IDia +
Investigació
Desenvolupament
Innovació
EL PARC CIENTÍFIC DE LA UNIVERSITAT, UN ESPAI PER A LA INNOVACIÓ Al Campus de Burjassot-Paterna, just al
En el transcurs de l’última dècada, el PCUV
costat dels instituts d’investigació, s’alcen
ha anat albergant, a Paterna, instituts i
les obres d’un nou complex d’edificis. Són
grups de recerca universitaris; és a dir, la
les instal·lacions que, junt amb aquests
part més acadèmica d’aquest context. Ara
centres de recerca, acabaran conformant el
el torn arriba a les empreses amb
Parc Científic de la Universitat de València
departaments d’R+D i vincles ja consolidats
(PCUV), un espai destinat a la investigació,
amb la recerca universitària; i també a les
a la transferència de coneixement i a la
spin-off, empreses derivades de la
innovació, mitjançant el qual la institució
investigació i gestionades per professors i
acompleix un important compromís:
investigadors, que la Universitat impulsa
contribuir al desenvolupament
per donar rendiment econòmic real al
socioecònomic del seu entorn.
coneixement.
El Parc Científic ha vingut configurant-se al
A partir del pròxim curs, universitat i
llarg dels anys gràcies a la col·laboració
empresa treballaran juntes a les
entre instituts i departaments d’R+D
instal·lacions del PCUV. Aquesta convivència
empresarials. Aquests últims generen noves
facilitarà la tasca dels investigadors,
demandes a la investigació universitària,
permetrà al conjunt d’entitats gaudir dels
alhora que les empreses més innovadores
serveis d’alt valor afegit que presta el Parc
participen del coneixement acadèmic per
Científic, i farà més efectiva la contribució
guanyar en competitivitat. I això,
de la Universitat de València al
òbviament, es tradueix en un augment dels
desenvolupament i al progrés de la societat
nivells de riquesa i d’ocupació social.
valenciana.
IDia. Any I Número 1
1
+
+
Aplicació
Spin-off en activitat. Valentia Biopharma: biotecnologia aplicada a malalties rares
2
Investigació a la Càtedra d’Empresa Familiar
3
Protonteràpia. Acceleradors contra el càncer
4
L’ICMol al capdavant de la nanotecnologia
5
Universitat i discapacitat: superant la bretxa digital
6
XIX Certamen Europeu de Joves Investigadors
7
La Investigació en xifres
8
Ana Cortés, directora de l’OTRI
SPIN-OFF EN PLENA ACTIVITAT Les primeres spin-off de la Universitat de València es troben en plena activitat mentres esperen ser albergades per la incubadora d’empreses que es construeix al Parc Científic. Nascudes al si dels campus i impulsades per les pròpies institucions acadèmiques, les spinoff són empreses de nova creació, generalment vinculades a patents universitàries, que treballen per transformar els descobriments científics i els resultats de la investigació en productes innovadors amb aplicació i rendibilitat al mercat. La UV compta amb cinc spin-off de base tecnològica i una de caire social, l’Institut Psicològic de la Infància i la Família (IPINFA). Totes sorgiren de la recerca universitària amb l’impuls de l’Oficina de Transferència dels Resultats d’Investigació (OTRI), i a hores d’ara, destaquen ja en el seu camp. Dues d’elles, Chylas i Valentia Biopharma, han estat guardonades amb el Premi Bancaixa Joves Emprenedors. La primera, a l’avantguarda del desenvolupament tecnològic, és l’única empresa fabricant de làsers de fibra òptica a Espanya; la segona forma part del consorci d’investigació d’un substanciós projecte de recerca en noves teràpies per a la distròfia miotònica, una malaltia genètica muscular avui dia incurable. TS European System Solutions es dedica a crear sistemes basats en tecnologia d’imatges hiperespectrals; Aurora Software and Testing desenrotlla programes informàtics per a aplicacions electromagnètiques, i Eolab presta serveis de teledetecció relacionats amb el medi ambient, el desenvolupament sostenible i el canvi global. IPINFA, per últim, acaba d’exportar a Irlanda el seu Programa de Recolzament Psicològic Maternoinfantil, un projecte contra la violència infantil que ha sigut aplicat amb èxit en nombroses famílies amb fills menors de dos anys. La recent constitució d’aquestes spin-off suposa, per a la UV, un enfortiment de la interacció entre l’àmbit acadèmic i el productiu, i una mostra més del seu compromís amb la societat i l’economia valencianes.
2
VALENTIA BIOPHARMA CERCA SOLUCIONS A LA DISTRÒFIA MIOTÒNICA
M. Carmen Álvarez i Rebeca Lucas, investigadora i gerent de la spin-off
ha
Podrà curar-se la distròfia miotònica?
encomanat a Valentia Biopharma S.L.
Això és el que perseguim, però cal encara
(VB) -spin-off de la Universitat de
molta investigació. Busquem, almenys,
València- participar en la recerca de
trobar un tractament crònic que detinga el
solucions a la Distròfia Miotònica, una
procés degeneratiu i proporcione al malalt
malaltia hereditària muscular incurable
una vida normal.
La
Fundació
Genoma
Espanya
avui dia. El projecte s’emmarca dins un conveni
plurilateral
institucions
i
entre
centres
diferents
de
recerca.
“ESPEREM
QUE DETINGA EL PROCÉS
M.Carmen Álvarez i Rebeca Lucas són les
DEGENERATIU DE LA MALALTIA”
responsables d’aquesta jove empresa biotecnològica
sorgida
del
grup
TROBAR UN TRACTAMENT
de
recerca de Rubén Artero (Departament
Com arriba una empresa tan jove a
de
treballar per a Genoma España?
Genètica
de
la
Universitat
de
València); està vinculada a una patent de
Som una empresa dedicada a cercar
Drosophila melanogaster i es dedica a la
principis actius amb potencial terapèutic
investigació genòmica en malalties rares.
per
tractar
malalties
genètiques
humanes, un element bàsic d’aquest
“LA UNIVERSITAT
projecte. Però ha estat vital haver
ÉS UNA FONT
ESSENCIAL DE CONEIXEMENT.
nascut dins el PCUV.
PER
A UNA EMPRESA DE
És una qüestió d’infraestructures,
BIOTECNOLOGIA, NÁIXER DINS UN
PARC CIENTÍFIC
d’equipaments?
ÉS VITAL”
La
despesa
inicial
d’una
empresa
biotecnològica és enorme, mentre que els Quin paper té VB en aquest projecte?
resultats rara vegada són a curt termini.
Tractem de desenvolupar noves teràpies
En
mitjançant
rastrejos
Melanogaster.
en
investigació
no
saps
mai
quan
Drosophila
obtindràs resultats. Però a banda d’això,
haurà
de
la Universitat no només et proporciona
reproduir aspectes de la malaltia per
equipaments, sinó que és una font
acabar mostrant els mateixos símptomes
importantíssima
que
coneixement. I aquesta és la matèria
l’ésser
La
mosca
humà,
experimentar amb ella.
IDia. Any I Número 1
i
així
poder
d’informació
primera d’una empresa d’R+D.
i
de
BREUS
LA CÀTEDRA D’EMPRESA FAMILIAR INICIA UN PROGRAMA INTERDISCIPLINAR D’INVESTIGACIÓ
El rector Francisco Tomás va presidir el passat 10 de maig la darrera reunió del Comité Executiu de la Comissió Sectorial d’R+D de la CRUE, que congrega els màxims responsables d’R+D de les
La Càtedra d’Empresa Familiar de la Universitat de València ha iniciat un
perspectives de futur de l’empresa familiar. L’objectiu és contribuir al sos-
universitats espanyoles. L’encontre,
programa de recerca interdisciplinar orientat a analitzar tant la realitat de
teniment d’un teixit que genera entorn el 70% de la riquesa espan-
Rectorat de la UV, va posar sobre la
les empreses familiars com la situació i les característiques de les famílies
yola -a la comunitat valenciana la proporció és encara superior; que
universitats espanyoles davant el
empresàries de la Comunitat Valenciana.
proporciona ocupació a tres de cada quatre treballadors assalariats per
Dret, economia, psicologia, pedagogia i psiquiatria són, en principi, les àrees
compte d’altri i que produeix al voltant del 60% dels bens per a l’expor-
prioritàries per al desenvolupament de projectes d’investigació abordables
tació. Ubicada al Campus de Tarongers i di-
UV i investigadora de l’ICMol, ha
des de diferents disciplines, tot i que la Càtedra està fent una crida a la co-
rigida pel professor Tomás González, del Departament de Direcció d’Empre-
d’Investigació en Química-Fisica que
munitat universitària per a la recepció de propostes de recerca des de qualsevol àrea de coneixement. La Càtedra d’Empresa Familiar va ser creada l’any passat gràcies a un conveni de col·laboració entre la Universitat de València, l’Associació Valenciana dEmpresaris (AVE), la Fundació EDEM (Escola d’Empresaris) i l’Institut d’Empresa Familiar. Es tracta de la primera càtedra a València dedicada a l’estudi i la docència al voltant de la problemàtica i de les
ses Juan José Renau Piqueras, la Càtedra va iniciar l’any 2006 la seua anadura per la investigació amb un projecte sobre estratègies de recursos humans en les empreses familiars espanyoles. “Per al curs 2007-2008 -assenyala González- pretenem realitzar una anàlisi descriptiva de les empreses familiars de la Comunitat Valenciana. El disseny d’estudi està obert i
Química. Merchán treballa
esperem propostes de participació de tots aquells interessats en aquest ob-
estat guardonat amb el premi de
jecte d’estudi”.
Vives 2006, en la modalitat de
que es va celebrar a l’edifici de taula la posició de les diferents nou Pla Nacional d'R+D.
Manuela Merchán Bonete, catedràtica de Química-Física de la estat guardonada amb el Premi atorga la Reial Societat Espanyola de fonamentalment en Espectroscòpia i Fotoquímica teòrica i ha rebut el premi “per la qualitat, originalitat i repercusió de les seues contribucions en química teòrica”.
Josep Manel Medrano, doctorand del Departament de Dret Administratiu i Processal de la UV, ha comunicació científica Joan Lluís ciències socials i de l’educació i humanitats, per l’article “La justícia del segle XXI”. L’objectiu del premi és fomentar les habilitats comunicatives dels estudiants de doctorat de la Xarxa Vives d’Universitats.
Daniel J. H. Errandonea (Institut de Ciència dels Materials-ICMUV) i Ramón Galán (Institut de Ciència Molecular-ICMOL), ambdós de la Universitat de València, han estat guardonats amb el Premi Idea (Fundació Ciutat de les Arts i Ciències) en les modalitats de Ciències Bàsiques i Tecnologies, respectivament. L’objectiu del Premis Idea és recolzar les universitats de la Comunitat Valenciana en la promoció de joves
Una imatge del Campus de Tarongers, on s’ubica la Càtedra d’Empresa Familiar
investigadors que destaquen per la projecció de la seua recerca.
IDia. Any I Número 1
3
LA UNIVERSITAT PROMOU UN SERVEI DE PROTONTERÀPIA PER AL TRACTAMENT DE MALALTIES ONCOLÒGIQUES
Imatge d’una sala de feix orientable i sistema de posicionament del pacient (cortesia d’IBA)
està
vies d’aplicació a la Medicina en el
Per això, el projecte de l’IFIMED,
promovent el primer centre a Espanya
diagnòstic i el tractament terapèutic.
destinat principalment a l’estudi i
de protonteràpia per al tractament de
Des
desenvolupament
malalties oncològiques.
dispositius, com ara la tomografia per
aplicats
La
Universitat
de
València
dels
Raigs
X
als
moderns
a
la
d’acceleradors Medicina,
va
ser
emissió de positrons (PET), el segle
seleccionat pel Ministeri d’Educació i
s’aplica contra determinats tipus de
XX
grans
Ciència i la Generalitat Valenciana per
tumor maligne i ha demostrat ja una
avanços en les tècniques d’Imatge
a formar part de la xarxa espanyola
Aquesta
nova
forma
d’intervenció
ha
sigut
testimoni
de
de Grans Instal·lacions Singulars de
major eficàcia front la radioteràpia i la quimioteràpia, gràcies a la precisió dels feixos de protons i a la disminució dels
efectes
secundaris
del
tractament. Les tècniques de diagnosi
“EL
CENTRE PRESTARÀ SERVEI A
LA INVESTIGACIÓ I TAMBÉ ALS EQUIPS MÈDICS HOSPITALARIS DEL SISTEMA SANITARI
resulten, d’altra banda, més eficaces i
(IFIMED),
,
dins
el
Parc
en
diagnosi,
detectors, imatge
equips
de
médica
i
acceleradors amb aquest servei de Mèdica
l’Institut
assumirà
de
Física
tasques
de
transferència formativa als hospitals i
Ubicat al futur Institut de Física Mèdica
d’R+D
protonteràpia,
ESPANYOL”
menys invasives.
Recerca. A més d’integrar activitats
Mèdica,
i
aquest
progrés
resulta
de formació del personal del propi
Científic de la Universitat de València
imparable amb els resultats de la
IFIMED.
i a càrrec del catedràtic de Física
recerca al voltant de la propagació de
Impulsat i recolzat científicament per
Josep Bernabeu, el centre es posarà al
radiació i de partícules en matèria que
l’IFIC (Institut de Física Corpuscular),
servei tant de la investigació com dels
proporciona
centre
equips mèdics hospitalaris del sistema
D’altra banda, els acceleradors de
Universitat de València i el Consell
sanitari espanyol per a l’atenció a
partícules està sent un dispositiu
Superior d’Investigacions Científiques
pacients oncològics de tot l’estat.
eficaç per al tractament d’un bon
(CSIC),
percentatge de malalties de tipus
instal·lació
cancerigen.
personal per al seu funcionament.
El
descobriment
de
radiacions
i
partícules en Física ha obert noves
4
IDia. Any I Número 1
la
Física
Fonamental.
de
recerca
aquest
mixt
donarà
recolzament
de
a
científic
la
la i
L’ I N S T I T U T D E C I È N C I A M O L E C U L A R , A L C A P D AVA N T DE LA NANOTECNOLOGIA L’Institut de Ciència Molecular (ICMol) acaba de proposar a la comunitat científica internacional un experiment sobre computació quàntica, tot un repte en nanoelectrònica molecular que ocupa l’última portada de la revista Nature Nanotechnology i que pot suposar un pas endavant cap a la pròxima revolució informàtica. Els resultats d’aquesta investigació provenen del treball amb sistemes
DESPRÉS D’AVANÇAR
EN LA
CONSTRUCCIÓ DE MEMÒRIES MAGNÈTIQUES D’ALTÍSSIMA DENSITAT, L’EQUIP DE
CORONADO
PROPOSA UN EXPERIMENT SOBRE COMPUTACIÓ QUÀNTICA MOLECULAR.
EL
TREBALL ÉS
NATURE NANOTECHNOLOGY.
PORTADA DE LA REVISTA
nanomètrics en l’emmagatzemament i processament d’informació, una de les línies de recerca dirigides pel catedràtic de Química Inorgànica Eugenio Coronado, que el passat mes de gener ja va ser protagonista d’una altra portada de publicació internacional, l’Advanced Materials. Si aleshores, en col·laboració amb el CSIC, es presentava una alternativa per fabricar dispositius funcionals a escala nanomètrica, obrint noves vies a la fabricació de memòries magnètiques molt superiors a les actuals, la proposta ara consisteix a utilitzar molècules magnètiques per a l’estudi de l’acoblament entre dos q-bits.
El q-bit -unitat d’informació en computació quàntica- conté molta més informació que el bit clàssic i permet realitzar operacions que no serien possibles en la física clàssica. Així, problemes que la computació convencional considera durs passen a ser trivials, cosa que redundarà en la rapidesa de l’hipotètic ordinador quàntic i en la possibilitat de resoldre problemes actualment inabordables. Aquesta investigació ha sigut realitzada en col·laboració amb el grup de recerca de Daniel Loss, de l’ETH de Suïssa. En Ciències Químiques, la Universitat de València és la segona universitat espanyola més citada en publicacions
científiques internacionals, ocupant el lloc 82 a escala mundial, segons el rànquing establit per l’ISI (Institute of Scientific Information) en la Web of
“EN CIÈNCIES QUÍMIQUES, LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA ÉS LA SEGONA UNIVERSITAT ESPANYOLA MÉS CITADA EN PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES INTERNACIONALS”
Science. Més del 90% de les publicacions d’alt impacte que situen la UV en aquesta posició han estat produïdes per grups de recerca de l’ICMol.
IDia. Investigació + Desenvolupament + Innovació + Aplicació Vicerectorat de Comunicació i Assumptes Econòmics
Més informació: bidia@uv.es www.uv.es/bidia
IDia. Any I Número 1
5
UNITAT D’INVESTIGACIÓ ACCESO: PERSONES DISCAPACITADES SUPEREN LA BRETXA DIGITAL Suècia, Itàlia, Grècia i Espanya. La principal càrrega tecnològica recau sobre la fundació italiana Accenture, que,
recolzada
patrocinadors Packard
i
per
diferents
(Microsoft,
Scansoft),
Hewlett
és
l’entitat
coordinadora del projecte. La política d’accessibilitat d’aquest espai web està basada en el consorci de
recomanacions
d’accessibilitat
World Wide Web, definides dins el marc de la WAI (Web Accessibility Initiative). La
Unitat
creada
d’Investigació
l’any
professor
1994,
Francisco
ACCESO,
dirigida
pel
Alcantud
i
adscrita al Departament de Psicologia Evolutiva
i
de
l’Educació
de
la
Universitat de València, treballa en diferents línies de recerca, totes elles amb un denominador comú: l’estudi de l’aplicació psicoeducativa de la Usuaris de NavigAbile implicats en el projecte es reuniren el mes d’abril a la Universitat de València. Dos joves amb discapacitat fan ús de diferents sistemes de comunicació alternativa.
tecnologia amb
La Unitat d’Investigació ACCESO de la
discapacitat cognitiva i comunicativa.
Universitat de València coordina la
La naturalesa transeuropea d’aquest
participació espanyola en el projecte
apropament
europeu
d’usuaris potencials dels serveis
NavigAbile,
es
deu
al
nombre
un
programa
dissenyar
entorns
NavigAbile per tot Europa i a la
criteris
possibilitat de conformar un espai
d’accessibilitat. Orientat a xiquets i a
comú de comunicació mitjançant
joves
discapacitats
llenguatges simbòlics internacionals.
motores, cognitives i comunicatives,
La intenció final és estendre el
el sistema ofereix un paquet de
producte arreu d’Europa.
serveis que augmenta la interfície de
La Universitat de València s’ocupa
web i prové a l’usuari d’eines de
principalment
relació i comunicació multimodal, és a
d’avaluació
dir, eines basades en l’ús de símbols,
pàgines
imatges
NavigAbile, encara que col·labora
dedicat
a
d’aprenentatge
sota
afectats
i
fòrmula
per
sons.
Es
innovadora
tracta
d’una
d’accés
al
i web
dels
processos
adaptació dins
de
les
l’entorn
amb altres socis en diversos paquets
contingut d’internet, que haurà de ser
de treball.
adoptada en un futur per tots els
Iniciat el passat mes de gener, el
portals i espais web europeus.
programa es desenvoluparà al llarg
El
de quinze mesos amb la implicació
principal
consisteix
a
objectiu validar
del els
projecte possibles
de
persones
discapacitades,
mercats per a una nova generació
especialistes
en
web
d’eines
professionals
de
diferents
d’avaluació
assistida
per
i
ordinador, en territoris caracteritzats
branques, provinents d’un consorci
per
transnacional
actituds
6
diferents
front
la
IDia. Any I Número 1
entre
centres
de
de
la
informació
i
la
comunicació, i el seu ús per persones discapacitats
sensorials.
físiques
i/o
LA UNIVERSITAT ORGANITZA EL XIX CERTAMEN EUROPEU DE JOVES INVESTIGADORS finalistes de més de 35 països, i que comptarà amb la col·laboració de l’Ajuntament
de
València,
la
Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Educació i Ciència. La cita, que tindrà lloc del 14 al 19 de setembre al Museu de les Arts i les
Ciències
proporciona
Príncep als
Felipe,
estudiants
de
ciències l’oportunitat de competir a escala europea amb els guanyadors de
les
competicions
nacionals.
Només els projectes guanyadors del primer premi nacional de cada estat poden
participar
en
aquest
certamen que se celebra a nivell europeu.
Els
projectes
s’hi
exihibiran al llarg de tres dies i seran avaluats per un jurat que integra
catorze
científics
internacionals. La cita tindrà lloc del 14 al 19 de setembre al Museu de les Arts i les Ciències Príncep Felipe
El
primer
Certamen
Europeu
de
Joves Investigadors va tindre lloc a Incentivar l’interés dels joves per la
premiar
projectes
Brussel·les l’any 1989, i la passada
ciència,
científics realitzats per estudiants
edició del certàmen es va celebrar a
promoure
els
ideals
de
els
millors
d’educació secundària.
Estocolm (Suècia).
fomentar els estudis universitaris de
La Universitat de València -entitat
Aquest
ciència i tecnologia és l’objectiu del
organitzadora de la dinovena edició
rellevància en la present edició pel
XIX Certamen Europeu de Joves
del
el
fet de coindicir amb el 50 aniversari
Investigadors, una iniciativa de la
preparatius d’aquest esdeveniment
del Tractat de Roma, que va establir
Comissió
que
les Comunitats Europees.
cooperació
i
intercanvi
Europea
d’idees
destinada
i
a
congrésespera
treballa reunir
els
en
equips
concurs
cobra
especial
QUALITAT INVESTIGADORA I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT EN EL PUNT DE MIRA DEL PLA ESTRATÈGIC Després de donar el vist i plau a la
gestió investigadora dels pròxims
científica i investigadora transferible
redacció
anys.
de
del
projecte
de
Pla
la
institució;
menció
a
de
la
de
En aquest sentit, les accions giren al
l’augment
2008-2011,
el
voltant de diferents estratègies que
productivitat
rector Francisco Tomás ha informat
van des de reforçar les estructures
importància de la seua repercussió
al
de suport a la recerca, millorant els
social.
recursos i els mecanismes de gestió,
Augmentar
ordinària i projecció futura de la
a
investigació
institució acadèmica.
transferència de coneixement.
l’excel·lència,
València
de
(PEUV)
Claustre
destinat
la
a
d’aquest ser
l’eina
document de
gestió
ampliar
les
activitats
de
i
fa
Universitat
Estratègic
millora científica
la
i
qualitat i tot
a
de
la
la
estimular-ne contribuïnt
al
eixos
El projecte proposa potenciar el
desenvolupament i el benestar de la
estratègics desplegats en un total de
“grup de recerca” com a estructura
societat
159 línies, 22 de les quals estan
organitzativa estable; pren el Parc
redacció d’aquesta part del PEUV
orientades a millorar la política i la
Científic com a referent de l’activitat
destinada a la recerca universitària.
El
text
proposa
vuit
són
IDia. Any I Número 1
punts
clau
7
en
la
LA UNIVERSITAT EN XIFRES
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DUPLICA EN CINC ANYS EL VALOR ECONÒMIC DE LES SEUES ACCIONS DE RECERCA La Universitat de València ha
nombre
duplicat en només cinc anys el
pressupost.
i
valor
en
un
165%
en
seus
També destaca la participació en
projectes, contractes i convenis
de la UV en el Pla Nacional
d’investigació, segons es desprén
d’R+D+i. Els 136 projectes i més
de
d’11
econòmic
l’últim
Recull
dels
de
Dades
milions
d’euros
en
2005
Estadístiques publicat pel Servei
suposen un 40% més en nombre i
d’Anàlisi i Planificació (SAP).
un 72% més en pressupost de les
Només en 2005, la UV va gestionar
xifres computades per 2001.
1.144 accions d’R+D (un 23% més
Pel que fa a convenis, la UV ha
que en 2001) per valor de vora 56
passat de signar 451 a 705 en
milions d’euros (més d’un 60% del
2005, amb un augment del volum
pressupost
de
2001).
A
d’ingressos del 67%.
més
D’altra banda, també es duplica de
d’augmentar progressivament el nombre
de
convenis,
projectes
i
contractes, dites accions reben una dotació econòmica que quasi duplica la
“LA UNIVERSITAT
DE
VALÈNCIA
ES TROBA ENTRE LES QUATRE
llarg el nombre de patents registrades durant el periode 2000-2005, passant de 46 a 95 títols.
PRIMERES UNIVERSITATS
La Universitat de València es troba, des
Aquesta evolució que mostren les xifres
PÚBLIQUES ESPANYOLES EN
de fa anys, entre les quatre primeres
del pressupost total d’investigació es
DESPESA PRESSUPOSTÀRIA PER
universitats públiques espanyoles en
de cinc anys enrere.
constata amb força en l’apartat de projectes finançats per la Unió Europea, que s’incrementen en un 80% en
INVESTIGADOR, SEGONS L’INFORME
CYD”
despesa
pressupostària
per
investigador, segons l’Informe CyD de la Fundación Conocimiento y Desarrollo.
QUI ÉS QUI
ANA CORTÉS, DIRECTORA DE L’OTRI L’Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació (OTRI) de la Universitat de València funciona des de fa divuit anys de la mà d’Ana Cortés. Aquesta llicenciada en Pedagogia que va optar per la gestió universitària, dirigeix un equip professional qualificat de 12 persones que treballen per afavorir les relacions entre la recerca universitària i el món empresarial, dins l’entorn socioeconòmic de la Universitat de València. Només en 2006, el volum d’activitat d’R+D en col·laboració amb empreses, associacions, fundacions i administracions públiques, gestionades per l’OTRI, ha estat de l’ordre de 850 contractes i projectes, amb un pressupost d’al voltant de 17 milions d’euros. “El nostre objectiu més immediat, ara, és millorar els processos de gestió del coneixement a través de la seua valorització. Es tracta d’identificar el resultat de la recerca, avaluar el seu potencial, incrementar-ne la protecció mitjançant patents de qualitat i altres títols de propietat, promocionar-lo i transferir-lo al mercat”, assenyala Cortés. Una acció més per donar rendibilitat als recursos públics en benefici de la qualitat de vida dels ciutadans.
IDia. Any I Número 1
8