IDia +
Investigació
Desenvolupament
Innovació
+
Aplicació
Número 4
EL PARC CIENTÍFIC ATRAU 3.000 VISITANTS I ENCETA EL PROJECTE ‘ELS CAMINS DE LA CIÈNCIA’ Prop de 3.000 persones han participat el darrer
i Tecnologia Valencià, ja que es tracta d’aprofitar
any en les activitats de divulgació realitzades
les instal·lacions d’un parc científic com a
pels centres que integren el Parc Científic de la
escenari de trobada entre la Ciència i la
Universitat de València. Els visitants han estat
Tecnologia amb diferents col·lectius de la
sobretot estudiants de distints nivells educatius,
societat que, habitualment, estan allunyats de
que han recorregut l’Observatori Astronòmic,
l'activitat investigadora de la Universitat, com
l’IATA (CSIC) i l’IFIC (UVEG-CSIC).
poden
Atesa aquesta gran afluència de persones, que
secundària, el personal d'empreses, les visites
es veurà incrementada en el futur amb la
institucionals,
pròxima inauguració de la part empresarial del
programes formatius per a adults i altres
Parc Cientific, i a fi d’explotar totes les
col·lectius. En aquest moment, a més de les
potencialitats que les instal·lacions ofereixen per
infraestructures pròpies de cada centre, hi ha
a la comprensió pública de la ciència, s’ha posat
dos punts d'inici de les visites, on, a més
en marxa el projecte ‘Els camins de la ciència’.
d'informació institucional, hi ha instal·lades unes
L’objectiu d’aquesta iniciativa és explicar al
pantalles de plasma interactives de 50” que
visitant
de
mostren les notícies i novetats del Parc. En
transferència de coneixement. Es tracta d’uns
aquestes pantalles es pot veure, tant el vídeo
recorreguts cientificodivulgatius a través de
institucional del Parc, com els vídeos dels
totes les instal·lacions del Parc Científic de la
centres que el componen.
Universitat. Es pretén que qualsevol visitant que
En la fase següent del projecte es pretén
arribe a les instal·lacions del Parc puga empor-
instal·lar un punt d'inici de visites en la part
tar-se una imatge de les activitats científiques i
empresarial del Parc, i també crear una
tecnològiques que s’hi fan i de la seua importàn-
videoteca científica en línia que serà accessible,
les
activitats
de
recerca
i
ser
els
estudiants
els
jubilats
de
primària
procedents
i
tant a través del web del Parc Científic
Els camins de la ciència’ tenen un caràcter nou
http://www.pcuv.es/, com des de les pantalles
en l’àmbit universitari i en el Sistema de Ciència
instal·lades als punts d'inici dels recorreguts.
1
Premis Jaume I i Honoris Causa
2
Beques i ajudes del Patronat Sud-Nord
3
Projecte europeu contra la contaminació
4
de
cia per a la societat.
IDia. Any I Número 4
+
La Universitat estudia l’illa de calor de Madrid per a buscar solucions
5
Vocabulari de termes audiovisuals i odontològics
6
Combatre la violència de gènere des de les aules/L’ETSE farà cursos amb IBM
7
La Universitat en xifres
8
Premis Jaume I
HONORIS CAUSA PER A JOAN VENY I ROY J. GLAUBER
PREMIATS JOSÉ BERNABEU I JOSÉ BENLLOCH
La Universitat de València ha investit com a nous doctors honoris causa el Premi Nobel de Física Roy J. Glauber i el filòleg Joan Veny. En l’acte, celebrat al Paranimf de l’edifici històric de la Nau, el rector, Francisco Tomás Vert, va definir Glauber i Veny com a “investigadors de prestigi i d’impacte internacional”. De tots dos, a més a més, va destacar la seua vinculació amb investigadors de la Universitat de València. El professor Roy J. Glauber va dedicar la seua intervenció a descriure els assoliments històrics en la investigació sobre la llum. Glauber va esmentar la contribució d’un gran nombre de científics que no han arribat a ser famosos però que han fet possible aquests descobriments. Per a Glauber els avanços fan que puguem imaginar usos pràctics per a coses que eren considerades fenòmens quàntics estranys o inclús de ciència ficció. La laudatio de Glauber va estar a càrrec del professor Jorge Velasco que va recordar que Glauber ha estat considerat el pare de l’Òptica Quàntica. El filòleg Joan Veny va dedicar el seu discurs a reflexionar sobre la identitat i la projecció exterior de la varietat valenciana del català, matèria en la qual està considerat el major expert. Ha estudiat les influències externes que li han arribat i les que el valencià ha tingut en altres llocs. Veny afirma: “Les paraules no són paret, frontera sinó pont, diàleg, companyia. I la unitat no està renyida amb la varietat”. El professor Emili Casanova va ser l’encarregat de la seua laudatio. En paraules de Casanova Veny ha estat “el creador de la dialectologia catalana moderna”. Les obres de Veny són la base dels estudis actuals.
2
Els
científics
i
investigadors
de
la
l’equip de la divisió teòrica del CERN.
Universitat de València José Bernabeu
El també investigador de la Universitat de
Alberola i José María Benlloch han estat
València José María Benlloch ha rebut el
guardonats amb els premis Rei Jaume I
premi Noves Tecnologies pel seu treball
en les modalitats d’Investigació Bàsica i
destacat per l’aplicació de coneixements
de Noves Tecnologies, respectivament. La
de física de partícules a la medicina. Ha
decisió del jurat la va donar a conéixer el
desenvolupat una càmera portàtil amb
secretari de la Fundació Premis Rei
resolució 10 vegades més gran del
Jaume I, Santiago Grisolía, en un acte
normal per a aplicar-la en quiròfans. En
celebrat al Palau de la Generalitat en
Investigació Mèdica, el reconeixement ha
presència del president del Consell, José
Francisco Baselga,
Barberà,
Miquel
l’arquitecte
Camps. Salvador Canals
Manuel
i
Solà-
Morales han estat els altres
estat per a José Baselga, cap PREMIS EN
del servei d’Oncologia, Hema-
INVESTIGACIÓ
tologia Clínica i Radioteràpia
BÀSICA I NOVES
de l’Hospital de la Vall d’He-
TECONOLOGIES
bron de Barcelona. El seu
PER A LA UV
quatre guanyadors, en les
treball
està
centrat
desenvolupament
en
clínic
el de
modalitats Mèdica, Economia, Protecció
nous agents moleculars per al tractament
del Medi Ambient i Urbanisme.
del càncer. En l’apartat d’Economia s’ha
A l’acte van assistir, entre altres autori-
reconegut l’economista català Salvador
tats, el rector de la Universitat de Valèn-
Barberà pel seu paper important en el
cia, Francisco Tomás, l’alcaldessa de la
desenvolupament
ciutat, Rita Barberà, i el delegat del Go-
econòmica a Espanya amb la promoció
vern a la Comunitat Valenciana, Ricardo
d’una nova línia d’investigació d’ensenya-
Peralta. La decisió dels guardonats amb
ment al voltant de l’economia de la
els premis, que impulsa la Generalitat
ciència i de la innovació. En Protecció del
valenciana i que estan dotats amb
Medi Ambient, Miquel Canals, doctor en
100.000 euros, correspon a un jurat
Ciències Geològiques, ha estat reconegut
format per una vintena de premis Nobel,
per centrar la seua carrera en l’estudi de
catedràtics i científics.
l’oceà des de la perspectiva del canvi
El premi en Investigació Bàsica ha
climàtic.
correspost al científic de la Universitat de
En Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat,
València José Bernabeu Alberola, recone-
l’arquitecte català Manuel Solà-Morales
gut per la seua tasca d’investigació en la
ha vist reconegut el seu treball per
física teòrica de partícules elementals. És
aconseguir integrar en la seua carrera la
el primer físic espanyol a ser membre de
sostenibilitat del paisatge.
IDia. Any I Número 4
de
la
investigació
Càtedres Unesco i Mediterrània
EL PATRONAT SUD NORD INCREMENTA LES BEQUES I AJUDES ALS ESTUDIANTS DE PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT pretén sumar els esforços documentals i d’informació de què disposen totes aquelles entitats i organitzacions que treballen en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. D’altra banda, cal destacar el projecte que en aquest darrer Ple del Patronat ha obtingut el seu reconeixement i posada a punt com és fomentar a través del nostre professorat els estudis i la investigació en matèria de drets humans, desenvolupament local i regional i en PROGRAMATS NOUS CURSOS DE LES
CÀTEDRES UNESCO MEDITERRÀNIA
I
processos constitucionals de transició a models democràtics incorporant la Universitat de València a través de la seua Càtedra UNESCO a un Projecte Alfa III en
xarxa
amb
quatre
universitats
llatinoamericanes i tres europees afavorint l’intercanvi i transferint coneixement sobre aquestes matèries entre les institucions universitàries vinculades a la xarxa. El Patronat Sud-Nord també té previst llançar tres nous títols o assaigs El Patronat Sud-Nord de la Universitat de València ha incrementat les beques i les ajudes a taxes de matrícula concedides a estudiants procedents de països en vies de desenvolupament. Així es
LA CÀTEDRA UNESCO PARTICIPARÀ EN UN PROJECTE ALFA III EN XARXA AMB QUATRE UNIVERSITATS
sobre cooperació al desenvolupament dins la col·lecció la Nau Solidària: un estudi sobre la cooperació valenciana i les ongd, una guia nutricional per a xiquets sahrauís, una història de les
desprén de la Memòria d’activitats
LLATINOAMERICANES I TRES
migracions i un informe sobre eines i
2007, recentment aprovada pel Ple del
EUROPEES
fons de documentació sobre desenvolupament i medi ambient.
Patronat Sud-Nord. El Ple també ha aprovat noves iniciatives que s’integra-
Davant el pròxim curs acadèmic el Pa-
En l’àrea de formació es posen en mar-
ran en l’agenda de cooperació.
tronat Sud-Nord té previst entre altres
xa per a l’inici del pròxim curs acadèmic
Durant 2007 s’ha enfortit la cooperació
iniciatives contribuir a la coordinació de
la celebració d’un seminari hispano-
universitària amb els diversos agents
la cooperació universitària: així es revi-
algerià sobre seguretat alimentària i de-
socials de la cooperació, tant institucio-
sarà, reestructurarà i faran més visible
senvolupament agrari amb reconeguts
nals com associacions i entitats del tei-
les diverses modalitats de beques de la
professors i experts d’universitats va-
xit civil valencià i internacional. Cal
cooperació, tot centralitzant la informa-
lencianes i algerianes, i nous cursos de
destacar l’esmentat augment de les be-
ció i facilitant l’accés d’aquestes convo-
les Càtedres UNESCO i Mediterrània so-
ques i ajudes a taxes de matrícula con-
catòries als destinataris i fent més
bre desenvolupament humà i sostenible
cedides a estudiants de països en vies
eficaç la seua tramitació i gestió. També
amb la presència de Michel Pieur
de desenvolupament que cursen estudis
s’ha previst estendre el servei d’infor-
(Universitat de Limoges), Clara Chu
oficials a la Universitat de València, es-
mació i documentació InfoSud a les
(Universitat
pecialment les beques concedides a es-
ONGD i als municipis valencians, en una
sociòlegs Alain Gras (Universitat de la
tudiants del continent africà, en concret
campanya que ja s’està executant i que
Sorbona) i Salvador Juan (Universitat
als procedents de Marroc.
culminarà en 2010. Aquest projecte
de Caen, França).
IDia. Any I Número 4
de
Califòrnia),
3
i
els
Projecte amb aplicacions pràctiques
LA UNIVERSITAT COORDINA UN PROJECTE EUROPEU PER A COMBATRE LA CONTAMINACIÓ I OBTINDRE COMBUSTIBLE NATURAL Dihuit grups d’investigació provinents de
d’investigació, així com l’adequat entorn
es podran identificar les necessitats i
huit països europeus s’han reunit a la
industrial, com per empendre una tasca
prioritats de la biologia sintètica a
Universitat de València, a la seu de
de coordinació i conscienciació en l’àmbit
Europa.
l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i
de la biologia sintètica, que permeta
Un objectiu remarcable del projecte
mes biològics d’interés industrial. En la
competir amb altres països per una
TARPOL també és reflexionar sobre els
biologia
sintètica
els
aproximació amb èxit a la biotecnologia
aspectes socials, ambientals i ètics, així
estudis
tradicionals
química
ambiental, és a dir, en el descobriment i
com
prebiòtica i origen de la vida o els de
explotació de nous catalitzadors biològics
d’aquestes noves tecnologies. Tot això ha
capaços d’impulsar reaccions d’interés
de servir per dissenyar i optimitzar un
industrial amb un cost energètic mínim i
sistema de presa de decisions i de
d’una manera molt més respectuosa
recomanacions
amb l’entorn.
investigacions. Tot plegat serà una base
Biologia Evolutiva per a iniciar els treballs d’un projecte de la Unió Europea, dins la temàtica ‘Biologia sintètica per a l’ambient’ del seu 7è Programa Marc, un camp d’investigació emergent. L’objectiu és
modificar
genèticament
microorganismes molt simples, com les bactèries, per a convertir-los en una espècie
de
màquines
vivents
que
treballen per a nosaltres. Així, els científics
volen
utilitzar
la
biologia
sintètica per obtindre biocombustible a partir de la palla d’arròs, o manipular els gens del rent per extraure etanol de la cel·lulosa. Els experts realitzaran un esforç concertat per combatre, entre altres, la contaminació ambiental amb microbis a la carta. La biologia sintètica és un camp d’investigació emergent que reuneix diverses tradicions científiques al voltant de l’objectiu de dissenyar i fabricar nous sisteconvergeixen del
EL PROJECTE DE BIOLOGIA SINTÈTICA PERMETRÀ TRANSFORMAR RESIDUS AGRÍCOLES, COM LA PALLA D’ARRÒS, EN GASOLINA
l’impacte
econòmic
per
a
potencial
les
futures
la
sòlida per impulsar una innovació i una
de
bioeconomia basades en el coneixement
detectar, monitoritzar, previndre, tractar
que contribuiran a assolir els objectius
L’objectiu
final
biotecnologia
és
ambiental
millorar per
tal
l’enginyeria genètica i metabòlica. En
i eliminar els contaminants. Al llarg dels
l’actualitat, el ritme de seqüenciació de
pròxims dos anys, el projecte TARPOL
L’ÚS DE BIOETANOL ELABORAT A
genomes és exponencial i això està
posarà en contacte els diferents grups
PARTIR DE PRODUCTES AGRÍCOLES
subministrant
europeus
una
informació
molt
d’investigació
en
biologia
HA PROVOCAT UNA PUJADA DE
valuosa per reenfocar tots els esforços
sintètica, convocarà discussions i debats
precedents d’una manera completament
sobre conceptes i terminologia, crearà
nova. S’obri, així, la possibilitat d’una
bases de dades comuns, engegarà un
traçats per el programa Lisboa 2010.
millor comprensió dels sistemes vivents i
programa de formació avançada en
El coordinador del projecte TARPOL és el
del disseny i fabricació de formes de vida
biologia sintètica a escala europea i
professor Andrés Moya, director de
artificials.
prepararà un programa d’actuacions per
l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i
A Europa hi ha suficient massa crítica en
a la Unió Europea en aquest àmbit
Biologia Evolutiva de la Universitat de
les seues institucions acadèmiques i
científic i tecnològic. D’aquesta manera
València.
4
IDia. Any I Número 4
PREUS DELS ALIMIENTS
L A U N I TAT D E C A N V I C L I M À T I C D E L A U N I V E R S I TAT ESTUDIA L'ILLA DE CAL OR DE L A CI UTAT DE MADR I D PER
A L’ESTUDI S’HAN REALITZAT
MEDICIONS COMBINADES A BORD D’UN AVIÓ AMB MESURES IN SITU PER A FER UNA BASE DE DADES PER A L’ESTUDI DE L’EFECTE D’ILLA TÈRMICA I DE LA TEMPERATURA URBANA
d'un avió amb mesures in situ per generar una base de dades representativa per a l'estudi de l'efecte d'illa tèrmica (Urban Heat Islands, UHI) i de la termografia urbana (Urban Thermography, UT). Durant la campanya, avions de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) han sobrevolat la ciutat de Madrid a diferents hores i altures durant el dia i la nit en coincidència amb les mesures realitzades per l'equip d'investiConéixer les causes, les conseqüències i
ser considerada representativa de les
gadors
buscar solucions al conegut fenònem de
diferències de temperatura que es regis-
tèrmiques, radiòmetres tèrmics situats
l’illa de calor que viuen moltes ciutats són
tren com a conseqüència de l'existència
en pals en diferents edificis de la ciutat
els principals objectius que s’ha marcat
de la ciutat i que hipotèticament hi hauria
pertanyents a l'Ajuntament de Madrid, al
un equip d’investigadors de la Universitat
si no s'haguera produït cap urbanització.
CSIC, a la Universitat Complutense i
de València. El model triat és la ciutat de
Els factors més importants als quals se li
Autònoma de Madrid. També s’han rea-
Madrid, una de les capitals que més
atribueix la causalitat de la IT són la
litzat mesures amb termòmetres infraro-
pateixen
els
diferent inèrcia tèrmica dels materials
jos de precisió muntats en plataformes
investigadors que s’encarregaran estan
urbans i rurals, l'estructura de la ciutat,
mòbils, realitzant diferents itineraris pels
dirigits pel professor de José Antonio
l'emissió de calor antròpic, normalment
carrers de Madrid. Madrid és una ciutat
Sobrino. La primera part ja està feta,
associat al transport de calor de l'interior
idònia en l'estudi d'illa tèrmica a causa de
però encara queda camí.
dels habitatges cap a l'exterior, l'emissió
la
Del 23 de juny al 12 de juliol el professor
de vehicles i acondicionadors d'aire, així
morfologia urbana, les diferents densitats
Sobrino, director de la Unitat de Canvi
com a diversos processos de combustió,
d'edificacions i la distribució heterogènia
Global
del
entre altres. Una de les conseqüències de
de parcs verds.
Laboratori de Processament d'Imatges
l’illa de calor, segons Sobrino, és l’aug-
A més de la Universitat de València, la
(LPI) de la Universitat de València, ha
ment del consum d’energia a les llars, el
campanya DESIREX 2008 compta amb la
coordinat la campanya DESIREX2008
que provoca que augmente la tempera-
participació
(Dual-use
ANAR
tura a l’exterior. L’ESA ha posat en marxa
Pasteur
per
aquest programa per a buscar solucions
l'Agència
l'Agència Espacial Europea (AQUEIXA)
que mitiguen els efectes de l’illa de calor.
(AEMET), les Universitats Autònoma i
per a realitzar mesures a la ciutat de
Aquestes accions seran necessàries a Eu-
Complutense de Madrid, la Universitat de
Madrid.
ropa a mig i llarg termini. Els primers re-
Vigo,
sultats del projecte DESIREX estaran
especialment
disponibles el pròxim novembre.
l'Ajuntament de Madrid, del Centre
aquest
fenònem;
i
(http://www.uv.es/ucg/)
Experiment
European 2008)
Security finançada
QUÈ ÉS L’ILLA DE CALOR.
de
seua
la
UCG
extensió,
de
la
la
de
Labein-Tecnalia. la
seua
càmeres
variada
Universitat
d'Estrasburg, Estatal
amb
el
Louis
CIEMAT,
Meteorologia
Cal
destacar
col·laboració
de
Cartogràfic i Fotogràfic (CECAF) de
L'objectiu de DESIREX és estudiar la modificació climàtica coneguda pel nom
UN AVIÓ PER A MESURAR.
l'exèrcit de l'Aire, i d'Aeroports Espanyols
d'illa tèrmica (IT) o illa de calor, que pot
DESIREX ha combinat mesures a bord
i Navegació.
IDia. Any I Número 4
5
LA UNIVERSITAT, VOCABULARI D’AUDIOVISUALS I ODONTOLOGIA MEMBRE DE L'INSTITUT La Universitat i l’AVL elaboraran dos glossaris especialitzats DE LLENGÜES MODERNES APLICADES La Universitat de València s’ha incorporat a l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA), que ja realitza activitats a la Universitat d’Alacant i a la Jaume I de Castelló des de fa tres anys. La vocació de l’IULMA és realitzar projectes d’investigació interdisciplinar amb ens públics i empreses
privades
de
la
Comunitat
Valenciana i també nacionals i internacionals, a la vegada que oferir serveis lingüístics, cursos especialitzats, entre altres, tot això segons les necessitat del teixit social i industrial de la Comunitat Valenciana. Entre els serveis que
La Universitat de València i l’Acadèmia
tecnològica propiciada per la digitalitza-
ofereix l’institut estan el d’assessora-
Valenciana
(AVL)
ció. El recull de terminologia i acrònims a-
ment fonètic i lingüístic, formació aca-
elaboraran dos vocabularis, un de termes
bastarà conceptes tècnics, conceptes
dèmica
i
professional,
de
la
Llengua
traduccins
audiovisuals i un d’odontologia. Els
bàsics de teoria aplicada, elements i ru-
tècniques i serveis terminològic. Ac-
treballs, que seran dirigits des de la
tines de producció, aspectes tecnològics i
tualment l’IULMA està elaborant diccio-
Universitat hauran de ser lliurats el 15 de
referències essencials al consum mediàtic
naris i glossaris a Alacant i Castelló,
desembre i estaran finançats per l’AVL
o la difusió de continguts audiovisuals. El
així com també s’estan organitzant
amb deu mil euros. En el cas projecte
treball sobre Odontologia consisteix en
congressos, dirigint tesis doctorals o
sobre
elaborar
publicant treballs. La informació com-
incorporació dels principals registres que
termes, incorporant un repertori de mots
pleta pot consultar-se en la pàgina web
són habituals en la indústria actual i que
que es fan servir en el llenguatge
de l’Institut: http://www.iulma.es.
són conseqüència de la convergència
especialitzat.
audivisual
es
contempla
la
un
vocabulari
específic
de
PETRA M. PÉREZ, PREMIADA PELS FABRICANTS DE JOGUETS La professora de la Universitat de València Petra María Pérez ha estat premiada per l'Associació Espanyola de Fabricants de Joguets per la seua estreta col·laboració investigadora amb aquesta associació i el constant reconeixement del valor del joc i la importància que té com eina educativa. També se li ha reconegut a la directora de l'Institut de Creativitat i Innovació Educativa de la Universitat de València la seua contribució a la difusió a través dels mitjans de comunicació, en concret, l'entrevista realitzada el 30 de desembre al diari El País “Els xiquets que no juguen tenen manques socials bàsiques”. En ella reivindica la importància del joc en totes les etapes del creixement del xiquet i les manques socials bàsiques que poden tindre els xiquets per la falta de joc. Petra Maria Pérez ha rebut el premi “Pajarita” de la AEFJ. Altres premiats en aquesta edició han estat el Pare Angel, de l'ONG Missatgers de la Pau; Maite Gutiérrez del diari La Vanguardia per l'article “Els joguets clàssics tornen a triomfar”; el Grup Radiotelevisió Valenciana per l'extensa cobertura realitzada durant la passada campanya nadalenca i l'especial tractament que ha donat al sector del joguet.
6
IDia. Any I Número 4
AFRONTAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE DES DE LES AULES Dos-cents experts s’han reunit a la Universitat per buscar solucions als maltractaments Dos-cents experts han participat en
se solucione durant el període de
el XI Congrés Nacional de Teoria de
formació dels futurs professors.
l’Educació que s’ha realitzat en
La catedràtica de la Universitat
juliol a la Universitat de València.
de
L’encontre s’ha concebut com un
l’educació
espai de debat per a trobar, entre
fonamental per a reduir els
altres, les fórmules que duguen el
comportaments violents i estere-
professorat a relacionar el món de
otipats que hui en dia es repe-
l’educació i les polítiques d’igualtat,
teixen entre els joves. Per això,
començant pel tractament de la
en aquest congrés s’ha tractat el
violència de gènere.
paper de l’educació per a superar
El tema de l’encontre era “Educació,
la desigualtat de gènere en
Gènere
d’Igualtat”.
diversos camps i la violència
També es va inaugurar una exposi-
contra les dones. Pilar Aznar ha
i
Polítiques
ció de dibuixos que formaven part
València
ha és
indicat
que
una
eina
advertit que entre les societats
del concurs “Per un món d’igualtat”,
cia d’una situació de violència de gènere
que es s’ha pogut visitar a la Nau durant
i l’analitzen.
el congrés.
Els
Durant els dies de debat s’han celebrat
destacat la importància que pren la
pensa que ja està superada.
diverses taules redones en les quals
formació del professorat per a tractar
Per la seua banda, el professor Juan
s’exposaren projectes i experiències
temes
La
Escámez, que també és el president del
sobre la violència de gènere des de
catedràtica de Teoría de l’Educació i
Comité Científic del Congrés, s’ha referit
distintes
perspectives,
l’escolar,
més desenvolupades es donen uns índex
organitzadors
d’igualtat
del
en
congrés
les
han
aules.
de
masclisme
i
desigualtat
importants, malgat que eixa societat
la
presidenta del Comité Organitzador ha
als canvis que s’han de produir en els
laboral, i la cultural. A més, en un dels
advertit que “els professors actualment
plantejaments dins de l’aula i en una
tallers es presentà un programa que
no estan degudament preparats per a
nova
tractar temes d’igualtat en les escoles”.
professorata
Pilar Aznar ha indicat que cal que això
actuacions, els valors i els prejudicis.
s’està oferint als instituts en el qual els alumnes de batxillerat prenen conscièn-
LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA I L’EMPRESA IBM DESENVOLUPEN UN NOU CONVENI
mentalitat per
per a
part canviar
del les
UNA INVESTIGADORA DE LA UNIVERSITAT, ENTRE LES MILLORS SOCIÒLOGUES
La Universitat de València ha renovat i
rellevants associacions empresarials,
ampliat el conveni de col·laboració tec-
com
nològica i científica amb IBM. El conveni,
(GSEE), han expressat la necessitat de
que regula la relació entre les dues parts
titulats universitaris amb una formació
Mercedes Martínez Iglesias, investigado-
en matèria de formació i investigació en
especialitzada,
seua
ra en formació de la Universitat de
noves tecnologies, ha sigut subscrit pel
integració laboral.
València, ha estat una dels 35 joves
rector Francisco Tomás, i Jesús Martínez,
Enguany, en l’apartat de formació es
europeus seleccionats per participar en
director de l’oficina d’IBM en València.
faran tres cursos, la segona edició del
l’Escola d’Estiu de l’European Sociological
L’acte va comptar amb la presència del
diploma d’especialització professional
Association, celebrada a Creta en juliol.
director de l’Escola Tècnica Superior
universitària en grans sistemes corpora-
Martínez Iglesias cursa el programa de
d’Enginyeria de la Universitat (ETSE),
tius IBM (System Z o mainframes); un
doctorat del Departament de Sociologia
Joan Pelechano, i de Pedro Lázaro,
curs d’especialista en DB2, el sistema de
i Antropologia Social, en el qual té com
director de relacions amb Universitats
gestió de bases de dades de major utilit-
a tutora a la professora María Poveda.
d’IBM. El conveni te com objectiu tre-
zació en els grans sistemes corporatius;
L’ESA’s PhD Summer School està co-
ballar per a investigar i impartir formació
i un curs sobre ciència i enginyeria dels
organitzada enguany pel 6th Framework
específica en sistemes d’àmplia utilització
serveis amb suport informàtic. Tots els
Programme
en la industria i serveis espanyols i
cursos del programa “IBM Academic
Cinefogo
mundials. En relació a aquests sistemes,
Initiative”, s’impartiran a l’ETSE.
Sociologia de la Universitat de Creta.
Guide
Share
que
Europe
facilite
España
la
i
IDia. Any I Número 4
Network pel
of
Excellence
Departament
7
de
LA UNIVERSITAT EN XIFRES
FRANCISCO TOMÁS FORMARÀ PART DEL CONSELL RECTOR DEL CSIC
LA UNIVERSITAT OBTÉ EL MAJOR NOMBRE DE BEQUES PREDOCTORALS DEL SISTEMA UNIVERSITARI VALENCIÀ
El rector, Francisco Tomás, ha sigut nomenat membre del Consell Rector del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Francisco Tomás, catedràtic de Química Física, és rector de la Universitat de València des de febrer de 2002, presideix la comissió sectorial d’I+D de la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles) i és assessor de la Comissió Interminesterial de Ciència i Tecnologia (CICYT). El CSIC és el major organisme públic d’investigació d’Espanya i participa activament en la política científica de totes les comunitats autònomes a través de diversos centres. Té caràcter multidisciplinar i abasta tots el camps del coneixement, El conseller d’Educació, Alejandro
a la Cardenal Herrera-CEU. A més,
des de la investigació bàsica fins als més avan-
Font de Mora, ha lliurat, junt amb la
altres tres han iniciat investigacions
çats desenvolupaments tecnològics. El seu ob-
secretària Autonòmica d’Universitat i
al Consell Superior d’Investigacions
jectiu és promoure i realitzar la investigació
Ciència, María Amparo Camarero, 73
Científiques, dos a la Fundació de la
científica i tècnica al servei de la política científica
beques destinades a la formació de
Comunitat Valenciana Centre d’In-
i tecnològica del país per a impulsar i contribuir
joves investigadors. Vint-i-quatre
vestigacions Príncep Felip, un més a
als seu desenvolpament econòmic, social i cultu-
d’aquestes han sigut per a estudiants
la Fundació IVI per a l’estudi de la re-
ral. En gener de 2007, la aleshores ministra d’E-
de la Universitat de València, que és
producció humana i un a la Fundació
ducació i Ciència, Mercedes Cabrera, nomenà al
la que major nombre d’ajudes ha ob-
Hospital General Universitari d’Elx.
professor Francisco Tomás membre del Consell
tingut del conjunt d’universitats i
Els joves aborden fins a 26 àrees
Assessor per a la Ciència i la Tecnologia com a
centres d’investigació públics i privats
d’investigació molt diverses (dret,
conseller representant de la comunitat científica.
de la Comunitat Valenciana. S’ha se-
química, psicologia, agricultura, bio-
El Consell Assessor per a la Ciència i la Tecnologia
leccionat els estudiants amb millors
logia molecular, enginyeria civil, his-
és l’òrgan consultiu de la Comissión Intermines-
expedients acadèmics, amb una nota
tòria
terial de Ciència i Tecnologia (CICYT).
mitjana de 8,86. Aquests titulats s’in-
computació i tecnologia informàtica,
corporaren en juny a grups d’investi-
entre altres). La primera fase d’a-
gació de les universitats o a entitats
questes beques dura dos anys i està
públiques o privades d’investigació.
dirigida a l’obtenció del Diploma d’Es-
En concret, 24 dels becats realitzen
tudis Avançats (DEA). En una segona
tasques d’investigació a la Universitat
fase, es destinaran ajudes a universi-
de València, 17 a la d’Alacant, 13 a la
tats i organismes públics d’investiga-
Politècnica de València, cinc a la Mi-
ció per a la contractació laboral dels
guel Hernández d’Elx, quatre a la
beneficiaris de les beques de la pri-
Universitat Jaume I de Castelló i tres
mera fase.
de
l’art,
ciències
de
la
EL MINISTERI ENCOMANA A LA UNIVERSITAT UN ESTUDI DELS REGADIUS ESPANYOLS El Ministeri d’Ambient i del Medi Rural i Marí, ha arribat a un acord amb la Universitat de València, en concret amb la unidat d’investigació "Estudis del Territori, Paisatge i Patrimoni. ESTEPA", per a
IDia +
+
+
Butlletí d’Investigació + Desenvolupament + Innovació + Aplicació
la realització d’un estudi dels regadius històrics espanyols, tant peninsulars com insulars. ESTEPA ha desenvolupat en els últims deu anysla seua pròpia metodologia d’anàlisi dels regadius tradicionals, que ha aplicat en una vintena de comarques valencians i últimament en altres terri-
Vicerectorat de Relacions Internacionals i Comunicació Gabinet de Premsa
IDia. Any I Número 4
Més informació: bidia@uv.es www.uv.es/bidia
8
toris, tant espanyols com del nord d’Àfrica. Els resultats seran publicats pel Ministeri i seran motiu d’un congrés que es farà a València.