Posar preu al carboni

Page 1


POSAR PREU AL CARBONI

DES DE LES COMPENSACIONS

AL VALOR REAL

Traducció al català de la guia

Produïda per

amb una amable donació addicional de THOMAS DANE GALLERY

“Si tot el món és una mercaderia, que pobres som. Quan tot el món sigui un regal en moviment, que rics serem.”
ROBIN

WALL KIMMERER - TRENES D’HERBA DOLÇA: SAVIESA INDÍGENA, CO-

NEIXEMENT DE LA NATURA I ENSENYAMENTS DE LES PLANTES

En els darrers mil anys l’ésser humà ha desenvolupat instruments per intercanviar aliments, terres i treball. Els grans de cacau, les closques de cauri i els bulbs de tulipa (tots ells utilitzats en algun moment com a moneda) han prefigurat el mètode dominant per mesurar el valor: els diners. Com massa bé sabem al sector cultural, el valor financer només explica una part de la història; no expressa el valor intangible que les arts aporten més enllà de la venda d’entrades, com la connexió, el sentiment de comunitat, l’amor, la identitat i el benestar.

La vida i la subsistència humanes depenen d’ecosistemes que funcionin: un clima predictible, un sòl fèrtil, aigua i aire nets i litorals estables. Amb tot, el nostre sistema financer és del tot inadequat a l’hora de reconèixer el valor real de la natura. Les arbredes, els boscos i les torberes que proporcionen embornals de carboni; els esculls coral·lins que impedeixen les marors ciclòniques, i els insectes pol·linitzadors

que sostenen el nostre sistema alimentari; en poques paraules, que fan que el nostre planeta sigui habitable.

El fet que no reconeguem ni tinguem en compte la natura dona lloc a extincions massives, el ràpid escalfament global i la devastació de comunitats d’arreu del món. La manera de gestionar la nostra relació amb l’entorn és, en essència, una qüestió de justícia social. Ens hem de fer aquestes preguntes: qui contamina, qui se’n beneficia i qui en paga els costos?

Evidentment, qualsevol intent ampli d’elaborar un balanç de situació de la natura segurament està condemnat al fracàs. Però mentre els diners continuïn sent un indicador de valor, hi ha un argument contundent per tenir en compte, des del punt de vista financer, els riscos i danys ambientals, frenar les activitats nocives i dirigir les inversions cap a accions regeneradores i socialment justes.

La compensació de carboni, juntament amb el comerç del carboni, són intents de “comercialitzar” les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Tal com s’assenyala en aquest informe, les compensacions del carboni són, fonamentalment, un pagament voluntari i retrospectiu pel dret a contaminar.

Té un cert mèrit, però calen altres mesures, com el principi “qui contamina paga”, els impostos progressius sobre el carboni, la governança global (per exemple, el reconeixement de l’“ecocidi” com a delicte internacional), i el finançament climàtic per contribuir a la transició a un món més net, just i equitatiu. De manera més crítica, les accions de compensació mai no han de substituir les accions per reduir les emissions en origen.

“En l’economia de la natura, la moneda no són els diners, és la vida.”

VANDANA SHIVA

En aquest informe s’expliquen les compensacions de carboni, què són i alguns models alternatius. És una part d’un ventall més ampli de les opcions que hem de triar per fer front al nostre sistema econòmic curtterminista que fa diners de seguida basant-se en valoracions molt inadequades que són al centre del desastre climàtic, natural i social.

Trieu bé.

COMPENSACIONS DE CARBONI

RESUM I CONSELLS PRINCIPALS

Per respondre al problema de la crisi climàtica només cal transformació. La contribució de les arts i la cultura combina l’obligació de reduir les emissions i restaurar la natura amb l’enginy i la creativitat que connecten cor, ment i ànima. La tasca en qüestió (limitar l’escalfament global a menys d’1,5 °C abans del 2050) exigeix que les economies amb rendes elevades facin reduccions més grans, cosa per la qual la nostra ambició hauria de ser més gran per arribar a la neutralitat climàtica preferiblement abans del 2030.

Què significa exactament neutralitat climàtica?

Un compromís amb la neutralitat climàtica no és el mateix que el carboni zero o zero emissions, que vol dir que no s’emeten gasos amb efecte d’hivernacle. Un compromís amb la neutralitat climàtica requereix que totes les emissions residuals de gasos amb efecte d’hivernacle s’equilibrin (s’eliminin) amb un volum equivalent mitjançant compensacions que eliminin o capturin el carboni de l’atmosfera, com la conservació de torberes o les tecnologies per capturar carboni. Perquè el compromís amb la neutralitat climàtica tingui sentit, la seva estratègia principal no pot ser la compensació.

La capacitat d’eliminació de carboni és limitada i s’han de fer reduccions absolutes.

Què és la compensació del carboni?

Compensar vol dir equilibrar o neutralitzar les emissions de carboni d’una activitat determinada pagant un programa o projecte que redueixi les emissions a un altre lloc. Les inversions compensatòries acostumen a fer-se en projectes ambientals, climàtics i de recuperació de la natura com ara plantades d’arbres

o programes de desenvolupament d’energies renovables. Habitualment les compensacions es venen com a unitats amb un preu per tona de diòxid de carboni (CO2). Tanmateix, no totes les compensacions retenen o capturen el carboni de l’atmosfera; en alguns casos només són emissions que s’han evitat o s’evitaran a algun altre lloc.

QUANT COSTA UNA TONA DE CARBONI?

El preu del carboni oscil·la entre uns quants dòlars la tona fins a més de 200.

ClimateCare (proveïdor de crèdits de carboni)

Aprox. 7,50 €/tCO2e

Preu mínim de Fairtrade pels crèdits de carboni

Entre 9,20 i 14 €/tCO2e en funció de si es tracta d’un projecte d’eficiència energètica, d’energies renovables o de gestió forestal

World Land Trust

15 £/tCO2, sobretot per mitjà de projectes de protecció forestal del programa REDD+ (reducció de les emissions resultants de la desforestació i de la degradació dels boscos)

Woodland Trust UK Un donatiu de 25 £ correspon a 1 tCO2 aproximadament

Règim de comerç de drets d’emissió de la UE

Aprox. 25 €/tCO2 el 2019; Carbon Tracker suggereix que ha de pujar a 45-55 € per satisfer les ambicions climàtiques de la UE

Institut Grantham

Suggereix que el Govern britànic hauria d’imposar un preu mitjà del carboni de 40 £/tCO2 el 2020 i apujar-lo a 125 £/tCO2 o més el 2050 als emissors del sector privat i aplicar costos per tona encara més elevats per elaborar polítiques amb vista a complir els compromisos actuals del Regne Unit amb la neutralitat climàtica.

“Cost social del carboni” En un estudi fet per experts dels àmbits científic i econòmic se suggereix un “cost social del carboni” d’aproximadament 200 $ (164 €) per tCO216 i en un altre s’indica un cost de 417 $ (344 €) per tCO2

Per què hi ha aquesta diferència?

Els preus depenen del que s’inclou en el cost (cost del projecte en comparació amb el cost establert per incentivar les inversions i amb el cost real dels danys climàtics).

Si les companyies, els individus i els governs es comprometen a complir els seus objectius climàtics amb compensacions, es crea un incentiu pervers perquè aquestes compensacions siguin tan barates com sigui possible en lloc de desencadenar una transformació real i profunda. Hi ha un risc real que la compensació impulsi una cursa a la baixa, no cap a la neutralitat climàtica.

Com posem preu als danys que provoquem i on i com els compensem també planteja qüestions com el

caràcter del nostre treball, els seus costos ambientals i socials i els seus beneficis. S’ha de tenir en compte el principi de justícia climàtica : que els menys responsables del canvi climàtic són els més afectats pels seus impactes.

Per què la compensació per si sola no és la resposta? La compensació no és una solució màgica; molts programes no estan a l’altura dels beneficis climàtics i les credencials ètiques que prometen. Abordar les emissions amb la compensació sovint vol dir que les accions nocives habituals no s’aturen.

La compensació de carboni sempre ha de ser l’últim pas de la vostra estratègia climàtica: adopteu la compensació només quan hàgiu exhaurit totes les altres opcions per reduir la petjada de carboni.

QUATRE PROPOSTES PER “POSAR PREU” AL CARBONI

Aquestes són les quatre estratègies principals que es poden tenir en compte. Els pros i contres de cada proposta s’analitzen a l’informe.

Compreu crèdits o compensacions de carboni certificats al mercat voluntari de carboni per mitjà d’una plataforma de compensació; això pot ser necessari per complir els compromisos amb la neutralitat climàtica. Si decidiu comprar compensacions, busqueu projectes amb certificació Gold Standard, que són quantificables i estan relativament ben regulats. Recordeu, però, que el mercat de compensacions continua estant farcit de dificultats ètiques i pràctiques que amenacen de perjudicar l’acció climàtica urgent.

Feu-ho pel vostre compte: establiu el vostre preu per tona de CO 2 i feu donatius a un projecte o una entitat benèfica que fomentin el canvi ambiental i la justícia climàtica amb campanyes, tasques de conservació, educació, recerca, reformes jurídiques, etc. Amb aquesta estratègia doneu suport a causes més difícils de quantificar en termes d’emissions de carboni, però que són igual d’importants a l’hora d’impulsar un canvi positiu i poden tenir eco entre el vostre públic, el vostre personal i els vostres socis.

“Apliqueu l’estratègia” internament establint un preu intern per a la tona de CO 2 i creant un pressupost reservat per reduir les vostres pròpies emissions, com per exemple un fons per a les energies renovables o l’eficiència energètica a les instal·lacions o per reduir les emissions de la vostra cadena de subministraments. Això té l’avantatge de crear un recurs per a l’acció ambiental i impulsar la reducció de les emissions a casa, però la inversió necessària perquè les reduccions siguin quantificables pot ser relativament elevada.

Invertiu directament en projectes amb un benefici ambiental i financer , per exemple adquirint accions energètiques comunitàries. Aquesta estratègia té l’avantatge de contribuir a una economia verda, però no computa en els compromisos amb la neutralitat climàtica de la mateixa manera que un crèdit de carboni.

SI NO

MESUREU: calculeu la vostra petjada de carboni amb les Creative Green Tools (Eines Verdes Creatives), gratuïtes i en línia, per mesurar l’impacte del carboni de les vostres activitats i edificis (ig-tools.com/login).

APLIQUEU: la jerarquia climàtica (vegeu més endavant) i planifiqueu per evitar i reduir directament les emissions des d’un principi.

PLANIFIQUEU: elaboreu una estratègia climàtica i un pla d’actuació en què s’estableixin els objectius de reducció de les emissions. Centreu-vos a evitar i reduir les emissions des d’un principi. Si opteu per compensar, sigueu clars pel que fa als vostres objectius i l’impacte que voleu tenir i estudieu diligentment la vostra estratègia.

PRENEU DECISIONS INTEL·LIGENTS: decidiu on voleu fer la vostra contribució i poseu-li un preu adequat; no ha de ser una compensació “oficial”.

COMPROVEU: busqueu un proveïdor de crèdits de carboni amb certificació Gold Standard (o similar) per assegurar-vos que la inversió és fiable i verificada.

COMPROMETEU-VOS: feu servir la compensació com una via perquè la vostra organització i el vostre públic es comprometin amb el vostre programa ambiental més ampli, l’estratègia de compensació que adopteu i per què.

INFRAVALOREU el carboni. No hi ha un preu establert per a la tona de carboni i molts proveïdors de crèdits de carboni fixen uns preus massa baixos per reflectir els costos reals en termes socials i ambientals.

SUBSTITUÏU: no feu servir la compensació com a substitutiu de les accions que cal prendre per reduir les emissions en origen.

COMUNIQUEU MALAMENT: si recorreu a la compensació per poder declarar-vos organitzacions amb neutralitat climàtica o neutralitat de carboni, informeu clarament de quines emissions s’han reduït de manera directa en comparació amb les emissions compensades.

Formuleu la vostra estratègia climàtica com un recorregut: tothom té feina a fer.

DONEU PER DESCOMPTAT que les compensacions del carboni reverteixen o equilibren les vostres emissions tona a tona; si ho tenim tot en compte, és molt probable que aquesta expectativa sigui poc realista.

US PRECIPITEU: en alguns llocs web s’ofereix una opció de compensar el carboni al punt de venda; però, en lloc de fer clic de seguida, penseu en una estratègia coherent que capturi tots els vostres impactes.

DESCRIPCIÓ RÀPIDA

PART 1 - Com us heu de plantejar la fixació dels preus de les vostres emissions

24 QUANT COSTA UNA TONA DE CO2?

26. Traduir el cost per tona de carboni en la comunitat creativa

27. Penseu en allò que és important

2 - Compensació al

29 COMPENSACIÓ AL MERCAT DE CARBONI: LA BONA, LA DOLENTA I LA LLETJA

29. Com hauria de ser una “bona” compensació?

30. Certificació i estàndards de la compensació

31. La dolenta: problemes amb la compensació, i la lletja: quan la compensació surt malament

AMB TOTES AQUESTES DIFICULTATS, PODEM FER QUE PAGAR PER LES NOSTRES

37 ANNEX 1: AVALUACIÓ DE DIFERENTS TIPUS DE PROJECTES DE COMPENSACIÓ AL MERCAT DEL CARBONI

Altres recursos que podeu trobar pràctics:

Julie’s Bicycle: Environmental Policy and Action Plan Guidelines (Directrius per elaborar una política ambiental i un pla d’actuació)

Eines Verdes de Julie’s Bicycle: calculadores de carboni gratuïtes per a la comunitat creativa

Seminari web Creative Green de Julie’s Bicycle: The Road to Zero Carbon (El camí cap al carboni zero)

Altres guies i recursos gratuïts de Julie’s Bicycle

PART 1

FORMACIÓ AMBIENTAL

COM US HEU DE PLANTEJAR

LA FIXACIÓ DELS PREUS DE LES VOSTRES EMISSIONS

Tenint en compte les compensacions, les inversions i els donatius; quant ha de costar una tona de carboni, i com assegurar-vos que només compreu per deslliurar-vos d’emprendre accions.

JERARQUIA DE L’ESTRATÈGIA CLIMÀTICA

La compensació o altres maneres de “posar preu” a les emissions de carboni sempre s’ha de veure com l’últim pas de la vostra estratègia climàtica.

“Si totes les corporacions confien en les plantades d’arbres per compensar les seves emissions, no progressarem tant com pensem.”

CHRIS STARK, CONSELLER DELEGAT DE LA COMISSIÓ SOBRE EL CANVI

CLIMÀTIC DEL REGNE UNIT, EN

UNA ENTREVISTA AMB EL DIARI THE FINANCIAL TIMES EL MARÇ DEL 2020

1. Mesureu per conèixer i comunicar els vostres impactes i feu un seguiment de la vostra evolució cada any.

2. Eviteu les emissions fent les coses d’una altra manera, també canviant els models empresarials, evitant els desplaçaments innecessaris, etc.

3. Reduïu les emissions augmentant l’eficiència (per exemple, l’eficiència energètica, l’eficiència dels combustibles).

4. Substituïu les fonts d’energia amb altes emissions de carboni (per exemple, adoptant les energies renovables).

5. Compenseu o poseu preu a les vostres emissions que no es puguin eliminar amb cap de les opcions anteriors, només com a últim recurs i si esteu segurs que també gestioneu i reduïu la vostra petjada de carboni d’altres maneres. Ho podeu fer mitjançant compensacions “oficials” o bé amb una estratègia pròpia, fent un donatiu o invertint en una causa o projecte que impulsi l’acció climàtica o lluiti per la justícia climàtica.

EXEMPLES DELS TIPUS DE PROJECTES ALS QUALS DONEU

SUPORT AMB L’ADQUISICIÓ DE CRÈDITS

DE CARBONI, LES INVERSIONS O ELS DONATIUS

Absorbir el carboni directament de l’atmosfera.

Per exemple, plantades d’arbres, recuperació de torberes.

Reduir la producció a llarg termini d’emissions de carboni finançant infraestructures alternatives.

Per exemple, nous projectes d’energies renovables, eficiència energètica.

Capturar carboni en origen. Per exemple, el metà que s’acumula a l’abocador.

Promoure i impulsar projectes que també tinguin resultats de desenvolupament sostenible.

Per exemple, reduir les emissions de les cuines emissores de carboni a l’hemisferi sud substituint-les per cuines més eficaces, que també milloren la salut i estalvien feina i diners a les dones que han d’anar a buscar llenya.

Adquirir i retirar crèdits de carboni. Per exemple, del règim de comerç de drets d’emissió de la UE.

Altres maneres de combatre el canvi climàtic i fomentar la justícia climàtica. Per exemple, campanyes polítiques i jurídiques, suport a la justícia ambiental i climàtica, educació.

Històries de la comunitat creativa pel clima

Ninja Tune

La discogràfica Ninja Tune destina, com a mínim, un 2,5 % dels seus beneficis a projectes de compensació amb socis escollits com Trees for Cities i Grow Trees. També ha concedit beques ad hoc i ha fet donatius a projectes com Music Declares Emergency i TransitionLab, una nova iniciativa que ajuda a construir ponts entre les universitats i el govern local, la indústria i les ONG conservacionistes. Internament, el segell ha invertit en divuit plaques solars fotovoltaiques al terrat de les seves oficines (i n’arribaran sis més), a més de concedir beques de viatge al personal, inclosa una subvenció de 100 £ per cada vol que els seus treballadors i els seus socis no agafin amb l’objectiu de finançar el desplaçament alternatiu en tren.

EarthPercent

EarthPercent és una iniciativa per captar fons que va arrencar el 2020 amb l’objectiu de proporcionar una solució senzilla perquè la indústria musical doni un percentatge dels seus ingressos i així contribueixi a l’acció climàtica; una manera molt efectiva i poc desgastadora de compensar l’energia que el sector consumeix. Aprofitant els mecanismes ja existents per assignar els ingressos generats i utilitzats dins de la indústria musical (també pels artistes, els segells, les societats de gestió, etc.), EarthPercent

ajudarà a finançar les organitzacions amb més impacte que treballin en l’absorció del carboni, campanyes jurídiques, el disseny d’instruments per a la sostenibilitat i la justícia climàtica i també donarà suport a projectes que ajudin la indústria mateixa a ser més sostenible. Un grup d’assessors externs especialistes en medi ambient i representants de la indústria seleccionarà els beneficiaris.

Ice Watch London

Ice Watch London va ser una obra d’art pública d’Olafur Eliasson i Minik Rosing, que el desembre del 2018 es va presentar simultàniament a l’exterior de la Tate Modern i a la seu de Bloomberg London per commemorar la cimera del clima de l’ONU (COP 24) a Katowice, Polònia, i el tercer aniversari de l’Acord de París. L’equip d’Ice Watch va col·laborar amb Julie’s Bicycle per calcular la petjada de carboni de l’exposició d’Ice Watch London: 55 tones de CO2e en total o 1,8 tones de CO2e per bloc de gel transportat de Groenlàndia al Regne Unit. Per compensar l’impacte del carboni d’Ice Watch London, l’estudi Olafur Eliasson va fer un donatiu a Woodland Trust, la principal organització benèfica per a la conservació dels boscos del Regne Unit. El donatiu superava l’import calculat per a una compensació de carboni tradicional.1

1 Ice Watch Carbon Footprint, elaborat per Julie’s Bicycle per a l’estudi Olafur Eliasson (2019) http://olafureliasson.net. s3.amazonaws.com/subpages/icewatchlondon/press/Ice_Watch_London_Carbon_Footprint.pdf

ELABORACIÓ DE LA VOSTRA ESTRATÈGIA

Pas 1

Mesureu les vostres emissions.

Feu servir les Creative Green Tools (Eines Verdes Creatives), gratuïtes i en línia, a les instal·lacions, oficines, festivals i gires per mesurar la petjada de carboni de diferents activitats, inclosos els viatges en avió i el consum energètic.

Pas 2

Feu servir la jerarquia de l’estratègia climàtica.

Dissenyeu una estratègia ambiental i un pla d’actuació amb objectius per reduir les vostres emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Pas 3

Decidiu un mètode per “posar preu” a les emissions restants.

Quins

objectius perseguiu quan poseu preu al vostre carboni?

(A banda de fer un pagament reparador per compensar els danys ambientals)

Crear un pressupost intern per a l’acció ambiental.

Elaborar un programa ambiental intern.

Estratègia interna: establiu un preu intern per tCO2e i creeu un pressupost reservat.

Comprometre el personal i crear entusiasme a escala interna.

Impulsar projectes amb una repercussió directa en el personal i el públic.

Comprometre i mostrar l’acció a públics i socis externs.

Declarar-vos organitzacions amb neutralitat climàtica o neutralitat de carboni.

Donatius o inversions propis: establiu un preu intern per tCO2e i feu donatius a una causa ambiental important per al personal, els socis o el públic; fomenteu la justícia climàtica o invertiu en un projecte ambiental com un fons energètic comunitari.

Compreu crèdits o compensacions de carboni al mercat voluntari de carboni.

En què us centreu? On voleu tenir impacte? On voleu tenir impacte?

La implicació i el canvi d’hàbits del personal; per exemple, tallers i cursos sobre acció climàtica.

Reducció de les emissions de carboni en algun altre àmbit de l’empresa (per exemple, el canvi a bombetes LED).

A escala local o internacional. Reducció de les emissions (per exemple, energies renovables)/ altres problemes ambientals (per exemple, biodiversitat) / canvi transformador més ampli (per exemple, justícia climàtica, campanyes, educació).

Reducció de les emissions/ només energia

Beneficis comuns per a la natura o la biodiversitat

Beneficis socials i educatius comuns

Beneficis comuns per a la salut i el benestar

Decidireu quin projecte trieu de manera centralitzada o obrireu una votació al personal, el públic o altres socis?

Com informareu de l’impacte i els resultats de l’estratègia escollida?

Per exemple, emissions de carboni compensades, diners invertits o donats, persones formades, projecte impulsat...

Pros i contres

Pros Contres

Crèdits adquirits al mercat de carboni

Quantificats i quantificables, regits per normes (en cas que adquiriu crèdits de carboni certificats).

Poden ser una condició per assolir alguns objectius de neutralitat climàtica o neutralitat de carboni.

Debilitat inherent al conjunt del sistema, especialment si els crèdits barats perjudiquen l’acció climàtica més a prop de casa.

Els objectius de neutralitat de carboni assolits en exclusiva amb crèdits eclipsen l’acció climàtica de debò i són menys significatius que l’acció per reduir les emissions.

Moltes de les empreses que ofereixen crèdits de carboni al mercat voluntari són empreses amb ànim de lucre, no organitzacions benèfiques ni iniciatives dirigides per la comunitat.

Estratègia pròpia amb donatius o inversions

Podeu triar una causa o un projecte a prop de casa o que encaixi en els valors i interessos del públic, el personal i els socis.

Podeu establir el vostre preu del carboni per impulsar el canvi.

Podeu donar suport a causes que miren l’acció pel canvi climàtic amb una perspectiva més àmplia que inclou canvis culturals, campanyes polítiques, educació, accions legals i justícia climàtica.

Costa de quantificar l’impacte en termes de reducció exacta de les emissions, especialment per causes com les campanyes i la justícia climàtica.

No computa en els compromisos amb la neutralitat climàtica o la neutralitat de carboni.

Estratègia interna i creació d’un pressupost intern per a l’acció ambiental

Ajuda a generar recursos per a l’acció ambiental en organitzacions sense mitjans financers.

Reducció quantificable de les emissions que podeu mesurar pel vostre compte (és a dir, sense dependre dels càlculs d’un intermediari) si el pressupost es destina a inversions com l’eficiència energètica.

El cost de reduir les emissions a casa, per exemple, invertint en llums LED, pot ser més elevat que aconseguir la mateixa reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’una altra manera.

Consells principals

• Plantegeu-vos una combinació d’estratègies, en funció del pressupost i les ambicions. Per exemple, si els crèdits al mercat voluntari de carboni són molt barats, potser voleu compensar totes les emissions inevitables i fer un donatiu a una causa per la justícia ambiental o una inversió interna per reduir les emissions.

• Penseu maneres d’incentivar la reducció de les emissions com a part del vostre mètode per posar preu a les emissions; per exemple, per cada tCO2e que es redueixi cada any, feu un donatiu a un projecte escollit pel personal o destineu diners a un curs o un fons de desenvolupament interns.

• Impliqueu les vostres parts interessades: plantegeu-vos donar veu als col·legues, els clients i el públic sobre el projecte al qual decidiu donar suport. Per exemple, seleccioneu tres projectes que compleixin els vostres requisits i deixeu que la gent voti el projecte en què vol que invertiu. És una bona manera d’obrir el diàleg i mostrar els vostres compromisos i iniciatives ambientals més amplis.

• També podeu dividir qualsevol compensació, inversió o donatiu entre diverses causes: per exemple, triant un projecte amb energies renovables, un projecte per la conservació de la biodiversitat i una campanya a favor de la justícia ambiental.

Històries de la comunitat creativa pel clima

Ecolibrium

Ecolibrium (abans Energy Revolution) col·labora amb concerts en directe i la indústria musical per abordar els impactes ambientals dels desplaçaments. El maig del 2020, va treballar amb festivals i concerts, així com amb artistes, agents, proveïdors i companyies musicals. Els va ajudar a compensar les emissions de més de vint milions de quilòmetres en desplaçaments amb inversions en energies renovables a través del seu programa Energy Revolution i va impulsar plantades d’arbres i la protecció i regeneració dels boscos amenaçats a través del seu programa Trees+.

Els donatius per compensar les emissions de carboni pels desplaçaments dels assistents als concerts es poden recollir al punt de venda, però alguns esdeveniments, com els festivals Boomtown, Download i el de Reading, han afegit 1 £ a cada targeta d’aparcament venuda per captar fons. Entre els projectes que s’han beneficiat del programa Energy Revolution hi ha Solar for Schools, un projecte que ajuda les escoles de primària properes a festivals a instal·lar plaques solars que els proporcionaran energies renovables netes.2

FEAT

FEAT. (Future Energy Artists) és un projecte australià que col·labora amb Future Super, un fons de pensions australià que no depèn dels combustibles fòssils, per ajudar els artistes de gira a invertir en projectes d’energia solar a Austràlia com una manera de compensar les emissions de carboni de la seva gira. Els artistes participants són, entre d’altres, Midnight Oil, Cloud Control i Vance Joy.3

DONATIU

Boomtown

El 2019, Boomtown va plantar 71.725 arbres. Els assistents al festival poden fer un donatiu a taquilla i aquests diners es donen a Treesisters, una organització que vol “accelerar ràpidament la reforestació tropical inspirant i canalitzant el lideratge femení basat en la natura en accions locals i globals”.4

Massive Attack

PROJECTE

El 2019 Massive Attack va decidir que, en comptes de continuar fent gires “com sempre” i compensar les emissions amb projectes de compensació, col·laboraria amb el Centre Tyndall per la Recerca del Canvi Climàtic per analitzar la petjada de carboni de les seves gires anteriors i identificar les accions essencials per reduir les emissions de les seves gires futures.5

Orchestra for the Earth

DONATIU

Per cada entrada venuda, l’Orchestra for the Earth col·labora amb el projecte de reforestació Eden per plantar un arbre.6 Gràcies als seus concerts, l’orquestra també ha captat fons per obrir una nova reserva natural a Àustria: el Camp de Flors Gustav Mahler.7

Burberry

La marca de roba de luxe Burberry ha creat el Fons Burberry per a la Regeneració: una estratègia de compensació insetting per reduir els impactes ambientals de la seva cadena de subministraments. El seu primer projecte serà col·laborar amb el projecte PUR, amb certificació B Corporation, per introduir mètodes agrícoles regeneradors amb alguns productors de llana de Burberry a Austràlia, tot centrant-se a millorar la captura de carboni del sòl i la salut de les conques i el sòl, reduir la salinitat de les terres àrides i afavorir la biodiversitat.8

One Tree Planted

La banda The 1975 es va comprometre a plantar un arbre per cada entrada venuda de la seva gira del 2020 pel Regne Unit i Irlanda amb l’organització One Tree Planted. 9

Jack Johnson

El músic Jack Johnson té una estratègia global per gestionar l’impacte ambiental de les seves gires que contempla iniciatives per eliminar els plàstics d’un sol ús dels recintes, fer servir el transport per terra o per mar en comptes del transport aeri, donar suport a iniciatives amb aliments locals i fer que el seu públic es comprometi a emprendre accions (com vincular-se a les ONG ambientals locals, viatjar en mitjans més sostenibles i adquirir compromisos ambientals). A més d’això, compensa la resta d’emissions de carboni: en la seva gira mundial del 2017-2018, va compensar directament prop de 2.400 tones de CO2; 8.643 fans van compensar 3.900 tones de CO2 més comprant una “enganxina de compensació” als concerts i 12.493 fans van fer un donatiu voluntari directe a Ticketmaster i així van compensar 1.100 tones de CO2 més.10

Dietl International

L’empresa logística per al sector de les arts plàstiques Dietl International va transportar 167 tones d’obres d’art per via aèria a l’exposició Art Basel de Miami el 2019. L’empresa va compensar les 644 tones de CO2 de la petjada de carboni del transport aeri adquirint crèdits de carboni a favor del projecte Jario Amapá REDD+ al Brasil, que té l’objectiu de protegir una zona forestal a la vall de Jari. Dietl International va patrocinar els crèdits de carboni del transport aeri entrant i va proposar als seus clients i altres galeries que fessin les seves aportacions econòmiques per compensar les emissions de l’enviament de tornada.11

Kering

La marca de moda de luxe Kering ha dissenyat un mètode precís per mesurar i gestionar el seu impacte ambiental. Aquest mètode cobreix els objectius 1 i 2 del Protocol sobre els gasos amb efecte d’hivernacle i també fa servir un sistema adaptat que l’empresa ha desenvolupat per calcular pèrdues i guanys ambientals amb l’objectiu d’analitzar les emissions fins arribar a l’extrem de les matèries primeres de la cadena de subministraments. L’empresa ha fixat un objectiu amb base científica, aprovat per la iniciativa Science Based Targets, per reduir en un 50 % les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les seves operacions i la seva cadena de subministraments abans del 2025 (des del 2015). A més, el 2019 Kering també es va comprometre a compensar la resta d’emissions anuals en l’objectiu 3 del Protocol sobre els gasos amb efecte d’hivernacle. El 2018 aquestes emissions van ser d’aproximadament 2,4 milions de tones de CO2e, que es van compensar amb projectes REDD+ que protegeixen els boscos i la biodiversitat.12

2 Energy Revolution members smash carbon balancing targets (2020) https://ecolibrium.earth/energy-revolution-members-smash-travelcarbon-balancing-targets-in-2019/

3 FEAT. https://www.feat.ltd/

4 Boomtown Fair: help us plant 1 million trees with Treesisters https:// www. boomtownfair.co.uk/news/2020-02-13-help-us-plant-1-milliontrees-with- treesisters/

5 We’ve toured the world for years. To help save the planet we’ll have to change (2019) https://www.theguardian.com/commentisfree/2019/ nov/28/tour-world- massive-attack-band-climate

6 Orchestra for the Earth Tickets for Trees https://www.orchestrafortheearth.co.uk/take-action-ensembles

7 Orchestra for the Earth Guest Blog for Julie’s Bicycle https:// juliesbicycle.com/ news/orchestra-for-the-earth-mahler-and-theclimate-movement/

8 Burberry Introduces Carbon Insetting (2020) https://www. burberryplc.com/en/ news/news/corporate/2020/burberryintroduces-carbon-insetting-and-autumn- winter-2020-runw.html

9 The 1975 to plant a tree for every ticket sold (IQ Magazine, 2019) https://www. iq-mag.net/2019/09/the-1975-plant-tree-every-ticketsold/#.XpXXCchKiUk

10 2017-18 All At Once Impact Results Jack Johnson World Tour https:// jackjohnsonmusic.com/greening/2017

11 Dietl International Offsets 644 Tonnes Of CO2 After Moving 167 Tonnes Of Air Freight For The Art Basel Exhibition In Miami https://sustainabletravel.org/dietl- offsets-art-basel/

12 Kering commits to full carbon neutrality across the group (2019) https://www. kering.com/en/news/kering-commits-to-full-carbon-neutrality-across-the-group

COMPENSACIÓ

QUANT COSTA UNA TONA DE CO2

… I COM HEU DE POSAR PREU A UNA TONA D’EMISSIONS

INTERNAMENT?

Maneres de determinar el cost d’una tona de CO2

1

El cost total d’un projecte per eliminar o evitar les emissions dividit pel nombre de tones de carboni “estalviades” pel projecte. Estratègia que se sol emprar al mercat voluntari de carboni.

Varia en funció del tipus de projecte, la ubicació, la dimensió, si el projecte se centra només en la reducció del carboni o si també abraça l’impacte social i els costos d’administració.

Els crítics diuen que, per norma, aquesta estratègia és massa barata per impulsar un canvi d’hàbits.

Exemples

Preu mínim just dels crèdits de carboni:13 aproximadament 8 - 13 £/tCO2e en funció de si es tracta d’un projecte d’eficiència energètica, d’energies renovables o de gestió forestal.

World Land Trust: 15 £/tCO2, sobretot per mitjà de projectes de protecció forestal del programa REDD+ (reducció de les emissions resultants de la desforestació i de la degradació dels boscos).

ClimateCare (proveïdor de crèdits de carboni): aprox. 7,50 £/tCO2e.

Woodland Trust:14 un donatiu de 25 £ correspon a 1 tCO2 aproximadament. 2

Valor basat en el mercat en un sistema de compliment com el Règim de comerç de drets d’emissió de la UE, en què el valor del crèdit de carboni està vinculat a l’oferta i la demanda.

Si al sistema hi ha massa crèdits, el seu cost és massa baix per impulsar el canvi.

Exemples

Règim de comerç de drets d’emissió de la UE: aprox. 25 €/tCO2 el 2019; Carbon Tracker suggereix que ha de pujar a 45 - 55 € per satisfer les ambicions climàtiques de la UE. 15

Ha estat molt més baix en el passat i ha caigut per sota dels 5 €/tCO2 per un excés de crèdits de carboni al sistema.

Càlcul de tots els danys econòmics, socials o ambientals provocats pel canvi climàtic: el cost “real” d’emetre una tona de carboni. Es pot fer servir per elaborar polítiques, tot i que molts experts creuen que els valors que els governs utilitzen no són prou elevats.

Implica qüestions ètiques, com ara “quin valor donem al benestar de les generacions futures?”, i models científics i econòmics sobre la probabilitat i l’escala dels danys.

Exemples

En un estudi fet per experts dels àmbits científic i econòmic se suggereix un “cost social del carboni” d’aproximadament 200 $ (164 EUR) per tCO216 i en un altre s’indica un cost de 417 $ (344 EUR) per tCO2.17

Autoritat del Gran Londres: recomana fixar un preu de 60 £/tCO2, que s’enfilaria fins a 95 £/tCO2 al nou Pla de Londres per crear fons de compensació del carboni vinculats a projectes nous.18

Institut Grantham: suggereix que el govern britànic hauria d’imposar un preu mitjà del carboni de 40 £/ tCO2 el 2020 i apujar-lo a 125 £/tCO2 o més el 2050 als emissors del sector privat i aplicar costos per tona encara més elevats per elaborar polítiques amb vista a complir els compromisos actuals del Regne Unit amb la neutralitat climàtica. 19

13 Fairtrade Minimum Price and Premium Information at March 2020 https://www.fairtrade.net/standard/minimum-price-info

14 How to calculate and reduce your carbon footprint (Woodland Trust, 2020) https://www.woodlandtrust.org.uk/blog/2020/01/carbon-donation/

15 EU carbon prices could double by 2021 and quadruple by 2030 (Carbon Tracker, 2018)

https://carbontracker.org/eu-carbon-prices-could-double-by- 2021-and-quadruple-by-2030/

16 Pyndick, R, The Social Cost of Carbon Revisited (National Bureau of Economic Research, 2016) https://www.nber.org/papers/w22807

17 Ricke, K., Drouet, L., Caldeira, K. & Tavoni, M. (2018), Country-Level Social Cost of Carbon, Nature Climate Change. https://country-level-scc.github.io

18 Carbon Offset Funds Greater London Authority guidance for London’s Local Planning Authorities on establishing carbon offset funds (Greater London Authority, 2018) https://www.london.gov.uk/sites/default/files/carbon_offsett_funds_guidance_2018.pdf

19 Policy brief: How to price carbon to reach net-zero emissions in the UK (Grantham Research Institute on Climate and the Environment, 2019) http://www.lse.ac.uk/GranthamInstitute/wp-content/uploads/2019/05/GRI-POLICY-BRIEF_How-to-price-carbon-to-reach-net-zero-emissions-in-the-UK.pdf

TRASLLADAR EL COST PER TONA DE CARBONI A LA COMUNITAT CREATIVA

Feu servir les Eines Verdes de Julie’s Bicycle, gratuïtes, per calcular la petjada de carboni de les oficines, instal·lacions, museus, gires o esdeveniments (inclosos, per exemple, el consum energètic i els viatges per feina). Un cop hàgiu fet el càlcul, proveu uns quants preus diferents per tona de Co2eq: què podríeu fer amb aquest pressupost en termes d’inversió interna i quins projectes externs podríeu impulsar? Què és més important per a la vostra organització? Què creieu que reflecteix els costos reals de les emissions i què marcarà la diferència més significativa? Feu-vos les preguntes de l’apartat “Elaboració de la vostra estratègia”.

Vol de tornada curt dins d’Europa

Vol de tornada curt dins d’Europa

Vol de tornada llarg, per exemple als EUA

Vol de tornada llarg, per exemple als EUA (primera classe)

Trajecte de 3.000 km en autobús de dos pisos

Consum energètic anual del local per a arts escèniques al Regne Unit

Petjada de carboni declarada per 747 organitzacions per al programa d’informació ambiental del Consell de les Arts d’Anglaterra 2018-2019

Totes les xifres són indicatives i s’han arrodonit. La xifra del trajecte només inclou el desplaçament en autobús i exclou, per exemple, l’allotjament i l’impacte de les actuacions en si i de qualsevol altre vehicle

Penseu en allò que és important

“Som neutres en carboni perquè hem adquirit crèdits de carboni equivalents a les nostres emissions.” Cap acció, només crèdits.

contra

“Hem reduït les nostres emissions en un x % des de l’any x. / Tenim l’objectiu de reduir les nostres emissions en un x % abans de l’any x.

També hem ajudat a finançar accions climàtiques adquirint crèdits de carboni equivalents a x tones de CO2 per compensar la resta de la nostra petjada de carboni. Hem decidit donar suport a un projecte de compensació amb energies renovables / conservació forestal / eficiència energètica perquè…” Acció i compromís a més de compensacions i per què.

o

“Hem reduït les nostres emissions en un x % des de l’any x. / Tenim l’objectiu de reduir les nostres emissions en un x % abans de l’any x.

També hem finançat accions climàtiques fent un donatiu a x per impulsar una acció climàtica de més abast perquè creiem en la justícia climàtica / el canvi a les energies renovables / marcar la diferència a la nostra comunitat / que cal un canvi polític a gran escala, etc. Hem calculat l’import de la donació basant-nos en la nostra petjada de carboni per fer-nos-en responsables.” Acció i compromís a més d’un compromís per impulsar una acció climàtica de més abast.

FORMACIÓ AMBIENTAL

PART 2 COMPENSACIÓ AL MERCAT DE CARBONI

Si heu decidit seguir aquest camí, us donem alguns consells per entendre els crèdits de carboni.

COMPENSACIÓ AL MERCAT DE CARBONI: LA BONA, LA DOLENTA I LA LLETJA

COM HAURIA DE SER UNA “BONA” COMPENSACIÓ?

Per tenir una visió general dels pros i els contres dels tipus de projectes amb crèdits de carboni disponibles al mercat, vegeu l’annex I. Se suposa que les compensacions al mercat de carboni han de demostrar com compleixen els criteris següents per ser considerades efectives:

• Transparència, supervisió i avaluació Els projectes han de ser transparents pel que fa al seu punt de partida i el volum de carboni que el projecte evita o absorbeix es quantifica i se supervisa, cosa que un tercer ha de poder comprovar. Així es garanteix que els crèdits pagats es corresponen exactament amb les emissions evitades o absorbides, és a dir, que són “reals” i mesurables i que consten al sistema.

• Addicionalitat. Els projectes han de demostrar que redueixen les emissions més enllà del que hauria passat igualment (sense les inversions incrementades per la venda de crèdits de carboni). Per exemple, això exclouria les inversions en eficiència energètica que tenen sentit només pels beneficis en termes d’estalvi d’energia o les inversions que s’han de fer per complir la legislació ambiental.

• Permanència. Els projectes han de poder demostrar que s’allargaran durant tot el període en què s’ha calculat la compensació, és a dir, si el projecte consisteix a reforestar, hi ha d’haver un

mecanisme que garanteixi que el bosc no es talarà (ni es cremarà en un incendi forestal) abans d’haver absorbit el volum de carboni promès per la compensació.

• Evitar fuites. Els projectes han de tenir un mecanisme per evitar “fuites” a zones properes de les emissions que presumptament s’han evitat; per exemple, si un projecte protegeix els boscos d’una zona, s’ha de garantir que la desforestació no es trasllada a les zones veïnes.

• Registrats. Els crèdits de carboni s’han de registrar com a part d’un mercat de carboni, amb mecanismes per garantir que només es “venen” un cop i que no es computen dues vegades al sistema.

• Altres beneficis. Els projectes demostren que generen altres beneficis socials i ambientals i ajuden a avançar cap a altres objectius de desenvolupament sostenible, per exemple, la biodiversitat, l’aire net, la cohesió social, els beneficis econòmics per a la comunitat o l’educació.

Certificació i estàndards de la compensació

En el mercat de carboni hi ha diversos estàndards diferents, cadascun amb els seus criteris específics per valorar aquests factors. Els contraris a la compensació assenyalen que, a la pràctica, és gairebé impossible que els projectes en garanteixin alguns amb un alt grau de certesa, malgrat que s’apliquin estàndards.

Hi ha un gran nombre de certificacions i estàndards al mercat de carboni, però el més important que cal tenir en compte és el Gold Standard, creat originalment per WWF i altres ONG, que avalua els impactes socials i climàtics. Tingueu en compte que els crèdits amb certificació Gold Standard tenen algunes de les deficiències que s’analitzen a l’apartat següent.

També podeu trobar termes com la reducció certificada de les emissions (RCE), crèdits de carboni certificats per l’ONU com a part del mecanisme per a un desenvolupament net (MDN) del Protocol de Kilotona per al mercat de carboni, en oposició a la reducció

voluntària de les emissions (RVE) al mercat voluntari de carboni. Tingueu en compte que si compenseu el carboni voluntàriament també podeu adquirir RCE, però en estudis independents s’ha demostrat que l’acreditació MDN de l’ONU no és una garantia d’impacte.

Per acabar, hi ha projectes REDD+ (reducció de les emissions resultants de la desforestació i de la degradació dels boscos), que són un mecanisme de l’ONU amb què els països en vies de desenvolupament reben incentius en funció dels resultats per reduir o eliminar les emissions de carboni del sector forestal mitjançant la conservació i la gestió sostenible dels boscos.

LA DOLENTA: PROBLEMES AMB LA COMPENSACIÓ; I LA LLETJA: QUAN LA COMPENSACIÓ SURT

MALAMENT

Erosió de l’acció climàtica

L’ús de crèdits de carboni erosiona l’acció climàtica perquè les persones, les empreses i els governs senten que tenen justificació per continuar fent activitats que emeten molt carboni. Confiar en compensacions ràpides i fàcils que no reflecteixen els costos reals de les emissions endarrereix l’acció climàtica urgent que cal dur a terme. I això s’accentua quan es descobreix que els crèdits de carboni emprats per ajudar a complir els compromisos de reducció de les emissions les han reduït menys del que prometien. Per exemple, en un estudi en què s’avaluava el Protocol de Kyoto es va concloure que tres quartes parts dels projectes de compensació a què els governs van recórrer per complir els seus objectius segurament s’haurien produït igualment; per tant, recórrer-hi potser va permetre que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle fossin uns 600 milions de tones de CO2 més elevades que si els països, en lloc d’això, haguessin reduït les seves emissions internament. 20 En un altre estudi elaborat per a la Comissió Europea es va concloure que, dels projectes que es van analitzar amb el mecanisme per a un desenvolupament net (una altra part del Protocol de Kyoto), només el 2 % tenia una probabilitat elevada de garantir que la reducció de les emissions era addicional i no sobreestimada. 21

20 Kollmuss, A.; Schneider, L.; Zhezherin, V. (2015). “Has Joint Implementation reduced GHG emissions? Lessons learned for the design of carbon market mechanisms”. Institut del medi Ambient d’Estocolm. https://www.sei.org/publications/has-joint-implementation-reduced-ghg- emissions-lessons-learned-for-the-design-of-carbon-market-mechanisms/

21 Cames, M. et al. (2016) “How additional is the Clean Development Mechanism?” Estudi elaborat per a la Direcció General de Clima. https://climate.ec.europa. eu/system/files/2017-04/clean_dev_mechanism_en.pdf

Escala Com més tard arribem a la neutralitat climàtica, més dependrem de les “tecnologies d’emissions negatives”, és a dir, que eliminen el carboni de l’atmosfera per complir els objectius de l’Acord de París per limitar l’escalfament global a menys de 2°C (s’aspira a 1,5°C). No podem confiar en els crèdits de carboni per compensar les nostres emissions insostenibles mentre aquestes continuen augmentant any rere any i reduir (amb projectes com la reforestació) qualsevol “excés” del nostre pressupost de carboni: no hi ha terres (per plantar arbres o recuperar torberes) ni tecnologia (per eliminar CO2 de l’atmosfera) a l’escala que faria falta.

Endarreriment Quan alliberem gasos amb efecte d’hivernacle per les nostres activitats, aquests s’afegeixen immediatament a l’excés de gasos amb efecte d’hivernacle que retenen calor a l’atmosfera i desestabilitzen el clima. Els projectes de compensació poden trigar dècades a absorbir el mateix volum de carboni. En aquest temps, els gasos ja emesos continuen incrementant el canvi climàtic mentre els projectes de compensació benintencionats lluiten per atrapar-los. Hem de reduir radicalment les emissions de carboni en els pròxims anys; per tant, no disposem d’aquest temps. L’endarreriment es pot deure al tipus de projecte de compensació (per exemple, els arbres triguen dècades a absorbir el carboni mentre creixen) o la seva forma de finançament (per exemple, si els “crèdits” de carboni es venen abans que un projecte es posi en marxa, per ajudar a finançar-lo, potser trigarà anys a engegar-se mentre es recullen els fons necessaris).

Incompliment de la promesa de reducció de les emissions

Per a molts projectes, els crèdits de carboni es calculen en funció de les emissions previstes que s’eviten o es capturen al llarg de la durada del projecte. S’assigna un cost a cada crèdit segons el cost total del projecte i els crèdits es venen per obtenir els diners necessaris perquè el projecte es pugui dur a terme. Com que aquests càlculs es basen en models, les proves recopilades durant o després de l’execució del projecte sovint mostren que la reducció real del carboni se situa molt per sota de les expectatives. Poden aparèixer models defectuosos perquè no tenen en compte les condicions reals: per exemple, projectes de cuines “netes” en què la compensació és molt inferior a la prevista o en què les cuines no continuen en ús perquè no es van dissenyar pensant en les necessitats dels usuaris finals.

Conflictes de drets humans i ètica

Els projectes de compensació, especialment la protecció forestal i la reforestació, han provocat o han accentuat conflictes pels drets territorials amb vulneracions documentades dels drets humans de les comunitats indígenes i autòctones: des de denegar l’accés o expulsar la població de la terra de la qual depèn per viure fins a recórrer a la violència física i l’assassinat, que a vegades s’anomena “violència del carboni”. 22 També són motiu de problemes ètics els projectes als països en vies de desenvolupament (com les cuines netes) que exigeixen a la població que canviï la seva manera de viure, efectivament, per permetre’ns no canviar el nostre estil de vida, amb unes emissions molt elevades.

Corrupció S’ha vist que alguns projectes de compensació manipulen el sistema intencionadament, per exemple, venent crèdits per a projectes que no existeixen o establint punts de referència artificialment elevats per calcular la reducció i inflar el nombre de crèdits que es poden vendre.

Addicionalitat en un món amb neutralitat climàtica

Amb el compromís dels països per limitar l’escalfament global com a part de l’Acord de París, que és jurídicament vinculant, el llindar de l’“addicionalitat” (que de per si ja és molt difícil) probablement serà impossible de complir al mercat de carboni. Si dos països estan jurídicament compromesos a reduir les seves emissions fins a zero, com pot ser que un pagui l’altre per retallar les seves emissions i comptar aquestes retallades dins dels seus objectius?

22 Per conèixer-ne alguns exemples, vegeu The Clean Development Mechanism: Local Impacts of a Global System (Carbon Market Watch, 2018) https://carbonmarketwatch.org/publications/the-clean-development-mechanism-local-impacts-of-a-global-system/ i Ervine, K. (2015) Trading Carbon: Offsets, Human Rights, and Environmental Regulation. Palgrave Macmillan. https://link.springer.com/ chapter/10.1057/9781137412737_14

AMB TOTES AQUESTES DIFICULTATS, PODEM FER

QUE PAGAR PER LES NOSTRES EMISSIONS ENS FUNCIONI?

Desbloquejar inversions

“Posar preu” als danys ambientals

La transició a una societat amb una neutralitat climàtica requerirà moltes inversions de governs, empreses i persones arreu del món. Segons com s’estructurin, les compensacions (o els compromisos voluntaris per fer donatius o inversions) ajuden a desbloquejar-ne una part, tot i que el mercat voluntari de carboni no s’ha de considerar una alternativa a les obligacions que s’estableixen en el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC) i l’Acord de París perquè els països desenvolupats donin suport financer als països en vies de desenvolupament per ajudar-los a actuar i adaptar-se al canvi climàtic.

Establir un preu prou alt per cada tona de CO2 emesa per les nostres activitats i començar a incloure’l en els pressupostos i costos dels projectes ajuda a “posar preu” als costos ambientals que actualment no es reflecteixen al mercat per poder avaluarlos amb els costos financers de la planificació i la presa de decisions.

Establir un preu intern per al carboni també pot servir per crear un pressupost intern per a projectes climàtics i ambientals. Així també es reforça el sistema financer davant de l’augment dels costos derivat de les futures lleis ambientals que s’implantin per complir els objectius nacionals de reducció de les emissions (per exemple, impostos al carboni), ja que aquestes ja s’inclouran en els pressupostos operatius i del projecte.

Vincles amb comunitats i causes

Educació

Via regulada per arribar a la neutralitat de carboni o neutralitat climàtica

El procés d’implicar la plantilla, els socis o altres parts interessades escollint projectes per donar-hi suport amb crèdits de carboni, donatius o inversions ajuda a crear i enfortir els vincles amb les comunitats o amb causes ambientals concretes. És la vostra empresa i la vostra inversió: on voleu marcar la diferència?

El procés de triar projectes i iniciatives per donar-hi suport amb crèdits de carboni, donatius o altres formes d’inversió pot proporcionar informació i coneixements ambientals sobre els impulsors i els impactes del canvi climàtic.

El mercat voluntari de carboni està regulat en certa manera per normes internacionals i també hi ha una norma internacional per a la neutralitat de carboni, la norma PAS 2060. 23 Si vosaltres o la vostra organització heu adquirit un compromís pel que fa a la neutralitat de carboni o neutralitat climàtica, haureu de compensar les emissions que no pugueu evitar ni reduir i moltes normes o certificacions exigeixen que ho feu amb crèdits de carboni certificats i adquirits al mercat voluntari de carboni (en lloc de recórrer a altres estratègies com ara donatius o inversions).

En resum, si preteneu que un crèdit de carboni desfaci o compensi els danys que causeu al clima amb les emissions tona a tona, és molt probable que les vostres expectatives siguin poc realistes.

Això no obstant, els crèdits de carboni o altres maneres de “posar preu” als danys ambientals (per mitjà de donatius o inversions) ajuden a proporcionar una inversió molt necessària per a l’acció climàtica mundial si els apliqueu juntament amb accions per reduir les emissions.

Sobre Julie’s Bicycle

La comunitat creativa ocupa una posició única per respondre a la crisi climàtica i de la natura. Fundada el 2007 per la indústria musical britànica, Julie’s Bicycle organitza accions directes en el sector de les arts i la cultura i aprofita el poder del sector creatiu per informar de la realitat de la crisi climàtica, impulsar solucions amb base científica i emprendre accions pràctiques valentes. Els recursos gratuïts de Julie’s Bicycle són la col·lecció més exhaustiva del món de bones pràctiques ambientals per a la cultura.

Autores de la guia: Chiara Badiali i Rebecca Hazlewood, Julie’s Bicycle. Annex I de Catherine Bottrill.

Agraïments a Diana Liverman (catedràtica de geografia i desenvolupament a la Universitat d’Arizona i membre de la junta de Julie’s Bicycle); Nigel Adams (Full Time Hobby / Music Declares Emergency) i Peter Quicke (Ninja Tune / Music Declares Emergency) per les seves observacions.

Tots els estudis de cas es basen en informació pública, tret de Ninja Tune. Gràcies a Peter Quicke per la seva col·laboració.

ANNEX I

AVALUACIÓ DE DIFERENTS TIPUS DE PROJECTES DE COMPENSACIÓ

AL MERCAT DEL CARBONI

PROS

Projectes amb energies renovables

La reducció de les emissions és fàcil de calcular i supervisar perquè es coneix la intensitat de les emissions de l’energia basada en combustibles fòssils que aquestes energies substitueixen.

Abandonar els combustibles fòssils és fonamental per combatre la crisi climàtica; per tant, probablement aquesta és la manera més eficaç de “compensar” les emissions (s’ha de donar preferència a les energies eòlica i solar).

Molts projectes d’energia renovable tenen volums de reducció de les emissions relativament elevats, de manera que els costos de la transacció (i el cost del crèdit) són proporcionalment més baixos.

CONTRES

L’addicionalitat és qüestionable, perquè els ingressos derivats de les compensacions canvien poc el marge de rendibilitat dels projectes (atesos els elevats costos de la inversió i els ingressos normalment molt més elevats de la venda d’electricitat).

Alguns projectes grans (com les preses hidroelèctriques), especialment els que es financen a l’hemisferi sud, tenen un historial de conflictes de drets humans, per exemple, amb el desplaçament de la població.

Alguns tipus d’energies renovables com la biomassa tenen impactes ambientals nocius si no es regulen amb diligència.

Els projectes comunitaris o domèstics de petita escala a l’hemisferi sud poden tenir uns beneficis substancials en matèria de desenvolupament sostenible.

Augmentar l’accés a la il·luminació, per exemple, millora l’educació. Inversió inicial relativament baixa.

Com amb qualsevol tecnologia petita distribuïda, els costos de la supervisió són elevats perquè s’han de visitar molts usuaris finals.

El volum de reducció de les emissions per unitat és petit; per tant, normalment els projectes no generen grans volums de crèdits de carboni i el cost de cada crèdit pot ser més alt.

Vetllar perquè la gent faci l’ús previst de la tecnologia és difícil.

Silvicultura

Potencial per a la biodiversitat i els avantatges dels serveis de l’ecosistema, per exemple, hàbitat per a plantes i animals, protecció contra les inundacions, filtració de l’aigua.

Potencial per a la implicació de la comunitat i ajuda a l’ocupació.

La permanència és difícil. Plantar arbres per retenir el carboni de l’atmosfera només serveix per abordar el canvi climàtic si la terra continua sent un bosc i els arbres no es talen (o, en cas que es talin, si es fan servir en aplicacions en què el carboni continuï retingut durant molt temps, com en construcció, i no en mobiliari, per exemple).

Les pèrdues també són un repte. Si plantar arbres substitueix la producció d’aliments, això pot provocar la desforestació a un altre lloc.

Els incentius econòmics mal estructurats deriven en impactes negatius, per exemple, si s’elimina un bosc per plantar-hi arbres nous per generar més ingressos del carboni.

Els projectes de conservació forestal poden evitar aquest risc, però també són vulnerables a:

La permanència: tan bon punt s’exhaureixin els fons del projecte, quina garantia hi ha que el bosc no es tali igualment?

Les pèrdues: la desforestació es pot traslladar a un altre lloc.

El punt de partida o l’addicionalitat: és gairebé impossible demostrar si la terra s’hauria desforestat o què hauria passat sense el projecte.

Qualsevol projecte forestal implica un risc elevat de conflictes de drets humans si s’expulsa les comunitats del territori.

La supervisió i la mesura de les emissions de carboni que s’han estalviat depenen d’hipòtesis sobre la biomassa, els índexs de creixement, etc., malgrat que gran part dels models faci servir xifres conservadores per computar-les.

Cuines

Els objectius de reducció del carboni sovint es basen a reduir la pressió sobre els combustibles de fusta, cosa que ajuda a reduir la desforestació.

Es preveu que els projectes tinguin beneficis comuns per a la salut a algunes de les llars més pobres del món, on la fusta i la biomassa d’un altre tipus es fan servir com a combustible per cuinar, cosa que té impactes greus sobre la salut a causa de la contaminació de l’aire a l’interior. Les cuines millorades tenen una combustió més eficient i redueixen la contaminació de l’aire.

La reducció de la despesa en combustibles (o del temps necessari per anar a buscar el combustible) té altres beneficis comuns, com l’alliberament de recursos per a l’educació.

La reducció de les emissions es pot qüestionar perquè depèn d’una sèrie d’hipòtesis, com, per exemple, que la gent no canviaria a les cuines modernes i que el combustible de fusta és causant de la desforestació.

La supervisió és complicada i consisteix a examinar grans mostres de llars que se solen trobar a les zones rurals de l’hemisferi sud.

Vetllar perquè la gent faci servir les cuines també és difícil.

Projectes de purificació de l’aigua

Com en el cas dels projectes amb cuines, els projectes de purificació de l’aigua (per exemple, distribució de filtres d’aigua) tenen beneficis per al medi ambient, la salut i la subsistència si es deixa de bullir l’aigua amb combustibles de fusta (l’única forma de tractament de l’aigua disponible per a moltes persones).

Els càlculs de la reducció de les emissions es basen en hipòtesis similars a les dels projectes amb cuines (que l’ús de combustibles de fusta és insostenible i provoca la desforestació) i s’agafen a la hipòtesi que la gent bulliria l’aigua com a referència (cosa que sovint no es produeix).

Vetllar perquè la gent faci servir els filtres d’aigua és difícil.

La supervisió és complicada i consisteix a examinar grans mostres de llars que se solen trobar a les zones rurals de l’hemisferi sud.

Addicionalitat clara si la mitigació dels HFC i el N2O no s’imposa per llei al país del projecte.

Crèdits barats i volums grans, mesurables.

Aquests tipus d’oportunitats immediates per reduir les emissions s’ha d’incloure en la regulació (tot i que en realitat a molts països no s’hi inclou).

Grans beneficis per a les empreses comercials per poca feina.

Cap benefici comú pel que fa al desenvolupament sostenible en molts casos.

Institut Català de les Empreses

Culturals (ICEC)

Passatge de la Banca, 1-3

08002 Barcelona 93 316 27 07

icec.gencat.cat/pla_c

sostenibilitatambiental.icec@gencat.cat

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.