PERE I EL LLOP (Col·lecció: La corxera juganera) 5 – EL GAT DE POTES DE VELLUT 1 – PERSONATGES
Va adonar-se que un gat avançava a poc a poc a través de l’herba.
En aquesta història, cada personatge és representat per un motiu
El gat pensava “Aquest ocell discuteix amb tant entusiasme, que el
musical determinat i per un instrument diferent
podré atrapar de seguida”. I silenciosament s’hi va anar acostant
L’ocell, per la flauta.
sobre les seues potes de vellut.
L’ànec, per l’oboè.
“Compte!”, va cridar en Pere, i immediatament l’ocell va volar
El gat, pel clarinet.
fins a dalt de l’arbre.
L’avi, pel fagot.
L’ànec clacava furiosament contra el gat des del mig de l’estany.
El llop, per les tres trompes.
El gat es movia al voltant de l’arbre i pensava “Val la pena
En Pere, pels instruments de corda.
d’enfilar-se tan amunt? Abans que hi arribi, l’ocell haurà volat”.
Els caçadors, per les timbales i el bombo.
6 – L’AVI
2 – EN PERE SURT AL JARDÍ
En aquell moment va arribar l’avi, que havia sortit de la casa.
Un matí, ben d’hora, en Pere va obrir la porta del seu jardí i se’n
Estava molt enfadat, perquè en Pere se n’havia anat al prat. Va
va anar cap al gran prat verd.
dir “És un lloc perillós. Què faries si un llop sortís del bosc?”.
3 – L’OCELL
7 – EN PERE NO TÉ POR DEL LLOP
A la branca d’un arbre seia un ocell petit, amic d’en Pere. Quan
En Pere no va fer cas de les paraules de l’avi. Segons ell, els nens
el va veure, v a dir refilant i content “Tot està tranquil aquí”.
que ja són grans no tenen por de cap llop.
4 – L’ÀNEC REMENANT LES CUIXES
Però l’avi va agafar en Pere de la mà, el va fer tornar a casa i va
De seguida va arribar un ànec remenant les cuixes. Estava satisfet
tancar la porta del jardí.
que en Pere no hagués tancat la porta del jardí, perquè així va
8 – EL LLOP
poder decidir-se a nedar una mica a l’estany que hi havia al prat.
Així que en Pere se’n va anar del prat, un gran llop gris va sortir
Quan el petit ocell va veure l’ànec, va volar fins a l’herba, va seure
del bosc.
al seu costat i va moure les ales amb desdeny.
9 – EL GAT S’ENFILA A L’ARBRE
“Quina mena d’ocells ets, que no saps volar?, li va preguntar. L’ànec li va respondre “Quina mena d’ocell ets, que no saps nedar?”, i tot seguit... es va enfonsar dins l’estany. Van
discutir
durant
molta
estona
l’ànec
saltironant a la vora de l’estany. De sobte, una cosa va atraure l’atenció d’en Pere.
nedant
i
l’ocell
D’un bot, el gat va pujar a l’arbre.
10 – L’ÀNEC FUIG L’ànec es va posar a clacar i, enmig de la seva excitació, va sortir ràpidament de l’estany. Però encara que l’ànec es va posar a córrer molt de pressa, no podia deixar enrere el llop..., que cada cop s’hi acostava més i més...
11 – EL LLOP ATRAPA L’ÀNEC
19 – EN PERE ATRAPA EL LLOP
Fins que el va atrapar i, d’una queixalada, se’l va empassar del tot.
Va ficar el nus escorredor a la cua del llop i va estirar la corda amb
12 – L’OCELL I EL GAT EN PERILL
tota la força que va poder.
I ara mirem com estaven les coses el gat seia en una branca de
20 – EL LLOP ES DEFENSA
l’arbre... l’ocell, en una altra, no gaire a la vora del gat.
Quan el llop va adonar-se que estava atrapat, va començar a
13 – EL LLOP FURIÓS
moure’s d’una manera salvatges per tal d’alliberar-se.
I el llop es movia al voltant de l’arbre, observant-los amb ulls
Però en Pere va lligar fermament a l’arbre l’altre cap de la corda.
plens d’ànsia furiosa.
I els salts del llop no feien sinó estrènyer més i més el nus
14 – EN PERE VOL CAÇAR EL LLOP
escorredor que li amarrava la cua.
Mentrestant en Pere, sense tenir ni una mica de por, ho mirava
21 – ELS CAÇADORS
tot des de darrere de la porta tancada del jardí.
Precisament en aquell moment, els caçadors van sortir del bosc,
Aleshores va córrer cap a casa, va agafar una corda molt forta i va
seguint el rastre del llop i disparant.
enfilar-se a la paret del jardí.
22 – EL LLOP AL ZOOLÒGIC!
De l’arbre, al voltant del qual es movia el llop, sortia una branca
Però en Pere, assegut a l’arbre, els va dir cridant “No dispareu! El
gruixuda que arribava fins a la paret.
petit ocell i jo hem caçat ja el llop! Ajudeu-nos a portar-lo al parc
En Pere va passar-hi sense cap esforç i així va poder posar-se
zoològic!”.
fàcilment al capdamunt de l’arbre.
23 – MARXA TRIOMFAL
15 – L’OCELL AJUDA EN PERE
I ara... imaginem-nos la marxa triomfal en Pere, al capdavant,
En Pere va dir llavors a l’ocell “Vola sense parar al voltant del cap
al seu darrere els caçadors, que portaven ben lligat el llop.
del llop, tenint sempre molt de compte que no t’atrapi”.
24 – LA PREOCUPACIÓ DE L’AVI
16 – LLUITA DE L’OCELL I EL LLOP
I al final de la marxa, l’avi i el gat.
L’ocell tocava gairebé amb les seves ales el cap del llop, mentre que
L’avi no parava de moure el cap dient, molt enfadat “Bé, molt bé!
el llop el perseguia amb fúria movent-se d’un costat a l’altre.
Però si en Pere no hagués caçat el llop, què hauria passat?”.
17 – L’OCELL ÉS MÉS LLEST
Sobre tots ells volava el petit ocell, que anava dient, molt content
Com l’ocell feia enfurismar el llop! Com aquest hauria volgut
“Que en som, de valents, en Pere i jo! Mireu què hem caçat!
caçar-lo! Però l’ocell era més llest i el llop no podia fer-hi res de res.
25 – L’ÀNEC VIU A LA PANXA DEL LLOP
18 – EL NUS ESCORREDOR
I si s’escoltava amb molta atenció, es podia sentir com l’ànec
En Pere va fer aleshores amb la corda un nus escorredor i la va
clacava a la panxa del llop, perquè el llop, en la seva ànsia
anar baixant amb molt de compte.
furiosa, se l’havia empassat viu!
L’HORA DEL CONTE
EL QUE MÉS M’AGRADA DEL CONTE ÉS :