Screen Australia
CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMÈDIA Plantilla per a productors multiplataforma Per GARY P. HAYES
Edició traduïda al català pel: 1 130131 Transmedia 3.indd 1
18/02/13 13:18
Agraïments Fernando Carrion Coordinador de l’edició traduïda
Títol original HOW TO WRITE A TRANSMEDIA PRODUCTION BIBLE Autor Gary P. Hayes Traducció a càrrec de Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE)
Attribution-NonCommercial-ShareAlike CC BY-NC-SA This license lets others remix, tweak, and build upon your work non-commercially, as long as they credit you and license their new creations under the identical terms.
2
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 2
18/02/13 13:18
3 130131 Transmedia 3.indd 3
18/02/13 13:18
INTRODUCCIÓ Aquest document pretén ser una guia útil de les millors pràctiques per a la concepció, la planificació, la documentació i la creació dels materials de suport necessaris per al desenvolupament d’una propietat a través de múltiples plataformes de mitjans. S’adreça bàsicament als productors d’aquest tipus de projectes, que són responsables de la direcció general de totes les àrees clau, i té la voluntat d’indicar-los quines aportacions els han de fer els diversos membres dels seus equips multidisciplinaris. Aquest document no us guiarà cap a una bíblia de producció en el sentit tradicional de la paraula —un document de format per a la franquícia d’una propietat televisiva en altres mercats—, sinó més aviat cap a un document general que inclou els components clau d’un servei multiplataforma complex. Podeu ampliar la vostra bíblia fins a convertir-la en un document de referència per a la producció complet fent que les seccions que conté siguin més detallades. Algunes seccions de cada “capítol” poden semblar repetitives, però haurien de reflectir una perspectiva diferent i una especialització respecte de les àrees comunes del projecte. La bíblia de producció transmèdia és, fonamentalment, un document que recull els elements narratius i de disseny clau pel que fa a la propietat intel.lectual, les normes relatives a l’engagement, la funcionalitat i els aspectes tècnics des d’una perspectiva multiplataforma, a més d’una visió general del pla de negoci o de màrqueting. Cal que membres especialistes de l’equip del projecte es facin responsables de desenvolupar cadascuna de les cinc seccions principals d’aquesta bíblia a mesura que el servei vagi avançant des de la concepció fins a la producció i el document es converteixi en una bíblia de producció totalment detallada. No cal que seguiu exactament aquesta estructura, ja que el format final dependrà del ventall de continguts, l’abast i l’escala de la vostra proposta —el nivell de complexitat de la història o de complexitat tècnica, aspectes de negoci, pensament de disseny, etc. La llargada suggerida de cada secció és únicament a títol orientatiu, i els diagrames proporcionats són senzills intencionalment, perquè cadascú en faci les seves pròpies interpretacions.
Plantilla escrita de manera no exclusiva per Gary P. Hayes com a model de guia per a productors multiplataforma. Juliol del 2011
4
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 4
18/02/13 13:18
ÍNDEX INTRODUCCIÓ 2 TRACTAMENT 4 Frase promocional 4 Història de fons i context 4 Sinopsi 4 Punts de gir 5 Caracterització i actitud 5 Guions 5 Escenaris centrats en l’usuari 5 ESPECIFICACIONS FUNCIONALS 6 Forma multiplataforma 6 Regles d’engagement 7 Plataformes i canals 7 Visió general de la creació del servei 7 Viatge de l’usuari 8 Esdeveniments clau 9 Escales de temps 9 Interfície i construcció de marca 9 ESPECIFICACIONS DE DISSENY 10 Disseny estètic 10 Introducció a la construcció de marca i directrius de disseny 10 Guió il.lustrat 10 Wireframes 11 Guia d’estil, color i especificacions sobre el tipus de lletra 12 Estils de disseny dels mitjans 12 Llista de recursos completa 12 ESPECIFICACIONS TECNOLÒGIQUES 13 Visió tecnològica de les plataformes 13 Arquitectura del sistema 13 La màgia subjacent en la tecnologia 14 Infraestructura de creació del servei 14 Metodologia de dispositius 14 Gestió d’usuaris 15 Gestió de continguts, back-end i servidor 15 Codificació i creació 15 Proves d’assegurament de la qualitat 15 NEGOCIS I MÀRQUETING 16 Objectius 16 Indicadors d’èxit 17 Necessitats dels usuaris 17 Públic objectiu i màrqueting 17 Models de negoci 18 Previsions, pressupost i terminis 18 Equip de producció 19 Estat i propers passos 20 Copyright, propietat intel.lectual i llicències 20 Resum i crides a l’acció 20
5 130131 Transmedia 3.indd 5
18/02/13 13:18
01. TRACTAMENT Aquest capítol inicial presenta el món narratiu que mou el servei multiplataforma. És una visió general centrada en la història, i revelarà els arcs narratius o del servei clau en un llenguatge senzill, a fi que el context del servei quedi clar. S’hauria de centrar l’atenció a descriure una història o una experiència que enganxin (si el servei se centra més aviat en la utilitat o en els aspectes documentals). No ha d’incloure cap element de disseny, funcional o tècnic concrets. Al final, hauria de presentar un ventall d’escenaris per a l’usuari com a rutes o viatges a través del món narratiu, fent referències senzilles a les plataformes. El tractament hauria d’incloure les subseccions següents, que es descriuen amb més detall més endavant:
Frase promocional
+ Frase promocional + Història de fons i context + Sinopsi + Punts de gir + Caracterització i actitud + Guions + Escenaris centrats en l’usuari
És un resum del projecte o el servei “real” que s’està produint, que descriu com els elements narratius o l’experiència es van desenvolupant en el temps. Ha de definir clarament l’entorn narratiu, com un univers en si mateix, i s’ha de centrar en els fils narratius, i presentar personatges clau o funcions específiques. Atès que és una subsecció centrada en la narrativa, només cal fer una breu al.lusió al paper de cada plataforma, més aviat com una sinopsi de tot el servei multiplataforma en conjunt. No obstant això, ha de quedar clar com i per què les diferents plataformes funcionen amb diferents aspectes de la història o la utilitat. No cal que la sinopsi tingui una cronologia rígida, això es farà més endavant.
Una frase promocional és una frase d’una sola línia que serveix de ganxo per “temptar” el lector sobre el que oferirà el servei o sobre quines qüestions planteja, des d’un punt de vista experiencial. Les millors frases promocionals per a serveis centrats en l’usuari inclouen el tractament de tu de l’usuari; per exemple: “Com salvaries el planeta Orgon dels humans?”; “Viatja a l’interior de la ment i el cos d’un refugiat” o “Fes de detectiu i descobreix què amaga el secret més ben guardat d’Austràlia”. 1 o 2 línies
Història de fons i context Aquí s’ha de descriure l’entorn en què existeix el vostre servei. En el cas d’un univers narratiu, ha d’incloure el context històric, la narrativa prèvia i/o la mitologia general. Els serveis que tinguin menys elements narratius es descriuran com una experiència, i inclouran iniciatives de la competència, mercats de consum i/o tendències tecnològiques. Ha d’establir les bases i l’escenari per a la resta de la secció sobre tractament introduint el lector del document en l’àmbit del servei. Es pot completar amb una o dues imatges representatives o de les interfícies reals, per atraure el lector. Aproximadament 1 pàgina
Sinopsi
1-2 pàgines
Punts de gir La majoria de projectes multiplataforma es desenvolupen com una seqüència d’esdeveniments a mesura que el servei va evolucionant amb el temps. Per facilitar la comprensió per part de tercers, és molt útil fer una llista numerada amb fases i subelements relatius al llançament del servei. Així doncs, és útil crear una llista d’elements clau de la història o punts de gir a mesura que van apareixent, i que incloguin l’arc narratiu o l’experiència de l’usuari de manera seqüencial. 10-20 línies
6
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 6
18/02/13 13:18
01. 01.
Caracterització i actitud Aquesta secció ha de descriure els personatges concrets o les personalitats clau de l’obra, el joc o la història principal. Ha d’oferir l’element humà, centrat en els protagonistes de ficció i els seus papers, i com es podrien representar als mitjans socials o als llocs web de ficció. També ha d’incloure informació biogràfica; idees sobre persones reals i papers concrets que els usuaris haurien d’assumir. Fins i tot en el cas d’un servei multiplataforma que no està centrat en la història cal proporcionar informació sobre l’estil de les instruccions, les guies i l’actitud general en relació amb l’experiència. Aproximadament 1 pàgina
Guions Es recomana incloure exemples de redacció de guions; la quantitat depèn de en quina etapa es trobi el projecte: en les etapes inicials de desenvolupament, la quantitat d’exemples pot ser inferior. Tant si són cinc o deu línies d’un intercanvi als mitjans socials o una pàgina sencera del guió per a un vídeo web, com contingut per a un lloc web fals, és material de suport il.lustratiu per al món narratiu. En aquesta secció caldria indicar clarament on caldrà material escrit prèviament per formar una base per a la resta del document. Almenys 1-2 pàgines (al principi)
Escenaris centrats en l’usuari El disseny centrat en l’usuari comença per entendre fins a tal punt els usuaris típics del vostre projecte multiplataforma que els podeu visualitzar fent-lo servir. Aquesta secció s’ha de centrar en tres o quatre usuaris físics hipotètics, definits psicogràficament http://bit. ly/lCkv86, i descriure detalladament les seves rutes cronològiques i individuals a través del servei. Ha de destacar els seus estils de vida i per què el projecte és rellevant per a ells. Ha d’indicar clarament els seus punts d’entrada al servei, i els elements que els motivaran i els cridaran a l’acció. Aquestes descripcions textuals “acolorides” es faran servir més endavant per traçar el viatge de l’usuari global. Aproximadament 1 paràgraf per usuari
7 130131 Transmedia 3.indd 7
18/02/13 13:18
02. ESPECIFICACIONS FUNCIONALS Aquest capítol tracta sobre com funciona el servei. Les especificacions funcionals són una descripció detallada de l’experiència de l’usuari i dels elements de la interfície com a arquitectura de servei a un nivell relativament elevat, i crea una estructura més rígida entorn de la història o el tractament del servei precedents. Sovint, el redacten el productor i el dissenyador de l’experiència conjuntament, i és una secció pont entre la història i els elements tècnics i de disseny. Així doncs, és l’element central de la bíblia, vinculat a tota la resta de capítols. El capítol d’especificacions funcionals ha d’incloure les seccions següents: + + + + + + + +
Forma multiplataforma Regles d’engagement Plataformes i canals Visió general de la creació del servei Viatge de l’usuari Esdeveniments clau Escales de temps Interfície i construcció de marca
Forma multiplataforma És una etiqueta de format universal o una llista d’elements precisa que defineix què és realment el servei des d’una perspectiva multiplataforma. Cada projecte multiplataforma es pot descriure en poques paraules com una forma, sovint creada per diverses subformes. Tot seguit s’exposen alguns exemples de components que poden ser part del servei, i per tant mostrar-ne la forma:
1.
Webisode: contingut d’àudio o vídeo que s’ofereix com a sèrie social o de ficció en desenvolupament. Sovint s’anomena també podcast, vodcast o mobisode. 2. Community hub: és un lloc de servei connectat dedicat a fer créixer i gestionar una comunitat d’interès al voltant d’una propietat. 3. Jocs de gran públic: són fàcils d’entendre i amb bona accessibilitat, destinats a un únic jugador o a multijugadors massius. 4. Instal.lació física: qualsevol projecte establert o centrat al voltant d’una construcció física interactiva fixa, com ara un quiosc interactiu o una instal.lació de so. Aquesta interacció sovint està lligada a esdeveniments, com ara les projeccions (mapping) en festivals. 5. Pel.lícula social o televisió social: un projecte híbrid que combina mitjans socials i elements de vídeo lineals connectats. 6. Jocs seriosos: jocs que traslladen específicament l’usuari a escenaris del món real per assolir una sèrie d’objectius, o que fan servir una mecànica de joc, però tenen una intencionalitat educativa de fons. 7. Servei basat en la geolocalització: explicar històries o fer funcionar serveis o jocs en zones definides, relativament grans, amb geocerca, sobreposant elements digitals al món real mitjançant sistemes GPS o marcadors. 8. Narrativa als mitjans socials: ús dels canals de xarxes socials existents per oferir narrativa de ficció o factual. 9. Jocs, mons 3D: formats de joc adreçats a uns objectius amb valors de producció elevats i narratives extenses. 10. Mons virtuals socials: un espai virtual compartit on l’objectiu clau és permetre als usuaris socialitzar i crear les seves pròpies històries, sovint al voltant d’un tema comú; són diferents dels jocs adreçats a uns objectius. 11. Llocs web unidireccionals: una categoria òbvia, l’infame lloc web informatiu estàtic que es pot fer sevir de manera comercial o com a part de la narrativa de ficció. Tot i que la terminologia emprada varia al llarg de la indústria digital, és essencial que la bíblia de producció del servei descrigui exactament “què és” des d’una perspectiva de la forma funcional. Aquesta secció també ha d’incloure qualsevol característica especial o variació dels components principals, a més de qualsevol barreja especial o combinació d’elements. 1/2 pàgina - 1 pàgina
8
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 8
18/02/13 13:18
01. 02.
Regles d’engagement En aquesta secció es tracten aspectes detallats de la “interfície” i la usabilitat del servei des de la perspectiva de l’usuari. Bàsicament, ha d’oferir una visió pràctica de l’experiència, per exemple què s’hi trobaran els usuaris, què hauran d’acceptar i a quins reptes s’hauran d’enfrontar. Segons la forma, les àrees que s’hi han d’incloure són les primeres etapes del disseny de nivells, la mecànica de joc, les aportacions dels usuaris, la subscripció, l’API (interfície de programa d’aplicació), els enllaços amb altres serveis (per exemple, Facebook Connect), la privacitat de les dades, la comunicació amb els usuaris i les condicions generals. 1-2 pàgines
Plataformes i canals Aquesta secció, més detallada, ha d’incloure una llista amb totes les plataformes i els possibles canals o serveis que hi haurà en aquestes, i descriure amb profunditat quin serà el contingut de cadascuna d’elles. Per exemple, si la plataforma és un telèfon intel.ligent genèric, els canals que es poden fer servir en aquesta plataforma concreta poden ser: a) SMS genèrics; b) una aplicació a mida per a diversos sistemes operatius mòbils; c) una aplicació QR (quick response) basada en patrons. Aquesta secció ha de documentar tots els canals com a punt de referència per a la resta de la bíblia de producció, i és possible que es vagi actualitzant amb regularitat al llarg del desenvolupament i la producció. 1 pàgina, probablement tabulada
Visió general de la creació del servei Aquesta secció proporciona més detalls sobre cadascun dels canals que s’han identificat més amunt, en aproximadament un paràgraf per a cada un, per aclarir exactament què cal crear. Cada component requerirà una creació específica o, si es fan servir serveis oberts ja existents, com ara YouTube o Twitter, una descripció de quin contingut es produirà per a aquests. Es poden representar en un diagrama de blocs senzill, de manera que l’abast de la producció quedi clarament palès. 1 paràgraf per element
CREACIONS WEB DE PROJECTES
RECURSOS EXISTENTS I ALTRES SERVEIS
CREACIONS DE PROJECTES NO BASADES EN WEB
Projecte X Lloc web central
Projecte X Capa Google Earth
Projecte X Aplicació per a iPhone i iPad
Projecte X Lloc web de personatges
Projecte X Pàgina de Facebook
Projecte X Aplicació per a Android
Projecte X Joc flash web
Projecte X 5 comptes de Twitter
Projecte X Llibre desplegable tridimensional
Projecte X 6 vídeos de YouTube
Projecte X Pòsters a estacions de tren
9 130131 Transmedia 3.indd 9
18/02/13 13:18
01.
02. Viatge de l’usuari
Es tracta bàsicament d’un diagrama acompanyat de notes que representa una sèrie de rutes a través del servei com una experiència multicanal o multiplataforma, i fa referència al viatge d’usuari centrat en l’usuari de què es parla a la secció sobre tractament, esmentada més amunt. El temps es representa a l’eix X, i el canal o la plataforma a l’eix Y. Això proporciona una idea clara de les dependències i els ponts entre cada component, i serveix per destacar qualsevol problema amb els punts d’entrada, les crides a l’acció, o les sortides del servei. El contingut de cada quadre de text ha de servir com a referència per a una descripció més detallada de cada component en una llista numerada a la secció d’esdeveniments clau (vegeu-ho més endavant). Per al cas dels projectes amb un llançament simultani, com ara un lloc web o una aplicació mòbil, aquesta secció hauria de mostrar, des d’una perspectiva d’experiència de l’usuari, la ruta que els usuaris poden seguir a través de cada element individual del servei. Tot seguit es mostra un exemple bàsic de viatge de l’usuari a través d’un servei en clau de joc persuasiu d’estil detectivesc: 1 pàgina horitzontal per diagrama (possiblement múltiples diagrames)
Viatge de l’usuari senzill
Món real Mòbil
el vídeo del personatge 2 conté proves
actualització de l’usuari tuit al personatge revelat
actualització automàtica estatus de l’usuari
mostrar en una promoció de TV/pòsters a estacions de tren contenen codis QR
pujada a 4SQ cafè local per obtenir la pista 1 el problema
aplicació QR per buscar URL
5 crides d’ajuda per SMS
Llibre
CANAL
revelació de la pista 1 perfil de Facebook
vídeo del personatge crida d’auxili
anunci viral com a URL d’intriga de TV
YouTube
actualització automàtica estatus de l’usuari
pista 1 revelada pàgines del llibre
TV/film
Lloc web central
Subscripció a jocs pregunta el número de telèfon, Twitter, etc. anunci viral com a URL d’intriga de TV 1
2
1r capítol per TV pista 1 incrustada
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
LÍNIA DEL TEMPS DELS DIES DE L’EXPERIÈNCIA c c Gary P Hayes 2011 www.personalizemedia.com
10
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 10
18/02/13 13:18
01. 02.
Esdeveniments clau Bàsicament és una explicació del diagrama sobre el viatge de l’usuari anterior, amb una descripció narrativa dels elements que s’hi enumeren. Ha de destacar les crides a l’acció de cada esdeveniment clau, i destacar els factors desencadenants que motivaran l’usuari a través del servei o les plataformes, i explicar com cadascun d’ells encaixa en el context de la narrativa general. Segons la complexitat del servei, el diagrama del viatge de l’usuari i els esdeveniments clau, es pot dividir en capítols, temporades o bloc setmanals. El nivell de detall necessari dependrà de l’estat de producció i la finalitat de la bíblia. 1-2 pàgines
Escales de temps Es tracta d’una secció curta que combina els canals que cal crear (identificats més amunt) amb una cronologia de quan són necessaris (segons dictin el viatge de l’usuari i els esdeveniments clau). Ha de parlar, des d’una perspectiva de la producció pràctica, amb un nivell de detall raonablement elevat, sobre què s’ha de dur a terme perquè es pugui fer el llançament del viatge de l’usuari i que aquest progressi a través dels esdeveniments clau. Ha d’incloure aspectes sobre recursos bàsics, xifres òptimes de persones i possibles proves necessàries. Pot fer referència a dates concretes i incloure diagrames de Gantt de gestió de projectes tradicionals. 2 pàgines
Interfície i construcció de marca Aquesta secció presenta, des d’una perspectiva funcional, com els elements dinàmics com la construcció de marca o la publicitat poden encaixar en el servei i anar variant. Ha d’incloure directrius sobre com la construcció de marca s’integrarà amb la “història”, i una descripció senzilla d’elements potencials únics de la interfície, inclosa la idea que hi ha darrere la interfície d’usuari i com això influeix en la planificació del disseny. 1/2 pàgina - 1 pàgina
11 130131 Transmedia 3.indd 11
18/02/13 13:18
03. ESPECIFICACIONS DE DISSENY Aquest capítol ofereix una visió general de l’aspecte i comportament dels elements visuals i d’àudio, components de disseny molt més detallats, directrius per a la construcció de marca, wireframes, guies d’estil, interfícies totalment simulades, etc. Afegirà color, ja que permet visualitzar la història i els components funcionals, i en la mesura del possible, mostrar dissenys acabats del servei per a cada plataforma i canal. Les seccions inclourien: + Disseny estètic + Introducció a la construcció de marca i directrius de disseny + Guió il.lustrat + Wireframes + Guia d’estil, color i especificacions sobre el tipus de lletra + Estils de disseny dels mitjans + Llista de recursos completa
Disseny estètic Aquesta secció estableix una visió general del disseny. És semblant a la direcció d’art en el cinema i la televisió lineals, i ha de descriure i representar els entorns i les escenes de la història. Tant per als serveis de ficció com per als serveis de tipus utilitat, ha d’incloure el disseny de la interfície, fent-ne una comparació i contrastant-lo amb els projectes existents, i mostrant clarament els punts en què difereixen. També es pot ampliar amb exemples en un moodboard que il.lustrin l’evolució del procés de disseny. 1-2 pàgines
Introducció a la construcció de marca i directrius de disseny És una guia de tractament i estil de disseny que descriu la idea darrere la construcció de marca de la propietat a través de les plataformes. Inclou aspectes com el disseny del logotip i, en els casos en què els logotips i altres elements de construcció de marca apareguin als diversos canals, han de tenir diagrames coordinats concrets per a cada plataforma. També ha de donar una primera visió de les interfícies clau del servei mitjançant simulacions i diagrames d’aspecte i comportament. 1 pàgina de text, 2-3 pàgines de simulacions de disseny d’interfícies
Guió il.lustrat Ha de ser una guia dissenyada de cadascuna de les plataformes en forma de seqüència de finestres de la interfície renderitzades, amb quatre o cinc fotogrames de cadascuna, per donar una idea clara de la interfície d’usuari d’aquella plataforma. Cada fotograma s’ha de descriure amb una o dues línies, per indicar como funcionen el menú, la navegació, els quadres de funcionalitats, etc. Aquesta és una de les seccions clau de tota la bíblia, i està relacionada amb els diagrames del viatge de l’usuari que es mostren més amunt, de manera que l’equip de producció pugui tenir una idea molt clara de com s’enllacen les plataformes en conjunt. Els guions il.lustrats poden ser tan detallats com sigui necessari, segons l’estat de desenvolupament. Si la bíblia segueix funcionant com un document de planificació, el guió il.lustrat es pot limitar a wireframes suggestius, però just abans de la creació del guió il. lustrat o durant aquesta pot avançar captures de pantalla de la feina en curs. Planificació, 2-3 pàgines / Preproducció, 8 o més pàgines
12
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 12
18/02/13 13:18
03. Wireframes Els wireframes són mapes d’interfícies detallats i diagrames resumits que permetran al creador de webs, al dissenyador de jocs o al creador d’aplicacions mòbils, per exemple, crear els elements estructurals d’una creació abans d’afegir-hi els recursos i els gràfics finals. Poden ser, en ells mateixos, elements del guió il.lustrat que s’ha esmentat més amunt, però és probable que siguin molt més detallats, així que és millor documentarlos per separat. El wireframe generalment conté coordenades de píxels i referències de blocs a diferents seccions de l’aplicació, l’escena del joc o el lloc web. En el cas dels documents elaborats en una etapa inicial, aquests wireframes no són tan importants com els dissenys de simulació de l’aspecte i comportament; no obstant això, són útils per al desenvolupament de les idees relatives a la funcionalitat. 1/2 pàgina - 1 pàgina per a cada interfície
Exemple de wireframe per a lloc web bàsic
Scream Australia http://www.screamaustralia.com.au Pàgina d’inici
Fòrum Scream
Search
Vídeos Ice Scream
Pàgina xat TV
Scream Australia És impossible dir com va arribar aquesta idea al meu cervell; però un cop concebuda, m’obsessionava dia i nit. No hi havia cap objectiu. No hi havia cap passió. M’encantava l’home gran. No m’havia fet cap mal. No m’havia insultat mai. No tenia cap desig pel seu or. Crec que era el seu ull! Sí, era això! Tenia l’ull d’un voltor... Notícies
Blocs Això no és una font d’escriptura a mà, sembla... 95
comentaris
Això no és una font d’escriptura a mà, sembla... 5
comentaris
Això no és una font d’escriptura a mà, sembla... 10
comentaris
Això no és una font d’escriptura a mà, sembla... 8
comentaris
Love is all you need... (Lennon/McCartney) Tinkerbell fa 4 dies marcat com a inadequat
Això no és una font d’escriptura a mà, sembla... 55
comentaris
Em va agradar aquest...
c c Gary P Hayes 2011 www.personalizemedia.com
13 130131 Transmedia 3.indd 13
18/02/13 13:18
03. Guia d’estil, color i especificacions sobre el tipus de lletra Donar detalls concrets sobre les paletes de color, els gràfics i els guions il.lustrats és molt important per poder aplicar el disseny estètic. En aquesta secció cal detallar una gamma de colors única per al disseny visual, i fer una llista de requisits como ara valors RGB, textures, ús de tipus de lletra i altres característiques relacionades amb el disseny que siguin quantificables. També ha de tractar amb detall els estils d’art i fotografia, i incloure’n exemples clau. 2 pàgines
Estils de disseny dels mitjans Igual que en el cas de la producció lineal, sovint l’èmfasi en els components visuals és el que preval. Atès que les interfícies totalment visuals ja s’han tractat en altres seccions, aquí s’han d’exposar altres mitjans. S’hi poden descriure l’àudio i els estils musicals (fins i tot s’hi pot afegir un enllaç a aquests), i exemples de seqüències en moviment de títols per a tràilers o vídeos curts, comunicacions orals i molts altres recursos de mitjans. Aquesta secció ha de ser un resum textual de l’estil de tots els elements de mitjans per oferir una cohesió amb la resta d’elements visuals. 1 pàgina
Llista de recursos completa Com una continuació de les seccions anteriors, aquesta secció ofereix una llista jeràrquica dels recursos que cal produir, i ajudarà a la planificació de la producció si tothom té clar què cal crear i què cal comprar. En les primeres etapes de la planificació, aquesta secció serà molt completa, i a mesura que s’acosti la producció es començarà a convertir en una jerarquia detallada dels recursos que cal crear. Se centrarà en els recursos de mitjans que necessitin disseny, i no tant en una llista de recursos de producció pragmàtica i global. 1-2 pàgines
14
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 14
18/02/13 13:18
15 130131 Transmedia 3.indd 15
18/02/13 13:18
04. ESPECIFICACIONS TECNOLÒGIQUES La naturalesa pròpia dels serveis multiplataforma significa que la tecnologia és dispersa, canvia constantment i sovint és incoherent, així que una bona planificació tècnica és l’element més crític de qualsevol servei. Aquesta part del document combina els aspectes funcionals amb les especificacions de disseny, sense deixar de banda la història i els requisits de negoci. Preferiblement l’ha d’escriure un CTO (chief technical officer, cap de tecnologia) que no es perdi gaire en els detalls de codificació en aquesta etapa. Més endavant, es poden afegir al document especificacions concretes sobre la creació de cada element. Les seccions d’aquest capítol inclourien: + Visió tecnològica de les plataformes + Arquitectura del sistema + La màgia subjacent en la tecnologia + Infraestructura de creació del servei + Metodologia de dispositius + Gestió d’usuaris + Gestió de continguts, back-end i servidor + Codificació i creació + Proves d’assegurament de la qualitat
16
Visió tecnològica de les plataformes Aquesta secció està relacionada amb les seccions sobre l’àmbit i els requeriments de negoci, i ofereix una perspectiva sobre per què es fan servir unes plataformes, uns dispositius o uns sistemes concrets. Per què, per exemple, es prefereix l’ús d’un dispositiu mòbil i un sistema operatiu concrets i no un altre? És per les necessitats de l’usuari? Altres aspectes que ha d’incloure aquesta secció estan directament relacionats amb les plataformes definides al capítol sobre especificacions funcionals, i cal destacar com les diferents plataformes ofereixen la possibilitat de connectar-se, compartir recursos o ampliar l’experiència sense problemes. Igualment, s’hi han de tractar amb detall els entorns tècnics de la plataforma, alguns dels quals s’enumeren tot seguit:
• • • • • • • • • •
Web 2D per a PC: llocs webs tradicionals de navegador que poden incloure Flash, HTML5 o elements de mitjans enriquits senzills. 3D per a PC: aplicacions isomètriques o totalment 3D o motors de joc de navegador. Mòbils (genèric): telèfons intel.ligents amb connexió i telèfons només amb SMS. Tauletes (genèric): dispositius portàtils amb pantalla més gran i connexió. Televisor i descodificador d’Internet amb connexió: maquinari específic connectat a televisors de pantalla gran o pantalles de cinema, o integrats en aquests, que combinen de manera eficaç el contingut de televisió i el contingut web. Consoles especialitzades: grans plataformes de joc, reproductors multimèdia o dispositius de joc portàtils. Realitat augmentada: tecnologies que permeten sobreposar capes de continguts digitals sobre el món real; especialment mitjançant marcadors o sistemes de geolocalització. El món real: l’espai físic. Televisors. Pantalles de cinema.
1-3 pàgines
Arquitectura del sistema Mitjançant un o dos diagrames molt detallats, s’ha de mostrar com estan interconnectats les plataformes i els canals que aquestes inclouen, i com les dades i els continguts flueixen per aquest ecosistema tècnic. Hauran d’anar acompanyats d’un text descriptiu detallat, i són la versió tècnica dels escenaris del viatge de l’usuari, el diagrama del viatge de l’usuari i el guió il.lustrat, així que han de fer referència a aquests o ser referits per aquests. Aproximadament 3 pàgines
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 16
18/02/13 13:18
01. 04.
La màgia subjacent en la tecnologia Tot i que els serveis no han de dependre de les noves tecnologies o d’un ús nou de les tecnologies existents, sí que és cert que sovint els serveis multiplataforma tenen quelcom que els fa especials i diferents. En aquesta secció s’han de recalcar els aspectes del projecte que el fan destacar i que poden tenir potencial pel que fa al màrqueting. 1/2 pàgina
Infraestructura de creació del servei Inclou els motors multiplataforma sobre els quals es presta el servei, i s’ha de referir a un ecosistema tècnic jeràrquic en el cas dels serveis molt complexos. S’hi han de fer constar detalls tècnics com ara “el joc de gran públic web es crearà en Flash CS5, AS3”, o bé “els webisodes funcionaran en un motor de Java fet a mida per a tots els navegadors web”. La jerarquia pot fer referència a elements com els següents:
• • • • • •
Sistemes operatius: Android, IOS, Windows, Linux, Mac OS, etc. Entorns de codificació: Java, Objective C, Action Script 3, HTML5, etc. Motors de codi obert: WordPress, Drupal, Joomla, etc. rogramari de client, reproductors, eines: Flash, Unity, OpenTV, Unreal, Crytek, etc. Serveis web ja existents: Ning, Facebook, YouTube, Flickr, Twitter, etc. Formats de mitjans: MP4, MP3, .exe, .gif, etc.
Aproximadament 3 pàgines
Metodologia de dispositius Els dispositius multiplataforma requereixen una concepció pròpia i, a més, l’oferta de telèfons intel.ligents i tauletes, o de televisors amb connexió, evoluciona constantment. Així doncs, aquesta secció ha de detallar les opcions de maquinari clau i els problemes de desplegament. Ha d’incloure les consideracions sobre plataformes encreuades (per exemple, PS3 contra Xbox i contra Wii, o iPhone contra iPad i contra iTouch), i també una llista de models o versions de maquinari concrets en què se centra el servei. 1 pàgina
17 130131 Transmedia 3.indd 17
18/02/13 13:18
04.
01.
Gestió d’usuaris Un aspecte fonamental de qualsevol servei multiplataforma és la gestió d’usuaris en temps real o de manera asíncrona. Tècnicament, aquesta secció ha de definir com es gestionaran les dades d’usuari recollides en la subscripció i durant l’ús del servei. Pot ser que es requereixi la creació de sistemes fets a mida que puguin recollir l’ús de les dades i també enviar comunicacions automàtiques als usuaris. Aquests requeriments s’han de fer constar en aquesta secció i definir-se amb detall amb exemples concrets de les característiques necessàries. Això pot formar part de la definició d’un sistema de gestió de continguts o d’un sistema de gestió de producció de continguts més amplis. 1-2 pàgines
Gestió de continguts, back-end i servidor En aquesta secció es descriu com es gestionarà la complexitat dels diversos recursos de mitjans i com s’afegiran i es trauran del servei, com ara còpies de seguretat, gestió dels continguts generats pels usuaris, i els requisits relatius al servidor. Alguns serveis multiplataforma complexos en temps real poden requerir “taulers de control” a mida i back-ends associats creats des de zero per gestionar el flux de continguts i usuaris; aquests també s’han de descriure aquí. Igualment, en aquesta secció s’han de detallar, per exemple, els pros i els contres de fer servir un allotjament d’un tercer o programari de gestió de continguts, o de crear quelcom específic per a aquest servei. En general, és una descripció de tots els aspectes de back-end que consolidaran el projecte. 2-3 pàgines
Codificació i creació En aquesta secció s’han de detallar tots els elements concrets (per exemple, motors de joc, interfícies d’aplicacions, sistemes de subscripció, gestió de dades, etc.) que cal construir des de zero o mitjançant la modificació de motors existents. Ha de descriure els entorns de codificació, donar una idea sobre on és el recurs, i un termini aproximat per al seu desenvolupament. 1 pàgina
Proves d’assegurament de la qualitat La secció d’assegurament de la qualitat (sovint anomenada QA) ha d’incloure com es faran les proves de tots els elements del servei durant el desenvolupament. Per al cas de les creacions de motors concrets mitjançant la connectivitat amb serveis de tercers, ha d’oferir una visió general de la metodologia i no pas una guia detallada, però ha d’incloure escales de temps per a les proves i per a l’obtenció de creacions plenament funcionals. 1/2 pàgina - 2 pàgines
18
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 18
18/02/13 13:18
19 130131 Transmedia 3.indd 19
18/02/13 13:18
05. NEGOCIS I MÀRQUETING Aquest capítol podria ser el primer i servir de plantilla per a tota la bíblia, segons la naturalesa general del servei, amb la narrativa transmèdia en un extrem i la utilitat multiplataforma a l’altre. Inclouria les seccions següents: + Objectius + Indicadors d’èxit + Necessitats dels usuaris + Públic objectiu i màrqueting + Models de negoci + Previsions, pressupost i terminis + Equip de producció + Estat i propers passos + Copyright, propietat intel.lectual i llicències + Resum i crides a l’acció
Objectius Aquesta secció ha d’incloure tres objectius del servei, i sintetitzar el motiu general de la seva creació: a) Què es vol assolir des de la perspectiva de l’usuari a través del servei? Per exemple: • Estimular la narrativa basada en una comunitat. • Fer que l’audiència tingui una activitat molt elevada durant una difusió en directe. • Crear un vincle més estret entre esdeveniments programats. • Fer que l’audiència passi a ser activa fora de casa. • Estimular les contribucions massives als continguts realitzades per una comunitat. • Fer que el servei tingui un nivell molt elevat de personalització.
•
Crear un servei d’intriga potent per a una propietat lineal must-view.
b) Quins són els objectius des de la perspectiva de l’equip creatiu? Per exemple: • Arribar a una població de més o menys edat. • Experimentar amb conceptes multiplataforma que no s’hagin provat abans. • Millorar les habilitats de l’equip. • Conscienciar sobre certs aspectes, bé social o altres propietats de mitjans. • Dissenyar un servei que tingui una durada de dos anys o més. • Crear una forta audiència femenina o masculina. • Crear una comunitat local o internacional fidel per a la vostra propietat.
•
Augmentar l’audiència general.
c) Quin és el model o objectiu econòmic? • Comercial: generació d’ingressos mitjançant models de negoci digital madurs. • Màrqueting: a preu de cost, accions promocionals, de màrqueting o de publicitat per a un altre producte o propietat. • Bé social: a preu de cost, conscienciació sobre aspectes culturals, educatius o artístics. • Experimental: un nou tipus de projecte dissenyat per trencar barreres, amb llibertat per fracassar i perdre-hi diners, però que serveixi per aprendre. 1 pàgina
Indicadors d’èxit Com es mesuren els objectius establerts i, dels resultats obtinguts, com es pot determinar si el servei ha tingut èxit o no? Els KPI (key performance indicators, o indicadors clau de rendiment) i el ROI (return on investment, rendibilitat de la inversió) són maneres tradicionals de mesurar l’èxit, però des del punt de vista de la narrativa pot ser que el vostre servei inclogui altres indicadors per mesurar l’engagement. 1-2 pàgines
20
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 20
18/02/13 13:18
01. 05.
Necessitats dels usuaris Es tracta d’una secció breu i detallada que respon la pregunta de per què el vostre servei tindrà visibilitat i es farà servir. Una anàlisi senzilla de les necessitats de l’usuari destacarà els buits del mercat, una competència feble, o simplement un servei de tipus utilitat que sigui molt “necessari”. 1 paràgraf
Públic objectiu i màrqueting Aquesta secció s’ha de dedicar a dos aspectes clau: qui farà servir el servei, i com s’atraurà aquestes persones cap al servei? Ha d’incloure una segmentació demogràfica i psicogràfica dels vostres usuaris o de la vostra audiència, i una llista dels serveis de la competència o exemples de serveis similars, amb xifres. Ha de ser una anàlisi comparativa ben fonamentada i preferiblement ha de fer servir recerca que s’hagi fet especialment per al projecte. Una progressió lògica d’això és com es vendrà aquest servei i com s’atraurà l’audiència cap a aquest, de manera que sàpiga que el servei existeix. Aquí cal incloure tota una sèrie de tècniques, del màrqueting tradicional al de mitjans socials, i és fonamental que hi hagi estimacions de xifres al llarg del temps. Un altre element clau que s’ha de tractar és l’estratègia respecte a la comunitat per al servei, i confirmar què es farà per fer créixer una comunitat d’interès i una base de subscriptors fidels. 2-4 pàgines
21 130131 Transmedia 3.indd 21
18/02/13 13:18
05.
01.
Models de negoci Aquesta secció ha d’oferir una visió general de com s’incrementarà el pressupost o com es generaran ingressos. En molts serveis multiplataforma hi haurà una barreja de models de negoci, així que cal detallar quins són els models primaris i quins els secundaris, que poden incloure els següents:
• • • • • • • • • • •
Patrocini (comercial o finançat per una agència). Publicitat: publicitat basada en text o en mitjans enriquits (surround o emplaçament de productes). Subscripció (per a l’ús del servei): part del model freemium/premium. Transacció: venda directa de productes, pagament per ús o elements premium o ampliats. Màrqueting d’afiliació: diners per connectar amb serveis semblants. Moneda virtual: agafar un percentatge de diner real dels intercanvis en moneda virtual. Vendes directes del format multiplataforma mateix a tercers. Vendes a intel.ligència de mercat de dades d’usuaris anònims. Peer-to-peer (d’igual a igual): agafar un percentatge de taxes d’usuari a usuari en el “mercat” del vostre projecte, com ara intercanvis de béns virtuals o subhastes en línia integrades. Vendes de punts d’emplaçament de productes. Donacions a parts d’elements complets del servei.
En aquesta secció no cal que es detallin els possibles ingressos, sinó més aviat que se’n proporcionin xifres aproximades, i cal convèncer el lector que els models funcionaran de veritat. 1-2 pàgines
Previsions, pressupost i terminis En aquesta secció cal detallar els costos importants i els possibles ingressos o beneficis que s’espera obtenir del servei. Ha d’incloure un full de càlcul en què consti quant costarà crear el servei. A mesura que la planificació del servei vagi avançant, se’n pot augmentar la granularitat. Ha d’estar relacionat amb la programació de producció, i s’hi ha de desglossar el pressupost potencial dedicat a cada fita. A causa de la naturalesa de les produccions complexes, el full de càlcul també s’hauria de desglossar segons la plataforma, perquè més endavant es puguin prendre decisions sobre el desplegament. Finalment, un diagrama de Gantt per a la gestió del projecte ha de detallar minuciosament els terminis vinculats als requisits pressupostaris. Les previsions han de ser una valoració realista dels ingressos que es puguin generar, i incloure si el projecte arribarà al punt mort i passarà a proporcionar beneficis, i quan ho farà. 2-5 pàgines
22
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 22
18/02/13 13:18
01. 05.
Equip de producció Potser val la pena dividir aquesta part en dues seccions. La primera hauria de ser un desglossament complet de l’equip multidisciplinari relacionat amb el projecte concret, i incloure una llista dels seus papers i les seves responsabilitats individuals en l’àmbit multiplataforma o transmèdia. La segona secció hauria de proporcionar els antecedents biogràfics de cadascun dels membres de l’equip amb fotografies en primer pla, si és possible. Per a un projecte complex seran necessaris els papers clau de productors transmèdia, redactors, dissenyadors, responsables de tecnologia, arquitectes de sistemes, programadors, gestors de negoci, encarregats de màrqueting, etc., fins a un màxim d’uns deu líders de projecte. 1/2 pàgina - 1 pàgina per membre de l’equip
Estat i propers passos Tots els projectes multiplataforma complexos passen per diverses capes de desenvolupament del projecte en paral.lel. En aquesta secció cal fer una llista detallada de l’estat general del projecte per àrees clau, inclòs el finançament, el desenvolupament, la inversió, la preproducció i la postproducció, la producció actual i els objectius i les dates de lliurament. També ha d’incloure els progressos de cadascuna de les plataformes principals per separat, ja que és possible que el desenvolupament de cadascuna d’elles es produeixi de manera esglaonada. 1-2 pàgines
Exemple d’equip multiplataforma bàsic Multiplataforma PRODUCTOR / DIRECTOR
Multiplataforma DISSENYADOR DE L’EXPERIÈNCIA
Multiplataforma DISSENYADOR/S
Multiplataforma VIDEÒGRAF
Multiplataforma RESPONSABLE DE TECNOLOGIA
Multiplataforma DESENVOLUPADOR/S
Multiplataforma ARQUITECTURA DE SISTEMES
Multiplataforma ARTISTES 3D
Multiplataforma REDACTOR/S
Multiplataforma EQUIP DE REDACTORS
Multiplataforma GESTOR DE NEGOCI
Multiplataforma EQUIP DE MÀRQUETING
Multiplataforma ACTORS
Multiplataforma ADMINISTRADORS I COMPTABLES
Multiplataforma EQUIP DE MITJANS SOCIALS
Multiplataforma FOTÒGRAF
c c Gary P Hayes 2011 www.personalizemedia.com
23 130131 Transmedia 3.indd 23
18/02/13 13:18
05.
01.
Copyright, propietat intel.lectual i llicències Aquesta secció ha d’incloure aspectes sobre propietat intel.lectual i d’altres, com ara qui té la propietat intel.lectual de la història i el contingut creat, si hi ha socis que participin de manera general en el desenvolupament del servei o en les inversions, si hi ha terceres parts interessades en llicències del servei, etc. Hauria de destacar les condicions de negoci importants en què té lloc el projecte. 1-3 pàgines
Resum i crides a l’acció Sovint, el pla de negoci i de màrqueting és una manera natural d’acabar una bíblia de producció o de planificació des d’un punt de vista de document de producció. Com a document d’introducció o presentació, és important reiterar-hi els aspectes següents: per què és únic el servei, i els objectius clau de la història o els objectius del servei com a fita més enllà del pla de negoci. 1-2 pàgines
24
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 24
18/02/13 13:18
25 130131 Transmedia 3.indd 25
18/02/13 13:18
NOTES
26
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 26
18/02/13 13:18
27 130131 Transmedia 3.indd 27
18/02/13 13:18
Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE) Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona sde.icec@gencat.cat www.sde.cultura.gencat.cat
28
‘CONSELLS PER ESCRIURE UNA BÍBLIA DE PRODUCCIÓ TRANSMEDIA’ EDICIÓ TRADUÏDA PEL SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL
130131 Transmedia 3.indd 28
18/02/13 13:18