base de dades, a les xifres corresponents a Espanya que ja hem obtingut s’ha d’addicionar després el recompte de les magnituds que són objecte d’estudi en aquest treball als altres 27 països que constitueixen la Unió Europea. L’arreplegadissa d’informacions en el transcurs dels dos sexennis s’orienta, doncs, en primer lloc vers el nombre de registres capturats a la base de dades Lumière en relació a cadascun dels territoris comunitaris. Havent arribat a aquest punt, convé una petita deturada per tal d’efectuar una precisió força significativa. Cada registre aconseguit correspon sempre a una pel. lícula i les agregacions dins de cada país ens subministren les xifres (ara siguin

Quadre 15. Espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica de Catalunya i d’Espanya en el període 2002-2013 Espectadors del cinema català

Espectadors del cinema espanyol

% Cine català / Cine espanyol

Espanya

Resta Unió Eu

Unió Europea

Espanya

Resta Unió Eu

Unió Europea

Espanya

Resta Unió Eu

Unió Europea

2002

5.295.558

5.679.184

10.974.742

20.456.790

22.268.362

42.725.152

25,89

25,50

25,69

2003

2.465.824

283.554

2.749.378

20.151.506

10.710.736

30.862.242

12,24

2,65

8,91

2004

4.417.196

1.130.379

5.547.575

17.692.149

10.296.503

27.988.652

24,97

10,98

19,82

2005

5.414.316

2.897.407

8.311.723

22.713.718

22.100.862

44.814.580

23,84

13,11

18,55

2006

6.737.913

10.174.777

16.912.690

19.450.994

25.176.650

44.627.644

34,64

40,41

37,90

2007

10.376.297

3.921.924

14.298.221

16.712.641

6.809.301

23.521.942

62,09

57,60

60,79

2008

5.349.337

6.507.009

11.856.346

12.932.223

22.044.707

34.976.930

41,36

29,52

33,90

2009

3.269.523

2.670.197

5.939.720

18.918.338

17.559.451

36.477.789

17,28

15,21

16,28

2010

8.158.767

10.053.242

18.212.009

13.312.954

10.883.682

24.196.636

61,28

92,37

75,27

2011

7.137.173

12.367.887

19.505.060

15.432.543

16.267.487

31.700.030

46,25

76,03

61,53

2012

8.538.905

5.748.814

14.287.719

18.093.664

23.634.942

41.728.606

47,19

24,32

34,24

2013

5.822.176

1.453.088

7.275.264

22.512.348

23.528.382

46.040.730

25,86

6,18

15,80

Total

72.982.985

62.887.462

135.870.447

218.379.868

211.281.065

429.660.933

33,42

29,76

31,62

Any

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores i del web de l’ICAA

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

anuals, ara acumulades en tots tres quadriennis) de títols i d’espectadors, que coincideixen amb la suma de les respectives dades dels registres obtinguts a cada país i any. Les agregacions, però, grinyolen en acumular països i ho fan per causa del còmput de les coproduccions cinematogràfiques internacionals, puix que cada país comptabilitza en les seves xifres anuals la totalitat del nombre d’aquests títols participats i el volum íntegre d’espectadors que han aplegat en el conjunt de la Unió Europea. Per tant, a l’hora d’agregar territoris i si féssim la suma de totes les dades sense excepció, cada coproducció internacional es repetiria tantes vegades, en nombre de títols i en xifra d’espectadors, com coproductors dels diferents membres de la Unió haguessin participat a la pel.lícula. Ateses les consideracions que tot just s’acaben d’exposar, als efectes d’aquest estudi, en el cas de les produccions internes l’agregació de xifres en els supraterritoris (resta de la Unió Europea o totalitat de la Unió) coincideix amb l’addició de les dades individuals. En canvi, pel que fa a les coproduccions internacionals, la suma ha estat depurada en tots els casos de les repeticions de títols i d’espectadors. Tot retornant a la captura d’informació de la base de dades Lumière que s’anunciava abans d’aquest petit intermedi explicatiu, la tasca de recollida dels catàlegs de llargmetratges cinematogràfics dels diferents components de la Unió Europea (quadres 16 i 17) ha subministrat 17.344 registres, dels quals 2.008 pertoquen a Espanya, amb l’afegitó, a efectes comparatius, dels 2.709 títols procedents dels Estats Units d’Amèrica. En aquest cas, puix que es tracta del nombre total de fitxes de films que han incorporat a la nostra base de dades les successives peticions realitzades fins a recórrer l’arc complet de països, el total de la Unió Europea coincideix exactament amb la suma dels catàlegs dels seus 28 membres. Atès, però, que aquest treball s’orienta als resultats aconseguits per aquelles obres que, com a mínim, han estat estrenades en un d’aquests països, la següent etapa es dedica a la seva comptabilització. Així doncs, passarem del càlcul del nombre de registres que poblen la base de dades al còmput de les pel.lícules projectades en el territori europeu que és objecte de prospecció en aquests fulls i a la mesura del cabal de públic que han arrossegat. 73

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 16. Nombre de registres de la base de dades per anys i per països en el període 2002-2013 (1 de 2) ES-CT Any

Catalunya

Resta d’Espanya

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

2002

110

137

2003

110

2004

133

2005

101

141

2006

150

2007

172

2008

103

172

2009

111

184

2010

103

197

2011

125

199

2012

117

179

2013

157

234

102

Total

736

1.272

2.008

457

709

125

478

23 26 30

34 30

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 17. Nombre de registres de la base de dades per anys i per països en el període 2002-2013 (2 de 2) HU

Any

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

Malta

Països Baixos

2002

2003

128

2004

123

2005

100

2006

118

2007

141

2008

141

2009

136

2010

2011

2012

152

144

160

2013

177

Total

309

277

1.617

151

113

642

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

32 48 1

71 76

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

França

Regne Unit

Grècia

Croàcia

143

233

122

125

234

118

150

254

163

169

239

169

171

254

151

165

252

157

200

247

140

190

262

172

157

259

162

203

245

186

196

272

245

202

284

205

2.071

531

169

373

3.035

1.990

127

Polònia

Portugal

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

38 42

Resta de la UE

Unió Europea

US EUA

942

1.079

224

993

1.103

220

1.124

1.257

220

1.110

1.251

229

1.186

1.336

224

1.195

1.367

229

1.277

1.449

226

1.389

1.573

220

1.354

1.551

225

1.490

1.689

239

1.626

1.805

227

1.650

1.884

226

410

342

236

762

110

129

15.336

17.344

2.709

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

El recompte per països (quadres 18 i 19) ens fa sabedors que dels 2.008 llargmetratges qualificats a Espanya en el curs dels dotze anys 1.703 títols [57] han estat projectats, com a mínim, en una sala exhibidora d’un membre de la Unió Europea. El cens de films de cada integrant d’aquest veïnat proporciona, després d’esporgar les repeticions inherents a la coproducció internacional, un catàleg constituït per 11.505 pel.lícules. L’aportació de la cinematografia espanyola del període i la consegüent detracció de les reiteracions afillades per les coproduccions hispanocomunitàries, situen en 12.939 el nombre de produccions cinematogràfiques examinades en aquest estudi. La repetició Quadre 18. Nombre de pel.lícules de cada país i any exhibides a la Unió Europea en el període 2002-2013 (1 de 2) ES-CT Any

Catalunya

Resta d’Espanya

Xipre

Txèquia

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

2002

104

129

2003

106

2004

121

2005

133

2006

135

2007

156

2008

145

2009

145

2010

166

2011

158

2012

131

30 1

2013

110

178

Total

670

1.033

1.703

443

678

119

471

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

[57] Si fem cap al quadre 11, hi observarem que la columna E, corresponent al nombre de pel.lícules espanyoles de la base de dades Lumière projectades a Europa, aboca un total de 1.704 produccions. Pel seu costat, el quadre 18 atribueix a Espanya 1.703 llargmetratges. La causa de la discrepància rau en el fet que el primer quadre abasta tot Europa, amb la inclusió dels països extracomunitaris, mentre que el segon resta encerclat per les fronteres de la Unió Europea. El títol responsable d’aquesta petita diferència és la coproducció internacional multipartida (Espanya, França, Irlanda, Regne Unit i Xina) Vengo con la lluvia, que, pel que fa al Vell Continent, no ha visitat cap pantalla de la Unió Europea, però les seves projeccions a la Federació Russa l’han introduïda a Lumière. Atès que el film no compta amb participació catalana, els 670 títols que subministra la columna E del quadre 12 coincideixen exactament amb la xifra del quadre 18. 76

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

dels càlculs a l’apartat del públic (quadres 20 a 22) es liquida per al cinema espanyol amb una gernació de 429,66 milions d’espectadors en el conjunt de l’extensió geogràfica que aquests fulls controlen. D’aquesta magnitud, 135,87 milions d’assistents s’han encarrerat cap a les obres elaborades amb participació catalana. La posterior adunança de les multituds seduïdes per l’oferta fílmica de cadascuna de les altres vinti-set cinematografies, amb la preceptiva eliminació de repeticions per causa de coproducció internacional, es tradueix en l’additament de 4.529,38 milions d’espectadors per part de la resta de la Unió Europea. Aquest àmbit territorial, en afegir-hi la con-

Alemanya

Dinamarca

138

118 144

Estònia

Finlàndia

França

Regne Unit

Grècia

Croàcia

220

119

214

117

248

158

163

234

164

158

248

144

153

252

150

194

244

134

182

262

154

142

259

143

186

245

151

171

272

199

188

283

162

1.937

515

168

365

2.981

1.795

110

tribució espanyola (i en depurar-hi també les reiteracions de les col.laboracions amb l’estranger), assoleix en els quatre triennis contemplats una convocatòria de 4.809,37 milions de contempladors del seu catàleg fílmic conjunt.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 19. Nombre de pel.lícules de cada país i any exhibides a la Unió Europea entre el període 2002-2013 (2 de 2) HU

Any

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

Malta

Països Baixos

2002

2003

127

2004

123

2005

2006

116

2007

134

2008

140

2009

131

2010

146

2011

139

2012

147

2013

166

Total

297

219

1.565

144

113

38 1

68 1

614

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 20. Espectadors a la Unió Europea de les pel.lícules de cada país i any en el període 2002-2013 (1 de 3) ES-CT Any

Catalunya

Resta d’Espanya

Espanya

Àustria

Bèlgica

2002

10.974.742

31.750.410

42.725.152

758.456

3.502.144

2003

2.749.378

28.112.864

30.862.242

1.347.447

6.242.032

2004

5.547.575

22.441.077

27.988.652

2.811.623

9.826.669

2005

8.311.723

36.502.857

44.814.580

2.880.253

9.489.549

2006

16.912.690

27.714.954

44.627.644

1.210.574

23.586.030

2007

14.298.221

9.223.721

23.521.942

2.215.086

6.792.033

2008

11.856.346

23.120.584

34.976.930

2.431.821

14.027.281

2009

5.939.720

30.538.069

36.477.789

8.213.078

20.285.854

2010

18.212.009

5.984.627

24.196.636

1.576.978

27.725.424

2011

19.505.060

12.194.970

31.700.030

2.913.750

22.562.878

2012

14.287.719

27.440.887

41.728.606

4.939.219

38.265.552

2013

7.275.264

38.765.466

46.040.730

1.389.650

26.930.431

Total

135.870.447

293.790.486

429.660.933

32.687.935

209.235.877

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

Polònia

Portugal

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

695

802

224

733

815

220

807

903

220

831

933

229

886

996

224

908

1.038

229

986

1.111

226

1.075

1.197

220

1.082

1.225

225

1.115

1.257

239

1.188

1.299

227

1.199

1.363

226

401

333

233

744

108

129

11.505

12.939

2.709

Resta de la UE

Unió Europea

US EUA

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

10.363 2.576

1.941

12.221.590

136.486.114

6.016.994

153.250

13.558.462

172.519.891

8.854.048

93.682

1.890.548

22.237.176

126.114.721

9.754.126

95.278

24.975

14.553.100

88.479.493

6.059.569

75.044

274.099

37.206.887

137.231.324

10.358.243

382.988

637.559

16.036.049

100.772.427

3.156.068

220.860 137.353

129.438

171.018

24.351.922

147.455.992

8.947.285

162.103

1.269

10.456.345

125.580.798

18.192.795

29.696

572.202

6.845

5.137.540

40.243.033

5.400.980

186.796

648.622

1.048

3.472.888

63.939.251

4.955.682

365.782

172.947

143

4.777.956

47.715.345

10.093.072

548.222

53.582

795.535

3.170.873

63.629.985

7.885.548

230.435

4.579.014

977.799

167.180.788

1.250.168.374

99.674.410

2.519.386

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 21. Espectadors a la Unió Europea de les pel.lícules de cada país i any en el període 2002-2013 (2 de 3) Any

Finlàndia

França

Regne Unit

Grècia

Croàcia

2002

3.504.217

132.394.708

195.391.678

35.708

2003

2.175.906

85.826.906

128.249.617

582.015

2004

4.274.105

148.958.560

212.281.646

218.603

286

2005

1.882.418

116.648.977

212.259.611

34.237

55.393

2006

2.358.243

132.289.019

124.597.491

370.040

290.354

2007

1.955.701

127.687.523

193.950.851

108.442

641.163

2008

6.276.425

132.669.229

219.174.549

480.370

83.117

2009

2.091.676

121.917.752

172.708.901

741.879

82.514

2010

2.459.499

138.184.055

167.138.674

984.500

137.653

2011

3.256.557

163.551.323

127.844.413

1.407.099

475.778

2012

5.621.890

114.899.299

131.440.778

538.253

303.375

2013

2.149.405

99.810.118

99.180.761

802.917

636.642

Total

38.006.042

1.514.837.469

1.984.218.970

6.304.063

2.706.749

474

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 22. Espectadors a la Unió Europea de les pel.lícules de cada país i any en el període 2002-2013 (3 de 3)

Any

Malta

Països Baixos

Polònia

Portugal

Romania

2002

4.867.173

12.830.971

936.937

2.679.009

2003

15.719.812

2.368.031

3.354.732

6.329.491

14.255.618

2.826.156

969.752

902.605

2005

3.052.216

4.729.458

777.399

3.638.827

2006

3.873.890

7.575.243

1.096.090

1.441.863

2007

5.702.025

8.885.762

1.029.522

4.644.363

4.901.418

21.962.120

315.937

478.539

2009

5.764.824

8.724.577

473.095

4.362.913

2010

5.857.569

6.116.453

455.810

286.968

2004

2008

25.312.565

212.676

2011 2012

7.172.796

17.604.908

129.126

83.049

2.560

6.199.899

7.534.178

1.072.233

829.112

6.799.360

9.210.799

1.875.323

394.967

25.527.801

84.166.600

110.368.656

12.485.956

26.071.706

2013 Total

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

967.681

9.960.962

39.953.258

1.301

2.303.760

28.875

4.579.019

2.329.684

39.225.216

8.269

4.119.532

26.093

1.826.186

37.174.954

58.772.789

3.580.435

54.074

2.876.665

3.434.175

35.984.271

2.901.616

5.319.632

44.876.316

8.120.101

2.090.190

45.696.424

3.316.225

5.477.971

55.512.588

720.982

1.112.293

49.831.213

84.351

5.861.634

1.367.787

39.257.486

4.317.345

5.194.885

42.856.019

903.557

3.360.196

228.937 36.619.948

8.413.569

33.873

2.329.697

181.340

73.753

2.152.801

396.067

582.007

3.297.784

26.085

389.210

57.833

151.926

495.803

203.403

445.346

1.631.783

235.160

45.086.366

6.141.163

3.940.803

134.842

1.123.580

38.278.354

785.123

4.379.044

82.844

77.946.309

535.330.300

8.464.356

37.034.221

1.460.489

Total Unió Europea

Estats Units d’Amèrica

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

191.117

Resta de la Unió Europea

5.496.195

89.219

175.032

355.217.708

394.121.558

680.966.446

8.363.041

233.041

933.995

364.926.797

382.712.317

670.262.470

8.523.061

69.551

307

423.384.091

439.567.298

707.172.864

4.325.548

93.643

400.116

377.758.813

393.372.273

621.516.125

4.845.899

12.428

1.280.947

358.203.124

381.880.815

611.271.388

3.787.744

232.588

1.859.524

375.566.697

393.706.507

640.832.594

5.471.248

12.979.599

1.742.533

476.289.346

493.320.412

689.348.167

18.656.076

51.678

956.594

425.059.951

446.751.672

662.198.937

7.714.785

252.430

92.903

374.034.415

387.270.741

658.989.123

12.527.877

290.141

949.485

367.354.455

393.070.665

629.465.284

16.045.364

154.270

334.182

329.875.108

360.277.756

639.127.820

11.405.655

243.934

446.663

301.710.162

343.319.532

625.438.788

107.162.493

14.702.522

9.172.281

4.529.380.667

4.809.371.546

7.836.590.006

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

El recull de les dades acumulades a cada país, tot bandejant el trànsit pausat i detallat pels dotze exercicis que contenen els quadres que s’acaben de comentar, permet d’enquibir en una sola taula el panorama complet de registres, de pel.lícules exhibides i d’estiba d’espectadors, amb el plus de la seva escissió entre films de producció interna i coproduccions internacionals (quadre 23). Les xifres ens fan avinent l’ordenació per països en termes absoluts i relatius (quadre 24), tant en volum de producció com en impacte de la demanda. Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Espanya encapçalen, en aquesta seqüència, la classificació general i els seus cinc noms es tornen a repetir a l’hora d’examinar les parcel.les de la coproducció internacional [58] i de la producció interna, per bé que ho fan intercanviant posicions dins d’un mateix quintet capdavanter. El càlcul dels seus pesos específics sobre el total acumulat [59] ens assabenta que aquest petit grup s’ensenyoreix dels tres cinquens dels títols projectats de la Unió Europea del període investigat i ha controlat les cinc sisenes parts de la demanda de localitats per a aquests llargmetratges (61,06% i 83,67%, a tall d’exactitud). Les proporcions no pateixen alteracions significatives a l’hora de segmentar les dades entre producció interna (60,34 i 84,58%) i coproduccions internacionals (61,86% i 83,36%).

[58] Després d’analitzar-ne les quantitats íntegres, en el darrer capítol del meu llibre precedent —Cinema català a Europa— es procedí a depurar les xifres de les coproduccions internacionals tant de Catalunya com de la resta d’Espanya. Segons que s’explicava en aquella obra, el denejament dels resultats quant a clientela s’efectuava tot sostraient de la magnitud total de públic de la pel.lícula el volum d’espectadors resultant d’aplicar-hi el percentatge de participació en el finançament del film per part de les companyies estrangeres. Pel que fa a aquest llibre, posseïm les quotes de propietat de totes les empreses foranes que han coproduït títols espanyols, però, tocant a les 4.040 coproduccions internacionals que, durant la dotzena d’anys, han tingut participació de països de la resta de la Unió Europea, la base de dades Lumière no facilita ni el nom de les companyies que s’han repartit l’assumpció del cost de l’obra ni el grau de domini posseït per cada país participant. L’absència d’aquestes informacions ha deturat el projecte inicial de refinatge de les dades d’espectadors, que pretenia de computar-ne tan sols la participació (en el percentatge que pertoqués als diferents títols del catàleg fílmic nacional) de les productores pròpies de cada país en concret. [59] Cal advertir que, als efectes d’aquests càlculs, no han estat practicades les detraccions de les repeticions, car aleshores la xifra acumulada seria inferior a la quantitat resultant de l’addició dels sumands i les quotes individuals sobre el total no tindrien cap sentit. Aquest retoc s’ha executat en el nombre de pel. lícules i en el volum d’espectadors de les coproduccions internacionals i, òbviament, en les magnituds referents a la globalitat dels títols exhibits. Pel seu costat, la producció interna no ha requerit modificacions, puix que, en no existir repeticions, no han calgut deduccions prèvies en el resultat final de les addicions. 82

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

Quadre 23. Nombre de pel.lícules i d’espectadors de cada país a la Unió Europea (2002-2013) Codi ISO

País

ES-CT

Catalunya

Registres per país

Total

Producció interna Espectadors

Coproduccions

Films

Espectadors

Films

736

670

135.870.447

473

57.134.355

197

Espectadors 78.736.092

Resta d'Espanya

1.272

1.033

293.790.486

682

128.251.517

351

165.538.969

Espanya

2.008

1.703

429.660.933

1.155

185.385.872

548

244.275.061

Àustria

457

443

32.687.935

226

6.753.605

217

25.934.330

Bèlgica

709

678

209.235.877

144

16.148.391

534

193.087.486

Bulgària

125

119

4.579.014

1.074.088

3.504.926

Xipre

977.799

469

977.330

Txèquia

478

471

167.180.788

327

33.735.710

144

133.445.078

Alemanya

2.071

1.937

1.250.168.374

797

287.141.552

1.140

963.026.822

Dinamarca

531

515

99.674.410

288

30.090.853

227

69.583.557

Estònia

169

168

2.519.386

113

817.434

1.701.952

Finlàndia

373

365

38.006.042

193

14.999.053

172

23.006.989

França

3.035

2.981

1.514.837.469

1.519

622.401.971

1.462

892.435.498

Regne Unit

1.990

1.795

1.984.218.970

660

115.115.683

1.135

1.869.103.287

Grècia

127

110

6.304.063

3.525.095

2.778.968

Croàcia

2.706.749

679.617

2.027.132

Hongria

309

297

36.619.948

183

8.181.669

114

28.438.279

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

151

Letònia

113

Malta

Països Baixos

PL PT

277

219

77.946.309

3.323.360

167

74.622.949

1.617

1.565

535.330.300

1.070

262.006.116

495

273.324.184

8.464.356

1.258.864

7.205.492

144

37.034.221

15.632

142

37.018.589

113

1.460.489

647.618

812.871

25.527.801

642

614

84.166.600

382

38.639.655

232

45.526.945

Polònia

410

401

110.368.656

284

68.420.995

117

41.947.661

Portugal

342

333

12.485.956

199

3.077.447

134

9.408.509

Romania

236

233

26.071.706

142

2.757.396

23.314.310

Suècia

762

744

107.162.493

468

32.582.256

276

74.580.237

Eslovènia

110

108

14.702.522

1.072.794

13.629.728

Eslovàquia

129

9.172.281

525.789

8.646.492

Resta Unió Europea

15.336

11.505

4.529.380.667

7.465

1.554.993.112

4.040

2.974.387.555

Unió Europea

17.344

12.939

4.809.371.546

8.620

1.740.378.984

4.319

3.068.992.562

Estats Units d'Amèrica

2.709

7.836.590.006

1.839

5.108.167.500

870

2.728.422.506

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 24. Pesos específics i estructures percentuals: nombre de pel.lícules i d’espectadors de cada país a la Unió Europea (2002-2013) Pes específic de cada territori sobre la Unió Europea Codi ISO ES-CT

País Catalunya Resta d'Espanya

Registres per país 4,24

Total Films

Producció interna Espect

4,10

1,99

Films 5,49

Espect

Coproduccions Films

Espect

3,28

2,55

1,55

7,33

6,32

4,30

7,91

7,37

4,54

3,25

Espanya

11,58

10,42

6,29

13,40

10,65

7,09

4,80

Àustria

2,63

2,71

0,48

2,62

0,39

2,81

0,51

Bèlgica

4,09

4,15

3,06

1,67

0,93

6,91

3,79

Bulgària

0,72

0,73

0,07

0,87

0,06

0,57

0,07

Xipre

0,07

0,06

0,01

0,02

0,00

0,10

0,02

Txèquia

2,76

2,88

2,45

3,79

1,94

1,86

2,62

Alemanya

11,94

11,85

18,31

9,25

16,50

14,75

18,92

Dinamarca

3,06

3,15

1,46

3,34

1,73

2,94

1,37

Estònia

0,97

1,03

0,04

1,31

0,05

0,71

0,03

Finlàndia

2,15

2,23

0,56

2,24

0,86

2,23

0,45

França

17,50

18,24

22,18

17,62

35,76

18,92

17,54

Regne Unit

11,47

10,98

29,05

7,66

6,61

14,69

36,73

Grècia

0,73

0,67

0,09

0,71

0,20

0,63

0,05

Croàcia

0,52

0,53

0,04

0,49

0,04

0,57

0,04

Hongria

1,78

1,82

0,54

2,12

0,47

1,48

0,56

Irlanda

1,60

1,34

1,14

0,60

0,19

2,16

1,47

Itàlia

9,32

9,57

7,84

12,41

15,05

6,41

5,37

Lituània

0,37

0,39

0,12

0,45

0,07

0,31

0,14

Luxemburg

0,87

0,88

0,54

0,02

0,00

1,84

0,73

Letònia

0,65

0,69

0,02

0,94

0,04

0,41

0,02

Malta

0,02

0,37

0,04

0,50

Països Baixos

3,70

3,76

1,23

4,43

2,22

3,00

0,89

Polònia

2,36

2,45

1,62

3,29

3,93

1,51

0,82

Portugal

1,97

2,04

0,18

2,31

0,18

1,73

0,18

Romania

1,36

1,43

0,38

1,65

0,16

1,18

0,46

Suècia

4,39

4,55

1,57

5,43

1,87

3,57

1,47

Eslovènia

0,63

0,66

0,22

0,73

0,06

0,58

0,27

Eslovàquia

0,74

0,79

0,13

0,61

0,03

0,98

0,17

Resta Unió Europea EU

Unió Europea

Estats Units d'Amèrica

88,42

89,58

93,71

86,60

89,35

92,91

95,20

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

BASE DE DADES I RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

Estructura percentual Nombre de films Prod int

Coprod

Espectadors Total

Prod int

Coprod

Total

70,60

29,40

100,00

42,05

57,95

100,00

66,02

33,98

100,00

43,65

56,35

100,00

67,82

32,18

100,00

43,15

56,85

100,00

51,02

48,98

100,00

20,66

79,34

100,00

21,24

78,76

100,00

7,72

92,28

100,00

63,03

36,97

100,00

23,46

76,54

100,00

20,00

80,00

100,00

0,05

99,95

100,00

69,43

30,57

100,00

20,18

79,82

100,00

41,15

58,85

100,00

22,97

77,03

100,00

55,92

44,08

100,00

30,19

69,81

100,00

67,26

32,74

100,00

32,45

67,55

100,00

52,88

47,12

100,00

39,46

60,54

100,00

50,96

49,04

100,00

41,09

58,91

100,00

36,77

63,23

100,00

5,80

94,20

100,00

55,45

44,55

100,00

55,92

44,08

100,00

48,84

51,16

100,00

25,11

74,89

100,00

61,62

38,38

100,00

22,34

77,66

100,00

23,74

76,26

100,00

4,26

95,74

100,00

68,37

31,63

100,00

48,94

51,06

100,00

61,90

38,10

100,00

14,87

85,13

100,00

1,39

98,61

100,00

0,04

99,96

100,00

71,68

28,32

100,00

44,34

55,66

100,00

62,21

37,79

100,00

45,91

54,09

100,00

70,82

29,18

100,00

61,99

38,01

100,00

59,76

40,24

100,00

24,65

75,35

100,00

60,94

39,06

100,00

10,58

89,42

100,00

62,90

37,10

100,00

30,40

69,60

100,00

58,33

41,67

100,00

7,30

92,70

100,00

41,09

58,91

100,00

5,73

94,27

100,00

64,88

35,12

100,00

34,33

65,67

100,00

66,62

33,38

100,00

36,19

63,81

100,00

67,88

32,12

100,00

65,18

34,82

100,00

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Si per comptes d’atendre la participació per països, orientem l’anàlisi vers la incidència percentual d’aquest darrer parell de modalitats productives podrem advertir que, en el conjunt de la Unió Europea, la producció interna, amb els dos terços de les pel.lícules, aporta el terç dels espectadors que contemplen el seu cinema, mentre que en l’àmbit de les coproduccions la proporció és la inversa. Per països, a Catalunya i a la resta d’Espanya, les estructures percentuals tenen, quant a nombre de llargmetratges, un gran parentiu amb la conducta global europea, però, a l’hora de comptar públic, la coproducció perd terreny a favor de la producció interna. En els altres territoris, els capteniments són força variats. Val a fer-hi ressortir la situació del Regne Unit, que, amb proporcions contràries a la tònica conjunta en matèria de volum de producció, quant a públic limita a un 5,80% la quota de la seva producció interna, mentre que el 94,20% de la clientela li arriba mitjançant la coproducció internacional. Un pes abassegador al qual no resulta aliè l’aliatge de la indústria britànica amb la producció nord-americana. Quant a aquesta darrera cinematografia, en el seu trànsit europeu revela una estructura percentual en el nombre de films plenament homologable amb la que mostren les obres autòctones, però, a l’hora de passar revista a les dues fonts de subministrament d’espectadors, el dibuix resulta totalment oposat a la composició que presenta la Unió, puix que el gruix (gairebé els dos terços) del públic europeu captivat pel cinema dels Estats Units d’Amèrica es forja a través de la seva producció interna, mentre que només un terç és fruit de la coproducció forana del país transatlàntic.

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Anàlisi per intervals

urant el procés de recollida d’informació, les xifres aplegades anaven confirmant de manera incessant que la nostra base de dades acabaria contenint per a les diferents pel.lícules que s’hi incorporaven una amplíssima gamma de dimensions d’espectadors. En concloure la recol.lecció ja es pogué constatar que les xifres globals de públic, a cada país de la Unió Europea, brollaven de l’aiguabarreig d’un ventall ben variat de gruixàries en les magnituds dels sumands que cada pel.lícula projectada en els cinemes aportava al còmput del resultat final. Una heterogeneïtat tan enorme —que adopta una molt vasta varietat de formes que oscil.len entre l’anguniós raquitisme i la furient exuberància— demana una parcel.lació de les dades en diferents estrats, de manera tal que la segmentació permeti de veure quina repercussió en el balanç final ha tingut cada grup de títols que hagi obtingut una resposta semblant per part del mercat. Amb aquesta finalitat, s’ha procedit a ordenar de menors a majors les dades d’espectadors aconseguits per cada collita anual del període 2002-2013 en la seva carrera comercial a les sales de cinema. L’ordenació ha estat succeïda pels recomptes, que s’han efectuat dins de cadascun dels 38 intervals en què han estat fragmentades les diferents alçàries que menen des dels títols que no han arribat a estrenar-se fins als tucs de màxim enlairament. L’addició dels diferents recomptes anuals dins de cada esglaó ens dóna la xifra dels dos sexennis i, havent-les calcu88

ANÀLISI PER INTERVALS

lades totes, ja pot fer-se’n l’acumulació (que ens indica quants títols se situen per dessota de l’extrem superior de cada tram o, a tot estirar, l’igualen) i tot seguit determinar el pes relatiu de cada esglaó sobre el total, així com la participació percentual de les quantitats de pel.lícules acumulades. L’aplicació d’aquesta operativa ha estat efectuada mitjançant dues fases. La primera s’ha limitat a estudiar l’estratificació del públic del cinema espanyol, en general, i del cinema català, en particular, tot considerant tan sols el nombre d’espectadors congregats dins d’Espanya a cadascun dels respectius casos. Tot seguit i com a complement d’aquesta etapa, el procés ha tornat a reiterar-se, eixamplant en aquesta avinentesa l’abast geogràfic a totes les sales de cinema assetiades dins de les fronteres de la Unió Europea. La segona fase afegeix a les dades d’Espanya (amb la segregació de les xifres corresponents a Catalunya i a la resta del territori) la filera dels altres 27 països membres amb la informació que els pertoca en funció de la distribució del grau de resposta que la seva producció fílmica hagi obtingut en terres comunitàries. En aquesta fase i a diferència de la precedent no s’ofereixen les dades any a any, sinó que se’n consigna la xifra acumulada; d’altra banda, pel que fa als intervals i atès que en aquest segment es contemplen només les pel.lícules que han arribat a la gran pantalla, no apareix l’estrat de films no estrenats i, per tant, la segmentació consta de 37 graons. L’ordenació dels 736 films amb participació catalana del període fa avinent el traç del dibuix de l’escenari en funció dels espectadors aconseguits a tot Espanya (quadre 25). Idèntic exercici efectuat amb les 2.008 pel.lícules espanyoles (quadre 26) i, per diferència, amb les 1.272 produccions d’empreses de la resta de comunitats autònomes de l’Estat (quadre 27) ens permet d’examinar la distribució de les xifres a cadascun dels tres àmbits. Una anàlisi que resulta força més detallada quan es procedeix a facilitar els percentatges acumulats a cada estrat (quadres 28 a 30, respectivament) al llarg de la dotzena d’anys que cobreix la recerca. 89

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 25. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica catalana Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

No estrenats

2004

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.001

70.001

2005

2006

2007

2008

1 3

2 1

2010

3 1

2009

2 2

60.000

70.000

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000 4.000.000

3.000.001

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

2 1

1 2

4 3 1

3 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

2003

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

Films estrenats

2011

2012

2013

Total

Acum

% tram

% Acu

9,10

118

185

16,03

25,14

215

4,08

29,21

257

5,71

280

Acum

% tram

% Acu

118

17,64

148

4,48

22,12

34,92

190

6,28

28,40

3,13

38,04

213

3,44

31,84

294

1,90

39,95

227

2,09

33,93

307

1,77

41,71

240

1,94

35,87

341

4,62

46,33

274

5,08

40,96

360

2,58

48,91

293

2,84

43,80

371

1,49

50,41

304

1,64

45,44

402

4,21

54,62

335

4,63

50,07

428

3,53

58,15

361

3,89

53,96

449

2,85

61,01

382

3,14

57,10

474

3,40

64,40

407

3,74

60,84

500

3,53

67,93

433

3,89

64,72

519

2,58

70,52

452

2,84

67,56

1 1 3

1 1

547

3,80

74,32

480

4,19

71,75

580

4,48

78,80

513

4,93

76,68

599

2,58

81,39

532

2,84

79,52

606

0,95

82,34

539

1,05

80,57

615

1,22

83,56

548

1,35

81,91

638

3,13

86,68

571

3,44

85,35

659

2,85

89,54

592

3,14

88,49

680

2,85

92,39

613

3,14

91,63

693

1,77

94,16

626

1,94

93,57

703

1,36

95,52

636

1,49

95,07

716

1,77

97,28

649

1,94

97,01

721

0,68

97,96

654

0,75

97,76

729

1,09

99,05

662

1,20

98,95

732

0,41

99,46

665

0,45

99,40

735

0,41

99,86

668

0,45

99,85

99,86

668

100,00

669

0,15

100,00

736

100,00

669

100,00

736

100,00

669

100,00

736

100,00

669

100,00

736

100,00

669

100,00

736

100,00

669

1 1

3 6

2 2

3 1 1

735 1

736

0,14

100,00

99,85

100,00 100,00

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 26. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica espanyola Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

2003

No estrenats

2005

2006

2007

2008

2009

2010

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

137

2 9

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

2004

110

133

1 1

141

150

172

184

197

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

2011

2012

2013

Total

Acum

318

Films estrenats

% tram

% Acu

318

15,84

299

617

14,89

30,73

113

730

5,63

36,35

827

4,83

886

4 3

% tram

% Acu

299

17,69

412

6,69

24,38

41,19

509

5,74

30,12

2,94

44,12

568

3,49

33,61

930

2,19

46,31

612

2,60

36,21

955

1,25

47,56

637

1,48

37,69

102

1.057

5,08

52,64

739

6,04

43,73

1.107

2,49

55,13

789

2,96

46,69

1.129

1,10

56,23

811

1,30

47,99

1.179

2,49

58,72

861

2,96

50,95

1.226

2,34

61,06

908

2,78

53,73

1.276

2,49

63,55

958

2,96

56,69

1.328

2,59

66,14

1.010

3,08

59,76

1.385

2,84

68,97

1.067

3,37

63,14

1.428

2,14

71,12

1.110

2,54

65,68

Acum

1.489

3,04

74,15

1.171

3,61

69,29

1.564

3,74

77,89

1.246

4,44

73,73

1.630

3,29

81,18

1.312

3,91

77,63

1.660

1,49

82,67

1.342

1,78

79,41

1.679

0,95

83,62

1.361

1,12

80,53

1.746

3,34

86,95

1.428

3,96

84,50

1.796

2,49

89,44

1.478

2,96

87,46

1.852

2,79

92,23

1.534

3,31

90,77

1.893

2,04

94,27

1.575

2,43

93,20

1.917

1,20

95,47

1.599

1,42

94,62

1.947

1,49

96,96

1.629

1,78

96,39

5 1

1.960

0,65

97,61

1.642

0,77

97,16

1.985

1,25

98,85

1.667

1,48

98,64

1.992

0,35

99,20

1.674

0,41

99,05

2.000

0,40

99,60

1.682

0,47

99,53

2.003

0,15

99,75

1.685

0,18

99,70

2.006

0,15

99,90

1.688

0,18

99,88

2.008

0,10

100,00

1.690

0,12

100,00

2.008

100,00

1.690

100,00

2.008

100,00

1.690

100,00

2.008

100,00

1.690

100,00

2.008

100,00

1.690

1 1

199

179

234

2.008

100,00

100,00 100,00

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 27. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

2003

No estrenats

2005

2006

2007

2008

2009

2010

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

2 1

110

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

2004

1 2

1 1

101

103

111

103

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

2011

2012

2013

Total

Acum

251

3 6

Films estrenats

% tram

% Acu

251

19,73

181

432

14,23

33,96

515

6,53

40,49

570

4,32

606

3 2

% tram

% Acu

181

17,73

264

8,13

25,86

44,81

319

5,39

31,24

2,83

47,64

355

3,53

34,77

636

2,36

50,00

385

2,94

37,71

648

0,94

50,94

397

1,18

38,88

716

5,35

56,29

465

6,66

45,54

747

2,44

58,73

496

3,04

48,58

758

0,86

59,59

507

1,08

49,66

777

1,49

61,08

526

1,86

51,52

798

1,65

62,74

547

2,06

53,57

827

2,28

65,02

576

2,84

56,42

854

2,12

67,14

603

2,64

59,06

885

2,44

69,58

634

3,04

62,10

909

1,89

71,46

658

2,35

64,45

942

2,59

74,06

691

3,23

67,68

984

3,30

77,36

733

4,11

71,79

Acum

1.031

3,69

81,05

780

4,60

76,40

1.054

1,81

82,86

803

2,25

78,65

1.064

0,79

83,65

813

0,98

79,63

1.108

3,46

87,11

857

4,31

83,94

1.137

2,28

89,39

886

2,84

86,78

1.172

2,75

92,14

921

3,43

90,21

1.200

2,20

94,34

949

2,74

92,95

1.214

1,10

95,44

963

1,37

94,32

1.231

1,34

96,78

980

1,67

95,98

1.239

0,63

97,41

988

0,78

96,77

1.256

1,34

98,74

1.005

1,67

98,43

1.260

0,31

99,06

1.009

0,39

98,82

1.265

0,39

99,45

1.014

0,49

99,31

1.268

0,24

99,69

1.017

0,29

99,61

1.270

0,16

99,84

1.019

0,20

99,80

1.272

0,16

100,00

1.021

0,20

100,00

1.272

100,00

1.021

100,00

1.272

100,00

1.021

100,00

1.272

100,00

1.021

100,00

1.272

100,00

1.021

125

117

157

1.272

100,00

100,00 100,00

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 28. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica catalana Interval de nombre d’espectadors a Espanya No estrenats

2003

2004

7,41

2005

2006

2,50

6,94

500

14,81

5,00

10,00

15,28

501

1.000

14,81

7,50

10,00

20,83

1.001

2.000

14,81

10,00

15,00

12,50

22,22

2.001

3.000

14,81

10,00

15,00

17,50

26,39

3.001

4.000

18,52

10,00

15,00

22,50

27,78

4.001

5.000

22,22

16,67

17,50

22,50

27,78

5.001

10.000

22,22

23,33

25,00

27,50

36,11

10.001

15.000

22,22

23,33

32,50

27,50

38,89

15.001

20.000

25,93

26,67

35,00

27,50

38,89

20.001

25.000

33,33

26,67

37,50

32,50

44,44

25.001

30.000

33,33

42,50

40,00

51,39

30.001

35.000

37,04

40,00

42,50

40,00

52,78

35.001

40.000

37,04

46,67

45,00

42,50

55,56

40.001

45.000

40,74

46,67

45,00

55,00

61,11

45.001

50.000

48,15

50,00

52,50

60,00

68,06

50.001

60.000

51,85

60,00

57,50

62,50

75,00

60.001

70.000

55,56

70,00

65,00

67,50

80,56

70.001

80.000

59,26

83,33

67,50

70,00

84,72

80.001

90.000

62,96

83,33

67,50

70,00

86,11

90.001

100.000

66,67

83,33

75,00

86,11

100.001

150.000

74,07

83,33

77,50

80,00

87,50

150.001

200.000

77,78

90,00

87,50

85,00

87,50

200.001

300.000

81,48

93,33

95,00

87,50

90,28

300.001

400.000

92,59

96,67

97,50

87,50

91,67

400.001

500.000

92,59

96,67

97,50

90,00

94,44

500.001

750.000

92,59

100,00

97,50

98,61

750.001

1.000.000

96,30

100,00

97,50

98,61

1.000.001

1.500.000

96,30

100,00

97,50

100,00

1.500.001

2.000.000

96,30

100,00

2.000.001

3.000.000

100,00

3.000.001

4.000.000

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

Any 2002

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

6,41

8,70

13,70

9,57

13,51

14,52

12,99

Total 9,10

17,95

15,94

27,40

25,53

45,95

38,71

48,05

25,14

17,95

17,39

34,25

30,85

54,05

46,77

51,95

29,21

23,08

23,19

38,36

38,30

58,11

51,61

64,94

34,92

29,49

28,99

41,10

41,49

59,46

54,84

66,23

38,04

30,77

33,33

43,84

42,55

59,46

56,45

68,83

39,95

33,33

36,23

43,84

43,62

62,16

56,45

71,43

41,71

34,62

39,13

47,95

51,06

64,86

64,52

72,73

46,33

38,46

40,58

50,68

56,38

66,22

66,13

74,03

48,91

38,46

42,03

53,42

60,64

67,57

66,13

74,03

50,41

46,15

46,38

63,01

64,89

67,57

67,74

75,32

54,62

47,44

50,72

68,49

69,15

67,57

67,74

77,92

58,15

48,72

53,62

72,60

70,21

71,62

74,19

81,82

61,01

53,85

66,67

75,34

72,34

72,97

75,81

81,82

64,40

64,10

69,57

82,19

73,40

72,97

75,81

81,82

67,93

69,23

71,01

82,19

73,40

74,32

75,81

81,82

70,52

75,64

76,81

84,93

75,53

74,32

77,42

84,42

74,32

79,49

82,61

89,04

77,66

75,68

85,48

87,01

78,80

84,62

85,51

89,04

79,79

75,68

85,48

88,31

81,39

87,18

86,96

90,41

80,85

75,68

85,48

88,31

82,34

87,18

86,96

90,41

82,98

75,68

87,10

88,31

83,56

91,03

88,41

95,89

87,23

77,03

90,32

90,91

86,68

92,31

91,30

95,89

90,43

81,08

90,32

94,81

89,54

96,15

94,20

95,89

91,49

89,19

91,94

94,81

92,39

96,15

95,65

97,26

93,62

91,89

91,94

96,10

94,16

96,15

97,10

98,63

94,68

94,59

93,55

97,40

95,52

96,15

97,10

98,63

97,87

98,65

93,55

97,40

97,28

96,15

98,55

100,00

97,87

98,65

95,16

98,70

97,96

98,72

100,00

98,94

100,00

96,77

98,70

99,05

98,72

100,00

98,39

98,70

99,46

98,72

100,00

99,86

98,72

100,00

99,86

100,00

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 29. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica espanyola Interval de nombre d’espectadors a Espanya No estrenats

2003

2004

2005

2006

5,84

6,36

9,77

5,67

10,00

500

13,87

11,82

15,79

16,31

18,00

501

1.000

14,60

13,64

22,56

19,86

24,00

1.001

2.000

16,79

18,18

27,82

22,70

24,67

2.001

3.000

17,52

20,91

29,32

24,11

28,00

3.001

4.000

20,44

24,55

32,33

28,37

30,00

4.001

5.000

21,90

26,36

33,08

29,79

31,33

5.001

10.000

27,01

33,64

37,59

34,04

40,00

10.001

15.000

29,93

38,18

41,35

38,30

42,67

15.001

20.000

30,66

39,09

43,61

39,01

42,67

20.001

25.000

33,58

39,09

45,86

41,13

45,33

25.001

30.000

33,58

40,91

48,87

45,39

50,67

30.001

35.000

35,77

43,64

50,38

46,81

53,33

35.001

40.000

38,69

46,36

52,63

50,35

55,33

40.001

45.000

43,07

50,00

53,38

59,57

60,67

45.001

50.000

46,72

51,82

60,15

60,99

66,67

50.001

60.000

53,28

57,27

63,91

63,83

70,67

60.001

70.000

58,39

60,91

67,67

66,67

76,00

70.001

80.000

66,42

70,91

70,68

73,05

79,33

80.001

90.000

68,61

72,73

73,68

75,89

82,00

90.001

100.000

70,07

75,45

77,44

78,72

82,00

100.001

150.000

78,83

78,18

81,20

81,56

84,67

150.001

200.000

82,48

83,64

87,97

85,11

84,67

200.001

300.000

86,86

88,18

93,23

86,52

89,33

300.001

400.000

92,70

90,91

94,74

87,94

93,33

400.001

500.000

94,89

92,73

94,74

91,49

94,67

500.001

750.000

96,35

95,45

96,24

95,04

96,67

750.001

1.000.000

97,08

95,45

96,99

96,45

96,67

1.000.001

1.500.000

98,54

98,18

98,50

97,87

98,00

1.500.001

2.000.000

98,54

98,18

99,25

98,58

99,33

2.000.001

3.000.000

100,00

99,09

99,25

99,29

99,33

3.000.001

4.000.000

100,00

99,09

99,25

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

Any 2002

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

9,88

16,28

21,74

16,24

21,11

27,93

24,79

15,84

22,09

27,91

36,41

32,49

45,23

49,72

50,43

30,73

25,58

33,14

42,39

39,59

54,77

54,75

58,55

36,35

31,98

38,37

47,83

45,18

58,79

59,78

66,67

41,19

36,05

43,60

50,54

50,25

60,80

62,01

69,66

44,12

37,21

45,93

52,72

50,76

63,82

63,13

71,37

46,31

38,37

47,09

53,26

52,28

64,82

64,25

73,08

47,56

41,86

51,74

59,24

57,36

68,84

70,39

76,50

52,64

44,19

52,33

60,87

59,90

70,85

73,18

78,21

55,13

44,77

52,91

63,04

61,93

72,36

73,74

79,06

56,23

48,84

56,40

67,39

66,50

72,86

75,42

79,91

58,72

51,16

59,30

70,11

70,05

73,37

75,98

81,62

61,06

52,91

61,63

72,83

71,07

77,39

78,77

85,47

63,55

56,98

68,60

75,00

73,10

78,89

80,45

85,90

66,14

63,95

69,77

78,26

74,62

78,89

81,01

86,32

68,97

68,02

72,67

78,80

75,13

79,40

81,01

86,75

71,12

70,93

77,91

80,98

78,17

80,90

81,56

88,03

74,15

75,00

83,72

83,70

81,73

82,41

87,15

90,17

77,89

81,40

85,47

85,87

83,76

82,91

88,27

90,60

81,18

83,14

87,21

86,96

85,79

82,91

88,83

90,60

82,67

83,14

87,21

86,96

86,80

83,42

89,94

90,60

83,62

88,37

88,95

90,76

90,36

86,43

92,18

91,88

86,95

90,70

92,44

91,30

92,39

87,94

93,85

93,59

89,44

95,93

94,77

92,39

93,40

91,46

95,53

94,44

92,23

97,09

95,93

94,02

95,43

94,47

96,09

95,30

94,27

97,67

96,51

95,11

95,94

95,98

96,65

96,58

95,47

97,67

97,09

96,20

98,48

98,49

96,65

97,44

96,96

98,26

97,67

96,74

98,48

98,99

97,77

98,72

97,61

99,42

100,00

98,37

99,49

99,50

98,32

99,15

98,85

99,42

100,00

98,91

100,00

99,50

98,88

99,15

99,20

99,42

100,00

99,46

100,00

99,44

99,57

99,60

99,42

100,00

99,44

99,57

99,75

100,00

99,44

99,57

99,90

100,00

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 30. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya No estrenats

Any 2002

2003

2004

2005

2006

5,45

8,75

13,98

6,93

12,82

500

13,64

16,25

20,43

18,81

20,51

501

1.000

14,55

18,75

29,03

23,76

26,92

1.001

2.000

17,27

21,25

33,33

26,73

26,92

2.001

3.000

18,18

25,00

35,48

26,73

29,49

3.001

4.000

20,91

30,00

39,78

30,69

32,05

4.001

5.000

21,82

30,00

39,78

32,67

34,62

5.001

10.000

28,18

37,50

43,01

36,63

43,59

10.001

15.000

31,82

43,75

45,16

42,57

46,15

15.001

20.000

31,82

43,75

47,31

43,56

46,15

20.001

25.000

33,64

43,75

49,46

44,55

46,15

25.001

30.000

33,64

43,75

51,61

47,52

50,00

30.001

35.000

35,45

45,00

53,76

49,50

53,85

35.001

40.000

39,09

46,25

55,91

53,47

55,13

40.001

45.000

43,64

51,25

56,99

61,39

60,26

45.001

50.000

46,36

52,50

63,44

61,39

65,38

50.001

60.000

53,64

56,25

66,67

64,36

66,67

60.001

70.000

59,09

57,50

68,82

66,34

71,79

70.001

80.000

68,18

66,25

72,04

74,26

74,36

80.001

90.000

70,00

68,75

76,34

78,22

78,21

90.001

100.000

70,91

72,50

78,49

80,20

78,21

100.001

150.000

80,00

76,25

82,80

82,18

82,05

150.001

200.000

83,64

81,25

88,17

85,15

82,05

200.001

300.000

88,18

86,25

92,47

86,14

88,46

300.001

400.000

92,73

88,75

93,55

88,12

94,87

400.001

500.000

95,45

91,25

93,55

92,08

94,87

500.001

750.000

97,27

93,75

95,70

94,06

94,87

750.001

1.000.000

97,27

93,75

96,77

96,04

94,87

1.000.001

1.500.000

99,09

97,50

98,92

97,03

96,15

1.500.001

2.000.000

99,09

97,50

98,92

98,02

98,72

2.000.001

3.000.000

100,00

98,75

98,92

99,01

98,72

3.000.001

4.000.000

100,00

98,75

98,92

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

100

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

12,77

21,36

27,03

22,33

25,60

35,04

30,57

19,73

25,53

35,92

42,34

38,83

44,80

55,56

51,59

33,96

31,91

43,69

47,75

47,57

55,20

58,97

61,78

40,49

39,36

48,54

54,05

51,46

59,20

64,10

67,52

44,81

41,49

53,40

56,76

58,25

61,60

65,81

71,34

47,64

42,55

54,37

58,56

58,25

66,40

66,67

72,61

50,00

42,55

54,37

59,46

60,19

66,40

68,38

73,89

50,94

47,87

60,19

66,67

63,11

71,20

73,50

78,34

56,29

48,94

60,19

67,57

63,11

73,60

76,92

80,25

58,73

50,00

60,19

69,37

63,11

75,20

77,78

81,53

59,59

51,06

63,11

70,27

67,96

76,00

79,49

82,17

61,08

54,26

65,05

71,17

70,87

76,80

80,34

83,44

62,74

56,38

66,99

72,97

71,84

80,80

81,20

87,26

65,02

59,57

69,90

74,77

73,79

82,40

82,91

87,90

67,14

63,83

69,90

75,68

75,73

82,40

83,76

88,54

69,58

67,02

73,79

76,58

76,70

82,40

83,76

89,17

71,46

67,02

78,64

78,38

80,58

84,80

83,76

89,81

74,06

71,28

84,47

80,18

85,44

86,40

88,03

91,72

77,36

78,72

85,44

83,78

87,38

87,20

89,74

91,72

81,05

79,79

87,38

84,68

90,29

87,20

90,60

91,72

82,86

79,79

87,38

84,68

90,29

88,00

91,45

91,72

83,65

86,17

89,32

87,39

93,20

92,00

93,16

92,36

87,11

89,36

93,20

88,29

94,17

92,00

95,73

92,99

89,39

95,74

95,15

90,09

95,15

92,80

97,44

94,27

92,14

97,87

96,12

91,89

97,09

96,00

98,29

94,90

94,34

98,94

96,12

92,79

97,09

96,80

98,29

96,18

95,44

98,94

97,09

94,59

99,03

98,40

98,29

97,45

96,78

100,00

97,09

94,59

99,03

99,20

99,15

98,73

97,41

100,00

97,30

100,00

99,20

99,15

99,36

98,74

100,00

98,20

100,00

99,20

99,15

99,36

99,06

100,00

99,10

100,00

99,15

99,36

99,45

100,00

99,15

99,36

99,69

100,00

99,15

99,36

99,84

100,00

101

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Les dades referents als resultats de la producció cinematogràfica de Catalunya en circular pel mercat interior d’Espanya revelen que un de cada onze títols del catàleg del període estudiat no ha aconseguit exhibir-se en els seus cinemes. La proporció és més benigna que no pas en el conjunt del cinema espanyol, on una mica més d’un parell de llargmetratges de cada tretze no s’estrenen, situació resultant de la filmografia de la resta del territori, que gairebé en la seva cinquena part no ha arribat a les sales de projecció. Des d’aquesta base de partença, anirem avançant vers els esglaons immediatament superiors, però, als efectes d’homogeneïtat amb els vinents exàmens dels resultats en el marc de la Unió Europea, prescindirem del primer graó i ens cenyirem a l’estructura dels films estrenats (les quatre darreres columnes dels quadres 25 a 27, amb especial atenció a les dues últimes). Abans de tirar endavant pagarà, però, la pena de deturar durant uns pocs fulls l’anàlisi de les dades i d’introduir conceptes estadístics vinclats a quatre columnes específiques: nombre de films que corresponen a cada interval; nombre acumulat de pel.lícules fins al límit superior d’un interval concret; percentatge que el volum de títols de cada interval representa sobre la xifra total de llargmetratges; i percentatge acumulat de films. El nombre total d’espectadors que aconsegueix una pel. lícula en el transcurs de la seva carrera comercial per les sales de cinema d’un territori concret en un període determinat és una variable aleatòria. En estadística, una variable aleatòria (també coneguda com a variable estocàstica) és una funció que vincula un nombre real (racional o irracional) a cada element de l’espai mostral. Ens trobem enfront de valors numèrics d’esdeveniments que depenen de la fortuïtat de l’atzar i dels quals amb anterioritat no aconseguirem de determinar amb precisió quin valor tindran, per bé que podem establir una distribució de probabilitat connectada amb el rang de valors que pugui assolir el fenomen investigat. En el nostre cas ens trobem enfront d’una variable aleatòria discreta. Això vol dir una variable que entre dos valors consecutius no presenta valors intermedis. La quantia d’espectadors atrets per la projecció d’un film és sempre un nombre na102

ANÀLISI PER INTERVALS

tural o, dient-ho d’una altra manera, un nombre enter i positiu, car és impossible una xifra de persones que impliqui decimals. La primera de les quatre columnes que han estat esclarides dels quadres 25 a 27 i que ara comentem recull la freqüència absoluta corresponent a cada interval, que és el nombre de films del conjunt analitzat que obtenen respostes de públic inserides dins dels seus límits. Pel seu costat, l’antepenúltima columna recull la freqüència absoluta acumulada, resultat de l’addició de les freqüències absolutes del propi interval i de tots els intervals precedents. Es tracta, doncs, del nombre de pel.lícules amb una assistència inferior o, a tot estirar, igual al límit màxim de l’interval que s’estigui contemplant. Fa unes poques frases que s’indicava la possibilitat d’establir una distribució de probabilitat associada al rang de valors d’una variable. Si tots els resultats possibles d’un experiment aleatori tenen la mateixa probabilitat de realitzar-se (tal com s’esdevé amb les possibilitats de cadascuna de les sis opcions de resultats en el llançament d’un dau), aleshores entra en acció la regla de Pierre-Simon Laplace. Segons l’astrònom, matemàtic i físic francès, quan s’acompleix aquesta condició, la probabilitat d’un succés es mesura pel quocient entre el nombre de casos que li resulten favorables i la xifra total de casos possibles. Puix que a priori no podem assegurar que la probabilitat d’atraure 1.519 espectadors per part d’un llargmetratge cinematogràfic sigui la mateixa que la probabilitat de convocar-ne 12.327, 150.986, 1.251.460 o qualsevol altre volum que es triï com a valor de comparança, caldrà desviar-se per una altra sendera. En aquest sentit ve a tomb l’estadística de la freqüentació i, ben en particular, resulten oportunes les aportacions efectuades per Jakob Bernouilli i per Émile Borel en el terreny de la llei dels grans nombres. Aquests treballs dels matemàtics suís i francès ens demostren que, a mesura que es va incrementant la quantia d’observacions (això vol dir que el seu nombre s’orienta cap a infinit), la freqüència relativa tendeix a la probabilitat. La freqüència relativa es defineix com la proporció que la freqüència absoluta —concepte que ha estat explicat abans— representa sobre el nombre total d’observacions que integren l’espai mostral; si el quocient s’efectua amb la freqüència absoluta acumulada com a numerador aleshores obtindrem la freqüència relativa acumulada. 103

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

La probabilitat d’un succés es regeix pels axiomes d’Andrei Nikolàievitx Kolmogórov que ens diuen que aquesta probabilitat està compresa entre zero i u (ambdós límits inclosos), que la probabilitat de l’esdeveniment cert és igual a 1 (i a 0 en el supòsit del succés impossible) i que la probabilitat d’un esdeveniment format per diferents alternatives mútuament excloents entre elles equival a la suma de les probabilitats de cadascuna de les opcions. Val a indicar que la probabilitat es mesura en tant per u; per tant, als efectes del present treball, quan la probabilitat s’assimili a la freqüència relativa cal parar atenció al fet que aquesta s’expressa sempre en els quadres en termes de tant per cent. Com a conseqüència, en referir-nos-hi en termes de probabilitat, caldrà calcular-ne la centèsima part o bé especificar que es consigna en tant per cent. Cal afegir que aquest llibre opera amb la totalitat de llargmetratges i que, per tant, l’opció per l’univers enfront la mostra evita un biaix en els resultats obtinguts. De tota manera, és segur que en el futur la modificació de les dades de les pel.lícules del període estudiat alterarà freqüències relatives d’intervals (o de nivells individuals d’espectadors, quan escaigui) i encara més especialment ho farà en incorporar les dades d’espectadors de les collites fílmiques posteriors a 2013 (i de les anteriors a l’any 2002). En relació a les variables discretes, cal introduir un parell de conceptes. En primer lloc la funció de probabilitat (també anomenada funció de massa de probabilitat o bé funció de quantia), que és la probabilitat que la variable discreta X adopti el valor xi:

La funció de probabilitat qualla en l’elaboració d’una taula, on a l’eix d’abscisses hi ha els valors d’xi (a l’exemple del quadre 25 serien els intervals d’espectadors de la primera columna, representats per la seva corresponent marca de classe) i a l’eix d’ordenades són recollits els respectius valors de pi (que, a la penúltima columna

104

ANÀLISI PER INTERVALS

del nostre quadre, serien les freqüències relatives enteses com a equivalents de la probabilitat). Aquesta funció acompleix que l’addició de les probabilitats connectades als diferents n valors que presenta la variable aleatòria estudiada té com a resultat la unitat:

En segon terme cal referir-se a la funció de distribució (o funció de distribució de probabilitat) com a aquella funció no decreixent i esglaonada, amb salts de discontinuïtat en els punts xi, que ens subministra la probabilitat que la variable aleatòria obtingui un valor inferior o igual a xi:

Tot i que l’objecte del nostre treball no correspon a una variable aleatòria contínua (aquella que entre dos dels seus valors sempre pot intercalar-ne un altre), consignarem tot seguit els conceptes corresponents a les dues modalitats de funció que tot just s’acaben d’exposar en relació a les variables discretes. El concepte equivalent a la funció de probabilitat, en el terreny de les variables aleatòries contínues, es la funció de densitat de probabilitat (més senzillament coneguda com a funció de densitat). Es defineix com a tal aquella funció f(x) no negativa que permet de calcular la probabilitat que una variable aleatòria de tipus continu aconsegueixi de tenir un valor que s’insereixi dins d’un interval específic. Per tant, aquesta probabilitat serà el resultat de sumar els valors de cadascun dels punts de la funció en aquest marc concret. Puix que es tracta d’una funció contínua, el nombre de punts és infinit i per tal d’efectuar la suma caldrà fer cap al càlcul integral. La

105

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

probabilitat d’obtenir un valor de la variable aleatòria contínua X situat entre els valors a i b el fornirà la integral definida de la funció de densitat f(x) entre aquest parell de límits, que ens procurarà l’àrea que hi ha dessota la funció de densitat fins a l’eix d’abscisses i entre els dos límits marcats (les rectes x=a i x=b).

on X és una variable definida en el conjunt dels nombres reals i a i b es poden moure des de menys infinit fins a més infinit, tot acomplint les condicions que la probabilitat que la variable adopti un valor determinat, puix que es tracta d’un cas favorable contra infinites opcions possibles, és zero:

i que la probabilitat que el valor estigui comprès entre – ∞ + ∞ és 1, car es tracta de l’esdeveniment cert:

Finalment, tot prosseguint el paral.lelisme amb les variables discretes, tornarem a definir la funció de distribució —ara en el domini de les variables contínues— com a aquella que ens subministra la probabilitat que la variable aleatòria obtingui un valor inferior o igual a z:

106

ANÀLISI PER INTERVALS

Resulta ben obvi, atès que la funció de distribució és la integral de la funció de densitat, que aquesta última és la derivada de la primera:

Després d’aquest intermedi sobre conceptes i definicions podem ja retornar a l’examen de les xifres mostrades en els quadres 25 a 27, que havíem suspès momentàniament en escometre la nostra petita excursió per senderoles estadístiques. En l’ascensió pels diferents esglaons advertirem que, tant a Catalunya com a tot Espanya, una proporció de l’ordre de les tres desenes parts dels llargmetratges estrenats en el període no aconseguí de ser contemplada per més de dues mil persones i, en prosseguir l’escalada, es detecta que dues de cada cinc cintes amb participació catalana que gaudiren d’explotació comercial no superà els deu milers d’espectadors. Cal acostar-se al girientorn de la cota de 25.000 butaques emplenades per assolir el punt que divideix el volum de pel.lícules en dues parts iguals (la mediana estadística) tant a Catalunya com a Espanya. En seguir escalarons amunt, trobarem que un quart del catàleg projectat tingué més de 70.000 clients en sales d’exhibició i que, si enlairem el llistó fins als 90.000 espectadors, només la cinquena part hi passà per sobre. En els graons més acimats de la segmentació s’adverteix que un de cada nou títols ultrapassa els 200.000 espectadors (a tot Espanya aquest límit s’acosta als 300.000), proporció que se situa en gairebé un de cada vint quan el límit s’apuja fins al mig milió d’ànimes i que recula fins al 2,24% de la producció cinematogràfica catalana (2,84% de l’espanyola) exhibida en el període quan se cerquen llargmetratges que mobilitzin gernacions superiors al milió de persones. La informació subministrada per l’ICAA ens faculta a escindir les xifres tant en funció del tipus de gènere (ficció, documental o animació) al qual pertanyin els llargmetratges com en acordança amb la seva modalitat de producció. En el primer cas, 107

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

però, les dades procurades per Lumière no indiquen el gènere; per tant, limitarem l’examen d’aquest aspecte a la present secció del treball i, per dissort, tan sols es podrà efectuar per al cinema espanyol. En aquest sentit, la distribució dels cabals anuals de freqüentació en els diferents àmbits geogràfics (quadres 31 a 33) es complementa amb el càlcul de la distribució percentual entre els tres tipus de gènere (quadres 34 a 36). L’operació palesa que l’aparent potència que ofereixen els documentals en nombre de títols exhibits embolcalla un esquifit impacte en matèria d’assistència. Mentre que la presència del documental s’ha mogut entre la cinquena i la quarta part dels catàlegs fílmics exhibits a les sales de projecció (26,61% a Catalunya i 21,16% a la resta d’Espanya), ressurt l’exigüitat de la resposta per part del mercat (2,86% i 1,09%, respectivament, en espectadors i 2,89% i 1,04% en taquillatge). La inspecció de la sèrie de quanties d’espectadors dels 562 documentals espanyols qualificats en el període (dels quals 217 tenen segell català), ordenades en successió creixent, ens descobreix de primer que gairebé tres de cada deu d’aquests Quadre 31. Resultats a tot Espanya de la producció cinematogràfica estrenada de Catalunya per gèneres en el període 2002-2013 Nombre de films estrenats Any

Ficció

Docu

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Anim

Espectadors Total

Ficció

Documental

Animació

Total

5.132.533

163.025

1.769.015

105.928

590.881

2.465.824

4.206.645

56.511

154.040

4.417.196

4.832.707

581.609

5.830.182

200.095

707.636

6.737.913

9.829.272

226.796

320.229

10.376.297

5.045.204

93.556

210.577

5.349.337

3.022.599

203.248

43.676

3.269.523

2010

7.559.474

368.339

230.954

8.158.767

2011

7.038.927

49.803

48.443

7.137.173

2012

5.640.298

18.853

2.879.754

8.538.905

5.803.648

18.528

669

65.710.504

2.086.291

5.186.190

72.982.985

2013

Total

469

178

5.295.558

5.414.316

5.822.176

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones i del web de l’ICAA.

108

ANÀLISI PER INTERVALS

títols no han arribat a posar-se a l’abast del públic. Aquest intens grau d’absència, que quasi duplica la mitjana corresponent al conjunt dels gèneres, s’amoroseix en les obres participades, totalment o parcial, per Catalunya i s’encrueleix en els documentals de la resta d’Espanya (en aquests territoris les quotes de produccions no estrenades són, respectivament, de 17,97% i de 37,39% per a aquest gènere concret). Si aquest punt de partença ja és prou anguniejant, el seguiment de la rastellera de dades acaba de reblar el clau del neguit. Dels 394 documentals espanyols estrenats en el propi mercat interior, 209 produccions —i això fa més de la meitat de films estrenats d’aquest gènere— no aconseguiren interessar més de mil persones i, en elevar el límit a deu mil, el paquet de títols s’eixampla fins a 318 (les quatre cinquenes parts d’aquesta oferta).

Recaptacions (en euros) Ficció

Documental

23.363.963,48

692.690,49

Animació

Total

8.223.901,76

531.311,80

2.752.355,05

11.507.568,61

20.526.212,03

245.666,52

688.085,31

21.459.963,86

24.257.463,47

3.573.393,75

31.013.443,58

1.108.456,59

3.678.161,13

35.800.061,30

55.279.557,02

1.359.749,71

1.700.258,77

58.339.565,50

29.326.718,22

550.158,50

1.071.428,03

30.948.304,75

18.782.593,06

1.248.641,32

197.340,88

20.228.575,26

47.195.292,41

2.248.508,41

1.407.790,51

50.851.591,33

44.194.969,62

268.042,97

252.803,85

44.715.816,44

36.488.357,34

103.661,49

18.914.027,46

55.506.046,29

34.871.683,48

103.526,83

373.524.155,47

12.033.808,38

30.662.250,99

416.220.214,84

24.056.653,97

27.830.857,22

34.975.210,31

109

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 32. Resultats a tot Espanya de la producció cinematogràfica estrenada d’Espanya per gèneres en el període 2002-2013 Nombre de films estrenats Any

Ficció

Docu

Espectadors

Anim

Total

Ficció

Documental

Animació

Total

2002

112

129

19.962.002

342.079

152.709

20.456.790

2003

103

18.444.887

549.925

1.156.694

20.151.506

2004

120

17.305.513

204.945

181.691

17.692.149

2005

101

133

21.805.456

653.783

254.479

22.713.718

2006

101

135

18.327.842

295.507

827.645

19.450.994

2007

117

155

16.048.559

291.087

372.995

16.712.641

2008

100

144

11.879.441

196.030

856.752

12.932.223

2009

105

144

16.651.079

243.810

2.023.449

18.918.338

2010

106

165

12.392.349

574.109

346.496

13.312.954

2011

105

157

15.226.351

85.561

120.631

15.432.543

2012

129

15.079.176

70.448

2.944.040

18.093.664

2013

118

176

21.892.352

159.609

460.387

22.512.348

Total

1.230

394

1.690

205.015.007

3.666.893

9.697.968

218.379.868

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones i del web de l’ICAA.

Quadre 33. Resultats a tot Espanya de la producció cinematogràfica estrenada de la resta d’Espanya per gèneres en el període 2002-2013 Nombre de films estrenats Any

Ficció

Animació

Total

104

14.829.469

179.054

152.709

15.161.232

16.675.872

443.997

565.813

17.685.682

13.098.868

148.434

27.651

13.274.953

2005

16.972.749

72.174

254.479

17.299.402

2006

12.497.660

95.412

120.009

12.713.081

2007

6.219.287

64.291

52.766

6.336.344

2008

6.834.237

102.474

646.175

7.582.886

2009

13.628.480

40.562

1.979.773

15.648.815

2010

4.832.875

205.770

115.542

5.154.187

2011

8.187.424

35.758

72.188

8.295.370

2012

9.438.878

51.595

64.286

9.554.759

2013

109

16.088.704

141.081

460.387

16.690.172

Total

761

216

1.021

139.304.503

1.580.602

4.511.778

145.396.883

2003 2004

Anim

Espectadors

2002

Docu

Total

Ficció

Documental

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones i del web de l’ICAA.

110

ANร LISI PER INTERVALS

Recaptacions (en euros) Ficciรณ

Documental

Animaciรณ

Total

90.602.664,01

1.489.718,63

589.879,12

92.682.261,76

85.894.687,03

2.633.453,50

5.404.061,34

93.932.201,87

83.849.097,42

972.253,02

811.154,76

85.632.505,20

109.096.554,99

3.919.817,10

1.199.598,41

114.215.970,50

96.536.212,74

1.585.771,93

4.221.306,96

102.343.291,63

88.445.427,75

1.693.256,90

1.967.556,00

92.106.240,65

68.318.883,03

1.166.063,19

4.207.169,49

73.692.115,71

100.911.861,98

1.502.778,34

12.001.117,66

114.415.757,98

76.633.177,66

3.467.463,64

1.782.810,81

81.883.452,11

98.095.021,76

450.162,19

587.356,57

99.132.540,52

99.957.600,90

443.357,40

19.281.928,36

119.682.886,66

132.541.846,96

920.061,89

2.479.116,81

135.941.025,66

1.130.883.036,23

20.244.157,73

54.533.056,29

1.205.660.250,25

Ficciรณ

Documental

Animaciรณ

Total

67.238.700,53

797.028,14

589.879,12

68.625.607,79

77.670.785,27

2.102.141,70

2.651.706,29

82.424.633,26

63.322.885,39

726.586,50

123.069,45

64.172.541,34

84.839.091,52

346.423,35

1.199.598,41

86.385.113,28

65.522.769,16

477.315,34

543.145,83

66.543.230,33

33.165.870,73

333.507,19

267.297,23

33.766.675,15

38.992.164,81

615.904,69

3.135.741,46

42.743.810,96

82.129.268,92

254.137,02

11.803.776,78

94.187.182,72

29.437.885,25

1.218.955,23

375.020,30

31.031.860,78

53.900.052,14

182.119,22

334.552,72

54.416.724,08

63.469.243,56

339.695,91

367.900,90

64.176.840,37

97.670.163,48

816.535,06

2.479.116,81

100.965.815,35

757.358.880,76

8.210.349,35

23.870.805,30

789.440.035,41

Recaptacions (en euros)

111

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 34. Estructura percentual per gèneres de la producció cinematogràfica de Catalunya en el període 2002-2013 Nombre de films estrenats Any

Ficció

Docu

2002

72,00

28,00

2003

73,33

20,00

2004

80,00

17,50

2005

74,36

25,64

2006

77,61

20,90

2007

75,34

2008 2009

Anim

Espectadors

Total

Ficció

Docu

100,00

96,92

3,08

6,67

100,00

71,74

4,30

2,50

100,00

95,23

1,28

100,00

89,26

10,74

1,49

100,00

86,53

2,97

20,55

4,11

100,00

94,72

73,02

23,81

3,17

100,00

68,25

30,16

1,59

100,00

2010

63,53

27,06

9,41

2011

60,93

35,94

2012

69,81

26,42

2013

62,69

37,31

Total

70,10

26,61

Recaptacions Total

Ficció

Docu

100,00

97,12

2,88

23,96

100,00

71,46

4,62

23,92

100,00

3,49

100,00

95,65

1,14

3,21

100,00

87,16

12,84

10,50

100,00

86,63

3,10

10,27

100,00

2,19

3,09

100,00

94,76

2,33

2,91

100,00

94,31

1,75

3,94

100,00

94,76

1,78

3,46

100,00

92,44

6,22

1,34

100,00

92,85

6,17

0,98

100,00

92,66

4,51

2,83

100,00

92,81

4,42

2,77

100,00

3,13

100,00

98,62

0,70

0,68

100,00

98,83

0,60

0,57

100,00

3,77

100,00

66,05

0,22

33,73

100,00

65,73

0,19

34,08

100,00

99,68

0,32

100,00

99,70

0,30

100,00

90,03

2,86

100,00

89,74

2,89

3,29

Anim

7,11

Anim

Total 100,00

100,00

100,00 7,37

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones i del web de l’ICAA.

Quadre 35. Estructura percentual per gèneres de la producció cinematogràfica d’Espanya en el període 2002-2013 Nombre de films estrenats

Espectadors

Recaptacions

Any

Ficció

Docu

Anim

Total

Ficció

Docu

Anim

Total

Ficció

Docu

Anim

Total

2002

86,82

11,63

1,55

100,00

97,58

1,67

0,75

100,00

97,75

1,61

0,64

100,00

2003

79,61

14,56

5,83

100,00

91,53

2,73

5,74

100,00

91,45

2,80

5,75

100,00

2004

78,33

20,00

1,67

100,00

97,81

1,16

1,03

100,00

97,91

1,14

0,95

100,00

2005

75,94

21,05

3,01

100,00

96,00

2,88

1,12

100,00

95,52

3,43

1,05

100,00

2006

74,81

20,00

5,19

100,00

94,22

1,52

4,26

100,00

94,33

1,55

4,12

100,00

2007

75,48

20,00

4,52

100,00

96,03

1,74

2,23

100,00

96,02

1,84

2,14

100,00

2008

69,44

24,31

6,25

100,00

91,86

1,52

6,62

100,00

92,71

1,58

5,71

100,00

2009

72,92

25,00

2,08

100,00

88,01

1,29

10,70

100,00

88,20

1,31

10,49

100,00

2010

64,24

29,70

6,06

100,00

93,09

4,31

2,60

100,00

93,59

4,23

2,18

100,00

2011

66,88

28,66

4,46

100,00

98,67

0,55

0,78

100,00

98,96

0,45

0,59

100,00

2012

68,99

26,36

4,65

100,00

83,34

0,39

16,27

100,00

83,52

0,37

16,11

100,00

2013

67,05

31,25

1,70

100,00

97,24

0,71

2,05

100,00

97,50

0,68

1,82

100,00

Total

72,78

23,31

3,91

100,00

93,88

1,68

4,44

100,00

93,80

1,68

4,52

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones i del web de l’ICAA.

112

ANÀLISI PER INTERVALS

Quadre 36. Estructura percentual per gèneres de la producció cinematogràfica de la resta d’Espanya en el període 2002-2013 Nombre de films estrenats

Espectadors

Recaptacions

Any

Ficció

Docu

Anim

Total

Ficció

Docu

Anim

Total

Ficció

Docu

Anim

Total

2002

90,39

7,69

1,92

100,00

97,81

1,18

1,01

100,00

97,98

1,16

0,86

100,00

2003

82,19

12,33

5,48

100,00

94,29

2,51

3,20

100,00

94,23

2,55

3,22

100,00

2004

77,50

21,25

1,25

100,00

98,67

1,12

0,21

100,00

98,68

1,13

0,19

100,00

2005

76,59

19,15

4,26

100,00

98,11

0,42

1,47

100,00

98,21

0,40

1,39

100,00

2006

72,06

19,12

8,82

100,00

98,31

0,75

0,94

100,00

98,46

0,72

0,82

100,00

2007

75,61

19,51

4,88

100,00

98,16

1,01

0,83

100,00

98,22

0,99

0,79

100,00

2008

66,67

24,69

8,64

100,00

90,13

1,35

8,52

100,00

91,22

1,44

7,34

100,00

2009

76,54

20,99

2,47

100,00

87,09

0,26

12,65

100,00

87,20

0,27

12,53

100,00

2010

65,00

32,50

2,50

100,00

93,77

3,99

2,24

100,00

94,86

3,93

1,21

100,00

2011

70,96

23,66

5,38

100,00

98,70

0,43

0,87

100,00

99,06

0,33

0,61

100,00

2012

68,42

26,32

5,26

100,00

98,79

0,54

0,67

100,00

98,90

0,53

0,57

100,00

2013

69,73

27,52

2,75

100,00

96,39

0,85

2,76

100,00

96,73

0,81

2,46

100,00

Total

74,53

21,16

4,31

100,00

95,81

1,09

3,10

100,00

95,94

1,04

3,02

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones i del web de l’ICAA.

A Catalunya, la situació també dista molt d’instal.lar-se a les cotes de públic desitjables. Dels 178 llargmetratges documentals estrenats, 83 i 131 no despatxaren enllà, respectivament, de mil i de deu mil localitats. Si seguim avançant vers els títols de superior requesta ens trobarem amb què la gran majoria de documentals exhibits (80,71% a Espanya i 87,64% a Catalunya) no ha estat capaç d’ultrapassar la barrera de les 25.000 persones. Finalment, el bloc de superior reeixida és integrat per un quintet de films documentals espanyols que ultrapassà els cent mil espectadors [60]. La combinació d’uns estrats de baixa potència amb una significativa floració numèrica d’aquests productes per força hauria d’incidir en el retaule que mostrés la segmentació dels resultats en intervals per als films de la Unió Europea, tot aigualint-ne la vigoria. Malaventuradament, la manca d’informació

[60] Es tracta d’El misteri del Nil, Euskal pilota (Larrua herriaren kontra) / La piel contra la piedra, Océanos, La última cima i Nómadas del viento. La primera i la tercera són coproduccions internacionals amb participació catalana (75% i 10% respectivament). 113

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

a la base de dades Lumière [61] sobre el tipus de gènere que pertoca a cada film impedeix d’esbrinar en quina mesura la nostra conducta s’insereix o bé s’allunya del capteniment general europeu. L’altra opció de segregació de les xifres globals la procura la seva divisió en funció de la modalitat de producció de cada pel.lícula. Segons que es tracti de la producció fílmica interna (quadres 37 a 39) o bé dels títols nats de l’aplegament d’esforços i de recursos amb empreses estrangeres (quadres 40 a 42), han estat construïts i recorreguts els diferents graons de resposta de la demanda per a cada any del període estudiat. Tot seguit les dades absolutes de cada alternativa de producció (respectivament, quadres 43 a 45 i quadres 46 a 48) han estat transformades en els pesos específics que el nombre de pel.lícules que no excedeixen el límit superior de cada interval representa sobre el catàleg fílmic anual durant cada exercici econòmic. El primer aspecte que ressurt a l’hora d’examinar les taules numèriques és que, tant en producció interna (22,68% enfront 10,08%) com en coproduccions internacionals (13,08 contra 6,67%), la quota de pel.lícules no estrenades de la resta d’Espanya duplica el grau de significació dels llargmetratges de Catalunya que no han arribat a projectar-se a les pantalles espanyoles. Tot bandejant ara els films no exhibits i concentrant-nos en les filmografies estrenades (les tres darreres columnes dels quadres 37 a 39 i dels quadres 40 a 42), tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, les pel.lícules fetes en règim de cooperació internacional mostren una estructura percentual més sanejada —en concentrar inferiors quotes en els estrats més baixos— que no pas els films de producció

[61] La nostra cerca ens assabenta del gènere dins del cercle dels llargmetratges que els nostres conveïns de la Unió Europea han coproduït amb Catalunya o amb la resta d’Espanya. Quant als altres fruits de la cooperació internacional entre els altres països comunitaris, el recurs a l’escodriny individual d’informació tocant al gènere de pertinença dels títols s’albira molt poc recomanable en una cerca que implica 11.236 pel.lícules, amb heterogènies fonts de dades repartides entre 27 nacionalitats. 114

ANÀLISI PER INTERVALS

interna. En aquest darrer bloc Catalunya presenta una situació més folgada fins als 25.000 espectadors, però des d’aquest nivell cap amunt, els seus graus de significació estan per dessota dels percentatges que lluen a la resta d’Espanya. Així doncs, els films catalans d’aquest grup són més resistents front al malastre que mostra el conjunt del catàleg espanyol de llargmetratges en els graons inicials de l’escala, però es revelen més tocatardans en els escalerons de superior venda d’entrades. Quant a les pel.lícules creades mitjançant coproducció internacional, Catalunya avantatja la resta d’Espanya entre els 5.000 i els 50.000 espectadors i en algun nivell superior més. Val a dir, però, que en els diversos trams d’aquest bloc s’han apaivagat les distàncies entre les dues filmografies en relació a les separacions detectades a la producció interna, de manera que, en haver-se esmorteït les separacions, els tirats de les dues distribucions mostren una superior semblança. A tall de complement i alhora d’ampliació d’aquesta primera etapa d’acost a les dades del cinema català i del cinema espanyol a les sales cinematogràfiques d’Espanya, la recerca allarga el seu radi d’acció i difon el seu abast per tota l’extensió de la Unió Europea. En aquest escamp es reprodueix el procés utilitzat en el recorregut del mercat interior. Per tant, el recull del nombre de films que correspon a cada interval i any a Catalunya, a la resta d’Espanya i al seu aplec (quadres 49 a 51) és flanquejat pels percentatges acumulats de la significació del nombre de pel.lícules computades fins al límit superior de cada tram sobre els volums totals de producció de llargmetratges aconseguits cada exercici (quadres 52 a 54). Tot seguit, idèntic exercici es reprodueix tant amb la producció interna (quadres 55 a 60) com amb les coproduccions internacionals (quadres 61 a 66).

115

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 37. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica interna de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

No estrenats

2004

2007

2008

2009

2010

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000 4.000.000

3.000.001

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

2006

2005

1 3

3 1

1 1

2 2

2 1

1 2

3 2

2 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

116

2003

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

2011

2012

2013

Total

Acum

18 6

Films estrenats % tram

% Acu

20,08

119

5,07

25,16

149

6,34

31,50

42,40

170

4,44

35,94

2,28

44,68

182

2,54

38,48

244

1,71

46,39

191

1,90

40,38

266

4,18

50,57

213

4,65

45,03

278

2,28

52,85

225

2,54

47,57

288

1,90

54,75

235

2,11

49,68

315

5,13

59,89

262

5,71

55,39

338

4,37

64,26

285

4,86

60,25

353

2,85

67,11

300

3,17

63,42

363

1,90

69,01

310

2,11

65,54

384

3,99

73,00

331

4,44

69,98

398

2,66

75,67

345

2,96

72,94

415

3,23

78,90

362

3,59

76,53

435

3,80

82,70

382

4,23

80,76

443

1,52

84,22

390

1,69

82,45

447

0,76

84,98

394

0,85

83,30

450

0,57

85,55

397

0,63

83,93

462

2,28

87,83

409

2,54

86,47

477

2,85

90,68

424

3,17

89,64

493

3,04

93,73

440

3,38

93,02

502

1,71

95,44

449

1,90

94,93

506

0,76

96,20

453

0,85

95,77

512

1,14

97,34

459

1,27

97,04

517

0,95

98,29

464

1,06

98,10

2 1

% tram

% Acu

10,08

148

18,06

28,14

172

4,56

32,70

202

5,70

38,40

223

3,99

235

3 1

1 1 3

3 1

1 1

2 5

521

0,76

99,05

468

0,85

98,94

524

0,57

99,62

471

0,63

99,58

525

0,19

99,81

472

0,21

99,79

99,81

472

100,00

473

0,21

100,00

526

100,00

473

100,00

526

100,00

473

100,00

526

100,00

473

100,00

526

100,00

473

100,00

526

100,00

473

525 1

Acum

526

0,19

100,00

99,79

100,00 100,00

117

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 38. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica interna de d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

2003

2004

2005

No estrenats

2006

2007

2008

2009

2010

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

1 2

2 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

118

1 1

109

115

123

133

149

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

2011

2012

2013

Total

Acum

253

Films estrenats

% tram

% Acu

253

17,97

242

495

17,19

35,16

589

6,68

41,83

662

5,18

709

Acum

% tram

% Acu

242

20,95

336

8,14

29,09

47,02

409

6,32

35,41

3,34

50,36

456

4,07

39,48

738

2,06

52,41

485

2,51

41,99

757

1,35

53,76

504

1,65

43,64

814

4,05

57,81

561

4,94

48,57

842

1,99

59,80

589

2,42

51,00

859

1,21

61,01

606

1,47

52,47

898

2,77

63,78

645

3,38

55,84

936

2,70

66,48

683

3,29

59,13

3 1 7

972

2,56

69,03

719

3,12

62,25

1.000

1,99

71,02

747

2,42

64,68

1.035

2,49

73,51

782

3,03

67,71

1 1

1.063

1,99

75,50

810

2,42

70,13

1.102

2,77

78,27

849

3,38

73,51

1.147

3,20

81,46

894

3,90

77,40

1.179

2,27

83,74

926

2,77

80,17

1.199

1,42

85,16

946

1,73

81,90

1.208

0,64

85,80

955

0,78

82,68

1.245

2,63

88,42

992

3,20

85,89

1.276

2,20

90,63

1.023

2,68

88,57

1.315

2,77

93,39

1.062

3,38

91,95

1.341

1,85

95,24

1.088

2,25

94,20

1.353

0,85

96,09

1.100

1,04

95,24

1.370

1,21

97,30

1.117

1,47

96,71

1.378

0,57

97,87

1.125

0,69

97,40

1 1 1 3

2 6

1.392

0,99

98,86

1.139

1,21

98,61

1.397

0,36

99,22

1.144

0,43

99,05

1.401

0,28

99,50

1.148

0,35

99,39

1.404

0,21

99,72

1.151

0,26

99,65

1.406

0,14

99,86

1.153

0,17

99,83

1.408

0,14

100,00

1.155

0,17

100,00

1.408

100,00

1.155

100,00

1.408

100,00

1.155

100,00

1.408

100,00

1.155

100,00

1.408

100,00

1.155

151

124

176

1.408

100,00

100,00 100,00

119

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 39. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica interna de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

No estrenats D'

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.001

50.001

1 3

45.000

50.000

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.001

150.001

De De

4 4

100.000

150.000

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

2 2

3 2

1 3 2

1 2 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

120

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

2011

2012

2013

Total

Acum

200

Films estrenats

% tram

% Acu

200

22,68

147

347

16,67

39,34

417

7,94

47,28

460

4,88

486

Acum

% tram

% Acu

147

21,55

217

10,26

31,82

52,15

260

6,30

38,12

2,95

55,10

286

3,81

41,94

503

1,93

57,03

303

2,49

44,43

513

1,13

58,16

313

1,47

45,89

548

3,97

62,13

348

5,13

51,03

564

1,81

63,95

364

2,35

53,37

571

0,79

64,74

371

1,03

54,40

583

1,36

66,10

383

1,76

56,16

2 1

598

1,70

67,80

398

2,20

58,36

619

2,38

70,18

419

3,08

61,44

637

2,04

72,22

437

2,64

64,08

1 1

651

1,59

73,81

451

2,05

66,13

665

1,59

75,40

465

2,05

68,18

687

2,49

77,89

487

3,23

71,41

712

2,83

80,73

512

3,67

75,07

736

2,72

83,45

536

3,52

78,59

752

1,81

85,26

552

2,35

80,94

758

0,68

85,94

558

0,88

81,82

783

2,83

88,78

583

3,67

85,48

799

1,81

90,59

599

2,35

87,83

822

2,61

93,20

622

3,37

91,20

839

1,93

95,12

639

2,49

93,70

847

0,91

96,03

647

1,17

94,87

858

1,25

97,28

658

1,61

96,48

861

0,34

97,62

661

0,44

96,92

871

1,13

98,75

671

1,47

98,39

873

0,23

98,98

673

0,29

98,68

876

0,34

99,32

676

0,44

99,12

879

0,34

99,66

679

0,44

99,56

880

0,11

99,77

680

0,15

99,71

882

0,23

100,00

682

0,29

100,00

882

100,00

682

100,00

882

100,00

682

100,00

882

100,00

682

100,00

882

100,00

682

1 1

1 1 1 3

118

882

100,00

100,00 100,00

121

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 40. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de les coproduccions internacionals de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

2003

2004

2005

2006

No estrenats D'

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

122

2007

2008

2009

2010

1 2

2 1

1 1

1 3 2

1 1

1 1 1

1 1

3 1

1 1

1 3 1

2 1

1 2

3 1

1 1

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

2011

2012

2013

Acum

% tram

% Acu

6,67

% tram

% Acu

10,95

17,62

2,86

20,48

11,73

3,06

5,71

14,80

26,19

6,12

20,92

0,95

27,14

1,02

21,94

0,95

28,10

1,02

22,96

1,90

30,00

2,04

25,00

5,71

35,71

6,12

31,12

3,33

39,05

3,57

34,69

0,48

39,52

0,51

35,20

1,90

41,43

2,04

37,24

1,43

42,86

1,53

38,78

2,86

45,71

3,06

41,84

111

7,14

52,86

7,65

49,49

116

2,38

55,24

102

2,55

52,04

121

2,38

57,62

107

2,55

54,59

2 1

Acum

132

5,24

62,86

118

5,61

60,20

145

6,19

69,05

131

6,63

66,84

156

5,24

74,29

142

5,61

72,45

159

1,43

75,71

145

1,53

73,98

165

2,86

78,57

151

3,06

77,04

1 1

Films estrenats

Total

176

5,24

83,81

162

5,61

82,65

182

2,86

86,67

168

3,06

85,71

187

2,38

89,05

173

2,55

88,27

191

1,90

90,95

177

2,04

90,31

197

2,86

93,81

183

3,06

93,37

204

3,33

97,14

190

3,57

96,94

97,14

190

99,05

194

99,05

194

100,00

196

210

100,00

196

100,00

210

100,00

196

100,00

210

100,00

196

100,00

210

100,00

196

100,00

210

100,00

196

100,00

210

100,00

196

100,00

210

100,00

196

1 1

204 1

208

1,90

208 1

210

0,95

100,00

96,94 2,04

98,98

1,02

100,00

98,98

100,00 100,00

123

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 41. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de les coproduccions internacionals d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

2003

2004

No estrenats D'

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.001

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

1 1

2006

2007

2008

2009

2010

5.000

10.000

3 2

1 1

2 3

1 4 1

2 2

1 1

5 1

1 1

5 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

124

2005

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

2011

2012

2013

Total

Acum

2 1

Films estrenats

% tram

% Acu

10,83

122

9,50

20,33

141

3,17

23,50

165

4,00

177

15 3

Acum

% tram

% Acu

10,65

3,55

14,21

27,50

100

4,49

18,69

2,00

29,50

112

2,24

20,93

192

2,50

32,00

127

2,80

23,74

198

1,00

33,00

133

1,12

24,86

243

7,50

40,50

178

8,41

33,27

265

3,67

44,17

200

4,11

37,38

270

0,83

45,00

205

0,93

38,32

281

1,83

46,83

216

2,06

40,37

290

1,50

48,33

225

1,68

42,06

304

2,33

50,67

239

2,62

44,67

328

4,00

54,67

263

4,49

49,16

350

3,67

58,33

285

4,11

53,27

365

2,50

60,83

300

2,80

56,07

1 2

387

3,67

64,50

322

4,11

60,19

417

5,00

69,50

352

5,61

65,79

451

5,67

75,17

386

6,36

72,15

461

1,67

76,83

396

1,87

74,02

471

1,67

78,50

406

1,87

75,89

2 3

501

5,00

83,50

436

5,61

81,50

520

3,17

86,67

455

3,55

85,05

537

2,83

89,50

472

3,18

88,22

552

2,50

92,00

487

2,80

91,03

564

2,00

94,00

499

2,24

93,27

577

2,17

96,17

512

2,43

95,70

582

0,83

97,00

517

0,93

96,64

593

1,83

98,83

528

2,06

98,69

595

0,33

99,17

530

0,37

99,07

599

0,67

99,83

534

0,75

99,81

99,83

534

100,00

535

0,19

100,00

600

100,00

535

100,00

600

100,00

535

100,00

600

100,00

535

100,00

600

100,00

535

100,00

600

100,00

535

3 1

599 1

600

0,17

100,00

99,81

100,00 100,00

125

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 42. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a Espanya de les coproduccions internacionals de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

2003

2004

No estrenats D'

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.001

15.001

2005 1

2008

2009

2010

1 1

10.000

15.000

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

5 2

1 1

2 1

1 2

1 3

1 2

2 3

1 1

2 2

1 1

4 1 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

126

2007

1 3

Total

2006

ANÀLISI PER INTERVALS

Any

Films produïts

2011

2012

2013

Total

Acum

5 3

% tram

% Acu

10,03

3,83

13,86

28,21

3,54

17,40

2,56

30,77

2,95

20,35

133

3,33

34,10

3,83

24,19

135

0,51

34,62

0,59

24,78

168

8,46

43,08

117

9,73

34,51

183

3,85

46,92

132

4,42

38,94

187

1,03

47,95

136

1,18

40,12

194

1,79

49,74

143

2,06

42,18

200

1,54

51,28

149

1,77

43,95

208

2,05

53,33

157

2,36

46,31

217

2,31

55,64

166

2,65

48,97

234

4,36

60,00

183

5,01

53,98

244

2,56

62,56

193

2,95

56,93

255

2,82

65,38

204

3,24

60,18

272

4,36

69,74

221

5,01

65,19

295

5,90

75,64

244

6,78

71,98

302

1,79

77,44

251

2,06

74,04

306

1,03

78,46

255

1,18

75,22

4 1 3

% Acu

13,08

8,72

21,79

3,33

25,13

110

3,08

120

13 2

3 2 1 1

1 1 2 1

2 1 2

Acum

325

4,87

83,33

274

5,60

80,83

338

3,33

86,67

287

3,83

84,66

350

3,08

89,74

299

3,54

88,20

361

2,82

92,56

310

3,24

91,45

367

1,54

94,10

316

1,77

93,22

373

1,54

95,64

322

1,77

94,99

378

1,28

96,92

327

1,47

96,46

385

1,79

98,72

334

2,06

98,53

387

0,51

99,23

336

0,59

99,12

389

0,51

99,74

338

0,59

99,71

99,74

338

100,00

339

0,29

100,00

390

100,00

339

100,00

390

100,00

339

100,00

390

100,00

339

100,00

390

100,00

339

100,00

390

100,00

339

389 1

Films estrenats

% tram

390

0,26

100,00

99,71

100,00 100,00

127

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 43. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica interna de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a Espanya No estrenats

Any 2002

2003

2004

10,53

2005

2006

3,70

9,80

500

21,05

6,90

11,11

19,61

501

1.000

21,05

10,34

11,11

25,49

1.001

2.000

21,05

12,50

13,79

14,81

27,45

2.001

3.000

21,05

12,50

13,79

22,22

33,33

3.001

4.000

26,32

12,50

13,79

29,63

35,29

4.001

5.000

26,32

16,67

17,24

29,63

35,29

5.001

10.000

26,32

25,00

27,59

37,04

41,18

10.001

15.000

26,32

25,00

31,03

37,04

45,10

15.001

20.000

31,58

25,00

34,48

37,04

45,10

20.001

25.000

36,84

25,00

37,93

44,44

52,94

25.001

30.000

36,84

29,17

44,83

55,56

62,75

30.001

35.000

42,11

37,50

44,83

55,56

62,75

35.001

40.000

42,11

45,83

44,83

55,56

66,67

40.001

45.000

47,37

45,83

44,83

70,37

72,55

45.001

50.000

52,63

50,00

51,72

77,78

80,39

50.001

60.000

57,89

62,50

58,62

81,48

86,27

60.001

70.000

57,89

70,83

68,97

81,48

90,20

70.001

80.000

63,16

79,17

72,41

81,48

90,20

80.001

90.000

63,16

79,17

72,41

81,48

92,16

90.001

100.000

68,42

79,17

72,41

81,48

92,16

100.001

150.000

73,68

79,17

75,86

85,19

94,12

150.001

200.000

78,95

87,50

82,76

88,89

94,12

200.001

300.000

84,21

91,67

93,10

92,59

94,12

300.001

400.000

94,74

95,83

96,55

92,59

94,12

400.001

500.000

94,74

95,83

96,55

92,59

98,04

500.001

750.000

94,74

100,00

96,55

96,30

100,00

750.001

1.000.000

100,00

96,55

96,30

100,00

1.000.001

1.500.000

100,00

96,55

100,00

1.500.001

2.000.000

100,00

2.000.001

3.000.000

100,00

3.000.001

4.000.000

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

128

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

6,12

11,36

13,79

11,11

12,73

17,50

12,07

10,08

16,33

18,18

29,31

27,78

45,45

47,50

55,17

28,14

16,33

20,45

36,21

31,94

56,36

55,00

60,34

32,70

18,37

27,27

41,38

38,89

60,00

74,14

38,40

28,57

36,36

44,83

41,67

61,82

62,50

75,86

42,40

30,61

40,91

48,28

43,06

61,82

62,50

79,31

44,68

34,69

43,18

48,28

44,44

65,45

62,50

81,03

46,39

36,73

47,73

50,00

67,27

70,00

81,03

50,57

40,82

50,00

51,72

55,56

67,27

70,00

82,76

52,85

40,82

52,27

55,17

61,11

69,09

70,00

82,76

54,75

51,02

56,82

67,24

66,67

69,09

72,50

82,76

59,89

53,06

61,36

74,14

72,22

69,09

72,50

84,48

64,26

55,10

63,64

75,86

73,61

74,55

80,00

87,93

67,11

57,14

70,45

77,59

73,61

74,55

82,50

87,93

69,01

69,39

75,00

84,48

75,00

74,55

82,50

87,93

73,00

73,47

77,27

84,48

75,00

76,36

82,50

87,93

75,67

75,51

79,55

87,93

77,78

76,36

82,50

89,66

78,90

79,59

84,09

93,10

79,17

78,18

90,00

91,38

82,70

81,63

86,36

93,10

81,94

78,18

90,00

91,38

84,22

83,67

86,36

94,83

83,33

78,18

90,00

91,38

84,98

83,67

86,36

94,83

86,11

78,18

90,00

91,38

85,55

87,76

88,64

96,55

90,28

78,18

90,00

93,10

87,83

89,80

90,91

96,55

93,06

81,82

90,00

98,28

90,68

93,88

95,45

96,55

93,06

90,91

92,50

98,28

93,73

93,88

97,73

98,28

95,83

92,73

92,50

98,28

95,44

93,88

97,73

98,28

97,22

94,55

92,50

98,28

96,20

93,88

97,73

98,28

97,22

100,00

92,50

98,28

97,34

93,88

100,00

97,22

100,00

95,00

100,00

98,29

97,96

100,00

98,61

100,00

95,00

100,00

99,05

97,96

100,00

97,50

100,00

99,62

97,96

100,00

99,81

97,96

100,00

99,81

100,00

129

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 44. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica interna d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya No estrenats

Any 2002

2003

2004

2005

2006

7,50

4,41

9,78

9,09

12,84

500

16,25

10,29

17,39

23,86

22,02

501

1.000

17,50

13,24

26,09

29,55

29,36

1.001

2.000

20,00

19,12

31,52

34,09

30,28

2.001

3.000

21,25

19,12

32,61

36,36

34,86

3.001

4.000

22,50

23,53

35,87

40,91

37,61

4.001

5.000

23,75

25,00

36,96

43,18

39,45

5.001

10.000

27,50

30,88

41,30

46,59

44,95

10.001

15.000

30,00

33,82

43,48

48,86

48,62

15.001

20.000

31,25

33,82

45,65

50,00

48,62

20.001

25.000

33,75

33,82

48,91

52,27

52,29

25.001

30.000

33,75

35,29

53,26

56,82

58,72

30.001

35.000

37,50

39,71

55,43

57,95

60,55

35.001

40.000

41,25

44,12

56,52

59,09

62,39

40.001

45.000

46,25

45,59

56,52

68,18

66,97

45.001

50.000

48,75

47,06

63,04

70,45

73,39

50.001

60.000

56,25

55,88

67,39

73,86

77,06

60.001

70.000

58,75

58,82

72,83

76,14

82,57

70.001

80.000

66,25

66,18

77,17

79,55

83,49

80.001

90.000

67,50

69,12

78,26

82,95

86,24

90.001

100.000

70,00

72,06

79,35

84,09

86,24

100.001

150.000

78,75

75,00

81,52

86,36

88,99

150.001

200.000

81,25

79,41

89,13

88,64

88,99

200.001

300.000

87,50

86,76

93,48

89,77

91,74

300.001

400.000

91,25

89,71

94,57

92,05

95,41

400.001

500.000

93,75

91,18

94,57

92,05

97,25

500.001

750.000

95,00

94,12

96,74

94,32

98,17

750.001

1.000.000

96,25

94,12

96,74

95,45

98,17

1.000.001

1.500.000

98,75

97,06

98,91

97,73

98,17

1.500.001

2.000.000

98,75

97,06

100,00

98,86

99,08

2.000.001

3.000.000

100,00

98,53

100,00

98,86

99,08

3.000.001

4.000.000

100,00

98,53

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

130

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

9,57

20,33

24,81

19,46

21,85

29,84

25,57

17,97

22,61

33,33

38,35

38,26

47,68

55,65

55,68

35,16

27,83

39,02

45,11

44,97

57,62

61,29

64,77

41,83

33,91

43,90

51,13

49,66

61,59

66,94

73,86

47,02

39,13

50,41

54,89

54,36

64,24

69,35

76,70

50,36

40,87

52,85

56,39

55,03

66,23

69,35

78,98

52,41

42,61

53,66

57,14

57,05

67,55

70,97

79,55

53,76

46,09

58,54

60,15

59,73

70,20

78,23

82,95

57,81

47,83

59,35

60,90

62,42

72,19

79,84

84,66

59,80

47,83

60,16

62,41

65,10

74,17

80,65

85,80

61,01

53,04

63,41

68,42

69,80

74,17

83,06

85,80

63,78

55,65

66,67

72,18

74,50

74,83

83,06

86,93

66,48

57,39

69,11

74,44

75,17

79,47

85,48

90,34

69,03

60,87

73,17

76,69

75,84

80,79

87,10

90,91

71,02

66,09

74,80

80,45

77,85

80,79

87,90

90,91

73,51

68,70

77,24

81,20

78,52

81,46

87,90

91,48

75,50

69,57

81,30

82,71

81,88

82,12

87,90

92,61

78,27

73,04

86,18

86,47

83,89

83,44

92,74

93,75

81,46

77,39

86,99

88,72

85,91

84,11

92,74

93,75

83,74

79,13

88,62

89,47

88,59

84,11

93,55

93,75

85,16

79,13

88,62

89,47

89,93

84,77

93,55

93,75

85,80

84,35

91,06

90,98

93,29

86,75

94,35

94,32

88,42

87,83

95,12

91,73

94,63

88,08

94,35

96,02

90,63

94,78

97,56

92,48

95,30

92,05

95,97

96,02

93,39

96,52

98,37

94,74

97,32

94,04

96,77

96,59

95,24

97,39

98,37

95,49

97,99

95,36

96,77

97,73

96,09

97,39

99,19

96,99

97,99

98,68

96,77

98,30

97,30

97,39

100,00

97,74

97,99

99,34

97,58

99,43

97,87

99,13

100,00

99,25

99,33

99,34

97,58

99,43

98,86

99,13

100,00

99,25

100,00

99,34

98,39

99,43

99,22

99,13

100,00

99,25

100,00

99,19

99,43

99,50

99,13

100,00

99,19

99,43

99,72

100,00

99,19

99,43

99,86

100,00

131

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 45. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de la producció cinematogràfica interna de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya No estrenats

Any 2002

2003

2004

2005

2006

6,56

6,82

14,29

11,48

15,52

500

14,75

15,91

22,22

29,51

24,14

501

1.000

16,39

20,45

33,33

37,70

32,76

1.001

2.000

19,67

22,73

39,68

42,62

32,76

2.001

3.000

21,31

22,73

41,27

42,62

36,21

3.001

4.000

21,31

29,55

46,03

45,90

39,66

4.001

5.000

22,95

29,55

46,03

49,18

43,10

5.001

10.000

27,87

34,09

47,62

50,82

48,28

10.001

15.000

31,15

38,64

49,21

54,10

51,72

15.001

20.000

31,15

38,64

50,79

55,74

51,72

20.001

25.000

32,79

38,64

53,97

55,74

51,72

25.001

30.000

32,79

38,64

57,14

57,38

55,17

30.001

35.000

36,07

40,91

60,32

59,02

58,62

35.001

40.000

40,98

43,18

61,90

60,66

58,62

40.001

45.000

45,90

45,45

61,90

67,21

62,07

45.001

50.000

47,54

45,45

68,25

67,21

67,24

50.001

60.000

55,74

52,27

71,43

70,49

68,97

60.001

70.000

59,02

52,27

74,60

73,77

75,86

70.001

80.000

67,21

59,09

79,37

78,69

77,59

80.001

90.000

68,85

63,64

80,95

83,61

81,03

90.001

100.000

70,49

68,18

82,54

85,25

81,03

100.001

150.000

80,33

72,73

84,13

86,89

84,48

150.001

200.000

81,97

75,00

92,06

88,52

84,48

200.001

300.000

88,52

84,09

93,65

88,52

89,66

300.001

400.000

90,16

86,36

93,65

91,80

96,55

400.001

500.000

93,44

88,64

93,65

91,80

96,55

500.001

750.000

95,08

90,91

96,83

93,44

96,55

750.001

1.000.000

95,08

90,91

96,83

95,08

96,55

1.000.001

1.500.000

98,36

95,45

100,00

96,72

96,55

1.500.001

2.000.000

98,36

95,45

100,00

98,36

98,28

2.000.001

3.000.000

100,00

97,73

100,00

98,36

98,28

3.000.001

4.000.000

100,00

97,73

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

132

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

12,12

25,32

33,33

27,27

27,08

35,71

32,20

22,68

27,27

41,77

45,33

48,05

48,96

59,52

55,93

39,34

36,36

49,37

52,00

57,14

58,33

64,29

66,95

47,28

45,45

53,16

58,67

59,74

62,50

70,24

73,73

52,15

46,97

58,23

62,67

66,23

65,63

72,62

77,12

55,10

48,48

59,49

62,67

66,23

68,75

72,62

78,81

57,03

48,48

59,49

64,00

68,83

68,75

75,00

78,81

58,16

53,03

64,56

68,00

68,83

71,88

82,14

83,90

62,13

53,03

64,56

68,00

68,83

75,00

84,52

85,59

63,95

53,03

64,56

68,00

68,83

77,08

85,71

87,29

64,74

54,55

67,09

69,33

72,73

77,08

88,10

87,29

66,10

57,58

69,62

70,67

76,62

78,13

88,10

88,14

67,80

59,09

72,15

73,33

76,62

82,29

88,10

91,53

70,18

63,64

74,68

76,00

77,92

84,38

89,29

92,37

72,22

63,64

74,68

77,33

80,52

84,38

90,48

92,37

73,81

65,15

77,22

78,67

81,82

84,38

90,48

93,22

75,40

65,15

82,28

78,67

85,71

85,42

90,48

94,07

77,89

68,18

87,34

81,33

88,31

86,46

94,05

94,92

80,73

74,24

87,34

85,33

89,61

87,50

94,05

94,92

83,45

75,76

89,87

85,33

93,51

87,50

95,24

94,92

85,26

75,76

89,87

85,33

93,51

88,54

95,24

94,92

85,94

81,82

92,41

86,67

96,10

91,67

96,43

94,92

88,78

86,36

97,47

88,00

96,10

91,67

96,43

94,92

90,59

95,45

98,73

89,33

97,40

92,71

97,62

94,92

93,20

98,48

98,73

92,00

98,70

94,79

98,81

95,76

95,12

100,00

98,73

93,33

98,70

95,83

98,81

97,46

96,03

100,00

96,00

98,70

97,92

98,81

98,31

97,28

100,00

96,00

98,70

98,96

98,81

99,15

97,62

100,00

98,67

100,00

98,96

98,81

99,15

98,75

100,00

98,67

100,00

98,96

98,81

99,15

98,98

100,00

98,67

100,00

98,81

99,15

99,32

100,00

98,81

99,15

99,66

100,00

98,81

99,15

99,77

100,00

133

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 46. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de les coproduccions internacionals de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a Espanya

Any 2002

2003

2004

2005

2006

No estrenats D'

500

7,69

4,76

501

1.000

7,69

9,52

1.001

2.000

18,18

7,69

9,52

2.001

3.000

18,18

7,69

9,52

3.001

4.000

18,18

7,69

9,52

4.001

5.000

12,50

16,67

18,18

7,69

9,52

5.001

10.000

12,50

16,67

18,18

7,69

23,81

10.001

15.000

12,50

16,67

36,36

7,69

23,81

15.001

20.000

12,50

33,33

36,36

7,69

23,81

20.001

25.000

25,00

33,33

36,36

7,69

23,81

25.001

30.000

25,00

50,00

36,36

7,69

23,81

30.001

35.000

25,00

50,00

36,36

7,69

28,57

35.001

40.000

25,00

50,00

45,45

15,38

28,57

40.001

45.000

25,00

50,00

45,45

23,08

33,33

45.001

50.000

37,50

50,00

54,55

23,08

38,10

50.001

60.000

37,50

50,00

54,55

23,08

47,62

60.001

70.000

50,00

66,67

54,55

38,46

57,14

70.001

80.000

50,00

100,00

54,55

46,15

71,43

80.001

90.000

62,50

100,00

54,55

46,15

71,43

90.001

100.000

62,50

100,00

81,82

61,54

71,43

100.001

150.000

75,00

100,00

81,82

69,23

71,43

150.001

200.000

75,00

100,00

76,92

71,43

200.001

300.000

75,00

100,00

76,92

80,95

300.001

400.000

87,50

100,00

76,92

85,71

400.001

500.000

87,50

100,00

84,62

85,71

500.001

750.000

87,50

100,00

95,24

750.001

1.000.000

87,50

100,00

95,24

1.000.001

1.500.000

87,50

100,00

1.500.001

2.000.000

87,50

100,00

2.000.001

3.000.000

100,00

3.000.001

4.000.000

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

134

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

6,90

4,00

13,33

4,55

15,79

9,09

15,79

6,67

20,69

12,00

20,00

18,18

47,37

22,73

26,32

17,62

20,69

12,00

26,67

27,27

47,37

31,82

26,32

20,48

31,03

16,00

26,67

36,36

52,63

36,36

36,84

26,19

31,03

16,00

26,67

40,91

52,63

40,91

36,84

27,14

31,03

20,00

26,67

40,91

52,63

45,45

36,84

28,10

31,03

24,00

26,67

40,91

52,63

45,45

42,11

30,00

31,03

24,00

40,00

54,55

57,89

54,55

47,37

35,71

34,48

24,00

46,67

59,09

63,16

59,09

47,37

39,05

34,48

24,00

46,67

59,09

63,16

59,09

47,37

39,52

37,93

28,00

46,67

59,09

63,16

59,09

52,63

41,43

37,93

32,00

46,67

59,09

63,16

59,09

57,89

42,86

37,93

36,00

60,00

59,09

63,16

63,64

63,16

45,71

48,28

60,00

66,67

68,18

68,42

63,64

63,16

52,86

55,17

60,00

73,33

68,18

68,42

63,64

63,16

55,24

62,07

60,00

73,33

68,18

68,42

63,64

63,16

57,62

75,86

72,00

73,33

68,18

68,42

68,18

68,42

62,86

79,31

80,00

73,33

72,73

68,42

77,27

73,68

69,05

89,66

84,00

73,33

72,73

68,42

77,27

78,95

74,29

93,10

88,00

73,33

72,73

68,42

77,27

78,95

75,71

93,10

88,00

73,33

72,73

68,42

81,82

78,95

78,57

96,55

88,00

93,33

77,27

73,68

90,91

84,21

83,81

96,55

92,00

93,33

81,82

78,95

90,91

84,21

86,67

100,00

92,00

93,33

86,36

84,21

90,91

84,21

89,05

100,00

92,00

93,33

86,36

89,47

90,91

89,47

90,95

100,00

96,00

100,00

86,36

94,74

95,45

94,74

93,81

100,00

96,00

100,00

94,74

95,45

94,74

97,14

100,00

96,00

100,00

94,74

95,45

94,74

97,14

100,00

94,74

99,05

100,00

94,74

99,05

100,00

135

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 47. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de les coproduccions internacionals d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya No estrenats

Any 2002

2003

2004

3,51

9,52

9,76

2005

2006 2,44

500

10,53

14,29

12,20

3,77

7,32

501

1.000

10,53

14,29

14,63

3,77

9,76

1.001

2.000

12,28

16,67

19,51

3,77

9,76

2.001

3.000

12,28

23,81

21,95

3,77

9,76

3.001

4.000

17,54

26,19

24,39

7,55

9,76

4.001

5.000

19,30

28,57

24,39

7,55

9,76

5.001

10.000

26,32

38,10

29,27

13,21

26,83

10.001

15.000

29,82

45,24

36,59

20,75

26,83

15.001

20.000

29,82

47,62

39,02

20,75

26,83

20.001

25.000

33,33

47,62

39,02

22,64

26,83

25.001

30.000

33,33

50,00

39,02

26,42

29,27

30.001

35.000

33,33

50,00

39,02

28,30

34,15

35.001

40.000

35,09

50,00

43,90

35,85

36,59

40.001

45.000

38,60

57,14

46,34

45,28

43,90

45.001

50.000

43,86

59,52

53,66

45,28

48,78

50.001

60.000

49,12

59,52

56,10

47,17

53,66

60.001

70.000

57,89

64,29

56,10

50,94

58,54

70.001

80.000

66,67

78,57

56,10

62,26

68,29

80.001

90.000

70,18

78,57

63,41

64,15

70,73

90.001

100.000

70,18

80,95

73,17

69,81

70,73

100.001

150.000

78,95

83,33

80,49

73,58

73,17

150.001

200.000

84,21

90,48

85,37

79,25

73,17

200.001

300.000

85,96

90,48

92,68

81,13

82,93

300.001

400.000

94,74

92,86

95,12

81,13

87,80

400.001

500.000

96,49

95,24

95,12

90,57

87,80

500.001

750.000

98,25

97,62

95,12

96,23

92,68

750.001

1.000.000

98,25

97,62

97,56

98,11

92,68

1.000.001

1.500.000

98,25

100,00

97,56

98,11

97,56

1.500.001

2.000.000

98,25

100,00

97,56

98,11

100,00

2.000.001

3.000.000

100,00

97,56

100,00

3.000.001

4.000.000

100,00

97,56

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

136

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

10,53

6,12

13,73

6,25

18,75

23,64

22,41

10,83

21,05

14,29

31,37

14,58

37,50

36,36

34,48

20,33

21,05

18,37

35,29

22,92

45,83

40,00

39,66

23,50

28,07

24,49

39,22

31,25

50,00

43,64

44,83

27,50

29,82

26,53

39,22

37,50

50,00

45,45

48,28

29,50

29,82

28,57

43,14

37,50

56,25

49,09

48,28

32,00

29,82

30,61

43,14

37,50

56,25

49,09

53,45

33,00

33,33

34,69

56,86

50,00

64,58

52,73

56,90

40,50

36,84

34,69

60,78

52,08

66,67

58,18

58,62

44,17

38,60

34,69

64,71

52,08

66,67

58,18

58,62

45,00

40,35

38,78

64,71

56,25

68,75

58,18

62,07

46,83

42,11

40,82

64,71

56,25

68,75

60,00

65,52

48,33

43,86

42,86

68,63

58,33

70,83

63,64

70,69

50,67

49,12

57,14

70,59

64,58

72,92

65,45

70,69

54,67

59,65

57,14

72,55

64,58

72,92

65,45

72,41

58,33

66,67

61,22

72,55

64,58

72,92

65,45

72,41

60,83

73,68

69,39

76,47

66,67

77,08

67,27

74,14

64,50

78,95

77,55

76,47

75,00

79,17

74,55

79,31

69,50

89,47

81,63

78,43

77,08

79,17

78,18

81,03

75,17

91,23

83,67

80,39

77,08

79,17

78,18

81,03

76,83

91,23

83,67

80,39

77,08

79,17

81,82

81,03

78,50

96,49

83,67

90,20

81,25

85,42

87,27

84,48

83,50

96,49

85,71

90,20

85,42

87,50

92,73

86,21

86,67

98,25

87,76

92,16

87,50

89,58

94,55

89,66

89,50

98,25

89,80

92,16

89,58

95,83

94,55

91,38

92,00

98,25

91,84

94,12

89,58

97,92

96,36

93,10

94,00

98,25

91,84

94,12

100,00

97,92

96,36

94,83

96,17

100,00

91,84

94,12

100,00

97,92

98,18

96,55

97,00

100,00

96,08

100,00

98,28

98,83

100,00

98,04

100,00

98,28

99,17

100,00

99,83

100,00

99,83

100,00

137

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 48. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a Espanya de les coproduccions internacionals de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a Espanya No estrenats

Any 2002

2003

2004

4,08

11,11

13,33

2005

2006 5,00

500

12,24

16,67

2,50

10,00

501

1.000

12,24

16,67

20,00

2,50

10,00

1.001

2.000

14,29

19,44

20,00

2,50

10,00

2.001

3.000

14,29

27,78

23,33

2,50

10,00

3.001

4.000

20,41

30,56

26,67

7,50

10,00

4.001

5.000

20,41

30,56

26,67

7,50

10,00

5.001

10.000

28,57

41,67

33,33

15,00

30,00

10.001

15.000

32,65

50,00

36,67

25,00

30,00

15.001

20.000

32,65

50,00

40,00

25,00

30,00

20.001

25.000

34,69

50,00

40,00

27,50

30,00

25.001

30.000

34,69

50,00

40,00

32,50

35,00

30.001

35.000

34,69

50,00

40,00

35,00

40,00

35.001

40.000

36,73

50,00

43,33

42,50

45,00

40.001

45.000

40,82

58,33

46,67

52,50

55,00

45.001

50.000

44,90

61,11

53,33

52,50

60,00

50.001

60.000

51,02

61,11

56,67

55,00

60,00

60.001

70.000

59,18

63,89

56,67

55,00

60,00

70.001

80.000

69,39

75,00

56,67

67,50

65,00

80.001

90.000

71,43

75,00

66,67

70,00

90.001

100.000

71,43

77,78

70,00

72,50

70,00

100.001

150.000

79,59

80,56

80,00

75,00

150.001

200.000

85,71

88,89

80,00

75,00

200.001

300.000

87,76

88,89

90,00

82,50

85,00

300.001

400.000

95,92

91,67

93,33

82,50

90,00

400.001

500.000

97,96

94,44

93,33

92,50

90,00

500.001

750.000

100,00

97,22

93,33

95,00

90,00

750.001

1.000.000

100,00

97,22

96,67

97,50

90,00

1.000.001

1.500.000

100,00

96,67

97,50

95,00

1.500.001

2.000.000

100,00

96,67

97,50

100,00

2.000.001

3.000.000

100,00

96,67

100,00

3.000.001

4.000.000

100,00

96,67

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

138

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

14,29

8,33

13,89

7,69

20,69

33,33

25,64

13,08

21,43

16,67

36,11

11,54

31,03

45,45

38,46

21,79

21,43

25,00

38,89

19,23

44,83

45,45

46,15

25,13

25,00

33,33

44,44

26,92

48,28

48,48

48,72

28,21

28,57

37,50

44,44

34,62

48,28

48,48

53,85

30,77

28,57

37,50

50,00

34,62

58,62

51,52

53,85

34,10

28,57

37,50

50,00

34,62

58,62

51,52

58,97

34,62

35,71

45,83

63,89

46,15

68,97

51,52

61,54

43,08

39,29

45,83

66,67

46,15

68,97

57,58

64,10

46,92

42,86

45,83

72,22

46,15

68,97

57,58

64,10

47,95

42,86

50,00

72,22

53,85

72,41

57,58

66,67

49,74

46,43

50,00

72,22

53,85

72,41

60,61

69,23

51,28

50,00

72,22

57,69

75,86

63,64

74,36

53,33

50,00

54,17

72,22

61,54

75,86

66,67

74,36

55,64

64,29

54,17

72,22

61,54

75,86

66,67

76,92

60,00

71,43

62,50

72,22

61,54

75,86

66,67

76,92

62,56

71,43

66,67

77,78

65,38

82,76

66,67

76,92

65,38

78,57

75,00

77,78

76,92

86,21

72,73

82,05

69,74

89,29

79,17

80,56

80,77

86,21

78,79

82,05

75,64

89,29

79,17

83,33

80,77

86,21

78,79

82,05

77,44

89,29

79,17

83,33

80,77

86,21

81,82

82,05

78,46

96,43

79,17

88,89

84,62

93,10

84,85

84,62

83,33

96,43

79,17

88,89

88,46

93,10

93,94

87,18

86,67

96,43

83,33

91,67

88,46

93,10

96,97

92,31

89,74

96,43

87,50

91,67

92,31

100,00

96,97

92,31

92,56

96,43

87,50

91,67

92,31

100,00

96,97

92,31

94,10

96,43

87,50

91,67

100,00

96,97

94,87

95,64

100,00

87,50

91,67

100,00

97,44

96,92

100,00

94,44

100,00

98,72

100,00

97,22

100,00

99,23

100,00

99,74

100,00

99,74

100,00

139

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 49. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004 2

2006

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

2005 1

1 1

2008 9

4 1

2 1

2007 5

1 1

1 2

2 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

140

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010

2011

Films estrenats 2012

2013

Total

Acum

% tram

%Acu

113

16,87

141

4,18

21,04

178

5,52

26,57

203

3,73

30,30

217

2,09

32,39

228

1,64

34,03

263

5,22

39,25

280

2,54

41,79

1 1

293

1,94

43,73

323

4,48

48,21

347

3,58

51,79

366

2,84

54,63

387

3,13

57,76

411

3,58

61,34

431

2,99

64,33

459

4,18

68,51

494

5,22

73,73

509

2,24

75,97

514

0,75

76,72

522

1,19

77,91

553

4,63

82,54

573

2,99

85,52

596

3,43

88,96

612

2,39

91,34

623

1,64

92,99

630

1,04

94,03

642

1,79

95,82

650

1,19

97,01

655

0,75

97,76

660

0,75

98,51

665

0,75

99,25

666

0,15

99,40

669

0,45

99,85

670

0,15

100,00

1 2

670

100,00

670

100,00

670 63

670

100,00 100,00

141

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 50. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004

2005

2006

2007

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.001

20.001

2008

15.000

20.000

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

129

1 2

106

121

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

142

1 1

133

135

156

145

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010

2011

Films estrenats 2012

2013

Total

Acum

% tram

%Acu

292

17,15

109

401

6,40

23,55

488

5,11

28,66

543

3,23

31,88

584

2,41

34,29

610

1,53

35,82

698

5,17

40,99

743

2,64

43,63

771

1,64

45,27

814

2,52

47,80

861

2,76

50,56

914

3,11

53,67

958

2,58

56,25

1.007

2,88

59,13

1 1

1.047

2,35

61,48

1 2

1.109

3,64

65,12

1.185

4,46

69,58

1.238

3,11

72,70

1.268

1,76

74,46

1.283

0,88

75,34

1.370

5,11

80,45

1.417

2,76

83,21

1.480

3,70

86,91

1.524

2,58

89,49

1.556

1,88

91,37

1.587

1,82

93,19

1.612

1,47

94,66

1.647

2,06

96,71

1.657

0,59

97,30

1.671

0,82

98,12

1.682

0,65

98,77

1.686

0,23

99,00

1 5

4 2

3 1

2 2

1 1

1.698

0,70

99,71

1.703

0,29

100,00

1.703

100,00

1.703

100,00

1.703 145

166

158

131

178

1.703

100,00 100,00

143

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 51. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.001

De De

40.000

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.001

4.000.001

5.000.001

2 1

3.000.000

4.000.000

5.000.000

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

4 1

1 2

1 1

104

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

144

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010

2011

Films estrenats 2012

2013

Total

Acum

% tram

%Acu

179

17,33

260

7,84

25,17

310

4,84

30,01

340

2,90

32,91

367

2,61

35,53

382

1,45

36,98

435

5,13

42,11

463

2,71

44,82

478

1,45

46,27

491

1,26

47,53

514

2,23

49,76

2 4

548

3,29

53,05

571

2,23

55,28

596

2,42

57,70

616

1,94

59,63

650

3,29

62,92

1 6

691

3,97

66,89

729

3,68

70,57

754

2,42

72,99

761

0,68

73,67

817

5,42

79,09

3 2

844

2,61

81,70

884

3,87

85,58

912

2,71

88,29

933

2,03

90,32

957

2,32

92,64

970

1,26

93,90

997

2,61

96,52

1.002

0,48

97,00

1.011

0,87

97,87

1.017

0,58

98,45

1.020

0,29

98,74

1 4

2 2

1 2

1.029

0,87

99,61

1.033

0,39

100,00

1.033

100,00

1.033

100,00

1.033 82

110

1.033

100,00 100,00

145

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 52. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea No estrenats

Any 2002

2003

8,00

2004 5,00

2005

2006

7,69

7,46

500

8,00

7,50

7,69

13,43

501

1.000

8,00

10,00

12,50

10,26

14,93

1.001

2.000

8,00

10,00

12,50

15,38

19,40

2.001

3.000

12,00

10,00

12,50

20,51

20,90

3.001

4.000

12,00

16,67

15,00

20,51

20,90

4.001

5.000

16,00

23,33

22,50

25,64

28,36

5.001

10.000

16,00

23,33

27,50

25,64

31,34

10.001

15.000

20,00

26,67

30,00

25,64

32,84

15.001

20.000

28,00

26,67

32,50

30,77

37,31

20.001

25.000

28,00

33,33

37,50

38,46

46,27

25.001

30.000

32,00

40,00

37,50

38,46

47,76

30.001

35.000

32,00

40,00

37,50

41,03

50,75

35.001

40.000

36,00

40,00

37,50

53,85

55,22

40.001

45.000

40,00

43,33

47,50

58,97

62,69

45.001

50.000

44,00

53,33

52,50

61,54

70,15

50.001

60.000

48,00

66,67

60,00

64,10

76,12

60.001

70.000

56,00

73,33

62,50

64,10

82,09

70.001

80.000

60,00

73,33

62,50

64,10

83,58

80.001

90.000

60,00

76,67

67,50

69,23

83,58

90.001

100.000

68,00

83,33

77,50

76,92

86,57

100.001

150.000

72,00

86,67

85,00

82,05

86,57

150.001

200.000

80,00

93,33

92,50

84,62

89,55

200.001

300.000

88,00

96,67

95,00

84,62

91,04

300.001

400.000

88,00

96,67

95,00

87,18

94,03

400.001

500.000

88,00

100,00

95,00

87,18

97,01

500.001

750.000

88,00

100,00

97,50

94,87

98,51

750.001

1.000.000

88,00

100,00

97,50

97,44

98,51

1.000.001

1.500.000

92,00

100,00

97,44

98,51

1.500.001

2.000.000

96,00

100,00

98,51

2.000.001

3.000.000

96,00

100,00

98,51

3.000.001

4.000.000

100,00

98,51

4.000.001

5.000.000

100,00

98,51

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

146

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2009

2010

2011

2012

2013

Total

6,35

15,87

15,29

35,94

28,30

39,71

16,87

12,33

7,94

23,81

21,18

45,31

33,96

44,12

21,04

16,44

12,70

28,57

29,41

50,00

39,62

55,88

26,57

23,29

19,05

31,75

31,76

51,56

45,28

60,29

30,30

24,66

23,81

34,92

34,12

51,56

45,28

63,24

32,39

27,40

25,40

34,92

36,47

53,13

45,28

66,18

34,03

28,77

31,75

36,51

42,35

57,81

58,49

67,65

39,25

34,25

33,33

38,10

47,06

59,38

58,49

70,59

41,79

34,25

36,51

41,27

51,76

60,94

58,49

70,59

43,73

41,10

41,27

53,97

56,47

60,94

60,38

72,06

48,21

42,47

44,44

60,32

60,00

60,94

60,38

73,53

51,79

43,84

47,62

63,49

62,35

64,06

66,04

77,94

54,63

47,95

61,90

66,67

64,71

65,63

67,92

77,94

57,76

60,27

65,08

71,43

65,88

65,63

67,92

77,94

61,34

67,12

66,67

71,43

65,88

67,19

67,92

77,94

64,33

71,23

73,02

76,19

68,24

68,75

69,81

80,88

68,51

76,71

79,37

84,13

70,59

70,31

77,36

83,82

73,73

80,82

80,95

85,71

71,76

70,31

77,36

83,82

75,97

82,19

80,95

87,30

72,94

70,31

77,36

83,82

76,72

82,19

82,54

87,30

72,94

71,88

79,25

83,82

77,91

84,93

85,71

93,65

82,35

71,88

79,25

86,76

82,54

87,67

87,30

95,24

85,88

76,56

81,13

89,71

85,52

93,15

92,06

95,24

87,06

79,69

86,79

89,71

88,96

94,52

95,24

96,83

89,41

82,81

88,68

92,65

91,34

95,89

96,83

90,59

87,50

88,68

95,59

92,99

95,89

96,83

92,94

90,63

88,68

95,59

94,03

95,89

98,41

96,83

92,94

93,75

92,45

98,53

95,82

97,26

98,41

95,29

96,88

94,34

98,53

97,01

97,26

98,41

97,65

96,88

96,23

98,53

97,76

98,63

98,41

100,00

97,65

96,88

96,23

100,00

98,51

98,63

98,41

100,00

98,44

100,00

99,25

98,63

98,41

100,00

98,44

100,00

99,40

100,00

99,85

100,00

12,33

2008

147

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 53. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea No estrenats

Any 2002 7,75

2003

2004

2005

2006

7,55

6,61

10,53

8,15

500

8,53

9,43

14,88

14,29

14,81

501

1.000

10,85

13,21

19,83

17,29

15,56

1.001

2.000

11,63

15,09

20,66

18,80

19,26

2.001

3.000

13,95

18,87

23,97

23,31

21,48

3.001

4.000

14,73

20,75

24,79

24,81

22,96

4.001

5.000

19,38

25,47

28,10

28,57

30,37

5.001

10.000

21,71

29,25

31,40

33,08

33,33

10.001

15.000

22,48

31,13

33,06

33,83

34,07

15.001

20.000

24,81

31,13

35,54

35,34

36,30

20.001

25.000

24,81

34,91

38,02

39,10

42,96

25.001

30.000

28,68

37,74

39,67

40,60

45,19

30.001

35.000

31,78

39,62

39,67

42,11

47,41

35.001

40.000

35,66

43,40

39,67

51,13

51,11

40.001

45.000

37,98

45,28

47,11

52,63

57,78

45.001

50.000

45,74

50,94

51,24

56,39

62,96

50.001

60.000

48,06

54,72

57,02

60,15

68,89

60.001

70.000

55,04

60,38

59,50

64,66

73,33

70.001

80.000

58,14

63,21

61,98

68,42

75,56

80.001

90.000

58,91

66,04

64,46

70,68

77,04

90.001

100.000

68,99

72,64

71,90

75,19

80,74

100.001

150.000

72,87

77,36

79,34

77,44

80,74

150.001

200.000

79,84

83,96

86,78

79,70

84,44

200.001

300.000

85,27

85,85

91,74

81,20

88,15

300.001

400.000

89,92

87,74

92,56

83,46

91,11

400.001

500.000

93,80

89,62

94,21

86,47

92,59

500.001

750.000

93,80

91,51

95,04

91,73

93,33

750.001

1.000.000

94,57

97,17

96,69

96,24

96,30

1.000.001

1.500.000

95,35

97,17

98,35

96,99

96,30

1.500.001

2.000.000

96,90

98,11

98,35

97,74

97,04

2.000.001

3.000.000

97,67

98,11

98,35

99,25

98,52

3.000.001

4.000.000

99,22

98,11

99,17

99,25

98,52

4.000.001

5.000.000

100,00

99,25

99,26

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

148

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

12,82

13,10

17,24

18,07

29,11

30,53

34,27

17,15

16,67

19,31

23,45

26,51

41,77

35,88

43,82

23,55

23,08

23,45

28,28

33,13

46,20

43,51

53,93

28,66

26,92

28,97

31,72

36,75

49,37

47,33

58,99

31,88

28,21

32,41

33,79

38,55

51,90

47,33

61,24

34,29

30,13

33,79

35,86

40,96

52,53

48,85

62,92

35,82

33,33

40,69

38,62

45,78

58,23

58,78

67,98

40,99

35,90

41,38

40,69

48,19

60,76

61,07

70,79

43,63

35,90

42,76

44,83

51,20

62,66

63,36

71,91

45,27

39,74

46,21

51,72

54,82

62,66

65,65

73,03

47,80

42,95

48,97

55,17

59,04

63,92

65,65

74,72

50,56

44,87

51,03

60,00

62,05

68,35

69,47

79,21

53,67

48,08

60,00

62,76

64,46

70,25

70,99

80,34

56,25

55,13

62,76

65,52

66,27

70,25

71,76

80,34

59,13

59,62

66,21

66,27

70,89

71,76

80,90

61,48

62,82

71,72

68,28

71,08

72,15

72,52

82,02

65,12

68,59

77,93

74,48

75,30

74,05

78,63

84,27

69,58

73,72

80,00

77,93

77,11

74,68

80,15

84,83

72,70

76,28

81,38

78,62

79,52

74,68

80,15

85,39

74,46

76,28

82,07

78,62

79,52

75,32

80,92

85,39

75,34

82,69

85,52

82,76

86,14

81,01

83,97

86,52

80,45

85,90

88,97

84,14

89,16

82,91

84,73

88,76

83,21

92,95

91,72

85,52

90,36

85,44

89,31

89,33

86,91

94,87

93,79

87,59

92,17

88,61

90,84

91,01

89,49

96,79

95,17

88,97

93,37

91,14

90,84

92,70

91,37

96,79

95,86

91,72

95,18

93,67

92,37

93,82

93,19

97,44

97,24

92,41

95,18

96,20

93,89

96,07

94,66

98,08

97,24

95,86

97,59

97,47

95,42

97,19

96,71

98,72

97,93

95,86

98,80

97,47

96,18

97,75

97,30

99,36

98,62

97,93

98,80

98,73

96,18

98,88

98,12

99,36

98,62

100,00

99,37

97,71

98,88

98,77

99,36

98,62

99,31

100,00

99,37

97,71

98,88

99,00

100,00

99,31

100,00

99,24

99,44

99,71

100,00

149

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 54. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea No estrenats

Any 2002

2003

2004

2005

2006

7,69

10,53

7,41

11,70

8,82

500

8,65

13,16

18,52

17,02

16,18

501

1.000

11,54

14,47

23,46

20,21

16,18

1.001

2.000

12,50

17,11

24,69

20,21

19,12

2.001

3.000

14,42

22,37

29,63

24,47

22,06

3.001

4.000

15,38

22,37

29,63

26,60

25,00

4.001

5.000

20,19

26,32

30,86

29,79

32,35

5.001

10.000

23,08

31,58

33,33

36,17

35,29

10.001

15.000

23,08

32,89

34,57

37,23

35,29

15.001

20.000

24,04

32,89

37,04

37,23

35,29

20.001

25.000

24,04

35,53

38,27

39,36

39,71

25.001

30.000

27,88

36,84

40,74

41,49

42,65

30.001

35.000

31,73

39,47

40,74

42,55

44,12

35.001

40.000

35,58

44,74

40,74

50,00

47,06

40.001

45.000

37,50

46,05

46,91

50,00

52,94

45.001

50.000

46,15

50,00

50,62

54,26

55,88

50.001

60.000

48,08

50,00

55,56

58,51

61,76

60.001

70.000

54,81

55,26

58,02

64,89

64,71

70.001

80.000

57,69

59,21

61,73

70,21

67,65

80.001

90.000

58,65

61,84

62,96

71,28

70,59

90.001

100.000

69,23

68,42

69,14

74,47

75,00

100.001

150.000

73,08

73,68

76,54

75,53

75,00

150.001

200.000

79,81

80,26

83,95

77,66

79,41

200.001

300.000

84,62

81,58

90,12

79,79

85,29

300.001

400.000

90,38

84,21

91,36

81,91

88,24

400.001

500.000

95,19

85,53

93,83

86,17

88,24

500.001

750.000

95,19

88,16

93,83

90,43

88,24

750.001

1.000.000

96,15

96,05

96,30

95,74

94,12

1.000.001

1.500.000

96,15

96,05

97,53

96,81

94,12

1.500.001

2.000.000

97,12

97,37

97,53

96,81

95,59

2.000.001

3.000.000

98,08

97,37

97,53

98,94

98,53

3.000.001

4.000.000

99,04

97,37

98,77

98,94

98,53

4.000.001

5.000.000

100,00

98,94

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

150

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

13,25

18,29

20,99

24,47

32,05

30,91

17,33

20,48

28,05

23,17

32,10

39,36

37,18

43,64

25,17

28,92

31,71

28,05

37,04

43,62

46,15

52,73

30,01

30,12

36,59

31,71

41,98

47,87

48,72

58,18

32,91

31,33

39,02

32,93

43,21

52,13

48,72

60,00

35,53

32,53

40,24

36,59

45,68

52,13

51,28

60,91

36,98

37,35

47,56

40,24

49,38

58,51

58,97

68,18

42,11

37,35

47,56

42,68

49,38

61,70

62,82

70,91

44,82

37,35

47,56

50,62

63,83

66,67

72,73

46,27

38,55

50,00

53,09

63,83

69,23

73,64

47,53

43,37

52,44

51,22

58,02

65,96

69,23

75,45

49,76

45,78

53,66

57,32

61,73

71,28

71,79

80,00

53,05

48,19

58,54

59,76

64,20

73,40

73,08

81,82

55,28

50,60

60,98

66,67

73,40

74,36

81,82

57,70

53,01

65,85

62,20

66,67

73,40

74,36

82,73

59,63

55,42

70,73

62,20

74,07

74,47

74,36

82,73

62,92

61,45

76,83

67,07

80,25

76,60

79,49

84,55

66,89

67,47

79,27

71,95

82,72

77,66

82,05

85,45

70,57

71,08

81,71

71,95

86,42

77,66

82,05

86,36

72,99

71,08

81,71

71,95

86,42

77,66

82,05

86,36

73,67

80,72

85,37

74,39

90,12

87,23

87,18

86,36

79,09

84,34

90,24

75,61

92,59

87,23

87,18

88,18

81,70

92,77

91,46

78,05

93,83

89,36

91,03

89,09

85,58

95,18

92,68

80,49

95,06

92,55

92,31

90,00

88,29

97,59

93,90

82,93

96,30

93,62

92,31

90,91

90,32

97,59

95,12

87,80

97,53

95,74

94,87

92,73

92,64

98,80

96,34

89,02

97,53

97,87

94,87

94,55

93,90

98,80

96,34

93,90

100,00

97,87

96,15

96,36

96,52

100,00

97,56

93,90

100,00

97,87

96,15

97,27

97,00

100,00

98,78

96,34

100,00

96,15

98,18

97,87

100,00

98,78

97,56

100,00

96,15

98,18

98,45

100,00

98,78

100,00

96,15

98,18

98,74

100,00

98,78

100,00

98,72

99,09

99,61

100,00

151

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 55. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica interna de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004 2

2006

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

1 3

2008

1 2

2 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

152

2007

Total

2005

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010

2011

Films estrenats 2012

2013

Total

Acum

% tram

%Acu

19,87

118

5,07

24,95

148

6,34

31,29

167

4,02

35,31

180

2,75

38,05

189

1,90

39,96

212

4,86

44,82

223

2,33

47,15

235

2,54

49,68

261

5,50

55,18

284

4,86

60,04

299

3,17

63,21

306

1,48

64,69

325

4,02

68,71

3 1

1 1 2

3 1

2 1

339

2,96

71,67

358

4,02

75,69

381

4,86

80,55

388

1,48

82,03

392

0,85

82,88

392 1

5 2

406

2,96

85,84

420

2,96

88,79

433

2,75

91,54

443

2,11

93,66

448

1,06

94,71

453

1,06

95,77

460

1,48

97,25

465

1,06

98,31

470

1,06

99,37

471

0,21

99,58

472

0,21

99,79

0,21

100,00

2 1

2 2

1 1 1

82,88

1 1

472 1

473

99,79

473

100,00

473

100,00

473

100,00

473 50

473

100,00 100,00

153

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 56. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica interna d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

154

104

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010

2011

Films estrenats 2012

2013

Total

Acum

% tram

%Acu

241

20,87

334

8,05

28,92

404

6,06

34,98

448

3,81

38,79

479

2,68

41,47

498

1,65

43,12

557

5,11

48,23

584

2,34

50,56

605

1,82

52,38

642

3,20

55,58

679

3,20

58,79

715

3,12

61,90

738

1,99

63,90

772

2,94

66,84

1 1

798

2,25

69,09

841

3,72

72,81

888

4,07

76,88

918

2,60

79,48

938

1,73

81,21

943

0,43

81,65

984

3,55

85,19

1.015

2,68

87,88

1.050

3,03

90,91

1.077

2,34

93,25

1.090

1,13

94,37

1.105

1,30

95,67

1.115

0,87

96,54

1.131

1,39

97,92

1.137

0,52

98,44

1.143

0,52

98,96

1.147

0,35

99,31

1.149

0,17

99,48

1.154

0,43

99,91

1.155

0,09

100,00

4 3

1 2

1 1

1 1 1

1.155

100,00

1.155

100,00

1.155 100

120

118

131

1.155

100,00 100,00

155

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 57. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció cinematogràfica interna de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.001

De De

1 3

100.000

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

156

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010

2011

Films estrenats 2012

2013

Total

Acum

% tram

%Acu

147

21,55

216

10,12

31,67

256

5,87

37,54

281

3,67

41,20

299

2,64

43,84

309

1,47

45,31

3 1

345

5,28

50,59

361

2,35

52,93

1 1

370

1,32

54,25

381

1,61

55,87

395

2,05

57,92

416

3,08

61,00

432

2,35

63,34

447

2,20

65,54

459

1,76

67,30

483

3,52

70,82

507

3,52

74,34

530

3,37

77,71

546

2,35

80,06

551

0,73

80,79

578

3,96

84,75

595

2,49

87,24

617

3,23

90,47

634

2,49

92,96

642

1,17

94,13

1 1

1 4

3 1

1 2

652

1,47

95,60

655

0,44

96,04

666

1,61

97,65

667

0,15

97,80

672

0,73

98,53

675

0,44

98,97

677

0,29

99,27

681

0,59

99,85

682

0,15

100,00

1 2

1 1

682

100,00

682

100,00

682 50

682

100,00 100,00

157

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 58. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció fílmica interna de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

500

11,76

501

1.000

11,76

1.001

2.000

11,76

12,50

2.001

3.000

11,76

3.001

4.000

4.001

5.001

2004 6,90

2005

2006

7,69

10,87

10,34

7,69

17,39

13,79

11,54

19,57

12,50

13,79

19,23

26,09

17,65

12,50

13,79

26,92

28,26

5.000

17,65

16,67

17,24

26,92

28,26

10.000

17,65

25,00

27,59

34,62

34,78

10.001

15.000

17,65

25,00

31,03

34,62

36,96

15.001

20.000

23,53

25,00

34,48

34,62

39,13

20.001

25.000

29,41

25,00

37,93

42,31

45,65

25.001

30.000

29,41

29,17

44,83

53,85

58,70

30.001

35.000

35,29

37,50

44,83

53,85

58,70

35.001

40.000

35,29

37,50

44,83

53,85

63,04

40.001

45.000

41,18

37,50

44,83

69,23

69,57

45.001

50.000

47,06

41,67

51,72

76,92

78,26

50.001

60.000

52,94

54,17

58,62

80,77

84,78

60.001

70.000

52,94

66,67

68,97

80,77

89,13

70.001

80.000

58,82

75,00

72,41

80,77

89,13

80.001

90.000

58,82

75,00

72,41

80,77

91,30

90.001

100.000

58,82

75,00

72,41

80,77

91,30

100.001

150.000

64,71

79,17

75,86

84,62

93,48

150.001

200.000

70,59

83,33

82,76

88,46

93,48

200.001

300.000

82,35

91,67

93,10

92,31

93,48

300.001

400.000

94,12

95,83

93,10

92,31

93,48

400.001

500.000

94,12

95,83

93,10

92,31

97,83

500.001

750.000

94,12

100,00

93,10

92,31

100,00

750.001

1.000.000

94,12

100,00

96,55

96,15

100,00

1.000.001

1.500.000

94,12

100,00

96,55

100,00

1.500.001

2.000.000

100,00

2.000.001

3.000.000

100,00

3.000.001

4.000.000

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

158

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

10,87

7,69

18,00

17,19

37,50

36,36

49,02

19,87

10,87

10,26

26,00

21,88

50,00

45,45

54,90

24,95

13,04

17,95

32,00

29,69

54,17

51,52

70,59

31,29

23,91

25,64

36,00

31,25

56,25

54,55

72,55

35,31

26,09

30,77

40,00

34,38

56,25

54,55

76,47

38,05

30,43

33,33

40,00

37,50

58,33

54,55

78,43

39,96

32,61

38,46

42,00

43,75

62,50

63,64

78,43

44,82

36,96

41,03

44,00

50,00

62,50

63,64

80,39

47,15

36,96

46,15

48,00

56,25

64,58

63,64

80,39

49,68

47,83

51,28

62,00

62,50

64,58

66,67

80,39

55,18

50,00

56,41

70,00

67,19

64,58

66,67

82,35

60,04

52,17

58,97

72,00

70,31

68,75

75,76

86,27

63,21

52,17

66,67

74,00

70,31

68,75

78,79

86,27

64,69

67,39

71,79

78,00

70,31

68,75

78,79

86,27

68,71

71,74

74,36

78,00

70,31

70,83

78,79

86,27

71,67

73,91

76,92

84,00

73,44

72,92

78,79

88,24

75,69

78,26

82,05

92,00

76,56

75,00

87,88

90,20

80,55

80,43

84,62

92,00

78,13

75,00

87,88

90,20

82,03

82,61

84,62

94,00

79,69

75,00

87,88

90,20

82,88

82,61

84,62

94,00

79,69

75,00

87,88

90,20

82,88

84,78

87,18

96,00

87,50

75,00

87,88

92,16

85,84

89,13

89,74

96,00

90,63

79,17

87,88

96,08

88,79

93,48

92,31

96,00

90,63

83,33

87,88

96,08

91,54

93,48

97,44

98,00

92,19

87,50

90,91

96,08

93,66

93,48

97,44

98,00

93,75

89,58

90,91

98,04

94,71

93,48

97,44

98,00

95,31

93,75

90,91

98,04

95,77

93,48

100,00

98,00

95,31

97,92

93,94

100,00

97,25

95,65

100,00

96,88

100,00

93,94

100,00

98,31

95,65

100,00

96,97

100,00

99,37

97,83

100,00

96,97

100,00

99,58

97,83

100,00

99,79

97,83

100,00

99,79

100,00

159

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 59. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció fílmica interna d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

500

9,46

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.001

2003

2004

2005

2006

6,15

8,43

16,25

10,53

10,81

9,23

18,07

22,50

18,95

13,51

15,38

24,10

27,50

20,00

3.000

14,86

15,38

25,30

30,00

25,26

4.000

16,22

20,00

28,92

35,00

28,42

4.001

5.000

17,57

21,54

30,12

37,50

30,53

5.001

10.000

21,62

27,69

34,94

41,25

36,84

10.001

15.000

24,32

30,77

37,35

43,75

40,00

15.001

20.000

25,68

30,77

39,76

45,00

41,05

20.001

25.000

28,38

30,77

43,37

47,50

44,21

25.001

30.000

28,38

32,31

46,99

52,50

52,63

30.001

35.000

32,43

36,92

49,40

53,75

54,74

35.001

40.000

36,49

38,46

49,40

55,00

56,84

40.001

45.000

41,89

40,00

49,40

65,00

62,11

45.001

50.000

44,59

41,54

56,63

67,50

69,47

50.001

60.000

52,70

50,77

62,65

71,25

73,68

60.001

70.000

54,05

55,38

69,88

73,75

80,00

70.001

80.000

59,46

63,08

73,49

77,50

81,05

80.001

90.000

60,81

66,15

75,90

81,25

84,21

90.001

100.000

62,16

69,23

77,11

82,50

84,21

100.001

150.000

72,97

73,85

79,52

85,00

87,37

150.001

200.000

75,68

76,92

87,95

87,50

87,37

200.001

300.000

85,14

86,15

92,77

88,75

89,47

300.001

400.000

90,54

89,23

92,77

91,25

92,63

400.001

500.000

91,89

90,77

92,77

91,25

95,79

500.001

750.000

94,59

93,85

95,18

92,50

96,84

750.001

1.000.000

94,59

93,85

96,39

93,75

96,84

1.000.001

1.500.000

95,95

96,92

97,59

97,50

97,89

1.500.001

2.000.000

97,30

96,92

98,80

98,75

97,89

2.000.001

3.000.000

98,65

98,46

98,80

98,75

97,89

3.000.001

4.000.000

98,65

98,46

98,80

100,00

98,95

4.000.001

5.000.000

98,65

98,46

100,00

98,95

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

160

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

14,42

16,33

18,00

22,50

33,05

36,78

40,46

20,87

20,19

23,47

26,00

30,83

45,76

44,83

52,67

28,92

26,92

28,57

33,00

36,67

50,85

52,87

64,12

34,98

32,69

35,71

38,00

40,83

54,24

56,32

67,94

38,79

34,62

39,80

40,00

42,50

56,78

56,32

70,99

41,47

36,54

40,82

41,00

45,83

57,63

58,62

71,76

43,12

40,38

46,94

45,00

49,17

61,86

68,97

77,10

48,23

42,31

47,96

47,00

52,50

64,41

70,11

79,39

50,56

42,31

50,00

55,83

66,95

72,41

80,92

52,38

48,08

54,08

58,00

60,83

66,95

75,86

80,92

55,58

50,96

58,16

63,00

65,83

67,80

75,86

82,44

58,79

52,88

60,20

66,00

68,33

72,88

79,31

87,02

61,90

54,81

65,31

69,00

69,17

74,58

81,61

87,79

63,90

61,54

68,37

72,00

70,83

74,58

82,76

87,79

66,84

63,46

71,43

73,00

70,83

75,42

82,76

88,55

69,09

66,35

75,51

76,00

75,83

77,12

82,76

89,31

72,81

70,19

81,63

81,00

79,17

78,81

89,66

90,84

76,88

75,00

83,67

84,00

80,83

79,66

89,66

91,60

79,48

76,92

85,71

85,00

84,17

79,66

89,66

91,60

81,21

76,92

85,71

85,00

84,17

79,66

89,66

91,60

81,65

81,73

88,78

87,00

90,00

83,05

90,80

92,37

85,19

86,54

93,88

88,00

92,50

84,75

90,80

93,89

87,88

94,23

94,90

89,00

93,33

86,44

93,10

93,89

90,91

96,15

96,94

92,00

95,00

89,83

95,40

94,66

93,25

97,12

97,96

94,00

95,83

91,53

95,40

95,42

94,37

97,12

98,98

95,00

96,67

94,07

95,40

96,18

95,67

97,12

100,00

95,00

96,67

97,46

96,55

97,71

96,54

98,08

100,00

98,00

98,33

98,31

96,55

98,47

97,92

98,08

100,00

98,00

100,00

98,31

97,70

98,47

98,44

99,04

100,00

98,00

100,00

97,70

99,24

98,96

99,04

100,00

99,00

100,00

98,85

99,24

99,31

99,04

100,00

98,85

99,24

99,48

100,00

98,85

100,00

99,91

100,00

161

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 60. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció fílmica interna de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004

2005

2006

500

8,77

9,76

9,26

20,37

10,20

501

1.000

10,53

14,63

22,22

29,63

20,41

1.001

2.000

14,04

17,07

29,63

35,19

20,41

2.001

3.000

15,79

17,07

31,48

35,19

24,49

3.001

4.000

15,79

24,39

37,04

38,89

28,57

4.001

5.000

17,54

24,39

37,04

42,59

32,65

5.001

10.000

22,81

29,27

38,89

44,44

38,78

10.001

15.000

26,32

34,15

40,74

48,15

42,86

15.001

20.000

26,32

34,15

42,59

50,00

42,86

20.001

25.000

28,07

34,15

46,30

50,00

42,86

25.001

30.000

28,07

34,15

48,15

51,85

46,94

30.001

35.000

31,58

36,59

51,85

53,70

51,02

35.001

40.000

36,84

39,02

51,85

55,56

51,02

40.001

45.000

42,11

41,46

51,85

62,96

55,10

45.001

50.000

43,86

41,46

59,26

62,96

61,22

50.001

60.000

52,63

48,78

64,81

66,67

63,27

60.001

70.000

54,39

48,78

70,37

71,43

70.001

80.000

59,65

56,10

74,07

75,93

73,47

80.001

90.000

61,40

60,98

77,78

81,48

77,55

90.001

100.000

63,16

65,85

79,63

83,33

77,55

100.001

150.000

75,44

70,73

81,48

85,19

81,63

150.001

200.000

77,19

73,17

90,74

87,04

81,63

200.001

300.000

85,96

82,93

92,59

87,04

85,71

300.001

400.000

89,47

85,37

92,59

90,74

91,84

400.001

500.000

91,23

87,80

92,59

90,74

93,88

500.001

750.000

94,74

90,24

96,30

92,59

93,88

750.001

1.000.000

94,74

90,24

96,30

92,59

93,88

1.000.001

1.500.000

96,49

95,12

98,15

96,30

95,92

1.500.001

2.000.000

96,49

95,12

98,15

95,92

2.000.001

3.000.000

98,25

97,56

98,15

95,92

3.000.001

4.000.000

98,25

97,56

98,15

100,00

97,96

4.000.001

5.000.000

98,25

97,56

100,00

97,96

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

162

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Total

17,24

22,03

18,00

28,57

30,00

37,04

35,00

21,55

27,59

32,20

26,00

41,07

42,86

44,44

51,25

31,67

37,93

35,59

34,00

44,64

48,57

53,70

60,00

37,54

39,66

42,37

40,00

51,79

52,86

57,41

65,00

41,20

41,38

45,76

40,00

51,79

57,14

57,41

67,50

43,84

41,38

45,76

42,00

55,36

57,14

61,11

67,50

45,31

46,55

52,54

48,00

55,36

61,43

72,22

76,25

50,59

46,55

52,54

50,00

55,36

65,71

74,07

78,75

52,93

46,55

52,54

52,00

55,36

68,57

77,78

81,25

54,25

48,28

55,93

54,00

58,93

68,57

81,48

81,25

55,87

51,72

59,32

56,00

64,29

70,00

81,48

82,50

57,92

53,45

61,02

60,00

66,07

75,71

81,48

87,50

61,00

56,90

64,41

64,00

67,86

78,57

83,33

88,75

63,34

56,90

66,10

66,00

71,43

78,57

85,19

88,75

65,54

56,90

69,49

68,00

71,43

78,57

85,19

90,00

67,30

60,34

74,58

68,00

78,57

80,00

85,19

90,00

70,82

63,79

81,36

70,00

82,14

81,43

90,74

91,25

74,34

70,69

83,05

76,00

83,93

82,86

90,74

92,50

77,71

72,41

86,44

76,00

89,29

82,86

90,74

92,50

80,06

72,41

86,44

76,00

89,29

82,86

90,74

92,50

80,79

79,31

89,83

78,00

92,86

88,57

92,59

92,50

84,75

84,48

96,61

80,00

94,64

88,57

92,59

92,50

87,24

94,83

96,61

82,00

96,43

88,57

96,30

92,50

90,47

98,28

96,61

86,00

98,21

91,43

98,15

93,75

92,96

100,00

98,31

90,00

98,21

92,86

98,15

93,75

94,13

100,00

92,00

98,21

94,29

98,15

95,00

95,60

100,00

92,00

98,21

97,14

98,15

96,25

96,04

100,00

96,00

100,00

97,14

98,15

97,50

97,65

100,00

96,00

100,00

97,14

98,15

97,50

97,80

100,00

96,00

100,00

98,15

98,75

98,53

100,00

98,00

100,00

98,15

98,75

98,97

100,00

98,15

98,75

99,27

100,00

98,15

100,00

99,85

100,00

163

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 61. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de les coproduccions internacionals de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004

2005

2006

2007

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

2008

1 1

2 1 1

1 1

2 1

2 2

1 1

1 1 1

1 6

1 2

1 1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

164

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010

2011

2 2

2013

Films estrenats 2012

1 1

Total 2

9,64

2,03

11,68

3,55

15,23

3,05

18,27

0,51

18,78

1,02

19,80

6,09

25,89

3,05

28,93

0,51

29,44

2,03

31,47

0,51

31,98

2,03

34,01

7,11

41,12

2,54

43,65

3,05

46,70

101

4,57

51,27

113

6,09

57,36

121

4,06

61,42

122

0,51

61,93

130

4,06

65,99

147

8,63

74,62

153

3,05

77,66

163

5,08

82,74

169

3,05

85,79

175

3,05

88,83

177

1,02

89,85

182

2,54

92,39

185

1,52

93,91

1 1 3

1 1

1 1 2 1

1 1

185 1

1 2

93,91

189

2,03

95,94

193

2,03

97,97

194

0,51

98,48

196

1,02

99,49

197

0,51

100,00

197

100,00

197

100,00

197 13

%Acu

% tram

Acum

197

100,00 100,00

165

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 62. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de les coproduccions internacionals d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003 4

2005 1

2006

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000 53

2 1

2008

3 2

1 1

1 2

1 4

2 1

1 3

3 1

6 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

166

2007

Total

2004

1 1

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010

2011

Films estrenats 2012

2013

2 4 1 3

9,31

2,92

12,23

3,10

15,33

2,01

17,34

105

1,82

19,16

112

1,28

20,44

141

5,29

25,73

159

3,28

29,01

1 1

1 2 1

%Acu

% tram

Acum

Total

166

1,28

30,29

172

1,09

31,39

182

1,82

33,21

199

3,10

36,31

220

3,83

40,15

235

2,74

42,88

249

2,55

45,44

268

3,47

48,91

297

5,29

54,20

320

4,20

58,39

330

1,82

60,22

340

1,82

62,04

2 1 1

386

8,39

70,44

402

2,92

73,36

430

5,11

78,47

447

3,10

81,57

466

3,47

85,04

482

2,92

87,96

497

2,74

90,69

516

3,47

94,16

520

0,73

94,89

528

1,46

96,35

535

1,28

97,63

537

0,36

97,99

544

1,28

99,27

548

0,73

100,00

3 1 2

3 2 1

1 1

1 2 1

548

100,00

548

100,00

548 45

548

100,00 100,00

167

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 63. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de les coproduccions internacionals de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.001

De De

Any 2002

2003 3

2004 4

2005

2006

2007 1

2008 1

2 2

10.000

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

2 1

1 2

1 1

3 1

1 2

2 2

2 3

1 3

2 2

5 1

1 2

1 1

3 4 1

1 1 1 1

1 1

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

168

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2009

2010 6

2011

Films estrenats 2012

2013 5 2

1 1

1 3

2 1

9,12

3,42

12,54

2,85

15,38

1,42

16,81

2,56

19,37

1,42

20,80

4,84

25,64

102

3,42

29,06

108

1,71

30,77

110

0,57

31,34

119

2,56

33,90

132

3,70

37,61

139

1,99

39,60

149

2,85

42,45

157

2,28

44,73

167

2,85

47,58

184

4,84

52,42

199

4,27

56,70

208

2,56

59,26

210

0,57

59,83

239

8,26

68,09

249

2,85

70,94

267

5,13

76,07

278

3,13

79,20

291

3,70

82,91

305

3,99

86,89

315

2,85

89,74

331

4,56

94,30

335

1,14

95,44

339

1,14

96,58

342

0,85

97,44

343

0,28

97,72

348

1,42

99,15

351

0,85

100,00

2 1

1 1

1 1 3

1 2

2 1

351

100,00

351

100,00

351 32

%Acu

2 3

% tram

Acum

2 3

Total

351

100,00 100,00

169

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 64. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de les coproduccions internacionals de Catalunya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004

2005

2006

500

7,69

501

1.000

7,69

4,76

1.001

2.000

9,09

7,69

4,76

2.001

3.000

9,09

7,69

4,76

3.001

4.000

9,09

7,69

4,76

4.001

5.000

16,67

9,09

7,69

4,76

5.001

10.000

12,50

16,67

9,09

7,69

14,29

10.001

15.000

12,50

16,67

18,18

7,69

19,05

15.001

20.000

12,50

33,33

18,18

7,69

19,05

20.001

25.000

25,00

33,33

18,18

7,69

19,05

25.001

30.000

25,00

50,00

18,18

7,69

19,05

30.001

35.000

25,00

50,00

18,18

7,69

23,81

35.001

40.000

25,00

50,00

18,18

15,38

23,81

40.001

45.000

25,00

50,00

18,18

23,08

23,81

45.001

50.000

25,00

50,00

36,36

23,08

28,57

50.001

60.000

25,00

50,00

36,36

23,08

38,10

60.001

70.000

37,50

66,67

36,36

30,77

47,62

70.001

80.000

50,00

66,67

36,36

30,77

66,67

80.001

90.000

62,50

66,67

36,36

30,77

66,67

90.001

100.000

62,50

83,33

54,55

46,15

66,67

100.001

150.000

75,00

100,00

81,82

61,54

71,43

150.001

200.000

75,00

100,00

90,91

69,23

71,43

200.001

300.000

75,00

100,00

90,91

69,23

80,95

300.001

400.000

75,00

100,00

69,23

85,71

400.001

500.000

75,00

100,00

76,92

85,71

500.001

750.000

75,00

100,00

76,92

90,48

750.001

1.000.000

75,00

100,00

92,31

95,24

1.000.001

1.500.000

75,00

100,00

92,31

95,24

1.500.001

2.000.000

75,00

100,00

92,31

95,24

2.000.001

3.000.000

87,50

100,00

95,24

3.000.001

4.000.000

87,50

100,00

95,24

4.000.001

5.000.000

100,00

95,24

5.000.001

10.000.000

100,00

95,24

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

170

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

14,81

4,17

7,69

9,52

31,25

15,00

11,76

Total 9,64

14,81

4,17

15,38

19,05

31,25

15,00

11,76

11,68

22,22

4,17

15,38

28,57

37,50

20,00

11,76

15,23

22,22

8,33

15,38

33,33

37,50

30,00

23,53

18,27

22,22

12,50

15,38

33,33

37,50

30,00

23,53

18,78

22,22

12,50

15,38

33,33

37,50

30,00

29,41

19,80

22,22

20,83

15,38

38,10

43,75

50,00

35,29

25,89

29,63

20,83

15,38

38,10

50,00

41,18

28,93

29,63

20,83

15,38

38,10

50,00

41,18

29,44

29,63

25,00

23,08

38,10

50,00

47,06

31,47

29,63

25,00

23,08

38,10

50,00

47,06

31,98

29,63

29,17

30,77

38,10

50,00

52,94

34,01

40,74

54,17

38,46

47,62

56,25

50,00

52,94

41,12

48,15

54,17

46,15

52,38

56,25

50,00

52,94

43,65

59,26

54,17

46,15

52,38

56,25

50,00

52,94

46,70

66,67

46,15

52,38

56,25

55,00

58,82

51,27

74,07

75,00

53,85

52,38

56,25

60,00

64,71

57,36

81,48

75,00

61,54

52,38

56,25

60,00

64,71

61,42

81,48

75,00

61,54

52,38

56,25

60,00

64,71

61,93

81,48

79,17

61,54

52,38

62,50

65,00

64,71

65,99

85,19

83,33

84,62

66,67

62,50

65,00

70,59

74,62

85,19

83,33

92,31

71,43

68,75

70,00

70,59

77,66

92,59

91,67

92,31

76,19

68,75

85,00

70,59

82,74

96,30

91,67

92,31

80,95

68,75

85,00

82,35

85,79

100,00

95,83

92,31

80,95

81,25

85,00

88,24

88,83

100,00

95,83

92,31

85,71

81,25

85,00

88,24

89,85

100,00

95,83

92,31

85,71

81,25

90,00

94,12

92,39

100,00

95,83

92,31

90,48

87,50

95,00

94,12

93,91

100,00

95,83

92,31

90,48

87,50

95,00

94,12

93,91

100,00

95,83

100,00

90,48

87,50

95,00

100,00

95,94

100,00

95,83

100,00

93,75

100,00

97,97

100,00

95,83

100,00

93,75

100,00

98,48

100,00

99,49

100,00

171

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 65. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de les coproduccions internacionals d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

500

5,45

9,76

501

1.000

5,45

1.001

2.000

7,27

2.001

3.000

3.001

4.001

2004

2005

2006

2,63

1,89

2,50

9,76

7,89

1,89

5,00

9,76

10,53

1,89

5,00

7,27

14,63

10,53

1,89

5,00

4.000

10,91

17,07

13,16

5,66

5,00

5.000

10,91

19,51

13,16

5,66

5,00

5.001

10.000

16,36

21,95

13,16

9,43

15,00

10.001

15.000

18,18

26,83

18,42

16,98

17,50

15.001

20.000

18,18

31,71

18,42

16,98

17,50

20.001

25.000

20,00

31,71

18,42

16,98

17,50

25.001

30.000

20,00

39,02

18,42

18,87

20,00

30.001

35.000

23,64

39,02

18,42

20,75

22,50

35.001

40.000

25,45

41,46

18,42

22,64

25,00

40.001

45.000

27,27

48,78

18,42

30,19

25,00

45.001

50.000

29,09

51,22

26,32

30,19

30,00

50.001

60.000

36,36

51,22

26,32

33,96

37,50

60.001

70.000

40,00

53,66

28,95

39,62

42,50

70.001

80.000

49,09

56,10

28,95

45,28

55,00

80.001

90.000

54,55

58,54

31,58

49,06

55,00

90.001

100.000

54,55

60,98

36,84

52,83

60,00

100.001

150.000

63,64

70,73

55,26

60,38

65,00

150.001

200.000

69,09

78,05

60,53

62,26

65,00

200.001

300.000

72,73

80,49

73,68

66,04

72,50

300.001

400.000

78,18

80,49

89,47

66,04

77,50

400.001

500.000

87,27

82,93

92,11

71,70

80,00

500.001

750.000

92,73

82,93

92,11

77,36

82,50

750.001

1.000.000

92,73

87,80

92,11

88,68

85,00

1.000.001

1.500.000

92,73

97,56

94,74

94,34

92,50

1.500.001

2.000.000

92,73

97,56

97,37

94,34

92,50

2.000.001

3.000.000

94,55

97,56

97,37

96,23

95,00

3.000.001

4.000.000

96,36

97,56

97,37

98,11

97,50

4.000.001

5.000.000

100,00

97,56

97,37

98,11

97,50

5.000.001

10.000.000

100,00

98,11

97,50

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

172

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

9,62

6,38

15,56

6,52

17,50

18,18

17,02

Total 9,31

9,62

10,64

17,78

15,22

30,00

18,18

19,15

12,23

15,38

12,77

17,78

23,91

32,50

25,00

25,53

15,33

15,38

14,89

17,78

26,09

35,00

29,55

34,04

17,34

15,38

17,02

20,00

28,26

37,50

29,55

34,04

19,16

17,31

19,15

24,44

28,26

37,50

29,55

38,30

20,44

19,23

27,66

24,44

36,96

47,50

38,64

42,55

25,73

23,08

27,66

26,67

36,96

50,00

43,18

46,81

29,01

23,08

27,66

33,33

39,13

50,00

45,45

46,81

30,29

23,08

29,79

37,78

39,13

50,00

45,45

51,06

31,39

26,92

29,79

37,78

41,30

52,50

45,45

53,19

33,21

28,85

31,91

46,67

45,65

55,00

50,00

57,45

36,31

34,62

48,94

48,89

52,17

57,50

50,00

59,57

40,15

42,31

51,06

51,11

54,35

57,50

50,00

59,57

42,88

51,92

55,32

51,11

54,35

57,50

50,00

59,57

45,44

55,77

63,83

51,11

58,70

57,50

52,27

61,70

48,91

65,38

70,21

60,00

65,22

60,00

56,82

65,96

54,20

71,15

72,34

64,44

67,39

60,00

61,36

65,96

58,39

75,00

72,34

64,44

67,39

60,00

61,36

68,09

60,22

75,00

74,47

64,44

67,39

62,50

63,64

68,09

62,04

84,62

78,72

73,33

76,09

75,00

70,45

70,21

70,44

84,62

78,72

75,56

80,43

77,50

72,73

74,47

73,36

90,38

85,11

77,78

82,61

82,50

81,82

76,60

78,47

92,31

87,23

77,78

84,78

85,00

81,82

80,85

81,57

96,15

89,36

77,78

86,96

90,00

81,82

85,11

85,04

96,15

89,36

84,44

91,30

92,50

86,36

87,23

87,96

98,08

91,49

86,67

91,30

92,50

88,64

91,49

90,69

98,08

91,49

91,11

95,65

95,00

93,18

93,62

94,16

100,00

93,62

91,11

95,65

95,00

93,18

95,74

94,89

100,00

95,74

97,78

95,65

95,00

93,18

97,87

96,35

100,00

95,74

97,78

100,00

97,50

95,45

97,87

97,63

100,00

95,74

97,78

100,00

97,50

95,45

97,87

97,99

100,00

97,87

100,00

97,87

99,27

100,00

173

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 66. Percentatges acumulats a cada tram: films segons públic a la Unió Europea de les coproduccions internacionals de la resta d’Espanya Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Any 2002

2003

2004

2005

2006

500

6,38

11,43

3,70

5,26

501

1.000

6,38

11,43

11,11

5,26

1.001

2.000

8,51

11,43

11,11

5,26

2.001

3.000

8,51

17,14

11,11

3.001

4.000

12,77

20,00

14,81

5,00

4.001

5.000

12,77

20,00

14,81

5,00

5,26

5.001

10.000

17,02

22,86

14,81

10,00

15,79

10.001

15.000

19,15

28,57

18,52

20,00

15,79

15.001

20.000

19,15

31,43

18,52

20,00

15,79

20.001

25.000

19,15

31,43

18,52

20,00

15,79

25.001

30.000

19,15

37,14

18,52

22,50

21,05

30.001

35.000

23,40

37,14

18,52

25,00

21,05

35.001

40.000

25,53

40,00

18,52

25,00

26,32

40.001

45.000

27,66

48,57

18,52

32,50

26,32

45.001

50.000

29,79

51,43

22,22

32,50

31,58

50.001

60.000

38,30

51,43

22,22

37,50

36,84

60.001

70.000

40,43

51,43

25,93

42,50

36,84

70.001

80.000

48,94

54,29

25,93

50,00

42,11

80.001

90.000

53,19

57,14

29,63

55,00

42,11

90.001

100.000

53,19

57,14

29,63

55,00

52,63

100.001

150.000

61,70

65,71

44,44

60,00

57,89

150.001

200.000

68,09

74,29

48,15

60,00

57,89

200.001

300.000

72,34

77,14

66,67

65,00

63,16

300.001

400.000

78,72

77,14

85,19

65,00

68,42

400.001

500.000

89,36

80,00

88,89

70,00

73,68

500.001

750.000

95,74

80,00

88,89

77,50

73,68

750.001

1.000.000

95,74

85,71

88,89

87,50

73,68

1.000.001

1.500.000

95,74

97,14

92,59

95,00

89,47

1.500.001

2.000.000

95,74

97,14

96,30

95,00

89,47

2.000.001

3.000.000

95,74

97,14

96,30

95,00

94,74

3.000.001

4.000.000

97,87

97,14

96,30

97,50

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

97,14

96,30

97,50

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

97,50

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

174

5,26 5,26

ANÃ&#x20AC;LISI PER INTERVALS

Any 2007

2008

2009

2010

2012

2013

4,00

8,70

18,75

4,00

2011 8,33

20,83

20,00

Total 9,12

4,00

17,39

18,75

12,00

29,17

20,83

23,33

12,54

8,00

21,74

18,75

20,00

29,17

33,33

15,38

8,00

21,74

18,75

20,00

33,33

29,17

40,00

16,81

8,00

21,74

21,88

24,00

37,50

29,17

40,00

19,37

12,00

26,09

28,13

24,00

37,50

29,17

43,33

20,80

16,00

34,78

28,13

36,00

50,00

29,17

46,67

25,64

16,00

34,78

31,25

36,00

50,00

37,50

50,00

29,06

16,00

34,78

40,63

40,00

50,00

41,67

50,00

30,77

16,00

34,78

43,75

40,00

50,00

41,67

53,33

31,34

24,00

34,78

43,75

44,00

54,17

41,67

56,67

33,90

28,00

34,78

53,13

52,00

58,33

50,00

60,00

37,61

28,00

43,48

53,13

56,00

58,33

50,00

63,33

39,60

36,00

47,83

53,13

56,00

58,33

50,00

63,33

42,45

44,00

56,52

53,13

56,00

58,33

50,00

63,33

44,73

44,00

60,87

53,13

64,00

58,33

50,00

63,33

47,58

56,00

65,22

62,50

76,00

62,50

54,17

66,67

52,42

60,00

69,57

65,63

80,00

62,50

66,67

56,70

68,00

69,57

65,63

80,00

62,50

70,00

59,26

68,00

69,57

65,63

80,00

62,50

70,00

59,83

84,00

73,91

68,75

84,00

83,33

75,00

70,00

68,09

84,00

73,91

68,75

88,00

83,33

75,00

76,67

70,94

88,00

78,26

71,88

88,00

91,67

79,17

80,00

76,07

88,00

82,61

71,88

88,00

95,83

79,17

80,00

79,20

92,00

82,61

71,88

92,00

95,83

79,17

83,33

82,91

92,00

82,61

81,25

96,00

100,00

87,50

86,67

86,89

96,00

86,96

84,38

96,00

100,00

87,50

90,00

89,74

96,00

86,96

90,63

100,00

91,67

93,33

94,30

100,00

91,30

90,63

100,00

91,67

96,67

95,44

100,00

95,65

96,88

100,00

91,67

96,67

96,58

100,00

95,65

96,88

100,00

91,67

96,67

97,44

100,00

95,65

96,88

100,00

91,67

96,67

97,72

100,00

95,65

100,00

96,67

99,15

100,00

175

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Per tal de fer més assequible i còmode el seu acarament han estat concentrades en una sola taula numèrica (quadre 67) totes les estructures de percentatges acumulats d’espectadors obtinguts, tant en el mercat espanyol com en les diferents sales exhibidores de la Unió Europea, tot fragmentant l’examen en funció de la modalitat de producció de les pel.lícules. En arribar a aquest punt cal parar atenció al fet que, dels 1.703 llargmetratges espanyols [62] exhibits en el període, 491 gaudiren d’explotació comercial a diverses contrades de la resta de la geografia comunitària; dins d’aquestes magnituds, dels 670 films amb participació catalana, 177 travessaren les fronteres espanyoles i s’ensenderaren vers els cinemes d’altres països de la Unió. Així doncs, una proporció de títols estrenats a la Unió Europea —que es mou entre les set desenes parts, pel que fa al cinema espanyol en el seu conjunt, i les tres quartes parts, en relació a la filmografia catalana— figura en el còmput relatiu a tot aquest territori perquè només ha estat projectada a Espanya. En qualsevol cas, però, els títols emigrants, en eixamplar en el curs del viatge les respectives collites d’espectadors, empenyen les seves posicions cap a estrats més enlairats de resposta de públic (fins i tot afegint nous intervals en el cim de la parcel.lació) i atenuen la distribució llimant l’alçada dels percentatges de cada tram. Cal precisar que les retallades són molt moderades en els dominis de la producció interna (cap esglaó no redueix, ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya, més d’un punt i mig percentual) i cobren vigoria en el marc de les coproduccions internacionals, amb particular embranzida a les franges entre 80.000 i 100.000 espectadors, on les escapçades en els dos territoris que s’acaben de consignar arriben, respectivament, a 12 i a 15 punts percentuals.

[62] Veure la nota [57], relativa al quadre 18. 176

ANÀLISI PER INTERVALS

La simetria entre el tractament de les dades en el mercat espanyol i el seu estudi en terres foranes es completa amb l’anàlisi de la distribució dels resultats per gèneres dels films de Catalunya i de la resta d’Espanya en el conjunt de la Unió Europea. És un examen que s’efectua mitjançant el còmput del nombre de pel.lícules implicades (quadre 68), del volum d’espectadors que aquests films han traginat cap a les seves projeccions (quadre 69) i del repartiment percentual d’ambdues magnituds entre les tres modalitats genèriques (quadre 70). Quant a aquesta distribució, no ha de sorprendre que els pesos específics corresponents a la quantitat de títols exhibits a la Unió Europea coincideixin pràcticament (la distància màxima és de sis centèsimes) amb l’estructura que presenten en el mercat espanyol, car hi ha una minsa diferència entre el nombre de llargmetratges oferts en els dos territoris [63]. Des de la perspectiva de la venda de localitats, a Catalunya les cessions de petits fragments de pes relatiu dels espectadors de ficció i d’animació acreixen discretament la significació de documental. A la resta d’Espanya —i en aquesta considerada en la seva globalitat— només recula el percentatge de la ficció, que reparteix el seu lleuger retrocés entre els altres dos gèneres. L’exploració dels resultats en el mercat espanyol es perllonga, en la segona fase, mitjançant la reproducció dels mateixos recomptes en els diferents països aixoplugats sota el mantell de la Unió Europea. L’inventari del nombre de títols que acull cada interval d’espectadors aconseguits en el seu territori (quadres 71 a 73) es flanqueja amb l’estructura dels pesos específics que sobre el volum total

[63] A la nota [57] es comentava la xifra de 1.703 pel.lícules espanyols projectades a la Unió Europea. D’aquest catàleg, 1.690 títols foren objecte de programació a sales cinematogràfiques d’Espanya. Com a conseqüència, només per aquesta exclusiva raó aquests films ja es comptabilitzen en el cens de títols vistos en el recinte territorial comunitari, amb plena independència que s’escampessin enllà de les fronteres espanyoles o que hi restessin reclosos. La tretzena de llargmetratges que s’han exhibit a la resta de la Unió, però no pas en els llenços dels cinemes espanyols, està integrada per deu obres de ficció, un parell de documentals i un títol d’animació. D’aquest petit manat de produccions, tan sols una solitària pel.lícula té participació catalana. En afegir-la als 669 films catalans estrenats a Espanya obtenim la xifra recollida al final de la nota [57]. 177

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 67. Percentatges d’espectadors acumulats a cada tram per modalitats de producció: Espanya i Unió Europea Espectadors aconseguits a Espanya

Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea

Catalunya Pr. int

Copr.

Resta d’Espanya Total

Pr. int

Copr.

Total

500

20,08

11,73

17,64

21,55

10,03

17,73

501

1.000

25,16

14,80

22,12

31,82

13,86

25,86

1.001

2.000

31,50

20,92

28,40

38,12

17,40

31,24

2.001

3.000

35,94

21,94

31,84

41,94

20,35

34,77

3.001

4.000

38,48

22,96

33,93

44,43

24,19

37,71

4.001

5.000

40,38

25,00

35,87

45,89

24,78

38,88

5.001

10.000

45,03

31,12

40,96

51,03

34,51

45,54

10.001

15.000

47,57

34,69

43,80

53,37

38,94

48,58

15.001

20.000

49,68

35,20

45,44

54,40

40,12

49,66

20.001

25.000

55,39

37,24

50,07

56,16

42,18

51,52

25.001

30.000

60,25

38,78

53,96

58,36

43,95

53,57

30.001

35.000

63,42

41,84

57,10

61,44

46,31

56,42

35.001

40.000

65,54

49,49

60,84

64,08

48,97

59,06

40.001

45.000

69,98

52,04

64,72

66,13

53,98

62,10

45.001

50.000

72,94

54,59

67,56

68,18

56,93

64,45

50.001

60.000

76,53

60,20

71,75

71,41

60,18

67,68

60.001

70.000

80,76

66,84

76,68

75,07

65,19

71,79

70.001

80.000

82,45

72,45

79,52

78,59

71,98

76,40

80.001

90.000

83,30

73,98

80,57

80,94

74,04

78,65

90.001

100.000

83,93

77,04

81,91

81,82

75,22

79,63

100.001

150.000

86,47

82,65

85,35

85,48

80,83

83,94

150.001

200.000

89,64

85,71

88,49

87,83

84,66

86,78

200.001

300.000

93,02

88,27

91,63

91,20

88,20

90,21

300.001

400.000

94,93

90,31

93,57

93,70

91,45

92,95

400.001

500.000

95,77

93,37

95,07

94,87

93,22

94,32

500.001

750.000

97,04

96,94

97,01

96,48

94,99

95,98

750.001

1.000.000

98,10

96,94

97,76

96,92

96,46

96,77

1.000.001

1.500.000

98,94

98,98

98,95

98,39

98,53

98,43

1.500.001

2.000.000

99,58

98,98

99,40

98,68

99,12

98,82

2.000.001

3.000.000

99,79

100,00

99,85

99,12

99,71

99,31

3.000.001

4.000.000

99,79

100,00

99,85

99,56

99,71

99,61

4.000.001

5.000.000

100,00

99,71

100,00

99,80

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

178

ANÀLISI PER INTERVALS

Espectadors aconseguits a la Unió Europea Espanya

Catalunya Total

Pr. int

Copr.

Resta d’Espanya Total

Pr. int

Copr.

Espanya

Pr. int

Copr.

Total

Pr. int

Copr.

Total

20,95

10,65

17,69

19,87

9,64

16,87

21,55

9,12

17,33

20,87

9,31

17,15

29,09

14,21

24,38

24,95

11,68

21,04

31,67

12,54

25,17

28,92

12,23

23,55

35,41

18,69

30,12

31,29

15,23

26,57

37,54

15,38

30,01

34,98

15,33

28,66

39,48

20,93

33,61

35,31

18,27

30,30

41,20

16,81

32,91

38,79

17,34

31,88

41,99

23,74

36,21

38,05

18,78

32,39

43,84

19,37

35,53

41,47

19,16

34,29

43,64

24,86

37,69

39,96

19,80

34,03

45,31

20,80

36,98

43,12

20,44

35,82

48,57

33,27

43,73

44,82

25,89

39,25

50,59

25,64

42,11

48,23

25,73

40,99

51,00

37,38

46,69

47,15

28,93

41,79

52,93

29,06

44,82

50,56

29,01

43,63

52,47

38,32

47,99

49,68

29,44

43,73

54,25

30,77

46,27

52,38

30,29

45,27

55,84

40,37

50,95

55,18

31,47

48,21

55,87

31,34

47,53

55,58

31,39

47,80

59,13

42,06

53,73

60,04

31,98

51,79

57,92

33,90

49,76

58,79

33,21

50,56

62,25

44,67

56,69

63,21

34,01

54,63

61,00

37,61

53,05

61,90

36,31

53,67

64,68

49,16

59,76

64,69

41,12

57,76

63,34

39,60

55,28

63,90

40,15

56,25

67,71

53,27

63,14

68,71

43,65

61,34

65,54

42,45

57,70

66,84

42,88

59,13

70,13

56,07

65,68

71,67

46,70

64,33

67,30

44,73

59,63

69,09

45,44

61,48

73,51

60,19

69,29

75,69

51,27

68,51

70,82

47,58

62,92

72,81

48,91

65,12

77,40

65,79

73,73

80,55

57,36

73,73

74,34

52,42

66,89

76,88

54,20

69,58

80,17

72,15

77,63

82,03

61,42

75,97

77,71

56,70

70,57

79,48

58,39

72,70

81,90

74,02

79,41

82,88

61,93

76,72

80,06

59,26

72,99

81,21

60,22

74,46

82,68

75,89

80,53

82,88

65,99

77,91

80,79

59,83

73,67

81,65

62,04

75,34

85,89

81,50

84,50

85,84

74,62

82,54

84,75

68,09

79,09

85,19

70,44

80,45

88,57

85,05

87,46

88,79

77,66

85,52

87,24

70,94

81,70

87,88

73,36

83,21

91,95

88,22

90,77

91,54

82,74

88,96

90,47

76,07

85,58

90,91

78,47

86,91

94,20

91,03

93,20

93,66

85,79

91,34

92,96

79,20

88,29

93,25

81,57

89,49

95,24

93,27

94,62

94,71

88,83

92,99

94,13

82,91

90,32

94,37

85,04

91,37

96,71

95,70

96,39

95,77

89,85

94,03

95,60

86,89

92,64

95,67

87,96

93,19

97,40

96,64

97,16

97,25

92,39

95,82

96,04

89,74

93,90

96,54

90,69

94,66

98,61

98,69

98,64

98,31

93,91

97,01

97,65

94,30

96,52

97,92

94,16

96,71

99,05

99,07

99,05

99,37

93,91

97,76

97,80

95,44

97,00

98,44

94,89

97,30

99,39

99,81

99,53

99,58

95,94

98,51

98,53

96,58

97,87

98,96

96,35

98,12

99,65

99,81

99,70

99,79

97,97

99,25

98,97

97,44

98,45

99,31

97,63

98,77

99,83

100,00

99,88

99,79

98,48

99,40

99,27

97,72

98,74

99,48

97,99

99,00

100,00

99,49

99,85

99,15

99,61

99,91

99,27

99,71

100,00

179

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 68. Nombre de pel.lícules estrenades a la Unió Europea per gèneres en el període 2002-2013 Catalunya Any

Ficció

Docu

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

Resta d’Espanya

Animac

Espanya

Total

Ficció

Docu

Animac

Total

Ficció

Docu

Animac

Total

104

112

129

106

121

101

133

101

135

118

156

100

145

2009

106

145

2010

107

166

2011

106

158

2012

131

2013

110

120

178

Total

470

178

670

770

218

1.033

1.240

396

1.703

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores i del web de l’ICAA.

d’obres produïdes representen els films aixoplugats pels extrems superiors de cada interval (quadres 74 a 76). Aquestes darreres distribucions ens permeten de comparar Catalunya i la resta d’Espanya amb el conjunt dels altres 27 països de la Unió Europea [64]. El seu enfrontament ens diu que el veïnat comunitari, en el seu aplec, té inferior concentració d’obres en els graons més baixos de l’escala (per dessota de 5.000 espectadors a Catalunya i de 10.000 a la resta d’Espanya) i que s’inverteix la situació durant alguns esglaons (fins als 40.000 i als 60.000 espectadors, respectivament). Des d’aquests darrers nivells fins a la cúspide de la graonada es torna a perdre pistonada, per bé que la resta d’Espanya ho fa amb una mica més de contenció que no pas Catalunya.

[64] El fet que, en nombre de títols, la xifra total de pel.lícules de la Unió Europea sigui inferior —per causa de la sostracció de les repeticions de les coproduccions hispanoestrangeres— a la suma dels llargmetratges d’Espanya amb els catàlegs fílmics dels altres 27 països membres provoca distorsions en alguns trams quan s’acaren els percentatges corresponents als dos sumands amb el tant per cent que mostra la columna que recull l’estructura de la seva addició. 180

L’examen individualitzat de les estructures permet d’entrellucar en el seu rerefons —i dins d’una variadíssima gamma d’intensitats en les conductes d’arrencada i d’acceleració dels percentatges en el recorregut ascendent dels intervals— l’ombra d’un potencial parentiu entre elles [65]. En un sentit ben contrari al capteniment dels països europeus, el grau de sintonia que pugui existir entre les seves distribucions s’esberla fragorosament quan el seu conjunt es confronta amb els resultats del cinema dels Estats Units en terres europees. Mentre que un quart del catàleg fílmic de la Unió Europea en el període 2002-2013 amb prou feines superà els 2.000 espectadors, la mateixa proporció de la filmografia americana en seduí fins a 90.000. Si ens deturem a la meitat de la producció exhibida, el límit de 20.000 espectadors assolit per la Unió contrasta de forma ostensible amb l’enlairament fins a 750.000 entrades despatxades per part de la cinematografia del país transatlàntic. La distància és espectacular en els replans de més altitud, car, mentre que només un 20% del cens europeu del període aconseguí travessar la barrera dels 300.000, la cinquena part dels llargmetratges dels EUA que desembarcaren en els cinemes comunitaris convocaren, com a mínim, quatre milions d’espectadors.

[65] Cal excloure d’aquesta llista els països de desnerida producció de llargmetratges cinematogràfics en el transcurs dels tres quadriennis que visita aquest treball. Són les escasses floracions fílmiques de Xipre (10 pel.lícules) i de Malta (3 obres), amb l’afegitó, en el segment dels títols nats de la producció interna, de les dues aportacions de Luxemburg. En aquests casos, el procés d’interpolació ha emplenat de percentatges més d’una trentena d’intervals que eren orfes de films comptabilitzats. 181

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 69. Nombre d’espectadors de pel.lícules estrenades a la Unió Europea per gèneres en el període 2002-2013 Catalunya Any

Ficció

Documental

Animació

Total

2002

10.811.717

163.025

2003

1.870.727

185.707

692.944

10.974.742 2.749.378

2004

4.953.841

219.402

374.332

5.547.575

2005

7.730.114

581.609

2006

15.734.608

202.356

975.726

16.912.690

2007

13.304.997

226.796

766.428

14.298.221

2008

11.486.083

95.510

274.753

11.856.346

8.311.723

2009

5.692.796

203.248

43.676

5.939.720

2010

13.596.856

4.038.912

576.241

18.212.009

2011

19.382.870

49.803

72.387

19.505.060

2012

10.360.598

19.409

3.907.712

14.287.719

2013

7.256.736

18.528

Total

122.181.943

6.004.305

7.684.199

135.870.447

7.275.264

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores i del web de l’ICAA.

Quadre 70. Estructura percentual per gèneres de la producció cinematogràfica de Catalunya i Espanya a la Unió Europea en el període 2002-2013 Nombre de pel.lícules exhibides a la Unió Europea Films de Catalunya Ficció

Docu

Films de la resta d’Espanya

Animac

2002

72,00

28,00

2003

73,33

20,00

6,67 2,50

2004

80,00

17,50

2005

74,36

25,64

2006

77,61

20,90

1,49

Ficció

Docu

Films d’Espanya

Animac

Ficció

Docu

Animac

90,39

7,69

1,92

86,82

11,63

1,55

81,58

11,84

6,58

79,25

14,15

6,60

77,78

20,99

1,23

78,52

19,83

1,65

76,59

19,15

4,26

75,94

21,05

3,01

72,06

19,12

8,82

74,81

20,00

5,19

2007

75,34

20,55

4,11

75,90

19,28

4,82

75,64

19,87

4,49

2008

73,02

23,81

3,17

65,85

25,61

8,54

68,96

24,83

6,21

2009

68,25

30,16

1,59

76,83

20,73

2,44

73,10

24,83

2,07

2010

63,53

27,06

9,41

65,43

32,10

2,47

64,46

29,52

6,02

2011

60,93

35,94

3,13

71,28

23,40

5,32

67,09

28,48

4,43

3,77

2012

69,81

26,42

2013

63,24

36,76

Total

70,15

26,57

3,28

67,95

26,92

5,13

68,70

26,72

4,58

70,00

27,27

2,73

67,41

30,90

1,69

74,54

21,10

4,36

72,82

23,25

3,93

Font: Elaboració pròpia amb dades dels anuaris Cine Español, del Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores i del web de l’ICAA.

182

ANÀLISI PER INTERVALS

Resta d’Espanya Ficció

Docu

Espanya

Animac

Total

Ficció

Docu

Animac

Total

26.816.219

4.564.925

369.266

31.750.410

37.627.936

4.727.950

369.266

42.725.152

26.772.973

468.015

871.876

28.112.864

28.643.700

653.722

1.564.820

30.862.242

22.244.411

169.015

27.651

22.441.077

27.198.252

388.417

401.983

27.988.652

36.088.193

72.174

342.490

36.502.857

43.818.307

653.783

342.490

44.814.580

27.052.407

95.412

567.135

27.714.954

42.787.015

297.768

1.542.861

44.627.644

7.113.870

176.474

1.933.377

9.223.721

20.418.867

403.270

2.699.805

23.521.942

22.092.247

200.383

827.954

23.120.584

33.578.330

295.893

1.102.707

34.976.930

24.816.769

60.710

5.660.590

30.538.069

30.509.565

263.958

5.704.266

36.477.789

5.571.404

262.412

150.811

5.984.627

19.168.260

4.301.324

727.052

24.196.636

12.086.370

36.412

72.188

12.194.970

31.469.240

86.215

144.575

31.700.030

27.313.816

55.271

71.800

27.440.887

37.674.414

74.680

3.979.512

41.728.606

37.068.510

166.600

1.530.356

38.765.466

44.325.246

185.128

1.530.356

46.040.730

275.037.189

6.327.803

12.425.494

293.790.486

397.219.132

12.332.108

20.109.693

429.660.933

Espectadors aconseguits a la Unió Europea Films de Catalunya Ficció

Docu

98,51

1,49

68,05

6,75

89,30

3,95

93,00

7,00

93,03

1,20

Films de la resta d’Espanya Animac

Ficció

Docu

Films d’Espanya

Animac

Ficció

Docu

Animac

84,46

14,38

1,16

88,07

11,07

25,20

95,24

1,66

3,10

92,81

2,12

0,86 5,07

6,75

99,13

0,75

0,12

97,17

1,39

1,44

98,86

0,20

0,94

97,78

1,46

0,76

5,77

97,61

0,34

2,05

95,87

0,67

3,46 11,48

93,05

1,59

5,36

77,13

1,91

20,96

86,81

1,71

96,87

0,81

2,32

95,55

0,87

3,58

96,00

0,85

3,15

95,84

3,42

0,74

81,26

0,20

18,54

83,64

0,72

15,64

74,66

22,18

3,16

93,10

4,38

2,52

79,22

17,78

3,00

99,37

0,26

0,37

99,11

0,30

0,59

99,27

0,27

0,46

72,51

0,14

27,35

99,75

0,25

89,92

4,42

5,66

99,54

0,20

0,26

90,28

0,18

9,54

95,62

0,43

3,95

96,28

0,40

3,32

93,62

2,15

4,23

92,45

2,87

4,68

183

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 71. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció de cinema dels seus països membres (1 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

ES-CT

Catalunya

Resta Espanya

500

113

179

292

501

1.000

109

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000 670

1.033

1.703

Total

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

184

Espanya

ANÀLISI PER INTERVALS

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

40 55

136

187

130

104

1 1

1 443

678

119

471

1.937

515

168

185

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 72. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció de cinema dels seus països membres (2 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Finlandia

França

Regne Unit

500

226

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

203

104

10.001

15.000

157

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

186

150.001

200.000

134

200.001

300.000

210

300.001

400.000

128

400.001

500.000

500.001

750.000

148

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

137

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000 2.981

1.795

Total

1 365

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

186

ANÀLISI PER INTERVALS

Grècia

Croàcia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

146

114

132

5 3

1 1

1 2 1

1 1

110

297

4 1

219

1.565

1 2 1

5 6 7 2

5 11

1 1

144

113

187

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 73. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció de cinema dels seus països membres (3 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Malta

Països Baixos

Polònia

Portugal

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

1 2

1 1

614

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

188

401

333

ANÀLISI PER INTERVALS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

161

20 25

Resta de la Unió Europea

Unió Europea

EUA

1.321

1.607

579

684

728

808

485

540

340

378

292

318

982

1.060

614

652

372

395

314

355

235

275

208

253

183

215

173

216

148

180

269

326

212

275

188

227

148

172

128

136

28 121

541

597

405

441

539

583

128

338

372

100

256

276

375

396

127

12 3

218

231

118

9 8

292

312

187

171

177

153

156

166

179

147

103

243

134

11.505

12.939

2.709

233

744

108

129

189

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 74. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció dels seus membres (1 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

ES-CT

Catalunya

Resta Espanya

500

16,87

17,33

17,15

501

1.000

21,04

25,17

23,55

1.001

2.000

26,57

30,01

28,66

2.001

3.000

30,30

32,91

31,88

3.001

4.000

32,39

35,53

34,29

4.001

5.000

34,03

36,98

35,82

5.001

10.000

39,25

42,11

40,99

10.001

15.000

41,79

44,82

43,63

15.001

20.000

43,73

46,27

45,27

20.001

25.000

48,21

47,53

47,80

25.001

30.000

51,79

49,76

50,56

30.001

35.000

54,63

53,05

53,67

35.001

40.000

57,76

55,28

56,25

40.001

45.000

61,34

57,70

59,13

45.001

50.000

64,33

59,63

61,48

50.001

60.000

68,51

62,92

65,12

60.001

70.000

73,73

66,89

69,58

70.001

80.000

75,97

70,57

72,70

80.001

90.000

76,72

72,99

74,46

90.001

100.000

77,91

73,67

75,34

100.001

150.000

82,54

79,09

80,45

150.001

200.000

85,52

81,70

83,21

200.001

300.000

88,96

85,58

86,91

300.001

400.000

91,34

88,29

89,49

400.001

500.000

92,99

90,32

91,37

500.001

750.000

94,03

92,64

93,19

750.001

1.000.000

95,82

93,90

94,66

1.000.001

1.500.000

97,01

96,52

96,71

1.500.001

2.000.000

97,76

97,00

97,30

2.000.001

3.000.000

98,51

97,87

98,12

3.000.001

4.000.000

99,25

98,45

98,77

4.000.001

5.000.000

99,40

98,74

99,00

5.000.001

10.000.000

99,85

99,61

99,71

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

190

Espanya

ANÀLISI PER INTERVALS

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

8,80

6,19

29,41

30,00

13,80

7,02

10,49

29,17

17,83

10,18

36,13

40,00

19,11

8,62

15,53

45,24

30,25

16,37

44,54

70,00

26,33

11,25

21,55

53,57

37,25

18,44

49,58

70,00

29,72

14,20

25,24

58,33

40,18

20,35

52,94

70,00

32,06

16,62

27,77

64,88

44,24

22,27

56,30

70,00

34,39

19,77

29,71

69,05

56,43

29,79

67,23

80,00

43,52

29,43

34,95

76,19

65,69

35,40

75,63

80,00

47,98

36,14

38,64

80,36

69,98

38,35

79,83

80,00

51,17

39,80

41,94

83,33

73,36

41,30

81,51

80,00

53,50

42,90

43,88

83,93

75,40

43,81

83,19

80,00

55,63

45,07

46,60

86,31

77,65

45,87

84,87

80,00

57,32

47,34

48,16

86,90

78,78

48,97

86,55

80,00

58,17

48,79

50,10

88,10

79,91

51,18

87,39

80,00

60,51

50,44

52,82

90,48

81,26

52,51

88,24

80,00

61,57

51,63

54,56

91,67

82,17

54,42

90,76

80,00

63,06

54,67

57,28

92,86

82,84

56,93

90,76

80,00

66,03

56,48

59,22

93,45

85,10

58,85

91,60

80,00

67,73

58,03

61,17

94,64

86,68

60,47

92,44

80,00

69,43

59,27

62,91

96,43

88,26

61,65

92,44

80,00

70,28

60,61

64,27

96,43

90,97

67,26

94,96

80,00

76,86

65,31

70,10

97,62

92,10

73,60

95,80

90,00

80,47

68,77

76,31

99,40

94,58

80,09

97,48

90,00

86,41

74,14

83,88

100,00

95,49

83,63

99,16

90,00

88,54

76,97

88,16

100,00

96,61

85,84

99,16

90,00

90,02

79,09

91,65

100,00

97,97

90,27

99,16

90,00

93,42

83,53

94,76

100,00

98,19

92,18

99,16

100,00

94,69

86,63

95,92

100,00

98,87

95,28

99,16

100,00

96,18

90,29

98,06

100,00

99,32

97,05

100,00

97,03

92,57

98,45

100,00

98,08

100,00

97,24

95,04

99,03

100,00

98,97

100,00

97,88

96,18

99,61

100,00

99,12

100,00

98,51

97,32

99,81

100,00

99,36

98,81

100,00

99,79

100,00

99,95

100,00

191

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 75. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció dels seus membres (2 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Finlandia

França

Regne Unit

500

6,58

2,78

12,59

501

1.000

11,78

4,90

18,11

1.001

2.000

19,18

8,15

23,51

2.001

3.000

22,74

10,33

26,69

3.001

4.000

26,30

12,68

28,97

4.001

5.000

29,04

13,82

30,97

5.001

10.000

36,99

20,63

36,77

10.001

15.000

43,56

25,90

40,95

15.001

20.000

48,22

29,12

44,01

20.001

25.000

52,05

32,14

45,91

25.001

30.000

53,70

34,05

47,69

30.001

35.000

56,16

36,46

49,47

35.001

40.000

59,18

38,75

51,14

40.001

45.000

61,37

40,93

52,20

45.001

50.000

63,29

42,44

53,31

50.001

60.000

66,85

45,62

54,82

60.001

70.000

69,04

48,31

56,27

70.001

80.000

70,41

50,39

57,60

80.001

90.000

73,42

51,96

58,55

90.001

100.000

74,52

53,17

59,50

100.001

150.000

82,19

59,41

63,34

150.001

200.000

87,95

63,90

66,52

200.001

300.000

93,42

70,95

70,53

300.001

400.000

95,62

75,24

73,70

400.001

500.000

97,26

78,53

76,38

500.001

750.000

98,08

83,50

80,67

750.001

1.000.000

98,36

86,78

83,12

1.000.001

1.500.000

98,63

91,38

86,52

1.500.001

2.000.000

98,90

94,40

88,75

2.000.001

3.000.000

100,00

96,68

91,64

3.000.001

4.000.000

100,00

97,89

93,59

4.000.001

5.000.000

100,00

98,52

95,04

5.000.001

10.000.000

100,00

99,63

97,49

10.000.001

20.000.000

100,00

99,90

99,05

20.000.001

40.000.000

100,00

99,97

99,78

40.000.001

60.000.000

100,00

99,94

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

192

ANÀLISI PER INTERVALS

Grècia

Croàcia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

13,64

15,12

5,72

7,31

9,33

30,16

1,39

35,40

18,18

20,93

7,74

13,70

14,12

38,10

3,47

48,67

26,36

26,74

12,12

22,83

21,41

44,44

6,25

61,06

36,36

39,53

19,19

28,77

26,26

46,03

10,42

69,91

41,82

46,51

25,59

31,51

28,37

49,21

13,19

72,57

43,64

50,00

29,97

34,25

31,63

52,38

16,67

76,11

55,45

60,47

44,11

42,47

40,06

63,49

24,31

81,42

60,91

72,09

51,52

48,40

44,92

63,49

34,03

85,84

61,82

76,74

57,91

52,51

47,92

65,08

38,19

85,84

63,64

77,91

62,63

54,34

51,31

66,67

40,28

87,61

65,45

81,40

65,99

56,62

53,16

69,84

40,97

88,50

70,91

82,56

70,03

57,99

55,14

69,84

44,44

91,15

71,82

82,56

70,71

62,10

56,81

69,84

47,92

91,15

72,73

83,72

72,05

63,47

57,70

69,84

50,00

92,92

74,55

84,88

74,07

65,30

58,79

69,84

50,69

94,69

75,45

86,05

75,76

66,67

60,89

71,43

53,47

95,58

77,27

88,37

79,12

68,95

62,43

80,95

56,94

95,58

78,18

88,37

81,48

69,86

63,83

87,30

61,11

96,46

78,18

90,70

82,83

71,69

65,37

87,30

63,89

96,46

79,09

93,02

83,50

73,06

66,52

87,30

64,58

97,35

86,36

94,19

86,87

77,63

71,05

92,06

74,31

97,35

91,82

95,35

89,90

79,00

73,80

95,24

76,39

99,12

94,55

97,67

92,26

83,11

77,64

96,83

81,94

99,12

98,18

98,84

93,27

86,76

80,77

96,83

84,72

100,00

98,18

100,00

94,95

89,04

83,39

98,41

88,19

100,00

97,31

90,41

87,86

98,41

92,36

100,00

97,98

92,24

89,90

98,41

92,36

100,00

98,65

95,43

93,74

98,41

97,22

100,00

98,65

96,35

95,65

98,41

97,22

100,00

98,65

98,17

97,70

98,41

98,61

100,00

99,66

98,63

98,91

98,41

98,61

100,00

99,66

99,09

99,23

98,41

99,31

100,00

99,09

99,94

100,00

193

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 76. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció dels seus membres (3 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Malta

Països Baixos

Polònia

Portugal

500

15,96

3,99

29,73

501

1.000

1.001

2.000

24,92

8,23

37,54

33,39

12,97

2.001

3.000

45,95

33,33

38,93

17,21

3.001

52,55

4.000

33,33

41,53

19,95

4.001

58,26

5.000

33,33

43,49

21,70

61,56

5.001

10.000

33,33

51,63

32,67

70,27

10.001

15.000

33,33

56,84

37,41

73,87

15.001

20.000

33,33

59,93

40,15

77,18

20.001

25.000

33,33

61,07

42,89

78,98

25.001

30.000

33,33

62,54

45,64

81,38

30.001

35.000

33,33

63,19

46,63

82,28

35.001

40.000

33,33

64,17

48,38

83,48

40.001

45.000

33,33

65,80

50,87

84,98

45.001

50.000

33,33

66,61

52,12

87,09

50.001

60.000

33,33

68,89

55,86

87,99

60.001

70.000

33,33

69,54

58,35

89,19

70.001

80.000

33,33

71,99

59,60

90,39

80.001

90.000

33,33

72,80

60,60

91,59

90.001

100.000

33,33

73,29

61,85

92,19

100.001

150.000

33,33

78,50

68,08

94,29

150.001

200.000

33,33

82,74

73,07

95,20

200.001

300.000

66,67

88,60

79,30

97,90

300.001

400.000

66,67

92,67

83,79

99,40

400.001

500.000

66,67

94,63

87,78

99,40

500.001

750.000

66,67

96,58

90,77

99,40

750.001

1.000.000

66,67

98,05

93,02

99,40

1.000.001

1.500.000

66,67

98,70

96,26

99,70

1.500.001

2.000.000

66,67

99,35

98,50

99,70

2.000.001

3.000.000

66,67

99,67

99,25

100,00

3.000.001

4.000.000

66,67

99,67

99,50

100,00

4.000.001

5.000.000

66,67

99,67

99,50

100,00

5.000.001

10.000.000

66,67

100,00

99,75

100,00

10.000.001

20.000.000

66,67

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

194

ANÀLISI PER INTERVALS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta de la Unió Europea

Unió Europea

EUA

17,60

21,64

12,96

19,38

11,48

12,42

26,18

27,55

17,59

27,13

16,51

17,71

0,04

36,91

34,27

27,78

34,88

22,84

23,95

0,22

44,64

39,52

35,19

38,76

27,06

28,12

0,63

47,64

43,28

41,67

41,86

30,01

31,05

0,89

50,64

44,76

49,07

44,19

32,55

33,50

1,29

64,38

49,33

63,89

57,36

41,09

41,70

4,50

70,82

54,03

76,85

66,67

46,42

46,73

6,83

74,68

57,26

79,63

69,77

49,66

49,79

9,52

77,25

60,08

84,26

71,32

52,39

52,53

11,78

80,69

61,42

87,04

73,64

54,43

54,66

13,47

81,12

63,31

87,96

74,42

56,24

56,61

14,84

82,40

65,19

88,89

75,97

57,83

58,27

16,13

82,83

67,07

88,89

78,29

59,33

59,94

17,53

83,26

68,55

89,81

80,62

60,62

61,33

18,97

86,27

70,83

92,59

82,17

62,96

63,85

20,93

87,55

72,18

92,59

84,50

64,80

65,98

22,70

89,27

73,66

93,52

84,50

66,43

67,73

24,22

89,27

75,27

94,44

85,27

67,72

69,06

25,54

89,70

76,75

94,44

87,60

68,83

70,11

26,58

90,56

81,45

95,37

91,47

73,53

74,73

31,04

93,13

84,68

98,15

92,25

77,05

78,14

34,33

94,42

89,92

99,07

94,57

81,74

82,64

39,06

95,71

92,07

99,07

96,12

84,68

85,52

42,75

95,71

93,68

99,07

96,12

86,90

87,65

46,22

97,00

96,37

99,07

97,67

90,16

90,71

50,90

97,00

97,58

99,07

97,67

92,06

92,50

55,26

97,85

98,66

99,07

99,22

94,59

94,91

62,16

98,28

98,92

99,07

100,00

96,08

96,27

67,81

99,14

99,19

99,07

100,00

97,44

97,56

74,42

99,57

99,33

99,07

100,00

98,23

98,32

79,84

99,57

99,60

99,07

100,00

98,70

98,77

83,65

100,00

99,07

100,00

99,45

99,50

92,62

100,00

99,82

99,84

97,56

100,00

99,95

99,63

100,00

99,99

99,96

100,00

195

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

A la immersió inicial en les aigües comunitàries per tal d’escatir-ne l’estat general, succeeixen ara les capbussades orientades a indrets específics, tot somorgollantnos primer en els corrents de la producció interna (quadres 77 a 82) i derivant després vers la coproducció internacional (quadres 83 a 88). Aquests retaules de dades ens mostren que Catalunya té una estructura una mica menys concentrada cap als intervals de menor afluència de públic que no pas la resta d’Espanya i que ambdós territoris queden per dessota de la distribució conjunta dels nostres col. legues de la Unió Europea. La situació empitjora quan ens cenyim als dominis de la producció interna on Catalunya només aconsegueix avantatjar el nivell europeu entre els 5.000 i els 25.000 espectadors, mentre que la resta d’Espanya fa gala de resistència en el tram comprès entre les cotes de 15.000 i de 35.000. Malaventuradament, enllà d’aquests oasis, el menyscabament per al parell de territoris impera en tots els intervals que els succeeixen fins al cimal de la graonada. Quan adrecem la mirada cap a les obres resultants de la cooperació entre productores de diversos països, les distàncies amb Europa, tot i ésser perseverants (la favorable posició en els estrats de menys volada es capgira a partir, respectivament, dels 60.000 i dels 100.000 espectadors), resulten ja més temperades. La comparança de Catalunya i de la resta d’Espanya, efectuada cel.la a cel.la i amb cadascun dels altres 27 països europeus, ens permet de comptar en quants casos la seva situació és menys atractiva que la nostra. Això vol dir, en quantes cinematografies el percentatge acumulat corresponent a un tram determinat supera el nostre i per tant delata una menor concentració de títols en els nivells superiors a aquell interval concret. El recull dels diferents còmputs de països que avantatgem i del percentatge que, en cada cas, representen sobre el total de 27 països que entren en competició amb nosaltres (quadre 89) ens revela que ocupen una posició que acostuma a situar-nos entre el primer terç i la primera meitat de la llista. Aquesta ubicació a l’hemisferi nord de la classificació pot sorprendre després d’haver deixat escrit, algunes frases enrere, que les distribucions de Catalunya i de la resta d’Espanya no arriben a assolir l’estàndard europeu. 196

ANÀLISI PER INTERVALS

L’explicació a l’aparent paradoxa rau en el desigual nombre d’unitats que cadascun dels membres de la Unió Europea aboca al patrimoni comú de llargmetratges. Els dos territoris que són el focus de la nostra atenció i el centre de les comparances efectuades en aquest treball superen la majoria de països comunitaris. No aconsegueixen, però, de vèncer cap integrant del quartet de productors més feraços de l’equip (França, Alemanya, Regne Unit i Itàlia), que tenen un poderós pes específic sobre les xifres globals de títols de la Unió i una significativa influència en el dibuix final de la seva estructura de percentatges. Caldrà, doncs, per tal d’estalviar-nos aquestes fictícies incongruències, d’introduir estris d’anàlisi que, amb el seu procediment de tractament de les dades, permetin de primfilar l’estudi amb eficàcia i amb coherència superiors.

197

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 77. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció interna dels seus països membres (1 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

ES-CT

Catalunya

Resta Espanya

500

147

241

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.001

300.001

200.000

300.000

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000 682

1.155

Total

473

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

198

Espanya

ANÀLISI PER INTERVALS

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

1 1

14 14 1

4 5 6 2

226

144

327

797

288

113

199

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 78. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció interna dels seus països membres (2 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

500

501

1.001

2.001

Finlandia

França

Regne Unit

158

1.000

2.000

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

134

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

193

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

200

1.519

660

ANÀLISI PER INTERVALS

Grècia

Croàcia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

131

103

2 1 3

7 1

4 1

9 1

2 2

6 1

4 1

19 2

11 2

17 2

28 10 17 14 3 3

183

1.070

201

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 79. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de la producció interna dels seus països membres (3 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Malta

Països Baixos

Polònia

Portugal

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

382

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

202

284

199

ANÀLISI PER INTERVALS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta de la Unió Europea

Unió Europea

EUA

128

1.033

1.274

441

534

552

622

350

394

244

275

213

232

685

744

375

402

226

247

208

245

141

178

115

151

108

131

132

8 4 6

5 7

103

176

219

131

178

128

113

330

371

1 1 1

5 21

265

296

330

365

211

238

158

171

222

237

118

128

156

172

122

119

175

7.465

8.620

1.839

142

468

203

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 80. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció interna dels seus membres (1 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

ES-CT

Catalunya

Resta Espanya

500

19,87

21,55

20,87

501

1.000

24,95

31,67

28,92

1.001

2.000

31,29

37,54

34,98

2.001

3.000

35,31

41,20

38,79

3.001

4.000

38,05

43,84

41,47

4.001

5.000

39,96

45,31

43,12

5.001

10.000

44,82

50,59

48,23

10.001

15.000

47,15

52,93

50,56

15.001

20.000

49,68

54,25

52,38

20.001

25.000

55,18

55,87

55,58

25.001

30.000

60,04

57,92

58,79

30.001

35.000

63,21

61,00

61,90

35.001

40.000

64,69

63,34

63,90

40.001

45.000

68,71

65,54

66,84

45.001

50.000

71,67

67,30

69,09

50.001

60.000

75,69

70,82

72,81

60.001

70.000

80,55

74,34

76,88

70.001

80.000

82,03

77,71

79,48

80.001

90.000

82,88

80,06

81,21

90.001

100.000

82,88

80,79

81,65

100.001

150.000

85,84

84,75

85,19

150.001

200.000

88,79

87,24

87,88

200.001

300.000

91,54

90,47

90,91

300.001

400.000

93,66

92,96

93,25

400.001

500.000

94,71

94,13

94,37

500.001

750.000

95,77

95,60

95,67

750.001

1.000.000

97,25

96,04

96,54

1.000.001

1.500.000

98,31

97,65

97,92

1.500.001

2.000.000

99,37

97,80

98,44

2.000.001

3.000.000

99,58

98,53

98,96

3.000.001

4.000.000

99,79

98,97

99,31

4.000.001

5.000.000

99,79

99,27

99,48

5.000.001

10.000.000

100,00

99,85

99,91

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

204

Espanya

ANÀLISI PER INTERVALS

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

9,29

13,19

34,67

100,00

14,68

7,53

13,54

35,40

20,35

22,92

41,33

100,00

20,49

8,03

18,06

52,21

37,17

35,42

46,67

100,00

29,66

9,16

25,69

61,06

46,02

38,19

50,67

100,00

33,64

12,30

27,78

68,14

48,67

40,97

54,67

100,00

36,09

14,81

29,51

74,34

53,10

43,75

57,33

100,00

38,53

19,20

31,94

76,11

66,81

49,31

72,00

100,00

46,79

31,37

37,15

82,30

75,66

52,08

80,00

100,00

50,15

37,77

38,89

86,73

77,88

53,47

84,00

100,00

53,21

41,53

41,67

89,38

80,97

56,25

85,33

100,00

55,66

44,67

43,75

90,27

83,19

59,72

86,67

100,00

57,80

47,43

47,22

92,04

84,51

61,11

89,33

100,00

59,33

49,18

47,57

92,92

84,96

63,19

90,67

100,00

60,24

50,44

51,04

94,69

85,84

64,58

92,00

100,00

61,77

52,07

53,82

95,58

87,61

67,36

93,33

100,00

62,39

53,20

55,56

95,58

88,05

68,06

96,00

100,00

63,91

56,96

58,33

97,35

88,94

70,14

96,00

100,00

67,28

58,47

60,07

97,35

91,59

70,83

96,00

100,00

69,72

59,60

62,15

99,12

93,36

72,92

97,33

100,00

71,56

61,36

63,54

100,00

94,25

73,61

97,33

100,00

72,17

63,36

64,93

100,00

95,58

76,39

97,33

100,00

79,82

68,63

71,88

100,00

96,46

83,33

98,67

100,00

83,79

72,65

80,21

100,00

97,35

90,97

100,00

90,21

77,16

88,89

100,00

98,23

93,75

100,00

92,05

79,67

94,10

100,00

99,12

95,14

100,00

94,19

82,18

97,57

100,00

99,56

98,61

100,00

97,86

87,20

99,65

100,00

98,61

100,00

99,39

90,34

100,00

99,31

100,00

94,35

100,00

99,31

100,00

96,11

100,00

99,31

100,00

97,87

100,00

98,37

100,00

99,00

100,00

99,75

100,00

205

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 81. Percentatges acumulats a cada tram: films segons públic a la Unió Europea de la producció interna dels seus membres (2 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.001

Finlandia

França

Regne Unit

6,74

4,34

23,94

9,33

7,64

34,09

17,10

12,51

42,27

20,73

15,67

46,67

4.000

23,32

18,89

50,91

5.000

26,42

20,28

53,18

5.001

10.000

34,72

29,10

60,76

10.001

15.000

38,86

34,83

64,85

15.001

20.000

41,97

37,79

67,73

20.001

25.000

47,15

40,36

70,00

25.001

30.000

48,70

41,54

71,36

30.001

35.000

50,78

43,45

72,58

35.001

40.000

53,89

45,16

74,09

40.001

45.000

54,92

46,87

75,00

45.001

50.000

56,48

47,86

75,30

50.001

60.000

61,66

51,28

76,21

60.001

70.000

64,77

53,72

77,88

70.001

80.000

65,80

55,17

78,79

80.001

90.000

69,95

56,29

79,70

90.001

100.000

70,98

57,60

80,76

100.001

150.000

80,83

62,94

83,33

150.001

200.000

88,08

66,95

86,67

200.001

300.000

95,34

73,07

89,39

300.001

400.000

97,93

77,62

91,36

400.001

500.000

99,48

80,97

92,88

500.001

750.000

100,00

85,91

94,55

750.001

1.000.000

100,00

88,94

95,76

1.000.001

1.500.000

100,00

93,35

97,27

1.500.001

2.000.000

100,00

96,05

98,33

2.000.001

3.000.000

100,00

98,09

99,09

3.000.001

4.000.000

100,00

98,82

99,55

4.000.001

5.000.000

100,00

99,21

99,70

5.000.001

10.000.000

100,00

99,74

99,85

10.000.001

20.000.000

100,00

99,87

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

99,93

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

206

ANÀLISI PER INTERVALS

Grècia

Croàcia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

11,48

21,43

6,01

5,77

12,24

41,03

50,00

39,51

14,75

26,19

8,74

11,54

17,85

51,28

50,00

51,85

22,95

35,71

14,21

28,85

26,36

56,41

50,00

66,67

36,07

52,38

18,58

38,46

31,96

56,41

50,00

77,78

42,62

61,90

25,68

44,23

34,02

58,97

50,00

80,25

44,26

64,29

31,69

50,00

38,32

58,97

50,00

82,72

57,38

71,43

49,18

65,38

47,94

66,67

50,00

90,12

60,66

78,57

56,83

69,23

52,90

66,67

100,00

95,06

60,66

83,33

62,84

73,08

56,54

66,67

100,00

95,06

63,93

85,71

67,76

75,00

60,47

66,67

100,00

96,30

65,57

85,71

71,04

78,85

62,15

71,79

100,00

96,30

70,49

88,10

74,86

78,85

63,93

71,79

100,00

97,53

70,49

88,10

74,86

82,69

65,51

71,79

100,00

97,53

70,49

88,10

75,41

84,62

66,26

71,79

100,00

97,53

73,77

88,10

78,14

84,62

67,29

71,79

100,00

97,53

75,41

88,10

80,33

84,62

69,16

74,36

100,00

97,53

75,41

90,48

83,06

88,46

70,28

84,62

100,00

97,53

77,05

90,48

84,70

88,46

71,50

89,74

100,00

97,53

77,05

92,86

85,79

90,38

72,52

89,74

100,00

97,53

77,05

97,62

86,34

92,31

73,83

89,74

100,00

98,77

85,25

100,00

90,71

96,15

77,85

94,87

100,00

98,77

91,80

100,00

93,99

96,15

80,28

97,44

100,00

98,77

95,08

100,00

96,72

96,15

82,62

100,00

98,77

98,36

100,00

97,81

96,15

85,42

100,00

98,36

100,00

99,45

96,15

87,38

100,00

96,15

91,40

100,00

96,15

92,99

100,00

95,61

100,00

96,54

100,00

98,13

100,00

99,44

100,00

99,72

100,00

207

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 82. Percentatges acumulats a cada tram: films segons espectadors a la Unió Europea de la producció interna dels seus membres (3 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Malta

Països Baixos

Polònia

Portugal

500

18,32

2,11

36,68

501

1.000

1.001

2.000

29,06

6,34

46,73

38,74

11,97

2.001

57,29

3.000

44,50

15,85

3.001

64,82

4.000

47,64

19,01

70,35

4.001

5.000

50,00

21,13

73,87

5.001

10.000

56,54

31,69

81,91

10.001

15.000

59,69

34,51

85,93

15.001

20.000

61,52

36,97

88,94

20.001

25.000

62,57

39,44

90,45

25.001

30.000

64,14

42,61

91,46

30.001

35.000

64,92

43,66

91,46

35.001

40.000

65,45

45,42

91,96

40.001

45.000

66,75

47,89

92,96

45.001

50.000

67,54

48,94

94,97

50.001

60.000

69,37

52,82

94,97

60.001

70.000

69,90

55,28

94,97

70.001

80.000

71,99

55,99

94,97

80.001

90.000

72,77

57,04

94,97

90.001

100.000

73,56

58,45

95,98

100.001

150.000

78,27

64,08

96,48

150.001

200.000

82,72

69,01

96,48

200.001

300.000

89,27

76,41

98,99

300.001

400.000

93,72

81,69

100,00

400.001

500.000

96,07

86,62

100,00

500.001

750.000

97,64

90,49

100,00

750.001

1.000.000

98,95

93,31

100,00

1.000.001

1.500.000

99,48

97,18

100,00

1.500.001

2.000.000

100,00

98,94

100,00

2.000.001

3.000.000

100,00

3.000.001

4.000.000

100,00

4.000.001

5.000.000

100,00

5.000.001

10.000.000

100,00

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

208

ANÀLISI PER INTERVALS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta de la Unió Europea

Unió Europea

EUA

20,42

27,35

15,87

28,30

13,84

14,78

33,10

34,62

20,63

39,62

19,75

20,97

0,05

47,18

42,31

33,33

52,83

27,14

28,19

0,33

53,52

48,08

36,51

60,38

31,83

32,76

0,87

55,63

51,92

44,44

64,15

35,10

35,95

1,25

59,15

53,63

49,21

66,04

37,95

38,64

1,79

71,13

58,33

65,08

77,36

47,13

47,27

5,49

79,58

62,61

77,78

84,91

52,15

51,94

7,94

82,39

65,17

82,54

88,68

55,18

54,80

11,20

85,92

67,95

87,30

90,57

57,96

57,65

13,59

89,44

69,23

88,89

92,45

59,85

59,71

15,61

90,14

70,73

90,48

92,45

61,39

61,46

17,02

90,85

72,01

92,06

94,34

62,84

62,98

18,43

90,85

73,72

92,06

94,34

64,15

64,51

20,23

90,85

74,57

92,06

94,34

65,18

65,71

21,53

95,07

76,28

93,65

94,34

67,54

68,25

23,76

96,48

77,99

93,65

96,23

69,30

70,31

25,61

97,89

79,06

93,65

96,23

70,61

71,80

26,97

97,89

80,56

95,24

96,23

71,86

73,11

28,44

97,89

81,62

95,24

98,11

73,03

74,19

29,64

97,89

86,11

96,83

100,00

77,45

78,49

34,09

99,30

89,32

98,41

100,00

81,00

81,93

37,36

99,30

94,44

100,00

85,43

86,16

42,03

99,30

96,15

100,00

88,25

88,92

44,97

99,30

97,44

100,00

90,37

90,90

48,23

99,30

99,36

100,00

93,34

93,65

51,93

99,30

99,79

100,00

94,92

95,14

56,39

100,00

99,79

100,00

97,01

97,13

63,02

100,00

99,79

100,00

98,07

98,12

67,92

100,00

99,79

100,00

99,01

99,00

74,39

100,00

99,79

100,00

99,45

99,43

79,66

100,00

99,67

99,64

83,41

100,00

99,91

92,93

100,00

99,97

99,98

97,66

100,00

99,99

99,78

100,00

209

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 83. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de les coproduccions internacionals dels seus membres (1 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

ES-CT

Catalunya

Resta Espanya

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000 197

351

548

Total

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

210

Espanya

ANÀLISI PER INTERVALS

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

1 1

3 1

1 2

1 217

534

144

1.140

227

211

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 84. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de coproduccions internacionals dels seus membres (2 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Finlandia

França

Regne Unit

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

105

150.001

200.000

200.001

300.000

117

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

3 1 172

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

212

1.462

1.135

ANÀLISI PER INTERVALS

Grècia

Croàcia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

3 1

114

8 2

167

495

4 1 2

8 4 1

5 6 7 2 1

142

213

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 85. Nombre de films segons la quantitat d’espectadors a la Unió Europea de les coproduccions internacionals dels seus membres (3 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Malta

Països Baixos

Polònia

Portugal

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.001

500.001

750.001

1 14

400.000

500.000

750.000

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Total

1 1

232

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

214

117

134

ANÀLISI PER INTERVALS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta de la Unió Europea

Unió Europea

EUA

288

333

138

150

176

186

135

146

103

297

316

239

250

146

148

106

110

102

107

16 9

211

226

140

145

209

218

127

134

105

153

159

100

103

6 3

7 1

136

140

4.040

4.319

870

276

215

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 86. Percentatges acumulats per trams: films segons públic a la Unió Europea de la coproducció internacional dels seus membres (1 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

ES-CT

Catalunya

Resta Espanya

500

9,64

9,12

9,31

501

1.000

11,68

12,54

12,23

1.001

2.000

15,23

15,38

15,33

2.001

3.000

18,27

16,81

17,34

3.001

4.000

18,78

19,37

19,16

4.001

5.000

19,80

20,80

20,44

5.001

10.000

25,89

25,64

25,73

10.001

15.000

28,93

29,06

29,01

15.001

20.000

29,44

30,77

30,29

20.001

25.000

31,47

31,34

31,39

25.001

30.000

31,98

33,90

33,21

30.001

35.000

34,01

37,61

36,31

35.001

40.000

41,12

39,60

40,15

40.001

45.000

43,65

42,45

42,88

45.001

50.000

46,70

44,73

45,44

50.001

60.000

51,27

47,58

48,91

60.001

70.000

57,36

52,42

54,20

70.001

80.000

61,42

56,70

58,39

80.001

90.000

61,93

59,26

60,22

90.001

100.000

65,99

59,83

62,04

100.001

150.000

74,62

68,09

70,44

150.001

200.000

77,66

70,94

73,36

200.001

300.000

82,74

76,07

78,47

300.001

400.000

85,79

79,20

81,57

400.001

500.000

88,83

82,91

85,04

500.001

750.000

89,85

86,89

87,96

750.001

1.000.000

92,39

89,74

90,69

1.000.001

1.500.000

93,91

94,30

94,16

1.500.001

2.000.000

93,91

95,44

94,89

2.000.001

3.000.000

95,94

96,58

96,35

3.000.001

4.000.000

97,97

97,44

97,63

4.000.001

5.000.000

98,48

97,72

97,99

5.000.001

10.000.000

99,49

99,15

99,27

10.000.001

20.000.000

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

216

Espanya

ANÀLISI PER INTERVALS

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

Alemanya

Dinamarca

Estònia

8,29

4,31

20,45

12,50

11,81

15,21

6,74

27,27

25,00

23,04

11,24

40,91

62,50

28,11

13,11

47,73

31,34

14,79

35,02

6,67

6,61

16,36

15,97

9,04

12,33

30,91

18,75

12,72

16,30

38,18

62,50

20,83

15,53

22,03

38,18

50,00

62,50

22,92

17,89

25,55

45,45

16,48

54,55

62,50

25,00

20,18

26,87

54,55

45,62

24,53

59,09

75,00

36,11

28,07

32,16

63,64

55,30

30,90

68,18

75,00

43,06

35,00

38,33

67,27

61,75

34,27

72,73

75,00

46,53

38,60

42,29

70,91

65,44

37,27

75,00

48,61

41,67

44,05

70,91

67,28

39,51

77,27

75,00

50,69

43,42

45,81

74,55

70,51

41,76

77,27

75,00

52,78

46,05

48,90

74,55

72,35

45,13

79,55

75,00

53,47

47,63

48,90

74,55

73,73

47,57

79,55

75,00

57,64

49,30

51,54

80,00

74,65

48,50

79,55

75,00

59,72

50,53

53,30

83,64

76,04

50,75

81,82

75,00

61,11

53,07

55,95

83,64

76,50

53,37

81,82

75,00

63,19

55,09

58,15

85,45

78,34

55,62

84,09

75,00

63,19

56,93

59,91

85,45

79,72

57,12

84,09

75,00

64,58

57,81

62,11

89,09

82,03

58,43

84,09

75,00

65,97

58,68

63,44

89,09

86,18

64,79

90,91

75,00

70,14

62,98

67,84

92,73

87,56

70,97

90,91

87,50

72,92

66,05

71,37

98,18

91,71

77,15

93,18

87,50

77,78

72,02

77,53

100,00

92,63

80,90

97,73

87,50

80,56

75,09

80,62

100,00

94,01

83,33

97,73

87,50

80,56

76,93

84,14

100,00

96,31

88,01

97,73

87,50

83,33

80,96

88,55

100,00

96,31

90,45

97,73

100,00

84,03

84,04

90,75

100,00

97,70

94,19

97,73

100,00

87,50

87,46

95,59

100,00

98,62

96,44

100,00

90,28

90,09

96,48

100,00

97,75

100,00

90,97

93,07

97,80

100,00

98,69

100,00

93,06

94,65

99,12

100,00

98,88

100,00

95,14

96,14

99,56

100,00

97,92

98,16

100,00

99,31

99,65

100,00

99,91

100,00

217

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 87. Percentatges acumulats per trams: films segons públic a la Unió Europea de la coproducció internacional dels seus membres (2 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Finlandia

França

Regne Unit

500

6,40

1,16

501

1.000

14,53

2,05

8,81

1.001

2.000

21,51

3,63

12,60

2.001

3.000

25,00

4,79

15,07

3.001

4.000

29,65

6,22

16,21

4.001

5.000

31,98

7,11

18,06

5.001

10.000

39,53

11,83

22,82

10.001

15.000

48,84

16,62

27,05

15.001

20.000

55,23

20,11

30,22

20.001

25.000

57,56

23,60

31,89

25.001

30.000

59,30

26,27

33,92

30.001

35.000

62,21

29,21

36,04

35.001

40.000

65,12

32,08

37,80

40.001

45.000

68,60

34,75

38,94

45.001

50.000

70,93

36,80

40,53

50.001

60.000

72,67

39,74

42,38

60.001

70.000

73,84

42,68

43,70

70.001

80.000

75,58

45,42

45,29

80.001

90.000

77,33

47,47

46,26

90.001

100.000

78,49

48,56

47,14

100.001

150.000

83,72

55,75

51,72

150.001

200.000

87,79

60,74

54,80

200.001

300.000

91,28

68,74

59,56

300.001

400.000

93,02

72,78

63,44

400.001

500.000

94,77

75,99

66,78

500.001

750.000

95,93

80,98

72,60

750.001

1.000.000

96,51

84,54

75,77

1.000.001

1.500.000

97,09

89,33

80,26

1.500.001

2.000.000

97,67

92,68

83,17

2.000.001

3.000.000

100,00

95,21

87,31

3.000.001

4.000.000

100,00

96,92

90,13

4.000.001

5.000.000

100,00

97,81

92,33

5.000.001

10.000.000

100,00

99,52

96,12

10.000.001

20.000.000

100,00

99,93

98,50

20.000.001

40.000.000

100,00

99,65

40.000.001

60.000.000

100,00

99,91

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

218

5,99

ANÀLISI PER INTERVALS

Grècia

Croàcia

Hongria

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

3,03

12,50

0,70

25,00

16,33

9,09

5,26

7,78

22,45

15,91

6,14

14,37

6,06

16,67

2,82

40,63

30,61

18,18

8,77

20,96

10,71

25,00

5,63

46,88

36,73

27,27

20,18

25,75

13,94

29,17

9,86

50,00

40,82

31,82

25,44

27,54

16,16

33,33

12,68

53,13

42,86

36,36

27,19

29,34

17,17

41,67

16,20

59,38

53,06

50,00

35,96

35,33

23,03

58,33

23,94

59,38

61,22

65,91

42,98

41,92

27,68

58,33

33,10

62,50

63,27

70,45

50,00

46,11

29,29

62,50

37,32

62,50

63,27

70,45

54,39

47,90

31,52

66,67

39,44

65,63

65,31

77,27

57,89

49,70

33,74

66,67

40,14

68,75

71,43

77,27

62,28

51,50

36,16

66,67

43,66

75,00

73,47

77,27

64,04

55,69

37,98

66,67

47,18

75,00

75,51

79,55

66,67

56,89

39,19

66,67

49,30

81,25

75,51

81,82

67,54

59,28

40,40

66,67

50,00

87,50

75,51

84,09

68,42

61,08

43,03

66,67

52,82

90,63

79,59

86,36

72,81

62,87

45,45

75,00

56,34

90,63

79,59

86,36

76,32

64,07

47,27

83,33

60,56

93,75

79,59

88,64

78,07

65,87

49,90

83,33

63,38

93,75

81,63

88,64

78,95

67,07

50,71

83,33

64,08

93,75

87,76

88,64

80,70

71,86

56,36

87,50

73,94

93,75

91,84

90,91

83,33

73,65

59,80

91,67

76,06

100,00

93,88

95,45

85,09

79,04

66,87

91,67

81,69

100,00

97,96

97,73

85,96

83,83

70,71

91,67

84,51

100,00

97,96

100,00

87,72

86,83

74,75

95,83

88,03

100,00

92,98

88,62

80,20

95,83

92,25

100,00

94,74

91,02

83,23

95,83

92,25

100,00

96,49

94,01

89,70

95,83

97,18

100,00

96,49

95,21

93,74

95,83

97,18

100,00

96,49

97,60

96,77

95,83

98,59

100,00

99,12

98,20

97,78

95,83

98,59

100,00

99,12

98,80

98,18

95,83

99,30

100,00

98,80

99,80

100,00

219

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 88. Percentatges acumulats per trams: films segons públic a la Unió Europea de la coproducció internacional dels seus membres (3 de 3) Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea D'

Malta

Països Baixos

Polònia

Portugal

500

12,07

8,55

19,40

501

1.000

18,10

12,82

23,88

1.001

2.000

24,57

15,38

29,10

2.001

3.000

33,33

29,74

20,51

34,33

3.001

4.000

33,33

31,47

22,22

40,30

4.001

5.000

33,33

32,76

23,08

43,28

5.001

10.000

33,33

43,53

35,04

52,99

10.001

15.000

33,33

52,16

44,44

55,97

15.001

20.000

33,33

57,33

47,86

59,70

20.001

25.000

33,33

58,62

51,28

61,94

25.001

30.000

33,33

59,91

52,99

66,42

30.001

35.000

33,33

60,34

53,85

68,66

35.001

40.000

33,33

62,07

55,56

70,90

40.001

45.000

33,33

64,22

58,12

73,13

45.001

50.000

33,33

65,09

59,83

75,37

50.001

60.000

33,33

68,10

63,25

77,61

60.001

70.000

33,33

68,97

65,81

80,60

70.001

80.000

33,33

71,98

68,38

83,58

80.001

90.000

33,33

72,84

69,23

86,57

90.001

100.000

33,33

72,84

70,09

86,57

100.001

150.000

33,33

78,88

77,78

91,04

150.001

200.000

33,33

82,76

82,91

93,28

200.001

300.000

66,67

87,50

86,32

96,27

300.001

400.000

66,67

90,95

88,89

98,51

400.001

500.000

66,67

92,24

90,60

98,51

500.001

750.000

66,67

94,83

91,45

98,51

750.001

1.000.000

66,67

96,55

92,31

98,51

1.000.001

1.500.000

66,67

97,41

94,02

99,25

1.500.001

2.000.000

66,67

98,28

97,44

99,25

2.000.001

3.000.000

66,67

99,14

97,44

100,00

3.000.001

4.000.000

66,67

99,14

98,29

100,00

4.000.001

5.000.000

66,67

99,14

98,29

100,00

5.000.001

10.000.000

66,67

100,00

99,15

100,00

10.000.001

20.000.000

66,67

100,00

20.000.001

40.000.000

100,00

40.000.001

60.000.000

100,00

60.000.001

80.000.000

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

220

ANÀLISI PER INTERVALS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta de la Unió Europea

Unió Europea

EUA

13,19

11,96

8,89

13,16

7,13

7,71

15,38

15,58

13,33

18,42

10,54

11,18

20,88

20,65

20,00

22,37

14,90

15,49

30,77

25,00

33,33

23,68

18,24

18,87

0,11

35,16

28,62

37,78

26,32

20,62

21,25

0,11

37,36

29,71

48,89

28,95

22,57

23,25

0,23

53,85

34,06

62,22

43,42

29,93

30,56

2,41

57,14

39,49

75,56

53,95

35,84

36,35

4,48

62,64

43,84

75,56

56,58

39,46

39,78

5,98

63,74

46,74

80,00

57,89

42,08

42,32

7,93

67,03

48,19

84,44

60,53

44,41

44,57

8,97

67,03

50,72

84,44

61,84

46,71

46,93

10,23

69,23

53,62

84,44

63,16

48,56

48,88

11,26

70,33

55,80

84,44

67,11

50,42

50,82

11,84

71,43

58,33

86,67

71,05

52,18

52,60

13,56

72,53

61,59

91,11

73,68

54,48

55,08

14,94

73,63

62,32

91,11

76,32

56,49

57,33

16,55

75,82

64,49

93,33

76,32

58,71

59,62

18,39

75,82

66,30

93,33

77,63

60,07

60,99

19,43

76,92

68,48

93,33

80,26

61,06

61,98

20,11

79,12

73,55

93,33

85,53

66,29

67,21

24,60

83,52

76,81

97,78

86,84

69,75

70,57

27,93

86,81

82,25

97,78

90,79

74,93

75,62

32,76

90,11

85,14

97,78

93,42

78,07

78,72

38,05

90,11

87,32

97,78

93,42

80,50

81,15

41,95

93,41

91,30

97,78

96,05

84,28

84,83

48,74

93,41

93,84

97,78

96,05

86,76

87,22

52,87

94,51

96,74

97,78

98,68

90,12

90,46

60,34

95,60

97,46

97,78

100,00

92,40

92,59

67,59

97,80

98,19

97,78

100,00

94,53

94,67

74,48

98,90

98,55

97,78

100,00

95,97

96,09

80,23

98,90

98,91

97,78

100,00

96,93

97,04

84,14

100,00

97,78

100,00

98,61

98,68

91,95

100,00

99,53

99,56

97,36

100,00

99,88

99,31

100,00

99,98

99,89

100,00

221

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 89. Països de la resta de la Unió Europea amb percentatges acumulats a cada tram superiors, respectivament, a Catalunya i a Espanya Nombre de països que tenen un percentatge superior a cada tram Interval de nombre d’espectadors a la Unió Europea

Total Catalunya

Producció interna Espanya

Catalunya

Coproducció internaci Catalunya

Espanya

500

501

1.000

1.001

2.000

2.001

3.000

3.001

4.000

4.001

5.000

5.001

10.000

10.001

15.000

15.001

20.000

20.001

25.000

25.001

30.000

30.001

35.000

35.001

40.000

40.001

45.000

45.001

50.000

50.001

60.000

60.001

70.000

70.001

80.000

80.001

90.000

90.001

100.000

100.001

150.000

150.001

200.000

200.001

300.000

300.001

400.000

400.001

500.000

500.001

750.000

750.001

1.000.000

1.000.001

1.500.000

1.500.001

2.000.000

2.000.001

3.000.000

3.000.001

4.000.000

4.000.001

5.000.000

5.000.001

10.000.000

10.000.001

20.000.000

20.000.001

40.000.000

40.000.001

60.000.000

60.000.001

80.000.000

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

222

Espanya

ANÀLISI PER INTERVALS

Percentatge sobre els 27 països de la resta de la Unió Europea Total Catalunya

Producció interna Espanya

Catalunya

Coproducció internacional

Espanya

Catalunya

Espanya

33,33

44,44

37,04

44,44

37,04

33,33

48,15

40,74

70,37

66,67

48,15

40,74

59,26

44,44

70,37

66,67

55,56

66,67

51,85

77,78

55,56

51,85

66,67

59,26

77,78

59,26

51,85

66,67

59,26

81,48

77,78

66,67

62,96

77,78

59,26

81,48

70,37

66,67

77,78

66,67

88,89

74,07

70,37

77,78

70,37

92,59

88,89

70,37

77,78

74,07

96,30

70,37

74,07

96,30

88,89

70,37

74,07

92,59

85,19

66,67

70,37

85,19

62,96

70,37

62,96

70,37

85,19

59,26

66,67

62,96

70,37

85,19

55,56

66,67

55,56

62,96

81,48

85,19

48,15

62,96

51,85

62,96

74,07

85,19

48,15

55,56

51,85

59,26

70,37

81,48

48,15

55,56

51,85

55,56

77,78

48,15

55,56

51,85

55,56

66,67

77,78

44,44

55,56

59,26

74,07

51,85

59,26

62,96

59,26

81,48

55,56

62,96

66,67

59,26

81,48

55,56

62,96

74,07

59,26

81,48

55,56

59,26

74,07

77,78

51,85

77,78

59,26

62,96

77,78

62,96

77,78

62,96

66,67

74,07

77,78

59,26

77,78

66,67

77,78

66,67

77,78

74,07

85,19

77,78

74,07

66,67

77,78

85,19

77,78

74,07

59,26

77,78

88,89

70,37

77,78

59,26

77,78

81,48

88,89

66,67

81,48

70,37

77,78

85,19

74,07

223

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Anàlisi per quantils

a utilització de l’anàlisi de la distribució de freqüències mitjançant l’aplec dels diferents recomptes en trams que vagin abastant tota l’extensió del ventall de valors de la variable estudiada —els anomenats intervals de classe— intenta de condensar el magma de la informació i de fer-lo força més manegívol per a l’investigador. En el procés de creació de les taules de freqüències importen, doncs, les decisions adoptades tocant al nombre d’intervals a aplicar i a l’amplitud que hom assigna als trams. En el nostre cas, atès el perfil que dibuixaven les xifres recollides, es trià un cabalós nombre de segmentacions [66] i, tot allunyant-nos del corrent d’homogeneïtat en l’amplària donada als intervals, s’optà per la seva diversitat. Així ho aconsellava la contemplació de les freqüències de classe [67], que s’apinyaven a les zones més modestes i es rarificaven a les altes graonades. Tot [66] Segons la regla preconitzada per Herbert Arthur Sturges (1882-1958) en el seu text The choice of a class interval, el nombre d’intervals (i) a utilitzar en l’anàlisi d’una distribució és el resultat d’afegir una unitat al producte de 3,322 pel logaritme decimal del nombre (n) d’observacions realitzades en la recerca (i = 1 + 3,322 * log n). En el nostre cas, atès que, en el període investigat, el nombre de pel. lícules de la Unió Europea que s’exhibiren dins del seu territori fou de 12.939, l’aplicació de la fórmula li adjudicaria 15 intervals, un xic menys de la meitat dels trams que hem utilitzat en el nostre treball. [67] A banda d’aquest motiu, cal considerar que, tot i haver engreixat força el nombre d’intervals que dictava la teoria, l’esglaonat de les dades abasta una llonga tirada. Els 12.939 llargmetratges europeus computats oscil.laren, quant a resposta de públic, entre un sol espectador i 75,13 milions de persones. Aquesta tremenda distància entre els valors màxim i mínim de la variable (coneguda com a rang o recorregut de la sèrie de dades), fragmentada entre 37 intervals en un repartiment igualitari, implicaria una amplitud un pèl superior als dos milions d’espectadors per segment. Una magnitud tan enorme escamotejaria sense remissió les opcions d’anàlisi, car, si fem cap a la data mitjana per tram de la Unió Europea, l’interval més baix acolliria el 96,27% del catàleg fílmic i l’altre 3,73% es repartiria entre els 36 bocins restants. 224

ANÀLISI PER QUANTILS

i així, però, la concentració de dades de diferent (per bé que semblant) dimensió en un mateix interval acaba comportant errors d’agrupació, emanats del fet que es pari atenció a la pertinença de la dada al tram, però no pas al seu valor exacte. La distribució de les dades en el si de cada interval i el seu grau de dispersió respecte al punt central de cada tram (batejat com a marca de classe) incidirà en les lectures que es facin de les taules numèriques, ben particularment a l’hora de calcular paràmetres de posició central (mitjana, mediana o moda) o mesures de dispersió tals com la variància. Per tal de subtilitzar la precisió dels resultats i d’assegurar l’encert de les conclusions, no procedirem ara a segregar la distribució en més estrats ni a reduir alhora l’amplada dels diversos intervals [68], sinó que en aquesta avinentesa actuarem de forma exhaustiva, peça a peça, tot introduint en la comptabilització les xifres exactes de públic de cada film. Per comptes de computar només el nombre de llargmetratges que s’ajusten a determinades dimensions, tal com s’ha fet en el capítol precedent, aquesta secció es fonamenta també en operacions amb el nombre d’espectadors. Així doncs, per tal de completar l’escenari descrit a la secció precedent, l’examen que s’hi efectuava del nombre de títols i del seu repartiment absolut i percentual cal ponderar-lo ara amb la recompensa en cabal de públic que cadascun d’ells ha rebut durant la seva estada a les cartelleres europees, necessitat investigadora que ha estat sadollada mitjançant la realització d’un altre exercici de càlcul. El procediment ha consistit a classificar els diferents censos de pel.lícules de Catalunya i dels 28 països de la Unió Europea per ordre creixent de volum d’espectadors atrets en aquest territori i a establir, d’una banda, els percentatges

[68] Més particularment a les altituds de l’escalonada, on els intervals es compten en milions d’espectadors en contrast amb els graons inicials, on l’amplitud de l’estrat es mesura en centenars o en milers de persones. El posicionament d’un film a la vora del límit inferior d’un interval o bé a punt d’enfilar-se al graó immediatament superior té una diferent incidència en el conjunt, a l’hora de traduir el nombre de títols en volum d’espectadors, segons que ens estiguem movent per les cúspides o per la base de la classificació. 225

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

que els n primers títols (i n oscil.la, d’unitat en unitat, entre 1 i el total de pel.lícules de cada país estrenades a la Unió) representen sobre la xifra total de llargmetratges en el conjunt de la dotzena d’anys i, d’altre costat, els pesos percentuals que la suma d’entrades despatxades d’aquests n primers films suposa sobre el públic total congregat per la filmografia de cada país Aquest procés no és una altra cosa sinó l’aplicació del mètode dels quantils a les nostres dades. En estadística s’anomenen quantils d’ordre q aquells punts que divideixen la funció de distribució d’una variable en q parts iguals [69], de manera que cada segment conté el mateix nombre d’observacions i, en definitiva, representa idèntic percentatge d’observacions sobre el total de registres. En funció del nombre de particions que s’efectuï, els quantils reben diferents noms específics. Els percentils (també coneguts com a centils) són els resultants de fragmentar la distribució en cent parts iguals, cadascuna amb un 1% dels registres que configuren la població examinada. L’aplec de percentils en grups de cinc [70] o de deu —en aquest darrer cas ens trobem amb els decils— ens permet de sintetitzar, en els quadres que s’oferiran tot seguit, l’evolució dels percentatges d’espectadors corresponents als diferents nivells de percentils de la població (en el nostre cas, el nombre de llargmetratges). Abans de fer-ho, però, cal indicar que, puix que en moltíssims casos els percentatges de films que ens procuren les dades no són múltiples exactes de cinc o de deu, en ca-

[69] Entre d’altres estudiosos, els anglesos Donald McAlister (1854-1934), Francis Galton (1822-1911) i Maurice George Kendall (1907-1983) contribuïren al coneixement dels percentils i a la seva aplicació en els càlculs estadístics. Havent ordenat en successió creixent una sèrie d’observacions del fenomen estudiat (amb n registres recollits), es defineix com a quantil d’ordre x (on: 0<x<1) aquell valor que, com a màxim, deixa per dessota n*x observacions i que, a tot estirar, en té n*(1-x) per sobre. O bé, si ho diem amb d’altres paraules, és el valor de la variable estudiada que fa un tall a la funció de distribució de manera tal que una proporció x dels n registres és inferior o igual a aquest concret valor de la variable. [70] En anglès els anomenen ventiles o vigintiles. 226

ANÀLISI PER QUANTILS

dascuna d’aquestes situacions ha calgut calcular el percentatge corresponent d’espectadors mitjançant interpolació lineal de dades [71]. L’aplicació d’aquests càlculs a les sèries de dades dels diversos països examinats ha permès de sintetitzar la trajectòria dels percentatges acumulats d’espectadors mitjançant la seva evolució cada cinc percentils (quadres 90 i 91). En resseguir-ne l’evolució —i en contemplar el tirat (gràfic 1) de la corba confegida amb el cens íntegre d’observacions fetes a la Unió Europea— comprovem que la corba experimenta una llarga demorança fins al moment d’enlairar-se en decidit envol. La quarta part de les pel.lícules d’aquest territori, durant la dotzena d’anys tractats, només aconseguí d’abocar el 0,05% dels espectadors del període sense que cap dels seus 28 membres remuntés la cota del 0,50%. L’elevació dels percentils fins a enxampar la mediana de cada sèrie ens assabenta que la meitat de films de la Unió només contribuí amb el 0,61% de l’afluència total i que els països més enardits en aquest nivell es deturaren abans del 3%. Si avancem 25 percentils (això fa un quartil) en el nostre recorregut, els tres quarts de la producció de llargmetratges limita la seva contribució al 4,92% de la venda d’entrades; en bandejar la situació de Malta [72], es comptabilitzen set països, comandats per Polònia, que, a aquest nivell de la distribució, deixen enrere el 10% de la clientela acumulada.

[71] La interpolació lineal, quan es té un nombre discret de dades originals, permet d’obtenir valors de la variable que corresponen a percentils que no figuren amb exactitud a la llista de percentatges obtinguts sobre el total d’observacions. Aleshores, si volem saber quin valor de la variable investigada (y) correspon a un determinat percentil (x) —que, en aquesta secció del treball és un múltiple de cinc—, farem cap als nostres valors de l’eix d’abscisses immediatament anterior i posterior (x1 i x2). En aquest punt establirem que els seus respectius valors a la variable que analitzem (y1 i y2) estan connectats per una línia recta. Per tant, el càlcul es resoldrà amb la introducció d’una regla de tres simple directa, que neix de la següent proporcionalitat: (y – y1) / (x – x1) = (y2 – y1) / (x2 – x1). I per tant: y = y1 + [ (x – x1) * (y2 – y1) / (x2 – x1) ]. [72] En el transcurs de la dotzena d’anys contemplats en aquests fulls, Malta només intervingué (sempre mitjançant la coproducció internacional) en el naixement de tres pel.lícules. L’exigüitat de la seva producció provoca en aquest estrat concret i en els successius, per causa d’una interpolació lineal que ha d’enfrontar aquest tercet de títols amb una vintena de quantils, uns percentatges força superiors als que exhibeixen els altres països comunitaris. 227

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 90. Distribució de percentatges acumulats d’espectadors a la Unió Europea en funció dels percentils de la distribució de films (1 de 2) Resta Espanya

Catalunya

ES-CT

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

0,00

0,01

0,00

0,04

0,01

0,00

0,01

0,08

0,03

0,01

0,03

0,02

0,15

0,08

0,03

0,01

0,02

0,06

0,04

0,24

0,16

0,06

0,03

0,04

0,12

0,05

0,07

0,36

0,28

0,11

0,05

0,07

0,22

0,10

0,12

0,51

0,49

0,22

0,09

0,13

0,42

0,20

0,26

0,73

0,79

0,38

0,12

0,23

0,84

0,38

0,52

1,03

1,23

0,61

0,19

0,36

1,44

0,80

1,00

1,43

1,84

0,95

0,25

0,57

2,21

1,41

1,66

1,93

2,67

1,44

0,34

0,89

3,19

2,20

2,50

2,63

3,86

2,09

0,42

1,40

4,35

3,24

3,50

5,57

2,87

0,52

2,17

5,76

4,49

4,85

4,62

8,00

4,15

0,62

3,29

7,43

6,08

6,43

6,24

11,11

5,92

0,97

4,95

9,80

8,44

8,78

8,69

15,15

8,18

1,32

7,19

13,55

11,30

12,52

12,97

21,09

11,73

10,07

10,53

19,87

18,74

18,92

19,51

30,37

17,65

18,81

15,44

33,08

32,22

32,30

34,23

47,80

31,02

59,41

25,46

100

100,00

% films

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

228

ANÀLISI PER QUANTILS

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

França

Regne U

Grècia

Croàcia

Hongria

0,00

0,01

0,00

0,02

0,01

0,03

0,04

0,02

0,00

0,02

0,07

0,04

0,02

0,03

0,07

0,09

0,06

0,00

0,06

0,14

0,12

0,06

0,14

0,18

0,13

0,01

0,14

0,24

0,23

0,11

0,12

0,23

0,31

0,25

0,02

0,27

0,43

0,37

0,18

0,22

0,37

0,53

0,42

0,03

0,45

0,72

0,55

0,27

0,41

0,56

0,85

0,68

0,06

0,68

1,09

0,78

0,40

0,74

0,80

1,36

1,04

0,11

0,96

1,54

1,06

0,59

1,29

1,10

2,06

1,54

0,19

1,33

2,07

1,44

0,87

2,16

1,51

2,98

2,20

0,32

1,89

2,76

1,90

1,27

3,31

2,12

4,28

3,13

0,53

2,63

3,78

2,51

1,86

4,90

2,99

6,06

4,42

0,90

3,69

5,14

3,31

2,78

7,18

4,23

8,38

6,23

1,52

5,48

6,80

4,32

4,19

10,30

5,83

11,47

8,62

2,52

8,35

8,82

5,60

6,29

14,61

8,16

15,68

11,87

4,16

12,10

11,35

7,44

9,57

20,10

11,96

21,42

16,48

6,69

19,03

14,96

10,09

14,86

27,29

18,51

28,81

23,26

11,07

29,63

21,06

13,68

23,55

37,18

30,75

38,26

33,79

18,99

42,94

32,28

19,97

39,61

51,52

50,32

51,81

50,28

35,07

62,93

51,10

33,28

100,00

229

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 91. Distribució de percentatges acumulats d’espectadors a la Unió Europea en funció dels percentils de la distribució de films (2 de 2) IE

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

Malta

Països Bai

Polònia

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,06

0,02

0,00

0,01

0,02

0,01

0,13

0,04

0,00

0,02

0,06

0,04

0,01

0,24

0,07

0,01

0,04

0,12

0,07

0,02

0,41

0,13

0,01

0,07

0,21

0,10

0,12

0,03

0,63

0,22

0,01

0,11

0,34

0,16

0,20

0,05

0,91

0,38

0,05

0,18

0,52

0,26

0,33

0,09

1,30

0,61

0,18

0,29

0,81

0,40

0,50

0,16

1,92

0,90

0,30

0,45

1,24

0,60

0,78

0,29

2,70

1,27

0,43

0,71

1,90

0,88

1,19

0,50

3,80

1,76

0,55

1,10

2,81

1,34

1,84

0,82

5,17

2,46

0,68

1,69

4,02

1,94

2,87

1,23

6,83

3,29

0,80

2,83

5,89

2,85

4,48

2,18

9,00

4,30

10,76

4,81

8,49

4,22

7,06

4,38

11,74

5,80

25,63

8,12

12,07

6,48

11,28

6,81

15,82

8,07

40,51

13,31

16,74

10,35

18,08

9,51

21,88

12,11

55,38

20,64

23,50

16,67

28,77

12,97

31,04

21,68

70,25

30,71

32,96

31,36

48,87

18,79

48,62

37,93

85,13

45,47

50,08

100

100,00

% films

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

230

ANÀLISI PER QUANTILS

Portugal

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta Unió Europea

Unió Eur

EUA

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,04

0,02

0,01

0,03

0,02

0,01

0,09

0,03

0,04

0,02

0,06

0,05

0,03

0,02

0,16

0,06

0,08

0,04

0,11

0,09

0,05

0,28

0,11

0,12

0,07

0,18

0,17

0,09

0,47

0,20

0,19

0,13

0,28

0,15

0,77

0,34

0,29

0,22

0,40

0,46

0,25

0,24

1,23

0,55

0,41

0,35

0,55

0,76

0,39

1,75

0,85

0,59

0,63

0,73

1,20

0,60

0,61

2,90

1,24

0,87

1,08

0,96

1,80

0,93

0,94

4,34

1,75

1,21

1,79

1,24

2,52

1,42

1,45

6,38

2,44

1,62

2,93

1,59

3,43

2,16

2,19

9,03

3,44

2,16

4,55

1,99

4,59

3,29

3,26

12,44

5,20

2,89

7,03

2,45

6,54

5,04

4,92

17,12

8,13

4,02

10,88

3,06

9,48

7,68

7,49

23,16

12,92

5,87

16,67

3,88

13,72

11,81

11,49

31,38

20,49

8,95

25,55

5,18

21,33

18,73

18,23

42,54

35,31

17,83

40,52

7,86

36,22

32,79

32,16

59,76

100,00

231

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Gràfic 1 Unió Europea 100

% d’espectadors

001

10 02

20 03

30 04

50 06

40 05

60 07

70 08

8009

90 01

100 00

% de pel∙lícules

Quadre 92. Darrer decil: distribució de percentatges acumulats de públic a la Unió Europea en funció dels percentils de la distribució de films (1 de 2) Resta Espanya

Catalunya

ES-CT

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

19,87

18,74

18,92

19,51

30,37

17,65

18,81

15,44

21,63

20,56

20,70

21,42

32,94

19,26

26,93

17,01

23,68

22,68

22,73

23,71

35,82

21,34

35,05

18,69

26,05

25,25

25,21

26,62

39,32

23,99

43,17

20,53

28,91

28,46

28,44

29,97

43,33

27,25

51,29

22,72

33,08

32,22

32,30

34,23

47,80

31,02

59,41

25,46

37,89

36,67

36,94

39,67

52,89

36,03

67,53

29,08

44,21

42,45

42,69

46,32

58,95

41,74

75,64

33,75

53,06

51,78

51,89

54,85

66,62

49,41

83,76

43,51

% films

68,23

66,93

66,63

70,53

78,39

59,00

91,88

59,70

100

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

232

ANÀLISI PER QUANTILS

Aquesta intensíssima concentració de magnituds a la part baixa de la distribució —que, en aplegar un 83,40% de les pel.lícules, obté només una dècima part del públic convocat per la filmografia de la Unió Europea que examinen aquests fulls— obre pas a una costeruda ascensió, escalada amb una ben fulgurant celeritat. En donen testimoniança les evolucions dels percentatges en els diferents graons del darrer decil de la distribució (quadres 92 i 93) en els diversos països europeus acollits en aquestes taules numèriques. Cal enfilar-se fins al percentil 93 per tal de trobar-hi la quarta part dels espectadors en sales de cinema i prosseguir grimpant fins al centil 98, on es pot advertir que gairebé la meitat del públic és fruit de la contribució del 2% del catàleg de llargmetratges, proporció que s’acosta a les dues cinquenes parts quan concentrem el focus en la darrera centèsima part de l’oferta fílmica. Particularment en el seu darrer decil, val a observar que la trajectòria global de la Unió Europea —que exhibeix variats abrandaments en els

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

França

Regne U

Grècia

Croàcia

Hongria

23,55

37,18

30,75

38,26

33,79

18,99

42,94

32,28

19,97

25,97

39,47

33,76

40,44

36,53

21,30

46,14

35,09

21,74

28,58

41,99

36,98

42,44

39,50

23,94

49,52

38,11

23,75

31,76

44,75

40,71

45,65

42,75

27,10

53,24

41,21

26,20

35,38

47,71

45,20

48,60

46,32

30,75

57,56

45,55

29,48

39,61

51,52

50,32

51,81

50,28

35,07

62,93

51,10

33,28

44,81

56,18

56,01

55,45

54,88

40,03

68,83

58,29

37,61

51,45

61,74

64,08

59,89

60,60

46,39

75,15

66,70

42,48

59,92

68,21

74,43

65,27

67,94

55,24

81,55

76,13

49,14

72,90

78,65

86,08

78,00

77,81

68,23

89,96

86,98

64,78

100,00

233

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 93. Darrer decil: distribució de percentatges acumulats de públic a la Unió Europea en funció dels percentils de la distribució de films (2 de 2) IE

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

Malta

Països Bai

Polònia

16,67

28,77

12,97

31,04

21,68

70,25

30,71

32,96

18,78

32,01

13,83

33,54

24,30

73,23

33,21

35,59

21,37

35,60

14,71

36,22

27,38

76,20

35,80

38,65

24,26

39,55

16,01

39,86

30,63

79,18

38,67

42,05

27,62

43,89

17,37

44,11

34,22

82,15

41,84

45,78

31,36

48,87

18,79

48,62

37,93

85,13

45,47

50,08

35,63

54,65

20,79

53,29

42,73

88,10

50,10

55,01

41,49

61,33

23,19

58,20

49,65

91,08

55,61

60,64

49,08

69,69

26,57

65,42

61,18

94,05

62,22

67,00

% films

60,29

80,51

54,61

76,18

74,95

97,03

72,73

75,21

100

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

itineraris dels seus membres [73]— ofereix una notable similitud amb els recorreguts transitats tant per Catalunya com per la resta d’Espanya. Força singular resulta la conducta de les pel.lícules dels Estats Units d’Amèrica en terres europees, que tot i mostrar també una clara desigualtat entre els resultats de les seves obres per a la gran pantalla, superen (des de l’inici i en els diferents percentils) els nivells de les cinematografies del nostre continent. L’avantatge es dilata en els darrers trams de la sèrie i de forma ben destacada en el parell de decils finals.

[73] A l’hora de contrastar les dades globals de la Unió Europea amb les xifres específiques de cada país integrant cal parar atenció al fet que, tocant a les coproduccions, la Unió ha estat depurada de les repeticions motivades per l’aparició del títol a les pertinents filmografies dels països que intervingueren en el seu finançament. A més, hom està comparant estructures percentuals que tenen totes una mateixa amplitud (de 0 a 100), però que neixen d’unes dades que, tant en nombre de registres com en volum d’espectadors, presenten recorreguts de força contrastada dimensió. A l’hora d’aplegar totes les xifres, poden aparèixer aparents incongruències entre l’estructura de la suma i l’estructura dels sumands. 234

ANÀLISI PER QUANTILS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta Unió Europea

Portugal

Unió Eur

EUA

20,49

8,95

25,55

5,18

21,33

18,73

18,23

42,54

22,66

10,16

27,85

5,57

23,23

20,72

20,19

45,28

25,03

11,61

30,41

5,99

25,39

23,05

22,48

48,33

27,84

13,13

33,29

6,48

28,38

25,79

25,17

51,73

31,10

15,15

36,67

7,07

32,03

29,01

28,38

55,52

35,31

17,83

40,52

7,86

36,22

32,79

32,16

59,76

41,04

21,31

45,10

8,93

41,03

37,31

36,72

64,57

47,40

26,31

50,51

10,10

48,71

43,00

42,47

70,19

54,59

36,84

57,51

11,41

60,18

50,87

50,47

77,24

63,22

57,91

67,66

12,91

78,78

62,74

62,59

86,38

100,00

L’examen de les dades globals prossegueix amb la segmentació de les xifres tot atenent la modalitat de producció, segons que la pel.lícula hagi estat elaborada només amb recursos de les empreses de producció internes o bé que la seva naixença a cadascun dels països sigui el fruit de la col.laboració amb companyies estrangeres. La repetició del procediment que acaba d’aplicar-se a les xifres totals permet de dibuixar, amb aturades cada cinc percentils i unitat a unitat en el darrer decil, les dades referents a la producció interna (quadres 94 a 97) i a la coproducció internacional (quadres 98 a 101). La partició de les dades en aquest parell de grans segments n’efectua una redistribució que en millora les respectives concentracions. El bloc de les pel.lícules confegides tan sols amb la intervenció de productores del propi país ofereix una estructura més distesa que no pas la silueta mostrada per les dades generals. Les tres quartes parts dels països de la Unió Europea exhibeixen, en aquest apartat i a la majoria de percentils, nivells relatius d’aportació de públic superiors als seus homòlegs en el quadre de les dades globals. Espanya és una de les excep235

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

cions a aquesta tònica majoritària, per bé que Catalunya, en la segona meitat del seu recorregut, s’afegeix amb fermesa a la conducta imperant. En aquest grup els Estats Units d’Amèrica resten força impertèrrits, car els seus percentatges només s’alteren, a tot estirar, entre un punt percentual de retrocés i un punt i mig cap amunt. Catalunya i, en aquesta avinentesa, la resta d’Espanya també

Quadre 94. Distribució de percentatges acumulats d’espectadors de producció interna a la Unió Europea en funció de la distribució de films (1 de 2) ES-CT

Catalunya

Resta Espanya

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

0,00

0,03

0,00

2,94

0,00

0,01

0,00

0,10

0,01

5,88

0,01

0,02

0,01

0,20

0,03

8,83

0,03

0,02

0,34

0,06

0,05

11,73

0,06

0,03

0,04

0,52

0,11

0,09

14,71

0,12

0,05

0,07

0,74

0,17

0,16

17,65

0,20

0,22

0,08

0,12

1,02

0,24

0,29

20,60

0,33

0,38

0,13

0,20

1,36

0,35

0,54

23,54

0,55

0,69

0,23

0,35

1,78

0,57

1,02

26,48

0,88

1,35

0,40

0,64

2,38

0,94

1,78

29,42

1,42

2,28

0,78

1,24

3,18

1,70

3,00

36,48

2,35

3,43

1,53

2,11

4,18

2,88

4,71

43,54

3,78

4,84

2,56

3,25

5,37

4,61

6,67

50,60

6,24

6,65

3,90

4,71

7,04

7,09

9,02

57,65

9,69

8,82

5,65

6,56

9,18

11,13

12,88

64,71

14,50

11,45

7,77

8,82

12,27

17,89

17,90

71,77

21,16

15,27

10,92

12,24

17,20

26,54

24,40

78,83

30,00

22,90

16,62

18,47

26,60

37,51

35,01

85,88

42,69

37,27

27,25

30,26

41,34

53,13

51,40

92,94

62,42

100

100,00

% films

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

236

ANÀLISI PER QUANTILS

s’adhereixen al corrent dominant a l’àmbit de les coproduccions internacionals, tot engreixant la còrpora dels percentatges en els successius replans de la graonada de centils. També en aquest terreny la producció fílmica americana es limita a modificar els seus percentatges amb tanta calma com manca d’empenta.

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

França

Regne U

Grècia

Croàcia

Hongria

0,00

0,01

0,00

0,01

0,04

0,01

0,02

0,05

0,06

0,02

0,00

0,04

0,12

0,10

0,06

0,04

0,10

0,15

0,04

0,01

0,10

0,23

0,27

0,12

0,08

0,20

0,29

0,08

0,02

0,22

0,37

0,56

0,21

0,16

0,34

0,53

0,16

0,03

0,39

0,56

0,95

0,32

0,30

0,53

0,89

0,27

0,05

0,58

0,94

1,41

0,48

0,58

0,80

1,46

0,42

0,07

0,82

1,39

1,99

0,69

1,13

1,16

2,36

0,66

0,11

1,09

2,00

2,68

0,99

2,18

1,63

3,65

1,05

0,17

1,44

2,68

3,50

1,41

3,73

2,24

5,40

1,64

0,26

2,00

3,45

4,55

2,06

5,76

2,98

7,85

2,43

0,40

2,69

4,36

5,82

2,96

8,44

4,00

11,20

3,63

0,62

3,67

5,38

7,44

4,30

12,45

5,43

15,30

5,39

0,98

5,57

6,72

9,58

6,20

17,53

7,30

20,61

7,90

1,54

8,37

8,82

12,38

9,02

24,70

9,99

27,53

11,38

2,54

12,58

11,28

15,95

13,45

33,28

14,16

36,12

16,20

4,50

20,44

16,75

21,42

20,46

43,58

20,56

46,62

23,11

8,33

30,87

22,77

29,21

31,23

56,89

32,26

59,40

33,86

14,89

44,77

36,81

40,89

48,45

74,37

55,41

75,14

50,58

29,41

64,73

64,03

60,42

100,00

237

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 95. Distribució de percentatges acumulats d’espectadors de producció interna a la Unió Europea en funció de la distribució de films (2 de 2) IE

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

Malta

Països Bai

Polònia

0,02

0,00

0,53

0,01

0,00

0,01

0,08

0,01

1,06

0,02

0,01

0,04

0,15

0,02

1,60

0,04

0,02

0,08

0,24

0,04

2,13

0,08

0,04

0,15

0,35

0,07

0,05

2,66

0,16

0,07

0,27

0,50

0,11

0,08

3,19

0,29

0,12

0,44

0,69

0,18

0,11

3,73

0,49

0,19

0,67

0,91

0,28

0,16

4,26

0,78

0,28

1,11

1,19

0,42

0,24

4,79

1,19

0,42

1,76

1,53

0,62

0,35

5,32

1,70

0,61

2,69

1,98

0,92

0,56

14,79

2,35

0,95

3,90

2,51

1,34

1,14

24,26

3,23

1,51

5,79

3,15

1,97

2,29

33,73

4,36

2,72

8,51

4,04

3,03

5,44

43,19

5,66

5,24

12,40

5,58

4,85

12,15

52,66

7,17

9,68

17,21

7,94

7,85

21,89

62,13

9,06

17,03

23,89

11,31

13,72

32,15

71,60

12,13

26,88

32,35

16,99

23,77

44,09

81,06

16,65

39,95

44,28

25,94

43,14

62,28

90,53

23,75

58,11

63,51

100

100,00

% films

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 96. Darrer decil: distribució de percentatges acumulats de públic de la producció interna a la Unió Europea en funció de la distribució de films (1 de 2) Resta Espanya

Catalunya

ES-CT

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

22,90

16,62

18,47

26,60

37,51

35,01

85,88

42,69

24,94

18,23

20,25

29,15

40,05

37,65

87,30

45,74

27,39

20,04

22,28

31,82

42,97

40,60

88,71

49,21

30,16

22,03

24,50

34,65

46,00

43,80

90,12

53,16

33,34

24,35

27,09

37,80

49,43

47,47

91,53

57,28

37,27

27,25

30,26

41,34

53,13

51,40

92,94

62,42

42,70

31,44

34,83

45,88

57,56

55,39

94,35

68,07

50,27

37,30

41,06

52,51

62,11

61,18

95,77

74,11

60,07

45,50

49,38

64,04

67,41

71,92

97,18

80,93

72,58

62,00

63,32

78,93

75,11

85,54

98,59

89,36

100

100,00

% films

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

238

ANÀLISI PER QUANTILS

Portugal

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta Unió Europea

Unió Eur

EUA

0,00

0,01

0,00

0,02

0,00

0,01

0,04

0,00

0,06

0,02

0,00

0,04

0,02

0,11

0,01

0,16

0,06

0,01

0,08

0,05

0,21

0,02

0,37

0,15

0,03

0,14

0,08

0,36

0,04

0,68

0,29

0,07

0,06

0,24

0,14

0,55

0,08

1,12

0,51

0,12

0,11

0,39

0,26

0,79

0,14

1,73

0,83

0,19

0,18

0,63

0,44

1,09

0,23

2,63

1,28

0,31

0,29

0,99

0,69

1,51

0,37

3,72

1,88

0,48

0,46

1,57

1,04

2,03

0,58

5,15

2,71

0,73

0,72

2,45

1,53

2,78

0,91

6,95

3,68

1,11

1,12

3,85

2,21

3,98

1,57

9,08

4,94

1,69

1,74

5,81

3,11

5,85

2,62

11,59

6,72

2,63

2,69

8,44

4,20

8,04

4,44

14,80

9,25

4,08

4,11

11,96

5,66

10,76

7,40

18,42

12,57

6,38

6,24

16,86

7,71

14,29

12,26

22,95

17,34

9,99

9,63

23,21

11,27

19,42

20,40

28,73

23,47

15,50

14,90

31,84

17,12

26,44

32,78

36,51

32,56

24,36

23,44

43,41

29,94

39,33

51,70

52,95

49,92

40,82

39,51

60,96

100,00

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

França

Regne U

Grècia

Croàcia

Hongria

31,23

56,89

32,26

59,40

33,86

14,89

44,77

36,81

40,89

34,04

60,00

35,80

62,21

36,62

16,90

48,04

41,62

44,16

37,05

63,26

39,86

65,11

39,60

19,26

51,39

46,94

47,68

40,40

66,70

44,47

68,19

42,89

21,98

55,05

52,33

51,70

44,21

70,44

49,84

71,55

46,58

25,22

59,55

58,18

55,84

48,45

74,37

55,41

75,14

50,58

29,41

64,73

64,03

60,42

53,45

78,44

61,74

79,10

55,03

34,78

70,78

70,01

65,62

59,50

82,67

69,25

83,25

60,18

41,98

76,97

76,04

71,53

67,00

87,33

78,60

87,71

66,51

50,90

83,32

83,06

78,74

78,44

92,53

88,80

92,93

75,15

63,85

91,22

91,50

88,67

100,00

239

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 97. Darrer decil: distribució de percentatges acumulats de públic de la producció interna a la Unió Europea en funció de la distribució de films (2 de 2) IE

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

Malta

Països Bai

Polònia

16,99

23,77

44,09

81,06

16,65

39,95

44,28

18,38

26,45

47,57

82,96

17,93

43,13

47,45

19,83

29,56

51,04

84,85

19,27

46,50

51,05

21,68

33,14

54,65

86,75

20,66

50,01

54,92

23,71

37,86

58,33

88,64

22,13

53,91

59,05

25,94

43,14

62,28

90,53

23,75

58,11

63,51

28,23

49,32

68,19

92,43

26,34

62,76

68,77

42,97

57,39

74,10

94,32

29,98

68,54

74,56

59,97

67,05

81,81

96,21

37,81

75,87

81,07

75,86

80,35

90,90

98,11

57,14

84,70

88,70

100

100,00

% films

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 98. Distribució de percentatges acumulats de públic de coproduccions internacionals a la Unió Europea en funció de la distribució de films (1 de 2) Resta Espanya

Catalunya

ES-CT

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

0,00

0,01

0,00

0,01

0,02

0,01

0,00

0,02

0,06

0,02

0,00

0,06

0,05

0,11

0,13

0,05

0,04

0,01

0,15

0,11

0,12

0,19

0,24

0,10

0,07

0,03

0,32

0,24

0,27

0,31

0,41

0,16

0,13

0,07

0,69

0,53

0,58

0,49

0,66

0,25

0,18

0,12

1,16

0,91

0,99

0,74

1,01

0,36

0,24

0,18

1,70

1,39

1,49

1,07

1,50

0,50

0,31

0,26

2,34

2,02

2,11

1,52

2,15

0,69

0,38

3,11

2,76

2,86

2,07

3,07

0,96

0,46

0,57

3,99

3,65

3,73

2,74

4,36

1,35

0,54

0,81

5,08

4,87

4,88

3,60

6,15

2,05

0,72

1,19

6,45

6,43

6,33

4,85

8,54

2,93

1,00

1,84

8,11

8,77

8,35

6,59

11,51

4,18

1,28

2,89

10,57

12,35

11,48

9,68

15,81

6,29

8,27

4,48

14,35

17,61

16,22

14,10

22,15

11,10

15,27

8,44

20,48

25,91

24,03

22,25

32,27

19,26

35,02

16,62

% films

36,47

40,03

38,70

38,59

50,29

35,67

67,51

37,19

100

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

240

ANÀLISI PER QUANTILS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta Unió Europea

Portugal

Unió Eur

EUA

17,12

26,44

32,78

36,51

32,56

24,36

23,44

43,41

18,86

28,36

35,91

38,56

35,03

26,79

25,77

46,22

21,02

30,98

39,44

40,84

37,58

29,54

28,44

49,27

23,72

33,64

43,28

44,13

40,81

32,68

31,50

52,69

26,71

36,43

47,32

48,03

44,58

36,38

35,13

56,56

29,94

39,33

51,70

52,95

49,92

40,82

39,51

60,96

36,11

42,49

56,66

59,86

56,07

46,16

44,81

65,97

47,52

46,00

62,47

67,67

65,03

52,61

51,29

71,71

62,51

50,44

69,67

76,79

74,81

60,71

59,42

78,75

79,26

58,81

78,59

87,75

87,24

72,07

71,13

87,71

100,00

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

França

Regne U

Grècia

Croàcia

Hongria

0,00

0,01

0,00

0,02

0,00

0,01

0,04

0,03

0,05

0,00

0,01

0,06

0,03

0,02

0,03

0,09

0,06

0,14

0,01

0,03

0,13

0,08

0,04

0,06

0,18

0,12

0,27

0,02

0,08

0,27

0,14

0,08

0,11

0,28

0,20

0,47

0,05

0,18

0,55

0,21

0,13

0,20

0,40

0,33

0,73

0,10

0,30

0,90

0,31

0,21

0,35

0,61

0,53

1,06

0,18

0,51

1,37

0,47

0,32

0,57

0,98

0,81

1,49

0,30

0,79

2,01

0,67

0,48

0,91

1,57

1,25

2,06

0,49

1,20

2,86

0,97

0,71

1,48

2,26

1,80

2,81

0,80

1,75

3,82

1,33

1,06

2,28

3,04

2,46

3,83

1,29

2,61

4,96

1,79

1,58

3,39

4,11

3,41

5,21

2,06

3,70

6,23

2,36

2,43

4,95

5,65

4,72

6,98

3,20

5,36

7,69

3,10

3,76

7,39

8,14

6,36

9,30

4,80

8,34

9,49

4,14

5,66

11,02

12,46

8,61

12,53

7,12

11,61

12,28

5,52

8,79

16,13

19,43

12,19

17,11

10,87

17,61

16,38

7,31

13,96

23,44

27,50

17,30

24,01

16,62

28,10

22,19

11,19

23,09

34,33

42,88

24,77

34,78

26,07

41,00

33,81

20,60

40,19

52,36

68,26

39,44

51,59

42,35

60,69

60,82

35,56

100,00

241

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 99. Distribució de percentatges acumulats de públic de coproduccions internacionals a la Unió Europea en funció de la distribució de films (2 de 2) IE

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

Malta

Països Bai

Polònia

0,00

0,02

0,01

0,00

0,01

0,00

0,06

0,03

0,00

0,01

0,04

0,01

0,14

0,05

0,00

0,02

0,03

0,08

0,03

0,26

0,08

0,01

0,04

0,06

0,05

0,17

0,06

0,42

0,11

0,01

0,08

0,12

0,10

0,31

0,11

0,65

0,23

0,01

0,15

0,20

0,18

0,55

0,17

0,93

0,37

0,05

0,26

0,31

0,32

0,91

0,25

1,35

0,54

0,18

0,43

0,48

0,49

1,44

0,36

1,98

0,77

0,30

0,67

0,68

0,75

2,15

0,51

2,79

1,22

0,43

0,97

0,93

1,15

3,19

0,65

3,92

1,95

0,55

1,36

1,34

1,67

4,70

0,84

5,29

3,04

0,68

1,97

1,94

2,45

6,76

1,16

6,99

6,71

0,80

2,96

2,75

3,62

9,57

2,00

9,17

12,24

10,76

4,44

3,82

5,58

13,57

2,09

11,93

18,79

25,63

6,79

5,44

8,43

19,16

4,32

16,05

26,87

40,51

10,17

7,47

12,63

27,52

5,76

22,17

35,77

55,38

15,37

10,27

19,53

39,70

8,08

31,33

45,34

70,25

23,09

15,07

33,71

56,76

14,11

48,91

65,02

85,13

36,97

29,33

100

100,00

% films

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

Quadre 100. Darrer decil: distribució de % acumulats de públic de coproduccions internacionals a la Unió Europea en funció de la distribució de films (1 de 2) Resta Espanya

Catalunya

ES-CT

Espanya

Àustria

Bèlgica

Bulgària

Xipre

Txèquia

20,48

25,91

24,03

22,25

32,27

19,26

35,02

16,62

22,57

28,13

26,22

24,38

35,12

21,20

41,52

19,52

24,90

30,55

28,61

26,94

38,41

24,23

48,02

22,95

27,49

33,28

31,34

30,12

42,02

27,26

54,51

26,97

30,85

36,28

34,48

33,89

45,91

31,35

61,01

31,96

36,47

40,03

38,70

38,59

50,29

35,67

67,51

37,19

43,20

44,69

44,11

43,80

55,32

40,24

74,01

43,53

51,73

50,96

51,21

52,03

60,97

45,02

80,51

51,77

61,40

60,47

60,49

63,44

68,76

54,67

87,00

61,27

76,39

72,55

73,56

79,97

80,07

77,34

93,50

74,96

100

100,00

% films

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

242

ANÀLISI PER QUANTILS

Portugal

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta Unió Europea

Unió Eur

EUA

0,00

0,02

0,01

0,00

0,01

0,00

0,06

0,02

0,01

0,02

0,03

0,01

0,13

0,05

0,04

0,07

0,03

0,25

0,10

0,09

0,08

0,16

0,07

0,06

0,44

0,22

0,14

0,15

0,12

0,37

0,12

0,75

0,40

0,21

0,30

0,17

0,67

0,20

1,22

0,65

0,31

0,53

0,23

1,08

0,32

0,31

1,84

0,98

0,44

0,88

0,32

1,52

0,49

2,67

1,45

0,60

1,39

0,39

2,08

0,75

3,81

2,11

0,78

2,10

0,49

2,74

1,10

5,39

3,34

1,05

3,01

0,64

3,77

1,61

1,60

7,52

5,16

1,46

4,26

0,80

5,34

2,37

2,33

10,16

7,49

2,12

6,06

0,98

7,26

3,50

3,42

13,36

10,62

3,22

8,62

1,19

9,67

5,18

5,06

17,61

14,79

5,35

12,62

1,53

13,45

7,79

7,59

23,08

20,21

8,98

18,65

2,02

18,90

12,02

11,71

30,53

27,62

14,96

28,07

2,88

28,37

19,67

19,22

40,94

40,76

30,24

44,63

4,54

46,07

34,43

34,04

57,52

100,00

Alemanya

Dinamarca

Estònia

Finlàndia

França

Regne U

Grècia

Croàcia

Hongria

23,09

34,33

42,88

24,77

34,78

26,07

41,00

33,81

20,60

25,61

37,47

47,61

26,96

37,51

28,68

43,32

37,92

22,96

28,52

40,90

52,41

29,42

40,50

31,59

47,17

43,32

25,45

31,80

44,48

57,37

32,14

43,70

34,73

51,02

48,73

28,27

35,59

48,30

62,74

35,66

47,33

38,22

55,09

54,71

31,47

40,19

52,36

68,26

39,44

51,59

42,35

60,69

60,82

35,56

45,71

57,26

73,96

43,92

56,95

47,48

66,36

67,48

40,72

52,24

63,57

79,71

51,70

63,18

53,90

72,84

74,60

49,73

61,28

71,86

85,47

65,52

70,88

62,10

79,48

82,21

62,30

74,20

82,25

92,59

80,99

81,18

75,30

89,74

91,10

77,16

100,00

243

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 101. Darrer decil: distribució de % acumulats de públic de coproduccions internacionals a la Unió Europea en funció de la distribució de films (2 de 2) IE

Irlanda

Itàlia

Lituània

Luxemburg

Letònia

Malta

Països Bai

Polònia

19,53

39,70

8,08

31,33

45,34

70,25

23,09

15,07

21,70

42,55

8,68

33,84

47,76

73,23

24,98

16,56

24,10

45,65

9,58

36,51

50,88

76,20

27,22

18,52

26,93

49,04

11,09

40,24

54,00

79,18

29,92

21,36

30,15

52,65

12,60

44,46

58,07

82,15

33,19

24,91

33,71

56,76

14,11

48,91

65,02

85,13

36,97

29,33

38,51

61,38

18,76

53,54

71,98

88,10

41,48

34,31

44,53

66,67

39,07

58,39

78,94

91,08

47,53

39,60

51,53

73,70

59,38

65,63

85,96

94,05

55,84

47,18

% films

64,39

83,55

79,69

76,38

92,98

97,03

65,95

66,18

100

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

La volença de concloure aquest capítol acarant l’evolució dels nivells de concentració d’espectadors en els diferents percentils de les filmografies de cada membre de la Unió Europea en aquest àmbit geogràfic amb la trajectòria dins de l’estricte marc del seu propi mercat nacional topa amb un ferm obstacle. L’escull que barra el pas a una comparança que ens il.lustraria tocant a les alteracions experimentades en la concentració quan els catàlegs surten del mercat interior rau en el tipus de subministrament de dades per part de Lumière [74]. Per fortuna, les informacions que han no-

[74] Tot enllaçant amb les explicacions que clouen el segon capítol d’aquesta obra, cal recordar que, a la base de dades Lumière, les peticions massives només ens aprovisionen amb la llista de llargmetratges (amb un màxim de dos-cents títols) que conté les dades globals d’espectadors recol.lectats a la Unió Europea. En el supòsit de voler obtenir el volum de públic que un país ha extret dels seus propis habitants o de la població d’un altre membre de la Unió cal procedir a la sol.licitud títol a títol de la filmografia del país en qüestió en els diferents anys que abasti el període estudiat. Cada fitxa ens forneix la desagregació de la xifra conjunta entre els diferents països que hagin explotat comercialment aquella pel.lícula i hi afegeix la informació dels països extracomunitaris que també l’hagin projectada. Havent efectuat totes les peticions, l’extracció del resultat de cada pel.lícula d’un país en el territori de la Unió Europea que constitueixi l’objecte de recerca permetrà, mitjançant l’addició de les dades destriades, d’establir la dimensió de l’impacte que hi ha exercit el seu catàleg cinematogràfic. 244

ANÀLISI PER QUANTILS

Romania

Suècia

Eslovènia

Eslovàquia

Resta Unió Europea

Portugal

Unió Eur

EUA

27,62

14,96

28,07

2,88

28,37

19,67

19,22

40,94

29,42

16,85

30,74

3,06

30,97

21,84

21,37

43,63

31,78

18,96

33,59

3,32

33,64

24,28

23,82

46,65

34,32

21,19

36,82

3,57

36,77

27,04

26,60

49,99

37,24

24,56

40,47

4,01

41,01

30,38

29,97

53,58

40,76

30,24

44,63

4,54

46,07

34,43

34,04

57,52

44,45

38,45

49,23

5,11

51,30

39,42

39,08

62,00

48,60

48,33

54,56

5,71

62,18

45,72

45,43

67,50

53,66

59,66

62,09

15,56

73,87

53,89

53,65

74,75

65,85

75,47

75,64

57,78

86,37

66,54

66,31

84,64

100,00

drit la nostra de base de dades en el transcurs de l’elaboració dels llibres precedents ens permeten d’apropar-nos a la situació espanyola i, per tant, a examinar també el panorama de la producció fílmica de Catalunya. L’enfrontament de les distribucions de percentatges dels seus respectius espectadors —d’una banda, a Espanya i, d’altre costat, a la Unió Europea— al llarg de tota la corrua de centils (quadres 102 i 103) palesa que, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i en les dues modalitats de producció, les estructures ostenten una superior acumulació relativa de resultats de públic en el mercat espanyol que no pas a la Unió Europea. En els quadres, sigui quin sigui el territori del qual s’analitza el catàleg fílmic i la modalitat productiva, el percentatge de resultats dins de les fronteres espanyoles no és mai inferior a la xifra que lluu a la casella homòloga corresponent a les audiències que han brollat de les sales de cinema europees.

245

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

No és gens aliè a aquesta situació l’atapeït exèrcit de títols que no ha aconseguit traspassar les fronteres espanyoles i accedir a d’altres països comunitaris [75]. La comptabilització en aquest bloc d’una mica més de set de cada deu títols estrenats de Catalunya i de la resta d’Espanya implica que, en no sortir cap a la Unió Europea, a l’hora de computar-ne resultats en aquest extens territori, la Quadre 102. Distribució dels percentatges acumulats de públic a Espanya i a la Unió Europea en funció de la distribució de films de Catalunya i d’Espanya Pel.lícules de producció interna Espectadors a Espanya ES-CT % films

Catalun

Resta Espanya

Coproduccions internacionals

Espectadors a la Unió Europea

ES-CT

Espanya

Catalun

Resta Espanya

Espectadors a Espanya

ES-CT

Espanya

Catalun

Resta Espanya

ES Espanya

0,00

0,01

0,00

0,01

0,00

0,01

0,03

0,02

0,01

0,02

0,01

0,03

0,04

0,09

0,04

0,02

0,03

0,02

0,09

0,11

0,20

0,08

0,04

0,05

0,06

0,03

0,04

0,20

0,23

0,38

0,15

0,07

0,09

0,12

0,05

0,07

0,42

0,44

0,66

0,26

0,11

0,15

0,22

0,08

0,12

0,85

0,72

1,11

0,45

0,17

0,25

0,38

0,13

0,20

1,83

1,17

2,00

0,81

0,29

0,43

0,69

0,23

0,35

3,13

2,07

3,20

1,58

0,50

0,78

1,35

0,40

0,64

4,56

3,35

4,59

2,72

0,98

1,55

2,28

0,78

1,24

6,24

4,84

6,18

4,12

1,96

2,66

3,43

1,53

2,11

8,20

6,62

8,12

5,84

3,28

4,11

4,84

2,56

3,25

10,58

8,84

10,38

7,98

5,02

5,93

6,65

3,90

4,71

13,16

11,31

12,83

10,54

7,29

8,27

8,82

5,65

6,56

16,14

14,18

15,81

13,74

10,02

11,14

11,45

7,77

8,82

20,10

18,32

19,97

18,07

13,91

15,24

15,27

10,92

12,24

25,52

24,10

25,72

26,71

20,82

22,70

22,90

16,62

18,47

35,30

33,11

35,24

41,57

33,33

35,89

37,27

27,25

30,26

52,86

49,22

51,73

100

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

[75] Segons les dades consignades a la secció dedicada a l’anàlisi per intervals, de les 1.703 pel.lícules espanyoles exhibides a la Unió Europea durant la dotzena d’anys investigats, 1.212 films s’hi comptabilitzaren perquè només s’havien vist a Espanya (les dades corresponents a Catalunya foren 670 i 493 llargmetratges). Les respectives proporcions dels catàlegs d’obra estrenada que romangueren reclosos en el mercat espanyol foren el 71,17% i el 73,58%. 246

ANÀLISI PER QUANTILS

seva xifra de públic no experimenta cap alteració respecte a la quantitat aplegada en el mercat espanyol. Per contra, en el transcurs del seu periple europeu i en la mesura que pertoqui a cada pel.lícula, quasi les tres desenes parts del catàleg dilaten la gruixària d’espectadors que posseïen en iniciar el viatge. L’engreix fa avançar posicions a aquests títols dins de l’ordenació de menor a major dotació

Coproduccions internacionals Espectadors a la Unió Europea ES-CT

Total de pel.lícules Espectadors a Espanya ES-CT

Catalun

Resta Espanya

ES Espanya

0,00

0,01

0,02

Espectadors a la Unió Europea ES-CT

Catalun

Resta Espanya

ES Espanya

0,00

0,01

0,00

0,02

0,06

0,05

0,15

0,11

0,32

Catalun

Resta Espanya

Espanya

0,00

0,01

0,00

0,01

0,02

0,01

0,04

0,03

0,04

0,03

0,02

0,12

0,09

0,06

0,07

0,06

0,04

0,24

0,27

0,18

0,10

0,13

0,12

0,05

0,07

0,69

0,53

0,58

0,33

0,18

0,23

0,22

0,10

0,12

1,16

0,91

0,99

0,62

0,33

0,42

0,20

0,26

1,70

1,39

1,49

1,20

0,57

0,75

0,84

0,38

0,52

2,34

2,02

2,11

2,22

1,04

1,43

1,44

0,80

1,00

3,11

2,76

2,86

3,52

1,99

2,50

2,21

1,41

1,66

3,99

3,65

3,73

5,14

3,30

3,91

3,19

2,20

2,50

5,08

4,87

4,88

7,08

4,92

5,62

4,35

3,24

3,50

6,45

6,43

6,33

9,37

7,02

7,76

5,76

4,49

4,85

8,11

8,77

8,35

12,20

9,51

10,37

7,43

6,08

6,43

10,57

12,35

11,48

15,53

12,53

13,49

9,80

8,44

8,78

14,35

17,61

16,22

20,55

17,22

18,29

13,55

11,30

12,52

20,48

25,91

24,03

29,24

24,76

26,21

19,87

18,74

18,92

36,47

40,03

38,70

45,18

38,62

40,71

33,08

32,22

32,30

100,00

247

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 103. Darrer decil: distribució dels % acumulats de públic a Espanya i a la Unió Europea en funció de la distribució de films de Catalunya i d’Espanya Pel.lícules de producció interna Espectadors a Espanya ES-CT % films

Catalun

Resta Espanya

Coproduccions internacionals

Espectadors a la Unió Europea

ES-CT

Espanya

Catalun

Resta Espanya

Espectadors a Espanya

ES-CT

Espanya

Catalun

Resta Espanya

ES Espanya

26,71

20,82

22,70

22,90

16,62

18,47

35,30

33,11

35,24

29,09

22,74

24,73

24,94

18,23

20,25

38,31

35,59

37,90

31,66

24,95

26,99

27,39

20,04

22,28

41,63

38,36

40,86

34,44

27,36

29,62

30,16

22,03

24,50

45,05

41,47

44,04

37,81

30,08

32,51

33,34

24,35

27,09

48,70

44,98

47,55

41,57

33,33

35,89

37,27

27,25

30,26

52,86

49,22

51,73

46,15

37,79

40,22

42,70

31,44

34,83

57,72

54,80

56,81

52,33

43,83

46,35

50,27

37,30

41,06

63,22

61,36

63,32

61,38

52,13

54,90

60,07

45,50

49,38

72,12

70,09

71,73

74,24

65,48

66,87

72,58

62,00

63,32

82,19

80,96

82,21

100

100,00

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière, de l’OEA.

de públic, augmenta la dispersió en el si de la distribució i n’empeny el pes cap als estrats superiors alhora que erosiona la significació dels graons de menys volada. Atès que l’increment del nombre d’entrades despatxades per aquest segment de produccions acreix el volum global de la filmografia projectada, la proporció vorera al 70% de títols inalterats dilueix el seu percentatge respecte a la magnitud acumulada d’espectadors. L’exploració de les dades mitjançant les anàlisis per trams i per quantils permet d’examinar el traçat que les dades marquen i de resseguir la seva transformació a mesura que hom avança pels intervals o pels centils. La panoràmica que se’ns ofereix en contemplar tots dos exàmens i el dibuix concret de l’evolució de cada país ens ofereixen la dispersió que mostren els seus resultats a les taquilles de les sales europees de cinema. Tot i que els perfils que dibuixen la seves trajectòries deixen 248

ANÀLISI PER QUANTILS

Coproduccions internacionals Espectadors a la Unió Europea ES-CT

Total de pel.lícules Espectadors a Espanya

ES-CT

Espectadors a la Unió Europea ES

ES-CT

Catalun

Resta Espanya

Espanya

Catalun

Resta Espanya

Espanya

Catalun

Resta Espanya

Espanya

20,48

25,91

24,03

29,24

24,76

26,21

19,87

18,74

18,92

22,57

28,13

26,22

31,60

26,93

28,42

21,63

20,56

20,70

24,90

30,55

28,61

34,31

29,31

30,95

23,68

22,68

22,73

27,49

33,28

31,34

37,41

31,93

33,74

26,05

25,25

25,21

30,85

36,28

34,48

41,02

34,96

36,96

28,91

28,46

28,44

36,47

40,03

38,70

45,18

38,62

40,71

33,08

32,22

32,30

43,20

44,69

44,11

50,00

43,40

45,47

37,89

36,67

36,94

51,73

50,96

51,21

52,97

49,81

51,70

44,21

42,45

42,69

61,40

60,47

60,49

64,96

58,29

60,36

53,06

51,78

51,89

76,39

72,55

73,56

77,13

70,17

71,97

68,23

66,93

66,63

100,00

entreveure-hi concentracions de diferent potència, no permeten de calibrar de forma ajustada la dimensió de cada grau de desigualtat en els resultats acumulats. Caldrà, doncs, introduir i aplicar, abans de concloure aquesta recerca, una nova eina estadística que ens faci avinent l’exacte mesurament del nivell de desigualtat que contenen les sèries de dades d’espectadors obtinguts pels catàlegs cinematogràfics de la rastellera de països que constitueixen la Unió Europea.

249

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Coeficients de concentració

a desigualtat i la concentració d’elements en un petit segment de la mostra o de l’univers observats són aspectes que ben sovint podem detectar en la realitat que ens envolta. En els dominis de l’economia adquireixen singular relleu, tant en l’àmbit de les persones físiques com en el terreny empresarial. En el primer cas, la manca d’equitat en el repartiment de la riquesa i les desigualtats de les rendes i dels patrimonis han estat constant objecte d’atenció i de polèmica per part dels economistes [76] al llarg dels anys. Pel que fa a les companyies, a les diferents branques econòmiques trobem gradacions força contrastades quan examinem magnituds com el volum de vendes o els resultats de l’exercici, dispersions que, en analitzar el conjunt d’empreses, acaben delatant considerables graus de concentració sectorial. Les indústries creatives s’insereixen de ple en aquesta tònica de comportament. Els triatges decidits pels consumidors d’opcions culturals quallen —des de l’adquisició de gravacions musicals fins als rànquings de llibres venuts, tot passant per les altres modalitats de productes oferts per les indústries del copyright— en un vast i molt divers repertori de resultats que permet d’efectuar un llarg pelegrinatge des de xifres irrellevants respecte al conjunt fins a quan-

[76] És encara prou recent el ressò que, tocant a aquesta matèria, han tingut els llibres de Thomas Piketty: L’économie des inégalités i, de manera molt especial, Le capital au xxie siècle. 250

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

titats que hi aboquen generoses contribucions [77]. La indústria i el comerç cinematogràfics s’insereixen perfectament en aquest marc. Les desigualtats i la concentració de magnituds en un reduït grup de pel.lícules (aspectes que han estat objecte d’atenció i de comentari a les pàgines precedents) són determinants a l’hora de traslladar el mateix fenomen a les empreses de producció que han contribuït a la seva creació o a les companyies distribuïdores [78] que han tingut cura d’esparpallar-les per les pantalles nacionals o foranes. Aquestes característiques dels catàlegs fílmics —tant a Catalunya com a la resta d’Espanya— han perseverat porfidiosament en el curs del temps. L’anàlisi dels diferents resultats anuals evidencia que no estem pas assistint, ni de bon de tros, a la regular successió d’exercicis amb forta acumulació entorn a la seva mitjana per part de les xifres forjades durant els dotze mesos d’activitat. Ben al contrari, el pes decisiu dels resultats s’agombola a altes zones ben allunyades de les posicions centrals de la distribució. Seria possible — un cas hipotètic que mai no ha succeït— trobar-nos amb una sèrie històrica amb distribucions anuals d’espectadors dotades d’escassa variància que d’un any a l’altre experimentés una forta alteració de la mitjana (creixent o minvant) perllongada en el mateix

[77] Així ho subratlla Laurent Creton, en el seu llibre Cinéma et marché, quan assegura que: “Pel que fa als llibres, a les pel.lícules, a les emissions de televisió i a tants d’altres objectes culturals, a les economies de mercat s’imposa una lògica de selectivitat que distingeix alguns títols, alguns autors i col. loca tots els altres en posició de marginalitat, a la penombra” (p. 62). Pel seu costat, Harold L. Vogel apuntava en aquesta mateixa direcció en el seu llibre Entertainment industry economics, A guide for financial analysis. En relació a la fragmentació i a la proliferació de productes culturals assenyalava que en essència d’aquest procés se’n destil.la la idea que “per a pel.lícules, llibres, gravacions de discos, programes televisius, joguines i jocs, espectadors de canals de cable, visitants de llocs d’Internet, salaris d’actors i de fet per a qualsevol cosa en aquest àmbit, com a mínim un 80% de l’ingrés total deriva ben sovint de menys del 20% del catàleg de productes o de serveis” (pp. 43 i 44). Unes proporcions que encaixen sense cap grinyol amb les xifres exhibides en els quadres d’aquest treball. [78] Per bé que aquest treball es circumscriu als resultats de la producció fílmica de cada país, en el cas de la distribució cinematogràfica, tant la dispersió de resultats com la seva concentració en poc abundosos pomells de títols del catàleg nacional perduren quan s’hi afegeixen els llargmetratges procedents de la resta del planeta que difonen les companyies d’aquest sector. 251

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

sentit durant una dilatada etapa. Aquest supòsit podria originar un efecte desconcertant a primera vista. Tot i que la filera d’anys, dins dels límits de cadascun d’ells, exhibiria un dens apinyament al voltant de la mitjana, la continuada línia ascendent o descendent seguida per les mitjanes durant un cert nombre d’exercicis faria aparèixer en el conjunt del període una disseminació per tot el recorregut de la variable i una concentració de pesos específics en poques obres que, en molt clar contrast, no mostrarien els seus diferents integrants. A la nostra cinematografia, però, l’enorme dispersió de resultats i la determinant influència sobre la xifra total de públic d’una selecta minoria de títols són trets que es detecten de seguida a tots els exercicis sense excepció i també, és clar, a l’hora d’analitzar la distribució del conjunt d’elements de la seva sèrie històrica. La recollida de dades referents a les quanties d’espectadors de les cinc i de les deu pel.lícules espanyoles de superior requesta en cinemes del seu propi territori (quadre 104), complementada per idèntic càlcul amb el 5% i amb el 10% dels títols del catàleg de cada any [79], revela la constància en una concentració de resultats que les sèries catalanes (quadre 105) també traspuen [80]. El decurs dels temps no erosiona la pressió exercida per un selecte manoll de llargmetratges sobre les xifres de cada any i fins i tot es pot advertir, en aquesta filera de vuit quadriennis, l’engreix final dels seus pesos específics en relació a les dimensions que inauguraren el període. Els trets que caracteritzaren la distribució de la producció interna en la seva esbarriada pels patis de butaques dels cinemes

[79] Atesa la fluctuació en la quantia de títols procedents de les diferents collites anuals de llargmetratges, la selecció de cinc i de deu obres representarà cada any una proporció diferent sobre el conjunt del respectiu catàleg. A efectes d’homogeneïtzació, la tria de nombres fixos de pel.lícules es flanqueja amb la selecció de percentatges immutables de títols de cada producció anual, que, en ser aplicats a les pertinents xifres totals del corresponent catàleg, es van traduint en una quantitat variable de films. [80] En el cas de les pel.lícules catalanes han estat seleccionades només dues i tres obres, a diferència de la tria dels cinc i deu primers títols dels catàlegs espanyols. La raó del diferent tracte rau en l’intent d’evitar que les respectives proporcions del nombre de títols capdavanters sobre els totals de les corresponents collites no siguin massa dissímils. 252

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

Quadre 104. Concentració de resultats en el cinema espanyol (1982-2013) Espectadors a Espanya aconseguits per:

Any

Cinc primeres pel.lícules

Deu primeres pel.lícules

1982

6.696.954

10.966.994

1983

4.133.645

6.636.030

1984

7.007.541

1985

5% dels films estrenats

Percentatges sobre la xifra total d’espectadors

10% dels films estrenats

Total films estrenats

Cinc primeres pel.lícules

Deu primeres pel.lícules

8.667.228

13.774.123

4.030.891

6.504.770

9.940.614

5.740.183

4.812.287

6.595.922

1986

2.821.214

1987

5% dels films estrenats

10% dels films estrenats

33.145.618

20,20

33,09

26,15

41,56

17.731.194

23,31

37,43

22,73

36,69

8.511.548

18.696.778

37,48

53,17

30,70

45,52

4.234.163

5.592.124

12.682.389

37,94

52,01

33,39

44,09

4.376.720

1.838.695

3.001.391

7.827.509

36,04

55,91

23,49

38,34

4.782.806

7.056.966

3.503.361

5.674.699

11.550.073

41,41

61,10

30,33

49,13

1988

5.409.864

6.574.247

4.563.052

5.512.114

9.242.800

58,53

71,13

49,37

59,64

1989

2.793.731

4.187.876

1.836.653

2.592.346

6.428.930

43,46

65,14

28,57

40,32

1990

5.186.539

6.646.157

2.723.700

4.475.251

7.730.308

67,09

85,98

35,23

57,89

1991

5.480.868

7.358.035

4.058.079

5.945.371

9.394.630

58,34

78,32

43,20

63,28

1992

4.544.394

5.899.957

2.992.242

4.370.090

8.157.260

55,71

72,33

36,68

53,57

1993

3.209.603

4.503.739

2.044.814

3.209.603

7.384.690

43,46

60,99

27,69

43,46

1994

4.130.261

5.654.866

2.041.691

3.426.969

7.657.640

53,94

73,85

26,66

44,75

1995

6.094.141

8.334.717

4.196.718

6.323.205

11.753.135

51,85

70,91

35,71

53,80

1996

4.064.813

5.768.731

3.512.004

5.197.069

11.152.422

36,45

51,73

31,49

46,60

1997

7.403.342

9.713.450

6.143.443

8.736.503

13.576.616

54,53

71,55

45,25

64,35

1998

8.589.747

11.052.178

6.911.081

9.753.380

13.660.434

62,88

80,91

50,59

71,40

1999

8.191.324

10.955.080

6.875.893

10.954.846

18.149.610

45,13

60,36

37,88

60,36

2000

5.367.849

7.127.876

5.182.722

6.961.810

12.965.515

41,40

54,98

39,97

53,69

2001

16.691.730

19.946.300

16.769.898

20.048.137

26.558.271

62,85

75,10

63,14

75,49

2002

8.343.509

10.743.411

9.201.372

11.799.562

20.456.790

40,79

52,52

44,98

57,68

2003

11.252.502

13.809.346

11.336.903

13.926.138

20.151.506

55,84

68,53

56,26

69,11

2004

9.209.548

11.432.312

9.879.158

11.920.830

17.692.149

52,05

64,62

55,84

67,38

2005

9.753.433

13.584.596

11.246.588

15.425.188

22.713.718

42,94

59,81

49,51

67,91

2006

9.494.015

12.073.163

10.585.248

13.296.514

19.450.994

48,81

62,07

54,42

68,36

2007

8.531.255

10.047.779

9.430.986

11.383.412

16.712.641

51,05

60,12

56,43

68,11

2008

5.854.730

7.903.362

7.065.371

8.823.797

12.932.223

45,27

61,11

54,63

68,23

2009

10.013.073

13.785.435

12.053.786

15.312.573

18.918.338

52,93

72,87

63,71

80,94

2010

5.149.782

7.591.314

6.878.077

9.315.103

13.312.954

38,68

57,02

51,66

69,97

2011

6.168.752

8.684.332

7.724.524

10.812.470

15.432.543

39,97

56,27

50,05

70,06

2012

12.973.129

15.161.019

14.021.664

15.724.914

18.093.664

71,70

83,79

77,49

86,91

2013

15.458.601

18.480.736

17.896.355

20.478.597

22.512.348

68,67

82,09

79,50

90,97

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

253

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 105. Concentració de resultats en el cinema català (1982-2013) Espectadors a Espanya aconseguits per:

Any

Dues primeres pel.lícules

Tres primeres pel.lícules

5% dels films estrenats

1982

1.403.772

1.907.594

1.346.881

2.283.843

1983

1.473.656

1.840.148

1.187.082

1.766.850

1984

2.596.412

3.020.559

1.430.835

1985

2.281.900

2.533.479

1986

966.679

1987

Percentatges sobre la xifra total d’espectadors Dues primeres pel.lícules

Tres primeres pel.lícules

7.379.719

19,02

25,85

18,25

30,95

4.261.105

34,58

43,18

27,86

41,46

2.252.096

4.445.964

58,40

67,94

32,18

50,65

1.144.279

1.982.085

3.292.293

69,31

76,95

34,76

60,20

1.284.662

400.148

750.105

2.429.713

39,79

52,87

16,47

30,87

912.490

1.163.315

516.243

844.713

2.249.516

40,56

51,71

22,95

37,55

1988

3.588.408

3.696.688

3.012.872

3.539.113

4.521.899

79,36

81,75

66,63

78,27

1989

755.439

969.720

331.790

619.158

1.607.381

47,00

60,33

20,64

38,52

1990

421.242

494.214

151.179

289.181

860.144

48,97

57,46

17,58

33,62

1991

343.583

417.511

199.094

319.110

720.547

47,68

57,94

27,63

44,29

1992

2.790.202

3.463.669

1.454.614

2.401.428

4.777.405

58,40

72,50

30,45

50,27

1993

1.048.084

1.321.302

399.082

761.304

1.887.814

55,52

69,99

21,14

40,33

1994

1.874.513

2.331.402

992.035

1.620.725

3.389.614

55,30

68,78

29,27

47,81

1995

2.583.049

2.661.584

963.841

1.927.681

2.828.165

91,33

94,11

34,08

68,16

1996

317.532

383.525

201.743

293.476

722.228

43,97

53,10

27,93

40,63

1997

129.114

172.704

24.540

49.079

254.510

50,73

67,86

9,64

19,28

1998

125.370

163.258

43.814

84.233

222.528

56,34

73,37

19,69

37,85

1999

966.517

1.069.053

518.819

829.138

1.387.865

69,64

77,03

37,38

59,74

2000

553.871

748.754

376.417

592.848

1.476.229

37,52

50,72

25,50

40,16

2001

278.164

353.042

163.958

258.966

732.432

37,98

48,20

22,39

35,36

2002

3.006.598

3.357.904

2.329.321

3.182.251

5.295.558

56,78

63,41

43,99

60,09

2003

920.038

1.150.057

740.419

1.150.057

2.465.824

37,31

46,64

30,03

46,64

2004

1.898.379

2.160.925

1.898.379

2.396.543

4.417.196

42,98

48,92

42,98

54,25

2005

1.932.168

2.617.361

1.895.271

3.162.622

5.414.316

35,69

48,34

35,00

58,41

2006

2.127.072

2.638.535

2.815.894

4.246.330

6.737.913

31,57

39,16

41,79

63,02

2007

5.849.392

7.214.355

7.397.969

8.198.082

10.376.297

56,37

69,53

71,30

79,01

2008

2.195.271

2.601.990

2.649.237

3.452.786

5.349.337

41,04

48,64

49,52

64,55

2009

1.299.807

1.633.380

1.652.089

2.035.286

3.269.523

39,76

49,96

50,53

62,25

2010

2.697.542

3.400.749

4.133.086

5.779.001

8.158.767

33,06

41,68

50,66

70,83

2011

1.955.853

2.515.349

2.616.366

4.064.336

7.137.173

27,40

35,24

36,66

56,95

2012

4.745.895

5.920.534

5.509.410

7.393.101

8.538.905

55,58

69,34

64,52

86,58

2013

3.633.490

4.118.106

4.239.858

4.997.102

5.822.176

62,41

70,73

72,82

85,83

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA.

254

10% dels films estrenats

Total films estrenats

5% dels films estrenats

10% dels films estrenats

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

espanyols es mantenen quan s’hi afegeixen les filmografies procedents dels més diversos indrets del mapamundi. N’hi ha prou de rastrejar els darrers quaranta anys —en aquest comentari es contempla el període que comprèn, incloent-ne els límits, l’interval 1975-2014— per tal de comprovar que la proporció sobre el volum anual d’espectadors de cinema a Espanya que representen les cinc pel. lícules de més èxit en cada exercici no trigà a duplicar-se en la primera dècada d’aquesta etapa per acabar triplicant-se a la recta final dels vuit lustres [81]. La persistència en la concentració no es limità a mantenir-ne l’estabilitat, sinó que s’envigorí mitjançant la seva creixença, estimulada entre d’altres factors, tal com advertí sagaçment René Bonnell ja fa molt de temps [82], pel massiu llançament de còpies de les pel.lícules i per l’escurçada del temps de circulació dels films pels circuits de sales. A les seccions precedents d’aquesta obra hem examinat amb detall els fenòmens de concentració mitjançant les anàlisis dels intervals i dels quantils. Precisament aquests darrers ens permeten ara un nou endinsament en la qüestió, car la correspondència entre els centils del catàleg de pel.lícules i els centils del volum d’espectadors que

[81] Fa un quart de segle i en relació a la recrudescència de la concentració en el mercat cinematogràfic francès, René Bonnell constatava a La vingt-cinquième image. Une économie de l’audiovisuel que “per causa de la pròpia naturalesa, la indústria del cinema es veu abocada a registrar, film a film, resultats molt irregulars. La tendència a la concentració dels ingressos en un petit nombre de pel.lícules, però, s’ha accentuat. Pel 1962, els 13 èxits més grans de l’any aplegaven el 7% de les entrades (11% de les recaptacions), 18% (20% dels ingressos) en el 1974 i 28% (31% del taquillatge) l’any 1988. L’índex de concentració dels resultats (percentatge de recaptacions en relació al percentatge de pel.lícules) corresponent als films que obtingueren major reeixida passa de 21 en el 1955 a 25 pel 1963 i de 80 en el 1975 a 100 pel 1988. Mentre que la freqüentació ha canviat de volum, les disparitats entre les carreres de les pel.lícules s’han intensificat” (p. 30). [82] Entre les seves nombroses activitats en el món audiovisual, René Bonnell escrigué dos textos força importants sobre economia cinematogràfica. A banda del llibre esmentat a la nota precedent l’economista francès publicà, quatre dècades enrere, Le cinéma exploité, on, en mirar cap al futur, entrellucà que “la pràctica de la sortida extensiva i del manteniment de les pel.lícules en cartell en funció de llindars de rendibilitat elevats només pot conduir a un desequilibri creixent dels resultats entre els films. La tendència a la hiperconcentració de la recaptació i de les entrades en un nombre cada cop més feble de pel.lícules és molt clara.” (p. 273) 255

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

aquests films han captivat conforma una corba de Lorenz [83]. L’estadístic d’Iowa creà aquest instrument d’estudi amb la finalitat d’analitzar la distribució de la renda, tot ordenant els ingressos de la població per ordre creixent i veient, al llarg dels diferents punts de la distribució, quin percentatge de la renda acumulada pertocava a cada percentatge de població (gràfic 2). La situació ideal és aquella en què totes les persones tenen la mateixa renda i per tant sempre es produiria que a cada tant per cent de població correspondria idèntica magnitud de percentatge de renda. Consegüentment, en aquest cas la corba de Lorenz coincidiria amb total exactitud amb la

[83] Mentre preparava la seva tesi doctoral a la Universitat de Wisconsin-Madison, Max Otto Lorenz (1876-1959) féu conèixer els fonaments i les propietats inherents a la corba que anys després seria batejada amb el seu cognom a l’article Methods of measuring the concentration of wealth, que fou publicat en el mes de juny de l’any 1905 per l’American Statistical Association. 256

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

bisectriu de les coordenades cartesianes (la diagonal del quadrat que allotja el gràfic). L’opció pèssima seria aquella que deixaria a zero tota la població, amb l’excepció d’un sol habitant que concentraria tota la renda; en aquest supòsit, la gràfica seria l’eix d’abscisses que en el seu punt final s’elevaria en tota l’altitud de l’eix secundari d’ordenades. En el nostre estudi, el millor escenari seria aquell que concedís idèntic nombre d’espectadors a totes les pel.lícules i la concentració màxima es produiria en el supòsit que cap llargmetratge aconseguís arribar al públic, amb l’única excepció d’un sol títol que acaparés tots els espectadors en les sales de cinema. La contemplació de la corba de Lorenz ens permet d’apreuar a bell ull la potència de la concentració en una distribució determinada, però a efectes pràctics caldrà traduir aquesta visualització —tal com es preconitzava a les acaballes de la secció precedent— a una mesura del grau de desigualtat concentrada en una sola xifra. En apropar-nos a la corba de Lorenz (gràfic 3) advertim que la manca Gràfic 3

100

A B

p 1 ............... ppi-1

i-1

p i+1

p i+2 ......................

pn 257

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

d’equitat és delatada per l’espai comprès entre la línia d’igualtat (la diagonal del quadrat format pels eixos principals i secundaris d’abscisses i d’ordenades) i la corba, que en el gràfic es designa com a zona A i que anomenarem àrea de concentració. A les envistes d’aquest dibuix, l’italià Corrado Gini [84] establí com a mesurador del grau d’equitat el coeficient G que quantifica el pes específic que l’àrea de concentració A representa sobre la superfície delimitada per la línia d’igualtat, l’eix d’abscisses i l’eix secundari d’ordenades (A+B):

El denominador A+B es l’àrea d’un triangle rectangle i isòsceles que —atès que es treballa en percentils— mesura una unitat tant de base com d’altura i, per tant, aquesta àrea és 0,50. Aleshores:

Si tenim present que l’àrea de concentració A és inexistent quan la corba de Lorenz es superposa exactament a la línia d’igualtat i que, en el pitjor dels escenaris, A circula pels punts que formen la base i l’altura del triangle, resultarà que A oscil.la entre 0 i 0,50, ambdós límits inclosos. Com que, segons que s’acaba de veure, el coeficient de Gini és el doble de l’àrea de concentració, l’índex que creà l’estadístic italià es mou entre zero i u:

[84] L’any 1912, Corrado Gini (1884-1965), estadístic i sociòleg de la regió del Vèneto, desenvolupà l’índex que mesura el grau de concentració en una corba de Lorenz en el llibre Variabilità e mutabilità: contributo allo studio delle distribuzioni e delle relazioni statistiche. 258

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

Si ara volem apropar-nos al coeficient de Gini mitjançant la superfície que s’estén sota la corba de Lorenz, caldrà tenir present que: i que Per tant:

equació que, tot duplicant-ne les dues bandes, ens indica que

i que al capdavall ens mena a aquest càlcul del coeficient de Gini:

Tal com ha estat explicat a la secció dedicada a l’anàlisi per intervals, quant tractem amb una variable aleatòria de tipus continu, l’àrea B de la superfície que hi ha sota una corba es mesura mitjançant la integral definida entre els punts d’acotació de la funció que defineix el seu traç. Per tant, si tenim una corba de Lorenz que es regeix per la funció L(t), el seu coeficient de Gini quedarà establert per:

259

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Si ens traslladem a l’àmbit de les variables aleatòries de tipus discret, hi resulten variades les propostes d’estimació [85] de la superfície estesa sota la corba de Lorenz i, en definitiva, de càlcul força aproximat de l’àrea de concentració. D’aquest assortiment de fórmules optarem en una primera etapa per la més senzilla, que consisteix a comparar les desviacions existents, per a cada una de les observacions (i) de la variable estudiada, entre el valor que pertoca a la línia de perfecta distribució (pi) i el valor que correspon a la corba de Lorenz (qi), expressats en termes acumulats, sobre la dimensió també acumulada dels diferents valors (pi) a la recta de total equitat. Cal tenir ben present que aquesta línia és la bisectriu de la regió superior dreta de les coordenades cartesianes i, per tant, els seus punts circulen movent-se per la recta y = x, de manera que a cada valor pi de la variable independent queda associat a un idèntic valor de la funció (qi). Aquest mecanisme de càlcul del coeficient G de Gini es tradueix, en termes de fórmula, en la següent expressió:

Per tant, el coeficient podrà ser calculat gràcies a aquesta operació:

[85] A l’article de Wikipedia (https://en.wikipedia.org/wiki/Gini_coefficient) dedicat a l’índex de Gini figuren vàries propostes d’estimació d’aquest coeficient, entre elles la fórmula que fou plantejada per Guillermina Jasso i pel recent (a l’hora d’embastar aquests paràgrafs) Premi Nobel d’Economia, Angus Stewart Deaton. També poden resultar útils els articles de José Antonio Mayor Gallego, Estimación predictiva del índice de Gini en poblaciones finitas bajo muestreo aleatorio simple, i d’Eva Ferreira García i de María Araceli Garín Martín, Una nota sobre el cálculo del índice de Gini. D’altra banda, José María Alba Riesco, a Índices de concentración basados en la curva de Lorenz, recull les aportacions de dos il.lustres estadístics espanyols —Ángel Alcaide Inchausti i Antonio Pulido San Román— quant al mesurament dels graus de concentració en una corba de Lorenz. 260

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

Si hom va escurçant de manera incessant els increments de la variable independent, en fer-los tendir cap a zero, s’estarà portant l’expressió cap al límit i aleshores estarem assimilant una funció discreta a una altra de caràcter continu i tindrem que

i, en mostrar el límit del quocient com a quocient dels límits, tindrem que:

El quocient de límits que configura el subtrahend d’aquesta expressió ens mena, en el cas del numerador, a la integral de la corba de Lorenz —que segueix el traç de la funció L(p) —i, en relació al denominador, la funció a integrar és la línia recta y = p. En tots dos casos, els límits de la integral definida seran els valors mínim (zero) i màxim (u) d’àmbit de les funcions integrades. Així doncs:

261

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

El numerador del quocient és l’àrea de la superfície estesa sota la corba de Lorenz i que havia estat designada com a B. Pel que fa al denominador, caldrà resoldre la integral i aplicar a la funció primitiva resultant la regla d’Isaac Barrow sobre integrals definides en intervals tancats. L’exercici d’aquestes operacions acaba menant-nos a la fórmula de càlcul que ha estat establerta pàgines enrere:

Tot recolzant-nos sobre la base d’aquest primer mecanisme de quantificació del coeficient de Gini que hem examinat, podem traslladar-nos a l’examen d’una altra via —ben sovint utilitzada— de càlcul d’aquesta magnitud que és l’opció nascuda de l’aplicació de l’índex de Brown [86]. La idea motriu d’aquest procediment consisteix a transformar la variable aleatòria discreta en una contínua. El procediment per fer-ho consisteix a suposar que cada element del núvol de punts que configura l’esbós de la corba de Lorenz es trasllada al punt següent tot transitant fèrriament per la línia recta que els uneix. Per tant, la corba circula, seguint tot el recorregut de la variable independent, per un seguit de segments rectilinis que connecten sense cap fractura els valors observats de la variable dependent. Quant a la zona B que romandrà dessota la corba de Lorenz així dibuixada estarà integrada per un seguit de trapezis cada cop més alts que, en addicionar les magnituds d’aquests successius polígons, ens subministraran l’àrea conjunta d’aquest espai. Cada trapezi (gràfic 4) es pot descompondre en un rectangle de base igual a (pi+1-pi) i d’alçada qi, coronat per un triangle rectangle de la mateixa base i d’alçària igual a (qi+1-qi); val a observar que el primer polígon de la filera [86] Malcolm C. Brown exposà aquest índex en el seu article Using Gini-style indices to evaluate the spatial patterns of health practitioners: theoretical considerations and an application based on the Alberta data, publicat el maig del 1994 a la revista “Social Science and Medicine”. 262

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

Gràfic 4

100

q i+1 25

p 1 ............. p i-1

p i+1

p i+2 .................... p n

és, en realitat, un triangle rectangle, però, per raons d’homogeneïtat envers els seus companys, podem dir que es tracta d’un triangle rectangle al capdamunt d’un rectangle d’altura zero. D’acord amb aquestes característiques, l’àrea de la zona B sota la corba de Lorenz serà:

Si traiem (pi+1-pi) com a factor comú:

263

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Per tant:

Si substituïm aquest còmput de B en el càlcul del coeficient de Gini:

tindrem la fórmula de Brown:

Ben sovint —i aquest és el cas del present treball— els augments de la variable independent (pi+1-pi) són constants. Aleshores aquest increment correspon al resultat de dividir la unitat pel nombre n d’observacions realitzades de la variable examinada. Com a conseqüència, en aquest supòsit la fórmula de Brown quedarà simplificada i obeirà l’expressió:

Tot i que, en els seus orígens, la corba de Lorenz i el coeficient de Gini tinguessin la missió d’aprofundir en l’estudi de la distribució de la renda [87], les seves característiques convidaren a fer-ne ús a l’hora d’investigar ben diferents aspectes de molts àmbits econòmics, entre els quals la indústria i el comerç audiovisual no han 264

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

estat una excepció [88]. S’escau, en conseqüència, aplicar el còmput de l’índex de l’estadístic italià, mitjançant la fórmula de Brown, a les distribucions d’espectadors obtinguts en terres de la Unió Europea per a cadascun dels 28 països que la configuren, tot afegint-hi les dades de Catalunya i dels Estats Units d’Amèrica. En funció del grau de significació que representi el mercat de sales cinematogràfiques sobre el públic total abocat per les diferents opcions comercials de visionat de les pel.lícules, els seus coeficients relatius al volum d’espectadors aconseguits pels films que s’hi exhibeixen podrien esdevenir estimacions prou versemblants dels índexs de Gini referents al conjunt de les finestres d’explotació. En els anys inicials de l’actual mil.lenni, la recerca sobre el repartiment dels ingressos entre les diverses fonts nodrisseres era ben favorable a la validesa d’aquesta estimació, car les pel.lícules europees obtenien dels cines més de les quatre cinquenes parts de la globalitat dels seus resultats [89]. A hores d’ara, en no disposar —almenys en el nostre cas— d’investigacions que actualitzin les xifres, seria ben riscós emetre conjectures tocant a un mercat sotmès a mutació en les quotes que cada font d’espectadors aboca sobre el cabal total. I més temerari resultaria traslladar els

[87] Val a subratllar, en aquest terreny específic, la rellevància d’altres aportacions relatives al càlcul de mesures de concentració, entre les quals ressurten els índexs respectivament creats pel neerlandès Henri Theil i pel britànic Anthony Barnes Atkinson. [88] En el seu ja llunyedà estudi sobre l’exhibició fílmica, Le cinéma exploité, René Bonnell aplicà el mètode de Gini per tal d’avaluar el grau de concentració dels resultats d’espectadors i d’ingressos en el parc francès de sales de projecció cinematogràfica (pp. 228 a 231). [89] L’estudi Identification et évaluation des flux économiques et financiers du cinéma en Europe et comparaison avec le modèle américain que International Média Consultants Associés publicà en el 2002 d’acord amb l’encàrrec rebut de la Comissió Europea establí les proporcions corresponents a les diferents fonts d’ingressos de les pel.lícules europees. En base a una mostra de 108 llargmetratges de variats nivells de pressupost, l’informe detectà (p. 78) que el 82,1% del total d’ingressos procedia de les sales d’exhibició, seguides de la televisió en obert amb el 9,8%, del vídeo domèstic i el DVD amb el 4,7% i de la televisió de pagament amb el 3,4%. Notable contrast oferia l’estructura dels títols dels EUA —que, cal assenyalar-ho, només comptaven amb vuit films— on el vídeo domèstic i el DVD arrabassaven per ben poc la corona als circuits d’exhibició (36,2%), mentre que la televisió de pagament (15,7%) superava de manera folgada la televisió en obert (11,1%). 265

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

coeficients lligats als circuits d’exhibició fílmica als índexs referents a la totalitat de finestres en els diferents països de la Unió Europea, per causa de les variades estructures de pesos específics de les diverses alternatives de comercialització que trobem a cadascun dels membres integrants. L’aplicació de la fórmula de Brown a les dades d’espectadors emanades dels catàlegs fílmics de cada país en el transcurs de la dotzena d’exercicis que aquests fulls examinen possibilita el càlcul del coeficient de Gini que pertoca a cada territori (quadre 106) i la subsegüent ordenació dels països d’acord amb la magnitud d’aquest índex de concentració (quadre 107). En aquestes operacions cal tenir ben present a l’hora d’interpretar els resultats estadístics que estem treballant amb tota la població de coeficients —tal vegada modesta en nombre, però completa quant a integrants de la Unió Europea— i no pas amb una mostra d’alguns països que hi pertanyen. Tot i que han estat calculats tots els coeficients sense excepció, a l’hora de les anàlisis de les dades han estat bandejats —tal com ja s’ha fet amb anterioritat [90]— aquells membres que no assoleixen com a mínim una producció cinematogràfica d’un llargmetratge anual com a mitjana del període. La proscripció, nada de la voluntat d’evitar que els resultats fruit d’unes collites tan raquítiques de títols alterin la visió de conjunt, afecta Malta, amb tres pel.lícules, i Xipre, amb deu obres en total en el transcurs dels dos sexennis. Resulta obvi que els coeficients d’aquests dos països tampoc seran considerats a l’hora de segregar els catàlegs segons que es tracti de films realitzats en règim de coproducció internacional o generats amb l’únic esforç de la producció interna de cada país. Tan bon punt es practica aquesta segmentació i pel que fa al segon bloc, hom adverteix que Luxemburg, amb el minso equipatge de dues solitàries pel.lícules d’exclusiva fabricació interior, constitueix la tercera exclusió a l’hora d’examinar els coeficients d’aquest grup. [90] Concretament en el capítol relatiu a l’anàlisi per intervals. Veure la nota [65]. 266

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

Quadre 106. Nombre de pel.lícules i coeficients de Gini de cada país a la Unió Europea (2002-2013) Total Codi ISO ES-CT

País Catalunya

Films

Coefici. Gini

Producció interna Films

Coefici. Gini

Coproduccions internacio. Films

Coefici. Gini

670

0,862943951

473

0,846603511

197

0,845746447

Resta d'Espanya

1.033

0,875307590

682

0,889996637

351

0,834924320

Espanya

1.703

0,872438915

1.155

0,877761129

548

0,839829817

Àustria

443

0,864906720

226

0,825458616

217

0,851090867

Bèlgica

678

0,809671692

144

0,796093230

534

0,798929641

Bulgària

119

0,880178916

0,788587676

0,877178849

Xipre

0,856760029

0,205756930

0,821801746

Txèquia

471

0,896672348

327

0,758395036

144

0,886046712

Alemanya

1.937

0,856308049

797

0,817608236

1.140

0,859668799

Dinamarca

515

0,778447559

288

0,667991532

227

0,799058371

Estònia

168

0,817032380

113

0,795721539

0,755185703

Finlàndia

365

0,766237088

193

0,638525004

172

0,834966577

França

2.981

0,795864098

1.519

0,802946145

1.462

0,784074587

Regne Unit

1.795

0,882506401

660

0,902885919

1.135

0,845236806

Grècia

110

0,761928471

0,753292513

0,771097334

Croàcia

0,791198107

0,764758785

0,768266582

Hongria

297

0,860459995

183

0,736066392

114

0,864524181

Irlanda

219

0,889987037

0,874236466

167

0,875582145

Itàlia

1.565

0,832326574

1.070

0,856999504

495

0,771193218

Lituània

0,916324412

0,770469697

0,915835738

Luxemburg

144

0,799184011

0,446775844

142

0,796966499

Letònia

113

0,860448419

0,881537238

0,733859870

Malta

0,660978855

Països Baixos

614

0,832241551

382

0,793057586

232

0,859491041

Polònia

401

0,799472722

284

0,735767053

117

0,886683989

Portugal

333

0,873230641

199

0,873119167

134

0,830166012

Romania

233

0,923544908

142

0,830769427

0,890481033

Suècia

744

0,852118824

468

0,824500235

276

0,830275089

Eslovènia

108

0,954916160

0,737657204

0,959516192

Eslovàquia

129

0,858400726

0,787864721

0,814711248

Resta Unió Europea

11.505

0,882097189

7.465

0,854509893

4.040

0,875977223

Unió Europea

12.939

0,883945906

8.620

0,858238031

4.319

0,877688636

Estats Units d'Amèrica

2.709

0,742358201

1.839

0,742826730

870

0,739968411

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière de l’OEA.

267

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 107. Ordenació dels països de la Unió Europea segons el seu coeficient de Gini (2002-2013) Total Codi ISO ES-CT

País

Nº ordre

Coefici. Gini

Producció interna Nº ordre

Coefici. Gini

Coproduccions internacio. Nº ordre

Coefici. Gini

Catalunya

0,862943951

0,846603511

0,845746447

Resta d'Espanya

0,875307590

0,889996637

0,834924320

Espanya

0,872438915

0,877761129

0,839829817

Àustria

0,864906720

0,825458616

0,851090867

Bèlgica

0,809671692

0,796093230

0,798929641

Bulgària

0,880178916

0,788587676

0,877178849

Xipre

0,856760029

0,205756930

0,821801746

Txèquia

0,896672348

0,758395036

0,886046712

Alemanya

0,856308049

0,817608236

0,859668799

Dinamarca

0,778447559

0,667991532

0,799058371

Estònia

0,817032380

0,795721539

0,755185703

Finlàndia

0,766237088

0,638525004

0,834966577

França

0,795864098

0,802946145

0,784074587

Regne Unit

0,882506401

0,902885919

0,845236806

Grècia

0,761928471

0,753292513

0,771097334

Croàcia

0,791198107

0,764758785

0,768266582

Hongria

0,860459995

0,736066392

0,864524181

Irlanda

0,889987037

0,874236466

0,875582145

Itàlia

0,832326574

0,856999504

0,771193218

Lituània

0,916324412

0,770469697

0,915835738

Luxemburg

0,799184011

0,446775844

0,796966499

Letònia

0,860448419

0,881537238

0,733859870

Malta

Països Baixos

0,660978855

0,832241551

0,793057586

0,859491041

Polònia

0,799472722

0,735767053

0,886683989

Portugal

0,873230641

0,873119167

0,830166012

Romania

0,923544908

0,830769427

0,890481033

Suècia

0,852118824

0,824500235

0,830275089

Eslovènia

0,954916160

0,737657204

0,959516192

Eslovàquia

0,858400726

0,787864721

0,814711248

Resta Unió Europea

0,882097189

0,854509893

0,875977223

Unió Europea

0,883945906

0,858238031

0,877688636

Estats Units d'Amèrica

0,742358201

0,742826730

0,739968411

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière de l’OEA.

268

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

Havent realitzat aquests foragitaments, els coeficients de Gini (que a diferència dels quadres, on es consignaven en tant per u, en el text es mostren en percentatge) oscil.len entre el 76,19% de Grècia i el 95,49% d’Eslovènia, amb una mitjana [91] per als vint-i-sis països del 84,72%. Espanya es col.loca com a divuitè classificat de l’ordenació ascendent de coeficients (cal aclarir que l’ordre en el quadre 107 correspon a la totalitat dels 28 països de la Unió Europea, però que en aquests paràgrafs es procedeix a desterrar de la llista els països que s’han assenyalat com a exclosos als efectes de l’examen de les dades). En segmentar el territori dins d’Espanya, Catalunya queda situada entre les posicions 16 i 17 mentre que la resta roman enmig dels llocs 19 i 20. L’escissió de la base de dades en funció del tipus de col.laboració entre empreses a l’hora de gestar les pel.lícules revela un empitjorament posicional en el bloc de la producció interna contrapesat per una millorança a l’àmbit de la coproducció internacional. Les obres fabricades en exclusiva per companyies del propi país ofereixen coeficients que es mouen entre el 63,85% de Finlàndia i el 90,29% del

[91] En estadística es defineix com a moment d’ordre k (mk) d’una variable aleatòria X el sumatori de les potències d’ordre k dels seus diferents valors, dividit pel nombre total d’observacions (n). n

i =1

xik

D’acord amb aquesta definició, el moment de primer ordre (m1) és la suma algebraica de tots els valors de la variable aleatòria dividida pel nombre d’observacions i s’anomena mitjana o esperança matemàtica de la distribució. Acostuma a designar-se com a µ quan es tracta de la mitjana de la població i com a X si ho és d’una mostra. n

Per a variables contínues

i =1

xf ( x)dx . 269

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Regne Unit. En aquest cas, la mitjana dels cinc quintets de països és del 79,57%; Espanya recula fins a la cota 25, tot contrastant amb l’avanç de Catalunya que troba el seu espai entre els llocs 19 i 20 i s’allunya de la resta d’Espanya, que queda ancorada entre la penúltima i la darrera posició del grup. Quant al bloc de les coproduccions internacionals, el recorregut dels coeficients transita entre el 73,39% de Letònia i el 95,95% d’Eslovènia, amb una mitjana de 83,46% per a les dues tretzenes de països que són objecte d’anàlisi en aquest grup de produccions cinematogràfiques. En un indret força més centrat trobem, en aquesta avinentesa, la col.locació d’Espanya en el rànquing, puix que va a raure en el lloc catorzè; a Catalunya li pertoca situar-se entre les posicions 15 i 16, una mica per dessota de la resta d’Espanya que s’instal.la entre els elements 14 i 15 de l’ordenació Si examinem la totalitat de la producció fílmica de la Unió Europea en el període, el coeficient de Gini que correspon als 12.939 llargmetratges és de 88,39%, percentatge que recula fins al 85,82% a l’exèrcit de pel.lícules d’exclusiva producció interna i que s’endureix fins al 87,77% en terres de la coproducció internacional. Més benignitat exhibeixen les dades corresponents al cinema dels Estats Units d’Amèrica en terres europees (amb coeficients, respectivament, de 74,24%, 74,28% i 74,00%), però cal apressar-se a dir que aquests avantatges, dins de l’interval en què es mouen els coeficients que han subministrat els càlculs, es transformen en pírriques victòries. Si considerem que el camp d’acció del coeficient de Gini pot oscil.lar entre zero i cent, podem observar tot seguit que —deixant de banda els tres casos d’esquifidesa en el volum de producció i afegint-hi els nivells de Finlàndia (63,85%) i de Dinamarca (66,80%) en l’àmbit de la producció interna — tots els països sense excepció mai no baixen del 73% i s’apinyen en el tram final del recorregut amb el 96% com a límit superior. En aquests nivells el lloc ocupat per un país a la llista ordenada per coeficients (on Catalunya és superada pels dos terços dels països de la Unió Europea i Espanya està en la mateixa situació, encara amb una miqueta més de desavantatge) veu diluïda la seva significació. Allò que de veritat ressurt en les da270

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

des obtingudes és l’altíssim nivell de concentració dels resultats, amb l’aglomeració dels coeficients entatxonada en un quart —el segment més elevat— del recorregut potencial, que ens il.lustra sobre el caràcter universal del domini del mercat per part d’una minoria de pel.lícules. Als efectes d’analitzar l’espessor posseïda per la conglomeració de coeficients en un tram superior, afegirem a les mitjanes consignades línies enrere el càlcul de les corresponents desviacions típiques [92]. Quan es considera la plenitud del [92] Tot enllaçant amb la nota precedent, ve aquí a tomb el concepte de moment central d’ordre k (µk) d’una variable aleatòria X. Els estadístics el defineixen com el sumatori de les potències d’ordre k de les desviacions dels diferents valors de la variable respecte a la mitjana de la distribució, dividit pel nombre total d’observacions (n).

El moment central de primer ordre k (µ1) és igual a zero. Fem cap, doncs, al moment central de segon ordre (µ2) que és la suma dels quadrats de les desviacions dels diferents valors de la variable respecte a la mitjana de la distribució, dividida pel nombre d’observacions i s’anomena variància aquesta mesura de dispersió d’una variable aleatòria. Acostuma a designar-se com a σ2 quan es tracta de la variància de la població i com a S2 si ho és d’una mostra. L’arrel quadrada de la variància és coneguda com a desviació típica, desviació tipus o desviació estàndard (σ). Cal indicar que, en el moment de computar variàncies mostrals, els estadístics apliquen generalment la correcció proposada per l’alemany Friedrich Wilhelm Bessel (1784-1846), que consistia a dividir el sumatori per (n-1) per comptes de fer-ho per n, tal com es realitza en el càlcul de la variància de la població.

Per a variables discretes

i, pel que fa a les contínues,

La variància és la mitjana dels quadrats dels valors menys el quadrat del valor de la mitjana. O, si es diu en termes estadístics, el moment central de segon ordre és el moment de segon ordre menys el quadrat del moment de primer ordre. Per a variables contínues 271

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

catàleg fílmic forjat en els dotze anys per la Unió Europea, s’obté una desviació estàndard de 4,91, magnitud que col.loca el 65,38% dels coeficients de Gini entre µ-σ i µ+σ (això vol dir, entre 79,81 i 89,63). La producció interna presenta una desviació de 6,36, que en afegir-se i sostraure’s a la mitjana acull el 72,00% dels coeficients en el segment comprès entre 73,21 i 85,93. El bloc de la coproducció internacional situa el 69,23% dels coeficients, en exhibir una desviació típica de 5,28, entre 78,18 i 88,74. La distribució dels coeficients de Gini és força compacta. Podem mesurar-ne més l’abast tot eixamplant les distàncies, tant per l’esquerra com per la dreta de la mitjana, aplicant-hi k vegades la desviació estàndard. Així obtenim un acostament més precís que no pas l’aproximació que ens facilitaria l’aplicació de la desigualtat de Chebyshev [93]. Quan k és igual a 2, hom detecta que el 96,15% dels coeficients s’instal.la entre µ-2σ i µ+2σ en el cas de la producció total. El percentatge és de 92,00% per a la producció interna i retorna a 96,15% en els dominis de la coproducció fílmica entre països. Si k es igual a tres, els tres blocs abasten la totalitat de les observacions. El dens amàs dels coeficients de Gini ben al girientorn de la seva mitjana acaba de certificar-se amb el càlcul del coeficient de variació (Cv) de les distribucions. Aquest concepte, degut a l’estadístic Karl Pearson i també anomenat desviació

[93] El matemàtic rus Pafnuti Lvóvitx Chebyshev (1821-1894) establí que la probabilitat que el valor d’una variable aleatòria se situï dins de l’interval comprès entre µ-kσ i µ+kσ (essent k més gran que 1) és igual a la unitat menys u dividit per k al quadrat:

Per a k igual a 2, el tant per u seria de 0,75 i passaria a 0,89 en igualar k a 3. Tal com es pot veure, el còmput de Chebyshev és útil com a primera aproximació, però els resultats són més febles que no pas els càlculs resultants de les operacions amb els valors de la variable concreta que sigui investigada. 272

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

estàndard relativa, mesura la proporció que la desviació típica representa sobre la mitjana (expressada, doncs, en tant per u, per bé que també acostuma a ser oferta en percentatge):

Si el resultat d’aquest quocient és baix, ens trobem amb una variable aleatòria que presenta escassa dispersió respecte a la mitjana, que, per tant, es revela com a molt representativa del conjunt. En el cas dels coeficients de Gini dels tres blocs de pel.lícules que han estat sotmesos a anàlisi obtenen coeficients de variació força reduïts. En concret i mostrant-los com a tant per u, són 0,0580 per als índexs de Gini de totes la filmografies nacionals, 0,0801 per a la collita fílmica interna i 0,0633 per a l’estol de coproduccions internacionals. El viatge per la distribució dels coeficients de Gini es tanca amb l’examen de la asimetria i de la curtosi que ens acostarà al coneixement de la forma de la seva funció de densitat. El primer paràmetre de forma a utilitzar serà el coeficient de asimetria (o de biaix) [94], que es revela positiu amb moderança en els casos

[94] El coeficient de asimetria (γ) és deutor dels treballs de recerca dels estadístics anglesos Karl Pearson (1857-1936) i Ronald Aymar Fisher (1890-1962). Es defineix com el quocient entre el moment central de tercer ordre i el cub de la desviació estàndard:

Si γ és més gran que zero, la distribució té asimetria positiva, de manera que els valors es concentren a l’esquerra de la mitjana, que es detecten més desviacions positives que no pas negatives i que la funció de densitat mostra més allargament a la banda dreta. Tot el contrari succeeix (amuntegament a la dreta, cua esquerra més llonga, majoria de desviacions negatives) quan γ<0. D’altres matemàtics han elaborat fórmules d’establiment del grau de asimetria de les distribucions. Entre elles ressurten les aportacions de dos estadístics del Regne Unit, Arthur Lyon Bowley (1869-1957) i George Udny Yule (1871-1951), que estan sustentades en el quocient entre operacions algebraiques amb els quartils. 273

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

de la producció total i de les pel.lícules realitzades en règim de cooperació internacional (amb índexs respectius de 0,0863 i de 0,1402), mentre que els films de producció interna presenten asimetria negativa (-0,4735). La inspecció de la forma prossegueix amb l’anàlisi de la curtosi (o apuntament), que mesura l’afuament o l’aplatament d’una funció de densitat; l’aspecte punxegut o aplanat del pic de la corba delatarà una superior o inferior concentració de valors a la rodalia del cimadal. Els coeficients de Gini dels països europeus, en ser-ne agrupades les diverses freqüències en intervals de classe, dibuixen corbes acampanades que tenen parentiu amb la distribució normal [95]. El càlcul dels diferents coeficients de curtosi [96] delata funcions de densitat platicúrtiques en el catàleg global de pel.lícules i en la filmografia creada amb la fabricació dels títols feta en exclusiva per empreses de cada país (amb respectius coeficients d’excés de -0,6659 i de -0,4072). Tot i que els coeficients de Gini del bloc de les coproduccions internacionals dels diversos països integrants de la Unió Europea generen [95] Dins de la variada col.lecció de distribucions estadístiques, la normal (o gaussiana) és una de les més conegudes i aplicades a variables aleatòries en què els resultats de les observacions efectuades tendeixen a concentrar-se al girientorn d’un valor central, tot traçant una funció de densitat en forma de campana. La distribució normal s’adjudica al científic alemany Johann Carl Friedrich Gauss (1777-1855), per bé que els matemàtics francesos Abraham de Moivre (1667-1754) i Pierre-Simon Laplace (1749-1827) ja l’havien treballada amb anterioritat. La inclinació preferent cap a la campana de Gauss, a l’hora del triatge d’una distribució que s’adeqüi a les dades examinades, arrela en el teorema central del límit. El seu enunciat deixa establert que, quan tenim una sèrie de variables aleatòries independents que segueixen una mateixa distribució (sigui quina sigui), la suma de les variables tendeix a obeir una distribució normal si el seu nombre és prou gran. [96] El coeficient de curtosi (o d’excés) (β) —també vinculat als treballs de Pearson i de Fisher— es defineix com el quocient entre el moment central de quart ordre i la quarta potència de la desviació estàndard (això vol dir el quadrat de la variància) menys tres:

La sostracció de tres unitats es deu al fet que la curtosi de la distribució normal (que s’erigeix en model ideal de comparança) és igual a 3. Per tant s’anomena distribució mesocúrtica aquella que té un coeficient β molt vorer o igual a zero. Si β>0, la corba és més agusada i es coneix amb el nom de leptocúrtica, mentre que β<0 correspon a funcions de densitat esplanades que es bategen com a platicúrtiques. 274

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

un β igual a 0,0196 que, per definició, etiqueta la corba com a leptocúrtica, el tènue sobrepuig de l’indicador convida a identificar el seu tirat amb la campana gaussiana estàndard. Com a cloenda d’aquesta secció i alhora com a finalització de la present recerca, retornarem a les sèries d’espectadors de cada país europeu i del seu conjunt per tal d’aplicar-hi els instruments estadístics que han estat descrits i utilitzats en aquest capítol. Per als tres grans blocs de llargmetratges, les taules numèriques (quadres 108 a 110), a banda de recordar el nombre de films de cada país i el volum de públic aconseguit, subministren les xifres màximes i mínimes [97] d’espectadors del seu cens fílmic del període investigat, alhora que la mitjana de clientela per obra, acompanyada de la desviació estàndard de la distribució i seguida pel coeficient de variació. Si es tornen a excloure els tres casos de producció total inferior a la dotzena de títols, advertirem que, quant al catàleg general, el coeficient de Pearson no baixa d’un 1,86 (Grècia) i s’encimbella fins a un altíssim 8,99 (Eslovènia). Tocant a la producció interna el rang evoluciona des d’un 1,32 (Finlàndia) fins al 4,90 (Letònia) i, en el marc de les coproduccions internacionals, els límits estan situats en 1,74 (Letònia) i 6,22 (Eslovènia). No resulta gens estrany, doncs que, amb aquestes engruixides proporcions de la desviació típica en relació a la mitjana, la darrera columna ens assabenti que, en el catàleg general, el percentatge de pel.lícules produïdes que troba acollença en l’interval comprès entre µ+σ i µ-σ, sigui com a mínim del 89,09% (Grècia) i arribi al 99,07% (Eslovènia). El recorregut de les xifres a la producció interna

[97] Segons que s’ha explicat en el segon capítol d’aquest treball, la base de dades Lumière ens subministra per a cada any i país llistes amb un màxim de dos-cents títols ordenats en forma decreixent segons el nombre d’espectadors que els han anats a veure en els cinemes de la Unió Europea. El nombre de produccions anuals dels Estats Units d’Amèrica ha ultrat cada any aquesta barrera. Puix que diversos registres amb inferior assistència de públic han esquivat la nostra cerca, la dada mínima d’espectadors obtinguda per un film dels EUA en terres comunitàries, tot i ésser ja molt escanyolida, ha de ser substituïda en els quadres 108, 109 i 110 per una xifra encara més diminuta. 275

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 108. Mitjana d’espectadors, desviació típica i coeficient de variació de la producció total de cada país (2002-2013)

Codi ISO ES-CT

País Catalunya

Films

Nombre total d’espectadors

Màxim d’espectadors per a un film

Mínim d’espectadors per a un film

Mitjana d’espectadors per film

Desviació típica

Coeficient de variació

% films entre µ-σ i µ+σ

670

135.870.447

11.106.027

202.792

780.544

3,85

95,67

Resta d'Espanya

1.033

293.790.486

17.621.339

284.405

1.135.710

3,99

96,03

Espanya

1.703

429.660.933

17.621.339

252.296

1.011.764

4,01

95,83

Àustria

443

32.687.935

2.446.950

73.788

260.832

3,53

94,58

Bèlgica

678

209.235.877

9.951.205

308.607

848.711

2,75

92,77

Bulgària

119

4.579.014

1.805.297

38.479

173.249

4,50

96,64

Xipre

977.799

793.846

97.780

237.463

2,43

90,00

Txèquia

471

167.180.788

27.783.109

354.949

1.731.946

4,88

97,03

Alemanya

1.937

1.250.168.374

52.301.565

645.415

2.297.186

3,56

94,89

Dinamarca

515

99.674.410

7.203.160

193.543

518.139

2,68

94,17

Estònia

168

2.519.386

229.443

14.996

35.678

2,38

91,67

Finlàndia

365

38.006.042

2.814.458

104.126

279.177

2,68

95,62

França

2.981

1.514.837.469

41.941.462

508.164

1.526.856

3,00

94,60

Regne Unit

1.795

1.984.218.970

75.137.788

1.105.414

4.161.281

3,76

95,26

Grècia

110

6.304.063

582.015

57.310

106.556

1,86

89,09

Croàcia

2.706.749

409.839

102

31.474

71.608

2,28

93,02

Hongria

297

36.619.948

5.950.728

123.299

503.226

4,08

96,97

Irlanda

219

77.946.309

19.559.924

355.919

1.587.438

4,46

96,35

Itàlia

1.565

535.330.300

13.505.785

342.064

915.095

2,68

91,69

Lituània

8.464.356

6.097.718

134.355

761.110

5,66

98,41

Luxemburg

144

37.034.221

7.128.244

257.182

739.024

2,87

92,36

Letònia

113

1.460.489

342.703

12.925

41.404

3,20

95,58

Malta

25.527.801

25.312.565

2.560

8.509.267

11.882.036

1,40

66,67

Països Baixos

614

84.166.600

9.096.925

137.079

500.523

3,65

95,60

Polònia

401

110.368.656

12.787.081

275.234

866.202

3,15

94,26

Portugal

333

12.485.956

2.749.240

37.495

176.458

4,71

95,50

Romania

233

26.071.706

6.284.091

111.896

554.892

4,96

97,00

Suècia

744

107.162.493

7.203.160

144.036

532.032

3,69

95,56

Eslovènia

108

14.702.522

12.787.081

136.134

1.223.563

8,99

99,07

Eslovàquia

129

9.172.281

1.550.796

71.103

224.808

3,16

94,57

Resta UE

11.505

4.529.380.667

75.137.788

393.688

1.956.656

4,97

95,84

Unió Europea

12.939

4.809.371.546

75.137.788

371.696

1.869.001

5,03

96,89

EUA

2.709

7.836.590.006

75.137.788

791

2.892.798

5.798.215

2,00

91,36

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière de l’OEA.

276

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

Quadre 109. Mitjana d’espectadors, desviació típica i coeficient de variació de la producció interna de cada país (2002-2013)

Codi ISO ES-CT

País

Films

Nombre total d’espectadors

Màxim d’espectadors per a un film

Mínim d’espectadors per a un film

Mitjana d’espectadors per film

Desviació típica

Coeficient de variació

% films entre µ-σ i µ+σ

Catalunya

473

57.134.355

5.956.942

120.791

421.598

3,49

95,35

Resta d'Espanya

682

128.251.517

11.119.888

188.052

828.568

4,41

96,33

1.155

185.385.872

11.119.888

160.507

692.287

4,31

95,84

Espanya

Àustria

226

6.753.605

783.820

29.883

87.743

2,94

95,13

Bèlgica

144

16.148.391

3.558.354

112.142

328.760

2,93

95,14

Bulgària

1.074.088

207.122

14.321

34.170

2,39

93,33

Xipre

469

331

138

235

0,41

100,00

Txèquia

327

33.735.710

1.308.864

103.167

192.586

1,87

89,91

Alemanya

797

287.141.552

10.633.403

360.278

980.855

2,72

93,22

Dinamarca

288

30.090.853

860.101

104.482

145.765

1,40

85,07

Estònia

113

817.434

81.921

7.234

15.660

2,16

90,27

Finlàndia

193

14.999.053

619.405

77.715

102.529

1,32

87,05

França

1.519

622.401.971

41.941.462

409.745

1.508.374

3,68

95,79

Regne Unit

660

115.115.683

16.695.377

174.418

840.709

4,82

95,91

Grècia

3.525.095

507.377

57.788

103.219

1,79

88,52

Croàcia

679.617

137.523

110

16.181

31.456

1,94

88,10

Hongria

183

8.181.669

536.822

44.709

86.346

1,93

89,62

Irlanda

3.323.360

1.287.016

63.911

227.675

3,56

96,15

Itàlia

1.070

262.006.116

8.025.384

244.866

693.830

2,83

92,80

Lituània

1.258.864

293.599

32.279

59.998

1,86

89,74

Luxemburg

15.632

14.800

832

7.816

6.984

0,89

100,00

Letònia

647.618

342.703

7.995

39.143

4,90

97,53

Malta

Països Baixos

382

38.639.655

1.986.408

101.151

218.704

2,16

90,58

Polònia

284

68.420.995

2.968.710

240.919

437.116

1,81

89,44

Portugal

199

3.077.447

324.092

15.465

50.398

3,26

94,97

Romania

142

2.757.396

1.065.077

19.418

91.292

4,70

97,89

Suècia

468

32.582.256

4.139.149

69.620

227.494

3,27

94,44

Eslovènia

1.072.794

208.646

17.028

36.446

2,14

92,06

Eslovàquia

525.789

126.625

9.921

22.969

2,32

92,45

Resta UE

7.465

1.554.993.112

41.941.462

208.305

858.189

4,12

95,30

Unió Europea

8.620

1.740.378.984

41.941.462

201.900

838.026

4,15

95,35

EUA

1.839

5.108.167.500

43.832.834

791

2.777.688

5.317.645

1,91

91,03

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière de l’OEA.

277

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

Quadre 110. Mitjana d’espectadors, desviació típica i coeficient de variació de la coproducció internacional de cada país (2002-2013)

Codi ISO ES-CT

País

Films

Nombre total d’espectadors

Màxim d’espectadors per a un film

Mínim d’espectadors per a un film

Mitjana d’espectadors per film

Desviació típica

Coeficient de variació

% films entre µ-σ i µ+σ

Catalunya

197

78.736.092

11.106.027

399.676

1.261.106

3,16

93,91

Resta d'Espanya

351

165.538.969

17.621.339

471.621

1.552.094

3,29

95,44

Espanya

548

244.275.061

17.621.339

445.757

1.454.616

3,26

94,34

Àustria

217

25.934.330

2.446.950

119.513

356.051

2,98

93,55

Bèlgica

534

193.087.486

9.951.205

361.587

933.911

2,58

92,51

Bulgària

3.504.926

1.805.297

79.657

276.580

3,47

95,45

Xipre

977.330

793.846

122.166

259.831

2,13

87,50

Txèquia

144

133.445.078

27.783.109

926.702

3.042.405

3,28

92,36

Alemanya

1.140

963.026.822

52.301.565

844.760

2.863.073

3,39

94,30

Dinamarca

227

69.583.557

7.203.160

306.535

747.859

2,44

91,19

Estònia

1.701.952

229.443

30.945

54.828

1,77

85,45

Finlàndia

172

23.006.989

2.814.458

133.762

389.793

2,91

94,77

França

1.462

892.435.498

21.567.784

610.421

1.539.174

2,52

93,30

Regne Unit

1.135

1.869.103.287

75.137.788

1.646.787

5.116.398

3,11

94,54

Grècia

2.778.968

582.015

56.714

110.566

1,95

89,80

Croàcia

2.027.132

409.839

102

46.071

92.960

2,02

88,64

Hongria

114

28.438.279

5.950.728

249.459

788.637

3,16

94,74

Irlanda

167

74.622.949

19.559.924

446.844

1.803.791

4,04

95,81

Itàlia

495

273.324.184

13.505.785

552.170

1.241.919

2,25

91,92

Lituània

7.205.492

6.097.718

117

300.229

1.212.575

4,04

95,83

Luxemburg

142

37.018.589

7.128.244

260.694

743.613

2,85

92,25

Letònia

812.871

178.360

25.402

44.251

1,74

90,63

Malta

25.527.801

25.312.565

2.560

8.509.267

11.882.036

1,40

66,67

Països Baixos

232

45.526.945

9.096.925

196.237

760.685

3,88

96,12

Polònia

117

41.947.661

12.787.081

358.527

1.448.437

4,04

95,73

Portugal

134

9.408.509

2.749.240

70.213

267.984

3,82

97,01

Romania

23.314.310

6.284.091

256.201

860.928

3,36

94,51

Suècia

276

74.580.237

7.203.160

270.218

806.201

2,98

94,57

Eslovènia

13.629.728

12.787.081

302.883

1.882.426

6,22

97,78

Eslovàquia

8.646.492

1.550.796

113.770

284.577

2,50

93,42

Resta UE

4.040

2.974.387.555

75.137.788

736.235

3.059.575

4,16

95,62

Unió Europea

4.319

3.068.992.562

75.137.788

710.579

2.981.762

4,20

95,60

EUA

870

2.728.422.506

75.137.788

2.807

3.136.118

6.695.062

2,13

91,84

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICAA i de la base de dades Lumière de l’OEA.

278

COEFICIENTS DE CONCENTRACIÓ

queda establert entre 87,05% (Finlàndia) i 97,89% (Romania) i es mou des de 85,45% (Estònia) fins a 97,78% (Eslovènia) quan es contemplen els llargmetratges nats de la coproducció entre països. Aquestes darreres dades fan ben palès que la corpulència de la variància de la distribució en relació a la seva mitjana provoca que, pel cap baix, nou de cada deu llargmetratges vagin a raure a l’interval que, tenint com a punt central la mitjana, resulta d’aplicar-hi una distància igual a la desviació estàndard tant a la seva esquerra com a la seva dreta. Podem concloure, en conseqüència, que tots els països de la Unió Europea ofereixen una enorme dispersió d’espectadors atrets després del seu passatge per les sales de cinema del Vell Continent. Aquesta extensa disseminació de resultats es complementa amb un altre fenomen de caràcter universal (almenys pel que fa als països que aquests fulls escorcollen). L’esdeveniment no és un altre sinó l’atapeïda concentració que, paràgrafs enrere, ha revelat la utilització dels coeficients de Gini. Comptat i debatut, el seu càlcul ens demostra que, en el si d’un extraordinari espargiment de les xifres de públic capturades per cada film en el seu trànsit pels locals d’exhibició cinematogràfica de la Unió Europea [98], a cadascuna de les diferents cinematografies dels seus països membres s’erigeix un clar i amplíssim domini per part d’un segment força concentrat de pel.lícules respecte als assoliments obtinguts pels seus catàlegs fílmics.

[98] Tocant als resultats d’aquest itinerari i a l’anàlisi dels diferents elements que afecten el viatge, diverses publicacions de l’OEA ofereixen informacions complementàries tan variades com interessants. Es tracta dels treballs d’André Lange i Susan Newton-Baudais, The distribution of European and third country films in the European Union market; de Susan Newton-Baudais, La circulation des films européens hors marchés nationaux; de Martin Kanzler, Susan Newton-Baudais i André Lange, The circulation of European co-productions and entirely national films in Europe 2001-2007; i de Martin Kanzler, Theatrical export of European films in 2010. Aquest darrer autor, tot allargant la mirada enllà del Vell Continent i coincidint amb l’elaboració d’aquest treball, ha publicat el llibre Le marché de salles hors Europe pour les films européens. Chiffres clé 2014. En el terreny molt més acotat del cinema infantil ressurten dues obres escrites conjuntament per Martin Kanzler i per Susan Newton-Baudais; es tracta de The theatrical circulation of European live action children’s films in Europe 2000 to 2008 i de The theatrical circulation of European children’s films. 279

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB CONSULTADES BIBLIOGRAFIA En el cas que l’obra, a més de suport paper, disposi de versió electrònica, el seu URL (Uniform Resource Locator), sempre que hagi estat possible identificar-lo, es consigna a continuació de la referència • ALBA RIESCO, José Antonio Índices de concentración basados en la curva de Lorenz http://www.ine.es/ss/Satellite?L=0&c=INERevEstad_C&p=125473522 6759&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout&_charset_=utf8&cid=1259925051801&submit=Ir “Estadística Española”, nº 100, INE (Instituto Nacional de Estadística), Madrid, tercer trimestre de 1983, pàgines 105 a 110. • AUSTIN, Bruce A. Motivations for movie attendance Annual Meeting of the Eastern Communication Association, Providence (Rhode Island), 3 de maig de 1985, 34 pàgines. • AUSTIN, Bruce A. Movie ratings and their effects on movie attendance Annual Meeting of the Speech Communication Association, Anaheim (Califòrnia), novembre de 1981, 36 pàgines. • AUSTIN, Bruce A. The motion picture audience: A neglected aspect of film research Meeting of the Ohio University Film Conference, Athens (Ohio), abril de 1982, 45 pàgines. 280

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

• AZUELA FLORES, José Ignacio; FERNÁNDEZ BLANCO, Víctor; i SANZO PÉREZ, María José The effects of critics reviews on movie demand “Contaduría y Administración”, volum 57, nº 2, Universidad Nacional Autónoma de México, Mèxic, abril-juny de 2012, pàgines 201-222. • BAÑOS PINO, José i FERNÁNDEZ BLANCO, Víctor Demanda de cine en España: Un análisis de cointegración Documento de Trabajo 092/95, Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, Universidad de Oviedo, Oviedo, 1996, 27 pàgines. • BASUROY, Suman; CHATTERJEE, Subimal; i RAVID, Shimon Abraham (Avri) How critical are critical reviews? The box office effects of film critics, star power, and budgets http://faculty-staff.ou.edu/B/Suman.Basuroy-1/files/5.pdf “Journal of Marketing”, volum 67, nº 4, American Marketing Association, Chicago (Illinois), octubre de 2003, pàgines 103 a 117. • BASUROY, Suman i RAVID, Shimon Abraham (Avri) Has word-of-mouth swamped critical reviews? Insights from the motion picture industry Carl de Santis Center for Motion Picture Industry Studies i Barry Kaye College of Business, Florida Atlantic University, Boca Raton (Florida), 2010, 43 pàgines. • BAUMOL, William Jack i BOWEN, William Gordon Performing arts: The economic dilemma. A study of problems common to theater, opera, music and dance The Twentieth Century Fund, Inc, Nova York, 1966, 582 pàgines. • BONNELL, René La vingt-cinquième image. Une économie de l’audiovisuel Collection “Le monde actuel”, Éditions Gallimard / F.E.M.I.S. (Fondation Européenne pour les Métiers de l’Image et du Son), París, 1989, 680 pàgines. • BONNELL, René Le cinéma exploité Éditions du Seuil, París, 1978, 376 pàgines.

281

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

• CALANTONE, Roger J.; YENIYURT, Sengun (Shen); TOWNSEND, Janell D.; i SCHMIDT, Jeffrey B. The effects of competition in short product life-cycle markets: The case of motion pictures “Journal of Product Innovation Management”, volum 27, nº 3, Product Development & Management Association, Chicago (Illinois), 2010, pàgines 349 a 361. • CENTRE NATIONAL DE LA CINÉMATOGRAPHIE ET DE L’IMAGE ANIMÉE (CNC) Durée de vie des films en salles http://www.cnc.fr/web/fr/etudes/-/ressources/20696 Centre National de la Cinématographie et de l’Image Animée, París, juliol de 2008, 26 pàgines. • CEPEDA, Adriana (GONZÁLEZ) El comportamiento del consumidor de cine: una revisión preliminar de la literatura http://www.revistas.unal.edu.co/index.php/psicologia/article/ view/1223/1774 “Revista Colombiana de Psicología”, nº 14, Universidad Nacional de Colombia, Bogotà, 2005, pàgines 89 a 99. • CHEN, Chien-Ping A puzzle or a choice: Uniform pricing for motion pictures at the box office “Proceedings 2008”, Association of Collegiate Marketing Educators, Houston (Texas), març de 2008, pàgines 324 a 336. • COLBERT, François i d’ASTOUS, Alain La consultation de critiques de films et son impact sur la consommation http://www.cairn.info/revue-gestion-2003-1-page-12.htm “Gestion”, volum 28, nº 1, HEC Montréal, Mont-real, 2003, pàgines 12 a 17. • CRETON, Laurent Cinéma et marché Collection “U”, série “Cinéma et audiovisuel”, Armand Colin Éditeurs, París, 1997, 254 pàgines.

282

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

• CRETON, Laurent Économie du cinéma. Perspectives stratégiques Série “Cinéma”, Nathan Université, Éditions Nathan, París, 1994, 287 pàgines. • CUADRADO GARCÍA, Manuel; FILIMON COSTIN, Nela; KERRIGAN, Finola; i RURALE, Andrea Exploring cinema attendance facilitators and constraints. A marketing research approach http://www.uca.es/recursos/doc/Unidades/Catedra_Emprendedores/1218300216_101020139027.pdf Ponència presentada en el “V Workshop en Economía y Gestón de la Cultura”, ACEI (Association for Cultural Economics International) i Fundación Autor, Cadis, octubre de 2013, 30 pàgines. • DE VANY, Arthur Hollywood economics. How extreme uncertainty shapes the film industry Contemporary Political Economy Series, Routledge, Londres, 2004, 308 pàgines. • DEPARTAMENT DE CULTURA i INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA (IDESCAT) Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya http://www.idescat.cat/pub/?id=ecpc N’han aparegut dues edicions que corresponen, respectivament, als exercicis 2001 i 2006. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), Barcelona, maig de 2003 i octubre de 2007, 254 i 327 pàgines. • DESAI, Kalpesh Kaushih i BASUROY, Suman Interactive influence of genre familiarity, star power, and critic’s reviews in the cultural goods industry: The case of motion pictures “Psychology & Marketing”, volum 22, nº 3, John Wiley & Sons, Hoboken (New Jersey), març de 2005, pàgines 203 a 223. • DIJKSHOORN, Kelly Total attendance of the motion pictures Universiteit van Amsterdam, Amsterdam, juny de 2011, 24 pàgines.

283

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

• DODGE, Yadolah Statistique. Dictionnaire encyclopédique Springer Verlag, París, 2007, 634 pàgines. • EINAV, Liran i ORBACH, Barak Y. Uniform prices for differentiated goods: The case of the movie-theater industry http://lsr.nellco.org/harvard_olin/337 “Economics and Business Discussion Papers Series”, nº 337, Harvard Law School John M. Olin Center for Law, Economics and Business Discussion, Cambridge (Massachussets), novembre de 2001, pàgines 203 a 223. • ELBERSE, Anita Blockbusters: Hit-making, risk-taking, and the big business of entertainment Henry Holt and Company, Nova York, 2013, 320 pàgines. Hi ha traducció al castellà: Superventas. Por qué el futuro de la industria del entretenimiento pasa por asumir riesgos e intentar crear productos superventas, Editorial Gestión 2000, Barcelona, 2014, 368 pàgines. • ELBERSE, Anita The power of stars: Do star actors drive the success of the movies? “Journal of Marketing”, volum 71, nº 4, American Marketing Association, Chicago (Illinois), octubre de 2004, pàgines 102 a 120. • ELIASHBERG, Jehoshua (Josh); ELBERSE, Anita; i LEENDERS, Mark A. A. M. The motion picture industry: Critical issues in practice, current research, and new research directions “Marketing Science”, volum 25, nº 6, INFORMS, Catonsville (Maryland), novembre-desembre de 2006, pàgines 638 a 661. • ELIASHBERG, Jehoshua (Josh) i SHUGAN, Steven Mark Film critics: Influencers or predictors? https://marketing.wharton.upenn.edu/profile/191/research https://marketing.wharton.upenn.edu/files/?whdmsaction=public:main. file&fileID=309 “Journal of Marketing”, volum 61, nº 2, American Marketing Association, Chicago (Illinois), abril de 1997, pàgines 68 a 78.

284

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

• ENTIDAD DE GESTIÓN DE DERECHOS DE LOS PRODUCTORES AUDIOVISUALES (EGEDA) La percepción del cine español por el público Estudi dissenyat per Metroscopia, S.L., que s’encarregà també del treball de camp. Fou dirigit per José Juan Toharia Cortés i coordinat per Fernando López Valdés i per Pilar Bartolomé. Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales (EGEDA), Madrid, 2009, 279 pàgines. • FERNÁNDEZ BLANCO, Víctor Diferencias entre la asistencia al cine nacional y extranjero en España Documento de Trabajo 118/96, Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, Universidad de Oviedo, Oviedo, 1996, 19 pàgines. • FERNÁNDEZ BLANCO, Víctor El cine y su público en España. Un análisis económico Col·lecció “Datautor”, Fundación Autor, Madrid, 1998, 91 pàgines. • FERNÁNDEZ BLANCO, Víctor La demanda de cine en España 1968-1992 “Información Comercial Española”, nº 751, Ministerio de Comercio, Madrid, març de 1996, pàgines 157 a 168. • FERNÁNDEZ BLANCO, Víctor i PRIETO RODRÍGUEZ, Juan Building stronger national movie industries: The case of Spain http://www.ief.es/documentos/recursos/publicaciones/papeles_trabajo/2002_29.pdf “Papeles de Trabajo”, 29/02, IEF (Instituto de Estudios Fiscales), Madrid, 2002, 52 pàgines. • FERNÁNDEZ BLANCO, Víctor; PRIETO RODRÍGUEZ, Juan; i OREA SÁNCHEZ, Luis Movie enthusiasts versus cinemagoers in Spain: A latent class model approach Ponència presentada a la 13th International Conference on Cultural Economics, University of Illinois, Chicago (Illinois), juny de 2004, 23 pàgines.

285

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

• FERNÁNDEZ BLANCO, Víctor; PRIETO RODRÍGUEZ, Juan; MUÑIZ ARTIME, Cristina; i GUTIÉRREZ DEL CASTILLO, Rubéns Cinéfilos, videoadictos y telespectadores. Los perfiles de los consumidores de productos audiovisuales en España Col·lecció “Datautor”, Fundación Autor i SGAE (Sociedad General de Autores y Editores), Madrid, 2002, 261 pàgines. • FERREIRA GARCÍA, Eva i GARÍN MARTÍN, María Araceli Una nota sobre el cálculo del índice de Gini http://www.ine.es/ss/Satellite?L=0&c=INERevEstad_C&p=125473522 6759&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout&_charset_=utf8&cid=1259925027717&submit=Ir “Estadística Española”, nº 142, INE (Instituto Nacional de Estadística), Madrid, 1997, pàgines 207 a 218. • FISZ, Marek Probability theory and mathematical statistics John Wiley & Sons, Nova York, 1963 (tercera edició), 677 pàgines. L’obra és una traducció i alhora una ampliació del text original polonès: Rachunek prawdopodobienstwa i statystyka matematyczna. • GARCÍA-ÁLVAREZ, Ercilia; FILIMON COSTIN, Nela; i LÓPEZ SINTAS, Jordi Reliable entertainment: Spanish consumers’ preferences regarding a film’s country of origin “International Journal of Non Profit and Voluntary Sector Marketing”, volum 12, nº 3, John Wiley & Sons, Hoboken (New Jersey), agost de 2007, pàgines 217 a 229. • HENNIG-THURAU, Thorsten; WALSH, Gianfranco; i WRUCK, Oliver An investigation over the factors determining the success of service innovations: The case of motion pictures https://www.wiwi.uni-muenster.de/lmm/research/publications/download/I6_Hennig-Thurau_Walsh_Wruck_AMSR_2001.pdf “Academy of Marketing Science Review”, volum 2001, nº 6, University of Miami, Miami (Florida), 2001, 25 pàgines.

286

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

• HIRSCHMAN, Elizabeth Caldwell Consumer preferences in literature, motion pictures and television programs “Empirical Studies of the Arts”, volum 5(1), Nova York, 1987, pàgines 31 a 46. • INSTITUTO DE LA CINEMATOGRAFÍA Y DE LAS ARTES AUDIOVISUALES (ICAA) Boletín informativo. Películas. Recaudaciones. Espectadores Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid. El butlletí es publicà en suport paper fins a l’any 2010. Posteriorment ha estat editat en versió electrònica. A hores d’ara el darrer exemplar correspon a l’exercici 2015 i pot ser localitzat a http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/cine/mc/ bic/portada.html;jsessionid=8FD28C25492A35B2D190F348A9C5413C, juntament amb els volums precedents (de 2002 a 2014). • INSTITUTO DE LA CINEMATOGRAFÍA Y DE LAS ARTES AUDIOVISUALES (ICAA) Cine español Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid. El catàleg es publicà en suport paper fins a l’any 2008. Posteriorment fou editat en versió electrònica. A hores d’ara el darrer exemplar a l’abast a la pàgina web de l’ICAA correspon a l’exercici 2014 i pot ser localitzat i consultat a http://www.mecd.gob.es/catalogodecine/2014/presentacion.html, mentre que la sèrie històrica de volums, des de l’any 2001 ençà, es troba a http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/ areas-cultura/cine/mc/ace/portada.html. • INSTITUTO DE LA OPINIÓN PÚBLICA (IOP) El público cinematográfico “Revista Española de la Opinión Pública”, nº 8, Instituto de la Opinión Pública, Madrid, abril-juny de 1967, pàgines 209 a 276. • INTERNATIONAL MÉDIA CONSULTANTS ASSOCIÉS (IMCA) Identification et évaluation des flux économiques et financiers du cinéma en Europe et comparaison avec le modèle américain http://ec.europa.eu/avpolicy/docs/library/studies/finalised/film_rating/finalrep_fr.pdf “Étude nº DG EAC/34/01”, DG EAC (Directorate General for Education and Culture) Unitat 1, Comissió Europea, Estrasburg, 2002, 132 pàgines. 287

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

• JAMET, Jean-François Quels sont les déterminants de la durée d’exploitation des films au cinéma? Une approche théorique et empirique Memòria de DEA (Diplôme d’Études Approfondies) en Analyse et Politique Économiques, École des Hautes Études en Sciences Sociales, París, juliol de 2005, 73 pàgines. • JOSÉ i SOLSONA, Carles Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions Documenta Universitaria i Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA), Estudis, nº 5, Girona, 2010, 176 pàgines. Text (sense els pròlegs) i quadres estadístics del llibre són a l’abast a http://www.upf.edu/depeca/ opa/dossier6/dossier6_pdf/informe21.pdf. • KANZLER, Martin Le marché de salles hors Europe pour les films européens. Chiffres clé 2014 Observatoire Européen de l’Audiovisuel, Estrasburg, setembre del 2012, 74 pàgines. • KANZLER, Martin Theatrical export of European films in 2010. Key statistics. A sample analysis of the distribution of European films in 10 non-European markets Observatoire Européen de l’Audiovisuel, Estrasburg, setembre del 2012, 46 pàgines. • KANZLER, Martin i NEWTON-BAUDAIS, Susan The theatrical circulation of European children’s films Observatoire Européen de l’Audiovisuel, Estrasburg, juny del 2014, 52 pàgines. The theatrical circulation of European live action children’s films in Europe 2000 to 2008 Observatoire Européen de l’Audiovisuel, Estrasburg, juny del 2009, 32 pàgines. El treball és a: http://www.obs.coe.int/documents/205595/452478/ Childrens+Films+KidsRegio+2009+EN.pdf/e49073cf-275c-4934-98911e08856b9022 • KANZLER, Martin; NEWTON-BAUDAIS, Susan; i LANGE, André The circulation of European co-productions and entirely national films in Europe 2001-2007 Observatoire Européen de l’Audiovisuel, Estrasburg, agost del 2008, 38 pàgines. És accessible a: http://www.obs.coe.int/documents/205595/452480/ Coproduction+Krakow+2008+EN.pdf/f3371c64-a1a1-48b9-a0e0-f74ba4a936f7 288

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

• LANGE, André i NEWTON-BAUDAIS, Susan The distribution of European and third country films in the European Union market Observatoire Européen de l’Audiovisuel, Estrasburg, 2002. Recull de l’informe presentat a la conferència que, sota el títol de The cinematographic and audiovisual sector in the European Union and third countries, fou celebrada a Madrid els dies 18 i 19 d’abril de 2002. • LEENDERS, Mark A. A. M.; GEMSER, Gerda; i WIJNBERG, Nachoem Mesoelam Effects of award competitions on market competition in the motion picture industry “6th World Media Economics Conference”, Centre d’Études sur les Médias i Journal of Media Economics, HEC Montréal, Mont-real, 2004, 8 pàgines. • LORENZ, Max Otto Methods of measuring the concentration of wealth “Publications of the American Statistical Association”, volum 9, nº 70, Boston (Massachusetts), juny de 1905, pàgines 209 a 219. • MAYOR GALLEGO, José Antonio Estimación predictiva del índice de Gini en poblaciones finitas bajo muestreo aleatorio simple http://www.ine.es/ss/Satellite?L=0&c=INERevEstad_C&p=125473522 6759&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout&_charset_=utf8&cid=1259925024653&submit=Ir “Estadística Española”, nº 156, INE (Instituto Nacional de Estadística), Madrid, segon quadrimestre de 2004, pàgines 189 a 204. • MINISTERIO DE CULTURA Demanda cultural en España Gabinete de Estadística e Informática, Ministerio de Cultura, Madrid, 1978, 770 pàgines. • MINISTERIO DE CULTURA Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España 2006-2007 División de Estadística, Secretaría General Técnica, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, Ministerio de Cultura, Madrid, 2007, 384 pàgines. 289

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

• MINISTERIO DE CULTURA Encuesta del comportamiento cultural de los españoles Secretaría General Técnica, Ministerio de Cultura, Madrid, 1985, 323 pàgines. • MINISTERIO DE CULTURA Equipamientos, prácticas y consumos culturales de los españoles Col·lecció “Datos Culturales”, nº 1, Secretaría General Técnica, Subdirección General de Estudios, Documentación y Publicaciones, Ministerio de Cultura, Madrid, 1991, 173 pàgines. • MOSTEIRO MOLINA, Sergi Enquesta de participació cultural a Catalunya 2014 http://dadesculturals.gencat.cat/web/sites/dadesculturals/.content/ dades_culturals/09_fulls_decultura/arxius/13_Enquesta-de-participaciocultural-2014.pdf “DeCultura”, nº 13, Gabinet Tècnic, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, febrer de 2015, 50 pàgines. • NEELAMEGHAM, Ramya i JAIN, Dipak Chand Investigating consumer choice processes for experience goods: An econometric analysis http://www.insead.edu/facultyresearch/research/doc.cfm?did=46613 “INSEAD Working Paper Series”, INSEAD (Institut Européen d’Administration des Affaires), Fontainebleau, 1997, 39 pàgines. • NEWTON-BAUDAIS, Susan La circulation des films européens hors marchés nationaux Observatoire Européen de l’Audiovisuel, Estrasburg, 2002. Informe distribuït a la Conferència del desè aniversari d’Europa-Cinémas. • OBSERVATOIRE EUROPÉEN DE L’AUDIOVISUEL (OEA) Annuaire – Télévision, cinéma, vidéo et services audiovisuels à la demande - Le paysage paneuropéen Observatoire Européen de l’Audiovisuel, Estrasburg. La publicació dels anuaris s’inicià amb les dades dels exercicis 1994 / 1995 i la darrera aparició, a hores d’ara, correspon a 2015. Els diferents volums es consignen a http://www.obs. coe.int/fr/publications/2016. 290

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

• OLALDE VEGAS, Silvia Domestic demand for Spanish cinema: The popularity of star film directors as determinant for theatre attendance http://thesis.eur.nl/pub/6354 Tesi presentada a l’Erasmus Universiteit Rotterdam, Rotterdam, 2009, 109 pàgines. • PALACIO ARRANZ, Manuel El público cinematográfico en España “E-Excellence, Biblioteca Virtual”, Liceus, Servicios de Gestión y Comunicación, S.L., Madrid, 2007, 38 pàgines. • PASTOR PÉREZ, Lluís Las leyes de la atracción en los títulos de las películas de cine. Un caso de análisis de la vía heurística en la comunicación de masas http://www.analisi.cat/index.php/analisi/article/view/n43-pastor-89-103/n43-pastor-89-103 “Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura”, segona època, nº 43, Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), setembre 2011, pàgines 89 a 103. • RAHIMI, Abdulrahim; MOUSAI, Meysam; AZAD, Nasser; i SYEDALIAKBAR, Seyed Mohsen Impacts of economic, cultural, social, individual and environmental factors on demand for cinema: Case study of Tehran http://www.academicjournals.org/article/article1404471970_Rahimi%20 et%20al.pdf “African Journal of Business Management”, volum 8, nº 13, Academic Journal, Lagos, juliol de 2014, pàgines 480 a 494. • RAVID, Shimon Abraham (Avri) Information, blockbusters, and stars: A study of the film industry “Journal of Business”, volum 72, nº 4, The University of Chicago, Chicago (Illinois), 1999, pàgines 463 a 492.

291

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

• RODRÍGUEZ-RABADÁN BENITO, David Proceso de decisión del consumidor: Factores explicativos del visionado de películas en sala de cine de los jóvenes universitarios españoles http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/146251/David_Rodriguez_ Rabad%c3%a1n%20Benito.pdf ?sequence=1 Tesi doctoral, Departament d’Economia i Organització d’Empreses, Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Barcelona, novembre de 2013, 397 pàgines. • SCHRAGE, Scott David The impact of movie reviews vs. word of mouth on post-viewing evaluations of films “Graduate Theses and Disertations”, document 12.647, Iowa State University, Ames (Iowa), 2012, 56 pàgines. • SELVARETNAM, Geethanjali i YANG, Jen-Yuan Factors affecting the financial success of motion pictures: What is the role of star power? “Discussion Paper”, nº 1.501, School of Economics and Finance, University of St. Andrews, St. Andrews (Escòcia), gener 2015, 26 pàgines. • SIMONOFF, Jeffrey Stewart i SPARROW, Ilana Ruth Predicting movie grosses: Winners and losers, blockbusters and sleepers Leonard N. Stern School of Business, New York University, Nova York, 40 pàgines. Una versió primigènia del treball havia aparegut a “Chance”, volum 3, nº 3, Taylor & Francis Group, Abingdon (Anglaterra), juny de 2000, pàgines 15 a 24. • SOCIEDAD GENERAL DE AUTORES Y EDITORES (SGAE) i MINISTERIO DE CULTURA Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España: Análisis descriptivo Fundación Autor, Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Madrid, 2005, 224 pàgines. • SOCIEDAD GENERAL DE AUTORES Y EDITORES (SGAE) i MINISTERIO DE CULTURA Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España: Resultados detallados http://www.anuariossgae.com/informe/home.html Fundación Autor, Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Madrid, 2005, 280 pàgines. 292

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

• SOCIEDAD GENERAL DE AUTORES Y EDITORES (SGAE) Informe SGAE sobre hábitos de consumo cultural http://www.anuariossgae.com/informe/home.html Fundación Autor, Sociedad General de Autores y Editores (SGAE), Madrid, 2000, 174 pàgines. • STIGLER, George Joseph i BECKER, Gary Stanley De gustibus non est disputandum “The American Economic Review”, volum 67, nº 2, American Economic Association, Nashville (Tennessee), 1977, pàgines 76 a 90. • STIMPERT, John Lawrence “Larry”; LAUX, Judith A.; MARINO, Coyote; i GLEASON, George Factors influencing motion picture success: Empirical review and update “Journal of Business & Economics Research”, volum 6, nº 11, The Clute Institute, Littleton (Colorado), novembre de 2008, pàgines 38 a 52. • STURGES, Herbert Arthur The choice of a class interval “Journal of the American Statistical Association”, volum 21, nº 153, The American Statistical Association, Boston (Massachusetts), març de 1926, pàgines 65 i 66. • TEFERTILLER, Alec C. Motivations for motion picture attendance in the digital age Tesi presentada a The Faculty of the Jack J. Valenti, School of Communication, University of Houston (Texas), maig de 2014, 91 pàgines. • VENKATARAMAN, Sriram i CHINTAGUNTA, Pradeep Kumar Investigating the role of local market and exhibitor characteristics on box-office performance Summer Institute in Competitive Strategy, Haas School of Business, University of California, Berkeley (Califòrnia), 2008, 76 pàgines.

293

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

• VILA OBLITAS, José Roberto; GUZMÁN PARRA, Vanesa Francisca; i QUINTANA GARCÍA, Cristina Análisis de la estacionalidad en el sector cinematográfico: estudio comparativo entre la industria extranjera y la española “Investigaciones Europeas de Dirección y Economía de la Empresa”, volum 18, nº 2, Elsevier España, S.L., Madrid, maig-agost de 2008, pàgines 177 a 182. • VOGEL, Harold L. Entertainment industry economics. A guide for financial analysis Cambridge University Press, Cambridge University, Nova York, vuitena edició, 2011, 655 pàgines. Hi ha la traducció al castellà d’una edició anterior de l’obra amb el títol: La industria de la cultura y el ocio. Un análisis económico Col.lecció “Datautor”, Fundación Autor, Madrid, 2004, 699 pàgines. • WALLACE, W. Timothy; SEIGERMAN, Alan; i HOLBROOK, Morris B. The role of actors and actresses in the success of films: how much is a movie star worth? “Journal of Cultural Economics”, volum 17, nº 1, Springer/The Association for Cultural Economics International, Boston (Massachusetts), juny de 1993, pàgines 1 a 27. • WALPOLE, Ronald E.; MYERS, Raymond H.; MYERS, Sharon L.; i YE, Keying Probability & statistics for engineers & scientists Prentice Hall, Pearson PLC (Public Limited Company), Londres, 2012, novena edició, 791 pàgines.

294

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

PÀGINES WEB • BASE DE DONNÉES LUMIÈRE http://lumiere.obs.coe.int/web/search/ Observatoire Européen de l’Audiovisuel (OEA), Estrasburg. • CENTRE NATIONAL DE LA CINÉMATOGRAPHIE ET DE L’IMAGE ANIMÉE (CNC) Durée de vie des films inédits en salles http://www.cnc.fr/web/fr/statistiques/-/ressources/5424655 Fitxer Excel. Centre National de la Cinématographie et de l’Image Animée, París, setembre de 2015. • EUROPEAN COMMISSION A profile of current and future audiovisual audience http://bookshop.europa.eu/en/a-profile-of-current-and-future-audiovisual-audience-pbNC0414085/ Estudi desenvolupat per les empreses Attentional Inc, Headway International i Harris Interactive. Publications Office of the European Union, Luxemburg, 2014, 858 pàgines. • IMDb (INTERNET MOVIE DATABASE) Base de dades IMDb http://www.imdb.com/ Amazon.com, Inc, Seattle (Washington). • INSTITUTO DE LA CINEMATOGRAFÍA Y DE LAS ARTES AUDIOVISUALES (ICAA) Base de datos de películas calificadas http://www.mecd.gob.es/bbddpeliculas/cargarFiltro.do?layout=bbddpe liculas&cache=init&language=es Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid.

295

DESIGUALTATS EN ELS RESULTATS A TAQUILLA DELS FILMS DE LA UNIÓ EUROPEA

• INSTITUTO DE LA CINEMATOGRAFÍA Y DE LAS ARTES AUDIOVISUALES (ICAA) Catálogo de cine español http://www.mecd.gob.es/bbddpeliculas/cargarFiltroCatCineEspanyol. do?layout=catCineEspanyol2014&cache=init&language=es Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid. Aquest recull de films es publicà en suport paper fins a l’any 2008. La versió digital és abastable des del 2009 ençà. El darrer catàleg a l’abast correspon a les pel·lícules qualificades en el transcurs de l’any 2014. • INTERNATIONAL ORGANIZATION FOR STANDARDIZATION (ISO) Country codes https://www.iso.org/obp/ui/#search http://www.iso.org/iso/home/standards/country_codes.htm http://www.iso.org/iso/home/standards/country_codes/country_codes_glossary.htm International Organization for Standardization (ISO), Ginebra. • JOSÉ i SOLSONA, Carles Cinema català a Europa http://opa.upf.edu/sites/default/files/page/150410_cinema_catala_a_ europa.pdf http://issuu.com/icec_generalitat/docs/150410_cinema_catal___a_ europa?e=5788537/13384217 http://issuu.com/icec_generalitat/docs/150410_cinema_catal___a_europa http://issuu.com/icec_generalitat/stacks/372c66ab748745b4990463a01f8 74a5a http://repositori.upf.edu/handle/10230/23518 Associació de Productors Independents de Catalunya (APIC), Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA) i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2015, 259 pàgines.

296

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

• JOSÉ i SOLSONA, Carles Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011) http://opa.upf.edu/sites/default/files/documents/decada_produccio_ cinema_catalunya_solsona.pdf http://cultura.gencat.cat/web/.content/icic/documents/arxiu_icic/ llibre.pdf http://issuu.com/icec_generalitat/docs/llibre http://hdl.handle.net/10230/22027 http://www.obs.coe.int/documents/205595/264615/ Una+de%CC%80cada+de+produccio%CC%81%20cinematogra%CC%80 fica+a+Catalunya+%282002-2011%29.pdf http://www.egeda.com/documentos/Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya ( 2002-2011 ).pdf Associació de Productors Independents de Catalunya (APIC), Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual (UNICA) i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2013, 197 pàgines. • MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE Anuario de estadísticas culturales http://www.mcu.es/estadisticas/MC/NAEC/index.html Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Mad rid. Hi resulten accessibles els volums des del 2005 fins al 2015, darrer anuari publicat a hores d’ara. • MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/ cultura/mc/ehc/portada.html http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?M=/t9/ p9&O=culturabase&N=&L=0 Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid. Hi resulten accessibles les enquestes de 2002-2003, de 2006-2007, de 2010-2011 i de 2014-2015, darrera investigació publicada a hores d’ara.

297