Els teatres privats de Barcelona by Institut Català de les Empreses Culturals

ELS TEATRES PRIVATS DE BARCELONA ANÀLISIS DE L’ESTAT ACTUAL I PROPOSTES D’INTERVENCIÓ EN MATÈRIA D’ACCESSIBILITAT, SEGURETAT I DOTACIÓ D’EQUIPAMENT RESUM EXECUTIU

Antoni Ramon Graells, Observatori d’Espais Escènics – UPC Marta Bodas Eddy, arquitecta, doctora en accessibilitat universal Marta Cardona Capdevila, Alba Romera Durà, arquitectes Judit Calveras Casanovas, estudiant d’arquitectura

Pla accessibilitat instal·lacions esportives municipals

ÍNDEX RESUM EXECUTIU 1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................... 5 1.1. OBJECTE DE L’ENCÀRREC ..................................................................................................5 1.2. MARC NORMATIU ..................................................................................................................6

2. ÀMBIT D’ACTUACIÓ ............................................................................. 7 2.1. METODOLOGIA ......................................................................................................................8

3. DESCRIPCIÓ GENERAL I ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL ................ 14 3.1. APARCAMENT ..................................................................................................................... 14 3.2. ACCÉS .................................................................................................................................. 16 3.3. ATENCIÓ AL PÚBLIC .......................................................................................................... 18 3.4. COMUNICACIÓ HORITZONTAL .......................................................................................... 21 3.5. COMUNICACIÓ VERTICAL ................................................................................................. 23 3.6. SERVEIS HIGIÈNICS ............................................................................................................ 27 3.7. SALA ..................................................................................................................................... 31 3.8. ESCENARI ............................................................................................................................ 35 3.9. CAMERINOS ......................................................................................................................... 36 3.10. FOYER, BAR I ESPAIS DIVERSOS ................................................................................... 38 3.11. SORTIDES D’EMERGÈNCIA ............................................................................................. 40

4. GRAUS DE PRIORITAT I ESTIMACIÓ ECONÒMICA ........................... 45 4.1. PRIORITATS ......................................................................................................................... 45 4.2. PRESSUPOST ...................................................................................................................... 46

Annex I. Informació general sobre sistemes de bucle d’inducció magnètica Annex II. Protocol d’evacuació i assistència a PMR Annex III. Finançament rebut 2001-2017

1. INTRODUCCIÓ 1.1. OBJECTE DE L’ENCÀRREC El Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona El dia 15 de novembre de 2001 es va signar un conveni de col·laboració entre l’Administració General de l’Estat, l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la creació del Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona. Creat amb una vigència de 5 anys, el Consorci ha tingut tres pròrrogues per al període 20062010, 2011-2015 i 2015-2016. La finalitat d’aquest Consorci és promoure, coordinar i gestionar les accions dirigides a la realització de l’esmentat Pla. Per al sector de les arts escèniques catalanes, l’existència d’una entitat com el Consorci amb dotació suficient per fer front a l’adequació dels equipaments escènics és fonamental per garantir la promoció i difusió de l’activitat escènica de qualitat. En aquesta via, els ajuts que el Consorci atorga van destinats a dotar tècnicament els teatres de Barcelona i fer-hi les obres que garanteixin el seu adequat funcionament i la seva seguretat. Aquests ajuts són subvencions concedides segons projectes i pressupostos presentats a convocatòries anuals fetes des del Consorci. Des de la seva creació, el Consorci ha destinat 12.268.851,04 euros per a la realització d’intervencions en 33 teatres privats de la ciutat de Barcelona. D’aquests, quatre han plantejat rehabilitacions integrals, i la resta reformes parcials en les quals s’han prioritzat les obres de seguretat i d’altres necessàries per tal d’obtenir la llicència ambiental. L’informe sobre l’estat actual dels teatres o sales privades de Barcelona Atès que ens trobem en un any de renovació d’acords entre les administracions; que durant la vigència del Consorci els teatres privats de Barcelona han dut a terme obres de reforma i millora dels espais; i que entra en vigor el desplegament del reglament de la Llei 13/2014, el Consorci considera òptim endegar un estudi sobre l’estat actual dels teatres o sales privades de Barcelona en termes d’accessibilitat i seguretat, que reculli la inversió en rehabilitació i dotació d’equipament. Aquest anàlisi s’ha elaborat a partir de les visites dutes a terme a les sales, determinant si compleixen els diferents paràmetres fixats en la normativa d’accessibilitat i de seguretat, i afegint d’altres recomanacions que s’han considerat d’interès. Per tal de solucionar les mancances detectades s’ha elaborat una proposta d’intervenció amb una valoració econòmica aproximada.

1.2. MARC NORMATIU La normativa d’aplicació vigent al conjunt de l‘estat espanyol és el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE, d’ara endavant), de 19 de febrer de 2010, que determina l’adequació efectiva de les condicions d’accessibilitat en edificis existents i de nova construcció; sent d’especial interès el capítol el DB-SUA. Seguretat d’Utilització i Accessibilitat. A Catalunya és vigent el Codi d’accessibilitat de Catalunya, desenvolupat pel Decret 135/1995, de 24 de març, que en el seu capítol 3. BAE – Barreres arquitectòniques a l’edificació i en l’Annex 2 s’estableixen les prescripcions i fixen els paràmetres de referència per garantir l’accessibilitat als edificis. Més recentment, a data de 30 d’octubre de 2014, va ser aprovada la nova Llei 13/2014 d’accessibilitat que deroga l’anterior, i actualment la comunitat catalana es troba en espera de l’aprovació imminent del nou decret de desplegament que determini els requisits, els paràmetres i els criteris per a complir les noves condicions d’accessibilitat. No obstant, ja existeix un esborrany del que serà presumiblement la normativa, i a efectes de proporcionar un document el màxim d’actualitzat possible, en aquells casos de rellevància, s’han inclòs els requisits establerts segons l’esborrany del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya d’imminent aprovació. Per a una fàcil lectura, s’han assenyalat amb color blau. La principal diferència a destacar entre la normativa estatal i la catalana es troba en el concepte de practicable que defineix la segona. Aquest concepte es considera d’alt interès, ja que suposa la possibilitat d’accedir i utilitzar un espai, malgrat no sigui en unes condicions òptimes d’accessibilitat, però sí en unes condicions mínimes que garanteixen un correcte ús dels entorns per part del major nombre possible d’usuaris. La normativa estatal, en canvi, elimina aquest concepte definint-lo com “accessibilitat de segon nivell”, i exigeix un únic i obligatori “itinerari accessible” per a tothom. A més a més, admet que l’accessibilitat només és exigible dins d’unes possibilitats reals de l’edifici, és a dir sempre i quan es tracti d’uns “ajustos raonables” econòmicament viables. Per tant, segons el supòsit estatal es pot donar el cas que per falta d’espai (fet bastant habitual en edificis ja existents) no es puguin complir les condicions més restrictives d’accessibilitat i es descarti portar-les a terme per la desproporcionada despesa econòmica que suposaria fer-ho. En canvi, si a falta d’una plena accessibilitat es garanteixen unes condicions mínimes, definides com practicables, potser no s’estarà donant resposta al 100% de persones amb discapacitat, però sí almenys a un elevat percentatge, ja sigui el 80% o el 40%, sempre superior a no donar-hi resposta en absolut. En definitiva, mentre que en tota construcció d’obra nova cal exigir els paràmetres establerts pel nou CTE, en el cas de reforma, ampliació o modificació d’un edifici ja existent, es considera factible exigir, sempre com a mínim, les condicions d'edifici practicable establertes en la normativa autonòmica.

2. ÀMBIT D’ACTUACIÓ Segons acordat amb el Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona, el present estudi de seguretat d’utilització i accessibilitat analitza els següents teatres i sales privades de Barcelona: ID

TEATRES DE BARCELONA

Almeria

Antic Teatre

Apolo

Barts

Borràs

Capitol

Coliseum

Condal

Eixample Teatre

El Maldà

El Rei de la Màgia

Flyhard

Goya

Hiroshima

Jove Teatre Regina

La Puntual

Poliorama

Romea

Sala Atrium

Sala Beckett

Sala Muntaner

Tantarantana Teatre

Teatre del Raval

Teatre Gaudí Barcelona

Teatreneu

Tívoli

Versus Teatre

Victòria

Villarroel

La Seca-Espai Brossa

SAT

2.1. METODOLOGIA El punt de partida ha estat recopilar tota la informació disponible per a cada instal·lació objecte d’estudi. Seguidament s’han analitzat els plànols per tal de preparar les visites de camp i procedir a la recollida de dades i fotografies pertinents, encara que no en tots els casos s’han pogut obtenir els plànols i/o aquests no corresponien exactament amb la realitat. L’objectiu del treball ha estat detectar i avaluar els dèficits en matèria d’accessibilitat i seguretat per tal de confeccionar unes fitxes que proporcionaran informació escrita, il·lustrada amb fotografies, de les mancances de l’estat actual, així com de les intervencions necessàries per corregir-les, incloent una previsió pressupostària. Fitxes L’anàlisi de l’estat actual s’ha elaborat a partir de les visites efectuades a cadascun dels teatres de l’àmbit d’actuació, determinant si compleixen els paràmetres fixats en la normativa, així com d’altres recomanacions que es consideren d’interès. Per tal de solucionar les mancances detectades s’ha elaborat una proposta d’intervenció amb la corresponent valoració econòmica a l’alça de totes aquelles intervencions menors que no requereixin d’un estudi més detallat. Aquelles obres de major envergadura que requeririen d’un projecte arquitectònic acurat queden reflectides en el pressupost, però sense assignació econòmica. En el volum II del present estudi s’adjunten les fitxes dels locals estudiats. Les bases de preus utilitzades per realitzar les estimacions econòmiques han estat extretes del banc de preus de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC), i el llistat resum de totes les partides utilitzades s’adjunta en el capítol 4. Pressupost. A la primera pàgina de portada de la fitxa hi ha una capçalera on s’indica el número identificador assignat i el nom del teatre. Tot seguit es proporcionen una sèrie de dades generals considerades d’interès, tals com informació bàsica de contacte (persona responsable, telèfon, mail, web), així com altra informació relativa a l’arquitectura de l’edifici objecte d’estudi (nº de plantes, ús principal / altres usos, aforament, catalogació). S’adjunten també un parell de fotografies representatives del teatre i a continuació s’obre un apartat per a possibles observacions significatives. Per acabar s’indica quin és el pressupost estimat de la intervenció (és important recordar que totes aquelles intervencions de major envergadura que requereixen d’un projecte a part no han quedat estimades econòmicament), amb el seu grau de prioritat (alta, mitja, baixa). A la contraportada de la fitxa, sota el títol “DIAGNOSI ESTAT ACTUAL DETALLAT” es proporciona un resum de la diagnosi de l’estat actual per a cadascun dels següents punts: Aparcament: es valora que hi hagi alguna plaça d’aparcament reservada per a persones amb mobilitat reduïda (PMR, d’ara endavant) propera al teatre i accessible. També es

té en compte si s’ha establert algun conveni amb aparcaments públics o privats propers. Accés: es valora una fàcil arribada i accés a l’edifici. S’inclou informació de les condicions d’accés, la seva correcta senyalització, l’existència o no de graons aïllats i/o escales, la valoració del pendent longitudinal i transversal en el cas de rampa, etc. Atenció al públic: es valora la fàcil identificació, correcta ubicació i disseny oportú del punt d’atenció al públic. Comunicació horitzontal: s’inclou la informació subjecte d’afectar l’accessibilitat horitzontal (valoració d’amplades i alçades lliure de passadissos i portes; estat del paviment; detecció de possibles graons o ressalts aïllats; anàlisi de rampes o desnivells en el recorregut, etc.) Comunicació vertical: es valora la seguretat i l’accessibilitat tant de les escales, rampes i/o ascensor segons el cas, analitzant les seves corresponents dimensions i complements necessaris (baranes de suport, passamans, replans, vestíbuls d’independència, etc.) Serveis higiènics: es valora la fàcil identificació, correcta ubicació i disseny oportú dels diversos serveis higiènics, parant especial atenció a la seva configuració i accessibilitat. Sala: es valora la disponibilitat i la ubicació de les places reservades a PMR, així com l‘adequació del recorregut per arribar-hi. També es té en compte que la plaça que ocupa una PMR pugui tenir al costat una persona acompanyant. Escenari: es té una especial cura en valorar la relació de la caixa escènica amb els camerinos, per una banda, i amb la platea, per una altra. En cas de sales transformables, cal recordar que l’accessibilitat dependrà de la configuració concreta del lloc teatral. Camerinos: es valora el seu accés i la seva relació amb l’escenari. També que la taula de maquillatge estigui a una alçada correcta i que disposin de serveis: WC i dutxa adaptats. Foyer, bar i espais diversos: s’analitza el foyer, bar i/o d’altres possibles espais singulars que no poden ser catalogats en cap de les categories anteriors, valorant especialment la seva configuració espacial i el mobiliari. Sortides d’emergència: s’analitza la possibilitat d’evacuar l’edifici de forma més o menys segura, especialment des de la mirada particular de PMR. Espectacles: es proporciona, simplement a mode informatiu ja que pot anar canviant segons la funció, si el teatre disposa o no d’espectacles accessibles programats en l’actualitat. En les pàgines que segueixen després de la portada i contraportada de cada fitxa es realitza una descripció detallada de l’estat actual de l’edifici segons tots els punts d’anàlisi que correspongui en cada cas. Cada punt d’estudi ha estat dividit en tants apartats com ha estat 9

necessari, sempre proporcionant una primera descripció de l’estat actual, per tot seguit fer la proposta corresponent en format de llistat de les intervencions necessàries a realitzar. Cada apartat va acompanyat de fotografies il·lustratives de l’explicació. Un cop finalitzada la descripció de tots els diferents punts d’estudi, s’ajunta el pressupost orientatiu aproximat per a l'adaptació del teatre en qüestió. Aquelles intervencions que requereixen d’un estudi més a fons, com la instal·lació d’ascensors amb afectació d’estructura, la remodelació integral dels recorreguts d’accés i circulació, etc. han quedat llistades però no se’ls hi ha assignat cap valor orientatiu. Per tal de facilitar una lectura ràpida i intuïtiva de la fitxa s’han utilitzat una sèrie de codis de colors per a la diagnosi d’accessibilitat i graus de prioritat. Es mostren tot seguit els codis de colors utilitzats en la pàgina resum “DIAGNOSI ESTAT ACTUAL DETALLAT” que funciona com a contraportada de la fitxa: DIAGNOSI DE L’ACCESSIBILITAT DE L’EDIFICI ACCESSIBLE

Es compleixen els principals paràmetres bàsics d’accessibilitat que determina el CTE i el Codi d’Accessibilitat; a falta de possibles correccions menors (perllongar passamà, tires antilliscants, etc.)

PRACTICABLE

Es compleixen els principals paràmetres definits sota el concepte de practicable establerts en el Codi d’Accessibilitat de Catalunya (transferència a l’inodor per un sol costat, rampa amb pendent un tant més elevat, etc.)

PRACTICABLE AMB AJUDA

No es permet un accés i/o ús de forma autònoma, sinó que requereix de l’assistència de terceres persones (rampes de excessiu pendent, esglaó aïllat, taulell massa elevat, etc.)

INACCESSIBLE

Edifici o espai que resulta inaccessible donada la magnitud de les barreres arquitectòniques presents (de molt difícil accés i/o utilització, tot i que t’ajudin)

En resum, la fitxa funciona de manera que en el primer apartat de DIAGNOSI ESTAT ACTUAL DETALLAT es fa una descripció general de cada punt, mentre que en l’apartat de DEFICIÈNCIES I PROPOSTES que segueix, únicament es detallen aquells punts dignes de menció. És a dir, generalment tots aquells conceptes que no han estat avaluats com a accessibles en la portada de resum han estat desenvolupats a posterior en major detall, fent una descripció més extensa acompanyada de propostes de mesures correctores. No obstant, en comptades ocasions, en algun punt d’estudi s’ha considerat convenient descriure altres mesures correctores de menor rellevància, tot i disposar d’un diagnòstic general “accessible”: per exemple, quan el taulell d’atenció al públic és correcte però li manca el bucle magnètic, o quan un foyer és correcte a excepció d’algunes peces de mobiliari que poden ser millorades mitjançant la incorporació de recolza-braços.

S’ha estudiat l’accessibilitat de tota la zona pública (accés, sala, servei higiènic, bar, etc.) però addicionalment, com a valor afegit, s’ha procedit a avaluar també l’accessibilitat de la zona de treballadors (camerinos, oficines, sala de reunions, etc.). L’objectiu ha estat el de poder oferir una visió global de l’estat d’accessibilitat del teatre i procedir a la definició de solucions no discriminatòries, lluitant per una màxima inclusió també en l’entorn laboral. Aquest plantejament ha suposat obtenir més diagnòstics desfavorables de l’habitual, ja que, de forma general, es tendeix a centrar els esforços de garantir una òptima accessibilitat i seguretat d’utilització en les zones d’ús públic i no tant en les d’ús privat per a treballadors. En la pàgina resum on es detalla l’estat actual, es proporciona la diagnosi del punt més desfavorable per a cada concepte d’estudi. És a dir, es pot donar el cas on, en l’apartat de comunicació vertical, s’avaluï la comunicació entre les diverses plantes, la qual sempre sigui correcte a excepció d’una planta que resta inaccessible; en aquest supòsit, en la pàgina resum constarà com a inaccessible, tot i que hi hagi plantes a les que sí que es pugui accedir. No obstant, cal aclarir també que en el cas dels serveis higiènics s’avalua la peça accessible o susceptible de ser-ho, però no tots els serveis oberts al públic. Únicament en aquells casos on l’obstacle es troba per accedir a la zona tècnica (taula de llums i so), s’ha considerat una falta lleu sense proposta d’actuació correctora. Així mateix s’ha considerat en els casos de teatres de petit format, on el camerino es tracta d’una peça senzilla sense punt d’aigua, localitzada en un altell sense connexió accessible. Per acabar s’adjunta el detall del codi de colors utilitzat per indicar la prioritat d’actuació: PRIORITAT D’ACTUACIÓ PRIORITAT ALTA

Edificis on esdevé prioritari intervenir-hi per millorar-ne l’accessibilitat, per manca d’accés adaptat, bany accessible, i/o places reservades per PMR a la sala. (Manca d’accessibilitat en la zona pública).

PRIORITAT MITJA

Edificis on és important realitzar obres de millora però no és de màxima prioritat, ja que l’accés està garantit, hi ha bany adaptat i places reservades a la sala, tot i que hi ha mancances importants que dificulten el desplaçament. (En general, es tracta d’una manca d’accessibilitat en la zona de treballadors).

PRIORITAT BAIXA

Edificis en que no és prioritari realitzar obres de millora degut a que la mobilitat bàsica està ja garantida, només a observar mancances menors d’ús. (En general, es dóna o bé en sales de recent construcció/remodelació, o en sales petites amb limitades possibilitats d’intervenció)

3. DESCRIPCIÓ GENERAL I ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL 3.1. APARCAMENT Quan s’analitza l’estat d’usabilitat de les places d’aparcament es fa referència als diferents elements que poden condicionar la seva accessibilitat i seguretat d’utilització: que tingui unes dimensions apropiades, que es respecti una àrea d’apropament lliure d’obstacles, que estigui convenientment senyalitzada, ubicada i comunicada amb l’itinerari accessible de destí i que hi hagi un nombre suficient de places accessibles. Fent tot l’anàlisi en conjunt es determina el seu grau d’accessibilitat i seguretat. De manera general, l’àrea d’aparcament d’un vehicle ha de tenir unes dimensions mínimes de 2,20m d’ample per 5,00m de longitud (o el que estableixin les ordenances municipals que li siguin d’aplicació), i per tal que aquesta plaça esdevingui accessible cal disposar d’un espai d’aproximació lliure d’obstacles de manera que es pugui garantir la transferència al vehicle des d’una cadira de rodes. Cal observar que, segons estableix el CTE – DB SUA, aquest espai lliure d’obstacles per a l’aproximació i transferència haurà de ser ≥1,20m i ubicat en un lateral en el cas de places en bateria, i ≥3,00m i ubicat en la part posterior en el cas de places en línia. En contrast, el Codi d’accessibilitat estableix en 1,50m l’amplada mínima de tota àrea d’aproximació, ja sigui lateral o posterior. En ambdues normatives s’accepta la possibilitat de compartir aquest espai lliure d’obstacles entre dues places en bateria adjacents. A més, caldrà garantir una correcta ubicació de la plaça (el més a prop possible dels accessos a l’entorn edificat o urbanitzat a què pertanyin) i que estigui convenientment senyalitzada: de forma horitzontal mitjançant el símbol internacional d’accessibilitat (SIA, d’ara endavant) pintat a terra, i amb un senyal vertical, ubicat al costat i de forma fàcilment visible. Pel que fa a la proporció de places accessibles respecte el nombre total, de forma habitual les normatives estableixen 1 plaça accessible per cada 33 places o fracció. Tot i que en l’esborrany del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya d’imminent aprovació s’estableixen les següents particularitats: En el cas de bosses d’aparcament associades a establiments que tenen places d’espectadors han de tenir, com a mínim, 1 plaça d’aparcament accessible per cada 2 places d’espectadors accessibles reglamentàriament exigibles. D’altra banda, també s’estableix que en tota zona d’aparcament vinculada a establiments de pública concurrència la proporció de places accessibles varia en funció del nombre total de places de la següent manera: -

De 5 fins a 200 places: 1 plaça accessible per cada 33 places o fracció De 201 a 1.000 places: 6 places accessibles +1 addicional per cada 100 places o fracció que excedeixin de 200 A partir de 1.001 places: 14 places accessibles +1 addicional per cada 200 places o fracció que excedeixi de 1.000

Finalment, aquells edificis d’ús públic sense aparcament propi hauran de disposar generalment d’un mínim de places accessibles a la via pública; en el cas que ens ocupa, pertoca 1 plaça accessible a “museus, biblioteques, esglésies o altres edificis de pública concurrència de característiques similars, sempre que ocupin la totalitat de l’edifici” (apartat c2, article 36.5). Aclarits els punts bàsics de la normativa, en relació a l’aparcament en el conjunt de teatres analitzats es destaca que: Gairebé la totalitat no disposen de cap plaça reservada, pel que aquest apartat ha quedat diagnosticat com a “inaccessible” en general. D’altra banda, s’han detectat alguns teatres puntuals que tenen convenis amb aparcament públics o privats propers; en aquest cas, l’apartat d’aparcament d’aquests teatres ha quedat diagnosticat com a “practicable amb ajuda”. Entre els teatres analitzats, no n’hi ha cap amb bossa d’aparcament pròpia, mentre que la reserva d’estacionament en el vial més proper és un requisit que s’estableix en l’esborrany del futur Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que encara no ha estat aprovat i que, per tant, no és d’obligat compliment a data d’avui. A més, en nombroses ocasions es tracta de teatres o sales petites que no ocupen la totalitat de l’edifici, pel que no seria estrictament aplicable el requeriment d’una plaça reservada a la via pública. Tot i això, s’ha proposat per defecte reservar-ne una en el vial més proper on sigui permès l’estacionament. Aquesta despesa ha estat comptabilitzada en el pressupost, tot i que la seva creació dependrà de l’aprovació per part dels ajuntaments, i probablement el seu cost aniria al seu càrrec. A mode d’indicadors els resultats obtinguts han estat: Aparcament

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

16%

84%

3.2. ACCÉS Quan s’analitza l’estat d’usabilitat de l’accés a un teatre es fa referència als diferents elements que poden condicionar la seva accessibilitat i seguretat d’utilització: que estigui a peu pla o existeixi algun petit ressalt, la característica de les portes d’entrada, la presència o no de graons aïllats, escales o rampes, etc. Fent l’anàlisi en conjunt es determina el seu grau d’accessibilitat i seguretat. Segons el DB-SUA es disposarà de com a mínim un itinerari accessible que comuniqui una entrada principal amb la via pública. Per tal que aquest accés es consideri accessible, haurà d’estar resolt a peu pla (sense escales o graons aïllats). Excepcionalment, es podran admetre desnivells que no superin els 5cm d’alçada sempre i quan estiguin resolts mitjançant una rampa que no excedeixi el 25% de pendent (entenent que pot arribar a ésser una solució necessària per tal que no entri l’aigua de la pluja i, per tant, limitar possibles relliscades i caigudes). En el cas d’un desnivell d’alçada variable, és a dir, quan l’accés a un edifici es realitza des d’una vorera en pendent, aquests 5cm màxims han d’estar mesurats en el punt de màxim desnivell. En canvi, segons les prescripcions del Codi d'Accessibilitat vigent es pot acceptar com a accés adaptat aquell que presenti un ressalt de fins a 2cm màxim d'alt, sempre que el cantell estigui aixamfranat a un màxim de 45º. El Codi també admet sota el concepte de practicable, l’existència d’un graó aïllat de com a màxim 12cm d’alçada, sempre i quan es permeti un espai lliure pla amb una fondària mínima de 1,20m a ambdues bandes del graó. Finalment, recordar breument la normativa en relació a les portes d’accés: en el cas de ser del tipus batent, han d’obrir cap a l’exterior (per facilitar la sortida de persones en cas d’evacuació per emergència), han d’estar degudament senyalitzades (en especial si són de vidre per evitar col·lisions per part d’usuaris distrets o amb problemes de visió), i no presentar cap ressalt entre l’interior i l’exterior. Idealment seran d’obertura automàtica per facilitar la lliure circulació dels usuaris (i quedaran obertes per defecte en cas d’emergència). En el cas que siguin portes batents s’ha d’assegurar poder inscriure una circumferència de radi de gir accessible (equivalent a 1,50m), o si més no practicable (equivalent a 1,20m), a banda i banda de la porta per tal que usuaris de cadira de rodes puguin maniobrar per obrir i tancar. Aquest espai disponible per al radi de gir sempre ha de quedar fora de l’espai escombrat per l’obertura de la porta, i sempre ha d’estar col·locat en pla. Aclarits els punts bàsics de la normativa, en relació a l’accés en el conjunt de teatres analitzats: Al voltant d’una tercera part presenta un accés a peu pla del tot accesible. Mentre que una altra tercera part dels teatres presenten un accés practicable, és a dir, que malgrat no permet l’entrada en unes perfectes condicions d’accessibilitat sí que hi garanteix l’accés; tot i que sigui en un grau menor de confort, a causa d’haver de superar rampes d’accés més o menys pronunciades (però sempre dins dels límits establerts per la normativa), que les rampes no disposin dels replans mínims necessaris front les portes d’entrada, o degut a haver de superar

un petit ressalt en l’accés (però mai superior als 5cm i sense estar aixamfranat amb una pendent màxima del 25%).

ACCÉS A PEU PLA

RAMPA SUAU DAVANT PORTA

RESSALT D’ACCÉS

La darrera tercera part dels casos ha estat catalogada com a “practicable amb ajuda”, ja sigui per presentar rampes de pendents excessives superiors al 12%, o per haver d’entrar al teatre a través d’un accés secundari (ja sigui a través d’una porta d’emergència que dóna directament a sala, o a zones internes de personal on s’arriba a un ascensor). També s’inclou dins d’aquesta categoria tots aquells accessos mitjançant una plataforma elevadora o similar que requereixi l’assistència de tercers per a la seva utilització. En cap cas s’ha detectat un teatre amb accés inaccessible. S’adjunten a continuació els resultats obtinguts a mode d’indicadors: 0% Accés

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

35%

29%

36%

3.3. ATENCIÓ AL PÚBLIC Per tal de facilitar la recepció i atenció als usuaris i visitants al teatre cal disposar d’una zona on poder atendre’ls degudament. Aquesta zona cal que estigui situada de forma propera a l’accés, per tal que sigui fàcilment localitzada per tothom. Idealment inclourà un encaminament o guia de navegació similar pensat per a persones amb problemes visuals, de manera que puguin arribar al punt d’atenció de forma autònoma i segura. Alternativament es pot preveure un intèrfon en la porta d’accés per sol·licitar assistència. De forma tradicional, els taulells d’atenció al públic estan pensats per a ser utilitzats a peu dret, i és per aquest motiu que cal parar especial atenció a garantir que es disposi d’almenys una zona accessible a persones assegudes, d’estatura baixa o infants. Quan s’analitza l’estat d’accessibilitat del mobiliari es fa referència als diferents elements que poden condicionar aquesta accessibilitat: alçades d’ús, ergonometria, espais de pas, dificultat d’ús, etc. Fent l’anàlisi en conjunt es determina el seu grau d’accessibilitat. El mobiliari fix de les zones d'atenció al públic (ja siguin finestretes, taquilles de venta al públic, taulell d'informació, etc.) inclourà, com a mínim, un punt d'atenció accessible segons el DB-SUA i el Codi d'Accessibilitat. A aquest punt d'atenció s'hi ha d'accedir mitjançant un itinerari accessible. Ha de tenir una amplada de treball de 80cm com a mínim i una alçada igual o inferior a 85cm. Ha de disposar d'un espai lliure inferior mínim de 70x80x50cm (alt x ample x profunditat). No obstant, en el cas de taquilles de venta al públic es podria arribar a acceptar no disposar de l’espai lliure inferior mínim, ja que la interacció amb les taquilles és ràpida i es pot fer de forma lateral. En tot cas, si es disposa de dispositiu d'intercomunicació, aquest estarà dotat d’un anell d'inducció magnètica o d’un altre sistema adaptat a tal efecte, cara a garantir l’accessibilitat per a persones amb discapacitat auditiva i usuàries d’implants coclears o audiòfons. Com a mesures de bones pràctiques que tot servei públic hauria de tenir present en el seu tracte amb l’usuari cal tenir present que no únicament és indispensable disposar d’una zona de recepció accessible a tothom, sinó que també cal atendre a tota persona amb les mateixes condicions d’equitat i respecte. En aquest sentit es recomana que tot el personal que tingui tracte amb el públic segueixi uns cursos de formació per disposar de les mínimes eines per atendre amb dignitat a tota persona, independentment de la seva discapacitat. En els vestíbuls hi hauria d'haver un plànol de distribució i/o un cartell directori de serveis, mostrant els serveis de l'edifici i la seva ubicació, amb un correcte contrast cromàtic. Idealment, aquests plànols d’ubicació haurien de senyalitzar els itineraris accessibles en el cas d’existir recorreguts alternatius, o si més no, indicar un punt d’atenció a l’usuari en el seu defecte. D’altra banda, cal parar atenció a la informació que es proporciona a l’usuari, ja sigui a la web o en noticiaris en el propi equipament. Assegurar-se que aquesta informació és fiable, actualitzantla sempre que es produeixi una variació en els seus horaris o en qualsevol de la informació

disponible. A l’hora de presentar la informació, ja sigui en format físic o virtual, és recomanable que la tipografia utilitzada sigui de traç nítid i de disseny senzill, amb colors contrastats entre el text i el fons, de grandària adequada a la distància de lectura i il·luminada a poder ser directament. És a dir, que la informació presenti un format clar i comprensible. En el cas d’informació física, es recomana que el panell d’informació entre 1 i 1,80m col·locant la informació més important entre 1 i 1,50m. Aclarits els punts bàsics de la normativa, destacar en relació al taulell d’atenció al públic en el conjunt de teatres analitzats: La gran majoria dels teatres analitzats presenta un taulell excessivament alt per a poder ser utilitzat per persones en cadira de rodes amb confort. Aquesta casuística ha estat classificada com a “practicable amb ajuda”, entenent que tot i no ser còmoda la utilització, sí que és acceptable. Per defecte s’ha pressupostat habilitar una zona més baixa a no més de 85cm del terra, tal i com estableix la normativa; tot i que en determinats casos on el taulell d’atenció al públic es podria entendre com a patrimonial en tractar-se d’un mobiliari històric, es podrien acceptar solucions alternatives que no s’ajustin estrictament a la normativa. D’una manera similar succeeix en aquells casos on la taquilla és un moble exempt, on l’usuari pot aproximarse pel lateral sense majors inconvenients. En comptades ocasions s’han detectat taulells d’atenció al públic de disseny plenament accessible, amb el taulell baix i permetent una zona inferior lliure d’obstacles necessari per deixar espai a les cames d’un usuari de cadira de rodes. En d’altres ocasions, el taulell era baix tot i no disposar d’espai lliure inferior o no hi havia cap taulell d’atenció al públic en tractar-se d’una sala petita de caire familiar (on l’atenció al públic es fa de manera directa per part del personal, sense necessitat de passar per cap mostrador). En ambdós casos, també s’ha classificat com a accessible. D’altra banda, en cap dels teatres analitzats s’ha detectat un taulell equipat amb un bucle d’inducció magnètica necessari per a persones amb deficiències auditives. Aquest és exigible especialment quan es tracta d’una taquilla amb dispositiu d'intercomunicació, fet poc habitual en una taquilla de teatre, pel que no ha estat un paràmetre que hagi penalitzat a l’hora de realitzar la diagnosi. No obstant, sí que s’ha recomanat per defecte la seva instal·lació i així ha quedat recollit en els pressupostos de millora corresponents (intervenció valorada en 350€, entenent que és una valoració aproximada per a un equip d’inducció magnètica de sobretaula o mostrador).

TAULELL ACCESSIBLE

TAQUILLA BAIXA

A mode d’indicadors els resultats obtinguts són: 0% Atenció al públic

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

16%

81%

3.4. COMUNICACIÓ HORITZONTAL Quan s’analitza l’estat d’usabilitat de la comunicació horitzontal d’un equipament es fa referència als diferents elements que poden condicionar la seva accessibilitat i seguretat d’utilització: amplades de pas, portes, tipus de paviments, existència de graons etc. Fent tot l’anàlisi en conjunt es determina el seu grau d’accessibilitat i seguretat. La comunicació horitzontal s'haurà de produir a través d'un itinerari accessible segons el DBSUA. Això vol dir que no s'admeten graons aïllats i/o escales com a únic recorregut possible, l’amplada lliure de pas ha de ser de 1,20m com a mínim (el Codi d'Accessibilitat permet una amplada de 0,90m per a ser considerat adaptat), el paviment no pot contenir peces ni elements solts, ha de ser no lliscant i no s’ha de poder deformar. Pel que fa al pendent transversal no pot superar el 2%, mentre que el longitudinal no pot ser superior al 4%, o s’hauran de complir un mínim de condicions per a que es pugui considerar com a rampa accessible: Segons estableix el DB-SUA, s’acceptarà un pendent màxim del 10% en trams de fins a 3m de longitud (L, d’ara endavant); en trams de fins a 6m s’acceptarà un pendent màxim del 8%; mentre que en trams de fins a 9m s’acceptarà un pendent màxim del 6%. Cal notar que, sota el concepte de practicable (de l’esborrany del nou Codi d’accessibilitat), es poden arribar a acceptar rampes amb pendents del 12% en L < 3m; del 10% quan 3m ≤ L < 10m; i del 8% en L > 10m. En cap cas s’accepten trams amb un pendent transversal superior al 2% ni trams superiors als 9m de longitud sense replà de descans. Els replans d’inici i final de rampa han de tenir una longitud mínima de 1,20m (de 1,50m segons l’esborrany del Codi per ser considerades accessibles), mentre que els replans intermedis caldrà que disposin de 1,50m com a mínim. L’amplada lliure de circulació serà l’equivalent a la de la rampa, o segons indiquin les exigències d’evacuació pertinents, però mai inferior a 1,20m si accessible o 0,90m si practicable. Finalment, els passamans seran exigibles en tota rampa que salvi un desnivell superior a 18,5cm i amb un pendent igual o superior al 6%. Hauran d’estar situats a una alçada de 90-110cm, al llarg de tot el recorregut i en ambdós costats, i en el cas que la rampa sigui de més de 3m de longitud, caldrà perllongar el passamà 30cm en els seus extrems. Així mateix caldrà disposar d’un sòcol de protecció de 10cm d’alçada com a mínim. Les portes hauran de tenir una amplada lliure de pas de 80cm com a mínim (així mateix, en el cas de porta de dues fulles, una d’elles hauria de tenir 80cm mínim). En ambdues cares de les portes hi haurà d'haver un espai lliure d'obstacles on s'hi pugui inscriure un cercle de diàmetre de 1,50m, sense que l’espai necessari per a l’obertura de la porta s’hi superposi. En casos puntuals es pot acceptar un diàmetre de 1,20m, considerant-lo sota el concepte de practicable, segons ho estableix el Codi d'Accessibilitat. Així mateix, aquest espai lliure d'obstacles que permeti la inscripció d'un cercle de 1,50m de diàmetre s’ha de garantir en qualsevol vestíbul d'entrada, davant dels ascensors, i al fons de passadissos de més de 10m de llarg per poder girar lliurement. D’altra banda, els elements de mobiliari sortints i/o volats per sota de 2,10m d'alçada i

que siguin superiors a 0,15m de volada en itineraris accessibles, hauran de tenir un element fix i perimetral entre 0,00 i 0,15m d'alçada per a que puguin ser detectats per invidents. Aclarits els punts bàsics de la normativa, destacar en relació a la comunicació horitzontal en el conjunt de teatres analitzats: Pràcticament una quarta part dels teatres analitzats es consideren accessibles en termes de circulació horitzontal, sense majors observacions a fer llevat de possibles correccions menors. Ocasionalment s’ha considerat la comunicació horitzontal com a “practicable” per tenir passos reduïts puntuals, per trobar portes amb marcs inferiors (de ressalts no superiors als 2cm), o per haver de transitar per rampes de pendent practicable i/o amb passamà de suport en un sol costat.

CIRCULACIÓ ACCESSIBLE

MARC INFERIOR PORTA

RAMPA PRACTICABLE

La resta de casos, poc més de la meitat dels teatres analitzats, s’han considerat com “practicable amb ajuda”, ja sigui per presentar rampes de pendent excessiu, per disposar d’espais d’alçada inferior a 2,10m sense estar protegits adequadament, o per presentar graons aïllats en el recorregut (tot i que, de forma habitual, únicament en la zona de personal).

S’adjunten els resultats obtinguts a mode d’indicadors: 0% Comunicació horitzontal

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

23%

58%

19%

3.5. COMUNICACIÓ VERTICAL Quan s’analitza l’estat d’usabilitat de la comunicació vertical d’un equipament es fa referència als diferents elements que poden condicionar la seva accessibilitat i seguretat d’utilització: escales, baranes, ascensors, elevadors etc. Fent tot l’anàlisi en conjunt es determina el seu grau d’accessibilitat i seguretat. Segons estableix el DB-SUA, els edificis de més de 2 plantes per sobre la cota d’accés o més de 200m2 de superfície útil, o aquelles plantes d’ús públic amb més de 100m2 de superfície útil i/o amb elements accessibles, han de disposar d’un ascensor accessible o rampa accessible per a la correcta comunicació vertical entre plantes. En relació als ascensors, per a que siguis considerat accessibles han de complir la norma UNE EN 81-70:2004 (Accessibilitat als ascensors de persones, incloses les persones amb discapacitat), i tenir unes dimensions mínimes de 1,10x1,40m (que cal augmentar a 1,40x1,40m en el cas de cabina amb dues portes a 90º), així com disposar de portes automàtiques que permetin una amplada de pas no inferior a 80cm. L’esborrany del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya admet cabines de fins a 0,90x1,20m sota el concepte d’ascensor practicable en edifici existent. La botonera ha d’incloure caràcters en Braille i alt relleu, contrastats cromàticament. I es recomana que les portes siguin de vidre parcial o totalment transparents, de manera que si algú es queda atrapat en el seu interior es permeti la seva visió per a una millor seguretat, especialment en el context d’usuaris amb problemes auditius i/o de comunicació. Pel que fa als requisits establerts per al disseny de les escales, sempre cal complir la següent fórmula: 54cm ≤ 2A + E ≤ 70cm; on A correspon a la dimensió de la alçada i E a la de l’estesa. A la vegada, caldrà complir: 13cm ≤ A ≤ 17,5cm i E ≥ 28cm. No s’admet que els graons vagin variant de dimensió, únicament acceptant una variació de ±1cm. Pel que fa a la longitud dels trams, mai podran ser inferiors a 3 graons, ni superiors a 2,25m de desnivell (o 12 graons seguits). No obstant, cal remarcar que el disseny de les escales i dimensionat dels graons sempre vindrà més condicionat segons els requisits de seguretat per a l’evacuació d’usuaris, i no tant pels d’accessibilitat, ja que l’escala és un element no accessible per a tothom de per si. Els passamans seran exigibles en tota escala d’ús públic i hauran d’estar situats a una alçada de 90-110cm, al llarg de tot el recorregut i en ambdós costats (Notar que en el cas de preveure una elevada afluència de públic infantil, s’aconsella tenir un segon passamà a una alçada de 6575cm). Els passamans han de ser de disseny anatòmic que permeti d’adaptar la mà, amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals i situats a una alçada entre 0,90 i 0,95 m; fent-los arribar fins a 30 cm més del darrer graó. En relació a la senyalització de les escales per qüestions de seguretat cal disposar franges lineals de 3-5cm de gruix, amb contrast cromàtic i acabat antilliscant, a 3cm del límit de cada

graó. Aquest disseny és altament necessari en la posició descendent, ja que fàcilment els límits dels graons poden passar desapercebuts quan el paviment de l’entorn presenta el mateix color. Així mateix, en els inicis i finals d’escala es disposarà d’una franja de paviment diferenciat tàctil i cromàticament de 80cm de longitud i es respectarà que no hi hagin portes situades a menys de 40cm del primer graó ni que hi arribin passadissos d’una amplada inferior a 1,20m. L’esborrany afegeix que en el cas de teatres o similars en els que es preveu que l’activitat es desenvolupi amb un nivell baix d’il·luminació, s’ha de disposar una il·luminació d’abalisament en cadascun dels graons de les escales, evitant enlluernaments als seus usuaris. Aclarits els punts bàsics de la normativa, destacar en relació a la comunicació vertical en el conjunt de teatres analitzats: La gran majoria dels teatres analitzats (pràcticament ¾ parts) es consideren “inaccessibles” en termes de circulació vertical. Cal aclarir que aquest diagnòstic tan desfavorable és degut a que s’ha avaluat per igual la part oberta al públic com les zones de personal, amb l’objectiu d’evitar discriminacions i prejudicis sobre qui utilitza els espais. No obstant, si es fa una lectura diferenciada és cert que alguns teatres s’han classificat com a inaccessibles en termes de comunicació vertical per no disposar d’ascensor o similar per la zona de personal, encara que presenten solucions accessibles o practicables en la zona de públic. També un altre conjunt de teatres valorats com inaccessibles desenvolupen tot el programa públic en una sola planta i únicament situen en altres nivells, inaccessibles, les estances d’ús administratiu i tècnic: camerinos, oficines, cabina tècnica, etc. Tot i la voluntat d’oferir el programa adaptat bàsic (accés, servei públic i sala) en una mateixa planta per no haver de dependre d’un ascensor, s’han detectat altres casos on part del programa públic complementari està en altres plantes sense ascensor, pel que esdevé inaccessible. En aquells casos on s’ha detectat una duplicitat de programa en zona no accessible, no s’ha penalitzat com a inaccessible, ja que s’entén que existeix una opció en planta accessible. Aquest criteri s’ha aplicat a tot allò susceptible a ser utilitzat de la mateixa forma (camerinos, serveis higiènics, bars, etc.), però no seria aplicable en el cas de sales, ja que aquestes presenten una programació diferenciada. Amb un punt de vista similar, aquells casos on la manca de comunicació vertical afectava exclusivament a zones molt concretes d’ús restringit, com seria la cabina tècnica, s’ha considerat que no penalitzava a l’hora d’establir la diagnosi d’accessibilitat. Conseqüentment, solament en alguns casos puntuals s’ha pogut classificar la comunicació vertical com a plenament “accessible”. No s’ha estat 100% estricte amb la normativa, en termes de dimensions de cabina, disseny botonera, etc., entenent que es dóna prioritat al fet de disposar d’ascensor o elevador capaç

de solucionar la comunicació entre plantes. D’altra banda, aquells teatres que només es desenvolupen en una sola planta i que, com a molt, l’únic que hi ha en un altre nivell és la cabina tècnica, no han estat avaluats en termes de comunicació vertical, quedant classificats com a “altres (inexistent)”.

ASCENSORS

PLATAFORMA ELEVADORA

A excepció de casos comptats on la instal·lació es preveu factible a simple vista, per disposar de forat d’escala per exemple, en la gran majoria de casos solucionar la problemàtica de manca d’ascensor requerirà d’un projecte a part, pel que és una despesa a la que no se li ha assignat valor en els pressupostos d’intervenció. D’altra banda, s’han detectat diverses escales amb deficiències en quant al disseny de les escales i baranes de protecció. Un dels errors percebuts ha estat el de disposar baranes amb barrots horitzontals que poden resultar fàcilment escalables, amb la perillositat que això comporta. Per defecte, s’ha proposat la col·locació de plafons continus (o similar: malla metàl·lica, etc.) per la banda interior per evitar que algú s’hi pugui enfilar; tot i que cal aclarir que la solució pot passar per substituir la barana per una altra de disseny adient (en especial si també s’hi sumen altres mancances, com la necessitat de perllongar el passamà 30cm en els seus extrems d’inici i final d’escala). En d’altres ocasions, especialment en escales d’ús restringit per a personal, s’ha constatat la manca de passamans de suport. Quant a la senyalització de les escales, en cap cas s’ha observat un paviment diferenciat tàctil i cromàticament de 80cm de longitud en els extrems, tal i com dicta la normativa. Pel que fa a la franja antilliscant i contrastada exigida en els límits dels graons, s’ha detectat en major mesura, tot i que no en la totalitat dels teatres analitzats, i novament de forma més generalitzada en les escales d’ús públic i no tant en les d’ús restringit per a personal.

S’adjunten els resultats obtinguts a mode d’indicadors: Comunicació vertical

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

Altres (inexistent)

TOTAL

100

11%

72%

14%

0% 3%

3.6. SERVEIS HIGIÈNICS Quan es valora l’estat d’usabilitat dels serveis higiènics d’un teatre es fa referència als diferents elements que poden condicionar la seva accessibilitat i seguretat d’utilització: tipus de mobiliari, portes d’accés, alçades d'elements etc. Fent l’anàlisi en conjunt es determina el seu grau d’accessibilitat i seguretat. Com que resoldre l’accessibilitat en cambres higièniques és un punt especialment conflictiu, es procedeix a comentar les exigències de les normatives en detall (segons estableix el DB-SUA del CTE, i l’esborrany del Codi d’Accessibilitat d’imminent aprovació): -

Ha d'existir una cambra higiènica accessible per cada 10 unitats o fracció. Ha d'estar comunicada amb un itinerari accessible i ha d'estar senyalitzada amb el SIA. Segons el DB-SUA, en el cas del còmput d’inodors s’especifica que el total és sense discriminar per sexes; mentre que el Codi diu que quan les cambres higièniques es troben agrupades en conjunts diferenciats per a homes i dones, la proporció d’unitats s’han de considerar en cada conjunt per separat. A més a més, afegeix que en el cas que les cambres higièniques estiguin situades en zones o plantes diferents, cada zona i planta haurà de tenir la proporció d’elements accessibles corresponent (no obstant, es permet que dos o més plantes consecutives es puguin agrupar en una mateixa zona quan en conjunt tinguin una superfície útil d’ús públic inferior a 1.000m2). Una cambra higiènica accessible pot ser utilitzada per un sol sexe (per tant, estarà inclosa dins dels serveis femenins o masculins) o per ambdós sexes (en aquest cas estarà situada a l’exterior dels serveis per gènere, permetent un accés independent). Ambdues opcions són igualment vàlides, però cal assenyalar que la segona garanteix una major flexibilitat (es coneix comunament com a peça unisex, i més recentment com a peça familiar, ja que permet l’assistència entre membres familiars de diferent sexe).

Les portes han de permetre un pas lliure mínim de 80cm (excepcionalment s’admet 78 cm, que és el resultat d’una porta oberta de 80cm, menys el seu gruix). El mecanisme d’obertura ha d’estar situat entre 0,80-1,20m i ha de funcionar per pressió o palanca; maniobrable amb una sola mà, que no suposi el gir de canell o bé sigui automàtic. En cas de porta en cantonada, cal assegurar que la distància entre el mecanisme d’obertura i la cantonada sigui igual o superior a 30cm. En ambdós costats de la porta serà necessari assegurar un radi de gir mínim de 1,20m (segons estableix el DB-SUA) i idealment de 1,50m (per a que sigui considerat accessible segons el Codi)

Les portes hauran d'obrir enfora o ser corredisses, per tal de permetre l’assistència a una persona que pugui caure accidentalment en l’interior de la cambra i assegurar que no quedi atrapada en el seu interior. En cas de porta abatible cap a l’exterior haurà de disposar, en la seva cara interior, d’una nansa a 0,90 m d’alçada per a facilitar el seu tancament des de l’interior de la cabina. Pel que fa als pestells o tanques de privacitat de

passador o de palanca (no s’admet rodons) s’han de situar entre 0,90 m i 1,20 m d’alçada i han d’indicar si el servei està ocupat (vermell) o lliure (verd o blanc) al costat de la maneta de la porta per a facilitar aquesta informació a tothom, i especialment a les persones sordes, i/o amb discapacitats cognitives.

Tota cambra adaptada ha de disposar d'un espai de gir de diàmetre 1,50m lliure d'obstacles en el seu interior. Segons estableix el DB-SUA, aquest espai ha de estar lliure d’obstacles en tota la seva alçada; és a dir, no és vàlid admetre que el lavabo o l’inodor es superposi sobre aquest cercle de Ø 1,50 m (suposar estar girant per sota del lavabo o inodor). En canvi, segons el Codi, també s’accepten com a cambra higiènica practicable aquelles on a l’interior de la cabina es disposa d’un espai lliure d’obstacles consistent en un cilindre d’1,50 m de diàmetre i una alçada entre 0,00 i 0,70 m respecte al terra.

Els lavabos han de ser sense peu i han de permetre apropar-se frontalment en cadira de rodes al disposar d’un espai lliure a sota del rentamans com a mínim de 70cm d’alçada. Pel que fa a la profunditat del lavabo ha de ser com a mínim de 30 - 50cm (segons el Codi i el DB-SUA respectivament). L’alçada de la superfície d’ús ha d’estar entre 80-85cm. Tots els complements del lavabo (dispensador de sabó, eixugamans, endolls, etc.) cal que estiguin situats de forma propera per a la seva fàcil manipulació i, idealment, que es puguin accionar amb una sola mà. L’alçada idònia es situa entre 0,901,20m. Pel que fa al mirall, la seva vora inferior ha d’estar situada a una alçada igual o menor de 90cm.

L’inodor ha de disposar d’un espai de transferència lateral de 0,80x0,75m (amplada x longitud), com a mínim, i aquest espai ha d’estar disponible en ambdós costats de l’inodor en cas d’ús públic. Els 80cm d’amplada mínima són mesurats des del límit lateral del vàter fins a la paret o altre element fixe que pugui obstaculitzar la transferència. Mentre que els 75cm mínims de profunditat són els mesurats des del límit frontal del vàter fins a la paret posterior. No obstant, donat que la majoria d’inodors existents en el mercat no arriben a 75m de profunditat, s’admet reduir aquesta exigència de profunditat fins a un mínim de 65cm. (En el cas del Codi, es parla d’espai lliure de transferència lateral de 0,80x1,20m com a mínim, i s’accepta que només es disposi l’espai de transferència en un costat, entenent la cambra higiènica com a practicable en comptes d’accessible). L’alçada del seient estarà a 45-50cm respecte el terra (segons Codi, com a màxim a 48cm). Les barres de suport a la transferència han d’estar situades a 70-75cm del terra, en posició horitzontal i amb una longitud de recolzament mínima de 70cm i separades entre elles 65-70cm, estant l’inodor en el punt mig entre elles (el Codi accepta una separació de 70-75cm). Les barres situades en el costat de la transferència han de ser abatibles verticalment i disposar d’un mecanisme propi per subjectar-les i evitar que no puguin caure accidentalment.

Pel que fa als interruptors, el CTE DB SUA especifica que no s’admet il·luminació amb temporització en cambres higièniques i vestidors accessibles. El Codi fa l’observació que en cas que la llum de la cambra funcioni amb temporitzador, l’interruptor ha d’estar situat a l’abast de persones assegudes al vàter, entre 60-90cm. La mateixa observació és pertinent en el cas de llum que funcioni amb detector de presència: s’hauria de prescindir d’aquest tipus de mecanismes per defecte, però en el cas de disposar-ne, el mecanisme d’activació ha d’anar situat de manera que detecti la presència d’una persona asseguda al vàter (per evitar el problema habitual de PMR que es queden a les fosques en tenir un temps d’utilització de la cambra superior a l’estàndard).

Aclarits els punts bàsics de la normativa, destacar en relació als serveis higiènics: En analitzar edificis ja construïts, s’ha aplicat el concepte de practicabilitat i viabilitat econòmica. Així, si l’espai disponible és suficient per garantir un ús correcte, tot i que no sigui 100% accessible segons les normatives més restrictives, s’ha considerat acceptable, valorant que en el supòsit d’haver d’actuar per convertir-ho en 100% accessible, la forta despesa econòmica de l’actuació no es veuria compensada pels guanys reals d’ús. Per exemple, si una cambra higiènica permet la transferència per un dels costats de l’inodor (acceptable segons Codi), tot i que no en tots dos costats (exigible segons CTE), s’ha considerat correcte. En el cas que la cambra higiènica permeti un radi de gir suficient tot i que impliqui estar girant parcialment per sota d’algun element (com seria la pica o l’inodor), també s’ha considerat acceptable. Dit això, la gran majoria dels teatres analitzats presenten serveis higiènics “practicables”; és a dir, es tracta de lavabos adaptats amb mancances de caràcter menor. De forma majoritària, les mancances han estat: falta de pestell adaptat; porta amb obertura incorrecta cap a l’interior de la cambra o obertura correcta cap a l’exterior però amb manca de maneta auxiliar; mecanismes i/o accessoris (interruptors, mirall, eixugamans, paper de vàter, etc.) situats massa elevats, etc. Puntualment s’han detectat lavabos incorrectes per presentar peu inferior i/o aixetes de rosca, i barres de suport per a la transferència incorrectes per estar massa allunyades de la tassa del vàter i/o ser del tipus fix quan haurien de ser abatibles. En tres ocasions s’han classificat els serveis com a “practicables amb ajuda” ja que, tot i ser practicable el seu interior, precisen d’ajuda per accedir-hi. D’altra banda, s’han detectat dos teatres sense serveis adaptats, és a dir “inaccessibles”. Finalment, destacar teatres que presenten serveis plenament “accessibles” en estar complint amb el requisit més restrictiu establert en el CTE, el d’oferir la possibilitat de transferència al vàter per ambdós costats.

ACCESSIBLE

S’adjunta a continuació els resultats obtinguts a mode d’indicadors: Serveis higiènics

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

10% 9% 9%

72%

3.7. SALA Quan es valora l’estat d’usabilitat de la sala d’un teatre es fa referència als diferents elements que poden condicionar la seva accessibilitat i seguretat d’utilització: portes d’accés, tipus de mobiliari, circulació en el seu interior, etc. Fent l’anàlisi en conjunt es determina el seu grau d’accessibilitat i seguretat. En el cas de disposar d’una sala amb seient fixes, el CTE DB-SUA estableix que cal disposar d'una plaça reservada per usuaris en cadira de rodes per cada 100 places (segons l’esborrany del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya d’imminent aprovació: 1 plaça accessible + 1 plaça annexa pel seu acompanyant cada 50 places o fracció, per les primeres 500 places. Per sobre de les 500 places la proporció passarà a ser per cada 100 places o fracció). Aquestes places estaran senyalitzades amb el SIA (tant si es tracta d’espais reservats com de seients convertibles, així com també la plaça dels seus acompanyants), i hauran d'estar properes a l'accés i sortida del recinte mitjançant un itinerari accessible. Les mides hauran de ser 0,80x1,20m si l'aproximació és frontal i 0,80x1,50m si és lateral, i en el cas d’estar agrupades el nombre màxim de places reservades juntes seran de 3 (amb un mínim corresponent de 3 seients fixes adjacents per als acompanyants). També cal disposar d’una instal·lació d’anell d’inducció magnètica, convenientment senyalitzat amb el logotip corresponent, donant cobertura al 25% de les places d’espectadors amb seients fixes quan l’aforament de la sala és superior a 50 places i inferior a 2.000 places (aquest % passa a ser el número tancat de 500 places en casos d’aforaments superior a 2.000 places). Donada la naturalesa de les sales de teatre, solucionar l’accés a la zona de seients per part d’usuaris de cadira de rodes sol ser un punt especialment conflictiu, ja que habitualment es tracta de zones o bé esglaonades o bé en rampa amb fort pendent, per tal d’obtenir una major alçada i garantir una millor visibilitat. És per aquest motiu que, en nombroses ocasions, la zona amb places d’espectadors accessibles es troba únicament en la filera situada en el punt d’accés, ja sigui a peu pla de l’escenari (quan l’accés a la sala es realitza per la part inferior i totes les fileres de seients se situen per damunt de la zona d’accés), en la darrera fila de seients (quan l’accés a la sala es realitza directament per la part superior), o bé en un punt mig (el millor dels casos, quan l’accés a la sala es realitza de forma lateral en un punt mig, havent fileres de seients per damunt i per sota de la cota d’accés). Resulta primordial fer un breu apunt a les possibles maneres d’utilitzar la plaça accessible destinada a usuaris de cadira de rodes: De forma general es dóna per fet que un usuari de cadira de rodes es quedarà assegut a la seva pròpia cadira (motiu pel qual es demanen espais lliures de 0,80x1,20m en aproximació frontal i/o 0,80x1,50m en lateral). No obstant això, és habitual que usuaris de cadira de rodes amb suficient mobilitat prefereixin asseure’s en una butaca en comptes de restar tot l’espectacle asseguts a la seva pròpia cadira (normalment és més còmoda la primera opció que no pas la segona). Per aquest motiu és important disposar de seients annexos a aquests espais lliures entesos com a

places accessibles (tal i com demana la nova norma catalana, tot i que ho enfoqui únicament per als acompanyants) i que aquests seients estiguin a la mateixa cota que l’espai reservat, per tal de poder garantir la transferència al seient amb la màxima facilitat. En el cas de fileres de seients situades de forma esglaonada, els espectadors amb impossibilitat de pujar escales no tindran altra opció que ocupar l’espai disponible situat a peu pla en el punt d’accés, pel que resulta de primordial importància que aquesta zona a peu pla disposi també de seients per a acompanyants, tal i com indica la futura normativa catalana, ja que sinó es genera l’inconvenient que els usuaris de cadira de rodes quedin discriminats en aquesta zona, sense poder estar asseguts de forma propera als seus acompanyants. En el cas de disposar els seients en un pla inclinat en comptes de en un amfiteatre esglaonat, els usuaris de cadira de rodes sempre tindran l’opció de quedar-se en la zona d’accés a peu pla, o bé d’escollir qualsevol altre filera i saltar a la butaca adjacent al passadís. És important fer aquest aclariment perquè, d’una banda es podrien arribar a entendre les butaques pròximes a un passadís en rampa com a “butaques practicables” cara a certs usuaris, amb el valor afegit de poder asseure’s conjuntament a més d’un acompanyat donat el cas. Cal aclarir que en funció de les dimensions del passadís d’accés es pot donar el cas que la cadira de rodes sigui traslladada a una altra zona que no destorbi el pas de la resta d’espectadors. Per tant, en aquest supòsit, l’usuari de cadira de rodes dependrà de l’assistència de tercers mentre no té la seva pròpia cadira a l’abast. Per acabar, un breu apunt en relació a les barreres de protecció situades davant d’una fila de seients fixes: L’alçada podrà reduir-se fins a 70cm si la barrera de protecció incorpora un element horitzontal de 50cm d’amplada mínima, situat a una altura igual o superior a 50cm. En aquest cas, la barrera de protecció serà capaç de resistir una força horitzontal en el cantell superior de 3kN/m i una força vertical uniforme simultània de 1,0kN/m, com a mínim, aplicada en el cantell exterior (veure imatge inferior). No obstant, l’esborrany del Codi afegeix que en les zones d’espectadors s’ha de tenir en compte que l’element protector no disminueixi la visual de l’espectacle, pel que es pot eximir de disposar de barreres de protecció quan la disposició constructiva faci molt improbable la caiguda o quan la barrera sigui incompatible amb l’ús previst.

(CTE – DB SUA 1. Apartat 3.2.4)

Aclarits els punts bàsics de la normativa, en relació a les sales en el conjunt de teatres analitzats: La gran majoria de les sales és classifiquen com a “accessibles” en termes d’accessibilitat física; és a dir, es permet el seu accés sense barreres així com es disposa d’espais on usuaris de cadires de rodes es poden ubicar sense problemes per veure l’espectacle. En els teatres petits, les sales solen ser a peu pla i amb seients no fixes que es poden reubicar segons les necessitats de la funció. Per tant, es tracta d’exemples de sales accessibles en termes de poder disposar de places reservades amb possibilitat d’acompanyant al costat. EXEMPLES DE SALES ACCESSIBLES (Sales pràcticament a peu pla i amb seients mòbils)

Dins de la casuística de sales accessibles també trobem exemples de sales esglaonades on la primera filera queda a peu pla i els seients són convertibles; és a dir, es poden posar i treure segons les necessitats. Proporcionar varietat d’opcions és el més òptim a efectes de garantir una plena accessibilitat i flexibilitat. EXEMPLES DE SALES ACCESSIBLES (Sales esglaonades amb places reservades i possibilitat d’acompanyant)

(places reservades)

(seients convertibles)

D’altra banda, aquelles altres sales en pendent moderat (no superior al 10%), que disposen de places reservades per a usuaris de cadira de rodes, s’han classificat com a “practicable”. Cal recordar, que les sales en pendent són les més adients en termes de facilitar la transferència a butaca per part de tots aquells usuaris de cadira de rodes que així ho desitgin, en no haver de superar graons per arribar-hi. Per tant, cal ser conscients del valor afegit que suposen, ja que totes aquelles butaques situades adjacents a passadís poden ser susceptibles de ser utilitzades per determinades PMR.

No obstant, és cert que els pendents d’aquestes sales a vegades presenten una notable inclinació (necessari per assegurar una correcta visibilitat de l’escenari), pel que en alguns casos on el pendent superava el 10%, les sales han estat classificades com a “practicable amb ajuda”. També s’ha considerat “practicable amb ajuda” aquelles sales, ja sigui en format rampa o esglaonat, que no disposen de places reservades pròpiament, pel que els usuaris de cadira de rodes queden mal ubicats en un lateral o al davant dels seients amb l’acompanyant assegut al darrera. Pel que fa a les sales classificades com a “inaccessible”, únicament s’ha donat el cas en dues ocasions. En ambdós casos, els teatres disposen d’una sala principal accessible o si més no practicable, però també tenen una segona sala a la que només s’hi pot accedir a través d’escales, pel que aquestes romanen inaccessible. Finalment, en termes de barreres en la comunicació, cap de les sales disposa de bucle d’inducció magnètica, a excepció d’una. Val a dir que aquest és un requisit de les normatives més recents i pioneres en termes sensorials, pel que no ha estat un paràmetre utilitzat en la diagnosi de les sales, ja que sinó haguessin quedat pràcticament totes classificades com a inaccessibles. No obstant, sí que se n’ha deixat constància a les fitxes, on a l’apartat corresponent de sala s’ha recomanat disposar d’almenys un bucle magnètic portàtil per facilitar la comunicació a persones amb dificultats auditives. En contrast, en els pressupostos de millora, s’ha pressupostat la instal·lació d’un sistema d’inducció magnètica per defecte, únicament aportant dos preus orientatius segons si es tracta d’una sala petita (intervenció quantificada en 2.800€) o d’una sala mitja/gran (intervenció quantificada en per tal de proporcionar d’una possible intervenció, 7.000€, a mode orientatiu). Aquests preus s’han inclòs amb la voluntat d’oferir una idea orientativa de la magnitud la despesa econòmica que suposarà adequar-se a l’accessibilitat auditiva, tot i això cal ser conscients que existeixen diferents sistemes d’inducció i instal·lacions possibles en el mercat, pel que, en funció de la sala o espai i les seves característiques, caldrà fer un estudi i realitzar proves tècniques prèvies per determinar quin és el disseny de la instal·lació i equip amplificador més adient, en cada cas. (Per a més informació a l’annex I s’adjunten documents informatius sobre bucles magnètics elaborats per Agils Accessibilitat,) S’adjunta a continuació els resultats obtinguts a mode d’indicadors: Sala

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

6% 29% 58%

3.8. ESCENARI Els escenaris dels locals estudiats es poden classificar en dos grans tipus. Els dels teatres a la italiana, aixecats al voltant d’un metre en relació a la platea de la sala, que conformen una caixa escènica amb una boca d’escena, unes espatlles més o menys amples i un teler. Els de les sales transformables, que bé poden estar a peu pla en relació a la sala, bé es poden aixecar amb un empostissat configurat per peces modulables per tal d’adoptar la forma i disposició adequada per a cada posada en escena. En aquest darrer cas es fa difícil emetre una valoració generalitzable del seu grau d’accessibilitat, ja que dependria del muntatge de cada obra. Aclarits els punts bàsics en relació als escenaris, destacar en el conjunt de teatres analitzats: Pràcticament la meitat dels escenaris analitzats es consideren “inaccessibles” ja que presenten escales per accedir-hi. D’aquests, la gran majoria tenen escales d’accés tant des de la sala com des dels camerinos. També, en menor mesura, trobem escenaris on la problemàtica principal és la connexió escenari-camerinos per tenir escales, mentre que la connexió escenari-sala és inexistent, o a través d’escales mòbils en cas necessari. De forma més puntual s’han classificat escenaris com a “practicables” aquells casos on la connexió amb l’escenari es realitza a través d’una rampa de pendent moderat, tot i ser supletòria, o es disposa d’elevador alternatiu a les escales. Així mateix, els escenaris considerats “practicables amb ajuda” han estat aquells amb accés mitjançant rampes de pendent excessiu, en ocasions del tipus mòbil, o amb l’elevador alternatiu d’accés a l’escenari situat en un punt exterior de la sala i/o camerinos. D’altra banda, quasi una tercera part dels teatres analitzats es consideren “accessibles”. En general es tracta de sales transformables amb escenari a peu pla, a no ser que la posada en escena demani el contrari. Tot i que es pot donar el cas d’escenaris considerats accessibles per tenir una connexió escenari-camerinos a peu pla, mentre que la connexió escenari-sala és inexistent (es tracta d’escenaris aixecats per damunt del nivell de la sala, en ocasions amb escales mòbils per accedir-hi, i amb els camerinos a la part posterior a peu pla).

PRACTICABLE

ACCESSIBLE

S’adjunta a continuació els resultats obtinguts a mode d’indicadors: Escenari

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

32% 48% 10% 10%

3.9. CAMERINOS Quan es valora l’estat d’usabilitat dels camerinos d’un teatre es fa referència als diferents elements que poden condicionar la seva accessibilitat i seguretat d’utilització: : tipus de mobiliari, portes d’accés, alçades d'elements etc. Fent l’anàlisi en conjunt es determina el grau d’accessibilitat i seguretat. De forma habitual els camerinos disposen de serveis higiènics amb dutxa (element bàsic de diferenciació entre servei higiènic i camerino), pel que el disseny de les dutxes també serà objecte d’estudi en el present informe, i caldrà que compleixi amb totes les observacions fetes anteriorment en l’apartat 3.6.Serveis higiènics, junt amb la següent consideració en relació a l’espai de dutxa: -

L’espai d'utilització de la dutxa ha de disposar d’una àrea de 0,80x1,20m amb barres de suport i seient abatible. Segons estableix el DB-SUA, s’ha de disposar de barres de suport horitzontals en dues parets en cantonada, i d’una barra vertical a 60cm de la cantonada (o respatller del seient); per tant, l’espai de transferència lateral (d’amplada mínima de 80cm) només és necessari en un dels costats. El seient ha de tenir una dimensió mínima de 40 x 40cm i estar situat a una alçada de 45-50cm respecte el terra (segons Codi, com a màxim a 48cm del terra). D’altra banda, el terra de la dutxa ha d’estar enrasat amb el paviment circumdant i amb un pendent d’evacuació no superior al 2%. El Codi afegeix que el seient de la dutxa ha d’estar separat 15-20cm de la paret i amb respatller (acceptant com a sistema alternatiu disposar d’una cadira de rodes autopropulsable de bany amb recolza-braços abatibles). L’aixeteria ha de ser dutxa-telèfon i mecanismes de pressió o palanca (fàcils de manipular amb mans mullades i des de la posició asseguda en el seient de la dutxa).

Aclarits els punts bàsics de la normativa, destacar en relació als camerinos en el conjunt de teatres analitzats: La gran majoria de camerinos visitats (vora el 90%) no estan adaptats per a PMR, per manca de WC i/o dutxa accessible, pel que han estat classificats com a “inaccessibles”. En nombroses ocasions, l’accés als camerinos també resulta inaccessible, ja que de forma habitual es localitzen sota o darrera de l’escenari, havent de passar per escales. Molts teatres, en cas de tenir actors/actrius de mobilitat reduïda, opten per habilitar un camerino de canvis ràpids a l’escenari (quan les dimensions d’aquest ho permet) com a solució provisional, tot i que aquesta opció no es pot considerar com a alternativa factible, ja que no és equitativa en termes d’utilització al no permetre dutxar-se. Únicament en un cas, aquesta solució de camerino provisional alternatiu s’ha donat per bona i considerat com a “practicable amb ajuda”, ja que els camerinos d’aquest teatre tampoc disposen de dutxa, pel que no es genera una discriminació d’ús com l’anteriorment descrita. En contrast, en un altre cas, els camerinos no estan adaptats i estan a la planta soterrani, únicament accessibles a través d’escales. No obstant, aquesta sala també disposa de dos serveis higiènics accessibles, un d’ells complet, amb dutxa adaptada inclosa, pel que s’entén que aquest podria funcionar com a camerino alternatiu d’equitatives prestacions. Aquest cas, per tant, s’ha considerat com a “practicable”. D’altra banda, s’han detectat dos teatres amb camerinos accessibles de configuració diversa: En una sala, el camerino està a peu pla i és simplement una estança on canviar-se i maquillar-se, però sense servei ni dutxa. En una altra, el camerino de dones és accessible, dutxa inclosa, i només a falta d’habilitar-hi un seient plegable tal i com indiquen les normatives. En aquest cas la connexió directa entre camerinos i escenari es realitza a través d’escales, pel que en cas de tenir actors/actrius en cadira de rodes, hauran de fer la volta per fora, passant per oficines i vestíbul, per accedir a la sala.

S’adjunta a continuació els resultats obtinguts a mode d’indicadors: 3% Camerinos

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

87%

3.10. FOYER, BAR I ESPAIS DIVERSOS El ritual teatral demana gairebé de manera ineludible l’existència d’uns espais de trobada: el vestíbul, el foyer, així com un bar. Les fitxes de descripció i anàlisi de les deficiències dels locals visitats s’hi fixen també: De forma generalitzada, aquests altres espais no presenten cap problemàtica d’accessibilitat ni seguretat, únicament a destacar la necessitat d’una tria de mobiliari adequat. Per exemple, és important que un foyer on hi hagi cadires, almenys algunes tinguin recolza-braços, per tal de facilitar la seva utilització per part de gent gran amb dificultats per incorporar-se. Així mateix, en un bar la barra per atendre als clients hauria de tenir almenys una part a una alçada més baixa, apte per a persones assegudes en cadira, i no només per a persones a peu dret o assegudes en tamborets alts. En aquest aspecte, senyalar que pràcticament la totalitat de les barres de bar detectades presenten una alçada excessiva, pel que han estat classificades com a “practicables amb ajuda”, i per defecte s’ha fet la proposta de baixar almenys una part de la barra del bar a una alçada accessible. Tot i que es fa aquesta proposta d’adaptació, s’hauria de tenir en compte que si en el bar també hi ha taules baixes i cambrer, es podria considerar com a una intervenció menys prioritària, front a d’altres bars on només hi hagi barra alta i/o taules altes, on la intervenció de millora esdevé, per tant, notòriament més necessària. En resum, la gran majoria dels teatres analitzats es classifiquen com a “practicables amb ajuda” en aquest apartat. La resta de casos es classifiquen com a “accessibles” (en general en aquells que no tenen bar, únicament cal fer observacions menors en relació a altre mobiliari, o com a “altres (inexistent)”, en no disposar de cap espai divers objecte d’estudi). D’altra banda, amb caràcter puntual, s’ha classificat aquest apartat d’espais diversos com a “inaccessible”, en tenir el foyer o el bar en una zona inaccessible de per si. No obstant, la solució de les barreres arquitectòniques ha estat explorada en detall en l’apartat de comunicació vertical i/o horitzontal segons corresponia. Simplement s’ha tornat a classificar com a “inaccessible” en aquest apartat per tal d’evidenciar novament la seva manca d’accés per a tothom. S’adjunta a continuació els resultats obtinguts a mode d’indicadors: Foyer i altres

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

Altres (inexistent)

11% 9% 11%

66%

TOTAL

100

3.11. SORTIDES D’EMERGÈNCIA En aquest apartat no es pretén validar els recorreguts i sortides d’emergència dels teatres analitzats, ja que s’entén que aquests ja han estat dissenyat i aprovats pels tècnics competents corresponents. No obstant, sí que es busca analitzar els recorreguts d’evacuació actuals des de la mirada particular de les PMR, és a dir, especialment pensant en persones amb impossibilitat de transitar per escales. Com poder assistir aquestes persones en cas d’emergència queda detallat en l’Annex II. Protocol d’evacuació i assistència a PMR d’aquest document. Tenint en consideració que en cas d’incendi els ascensors i altres elements mecànics similars deixen de funcionar, per tal d’assegurar una correcta evacuació de tots els usuaris, caldria preveure almenys un ascensor d’emergència lligat a una escala protegida o vestíbul d’independència. No obstant, segons estableix el CTE – DB SI, els ascensors d’emergència només són d’obligat compliment en aquelles plantes que presentin una altura d’evacuació superior a 28m. Condició que rarament es dóna en el cas de teatres que ens ocupa. És exigible, però, garantir l’evacuació de persones amb discapacitat en edificis de pública concurrència on l’altura d’evacuació sigui superior a 10m (8m). Es proporcionen tres possibles solucions a tal efecte: -

Disposar d’una sortida de planta accessible (que poden ser diferents dels accessos principals de l’edifici en cas necessari); en cas contrari Disposar de la possibilitat de pas a un sector d’incendi alternatiu; o bé Disposar d’una zona de refugi accessible (que pot estar ubicada en els replans d’escales protegides, en vestíbuls d’independència o en passadissos protegits. En tot cas, ha de permetre l’espera segura de PMR sense obstaculitzar la circulació de les persones que estiguin evacuant l’edifici, i comptar amb un intercomunicador visual i auditiu amb el punt de control de l’edifici)

Totes elles convenientment senyalitzades i comunicades mitjançant un itinerari accessible. El càlcul per a determinar la capacitat que ha de tenir una zona de refugi s’estima en una plaça per a usuari de cadira de rodes per cada 100 ocupants o fracció. Mentre que l’ocupació es pot calcular segons la taula 2.1 del CTE DB SI, apartat 3.2. L’esborrany del nou Codi fa la diferenciació entre usuaris de cadira de rodes i altres PMR: estimant que hi ha un 1% d’usuaris de cadira de rodes de l’assignació total d’ocupants per cada planta (i que aquests precisen d’1,20m2 per cap, amb unes dimensions mínimes d’1,20m x 0,80m); i un 3% d’altres PMR (amb necessitat de 0,50m2 per cap, amb unes dimensions mínimes d’0,80m x 0,60m). L’esborrany afegeix que tot pla d’autoprotecció d’un edifici ha de preveure, des del punt de vista organitzatiu, la designació de quines seran les persones responsables d’assistir a les persones amb discapacitat i/o PMR en cas d’evacuació. Bàsicament hauran d’acompanyar a les persones

amb discapacitat visual, auditiva i/o cognitiva fins a les zones de refugi o fins les sortides de l’edifici, així com oferir suport i ajuda a les PMR quan sigui necessari, per a poder evacuar l’edifici amb els sistemes d’emergència accessibles o practicables a aquest efecte. En aquest sentit, només s’especifica que s’han de preveure 2 productes que permetin facilitar l’evacuació autònomament o amb la mínima ajuda d’un assistent a persones amb discapacitats usuàries de cadira de rodes i/o amb grans limitacions en la seva mobilitat, però no es proporciona cap exemple de quins poden ser aquests productes. Malgrat no ha estat un element d’anàlisi pròpiament, ja que no era objecte de l’encàrrec ni entra dins de la competència dels redactors del present informe, es considera pertinent fer un breu apunt a nivell informatiu del que estableix el CTE DB-SI en relació al disseny de sales: Els passos entre fileres de seients hauran de tenir una amplada lliure com a mínim de 30cm, per tal de garantir una òptima evacuació dels ocupants. En el cas que només s’accedeixi a la filera de seients per un sol extrem, aquesta dimensió serà augmentada en 2,5cm per cada seient addicional per damunt del setè i fins a un màxim de 12 seients. Mentre que en el cas que es pugui accedir a la filera de seients per dos extrems, la dimensió de 30cm mínim serà augmentada en 1,25cm per cada seient addicional per damunt del 14è seient i fins a un màxim de 29 seients. A partir de 30 seients la dimensió mínima passarà a ser 50cm. A més a més, cada 25 files de seients com a màxim es disposarà d’un pas entre files de 1,20m mínim d’amplada lliure. D’altra banda, l’amplada dels passadissos esglaonats d’accés a localitats en zones d’espectadors tals com patis de butaques, amfiteatres o similars, es determinarà d’acord a les condicions d’evacuació que s’estableixen en l’apartat 4 de la secció SI 3 del DB-SI del CTE. Aclarits els punts bàsics de la normativa, i tenint present tot el recorregut d’evacuació i no tant la sortida d’emergència en si, destacar en relació a les sortides d’emergència en el conjunt de teatres analitzats: De la mateixa manera que cal lluitar per garantir un accés equitatiu a tot equipament, també cal assegurar que tothom en pugui sortir en condicions de màxima seguretat en cas d’emergència. Pot semblar, però, que aquests dos factors siguin incompatibles en certa mesura, ja que molts dels mecanismes utilitzats per facilitar l’accés (ascensors i similars), deixen de funcionar en cas d’emergència. Pren rellevància, per tant, analitzar els pros i contres de disposar o no d’ascensor: Si no n’hi ha, tot i no facilitar un programa 100% inclusiu, sí que es garanteix en major mesura que les PMR puguin evacuar l’edifici més fàcilment (almenys per la porta per on han accedit). D’altra banda, si es disposa d’ascensor per accedir a altres plantes, caldrà assegurar disposar de mecanismes auxiliars (tals com zones de refugi i cadira d’evacuació) per poder facilitar una evacuació accessible. Tots aquests mitjans auxiliars hauran de quedar recollits en el PAU del teatre, conjuntament amb la corresponent formació del personal.

A més, cal recordar (tal i com ha quedat exposat en l’apartat 3.7. Sala) que en aquelles sales en pendent es pot donar el cas que els seients ubicats en passadís esdevinguin “places practicables” en ser utilitzades per persones en cadira de rodes que realitzen la transferència a butaca. Això pot significar arribar a tenir un nombre major d’usuaris del previst, fet que pot esdevenir problemàtic en el cas d’evacuació per emergència amb necessitat d’espera en una zona de refugi no dimensionada a tal efecte. En canvi, aquest problema desapareix en el cas de disposar de sortides d’emergència directes en planta. Fetes aquestes consideracions, les sortides d’emergència dels teatres objecte d’estudi s’han diferenciat de la següent manera: -

“Accessibles”: Teatres desenvolupats principalment en una sola planta, o teatres amb programa repartit en diverses plantes i sense ascensor, pel que s’entén que no hi haurà PMR en altres plantes (com succeeix en un gran nombre de teatres que tenen les sortides d’emergència a cota de carrer, sense haver de superar graons). EXEMPLES DE SORTIDES D’EMERGÈNCIA ACCESSIBLES (sortides a peu pla)

“Practicables”: D’una manera semblant al cas anterior es tracta o bé de teatres en una sola planta o bé de teatres amb diverses plantes però sense ascensor, que tenen sortides d’emergència amb petits ressalts, no superiors als 4 cm. EXEMPLES DE SORTIDES D’EMERGÈNCIA PRACTICABLES (sortides amb petits ressalts)

“Practicable amb ajuda”: Dins d’aquesta casuística trobem tant aquells teatres que no disposen d’ascensor o similar (pel que les PMR estaran en PB) però que les sortides d’emergència tenen graons en el seu recorregut, pel que no queda altra opció que

evacuar per la porta d’accés; com aquells que presenten petits graons i/o rampes molt pronunciades en els recorreguts d’evacuació o que disposen de cadira d’evacuació per assistir en cas d’emergència. -

“Inaccessible”: Es tracta d’aquells teatres que ocupen diverses plantes i que disposen d’ascensor, plataforma remunta-escales o similar, pel que les PMR es poden trobar en una planta sense sortida directa a carrer, on tampoc hi hagi zones de refugi habilitades ni cadires d’evacuació al servei dels usuaris.

En cas de solucionar la manca de comunicació vertical d’un teatre mitjançant un mitjà mecànic, serà indispensable solucionar també la possibilitat d’evacuació amb seguretat. Pel que aquests teatres deixaran d’estar classificats com a “accessibles” en termes de sortida d’emergència, i la seva evacuació passarà a ser “practicables amb ajuda”, amb la corresponent necessitat d’habilitar zones de refugi, disposar de cadires d’evacuació i formació del personal.

S’adjunta a continuació els resultats obtinguts a mode d’indicadors: Sortides d'emergència

Teatres

Accessible

Practicable

Practicable amb ajuda

Inaccessible

TOTAL

100

23%

32%

35%

10%

4. GRAUS DE PRIORITAT I ESTIMACIÓ ECONÒMICA 4.1. PRIORITATS Els criteris per atorgar els graus de prioritat d’intervenció en el conjunt de teatres analitzats: PRIORITAT ALTA: Es consideren altament prioritaris en termes d’intervenció tots aquells teatres on hi ha una clara manca en termes d’accessibilitat i seguretat en la zona pública, ja sigui per manca d’accés adaptat (no s’ha detectat cap teatre en aquesta situació); per manca de bany; per manca d’accés a la sala; o per manca de seguretat en cas d’evacuació, en tenir recorreguts d’emergència a través d’escales, sense zones de refugi protegides ni cadires d’assistència. PRIORITAT MITJA: Seran de prioritat mitjà aquells casos en els que l’accés està garantit, hi ha bany adaptat i accés a la sala, però hi ha mancances importants que dificulten la seva utilització, tals com que l’accés al teatre requereixi d’assistència; que la utilització del servei higiènic requereixi d’assistència; o que la sala no disposi de places reservades per a PMR; o que les sortides d’emergència presentin obstacles (pel que obligatòriament les PMR hagin de sortir de l’edifici per la porta d’accés). PRIORITAT BAIXA: Finalment es consideren de prioritat baixa aquells edificis on ja està garantida una entrada equitativa a l’edifici, la utilització dels serveis higiènics de manera lliure, es disposa de reserva de places per a PMR a la sala, i només resta a rectificar mancances menors d’ús. En general, es dóna en sales de recent construcció/remodelació o en sales petites amb possibilitats d’intervenció més limitades. S’adjunta a continuació els resultats obtinguts a mode d’indicadors: Prioritat

Teatres

Alta

Mitja

Baixa

TOTAL

100

23%

35%

42%

4.2. PRESSUPOST En primer lloc volem remarcar que cal tenir present que només es valoren aquelles actuacions més importants pròpies d’accessibilitat i seguretat que no requereixen d’un estudi complementari per dur-les a terme. És a dir, les intervencions més complexes (com la de la instal·lació d’un ascensor o la millora de l’accés principal i/o sortides d’emergència) que impliquen la remodelació important d’una part del local, no s’han pogut pressupostar precisament perquè demanen la redacció d’un projecte.

APARCAMENT Creació de plaça d'aparcament adaptada

325,00 €

ACCÉS Arrodonir ressalt d'accés

250,00 €

Refer rampa

400€/m2

Col·locació de franja adhesiva de senyalització sobre vidre

58,00 €

Enretirar les portes del final de la rampa

350,00 €

Col·locació de passamans als graons/rampa d'accés

50 € / ml

Col·locar un timbre d'assistència per plataforma elevadora

95,00 €

Millora de l'accés entrada principal

Es requereix d'un projecte a part

Adaptar els accessos a l'edifici

Es requereix d'un projecte a part

ATENCIÓ AL PÚBLIC Col·locació d'una taula d'atenció al públic adaptada

125,00 €

Baixar taulell d'atenció al públic

550,00 €

Retirar la plataforma de l’espai d’atenció al públic

200,00 €

Rebaixar el terra de l'atenció al públic Adaptació del taulell d'atenció al públic Subministrament de bucle magnètic

1.200,00 € Es requereix d'un projecte a part 350,00 €

COMUNICACIÓ HORITZONTAL Afegir un sòcol inferior al passamà de protecció

60€ /ml

Formació de rampa

150 € /ml

Refer rampa

400€/m2

Col·locació de passamans a la rampa

50 € / ml

Substitució de porta per una de 80cm

350,00 €

Ampliar porta

500 € / porta

Afegir il·luminació a les rampes d'accés a la sala

150 € / espai

Encastar cables al paviment

850,00 €

Senyalització d'elements sortints

250,00 €

Protegir el sota escala

Sense cost

COMUNICACIÓ VERTICAL Col·locació de passamà a l'escala

50 € / ml

Millora de l'accés a les oficines / camerinos / bar / etc.

Es requereix d'un projecte a part

Millorar la comunicació vertical entre plantes

Es requereix d'un projecte a part

Eliminar graons de la planta baixa

Es requereix d'un projecte a part

Col·locar banda antilliscant a la vora de cada graó

15 € / graó

Allargar el passamà existent

50 € / ml

Substitució dels passamans

50 € / ml

Millorar les baranes escalables existents de les escales

45 / m2

Col·locar un ascensor al forat de l’escala

55.000,00 €

Reconstrucció d'escala

10.000,00 €

Retirada de catifa que dificulta el desplaçament

Sense cost

SERVEIS HIGIÈNICS Recol·locar algun sanitaris per garantir la transferència Ampliar porta

650,00 € 500 € / porta

Substitució de porta batent per corredissa amb modificació de forat

450,00 €

Substitució de porta batent per porta corredissa / acordió

350,00 €

Canvi de gir de la porta del bany

120,00 €

Col·locació de maneta auxiliar a la porta del bany

95,00 €

Substitució de pestell per un d’accessible

55,00 €

Substitució de mecanisme d'obertura de porta

45,00 €

Col·locar una barra fixa d’ajuda al wc

130,00 €

Desplaçar wc

170,00 €

Col·locar una barra abatible d’ajuda al wc

325,00 €

Recol·locar barres d'ajuda al wc

25 € /ut

Substitució de lavabo

350,00 €

Substitució d'aixetes de lavabo

120,00 €

Substitució/Subministrament i col·locació de mirall

70,00 €

Baixar un penjador a una alçada accessible

25,00 €

Col·locar un penjador a una alçada accessible

45,00 €

Recol·locar accessoris a una alçada accessible

25 € /h

Senyalitzar el servei higiènic adaptat

35,00 €

Adaptar un servei higiènic

6.500,00 €

SALA Anivellar terra per places per a PMR a la Sala Col·locació de passamà a les parets laterals de la sala Senyalització de places reservades a la sala Afegir seients convertibles en les places per a PMR

3.500,00 € 50 € / ml 15€ / ut 1.250 € / unitat de 3

Subministrament de bucle magnètic sala petita

2.800,00 €

Subministrament de bucle magnètic sala mitja/gran

7.000,00 €

ESCENARI Col·locació d'un elevador vertical per l'escenari Col·locació de passamà a les escales/rampa de l'escenari Col·locar banda antilliscant a la vora de cada graó Millorar l'accés a l'escenari (des de sala i/o camerinos)

10.000,00 € 50 € / ml 15 € / graó Es requereix d'un projecte a part

CAMERINOS Formació de rampa Creació de camerino adaptat

150 € /ml 7.500,00 €

Instal·lar un seient abatible a la dutxa del camerino

150,00 €

Col·locar barres de suport de la dutxa

260,00 €

FOYER, BAR I ESPAIS DIVERSOS Col·locació de banc adaptat

250,00 €

Baixar taulell del bar

550,00 €

Subministrament de rampa mòbil

350,00 €

Baixar taulell del foyer

75,00 €

Substituir tamborets per cadires adaptades

80 € /ut

Millora de l'accés al hall

Es requereix d'un projecte a part

SORTIDES D’EMERGÈNCIA Millora de les sortides d'emergència

Es requereix d'un projecte a part

Arrodonir ressalt sortida d'emergència

250,00 €

Cadira d’evacuació

250,00 €

Millorar la senyalització de les sortides d'emergència Accentuar el contrast entre petja i contrapetja

220,00 € 15 € x graó

Formació de rampa en sortida d'emergència

150 € /ml

Col·locació de passamà a les escales/rampa d'emergència

50 € / ml

Senyalar que la solució d’algun dels dèficits, com és el cas de l’aparcament, no depèn fonamentalment dels locals, sent competència del Departament de Vialitat. En detectar aquesta problemàtica, l’estudi situa l’interlocutor amb el que treballar per tal d’abordar-la. En altres casos ens trobem d’algunes petites obres que afecten a molts locals, com per exemple els canvis de mecanismes d’obertura: les manetes de les portes i els pestells dels serveis higiènics, que es poden incloure en les feines de manteniment de les sales. En aquests sentit, l’informe vol oferir una informació que creiem útil als locals, tant per programar treballs quotidians, com per plantejar-se la redacció de projectes més generals i la sol·licitud d’ajuts a convocatòries dels ens públics. Entre les obres de cost mitjà destacaríem baixar el taulell d’atenció al públic i millorar l’accessibilitat a les zones de foyer i bar. Més complex i car és, com ja s’ha esmentat, resoldre els problemes de comunicació vertical entre plantes. Una problemàtica molt comuna és la dels camerinos, que demana intervencions a dos nivells; per una banda, que s’hi pugui accedir sense barreres arquitectòniques, per una altra adaptar-los, fonamentalment amb el que respecta als serveis higiènics i en particular a les dutxes. La introducció de bucles magnètics, tant en la zona d’atenció al públic dels vestíbuls, com a la sala, s’ha considerat com una obra específica de la que es tracta en l’annex I. Recordar que a les fitxes, segons el cas, s’han proposat mesures provisionals com a alternativa mentre no es resol la deficiència detectada de forma definitiva. Aquestes solucions temporals han estat descrites al llarg de la fitxa, però no consten en el llistat d’actuacions pressupostades. Així mateix, en determinades ocasions no s’ha realitzat cap proposta a la deficiència detectada, ja sigui perquè existeix una alternativa d’ús equitatiu d’aquell espai o element, o perquè la seva implementació resulta inviable i/o sense ajustos raonables. Per acabar, es realitza una estimació pressupostària global de les possibles intervencions que s’haurien de dur a terme en els teatres objecte de l’estudi (sense considerar els casos que necessitarien de la redacció a part de projectes), per un import total de 689.378,00 €.