Editores: Vicky Sword-Daniels, Charise Johnson i Alison Tickell
Dissenyador: Kieron Lewis | kieronlewis.com
QUÈ PODEM FER?
Fotografia: Campanya d’activisme per l’emergència climàtica Barranquilla+20
PRÒLEG
FARAH AHMED
La justícia climàtica és el tema que defineix els nostres temps. Arriba a totes les facetes de la nostra vida, des d’on podem viure amb seguretat fins a què bevem i mengem o com de profundament podem respirar.
L’abril del 2022, el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) va publicar l’informe final del seu sisè estudi exhaustiu del canvi climàtic. En l’informe, que se centra en la mitigació del canvi climàtic, es reconeix que els motors històrics i actuals de la destrucció del clima i el medi ambient rauen en el
colonialisme. Aquesta aportació significativa parteix del que els activistes per la justícia climàtica i ambiental saben des de fa dècades: que les estructures de poder per lucrar-se del planeta van en detriment de moltes vides i molts ecosistemes i que és imperatiu que centrem l’acció climàtica en la justícia, la regeneració i la reparació.
Per fer-ho, cal que l’art i la cultura marquin el camí, explicant històries més valentes sobre els sistemes que ens dicten com hem de viure i les infinites possibilitats d’un món millor. Hem de treballar amb científics,
activistes, moviments de base, comunitats afectades, joves, advocats, agricultors, arquitectes, metges i responsables polítics per fomentar moviments per la justícia creatius, polifacètics i potents.
Aquest esperit de col·laboració és l’essència de la feina que fem a Julie’s Bicycle. Admetem que la justícia climàtica pot ser un concepte nou o complicat i per això reunim una sèrie de recursos, seminaris web i guies per acompanyar-vos en el vostre trajecte.
Aquest esperit de col·laboració és
l’essència de la feina que fem a Julie’s Bicycle.
És un honor col·laborar amb Harpreet
Kaur Paul en aquesta guia introductòria a alguns dels temes i reptes clau de la justícia climàtica i ambiental.
Harpreet Kaur Paul ha somiat, ha escrit i s’ha organitzat per l’alliberament i la llibertat col·lectius des que té memòria. És mare, advocada pels drets humans, doctoranda en justícia climàtica i cofundadora de Tipping Point UK
INTRODUCCIÓ
UNA VISIÓ GENERAL DE LA JUSTÍCIA CLIMÀTICA
Dècades de coneixement científic sobre la magnitud de la crisi climàtica no han aturat els nivells rècord d’emissions que provoquen un augment de les temperatures sense precedents. Els darrers vuit anys han estat els més càlids que s’han registrat mai.1 Les conferències anuals pel canvi climàtic coincideixen amb temporals, incendis forestals i notícies sobre els nivells alarmants de carboni a l’atmosfera. Els estats no han estat capaços de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Tampoc no han estat capaços de garantir que els afectats pels impactes climàtics tinguin els recursos que necessiten per respondre-hi amb dignitat. S’ha prioritzat la minimització dels problemes econòmics per sobre de la protecció de les persones i el planeta. Això exigeix una enorme resistència cultural i popular per garantir l’equitat a les generacions actuals i futures.
Aquells que es beneficien de l’statu quo també són responsables de gran part de la contaminació per carboni. En canvi, les persones en situació de pobresa generen molt poques emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, però reben els efectes desproporcionats dels impactes del canvi
climàtic i són els que menys recursos tenen per respondre-hi.2 Això exigeix una resposta a escala mundial que sigui justa i equitativa. Els estils de vida basats en el luxe i dependents del carboni no poden continuar en un context de pobresa energètica mundial. Hem de crear societats més justes i verdes a mesura que avancem en la transició.
Alhora, ens hem d’adaptar als canvis climàtics ja inevitables i integrats a conseqüència de les emissions històriques de gasos amb efecte d’hivernacle.
Alguns exemples de mesures d’adaptació són el foment de l’agroecologia; l’ús més eficient dels escassos recursos hídrics; la reinvenció de l’accés a l’habitatge; l’obligació que tots els edificis de nova construcció compleixin unes normes d’edificació no només per generar més energia de la que consumeixen, sinó també per suportar les noves condicions climàtiques i fenòmens meteorològics extrems; la construcció de defenses contra les inundacions, i la reserva de corredors terrestres per ajudar les espècies a migrar.
D’una manera crítica, hem d’oferir reparacions a les comunitats que afronten els efectes inevitables, incontrolats o incontrolables relacionats amb el canvi climàtic (anomenats pèrdues i danys). Això vol dir explorar mecanismes per obtenir fons
de manera innovadora i urgent per a aquells que ja pateixen els efectes negatius del canvi climàtic. D’una manera que protegeixi, respecti i fomenti la prosperitat de l’ésser humà dins dels límits del planeta.
1 Davis, Josh. “The last eight years have been the hottest on record”, Museu Nacional d’Història (Londres), 14 de gener del 2022
2 Oxfam. Confronting Carbon Inequality, 21 de setembre del 2020
GLOSSARI DE TERMES CLAUS
ECOCIDI
Dany massiu o destrucció dels ecosistemes, amb impactes generalitzats o a llarg termini.
TERRA NULLIUS
Terra nullius és un terme llatí que vol dir ‘terra de ningú’. La colonització i les lleis sobre la terra es van establir al·legant que les terres eren buides i justificant-ne l’adquisició sense acords ni pagaments.
NEUTRALITAT CLIMÀTICA
La neutralitat climàtica es refereix a l’equilibri entre la quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle emesos i la quantitat que se n’elimina de l’atmosfera. És important assenyalar que no és el mateix que carboni zero, que vol dir que no s’emet gens de carboni.
JUSTÍCIA AMBIENTAL
NEOLIBERALISME
Marc polític centrat en el capitalisme de lliure mercat i la desregulació.
DESCOLONITZACIÓ
Pràctica que consisteix a desfer el mal que segles de domini colonial han fet a les persones i els ecosistemes reivindicant terres, pràctiques, llengües i coneixements.
POBLES INDÍGENES
Grups culturals amb tradicions, marcs socials o polítics particulars i vincles ancestrals amb les terres i els ecosistemes on viuen o d’on han estat desplaçats. Es calcula que hi ha 370 milions de persones indígenes distribuïdes en setanta països.
La justícia ambiental està fortament lligada a la justícia climàtica, però no són el mateix. En concret, es refereix a l’exposició desigual a perills com la contaminació de l’aire i l’aigua, les substàncies químiques, els residus i la destrucció ecològica de persones i ecosistemes marginats.
DESCOLONITZACIÓ
UNA VISIÓ GENERAL DE LA JUSTÍCIA CLIMÀTICA
El colonialisme i l’era dels combustibles fòssils van reconfigurar l’economia mundial i van disparar la riquesa d’Europa en detriment de les comunitats colonitzades i els pobles esclavitzats.3 Més endavant aquesta riquesa va permetre fer la revolució industrial, que va crear el context actual en què l’hemisferi nord és responsable del 92% de l’excés d’emissions del món,4 tot i que només hi viu aproximadament el 12% de la població mundial.
Les seqüeles i els efectes de l’esclavisme, el colonialisme i la discriminació encara es perceben avui a causa de l’explotació, l’extracció i la marginació passades i presents. Les pràctiques colonials (com el conreu de sucre, cafè, arròs i cotó a grans plantacions amb esclaus) continuen sent bons indicadors dels nivells de pobresa avui dia.5 Les polítiques neoliberals relatives a comerç i inversions encara empobreixen els treballadors, exposen les comunitats a la contaminació i fan que els països retornin préstecs injustos en comptes d’invertir en sanitat, educació, serveis socials, transport sostenible i infraestructures
resilients. Les corporacions multinacionals extreuen, exploten i després oculten els diners en paradisos fiscals, tot saquejant l’hemisferi sud.6 Com a conseqüència, els impactes del canvi climàtic es fan desproporcionadament palesos als països exposats al colonialisme, que històricament són els menys responsables de les emissions.
La riquesa incrementa la capacitat d’adaptació. Els majors responsables del canvi climàtic queden relativament aïllats dels seus efectes. El 10% més ric del món causa el 50% de les emissions, té el 52% de la riquesa mundial i es concentra a l’Amèrica del Nord i la UE.7
El 50% més pobre del món genera aproximadament el 10% de les emissions mundials i rep més o menys el 8% dels ingressos mundials.8 La mitjana de les
3 Hickel, Jason. “How Britain stole $45 trillion from India and lied about it”. A: Al Jazeera, 19 de desembre del 2018; Craemer, Thomas. “There was a time reparations were actually paid out – just not to formerly enslaved people”. A: The Conversation, 26 de febrer del 2021
4 Pardikar, Rishika. “Global North Is Responsible for 92% of Excess Emissions: The United States and European Union bear disproportionate liability for emitting to the atmospheric commons”. A: EOS, 28 d’octubre del 2020
5 Bruhn, Miriam . “Did Yesterday’s Patterns of Colonial Exploitation Determine Today’s Patterns of Poverty?”. A: Banc Mundial Blogs, 23 de novembre del 2010
6 Global Justice Now. “Africa subsidises the rest of the world by over $40 billion in one year, according to new research”, 24 de maig del 2017
7 Oxfam. Confronting Carbon Inequality
*Paul, Harpreet K. ‘We need climate reparations to confront the colonial past’, 13 d’abril del 2021; Huck 2021
emissions de CO2 (tones mètriques per capita) dels habitants dels països més vulnerables als efectes del canvi climàtic és considerablement més baixa que la dels habitants de l’hemisferi nord. Per exemple…
de plantacions monocultiu d’eucaliptus a l’hemisferi sud (Llatinoamèrica, sud-est asiàtic i Àfrica). Aquests plans han portat a expropiacions de terres i desforestacions, que amenacen l’abastiment alimentari, i també a un increment de les emissions de carboni.10 A Kènia, les centrals geotèrmiques no només amenacen la biodiversitat, sinó que també han desplaçat les poblacions indígenes com els massais, que van haver de marxar dels seus territoris sagrats.11
Res en comparació amb la mitjana de les emissions d’una persona dels països següents:
En resum, la població mundial en situació de pobresa—amb moltes persones que sobreviuen amb menys de 5,50 dòlars al dia— pràcticament no genera emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, però està desproporcionadament afectada pels efectes del canvi climàtic.
Molts plans de transició ecològica de l’hemisferi nord depenen dels sistemes de gas natural i els biocombustibles de l’hemisferi sud, com per exemple l’increment
10 www.biofuelwatch.org.uk
Els plans de transició ecològica acostumen a no afavorir els projectes energètics locals impulsats per la comunitat, que poden generar valor social en comptes de beneficis per a les companyies energètiques multinacionals. Les propostes per cobrir el Sàhara Occidental de plaques solars es basen en la idea de terra nullius: que el desert és només un espai buit on les companyies europees i nord-americanes podrien generar energia per als consumidors dels seus països a l’hemisferi nord.12 La
11 Ahmed, Nafees. “World Bank and UN carbon offset scheme «complicit» in genocidal land grabs – NGOs”. A: The Guardian, 3 de juliol del 2014; Survival International (2009). “The most inconvenient truth of all: climate change and Indigenous people”‘; “Carbon offsets have patchy human rights record. Now UN talks erode safeguards”. A: Climate Home News, 9 de desembre del 2019.
12 Hamouchene, Hamza. “Green Energy Grabs”. A: Paul, Harpreet Kaur; Gebrial, Dalia (ed.). Perspectives on a Global Green New Deal
fama d’Israel com a centre de l’energia solar s’erigeix sobre els camps solars de la Cisjordània ocupada, on els palestins no tenen un subministrament elèctric constant.
Fins i tot els esforços per protegir i conservar els ecosistemes estan atrapats en idees de propietat que poden desposseir les poblacions indígenes i tribals de les
zones que han administrat en nom de la protecció del medi ambient. Algunes de les anomenades solucions basades en la natura són realment perjudicials i proposen utilitzar grans extensions de terreny de l’hemisferi sud per fer-hi grans plantacions d’arbres que permetin que els països de l’hemisferi nord continuïn contaminant mentre es desplaça les comunitats locals i es redirigeix l’aigua.
Els
plans de transició ecològica acostumen a no afavorir els projectes energètics locals impulsats per la comunitat, que poden generar valor social en
comptes de beneficis per a les companyies energètiques multinacionals.
RECURSOS NATURALS
L’extracció és catastròfica per a les persones i el planeta. També és violenta per a les comunitats que viuen molt a prop dels gasoductes i oleoductes. A Ogoniland (Nigèria), Shell Oil ha vessat entre 9 i 13 milions de barrils de cru al delta del Níger des del 1958. Això ha contaminat l’aire i l’aigua, ha delmat els hàbitats naturals i ha vulnerat els drets de les 832.000 persones que hi viuen. El govern local també ha col·laborat amb Shell per suprimir el dret de la població d’Ogoniland a lluitar contra la contaminació.
Ken Henshaw escriu sobre Shell i la complicitat de l’Estat nigerià en la repressió de les protestes, les massacres i l’opressió des del 1958. Escriu que milers de membres de la comunitat han estat assassinats, violats i exiliats, inclosos els líders del Moviment per la Supervivència del Poble Ogoni i Ken Saro Wiwa.
Es continuen vulnerant els drets humans. Només el 2019, Henshaw escriu que els militars van atacar i cremar tres comunitats del delta
del Níger i que “avui, després de sis dècades d’extreure petroli, el delta del Níger és un dels llocs més contaminats, més castigats per la pobresa i més militaritzats del planeta”.
En general, aquesta història es reprodueix amb morts prematures, pèrdues de collites, amenaces a la seguretat hídrica i alimentària i la propagació de malalties.
La transició a infraestructures d’energia renovable també requereix l’extracció de minerals i metalls. Les bateries, les plaques solars, els motors per a vehicles elèctrics, les piles de combustible, els reactors nuclears i els aerogeneradors necessiten minerals de terres rares i metalls que s’obtenen majoritàriament a l’hemisferi sud. El juliol del 2019, almenys 43 miners artesanals van morir a la República Democràtica del Congo (RDC), per l’enfonsament d’una mina en una mina industrial de coure i cobalt propietat
Fotografia: Guàrdia costera dels EUA
de la multinacional anglosuïssa Glencore (el cobalt és una part essencial de les bateries per a vehicles elèctrics). UNICEF calcula que 40.000 infants treballen a les mines del sud de l’RDC. Amb tot, Glencore es considera part de la transició energètica que impulsa la revolució dels vehicles elèctrics.
Tal com Sebastián Ordóñez Muñoz ha escrit, les comunitats que es troben a la primera línia de l’extracció d’aquests minerals pateixen desplaçaments, conflictes interns i externs (amb amenaces i assassinats de defensors de la terra i líders dels moviments), minva dels mitjans de subsistència, contaminació de l’aire, el sòl i l’aigua, falta d’accés a cultius i aigua potable, dependència econòmica, impactes greus sobre la salut i pèrdua cultural quan els pobles se separen del seu territori. Pel que fa a la producció, les condicions abusives, amb jornades llargues, salaris de misèria, persecució dels sindicats i problemes de salut i seguretat, són endèmiques. Això també és un problema de gènere. Les dones que treballen amb substàncies químiques tòxiques tenen problemes de salut reproductiva.
Demanar als compradors públics de l’hemisferi nord que exigeixin el compliment de les normes sobre drets humans podria ser un primer pas per tornar a centrar-se en els drets humans dels treballadors i la justícia ambiental en comptes dels sistemes de comerç i inversió que protegeixen els beneficis.13
I, encara més, unes millors condicions laborals per als miners i els treballadors que munten les infraestructures sostenibles, més consultes als pobles indígenes, la reducció de la contaminació de les terres comunitàries i la promoció de l’energia eòlica, solar i hidràulica per sobre de l’energia geotèrmica i de biomassa segur que impulsaran millores.14
Però amb això no n’hi ha prou. No tenim prou minerals de terres rares i metalls per mantenir el nivell actual de consum (diferenciat) amb alternatives sostenibles. És aclaparador: els països amb rendes elevades consumeixen vint vegades més energia de la que fa falta en realitat per garantir la prosperitat de tothom. Hem d’avançar cap a una distribució més equitativa dels recursos a fi de limitar l’extractivisme al volum compatible amb els límits del nostre planeta. Cal que tothom tingui més d’allò que necessitem per gaudir d’una bona vida i que posem fi al consum sumptuari per a uns pocs.
És
aclaparador: els països amb rendes elevades consumeixen vint vegades més energia de la que fa falta en realitat per garantir la prosperitat de tothom.
TERRA I NATURA
La terra no sempre ha tingut demarcacions, tanques, propietat. En la cosmologia maori el parentiu, whanaungatanga, es refereix a un teixit de relacions entre les persones (vives i mortes), la terra, les muntanyes, els rius, l’aigua, la flora i la fauna i el món espiritual. El parentiu implica l’atenció física i afectiva en comunitat. En l’actualitat les comunitats indígenes protegeixen el 80 % de la biodiversitat que encara subsisteix. En la poesia panjabi es parla de l’aire com el mestre, de l’aigua com el pare i de la terra com l’àvia i el Panjab ha estat un lloc de resistència a les pràctiques perjudicials de l’agricultura industrial.
La transformació de la terra i el treball en propietat, en mercaderies, mitjançant processos d’apropiació, possessió i esclavització va començar fa més de 500
anys. Va començar amb l’eliminació i la despossessió dels pobles indígenes perquè els europeus dividissin unes terres que ells consideraven “buides”. Va continuar amb l’esclavització i la comercialització de milions de persones africanes.
“La capacitat d’estimar i cuidar un lloc és radicalment incompatible amb la plantació.”
Donna Harroway
La terra i la gent es van convertir en actius per a la producció de sucre, tabac, cotó i altres productes per als mercats europeus.
Els petits agricultors, que són sobretot dones, ocupen el 12 % de les terres agrícoles i produeixen aproximadament el 35 % dels aliments del món 15 L’1 % de les explotacions més grans ocupa més del 70 % de les terres agrícoles mundials. Això es tradueix en inseguretat hídrica i alimentària a escala local, contaminació ambiental (per l’ús intensiu de pesticides i fertilitzants), degradació del sòl, desforestació i una gran part de les emissions industrials de gasos amb efecte d’hivernacle (aproximadament una quarta part de les emissions mundials).16
El control per part de les indústries dels cereals, la biotecnologia i la producció industrial d’aliments forcen els productors locals a marxar o endeutar-se.17 Els aliments que es produeixen estan relacionats amb problemes de salut i una cadena de subministraments farcida de vulneracions dels drets dels treballadors. Entre el 30 i el 50 % dels aliments produïts mai no arriba al consum humà, tot i que una de cada tres persones del món pateix algun tipus de desnutrició i una de cada nou pateix fam sistèmica.18
Als anys 90, davant el desplaçament creixent de la indústria agroalimentària, el moviment internacional de pagesos La Vía Campesina va crear el concepte de sobirania alimentària. La sobirania alimentària prioritza factors com la producció local, la comercialització directa, l’ús de mètodes agroecològics, l’oposició a les collites modificades genèticament i els productes agroquímics, i els drets a la terra, l’aigua, les llavors i la biodiversitat .19 L’agroecologia estabilitza la producció alimentària per satisfer les necessitats a escala mundial i generar menys residus, a més de reduir la desforestació, l’escassetat d’aigua, l’esgotament del sòl i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. 20
Hi ha esperança: al Panjab (Índia), els intents de desregular els mercats agrícoles i obrirlos encara més a les corporacions privades van fer sortir milions de persones al carrer el 2020 i el 2021. Cada cop es fan més crides per reconèixer l’ecocidi, en vista de la pèrdua d’espècies, oceans i biodiversitat, l’extracció, la desforestació i els residus perillosos (químics i d’altres tipus), entre altres coses. També s’estenen les pràctiques per recordar les terres expropiades, les campanyes de LANDBACK per a les comunitats indígenes i els moviments que promouen la democratització de l’accés a la terra per reparar les desigualtats a l’hemisferi nord.
17 Shiva, Vandana. “The Seeds of Suicide: How Monsanto Destroys Farming”. A: Asian Age i Global Research, 5 d’abril del 2013
18 Perspectiva crítica de los sistemas alimentarios, las crisis alimentarias y el futuro del derecho a la alimentación
19 La Vía Campesina
20 Fòrum Econòmic Mundial
JUSTÍCIA SOCIAL
El canvi climàtic magnifica i multiplica el risc d’exclusió social. La pobresa, el gènere, l’edat, la discapacitat, la geografia, la condició d’indígena o de minoria, l’origen nacional o social, el naixement o altres condicions incrementen la probabilitat de patir les conseqüències negatives del canvi climàtic. Leon Sealey-Huggins va escriure a Perspectives on a Global Green New Deal (Perspectives sobre un nou pacte verd mundial):
“Els desastres «naturals» no existeixen. Els desastres més aviat els provoca la societat amb un accés desigual als recursos i els agreuja la poca atenció que es presta a les conseqüències negatives d’unes relacions socioecològiques determinades.”
Que les persones sobrevisquin o no a temporals, incendis forestals, inundacions i altres fenòmens extrems no depèn només de l’exposició geogràfica als impactes
del canvi climàtic, sinó també de l’accés a habitatges resistents i infraestructures comunitàries d’emergència i d’evacuacions segures i dignes, entre altres factors.
Alexandra Wanjiku Kelbert (coordinadora de Black Lives Matter UK i doctoranda de la Universitat de Warwick) assenyalava en la mateixa publicació que:
“Els temporals i les pandèmies en si no són fàcils d’evitar. Però la magnitud de la destrucció que causin i el fet que un fenomen esdevingui un desastre o una catàstrofe depenen tant de les decisions polítiques per respondre a una crisi com de les decisions històriques (arrelades en prioritats ideològiques a favor de la gentrificació, la inversió directa estrangera o els préstecs per sobre d’aixecar la població local i les solucions locals) que creen el context en què un fenomen es produeix”.
Sovint les comunitats marginades també han estat històricament excloses o infrarepresentades en els processos de presa de decisions polítiques. El cas de Moçambic és emblemàtic, tal com es veu en l’informe de la Commonwealth Towards Reparative Climate Justice (Cap a una justícia climàtica reparadora). Es calcula que el 2019 el cicló Idai va destruir el 90 % de Beira, una ciutat amb més de mig milió d’habitants. Moçambic és el sisè país més pobre del món i està molt endeutat, malgrat que les seves mines de carbó i titani i la seva agroindústria han enriquit inversors d’arreu del món. El ciutadà mitjà del Regne Unit emet aproximadament 25 vegades més CO2 que una persona de Moçambic. En canvi, la població de Moçambic ha patit a conseqüència d’aquest model econòmic i ha hagut de suportar una reducció de la despesa social perquè el govern intenta
pagar els seus deutes (especialment en un clima de reducció dels ingressos procedents de l’exportació de mercaderies). En aquest espai de polítiques neoliberals, l’habitatge i altres estratègies per mitigar la pobresa es desprioritzen de manera sistemàtica en pro de plans favorables als inversors (estrangers) que han concentrat la riquesa en mans d’uns pocs.
Quan es produeixen fenòmens meteorològics extrems, les persones que viuen en assentaments precaris estan més exposades a la mort, el desplaçament i la misèria. Moltes vegades i de manera desproporcionada les persones amb discapacitat, la gent gran i les persones pertanyents a la comunitat LGBTIQ+ es veuen obligades a viure en assentaments precaris als quals no arriben formes sòlides de protecció social.
Sovint els processos d’evacuació no tenen en compte els drets de les persones amb discapacitat, la gent gran i la població penitenciària. Les dones, els infants i adolescents i les persones LGBTIQ+ tenen més risc de patir violència als assentaments temporals.
D’altra banda, les persones amb recursos poden fugir d’unes terres agrícoles amb collites cada cop més irregulars davant l’avançament de l’aigua salada. En canvi, les persones que no poden pagar els bitllets d’autobús per sortir de les zones afectades, que són molt majoritàriament dones, queden atrapades en zones cada cop més inhòspites on la lluita per la supervivència continua amb unes càrregues de cures no remunerades. Les persones que treballen a l’exterior a temperatures cada cop més altes, les que viuen en habitatges sense aïllament i les que no tenen assegurança també pateixen desproporcionadament unes temperatures que cada any baten rècords.
El ciutadà mitjà del Regne Unit emet aproximadament 25 vegades més
CO2 que una persona de Moçambic
Al Regne Unit i als EUA, les persones racialitzades i marginades econòmicament també estan desproporcionadament exposades a nivells més elevats de contaminació i altres amenaces mediambientals, males condicions de l’habitatge, privació o discriminació sanitàries i feines precàries. Les comunitats negra i LGBTIQ+ també han parlat de discriminació en l’accés a l’ajuda i el refugi després dels temporals als EUA. La nostra incapacitat per abordar les causes de la desigualtat sotmet les generacions a danys climàtics inimaginables.
SALUT I BENESTAR
La COVID-19 ha posat de manifest l’impacte desproporcionat que pateixen les persones més marginades, una història que es repeteix amb el canvi climàtic. El canvi climàtic és la principal amenaça a la salut pública d’aquest segle. A l’Àrtic, les malalties transmeses pels aliments i l’aigua, la desnutrició, les lesions i els problemes de salut mental, especialment entre els pobles indígenes, han crescut. La COVID-19 també ha suscitat preocupació pel que fa a la relació entre la crisi climàtica, la desforestació i la propagació de malalties infeccioses, especialment de malalties zoonòtiques (transmeses per animals). En els estudis s’assenyala que la pèrdua de biodiversitat i hàbitats crea les condicions ideals per accentuar-ne la propagació, mentre que les temperatures més càlides també donen lloc a un entorn més favorable per al dengue, la febre groga i altres malalties. Com hem vist amb la COVID-19, l’exposició als riscos no es distribueix de manera uniforme entre la població. Les persones que treballen a l’exterior a temperatures cada cop més altes, que viuen en habitatges mal aïllats (construïts amb amor però de manera precària) o que no tenen accés a zones verdes o a un sistema sanitari universal estan més exposades als danys.
Com hem vist amb la COVID-19, l’exposició als riscos no es distribueix de manera uniforme entre la població.
Fa temps que els defensors de la justícia ambiental assenyalen que les comunitats empobrides, amb grans percentatges de persones racialitzades, han viscut molt temps a “zones de sacrifici”, més exposades a la contaminació perillosa dels residus industrials i altres substàncies químiques i a una falta d’inversió. Tot plegat es tradueix en més problemes de salut i menys esperança de vida. La injustícia climàtica es manifesta amb paral·lelismes sorprenents.
El juliol del 2021, la poetessa Selina Nwulu va escriure que Shell extreu milers de milions de dòlars de petroli del delta del Níger i, tot i així, deixa unes comunitats empobrides que han d’entomar els costos dels vessaments de petroli, les combustions de gas, els danys a les terres agrícoles i la contaminació de l’aigua, que provoquen diversos problemes de salut. De la mateixa manera, argumentava, les comunitats de Southall i Hayes, a l’oest de Londres, estan exposades a la contaminació per la remodelació d’una antiga fàbrica de gas de la zona, cosa que deriva en problemes de salut.
L’abril del 2021 l’escriptora i activista Maja Darlington va escriure sobre com les zones de sacrifici ambiental reflecteixen els danys climàtics. Va escriure que les zones de sacrifici poden ser barris concrets que estan exposats a substàncies químiques tòxiques, com el Corredor del Càncer (Cancer Alley, en anglès), una regió a la riba del riu Mississipí on la contaminació de les plantes petroquímiques de la zona és tan elevada que el risc de càncer a alguns llocs multiplica per cinquanta la mitjana nacional. Les zones de sacrifici també poden ser països sencers, concretament els que ja pateixen els pitjors efectes del canvi climàtic, com Bangladesh, on es preveu que la pujada del nivell del mar i els fenòmens meteorològics extrems com ara tempestes, ciclons, sequeres i esllavissaments faran desplaçar una de cada set persones abans del 2050.
Els científics de les companyies de combustibles fòssils coneixien les conseqüències de l’extracció continuada de carbó, petroli i gas fa més de quaranta anys. L’anomenat “desenvolupament” capitalista alimentat amb combustibles fòssils ha continuat igualment i ha sacrificat els estats insulars de poca altitud i les regions deltaiques, tal com Maja Darlington comenta en la cita esmentada. Les àrees desèrtiques s’estenen pel nord d’Àfrica i les temperatures augmenten fins a ser inhabitables en alguns moments de l’any a tota Àsia. Les inundacions, els temporals, els incendis forestals i les sequeres són cada vegada
més freqüents i intensos, cosa que provoca desnutrició i incrementa el risc de propagació de malalties als llocs d’evacuació temporals.
Aquests impactes s’acceleren amb l’increment de les temperatures.
El 2018 més de vuit milions de persones van morir per la contaminació dels combustibles fòssils. La contaminació de l’aire provocada per la combustió de combustibles fòssils com el carbó i el dièsel va ser la causa d’una cada cinc morts prematures al món.
Limitar l’escalfament a 1,5 °C portarà beneficis per a la salut com la reducció de centenars de milions de casos de dengue i malària. Això evitaria aproximadament 153 milions de morts prematures per la contaminació de l’aire arreu del món abans del 2100, un 40 % dels quals en els pròxims quaranta anys. També hi haurà impactes positius al Regne Unit, amb una disminució de les morts i els danys per inundacions i onades de calor.
La contaminació de l’aire provocada per la combustió de combustibles fòssils com el carbó i el dièsel va ser la causa d’una cada cinc
morts prematures al món.
SISTEMES
REGENERATIUS
Els combustibles fòssils han cremat diòxid de carboni, han atrapat la calor a l’atmosfera i han provocat l’escalfament global. La temperatura mitjana mundial ja s’ha incrementat més d’1 °C. Ja patim la pujada del nivell del mar, fenòmens meteorològics extrems, la pèrdua d’oceans i biodiversitat i l’extinció d’espècies, a més de l’escassetat d’aliments, que deterioren la salut i empobreixen milions de persones de tot el món. Hem d’aturar l’extracció de carbó, petroli o gas; la inversió en infraestructures alimentades amb combustibles fòssils, com carreteres i aeroports, i els donatius que els governs fan a les companyies de combustibles fòssils en forma de subsidis i exempcions fiscals. També hem de deixar d’animar els països a reduir les feines i els sous públics i privatitzar l’habitatge, la sanitat, l’aigua i altres infraestructures comunitàries (amb condicions de préstec); en lloc d’això, hem de protegir i fomentar sistemes de protecció social resilients i democràtics que resisteixin els impactes climàtics que ja s’estan produint. També hem d’abordar
les formes socials i culturals d’opressió que són injustes en si mateixes i que multipliquen i magnifiquen l’exposició als efectes del canvi climàtic. Totes aquestes transicions requereixen noves maneres de
pensar i conviure amb les persones i en la natura. Exigeixen transformacions de la cultura, la ciència, la política, l’educació, l’economia i les relacions socials.
Les corporacions transnacionals es beneficien de la desigualtat en matèria de salut i habitatge i també de l’extracció de carbó, petroli i gas, la mineria, les plantacions de biocombustibles i l’agricultura industrial a l’estranger. El sector financer de la ciutat de Londres continua finançant i assegurant projectes amb combustibles fòssils. Els plans actuals de transició a la neutralitat climàtica estan plens d’estratègies per treure profit de “solucions falses” que segurament destruiran ecosistemes i faran que les generacions futures hagin de lluitar contra impactes possiblement del tot incontrolables.
Per generar energies renovables dins dels límits del nostre planeta, ens hem de centrar en la universalització de l’accés als serveis i les activitats necessaris per mantenir tothom en lloc de prioritzar el consum excessiu d’una minoria. La modelització de Joel Millward-Hopkins, Julia K. Steinberger, Narasimha D. Rao i Yannick Oswald demostren que això és possible.
Podríem tenir un sistema alimentari que alimentés tothom en comptes de fer que uns quants es morin de gana i els altres vagin tips. L’accés a les terres es podria
democratitzar. Podríem aprendre dels agricultors tradicionals (sovint dones), i també dels mètodes moderns d’agricultura agroecològica i orgànica, per conrear aliments locals nutritius que garanteixin la salut del sòl i la diversitat de les collites.
Podríem construir habitatges que resistissin temporals, inundacions i incendis forestals cada cop més violents. Les cooperatives de comunitats en col·laboració amb experts en reducció del risc de catàstrofe, arquitectes, enginyers, treballadors de la construcció, lampistes, electricistes i decoradors podrien construir habitatges resistents i dignes que generin més energia de la que consumeixen i subministrin l’energia restant a cooperatives d’atenció a la infància gratuïta i universal, centres sanitaris, hospitals, serveis socials, galeries, museus, escoles i universitats.
No cal que l’acció climàtica impliqui sacrifici.
Les comunitats que viuen a llocs que no podran fer front als extrems climàtics podrien decidir com i on es volen traslladar i es podria commemorar les seves llars perdudes. El transport públic podria ser sostenible i accessible. Les cooperatives de treballadors per al transport aeri podrien col·laborar amb els col·lectius comunitaris de presa de decisions compromesos per repartir els privilegis de vol de manera
equitativa. El temps que no s’inverteixi en llocs d’extracció de gas, petroli o carbó (o en la producció de béns de consum que no contribueixen al bé comú i acaben a l’abocador) es podria invertir a connectar amb les comunitats. Podríem treballar de manera conjunta en la restauració social i ecològica i avançar cap a la pràctica maori del rahui, que fomenta el repòs, la reparació i la recuperació, a més de desfer-nos de l’imperatiu de creixement que ens ha ficat en aquest embolic. No cal que l’acció climàtica impliqui sacrifici. Per contra, la podem veure com una oportunitat per a la prosperitat col·lectiva i per construir un planeta on tothom visqui bé.
La justícia climàtica reparadora podria comportar el pas de la competència a la cooperació als llocs de treball, les comunitats, les escoles i els hospitals, a més de la idea i el progrés cap a una manera de viure que reconegui la nostra interdependència amb els altres i amb el nostre entorn.
Fotografia: Peter Adams Photography / Alamy
CASOS PRÀCTICS
Can I Live?
CAN I LIVE?
Per què no en parlem? Fehinti Balogun planteja aquesta pregunta urgent i ofereix una invitació a Can I Live? (Puc viure?), un espectacle digital de Complicité sobre la catàstrofe climàtica en què comparteix el seu trajecte personal en el problema principal dels nostres temps. Teixint la seva història amb la paraula oral, el rap, el teatre, l’animació i dades científiques, Fehinti
traça un recorregut per les qüestions fonamentals subjacents a l’emergència, identifica la relació estretíssima entre la crisi ambiental i la lluita global per la justícia social i explica com ell mateix, un jove britànic negre, ha trobat el seu lloc en el moviment pel clima.
PER SABER-NE MÉS
Fotografia:
- Complicité - Fehinti Balogun
Fotografia: Festival N’dau
FESTIVAL N’DAU DE LES ARTS
PPhillip Kusasa, alumne del programa Creative Climate Leadership (Lideratge climàtic creatiu) de Julie’s Bicycle, ha treballat activament per preservar el seu patrimoni cultural n’dau, originari de Zimbàbue, Moçambic i Malawi. Kusasa homenatja la cultura n’dau amb dansa, poesia, tallers educatius i plantació d’arbres al Festival N’dau de les Arts, en què es registra i es protegeix el saber local que podria ajudar a fer front als impactes del canvi climàtic. Ha treballat
amb investigadors per visitar diferents comunitats i entrevistar líders tradicionals, persones grans i líders religiosos.
Kusasa i el seu equip han elaborat un inventari de llocs culturals i històrics que han estat protegits durant segles per la seva rellevància cultural i ambiental i els han inclòs en un àlbum de fotografies per a les escoles.
PER SABER-NE MÉS
CULTURE UNSTAINED
Des de fa més d’una dècada, aquesta coalició més o menys flexible d’organitzacions i artistes ha fet campanyes col·lectives perquè les companyies petrolieres deixin de patrocinar les institucions culturals del Regne Unit, amb l’objectiu d’erosionar la legitimitat social que empreses com BP i Shell busquen obtenir amb aquestes col·laboracions. La seva oposició creativa a les col·laboracions de les grans petrolieres amb les institucions culturals ha donat molt bons resultats: ha posat fi a acords de patrocini amb un llarg recorregut i una gran repercussió
mediàtica, ha instigat una conversa urgent sobre l’acceptabilitat del finançament dels combustibles fòssils i ha modificat l’opinió (i els diners) en el sector de la cultura.
En paraules de Margaret Mead: “Mai no dubteu que un petit grup de ciutadans conscienciosos i compromesos pot canviar el món. De fet, és l’únic que ha fet.” El 2019 Culture Unstained (Cultura sense màcula) va rebre el premi a la millor campanya als premis Creative Green de Julie’s Bicycle.
PER SABER-NE MÉS
Fotografia: Anna Branthwaite
Fotografia: Purpose Climate Lab
CONTAMINACIÓ DE L’AIRE: CHOKED UP I LOVE SSEGA
La mort d’Ella Kissi-Debrah, de nou anys, el 2013 va desencadenar campanyes (liderades per la seva mare) a favor de legislar per mantenir la contaminació en els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.
Els joves activistes d’un grup de campanya liderat pels companys de classe de l’Ella, Choked Up (Amb un nus a la gola), reclamen que es redueixi el nombre de vehicles i es posi més interès en “una xarxa de camins i carrils bici de primer nivell, a més d’un transport públic sense emissions assequible i accessible”.
Com a part de Season for Change (Temps de canvis), es va encarregar al músic Love Ssega
que creés un projecte inspirat en els efectes tràgics de la contaminació de l’aire al llarg de la carretera South Circular, amb un single, un videoclip, un còmic i un cartell publicitari.
L’objectiu de Ssega era conscienciar els joves, el públic local i les persones racialitzades del problema de la contaminació de l’aire abans de les eleccions municipals, crear punts d’entrada accessibles a través de la cultura, centrar les comunitats racialitzades en l’activisme i aprofitar la seva plataforma per amplificar les històries locals de les persones més afectades pel problema.
Up
Choked
Love Ssega
Fotografia:
BARRANQUILLA +20
Barranquilla +20 és una organització no governamental colombiana impulsada per joves i amb gairebé deu anys d’experiència en l’àmbit del medi ambient i el clima. Organitza i defensa moviments populars, campanyes, polítiques i projectes que lluiten per l’acció climàtica, la protecció del medi ambient i la formació ambiental a Colòmbia i a escala regional. Els seus projectes i campanyes aborden la crisi planetària com una oportunitat per redefinir les vies de desenvolupament i creixement.
Se centren en les solucions per als ciutadans, especialment amb estratègies
feministes i per a la joventut, i aprofiten els seus coneixements del territori, les seves idees del món, els seus coneixements i la seva experiència per respondre als problemes mediambientals locals. Barranquilla +20 posa el focus en l’acció climàtica a escala local, nacional i internacional i se centra en la defensa dels drets humans, els drets de la natura i els ecosistemes i l’equitat intergeneracional amb activisme, art al carrer, música i acció cultural, mobilitzacions, discursos i formació en matèria de clima i biodiversitat.
PER SABER-NE MÉS
Rise for Climate Barranquilla
WOMEN HOLD UP THE SKY
A través dels ulls i les experiències de les dones afectades pels projectes amb carbó, petroli i megainfraestructures a Sudàfrica, Uganda i la República Democràtica del Congo, a Women Hold Up The Sky (Les dones aguanten el cel) s’expliquen les històries de resistència i es presenten les comunitats que lluiten activament per recuperar el control sobre el seu territori,
els seus drets i els seus cossos.
Women Hold Up The Sky s’ha projectat a festivals de cinema i actes arreu del món i ha generat consciència i solidaritat amb les dones i les comunitats que es troben molt a prop de les extraccions.
PER SABER-NE MÉS
QUÈ PODEM FER?
ENCARREGUEU TREBALLS CENTRATS EN LA JUSTÍCIA
Aprofiteu la vostra plataforma per encarregar projectes a persones que es troben a la primera línia de la injustícia climàtica, a escala local, nacional o internacional. Expliqueu històries més valentes que qüestionin el poder dels combustibles fòssils. A més de subratllar la injustícia dels impactes climàtics desproporcionats, exposeu els casos d’alegria, resistència i esperança.
FINANÇAMENT ÈTIC I DESINVERSIÓ
Retireu les finances i les pensions de la vostra organització de bancs i programes que continuïn finançant infraestructures de combustibles fòssils. Comproveu que la vostra política de finançament ètic contempla no acceptar patrocinis de companyies petrolieres, gasístiques i mineres. Plantegeu-vos organitzar campanyes de captació de fons per la justícia climàtica i ambiental.
ALIANCES I COL·LABORACIONS
Creeu noves aliances per enriquir el vostre objectiu de justícia climàtica. Com podríeu fomentar una col·laboració intensa i autèntica amb científics o responsables polítics o amb les vostres campanyes a la comunitat local? Penseu en qui falta i feu-li espai. Centreu-vos a crear una confiança a llarg termini, tot respectant l’entitat dels vostres col·laboradors i comprovant que la vostra feina deixa un llegat més enllà del cicle de finançament.
Fotografia: Shirokazan
Fotografia: Bridget Besaw / Cavan
SUBMINISTRAMENTS I CADENES DE DISTRIBUCIÓ
Investigueu d’on venen i com s’eliminen les matèries primeres per a les vostres produccions. Feu servir biocombustibles que contribueixen a la desforestació d’Indonèsia? La producció de les vostres escenografies contribueix al desplaçament de les poblacions indígenes? El procés per eliminar-les allibera substàncies químiques tòxiques?
POLÍTIQUES I GOVERNANÇA
Reflexioneu sobre com tots aquests suggeriments alimenten les estructures i el pla de negoci de la vostra organització.
Convideu activistes per la justícia climàtica a la vostra junta perquè us ajudin a orientar el vostre treball. Penseu com la resta de les vostres polítiques enllaça amb aquesta qüestió; per exemple, com la vostra política sobre la diversitat o l’esclavisme modern també podrien respondre a la migració climàtica o el racisme ambiental a la vostra zona.
UNIU-VOS AL MOVIMENT
Signeu peticions, oferiu les vostres instal·lacions a activistes locals perquè hi facin trobades i doneu temps lliure al vostre personal per participar en mobilitzacions massives. Feu-vos sentir en el vostre compromís amb la justícia i inspireu els altres per sumar-s’hi.
