INFORME 2021 DE DADES DE LES SALES DE CONCERTS DE CATALUNYA
L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) es va fundar el 2001 i va ser la primera associació de sales privades de música de l’Estat. L’objectiu de l’ASACC és posar en valor la tasca cultural de les sales de música arreu de Catalunya, i que els espais de música en viu siguin reconeguts com espais de cultura més enllà de la tasca merament recreativa que se’ls atribueix.
L’ASACC és membre de Live-DMA, associació europea de sales i festivals, entitat que participa en diversos projectes de la UE, per dimensionar l’abast cultural de la xarxa europea de sales de concerts, els ingressos que genera el sector, l’ocupació directa i indirecta, la mobilitat dels artistes, el compliment dels ODS i tot allò que cal posar en valor en el sector de la música en viu i les millores necessàries per professionalitzar un sector vulnerable.
Un dels projectes en què participa l’ASACC des de fa més de cinc anys és l’enquesta anual d’impacte, que any rere any va incorporant nous índexs per millorar el resultat i la comparativa europea.
L’any 2021 l’ASACC representava 86 sales de concerts arreu de Catalunya, 7 sales més que el 2020. Continua així el creixement d’associats que es va incrementar en 17 sales el 2020, en el qual les sales buscaven l’aixopluc de l’associació per defensar els seus interessos, molt afectats durant la crisi de la COVID-19.
De les 86 sales associades en el moment de fer l’enquesta, han respost 28 sales.
El dia 11 de març de 2020 l´OMS va declarar la COVID-19 com a pandèmia i les sales de l’ASACC reunides el dia 12 van anunciar el seu tancament dos dies abans que el Govern espanyol declarés l’estat d’alarma i el tancament de les activitats. Per tant, l’activitat de les sales de música en viu va durar menys de dos mesos i mig.
El 2021 no va ser millor, ja que tot i que es van anar aplicant les fases que permetien l’obertura i la programació en alguns espais al llarg de l’any, la distància que s’aplicava reduïa l’aforament a menys del 25% de la capacitat de les sales i la prohibició del servei de bar feia inviable econòmicament els concerts, ja que com s’ha demostrat en els informes precedents els ingressos per consum de beguda són una de les peces més importants en la viabilitat de les programacions.
Per tant, no hi ha gaire diferència entre les dades de 2020 i 2021, dos anys en què els ERTO, els ajuts des de conselleries com la d’Empresa, Cultura, l’INAEM, l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Ajuntament de Barcelona a través de l’ICUB, i l’ICEC, amb una aposta ferma per atorgar ajuts que permetessin la programació i així la reactivació del sector de manera transversal, van ser els que van permetre fer projectes en els pocs mesos que es va poder programar música en viu.
Activitats musicals i assistència
El 21 de desembre de 2020 la Generalitat de Catalunya va publicar al DOGC la RESOLUCIÓ SLT/3354/2020, de 19 de desembre “per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya”. L’any 2021 continuava vigent la prohibició de fer concerts:
Activitats culturals, d’espectacles públics, recreatives i esportives
1. Els locals i els espais en què es desenvolupen activitats culturals d’arts escèniques i musicals, com ara teatres, cinemes i auditoris, amb programació artística estable, tant en recintes tancats com a l’aire lliure, i els espais especialment habilitats per a la realització d’espectacles públics, poden obrir exclusivament per a les activitats de la programació ordinària i limitant l’aforament al 50% de l’autoritzat i amb un nombre màxim de 500 persones per sessió o actuació. En tot cas, tots els assistents han d’estar asseguts i s’ha de garantir una bona ventilació dels espais tancats mitjançant ventilació natural o altres sistemes de ventilació. Resten suspeses altres activitats extraordinàries com ara gales, cerimònies d’entrega de premis, festivals, entre d’altres.
En el cas dels locals o establiments amb llicència o que hagin presentat la comunicació prèvia com a sales de concert, els són aplicables les limitacions assenyalades al paràgraf anterior, i no es permet que s’hi dugui a terme el servei de bar.
Pel que fa als establiments o locals amb llicència o que hagin presentat la comunicació prèvia com a restaurants musicals o com a cafès teatre i cafès concert, els és d’aplicació el que s’estableix en relació amb les activitats d’hostaleria i restauració a l’apartat 14:
2. Les activitats esmentades en el primer i segon paràgraf de l’apartat anterior, si es desenvolupen a l’aire lliure o bé en espais físics tancats que compleixin amb les condicions de ventilació i qualitat de l’aire reforçades indicades a l’annex 1, i sempre que, tant les que es desenvolupen a l’aire lliure com en espais físics tancats, també garanteixin les mesures de control d’aglomeracions indicades a l’annex 2, poden obrir, respectant el límit de l’aforament al 50%, fins a un màxim de 1.000 persones per sessió o actuació, totes assegudes, i amb assignació prèvia de seients i registre previ.
Els titulars de les activitats han de presentar una declaració responsable al departament competent en matèria de cultura i a l’ajuntament del municipi on s’ubiqui l’espai de l’activitat, en la qual s’informarà de les característiques dels sistemes de ventilació i qualitat de l’aire i dels controls d’accessos i mobilitat, donant compliment a les condicions establertes als annexos 1 i 2.
Les activitats musicals dutes a terme durant 2021 van ser inferiors a les comptabilitzades en els dos mesos i mig de 2020, en els quals es va poder programar amb normalitat abans del tancament definitiu el març de 2020. Tenint en compte que el nombre de sales associades a l’ASACC va ser inclús superior al de 2020, les dades són desoladores.
Activitats musicals
Evolució 2017-2021
Activitats musicals per territori i aforament. Evolució 2017-2021
Activitats musicals a Barcelona
Activitats musicals per territori i aforament. Evolució 2017-2021
Activitats musicals fora de Barcelona
Durant el 2021 es van programar 872 concerts menys que l’any 2020 segons les dades estimades. La programació va ser inferior en les sales de més aforament on les empreses van aplicar els ERTO a les plantilles i en les quals les produccions amb les limitacions d’aforament eren inviables econòmicament. A mode d’exemple, un aforament d’una sala per a 800 persones quedava reduït a 140, sense que les obligacions legals de controladors d’accessos i seguretat quedessin adaptades.
Com es pot observar, va baixar el nombre de concerts en tots els formats d’aforament. La programació a les sales d’aforaments grans i petits són els que més van baixar.
Fora de la ciutat de Barcelona hi ha un augment significatiu de les sales petites i també un augment de les sales de gran aforament que van participar en projectes impulsats per la Generalitat de Catalunya (Sala CAT) en el qual no van participar sales de gran aforament de la capital i l’Ajuntament de l’Hospitalet (Sala LH). A la majoria de municipis la participació en aquests dos projectes van ser les úniques programacions que van poder oferir les sales.
La caiguda general de concerts l’any 2021 en comparació amb 2020 va ser d’un 23%, un 24% a la ciutat de Barcelona. En canvi, fora de la ciutat de Barcelona s’incrementa un 7% per l’augment significatiu de les programacions en espais de petit aforament, que van augmentar en un 29% fora de la capital. Les sales de petit aforament amb unes necessitats menors de personal i menys despeses de funcionament van aconseguir l’obertura de més espais (els autònoms tenien menys ajuts i molts amb llicència de bar van poder obrir abans que la resta).
Assistència de públic 2
Assistència de públic per territori i aforament. Evolució 2017-2021
Territori: ciutat de Barcelona
Assistència de públic per territori i aforament. Evolució 2017-2021
Territori: fora de la ciutat de Barcelona
L’assistència de públic durant el 2021 va ser inferior a la de l’any anterior, amb un descens del 15,7%.
La programació es va reactivar amb les restriccions sanitàries de la Resolució SLT/2883/2020 i van ser poques les sales que van reprendre les seves programacions. Aquestes mesures es van prorrogar fins el 26 d’abril amb una restricció comarcal de mobilitat que impedia el desplaçament per assistir a actes culturals de tota mena.
A l’octubre 2021, en què es va permetre l’obertura de l’oci nocturn amb un certificat COVID o bé un test d’antígens, el públic va desbordar les sales, sobretot els més joves. A més, la compra anticipada d’entrades poc habitual en les sessions de club s’exhaurien com en els concerts més exitosos, un fenomen mai vist abans.
Una dada important és com des del 2017 fins al 2019, s’han reduït els concerts i s’ha incrementat el públic: si el 2017 teníem quasi 21.000 activitats musicals i 3.881.000 assistents, el 2019 les activitats van ser 16.900 i els assistents 4.510.066, o sigui 3.000 concerts menys i en canvi un augment de públic del 16%.
Els assistents de les sales grans augmenta, els de les mitjanes es manté estable i baixa els de les petites a fora de Barcelona. A la capital creix molt l’assistència a les sales grans i cau molt l’assistència a les sales d’aforament mitjà, mentre que els espais més petits es mantenen.
Haurem d’esperar les dades 2022 i 2023 per analitzar si aquesta tendència es manté després dels efectes de la pandèmia.
Ingressos 3
24.576.484
Ingressos per conceptes
SUBVENCIONS
ENTRADES
Gràfica d’augment d’ajuts entre els anys 2019 i 2021 per pal·liar els efectes de la Covid 19 i gràfica de descens de venda d’entrades per les restriccions de la pandèmia
Percentatge d’ingressos
ENTRADES SUBVENCIONS BEGUDES PATROCINIS/ALTRES
Venda d’entrades, begudes i subvencions
Les 86 sales de concerts i espais de música en viu que formaven ASACC el 2021 van obtenir uns ingressos de 22.372.338 €, un 7,7% més que els 20.766.146 € de 2020, amb 7 sales més associades a l’ASACC.
Aquests ingressos corresponen a 6.234.160 € a ingressos per venda d’entrades, 7.969.307 € d’ajuts rebuts i 6.661.893 € a la venda de begudes i menjar.
Les subvencions han augmentat com a percentatge dels ingressos, amb un èmfasi especial en els ajuts dels diferents nivells de govern.
Ingressos per territori i aforament.
Evolució 2017-2021
Territori: ciutat de Barcelona
Evolució 2017-2021
Territori: fora de la ciutat de Barcelona 3.866.058
Els anys 2020 i 2021 no presenten gaire diferències pel que fa a ingressos i despeses, però sí que trobem grans diferències en els tipus i procedència dels ingressos. Afegit al notable increment en ajuts efectuat per les diferents administracions públiques durant 2020, l’any 2021 les subvencions van incrementar d’un 17% a un 36% del total d’ingressos.
4
Despeses
Les despeses amb relació a les de l’any anterior varien poc, amb un increment del 6,1% imputat bàsicament a les despeses de programació. Tot i que a la ciutat de Barcelona van baixar el nombre de concerts, no va ser així a la resta de Catalunya. Suposem que el decret que impedia la mobilitat entre comarques va impulsar la programació i l’assistència local a alguns punts del territori.
Despeses per conceptes
Les despeses de personal, en canvi, es van reduir un 6% respecte de les dades de 2020. L’any 2021 va deixar de treballar personal per un import de 586.283 €. Moltes d’aquestes persones van canviar de sector donada la inestabilitat que ja s’allargava dos anys, amb canvis de criteri en les obertures i tancaments per l’emergència sanitària.
Les despeses de programació es van incrementar en un 62% (4,8 M€ l’any 2021 respecte de 2,96 M€ l’any 2020). Les despeses de programació de les sales de Barcelona van augmentar un 45% (3,54 M€ l’any 2021 respecte de 2,44 M€ l’any 2020), mentre que les ciutats de fora de Barcelona van incrementar en un 142% aquest tipus de despesa (1,25 M€ l’any 2021 respecte de 0,52 M€ l’any 2020).
Les despeses per lloguer o hipoteques i altres despeses dels espais van baixar un 0,48% (8,18 M€ l’any 2021 respecte de 8,22 M€ l’any 2020) per les mesures que es van aplicar des del Govern, congelació i/o negociació de lloguers per tancament de les activitats i moratòries en el cas dels crèdits hipotecaris. Aquesta tipologia de despeses de les sales de Barcelona van reduir-se en un 5,8% (6.19 M€ l’any 2021 respecte de 6.57 M€ l’any 2020), mentre que les ciutats de fora de Barcelona van incrementar en un 20,7 % aquest tipus de despesa (1,99 M€ l’any 2021 respecte de 1,65 M€ l’any 2020).
Percentatge d’ingressos
PROGRAMACIÓ PERSONAL DESPESES DE LOCAL ALTRES
Despeses per territori i aforament.
Evolució 2017-2021
Territori: ciutat de Barcelona
Despeses per territori i aforament.
Evolució 2017-2021
Territori: fora de la ciutat de Barcelona
Ocupació 5
De les 1.699 persones en plantilla de les sales el 2019 passem a 1.565 el 2020 i 1.282 el 2021, per tant, la caiguda entre 2019 i 2020 va ser d’un 8% i entre 2020 i 2021 d’un 18%.
En aquest descens s’ha de tenir en compte el personal que va canviar de sector per la inestabilitat de l’activitat amb obertures parcials i tancaments en funció de l’evolució dels contagis.
El Real decret llei 8/2020 va establir mesures de flexibilització dels mecanismes d'ajust temporal d'activitat per a evitar acomiadaments a través dels ERTO, que es prorrogarien el 28 de setembre de 2021 amb el Real decret llei 18/2021. Aquests mecanismes de protecció units a les mesures econòmiques aplicades pel Govern central i la Generalitat de Catalunya es van traduir en un baix percentatge de pèrdua d’ocupació.
PERSONAL CONTRACTAT AUTÒNOMS
Conclusions
El 12 de desembre de 2020 la sala Apolo va obrir les portes per primera vegada des del mes de març per oferir un concerts per a 500 voluntaris, dins d’un assaig clínic de l’Hospital Germans Trias i Pujol, liderat pel doctor Bonaventura Clotet, cap del servei de malalties infeccioses.
L’èxit de l’assaig va fer pensar que al 2021 els canvis serien de calat, es va treballar conjuntament en reunions periòdiques amb els principals festivals de Catalunya, les associacions de mànagers, músics, sales, teatres, galeries, cinemes i ateneus, per, aprofitant els bons resultats del concert-assaig de l’Apolo, ampliar les possibilitats de fer activitats de major aforament donada la fiabilitat demostrada dels test ràpids que es van provar.
A les reunions a què assistien tant el doctor Bonaventura Clotet com el doctor Josep Ma Argimon, que al maig de 2021 va passar a ser conseller de Salut de la Generalitat, es va intentar per tots els mitjans l’obertura de les activitats, ja que l’assaig va rebre l’aval científic internacional i va ser publicat a la revista The Lancet infectious diseases.
Les autoritats van considerar que tot i que no hi va haver cap cas de contagi de COVID al concert de la sala Apolo, era un risc l’obertura sense distància ni cadires. La decepció del sector cultural va ser majúscula, ja que tots estaven disposats a aplicar el protocol COVID que tan bons resultats havia donat a l’assaig.
El decret 1/2021 del 15 de gener que deixava sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya previstes pel 14 de febrer, ja donava pistes sobre que 2021 no seria tan diferent a 2020.
El 27 de març de 2021 es va celebrar un concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi amb 4.592 assistents, sense distància de seguretat però amb mascareta. 6 persones van donar positiu en COVID després del concerts i es va determinar que totes s’havien contagiat fora del recinte, un altre estudi amb resultats positius que donava elements per l’optimisme al sector musical.
A aquelles alçades de l’any les sales portaven un any amb la seva programació estable interrompuda i només podent programar concerts subvencionats a través dels projectes de l’ASACC en els quals les sales continuaven sense poder permetre’s l’obertura.
El 18 de juny de 2021 es va publicar la RESOLUCIÓ SLT/1934/2021 per la qual es prorrogaven les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic. Aquestes mesures que aparentment eren aperturistes perquè incloïen l’obertura del servei de bar i restauració, eren inviables a la pràctica per la complexitat de fer efectiu el seu compliment.
L’aforament permès era del 50% amb un màxim de 500 persones, però l’obligatorietat del 1,50 metres de distància entre el públic reduïen la capacitat real a menys del 30% i l’horari màxim fins les 22h impedien totalment la rendibilitat econòmica. Era obligatori el registre de totes les persones, que s’havia de conservar durant un mes per poder fer el rastreig en cas de contagis.
Les sales de concerts i espais amb música en directe tenen la obligatorietat, segons marca la Llei d’espectacles i activitats recreatives 112/2010, de tenir un nombre determinat de personal de seguretat i control d’accessos depenent del seu aforament legal.
El nombre de persones contractades ve marcat per la capacitat del local, no del nombre de persones que assisteixen a l’espectacle. En aquest context de reducció dràstica dels aforaments, no es va fer cap modificació temporal que permetis reduir el personal, amb la despesa que això significava o la indefensió jurídica que suposava prescindir del personal en funció del públic real i no de la capacitat legal de la sala.
Aquest fet va fer que l’entitat es plantegés la necessitat de treballar aforaments variables en la modificació pendent de la Llei d’espectacles i activitats recreatives de cara a concerts minoritaris en espais grans.
El 8 de juliol es va publicar la resolució RESOLUCIÓ SLT/2147/2021, per la qual es van ampliar els aforaments fins el 70% amb un màxim de 1.000 persones. L’horari continuava sent fins a les 22h amb excepcions fins a la 1h del dia següent en algunes activitats culturals de les quals les sales n’estaven excloses.
El 23 de setembre es va publicar la RESOLUCIÓ PRE/3814/2021 per la qual es va autoritzar l’obertura dels espais exteriors fins a les 3h de la matinada atenent a les veus que, com la de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, temien aldarulls i botellots al carrer en les dates properes a la Mercè, mentre que als interiors continuava la prohibició.
No seria fins al 18 d’octubre i després d’innumerables problemes d’ocupació de l’espai públic i els nombrosos botellots que el PROCICAT va permetre l’obertura de l’oci nocturn amb l’anomenat passaport COVID, el QR del certificat de vacunació disponible i que es podia descarregar al portal i l’app la Meva salut. Les bones dades epidemiològiques avalaven l’obertura, però només dos mesos després, un repunt del contagi coincidint amb l’hivern va conduir a decretar de nou el tancament el 22 de desembre. Amb les compres i contractacions fetes per abordar les festes de Nadal es tornava a tancar les sales fins a la seva obertura definitiva, el 10 de febrer de 2022.
Les pèrdues econòmiques ocasionades per aquesta mesura supressiva van ser molt quantioses en una època en la qual les finances de les empreses estaven molt malmeses.
La plataforma Cultura Segura, integrada per les associacions de teatre, sales de concerts, galeries d’art i cinemes, va impulsar una campanya defensant el salconduit cultural en declarar-se la cultura un bé essencial per la Generalitat de Catalunya al setembre de l’any anterior sense que es percebessin grans canvis.
Els confinaments comarcals del mes d’abril van posar el sector cultural en peu de guerra. Conjuntament amb la Conselleria de Cultura, es va demanar el salconduit cultural, però l’impacte en la mobilitat que tenien les activitats culturals eren tan petites que resultava difícil de creure que poguessin comportar cap risc per a la salut i incrementar el perill de contagis.
L’ASACC va publicar al mes d’abril les dades de les activitats de les més de 90 sales associades per demostrar aquest baix impacte: nombre de concerts: 23, total d’espectadors: 893, mitjana per concert: 38 persones.
El mateix mes d’abril, amb els sectors culturals més pessimistes que mai i sense que les obertures semblessin estar a prop, l’ASACC va liderar la campanya “L’últim concert” a la qual es van sumar les sales de tot l’estat. El perill de no poder tornar a obrir les sales després de més d’un any de tancament semblava més que real i la campanya va impactar tant en l’opinió pública com en les administracions públiques.
Els ajuts els van atorgar el Ministeri de Cultura, els ens locals, però principalment la Generalitat a través dels departaments d’empresa, consum i sobretot de Cultura:
La Conselleria de Cultura va canalitzar els ajuts europeus Next Generation, impulsant projectes amb dotacions econòmiques que van permetre obrir sales per programar, una estratègia que permetia activar el sector i generar activitat i ocupació en lloc de fer ajuts a fons perdut. El 2020 l’ASACC va impulsar el projecte Sala CAT, amb el suport de l’ICEC mitjançant una exclosa de concurrència pública, i l’èxit va fer que es repetís el 2021 amb excel·lents resultats.
L’Ajuntament de Barcelona també va donar continuïtat a Sala Barcelona al Castell de Montjuïc i va permetre que equips de personal pertanyents a cinc sales tinguessin feina durant dos mesos quatre dies a la setmana. L’Ajuntament de l’Hospitalet va replicar de nou el Sala LH amb excel·lents resultats de programació i públic.
La ironia més notable d'aquesta lamentable situació en el sector va ser la rica oferta artística a la què van tenir les sales petites i mitjanes, amb artistes que en circumstàncies no pandèmiques difícilment haurien considerat actuar en espais d'aquests formats. Mentrestant, les sales de gran capacitat van romandre tancades; els elevats costos operatius i les mesures, com la reducció de la potència elèctrica i els Expedients de Regulació TEMPORAL d'Ocupació (ERTO) dels treballadors, van fer inviable l’obertura dels espais de més aforament per a la realització de tan sols dos o tres concerts. En aquest context, l'opció més realista era mantenir les portes tancades.
Les conclusions que s'extreuen revelen que l'any 2021 va resultar ser una prova encara més desafiadora que el 2020, ja que la persistència dels tancaments va posar a prova la resistència de les sales per evitar el seu tancament definitiu.
Aquestes conclusions descriuen les complexitats i els esforços realitzats pel sector cultural per afrontar la crisi, amb iniciatives, campanyes i ajuts econòmics que han intentat alleugerir les dificultats causades per la pandèmia i les restriccions associades.
