IDia +
Investigació
Desenvolupament
Innovació
Aplicació
LA UNIVERSITAT ORGANITZA AMB ÉXIT EL CERTAMEN EUROPEU DE JOVES INVESTIGADORS Que la Universitat de València dedica un
presentats han destacat pel seu alt nivell,
gran esforç a la investigació d’alt nivell no
pel seu esperit solidari i compromés i per la
és cap novetat, però si a més treballa per
futura aplicació pràctica.
trobar els futurs Einstein entre joves de 15
Un pedal-teclat per a l’ordinador, una bici
a 20 anys, això dóna una idea de fins a
amb comptagotes per als xiquets malalts,
quin punt la institució s’implica amb les
un sistema perquè els cotxes no esvaren
iniciatives científiques a la recerca de nous
quan frenen, un invent perquè els sords
talents.
senten la música a través de les
Fruit d’aquesta inquietud ha estat
vibracions..., a més de novedoses
l’organització del 19 Certamen Europeu de
iniciatives per a la preservació del medi
Joves Científics, un encontre que es va
ambient, per a l’aprofitament dels
celebrar a mitjan setembre i que va reunir
recursos naturals com a font d’energia
més d’un centenar de joves investigadors i
renovable, i originals prototips que
autors d’un total de vuitanta projectes
contribuiran a millorar la qualitat de vida
inèdits de 30 països.
de persones amb discapacitat sensorial o
Aquesta ha estat una iniciativa de la Unió
+
+
Número 2
XIX Certamen Europeu de Joves Investigadors
2
Esteban Morcillo, vicerector d’Investigació
3
Longevitat. Investigació puntera en Fisiologia
4
L’ICMUV participa en la restauració d’obres de Sorolla
5
Grup ESTEPA. Patrimoni Hidràulic Valencià
6
motora.
Marketing d’excel·lència per al sector turístic
7
Europea, organitzada enguany per la
Adscrits a les més diverses àrees
Reunions i congressos
Universitat de València, que pretén
científiques, els projectes van estar
promoure l’esperit investigador entre els
exposats al Museu Príncep Felip de la
joves estudiants. La majoria dels projectes
Ciutat de les Arts i les Ciències.
IDia. Any I Número 2
1
La Universitat en xifres
8
MEDICINA I ARQUITECTURA, L’APOSTA ESPANYOLA
PROJECTES AMB APLICACIONS PRÀCTIQUES Certamen Europeu de Joves Investigadors
R.C. Dos dels concursants representaven Espanya en el certamen internacional. Eren dos alumnes catalans, Pau Machado i Àngel Solanellas, que actualment estudien Medicina i Arquitectura respectivament. Machado va presentar una investigació molecular amb antiretrovirals de la sida. Solanellas estudià el panteó, la seua llum i distribució, per a explicar com era la societat de l’època. En aquesta ocasió no es van endur cap guardó però els membres del jurat van destacar la qualitat dels treballs. Un altre projecte , en aquesta ocasió d’un país convidat fora de concurs, que va cridar l’atenció del públic, fou el d’un equip xinés. Els estudiants havien creat un pedal per a l’ordinador amb l’objectiu que les persones amb problemes per a usar les mans i aquelles que pateixen alguna discapacitat física puguen controlar el teclat de l’ordinador a través dels peus. Un estudiant danés va crear una bicicleta amb comptagotes que permet que els xiquets hospitalitzats puguen divertir-se mentre estan conectats a la seua medicació. Els equips francesos també van presentar dues propostes atractives. Un dels equips va crear un hidroavió que usava com a combustible l’hidrogen (l’energia del futur) i, per a posar en funcionament tot el procés, s’usaven plaques solars. El projecte era de principi a fi un model de les energies renovables. Per la seua banda, dues joves concursants es preguntaren si els humans podíem caminar sobre l’aigua. Les estudiantes van realitzar els seus càlculs i, com a conclusió, una persona de 50 quilos podria caminar sobre l’aigua a només 27 quilòmetres per hora.
2
Premiats en l’acte celebrat al Mar Roig de l’Hemisfèric
R. Castelló La Universitat va convertir València en
desenvolupament de pesticides ecològics.
punt d’encontre dels científics del futur i
L’objectiu a més d’aconseguir el premi al
en l’aparador mundial de les seues
millor projecte científic i potenciar l’actitud
investigacions. Els equips d’Alemanya,
investigadora dels participants era de
Hongria i Irlanda foren els guanyadors
conviure
dels tres primers premis de 5.000 euros
nacionalitats, intercanviar coneixements i
cadascun
en
aquest
19
Certamen Europeu de Joves
EL
amb
companys
d’altres
presentar al públic novedosos CONGRÉS
invents i prototips creats a partir
Investigadors.
TRACTA DE
de
Els projectes seleccionats com
POTENCIAR
investigacions. En l’encontre
a guanyadors per un jurat
L’ACTITUD
també va estar present l’Oficina
INVESTIGADORA
Europea de Patents, que va
el
DELS JOVES
informar els estudiants i va
fenomen pel qual les gotes
ESTUDIANTS
posar de manifest la qualitat
internacional quinze
compost
experts
foren:
per
d’aigua de les estalactites són
les
seues
pròpies
dels projectes en aconsellar en
brillants; un altre sobre com les plantes
alguns casos la seua protecció.
es defenen contra les plagues; i, per
Durant el certamen, la Universitat de
últim, el sistema criptogràfic RSA.
València va acollir més de quaranta
Dos estudiants alemanys de dènou i vint
mitjans de comunicació nacionals i
anys van estudiar les gotes d’aigua brillants
internacionals, i va emetre diàriament per
i van explicar aquest fenòmen . Per la seua
TV via Internet, oferint entrevistes i
banda, el jove estudiant irlandés, d’origen
reportatges en directe. Es va editar, a
somalí, Abdusalam Abubakar, de setze
més, el diari Xano Eucys. Ambdós
anys, va demostrar amb el seu projecte,
iniciatives
mitjançant plantejaments matemàtics, que
http://www.uv.es/eucys07/inicio.htm.
és possible evitar els atacs de hackers a les
El certamen va comptar amb el suport
targetes de crèdit. Aquest és un dels
d’institucions publiques i d’empreses
projectes amb major aplicació pràctica en
privades com ara el Ministeri d’Educació i
un futur pròxim. També una gran aplicació
Ciència,
pràctica té el projecte de Márton Spohn, un
l’Ajuntament de Valencia, la Ciutat de les
jove hongarés de divuit anys. El seu treball
Arts i les Ciències, o el Banc Santander, la
de
CAM, i Telèfonica, entre altres.
química
IDia. Any I Número 2
podria
aplicar-se
en
el
poden
la
consultarse
Generalitat
a
Valenciana,
BREUS
EL PALAU DE CERVERÓ ALBERGARÀ L’INSTITUT DE RECERCA LÓPEZ PIÑERO
Isabel
Morant
Deusa,
catedràtica
d’Història Moderna de la Universitat de València, ha estat guardonada amb el I Premi FECYT a la promoció de la Igualtat en el Coneixement, per la seua dilatada tasca acadèmica i de difusió del saber. El seu treball
“ha
contribuït
decisivament
a
l’establiment de les bases científiques del pensament feminista al nostre país, i que fa d’ella una figura de referència dins el panorama internacional”. La Universitat de València ha estat amfitriona de les Jornades de Formació de la Web of Knowledge, la plataforma integrada basada en la Web, que ofereix a tots els professionals de la recerca científica i acadèmica la més completa informació sobre recerca multidisciplinar. La
Universitat
de
València
ha
La 9a Setmana Europea de la Ciència i la
Piñero.
Tecnologia s’ha obert a la Universitat de València
rehabilitat el Palau de Cerveró, un
A més dels locals destinats a la
edifici del segle XVIII ubicat al centre
investigació,
històric de la ciutat de València, que
l’Institut comptarà amb espais per a la
albergarà l’Institut d’Història de la
Biblioteca Històrico-Mèdica i per a
Ciència i Documentació López Piñero.
zones
L’Institut és un centre mixt de la
dedicades especialment a la Història de
“La riuà, 50 anys després” és la
Universitat de València i el Consell
la Medicina.
coproducció audiovisual que han tret a la llu
Superior d’Investigacions Científiques
L’edifici, adquirit per la Universitat de
la Universitat de València i el diari Levante-
(CSIC), que porta el nom d’un dels
València l’any 2001, està qualificat com
EMV. El treball reconeix i expandeix la
més descacats impulsors de la història
a
La
memòria històrica recent de la ciutat de
de la Medicina i de la Ciència, el
rehabilitació ha estat un treball de
València. Es tracta d’un document de rigor
catedràtic ja jubilat José María López
l’arquitecte Francisco Rozas.
històric i gran impacte audiovisual.
Bé
al
Palau
d’exposicions
de
Rellevància
de
Cerveró
museístiques
Local.
amb activitats que van des de les ja tradicionals Rutes Matemàtiques a les conferències als Instituts de Secundària i de Batxiller. L’activitat finalitzarà el 30 de novembre.
QUI ÉS QUI
ESTEBAN MORCILLO, VICERECTOR D’INVESTIGACIÓ Des de març de 2007, el vicerectorat d’Investigació de la Universitat de València està dirigit pel catedràtic de Farmacologia Esteban Morcillo. Format a la Facultat de Medicina de la Universitat de València, a la John Hopkins University, a la University of Michigan i a la University of Strathclyde (Glasgow), Morcillo ha sigut degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de València i vicerector d’Investigació de la Universidad de Alcalá. Guardonat amb el Premi Galien de Farmacologia l’any 2001, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i acumula més de 150 publicacions en revistes científiques. Des del vicerectorat que representa, Esteban Morcillo dirigeix i articula la política institucional de la Universitat en matèria d’Investigació i Transferència de Coneixement. Per a tal finalitat, compta amb instruments tals com ara el Programa d’ajudes pròpies a la recerca. Mitjançant diferents estructures instrumentals Servei d’Investigació, OTRI, Oficina de Projectes Europeus d’R+D, Parc Científic-, el vicerectorat realitza accions de dinamització de l’activitat investigadora, facilitant la captació de recursos externs i promovent la cooperació público-privada en matèria d’R+D, i acomplint, així, amb la responsabilitat social universitària.
IDia. Any I Número 2
3
PER QUÈ LES FEMELLES VIUEN MÉS QUE ELS MASCLES? Un equip de fisiòlegs de la Universitat de València treballa a la recerca de la longevitat masculina Un dels grans éxits del segle XX és
ser agents protectors front la malaltia
l’estrògen mitjançant els mecanisme
l’augment de l’esperança de vida de la
d’Alzheimer. Però encara que existeixen
mostrat a la imatge: “els estrògens -
nostra espècie. A Europa, aquesta s’ha
molts estudis al voltant del paper dels
explica
duplicat en anys entre 1900 i 1992, i en
estrògens en la prevenció de malalties
investigadora en el projecte- activen
Consuelo
Borrás,
tots els casos, l’esperança de vida de
receptors que indueixen cascades de
les dones ha superat la dels homes.
senyalització, tot acabant amb la
Segons els científics, aquest fenomen
inducció
de
l’expressió
no
antioxidants
relacionats
és
atribuïble
exclusivament
a
diferències sociològiques, atés que el
longevitat.
fet
Part
es
produeix
també
en
altres
d’aquesta
de
gens
amb
investigació
la ha
espècies.
aparegut al prestigiós Faseb Journal i
Un grup de recerca del Departament de
s’espera que ben prompte aporte nous
Fisiologia de la Universitat de València,
resultats a la ciència. Recordar que
encapçalat pel professor José Viña, ha
Faseb
trobat
molecular
norteamericana de la Federation of
mitjançant el qual les femelles viuen
American Societies for Experimental
més que els mascles. “El fet es
Biology, una de les publicacions de
produeix en la major part de les
Bioquímica
espècies que ens importen”, assenyalen
internacional.
el
mecanisme
els autors de la investigació. diferències de longevitat tenen una un avantatge per a la supervivència
Mecanisme mitjançant el qual la genisteïna indueix gens de longevitat
de
Fisiologia
de
València,
està
Els
la
resultats
relacionades amb l’envelliment, el seu
investigacions
els
l’estrés
més
revista
impacte
Universitat
de
especialitzat
en
humà.
l’expressió d’enzims antioxidants que contra
la
l’estudi al voltant de l’envelliment
de les femelles perquè indueixen protegeixen
és
El grup de José Viña, catedràtic de
Borrás et al (2006) FASEB J
L’equip ha demostrat que aquestes base biològica: els estrògens suposen
Journal
de sobre
les
últimes
gens
que
mecanisme d’acció no ha estat encara
alarguen la vida, en una línia de
oxidatiu i els confereixen, per tant,
prou investigat.
treball paral·lela a l’anterior,
una major longevitat.
Aquesta recerca, que va ser publicada
estat recentment publicats per la
fa dos anys a l’Aging Cell Journal -
revista Nature. El treball demostrava
AQUESTA
revista científica d’impacte-, va ser la
RECERCA, QUE
més
PROMPTE TRAURÀ NOVES
consultada
de
la
Federation
European Biochimical Society l’any
DADES A LA LLUM, VA SER LA
2005, i la que més vegades es va
MÉS CONSULTADA DE LA
EUROPEAN SOCIETY, L’ANY
La investigació continua i el repte ara s’encamina
PART DE LA
longevitat
a
ELS
ÚLTIMES INVESTIGACIONS
la
recerca
masculina.
En
de
la
aquest
ALLARGUEN LA VIDA HAN ESTAT RECENTMENT PUBLICATS A LA REVISTA
sentit, l’equip de Viña ha descobert
COMUNITAT CIENTÍFICA
que
INTERNACIONAL
determinats
RESULTATS DE LES
SOBRE GENS QUE
baixar d’Internet.
FEDERATION
BIOCHIMICAL 2005, PER
han
fitoestrògens
NATURE
-
molècules d’estructura química molt Les propietats dels estrògens
són
similar als estrògens- gaudeixen de
que dos gens que actuen com a
les
protectors
propietats
beneficioses
dels
contra
el
càncer,
motiu de recerca per a molt diversos
estrògens, però no d’aquelles que són
ralentitzen el procés d’envelliment tot
grups d’investigadors. Se sap, per
feminitzants i que serien perjudicials
reparant el dany cel·lular causat pels
posar-ne un exemple, que aquests
per als mascles. És el cas de la
radicals lliures. La recerca en ratolins
posseeixen un efecte cardioprotector,
genisteïna, que és el fitoestrògen més
va demostrar que
que actuen com a antioxidants in vitro
abundant de la soja. La genisteïna
d’ambdós gens, l’esperança de vida
i, inclús, hom ha postulat que podrien
reprodueix els efectes antioxidants de
augmenta.
4
IDia. Any I Número 2
a major dosi
L’ I N S T I T U T D E C I È N C I A D E L S M AT E R I A L S PA RT I C I PA E N L A R E S TA U R A C I Ó D ’ O B R E S D E P I N TO R S O R O L L A “EL
RESULTATS, QUE
IDENTIFIQUEN LA COMPOSICIÓ EXACTA DELS PIGMENTS, APORTEN DADES VALUOSES PER A LA CONSERVACIÓ DE LES PINTURES, FACILITANT I MILLORANT LA TASCA DELS RESTAURADORS ”
artistes, estudiosos, han pogut realitzar una aproximació a l’obra gràfica i a la trajectòria artística d’un pintor valencià que ocupa un lloc indiscutible en la història de l’art. Tanmateix, des del punt de vista de l’anàlisi científica, són escassos els estudis realitzats amb
“EL
tècniques CARÀCTER NO
analítiques
que
aporten
informació objectiva sobre els materials
DESTRUCTIU I LA
utilitzats pel pintor i també sobre el
PORTABILITAT FAN
procés d’elaboració que va seguir. En aquest sentit, el treball de l’equip
D’AQUESTA UNA
dels professors Clodoaldo Roldán i José
TÈCNICA
Ferrero (ICMUV) compensa el dèficit.
EXTRAORDINÀRIA PER
L’anàlisi de pigments es fa mitjançant Fluorescència de Raigs-X Dispersiva en
A L’ANÀLISI DE
Energia
(EDXRF),
una
tècnica
no-
PINTURES DE GRANS
agressiva per a l’estudi d’obres d’art,
DIMENSIONS”
que no precisa de la presa de mostres, que és multielemental, és a dir, que
Un grup de recerca de l’Institut de
conservació
Ciència dels Materials (ICMUV) de la
Bancaixa.
Universitat de València ha participat en
El treball de la Universitat ha consistit a
en l’obra analitzada, i que és susceptible
el procés de restauració dels catorze olis
analitzar
pigments
d’implementar-se en equips portàtils. El
de Joaquim Sorolla que componen
utilitzats pel pintor valencià en aquesta
caràcter no destructiu i la portabilitat fan
«Visiones de España», una col·lecció
col·lecció de paisatges i costums de
que
propietat de la Hispanic Society of
l’Espanya de primers del segle XX. Els
extraordinària per a l’anàlisi de pintures
America (HSA) que acaba de viatjar a
resultats
composició
de grans dimensions, ja que permet
València de la mà de la Fundació
exacta dels pigments i aporten dades
desplaçar la instrumentació fins a la
Bancaixa
l’actualitat,
valuoses per a la conservació de les
ubicació de l’obra artística.
s’exhibeix al Centre Cultural de la
pintures, facilitant i millorant la tasca
L’ICMUV porta una dècada analitzant de
fundació
dels restauradors.
manera sistemàtica l’obra de Sorolla i
València.
El creixent interés per la figura de
elaborant
La tasca s’ha dut a terme a la seu de la
Joaquim Sorolla es fa palés en els
pigments. Els treballs realitzats sobre la
Hispanic Society, a New York, i ha estat
nombrosos
i
col·lecció americana venen a completar
una
Unitat
exposicions realitzats al llarg dels últims
aquesta base de dades de referència per
d’Arqueometria de l’ICMUV, l’equip de
anys al voltant de la seua obra pictòrica.
al millor coneixement de l’obra del
restauradors de l’HSA i l’equip de
D’aquesta
pintor.
i
que,
bancària,
col·laboració
en a
la
entre
ciutat
la
de
del patrimoni artístic de
permet identificar de manera simultània els diferents elements químics presents
la
varietat
identifiquen
estudis,
manera,
de
la
publicacions
historiadors,
aquesta
una
IDia. Any I Número 2
siga
base
una
de
tècnica
dades
5
de
GRUP “ESTEPA”: DEU ANYS D’INVENTARI DEL PATRIMONI HIDRÀULIC Més de 300 sistemes de regadiu històrics cartografiats i 18 comarques valencianes estudiades Les infraestructures de regadiu del territori valencià constitueixen una referència cultural i arquitectònica indiscutible. Encara que pensades i construïdes d’aportar
amb
l’única
aigua
als
intenció camps
i
incrementar-ne la seua productivitat, el valor històric i artístic d’aquestes obres ha fet que esdevinguen un element
clau
de
molts
itineraris
turístics, didàctics o recreatius. Tanmateix,
ni
llauradors,
que
sistema,
ni
l’ús
el
garanteixen
seu
la
patrimoni
per
part
mantenen valor
el
cultural
preservació
hidràulic.
dels
viu
del
L’expansió
urbanística, la modernització de les
Assut de Tormos (Paterna-Manises)
tècniques de reg, la crisi del medi rural han
professor Jorge Hermosilla, s’erigeix
presentat el pròxim 3 de desembre a
provocat, en la nostra història recent,
com el més potent equip d’R+D en
l’Aula Magna de l’edifici de La Nau, a la
desafortunades restauracions i danys
matèria de patrimoni hidràulic. La
mateixa Universitat.
irreparables sobre joies hidràuliques
recerca al voltant del territori, del
D’aquesta manera, les preses i assuts
paisatge i del patrimoni, com també
dels grans rius valencians, fetes i
les
a
desfetes per l’acció de devastadores
institucions, empreses i particulars,
crescudes, les sènies del Maestrat, del
centren la intensa activitat d’aquest
Segura o de l’Horta de València, les
tradicional
són
factors
que
assistències
tècniques
grup constituït fa deu anys al si del EL GRUP
Departament de Geografia. L’estima d’ESTEPA per la cultura hidràulica en general, i en particular per la dels valencians,
reverteix
preservació recursos
del
paisatge
naturals,
en
la
i
dels
millora
ESTEPA
UNIVERSITAT
DE
DE LA
VALÈNCIA
S’ERIGEIX COM EL MÉS POTENT EQUIP D’R+D EN MATÈRIA DE
el
PATRIMONI HIDRÀULIC
coneixement de la història i aporta informació
valuosa
de
cara
a
la
galeries drenants o els partidors de La
planificació del territori.
Safor,
Només a la Comunitat Valenciana,
materials
ESTEPA ha cartografiat més de 300
constància de la seua existència i
sistemes
de
donant
realitzat
estudis
regadiu
històrics;
ha
apareixen
als
inventaris
cartogràfics, valor
i
deixant
aquests
bens
patrimoni
patrimonials que constitueixen un gran
hidràulic en 18 comarques valencianes,
legat adquirit i generat al llarg dels
i porta publicats nou llibres al respecte
temps per la societat valenciana.
dins la col•lecció “Regadíos históricos
A més d’aquesta sèrie de llibres sobre
centenàries. Però d’altra banda, la
valencianos”, que financien la Direcció
els recusos hidràulics de la Comunitat
rapidesa i la brusquedat dels canvis
General de Patrimoni Cultural Valencià
Valenciana,
territorials i culturals han generat
de
la
col·lecció “Gestión tradicional del agua,
també diferents formes de denúncia
Confederació Hidrogràfica del Xúquer i
patrimonio cultural y sostenibilidad”,
social envers la protecció d’aquestes
el Ministeri de Medi Ambient. L’últim
que edita el Ministeri de Medi Ambient;
grans obres.
treball, que acaba d’editar-se sota el
i participa en projectes europeus sobre
A la Universitat de València, el grup
títol de “El Patrimoni Hidràulic del Baix
Patrimoni Hidràulic, dins el Programa
d’investigació
Túria:
Marc d’R+D.
6
ESTEPA,
dirigit
pel
IDia. Any I Número 2
la
Generalitat
l’Horta
de
sobre
Valenciana,
València”,
serà
ESTEPA
dirigeix
la
MARKETING D’EXCEL·LÈNCIA PER AL SECTOR TURÍSTIC La Universitat de València acull la “2007 Advances in Tourism Marketing Conference” La Universitat de València va acollir
multivariables i xarxes neuronals en
el passat mes de setembre la
turisme, completaren el programa.
segona
El congrés va comptar amb la
edició
del
congrés
internacional “Advances in Tourism
participació
Marketing Conference (ATMC), una
Mundial del Turisme, representada
referència
la
pel Director d’Educació i Gestió del
investigació en marketing turístic i
Coneixement, Eduardo Fayos-Solà,
també per a la gestió del marketing
i dels catedràtics de Marketing de la
en empreses i organitzacions del
Stockolm
sector.
Business i de Gestió Turística de la
L’encontre, que va comptar amb la
University
participació de dos-cents assistents
Gummersson
de més de quaranta països, va
respectivament, a més de tot un
posar sobre la taula aspectes tan
planter de professors i professionals
important
per
a
diversos com ara els factors d’èxit
de
l’Organització
University of
Luisa
grups
Andreu,
directora
local
del
of
Calgary,
Evert
Donald
Getz,
i
procedents
en marketing de destins, els rols dels
School
d’institucions
reconegudes dins els àmbits nacional i
i
les
congrés- i atendre a un enfocament
internacional.
recerca
de
relacional entre empreses i agents
La “2007 Advances in Tourism Marketing
marketing turístic. Cal destacar els
implicats”.
Conference”
avanços en la investigació sobre “gestió
L’aplicació de les tecnologies de la
conjuntament per la Universitat de
de xarxes”, un concepte d’importància
informació
València, la University of Otago (Nova
en empreses i destinacions turístiques,
responsabilitat social del marketing, les
Zelanda)
que
al
estratègies de marketing personalitzat,
Turquia.
desenvolupament de les estratègies
els processos de creació de marques de
El congrés va tindre lloc a la seu de la
sostenibles i de la competitivitat del
destins i la co-creació d’experiències
Fundació Universitat-Empresa (ADEIT)
sector. “Es tracta d’evitar la miopia de
amb turistes vinculades a destins, a més
de la Universitat de València, i a la Ciutat
marketing
de
de les Arts i les Ciències.
d’interés
tendències
del
actuals
constitueix
turisme en
la
base
–assenyala
la
per
professora
la
al
creixent
sector
turístic,
utilització
la
d’anàlisis
LA INNOVACIÓ, PRINCIPAL REPTE DE L’ECONOMIA INDUSTRIAL
i
ha
la
estat
Mugla
organitzada
University
de
2.600 CONGRESSISTES EN UN MES
Els experts internacionals en Economia
la competència amb altres països de
La
Industrial es plantegen com a principal
baix cost productiu, com ara Xina.
organitzar en un sol mes -del 5 de
repte avançar en innovació i progressar
Els congrés va abordar alguns dels
setembre al 5 d’octubre- un total de
tecnològicament.
Universitat
de
València
va
van
reptes de l’economia industrial, com ara
vuit
manifestar el passat mes de setembre a
la regulació de sectors especialment
reuniren mes de 2.600 congressistes
la Fundación Universidad-Empresa de la
difícils -el gas, les telecomunicacions,
a la ciutat de camps diversos, com ara
Universitat de València, en el transcurs
l’electricitat o l’aigua-, com també el
la
de la 34ª edició de la Conferència Anual
tema de les possibles fusions.
nanotecnologia. La durada mitjana
de l’Associació Europea d’Economia
Durant l’encontre es presentaren 400
d’aquestes reunions es va situar en
Industrial (EARIE).
treballs
de
4’3 dies, tot superant el promedi
La innovació -segons els responsables
diferents qüestions relacionades amb
nacional de 2,4 dies que estima
del congrés, Amparo Urbano, David
l’economia industrial i també sobre
l’Spain Convention Bureau (SCB) per
Pérez Castrillo y José Sempere- está en
sectors específics, com ara la banca, les
a aquest tipus d’esdedeviment.
la base del creixement econòmic i de la
telecomunicacions o els transports.
D’entre
productivitat dels països. “Els països
El congrés va estar patrocinat per la
tingueren caràcter internacional.
que destinen finançament i generen
Fundació ICO, el Ministeri d’Educació i
L’impacte
estratègies de promoció de la innovació
Ciència, la Generalitat Valenciana, l’IVIE
l’economia de la ciutat va superar els
estaran assegurant el seu creixement i
i la Universitat de València.
tres milions d’euros.
Així
ho
de
recerca
al
voltant
reunions
acadèmiques,
neurociència,
l’economia
aquestes
IDia. Any I Número 2
directe
que
o
reunions, estimat
7
la
sis en
LA UNIVERSITAT EN XIFRES
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: QUINTA DE L’ESTAT EN PRODUCTIVITAT CIENTÍFICA
LA SEGONA UNIVERSITAT ESPANYOLA MÉS CITADA EN PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES INTERNACIONALS
La Universitat de València ocupa el cinqué lloc en productivitat científica d’entre les universitats públiques de l’Estat, segons un estudi publicat
pel
Grup
SCImago
sobre
la
productivitat de les universitats espanyoles en relació al seu volum docent. SCImago és un equip format per investigadors de les universitats de Granada, Carlos III, Alcalá de Henares i Extremadura, dedicat a l’análisi de la informació. L’informe publicat quantifica la recerca universitària des de l’inici de la convergència cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior, i analitza les aportacions a partir del nombre de publicacions i de professors per centre.
Edifici emblemàtic de la Universitat de Xangai, autora del reconegut rànquing
Segons el document, setanta universitats esLa Universitat de València és la
institucions acadèmiques espanyoles
panyoles -pràcticament totes- tenen una pro-
segona universitat espanyola més
més
ducció
citada en publicacions científiques
científica
dos
internacional. Però només la meitat d’aques-
internacionals, segons l’Academic
primers llocs estan ocupats per la
tes superen els mil documents en el quin-
Ranking
of
World
Universities-2007, que
EL
RÀNQUING DE
citades
per
la
comunitat
internacional.
Els
Universitat
XANGAI
de
Barcelona
i
elabora anualment la
SITUA A MÉS LA
Complutense
Universitat de Xangai.
UNIVERSITAT
Madrid.
La
Universitat
València
de
comparteix
VALÈNCIA
DE
EN EL TERCER
LLOC DE LES
amb la Universitat de
la de
categories),
El resultat és un rànquing de productivitat
l’Autónoma de Madrid, la Rovira i Virgili i la Universitat de València.
cinquanta
millors
d’Europa. Universitat
de
València millora cada any la seua en
centra
lona -primera institució pública del llistat-,
La que
se
l’informe.
d’entre les tres-centes món i d’entre les cent
subject
què
dades
guida de la Universitat Autònoma de Barce-
DINS EL CAMP DE LES
broad
en
de
Universitat
la
Politècnica de València
cited researchers in 21
2000-2004,
font
situa
millors universitats del
CIÈNCIES SOCIALS
una
que encapçala la Universidad de Navarra, se-
UNIVERSITATS ESPANYOLES
l’apartat HiCi (Highly
en
El rànquing general
Barcelona i amb la aquest segon lloc en
quenni
visible
encapçala l’Autónoma de Madrid.
posició
Pel que fa a la recerca en ciències
Xangai, mantenint-se sempre en les
aquest
socials, la Universitat de València
primeres
apareix en el tercer lloc d’entre les
espanyol.
posicions
rànquing dins
de
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, PRIMERA EN CONVENIS AMB EMPRESES I INSTITUCIONS
l’àmbit Ambun total d’11.700 convenis subscrits amb empreses privades i institucions públiques, la Universitat de València encapçala en ràn-
IDia +
+
+
Butlletí d’Investigació + Desenvolupament + Innovació + Aplicació
quing de convenis que elabora el portal Consumer.es, en el seu apartat d’informació universitària. A molta distància, li segueix la Universitat Politècnica de Catalunya, amb un total de 6.853 acords. Segons aquest portal, la Universitat de Valèn-
Vicerectorat de Comunicació i Assumptes Econòmics
cia és també la primera universitat valenciana
Més informació: bidia@uv.es www.uv.es/bidia
IDia. Any I Número 2
8
-i
segona
d’Espanya-
en
índex
d’ocupabilitat. Encapçala la llista la Mondragon Unibertsitatae, al Pais Basc.