Coral Escriny 50 anys by Marcel Oliveres

CORAL ESCRINY

50 ANYS

Santpedor i el cant coral MONTSERRAT XIXONS / FRANCESC VILA 3

Llibre editat i publicat per

LA CORAL ESCRINY DE SANTPEDOR

amb la col·laboració de

l’AJUNTAMENT DE SANTPEDOR

Primera edició: MARÇ 2018

Reservats tots els drets. No és permesa la reproducció parcial o total d’aquest llibre, sense l’autorització prèvia dels seus autors. Selecció de fotografies, documents, investigació i textos: MONTSERRAT XIXONS i FRANCESC VILA

Fotografia de portada: ORIOL REGUANT

Disseny gràfic:

MARCEL OLIVERES / www.imatge.cat

Impressió i enquadernació:

IMPREMTA ORRIOLS - BALSARENY

ISBN -978-84-09-00869-8 Dipòsit legal: B-8545-2018

9 11 13 15

SALUTACIÓ

CAPÍTOL 2. DEL DESÀNIM A UNA ETAPA D’ESPLENDOR

CAPÍTOL 3. EL RELLEU DE SANTAMARIA A SERRA

CAPÍTOL 4. INTERCANVIS AMB ALTRES CORALS

CAPÍTOL 5. LA IL·LUSIÓ PER CONSTRUIR EL NOU LOCAL

CAPÍTOL 6. NOUS REPTES: ÒPERES I MUSICALS

CAPÍTOL 7. ARRIBA EL GOSPEL A L’ESCRINY

CAPÍTOL 8. MARC REGUANT PREN EL RELLEU

PRÒLEG PART 1. LA CAPSETA DELS TRESORS FA 50 ANYS CAPÍTOL 1. EL NAIXEMENT DE LA CORAL

DUES AMIGUES I UNA IDEA ELS PRIMERS ASSAJOS I EL PRIMER CONCERT DE PETITA CORAL A CORAL ESCRINY A L’ESTRENA DE L’HIMNE DEL BARÇA BUSCANT PARTITURES A LA LLIBRERIA SÍMBOL DE CAL NAT A LA RECTORIA DE GIRA PER CATALUNYA ELS CONCERTS DE NADAL

L’ESGOTAMENT DE L’ALMA MATER DE L’ESCRINY EL CONCERT DEL COMIAT DE SANTAMARIA NOUS AIRES A L’ESCRINY AMB RAUSCEDO, UN ABANS I UN DESPRÉS HONGARESOS I POLONESOS LA CORAL, PUNT DE TROBADA

CANTANT DIVENDRES I TREBALLANT DISSABTES L’EMISSIÓ DE BONS PER FER FRONT A LES DESPESES LA INAUGURACIÓ AMB EL 30È ANIVERSARI

UN PROJECTE AMBICIÓS: L’ÒPERA DIDO I ENEES PELS 25 ANYS HAIR I REMEMBER, MUSICALS A CAL LLOVET FI D’UNA ETAPA UN MOMENT COMPLICAT NOU ESTIL, EL GOSPEL AGAFA EL PROTAGONISME EL CONCERT DELS 40 ANYS DIRECTOR JOVE AMB IDEES CLARES ORGANITZACIÓ I TREBALL ALS ASSAJOS

101

CAPÍTOL 9. QUAN FER UNA MICA MÉS ES CONVERTEIX EN UN HÀBIT

119

CAPÍTOL 10. 50 ANYS

127 130

CANTAIRES DE LA CORAL ESCRINY

ELS PRIMERS CONCERTS I LA INAUGURACIÓ DEL CONVENT GLÒRIA, UN CONCERT QUE OBRE EXPECTATIVES I DESPRÉS DEL MESSIES... MÉS REPTES UNA COMISSIÓ AMB UN ANY PER ENDAVANT MANEL CAMP ESCRIU UN CONCERT PER A L’ESCRINY

50 ANYS D’ESCRINY A VOL D’OCELL

147

PART 2. HISTÒRIA DEL CANT CORAL A SANTPEDOR DE L’EDAT MITJANA FINS A L’ACTUALITAT

149 151

CAPÍTOL 1. LA MÚSICA A SANTPEDOR: UNA TRADICIÓ MOLT ANTIGA

157

CAPÍTOL 3. SEGONA ETAPA DE LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE “LA AMISTAD”. PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX.

163

CAPÍTOL 4. LA CONSOLIDACIÓ DEL CANT CORAL A SANTPEDOR. DE 1910 A 1936.

169

CAPÍTOL 5. LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

177

CAPÍTOL 6. ELS CORS PARROQUIALS. DARRERA ETAPA

181 183

CAPÍTOL 7. SECCIÓ DE COROS Y DANZAS DE LA SECCIÓN FEMENINA

203

CAPÍTOL 9. ALTRES CORALS D’ADULTS

210 213 217

ANNEXOS

218 221

ENTREVISTES

CAPÍTOL 2. LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE “LA AMISTAD” I ELS CORS PARROQUIALS A FINALS DEL SEGLE XIX

EL COR PARROQUIAL ALTRES CORS DE LA PARRÒQUIA

CAPÍTOL 8. ELS CORS INFANTILS

LA CORAL XERINOLA ELS CORS DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA CORAL DE L’ESCOLA RIU D’OR CORAL DE L’ESCOLA LLISSACH LA CORAL DE LA LLAR D’AVIS DE CA L’AROLA EL COR DE TEIES

NOTES BIBLIOGRAFIA ARXIU PERSONAL, DOCUMENTACIÓ I FOTOGRAFIES HEMEROTECA ARXIUS

MONTSERRAT XIXONS FRANCESC VILA PRAT

SALUTACIÓ INSTITUCIONAL El caràcter d’un poble el defineix la seva gent. A Santpedor tenim la sort de disposar de més d’una setantena d’entitats que han nascut de l’empenta, la inquietud i el dinamisme de les persones que les formen. Entitats que són el reflex del tarannà de Santpedor. Però arribar a 50 anys d’activitat ininterrompuda està a l’abast de molt poques entitats encara. I que la Coral Escriny compleixi aquestes cinc dècades sense haver faltat mai a la seva cita anual del Concert de Nadal és una demostració de la magnífica salut de la música a Santpedor.

a totes les persones que han ajudat a fer gran aquest binomi de música i Santpedor a través de les moltes iniciatives que hi ha hagut al llarg del temps. Per acabar, voldria agrair als autors d’aquest llibre perquè amb el seu treball han contribuït a un major coneixement de Santpedor. Un poble que revisa el seu passat i valora el seu present és capaç d’encarar amb millor perspectiva el seu futur. Moltes felicitats i molta música.

El llibre que teniu a les mans és un repàs a través d’alguns protagonistes d’aquestes cinc dècades de la Coral Escriny. Des d’aquestes ratlles felicitar a tota la família escrinyaire: els que han dirigit o dirigeixen, els que han cantat o canten, els que fidelment han seguit els concerts de la coral. Però és un llibre que també us proposa un repàs a la història de la música coral a Santpedor. I per tant, des d’aquestes ratlles, estenc la felicitació

XAVIER CODINA CASAS Alcalde de Santpedor

PRÒLEG Una de les primeres idees que van sorgir quan vam fer la primera reunió de la Comissió del Cinquantenari de la Coral Escriny va ser editar un llibre que recollís la història d’aquest primer mig segle de la nostra entitat. Era el moment adient perquè tots els principals protagonistes d’aquestes cinc dècades de la coral encara podien oferir-nos el seu testimoni privilegiat i perquè encara es conserven moltíssims records escrits i fotogràfics de tot aquest temps. La idea, però, és voler ampliar a tot el moviment coral a Santpedor, perquè l’activitat coral a casa nostra era ja molt arrelada quan va néixer l’Escriny i hi havia una història farcida de grups corals amb trajectòries de diferent durada. A més a més, l’Escriny ha conviscut —sortosament— des dels seus inicis, amb altres iniciatives en el camp coral, moltes d’elles dirigides als nostres infants i adolescents. D’aquesta manera, ja des del començament, el llibre que teniu a les mans s’ha redactat

amb aquesta doble intenció, traduïda en les dues parts de què consta: en primer lloc, reviure els cinquanta primers anys de l’Escriny, bàsicament a través dels seus protagonistes i, en segon lloc, fer una història del cant coral a casa nostra, des de les referències històriques a cors eclesiàstics de l’Edat Mitjana fins a les corals existents avui a Santpedor. Hem intentat en tot moment que qualsevol persona pogués passar-s’ho bé llegint i mirant aquest llibre, sense deixar de ser rigorosos en el tractament de la informació obtinguda de persones i documents. Per això, al costat de dades històricament importants, hem volgut incorporar expressament aquelles anècdotes que poden ajudar a comprendre tant o més que una dada objectiva, l’esperit d’un grup o d’una activitat. Estem segurs que tots, especialment els que formeu o heu format part de l’Escriny o d’alguna de les altres corals de Santpedor, reviureu amb emoció molts moments de la 11

vostra vida, a través del text i les fotografies que trobareu al llibre. No descobrim cap secret si us diem que fer un llibre comporta molta dedicació durant força temps per part de qui l’escriu, però, per aconseguir un resultat satisfactori és important, tant o més que el temps que hi hem dedicat els autors, la col·laboració desinteressada de totes aquelles persones que ens han explicat els seus records o ens han mostrat i cedit per al llibre documents escrits i gràfics que guarden curosament a casa seva. És, doncs, de justícia mostrar el nostre agraïment al personal de l’Arxiu Històric de la Comarca de Bages, a la Mireia Vila, arxivera de Santpedor, a la Carme Palà, a l’Anna Palà, a la Mercè Sabartés i l’Ernest Falip, al Jaume Codina, a l’Elisabet Casanovas, al Xavier Santamaria, al Xavier Codina, al Jaume Sala, a la Montserrat Falip, al Marc Reguant, al Jaume Serra, al Jordi Falip, a l’Enric Mieza, a la Conxi Molina, a l’Eladi Espinalt, al Jaume Illa, al Ramon 12

Cruz, a la Dolors Llavall, a la Rosa Llavall, a la Lídia Colom i a la Nina Tarradellas. I molt especialment al Marcel Oliveres que ens ha fet tot el disseny del llibre. L’esforç econòmic que suposa editar un llibre tampoc no hauria pogut ser assumit per la nostra coral si no haguéssim comptat amb una subvenció extraordinària del nostre Ajuntament. I un darrer record i agraïment a tots els directors i cantaires que des de fa segles han omplert i omplen de cants la nostra església, els nostres carrers i els nostres locals. De tots ells és també aquest llibre. MONTSERRAT XIXONS FRANCESC VILA

PART 1

LA CAPSETA DELS TRESORS FA 50 ANYS MONTSERRAT XIXONS

CAPÍTOL 1 EL NAIXEMENT DE LA CORAL

DUES AMIGUES I UNA IDEA L’activitat a Santpedor els diumenges a la tarda als anys 60 es reduïa a poques opcions: futbol, cinema i sardanes per esmentar les que tenien més adeptes. Va ser precisament d’un grup de nois i noies que ballaven sardanes que va sorgir la idea de crear una coral per al jovent. “Xavier, tu que saps moltes cançons, venim a fer-te una proposta. Nosaltres treballem juntes i ens agrada molt cantar, però se’ns acaben els recursos i ens agradaria molt que ens ensenyessis cançons”. Amb aquesta actitud es van apropar al Xavier Santamaria el desembre del 1967, la Maria Àngels Colom i la Paula Rodríguez. La resposta va ser prudent: “els vaig dir que volia madurar la idea, però que ho veia bé. Ho vaig anar pensant i, al cap d’una setmana, el diumenge següent, els vaig dir que em semblava que valia més la pena fer un grup una mica més gran i mirar de muntar una coral. A Santpedor no n’hi havia cap. Només el cor parroquial que, de tant en

tant, feia alguna actuació molt esporàdica. Els va semblar molt bé i vam buscar gent que tingués ganes d’afegir-se a la nova coral, hagués cantat o no abans”. Les dues noies van sondejar el Jaume Codina. Un diumenge al vespre quan tornaven de ballar sardanes van posar fil a l’agulla per configurar un grup de gent. “Havíem anat a ballar amb el grup sardanista Flama Roja i tornàvem cap a casa perquè tots tres vivíem relativament a prop. Vam parar a una glorieta que hi havia a la plaça de l’Ajuntament i vam parlar de fer una coral de jovent. La Maria Àngels va dir que podríem assajar a casa seva perquè ella tenia un piano, però ens faltaven cantaires. Vam acordar que jo buscaria homes i elles dones”, recorda el Jaume Codina d’aquella conversa. Pocs dies després, el Jaume ja havia aconseguit que es sumessin a aquell projecte incipient el Gaietà Prat, l’Eugeni Masferrer i el Jaume Tatjé. També la seva germana, Montserrat Codina i la Dolors Sala, que aleshores ja 15

festejava amb l’Eugeni Masferrer. També va entrar a aquest primer grupet de cantaires la Roser Droguet, la Montserrat Pons, i les dues promotores de la idea, la Maria Àngels Colom i la Paula Rodríguez. Per arrodonir aquell primer onze titular, el director, el Xavier Santamaria. I tots onze van començar a reunir-se després de les festes de Nadal, el gener del 68, al carrer Muralla de Manresa, al menjador de casa de la Maria Àngels Colom, on hi havia el piano. I van començar a sonar les notes de la primera cançó a tres veus: “No has comptat mai les estrelles”.1 - No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel? Elles fan les nits més belles quan llueixen en el cel. Déu els va donar la vida i l’esclat. Déu és qui fixà el curs del seu pas. Sap el nom de totes elles i no les oblida pas. - No has comptat mai les roselles, quan les bressa el ventijol? Lluminoses i vermelles, sota el bes d’un raig de sol. Déu els va donar l’escaient vestit. Déu les va pintar de vermell bonic. Sap el nom de totes elles i no les oblida pas. - No sabies que a la terra tots els homes són germans? 16

Perquè dins les seves venes corre la mateixa sang. Déu els coneix tots i els estima tots. Déu els guarda tots. Déu els nodreix tots. Sap el nom de tots els homes i no els oblida pas. ELS PRIMERS ASSAJOS I EL PRIMER CONCERT Després d’aquesta cançó ja en va venir una segona amb un cànon a quatre veus: “Cànon Hebraic”. Ben aviat, la coral va anar sumant cançons i cantaires i el menjador d’una casa particular no semblava el lloc més adient per als assajos. Aleshores aquell grup d’amics va traslladar el seu punt de trobada els dissabtes a la tarda a un local de l’escola Llissach, a Cal Nat (antiga casa Armangué, com recollien també cartells de l’època). Per la Festa Major de Santpedor se celebrava una campanya per a recaptar diners per a la lluita contra el càncer. El mateix any en què la coral havia començat a assajar, les promotores de la campanya van decidir organitzar un doble festival. El primer es va celebrar a Cal Nat, el mateix espai on assajava la coral. Va ser el 28 d’abril del 1968 i hi van participar diferents grups musicals i músics de Santpedor. De fet, hi va actuar l’Agrupació Teatral Santpedorenca, Joan Badia, Vicenç Barba i el mateix

PRIMER CONCERT DE LA PETITA CORAL A SANTPEDOR (ABRIL 1968) Dirigeix d’esquena Xavier Santamaria. D’esquerra a dreta: Gaietà Prat, Jaume Tatjé, Eugeni Masferrer, Jaume Codina, Montserrat Pons (amagada), Montserrat Codina, Roser Droguet, Paula Rodríguez, M. Àngels Colom (amagada) i M. Dolors Sala. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

Xavier Santamaria com a solista amb la seva guitarra, entre altres. Va ser el primer concert de la coral, que es va presentar com la Petita Coral i va interpretar les dues úniques cançons que havien assajat i se sabien: “Cànon Hebraic” i “No has comptat mai les estrelles”. I per què Petita Coral? “Quan a la primavera el Jaume Prat havia de fer els programes d’aquest festival em va preguntar com es deia la nostra coral, però jo li vaig dir que tot just començàvem i encara no teníem nom. Algun nom hi havíem de posar. I en vaig improvisar un: la Petita Coral. I així va ser la primera actuació”, somriu Xavier Santamaria recordant les corredisses inicials.

DEL MATEIX CONCERT DE L’ABRIL DE 1968. Es poden veure: Montserrat Pons, Montserrat Codina, Roser Droguet, M.Àngels Colom i M. Dolors Sala. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

Al cap de dues setmanes, el 10 de maig, a les 22h, es feia el segon festival per a la mateixa causa i aquesta vegada en una sala de cinema que avui ja no existeix, a la carretera de Manresa. En aquell festival ja només hi va actuar un grup més reduït: els dos cors (el parroquial que dirigia Miquel Llavall i la nova coral de Xavier Santamaria) i la soprano de Santpedor Maria Espinalt, que va portar el gruix del repertori. “Nosaltres vam fer de teloners amb les dues mateixes cançons que havíem cantat uns dies abans perquè no havíem tingut temps d’aprendre cap més cançó”, afegeix en Xavier. I així, quan encara estaven molt verds com a coral, Josep Maria Descarga, que va ser durat molts anys Director de l’Orfeó Manresà, va convidar la jove coral a entrar al Secretariat de Corals de Catalunya. Aquell grup anava creixent i començava a ampliar el seu repertori. Per Nadal de 1968 es va programar una obra de teatre que es titulava “La núvia portava cua”. Una comèdia en tres actes dirigida per P. Orrit. En Xavier recorda que era habitual que quan s’organitzava una activitat hi hagués més d’una disciplina. De manera que, després del teatre, els organitzadors van demanar a la Petita Coral si podien fer el fi de festa amb algunes cançons. “Ja vam poder portar 5 o 6 cançons a aquell primer concert el dia de Nadal”. Es va fer a Cal 18

Nat, que als programes surt com l’antiga fàbrica de Ca l’Armangué i on ja havien actuat a l’abril. Va ser la primera actuació que es feia un dia de Nadal, preàmbul del que serien més endavant els tradicionals concerts de Nadal de la coral, que s’han fet ininterrompudament fins als nostres dies. D’aquell concert de la Petita Coral per Nadal, Xavier Santamaria en guarda una de les anècdotes dels seus anys de director a l’Escriny: “Hi havia nervis. Vam cantar la cançó ‘Muntanyes del Canigó’. Les veus entren per separat amb un contratemps que complicava les coses i estava tan entusiasmat i tan nerviós perquè havia de sortir bé que em vaig oblidar de donar l’entrada a una de les veus. De seguida me’n vaig adonar, però vam seguir com si res confiant trobar una solució sobre la marxa. Quan s’acabava l’estrofa vaig sil·labejar a les noies que eren les primeres d’entrar, l’inici de la mateixa estrofa i la van tornar a cantar. Aleshores no em vaig oblidar de cap entrada i va acabar fabulosament”. Però en Xavier va voler sondejar els seus cantaires per veure si algú se n’havia adonat. “Quan va acabar el concert, quan ja sortíem de l’escenari, els vaig demanar a un grup si havien trobat alguna cosa estranya en la cançó i només un va dir que l’havia trobat una mica llarga. Però ningú s’havia adonat

CARTELL DEL PRIMER CONCERT DE NADAL DE LA CORAL ESCRINY (1 DE GENER DE 1970). El cartell el va fer a mà el mateix Xavier Santamaria. Fins i tot el dibuix de l’arqueta.

que havíem repetit una estrofa. Només estàvem contents perquè tot havia anat molt bé”. I és que la por escènica no se supera: “se surt sempre amb molt respecte. La gent es pensa que és fàcil quan ho has fet més d’una vegada i et diuen “tu ja hi estàs acostumat”, però no t’acostumes mai a sortir sense aquella punta de tensió. I el que has de fer és anar dominant de mica en mica els nervis i superar el neguit amb atenció”. Han passat els anys i per al Xavier aquell moment ha quedat gravat als seus records. Era la primera actuació un dia de Nadal i es va superar la prova amb nota, tot i cantar una versió “allargada” del Muntanyes de Canigó.

L’endemà, per Sant Esteve, la coral va fer ja, amb menys d’un any de vida, el seu primer concert fora de Santpedor. Va ser un concert a Tona acompanyant l’Orfeó Tonenc. En Xavier explica com va anar aquell primer bolo: “la Maria Àngels Colom era neboda del rector de Tona, que era fill de Santpedor. Allà hi havia una coral dirigida pel vicari de Tona, Mossèn Vinyeta, i ens van convidar a anar-hi. Era molt a l’inici de la coral i ja vam fer un repertori més ampli de mitja dotzena de cançons”. A Tona, la Petita Coral ja hi va cantar fins a 10 cançons: Lloat sia Déu, Cànon Hebraic, Muntanyes de Canigó, Sóc Jo senyor, No tardis Jack, Fes non non, Bella Companyia, Jingle Bells, Aclarida i Santa Nit. El següent repte era treballar un repertori més ampli. DE PETITA CORAL A CORAL ESCRINY La coral va anar creixent fins que un dia algú va dir que el nom de Petita Coral ja no s’esqueia a aquell grup cada cop més nombrós i menys petit. Es van plantejar buscar un altre nom. El Xavier es va posar a treballar en el tema: “el que vaig fer va ser portar una llista de noms a l’assaig d’un dissabte. I, en acabat, vaig exposar una relació d’una dotzena de noms entre els quals hi havia Coral Escriny. Un escriny és una arqueta, el que abans en deien un mundo, però en miniatura, que tenia 19

CONCERT DE NADAL 1971. Es poden reconèixer, a la primera fila, Anna Maria Vila just davant del director i, seguint a la dreta, Dolors Iglesias, Ma. Carme Vila i Conxita Roca. Al darrere, Maria Ferrer, M. Àngels Sala, Paula Rodríguez, Rosa Boixader i Jordi Ballarà. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

DEL MATEIX CONCERT DE NADAL 1971. Al davant, Teresa Graells, Anna Llavall, Dolors Llavall, Anna Serra i Anna Palà. Darrere, Maria Ferrer. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

com a finalitat guardar joies. Com que per a nosaltres la música és una joia molt preuada i, com a coral, nosaltres guardàvem aquesta joia, ens va semblar adient posar-lo. Vam votar i aquest nom va guanyar per majoria. És tan antic com la coral mateixa”. En no gaire més d’un any s’havia passat de ser la Petita Coral a ser la Coral Escriny. I el primer concert de Nadal de la Coral Escriny amb aquest nom no va ser un Nadal sinó el dia 1 de gener de 1970. El concert es feia a la tarda, a les 18h, a Cal Nat, amb un primer cartell fet a mà i amb el cofre dibuixat. Artesania pura amb grans dosis d’il·lusió. Sobre la musicalitat d’aquell grup de joves, en Xavier recorda que era una colla amb moltes ganes d’aprendre música: “hi havia la Maria Àngels, que sabia tocar el piano i el Jaume Codina, que tenia unes nocions de música. La resta no en sabien, però cobrien aquesta mancança amb moltes ganes de cantar”, coincideixen el Jaume Codina i el Xavier Santamaria. “Quan cantàvem una cançó a tres veus, jo tenia la gent repartida per tessitures vocals. Hi havia dues veus de noies i una de nois a la primera cançó. Ensenyava un tros de dos o tres compassos a la primera veu de noia, després a la segona veu de noia i finalment als nois. I ho anàvem unint. Amb la coral sempre vam fer els assajos així fins que,

CONCERT DE NADAL 1970. D’esquerra a dreta: Antònia Perelló, M. Carme Selvas, M. Carme Bosch, Dolors Llavall, Josefina Bosch, Anna Palà, Paula Rodríguez, Júlia Bosch, Rosa Boixader, (--), Anna Casanovas i M. Àngels Sallés. Darrere es poden distingir Josep Vila, Jaume Sala, Francesc Vila i Francesc Lladó. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

CONCERT DE NADAL 1972. A la primer a fila i d’esquerra a dreta: Conxita Roca, Anna Palà, M. Carme Vila i Dolors Iglesias. Al darrere, Rosa Boixader i Paula Rodríguez. Fotografia cedida perXavier Santamaria

CONCERT DE NADAL 1972. Davant: Teresa Graells, Anna Llavall, M. Carme Botifoll, Montserrat Ferrer, Anna M. Vila, Dolors Llavall, Conxita Roca, Anna Palà i Carme Palà. Darrere, Josep Comallonga. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

CONCERT DE NADAL 1972. D’esquerra a dreta: Anna Serra, Xavier Santamaria (director), M. Carme Botifoll, Montserrat Ferrer, Anna M. Vila, Dolors Llavall, Conxita Roca, Anna Palà, M. Carme Vila, Dolors Iglesias, Montserrat Benassat, M. Àngels Sala. Els homes d’esquerra a dreta són Pere Roca, Jaume Codina, Miquel Llavall, Josep M. Santamaria i Josep Comallonga. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

CONCERT DE NADAL 1973. Carme Tañà, M. Carme Botifoll, Maria Ferrer, Dolors Llavall, Conxita Roca, Anna Palà, Dolors Iglesias, M. Carme Vila, M. Àngels Sala i Montserrat Benassat. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

CONCERT DE NADAL 1973. A la primera fila es veuen Carme Tañà, M. Carme Botifoll, Maria Ferrer, Dolors Llavall, Conxita Roca, Anna Palà, Dolors Iglesias, M. Carme Vila, M. Àngels Sala (queda tapada), Montserrat Benassat i darrere Anna Palà hi ha Àngela Tañà. Entre els homes, es distingeixen Jaume Sala, Gaietà Prat i Francesc Vila. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

poc abans de deixar jo la coral, també hi havia el Pere Ribalta, que ens feia de pianista i podia agafar un altre grup per assajar. Per això, en aquesta darrera fase meva, quan la coral ja tenia uns 15 anys, vam poder fer assajos parcials. Abans, ni la gent estava preparada ni teníem espai per fer-ho”. Codina recorda també que es preparaven les cançons escoltantles una i altra vegada: “agafàvem una partitura i primer miràvem els valors, els ritmes. Quan teníem això incorporàvem la melodia i quan acabàvem això, la lletra. Quan ja havíem passat diverses vegades per la partitura es pot dir que ja la sabíem. I funcionàvem així”. Jaume Codina hi va ser prop de 15 anys en la seva primera etapa a la coral. Des dels inicis i fins a principis dels 80. Al 74, quan es va casar, els companys de la coral van anar a cantar al seu casament: “era el primer casament en què la coral va anar a cantar i va ser el regal que em van fer. Van cantar a dintre de l’església i, en sortir, ens van interpretar el cant de la senyera allà a fora i encara m’emociono de pensar-hi”. Després d’aquest, la coral va cantar en molts més casaments: alguns de cantaires, el del Xavier Santamaria n’és un altre exemple, però també per a gent que ho demanava. Era una manera d’aconseguir ingressos. Una altra de les persones que es va

incorporar quan la coral feia molt poc que s’havia creat és Francesc Vila. Va entrar molt jove, amb només 17 anys de la mà del Jaume Sala de l’Horta. “No sabia ni que s’havia organitzat una coral quan ell m’ho va dir i em va fer molta gràcia tot i que no sabia música”. Hi va estar en una primera etapa de cinc anys però justament li va servir per coincidir amb la seva esposa, l’Anna. Es van conèixer entre la coral i un grup excursionista. I quan es van casar al 1975 es va traslladar a Manresa i va estar un temps desvinculat. Però encara va ser a temps de participar a la presentació al Camp Nou del ‘Cant del Barça’. A L’ESTRENA DE L’HIMNE DEL BARÇA En la celebració dels 75 anys del FC Barcelona, el club blaugrana va encarregar un himne d’aquesta commemoració: el ‘Cant del Barça’, amb lletra de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas i música de Manuel Valls. El que estava pensat com un himne del 75è aniversari s’ha acabat convertint en l’himne oficial del club. I a l’estrena hi havia la Coral Escriny, entre les 78 corals de Catalunya i Andorra convidades a participarhi. La jornada es va batejar com a homenatge al soci amb un plat fort que era el partit amistós entre el Barça i la selecció de la República Democràtica Alemanya. Segons explica el club en el llibre recopilatori de 23

110 anys (2010), l’estrena solemne del ‘Cant del Barça’ era un acte preliminar. L’estrena d’aquest cant es va acabar convertint en un moment molt emotiu. L’autocar que va sortir de Santpedor en direcció al Camp del Barça es va omplir de cantaires, però també s’hi van sumar d’altres persones tot i no cantar a la coral. El Xavier explica que una persona molt gran i seguidor del Barça li va demanar gairebé amb llàgrimes als ulls si es podia sumar a la comitiva ja que per a ell potser seria la darrera oportunitat per anar al Camp del Barça. I a més trepitjar la gespa! El Xavier no ho va dubtar un moment i va sortir com la resta de cantaires al mig del camp abans de l’inici del partit. L’esdeveniment es va retransmetre en directe per la televisió espanyola a tota la península. A les 20.30 hores d’aquell 27 de novembre van sortir al bell mig del terreny de joc 3.500 representants de 78 entitats corals que van cantar les notes del nou himne barcelonista, sota la direcció del mestre Oriol Martorell, director de la Coral Sant Jordi. La interpretació del ‘Cant del Barça’ va ser el colofó a un repertori integrat pel ‘Cant de la Senyera’, ‘El rossinyol’, ‘L’hereu Riera’ i ‘Al vent’, la mítica cançó de Raimon, que aleshores estava prohibida a la televisió.2 I enmig d’aquelles 3.500 veus, hi havia un jove de 14 anys, el Jaume Illa, que acabava 24

d’entrar a la coral de Santpedor. “Vam anar-hi un dia entre setmana en autocar des de Santpedor. Recordo que es va omplir la gespa del Camp Nou. Hi havia moltíssima gent i a mi em va semblar molt curiós i diferent del que era la nostra activitat normal a la coral”. El Jaume ho va viure com una de les primeres coses que el va impactar del que va ser també la seva primera etapa a la coral, dels 14 anys fins gairebé els 21. “Jo vaig créixer a la coral. Al principi em feia molt respecte. Hi havia gent gran, sobretot homes. De noies sí que n’hi havia alguna que tenia un o dos anys més que jo... però és que les noies se sumaven a la coral abans perquè no els canvia tant la veu com els passa als nois d’aquestes edats”. Aquesta etapa li va servir com a primer contacte com a cantaire amb el món coral: “va ser profitós per aprendre les coses bàsiques que cal saber per cantar en una coral i escoltar altres veus”.

CAPÍTOL 2 DEL DESÀNIM A UNA ETAPA D’ESPLENDOR

BUSCANT PARTITURES A LA LLIBRERIA SÍMBOL Sobre el repertori, en Xavier recorda que “durant molt temps anava a la llibreria el Símbol, al Passeig de Manresa, al costat de la Lionesa. Hi tenien una secció de música on hi havia un prestatge amb partitures d’una editorial de Barcelona que en deien MF que publicaven cançons per a coral. Amb els pocs coneixements musicals que tenia la coral, jo el que feia era revisar les partitures per mirar quines podien anar més bé a la nostra coral i les comprava. Les que només tenien un full valien 2 pessetes i anava fent el meu arxiu. A casa, de les partitures que havia comprat i que pensava que podíem cantar, les anava incorporant al repertori. D’aquella editorial del Símbol de Manresa en treia les cançons”. La Coral Escriny mostrava un repertori de música popular catalana, però també moltes espirituals negres, sempre cantades en català. Xavier Santamaria recorda que “agafava

cançons que ens fessin sentir còmodes cantant. Pensava en qui cantava i per a qui cantava. És a dir quines eren les possibilitats com a cor i a quin públic ens dirigíem. Això era molt important”. Jaume Codina, per la seva banda, recorda que de sardanes en aquesta etapa de la coral se’n van cantar poques per la seva dificultat, però n’esmenta tres que estaven al repertori: • El Cant a la Costa Brava • Als peus del Pirineu3 • La Moreneta I d’entre aquestes tres, Jordi Falip assegura que n’hi havia una que no fallava mai: Als peus del Pirineu, que alguns cantaires coneixien com la sardana de La Pobla de Segur. “Potser l’he arribat a cantar més de 50 vegades”, somriu i la Conxi Molina descriu aquesta mateixa cançó com l’himne de la coral en aquella època. Falip explica que “els concerts, els fèiem de cançons que ens semblava que agradarien a la gent. En teníem deu que ens les sabíem més bé i les anàvem cantant i de vegades en variàvem alguna”. 25

CONCERT DE NADAL 1972. Fotografia de la coral Escriny 1985, d’un díptic de presentació que es feia servir per promocionar la coral. Fotografia cedida per Ramon Cruz

En Jordi va arribar a la coral a principis dels anys 80. “Tenia uns 15 anys i devia ser dels més joves de la coral”. Hi va ser més de 20 anys assumint fins i tot la presidència de l’entitat durant un temps. De fet, a la coral va coincidir amb la seva parella i encara ara intenta sumar-se a algun concert. “El que em va impulsar a entrar-hi és que els havia escoltat algun cop i em van comentar que els faltava gent. Vaig pensar que m’agradaria. Aleshores era molt fàcil entrar. No em van fer cap prova de veu ni tenia, ni jo ni ningú, nocions de música. Si vèiem que la nota pujava, tiràvem amunt i si vèiem que la nota baixava, nosaltres tiràvem avall i intentàvem anar tots a l’hora”. Una història semblant és de la Conxi Molina i la seva germana Amàlia. Totes dues van entrar també molt jovenetes. La Conxi explica que va ser com un relleu natural. “Cantàvem a la Xerinola i als 14 anys vaig anar a l’Escriny. Quan vaig entrar jo, ho va fer diferent gent més o menys de la meva edat”. Això va ser al 1982. Va ser una etapa a la seva adolescència i joventut que recorda amb un somriure. DE CAL NAT A LA RECTORIA Si a l’inici de la coral els assajos van ser en un menjador particular, ben aviat van ser a Cal Nat. Però tampoc aquest va ser un espai on la coral va acabar fent-ne el seu

niu definitiu. Al cap d’uns anys, la coral va passar a assajar als baixos de la rectoria. “Hi vam entrar tal i com estava. I de les parets queia sorra”, explica el Xavier Santamaria. Els baixos de la rectoria van ser el darrer espai on el Xavier va dirigir els assajos de la coral. “Jo ja no vaig anar enlloc més. I allà m’hi vaig passar moltes hores. Obria les portes, escombrava, fins i tot un cop em vaig cremar amb l’estufa... Als baixos de la rectoria teníem dues sales que ens van permetre fer parcials: una de més gran i una de més petita”. En un primer moment, però, la sala petita era suficient i l’espai que més es feia servir. No va ser fins a mitjans dels anys 80 que ja va anar bé tenir més espai per poder fer assajos separats per cordes. I és que el Xavier Santamaria recorda que en els vint anys que va ser a la coral hi va haver moments d’alts i baixos. I va ser a finals dels anys 70 quan fins i tot el grup es va plantejar la seva continuïtat. “Hi havia poca gent i hi havia gent que estava en 3 o 4 entitats diferents. Venir a la coral era una cosa més i no s’ho agafaven molt seriosament. No sé què ho feia, però la coral quedava al darrer lloc de la llista de prioritats”, recorda. En aquell moment“algú va defensar que calia mantenir la coral, encara que quedés molt poca gent i no es poguessin fer filigranes i s’hagués 27

de cantar a dues veus. I recordo que hi va haver un o dos concerts de Nadal (el concert de Nadal no va fallar mai) només a dues veus amb cançons del cançoner popular”. I és que la coral, aleshores, com ha passat sempre, tenia un component social, de trobada d’amics. Jaume Illa explica que “trobar-se amb els amics a la coral tenia les seves coses bones, però també tenia els seus inconvenients. Hi havia molt bon ambient, però quan un amic marxava, marxava tot un grup de gent perquè venien per estar amb la colla”. La coral sempre va estar oberta a tothom en aquesta etapa. El seu director mai va tenir un no per a ningú, si bé és cert que en els vint anys que Xavier Santamaria va portar el timó el grup de la coral era de gent de Santpedor: “en aquells moments només es va apuntar gent de Santpedor i no tancàvem mai la porta a ningú. Alguna vegada m’havia hagut de discutir amb algun cantaire perquè deien que no havíem d’acceptar algun dels components de la coral perquè desafinava. La meva resposta és que amb assajos tothom aniria afinant”. El fet és que la situació es va acabar trampejant i la coral va superar el sotrac i va anar incorporant nova gent. Xavier Santamaria recorda especialment l’entrada d’un noi, Ramon Cruz: “em va venir a veure 28

per cantar a la coral, amb els baixos. De seguida es va proposar ‘vendre’ la coral de portes enfora per tenir més concerts. Va trucar a ajuntaments de tot Catalunya i els presentava la coral. Va ser un moment en què vam fer un altíssim volum de concerts. La coral va adquirir una gran qualitat amb un nivell molt alt de musicalitat, ambient... havíem arribat a ser 40, de totes les edats, tots de Santpedor. Al costat del Cruz buscant llocs on cantar hi va haver el Josep Maria Guilà”. Entre tots dos. I que ningú dubti que, de concerts, se’n van arribar a fer uns quants. DE GIRA PER CATALUNYA Ramon Cruz va entrar a la coral de la mà del seu cunyat, Pere Ribalta, que ja era al cor i hi feia de pianista. Li va dir més d’una vegada perquè a la coral faltaven veus de baixos. Però el Ramon, que és una persona inquieta estava encara actiu en el món del futbol i no volia assumir tantes coses alhora. Fins que va deixar de jugar a futbol. Era l’any 83. “Al primer assaig vaig quedar una mica impactat i vaig pensar que aquella gent cantava molt bé. Jo els escoltava i no gosava a cantar. En vaig sortir molt engrescat. Al cap de dos o tres assajos, el Xavier em va demanar que com ho veia i jo li vaig comentar que no sabia si acabaria cantant. Però el Xavier és així, et donava confiança. A mi, me’n va donar molta,

TENORS I BAIXOS. Davant: Pere Ribalta, Josep Comallonga, Ramon Cruz, Andreu Escamilla, Jaume Espinalt i Lluís Santamaria. Darrere: Josep Maria Santamaria, Fidel Santamaria, Pere Bonvehí i Lluís Viladés. Fotografia cedida per Ramon Cruz

SOPRANOS. Dolors i Rosa Llavall, Glòria Colom, Àngels Colom, Núria Viladés, Anna M. Sebarroja, Montse Serrallonga i M. Àngels Grané. Fotografia cedida per Ramon Cruz

CONTRALTS. Marta Bosch, Anna M. Espinalt, Amàlia Molina, Maria LLavall, Conxi Molina, Fina Benassat, Pilar Rodríguez, Dolors Sala i Lourdes Antich Fotografia cedida per Ramon Cruz

CONCERT DE NADAL 1976. Hi surten Rosa Guitó, Anna Llavall, Conxita Roca, Montserrat Itó, Dolors Llavall, Isabel Sánchez, Dolors Iglesias i al darrere Pilar Rodríguez, Àngels Tañà i Anna Palà. D’homes es pot veure a Miquel Llavall, Josep M. Santamaria, Francesc Vila, Gaietà Prat, Lluis Santamaria i Jaume Illa. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

em va animar i em va dir que cada cop m’hi aniria trobant més bé”. I no només va acabar cantant. Un dia, parlant dels concerts, va sortir a la conversa que hi havia molts assajos però pocs concerts. “I jo, com que sóc inquiet i sempre he fet coses, els vaig dir que si volien fer concerts que no patissin que jo em dedicaria a buscar-ne”. En aquell moment, la coral, que havia funcionat per l’empenta del Xavier, va constituir una junta amb Fidel Santamaria al capdavant. La Coral Escriny va entrar al cercle de concerts que programava l’Associació de Treballadors de la Caixa. “El que feia era 30

trucar a ajuntaments i parlava amb el regidor de Cultura. Aleshores era més fàcil. Si el regidor no hi era, li deixaves l’encàrrec i et tornava la trucada sempre. Els explicava que fèiem una mica de tot i que érem molt versàtils, que podíem cantar cançons populars catalanes, espirituals negres, algunes sardanes. Teníem un repertori variat i molt maco. I teníem èxit. A més els deia el què cobràvem, però que la Caixa n’assumia una part, de manera que al poble li sortia més econòmic. A cada concert cobràvem”. En aquella època es va editar un díptic informatiu sobre la coral, amb fotografies

dels seus components i un breu currículum del director. “Un cop, vam anar a la Pobla de Segur i vam cantar la sardana ‘Als Peus del Pirineu’. Aquesta sardana és obra d’una senyora d’allà quan van fer la Pobla ciutat pubilla. I aquesta senyora va venir al concert. Estava acostumada a sentir-la per l’Orfeó de Lleida i quan ens la va sentir cantar a nosaltres, amb un accent de la Catalunya Central aquesta senyora es va

CONCERT DE NADAL 1976. A la primera fila, d’esquerra a dreta Carme Tañà, Montserrat Ferrer, Rosa Guitó, Anna Llavall, Conxita Roca, Isabel Sánchez i Dolors Iglesias. A la segona fila, Montserrat Prat, Maria Ferrer, Àngela Tañà, Anna Palà i Teresa Junyent. D’homes es veuen Miquel LLavall, Josep Maria Santamaria, Josep Vila, Francesc Vila, Jaume Espinalt i Gaietà Prat. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

CONCERT DE NADAL 1978. A la primera fila, Ester Prat, Anna Reguant, Anna M. Soler, Dolors Soler, Conxita Roca, Dolors Llavall, Palmira Junyent, Teresa Junyent, Montserrat Soler, Elisa Boixader i Sílvia Vilanova. A la segona fila es reconeix Lídia Carbonell. D’homes: Pere Ferrés, Josep Sala, Jordi Oliver, Jaume Illa, Lluís Santamaria, Fidel Santamaria, Valentí Serra i Joan Vilageliu. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

CONCERT DE NADAL 1981. D’esquerra a dreta i de davant a darrere: Anna Ramos, Anna M. Espinalt, Conxi Molina, Montserrat Serrallonga, Montserrat Falip, M. Àngels Grané, Anna Vilageliu, Patro Mateo, Dolors Llavall, Palmira Junyent, Teresa Junyent i Cristina Casanovas. D’homes: Pere Ribalta, Jaume Codina, Josep Comallonga, Josep M. Santamaria, Ramon Junyent, Jordi Falip, Josep Sala, Fidel Santamaria i Lluís Santamaria. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

EL DIRECTOR XAVIER SANTAMARIA rep un reconeixement al final del concert de Nadal de 1981. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

SANTPEDOR, CIUTAT PUBILLA 1987. M. Àngels Riudor, --, Montserrat Falip, Lourdes Antic, M. Àngels Mas, Marta Bosch, Montserrat Serrallonga, Rosa LLavall, Anna Vilageliu, M. Àngels Colom, Glòria Colom, Lídia Colom i Teresa Prat. D’homes, es poden veure Jordi Homs, Pere Ribalta, Ramon Cruz, Josep Comallonga, Josep Maria Guilà, Jordi Falip, Jaume Serra, Andreu Escamilla i Lluis Santamaria. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

posar a plorar emocionada”. D’anècdotes com aquesta que explica el Ramon n’hi ha moltes. És el que passa quan fas molts concerts. La coral en aquell moment tancava els anys explicant al concert de Nadal com els havia anat el curs i normalment hi havia una llarga llista de poblacions que havien visitat. L’any 85 ratllaven la trentena de municipis visitats, entre ells la Pobla de Segur, Sant Pere Pescador, Gósol, Tossa de Mar, per citar-ne alguns (vegeu Annex ‘50 anys a vol d’ocell’). “En aquell moment podies arribar a fer entre 2 i 3 concerts en un cap de setmana i en alguna ocasió agafaves l’autocar i feies concert al matí i a la tarda un altre. Això era una mica pesat i tot”, explica el Jordi Falip. El Ramon guarda un magnífic record d’aquesta etapa i somriu quan detalla com carregaven el piano que tenien a la coral dalt de l’autobús. “Posàvem un piano i un orgue elèctric entravessat a l’autobús. Per moure l’orgue amunt i avall teníem una plataforma amb quatre rodes que feia molt soroll quan havies de circular per les voreres i quan l’havíem de pujar a una església l’agafàvem entre quatre i cap amunt”. Però sí que reconeix que fins i tot va arribar un moment que li van demanar que no en busqués més, perquè no paraven d’anar a munt i avall. Aleshores, a més de l’activitat dels caps de setmana amb concerts de diferents pobles,

a casaments i a trobades de corals, el grup assajava dos cops a la setmana: dimarts i divendres. I aquest va ser el moment en què es va treure partit de tenir una persona amb coneixements de música com era el pianista Pere Ribalta, que, junt al Xavier Santamaria, podien fer assajos parcials els dimarts i usar les dues sales de la rectoria. ELS CONCERTS DE NADAL Però el moment culminant de l’any era el Concert de Nadal de la coral. Des del primer moment que es feien concerts, però fins i tot en els moments més baixos d’assistència i de participació, el concert de Nadal no es va deixar de fer. No sempre era el mateix dia de Nadal. De fet, el primer que va fer com a Coral Escriny ja s’ha dit que es va fer un dia 1 de gener. A l’etapa del Xavier Santamaria el repertori dels concerts de Nadal es feia dividint el concert en dues parts: la primera era de cançó variada i la segona de cançó de Nadal. Al principi es van fer a Cal Nat. Tothom coincideix que aquest espai s’omplia a vessar i hi cabien més de 300 persones. Més tard es va anar a l’església. I d’allà a l’espai on actua ara la coral, a l’Auditori del Convent de Sant Francesc, amb alguns concerts a Cal Llovet en moments puntuals. De tots, el Convent és, segons el Xavier, el que té millor sonoritat sense cap mena de dubte. De fet, 33

recorda que Cal Nat “era un local molt sord. Cantaves damunt d’un escenari. La veu costava molt que sortís projectada”. I l’església, l’altre espai on va dirigir concerts de Nadal el Xavier, “només se sentia bé si hi havia molta gent. Si no, sonava molt malament. De fet, l’assaig general no ens agradava mai i costava d’acabar un assaig general si és que en vam arribar a acabar algun. Com que només hi havia els cantaires sonava molt malament. Però les coses canviaven el dia del concert quan s’omplia de públic i la sonoritat millorava molt”. Aleshores ja es feia pagar una entrada, d’entre 25 i 30 pessetes a l’inici. Els diners de les entrades es reinvertien en la coral. En aquell moment ningú cobrava res. En aquesta etapa, la coral també va viure un moment màgic amb la primera actuació que ha fet l’Escriny al Palau de la Música. Era un concert que es va emmarcar en el segon cicle de Cant Coral al Palau de la Música durant els mesos de març, abril i maig. Hi van intervenir diferents corals. L’Escriny ho va fer el dimecres 18 de març de 1987 amb un repertori que tenia com a fil conductor “La història de la música a Catalunya: del ‘Llibre Vermell’ als nostres dies”. El concert es va retransmetre en diferit per Cataluny Ràdio4 . Era el darrer tram de l’etapa de Xavier Santamaria a la direcció de 34

la coral, un moment emocionant per a molts cantaires: “és probablement el concert que més recordo” explica Ramon Cruz, “cantar en aquell escenari, en aquell entorn... va ser una gran experiència. Veure el públic i com sonava. Estava allà i les cames em tremolaven d’emoció”. La coral va tenir l’acompanyament d’Anna Sala a la guitarra i Pere Ribalta al piano. Si hem explicat que es va cantar al bell mig del Nou Camp i que es va anar al Palau de la Música, no podem tancar aquesta etapa sense fer esment a la intervenció dos anys seguits de la coral a una missa que TVE oferia els diumenges des dels estudis de Sant Cugat del Vallès, al concert de la coral quan Santpedor va ser proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana, o també el primer intercanvi de l’Escriny amb una coral fora de Catalunya, al País Basc. En aquell moment en Jordi Falip ja havia entrat a la junta amb Fidel Santamaria de president. “Els intercanvis, els vam començar a fer perquè teníem molt bona relació amb la coral de Puig-reig i en concret amb el Joan García, que els feia de manager. Érem una coral on, amb el Fidel de president, havia entrat molta gent jove i ja quèiem en gràcia. Els del País Basc van venir a través seu. I va anar molt bé”. La coral d’Aramaio, dirigida per Martín Arana, va venir el pont del primer de

maig de 1987 coincidint precisament amb la celebració de Santpedor, Ciutat Pubilla de la Sardana. Ja en la seva visita es va establir una molt bona sintonia entre els cantaires que venien i les famílies que els acollien. Aquell mateix any, a la tardor, els santpedorencs van tornar la visita. El Xavier Santamaria no hi va poder anar i va fer les funcions de director el Jaume Serra, que ja s’havia incorporat a la coral preparant el relleu del Xavier (vegeu capítol 3). L’intercanvi amb la coral del País Basc va ser “impressionant” en paraules de la Conxi Molina. És el record que en guarda de quan era només una noia de 17 anys que viatjava en autobús, amb la gent de la coral, al petit poble d’Aramaio a la província d’Àlava. “Vam estar molt ben acollits a les cases dels cantaires. Aramaio era un poble amb molt ambient. Recordo l’impacte de passejar pels seus carrers i veure les pintades i els cartells dels presos polítics. Un poble molt de la ceba. Per això dic que per a nosaltres va ser impressionant. D’aquest intercanvi en van sortir, fins i tot, alguna parella. Dels amics que vam fer, molts van mantenir el contacte. La meva germana Amàlia encara hi té una magnífica relació”.

Un moment del concert de la CORAL D’ARAMAIO en la seva visita a Santpedor. Fotografia cedida per Jordi Falip

Sopar de germanor a cal Nat coincidint amb la visita de la CORAL D’ARAMAIO (PAÍS BASC). Fotografia cedida per Jordi Falip

CAPÍTOL 3 EL RELLEU DE SANTAMARIA A SERRA

L’ESGOTAMENT DE L’ALMA MATER DE L’ESCRINY La coral vivia una etapa d’esplendor. Es feien molts concerts i a diferents punts de la geografia catalana. S’havia donat el cas de tenir un concert al matí i un altre a la tarda o bé un concert dissabte i un altre diumenge. “El jovent ho vivia molt bé, però a mi se’m va fer feixuc”, recorda Xavier Santamaria. Casat i amb 5 fills amb només 10 anys de diferència entre el més gran i el més petit, Santamaria va haver de prendre la decisió de deixar la coral per poder estar més amb la família. “La meva dona, la Dolors, va cantar a la coral des dels 16 anys. Ens vam casar essent tots dos a la coral. Van arribar els fills mentre érem a la coral. La Dolors tot i tenir els primers fills va continuar cantant. Però com que a la majoria dels concerts ens els emportàvem, almenys els més grandets, estava més pendent de si els nens s’adormien al concert que del director. I tot i deixar de cantar, la Dolors va estar molt temps seguint la coral amb els cinc fills”. Els cinc fills de Santamaria van

estudiar música i n’hi ha que s’hi dediquen professionalment. No és una casualitat, “els meus fills, abans no van estudiar música, van dormir molts concerts, literalment”. I, finalment, en molts concerts ja no el podien seguir i hi anava sol. A més hi havia els assajos. “Vaig veure que mentre estava fora, la Dolors es quedava a casa amb cinc criatures que també eren meves. Vaig pensar que això no podia ser bo. Un director fàcilment és substituïble, però un pare no. Ho vam parlar i jo vaig veure claríssim que no podia ser i em vaig plantejar deixar la coral. Fins i tot vaig pensar que també havia de ser bo per a la coral un canvi. Vaig cridar a la junta i els vaig dir que deixava la coral. Els vaig explicar els motius”. Però Xavier Santamaria volia que aquell projecte que havia nascut d’una colla d’amics tirés endavant i va donar un marge de dos anys a la junta per trobar un substitut per fer una transició gradual i no traumàtica. En Jaume Serra és d’Artés. Coneixia el món coral perquè cantava a la Coral d’Artés, una 37

coral que ha desaparegut fa poc. També havia cantat a la Coral del Conservatori i havia fet estudis de música a Artés i al Conservatori. El seu nom per dirigir la Coral Escriny va ser una suma de casualitats. Serra estava fent cursos de direcció coral a la Salle de Manresa organitzats per l’Orfeó Manresà. Es feien durant tres caps de setmana a l’any i el concert de cloenda era a Santpedor. Josep Maria Descarga, director de l’Orfeó Manresà en aquell moment es coneixia amb en Xavier Santamaria. Els va presentar. “Encara no sé ben bé com

vaig anar a parar allà a aquells cursos de direcció perquè jo era molt tímid. Però el cas és que ens van presentar i quan m’ho van demanar vaig dir que sí. Jo ja havia cantat en corals i, per tant, aquest món el coneixia una mica i ho vaig viure com un repte, una manera de trencar la meva zona de confort. Vaig estar un any d’oient per conèixer la gent”, explica Jaume Serra de la seva arribada a la Coral Escriny. Serra es va incorporar com a cantaire i, de manera progressiva, va començar a dirigir durant una estona als assajos i després

EL DOS CONCERTS EN QUÈ ES VA PREPARAR EL RELLEU

A LA SEGONA PART DEL CONCERT DE NADAL DE 1988, JAUME SERRA JA VA DIRIGIR LA CORAL, COM ES VEU A LA FOTO. Fotografia cedida per Jaume Serra

Santamaria continuava. “En aquesta etapa compartida amb el Xavier, als assajos cadascú es preparava la seva part”, recorda Serra. I el primer Nadal, Serra ja va dirigir una cançó: “Recordo que aquell primer cop tallava molt. I era una cançó tan curta, es titulava el Pardal, que la vam cantar fins a dues vegades en contra del meu criteri”. EL CONCERT DEL COMIAT DE SANTAMARIA Fins que va arribar un dia del darrer concert de Nadal de Xavier Santamaria, al cap

de dos anys que hagués avisat a la junta de la coral. El 25 de desembre de 1987, a l’Església Parroquial de Santpedor es va viure un concert de Nadal emotiu en què es va visualitzar el relleu. Era el concert número 19, però eren 20 anys des del moment en què Xavier Santamaria amb un grup de gent van crear la Petita Coral. I el concert va començar curiosament amb un comiat. A mesura que els assistents agafaven el programa de mà llegien l’adéu-siau del Xavier Santamaria a la segona pàgina:

“Encara que a primera vista por semblar una contradicció, he cregut adient aprofitar l’ocasió de donar-vos la benvinguda a aquest concert per dir-vos, al mateix temps, adéu-siau. Amb aquest 19è concert de Nadal es compleixen 20 anys des del moment que de les meves mans naixia, amb un gran cabal d’il·lusió, la primera d’aquestes dues corals, la Coral Escriny, que en un primer moment s’anomenà “Petita Coral”. Pocs anys més tard també en sortia la infantil Xerinola”. D’aleshores ençà ha passat molt de temps i he anat veient com el moment de posar-hi el meu punt final s’anava atansant. I aquest moment ha arribat. Sí. És clar que em dol, Però ho considero convenient i necessari. Des de demà mateix ja no seré el director, però sí un més de vosaltres, apreciats seguidors, a qui, per l’imprescindible suport que m’heu donat durant tot aquest grapat d’anys, per les immerescudes lloances que a la meva tasca sovint heu adreçat, i per les vostres crítiques, sempre alliçonadores, no em queda res més que dir-vos de tot cor: GRÀCIES”.

“Jo vaig dirigir la primera part del concert i a l’inici de la segona part agafo el micròfon i personalment comunico a tothom que deixo la coral. No la deixo per anar enlloc més, a dirigir cap més coral, sinó perquè ha arribat el moment de fer-ho. I anuncio que la deixo en mans del Jaume. Aleshores hi va haver un comiat sorpresa amb una placa i obsequis i després es va reprendre el concert amb la segona part del Jaume”. Un moment que recorda Santamaria amb un punt de nostàlgia. Jaume Serra també va viure aquell concert de Nadal de 1987 d’una manera especial: “amb nervis. Bàsicament perquè havia conegut durant un any tota la gent de la 40

coral com a cantaires i assumir la direcció i posar-te allà a dalt imposa. I també perquè la gent estava acostumada al tarannà del Xavier, la seva manera de fer i de dirigir. Ell era el referent i que arribés un noi jove, al voltant de 20 anys, sense experiència, amb criteris diferents i gustos musicals diferents va sobtar. Hi va haver gent que en marxar el Xavier també va marxar. Algú per militància va continuar i va servir de pont d’enllaç de les dues etapes”.

CONCERT DE NADAL 1988. D’esquerra a dreta: M. Àngels Riudor, Montserrat Falip, M. Àngels Mas, Ester Prat, M. Àngels Grané, M. Àngels Colom, Lídia Colom, Teresa Prat, Anna Vilageliu. A la segona fila, Amàlia Molina, Lourdes Antich. D’homes, al darrere: J. Espinalt, Jordi Homs. Josep M. Guilà, Josep Comallonga, Fidel Santamaria, Jordi Falip, Jaume Serra, Andreu Escamilla, Jaume Espinalt i Lluís Santamaria. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

EN EL CONCERT DE COMIAT, el Xavier Santamaria va dirigir la primera part. A la foto Santamaria dirigint el grup amb Montserrat Falip (primera fila esquerra) i Marta Bosch, M. Àngels Grané, Àngels Colom, Teresa Prat, Glòria Colom, Anna Vilageliu, M Roser Romero, Lluís Santamaria, Jaume Espinalt, Andreu Escamilla, Jaume Serra, Jordi Falip, Fidel Santamaeria, Josep Comallonga, Josep M. Guilà, Jordi Homs i Jaume Espinalt. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

CONCERT DE NADAL 1988. Comiat de Xavier Santamaria, al centre. A la foto també surten, d’esquerra a dreta: Amàlia Molina, Montserrat Pons, Montserrat Falip, Anna M. Espinalt, Pilar Rodríguez, Anna Palà, M. Àngels Mas, Montse Ferrer, Marta Bosch, Dolors Sala, Josep Comallonga, Josep M. Santamaria, Jordi Homs i Josep M. Guilà. Fotografia cedida per Xavier Santamaria

CAPÍTOL 4 INTERCANVIS AMB ALTRES CORALS

FULLETÓ que la coral va repartir a totes les cases l’abril de 1988 com a campanya per captar nous cantaires. Arxiu personal Francesc Vila

NOUS AIRES A L’ESCRINY Molta gent va marxar quan ho va fer en Xavier Santamaria, acostumats al seu tarannà i al repertori que proposava. I és que l’entrada de Jaume Serra a la coral va comportar canvis en molts sentits. Va incloure cançons més modernes i la gent més gran ho va anar deixant. La junta va decidir engegar una campanya per engrescar gent nova a apuntar-se a la coral.

L’abril del 1988, quatre mesos després del concert del relleu, “van passar uns paperets escrits a màquina per les cases del poble convidant a qui volgués a anar a assajar a la coral i jo m’hi vaig presentar”, explica el Francesc Vila. Després d’uns anys vivint a Manresa, tornava a ser a Santpedor i amb ganes de reprendre la seva activitat a la coral. Els fulletons que es van repartir el van acabar de fer decidir. No van ser molts els cantaires que es van sumar a la crida i no tot va ser fàcil en aquell primer moment. En Francesc Vila no només s’hi va sumar sinó que al cap de poc ja va entrar a la junta5. “Recordo que la preparació del primer concert de Nadal del Jaume Serra va ser una mica traumàtica perquè a part dels que van marxar d’entrada hi va haver noves desercions. Anaves a un assaig i et deien aquella noia ja no hi és avui... Sobretot, això va passar en el sector femení. Algunes noies es van quedar inicialment però, pel que sigui, no encaixaven amb el Jaume i van anar 43

desertant. Fins a tal punt que, abans del primer concert de Nadal, el Jaume Serra va dir que no aguantava més aquelles males cares i insinuacions”, continua Vila. “Ens vam tancar en una habitació a baix a la rectoria on hi havia una vitrina que hi teníem els pendons de la coral, partitures antigues i el Jaume ens va demanar de fer alguna cosa per millorar l’ambient. El Fidel (Santamaria), que aleshores encara estava a la coral de president, va fer alguna acció amb aquestes noies dient-los que no es podia fer una guerra soterrada contra el director i aleshores després d’aquest fet encara en van plegar més. A partir d’aquí, tot va anar millor i vam preparar un concert de Nadal molt senzill però amb coses molt noves que la coral no havia cantat mai”. Aquest concert era el del vintè aniversari de la Coral Escriny. A la primera part va cantar la Coral Xerinola i a la segona la Coral Escriny incorporant fins a 4 peces del cançoner d’Uppsala del segle XVI6. Un any més tard, al Nadal de 1989, Serra va presentar un concert amb quatre grans parts. La primera de música antiga amb cinc peces del segle XVI. Novament entre aquestes n’hi havia fins a tres del Cançoner d’Uppsala (Suècia), que el Jaume acostumava a escollir. La segona part constava de quatre peces de cançons tradicionals, algunes interpretades en altres 44

concerts de Nadal. La tercera part era de música nord-americana. Un tercer bloc molt heterogeni, amb una mica de tot: diferents formes de jazz, ritmes dels anys 20 i blues i fins i tot una cançó extreta d’una pel·lícula ‘El Màgic d’Oz’. I finalment tres peces contemporànies. “Amb el Jaume hi havia cançons modernes, complicades i a vegades molt curtes, de manera que algun cop en menys de mitja hora havíem enllestit la nostra part del concert”, explica Jordi Falip. “Però aquest canvi en el repertori i en l’estil va motivar l’entrada de gent diferent com el Pep Vila, el Jaume Illa i aleshores va venir més jovent. Ell va rejovenir la coral”. Illa, que ja havia estat amb el Xavier Santamaria, va anar a veure aquest concert “i em va agradar el seu estil i el repertori que van fer, de manera que el mateix dia, en acabar, el vaig anar a veure i li vaig comentar de tornar-hi. Em vaig posar a assajar de seguida”. Amb el Jaume Illa, mitja dotzena de cantaires més s’hi van sumar. Un any més tard, la coral ja estava composta per una trentena de membres. I aniria en augment. Els concerts de Nadal que abans estaven clarament marcats per dues parts, ara comencen a tenir blocs temàtics, tal i com explica Jaume Illa: “fins aleshores els concerts de Nadal eren una primera

CARTELL de l’intercanvi amb la coral de Rauscedo, Itàlia.

part de diverses peces i una segona part de Nadales i amb el Jaume (Serra) ja comencem a fer blocs temàtics: o bé 4-5 peces d’un mateix autor o d’un mateix estil. I així fèiem diferents blocs per al concert i entrant amb autors més contemporanis”. També la coral va modificar altres hàbits. Vila explica que amb el Xavier Santamaria la coral estava més vinculada a la parròquia. Participava a la missa del gall i en misses solemnes i en l’etapa del Jaume ja es va deixar de fer. L’INTERCANVI AMB RAUSCEDO, UN ABANS I UN DESPRÉS Les corals de Castellbell i Puig-reig feien cada any un festival de cant coral a la Catalunya Central. Venien fins a 4 o 5 corals de diferents països i quedaven desbordats a l’hora de buscar allotjament per a tanta gent. Com que la primera experiència d’intercanvi amb el País Basc a través precisament de les corals organitzadores del Festival Internacional de Cant Coral de la Catalunya Central havia anat tan bé, es va decidir repetir. Aquest cop la proposta dels organitzadors era acollir una coral italiana. “Ens van dir que era d’un poblet petit com Santpedor i us entendreu bé. I nosaltres el què buscàvem era fer intercanvis, de manera que vam dir que sí de seguida, i vam muntar un programa d’actes molt 45

exhaustiu”, explica Vila. El 25 de maig del 1989, Jordi Falip ja havia agafat el relleu de Fidel Santamaria a la presidència de la coral amb Vila de secretari. El Jordi va enviar una carta a tots els components del grup en el que era la gestació d’un dels intercanvis que ha viscut la coral, probablement el que més bon regust de boca ha deixat a més gent. Però Falip ja apuntava que, per a tirar endavant l’intercanvi amb la coral italiana de la regió del Friüli, es necessitava el compromís de tothom tant en els assajos com en l’organització d’activitats per recollir diners. La situació econòmica de l’entitat estava en precari. A la caixa només hi havia quinze mil pessetes. La Coral de Rauscedo estava formada per 40 membres quan va venir a Santpedor del 4 al 10 de setembre de 1989, dirigida per Sante Fornasier. Era una coral que havia fet els seus primers concerts una dècada abans, vinculada a la parròquia de Rauscedo. Se’ls va rebre amb els braços oberts i amb la implicació de moltíssima gent de Santpedor. La coral va organitzar una festa de benvinguda per al mateix dilluns a la tarda. La Colla Sardanista va fer una sardana d’honor, els geganters van treure els gegants a la plaça Gran i a la Capella se’ls va fer una recepció oficial. L’endemà el grup anava a Montserrat i feia la seva primera actuació a Castellbell. També van visitar el Castell 46

de Cardona, el Museu Diocesà de Solsona, Manresa i Barcelona. El divendres al vespre es va fer una recepció a l’Ajuntament, un concert a l’Església Parroquial de Santpedor Vila recorda que “l’església es va omplir a vesar perquè es va fer molta difusió. Vam cobrar entrada per sufragar despeses de la seva visita. També vam fer un sopar popular i samarretes... sempre hem mirat que en qualsevol cosa que fem no hi perdem calers”. Precisament el sopar popular a la plaça Gran el feien els mateixos components de la Coral. L’Eladi Espinalt recorda que “els vam preparar una paella gegant i hi havia arròs per tothom i després ball”. La coral italiana va tancar la seva estada amb un concert a Puig-reig. Havia nascut una relació amb segell de continuïtat. Un any més tard es torna la visita a la Corale di Rauscedo. El viatge arranca en bus el diumenge dia 19 d’agost de 1990. Surten des de la plaça del Sindicat. En ruta es fa parada a Niça on aprofiten per visitar la ciutat. L’endemà dilluns reprenen el viatge i arriben a Rauscedo a mitja tarda. Cada cantaire s’allotja en una casa i sopa amb les seves respectives famílies acollidores. Francesc Vila assegura que “va ser extraordinari. De la visita a Rauscedo en guardem molt bon record. Vam estar molt bé a Itàlia i vam fer amics. Amb la família que nosaltres vam

estar vam convidar al seu fill gran a venir per les Olimpíades i després va anar a Sevilla i s’estava a Santpedor. Com que els havíem tractat tan bé aquí, allà també ens van fer un programa de coses que va estar molt bé”. L’endemà d’arribar, els escrinyaires ja van començar el seu programa, després de dinar amb les seves famílies acollidores a la tarda visiten Pordenone i sopen a Casarsa a base de pizza. També van visitar Udine, Cividale i van dinar a un restaurat típic de la regió del Friuli. No van parar. Els van ensenyar Rauscedo i van tenir també una rebuda oficial a l’Ajuntament St Giorgio de la Richinvelda, municipi del qual forma part Rauscedo. Els van ensenyar Spilimbergo i el mateix dia van fer una visita llampec a Venècia. A tot això, van encabir en aquesta apretada agenda fins a tres concerts a Maniagolibero, a Varmo i a Rauscedo, com no podia ser d’altra manera. Més enllà del que hi havia al programa, l’Eladi Espinalt recorda les festes, les converses en un italià autodidacta i els partits de futbol. “La coral de Rauscedo ja havia fet altres intercanvis i estaven acostumats a corals més serioses. Nosaltres érem un grup de gent jove molt ben avinguda que els vam trencar els esquemes i sí, ens ho vam passar molt bé”. Precisament fora de programa van fer un partit de futbol una coral contra l’altra. “Ho havíem fet a Santpedor i vam fer el partit

de tornada a Rauscedo i ja va quedar com una activitat fixa cada cop que fèiem un intercanvi”. El darrer dia, diumenge 26 d’agost, les dues corals van fer un dinar popular amb ball abans d’emprendre el viatge de tornada. Però el problema va ser aconseguir que els cantaires pugessin a l’autobús que els havia de tornar a casa com recorda Vila: “havíem de marxar diumenge a les 5 de la tarda, després del dinar a una cooperativa que tenien amb un ball. Nosaltres anàvem amb autobús i el conductor havia de conduir fins a Niça on a les 5 de la matinada el rellevava un altre conductor que és qui ens portaria fins a Santpedor. Doncs bé, si havíem de sortir a les 5 de la tarda, a les 6 encara hi havia plors i abraçades i no hi havia manera de marxar. Jo anava tibant gent i els anava dient que no arribaríem a Niça a l’hora que ens havien de fer el relleu, però no hi havia manera. Uns plors i una desesperació”. De manera que sortint més tard del previst, va ser, com recorda Vila un viatge de tornada complicat. “El vaig viure amb molt neguit. Tothom va pujar a l’autocar i es va posar a dormir i amb uns quants vam fer relleus per estar pendent del conductor que havia de conduir pràcticament tota la nit. A mi em va tocar el tram de túnels que hi ha entre Itàlia i França, que no s’acaben mai 47

CARTELL de l’intercanvi amb la coral Esterházy de Budapest, Hongria.

i eren entre les 2 i les 3 de la matinada i el conductor se’m mig adormia i jo anar-li donant conversa perquè es desvetllés i no se m’adormís conduint. I vaig estar patint molt. En els relleus érem els de la junta. El Jordi Falip també”. El 25 de desembre de 1990, la coral ja passa dels 40 membres. És l’efecte Rauscedo. L’Elisabet Casanovas és una de les persones que s’incorpora a la coral al gener del 1991, després de l’intercanvi a Rauscedo. “Jo tenia 20 anys i tenia ganes de voltar. Vaig pensar que era una bona manera d’entrar en un grup, cantar que era el que a mi m’agradava i a més veure el món, que aleshores no era tan fàcil”, explica l’Elisabet. En el seu cas, la seva germana Cristina havia cantat a la coral en l’etapa del Xavier Satamaria, de manera que l’Elisabet coneixia la coral i havia anat a diferents concerts. La Cristina és un dels pocs casos de cantaires de la coral que, com passa també amb el Jaume Illa, ha estat amb tots els directors en un moment o altre d’aquests 50 anys. El curiós és que quan va entrar l’Elisabet, la Cristina no cantava a la coral i qui s’hi va sumar al cap de poc va ser la germana gran, l’Àngels. Però al 1999, totes tres van coicidir i tornen a cantar juntes ara. Són un dels molts clans que hi ha hagut a la coral al llarg dels anys com les Llavall, els Santamaria, els Falip, els Molina, les Colom, els Vila, els Bosch, els Espinalt... la llista és molt llarga. 48

VISITANT HONGRIA en l’intercanvi que es va fer amb la coral de Budapest (1992). Fotografia cedida per Rosa Llavall

L’AUTOBÚS que va portar la coral Escriny a Rauscedo per segona vegada (1996). Fotografia cedida per Rosa Llavall

Tornant als intercanvis. El de 1990 no va ser l’únic viatge a Rauscedo. S’hi va tornar al 1996, del 14 d’agost al 25 d’agost via Innsbruck i Berna i amb parada a Florència. Un viatge d’estiu. També quan es van celebrar 20 anys d’aquesta experiència es va fer un nou intercanvi de les dues corals. Per entremig, catalans i italians han anat i vingut més d’una vegada. L’amistat d’alguns ha quedat per sempre. Com ja va passar amb alguns dels components de l’intercanvi amb el País Basc. HONGARESOS I POLONESOS Però després del País Basc i Rauscedo, van venir contactes amb corals de països més freds. Primer va ser la Coral Esterházy de Budapest, vinculada a una organització catòlica, qui va visitar Santpedor el dijous dia 18 de juliol del 91. Tothom coincideix que no va ser el mateix, en part perquè era molt difícil entendre’s. “Hi havia poca gent tant d’ells com de nosaltres que sabés parlar anglès. A Hongria acabaven de sortir del teló d’acer i sabien rus, però anglès, ningú. Només en sabien d’anglès els hongaresos que s’havien espavilat pel seu compte perquè durant anys l’anglès no s’estudiava allà. Per tant va ser molt complicat. El caràcter també era molt diferent”, diu Vila. Es va fer una festa de benvinguda a la plaça gran al vespre de la seva arribada com 49

s’havia fet amb els italians. Se’ls va portar a visitar l’Estany, Montserrat, Girona i la Costa Brava, i també Barcelona. A més se’ls va voler ensenyar Santpedor: tant una indústria com una masia i se’ls va organitzar un sopar popular de comiat. Van fer diversos concerts: a Calders, a cal Llovet, a Fals. El diari local, Regió7, en la seva edició del 22 de juliol de 1991 escriu una crònica i una crítica del concert que la coral va oferir a Santpedor amb elogis a l’execució de les peces i les veus del cor que qualifica de belles, “amb un mateix timbre i un so agradable i brillant, enmig d’uns acords clars i ben resolts gàcies a l’autocontrol dels membres del cor”. També a la crònica es parla de la visita dels hongaresos i de la implicació del poble en la rebuda del cor. “Es pot dir que tot el poble de Santpedor està implicat d’una manera o d’una altra en la visita dels hongaresos”,7 escriu la periodista. El viatge de tornada a Hongria s’organitza al cap d’un any, l’agost del 1992. Es planteja com un viatge a Budapest però amb més dies per visitar ciutats del centre d’Europa com és el cas de Praga. Per preparar els concerts d’aquest viatge, que incorpora algunes peces hongareses, s’intensifiquen els assajos el mes de juliol: tots els dimarts i divendres a les 10 de la nit. “Portàvem cançons tradicionals d’aquí, catalanes, del nostre repertori, i intentàvem portar 50

cançons també tradicionals del seu país tant en el cas d’Itàlia com en el d’Hongria. A Hongria recordo que vam fer algunes cançons molt maques del Kodály”, explica Vila. Un cop allà, el tracte va ser exquisit. “Van voler correspondre a la nostra hospitalitat. El que passa és que, a més de les dificultats per entendre’s, no és el mateix la coral d’un poble que vius la vida d’un poble també que anar-te’n a Budapest, que és molt més gran”. També Vila recorda que la situació de les famílies hongareses no tenia res a veure amb el que havien viscut a Itàlia: “quan vam anar a Hongria, molts cantaires no podien acollir. L’Anna i jo havíem tingut a casa dos germans hongaresos i quan vam anar allà ens van deixar la casa per a nosaltres dos i per a dos cantaires més de l’Escriny, l’Eladi (Espinalt) i l’Ernest (Falip). El pis, que devia fer uns 50 metres quadrats, només tenia una habitació, que vam fer servir l’Anna i jo. L’Eladi i l’Ernest van dormir al menjador amb uns matalassos que els van deixar a terra. Però és que no hi havia res més. Els pisos eren tots molt petits, en blocs construïts a l’estil comunista, de ciment... semblaven caixes de llumins”. L’Eladi explica que a casa hi van ser poc. “Amb l’Ernest vam anar a un castell de focs i per veure-ho bé ens vam enfilar als ferros d’un pont. Cada viatge

VISITA DE LA CORAL SENEGALESA (1992). Fotografia cedida per Rosa Llavall

VISITA DE LA CORAL POLONESA (1993). Fotografia cedida per Rosa Llavall

era un feix d’anècdotes, més enllà de la música”. Només cal demanar a qualsevol cantaire d’aquell moment pels intercanvis, primer amb el País Basc i després amb Rauscedo i amb Budapest perquè es dibuixin grans somriures i s’il·luminin els ulls de pensar en les històries viscudes. Del 16 al 23 de juliol de 1993, el Chór Cantemus de Lósz (Polònia) va visitar Santpedor. Un cor mixte, d’uns quaranta membres, la majoria d’ells estudiants, dirigits per Anna Domanska. Com a cor ja havien participat en diferents intercanvis amb altres corals d’Alemanya, Itàlia i de Suècia. Però no van tenir la maeixa sintonia que italians i hongaresos amb la gent de Santpedor i no es va arribar mai a anar a Polònia. Se’ls va fer també una rebuda a la plaça Gran el divendres dia 16, una recepció a l’Ajuntament l’endemà. El grup va anar a Manresa, Barcelona, Montserrat, Girona i la Costa Brava i a Món Sant Benet. Però quan va ser el moment de preparar la visita a Polònia es van apuntar només una dotzena de persones i es va deixar córrer el viatge. Els intercanvis van marcar una etapa de la coral. Falip explica que es van fer “sobretot del 89 al 94. Va ser una època en què la coral va poder fer front a molta activitat perquè la majoria de la gent que en formava part era jove i molts no tenien fills. A més, en aquells moments costava 52

RAUSCEDO. Un dels concerts que va oferir la Coral Escriny. Fotografia cedida per Jaume Serra

CONCERT DE NADAL 1990. Fotografia cedida per Jaume Serra

viatjar a l’estranger i els intercanvis suposaven sortir a fora. Probablement va ser un moment vital de la coral i de la seva gent que ens va portar a fer-ne molts”. Aquesta època hi havia molta activitat perquè, a més dels concerts propis, dels intercanvis, d’organitzar activitats musicals

LA CORAL ESCRINY va fer un concert l’1 de gener de 1995 a Sant Julià de Cerdanyola Fotografia cedida per Jaume Illa

a Santpedor, també hi havia les obres per al nou local els dissabtes com veurem en el proper capítol. També es van rebre corals que venien a participar als concerts de la Catalunya Central. Van venir cantaires del Senegal i de Rússia a cases d’escrinyaires. I fins i tot una coral filipina va fer un concert a Santpedor. LA CORAL, PUNT DE TROBADA Els assajos de la coral es feien els divendres al vespre, un únic dia a la setmana. Per a molts dels components de la coral, anar a assajar era trobar-se amb els amics, cantar una estona i anar a fer el got en acabar l’assaig. Hi havia un nombrós grup de gent jove, entre 20 i 40 anys i la coral era com un

gran grup d’amics, recorda la Conxi Molina. Jaume Illa afegeix que per a molts el de menys era cantar, de manera que la coral representava un espai de trobada on, a més, la gent cantava perquè li agradava. Tenir un grup unit i cohesionat va ser la clau per poder fer moltes coses: molts concerts, intercanvis, organitzar activitats per recollir diners i emprendre un projecte com la compra i restauració del local de l’entitat. El bon ambient s’encomanava. La Conxi recorda que l’Eladi Espinalt i l’Ernest Falip eren molt de la broma. Gairebé tothom tenia un sobrenom a la coral. Hi havia el Maiestru, la Sexsimbol, la Pumpum, el Sacristà, la Soothing, els Caliptos, la Leona per citar-ne alguns tot i que la llista és molt més llarga. 53

CONCERT DE SANTA CECÍLIA A SANTPEDOR (1994) Fotografia cedida per Jaume Illa

CONCERT A CALDERS Fotografia cedida per Jaume Illa

Però també tenia els seus inconvenients. Sobretot a l’hora de treballar els repertoris. Els cantaires no eren gaire puntuals, per dir-ho d’alguna manera. Jaume Serra explica que arribava sempre a les 10 del vespre que era l’hora de començar, però a vegades no trobava ningú al local i es començava molt tard: “començàvem amb retards de fins i tot mitja hora i més. Aleshores, en reunions de junta sortia el tema i ens fèiem el propòsit millorar-ho, però res”. Hi havia 54

part dels cantaires que això no els agradava massa. Jordi Falip recorda que especialment la gent més gran i el mateix director “es posaven molt nerviosos en veure que la gent més jove no venia mai a l’hora. Una setmana la cosa es va anar enrarint i com que veia venir un assaig complicat em vaig presentar amb una coca a l’assaig per calmar una mica els ànims. En aquella època, una de les coses que als cantaires ens posava molt nerviosos era veure que

CONCERT DEL 6 DE MAIG DE 1990 A MOIÀ. El concert es feia coincidint amb un festival al carrer. Tothom era fora als jardins i la coral va decidir cantar al balcó. Fotografia cedida per Jaume Illa

s’apropava Nadal i encara no teníem clar el repertori”. A banda de la puntualitat, un altre tema era la falta de concentració. “Als assajos es xerrava molt. La primera mitja hora pràcticament es xerrava i prou i el Jaume Serra el que tenia molt clar és que no volia fer de policia. No es posava mai a cridar davant la gent. Quan la gent callava ell començava. Si havia passat mitja hora, tan era”, continua Falip. 55

CAPÍTOL 5 LA IL·LUSIÓ PER TENIR UN ESPAI PROPI

TREBALLANT PER AL NOU LOCAL L’Ajuntament va decidir remodelar la plaça de l’Església al 1989. Abans de fer aquests treballs, es va avisar la coral que les obres afectarien la rectoria i calia buscar un espai alternatiu per als assajos. El Jaume Serra assegura que fins i tot abans que els avisessin que havien de marxar per les obres, ja havia sortit a més d’una reunió de la junta la necessitat de traslladar-se. En aquell espai, a més de la coral, hi havia grups de catequesi i altres entitats vinculades a la parròquia. “Compartíem el local, explica Serra, i això tenia els seus inconvenients. Alguna vegada ens havíem trobat que per encendre l’estufa a l’hivern algun grup que no érem nosaltres havia agafat partitures nostres per encendre-la i home... potser no n’havien cremat gaires però no fa massa gràcia trobar-te una partitura a l’estufa. La neteja era un altre cas. Recordo muntanyes de pipes. Jo arribava al local i de vegades et trobaves les pipes al terra i com que la gent arribava tan

tard jo m’entretenia a escombrar les pipes, posar bé les cadires”. Però tot i que el tema havia sortit en alguna reunió, els costos de disposar d’un local propi ho havien frenat. Fins que l’Ajuntament posa sobre la taula la necessitat de traslladar-se i la coral es va posar a treballar en buscar un nou espai. Jordi Falip va ser el primer a proposar comprar un local i va buscar possibles espais on traslladar-se a Santpedor: “tenir un local propi et dóna autonomia. Per a totes les entitats, el tema del local és un maldecap i a la coral el pas que vam fer aleshores li ha donat llibertat”. Tant Falip com Vila coneixien els propietaris de la pallissa de Cal Bufó, al carrer Sant Antoni número 24. Els propietaris eren els germans Prat. La Maria era la única dels germans que vivia a Santpedor i se la va anar a veure per sondejar la possibilitat de comprar aquell espai. En aquell moment la pallissa estava en desús. Ocupava uns 70 metres quadrats aproximadament. Era un cobert amb només una teulada i una columna al 57

PRIMERS DIBUIXOS de la rehabilitació de la pallissa de Cal Bufó que es van entrar a l’Ajuntament per demanar els permisos i fer les obres, (30 gener de 1991). Documentació de l’arxiu personal de Jordi Falip.

mig i el terra no estava anivellat. Vila descriu l’estat en què es trobava: “quan hi vam entrar per primer cop, el terra era un pam de fems del bestiar que hi havia hagut allà, tot premsat. La Maria tenia ganes de treure-s‘ho i ens ho van deixar a un preu molt raonable. Ens vam engrescar per comprar-ho i arreglar-nos ho nosaltres”. 58

Va ser un moment d’eufòria amb la coral en creixement i un grup fort i cohesionat de gent jove amb ganes de treballar. No hauria estat possible si no hagués estat precisament perquè la mateixa gent de la coral es veia en cor de fer les obres per arreglar-lo. L’adquisició es va fer per 576.000 pessetes de l’època i es va formalitzar

davant notari el 23 de gener de 1991. Un cop es va haver comprat el local “no hi vam poder treballar de seguida. Primer vam fer plànols. El primer croquis el vaig fer jo per poder entrar el permís d’obres a l’Ajuntament. Aleshores vam encarregar un plànol ben fet el Gerard Guinovart, home de l’Àngels Colom, cantaire de la coral. Quan vam tenir el permís de l’Ajuntament ja vam començar a remenar”, explica Jordi Falip. La intenció era poder aprofitar al màxim l’espai i els plànols permetien convertir aquell cobert en una sala àmplia per assajar, un lavabo, un magatzem i un altell per guardar l’arxiu de la coral i que permetés l’entrada de llum. L’Ajuntament va rebre molt bé la proposta

de recuperar la pallissa ja que suposava rehabilitar un espai en desús al bell mig del barri antic, habilitar un nou espai dedicat a la cultura al poble i a més resoldre el problema d’espai de la coral amb una proposta on la coral s’implicava al màxim8. L’EMISSIÓ DE BONS PER ACONSEGUIR FINANÇAMENT Però fer quadrar els números era el més complicat. La rehabilitació es va valorar en una primera fase en 827.000 pessetes, de manera que entre la compra i la reforma inicial, el pressupost no arribava al milió i mig però poc li faltava . Una de les mesures que es van empènyer primer va ser demanar subvencions. Dues en concret:

EXEMPLE DE PAGARÉ que va emetre la coral i que van comprar els cantaires per avançar els diners de les obres del local .

PRESSUPOST Pressupost de compra i obres al local que es va presentar per demanar subvencions a les administracions públiques. Documentació de l’arxiu personal de Jordi Falip.

una de 100.000 pessetes a l’Ajuntament i una de 700.000 pessetes a la Generalitat, al departament de Cultura. Però mentre no arribaven els diners de les subvencions, calia pagar la compra de la pallissa i també la compra de materials per fer obres en el moment de disposar de permisos i a la caixa de l’entitat no hi havia tants diners, ni de bon tros. Aleshores es va decidir que fossin els mateixos membres de la coral els qui ajudessin a pagar el nou local. La Coral Escriny va emetre uns pagarés per al 60

finançament del projecte. Cada pagaré era de 10.000 pessetes i la gent de la coral en comprava. Cadascú va fer el que va poder. La coral aconseguia així liquiditat mentre esperava l’arribada de subvencions per anar retornant els pagarés. El mateix pagaré ja indicava com es faria: Així, els números quan arrencava el projecte el gener del 1991, estaven quadrats. Segons el document de previsió de finançament, que es va adjuntar a la informació de la subvenció, els costos pujaven 1.405.000

ESTAT DE LA TEULADA quan van començar les obres. Fotografia cedida per Jordi Falip

JORDI I ERNEST FALIP treballant com a bons germans. Fotografia cedida per Jordi Falip

pessetes que es podien assumir amb 285.000 euros que hi havia disponibles a la caixa de la coral i 1.120.000 pessetes que es cobririen amb aportacions dels cantaires a retornar. Aquesta mateixa xifra es volia treure de les dues subvencions comentades més els ingressos de concerts i altres iniciatives que s’anirien estudiant. Però no tot el que es va demanar en subvencions es va concedir. El primer any d’obres, la Generalitat no va donar tot el que necessitava l’entitat. Després de revisar la documentació que la coral havia presentat, es va demanar més informació del projecte per poder avaluar si es concedia o no la subvenció. Aquesta va arribar finalment i, si no va ser al 100% del que s’havia previst, sí que es va aconseguir un 60% del que s’havia demanat, 400.000 pessetes.

El novembre del mateix any i després d’un cap de setmana de reunió de la coral a la Plana on es va assajar per al concert de Nadal, però també es va tractar en assemblea general la situació econòmica de l’entitat, es va acordar fer noves iniciatives per aconseguir finançar les obres. Fruit d’aquesta assemblea i de reunions posteriors de la junta, s’edita aquell mateix mes de novembre el primer full informatiu que es dedica de manera exclusiva a la precària situació econòmica de l’entitat després de les obres de la primera fase del nou local. Per poder continuar els treballs es planteja la necessitat d’obtenir nous ingressos. Es considera que la forma natural de fer-ho és a base de concerts (per cada actuació es cobren 50.000 pessetes de l’època). Es crea un grup de treball per 61

TREBALLS DISSABTES AL MATÍ AL LOCAL. A la foto, d’esquerra a dreta: Jaume Illa. Eladi Espinalt, Jordi Falip, Glòria Colom i Mònica Torras. Fotografia cedida per Jordi Falip

trobar actuacions de què en formen part la Glòria Colom, l’Anna Vilageliu, l’Àngels Colom i el Jaume Illa. També s’acorda fer altres activitats per obtenir diners, com recollir ampolles de cava, paper i cartró durant el mes de gener, organitzar un concert de primavera i vendre loteria de Nadal. Un any més tard, al 92, la junta aconsegueix una nova subvenció de la Generalitat, aquest cop de 560.000 pessetes. Però encara va fer una última crida a la col·laboració dels cantaires amb una nova emissió de pagarés per poder enllestir els treballs. 62

CANTANT DIVENDRES, TREBALLANT DISSABTES “En aquell moment hi havia unes 30-35 persones a la coral. Però hi havia una colla de pencaires”. Així de taxatiu explica Jordi Falip com es va embarcar la coral en aquest ambiciós projecte. Tots els costos que es van estimar (veure document adjunt) eren els que comportaven la compra del local, les despeses de notari, comptadors i material de construcció. La intenció de la gent que formava la coral era assumir els treballs els mateixos cantaires. Hi havia el

convenciment que el primer que calia fer era consolidar l’edifici i amb el mínim anar-hi a assajar encara que no estigués del tot llest. “Es van fer primer unes obres mínimes per poder anar a cantar quan ens traguessin de la rectoria. Treballàvem els dissabtes al matí i alguna gent diumenges i tot. Les parets eren tot tàpia i es van haver de fer parets noves, sostre nou... sort que teníem l’Eladi (Espinalt), que va fer molta feina”, recorda Vila. Serra recorda que després de l’assaig de divendres ja es quedava per anar a treballar l’endemà. “N’hi havia uns quants de fixos. L’Eladi portant la part de paleta, l’Ernest Falip va ser una peça important perquè ell va fer baranes, el David Atzet

la part elèctrica. El Jordi Falip no fallava mai. Les germanes Falip, la Mercè i la Montse. La Mònica, el Jaume, l’Anna ... recordo que també hi havia el Joan Gibert, que ara viu a Anglaterra, les germanes Colom sempre que podien”. Una part molt nombrosa d’aquella gent tenia entre 20 i 40 anys i a vegades s’enduien fins i tot l’entrepà per esmorzar. Les hores passaven volant i el grup havia quedat fins i tot més d’un i de dos diumenges. Serra recorda que es va intentar salvar una columna exagonal molt maca que hi havia al bell mig del local. “Feia nosa però la volíem salvar perquè era un element característic. Es va intentar de totes les maneres”.

UN MOMENT DE DESCANS DE TREBALLAR AL LOCAL: Jordi Falip, Mònica Torras, Ernest Falip, Jaume Serra i Anna Reguant Fotografia cedida per Jaume Serra

TREBALLS PER CONDICIONAR L’INTERIOR DEL LOCAL DE LA CORAL Fotografia cedida per Jordi Falip

va ser música de Jaume Serra sobre una melodia tradicional i text de Francesc Vila i es va dedicar tota una estrofa a les obres de nou local:

INVITACIÓ que es va enviar per a la inauguració del nou local que es va fer el 4 d’octubre de 1998, coincidint amb el 30è aniversari de la Coral.

Tampoc es va poder salvar la teulada perquè les bigues estaven pollades. El terra es va haver de rebaixar. La paret arrebossar... bé, una reforma integral d’un espai en molt males condicions. Però no tot es va poder assumir internament. “Per al que era més estructural vam llogar una empresa de Santpedor, que va servir per posar les bigues i els matxembrats, però les teules les vam posar nosaltres... tot el ferro ho vam fer nosaltres, la fusteria la vam encarregar al Pere Bonvehí, les rajoles les va posar l’Eladi Espinalt i també va fer tota la part de construcció. Va ser un local suat. No hi ha gaires entitats que tinguin un local propi com la coral i que l’hagin suat tant com ho vam fer nosaltres”, assegura Jordi Falip. Hi va treballar moltíssima gent. El 19 d’abril de 1992, una de les dues cançons de caramelles que es van cantar 64

N’hem empreses unes obres Al paller de Cal Bufó Que necessiten manobres I pagar-los tal com cal. Si ens doneu la vostra ajuda Creixeran els nostres cants. Avui és dia de Pasqua, Celebrem-ho xics i grans. Mig any més tard, al butlletí número 2 de la coral, al setembre de 1992, les obres avancen a bon ritme: “El paviment està pràcticament acabat i s’han encarregat la porta i les finestres. Com a cosa més urgent caldria acabar l’arrebossat de les parets”. LA INAUGURACIÓ AMB EL 3OÈ ANIVERSARI Així les coses, va passar un temps des que es va comprar la pallissa fins que s’hi va poder anar a assajar. Alguns assajos es van fer fins i tot a l’escola de música perquè ja havien començat les obres de reforma de la plaça de l’Església i no es podia continuar

LA INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL (4 OCTUBRE 1988) Fotografia Arxiu Coral Escriny

a la rectoria. Però Espinalt recorda que això va generar alguns malentesos. També es va provar a la Capella de Sant Andreu. Però novament la solució no era la més satisfactòria. De manera que a la mínima que es va veure que poc o molt es podia assajar al nou local, el grup s’hi va traslladar. Serra recorda que “el local no estava acabat però hi vam posar una estufa de llenya i uns paravents amb fustes perquè no marxés l’escalfor i quedés més recollit”. Illa afegeix que “es va anar tirant així fins a la proximitat de la celebració dels 30 anys que es va decidir fer una apretada forta per enllestir el local”. I aquesta apretada forta va ser una segona fase d’obres. Com es va fer a l’inici dels treballs, a l’inici de 1997 es

INAUGURACIÓ DEL LOCAL AMB VICENÇ VILLATORO DIRIGINT-SE ALS ASSISTENTS. A l’esquerra, el president de la coral Escriny en aquell moment, Francesc Vila i l’alcalde de Santpedor, Josep Santamans. A la dreta de Villatoro, Jaume Rabeya, alcalde de Balsareny que va assistir a la inauguració en representació del Consell Comarcal del Bages Fotografia Arxiu Coral Escriny.

van emetre pagarés que van comprar els components de la coral. El 25è aniversari de la coral quedava enrere i no es volia deixar passar el 30è aniversari. Faltava un any per a aquesta fita i hi havia feina a fer. O sigui que calia posar-se a treballar. I es van mantenir activitats que s’havien anat fent durant tots aquests anys per ingressar diners com són la celebració de concerts, cantar en casaments, emetre loteria per Nadal, recollir ampolles i paper després de festes. Es van fer fulletons que es distribuïen pel poble on es podia llegir “Si vols un casament com cal, truca la nostra coral”. L’objectiu: generar ingressos per acabar els treballs. Al juny del 1998 es van reprendre les obres al local a molt bon ritme. Els voluntaris ja no només es troben els dissabtes, s’hi treballa moltes tardes entre setmana. Un mes després ja s’havia enrajolat el terra, s’havien posat plaques sota l’altell i s’havia pintat bona part de l’altell i l’escala d’accés. El 4 d’octubre de 1998, coincidint amb la Fira de Sant Miquel es va inaugurar el local, gairebé vuit anys després que l’Escriny es posés a buscar local. Va ser una gran il·lusió per a tots. L’acte, el va presidir finalment Vicenç Villatoro, director general de Promoció Cultural de la Generalitat, tot i que a les invitacions hi constava el conseller. Hi van assistir un centenar de persones que a més van poder veure una exposició que recordava les tres dècades de la coral. 66

CAPÍTOL 6 NOUS REPTES: ÒPERES I MUSICALS

UN PROJECTE AMBICIÓS: EL MUNTATGE DE L’ÒPERA DIDO AND AENEAS PELS 25 ANYS El novembre de 1992, la Coral Escriny edita un nou butlletí informatiu. En aquest número ja es començava a escalfar motors per als 25 anys de l’entitat. Faltaven pocs mesos per a complir una xifra rodona i des de la coral s’apuntava com a major èxit de l’entitat “haver-se renovat completament i tenir, en aquella època, empenta per plantejar-se nous projectes de futur”. En els primers cinc anys del Jaume Serra com a director s’havia aconseguit estabilitzar el nombre de cantaires al voltant de la quarantena, després d’un inici més oscil·lant. Ell mateix reconeix que un dels aspectes que va contribuir a l’estabilitat va ser “el bon ambient que es va crear. Érem com una colla de gent que cantava, però que, a més, eren amics, tot i ser un grup molt heterogeni.” En aquest butlletí s’afirmava: “Sense por d’equivocar-nos, podem afirmar que aquesta bona entesa ha aportat l’ener-

gia necessària per tirar endavant projectes d’una certa envergadura com els intercanvis amb Rauscedo i Budapest o la compra i remodelació del local. Tant de bo aquesta vitalitat es mantingui i que sapiguem canalitzar-la, també, cap a una progressiva millora a nivell interpretatiu”. És un moment d’eufòria: intercanvis, obres al local i bon ambient. I és el moment també en què es plantegen reptes musicals. De fet, en els cinc anys de Serra a la coral hi ha una certa unanimitat que el repertori de la coral és variat i “en molts casos, innovador. Hem fet, per exemple, blocs de música antiga, de jazz, de cançó tradicional catalana, d’autors clàssics, de música contemporània... Però la coral ja es planteja el seu 25è aniversari com el moment de fer una evolució i preparar una única obra amb acompanyament orquestral i solistes”10. I es decideix que la primera obra que es vol preparar per al concert de Nadal sigui l’òpera Dido and Aeneas, de Henry Purcell11. Una òpera barroca en què també hi participen una orquestra de cambra i vuit 67

CARTELL DE L’ÒPERA DIDO AND AENEAS. Concert de Nadal de 1993, coincidint amb els 25 anys de la Coral.

cantants solistes. Serra és del parer que era un bon moment pe fer-ho: “la melodia em va semblar assequible i, d’acord, el text era en anglès..., però després d’haver cantat en alemany i hongarès, l’anglès no em va semblar un problema”. Es planteja treballar aquesta òpera durant tot l’any per arribar al concert del Nadal del 93 amb la seva estrena, coincidint amb el 25è concert. Ben aviat arriben alguns nervis i en el següent número d’aquest butlletí (març 1993) s’escriu un toc d’atenció als cantaires pel baix rendiment dels assajos, poca puntualitat, manca d’atenció i resultats, segons escriuen des de la junta al butlletí “deplorables”. Calia posar-se les piles per portar en condicions aquesta òpera al 25è aniversari. Però Francesc Vila assegura que “vam acabar treballant molt aquesta òpera. El Jaume Serra va buscar músics que ens poguessin acompanyar. No hi havia aleshores al Bages una orquestra de música clàssica. La Mònica Torras, que cantava amb nosaltres, li va demanar si enlloc de cantar podia tocar el violí. Va muntar del no-res un grup instrumental exprés per aquesta obra amb alguns entrebancs perquè hi havia gent que feia temps que no tocava. Però tothom hi va posar de la seva part”. Al local es va posar un full d’assistència a la cartellera. El Jaume va fer dibuixos de l’argument del Dido i

LES DUES TELES REPRESENTAVEN LES VELES D’UN VAIXELL. Concert de Nadal de 1993, Òpera Dido i Aeneas, a Cal Llovet. Fotografia cedida per Jaume Illa

Enees, que compartien espai a la cartellera amb el full d’assistència. Aquests dibuixos estaven molt elaborats i pretenien que els cantaires entenguessin el que anaven a cantar. “De mica en mica, la gent va anar entrant en la història”, explica Serra. Hi va haver qui es va comprar el disc i va escoltar l’òpera. El programa del concert va comptar amb la col·laboració de la il·lustradora Roser Oduber, que en va fer la portada. Va ser la primera d’algunes col·laboracions amb artistes de la comarca. La junta, a la primavera del 93, va posar fil a

l’agulla per intentar aconseguir suport econòmic i també concerts més enllà del concert de Nadal a Santpedor per compensar el treball. La idea era fer-ne 4 o 5 més. La coral, la va portar a Cal Llovet en forma de concert , sense dramatització. Hi van col·laborar 8 cantants solistes: Montserrat Casas, Isidre Badia, Esther Vilar, Pere Díez, Lídia Vilaseca, Núria González, Clara del Ruste i Anna Vilageliu, l’única membre de la Coral Escriny que va tenir un paper com a solista. Era el primer cop que es demanava a cantants amb una sòlida formació musical 69

LA CORAL ESCRINY L’ANY DEL 25è ANIVERSARI. Francesc Vila, Àngels Colom, Anna Falip, Mònica Blanque, Glòria Colom, Lídia Colom, M. Àngels Casanovas, Eladi Espinalt, Mercè Falip, Olga Molina, Roser Espinalt i Anna Reguant. Darrere: Mireia Llort, Teresa Prat, Anna Vilageliu, David Atzet, Xavier Bosch, Imma Riudor, Pep Torras, Àngels Tatjé, Isabel Vicente, Sílvia Gabernet, Elisabet Casanovas, Eva Bosch, Maria Vila, Albert Escudé. Darrere de tot: Robert Santamaria, Joan Gibert, Montse Gibert, Ernest i Jordi Falip, Jaume Illa i Joan Molina. Fotografia Arxiu Coral Escriny.

de fora la Coral que col·laboressin en un projecte musical. L’orquestra que va acompanyar l’Escriny en aquest projecte estava integrada per setze instruments de corda i un clavecí, antics components de l’Obrador Instrumental de Manresa i estudiants de música de diversos punts de la comarca del Bages. Per a la coral va suposar un repte. “Obre una nova etapa. Va ser el primer que es va fer amb una escena més espectacular. Vam fer una petita escenografia, com unes veles”, explica Jordi Falip. Jaume Illa va ser una de les persones que va treballar en aquell concepte. “Havíem de muntar un escenari addicional al davant de l’escenari existent. El problema que té cal Llovet és que cantes a l’escenari i la veu se’n va amunt i al fons de la sala no arriba res. No teníem intenció de sonoritzar, de manera que es va optar per aquest escenari addicional i, per donar ambientació, vam posar unes lones que simulaven unes veles i també vam jugar amb la il·luminació. Molt bàsic. La feina, la vam tenir a cantar. Hi havia una orquestra confeccionada especialment per a l’ocasió. Amb gent de diferents edats. Alguns provenien de Manresa, de l’Obrador instrumental, gent que estava al conservatori encara..., moltes generacions barrejades. Hi havia pocs músics de Santpedor, entre ells

la Mònica Torras tocant el violí. Va ser el primer repte d’un concert dedicat íntegrament a una obra”, conclou Illa. El suficient perquè el concert dels 25 anys fos “molt trencador i espectacular en aquell moment”, assegura Falip. El desembre del 1993, en el compte enrere cap al concert del 25è aniversari, el diari Regió7 anuncia la presentació del Dido i Enees “Una òpera per celebrar els 25 anys de la coral Escriny”. I, a posteriori, el diari li dedica una pàgina que porta per títol “Òpera per a un aniversari coral”12 amb una crítica del musicòleg Josep Maria Vilar, que encapçala amb un: “Sobretot una festa de l’esforç renovador”. Per a Vilar el concert va ser un èxit perquè va aplegar molta gent i mostrava el dinamisme cultural de Santpedor. I, encara més, per l’elecció de l’obra protagonista de la vetllada. Vilar qualifica d’un nivell global molt digne el concert tot i la seva dificultat. La coral en va sortir molt contenta: “En aquell instant de silenci entre el darrer acord de l’obra i els aplaudiments del públic que omplia Cal Llovet el dia de Nadal, ben segur que una intensa emoció estava a punt d’esclatar a dins de totes i tots els qui érem a l’escenari. Els nervis inevitables d’abans de començar, s’havien anat transformant en un gran plaer durant la interpretació i, al final, la satisfacció era generalitzada: ens n’havíem sortit!”13. Per a Serra és un dels concerts 71

que més recorda de la seva etapa, per l’esforç que va comportar per a tothom. L’Òpera Dido i Enees es va portar també a Artés.

CAP DE SETMANA A CAN MASCARÓ. (30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 1993). Fotografies cedides per Jaume Illa

LA PARTICIPACIÓ A UN CONCURS: EJEA DE LOS CABALLEROS La Coral Escriny ha estat present en moltes activitats rellevants de l’àmbit de la música. Així, va participar a la gravació oficial de l’Himne Nacional de Catalunya per invitació de la Federació Catalana d’Entitats Corals. Va ser el setembre del 93, just abans del concert dels 25 anys. També el 24 de novembre de 1996, l’Escriny va participar en les cantades a les places de Barcelona en Homenatge a Oriol Martorell14. L’Escriny va cantar a la plaça Sant Felip Neri amb 4 formacions més: Orfeó Badaloní, Coral Els Picarols, Coral Vent del Nord i Coral Filharmonia. Aquesta actuació va ser el matí, d’11 a 13h i, a la tarda, els escrinyaires van anar al Palau d’Esports per a cantar conjuntament amb la resta de corals participants. A banda d’aquests grans esdeveniments, l’Escriny participa en aquesta etapa en alguns concerts solidaris, trobades de corals i el concert de Santa Cecília. Però el concert realment important era el de Nadal. “era un concert que resumia el nostre any com a cantaires, en part perquè no teníem temps de preparar-ne més. El

HOMENATGE A ORIOL MARTORELL cantant a la plaça del Pi a Barcelona (24 novembre 1997). D’esquerra a dreta: Rosa Llavall, Mònica Torras, Imma Riudor, Xavier Bosch, Elisabet Casanovas, Àngels Tatjé, Montse Rotllan, Anna Prat, Eva Bosch, Conxi Molina i Anna Reguant. Dirigeix Jaume Serra. Fotografia Arxiu Coral Escriny

Jaume era un director d’idees brillants, de molta sensibilitat musical, que entenia molt bé la música... però no s’imposava als assajos”, explica Francesc Vila. Després del concert de Nadal es començava a preparar el concert del Nadal següent, però amb una certa relaxació dels components de la coral, que els primers mesos de l’any eren més inconstants en l’assistència. “En canvi del setembre al desembre la gent es tornava a animar. En aquest època es va instaurar l’hàbit de fer anualment una trobada en cap de setmana i això va ser un gran revulsiu per a tothom”, recorda Vila. Les sortides de cap de setmana eren una barreja de diversió i música. Un moment imprescindible per revisar

el repertori de cara al concert de Nadal. Elisabet Casanovas explica que aquestes sortides de cap de setmana han quedat institucionalitzades. “Acostumem a marxar dissabte al matí i a vegades ja comencem el cap de setmana fent una excursió per algun paratge del voltant. Ja és una manera de conviure i en un lloc que no és pròpiament en un entorn d’assaig”, explica. Formen part de la coral. Com ho són els sopars de Nadal després del concert. Però si alguna cosa va comportar Jaume Serra és incorporar nous al·licients i va proposar la participació de la coral a un concurs a Ejea de los Caballeros, a Saragossa. Era un concurs prestigiós i amb solera. “Vaig pensar que tenir com 73

LA CORAL ESCRINY PARTICIPA AL CONCURS D’EJEA DE LOS CABALLEROS (4, 5 i 6 ABRIL 1997) Fotografia cedida per Francesc Vila

Assajos per participar a l’Òpera “EL RAPTE EN EL SERRALL” DE W.A. MOZART (Teatre Principal de Barcelona, maig 1999). Fotografies cedides per Jaume Serra

a horitzó aquest concurs comportaria un canvi de mentalitat dels cantaires. No podíem anar a fer el ridícul i calia esforçarnos per obtenir una recompensa”, explica el Jaume. “I va funcionar el primer any. Es va fer un cinquè lloc”. L’any següent es va repetir l’estratègia, però la coral no va obtenir tan bons resultats. A l’inici del curs, al setembre de 1997, després de la participació al concurs de Ejea de los Caballeros, la coral es va proposar que els repertoris es decidissin de manera consensuada entre el director i un membre de cada corda. A més, la formació estava a un any de la celebració del 30è aniversari i es volia fer un programa d’activitats complet:

“EL RAPTE EN EL SERRALL” DE W.A. MOZART Acotats: David Trias i Jaume Illa. A la primera fila: Jaume Serra, Moisès Trullàs, Ernest Falip, Francesc Vila, Eladi Espinalt, Xavier Bosch, Vicenç Fernández. Darrere: Montserrat Cerarols, Rosa Llavall, Maria Llavall, Cinta Carrera, Cristina Casanovas, Iolanda Segura, Ester Plans, Glòria Colom. Fotografia cedida per Jaume Serra

CARÀTULA DEL CD DELS 30 ANYS. Es va enregistrar al local de la coral.

Un moment de l’actuació al Teatre Principal de Barcelona de l’Òpera ‘EL RAPTE D’EN SERRALL’ que es va fer els dies 7, 14 i 21 de juny de 1999. D’esquerra a dreta: Rosa Llavall, M. Àngels Casanovas, Ester Plans, Araceli Pastor, Eva Bosch, Marta Falip, Anna Reguant i Maria Vila. Fotografia cedida per Jaume Serra

amb un concert de la Polifònica de Puig-reig (dissabte 3 d’octubre de 1998), la inauguració del local, l’exposició dels 30 anys i el concert de Nadal que posava punt i final als actes de celebració. Un concert que es va plantejar com un acte de retrobament entre cantaires, excantaires i públic. Es va fer un repertori que recollia les millors peces de les tres dècades. Es van fer assajos conjunts durant el darrer mes, des del 20 de novembre i fins al dia de Nadal, els divendres a les 76

10 del vespre. Es va dissenyar una carpeta amb les partitures del concert per a cada cantaire. No hi van faltar algunes de les cançons més cantades de l’etapa de Santamaria. Tots els cantaires van cantar conjuntament “El Moliner del Freser” i “Als peus del Pirineu”. El 1999, i encara en el marc del 30è aniversari, la coral enregistra un CD al mateix local amb Albert Moraleda. El CD és un recull de peces que ha cantat la coral fins aquell moment, algunes d’elles interpretades

CARTELL DEL MUSICAL HAIR DEL NADAL 2001

CARTELL DEL MUSICAL REMEMBER DEL NADAL 2003

al concert d’aniversari. És l’únic CD que ha gravat la coral fins a dia d’avui. Mig any més tard del concert de Nadal, durant tres dilluns del mes de juny de 1999, la Coral Escriny participa en l’òpera “El rapte en el Serrall”, de Mozart, al Teatre Principal de Barcelona. És una novetat per al grup d’escrinyaires, que intervé en dos moments puntuals de l’òpera, però ha d’estar en cada sessió de principi a final esperant el seu moment d’intervenir maquillats en sales annexes a l’escenari. Per al grup és una experiència nova que comporta assajos generals a Barcelona, proves de vestuari, sessions de maquillatge per a cada actuació i pujar i baixar. Però el balanç que se’n fa és altament positiu. “En aquella òpera interveníem al principi i al final i per entremig alguns de nosaltres feien de figurants. Els assajos generals els havíem fet a Barcelona, però no al Teatre Principal, de manera que el primer dia d’actuació ja vam fer coses diferents del que havíem assajat i el segon fèiem coses diferents del primer i el tercer ho canviaven tot altre cop. Però ens ho vam passar molt bé”, recorda Serra. HAIR I REMEMBER, MUSICALS A CAL LLOVET La idea de decidir de manera consensuada els concerts de Nadal es posa de manifest en la forma com es va concebre el musical Hair. El juliol de 1999, la junta de la coral fa una enquesta entre els cantaires. Hi participen 24 persones, representatives de totes les cordes (5 baixos, 6 contralts, 6 soprans i 7 tenors). L’enquesta serveix per valorar molt 77

Diferents moments del MUSICAL HAIR, que es va fer a Cal Llovet com a concert de Nadal del 2001. Fotografies Arxiu Coral Escriny

positivament la participació de la Coral en El Rapte en el Serrall. Però es fa un pas més i es demana també pel repertori futur. De gairebé 11 opcions, les 3 que s’enduen una major resposta dels cantaires per a propers programes i concerts és introduir cançons de musicals , cançó gospel i espiritual negra i en tercer lloc obres de cantautors i grups catalans; la cançó clàssica queda relegada al darrer lloc de preferències, com també la cançó antiga i la tradicional catalana. Es vol passar pàgina en el repertori. Així és com neix la idea de fer un musical. A l’assemblea del 14 de gener del 2000 el director i la junta de la coral proposen treballar el musical Hair, un clàssic, el primer musical rock de la història. Es proposa treballar en dues fases: fins a finals de juny caldria aprendre tots els temes i després de l’estiu s’aniria per polir detalls i entrar en aspectes més teatrals (coreografia, escenografia). En aquell moment la gent assumeix el compromís de participar als assajos. Però el muntatge de Hair sencer no es va poder portar a l’escenari aquell Nadal. Massa feina per a tan poc temps. Així, es van rebaixar les pretensions i es va organitzar per al Nadal del 2000 un concert amb 4 blocs: el primer amb les peces avançades del musical i després un segon amb repertori antic de jazz, cançons mallorquines que també s’havien interpretat feia temps i algunes de Nadal.

“Quan ens hi vam posar vam trobar moltes dificultats. No hi havia cap versió del musical adaptada per a coral. S’havien de fer tots els arranjaments a partir d’un llibret en el qual hi figuraven només les cançons per a solistes, que vaig aconseguir a través d’Internet i havent trucat totes les portes, fins i tot contactant els hereus de Galt McDermont, el creador de la música de Hair”, explica el Jaume Serra. I Francesc Vila afegeix que Serra és qui més ho va partir: “no hi havia partitures per a cor. Només hi havia òpera per solistes i el Jaume es va dedicar a agafar les peces del musical Hair i les va harmonitzar per a cor. Va ser una feinada”. No va ser fins al Nadal del 2001 que es va posar dalt de l’escenari aquest musical. Un repte per a la coral. Cantat en versió original, en anglès, tal i com ho van concebre els seus creadors. El musical incloïa 21 temes. Un espectacle íntegrament musical sense diàlegs ni personatges definits i amb la música en directe del combo de l’Escola Municipal de Música de Santpedor, que estava compost per Annabel Castellana (bateria), Cristina Aguilella (baix), Neus Caparrós (guitarra), Montserrat González (teclat), Laura Patón (saxo), Marta Molina (clarinet) i Sandra Sánchez (trompeta). Un grup de gent jove que es va preparar de valent el concert, amb assajos maratonians de fins a les dues de la matinada. 79

Es va fer una escenografia simple que consistia en una bastida que un paleta de Santpedor va deixar a la coral. Es va muntar la bastida a l’escenari, fet que permetia als més de quaranta membres del cor fer moviments simples per la bastida i el seu voltant. Per al muntatge es van usar recursos d’atrezzo molt senzills, efectes d’il·luminació i imatges digitals en certs moments. La direcció escènica va anar a càrrec d’Enric Llort. Es va fer un llistat de peces de roba que podrien servir per vestir-se hippie: armilles, samarretes arrapades amb colors difuminats, faldilles llargues, pantalons acampanats, sabates de plataforma, penjolls de plomes, signes d’amor... bé una llista llarga, llarga. Dit així sembla que tot va anar rodat. I de fet hi va anar quan es va portar a Cal Llovet, però els darrers tres mesos van ser una marató en molts sentits. Quan es va decidir fer el musical Hair amb coreografies bàsiques es va veure la necessitat d’aprendre’s les cançons de memòria i una de les persones de la coral, l’Ester Plans, va proposar que en les coreografies col·laborés l’Enric Llort. Vila explica que “vam quedar un dia a l’escola de música amb ell. L’Enric Llort va arribar amb les partitures i la majoria dels cantaires encara no ens les havíem après de memòria. Quan va acabar l’assaig, va dir que plegava perquè era impossible arribar a tenir-ho tot a 80

punt per Nadal”. El van poder convèncer, però a canvi Llort els va demanar que entre altres coses treballessin fort per aprendre’s les cançons. “Vam haver de fer intensius d’assaig, la gent s’ho va aprendre i al final vam acabar fent coreografies també per a totes les cançons. Va fer un miracle perquè mai havíem aconseguit, fins aleshores, treballar tant en tres mesos i que sortís bé”, conclou Vila. Com ja es va fer amb el Dido i Aeneas, el musical Hair presentava un cartell anb el disseny d’un artista. En aquest cas es va demanar la col·laboració d’un artista de Santpedor, Joan Ferrer, que va dissenyar un dibuix abstracte, una fusió entre un arbre, l’explosió d’una bomba atòmica i el cabell afro dels hippies. Aquesta és com a mínim la interpretació que en dóna Jaume Serra. Un mes més tard, la Coral Escriny portava el musical a Canet de Fals. El diari Regió7 va publicar una crítica d’aquest concert sota l’encapçalament: “Una proposta correctíssima” . Després d’un nou concert de Hair a Rajadell es va fer una assemblea i es va decidir que el Nadal següent, el del 2002, es faria un concert amb cançons de concerts d’altres anys i algunes del musical Hair, de manera que es disposés de més temps per a preparar el del Nadal 2003. Ja hi havia una proposta sobre la taula: fer un concert

EL MUSICAL HAIR, que es va fer a Cal Llovet com a concert de Nadal del 2001. Fotografia cedida per Jaume Serra

popurri de cançons dels anys 70 i 80. Per decidir el repertori es va crear una comissió específica. “Tothom va anar dient cançons i es va fer una tria. Vam començar els assajos. També li vam dir a l’Enric Llort. Però va arribar al setembre i vam patir una crisi: l’Enric Llort no va poder continuar perquè va tenir una feina a Madrid i va continuar amb nosaltres el seu pare. El Jaume es va posar malalt i va agafar la direcció l’Eisabet Casanovas, a un mes vista del concert. Ens va salvar el concert. Ho va fer molt bé”. L’Elisabet va ser un puntal en les dues produccions de Hair i de Remember, assumint la sotsdirecció. Cada divendres assajava a l’escola de música amb tenors i baixos, mentre les dones ho feien al local amb el Jaume. Després es reunien per a l’assaig conjunt. Per això no va ser un problema que quan el Jaume es va posar

JAUME SERA dirigeix el musical Remember, el 25 de desembre de 2003, a Cal LLovet. Fotografia cedida per Jaume Serra

malalt, l’Elisabet assumís la direcció fins al concert. I així es va arribar al segon gran musical, que es va batejar com a Remember, amb una selecció de cançons, la majoria en anglès, dels anys 70 i 80, que un mes abans del concert encara hi havia qui no se les sabia. Però Cal Llovet, com ja havia passat dos anys abans, es va omplir amb 600 persones per assistir al concert. En la crònica del periodista Marc Serena al Regió7 el diumenge 28 de desembre es va parlar del Remember com d’un concert rebel i transgressor perquè no incorporava cap nadala al repertori.17 Al costat de la direcció musical de Jaume Serra i Elisabet Casanovas, hi va haver un grup de músics amb experiència acompanyant la coral: Jordi Tobias (guitarra), Eloi Escudé (teclat), Jordi Blanes (baix), Manel Blanes (bateria), Xavi Blanque (trompeta) i Òscar Castellà (Saxo). El Remember es torna a cantar mig any després a Navarcles i després “molta gent ho va deixar i els que no ho van deixar venien a un assaig de cada tres o de cada quatre i costava molt muntar res. Així, el concert de l’any següent vam preparar un concert en funció dels pocs que érem. Però no va sortir malament. Vam fer una obra d’un autor del Renaixement. Una obra molt divertida amb acompanyament d’instruments clàssics”, explica Francesc Vila. L’Escriny 82

va tenir l’acompanyament d’un quartet de flautes amb Jordi i Xavier Arcos, Lluis García i Teresa Peig. Va cantar només una part del concert i a la segona va intervenir el Grup Vocal V9 (Viladomiu Nou). “Vam salvar aquell Nadal”, conclou Vila. És també el moment en què entren a la coral dos nois provinents d’un cor jove de Santpedor, la Sandra Sànchez i el Marc Reguant. Es van estrenar en aquest concert. Entraven amb molta música al darrere i moltes ganes de cantar engrescats pels musicals Hair i Remember. Reguant recorda que van entrar amb molta energia, però van trobar l’Escriny en una etapa de davallada que culmina amb la decisió del director de plegar. Havien passat 20 anys des de la seva arribada a l’Escriny. En el moment de fer balanç d’aquesta etapa, l’Elisabet, que en els darrers anys havia estat la mà dreta en la direcció del Jaume Serra, destaca que “va ser un gran director, amb una gran sensibilitat, que va donar un aire fresc a la coral, atrevint-se a cantar un repertori molt diferent del que feien les altres corals, i que va animar molta gent jove a gaudir del cant coral”.

EL MUSICAL REMEMBER EN ACCIÃ&#x201C; Fotografia Arxiu Coral Escriny

CAPÍTOL 7 ARRIBA EL GOSPEL A L’ESCRINY

UN MOMENT COMPLICAT El 15 de gener del 2005, Jaume Serra dirigeix el Concert d’any nou al Mas de Sant Joan de Vilatorrada convidats per la Coral Czarda i repetint el repertori de Nadal. Va ser el darrer concert que va dirigir. Els cantaires van començar a fallar als assajos. En ocasions no venia ni un cantaire d’una mateixa corda i en ocasions eren una dotzena de persones al local. Davant això, la junta que presidia Francesc Vila proposa aquell any per Setmana Santa fer un parèntesi i reincorporar-se als assajos després d’estiu. I en aquest moment és quan Jaume Serra manifesta la seva voluntat de plegar “a mi se m’havien acabat les idees per a nous repertoris. Tenia la sensació que havia fet tot el que sabia. I a més feia moltes coses simultàniament. Dirigia l’orquestra d’alumnes de Fonollosa els dissabtes al matí, vaig estar molt temps a la banda de la Unió Musical del Bages, durant deu anys a l’Esclat, sis anys a l’Orfeó Manresà... també havia estat

a l’escola de música de Navarcles, al gospel singers i els vint anys a l’Escriny”. El Jaume Illa assegura que es veia a venir que Serra plegaria i “ho entens. Jo al seu lloc no hauria durat tant. Va tenir molta paciència als assajos amb tant batibull. Ell pel seu tarannà no s’havia imposat mai d’una forma enèrgica. Algun cop les havia cantat clares però no era la seva manera de ser i a mesura que van passant els anys, es va perdent la motivació. A més, en la darrera etapa anàvem encavalcant grans muntatges com el Dido i Enees, el Hair i el Remember i a cada un d’aquests muntatges acabàvem com si passéssim una mena de ressaca, un esgotament”. Serra també ho veu així “pensar en un repertori pot ser molt divertit, però també esgotador. I jo en aquell moment sentia que havia tancat una etapa. No sabia què oferir que fos atractiu”. Però el moment en què Jaume Serra presenta la dimissió va agafar la coral sense un recanvi clar i es va veure perillar la 85

continuïtat del grup. Vila assegura que va viure “el moment més delicat dels que jo he viscut a la coral. Tothom se’n va anar a casa seva i jo durant l’estiu ja vaig dir que faria alguna gestió. L’única opció era, al meu entendre, l’Elisabet Casanovas, que ja ens havia rescatat quan el Jaume es va posar malalt. I li vaig comentar que o es posava ella a la Coral de directora, o jo no veia ningú més que ho pogués assumir”. Però l’Elisabet tenia alres projectes al davant com era la direcció de l’Escola Municipal de Música de Santpedor. Al setembre es va convocar una reunió “per dir que si no hi havia ningú per assumir la direcció, hauríem de tancar la barraca, o sigui fer una assemblea per dissoldre l’entitat i decidir què fèiem amb el local”, explica Vila. I se celebra aquesta reunió clau. Una de les cantaires, Ester Plans, va apuntar la possibilitat de trobar un director, un noi que cantava gospel a Manresa i que havia creat un grup més reduït per poder fer concerts. L’Ester va parlar amb aquest noi: l’Enric Mieza. “Jo cantava al de cor de Gospel a Manresa i n’era a més el pianista. Un grup ens vam proposar fer una formació nova amb ganes de fer més concerts. Aquí és quan l’Ester (Plans) em va demanar si ho volia fer a Santpedor amb la Coral Escriny i em va agradar la idea”. A mitjans de setembre, Enric Mieza entrava a la direcció 86

de la coral. Vila assegura que es van agafar a la proposta de l’Enric com “un nàufrag que s’agafa a un ferro roent. No hi havia cap altra opció. Era això o tancar”. NOU ESTIL, EL GOSPEL AGAFA EL PROTAGONISME Tot i que la decisió del Jaume Serra va generar molts dubtes a la coral, el traspàs es va culminar amb una relativa rapidesa. Els fets es van encadenar i al setembre Enric Mieza ja dirigia els assajos per preparar el seu primer concert de Nadal. La seva arribada va marcar un nou tarannà i un nou repertori. Malgrat tenir formació clàssica, el primer repertori que va proposar l’Enric Mieza va ser íntegrament gospel i en anglès. “Jo ja vaig anar amb la idea de fer gospel i la gent de la coral Escriny ho va rebre bé. Érem una colla que fèiem gospel a Manresa i teníem ganes de fer més coses i la coral Escriny necessitava algú... vaig anar a ajudar a mantenir la coral”. L’etapa gospel a Santpedor va tenir un inici fulgurant. Es van apuntar a la coral moltes persones que tenien ganes de cantar gospel i en poc temps es va arribar a prop dels 50 cantaires. I no va ser un Nadal corrent. La coral va tenir doble concert. A mitja tarda, a les 18:30h, es va fer el mateix concert a l’església de Viladomiu Nou. La recaptació d’aquest

CARTELL DEL CONCERT DE NADAL DEL 2005, íntegrament de música gospel

concert es va destinar a l’associació Arada, Associació Rural d’atenció a les demències i l’Alzheimer, organitzat per la coral local. El concert a Viladomiu Nou, el va començar la coral local i la segona part amb l’Escriny. Els santpedorencs van acabar el concert i van haver de córrer per ser fidels a la cita nadalenca a casa seva. Era el concert de Nadal número 37 i un dels que més van marcar Mieza de la seva etapa a la coral Escriny: “aquest primer concert és un dels que més recordo perquè va ser novedós, fer gospel a la coral Escriny va ser innovador i a la gent li va agradar. Els Esclat de Manresa van ser els pioners de portar el gospel al món coral, però l’Escriny també va ser de les primeres corals a sumar-s’hi. Sí que s’havien fet cançons espirituals a les corals, però es feia blanquet, per dir-ho amb un argot molt del món del cant. Els faltava marxa. I el que va fer l’Esclat Gospel Singers amb el Ramon Escalé va ser dotar al gospel d’autenticitat a nivell rítmic... Es va trencar alguna cosa molt tradicional i es va incorporar un estil més americà. I això és el que crec que també va marcar aquesta etapa de la Coral Escriny. No era només portar un repertori de gospel o d’espirituals sinó incorporar arranjaments diferents seguint un patró més americà. Cantant de memòria, sense partitures”. 87

CONCERT AL BARRI VIC-REMEI DE MANRESA (2006) Fotografia arxiu Coral Escriny

Això d’aprendre’s les cançons de memòria ja ho havien fet abans els escrinyaires però aquest cop es treballava sempre sense partitures, només amb la lletra de la cançó. Mieza n’acabaria dirigint quatre: aquest primer i tres més. Però els altres tres ja ho faria acompanyat d’Oriol Torras. “Li vaig demanar a l’Oriol que m’ajudés en la direcció perquè a mi se’m feia feixuc portar una coral tot sol. Va ser una etapa amb dos codirectors”, explica Mieza. L’Oriol Torras havia estat escolà a Montserrat i va influir en la introducció de peces fora del gospel en concerts posteriors, tal i com recorda Francesc Vila. 88

Abans d’acabar el primer curs de Mieza com a director, va proposar a la junta l’entrada d’Oriol Torras, de manera que el repertori gospel s’assajava amb l’Enric Mieza i amb Oriol Torras s’introduirien noves peces per ampliar l’estil de la coral. “Les peces que fèiem amb ell eren una altra cosa. Però venia quan podia als assajos de la coral”, recorda Vila. El fet és que l’entrada de Torras a la coral va alleugerir Mieza, que es va sentir més acompanyat: “ jo estava fent gospel i poder-ho fer amb una coral em venia de gust. Em semblava fantàstic. De fet m’agrada cantar qualsevol cosa, però haver de preparar un repertori ja és una

cosa diferent. En aquest sentit treballàvem junts amb l’Oriol Torras. Era una direcció compartida”. A meitat d’aquesta etapa es va introduir un canvi als hàbits de la coral. Els assajos que des de feia anys es feien en divendres es va decidir canviar de dia i es van començar a fer els dijous. Molta gent els divendres tenia altres coses i es fallava massa, de manera que es va sondejar la possibilitat de deixar els divendres lliures i tothom ho va veure bé. EL CONCERT DELS 40 ANYS A l’estiu del 2008, només tres anys després d’agafar les regnes de la Coral Escriny, l’Enric Mieza ja pensa en deixar-ho i l’Oriol també. Van tenir clar que no seria una decisió que prendrien de cop sinó que buscarien un relleu per evitar els moments delicats que s’havien viscut a la coral. Al davant tenien un concert que també els feia il·lusió, el del Nadal del 2008, que seria el número 40 de la coral. “Teníem el repte de preparar el concert del 40è aniversari però jo particularment ja no em veia amb idees que poguessin engrescar. Jo no em dedico a això professionalment. Sí que em dedico semiprofessionalment al gospel i cantant, però en aquell moment estava començant a fer de cantant i veia difícil preparar repertoris nous amb cara i ulls perquè

comportaven una dedicació que en aquell moment no podia assumir. Per això vam comentar que calia traspassar el testimoni a algú altre que vingués amb idees noves”, explica Mieza. Aleshores, un matí de juliol, just abans de les vacances d’estiu, l’Enric Mieza, l’Oriol Torras i el Francesc Vila van anar a Manresa a fer una orxata. “Era abans del concert dels 40 anys i ja la cosa es veia a venir que no aniria bé. La meva idea era proposar-los que l’Oriol es fes càrrec de la coral. I quan ens vam asseure es van mirar tots dos i em van dir que ells ja n’havien estat parlant i que l’Enric ho volia deixar, però l’Oriol també. Quan em van dir tots dos que ho volien deixar vaig pensar que tornàvem a començar com quan ho va deixar el Jaume Serra. Però em van dir que pensaven amb el Marc Reguant”, recorda el Francesc i explica el seu primer pensament: “el Marc cantava a la coral però ell seguia els assajos callat i discret, com és ell. L’Oriol i l’Enric em van dir que encara no l’hi havien proposat, que només havien pensat en ell com una bona opció. A mi, ni se m’havia cudit, un noi tan jove, tan callat, que no deia res als assajos i que no li havíem sentit pràcticament la veu, o molt poc”. De cara a la celebració dels 40 anys, es va preparar una recopilació de les millors cançons de la coral. “Es va pensar en fer un 89

CARTELL DEL CONCERT DE NADAL DELS 40 ANYS DE LA CORAL en què es van cantar les cançons més detacades de les primeres 4 dècades de la formació.

greatest hits, per dir-ho d’alguna manera i a mi, personalment, em va semblar una bona manera de tancar una etapa”, conclou l’Enric. Es van interpretar peces de l’època de Santamaria com el Cànon Hebraic i No has comptat mai les estrelles, per citar-ne dues. D’altres de l’etapa del Jaume com Aquarius, Dacing Queen. Bé, una llarga llista amb l’acompanyament musical de Carles Badia (baix), Xevi Matamala (bateria), Sergi Oms (guitarra) i Cristina Zafra (piano). Al repertori, s’hi va sumar un muntatge visual que va preparar un component de la coral, Ramon Navarro. Aquest concert és un altre dels grans moments que recorda l’Enric Mieza dels seus anys a la coral, el dia del seu últim concert com a director. “El Francesc Vila a cau d’orella em va dir ‘gràcies per haver mantingut viva la coral’. Ho recordo i li estic molt agraït”. “Durant la nostra etapa vam aportar el que nosaltres sabíem fer. I per tant no m’atreviria a fer altres coses. Vam ser una mica un bolet a la història de l’Escriny però penso que es van trencar esquemes en el seu moment, fet que a la llarga, i per a tenir una coral més versàtil, ha anat prou bé”. Una etapa en què es van introduir nous repertoris, nous estils i, per tant, més experiència per als cantaires per tenir més recursos a l’hora d’afrontar un repertori.

CONCERT GOSPEL A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTPEDOR (2007) Fotografia Arxiu Coral Escriny

CAPÍTOL 8 MARC REGUANT PREN EL RELLEU

DIRECTOR JOVE AMB IDEES CLARES L’Enric Mieza i l’Oriol Torras tenien clar que no podien continuar dirigint la coral. L’Oriol perquè marxava a viure fora i l’Enric perquè no volia portar més temps el pes de la direcció. Ells dos ho van parlar i quan es van reunir amb el Francesc Vila ja tenia una persona al cap, el Marc Reguant. No li havien dit res, però l’Enric sabia que el Marc volia començar estudis de direcció, a més tenia coneixements de música i en un viatge a Alemanya, uns mesos abans del concert dels 40 anys, ho van acabar de veure clar. Però li ho havien de demanar. I ho van fer abans del concert dels 40 anys. El Marc tenia 20 anys. Però en feia 14 que cantava. Va començar precisament a un cor infantil de l’escola Llissach sota les ordres de Xavier Santamaria. “Amb ell vaig descobrir que la música era molt especial i vaig començar amb ell a gaudir molt cantat i també a valorar la importància del rigor quan cantes amb grup i de les complicitats que es poden generar en un cor”, explica

el Marc. Hi va cantar fins que van acabar els estudis a l’escola Llissach i amb un grup de companys de classe van crear la Coral Crescendo per poder continuar cantant. Per entrar a l’Escriny “érem massa joves i li vam demanar amb el Xavier si podíem continuar un parell o tres d’anys més cantant”. Fins que finalment el Marc i la Sandra van entrar, però van viure el darrer any del Jaume Serra i els anys de gospel fins que un dia, després d’un assaig, la proposta era que aquell noi de 20 anys portés la direcció. “L’Enric i l’Oriol em van demanar que em quedés després de l’assaig, que volien parlar amb mi i, quan estàvem tots tres allà asseguts em demanen si vull dirigir la coral. Va ser una sorpresa. No tenia ni idea que tenien la intenció de deixar-ho. Potser hi havia gent que potser ho intuïa, però jo no. Jo crec que vaig dir sí de seguida, però va ser un sí una mica inconscient”. El Marc va dir que sí engrescat pels dos directors sortints: “Ells ho veien clar. Però jo en aquell moment no tenia cap 93

experiència en el món de la direcció. Tota la vida havia cantat però no havia dirigit mai cap cor i la meva vida professional no estava orientada cap a la música. Estava estudiant filologia catalana”. També hi va jugar a favor la seva estreta relació amb la coral i les ganes de fer un pas endavant. El Marc havia anat als concerts de l’Escriny des de petit. De fet, l’avi Josep ja hi anava i els pares no se’n perdien cap. També el qui havia estat durant anys el seu director, el Xavier Santamaria, havia estat l’home que havia organitzat la coral i li havia sentit a parlar molt d’aquell cor i del que cantaven i preparaven. De manera que el Marc va arribar a casa content. Va comentar que li havien proposat la direcció i va ser aleshores quan es va adonar de la feina que li venia a sobre. “Probablement a casa van veure de seguida el que em comportaria de treball i esforç i de maldecaps perquè, entre altres coses, no tenia experiència. Era una responsabilitat perquè l’Escriny ja tenia 40 anys a l’esquena i s’hi posava algú que podia fer malbé tot aquets bagatge”. Però després del primer concert, ja no va quedar ni una engruna de dubte. Això sí, va haver de treballar de valent per arribar-hi. Era al novembre. Però un cop lligada la transició i centrats en el concert dels 40 anys, no es va informar a la resta de la coral fins al gener. La idea, expliquen els 94

protagonistes, era que l’Oriol marxava a viure a fora, però l’Enric compartiria assajos amb el Marc de gener a juny. En aquells primers assajos el Marc confessa que “estava molt insegur fins al punt de passar-ho malament. La gent parlava molt als assajos, però jo no em vaig imposar en un primer moment. Era una dinàmica establerta que jo no em sentia segur de trencar. També com organitzar els assajos em costava perquè no ho havia fet abans. I a l’estiu recordo que em preguntava on m’havia posat”. Però als problemes, solucions. Després de la parada d’estiu, el que va canviar “és que em vaig posar les piles”, somriu el Marc. Ja ho portava de cap, però al setembre s’hi va posar seriosament. El Marc va començar un curs de direcció coral a la Federació Catalana d’Entitats Corals (FESEC) i també va començar noves classes de cant, dues coses que no ha deixat. “Vaig pensar: o ho faig bé o no val la pena. Per a mi era una responsabilitat dirigir una coral que feia tants anys que funcionava i fer-ho amb garanties”. L’inici dels cursos de direcció “em van servir per formar-me, veure coses i maneres de treballar. Per exemple, com d’important és el gest del director i, sobretot, dinàmiques d’assaig, que és el que a mi em faltava. És a dir, com dissenyar un escalfament perquè funcioni,

coses molt bàsiques en aquest moment”. Els cursos tenien tres nivells. Va començar pel més bàsic, però durant els seus primers anys a la coral els va acabar fent tots tres, fet que el va portar a conèixer molta gent del món coral català, directors novells i professors amb experiència. I va dedicar un estiu, el 2016, a fer un curs de direcció coral a Segòvia amb directors de corals de l’estat espanyol i d’altres països. I, entremig, el Marc va reorientar la seva vida professional: “Jo anava per a professor de català, però entre l’Escriny i que vaig entrar a fer de professor de música ..., pensava en els assajos, en les classes, anava a cursos de direcció, cursos de música i moviment per a classes de nens de 4 i 5 anys i un dia em vaig trobar preguntant-me a mi mateix si no havia de centrar-me de cap a la música”. I aleshores va accedir a l’ESMUC. “Vaig

aprendre molta música i vaig fer el màxim d’assignatures del món coral que vaig poder: de direcció, de didàctica del cant coral, vaig cantar amb cors a l’ESMUC, tot i que jo hi feia clarinet com a instrument i pedagogia però vaig estirar el màxim”. També el 2014 va començar a cantar en un cor: Cor ARSinNOVA de Barcelona, dirigit per Pere Lluís Biosca i Soler en aquell moment. “Fins aleshores no havia tingut l’oportunitat i entrar al cor em va permetre fixar-me en coses. Jo anava com a cantant, com a baríton, però a la vegada estava pendent de veure com treballava el director i com prioritzava la revisió de cada peça”. Aquesta formació va ser clau, explica el Marc. “Passes de formar part d’un grup de gent com a cantant i, d’un dia per l’altre, canvies el rol per passar a dirigir un col·lectiu, la majoria amb més anys a sobre

LA PRIMERA ENTRADA a la llibreta d’assaig de l’Escriny del Marc Reguant. Ja ha fet servir 3 llibretes. Fotografia de Montserrat Xixons

i més anys a la coral”. I el primer que va fer va ser preparar els assajos a fons. Estudiar el concert primer amb totes les veus i apuntarse en una llibreta quin tipus d’escalfament aniria bé per a poder fer el treball de les peces que volia fer a cada assaig. I la llibreta, impecable, sense gargots i amb tot anotat l’ha acompanyat en els deu anys que aviat farà que dirigeix la coral. Bé, de fet, ja va per la tercera llibreta d’anotacions. Hi és tot: escalfament, treball per cada peça, organització de les veus, repertoris. I per completar la preparació, el Marc a casa realitza, gràcies a les noves tecnologies, unes gravacions instrumentals amb el so de cadascuna de les veus del cor, el que es coneix com els midis. De fet, una de les coses que més sorprenen quan algú arriba nou a la coral és que tothom parla dels midis com si fos absolutament conegut el que un midi és. I, certament, per a les persones que no saben llegir les notes musicals, poder seguir una partitura amb l’ajuda d’un instrument que el director ha gravat i ha enviat expressament, facilita molt l’aprenentatge. L’Elisabet Casanovas assegura que gràcies als midis “la gent des de casa pot estudiar la seva veu encara que no sàpiguen música. Així, amb la lletra, les partitures i el que senten, es van aprenent les cançons. De manera que els assajos són molt més productius perquè 96

la gent quan arriba a l’assaig ja sap el que ha de cantar. Aleshores cal polir coses, ajuntar les veus i compensar-les, però això genera que els assajos i l’aprenentatge siguin molt més àgils”. ORGANITZACIÓ I TREBALL ALS ASSAJOS Però hi ha altres aspectes que el Marc apunta que van ser importants per a sentir-se més còmode en la direcció. Un d’aquestes aspectes és el suport de persones, referents per al Marc, que li han fet costat, especialment en els primers mesos de direcció com és el cas de la Marisa Badia amb qui podia comentar aspectes de millora. O, més tard, quan van retornar a la coral dues persones que també influeixen en el Marc ja sigui perquè li han vist l’evolució musical, com és el cas de l’Elisabet Casanovas, que havia estat la seva professora de clarinet, o la Mònica Torras, que ha fet aportacions en el repertori que s’ha portat en alguns moments d’aquesta darrera etapa. Però, per sobre d’aquests noms propis, el Marc destaca que en un primer moment va ser clau la mateixa voluntat d’un grup de cantaires de l’Escriny de modificar coses del funcionament de la coral. Aquest grup va donar suport al nou director i van transmetre a la resta la necessitat d’establir compromisos. Prova d’això és que mesos més tard, a l’assemblea de la coral celebrada el

25 d’abril del 2010 durant un cap de setmana a Castelladral, es van redactar les Normes de Castelladral que deixaven per escrit el compromís dels components de la coral a assistir als assajos, a ser puntuals i a tenir una actitud activa als assajos:

Les normes encara ara estan penjades al suro informatiu del local de la coral. I l’actitud als assajos va canviar substancialment. En pocs dies, al local d’assaig hi havia un pot ple de llapis perquè els cantaires anotessin les indicacions del director. El Jaume Illa, un

NORMES DE CASTELLADRAL, APROVADES EN ASSEMBLEA (25 ABRIL 2010)

UNA CLASSE DE TÈCNICA VOCAL AMB LA BELÉN BARNAUS. Els tenors segueixen les seves instruccions. Fotografia cedida per Fermí Puig

dels pocs cantaires que ha estat amb tots els directors, assegura que “des del primer dia el Marc va demostrar un tarannà molt diferent: molt metòdic, exigent i preparat. Però amb una qualitat: la capacitat de dir a la gent el que ha de dir sense ferir ningú i aconseguir treure’n el millor que se’n pugui treure. I això és molt important”. Un altre element que ha estat clau en l’evolució dels darrers anys de la Coral Escriny és l’exigència per millorar. “Per a mi és una eina pedagògica”, opina el Marc. “Quan algú ens exigeix, en el fons és perquè pensa que podem oferir molt més i per tant creu en les nostres 98

capacitats, de manera que l’exigència s’ha d’entendre com un factor positiu. És un fet implícit, però molt rellevant, el creure en una persona o en un grup i exigir-los per poder avançar i millorar i perquè donin el millor que tenen i que porten dins. A més, l’exigència dóna resultats i retroalimenta la maquinària del treball”. Per això, a banda dels assajos, s’ha fet classes de tècnica vocal amb professores. Primer es va fer un treball amb una professora que es diu Elisenda Durà, però amb la persona que s’ha treballat en els darrers anys aquestes classes de tècnica vocal és la Belén Barnaus, professora de cant a

l’Escola Municipal de Música de Santpedor. No és que el treball tècnic no s’hagués fet abans. Però el Jaume Illa que ha passat en etapes per tots els directors d’aquests 50 anys explica que “cada cop ha anat a més: el nivell d’exigència, però també la capacitat del Marc de donar recursos per millorar. S’havia fet tècnica associada a moments puntuals amb el Jaume per al Hair o el Remember, però d’una manera regular com a complement dels assajos no recordo que passés fins a l’arribada del Marc amb professors de cant.” I aquest treball reverteix en la coral. “Ens va molt bé perquè aquestes classes es fan per corda i la Belén sap veure els problemes de cada corda en una peça concreta i pot ajudar amb exercicis i recursos pràctics que ens fan obtenir grans resultats. És una gran sort poder demanar aquest tipus de suport de tant en tant d’una persona com la Belén, que sap trobar la manera d’explicar què cal fer per millorar la nostra veu i treure’n el millor. Jo penso que sense aquest suport tècnic i per corda no hauríem abordat com ho hem fet els concerts dels darrers anys. I era una de les meves fixacions”, continua el Marc. Hi ha una tercera part dels cantants de la coral que fan classes particulars de cant. També es va donar l’opció als cantants del cor que ho volguessin a fer una sessió voluntària de treball

CLASSE DE TÈCNICA VOCAL. Rafael Merinas, Francesc Vila, Belén Barnaus, Joel Díaz, Josep Maria Casas. Darrere: Biel Roca, Fermí Puig, Pep Vila, Ramon Torras i Vicenç Fernàndez. Fotografia cedida per Fermí Puig

individual i es van apuntar 15 persones més. “Això vol dir que som un cor que no es conforma i que li agrada veure com pot millorar. La nostra veu és la que és, però en podem treure molt profit si la treballem. I això suma”. 99

100

CAPÍTOL 9 QUAN FER UNA MICA MÉS ES CONVERTEIX EN UN HÀBIT

ELS PRIMERS CONCERTS I LA INAUGURACIÓ DEL CONVENT El primer cop que el Marc va dirigir la Coral Escriny va ser a la fira de Sant Miquel. Va trencar el gel als carrers del poble. I després ja va ser el primer concert de Nadal. La Coral Escriny va portar a l’església tres peces que ja havia cantat: Nkosi sikelelel’Africa, Ja-Da i Magnum Mysterium. La resta era repertori nou, que havia preparat el grup en tres mesos, “Vam treballar molt en aquell primer concert. Però jo soc molt patidor i en aquell moment, a l’inici, patia molt. Al final del concert de Nadal tothom estava molt content i jo em vaig treure un pes de sobre”. Poc després, la coral va celebrar els 20 anys d’intercanvi amb Rauscedo amb un nou intercanvi. El Marc creu que “l’experiència a Rauscedo va ser un abans i un després de la coral perquè ens ho vam agafar molt seriosament. Era un intercanvi i ells van venir abans i van fer dos concerts un

FIRA DE SANT MIQUEL, primer cop que el Marc es posa de director en una actuació (setembre 2009) Fotografia cedida per Marc Reguant

101

de música sacra increïble i un altre de música popular a la plaça, a les voltes de l’Ajuntament”. Els dos concerts de la coral de Rauscedo a Santpedor va ser d’un altíssim nivell. Les veus del cor s’empastaven bé, entre ells s’escoltaven “i va ser un estímul per a nosaltres. Tothom es va posar a treballar”. La Coral Escriny no es volia quedar enrere i va preparar a fons els dos concerts que van fer a la seva visita a Rauscedo. Com ja havia passat vint anys abans, a Rauscedo, es va generar una magnífica sintonia. Però “vam tornar amb aquella sensació que nosaltres també havíem de fer un pas endavant”. I per si les sensacions pròpies no fossin suficients, el director de la coral de Rauscedo, que havia estat president de la Federació de corals italianes, va dir a cau d’orella al Marc que tenia molta feina a fer amb la Coral Escriny. Un comentari que va deixar el Marc amb ganes de posar-s’hi. Quinze mesos més tard de la visita a Rauscedo, la coral va viure un moment màgic. Santpedor va inaugurar la restauració del Convent de Sant Francesc, reconvertit en un magnífic auditori. Els cantaires de la coral coneixien l’espai i la primera impressió va ser molt bona. L’Ajuntament havia organitzat una visita d’obres per a les entitats “i vam preguntar si s’havia fet 102

algun estudi d’acústica a l’edifici. Ens van dir que no, de manera que ens vam posar les mans al cap pensant si seria un bon lloc per cantar”. Però els dubtes inicials es van esvair el mateix dia de la inauguració quan van participar-hi amb una actuació musical. El Marc Reguant és contundent: “és un autèntic luxe per a nosaltres”. L’acte, solemne, amb una descripció de la història de l’edifici, parlaments de les autoritats, va comptar també amb les actuacions de la Coral de la Llar d’Avis de Ca l’Arola i l’Escola Municipal de Música de Santpedor. En aquesta actuació l’Escriny va interpretar: Abendlied , de J. Rheinberger; Cançó de Faroner, de Miquel Desclot (text) i Josep Vila i Casañas (música); i Think of me -del musical Phantom of the Opera. Aquell mes de juny, amb l’auditori del Convent de Sant Francesc en funcionament, es fa el primer concert de festa major, que queda instaurat com el segon concert que la coral fa anualment a Santpedor, després del de Nadal. I el mateix any ja es fa fins i tot un pas més en el repertori. Per primer cop en l’etapa del Marc Reguant es treballa el concert com una unitat i no com una barreja de peces de diferents períodes.

FIRA DE SANT MIQUEL. Fotografia cedida per Marc Reguant

25 DESEMBRE 2009. Primer concert de Nadal que dirigeix Marc Reguant Fotografies Arxiu Coral Escriny

INAUGURACIÃ&#x201C; DEL CONVENT, 28 DE GENER DEL 2012. Fotografia Arxiu Coral Escriny

CONCERT DE FESTA MAJOR, JUNY 2012. Fotografia Arxiu Coral Escriny

103

DIBUIX DE CLARA OLIVERES del cor que va anar a Rauscedo. Al piano, Jordi de la Torre. A la dreta, Marc Reguant.

GLÒRIA, UN CONCERT QUE OBRE EXPECTATIVES El Nadal del 2012, la Coral Escriny prepara el primer concert de Nadal al Convent i ho fa amb una aposta: el ‘Glòria’ d’Antonio Vivaldi. És el primer concert orquestrat que es fa en l’etapa del Marc Reguant. “És un tipus de concert en què jo em sento còmode i que es pot aprendre molt a nivell de cor”, explica. En aquesta etapa ja no es decideixen els repertoris en comissions sinó que ho fa el director. Es deixa assessorar, però és ell qui té la darrera paraula i qui busca obres que puguin ser un al·licient per al cor i que a més es puguin assumir. “Si trio 104

una cosa que m’apassiona i m’encanta no em costa gens treballar-la i penso que també s’encomana al cor”. Per al Marc era el seu tercer any al cor i ja afrontava un dels projectes grans de la coral. I es va treballar. Amb el seu sistema. El Jaume Illa explica que, abans de l’arribada del Marc, sempre s’havien assajat “cantant les peces completes. Ens aturàvem als punts on hi havia les dificultats. Però semblava que si no la feies sencera no havies assajat. I el que fem ara de saltar de peces, començant per les darreres o per la del mig, estudiant o revisant als assajos fragments molt concrets d’una

peça, i ningú es qüestiona la necessitat de fer-la tota, és un mètode d’assaig que ha introduït el Marc”. I al Glòria, especialment, aquest sistema va sorprendre. Va ser un primer aprenentatge. El Marc es preparava a casa i, quan arribava a l’assaig, escalfament i començava: “assajàvem fragments de peces sense que la gent es pogués fer una idea de com quedaria i em miraven com dient i això cap on va... Els feia repetir Gloria, Gloria... i apa un silenci, que era el que corresponia a l’orquestra. El primer cop que treballes així és com una sorpresa per a tothom. Hi havia gent de la coral que després del concert em deien que havien dubtat de com quedaria. Potser no havien escoltat la peça abans. El resultat va ser molt satisfactori i va deixar bon regust als cantants del cor”. L’orquestra de cambra que va acompanyar la coral va ser la de l’Escola de Música de Berga, gràcies a la mediació de la Marisa Badia, que hi feia de professora. El Marc recorda que es va treballar molt bé, “l’orquestra de Berga ens ho va posar molt fàcil, amb l’Albert Romero, director de l’orquestra, que transmet l’energia a l’hora de tocar, l’expressivitat, aquesta actitud molt diferent d’altres grups. Molt entregats. I entre l’orquestra i el cor vam fer una feina molt maca”. Fer aquesta peça orquestrada al Convent

GLÒRIA DE VIVALDI, el primer concert de Nadal al Convent (25 desembre 2012) Fotografies Arxiu Coral Escriny

105

GLÃ&#x2019;RIA DE VIVALDI, el primer concert de Nadal al Convent (25 desembre 2012). Fotografia Arxiu Coral Escriny

MAGNIFICAT AL CONVENT (25 DESEMBRE 2013) Fotografia Arxiu Coral Escriny

106

va ser també tota una experiència. L’espai no tenia tanta capacitat com els altres espais on havia actuat la coral fins aleshores per la qual cosa es va decidir fer dos concerts i no només un el dia de Nadal, un fet que va quedar també instaurat des d’aleshores. Ara bé, la sonoritat va ser tota una troballa. Els cantaires que havien cantat en altres espais destaquen el canvi que va suposar tenir l’Auditori del Convent, tal i com resumeix l’Elisabet Casanovas: “és com el nostre escenari. Té una acústica extraordinària, especialment per a la veu, més potser que per a alguns instruments. Potser és l’absis que fa que se senti tan bé des de tot arreu. Però, a més, l’auditori de Sant Francesc és un lloc preciós i màgic. Un espai emblemàtic de Santpedor”. El Glòria va tenir un efecte crida i, per a aquest concert, ja es va apuntar gent nova i van tornar cantaires que havien estat un temps allunyats de la coral. Una situació que tornaria a passar en el futur davant de concerts de gran volada. Un any més tard del Glòria, la coral presenta el ‘Magnificat’ de John Rutter, el Nadal del 2013. L’aprenentatge d’assajar aquesta obra per fragments de cada peça ja s’havia passat un any abans amb el Glòria. Però tot i així, preparar el Magnificat no va resultar gens fàcil. “El que va passar és que em vaig enamorar d’aquesta peça.

MAGNIFICAT AL CONVENT (25 DESEMBRE 2013) Fotografia Arxiu Coral Escriny

107

No sabia si la podíem fer o no però vaig pensar: treballant, no hi haurà problema. I vam treballar molt. Ho vam muntar del setembre al desembre. Una mica de bogeria. Hi havia molta energia al cor i ho vam fer molt bé”. Va ser més complicat muntar una orquestra que acompanyés la coral en aquest nou projecte. La coral va tenir de company de viatge per al Magnificat la Camerata Bacasis. A la tasca de muntatge de l’obra s’hi sumaven les gestions derivades de la producció (contactar amb músics que s’afegien a l’orquestra, lloguer de partitures, calendari d’assajos, concerts, etc.). Per aquest concert, a l’orquestra es va poder comptar amb gent vinculada al cor i a Santpedor, com la Marisa Badia, flauta travessera, o la Rosa Caparrós, clarinet. I el concert va anar molt bé. “Quan vam acabar el concert hi va haver cantants que feia anys que eren a la coral que em deien: tu quan fas un concert també sents aquesta cosa que he sentit jo a la panxa? I per a mi aquesta reacció és una de les coses més maques que et deixa el concert. Que se’ns posi la pell de gallina cantant o escoltant, això se’n va a un dipòsit de moments màgics que et permet sobreviure a la vida quan les coses són més complicades”, explica el Marc. El Magnificat va comptar amb solistes de la coral. I el concert es va portar a altres llocs. Es va 108

cantar tres mesos després, el mes de març, a Cabrianes, al setembre la coral actua per primer cop al teatre Kursaal de Manresa amb aquesta obra i encara es van fer dos concerts més del Magnificat a Sant Joan Despí i Barcelona, aquests dos últims amb el Cor Gregal a la primavera del 2016. Però a més dels grans concerts, la coral viu un moment dolç fora de l’àmbit musical. Prova d’això és el juliol del 2013 quan la coral rep de mans dels geganters l’estendard de Santa Anna, que custodia durant tot un any. Després de Glòria i Magnificat, la Coral Escriny va fer ‘El Cant d’un poble’, una producció de música catalana, conjuntament amb la Coral Cardonina i la Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar. Era l’any del Tricentenari. I poc després ja van preparar un repertori diferent de cançons d’amor hebrees per a cor, piano i violí, amb la Queralt Valls al violí i el Joel Díaz al piano, també cantants de l’Escriny. El Nadal del 2014, el Marc ja té un altre repte sobre la taula. Preparar ‘A Ceremony of Carols’ de Benjamin Britten. Un concert amb l’acompanyament d’arpa. El Marc va contactar amb l’Esther Pinyol, una jove arpista de primera línia amb qui la coral va compartir uns concerts màgics. El que encara no hem explicat és que la coral té la tradició de celebrar el Nadal

EL MAGNIFICAT. CONCERT A CABRIANES Fotografia Arxiu Coral

EL MAGNIFICAT DE JOHN RUTTER AL KURSAAL Fotografia Arxiu Coral Escriny

109

FESTA DE SANTA ANNA, JULIOL 2013. Fotografia Arxiu Coral Escriny

TRICENTENARI A CARDONA, NOVEMBRE 2014 Fotografia Arxiu Coral Escriny

EL CANT Dâ&#x20AC;&#x2122;UN POBLE AL KURSAAL(2014). Fotografia Arxiu Coral Escriny

Concert a Barcelona amb el Cor Gregal i la Camerata Bacasis interpretant EL MAGNIFICAT DE JOHN RUTTER (2016) Fotografia Arxiu Coral Escriny

110

D’esquerra a dreta i de davant a darrere: Marc Reguant (director), Joel Díaz, Anna Gangonells, Neus Manchado, Josep Comallonga, Maria Vila, Gemma Lorenzo, Esther Piñol (arpista), Margarida Picart, Rosa Llavall, Núria Prieto, Cristina Casanovas, Eva Prieto, M.Àngels Casanovas, Ester Plans, M. José Antequera, Anna Caparrós, Núria Cuadros, Anna Reguant, Encarna Sánchez, Lídia Mallofré, M. Àngels Garcia, Pep Vila, Montserrat Ferrer, Roser Espinalt, Clara Olieveres, Carla Illa, Robert Pujol, Josep Maria Casas, Francesc Vila, Àngels Tatjé, Montse Falip, Glòria Rives, Conxita Vall, Bego Molina, Josep Maria Vilà, Eli Ruz, Vicenç Fernández, Francesc Vila, Eulàlia Noguera, Marcel Oliveres, Montse Gibert, Elisabet Casanovas, Conxi Molina, Joan Bosch, Ramon Torras i Mònica Torras Fotografia d’Íngrid Currius

Con cert de Nadal de 2014 interpretant A CEREMONY OF CAROLS. Fotografia d’Íngrid Currius

111

CONCERT DE L’OBRA EL DESTÍ A SANTPEDOR (JUNY 2015) Fotografies Arxiu Coral Escriny

112

quan acaba el concert i ho fa amb un sopar de tots els components i a vegades s’hi sumen també familiars. L’Elisabet Casanovas somriu i reconeix que “les festes de la coral són conegudes. Per preparar-les ens organitzem per comissions: una comissió prepara el menjar, una altra prepara la música i els jocs, una altra s’encarrega de netejar el local... és una manera de fer grup”. I després la coral prepara ‘El Destí’ per a la festa major de Santpedor, el 3 de juny. Una obra romàntica que, segons Marc Reguant, tenia una alta exigència a nivell vocal. Abans fins i tot que a Santpedor, es va cantar a Cardona. El Marc recorda perfectament aquell concert perquè va ser “molt impressionant. Per l’espai i perquè a fora plovia i des de dintre se sentien les gotes de l’aigua. Era la primera vegada que un director que no era jo dirigia la coral en aquesta etapa. Va ser el Jesús Badia qui va portar la batuta. La JOCC és una orquestra que dirigeix normalment Gabriel Coll i per fer aquest programa el Jesús, que és violinista, va venir de director convidat”. I aquest fet va ser fins i tot bo per al cor: “penso que de tant en tant va bé perquè treballar amb una altra persona enriqueix i potser es fixa en coses en què no em fixo jo quan dirigeixo. I vaig agafar un rol diferent que va ser el de

Un moment del concert del CANT DEL DESTÍ AL KURSAAL (SETEMBRE 2015) Fotografia Arxiu Coral Escriny

113

TRES MOMENTS DEL CONCERT DE NADAL 2015 Fotografies Arxiu Coral Escriny

114

CAP DE SETMANA A LA VALL Dâ&#x20AC;&#x2122;EN BAS. Fotografia Marc Reguant

cantar durant els concerts”. A més a més de Santpedor i Cardona, al setembre també es va portar ‘El Destí’ al teatre Kursaal. El repertori del Nadal del 2015 va ser una nova sorpresa: la coral va portar la primera missa de jazz: ‘A little jazz mass’. “Ja tenia ganes de fer una cosa una mica més moderna”, somriu el Marc. Al juny presenten el concert Indianas de Carlos Gustavino, un nou estil també en el repertori de la coral. I DESPRÉS DEL MESSIES... MÉS REPTES Un altre dels grans concerts de la coral de l’etapa del Marc Reguant va ser la interpretació del Messies de Händel El

Marc va haver de treballar molt amb l’orquestra, però el resultat va ser molt gratificant.“El Messies, el coneixia molt bé. Jo ja l’havia cantat. Vam tenir incorporacions puntuals per fer aquest concert. Gent que va entrar amb una actitud molt respectuosa. La suma va ser molt positiva. L’havíem treballat molt bé i jo em vaig sentir molt tranquil durant tot el concert”. Però per arribar a aquest estadi de satisfacció es van invertir moltes hores. El Messies es va preparar de manera intensiva al cap de setmana del 19-20 de novembre que es va fer als Hostalets d’en

115

DOS MOMENTS DEL MESSIES A SANTPEDOR Fotografies d’Oriol Reguant

Bas. L’assistència als assajos que des de la redacció de les Normes de Castelladral havia estat molt satisfactòria va ratllar l’excel·lent. Es va arribar a un nivell mitjà d’assistència molt alt, del 84,6%. La programació del Messies va comportar molts maldecaps. Per un costat, la producció musical: la planificació d’assajos, preveure el lloc dels assajos, buscar instrumentistes per acompanyar el cor, les proves de so... I per un altre, la direcció musical. Aquestes dues parts, les assumia el Marc. La gent de la coral, organitzada per comissions, s’encarregava de muntar l’escenari: la decoració, les tarimes... comprar els rams, preparar la comunicació i la festa de després, és clar. El Messies es va estrenar per Nadal a Santpedor i cinc dies després es feia un segon concert a l’església de Sant Fèlix de Girona. 116

El Messies va deixar un regust molt dolç i hi va haver un post-Messies. “Calia engrescar la gent amb un concert diferent i que els fes gràcia”, reconeix el Marc Reguant. Immediatament la coral participava a la Innocentada del Teatre Kursaal de Manresa amb l’obra Barrock Shop d’Agustí Soler i Mas (dirigida per Joan Torrents) i el cor interpretava diverses peces d’estil barroc versionades en llenguatge modern. Malgrat el poc temps per preparar aquest repertori i les llargues hores d’assajos generals previs, aquesta producció va servir per treballar aspectes d’escena i, alhora, per cohesionar més el grup. I després la preparació del ‘Mirador’, que era un canvi de registre, però que, en paraules del seu director, permetia al cor aprendre molt.

LA CORAL PARTICIPA A LA INNOCENTADA DE MANRESA (GENER 2017) Fotografies Arxiu Coral Escriny

117

118

CAPÍTOL 10 CELEBRANT 50 ANYS

UNA COMISSIÓ AMB UN ANY PER ENDAVANT El setembre del 2016, la junta organitza una primera reunió de la Comissió del Cinquantenari. S’hi van sumar diversos cantaires i es va fer una pluja d’idees d’activitats per a celebrar els 50 anys. Es volia treballar amb temps un programa d’actes que fes viure les cinc dècades de coral al poble amb la màxima participació de Santpedor. La comissió, la formen la majoria de la gent de la junta: el Francesc Vila, el Pep Vila, la Maria Àngels Casanovas, el Jaume Codina, el Josep Comallonga, el Joan Bosch, l’Encarna Sánchez, la Glòria Rives, la Montse Xixons i el Marc Reguant Però un programa d’activitats complet necessita de finançament. Res no és gratuït. De manera que es debat en un primer moment propostes que siguin viables. Així, s’organitzen responsables per poder tirar endavant la celebració el cinquantenari. Entre els acords que es prenen hi ha l’encàrrec al Manel Camp d’una peça

composta expressament pels 50 anys de la Coral. El Marc Reguant es queda la gestió de contactar amb ell. També es decideix fer un logo per als 50 anys, una presentació de l’any d’activitats, un vídeo, un llibre, una exposició, renovar la web de la coral i digitalitzar la documentació d’aquestes cinc dècades, a més d’altres accions que intenten obrir aquesta celebració al màxim de gent possible com la celebració de concerts de petit format a les residències o bé l’elaboració d’un programa de ràdio.

119

27 NOVEMBRE 2017, presentació dels actes dels 50 anys a la Capella. D’esquerra a dreta a dreta, Francesc Vila, president de la coral; Xavier Codina, alcalde de Santpedor; Manel Camp, compositor de l’Illa Inaudita i Marc Reguant, director de la Coral Escriny. Fotografia de Robert Pujol

FOTO A CAL CLARASSÓ del programa dels 50 anys de la Coral Escriny amb el compositor Manel Camp i el director Marc Reguant, al davant. D’esquerra a dreta: Anna Reguant, Biel Roca, Elisabet Casanovas, Rosa LLavall, Nina Terradellas, Montserrat Xixons, Margarita Picart, Ramon Torras, Eva Prieto, Anna Gangonells, Roger Hernández, Montserrat Falip, M. Àngels Cervià, Montserrat Ferrer, Rafael Merinas, Anna Soler, Enri Codina, Glòria Rivas, Cristina Casanovas, Àngels Tatjé, Teresa Peig, Anna Castells, Maria Vila, Eulàlia Noguera, Encarna Sánchez, Josep Maria Casas, Imma Riudor, Marcel Oliveres, Jaume Illa, Cristina Villa, Laura Lobato, Neus Manchado, Josep Comallonga, Roser Espinalt, Mònica Torras, Gemma Lorenzo, M. Àngels Casanovas, Conxi Molina, Jordina Farràs, Begoña Molina, Robert Pujol, Sònia Anton, Ester Arcos, Josep Vila, Ester Plans, Joan Bosch, Eli Ruz, Vicenç Fernández, M. José Antequera, Joel Díaz i Jaume Codina . Foto de Júlia Sala

120

El 27 de novembre del 2017, es presenten a la Capella els actes dels 50 anys de la Coral Escriny amb la presència del compositor Manel Camp i de l’alcalde de Santpedor Xavier Codina, acompanyant al president de la coral i al seu director. MANEL CAMP ESCRIU UN CONCERT PER A L’ESCRINY “El Marc no sé com s’ho fa però aconsegueix engrescar-nos. Quan vam acabar el Messies semblava que no trobaríem un repte tan engrescador com el que acabàvem de fer i aconsegueix captar el Manel Camp”. Resumeix així la Conxi Molina la manera de pensar de molts components de la coral. El Marc va contactar amb el compositor i pianista Manel Camp i no va aconseguir que escrigués una peça per commemorar els 50 anys sinó tot un concert. Així, la Coral Escriny de Santpedor va encetar al Nadal del 2017 un any d’activitats per celebrar el seu 50è aniver¬sari i ho va fer amb un concert molt especial amb Manel Camp. El dia 25 de desembre, l’Escriny va portar al Convent de Sant Francesc de Santpedor l’estrena de l’Illa Inaudita, una obra que Manel Camp ha compost expressament per a la Coral Escriny en una de les primeres incursions del compositor, pianista i pedagog en el món coral.

Dos moments dels assajos per al concert de l’Illa Inaudita amb la participació de MANEL CAMP. Fotografies de Júlia Sala i Montserrat Xixons

121

ESTRENA DE L’ILLA INAUDITA al Convent, 25 de desembre de 2017. Fotografies d’Oriol Reguant

122

ESTRENA DE L’ILLA INAUDITA al Convent, 25 de desembre de 2017. Fotografies d’Oriol Reguant

L’obra és un recull de poemes de diferents poetes en llengua catalana, des de l’Edat Mitjana fins a la nostra època, on dialoguen sobre l’amor. El recull, el va fer el catedràtic de Literatura Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Pujol. Després de l’estrena a Santpedor en els dos concerts de Nadal, la coral el va portar al teatre Kursaal el 3 de febrer del 2018 amb una escenografia simple, però pensada per omplir l’escenari, una escenografia que va anar a càrrec de Fina Tàpies. Arrancava així un aniversari amb més conills al barret del Marc i que va anar traient de mica en mica. Va anunciar a la coral que prepararien un segon repertori: el Rèquiem

KV 626 de Wolfgang Amadeus Mozart, amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 en dos concerts a l’abril i al maig a Santpedor. El treball va començar fins i tot abans del segon concert de l’Illa Inaudita. Els assajos per a un o altre concert se solapaven. Però la sorpresa encara va ser més gran quan es va ampliar el nombre d’actuacions del ‘Rèquiem’ amb tres interpretacions a l’església de Santa Maria del Mar i una quarta al Palau de la Música Catalana, on la coral no havia actuat des dels anys 80. O sigui que, engegat l’any del 50è aniversari, la coral està immersa en els preparatius de nous reptes. Però, com diu la Conxi Molina, “amb el Marc no pots parar a plantejar123

te gaires coses, no tens temps de pensar en si és difícil o no. Anem per feina. T’encomanes del seu corrent d’entusiasme. El Marc és el motor. A vegades arribes al concert i tens dubtes de si tot anirà bé o no, i te’l mires i veus que té aquesta plena confiança en el que fa. Aleshores, et deixes portar i gaudeixes del concert”.

124

CONCERT DE L’ILLA INAUDITA AL KURSAAL, EL 3 DE FEBRER DE 2018. A la foto inferior, primera fila, asseguts: Ramon Torras, Encarna Sánchez, Anna Castells, Montserrat Ferrer, Núria Cuadros, Josep Vila, Enri Codina, Lídia Mallofré, Eli Ruz, Gemma Lorenzo i Fina Tàpias (coreògrafa). A la segona fila asseguts: Francesc Vila, Montserrat Xixons, Cristina Casanovas, Roger Hernández, M. Àngels Cervià, Marc Reguant (director). Drets: Manel Camp, Margarida Picart, Conxi Molina, Cristina Villa, Elisabet Casanovas, Eva Prieto, Teresa Peig, M. José Antequera, Maria Vila, Àngels Casanovas, Ester Arcos, Fermí Puig, Biel Roca, Anna Soler, Àngels Tatjé, Jordina Farràs, Rafael Merinas, Anna Gangonells, Pau Giménez, Pere Puig, Rosa Llavall, Mònica Torras, Joan Bosch, Laura Lobato, Ester Plans, Marcel Oliveres, Dani Perona, Roser Espinalt, Robert Pujol, Imma Riudor, Glòria Rivas, Neus Manchado, Montserrat Falip, Joel Díaz, Sònia Anton, Vicenç Fernández, Nina Terradellas, Josep Maria Casas, Begoña Molina. Fotografies d’Oriol Reguant.

125

126

CANTAIRES DE LA CORAL ESCRINY

Enric Alabern Leo Alcober Josep Lluís Alcober Vicen Alfonso Janira Álvaro Pere Amat Aida Andrés Maria José Antequera Lourdes Antich Sònia Anton Ester Arcos Xavier Arcos David Atzet Josep Augets Marisa Badia Joan Badia Laia Badrenas Queralt Bahi Jordi Ballarà Joan Ballús Núria Barba Xavier Barcons Soledad Barón Mercè Barrera Lluís Barrera Josefina Benasat Montserrat Benasat Sílvia Berengueras Raquel Blanco Mònica Blanque Elisa Boixader Rosa Boixader Pere Bonvehí Montserrat Bonvehí Maria Bosch

Marta Bosch Eva Bosch Xavier Bosch Joan Bosch Miquel Bosch Josefina Bosch Júlia Bosch M. Carme Bosch M. Carme Botifoll Joan M. Bozzo Ariadna Brichs Natàlia Brichs Marcel Brossa Maria Brucart Jordi Caballol Patrícia Caballol Glòria Calderé Lluís Calvet Maria Camp Mar Canet Anna M. Caparrós Rosa Capdevila Lídia Carbonell Cinta Carrera Laia Carreté Miquel Carreté Cristina Casanovas Elisabet Casanovas M. Àngels Casanovas Pere Casanovas Anna Casanovas Antoni Casanovas Josep Maria Casas David Casas Queralt Castañares

Carme Castaño Ester Castellana Anna Castells Montserrat Cerarols Àngels Cervià Núria Checa Pau Cinos Alba Codina Jaume Codina Enriqueta Codina Montserrat Codina Pere Joan Collado Àngels Colom Lídia Colom Glòria Colom M. Àngels Colom Josep Comallonga Esther Comas Elisabeth Contreras Margarita Cornet Montserrat Corominas Josep Cos Jordi Costa Anna M. Costa Ramon Cruz Núria Cuadros Joel Díaz Montse Díez Toni Dorado Roser Droguet Elisabet Duocastella Carmina Duran Laura Escalé Andreu Escamilla Albert Escudé 127

Eladi Espinalt Ignasi Espinalt Jaume Espinalt Roser Espinalt Anna M. Espinalt Dolors Esquius Quico Esquius Laia Estefanell Montserrat Falip Mercè Falip Ernest Falip Jordi Falip Anna Falip Marta Falip Gemma Falip Jordina Farràs Gemma Farrés Manel Fernández Vicenç Fernández Montserrat Ferrer Queralt Ferrer Maria Ferrer Antònia Ferrés Pere Ferrés Jaume Fíguls Maria Font Joan Font Marta Forn M. Dolors Fornells Jordi Francesch Sílvia Gabernet Anna Gangonells M. Àngels García Núria Garde Jesús Garde Montserrat Gibert Joan Gibert Pere Gibert Montserrat Gil Pau Giménez M. Teresa Graells Antoni Grandon M.Àngels Grané Paquita Guardiola Ignasi Guilà Josep Maria Guilà Joan Guilà Rosa Guitó 128

Roger Hernández Patrícia Herrero Jordi Homs Carme Ibáñez Dolors Iglesias Lluís Iglesias Pere Iglésias Jaume Illa Carla Illa Jordi Itó Montserrat Itó Roser Jordan Joana Jounou Teresa Junyent Rosa Junyent Palmira Junyent Ramon Junyent M. Jesús Lafita Júlia Laste Francesc Lladó Rosa Llavall Maria Llavall Dolors Llavall Miquel Llavall Anna Llavall Cristina Lliró Anna M. Lloret Mireia Llort Laura Lobato Gemma Lorenzo Glòria Maestro Sandra Malagarriga Lídia Mallofré Neus Manchado Montserrat Mañé Oriol Màrmol Juanjo Martin Lluís Martín Olga Martínez M. Àngels Mas Eugeni Masferrer Patro Mateo Joan Mauri Ivette Medorell Rafael Merinas Enric Mieza Anna Mieza Amàlia Molina

Conxi Molina Olga Molina Bego Molina Joan Molina Marta Molina Anna Mora Guillermo Mora Rocío Moreno Xavier Morros Àlvar Moya Alba Muntada Dolors Nadeu Ramon Navarro Anna Navarro Kim Navas Eulàlia Noguera Arnau Noguera Roc Oliver Jordi Oliver Clara Oliveres Marcel Oliveres Sara Olmos Beatriu Òrrit Anna Palà Anna Palà Araceli Pastor Teresa Peig Lioba Pellicer Anna Perarnau Antònia Perelló Ramiro Perelló Enric Pérez Dani Perona Mia Perramon Elies Picanyol Margarida Picart Pilar Pla Berta Planes Ester Plans Montserrat Pons Montserrat Pons Anna Prat Teresa Prat Gaietà Prat Ester Prat Maria Prat Montserrat Prat Eva Prieto

Núria Prieto Xavier Puertas Fermí Puig Pere Puig Anna M. Puig Alba Puig Antoni Puig Anna Puigmartí Robert Pujol Anna Purtí Ramon Quirante Gisela Racero Joan Ramos Anna Ramos Sandra Rams Anna Reguant Marc Reguant Paquita Reguant Pau Reguant Lluís Reina Joan Repullès Martina Ribalta Pere Ribalta Anna Ribera Pol Ribera Conxita Riera Immaculada Riudor M. Àngels Riudor Daniel Rived Glòria Rives Pere Roca Biel Roca Conxita Roca Katiuska Rodríguez Carles Rodríguez M. Pilar Rodríguez Paula Rodríguez Loli Romero Roser Romero Montserrat Rotllan Núria Rotllan Francesc Rubí Gemma Rubí Elisabet Ruz Elisabet S. Júlia Sala Dolors Sala Jaume Sala

Josep Sala M. Àngels Sala Montserrat Sala Viviana Salisi Àngels Sallés Encarna Sánchez Isabel Sánchez Sandra Sànchez Lluis Santamaria Fidel Santamaria Robert Santamaria Xavier Santamaria Lluís Santamaria Josep Maria Santamaria Anna M. Sebarroja M. Àngels Sellés M. Carme Selvas Lluïsa Seoane Jaume Serra Imma Serra Núria Serra Anna Serra Anna Serra Almoyner Valentí Serra Montserrat Serrallonga Glòria Servent Joel Signes Sean Silla Mireia Sobrevias Raquel Soler Anna Soler Montserrat Soler Anna M. Soler Susana Soler Nerina Soler Dolors Soler Marc Solernou Anna Suero Carme Tañá Àngels Tañá Amadeo Tapia Oriol Tarragó M. Àngels Tatjé Anna Tatjé Jaume Tatjé Carles Tena Nina Terradellas Pere Tió

Joan Torner Lídia Torras Oriol Torras Mònica Torras Josep Torras Ramon Torras David Trias Francesc Trullàs Teresa Trullàs Moisès Trullàs Anna Ureña Conxita Vall Maria Vall Guillem Valls Queralt Valls Anna Valverde Roger Vicens Isabel Vicente Jordi Vidal Núria Vidal Jordi Vila Maria Vila Blanca Vila Josep Vila Cesc Vila Anna M. Vila M. Carme Vila Estela Vila Eduard Vila Anaïs Vila Francesc Vila Palà Francesc Vila Prat Josep Vila Prat Josep Vila Prat Josep Viladés Núria Viladés Anna Vilageliu Joan Vilageliu Sílvia Vilanova Josep M. Vilar Mònica Vilaseca Cristina Villa Montserrat Xixons

129

50 ANYS D’ESCRINY A VOL D’OCELL

28/Abril/1968

10/Maig/1968

25/Desembre/1968

26/Desembre/1968

Teatre Llissach - 17,00 h.

Teatre Llissach - 22,00 h.

Centre Parroquial de Tona - 17,00 h.

CONCERT PETITA CORAL

CONCERT DE SANT ESTEVE

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Primera intervenció com a Petita Coral, en el primer festival de la campanya per a la lluita contra el càncer

Segon festival, encara com a Petita Coral, en el primer festival de la campanya per a la lluita contra el càncer

Actuació de la Petita Coral a la finalització de l’obra de teatre “La Núvia portava cua”, el dia de Nadal

Petita Coral de Santpedor va fer aquest primer concert de Nadal amb l’Orfeó Tonenc

130

1/Gener/1970

14/Juny/1970

25/Desembre/1970

17/Gener/1971

Teatre Llissach - 18,00 h.

Ametlla de Merola

Teatre Llissach - 22,00 h.

Església de Taradell - 17,30 h.

1er. CONCERT de nadal

TROBADA DE CORals

2n. CONCERT de nadal

TROBADA DE CORals

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Concert de Nadal per les corals Escreix de Borgonyà dirigida per Pere Sellarés i Coral Escriny

5a Trobada de Corals del Bages i Berguedà a l’Ametlla de Meolar

Coral Escriny, dirigida per Xavier Santamaria i Coral el Vent de Sant Vicenç de Castellet, dirigida per Pere Díez

1a trobada de corals a Taradell . L’Escriny comparteix escenari amb les corals Escreix, Cardonina i Canigó.

6/Juny/1971

1/Gener/1972

26/Novembre/1972

25/Desembre/1972

Igualada

Teatre Llissach - 21,30 h.

Església romànica de Puig-reig

Teatre Llissach - 21,30 h.

TROBADA DE CORals

3er. CONCERT de nadal

CONCERT santa cecília

4t. CONCERT de nadal

Dir. XAVIER SANTAMARIA

1a trobada d’entitats corals a Igualada. Hi participen fins a 14 cors de diferents poblacions catalanes.

Coral Joventut Sardanista de Puig-reig, Coral Escriny i presentació de la Coral Xerinola (la nova coral infantil)

Coral Joventut Sardanista de Puig-reig i Coral Escriny

Coral Escriny va compartir escenari amb Coral Art i Esplai de Monistrol de Montserrat, dirigida per Jordi Farrera

131

22/Abril/1973

25/Desembre/1973

27/Novembre/1974

25/Desembre/1974

Teatre Llissach - 22,00 h.

Camp Nou (Barcelona) - 20,30 h.

Teatre Llissach - 22,00 h.

caramelles

5è. CONCERT de nadal

estrena cant del barça

6è. CONCERT de nadal

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Dir. ORIOL MARTORELL

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Cantada de Caramelles a Santpedor a les 10 del matí amb la col·laboració del CF Santpedor i el jovent del poble.

Comparteixen actuació amb Cor de Càmera de l’Orfeó Manresà que dirigeix Josep Maria Descarga

Amb 78 corals més, la Coral Escriny, dirigides per Oriol Martorell, van estrenar el Cant del Barça

Coral Ginesta, dirigida per Lluis Rovira i Coral Escriny

1/Gener/1975

22/Maig/1976

25/Desembre/1976

Teatre Llissach - 22,00 h.

Església parroquial - 22,30 h.

Teatre Llissach - 21,30 h.

CONCERT de nadal

7è. CONCERT de nadal

1er. CONCERT de clàssica

8è. CONCERT de nadal

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Coral Escriny comparteix concert amb Petits-Escriny (coral Xerinola), dirigits per Xavier Santamaria

Orquestra de Cambra de l’Ateneu Barcelonès, dirigit per Albert Agudo i la Coral Escriny que intervé amb una cançó cantada conjuntament amb l’orquestra

Orfeó Bergadà amb Marià Miró i Martí Just i Coral Escriny

L’Escriny canta al costat de la Coral Ginesta dirigida per LL. Rovira i el Cor Alba, dirigits per J. Subirana

132

25/Desembre/1975

Església de Taradell - 17,00 h.

14/Maig/1977

3/Juliol/1977 Manresa

Teatre Llissach - 21,00 h.

Església parroquial - 22,30 h.

2on. CONCERT de clàssica

TROBADA DE CORals

9è. CONCERT de nadal

3er. CONCERT de clàssica

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Orquestra de Cambra de l’Ateneu Barcelonès dirigida per Albert Argudo i amb la participació de la Coral Escriny

XV Trobada de Corals Bages-Berguedà Hi participen 10 corals. L’Escriny hi interpreta, Cant a la Costa Brava i Despertar

Comparteix escenari amb Coral Sant Genís de Navàs, dirigits per Ramon Cabra i Petits Escriny

Intervé l’Obrador Instrumental de Manresa dirigit per Joan Casals i amb la participació de l’Escriny

Església parroquial - 22,30 h.

25/Desembre/1978

19/Maig/1979

25/Desembre/1977

9/Juny/1979

29/Abril/1978

23/Desembre/1979

Teatre Llissach - 22,00 h.

Local de la Vila - 22,00 h.

Teatre Foment de Súria - 22,00 h.

Teatre Llissach - 21,00 h.

10è. CONCERT de nadal

festival de jazz

CONCERT

11è. CONCERT de nadal

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Acompanya al piano: Esther Prat

Corals Sant Genís de Navàs i les corals Escriny i Xerinola

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Coral Escriny, Coral Joventut Sardanista de Puig-reig dirigida per Ramon Noguera i els Petits Escriny.

La coral Escriny amb la col·laboració de l’Ajuntament organitza un Festival de Jazz on actua Santi Arisa Quartet

133

Església de Centelles - 22,00 h.

21/Juny/1980

Teatre Llissach - 21,00 h.

Església de Navarcles - 22,00 h.

6/Juny/1981

14/Juny/1981

CONCERT

12è. CONCERT de nadal

CONCERT cicle primavera

TROBADA DE CORals

Dir. XAVIER SANTAMARIA

La Societat Coral la Violeta de Centelles organitza el I Festival de Cant Coral, amb 9 corals, entre elles l’Escriny

Corals Escriny i Xerinola. Amb l’ajuda de Jaume Illa i Anna Reguant i l’acompanyament al piano i l’orgue de Pere Ribalta

Són dos dies d’actuacions. L’Escriny actua el dissabte 6 amb la Coral Sol Ixent de Navarcles i de l’Orfeó Manresà.

Actuen 8 formacions corals entre les quals hi ha les dues de Santpedor: Xerinola i Escriny.

5/Setembre/1981

Auditori Sant Francesc - Manresa ii festival internacional de cant coral de manresa Dir. XAVIER SANTAMARIA

Amb corals d’Anglaterra, l’antiga Iugoslàvia, l’antiga URSS, Euskadi i Catalunya, entre elles la coral Escriny.

134

25/Desembre/1980

25/Desembre/1981

Teatre Llissach - 21,00 h.

3/Setembre/1982

Auditori Sant Francesc - Manresa

Dir. XAVIER SANTAMARIA

iii festival internacional de cant coral de manresa Dir. XAVIER SANTAMARIA

Corals Sol Ixent de Navarcles, dirigida per Jordi Noguera, corals Escriny i Xerinola.

Amb les corals Capella de Música Burés, Coral Cardonina Coral Sant Esteve, Coral Sol Ixent i l’Orfeó Manresà.

13è. CONCERT de nadal

Santpedor

25/Desembre/1982

Església Parroquial - 22,00 h. 14è. CONCERT de nadal Dir. XAVIER SANTAMARIA

Intervenen l’Escriny, també la Xerinola i Coral Canigó de Vic, dirigida per Enriqueta Anglada.

12/Juny/1983

18/Setembre/1983

25/Desembre/1983

Cardona

Església de Santpedor - 18,30 h.

Església Parroquial - 21,30 h.

TROBADA DE CORals

acollida coral de filipines

15è. CONCERT de nadal

Dir. XAVIER SANTAMARIA

4/Maig/1984

Església Parroquial - 21,30 h. CONCERT INAUGURACIÓ ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE SANTPDOR Dir. XAVIER SANTAMARIA

Concert amb motiu de la inauguració de l’Escola Municipal de Música de Santpedor. Amb la col·laboració de Montserrat Torrent (orgue) i Vicenç López (trompeta).

Trobada de Corals del Bages i Berguedà a Cardona. Actuen fins a 15 corals.

Concert de la Coral Camerata Singers de Manila – Filipines, organitzat per la Coral Escriny

25/Desembre/1984

1985

16è. CONCERT de nadal Dir. XAVIER SANTAMARIA

Església Parroquial - 21,30 h.

Comparteixen concert les corals al Vent de Sant Vicenç de Castellet, l’Escriny i l’infantil Xerinola

25/Desembre/1985

1986

activitat de l’any

17è. CONCERT de nadal

activitat de l’any

Dir. XAVIER SANTAMARIA

Església Parroquial - 22,00 h.

Concerts a 20 municipis diferents de comarques: l’Alt Empordà, Pallars Jussà, Alt Pendès, Bages, Alt Camp, Anoia, Berguedà, La Selva, Maresmei Osona.

Comparteixen concert les corals l’Escriny i l’infantil Xerinola

Participació al 6e Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre i en 5 concerts del tricentenari del naixement de Bach i Haendel.

Concerts a 10 municipis diferents del Bages, Berguedà, Tarragonès, Pallars Sobirà, Urgell, Anoia i Osona. També es va a Andorra.

Comparteixen concert les corals l’Escriny i l’infantil Xerinola

135

Església Parroquial - 22,00 h.

25/Desembre/1986

Palau de la Música - Barcelona

18/Març/1987

1/Maig/1987

Maig/Octubre/1987

18è. CONCERT de nadal

ii cicle de cant coral

concert

1è. INTERCANVI CORAL

Dir. XAVIER SANTAMARIA

1 de maig de 1987 i 12 d’octubre de 1987 1r Intercanvi de l’escriny amb una coral (País Basc) INTERCANVI AMB ARAMAIO (Àlava)

Corals Escriny i Xerinola. Director Xavier Santamaria i director adjunt Jaume Serra (primer cop en què Jaume Serra dirigeix)

25/Desembre/1987

L’Escriny canta amb l’acompanyament de Anna Sala a la guitarra i Pere Ribalta al piano

Proclamació de Santpedor, ciutat pubilla de la Sardana. Coral Escriny, Cobla Selvatana i l’Escola Municipal de Música.

Primer ve a Santpedor la Coral Parroquial d’aquesta població basca i després els escrinyaires tornen la visita

Església Parroquial - 22,00 h.

25/Desembre/1988

4 al 10/Setembre/1989

19è. CONCERT de nadal Dir. XAVIER SANTAMARIA i JAUME SERRA

20è. CONCERT de nadal

2n. INTERCANVI CORAL

21è. CONCERT de nadal

Dir. JAUME SERRA

Corals Xerinola i Escriny dirigida per Jaume Serra i Xavier Santamaria (que s’acomiada a la fi de la primera part)

Comparteixen concert les corals Escriny i l’infantil Xerinola

Visita de la “ Corale di Rauscedo” a Santpedor

Concert amb 4 parts: música antiga, cançó tradicional, música nord-amecana i 3 peces contemporànies

136

25/Desembre/1989

Església Parroquial - 22,00 h.

26/Maig/1990

20 al 26/Agost/1990

CONCERT Dir. JAUME SERRA

Església de Martorell - 22,00 h.

25/Desembre/1990

16/Març/1991

2n. INTERCANVI CORAL

22è. CONCERT de nadal

cicle mozart

Dir. JAUME SERRA

Església Parroquial - 22,00 h.

3r dissabte del Cicle Mozart que organitza la Coral Escriny en commemoració dels 200 anys de la mort del compositor Wolfgang Amadeus Mozart. El dia 2 de març es fa una conferència al vespre a la Capella de Sant Andreu, el dissabte 9 de març es projecte al mateix espai la pel·lícula Amadeus i el dissabte 16 de març es fa un concert a les 22h a la Sala Cal Llobet amb la Coral Escriny i Trio Sàxia

Organitza Coral Ars Nova de Martorell

6/Abril/1991

Visita de la Coral Escriny a Rauscedo

En aquest concert, la coral Escriny ja té més de 40 membres.

Sis Nocturns amb Alba Codina i Mònica Torras als violins i Jaume Serra al Violoncel Serenada Núm 2, 3 i 4

Sant Joan de Vilatorrada - 20,30 h.

Església de Callús - 22,00 h.

6/Juliol/1991

17 al 26/Juliol/1991

25/Desembre/1991

CONCERT

nits musicals del bages

3r. INTERCANVI CORAL

23è. CONCERT de nadal

Dir. JAUME SERRA

Visita del Cor Esterházy de Budapest

Repeteixen el concert, l’endemà, dia de Sant Esteve, a Sant Fruitós de Bages

Església Parroquial - 22,00 h.

En el marc de les XXV Nits Musicals del Bages, la Coral Escriny fa un concert a Callús (Església de St Sadurní, 22h). Interpreten tres blocs de peces jazzístiques, contemporànies i de WA Mozart

Música de Mozart, nordamericana i contemporànea.

137

19/Abril/1992

15 al 29/Agost/1992

CARAMELLES Dir. JAUME SERRA

25/Desembre/1992

20/Març/1993

Església Parroquial - 22,00 h.

Església parroquial del Vendrell.

3r. INTERCANVI CORAL

24è. CONCERT de nadal

CONCERT

Dir. JAUME SERRA

Viatge a Budapest i Centre d’Europa Visita de tornada del tercer intercanvi. Caramelles a Santpedor amb la Coral Escriny. Una de les cançons parla de les obres al nou local de la coral.

Visiten Ginebra, Salzburg i arriben a Budapest. Al concert de Budapest s’incorporen 4 cançons hongareses: Pandur-andandori Cap on vas o pescador Esti dal Túrót eszik a cigány Una setmana després la Coral Joves veus del Vendrell torna la visita i actuen a Cal Llovet

Tornen per Praga.

Església parroquial de Puig-Reig

16/Maig/1993

Castellbell i el Vilar - 19,00 h.

12/Juny/1993

16 - 23/Juliol/1993

trobada de corals

CONCERT

Dir. JAUME SERRA

visita del chór cantemus de lósz (polònia)

Trobada de Corals Bages-Berguedà a l’Església Parroquial de Puig-reig (18h)

Castellbell i el Vilar (Església Borràs, 19h)

Hi participen 11 corals, entre elles la Coral escriny amb dues peces:

El concert forma part del 18è pla d’acció cultural de la Caixa.

La viola del vell Janos La Gavina

Organitza la Capella de música del Burés.

Després hi ha una actuació conjunta

25/Desembre/1993

Sala Cal Llovet - 22,00 h. 25è. CONCERT de nadal Dir. JAUME SERRA

Se’ls dóna la benvinguda a la plaça Gran i l’endemà es fa una recepció a l’Ajuntament. Visiten Manresa, Barcelona,Montserrat, Girona i la Costa Brava. Actuen a Cal Llovet

Estrena de l’òpera Dido and Aeneas de Henry Purcell

138

18/Març/1994

8/Maig/1994

25/Desembre/1994

1/Gener/1995

Església del Vendrell - 21,30 h.

Gironella - 18,00 h.

Sala Cal Llovet - 22,00 h.

Sant Julià de Cerdanyola

CONCERT

trobada de corals

26è. CONCERT de nadal

CONCERT

Dir. JAUME SERRA

Concert V aniversari Cor Joves Veus

Concert Trobada de Corals Bages-Berguedà

Església del Vendrell (21:30h) Amb la participació de 4 corals. Repertori: L’Escriny recupera La Vida del Vell Jamos i canta 4 fragments de l’òpera Dido and Aeneas

Actuació al Cinema Victòria, Gironella (18h) Hi participen 14 corals, entre elles l’Escriny que hi canta dues peces: La Viola del vell Vanos Pantdur andandori

25/Desembre/1995

24/Novembre/1996 Barcelona

Església Parroquial - 22,00 h.

Ejea de los Caballeros

27è. CONCERT de nadal

homenatge a oriol martorell

28è. CONCERT de nadal

Dir. JAUME SERRA

xxviii certamen coral (concurs) Dir. JAUME SERRA

Amb l’acompanyament al clarinet de Rosa M. Caparrós, Elisabet Casanovas i Jordi Pons

Cantades a les places de Barcelona d’11 a 13h. L’Escriny canta a la plaça Sant Felip Neri amb 4 formacions més: Orfeó Badaloní, Coral Els Picarols, Coral Vent del Nord i Coral Filharmonia. A la tarda, cantada conjunta al Palau d’Esports (17h)

Església Parroquial - 22,00 h.

25/Desembre/1996

Amb l’acompanyament a la percussió d’Annabel Castellana

4, 5 i 6/Abril/1997

Hi participaven 11 corals entre elles l’Orfeó Manresà, que queda en segon lloc i la Coral Escriny en 5a posició

139

4 - 25/Maig/1997 Santpedor / Súria

Església Parroquial - 22,00 h.

25/Desembre/1997

Ejea de los Caballeros

18 i 19/Abril/1998

3/Octubre/1998

1à. roda coral bages berguedà Dir. JAUME SERRA

29è. CONCERT de nadal

xxix certamen coral (concurs) Dir. JAUME SERRA

30è. aniversari coral escriny

Dir. JAUME SERRA

Es participa per segon any consecutiu al concurs de corals d’Ejea de los Caballeros. Hi participen fins a 17 corals de diferents punts de l’estat espanyol, però els resultats aconseguits no són tan bons com l’any anterior.

4 maig a Santpedor, Cal LLovet - 18,30h 25 Maig a la plaça Major de Súria - 18,00h

4/Octubre/1998 30è. aniversari coral escriny

Inauguració nou local de la coral i exposició dels 30 anys

140

Obertura del actes del 30è aniversari. Concert a càrrec de la Coral Polifònica de Puig-Reig

25/Desembre/1998

24/Abril/1999

7, 14 i 21/Juny/1999

Església Parroquial - 22,00 h.

Capellades - 22,00 h.

Teatre Principal - Barcelona

30è. CONCERT de nadal

CONCERT

participació a l’òpera el rapte del serrall

Dir. JAUME SERRA

Cantaires i excantaires interpreten dues peces, El moliner del freser i Als peus del Pirineu, dirigides per X.Santamaria

Sala Paper de música de Capellades. Concert de Sant Jordi.

25/Desembre/1999

26/Maig/2000

Maig, juny i juliol/2000

31è. CONCERT de nadal

actuació

iv roda coral

32è. CONCERT de nadal

Dir. JAUME SERRA

Aplec dels Països Catalans al Teatre Conservatori de Manresa (21h)

IV roda coral Bages- Berguedà

Església Parroquial - 22,00 h.

Interpreten tres cançons: •Bon dia •Boig per tu •Els segadors Comparteixen escenari amb Manel Camp, Ferran Navarro, Els convidats, Faig Teatre, Cor la Balanguera, Carles Enguix, Toni Infante i presenta Titot

25/Desembre/2001

6/Abril/2002

25/Desembre/2000

Església Parroquial - 22,00 h.

28 de maig – Viladomiu Nou (Església de Sagrat Cor, 18h) Comparteixen escenari amb coral de Viladomiu Nou, Nova Harmonia de Sallent i Polifònica de Puig-reig 2 juliol a Berga, concert coral amb totes les corals participants. (18:30h, Teatre de l’auditori del Parc del Lledó). Hi ha 22 corals

25/Desembre/2002

25/Desembre/2003

Sala Cal Llovet - 22,00 h.

Sala Ciutat, Manresa - 22,00 h.

Església Parroquial - 22,00 h.

33è. CONCERT de nadal

CONCERT / hair

34è. CONCERT de nadal

35è. CONCERT de nadal

Dir. JAUME SERRA

Més de 600 entrades venudes. El 27 de gener al Casal de Fals. El 17 de Març, repeteixen a Artés.

27 abril participen al 25è aniversari de l’AV de la Carretera de Santpedor al Museu de la Tècnica.

El concert té 3 parts: peces del musical Hair, Nadales i cançons dels 70s i 80s. Acompanya al teclat Ramon Escalé

Remember! Música dels anys 70 i 80. Direcció musical amb Jaume Serra i Elisabet Casanovas.

141

20/Juny/2004

25/Desembre/2004

25/Desembre/2005

Navarcles - 19,00 h.

Església Parroquial - 22,00 h.

Viladomiu Nou - 18,30 h.

Església Parroquial - 22,00 h.

CONCERT

36è. CONCERT de nadal

CONCERT

37è. CONCERT de nadal

Dir. JAUME SERRA

Dir. ENRIC MIEZA

Remember! Música dels anys 70 i 80 Navarcles, auditori Agustí Soler i Mas. Organitzat per Fesmana

Grup Vocal V9 de Viladomiu Nou i Coral Escriny interpretant 4 peces amb Jordi i Xavier Arcos, Lluis García i Teresa Peig, flautes.

L’escriny canta Gospel. Concert compartit amb la Coral Vocal V9 i la Coral Escriny

L’escriny canta Gospel

25/Desembre/2007

25/Desembre/2008

1 al 4/Octubre/2009

38è. CONCERT de nadal

39è. CONCERT de nadal

40è. CONCERT de nadal

INTERCANVI CORAL a santpedor

Dir. ENRIC MIEZA i ORIOL TORRAS

Dir. MARC REGUANT

Concert de 40 aniversari. Es fa un recopilatori de les millors cançons dels 40 anys de la coral.

Intercanvi de la Coral Escriny amb la Corale di Rauscedo del Friuli (1989-2009) – 20 anys

25/Desembre/2006

142

Església Parroquial ? - 22,00 h. ?

Cal Llovet - 22,00 h.

Església Parroquial - 22,00 h.

25/Desembre/2009

Navarcles - 18,00 h.

28/Març/2010

Església Parroquial - 22,30 h.

14/Juny/2010

10/Octubre/2010

41è. CONCERT de nadal

CONCERT solidari

CONCERT de festa major

INTERCANVI CORAL a RAUSCEDO

Dir. MARC REGUANT

Dir. MARC REGUANT Viatge a Rauscedo per segona vegada. Amb la direcció del Marc Reguant i l’acompanyament al piano de Jordi de la Torre i Enric Mieza ofereixen un concert el dissabte 9 i el diumenge 10 d’octubre amb peces del concert de festa major.

Repertori de cançons de pel·lícules amb Enric Mieza i Montserrat Oliveras al piano

25/Desembre/2010

Concert Solidari per a l’escola de noies de Gannan al Tibet

25/Desembre/2011

Església Parroquial - 22,00 h.

42è. CONCERT de nadal

43è. CONCERT de nadal

Dir. MARC REGUANT

El 9 a Teatro do Bosco a Rauscedo i el 10 al teatre de Dardago di Budoia Acompanya al piano Jordi de la Torre.

28/Gener/2012

Auditori del Convent - 12,00 h. inauguració de l’auditori del convent de sant francesc Dir. MARC REGUANT

9/Juny/2012

Auditori del Convent CONCERT de festa major Dir. MARC REGUANT

El dissabte 28 de gener de 2012 a les 12 del migdia s’inaugurà la restauració de l’edifici del Convent de Sant Francesc convertit en Auditori.

Repertori amb Cançons gitanes, 3 cançons populars catalanes, i altres. Acompanya al piano Mònica Ramírez.

Concert amb l’acompanyament de Mònica Ramírez i Joel Díaz al piano.

L’acte, solemne, amb una descripció de la història de l’edifici, parlaments de les autoritats, va comptar també amb les actuacions de la Coral Llar d’Avis Ca l’Arola, l’Escola Municipal de Música de Santpedor i la Coral Escriny

Acompanya al piano Mònica Ramírez.

143

Auditori del Convent - 22,00 h.

25/Desembre/2012

Auditori del Convent

10/Juny/2013

Auditori del Convent - 22,00 h.

25/Desembre/2013

25/Juliol/2014

44è. CONCERT de nadal

CONCERT de festa major

45è. CONCERT de nadal

festes de santa anna

Dir. MARC REGUANT

El concert és un passeig per la nova cançó amb Joel Díaz i Xavier Palà al piano 16 de juny es repeteix a la Parròquia de la Sagrada Família

Glòria d’Antonio Vivaldi. Es repeteix el 13 de gener de 2013 (19h)

20/Setembre/2014

Magnificat de John Rutter, amb la Camerata Bacasis

23/Novembre/2014

25/Desembre/2014

Rep el pendó de Santa Anna de mans de la colla de Geganters.

31/Maig/2015

Teatre Kursaal, Manresa - 21,00 h.

Auditori del Convent - 19,00 h.

Auditori del Convent - 22,00 h.

Colegiata Cardona - 19,00 h.

CONCERT

CONCERT de santa cecília

46è. CONCERT de nadal

CONCERT

Dir. MARC REGUANT

Concert del Magnificat de John Rutter. Amb l’acompanyament de la Camerata Bacasis.

Celebració del Centenari de CF Santpedor i estrena de l’himne del club compost per Xavier Santamaria.

A Ceremony of Carols de Benjamin Britten amb l’acompanyament a l’arpa d’Esther Piñol. Es repeteix el 18/01/2015

Es repeteix el 6 de juny de 2015, concert de Festa Major a Santpedor i el 18 de setembre al Kursaal de Manresa.

144

25/Desembre/2015

5 i 6/Març/2016

47è. CONCERT de nadal Dir. MARC REGUANT

Auditori del Convent - 22,00 h.

19/Juny/2016

25/Desembre/2016

Auditori del Convent - 19,00 h.

Auditori del Convent - 22,00 h.

concert

CONCERT de festa major

48è. CONCERT de nadal

Dir. MARC REGUANT

Segle XX: de Catalunya a les Amèriques amb l’acomopanyament a piano de Joel Díaz i Lluïsa Vinyes.

Messiah de Händel amb la Camerata Bacasis. Es repeteix el 8/01/2017

Concert acollida i esperança Sant Joan Despí L’endemà a l’església de la Bonanova de Barcelona Coral Escriny, Cor Gregal i Camerata Bacasis Interpreten el Magnificat de John Rutter Amb l’acompanyament de M. Blanque, J. Cordobés, C. Oliveres, M. Peramiquel i J. Díaz. Es repeteix el 17/01/2016

19,20,21 i 22/Gener/2017

18/Juny/2017

24/Novembre/2017

25/Desembre/2017

Teatre Kursaal

Auditori del Convent - 19,00 h.

Capella de Sant Andreu - 19,00 h.

Auditori del Convent - 22,00 h.

60a. innocentada de manresa Dir. MARC REGUANT

CONCERT de festa major

presentació dels actes dels 50 anys

49è. CONCERT de nadal

Serveix per obrir un any d’activitats, coincidint amb la celebració de la festivitat de la Música, Santa Cecília.

Concert Illa Inaudita, de Manel Camp pels 50 anys de la Coral. Es repeteix el 14/01/2018 i al Kursaal el 3/02/2018.

Dir. MARC REGUANT

1r concert del Mirador de Josep Vila i obres de Saint-Saëns, Holst, Rachmaninoﬀ i Taltabull. El 29 de juny a Sant Joan de Vilatorrada.

Dir. MARC REGUANT

145

146

PART 2

HISTÒRIA DEL CANT CORAL A SANTPEDOR DE L’EDAT MITJANA FINS A L’ACTUALITAT FRANCESC VILA PRAT

147

148

CAPÍTOL 1 LA MÚSICA A SANTPEDOR: UNA TRADICIÓ MOLT ANTIGA

La tradició musical a Santpedor ve de molt lluny. El fet que la vila depengués directament del rei, sense el jou de cap senyor feudal, ni civil ni eclesiàstic, es va traduir en un progrés material que la va convertir en una població important en el conjunt de Catalunya durant la baixa Edat Mitjana i els segles posteriors. I la riquesa material sol anar sempre acompanyada de riquesa cultural. La música no en podia ser una excepció. En una data tan llunyana com és el 1372 sabem que Santpedor tenia ja estudiants de música. Així ho explica Mossèn Anton Vila en la seva Noticia històrica de la Vila de Sampedor: El Rector Pere de Prat contractá a un tal Père Ferrer, organista, pera ensenyar de sòlfa y d’òrga a dit Rector, a son Vicari y a quinze estudiants de la vila (29 agost de 1372)1. No cal tenir gaire imaginació per suposar que aquests quinze estudiants deurien formar part de l’escolania parroquial. De fet, fins a l’aparició de la primera coral no

vinculada a l’Església, a finals del segle XIX, totes les manifestacions musicals de què tenim notícia al nostre poble estan relacionades directament amb la parròquia de Sant Pere d’Or. I l’orgue —un signe indubtable de l’esplendor econòmica d’una parròquia i d’un poble— hi és sempre present. Així, el 28 de setembre de 1598, els Consellers de Santpedor i el mestre Julio Cèsar signen un contracte per arreglar l’orgue de l’Església parroquial2. Aquest contracte es renovà i s’amplià el 8 de març de 1599 per tal que a mès de renovar totes les flautes, segons lo pactat, posás en l’orga el temblant, dos rossinyols, un tabal y la flauta, y per el preu del secret nòu y d’aquèxos quatre nòus registres, li afegiren a dit contracte anterior 25 lliures3. La primera menció directa d’un cor vinculat a la parròquia, la trobem el 9 de maig de 1688, data en què se feu una concòrdia entre la Rvnt. Comunitat y’ls Concellers de la vila, pera posar un organista en nòstra iglesia parroquial, comprometentse dits 149

Concellers en fer adobar l’òrga vella, qu’era molt destrossada, y en donar cad’any 40 lliures al organista, y dita reverent Comunitat s’obligá a admètrel als seus guanys y emoluments, però sense que pogués tenir may vèu ni vòt en ses juntes. Les obligacions de dit organista eren de tocar l’òrga en tots els oficis solèmnes, celebrats per dita Rvnt. Comunitat, en fer de sustentor del chòr sempre que no tocás l’òrga, ensenyar de franch de sòlfa als fills de la vila que volguessen apèndren; tenint sempre ben ensenyats a dos escolanèts de chòr, als quals la Comunitat devia admètre a totes les funcions, tenint dret al adventíci, y pagantlos les còtes els Concellers de la vila, etc.4 Aquestes notícies sobre l’orgue ens fan adonar de la participació de les autoritats civils (Consellers) a l’hora de fer-se càrrec de les despeses relacionades amb la música. Aquesta vinculació de l’Ajuntament amb l’activitat musical feta des de l’església parroquial queda novament reflectida en el moment en què es va decidir substituir l’antic orgue per un de nou: l’òrga que avuy tenim en nòstra iglesia (aquest orgue va ser destruït el 1936, al principi de la guerra civil), fou feta per un tal Antòn Boscá, òrganer de Barcelona, per el prèu de 1.750 lliures en l’any 1741, les quals foren pagades per l’Ajuntament de la vila, còm a obrer de dita iglesia, el qual, en virtut d’axò, 150

tenía’l patronat o dret de presentació o nombrament del organista.5 La darrera informació relacionada amb l’orgue parroquial, ens la dona Mossèn Francesc d’Assís Espinalt en la seva obra Vila levítica i rectorologi. Quan parla de les obres remarcables del rector Bonaventura Noguer (1806-1847), menciona la renovació de l’orgue; ja molt inservible6.

CAPÍTOL 2 LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE “LA AMISTAD” I ELS CORS PARROQUIALS A FINALS DEL SEGLE XIX

Josep Anselm Clavé, el pare del moviment coral català, morí el 3 de gener de 1874. Nou anys després, el 1883, naixia a Santpedor la primera coral no vinculada a l’església, la Sociedad Coral Sampedorense “La Amistad”. Dos documents certifiquen que l’any 1883 va ser el de constitució de la coral: l’estendard o pendó conservat actualment a l’Arxiu Històric Municipal, que en la seva part frontal porta la inscripció Sociedad Coral Sampedorense 1883 i un escrit de 1906 adreçat a l’Alcalde, que diu: Los abajo firmados socios fundadores de la Sociedad Coral la Amistad Sampedorense que dio principio en el año mil hocho cientos hochenta y tres, Suplican à V. se sirva como primera Autoridad de esta Villa reunir todos los efectos que de dicha Sociedad estan descubiertos. Los que esperamos de V. entregara á la Sociedad la Union Sampedorense con su correspondiente autorisacion. Sampedor 9 Diciembre 1906. Franco Argemi Jacinto Vintro1.

D’aquesta primera coral santpedorenca se’n conserven tres documents, el més important dels quals és el seu Reglament, que va ser aprovat el 13 d’agost de 18982. Els altres dos són una llista de socis, sense cap data concreta3 (annex 1) i l’estat de comptes des del 18 d’abril de 1899 fins al 15 d’abril de 19004. El Reglament, aprovat quan ja feia sis anys que funcionava la coral, estableix en l’article 1r que l’objectiu de la societat és cultivar el canto coral y procurar en lo posible el solaz y recreo de sus individuos, siendo por lo tanto agena á toda tendencia politica ni religiosa. Podien formar part de la societat todos los individuos mayores de 16 años de edad, vecinos de esta y que á juicio del maestro director sean aptos para el canto. Todo individuo que desee ingresar en la Sociedad deberá presentar una solicitud dirigida al Presidente, apoyada por un sócio que garantice la conducta del solicitante, el cual despues de este requisito deberá ser 151

ESTENDARD DE LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE. 1883. Anvers i revers. Arxiu HistÃ²ric Municipal de Santpedor.

152

admitido en Junta general. (Article 2n). La Junta directiva estava formada per Presidente, Vice-presidente, Vocal-tesorero, Vocal-Andador, y Vocal-Secretario, los cuales deberán ser elejidos en Junta general y por mayoria de votos, viniendo obligados á desempeñar sus cargos durante seis meses. (Article 3r). El control dels diners devia ser una preocupació important, ja que tant el President com el Vicepresident i el Tresorer havien de portar llibres de comptabilitat independents amb anotació de totes les entrades i sortides de diners. Un càrrec curiós era el del Vocal-Andador, el qual tenia aquestes funcions: El Andador será un dependiente de la Junta Directiva á las inmediatas órdenes del Presidente para los asuntos de la Sociedad. Estará a su cargo pasar á los socios los avisos y demás que le ordene el Presidente, así como tambien las papeletas de pago á cuyo efecto deberá ponerse de acuerdo con el Tesorero. (Article 9è). Els socis admesos havien de satisfacer además de la cuota semanal que rija, la que esté acordada, la cual podrá aumentar ó disminuir según los fondos con que cuente la Sociedad. (Article 10è). I aquestes eren les consequències que portava si no es complia: El que no satisfaga á su debido tiempo las cuotas señaladas será amonestado por el

Presidente y caso de negarse será excluido (això darrer estava afegit a mà, en llapis) (Article 12è). L’assistència i el comportament als assajos i reunions de la societat també estaven reglamentats: Durante los ensayos deberán los sócios guardar el órden debido, pudiendo el Presidente ó en su defecto el individuo de la Junta Directiva que se halle presente amonestar al que lo perturbe y en caso de reincidir, será expulsado del local y suspendidos sus derechos, hasta que expuesta su falta en Junta general, la Sociedad acuerde el correctivo que debe aplicársele. No podrán sostener discusiones sobre témas politicos ni religiosos, ni ofenderse de palabra ni de obra, siendo expulsado irremisiblemente el que llegára á vias de hecho. El que deje de asistir á cuatro ensayos consecutivos será igualmente dado de baja. Los sócios que dejáran de acudir con puntualidad á los ensayos pagarán una multa igual á la cuota señalada. El que deje de asistir á una Junta general ordinaria pagará igualmente la multa de una cuota, y si la Junta es extraordinaria la multa será doble. (Articles 14è i 15è). Les funcions del director estaven ben especificades: La Junta Directiva cuidará de tener siempre contratado un Maestro 153

Director para la enseñanza del canto, quien señalará de acuerdo con la citada Junta, las horas en que habrán de verificarse los ensayos, é indicará cuando á su juicio la Sociedad cuente con suficiente número de individuos por si conviniera cerrar la admisión de nuevos sócios. Los ensayos extraordinarios deberán ser participados á los sócios con 48 horas de anticipacion y por el Vocal Andador, no dándose por avisados los que no lo sean por este conducto. Posteriorment, van afegir-hi: El M. Director será respetado y acatado por todo individuo, y si al contrario, será espulsado. (Article 16è). Un altre article interessant és el 19è, que estableix quan i com s’ha de dissoldre la societat: No se considerará disuelta esta Sociedad mientras haya seis sócios que quieran continuarla, quienes se encargarán de los objetos que sean de la propiedad de la misma y quedarán autorizados para admitir nuevos sócios hasta llegar al numero de 15 para la (su reorganizacion) de un nuevo coro que se obligue a seguir todas sus partes del reglamento. Al final ens ratifica que Este Reglamento fué leido, discutido y aprobado en Junta general celebrada en el dia de la fecha (13 d’agost de 1889). Ho signen El Presidente, Nahum Amat i El Secretario, Luis Juncadella. En l’estat de comptes mencionat abans, 154

trobem que de les 256,05 pessetes d’Entrades, 130 corresponen a quotes dels socis i 120 a concerts i serenates fets en aquell període. Concretament, van actuar (cobrant) per la Festa Major, per Santa Anna i en una serenata al sr. Hubac i a Callús. En l’apartat de Sortides, que sumen 219,25 pessetes, trobem com a despeses més destacades diez porrones petroleo, que els van costar 8 pessetes, diez y nueve porrones vino (el porró era una mesura de capacitat equivalent gairebé a un litre) que van valer 4,35 pessetes, per la fiesta de Sta. Ana en van gastar 16,90 i, sobretot, els cuarenta y dos ensayos de Fco. Espinal à una pta. (42 pessetes) i els cincuenta y cinco de José Vall à 1 pta 55,00. D’aquesta manera, podem saber que en aquell any, d’abril de 1899 a abril de 1900, van tenir com a directors Francesc Espinalt i Josep Vall. També cal mencionar que els directors, a més de la pesseta que rebien per cada assaig, cobraven una part del que la coral rebia en un concert. Així, Josep Vall va rebre 8 pessetes per dirigir el concert de Callús, en què la coral n’havia cobrat 50. A més d’aquests documents, hem trobat una referència en aquesta primera coral santpedorenca a la premsa manresana de l’època. El Setmanari català, en l’edició de 30 de juliol de 18915 feia una crònica de les festes celebrades al nostre poble amb motiu de la festivitat de Santa Anna i en record de la gesta del Timbaler i el sometent santpedorenc en les batalles del Bruc i deia que en el seguici que es concentrà a la casa natal del Timbaler per inaugurar una làpida commemorativa hi havia els membres de la Societat Coral Sampedorenca, ab

son estandart, i que en aquell acte van estrenar l’himne patriòtic dedicat al Timbaler amb lletra de Mn. Anton Vila i música del santpedorenc Benet Santamaria. Aquesta primera etapa de la Sociedad Coral Sampedorense es devia tancar a principis del nou segle, ja que no hi ha cap document ni constància de la seva activitat des del 1901 fins al 1905, en què un grup dels antics socis decideixen tornar-la a posar en marxa. Paral·lelament al funcionament d’aquest primer cor civil santpedorenc, sabem que la parròquia, durant l’etapa de Rector de Mossèn Ramon Nofrarias, activà també un cor d’homes i potser de dones amb el pompós nom d’Archicofradia de los Coros de S. Luis Gonzaga y Sta. Filomena. Mossèn Ramon va ser un rector inquiet i durant els sis anys que va ser a Santpedor, del 1884 fins al 1890, la parròquia va viure una època de recobrament religiós i d’espiritualisme cristià molt favorable6. Va promoure les obres als baixos de la Rectoria per convertir-los en un Centre Catòlic i va fundar la Congregació dels Lluïsos, l’any 1885, i la de les Filles de Maria, l’any següent. Entre el maig i el setembre de l’any 1886, hi hagué un creuament de cartes entre Mossèn Nofrarias, l’Alcaldia i el Govern Civil, relatives a l’Archicofradía mencionada. En la primera7, del dia 6 de maig, Mn

Ramon Nofrarias fa saber a l’Alcalde que l’Archicofradia de los Coros de S. Luis Gonzaga y Sta. Filomena de Sampedor preveu tenir obert el seu local que se ha arreglado en los bajos de esta casa rectoral tots els diumenges i festes a la tarda, a fin de que pueda asistir a ellas (les reunions que s’hi facin), si lo estima conveniente. Així ho preveuen els seus estatuts, aprovats per Real Cédula, dada en Madrid à 9 Febrero de 1867. L’Alcalde li contesta el 21 de maig8 i li demana copia de los Estatutos; copia de la Real Cedula que autorizó los citados Estatutos; relacion nominal, con expresion de los cargos, de los individuos que compongan su Junta Directiva y relacion de los Asociados. Li aclareix també que fins que no es compleixi el que es demana en la carta, no es podran celebrar reunions de l’Associació ni es declararà constituïda, i, si no es complís això, obligaria l’Alcalde a dissoldre-la. En un esborrany de carta de data 24 de maig9, l’Alcalde comunica al Governador Civil la constitució de l’Archicofradía i demana si han de fer alguna cosa per autoritzar-la. El 10 de juliol10, un ofici del Governador Civila a l’Alcalde en resposta a la carta del 24 de maig, diu que desconeixen que existeixi l’Archicofradia de socorros (sic) bajo 155

la proteccion de San Luis Gonzaga y Santa Filomena i demana a l’Alcalde que reclami al Sr. Cura Ecónomo els Estatuts i la Reial Cèdula que els aprova. Finalment, el 5 de setembre11, en un esborrany de carta, l’Alcalde comunica al Rector, com a responsable de l’Archicofradia, que els seus associats no poden cantar en veu alta quan son al carrer al solo objeto de impedir que se altere el orden público. D’aquest conjunt de cartes podem deduir que, almenys aquell any 1886, existí un cor vinculat a la parròquia i que devia assajar regularment. També queda clar que la relació entre Rector i Alcalde era bastant tensa en aquells moments. Uns quants anys més endavant, el 1897, al Setmanari Català de Manresa hi ha tres cròniques que fan referència al Cor de joves del Centre Catòlic de Santpedor i una al Cor de noies del mateix centre. Aleshores, feia ja quasi tres anys que residia a Santpedor com a beneficiat amb el títol d’organista Mossèn Josep Carreras, fill del poble i home d’una gran preparació musical12. El seu nom, el trobarem estretament vinculat a tots els cors parroquials que van funcionar al nostre poble entre 1895 i 1929, any de la seva mort. La primera referència, publicada el 6 de març de 189713, és un poema titulat Avant, 156

signat per Joseph Vilá i dedicat al Coro del Centre Catòlich de Sampedor. En ell, encoratja els cantaires dient ha arribat la hora de comensar el cant: no feu cas dels oprobis que lleguallarchs farán, deixeu aquets microbis, feu via y sempre avant. En la segona crònica, del 8 de maig de 189714 , i signada per El Corresponsal, ens diu que el Cor de noies, dirigit per Mn. Josep Carreras, es llueix en les celebracions del mes de Maria. La tercera és del 5 de juny de 189715 i és una crònica de les festes de les Santes Espines d’aquell any. A més dels oficis solemnes, diu que al vespre del diumenge, al Centre Catòlic, hi hagué teatre, amb Los Bandolers i La butifarra de la llibertat i que, en els entreactes, el Cor del Centre Catòlic cantà ab molta afinació escullides pesses, lo qual honra en gran manera a son Director, còm també al organista de la dita vila, Mn. Josèph Carrera. Finalment, l’11 de desembre de 189716, altra vegada El Corresponsal ens relata les festes d’inauguració de la capella de les Santes Espines, celebrades els dies 3, 4, 5 i 6 de desembre. Entre els nombrosos actes celebrats hi hagué un concert del Cor de joves del Centre Catòlic. Va ser en el marc d’aquelles festes que s’inaugurà també el col·legi per a nois dels Germans de les Escoles Cristianes. Amb totes aquestes dades podem concloure que els darrers anys del segle XIX Santpedor va tenir actius un cor laic, la Sociedad Coral Sampedorense i dos cors joves, l’un masculí i l’altre femení, vinculats a la parròquia.

CAPÍTOL 3 SEGONA ETAPA DE LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE “LA AMISTAD”. PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX.

Després d’alguns anys de silenci, l’any 1905, en una instància a l’Ajuntament de Santpedor, un grup dels antics socis demanen poder reprendre les activitats de la coral: Los infrascritos abajo firmados Propietarios de los efectos de la Sociedad Coral (finida) la Amistad Sampedorense, suplican a V. como primera autoridad de esta Villa se sirve reunir cuantos efectos sean declarados afin de que se pueda por segunda vez seguir dicha Sociedad. La signen Ramon Roca, Isidro Roca, Juan Soler, José Antich, Pedro Antich, Jacinto Vintró, Nahum Amat, Jose Lladó, Jaime Palà, Franco. Argemí, Jaime Carbonell, José Soler, Ramón Argemí, Sebastián Font, Juan Espinalt, Juan Iglesias i Agustín Vilarrubia1. El 14 de setembre de 1906 l’Alcalde envia una carta a Lluís Juncadella i Isidre Roca en què els diu haver rebut el reglament de la societat amb la relació dels socis i de les pertinences que té. També els diu l’Alcalde que, en cas de dissolució, els sis darrers socis hauran de dipositar a l’Alcaldia tots

els seus efectes i pertinences en aquell moment i que han de llegir aquest escrit en la primera reunió que celebrin. En la carta de l’Alcalde hi ha una relació adjunta amb les pertinences de la societat coral: 65 cançons, un armari, un estendard, un llum de gas acetilè, una fotografia amb marc dels socis, un corista, una batuta, un faristol i una campana. Tambe hi ha la relació de tots els socis (annex 2). Aquesta carta de l’Alcalde va obligar a fer un afegit al final del Reglament que tenia la Sociedad Coral Sampedorense de la seva primera etapa: Como aclaracion del artº 19 de este Reglamento debe atenderse que siempre que llégue el caso de disolucion de esta Sociedad los seis ultimos socios vienen obligados a dipositar en la Alcaldia todos los efectos del mismo y el Alcalde debera entregarlos siempre que lo soliciten á los menos quince socios nuevos entre los cuales se encuentren seis del anterior que no hayan tenido que ser expulsados del mismo, obligandose en un todo la nueva Sociedad 157

á seguir este Reglamento. Signen aquest article addicional El Presidente, Luis Juncadella i El Secretario, Isidro Roca y Prat3. L’any 1907 van decidir disposar d’un nou pendó i van fer una subscripció popular per aportar-hi diners. En un document sense data4 diu que Siendo los deseos de la Sociedad Coral de esta Villa proveerse de un pendon y careciendo de recursos para ello, se suplica a todos los aficionados contribuyan con las cantidades de que puedan disponer. Nombres Juan Arola Pedro Espinalt Valentin Boix Gabriel Prat Verneda Luis Soler Sala Jose Cots Valentin Casanovas Pedro Casanovas

Reales 20 8 4 20 8 10 8 20 10 2

Recibido de Pedro Robira 50r El nou pendó porta en la part frontal la inscripció La Catalana. Societat Coral Sampedorense. 1907 i també es conserva a 158

l’Arxiu Històric Municipal. La utilització del nom de La Catalana per comptes del de La Amistad o La Union, que havien fet servir fins aleshores, em fa pensar que aquest nou pendó no fos d’una nova coral. El dubte es referma perquè en una crònica des de Santpedor el gener de 1910, en els inicis del diari manresà El Pla de Bages, el corresponsal descriu el nostre poble i diu, entre altres coses, que hi ha camins polsegosos, dues fàbriques que per sort treballen i cançons i serenades dels dos coros La Amistad i Joventut Catalana5. Tenim també dos documents de l’Arxiu Històric Municipal que ens parlen d’aquesta entitat coral anomenada La Catalana. El primer és un ofici de 23 de setembre de 19096 del Governador Civil a l’Alcalde en què se l’insta a comunicar a la societat Coral la Catalana Sampedorense que ha de lliurar en el termini de 10 dies al Govern Civil l’Acta de Constitució de l’entitat, així com el nombre de socis, la Junta directiva i antecedentes de quienes la constituyan. En cas contrari, amenaça de clausurar la societat. Va signar el justificant d’haver-lo rebut en Josep Santamaria. Suposem que devien complir amb el que se’ls demanava, ja que el 4 d’octubre d’aquell any l’Alcalde rep un nou ofici del Governador7 en què li envia el certificado de inscripción perteneciente a las sociedades que al margen se expresan, per tal que es lliuri als

interessats. Al marge del document hi ha el nom La Catalana Sampedorense. Per refer la trajectòria d’aquesta represa de la coral, altra vegada han estat molt importants els estats de comptes que s’han conservat, que van del juny de 1905 al maig de 1908. El primer estat de comptes està tancat el 31 d’octubre de 19058 i conté entrades i sortides des del 21 de juny d’aquell any. Cal dir que ara titulen la societat coral com La Union. En les entrades, destaca un llistat de 37 socis (annex 3), amb el nombre de quotes pagades per cadascun, a 10cts per mes. Entre les despeses més significatives, tornen a sortir els porrons de vi, els petricons de petroli (un petricó equival a una quarta part d’un porró) i els pagaments al director, ara inferiors a 1 pesseta per assaig (9,25 pessetes per onze assajos i un dia de dirigir). També veiem que pagaven per copiar partitures o per tocar la guitarra en algun concert (Jacinto Vintro para tocar la guitarra 1,00 peseta). Aquest estat de comptes estava signat per El Presidente, Jacinto Vintro; El Secretario, I. Roca i El Depositario, L. Juncadella. A partir de l’1 de novembre de 1905, la coral compra una llibreta de comptabilitat9 i allà trobem anotats els estats de comptes següents: de l’1 de novembre de 1905 al 15 d’abril de 1906; d’aquesta darrera data

fins a l’1 de novembre de 1906; de l’1 de novembre de 1906 al 30 de juny de 1907 i, finalment, d’aquesta data fins al 30 de maig de 1908. Com podem veure, el tancament d’un estat de comptes no tenia data fixa, com tampoc el període que comprenia. Tots duraven al voltant de mig any, tret de l’últim període, que és de gairebé un any. Sabem per aquests estats de comptes que l’octubre de 1905 en Josep Lladó ja va començar a dirigir la coral, tot i que en algunes actuacions dirigia el grup en Jacint Vintró. El mestre Josep Lladó i Danti havia nascut el 27 d’agost de 1882 i la seva vida estarà vinculada a gairebé tots els grups corals que es formaran a Santpedor. Amb només 17 anys, havia entrat com a soci en la primera etapa de l’entitat, a finals de 1899 (annex 1) i ara amb 23 comença la seva carrera de director de cors, que s’allargarà durant més de 50 anys. Durant uns mesos van pagar al director 1,25 pessetes per assaig, però després van tornar a baixar la paga per sota d’una pesseta per assaig. Entre les despeses personals, també hem trobat diversos pagaments a Mn. Josep Carreras, organista de Santpedor, la majoria en metàl·lic, però també en espècies: Una perdiz à Rdo. Carreras, el setembre de 1906. Sabem que el mossèn va col·laborar en alguns dels seus concerts, com a organista o com a director, ja que de 159

vegades cantaven la Missa Pontificalis (per exemple, el 19 de març, el 4 de juny i el 24 de setembre de 1906). La partitura d’aquesta Missa havia estat comprada l’octubre de 1905 per 3,75 pessetes. En una referència del diari El Pla de Bages del 22 d’agost de 1910 ens diu que, a l’Aplec de Juncadella celebrat el 14 i 15 d’agost, hi cantà el coro La Amistat de Santpedor, dirigit per Josep M. Carreras, prevere i organista. Com sempre, les despeses per porrons de vi i de petroli tornen a ser les més freqüents, i alguna vegada es podien permetre comprar alguna ampolla d’aiguardent o convidar els cantaires a cafè i cigarro (desembre de 1905). El dia 14 d’abril de 1906 havien fet Serenatas a Manresa per les quals van cobrar 99,50 pessetes i per celebrar-ho van fer aquesta despesa: Casa de la petita 32 homes a 2 pt uno, 64,00 pessetes i de propina, 5,00. El 3 de maig de 1906 deixen

ESTENDARD DE LA SOCIETAT CORAL SAMPEDORENSE. LA CATALANA.1907. Anvers i revers. Arxiu Històric Municipal de Santpedor.

160

de tenir llum de petroli perquè en compren un de gas per 6 pessetes. Ara el combustible serà el carburo, que compraven a quilos, a 50/60cts el quilo. El vi, el pagaven a 15/20cts el porró. El nombre d’actuacions era de quatre o cinc per any. En aquests tres anys, del juny de 1905 al juny de 1908, van fer 11 concerts i tres serenates, gairebé tots a Santpedor, tret de dues actuacions a Manresa. Per la signatura d’aquests estats de comptes, podem saber els càrrecs directius de la coral en aquests anys: fins al 15 d’abril de 1906, Jacint Vintró en va ser el president; el va rellevar Nahum Amat, fins al 30 d’octubre d’aquell any; de l’1 de novembre de 1906 al 30 de juny de 1907, en va ser Valentí Soler i de l’1 de juliol de 1907 al 30 de maig de 1908 torna a ser president Nahum Amat. Isidre Roca i Josep Benassat es relleven com a secretaris, i Lluís Juncadella i Pere Antich, com a caixers. Francesc Centellas és un temps el vicepresident. Els documents interns d’aquesta represa de la Societat Coral Santpedorenca s’acaben amb aquests estats de comptes. Per un article aparegut al Diario de Avisos de Manresa el 27 de juliol de 1908 sabem que el cor santpedorenc va tenir una activa participació en les festes de Santa Anna d’aquell any en què es commemorava el centenari de la primera Batalla del Bruc

contra l’exèrcit francès. Ens diu aquest article que, després de l’ofici, al qual assistí Leonci Soler i March i en què predicà el canonge Jaume Collell, hi va haver una professó fins a la casa del Timbaler. Allà, el coro de Sampedor hi cantà una polka del Bruc, acompanyat per l’orquestra La Independent d’Olesa. Mossèn Anton Vila va descobrir la làpida commemorativa del centenari i, a la tarda, hi hagué un concert de l’Orfeó Manresà i cors de la vila, pagat per Donya Serafina Jover de Llissach. Més tard, al Convent, nous actes i concert dels mateixos cors. L’únic document posterior és una carta de 10 de desembre de 191010 de Joseph Mª Serra y Sallent del Pont de Vilumara, adreçada a Joseph Lladò, en què el fundador de la famosa companyia d’assegurances li diu: Molt amich: Us retorno la vostra partitura y moltas gracias. Maneu y disposeu, Soch vostre amich apj.

161

CARAMELLES A LA PLAÇA GRAN, DAVANT DE CAL TARÓ. POSSIBLEMENT A LA DÈCADA DE 1920. Arxiu Xavier Codina Balletbó.

162

CAPÍTOL 4 LA CONSOLIDACIÓ DEL CANT CORAL A SANTPEDOR. DE 1910 A 1936.

De l’etapa que va de 1910 a 1936 no he trobat cap document generat per les pròpies corals. Totes les dades d’aquests anys són extretes del diari El Pla de Bages de Manresa. Aquesta total absència de documents propis no s’explica si no és per la més que probable destrucció de documentació comprometedora al final de la Guerra Civil, per evitar problemes amb el nou règim dictatorial. Pensem que, sobretot a partir dels anys vint, moltes societats corals van tenir arreu de Catalunya, i també a Santpedor, un marcat caràcter catalanista. L’any 1910, a finals d’agost, poc després de l’actuació a l’Aplec de Joncadella, ja mencionada al capítol anterior, el cor La Amistat de Santpedor participa en un concurs comarcal de cors al Conservatori de Manresa i guanya el primer premi, entre nou cors participants. Els donen 400 pessetes1. El juny de 1912, fa una visita a Santpedor el germà Pau, de La Salle, i hi actua el Coro Sampedorense, dirigit per Josep Lladó, que havia estat deixeble del religiós2.

El maig de 1913, en la crònica de la festa de Sant Isidre, ens diu el diari que hi actuà la societat coral La Amistat Sampedorenca3. No tenim més notícies d’activitats dels cors santpedorencs fins al juliol de 1921. El diari anuncia el programa d’actes de la benedicció de la bandera del sometent, que s’havia de celebrar els dies 24, 25 i 26 de juliol. Un dels actes era l’actuació del cor Harmonia del Riu d’Or, dirigit pel mestre Josep Lladó4. L’any següent, pel maig, es va fer una gran festa el dia de Sant Isidre per posar la primera pedra del Celler Cooperatiu, l’anomenat Sindicat dels pagesos. A la tarda, en l’acte de cloenda, després de diversos parlaments, hi cantà el Chor Sampedorenc, dirigit per Josep Lladó5. El mateix any 1922, el diari anuncia pel dia 29 d’octubre les festes pels 25 anys del col·legi Llissach. Ens diu que hi cantarà el Chor Llissach, dirigit per Josep Lladó6. El febrer de 1923 es va fer una festa d’acció de gràcies a Santa Anna dels ex soldats del 163

Marroc. Hi va cantar el cor de les Filles de Maria, dirigit per Mossèn Molist7. Saltem ara al 1927, en què trobem diverses notícies relatives a actuacions dels cors de Santpedor. En la crònica de la Festa Major, celebrada el darrer cap de setmana de maig, ens diu la crònica que hi cantà l’ofici el Cor de Llissach8. L’1 de juliol es publica una extensa crònica dels actes de la missa nova de Mossèn Alfons Vila, en què Mossèn Anton Vila, oncle del nou capellà, hi fou el caper. En aquest acte, hi cantà el Cor Llissach, dirigit per Josep Lladó9. En la crònica de les festes de Santa Anna d’aquell any 1927, ens explica el diari que es va rebre la visita del pare Ignasi Casanovas i que la festa va decaient de any en any. Hi cantà l’ofici el cor Sampedorenc10. El novembre de 1927, en la festa de Crist Rei, hi cantà el Cor Llissach, dirigit per Josep Lladó11. Un nou salt, aquest cop de més de quatre anys, sense notícies dels cors santpedorencs, i arribem ja a l’època de la Segona República. El desembre de 1931 El Pla de Bages reprodueix cròniques de Las Noticias, La Veu de Catalunya i La Vanguardia que comenten l’actuació triomfal de Maria Espinalt, soprano amb forts vincles familiars 164

i afectius a Santpedor, que va debutar al Gran Teatre del Liceu el dia 12 de desembre de 1931, amb la interpretació del paper de Gilda a l’obra Rigoletto, de Giuseppe Verdi12. Els cantaires dels cors santpedorencs devien sentir-se orgullosos dels èxits de la nova estrella de l’òpera. El 17 d’abril de 1932 es celebra a Santpedor la Festa de la Creu, com a desgreuge dels ultratges del sectarisme oficial. Hi va cantar el cor parroquial13. El 30 de juliol de 1933 es va celebrar la Festa d’inauguració del Foment Catalanista de Santpedor, presidit per Joan Prat i Vila. Ens explica el diari que hi va haver sardanes i un acte polític i que el cor mixte del Foment, format fa poc, hi va cantar el Cant del Poble, dirigit pel mestre Lladó14. Aquest Cor del Foment, que molt aviat seria anomenat Orfeó, assajava a la casa que hi havia al carrer Ample al costat de Cal Serafí, on actualment hi ha un solar per aparcar els cotxes15. El setembre d’aquell any, el Foment Catalanista va organitzar per primera vegada a Santpedor la celebració de la Diada Nacional catalana. Hi va haver sardanes i un acte al local del Foment, amb recital de poesies a càrrec d’infants de Santpedor, en què destacà l’infantó Ramon Santamaria. En aquell acte, hi va cantar l’Orfeó del Foment16.

CARAMELLES AL CONVENT DE SANT FRANCESC. POSSIBLEMENT ENTRE 1920 I 1930. Arxiu Xavier Codina Balletbรณ.

CANTADA DE CARAMELLES. ANY 1917. Arxiu Xavier Codina Balletbรณ.

CARAMELLAS DEL SINDICAT JOVENTUT AGRร COLA. PROBABLEMENT, ALS VOLTANTS DE 1920. Arxiu Xavier Codina Balletbรณ.

165

El gener de 1934, per la diada de Reis, hi va haver un concert del nou Orfeó del Foment Catalanista, format per uns setanta cantaires, nois i noies, i dirigit per Josep Lladó. El concert es va celebrar al Cafè Bailina. Van cantar, entre altres, la Pregària a la Verge del Remei i El cant de la senyera17. L’abril de 1934 se celebra, també per primera vegada, la Festa de Sant Jordi, amb una missa amb cants de la secció femenina de l’Orfeó del Foment18. El març de 1935 es celebra una Diada Fejocista (de la Federació de Joves Cristians de Catalunya) a Santpedor. S’hi apleguen joves fejocistes de tot el Pla de Bages i s’hi fan actes religiosos, conferències i un concert de l’Orfeó de Santpedor19. El mes següent es torna a celebrar la Diada de Sant Jordi per part del Foment Catalanista. Hi ha missa i actes socials, amb actuació de l’Orfeó Sant Jordi, dirigit pel mestre Lladó. Diu el diari que aquest orfeó és filial de l’Orfeó Manresà20. La darrera notícia sobre els cors del nostre poble, la trobem el 31 de desembre de 1935. El cronista explica que en l’ofici de Nadal, amb assistència de totes les autoritats, hi van cantar les noies de l’Orfeó del Foment Catalanista, dirigides per Josep Lladó21. Sabem també que el 23 d’abril de 1936, el Foment va tornar a celebrar la diada de Sant 166

Jordi i que van cantar-hi la Cançó de Sant Jordi22, que transcrivim a l’annex 5. De tot aquest conjunt d’informacions, podem treure’n algunes conclusions. En primer lloc, podem dir que, durant aquests vint-i-cinc anys, el cant coral va tenir un èxit esclatant a Santpedor, amb un nombre de cantaires molt per sobre del que correspondria a l’època a un poble de les mides del nostre. La coral tradicional, la Societat Coral Santpedorenca L’Amistat, va funcionar segurament fins als anys vint, per deixar pas, després, a altres formacions corals. El mestre Josep Lladó es consolida en aquest quart de segle anterior a la Guerra Civil com el director dels cors santpedorencs. El seu nom, el trobem associat a tots els cors que funcionen durant aquests anys i és, per tant, un dels artífexs principals de la saludable activitat coral santpedorenca en aquests anys. Els cors parroquials van fent la viu-viu i van apareixent de tant en tant en les informacions. Segurament, van passar èpoques més brillants i altres no tant, depenent de si hi havia algun dels capellans de la parròquia amb coneixements musicals o no. Una cosa, però, és clara: malgrat que alguns cantaires compartissin el cor parroquial i una coral civil, aquestes darreres són ja les que arrosseguen més gent i

contribueixen decisivament a la renovació del cant coral a Santpedor. Cal mencionar el Cor Llissach —del qual jo no havia sentit mai a parlar—, que, pel que sembla, va tenir un paper important en la dècada dels anys vint. Finalment, cal destacar l’Orfeó del Foment Catalanista. Tot i que va tenir una curta existència pels avatars tràgics de la història (creat el 1933, va desaparèixer amb la Guerra Civil com tantes i tantes altres entitats culturals), va aconseguir un èxit extraordinari i, per primera vegada, Santpedor va tenir un cor mixt, amb veus masculines i femenines, tot i que diverses vegades actuava només la secció de noies o la de nois. Els setanta cantaires de la Diada de Reis de 1934 —xifra ja extraordinària per un poble de les mides de Santpedor— es van convertir en 89, 38 homes i 51 dones, en la foto que reproduïm en aquest llibre, feta probablement l’any 1935. No hi ha dubte que aquest Orfeó, si no hagués vist estroncada la seva trajectòria per la guerra, hauria escrit pàgines importants en la història del cant coral santpedorenc. Diverses fonts orals m’han parlat que durant un temps, abans de la Guerra Civil, va existir un cor de les esquerres, com a contrapès a l’Orfeó del Foment, vinculat a la Lliga Catalana. He buscat en la premsa manresana de l’època i no he trobat cap

referència d’aquest cor, tot i que El Dia, diari manresà d’Esquerra Republicana, menciona un grup de teatre vinculat a la Joventut Cultural Republicana23, que tenia el seu local al carrer Ample, on ara hi ha el Local dels Joves. També es conserven a l’Arxiu Històric Municipal de Santpedor dos programes de caramelles de l’any 1934: aquell any van organitzar caramelles, per una banda, Els Amics de la Tradició i, per l’altra, la Joventut Cultural Republicana, però tampoc en aquest cas es menciona la col·laboració d’un cor consolidat. Deduïm, per tant, que, si aquest cor va existir, devia tenir una vida força efímera, ja que, després dels fets d’octubre de 1934 i fins ben entrat el 1935, les entitats vinculades a partits d’esquerra van ser o tancades o estretament vigilades. Cal esmentar que en les dues dècades anteriors a la Guerra Civil, les caramelles van tenir una gran volada a Santpedor. Sempre cantades per grups d’homes. Diverses entitats, fins i tot les que no tenien una coral que funcionés com a tal durant tot l’any, preparaven les seves caramelles, per ser cantades el dissabte, el diumenge i el dilluns de Pasqua. Ens n’han quedat alguns testimonis gràfics, que incloem en aquest llibre.

167

4 30

7 8 9 10

31 32 33

12 11

34 35 36

14 37 38

12 13 14 15 1

17 16

39 40

20 1

26 28 30 32 34 35 25 29 21 23 27 31 33 36 2 3 41 42 43 44 45 46

16 17 18 19 20 21 22 4 3 2 5 6 7

23 24 8

25 26 9

47 48

27 28

49 50

ORFEÓ DEL FOMENT CATALANISTA. DAVANT LA TORRE DE CAL JORBA. APROX. 1935 Dones: 1.Antònia Vila; 2.Rita Barba; 3.Francisca Riera; 4.Antònia Palà; 5.Antònia Ferrer; 6.Francisca Brossa; 7.Rosa Rovell; 8.Matilde Pujol; 9.Anna Carbonell; 10.Matilde Prat; 11.Rosa Tossa; 12.Pepeta Ferrer; 13.Maria Soler; 14.Maria Llatjós; 15.Angelina Vall; 16.Loreto Bosch.; 17.Maria Romuló; 18.Pepeta Carbonell; 19.Lola Xacó; 20.--; 21.Enrica Riera; 22.Anna Pubia; 23.Raquel Alsina; 24.Felicitat; 25.Concepció Iglesias; 26.Rosa Ferrer; 27.Lola Bailina; 28.--; 29.Anna Casanovas; 30.Dolors Vall; 31.Maria Cirera; 32.Salut Prat; 33.Pepeta Soler; 34.--; 35.--; 36.Montserrat Santamaria; 37.Teresa Serra; 38.Maria Carrió; 39.Ció Ivets; 40.Anna Sebarroja; 41.Francisca Ferrer; 42.Antònia Camprubí; 43.Àngela Palomas; 44.Rosa Alsina; 45.Rosa Cots; 46.Flora Cella; 47.--; 48.Agnès Carnicer; 49. Marta; 50.Emília Vila; 51.-Homes: 1.Joan Prat, president del Foment Catalanista; 2.Josep Lladó, director de l’Orfeó; 3.Massanés; 4.Francesc Espinalt; 5.Puiggrós; 6.Pepet Santamaria; 7.Romuló; 8.Frederic; 9.--; 10.Andreu Soler; 11.--; 12.--; 13.Ramon Casanovas; 14.Josep Prat; 15.Sallés; 16.Esteve Soler; 17.Sebastià Sala; 18.--; 19.--; 20.--; 21.--; 22.--; 23.--; 24.Iglesias; 25.--; 26.--; 27.Joan Prat; 28.Jaume Prat; 29.Gurdí; 30.Jaume Palà; 31.--; 32.Josep Claret; 33.Joan Soler; 34.Joan Espinalt; 35.Fidel Santamaria; 36.Àngel Guitó; 37.Josep Bailina; 38.-Fotografia cedida per Carme Palà.

168

CAPÍTOL 5 LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL

A més de les fonts orals, disposem de dos tipus de documents que testimonien la trajectòria de la renascuda Sociedad Coral Sampedorense un cop finalitzada la Guerra Civil: diversos escrits de l’Arxiu Històric de la Coral Escriny i unes cintes-faixes —la majoria amb els colors de la bandera espanyola—, que estan dipositades a l’Arxiu Històric Municipal i que la coral rebia com a record en algunes de les seves actuacions (annex 4). També hem trobat en el diari franquista Manresa alguna notícia relacionada amb aquesta coral. Les primeres referències són de l’any 1949, tot i que és possible que comencés la seva activitat una mica abans d’aquesta data. La nova coral va adoptar el nom de la que havia estat fundada el 1883 i va poder funcionar com a cor claverià, amb el paraigua legal de la Federación de Coros de Clavé. Durant tota la seva trajectòria, que s’allargà fins a l’inici dels anys 60, sempre va ser dirigida per Josep Lladó. La primera actuació de què tenim

constància va ser al Santuari de Joncadella, el 6 de juny de 1949, en la festa de la reposició de la nova imatge de la Verge. La faixa que ho acredita no té els colors de la bandera espanyola i és l’única que està escrita en català, fet remarcable si tenim en compte la data en què es produí. El diari Manresa va fer una extensa crònica1 d’aquesta festa i, tot i no mencionar la coral santpedorenca, sí que fa referència als molts cors participants. A Manresa, van actuar-hi diverses vegades. El 18 de març de 1950, el diari Manresa anunciava la participació de la Sociedad Coral Sampedorense a les festes de Sant Josep de la Sociedad Coral San José. Havien de cantar Salut, cantors, a la Plaça Anselm Clavé. Després serien rebuts per les Autoritats i, a les 12, havien de fer un concert-vermut, bajo la experta batuta del maestro José Lladó, i interpretar un escogido programa. La faixa que els van donar, acredita que es va fer l’acte. El mateix any van participar amb molt èxit 169

al II Concurs de Caramelles organitzat per l’Ajuntament manresà. El diari de la ciutat deia això2: Fallo del II Concurso Comarcal de “Caramelles”. Veredicto: Se unifican el primer y segundo premio, repartiéndose por partes iguales de 450 pesetas cada uno, a la Sociedad Coral Sampedorense, de Sampedor, y a la Sociedad Coral “La Unión Manresana”. Per una altra de les faixes, sabem que aquell any 50 també van actuar el dia de Sant Joan, per la Festa Major, a Sant Joan de Vilatorrada. L’any 1951, tornen a Manresa, amb motiu del tricentenari lassalià. En un acte que es va fer la tarda del 29 d’abril, la coral santpedorenca va actuar a la primera part. El diari del 2 de maig3, feia aquesta menció de la festa celebrada el diumenge anterior: una masa coral de Sampedor, formada por ex-alumnos del Colegio de los Hermanos de la Doctrina Cristiana, cantó muy ajustadamente las composiciones a cuatro voces “Toc d’oració”, “La primavera” y “L’Empordá” todas de Morera, siendo muy aplaudida su ejecución por el público. Luego fue impuesta a la señera del coro sampedorense una cinta conmemorativa de la fiesta. A la segona part d’aquell acte, va actuar l’Orfeó Manresà. El 1953, fan una visita a Madrid, on suposem que també devien actuar, i reben la faixa corresponent. 170

La següent actuació acreditada per una de les faixes és el 2 d’octubre de 1955, a Súria. El 7 de maig de 1959, a Manresa, s’organitza la 1a Diada Claveriana de l’Obra Sindical de Educación y Descanso. El Manresa del 6 de maig deia que, en la Diada, hi participarien 16 corals, amb més de 500 cantaires. Entre elles la Sampedorense, de Sampedor. La direcció havia d’anar a càrrec del mestre Josep M. Descarga. En la crònica de l’acte4 que va fer el mateix diari es deia que la Plaza de los Mártires, (va ser) incapaz de albergar el gran número de cantores participantes —pasaron de los quinientos—, y a la inmensa muchedumbre que en aquel lugar se congregó. Ja sense data concreta en les faixes conservades, consten una actuació a Callús, una als Prats de Rei i una altra a Gironella (per una anotació en els estats de comptes conservats, aquesta darrera devia ser a finals del 1950). Els estats de comptes conservats d’aquesta nova etapa de la coral comprenen aquests períodes: del 1r de març al 10 d’abril de 19505, del 1r d’octubre al 31 de desembre de 19506 i tot l’any 19517. Aquestes són les activitats que els van suposar ingressos l’any 1950, segons s’extreu de les anotacions comptables: l’1 d’abril van organitzar una representació teatral (era freqüent que cantessin en els entreactes o al final de

l’obra) en què va participar la Societat Coral Sant Josep de Manresa8; el 9 d’abril, les caramelles d’aquell any i el 14 d’abril van guanyar el concurs de caramelles ja mencionat. El 22 d’octubre van participar en una festa dedicada al sr. Gabriel de Semir; el 4 de novembre van fer una Serenata al médico Dr. Dn. Carlos Tena i el 30 de desembre una altra Serenata al Sr. Esteban Benasat; el darrer dia de l’any van organitzar una función “Teatral y Choral”. En els comptes de l’any 1951, només van anotar els ingressos i les despeses totals de cada mes, sense especificar-ne els conceptes. Pel volum més elevat d’ingressos, deduïm que van organitzar actes els mesos de març (caramelles?), agost i octubre d’aquell any. Pel que fa a les despeses, com a mostra significativa per veure en què es gastaven els diners, copiem les del període octubredesembre de 1950: Ocbre 1 Honorarios mes de Agosto ..................... 40,00 Copia “Serenata”..................................................... 10,00 1 Libreta de Caja ........................................................ 5,00 Conferencia a Callús ................................................. 3,00 Carta Certificada ...................................................... 1,00 Una Pancarta ........................................................... 27,00 Cromar faristol ....................................................... 40,00 Factura Imprenta Ferrer (Programas Gironella)... 89,00 Ocbre 31 Honorarios meses Septiembre y Octubre......80,00 Salida Sr. J. Lladó ....................................................... 25,00 Factura Juan Prat ....................................................... 27,00 1 caja de xinxetas .......................................................... 3,00

Com es pot comprovar, al director, Josep Lladó, li pagaven 40 pessetes cada mes. La salut financera de l’entitat era bona, ja que tots tres estats de comptes tenen saldos positius, tot i que el del 1951 és molt ajustat, amb només 23 pessetes de diferència positiva. Els ingressos provenien exclusivament de les quotes dels socis (dedueixo que pagaven 1 pesseta mensual) i del que cobraven en els concerts o activitats en què participaven o organitzaven. L’estat de comptes de l’any 1951 és l’únic signat: El Presidente, V. Rovira; El Secretario, José Prat Oliva; El Cajero, Francisco Barba. El 9 d’abril de 1954, en una carta9 escrita en un català perfecte, Maria Serra de Seguros Serra Sallent convoca set cors de la comarca (L’Unió, Sant Josep, Ateneu i Escodines de Manresa, La Verbena de Sant Joan, Sampedorenca de Santpedor i Centre Alquiler local (a V. Viladés) ................................... 100,00 Novbre 4 Castañada ............................................... 410,00 Pagado andador (en este mes se empieza a pagar) .. 10,00 Carta certificada ....................................................... 3,00 Novbre 30 Honorarios mes de Noviembre ........ 40,00 Pagado andador (mes Noviembre) ...................... 10,00 Dicbre 30 Honorarios Sr. J. Lladó y Salida ........ 65,00 Pagado andador (mes Diciembre) ....................... 10,00 Dicbre 31 Alquiler a la Fabregat ........................ 100,00 Por leña, estufa y otros gastos a V. Rovira ........ 70,00 Por factura Imp. Boixeda (entradas y carteles) .... 150,00

171

Catòlic Parroquial de Sant Fruitós) a un concurs de cant per celebrar els 30 anys de l’empresa. El concurs s’havia de fer el 3 d’octubre d’aquell any de 12 a 2 davant les oficines de l’empresa. Hi havia un premi de 1.000 pessetes per al guanyador i 200 per cada cor participant. El jurat, el formaven els directors dels cors participants i els srs. Damià Rius, Isidre Tardà i Agustí Coll. L’obra del concurs era El pescador enamorat, composta per la mateixa Maria Serra. També s’havien de cantar 6 cançons de conjunt, tres d’elles amb acompanyament de cobla. Sabem que el concurs es va realitzar, però el dia 10 d’octubre, una setmana més tard del que preveia la carta. El diari Manresa del 16 d’octubre d’aquell any en va fer una petita crònica. La Societat Coral Santpedorenca hi va participar amb quatre cors més, tots claverians. Van obtenir un accèssit. El cor guanyador del concurs va ser la Unió Manresana. Com que l’acte es feia al carrer, deia la crònica que el soroll dels cotxes va alterar la bona marxa del concurs. El febrer de 195510, l’Agrupación Coral La Veu de Voltregá convocava una representació de la coral santpedorenca, amb el seu estendard, a participar el dia 24 d’abril en les festes de les noces de plata del cor de Voltregà. 172

L’1 de febrer del mateix 1955, el president del cor Els Bons Companys de Callús demana en una carta11 al cor de Santpedor si volen actuar el dia de Sant Josep a Callús a canvi d’una actuació seva a Santpedor. Segurament, devien acceptar la invitació, com ho testifica la faixa sense data, mencionada anteriorment en aquest capítol. Menció especial es mereix el document12, escrit en català, que porta per títol Programa del Festival Homenatge organitzat amb motiu de les Noces d’or que en la direcció del Chor Sampedorenc, celebra el seu Director en Josep Lladó Danti. Santpedor, 14 d’agost del 1955. Efectivament, en aquesta data, el cor va organitzar un dels actes més emotius i remarcables de la seva trajectòria, ja que el seu director, que havia començat dirigint la mateixa entitat el 1905, celebrava els 50 anys de director coral. En la presentació dels actes, signada per La Junta, ens diu que es dediquen a Josep Lladó pels més de cinquanta anys de vida artística com a Director d’aquesta massa choral i seccions anexes de la Vila. Explica que han fet possible els actes l’Ajuntament, ex orfeonistes, coristes vells i joves, seccions femenines d’Acció Catòlica, de FET i de les JONS i diverses famílies, destacant especialment el sr. Gabriel de Semir. Diu també que assistirà als actes el senyor

SOCIETAT CORAL SANTPEDORENCA. Cantada a la segona meitat dels anys 50. Dirigeix el mestre Josep Lladó. Presideix l’Alcalde Lluís Sala. D’esquerra a dreta: Lluís Espinalt, Valentí Guardiola, Pere Boixader, Pepet Santamaria, Francesc Barba, Josep Torradeflot, Salvador Soler, Joan Sallés, Josep Rovira, Joan Franch, Josep Antich, Francesc Reguant, Miquel Llavall, Jaume Espinalt i Josep Prat. Fotografia cedida per Jaume Codina.

CARAMELLES A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA. 14 D’ABRIL DE 1948. Arxiu Xavier Codina Balletbó.

173

Cordomi, la més alta autoritat claveriana. Hi conviden tots els veïns i les Societats Corals veïnes. El programa d’actes va constar d’una concentració de les Comissions chorals a l’estatge social, sortida amb senyeres i la cobla La Principal de Bages per acompanyar l’Ajuntament fins a l’Ofici solemne, en què la Capella parroquial havia d’interpretar la Missa Pontificalis de Perosi, dirigida per l’homenatjat. A 2/4 de 12, acte solemne a la Plaça dels Màrtirs, amb tribuna especial. Parlaments, medalles als estendarts assistents, i interpretació conjunta de totes les entitats chorals de Les Flors de Maig, de Clavé, i L’Empordà, de Morera. La Choral Sampedorenca havia d’interpretar en homenatge al seu director Un dia de gloria o los héroes del Bruch, acompanyada d’orquestra. Al final, tres sardanes i un vi d’honor. A la tarda, a les 8, al local teatre de FET i de les JONS Selecta Vetllada amb el quartet vocal Mestre Blanch, que interpretarà tot el millor del seu extens repertori. Dances per la Secció Femenina i cançons pel Chor Sampedorenc. Pel que ens han explicat alguns santpedorencs que ho van viure, va ser una festa per recordar. Les notícies sobre aquesta coral s’acaben, com hem vist, el 1959. Dels seus deu anys llargs de trajectòria, cal destacar la tasca 174

meritòria que va fer en favor de la llengua catalana en uns temps en què apartar-se de la única lengua oficial era mirat sempre amb lupa. Les cançons del seu repertori, majoritàriament d’autors catalans, i el programa que acabem de mencionar donen fe d’aquesta fidelitat a la llengua.

HOMENATGE AL MESTRE JOSEP LLADÓ. 14 D’AGOST DE 1955. CARRER DEL VALL. Desfilada de les Societats Corals amb els pendons respectius. Al davant, la Cobla La Principal de Bages. Arxiu de Mossèn Josep M. Sala i Pla.

HOMENATGE AL MESTRE JOSEP LLADÓ. 14 D’AGOST DE 1955. PLAÇA GRAN. Actuació conjunta de totes les Societats Corals presents a l’acte. Arxiu de Mossèn Josep M. Sala i Pla.

HOMENATGE AL MESTRE JOSEP LLADÓ. 14 D’AGOST DE 1955. PLAÇA GRAN. Discurs del representant de la Societat Coral Santpedorenca, Josep Prat. Asseguts a primera fila, distingim Josep Prat Baraldés, alcalde; Josep Lladó Danti i Mn. Rafel Guixà. A segona fila, Lluís Sala. Arxiu de Mossèn Josep M. Sala i Pla.

175

GRUP DE CANTAIRES DEL COR PARROQUIAL, REFORÇAT AMB NOIES, ASSAJANT PER ALS PASTORETS. 1956. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

COR DELS PASTORETS AMB ACOMPANYAMENT DE MÚSICS. 1955. En primer terme, a la dreta, el mestre Josep Lladó. Darrere, a la dreta, Mossèn Josep Sala. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

176

CAPÍTOL 6 ELS CORS PARROQUIALS. DARRERA ETAPA.

EL COR PARROQUIAL El Cor Parroquial era el cor encarregat de cantar les misses en les festes assenyalades. Es nodria només d’homes i compartia una part dels cantaires amb la Societat Coral Santpedorenca. Quan aquesta va deixar de funcionar, bastants dels seus cantaires van continuar al Cor Parroquial. De vegades, com a veus blanques, cantaven amb ells alguns escolans. A principis dels anys 60, s’hi van començar a integrar noies. La seva obra senyera era la Misa Pontificalis de Perosi a tres veus: tenors, veus blanques i barítons/baixos. Assajaven els dimecres o dijous al vespre i també alguns diumenges, ja que no hi havia gran cosa més a fer per passar l’estona1. El seu director era en Josep Lladó, que es va retirar ja entrats els anys 60. Poc temps després, moria als 83 anys, el 27 d’abril de 1966. La seva, com hem vist, havia estat una vida plenament dedicada al cant coral. Despres del mestre Lladó, va dirigir el Cor

Parroquial els darrers anys d’activitat en Miquel Llavall. Sabem els membres del Cor l’any 1964, ja que com a comiat a la Mercè Sabartés, que el deixava, els companys van dedicar-li un llibre signat per tots ells. En Jaume Codina, que va començar a cantar amb el Cor Parroquial quan era encara al seminari, a principis dels 60, ens explica2 que recorda perfectament com dirigia el mestre Lladó: sempre amb la batuta i, per començar la cançó, picava el faristol amb la batuta i mentre dirigia movia nomes els canells de les mans. L’any 1962, quan va deixar el seminari, en Jaume ja es va integrar plenament al Cor Parroquial. Aleshores, ja hi cantaven noies. Els darrers anys —el cor va deixar de funcionar el 1967—, els assajos es feien, cada dues setmanes, més o menys, a casa del Mossèn Josep Sala, a la Plaça Gran, on tenia un harmònium. Es posaven al voltant d’una taula, el Mossèn tocava i en Miquel Llavall portava el compàs. L’assistència als 177

assajos no era gaire nombrosa: érem uns 7 o 8 homes i 5 o 6 noies. I nomes cantàvem cançons que ja sabíem3. Quan hi havia una celebració important a l’església, s’afegien al cor uns quants homes, que no assistien mai als assajos. Un cop l’any feien una excursió amb autocar i algunes vegades havien fet un concert allà on anaven. El 1966 en un dels assajos a casa del Mossèn es va parlar de la festa de Santa Anna i es va comentar que aniria bé convidar algú de Manresa que els ensenyés a ballar bé les sardanes. Es va dir al Juanola i al Canela i es va parlar de formar una colla. Ells van fer pujar el Marcel·lí Cella i la Mercè, i així es va formar el grup sardanista. L’any següent, el 1967, uns quants dels que havien començat a ballar sardanes amb alguns altres que no eren a la colla sardanista van decidir formar una nova coral. Eren la Paula Rodríguez, la M. Àngels Colom, la Montserrat Pons, la Roser Druguet, la Montserrat Codina, la Dolors Sala, el Gaietà Prat, l’Eugeni Masferrer, el Jaume Tatjé í en Jaume Codina. Es va demanar al Xavier Santamaria per dirigir el grup, ja que feia poc havia deixat el seminari i estava fent uns cursets amb el Lluís Virgili. Així va néíxer la Petita Coral, que es va estrenar el Nadal de 1967 amb dues o tres cançons. L’any següent ja es va dir Coral Escriny. 178

ALTRES CORS DE LA PARRÒQUIA Durant els anys en què mossèn Joan Cribillers va ser ecònom i rector de Santpedor (entre el 1944 i el 1953, quan va morir), va dirigir el Cor de Filles de Maria, format només per noies. El seu successor a la rectoria, mossèn Rafael Guixà, va continuar dirigint aquest cor de noies durant uns anys i va introduir en el repertori cançons no religioses, vinculades al muntanyisme i al món dels escoltes. D’altra banda, mossèn Josep Sala tocava l’harmònium en les celebracions religioses i dirigia l’Escolania. La seva participació en la direcció de l’Escolania, primer, i dels cants litúrgics, després, es va allargar pràcticament fins a la seva mort, el 6 d’agost de 1981. Tenia aleshores 73 anys. La funció de l’Escolania, en aquesta època, fins a meitats dels 60, era cantar en els enterraments i en alguna festa religiosa. Les festes importants, però, eren reservades al Cor Parroquial. El diumenge 7 d’octubre de 1945 es va celebrar una gran festa religiosa en què es va retornar a l’ermita de Sant Francesc la imatge del sant. Al diari Manresa4, un cronista que signa Fidel de Sigmaringa, explicava això d’aquest acte: els assistents es van concentrar a l’església parroquial a la tarda i van anar en processó fins a l’ermita amb la imatge de San Francisco

COR PARROQUIAL I ESCOLANIA DE SANTPEDOR. ANY 1957. D’esquena, en primer pla, el mestre Josep Lladó. D’esquerra a dreta, Joan Padrós, –, Josep Rovira, --, Joan Massanés, Josep Prat, Jaume Camps, Miquel Llavall, Lluís Iglesias, Francesc Reguant, Mossèn Josep Sala, Salvador Soler, Francesc Barba, Ignasi Casanovas, Ernest Falip, Lluís Guitó, Sebastià Sala, Josep Torradeflot i Joan Sallés. Arxiu Xavier Codina Balletbó.

179

delicadamente restaurada por el artista pintor-decorador manresano José Mª Rosell. Les diferents congregacions religioses assistents anaven ordenades, l’una darrere l’altra. Portaven la imatge Francisco Vila Codina, Francisco Espinalt Prat, Francisco Espinalt Berenguer y Francisco Vila Sala. El rector era Mossèn Cribillers. L’Escolania parroquial va cantar els cinc parenostres, dirigida per mossèn Josep M. Sala. Va fer un sermó el Padre Joaquin de Port de la Selva. Van tornar a Santpedor i van visitar el convent. Deia el cronista sobre el convent: nos abstenemos del comentario contundente por su inexplicable abandono...

180

CAPÍTOL 7 SECCIÓ DE COROS Y DANZAS DE LA SECCIÓN FEMENINA

La Sección Femenina de FET y de las JONS va tenir a Santpedor, des de finals de la Guerra Civil fins a l’inici dels anys 70, un paper destacat en les activitats culturals per al jovent. De fet, en alguns moments, es disputaven amb la parròquia els joves del poble per a certes activitats, com ara el cant coral. La Mercè Sabartés ens explica1 que Mossèn Cribillers, que tenia una relació poc cordial amb Antònia Fabregat, es va agafar malament que ella (la Mercè) s’integrés al grup de Cors i Danses de la Sección Femenina. La persona responsable durant tota la seva existència de la Sección Femenina a Santpedor va ser l’Antònia Fabregat, que en va fer l’eix de la seva vida, ja que hi dedicava totes les hores que calia, sempre sense cobrar res i posant-hi de part seva el que convingués. Els cors d’aquesta branca femenina de la Falange Española Tradicionalista y de las Juventudes Obreras Nacional Sindicalistas —en Franco va quedar descansat en triar

aquest nom!— , van ser dirigits durant bastants anys per Josep Lladó. Així, quan la Mercè s’hi incorpora, a principis dels anys 50, el grup de noies grans ja cantava dirigit pel mestre Lladó. Assajaven dissabtes al vespre i diumenges al matí. Quan el mestre Lladó ho va deixar, van pujar persones de fora a dirigir el cor: la Carme Oliver, manresana; la Marta Obiols, de Barcelona i la Pepita Prat, també manresana. El cor participava en dos concursos comarcals anuals de cors de la Sección Femenina, que es feien a Manresa, l’un a la primavera i l’altre pels volts de Nadal. En aquests concursos s’havia de cantar una cançó en castellà, una en llatí i una en català, que era de lliure elecció. També s’havia fet algun festival a Santpedor. Un any, el 1954 o 1955, sota la direcció de Marta Obiols, es va actuar al Palau de la Música, com a guanyadors d’un d’aquests concursos comarcals. Allà van cantar la cançó Margarideta. A Barcelona, també 181

s’havia actuat a la Casa de Cultura que hi havia al carrer de Sant Pere més Baix. En el repertori, hi predominaven les cançons regionals espanyoles, tipus Desde Santurce a Bilbao2. La secció de danses, en els primers anys després de la guerra, era formada exclusivament per noies. Després, s’hi van incorporar també nois. Els cors, però, van ser sempre només femenins. COR DE NOIES DE SANTPEDOR DE LA SECCIÓN FEMENINA DE FET Y DE LAS JONS. PALAU DE LA MÚSICA. 1955. La directora és Marta Obiols. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

182

CAPÍTOL 8 ELS CORS INFANTILS

Després del naixement de la Coral Escriny, l’afició pel cant coral al nostre poble s’ha consolidat definitivament. Un dels exemples més clars d’això ha estat la creació de diversos cors infantils, que han permès fomentar i conrear l’afició pel cant a diverses generacions d’infants santpedorencs. LA CORAL XERINOLA Per refer la trajectòria de la primera coral infantil de Santpedor, hem parlat amb en Xavier Santamaria1, el seu director, i amb la Mercè Sabartés i l’Ernest Falip2, del grup de pares impulsors de la coral. La idea de crear-la va ser d’en Xavier i responia a un doble motiu: oferir alguna activitat lúdicoeducativa a la canalla els dissabtes a la tarda i també crear una coral que servís de planter per a l’Escriny. El setembre de 1971, en Xavier explica el seu projecte de coral infantil a tres matrimonis amb fills en edat de participarhi: l’Ernest Falip i la Mercè Sabartés, en Valentí Guardiola i la Dolors Sala i en Lluís Iglesias i la Maria Llavall. Tots troben bé la idea i es comprometen a encarregar-se de les tasques administratives i de gestió. Així comença la Coral Xerinola. Al grup de pares inicial, s’hi van afegir poc després la Núria Antich i en Joan Illa i, més endavant, la Magda Montserrat i en Josep M. Simon, i la Conxita Jiménez i en Julio Molina. El

paper dels pares va ser fonamental, ja que sense el seu ajut no s’hagués muntat. Ells es cuidaven de tota la gestió i la logística. En Xavier va agafar-ne plenament la direcció just en tornar de la mili. Mentrestant, en els primers assaigs, el va substituir en Jaume Sala. La presentació en públic va ser l’1 de gener de 1972. Van col·laborar amb en Xavier en aquell primer concert la Rosa Guitó, la M. Carme Bosch i en Jaume Sala. La coral va tenir molt èxit i aviat van augmentar de forma important els escassos vint nens del començament, de tal manera que es van haver de crear dos grups per edats (de 6 a 8 anys, uns, i de 9 fins a 13/14, els altres) i mentre uns assajaven els altres feien jocs. El pare d’en Xavier, fuster, va haver de fer uns bancs, cadires i tamborets per poder asseure tota la canalla. S’havia arribat a ultrapassar el centenar d’infants. Cal dir que el grup dels grans, amb la idea inicial de ser el planter de l’Escriny, s’anomenaven en alguns concerts (anys 75, 183

184

77 i 78, entre altres) els Petits Escrinys. Els assajos es feien als baixos de la Rectoria, tot i que durant una època es va fer servir l’edifici de l’Escola dels Germans de la Salle, els Hermanos. Amb l’augment de la canalla, va caldre l’ajut de monitores: la Rosa Guitó, la Conxita Roca i la Glòria Sirvent es van encarregar d’organitzar activitats pels grups que no estaven assajant amb el Xavier. La Conxita Roca també va ajudar en el cant, de tal manera que en una trobada de Corals Infantils al Congost, a Manresa, els van demanar que dirigissin una de les cançons de conjunt i en Xavier va encarregar-ho a la Conxita. En els concerts de Nadal dels anys 1980 i 1981 van col·laborar també en la direcció l’Anna Reguant i en Jaume Illa. La Coral va complir amb els dos motius que havien portat a crear-la, sobretot amb el primer, però també com a planter de l’Escriny va funcionar, ja que una colla de cantaires de la coral havien passat abans per la Xerinola. L’actuació fixa a Santpedor era en el concert de Nadal de l’Escriny, en què s’havia compartit l’escenari, a més de l’Escriny, amb corals de renom com la Joventut Sardanista (actual Polifònica) de Puig-reig, dirigida per en Ramon Noguera, l’any 1978, o la Coral Canigó de Vic, dirigida per l’Enriqueta

Anglada, l’any 1982. El primer concert de Nadal amb l’Escriny va ser el de l’any 75 i el 28 de desembre del mateix any es va fer la presentació del grup de flautes, que, durant uns anys, va formar part de la Xerinola. Posteriorment, es va formar un grup de guitarres, que acompanyava també en les Caramelles. Tots ells assajaven a part dels cantaires, però també les tardes dels dissabtes. Fora de Santpedor es van fer sobretot concerts d’intercanvi amb altres corals infantils, com la de Sallent. També es va actuar a Solsona més d’una vegada, a Sant Julià de Vilatorta... Durant uns quants anys, als anys 70, es va participar en el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i en les trobades anuals que organitzaven, per exemple, al Palau d’Esports de Barcelona. Del Secretariat, se’n va sortir perquè van posar un nivell d’exigència cada vegada més alt i no es van veure amb cor de poderlo assumir. Després, van saber que altres corals van continuar, però sense complir els requisits que demanava el Secretariat. Els dos darrers anys, quan en Xavier ja havia decidit anar-ho deixant, van començar a col·laborar en la direcció musical la Laia Escudé i l’Anna Vilageliu, en paral·lel al que es va fer a l’Escriny, on en Jaume Serra va anar assumint funcions de direcció els dos darrers anys d’en Xavier. 185

CANTADA DE CARAMELLES DE LA CORAL XERINOLA, ANYS 70. Dirigeix en Xavier Santamaria. Arxiu Xavier Codina Balletbรณ.

186

CONCERT DE FINAL DE CURS. CORAL XERINOLA. MAIG DE 1972. Primera fila de nois: Ernest Falip Sabartés, Joaquim Marcet, Toni Corominas, Eladi Espinalt i Miquel Iglesias. A la segona fila, es distingeix Francesca Guardiola. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

CANTADA DE CARAMELLES DE LA CORAL XERINOLA, AL MIG DE LES QUATRE CARRETERES. ANY 1977(?). D’esquena, ple de confetti, el director, Xavier Santamaria. Primera fila: –, Mercè Grané, Rosa Llavall, Montserrat Falip, –, –. Segona fila: Maribel Font, Maria Prat, Anna Soler, Paquita Reguant, Montserrat i Dolors Soler. Darrere el director, mirant amunt, en Pep Guardiola. Al fons, tres pares de la Junta: Valentí Guardiola, Lluís Iglesias i Joan Illa. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

187

GRUP DELS GRANS DE LA CORAL XERINOLA. 27 DE NOVEMBRE DE 1983. Dirigeix en Xavier Santamaria. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

JUNTA DE PARES I PADRINS DE LA CORAL XERINOLA. 27 DE NOVEMBRE DE 1983. D’esquerra a dreta: Valentí Guardiola, Dolors Sala, Maria Carrió, Sebastià Sala, Mercè Sabartés, Ernest Falip, Conxita Jiménez, Julio Molina, Magda Montserrat i Josep M. Simon. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

188

GRUP DELS GRANS DE LA CORAL XERINOLA. 27 DE NOVEMBRE DE 1983. Dirigeix en Xavier Santamaria. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

ELS PADRINS DE LA CORAL XERINOLA REBEN L’HOMENATGE DE LA CORAL. 27 DE NOVEMBRE DE 1983. Tota la coral, amb Xavier Santamaria i els padrins, Sebastià Sala i Maria Carrió. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

El darrer concert en què en Xavier va dirigir la Xerinola va ser en el Concert de Nadal de 1987. En aquella ocasió, un grup de joves músics van acompanyar la coral: en Carles Serra, l’Alba Codina, la M. Àngels Tatjé i els germans Xavier, Anna i Albert Santamaria. Després d’aquell concert, la Xerinola va continuar només un any més. Les Caramelles infantils de la Xerinola van fer-se durant molts anys i van ser la principal font d’ingressos de la coral. Alguns anys es va fer amb acompanyament d’instruments de vent i percussió, altres amb el grup de guitarres propi. Tots els nens hi participaven i els pares es cuidaven de l’organització i de recaptar els donatius. Els nens participants no pagaven cap quota per ser a la coral i amb els diners de les caramelles es podia fer una excursió de tot el grup. Un any es va anar a la Catalunya Nord per la Collada de Toses. Hi anaven dos autocars, un amb la canalla i els monitors i l’altre amb els pares. En el de la canalla, només començar a pujar la Collada van començar els mareigs i els vòmits i en acabar de pujar gairebé totes les monitores estaven també marejades d’haver d’anar amunt i avall amb bosses de plàstic. Després, una vaca aturada al mig de la carretera els va obligar a parar fins que l’Ernest Falip la va fer marxar.

RECORD ENTREGAT A LA JUNTA I MONITORS. 27 DE NOVEMBRE DE 1983. Fotografia cedida per Mercè Sabartés.

189

COR DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA. MUSIKSCHULE LEIBLACHTAL DE HÖRBRANZ. OCTUBRE DE 2011. D’esquerra a dreta: Estela Vila, Carla Illa, Georgina Pujolar, Ariadna Sala, Blanca Vila, Queralt Ferrer, Anna Perarnau i Núria Badrenas. Fotografia cedida per Elisabet Casanovas.

COR DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA. TEATRE DE L’ÒPERA DE BREGENZ. OCTUBRE DE 2011. D’esquerra a dreta: Estela Vila, Georgina Pujolar, Anna Gómez, Carla Illa, Núria Badrenas, Blanca Vila, Ariadna Sala, Queralt Ferrer i Anna Perarnau. Fotografia cedida per Elisabet Casanovas.

COR DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA. AUDITORI DEL CONVENT. CONCERT DE FESTA MAJOR. 9 DE JUNY DE 2012. Dirigeix Elisabet Casanovas. Fotografia cedida per Elisabet Casanovas.

190

COR DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA. AUDITORI DEL CONVENT. CONCERT DE NADAL. 21 DE DESEMBRE DE 2013. Dirigeix Montserrat Caparrós. Fotografia cedida per Elisabet Casanovas.

COR DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA. AUDITORI DEL CONVENT. CONCERT DE FESTA MAJOR. 7 DE JUNY DE 2014. Dirigeix Rosa Maria Navarro. Fotografia cedida per Elisabet Casanovas.

191

ELS CORS DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA En parlem amb l’Elisabet Casanovas3. L’Escola es funda el 1989. Des dels inicis, es fa Cant Coral com a matèria obligatòria, una hora a la setmana. D’aquesta assignatura, se n’examinaven en un Conservatori de Música, com de totes les altres. El primer professor va ser en Xavier Díaz, que va ser substituït per en Francesc Vallès durant uns anys i, després, per l’Anna Bonvehí. Aleshores, ja s’actuava en les audicions que organitza cada curs l’Escola i per la festa de Santa Cecília. Amb la LOGSE, el Cant Coral va passar a formar part de la matèria de Llenguatge Musical, també amb caràcter obligatori, però només mitja hora setmanal. Durant tres cursos, entre el 2007 i el 2010, es va oferir el Cant Coral també com a matèria optativa. S’hi van inscriure un grup de noies, entre 8 i 10, i es va formar un Cor de Cambra, dirigit per l’Elisabet Casanovas. El 2010 es va fer un intercanvi amb la Musikschule Leiblachtal de Hörbranz, a Àustria, prop de Bregenz. Una de les visites va ser a l’Òpera de Bregenz. Els darrers cursos, la matèria de Cant Coral, en la mitja hora setmanal obligatòria, l’han donada diversos professors, per combinar els horaris: Susana Jaén, Montse Caparrós, 192

Rosa M. Navarro, Marcos Sánchez, Belén Barnaus i Elisabet Casanovas. Es munten dos grups per cada nivell, el primer nivell és amb alumnes de 1r i 2n, i l’altre amb alumnes de 3r i 4t. De fet, a l’Escola es potencia el cant des dels 3 anys. Cada any es fa un Concert de Nadal i una cantata per la Festa Major. Aquests grups corals participen també en les Audicions de l’Escola, en Concerts de Festa Major, en la Matinal Solidària i alguna vegada havien participat també en la Fira de Sant Miquel. Alguns anys s’ha participat en les cantates de l’Associació d’Escoles de Música de Catalunya i el curs passat es va fer un intercanvi amb l’EMM de Callús. El curs 2016/17 s’ha fet una col·laboració molt exigent amb el Cor Vivaldi en el concert que van fer a l’Auditori del Convent. L’Escola també ha organitzat les Caramelles del poble des del 1995 fins al 2014, amb participació d’adults i nens i amb acompanyament d’instrumentistes de vent i percussió de la mateixa Escola. CORAL DE L’ESCOLA RIU D’OR L’Elisabet Casanovas, que va dirigir aquesta coral, ens dóna la informació4. El curs 1990/91, l’AMPA de l’escola ofereix una activitat extraescolar de Cant Coral amb grups de petits i grans, dirigits per l’Albert Escudé.

COR DE L’ESCOLA RIU D’OR AL GRAN TEATRE DEL LICEU. 13 DE JUNY DE 2000. D’esquerra a dreta: Elisabet Casanovas, directora; Anaïs Vila, Irene Tàpia, Xènia Puig, Helena Ordeig, Cristina Alba, Judit Mateos, Aida Lleyda, Olga Serra, Clara Ferrer i Josep Estany. Fotografia cedida per Elisabet Casanovas.

193

A partir del curs 1992/93, a mig curs, passa a dirigir-los l’Elisabet Casanovas, que hi serà durant catorze anys, fins al curs 2005/06, en què s’hi incorpora la Rosa M. Navarro, que dirigirà aquests grups corals durant els darrers quatre o cinc anys, fins que es deixarà d’oferir aquesta extraescolar. La coral dels petits era formada per alumnes de P5, 1r i 2n; la dels grans, per alumnes de 4t, 5è i 6è. S’assajava una hora a la setmana, al migdia. Es participava al concert de Santa Cecília i al de final de curs de l’escola. Cada any també s’anava al concurs Sons i Cançons, que organitzava el Congrés de Cultura Catalana dins la campanya El país a l’escola. Per participar-hi, s’havia d’enregistrar una cinta amb una cançó obligatòria i una de lliure. Si t’escollien, passaves a les semifinals i havies d’anar a cantar a Barcelona, a l’auditori de l’ONCE o als Lluïsos de Gràcia. Gairebé cada any es va arribar a les semifinals fins que l’any 2000, amb la coral dels grans, es va arribar a la final, que es va celebrar al Liceu i on van quedar segons. Aquell grup era format per 10 cantaires. L’any 2001, amb el grup dels petits, també es va arribar a la final, que aquesta vegada va ser al Palau de la Música, i van quedar els primers. Havien anat a cantar alguna vegada a Berga i els últims anys al Conservatori de Manresa, 194

en trobades organitzades pel Centre de Recursos Pedagògics. L’any 1998 i l’any 2003 es va cantar durant la celebració del 20è i del 25è aniversaris de l’escola, respectivament. Pels volts de l’any 2000, entre els cantaires i l’Elisabet van composar l’himne de l’escola: els nens, la lletra i ella, la música. CORAL DE L’ESCOLA LLISSACH Ens dona la informació en Xavier Santamaria, el seu impulsor i director. Cap a finals dels anys 80, a l’Escola Llissach van prendre consciència que el cant coral podria esdevenir una bona eina per a l’educació dels alumnes. És aleshores que començà a funcionar una coral amb els nens i nenes dels cicles Mitjà i Superior que en van voler formar part. Va rebre el nom de Petits Cantaires de l’Escola Llissach. Es va començar amb una quarantena d’infants i, de moment, assajaven a l’hora d’esbarjo. Més endavant, l’activitat del cant coral va passar a formar part del ventall d’activitats extraescolars que organitzava el centre. Aleshores, es va oferir també als nens i nenes del cicle Inicial. Ara la coral ja tenia dos grups. Al cap d’uns anys, l’activitat va deixar de ser Extraescolar i passà a Activitat Complementària, amb els assajos dins

COR DE L’ESCOLA RIU D’OR AL PALAU DE LA MÚSICA. 2001. Dirigeix Elisabet Casanovas. Fila del darrere, d’esquerra a dreta: Adrià Alejo, Júlia Sala, Estela Vila, Alba Valverde, Homer Ferrer, Queralt Ferrer, Mireia Santasusana, Thaís Iglesias i Jordi Riera. Fila del davant, d’esquerra a dreta: Bernat Ferrer, Blanca Vila, Aleix Vila, Guillem Carol, Pau Torreguitart, Carla Palacios, Carme Grané i Roger Ferrer. Fotografia cedida per Elisabet Casanovas.

PETITS CANTAIRES. 23 DE MAIG DE 1997. ESGLÉSIA PARROQUIAL. Davant: Núria Meraver, Elena Carrillo, Marta Santamaria, Alba Cornet, Nàdia Serra i Xènia Castellana. Darrere: Anna Peña, Gemma Cuberas, Gemma Rial, Núria Carrió, Anna Carrillo, Laura Ramos, David Sandoval i Marc Reguant. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

195

L’ESCOLA CANTA. SEGON CONCERT. 5 DE JUNY DE 1998. ESGLÉSIA PARROQUIAL. Alumnes de l’Escola Llissach amb una petita orquestra. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

PETITS CANTAIRES. 28 DE MAIG DE 1999. ESGLÉSIA PARROQUIAL. Canten Les tres bessones. Davant: Clara Ubalde, Núria Meraver, Elena Carrillo, Marc Reguant, Albert Moreno i Xènia Castellana. Darrere: Jèssica Fuentes, Sandra Sànchez, Júlia Laste, Anna Carrillo, Gemma Martínez i Laura Ramos. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

196

ELS PETITS CANTAIRES DE L’ESCOLA LLISSACH. 26 DE MAIG DE 2000. ESGLÉSIA PARROQUIAL. Darrere: Jessica Fuentes, Julia Laste i Sandra Sànchez. Davant: Elena Carrillo, Clara Ubalde, Nuria Meraver, Xènia Castellana, Albert Moreno i Marc Reguant. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

L’ESCOLA CANTA. QUART CONCERT. 26 DE MAIG DE 2000. ESGLÉSIA PARROQUIAL. Alumnes de Primària de l’Escola Llissach. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

197

l’horari lectiu, i altre cop només amb alumnes dels cicles Mitjà i Superior. Els primers anys, entre altres cantades, els Petits Cantaires omplien de cants les representacions dels pastorets La Flor de Nadal, que pràcticament la totalitat dels alumnes de l’escola oferia a la sala d’actes del centre, obertes a tot el poble. Es cantaven també cada any pels carrers de la vila les caramelles de Pasqua. Més endavant, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat va començar a organitzar els certàmens de Cant Coral a l’Escola i s’hi van inscriure. El primer any el certamen constava de dues fases. En la primera, en què hi van prendre part més de 400 corals escolars de tot Catalunya, els grups van ser repartits en diversos punts del país. Als Petits Cantaires els va tocar anar a Berga. Cada cor cantava unes quantes cançons escollides lliurement i un jurat valorava la qualitat de cada grup. Un cop escoltats tots, es feia la selecció dels 10 o 12 que demostraven un nivell més alt, que havien de ser convidats a fer un concert a l’Auditori de Barcelona, aquest cop sense caire competitiu. Primer va ser el nerviosisme per saber si serien seleccionats; després, els crits d’eufòria quan van saber que el Departament havia trucat per comunicar que havien estat seleccionats. 198

A l’Auditori, cada grup havia de cantar tres cançons. Si volien, podien acompanyar-se amb els instruments que consideressin oportú. Els Petits Cantaires van portar-ne tres: flauta, violí i piano. En Xavier assegura, cofoi, que els Petits Cantaires van fer podi. L’any següent, el certamen va canviar de format i va quedar reduït a unes simples trobades d’uns quants grups en diferents punts del país. Ells van cantar a l’auditori del Conservatori de Manresa. En aquest format, cada cor presentava un parell o tres de cançons, i al final en cantaven un parell, tots junts, proposades pel mateix Departament. En el decurs d’aquells anys, els Petits Cantaires van dur a terme moltes altres actuacions en celebracions festives dintre de l’escola, als Pastorets, a les caramelles, als Concerts de Nadal, al Pessebre Vivent de Santpedor, a les residències d’avis, a l’aplec de Músics al Carrer del barri del Remei de Manresa, en trobades de corals infantils i altres concerts en pobles de diverses comarques. Els repertoris eren variats, cantaven una mica de tot, cuidant molt que les cançons fossin atractives, sobretot per als cantaires. Estaven formats per cançons diverses, tradicionals i d’autor, catalanes i d’altres països; i alguns monogràfics, com el recull de Les tres

L’ESCOLA CANTA. CINQUÈ CONCERT. 1 DE JUNY DE 2001. CAL LLOVET. Alumnes de Primària de l’Escola Llissach, acompanyats d’una petita orquestra simfònica. Cantata El petit príncep. Narrador: Joan Pericas. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

ELS PETITS CANTAIRES DE L’ESCOLA LLISSACH. ANY 2000. AUDITORI DEL CONSERVATORI DE MÚSICA DE MANRESA. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

ELS PETITS CANTAIRES DE L’ESCOLA LLISSACH. NADAL DE 2001. RESIDÈNCIA D’AVIS SANT JOSEP. Júlia Laste, Sandra Sànchez, Marc Reguant, Xènia Castellana i Albert Moreno. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

199

bessones, el de cançons tiroleses, el de cançons de Walt Disney... Mentrestant, el Departament d’Ensenyament va voler que dins de l’escola l’educació musical tingués una importància que fins aleshores no se li havia donat, i entrés a formar part del Currículum Escolar com una matèria més. Era el curs 1996-1997. Va ser en aquell moment que a l’escola es va donar un fort impuls a la música, sobretot en la faceta del cant, per les moltes possibilitats educatives que pot oferir. Així, aquell mateix curs s’encetà el projecte L’Escola Canta, que durà deu anys, i que abraçava la totalitat dels alumnes, des de P3 fins a 6è de Primària. Aquest projecte consistia a preparar un concert o un espectacle musical en forma de cantata que s’oferiria a les acaballes del curs, sempre acompanyats per una petita orquestra simfònica d’entre 15 i 26 músics. Així, després dels quatre primers concerts a base de cançons diverses, van venir sis cantates consecutives de diversos temes i estils. Unes d’un caire més infantil que altres, però sempre procurant que tinguessin un missatge educatiu que els infants anirien rebent a mesura que anaven avançant en l’aprenentatge de l’obra. La primera va ser El Petit Príncep i, després, entre altres, es van adaptar a cantates l’obra de teatre El Retaule del Flautista i pel·lícules de Walt Disney, com El Rei Lleó i El Geperut de Notre-Dame. 200

ELS PETITS CANTAIRES DE L’ESCOLA LLISSACH. NADAL DE 2002. ESGLÉSIA PARROQUIAL. Darrere: Mireia Solé, Estefania Garcia, Jeannette Rodríguez, Carles Sala, Pol Cuberas, Gemma Mascaró i Laura Blaya. Davant: Laia Ramos, Judith Ballaró, Carla Hernández, Olga Castaño, Meritxell Fornells, Júlia Laste, Sara Pérez, Laura Sugrañes i Anna Bosch. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

L’ESCOLA CANTA. SETÈ CONCERT. 30 DE MAIG DE 2003. CAL LLOVET. Alumnes de Primària de l’Escola Llissach, acompanyats d’una petita orquestra simfònica. Cantata El rei Lleó. Solistes: Marc Reguant, Sandra Sànchez i Albert Moreno. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

201

L’ESCOLA CANTA. NOVÈ CONCERT. 1 DE MAIG DE 2005. CAL LLOVET. Alumnes de Preescolar de l’Escola Llissach amb una petita orquestra simfònica. Cantata Un rei per a Bretanya. Dirigeix Xavier Santamaria. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

L’ESCOLA CANTA. VUITÈ CONCERT. MAIG DE 2004. CAL LLOVET. Alumnes de Preescolar de l’Escola Llissach, Cantata El geperut de Notre-Dame. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

202

ELS PETITS CANTAIRES DE L’ESCOLA LLISSACH. 2003. AUDITORI DE BARCELONA. Drets, darrere: Pol Cuberas, Xavier Santamaria, director; Betania Ginés, Ester Torrents i Cristina Puig. Drets, davant: Marc Vilches, Mireia Solé, Ester Casas, Elens Laste, Meritxell Fornells, Anna Bosch, Gemma Bosch, Sara Pérez, Laura Blaya, Judith Ballaró, Jordi Casas i Carles Sala. Agenollats: Estefania Garcia, Jeannette Rodríguez, Bilal el Mohdoli, Laura Sugrañes, Carla Hernández, Olga Castaño, Gemma Mascaró, Laia Ramos i Queralt Mas. Arxiu fotogràfic de l’Escola Llissach.

CAPÍTOL 9 ALTRES CORALS D’ADULTS

A més de la Coral Escriny, tenim a Santpedor en l’actualitat dues corals d’adults funcionant, la Coral de la Llar d’Avis de Ca l’Arola i el Cor de les Teies. LA CORAL DE LA LLAR D’AVIS DE CA L’AROLA El seu actual director, en Xavier Santamaria, ens n’informa1. Aquesta coral va ser fundada el 1988 com a secció de l’entitat Llar d’Avis de Ca l’Arola i així s’ha mantingut fins avui. La Junta directiva de la Llar d’Avis gestiona també la coral, conjuntament amb el director. Durant els trenta anys d’existència, la Coral ha tingut els següents directors: Joan Badia Lladó, de 1988 a 1993, fins que va patir un greu accident anant en bicicleta; Xavier Santamaria Espinalt, de 1993 a 1997; Anna Òrrit Martínez, de 1997 a 2002; Raquel Tàpia Vall, de 2003 a 2010 i novament Xavier Santamaria, del 2010 fins a l’actualitat. Els cantaires no paguen cap quota específica per pertànyer a la Coral, únicament la quota de la Llar d’Avis. Els assajos són un dia per setmana, durant una hora i es fan al mateix local de la Llar. El nombre de cantaires ha anat variant durant aquests anys. El moment més crític

va ser fa ja una colla d’anys, quan van quedar només un home, en Josep Bosch, i unes quantes dones. En l’actualitat són 37 cantaires, amb una distribució bastant equilibrada entre totes les veus. Durant la primera etapa de direcció del Xavier, es va crear un grup intern d’havaneres, format, entre altres, per Josep Reguant, Josep Itó, Valentí Casanovas i Lluís Santamaria. La tipologia de cançons del seu repertori és molt variada, amb fort predomini de les cançons populars de diversos països, sobretot de Catalunya. També trobem algunes obres de música clàssica entre les cançons que canten. Això sí, totes les cançons són en català, originals o bé traduïdes. En el transcurs de l’any, la Coral sol fer una mitjana d’un concert per mes. A Santpedor, canten sempre en la cloenda de la Setmana de la Gent Gran, en el Concert de Nadal, també a les dues Residències d’avis en l’època nadalenca i quan se’ls demana la 203

CORAL DE LA LLAR D’AVIS DE CA L’AROLA, ANY 1988. D’esquerra a dreta: Joan, Isidre Comallonga, Ignasi Casanovas, Àngel Badia, –, Trini Vila Josefina Esquius, Josepa Costa, Joan Badia, director; Maria de Cal Petet, –, Irene Sala, Angelina Duarri, Sebastià Sala, Teresa Vilaseca, Roser Sala, Carme Palà, Teresa, Josep, Josep Itó, Josep Reguant i Domènec Prat. Fotografia cedida per Carme Palà.

CORAL DE LA LLAR D’AVIS DE CA L’AROLA. 2007. D’esquerra a dreta, primera fila: Raquel Tàpia, directora; Irene Sala, Montserrat Sala, Maria Cos, Josepa Fàbregas, Carme Palà i Teresa Vilaseca. Segona fila: Felisa Grané, Matilde Garriga, Maria Sebarroja, Roser Sala, Anna M. Sebarroja, Cèlia Marsinyach, Anna M. Puiggròs, Serafina Sala, Angelina Duarri, Teresa Capdevila i Lídia Carbonell. Fila del darrere: Manel Pujol, Albert Fàbregas, Jaume Espinalt, Josepa Costa, Josep Bosch i Ignasi Torras. Fotografia cedida per Carme Palà.

204

CORAL DE LA LLAR D’AVIS DE CA L’AROLA, CARDONA, JUNY DE 2007. D’esquerra a dreta: Jaume Espinalt, Maria Sebarroja, Josepa Costa, Matilde Garriga, Anna M. Sebarroja, Josefina Soler, Cèlia Marsinyach, Roser Sala, Lídia Carbonell, Josepa Fàbregas, Angelina Duarri, Carme Palà, Irene Sala i Maria Cos. Dirigeix Raquel Tàpia. Fotografia cedida per Carme Palà.

CORAL DE LA LLAR D’AVIS DE CA L’AROLA. AUDITORI DEL CONVENT. 23 DE DESEMBRE DE 2012. Concert del 25è aniversari de la Llar d’Avis, acompanyats de la Camerata Bacasis. Dirigeix Xavier Santamaria. Darrere, d’esquerra a dreta: Albert Fàbregas, Jaume Espinalt, Ramon Torras, Josep Clusellas, Xavier Codina, Àngel Badia, Gregori Grima, Valentí Guardiola, Josep Bosch i Joan Garriga. Al mig: Rafael Merinas, Ramon Sala, Alba Mercadal, Andreu Escamilla, Emilia González, Josepa Costa, Dolors Sala, Felisa Grané i Cèlia Marsinyach. Davant: Maria Sebarroja, Anna M. Puiggròs, Teresa Capdevila, Anna M. Sebarroja, Roser Sala, Josepa Fàbregas, Carme Palà, Teresa Vilaseca, Angelina Duarri, Maria Cos i Josefina Baena. Fotografia cedida per la Llar d’Avis de Ca l’Arola.

205

CORAL DE LA LLAR D’AVIS DE CA L’AROLA. AUDITORI DEL CONVENT. 28 DE DESEMBRE DE 2014. EL POEMA DE NADAL. Dirigeix Xavier Santamaria. Recita el Poema Josep M. Guilà. Fotografia cedida per Xavier Codina Balletbó.

206

col·laboració, com pot ser pels actes de l’11 de Setembre o de la festa de Santa Anna. Intervenen també en algunes misses i participen cada any en quatre o cinc trobades de corals de gent gran —amb corals de Navarcles, Castellnou de Bages, Artés i Prats de Lluçanès—, una de les quals es fa sempre a Santpedor. Igualment, s’ha participat en algunes festes majors, com la de Salo o de Sant Martí de Torroella. Durant uns quants anys es va fer el Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra, que es va interpretar, a més de Santpedor, a Joncadella i a Manresa, a l’església de Valldaura. A mitjans dels 90 es va participar en un Concurs de Corals de Llars d’Avis celebrat a Barcelona, on van obtenir el segon lloc. En el Concert del 25è aniversari de la Llar d’Avis de Ca l’Arola, celebrat a l’Auditori del Convent el 23 de desembre de 2012, es van cantar, entre altres, el Coral 144 de J.S. Bach, el Dona nobis pacem de W.A. Mozart i el Va, pensiero (Cor dels esclaus) de l’òpera Nabucco de G. Verdi, acompanyats per la Camerata Bacasis. Una altra activitat musical important per la coral és la participació en les tradicionals Caramelles de Pasqua. Ja quan les organitzava l’Escola Municipal de Música, la majoria de cantaires de la coral hi prenien part. Els darrers anys és la pròpia coral que organitza les Caramelles, obertes a la participació de

tothom qui vulgui, tot i que són poques les persones que s’hi han afegit els darrers anys. El juny de 2017, els membres d’aquesta coral, dirigits per Xavier Santamaria, eren els següents: SOPRANOS: Teresa Capdevila Subirana, Emília González, Cèlia Marsinyach Vilaseca, Anna M. Puiggròs Val, Maria Roser Sala Segués, Maria Sebarroja Colldeforn, Anna M. Sebarroja Grané, Josefina Costa, Dolors Sala, Mercè Reche i Neus Morral. CONTRALTS: Àngela Duarri Pujol, Josefa Fàbregas Bové, Felisa Grané Colell, Carme Palà Oller, Maria Àngels Riosalido, Maria Alba Mercadal, Maria Cos Colldeforn, Mercè Fàbregas, Teresa Vilaseca, Lola Pina i Valentina Gómez. TENORS: Jaume Espinalt Miró, Albert Fàbregas Bové, Rafael Merinas Gil, Ramon Sala Coll, Antonio Fabrés Vila, Climent Ballús Macià, Jaume Escudé, Andreu Escamilla i Xavier Codina Balletbó. BAIXOS: Àngel Badia Lladó, Josep Bosch Benasat, Valentí Guardiola Balletbó, Gregori Grima Ramos, Joan Garriga Rovira i Josep Maria Solé. EL COR DE TEIES El més recent dels cors que funcionen actualment a Santpedor és un cor femení creat el 2016 per un grup de persones vinculades a l’Ateneu de La Teia, on tenen el seu local 207

COR DE TEIES. SESSIÓ TÈCNICA A CAN JOVAL, AMB CELESTE ALÍAS. 14 DE MAIG DE 2017. Darrere: Marc Reguant, director; Conxi Molina i Marta Bosch. Mig: Montserrat Falip, Anna M. Vila, Núria Rusiñol, Mònica Ramírez, Maria Camp, Alba Bacardit, Eva Subirana, Glòria Calderé, Maribel Jódar, Maria Espelt i Berta Pubill. Davant: Neus Castañares, Anna Ureña, Mar Puig, Cristina Sant, Maria Santamaria, Meritxell Trullàs, Vanesa Luque, Mercè Falip i Montse Sala. Fotografia cedida per Montserrat Falip.

COR DE TEIES. AUDITORI DEL CONVENT. 25 DE JUNY DE 2017. D’esquerra a dreta: Marta Bosch, Vanesa Luque, Maria Santamaria, Mònica Ramírez, Maria Camp, Meritxell Trullàs, Mar Puig, Montse Segon, Montse Sala, Alba Bacardit, Mònica Zafra, Núria Rusiñol, Eva Subirana, Anna Ureña, Glòria Calderé, Maribel Jódar, Maria Espelt, Mercè Falip, Neus Castañares, Conxi Molina, Montserrat Falip i Berta Pubill. Direcció: Marc Reguant. Acordió: Aniol Vila. Fotografia cedida per Montserrat Falip.

208

d’assaig. Des del començament és dirigit per Marc Reguant. Després d’algunes actuacions de petit format, van fer la seva presentació oficial en un concert complet a l’Auditori del Convent de Santpedor el dia 25 de juny de 2017. Van presentar un repertori de 12 cançons de diversos estils, acompanyades en alguns casos per un grup de músics. Les cantaires del grup en aquest concert van ser Alba Bacardit, Anna Ureña, Anna M. Vila, Berta Pubill, Conxi Molina, Cristina

Zafra, Eva Subirana, Glòria Calderé, Vanesa Luque, Mar Puig, Maria Camp, Maria Espelt, Maria Santamaria, Maribel Jòdar, Marta Bosch, Mercè Falip, Meritxell Trullàs, Mònica Ramírez, Montse Sala, Montse Segon, Montserrat Falip, Neus Castañares i Núria Rusiñol. Els músics d’aquest concert van ser Joel Díaz, piano; Marisa Badia, flauta travesserra; Mònica Blanque, contrabaix; Aniol Vila, acordió; Thimotée Kamba Tobias i Dipesh Tandukar, precussió; Adrià Garrido, violí i Júlia Garrido, violoncel.

COR DE TEIES. AUDITORI DEL CONVENT. 25 DE JUNY DE 2017. Dretes: Anna Ma Vila, Núria Rusiñol, Berta Pubill, Maribel Jódar, Maria Santamaria, Glòria Calderé i Montserrat Falip. A terra: Marta Bosch, Conxi Molina, Alba Bacardit, Maria Camp, Meritxell Trullàs, Vanesa Luque, Montse Sala, Montse Segon, Cristina Zafra, Mar Puig, Eva Subirana, Maria Espelt, Mercè Falip, Anna Ureña i Neus Castañares. Violí: Adrià Garrido. Viola: Júlia Garrido. Piano: Joel Díaz. Fotografia cedida per Montserrat Falip.

209

ANNEXOS 1. Llistat de socis de la Sociedad Coral Sampedorense “La Amistad” en una data no especificada Document núm. 5. AHCE Lista de los socios que forman la sociedad coral Sampedorense. Muntas de los socios • Pedro Sitches • Pedro Antich • José Sala • Jacinto Vintrò • Ramon Roca • Jacinto Esparbé • José Casas • José Soler • José Serrapiñana • Carlos Banasat • Salvador Espinal • Valentin Vilades • Juan Camprobi • Juan Iglesias

• Agustin Vilarrubia • Valentin Rubis • Antonio Soler • Juan Otset • Valentin Banasat • Juan Codina • José Pinot • Juan Soler y Banal • José Antich • Juan Torras • José Giral • Sebastian Font • Francisco Argemi • Vicente

En el document núm. 6 de l’AHCE, en la relació d’Entrades, diu que el 31 de desembre de 1899 van entrar com a socis Ramon Santamaria, Juan Balletvo, José Lladó, Rosendo Espinal, Fructuosso Vall y José Santamaria.

210

2. Llista de socis de la Sociedad Coral Sampedorense “La Amistad” segons carta de l’Alcalde de 14 de setembre de 1906. AHMS. • Jacinto Vintró • Luis Juncadella • Naum Amat • Isidro Roca • Carlos Soler • Antonio Cassas • Agustín Font • José Benasat

• José Lladó • Franco Centellas • Agustín Vilarrubia • Pedro Arjemí • Valentín Soler • Franco Arjemí • José Soler • José Antich

3. Entrades per quotes de socis. Sociedad Coral La Union. Estado de cuentas hasta 31 Octubre del año 1905. Document núm. 8. AHCE. Fecha de entrada Junio 12 “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ “ Suma Total

Mensualidades Ramon Roca Agustin Font Luis Juncadella Vicente Serdans Antonio Cassas Jacinto Vintró José Pich José Caldaré Naum Amat Isidro Roca José Lladó Franco Argemí Jose Soler Agustín Vilarrubias Ramon Comta (fallecido) Pedro Argemí Valentín Soler José Danti Juan Soler Jaime Llado José Montañá Enrique Montañá Baldomero Colldeforn José Vall Juan Pujol Jaime Puiggros Silvestra Fabres Mauricio Vall José Soler (monju) Antonio Espinalt Jaime Costa Franco Espinalt Rosendo Espinalt Antonio Espinalt (masubé) Selestino Santamaria José Argemí Sr. Tomas Roig

21 21 21 21 21 21 21 21 19 21 21 21 21 21 5 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 14 12 7 3 3 3

Pesetas 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 1,90 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 0,50 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 2,10 1,40 1,20 0,70 0,30 0,30 0,30 69,60 211

4. Faixes amb la bandera espanyola o d’altres colors, guardades a l’Arxiu Històric Municipal de Santpedor a la vitrina dels pendons de la Sociedad Coral Sampedorense: • Sense bandera espanyola: Festa de la Reposició de la Nova Imatge. Juncadella. 6 Juny 1949 • El Excmo. Aymto. de Manresa a la Sdad. Coral Sampedorense 19-03-1950 • El Ayto. a la Uon Coral Sampedorense. Villa de S. Juan de Vilatorrada 24/6/1950 • Sense bandera espanyola: Tricentenario Lasaliano 1651-1951. Asociacion Antiguos Alumnos Manresa • Sense bandera espanyola: Visita Madrid 1953 • El Ayto de Suria a la Stat. Coral Sampedorenca 2/X/1955 • 1ª Diada Claveriana. Obra Sindical “Educación y Descanso” Excmo. Ayuntamiento Manresa, 7 de Mayo de 1959 • El Ayuntamiento de Callus a la Sdad. Coral Sampedorense • Sense bandera espanyola: Ayuntamiento de Prats de Rey • El Magnifico Ayuntamiento de Gironella a la Sociedad Coral Sampedorense 5. Cançó de Sant Jordi Cançó de Sant Jordi, que va cantar l’Orfeó del Foment Catalanista en la diada de Sant Jordi de 1936. Aquesta és la transcripció escrita de la versió que van cantar el 2007, per ser enregistrada, la Rosa Ferrer i la Pepeta Soler, ja malalta, que formaven part d’aquest Orfeó quan van cantar-la el 1936. L’art, la història i la llegenda han brodat vostre mantell, vos han dat la millor prenda amb la ploma i el segell. Gent de tota jerarquia vos prega en tot moment. Patró de cavalleria vetlleu per la pàtria mia i per son renaixement. Quan ve l’abril que ens corona amb les roses del jardí, vos festeja Barcelona més que als altres paladins. Des de nord fins a migdia, de llevant fins a ponent. 212

Patró de cavalleria vetlleu per la pàtria mia i per son renaixement. N’era una gentil princesa robadora de l’amor, i un monstre que fa feresa la vol captivar traïdor. Però vós, quan l’envestia, baixeu del cel al moment. Patró de cavalleria vetlleu per la pàtria mia i per son renaixement.

Vetlleu per la pàtria mia, per la seva llibertat, per la fe ben arrelada, per la santa germandat. I si arribés el dia de salvar-la combatent... Patró de cavalleria vetlleu per la pàtria mia i per son renaixement.

NOTES PART 1 LA CAPSETA DELS TRESORS FA 50 ANYS 1. 2. 3. 4.

5. 6.

7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16.

17. 18.

Cançó popular alemanya de Johan Wilhelm Hey. Adaptada per Soler Amigó. BARÇA, 110 ANYS FENT HISTÒRIA. Carles Santacana (Director) y varis autors. Maig 2010, FC Barcelona i Angle Editorial. (pàg 161) “Als peus del Pirineu” és una sardana que van escriure l’any 1967, amb motiu de la proclamació de la Pobla de Segur “Ciutat Pubilla de la Sardana”, dues germanes filles d’aquesta localitat: Assumpció (va escriure la lletra) i Montserrat Rocafort (la música). El 2n cicle de Cant Coral al Palau de la Música es va celebrar els dimecres a les tardes (16h) els mesos de març, abril i maig de 1987. Hi van intervenir fins a 13 corals Barcelona, Girona, Manresa, Mollet del Vallès, Vilafranca del Penedès i Santpedor. El cicle estava organitzat pel Consorci del Palau de la Música Catalana i l’Orfeó Català. 18 de maig del 1990, en assemblea general de la Coral Escriny, celebrada a seu (plaça de l’Església) s’elegeix la junta directiva amb: Jordi Falip, president; Francesc Vila, secretari; Jordi Homs, tresorer; i Anna Reguant, Lídia Colom i Joan Molina, vocals. El Cançoner d’Uppsala també es coneix com el Cançoner del Duc de Calàbria o el Cançoner de Venècia. Conté fins a 56 peces d’època renaixentista. Va ser una recopilació precisament del Duc de Calàbria a València i publicat el 1556 a Venècia per Jerónimo Scotto, un dels impressors més coneguts de la seva època. Pren el nom d’Uppsala perquè la única còpia que se n’ha trobat es guardava a la biblioteca de la universitat d’aquesta ciutat sueca. “Des de Budapest amb música” , Sílvia Rodríguez, crònica publicada a la primera pàgina de la secció de Cultura del diari Regió7 (22 de juliol de 1991). La crítica musical del concert publicada a la mateixa pàgina (27) està signada per Jordi Manau. Informe de l’Ajuntament de Santpedor sobre l’adquisició i rehabilitació d’un local per part de la Coral Escriny (Santpedor, 28 de gener de 1991) Documentació inclosa en la sol·licitud de Subvenció entrada a la Secretaria de Difusió Cultural el 31 de gener 1991. Número d’entrada al registre general: 002052. (Arxiu Coral Escriny) Butlletí Coral Escriny, gener 1993 Dido and Aeneas és una òpera dividida en tres actes del compositor anglès Henry Purcell (1659-1695) i llibret de Nahum Tate. S’inspira en els quatre primers llibres de l’Eneida, de Virgili. Diari Regió7, Oriol Pérez signa la crònica prèvia al concert (24 desembre 1993, pàg 40) i el rotatiu publica una crònica del concert i una crítica de Josep Maria Vilar el dimarts 28 desembre que obre la secció de cultura (pàg 31) Butlletí Coral Escriny, gener 1994 Oriol Martorell (Barcelona, 1927-1996) va ser director musical, pedagog i catedràtic. El 1947 va fundar la Coral Sant Jordi i va presidir la Federació Catalana d’Entitats Corals. El primer cap de semana cantant que s’organitza a la coral és els dies 7 i 8 d’octubre de 1989 i es va a la casa de colònies de Camps (Fonollosa). “El rapte en el serrall” , és una òpera de Mozart i llibret de Gottlieb Stephanie, amb versió i adaptació al català de Roger Aliè que es porta al teatre Principal de Barcelona en el marc de la temporada d’òpera 1999. La direcció és de Francesc Guillen amb música de l’Orquestra de Cambra de Granollers. Organitza l’Òpera Còmica de Barcelona, societat operística del Teatre Principal. Diari Regió7 (30 gener 2002, pàgina 35). Assumpta Pérez signa una crítica de l’espectacle Hair representat al Casal de Fals, el 27 de gener. Diari Regió7 (28 desembre 2003, pàgina 31). Marc Serena signa una crònica del concert de Nadal que porta per títol: “La coral Escriny i 600 persones més fan un viatge musical als anys 70 i 80 a Santpedor.

213

NOTES PART 2 HISTÒRIA DEL CANT CORAL A SANTPEDOR DE L’EDAT MITJANA FINS A L’ACTUALITAT LA MÚSICA A SANTPEDOR: UNA TRADICIÓ MOLT ANTIGA 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Vila i Sala, Anton. Noticia histórica de la vila de Sampedor. Anton Esparbé. Manresa, 1898. pàg. 262. Vila i Sala, Anton. Noticia histórica de la vila de Sampedor. Anton Esparbé. Manresa, 1898. pàg. 133. Vila i Sala, Anton. Noticia histórica de la vila de Sampedor. Anton Esparbé. Manresa, 1898. pàg. 134. Vila i Sala, Anton. Noticia histórica de la vila de Sampedor. Anton Esparbé. Manresa, 1898. pàgs. 172-173. Vila i Sala, Anton. Noticia histórica de la vila de Sampedor. Anton Esparbé. Manresa, 1898. pàg. 134. Espinalt i Garriga, Francesc d’Assís. Santpedor, vila levítica i rectorologi. Igualada: Nicolau Poncell, impressor, 1959. pàg. 292.

LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE “LA AMISTAD” I ELS CORS PARROQUIALS A FINALS DEL SEGLE XIX 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15.

214

Document núm. 4. Arxiu Històric de la Coral Escriny (AHCE). Reglamento de la Sociedad Coral Sampedorense. Document núm. 1. AHCE. Document núm. 5. AHCE. Document núm. 6. AHCE. Setmanari català, any II. Manresa, 30 de juliol de 1891. Núm. 31. Pàgines 405-409. Arxiu Comarcal del Bages (ACBG). Espinalt i Garriga, Francesc d’Assís. Santpedor, vila levítica i rectorologi. Igualada: Nicolau Poncell, impressor, 1959. pàgs. 297-298. Comunicat de Mn. Ramon Nofrarias a l’Alcalde de Santpedor. 6 de maig de 1886. Arxiu Històric Municipal de Santpedor (AHMS) Carta de l’Alcalde al President de les Archicofradías de los Coros de S. Luis Gonzaga y Sta. Filomena. 21 de maig de 1886. AHMS. Esborrany de carta de l’Alcalde al Governador Civil. 24 de maig de 1886. AHMS. Ofici del Governador Civil a l’Alcalde. 10 de juliol de 1886. AHMS. Esborrany de carta de l’Alcalde al sr. Regente. 5 de setembre de 1886. AHMS. Espinalt i Garriga, Francesc d’Assís. Santpedor, vila levítica i rectorologi. Igualada: Nicolau Poncell, impressor, 1959. pàg. 159-160. Setmanari Català. Any VIII. Manresa, 6 de març de 1897. Núm.10. Pàgina 149. ACBG. Setmanari Català. Any VIII. Manresa, 8 de maig de 1897. Núm.19. Pàgines 299-300. ACBG. Setmanari Català. Any VIII. Manresa, 5 de juny de 1897. Núm.23. Pàgina 364-366. ACBG.

SEGONA ETAPA DE LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE “LA AMISTAD”. PRIMERA DÈCADA DEL SEGLE XX. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Instància de 17 socis de la Sociedad Coral la Amistad Sampedorense. Sense data. AHMS. Carta de l’Alcalde a Lluis Juncadella i Isidre Roca de la Sociedad Coral Sampedorense. 14 de setembre de 1906. AHMS. Reglamento de la Sociedad Coral Sampedorense. Document núm. 1. AHCE. Document núm. 2. AHCE. El Pla de Bages. Manresa, 31 de gener de 1910. ACBG. Ofici del Governador Civil a l’Alcalde. 23 de setembre de 1909. AHMS. Ofici del Governador Civil a l’Alcalde. 4 d’octubre de 1909. AHMS. Sociedad Coral La Union. Estado de cuentas asta 31 Octubre del año 1905. Document núm. 8. AHCE. Llibreta de comptabilitat de la Sociedad Union Sampedorenca. De l’1 de Novembre de 1905 al 24 de maig de 1908. Document num. 9. AHCE. Document núm. 7. AHCE.

LA CONSOLIDACIÓ DEL CANT CORAL A SANTPEDOR. DE 1910 A 1936. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23.

El Pla de Bages. Manresa, 29 d’agost de 1910. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 13 de juny de 1912. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 20 de maig de 1913. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 20 de juliol de 1921. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 17 de maig de 1922. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 26 d’octubre de 1922. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 6 de febrer de 1923. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 2 de juny de 1927. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 1 de juliol de 1927. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 29 de juliol de 1927. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 22 de novembre de 1927. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 15 de desembre de 1931. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 19 d’abril de 1932. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 31 de juliol de 1933. ACBG. Entrevista a Carme Palà Oller. Santpedor, 11 de març de 2017. El Pla de Bages. Manresa, 12 de setembre de 1933. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 9 de gener de 1934. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 25 d’abril de 1934. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 27 de març de 1935. ACBG. El Pla de Bages. Manresa, 29 d’abril de 1935. ACBG El Pla de Bages. Manresa, 31 de desembre de 1935. ACBG. Entrevista a Mercè Sabartés i Ernest Falip, 22 de maig de 2017. El Dia. Manresa, 28 d’abril de 1933 i 26 de maig de 1933. ACBG.

215

NOTES LA SOCIEDAD CORAL SAMPEDORENSE DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.

Manresa. Manresa, 11 de juny de 1949. ACBG. Manresa. Manresa, 12 d’abril de 1950. ACBG. Manresa. Manresa, 2 de maig de 1951. ACBG. Manresa. Manresa, 9 de maig de 1959. ACBG. Document núm. 17. AHCE. Document núm. 18. AHCE. Document núm. 19. AHCE. Carta-rebut de la Sociedad Coral San José de Manresa. Document núm. 15. AHCE. Document núm. 20. AHCE. Document núm. 21. AHCE. Document núm. 22. AHCE. Document núm. 25. AHCE.

ELS CORS PARROQUIALS. DARRERA ETAPA. 1. 2. 3.

Entrevista a Mercè Sabartés i Ernest Falip, 22 de maig de 2017. Entrevista a Jaume Codina, 30 de maig de 2017. Entrevista a Jaume Codina, 30 de maig de 2017.

SECCIÓ DE COROS Y DANZAS DE LA SECCIÓN FEMENINA 1. 2.

Entrevista a Mercè Sabartés i Ernest Falip, 22 de maig de 2017. Entrevista a Anna Palà Ferrer. 12 de març de 2017.

ELS CORS INFANTILS 1. 2. 3. 4.

Entrevista a Mercè Sabartés i Ernest Falip, 22 de maig de 2017. Entrevista a Anna Palà Ferrer. 12 de març de 2017. Entrevista a Elisabet Casanovas, 9 de juny de 2017. Entrevista a Elisabet Casanovas, 9 de juny de 2017.

ALTRES CORALS D’ADULTS 1.

216

Entrevista a Xavier Santamaria, 26 de juny de 2017.

BIBLIOGRAFIA • BARÇA, 110 ANYS FENT HISTÒRIA. Carles Santacana (Director) y varis autors. Maig 2010, FC Barcelona i Angle Editorial. (pàg 161) • Carrió, Josep; Feixas, Josep M. i Vila, Jordi. Santpedor. Història en imatges. 1873-1976. Col·lecció Fotografia Històrica 10. Angle Editorial. Manresa, abril de 2001. • Espinalt i Garriga, Francesc d’Assís. Santpedor, vila levítica i rectorologi. Igualada: Nicolau Poncell, impressor,1959. • Vila i Prat, Jordi. Recull històric 1814-1992. Col·lecció Santpedor a l’abast, núm. 2. Ajuntament de Santpedor, 1993. • Vila i Sala, Anton. Noticia histórica de la vila de Sampedor. Anton Esparbé. Manresa, 1898.

HEMEROTECA • Regió 7 • Portaveu de la Vila • Setmanari Català. Manresa. 1891 a 1897. ACBG. • Diario de Avisos. Manresa. 27-07-1908. ACBG. • El Pla de Bages. Manresa. 1910 a 1935. ACBG. • El Dia. Manresa. 1933 a 1938. ACBG. • Manresa. Manresa. 1945 a 1959. ACBG. • Documentació diversa. Arxiu Històric de la Coral Escriny (AHCE) • Documentació diversa. Arxiu Històric Municipal de Santpedor (AHMS)

ARXIU PERSONAL DOCUMENTACIÓ I FOTOGRAFIES Xavier Santamaria Jaume Serra Marc Reguant Jordi Falip Xavier Codina Balletbó Mercè Sabartés Jaume Sala (Arxiu de Mn. Josep M. Sala) Jaume Codina Montserrat Falip Elisabet Casanovas Carme Palà Ramon Cruz Rosa Llavall Francesc Vila Fermí Puig Íngrid Currius Oriol Reguant Robert Pujol Júlia Sala Montserrat Xixons Jaume Illa (recopilació imatges cedides per diversos components de la Coral Escriny)

ARXIUS Arxiu Coral Escriny Arxiu Històric Municipal de Santpedor Arxiu Comarcal del Bages

217

ENTREVISTES PART 1 Directors • Xavier Santamaria: 20 setembre 2016 i novembre 2017 • Jaume Serra: 17 novembre 2017 • Enric Mieza: 21 novembre 2017 • Marc Reguant: 28 abril 2017 i 28 octubre 2017 Presidents Coral • Francesc Vila: març 2017 i 28 octubre 2017 • Jordi Falip : 13 setembre 2017 • Jaume Illa : 22 novembre 2017 Cantaires • Jaume Codina: 5 Maig 2017 • Ramon Cruz: Juny 2017 • Elisabet Casanovas: 28 octubre 2017 • Nina Tarradellas: 28 octubre 2017 • Conxi Molina: 6 Febrer 2018 • Eladi Espinalt: 27 Febrer 2018

218

PART 2 (per ordre cronològic de realització) • Carme Palà Oller. 11 de març de 2017. • Anna Palà Ferrer. 12 de març de 2017. • Mercè Sabartés i Ernest Falip. 22 de maig de 2017. • Jaume Codina. 30 de maig de 2017. • Elisabet Casanovas. 9 de juny de 2017. • Xavier Santamaria. 19 de juny de 2017 i 26 de juny de 2017.

MONTSERRAT XIXONS Periodista i consultora de comunicació. Ha treballat a diversos mitjans d’àmbit local com són Ràdio Manresa, Cadena 13 i Regió7. També ha estat corresponsal de Catalunya Ràdio a Londres, coordinadora de Catalunya Informació-cap de setmana i editora durant dues temporades del programa Europa per a Catalunya Informació. Ha dirigit la comunicació de Caixa Manresa, de l’Obra Social de CatalunyaCaixa i de Fundació Catalunya-La Pedrera, a més de ser professora al Màster de Direcció de Comunicació d’Esade durant tres anys. Actualment és consultora de Comunicació i responsable de la Comunicació de l’Ajuntament de Santpedor. Aquest és el segon llibre que escriu. És autora de Mirades de futbol que va editar l’Ajuntament de Santpedor l’any 2015 amb motiu del centenari del CF Santpedor. És membre de la Coral Escriny des del 2015, sota la direcció de Marc Reguant. Mare de dos fills, l’Arnau i l’Emma.

FRANCESC VILA PRAT Professor jubilat de Llengua i literatura espanyoles. És membre de la Coral Escriny des de fa més de trenta anys i actualment n’és el President. És coautor, junt amb Jordi Falip i Jordi Ludevid, del llibre El Barri Antic: present i futur, dins de la col·lecció Santpedor a l’abast (3), publicat el 1994 . El 1996, va col·laborar en la redacció del treball Arquitectura territorial, medi natural i desenvolupament urbà al Pla de Bages, dins d’un equip liderat per Jordi Ludevid, al costat de Carme Botifoll, David Closes, Manuel Ludevid, Salvador Rueda i Josep Illa. Aquest treball va ser guardonat amb el Premi Fundació Caixa Manresa 1996 i posteriorment publicat en forma de llibre. L’any 2014 va escriure el llibre Anton Vila i Sala (1863-1936), biografia de l’arxiver, historiador i erudit santpedorenc, germà del seu besavi patern. Aquest llibre va rebre una menció honorífica en els Premis Lacetània de l’any 2014 dins l’apartat del Premi Antoni Esteve i, posteriorment, va ser publicat també en la col·leció Santpedor a l’abast (11).

219