7 minute read
Papers IEMed
Shira Kronich (ed.), Liel Maghen (ed.), Christiane Frohlich, Ali Oguz Diriöz, Tobias Von Lossow, Mahmoud Shattat, Desirée Quagliarotti, Giulia Giordano En les darreres dècades, la desertització i l’escassetat d’aigua s’han convertit en problemes importants al Pròxim Orient i més concretament a la regió mediterrània oriental, comportant impactes polítics i socioeconòmics notables per a la regió. Cada cop més, l’aigua s’ha transformat en un objectiu polític, descoratjant la cooperació entre els estats. La segurització de l’aigua també ha comportat l’exclusió de la societat civil i dels agents no governamentals de la gestió de recursos. Aquest estudi analitza les tendències al voltant de la seguretat dels recursos hídrics a la regió i examina les polítiques que poden garantir-la, les quals passen per dinàmiques de cooperació multilateral i d’inclusió de la societat civil. Col·laboració amb: Israel/Palestine Center for Research and Information (IPCRI), Jerusalem; Arava Institute, Beerxeba
Advertisement
Founded in 1996 and comprising 102 institutes from 29 European and South Mediterranean countries, EuroMeSCo is the main network of research centres in the Mediterranean, striving at building a community of institutes and think tanks committed to strengthening Euro-Mediterranean relations. The objectives of the network are to contribute to inclusive policy making and generate influential quality analysis and reflection on Euro-Mediterranean politics and policies, in particular in relation with economic development, security and migration issues; to serve as a platform for dialogue between the members of the network and key stakeholders to discuss the key trends and challenges on the region´s agenda.
The EuroMeSCo work plan includes a wide range of publications involving experts from both sides of the Mediterranean and including reactive and policy-oriented formats, as well as a number of activities including multi-stakeholders events and a specific scheme targeting young researchers.
The European Institute of the Mediterranean IPCRI is a joint Israeli-Palestinian public policy think tank (IEMed), founded in 1989, is a consortium and do-tank dedicated to the resolution of the comprising the Catalan Government, the Israeli-Palestinian conflict. Founded in Jerusalem in 1988, Spanish Ministry of Foreign Affairs and the center´s main aim is to promote cross boundary Cooperation and Barcelona City Council. It cooperation among and between Israeli and Palestinian incorporates civil society through its Board civil society, government, business and academia. of Trustees and its Advisory Council formed by Mediterranean universities, companies, IPCRI engages in applied and practical programs of organisations and personalities of renowned cooperation across borders in a wide range of fields prestige. including security and strategic affairs, economic and trade policies, environment and water, education, In accordance with the principles of the and creating and supporting initiatives for innovative Euro-Mediterra nean Partnership's Barcelona initiatives. Process, and today with the objectives of the Union for the Mediterranean the aim of the IEMed is to foster actions and projects which contribute to mutual understanding, Exchange and cooperation between the different Mediterranean countries, societies and cultures as well as to promote the progressive construction of a space of peace and stability, shared prosperity and dialogue between cultures and civilisations in the Mediterranean. Adopting a clear role as a think tank specialised in Mediterranean relations based on a multidisciplinary and networking approach, the IEMed encourages analysis, understanding and cooperation through the organisation of seminars, research projects, debates, conferences and publications, in addition to a broad cultural programme. The Arava Institute for Environmental Studies (AIES) founded in 1996 is an environmental academic and research center in the Middle East, working to advance cross-border environmental cooperation in the face of political conflict. AIES houses accredited academic programs, research centers, and international cooperation initiatives focusing on environmental concerns. AIES provides Israeli, Palestinian and Jordanian students and civil society actors with the opportunity to meet and learn about each other and the most pressing environmental challenges. AIES undertakes multidisciplinary environmental research around transboundary issues.
Prestigiosos autors de les relacions euromediterrànies tracten en aquesta col·lecció periòdica els punts clau de l’agenda euromediterrània a través d’articles propositius i en profunditat.
Amro Ali
Aquest article se centra en el concepte de ‘tecnofonamentalisme’ i proporciona una anàlisi de les oportunitats i les reaccions que poden emanar de l’ús de la tecnologia digital moderna com a eina política a la Mediterrània. Basat en el seu llegat històric i filosòfic, la Mediterrània entesa com a entitat geogràfica té el potencial de convertir-se en un centre per al desenvolupament de formes de resistència social contra una visió salvatge del model capitalista. L’autor ofereix una descripció del tecnofonamentalisme com una pràctica discursiva contemporània que visualitza la tecnologia com a mitjà sense valor polític i com a única ruta possible cap al futur. En oposició a aquesta lectura, argumenta que la tecnologia està lluny de ser políticament neutral i que els activistes i moviments socials haurien d’intentar dominar-la per afavorir els seus objectius polítics i reiterar la importància de la política i les humanitats per imaginar el futur.
JOINT POLICY STUDY 15
ENSURING WATER SECURITY IN THE MIDDLE EAST: POLICY IMPLICATIONS
ENSURING WATER SECURITY IN THE MIDDLE EAST: POLICY IMPLICATIONS
Sh. Kronich, L. Maghen (Eds.)
EUROMESCO JOINT POLICY STUDY
15
25 PAPERSIEMed.
RE-ENVISIONING CIVIL SOCIETY AND SOCIAL MOVEMENTS IN THE MEDITERRANEAN IN AN ERA OF TECHNO-FUNDAMENTALISM
Dr Amro Ali
Hannah Abdullah
El descontentament polític i socioeconòmic que va provocar les anomenades Primaveres Àrabs de 2011 estava estretament relacionat amb l’augment de la pobresa urbana i els nivells elevats de desigualtat. La resposta europea a les revoltes es va comprometre molt marginalment amb les causes urbanes del fenomen. Aquest article analitza com els programes de cooperació cultural euromediterrània, que formen part integral de l’agenda de la societat civil europea a la regió, van ser una excepció, oferint una resposta política que transcendia l’àmbit tècnic al descontentament urbà que va provocar les revoltes. L’autora analitza especialment els casos de Tunísia i el Marroc en la complexa relació entre canvi demogràfic, degradació urbana i demandes de canvi.
The European Institute of the Mediterranean (IEMed), founded in 1989, is a consortium comprising the Government of Catalonia, the Spanish Ministry of Foreign Affairs and Cooperation and Barcelona City Council. It incorporates civil society through its Board of Trustees and its Advisory Council formed by Mediterranean universities, companies, organisations and personalities of renowned prestige. In accordance with the principles of the Euro-Mediterranean Partnership’s Barcelona Process, and today with the objectives of the Union for the Mediterranean the aim of the IEMed is to foster actions and projects which contribute to mutual understanding, exchange and cooperation between the different Mediterranean countries, societies and cultures as well as to promote the progressive construction of a space of peace and stability, shared prosperity and dialogue between cultures and civilisations in the Mediterranean. Adopting a clear role as a think tank specialised in Mediterranean relations based on a multidisciplinary and networking approach, the IEMed encourages analysis, understanding and cooperation through the organisation of seminars, research projects, debates, conferences and publications, in addition to a broad cultural programme.
Laurence Thieux
Les xarxes socials van tenir un paper extremadament important durant les mobilitzacions del Hirak que van sacsejar el panorama polític algerià. L’augment de l’ús de les TIC i la integració dels joves algerians a l’educació superior van ser els principals factors que van permetre l’aparició d’un nou espai de diàleg, articulació no jeràrquica de disputes i coordinació social. Tot i això, aquestes mateixes xarxes socials també són el mitjà pel qual el Govern ha difós notícies falses i ha començat a establir un control digital dels ciutadans. L’autora divideix el seu article en dues parts: una anàlisi teòrica sobre la relació entre revoltes populars i les xarxes socials i una reflexió sobre el motiu pel qual aquestes tecnologies van ser tan determinants durant el Hirak.
24 PAPERSIEMed.
DEMOCRATIC CHANGE AND URBANISATION IN THE AFTERMATH OF THE ARAB REVOLTS: EURO-MEDITERRANEAN CULTURAL COOPERATION IN LOCAL URBAN DEVELOPMENT IN MOROCCO AND TUNISIA
Hannah Abdullah
23 PAPERSIEMed.
LES RÉSEAUX SOCIAUX : UNE ARME À DOUBLE TRANCHANT POUR LES MOUVEMENTS SOCIAUX ET LEUR LUTTE CONTRE LE « POUVOIR » EN ALGÉRIE
Laurence Thieux