MAUX Anuari 2022 by Col·legi Maria Auxiliadora

NÚMERO CATORZE

FENT

02 SALUTACIÓ 03 EDITORIAL 04 - 13 PARTICIPEM DEL NOSTRE ENTORN 14 -23 ELS NOSTRES PROJECTES 24 - 25 ESCOLA SALUDABLE 26 - 27 COL·LEGI DIOCESÀ 28 - 33 SETMANA MONOGRÀFICA 34 - 37 ESCOLA 38 - 41 ESCOLA I FAMÍLIA 42 - 45 ESCOLA I PAÍS 46 - 47 TEMES D’ACTUALITAT 48 - 55 FESTES I CELEBRACIONS 56 - 59 PROMOCIÓ 2022

NÚMERO CATORZE

20FENT 21 2

AQUEST ANUARI ÉS UN RECULL DE TOTES AQUELLES ACTIVITATS, PROJECTES I IL·LUSIONS QUE HEM PORTAT ENDAVANT EN AQUEST ANY ACADÈMIC 2021 - 2022

ANUARI MARIA AUXILIADORA

A AL S U T CIÓ

P. Ramon Peris i Pla

Benvolguts amics,

De nou teniu a les vostres mans una nova edició de l’anuari del nostre col·legi, un mitjà de comunicació sobre la vida al nostre centre amb alumnes, famílies i institucions properes a nosaltres. Las festa de Maria Auxiliadora que celebrem any rere any ens és també una ocasió per a sentir-nos família, protegits per tan bona Mare en estos moments de canvis importants que viuen les institucions educatives. Fa uns mesos el papa Francesc va traure un document sobre l’educació catòlica. El sant pare explicava el seu fonament i finalitat així com la seua importància en un món cada volta més complicat i transformat, i els diferents reptes a tindre en compte. Assenyalava el rol importantíssim dels mestres i de les famílies en la tasca de l’educació: “Desitge -deia el papa-, en este moment, rendir també homenatge als docents perquè davant el desafiament de l’educació segueixen avant amb valentia i tenacitat. Ells són ‘artesans’ de les futures generacions; els mestres, amb el seu saber, paciència i dedicació van transmetent una manera de ser que es transforma en riquesa, no material, sinó immaterial, es va creant a l’home i dona del demà”. “La família necessita ser valorada en el nou pacte educatiu, ja que la seua responsabilitat ja comença en el ventre matern, en el moment del naixement”. I afegia: “Educar no és solament transme-

TITULAR

tre conceptes, esta seria una herència de la il·lustració que cal superar. És a dir, no sols transmetre conceptes, sinó que és una labor que exigeix que tots els responsables de la mateixa -família, escola i institucions socials, culturals, religioses- s’impliquen en ella de manera solidària”.

Puguen estes paraules del papa Francesc ajudar-nos a viure amb esperança l’esforç per educar i formar persones per a un futur més lluminós. L’educació és generadora d’esperança. De fet, l’educació és un donar a llum, és un fer créixer, si se situa en la dinàmica del donar la vida. I la vida que naix és la font més fecunda de la que brolla l’esperança, una vida sempre en cerca de la bellesa, de la bondat, de la veritat i de la comunió amb els altres per a un creixement comú. Un agraïment especial a l’actual equip directiu que ja ens deixa. Han treballat de valent durant estos tres anys marcats per la pandèmia, duent avant admirablement el nostre col·legi. I el desig que acollim i recolzem al nou equip entrant que amb molta il·lusió vol impulsar, després de la pandèmia, una nova etapa de treball i promoció de la nostra institució escolar, catòlica i diocesana. Que Maria Auxiliadora, titular del col· legi i parròquia, ens ajude a continuar sent una escola seriosa, oberta, tolerant, marcadament valenciana, prestigiosa i cristiana que prepare els alumnes per a ser constructors de la civilització de l’amor de la qual ens parlen tant els papes actuals.

EDITORIAL

ed itorial

Consell de redacció

Poc a poc, anem veient com la normalitat va tornant a les nostres vides. Ens ha costat, però les mascaretes han deixat de ser obligatòries a les aules a cada instant: primer va ser als espais oberts com el pati, o a les activitats esportives com l’educació física. I ja en el darrer trimestre del curs hem pogut anar deixant de lluir-les fins i tot a dins les aules. L’alumnat, que tant de temps portava amagat, ha tornat a mostrar totes les seues cares: els somriures i les rialles en moments de gaudi, les boques ben obertes per la sorpresa o l’admiració, els llavis apretats en moments de ràbia o enuig, els tremolors davant la tristesa o la por… i fins i tot els badalls dels moments d’avorriment! Tot un cúmul d’expressions que feia molt que no véiem… No obstant, aquest curs escolar ha continuat fortament condicionat per la pandèmia que va determinar la nostra vida des del passat 13 de març de 2020. Això sí, amb l’esperit que caracteritza la nostra escola, enguany hem treballat amb il·lusió i amb l’esperança de poder anar recuperant projectes que havíem hagut d’ajornar, activitats que havíem cancel·lat i rutines que havien deixat de ser-ho. En són evidència totes les publicacions que hem anat fent quasi a diari a les xarxes socials de l’escola. Com ja s’ha explicat moltes vegades a les editorials d’aquest anuari, el projecte “Fent escola” naix per fer un recull d’allò que és la vida del centre, de les activitats i projectes que es duen a terme a les aules de Maria Auxiliadora i al nostre entorn. Però, com també s’ha dit, aconseguir aquest resum significatiu és molt complicat atesa la vida plenament aqueferada del nostre centre.

En aquesta publicació hem volgut destacar, per exemple, projectes engrescadors que hem aconseguit encetar enguany, com el PIIE Maux Natura -que engloba un munt de tasques i activitats de tots els grups de l’escola-, el treball de camp sobre “Algemesí, el nostre poble” o els projectes de ciència ciutadana realitzats en col·laboració amb entitats externes i amb els que es pretén ajudar també la societat mentre anem aprenent. I no hem pogut deixar de parlar de Joan Fuster en l’any del centenari del seu naixement, o de l’associacionisme juvenil i la importància de participar activament en la nostra societat com a joves. Aquest curs hem représ activitats col· lectives, hem tornat a treballar en grup, hem participat en certàmens i concursos, hem obert les portes del centre en moments puntuals… és a dir, hem recuperat part de la vida que se’ns havia estat llevada. I amb tot el que açò suposa, escollir ara algunes activitats, alguns moments i algunes reflexions concretes ens ha resultat una tasca complicada. Però esperem haver-ho encertat i haver aconseguit que l’anuari que veu la llum per a la festa de Maria Auxiliadora de 2022 siga un reflex d’aquestes experiències. I, sobretot, que fullejant-lo i llegint les seues pàgines us faça arribar la mateixa il·lusió i estima amb la qual s’ha creat, amb la qual s’ha anat fent escola durant aquest curs. Recordeu que el centre és cosa de tots i totes, i estem convençuts que a casa també fem escola dia a dia.

PARTICIPEM DEL NOSTRE ENTORN

ANEM A FONS SALUTI 1r ciclSe ! d´Infantil

Ens observen impacients mentre fem els preparatius: traguem la corda de la qual s’han d’agafar, preparem els cotxets per als més menuts… I mentre l’alumnat va cantant: “Fons Salutis, Fons Salutis...”.

I és que Fons Salutis és un lloc on poden explorar, descobrir i gaudir d’un espai natural ple d’arena, pedretes, poalets i paletes… I quan arriba l’hora de marxar cap a l’aula, ells mateixos ens diuen “A la setmana que ve vindrem?”. I quan els responem que sí, la tornada a l’escoleta va sempre acompanyada de somnis i il· lusions esperant que faça bon oratge per viure noves aventures en aquell indret.

Com que aquesta primavera ha sigut molt plujosa, els xiquets i xiquetes ens preguntaven “No podrem anar a Fons Salutis?” o “Estarà tot banyat?”.

I a més en el 1r cicle… Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, Dia de la Pau, Carnestoltes, Diada Científica, Dia del llibre.

De nou arriba el dimarts i, si fa bon oratge, els xiquets i les xiquetes de l’escoleta estan preparant-se per a anar a Fons Salutis.

DANSA! GAUDIM2nAMBcicle LAd´Infanti l

A les xiquetes i xiquets d’Infantil ens encanta moure’ns, ballar, fer-nos cosquerelles, abraçar-nos, dir-nos coses boniques a cau d’orella… i si tot açò ho fem acompanyats d’una persona a la qual estimem molt, encara ens agrada més. Per això mai perdem l’oportunitat de participar en l’activitat de “Dansa en família” que ens proposa Volalt, projectes educatius de la mà d’Ana Ramírez. Aquest curs, la sessió la realitzàrem al mes de novembre al pati d’Infantil, on vam gaudir d’una estona ben especial a l’aire lliure. Estàvem tan a gust que no volíem que s’acabara!

I a més en el 2n cicle… Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, Dia de la Pau, Carnestoltes, Diada Científica, Fons Salutis, Dia del llibre, Contacontes, Parc Adai.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

VISITA AL MUSEU VALENCI À DE LA FESTA 1r cicle de Primària El dia 9 de febrer l’alumnat de primer i segon de Primària anàrem al Museu Valencià de la Festa on, de la mà de l’artista suecà Sime Llicer, gaudírem d’una exposició d’art contemporani. “Cavil·lejar” és una exposició en la qual l’artista ens presenta la vida que es fa en les casetes enmig dels camps d’arròs. Vam aprendre moltes coses sobre el cultiu de l’arròs i els ànecs de fusta que s’hi fiquen com a reclam als aiguamolls. Així també, participàrem en un taller d’art, on poguérem aprendre la tècnica artística de pintura de tremp d’ou, i férem uns dibuixos de colors molt bonics, emprant pigments de colors que nosaltres mateix barrejàvem amb l’ou mitjançant el pinzell. A més a més, també poguérem visitar les exposicions permanents del Museu Valencià de la Festa, la de les festes del poble d’Algemesí, l’Aula de la Natura, la sala Carmen Ferrés amb la col·lecció tèxtil en torn a l’evolució de la indumentària i la sala de Leonardo Borràs, amb obres de l’escultor algemesinenc. Fou una visita molt enriquidora, didàctica i on ho passàrem molt bé. I a més… Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, Dia de la Pau, Carnestoltes, Diada Científica, Dia del llibre, La Murta, Planta de residus urbans, La Xopera, Som visibles “Jocs inclusius”, Biblioteca d’Algemesí, Parc educatiu “Els senyals”.

APRENEM2n SOBRE AGRI C ULTURA cicle de Primària El passat 25 de novembre l’alumnat de 3r i 4t de Primària visitàrem durant tot el matí la Finca Sinyent (al terme de Polinyà del Xúquer). A l’any 2011 l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) va posar en marxa aquest projecte de la finca amb l’objectiu d’experimentar amb els principals conreus mediterranis i ensenyar els resultats obtinguts als agricultors. En les seues 30 fanecades podem trobar una casa motor, un laboratori, un magatzem, oficines, carpes per a les visites escolars, una sala d’exposicions, un saló d’actes, aules de formació, etc. La visita començà amb una breu presentació i un desdejuni saludable molt complet i bo amb productes autòctons. Després visitàrem la casa motor i totes les instal· lacions dalt d’una caravana que transportava l’alumnat assegut i des d’on poguérem

PARTICIPEM DEL NOSTRE ENTORN

veure el cicle vital dels arbres, les experimentacions que s’estan portant a terme, una torre que desfà el granís amb ones i hotels d’insectes. A més a més, vam poder veure de primera mà com podaven les bresquilleres i collien els caquis. Aprenguérem moltes coses interessants com que els rosers són uns magnífics vigilants de les plagues i que existeixen kiwis rojos. Finalment realitzàrem un taller de plantació d’hortalisses i un taller de dibuix. Amb aquesta visita iniciàrem el nostre projecte “Arbre de Vida”, que forma part del projecte de centre MAUX NATURA. I a més… Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, Dia de la Pau, Carnestoltes, Visita a La Xopera, Diada Científica, Dia del llibre, Taller de la planta de tractament de residus, Fira del Llibre, Federació de Salvament i socorrisme, Biblioteca d’Algemesí, Teatre Escolar, Mercat Municipal, Teatre Escalante, Federació de Padel, Musiescola, Olimpíades Escolars Municipals, Encontre Musical Col·legis Diocesans, Encontre d’amics per correspondència, Mas de Noguera.

VI3rSIciTAcle AdeGANDI A Primària El passat 10 de febrer l’alumnat de cinqué i sisé de Primària anàrem a Gandia per gaudir d’un dia diferent. En primer lloc, assistírem al teatre del Raval a l’obra d‘ombres “Celeste” on vam conéixer diferents mites grecs com Pegàs, el Minotaure o Ulisses i Penèlope. Aquestos ens feren reflexionar sobre els personatges i com les històries sempre tenen diferents punts de vista. Després d’esmorzar, anàrem al Palau Ducal dels Borja. Allí coneguérem la història d’aquest lloc i de les persones més importants que han deixat allí la seua empremta. A més, participàrem al “Jugapalau” per a localitzar al llarg de la visita diferents monedes.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

Finalment, dinàrem i jugàrem al parc d’Ausiàs March. Un dia interessant, lúdic i on hem conegut el patrimoni pròxim a la nostra ciutat. I a més… Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, Dia de la Pau, Carnestoltes, Diada Científica, UUPCCA Begudes saludables, Dia del llibre, ECOEMBES “Brossalesa”, LIMNE Bosc de Ribera, Taller Textuart, Fira del Llibre, Som visibles “Micromasclismes”, Federació Salvament i socorrisme, Teatre Municipal, Ruta Teatralitzada Algemesí, Col· leolimpíades Diocesanes, Pla Director, Visita Teatralitzada Algemesí, Olimpíades Escolars Municipals, Excursió final de curs a Cullera.

MAUX ESO Secundàri TORNAaA CAMINAR El 7 de desembre poguérem reprendre novament una de les activitats que ja constitueixen un costum a Secundària: la marxa ESO. Després de 2 cursos sense poder compartir camí amb el nostre alumnat, el paratge natural de La Casella ens oferí un marc perfecte per fer un recorregut per gaudir de la natura i passar unes hores fent una activitat proposada pel Departament d’Educació Física com a complement al treball de condició física que es realitza a la classe. Ens traslladàrem en autobús fins al pàrquing del paratge natural de La Casella i, des d’allí, començàrem a caminar per una pista de terra fins a arribar a la reserva de cérvols. El nostre recorregut tenia dos objectius: en primer lloc, la Cova de la Galera (430 metres d’altura) i, en segon lloc, l’Ouet (533 metres d’altura). El camí cap a la Galera ens brindà unes vistes fantàstiques de la platja de Cullera i de l’Albufera. La Cova està parcialment tancada per un mur de pedra, ja que antigament es guardava ramat al seu interior. La nostra segona parada va ser l’Ouet, que rep aquest nom per la seua forma i color. El xicotet observatori forestal està ubicat a la vora d’un escarpat pic i des d’ell veiem les agulles de la Serra de Corbera, la Serra de les Agulles i el Pic de la Ratlla. La baixada fou d’allò més entretinguda perquè havíem d’estar pendents dels peus per no caure o fer-nos mal als turmells, però clar, depén de l’habilitat de cadascú!

PARTICIPEM DEL NOSTRE ENTORN

Ja a la zona d’esplai del pàrquing dinàrem i comentàrem totes les anècdotes que havíem tingut durant la ruta. El que va quedar més que evident que el gaudi que proporciona caminar junt amb els companys i companyes en un espai natural no es pot comparar amb cap altre aprenentatge que es pot fer a aula. Tant de bo puguem repetir-ho moltes vegades més!! I a més en 1r d’ESO... …Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, Hort a Fons Salutis, LIMNE biodiversitat, Dia de la Pau, Federació de Salvament i Socorrisme, Carnestoltes, Xerrada “Dones i Ciència”, Diada Científica, Dia del llibre, Visita a l’EDAR, Pilota Valenciana, Fira del Llibre, Piragua, Museu de la Prehistòria de València, Teatre Cyberamour, Pla Director.I I a més en 2n d’ESO... …Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, Dia de la Pau, Federació de Salvament i Socorrisme, Carnestoltes, Diada Científica, Dia del llibre, Visita a l’EDAR, UPCCA Prevenció Cannabis, Pilota Valenciana, Fira del Llibre, Piragua, Domus Baebia, Visita a Sagunt, Teatre Cyberamour. I a més en 3r d’ESO... …Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, Dia de la Pau, Carnestoltes, Diada Científica, Taller per la igualtat, DALE Dansa, Dia del llibre, Pilota Valenciana, Visita al Centre de Transfusions, Igualtat i Educació “Rita Trobador”, Fira del Llibre, Joves en Marxa, Som visibles “Empoderament”, Museu de Belles Arts, Visita a Sagunt, Piragua, Micromón, Metàl·lics Spanish Brass, Teatre Cyberamour. I a més en 4t d’ESO... …Dia de Sant Francesc, Pobresa Zero, LIMNE Riu Xúquer, Dia de la Pau, Proves A2 d’anglés i francés, Carnestoltes, Lliga de debat, Diada Científica, Taller per la igualtat, Presentació dels instituts, Fira Orienta’t, DALE Dansa, Dia del llibre, Pilota Valenciana, Igualtat i Educació “Rita Trobador”, MuVIM, Museu de Ceràmica de València, Fira del Llibre, Joves en Marxa, Piragua, Micromón, Final Nacional d’Educació Financera, Teatre Cyberamour, Viatge de fi de curs.

Participació especial amb els Misteris i Martiris Dimarts 21 de setembre la televisió local Berca TV va enregistrar els cinc misteris i martiris que participen en la festa de la Mare de Déu de la Salut. En aquesta ocasió Maria Auxiliadora va representar el martiri de Sta. Bàrbara, i dels altres quatre se’n va fer càrrec l’alumnat dels PP Escolapis i els GG Maristes. També participàrem, amb la mateixa representació, en la processó extraordinària de la Mare de Déu que es va celebrar el 8 de desembre des del Convent de St. Vicent fins a l’Església de St. Jaume per commemorar el reconeixement com a patrimoni de la humanitat.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

FELI C I T EM el nostre alumnat Premi Extraordinari al rendiment acadèmic en Primària

Les nostres alumnes Carla Felici García i Adriana Triguero Sanz mereixen una menció especial, ja que els han concedit el Premi Extraordinari al rendiment acadèmic d’Educació Primària de la Comunitat Valenciana. En aquest premi es reconeix l’esforç i el treball de l’alumnat que l’any passat va acabar Primària amb un expedient acadèmic extraordinari. La nostra enhorabona a les dues i a les seues famílies!

Premi Extraordinari al rendiment acadèmic en Secundària I també mereix una menció semblant el nostre exalumne Marc Ferrís Pla, ja que li han concedit el Premi Extraordinari al rendiment acadèmic d’Educació Secundària Obligatòria de la Comunitat Valenciana. En aquest premi, a diferència de l’anterior, es reconeix l’esforç i el treball de l’alumnat que l’any passat va acabar la Secundària també amb un expedient acadèmic extraordinari. La nostra enhorabona a Marc i a la seua família!

Targetes de Nadal de l’escola: digital i en paper Per Nadal el nostre alumnat ens va voler desitjar molt bones festes. Per fer-ho, prepararen moltes targetes de Nadal per al concurs que el Col·legi M. Auxiliadora i l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes havien preparat. L’alumnat guanyador va estar: Targeta de felicitació del centre: Neus Raga Català (4t d’ESO) Targeta digital per al web: Alexandra García Molina (3r d’ESO) Enhorabona a les dues!

FELICITEM EL NOSTRE ALUMNAT

Logotip Donació de sang L’alumnat de 2n ESO va participar en el concurs del centre per escollir el logotip que s’empraria en la cinquena edició del projecte de donació de sang que hem dut a terme a la nostra escola. I el logotip guanyador va ser el de Mireia Borràs Garcia. Enhorabona!

Cartell Donació de sang I en aquest mateix projecte, el centre també vol felicitar l’alumna Neus Raga Català pel disseny del cartell que ha presentat la campanya de donació de sang d’aquest curs sota el lema “Fes bategar altres cors”. Enhorabona, Neus!

Logotip Maux Natura De la mà del nou projecte de centre d’investigació i innovació educativa Maux Natura, necessitàvem una imatge per a representar-lo. Per això es va crear un concurs per escollir el seu logotip relacionat amb l’escola i els ODS on podia participar tot l’alumnat de l’escola. I el logotip definitiu naix de la combinació de les propostes de Carla Maravilla Goig i Pau Santos Beltran, guanyadores del concurs. Enhorabona a les dues!

Premi Sambori Guardó comarcal Felicitem l’alumne Pablo Segura Llorens, de 4t de Primària, per haver guanyat la fase comarcal del 23é Premi Sambori de narrativa en valencià amb la seua creació literària “Dolçor de flor”. Enhorabona, Pablo!

ANUARI MARIA AUXILIADORA

Premis Mosquito Alert L’alumnat de 2n d’ESO va participar el curs passat en un projecte de ciència ciutadana per investigar i controlar mosquits transmissor de malalties, com el mosquit tigre. Es tracta del projecte de Mosquito Alert, un programa educatiu que es realitza en col·laboració amb la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). I després de tot un curs de treball, 5 treballs del nostre alumnat van ser premiats:

2N PREMI AL MILLOR TRÍPTIC: Carlos Llopis Rosaleny, Paula Esteve Vidal i Aitor Gil Zapata.

PREMI AL TRÍPTIC MÉS ORIGINAL: Arnau Ferragud Ferrís Sara Ribes Ferrer i Aya Ouchitachen Mouaouine.

PREMI AL VÍDEO MÉS ORIGINAL: Josep Bernabeu Risueño, Andrea García Ferrando i Khadija Fetouh.

1R PREMI AL MILLOR PÓSTER CIENTÍFIC: Rubén Llopis Rosaleny i Érika Martín-Albo Perales. 1R PREMI CATEGORIA LLIURE: Irune Esteve Canalejas, Nizar Kanna i Adrià Martínez Esteve. Enhorabona a tot l’alumnat d’aquesta classe pel seu treball i especialment als grups premiats!

FELICITEM EL NOSTRE ALUMNAT

13 Olimpíada Matemàtica Felicitem l’alumne Arnau Girbés Grande, de 6é de Primària, per haver-se classificat a la fase comarcal de la XXXII Olimpíada Matemàtica, celebrada a La Pobla Llarga. A la fase provincial, celebrada a Ontinyent el 7 de maig, el nivell encara és més alt. Enhorabona, Arnau!

VII Certamen de Viva Veu El 26 de març l’alumnat del nostre centre va participar en el certamen de lectura en veu alta De Viva Veu, organitzat en 4 categories, segons les edats, des de 3r de Primària fins a 4t d’ESO. Enhorabona a tots els participants, especialment a Anna Miquel Girbés (categoria Teuladins), finalista per a la propera fase de la Comunitat Valenciana, i a la resta d’alumnes classificades com a suplents en les tres categories:

Pau Santos Beltran (Blavets), Laia Sanchis Montrull (Passerells) i el grup de lectura col·lectiva format per Lidia Felici García, Neus Raga Català i Noelia Sifres López (Oronetes).

ELS NOSTRES PROJECTES

ERASMUS+ KA1: de nou en marxa Semblava difícil, quasi impossible, que tornàrem a posar-nos en marxa, que tornàrem a viatjar i conèixer altres realitats educatives… però l’esforç i, sobretot, les ganes han pogut tornar a fer funcionar la maquinària Erasmus+. En 2020 deixàrem a mitges el nostre projecte KA101 “Classes amb vistes”; afortunadament, en 2022 hem pogut finalitzar-lo. Els objectius principals d’aquest programa europeu, on l’agent principal és el professorat, són millorar la nostra tasca educativa i orientadora, conèixer altres metodologies i ampliar la xarxa de contactes europeus per poder col·laborar en futurs projectes. Professorat de les tres etapes educatives de la nostra escola ha estat participant en les mobilitats previstes: visites d’observació a una escola de Glasgow (Regne Unit), a una en Portlaoise (Irlanda) i a una de Lousada (Portugal), i cursos de formació sobre “Prevenció d’abandonament escolar” i “CLIL (Aprenentatge integrat de coneixements i llengües estrangeres)”. Per últim, hem d’assenyalar que la nostra escola també és centre d’acollida d’altres escoles europees que venen a visitar-nos i aprendre de nosaltres. Ja hem rebut a professors d’Irlanda i de Sèrbia, i en aquest cas l’experiència també va ser molt enriquidora tant per al nostre alumnat com el professorat. A continuació podeu llegir algunes línies sobre els viatges que s’han realitzat aquest curs:

Early School Leaving a Praga

Després de més de dos anys d’espera, va arribar el moment del nostre viatge a Praga, capital de la República Txeca, per assistir a un curs de formació dins el programa Erasmus+ KA1 de Secundària al voltant del “Early School Leaving” (per combatre la problemàtica de l’abandonament escolar abans d’aconseguir el graduat i afavorir les possibilitats d’aquell alumnat que no vol continuar estudiant i ha de continuar a les aules fins als 16 anys). Sols teníem dos bitllets d’avió, però l’intrèpid Mauxet ens va voler acompanyar i es va colar a la maleta. Els tres vam aprofitar l’experiència per a expandir la

ANUARI MARIA AUXILIADORA

xarxa de contactes Erasmus, per veure com es treballa el tema de la formació en altres col·legis europeus i, per descomptat, per conéixer una ciutat, la seua cultura i la seua gent. La llibreta de notes està ben plena. Ara sols queda compartir allò que hem aprés i incorporar a la nostra escola aquelles actuacions que ens puguen ajudar a millor

Anna Piedra i Lluís Carbonell PARTICIPANTS DE L’ERASMUS+ KA1

Jobshadowing a Portlaoise

La nostra experiència, diferent de la dels nostres companys, va ser un jobshadowing a Irlanda, concretament, a la ciutat de Portlaoise. Allí poguérem visitar una escola d’Educació Infantil i Primària, la Portlaoise Educate Together National School. Aquest és un centre escolar laic i públic on s’ensenyen tota classe de religions i cultures i on hi ha una gran varietat de procedències i realitats de l’alumnat. Aquest tipus de centre és relativament innovador a Irlanda i paga la pena conèixer com treballen amb la gran diversitat existent.

poden trobar amb l’educació al nostre. Una grata experiència que ens ha fet conèixer altres realitats i que de segur alguns aspectes es podran aplicar al nostre centre.

Així, hem pogut comprovar en primera persona l’ensenyament que es realitza en aquest país i les diferències que es

Pau Blanco i Laura Llorens

Però la nostra marxa per Europa no acaba ací. Aquest curs hem encetat de nou un altre projecte Erasmus+ amb el finançament de la Unió Europea: ara som un Centre Acreditat Erasmus+!

sonal educatiu, ús de noves tecnologies i metodologies innovadores, intercanvi de bones pràctiques, construcció de la identitat europea i el desenvolupament de l’educació mediambiental.

I… açò què vol dir? Vol dir que tenim finançament per a realitzar activitats Erasmus en les quals estaran implicats tant l’alumnat com el professorat durant els pròxims 5 anys. Aquesta nova mobilitat té com a objectius principals millorar els següents aspectes: suport al desenvolupament professional del per-

Esperem poder seguir compartit amb les nostres famílies, alumnat i professorat totes aquestes noves aventures.

PARTICIPANTS DE L’ERASMUS+ KA1

I, a més, centre acreditat ERASMUS+

M. José Candel Becerra

COORDINADORA ERASMUS

ELS NOSTRES PROJECTES

CONTINUEM AMB.. AN I MAC I O N S LE C TO R E S

AU X I LI AR S DE B I B LI O TECA

C E ME DE TE

C U R S A S O LI DÀR I A: CAMI N A QUE A LIM EN TA

ANUARI MARIA AUXILIADORA

DE VIVA V E U

D IA DEL LLIBRE

D I A DE L LLI B R E

D I ADA C I E N TÍ FI CA

DONAC IÓ DE S AN G

IPA D S A PRIM À RIA

ELS NOSTRES PROJECTES

LLI GA DE DE BAT

TE R TÚ LI E S LI TE R À RIES

R EC IC L ATG E

XIQUET S I X IQ UET ES DE L A MAR E DE DÉ U

PA D RIN S DE LECT UR A

PO RT FO LIO

I n o o b l ide m al tres projectes q ue he m h ag u t d ’ aj o r n ar per l a s i tuació actual.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

ENCETEM..

Algemesí, el nostre poble El Departament de ciències socials vertebra i coordina, des del passat curs 2020-2021, un projecte d’àmbit local anomenat “Algemesí, el nostre poble”. L’objectiu primordial d’aquest projecte és que l’alumnat del nostre centre no finalitze l’escolaritat obligatòria sense conèixer els trets identificatius més importants de la nostra localitat. Considerem que treballar per un poble millor, més sostenible, responsable, tolerant i on sentir-se bé, només es pot fer des de l’estima i, és clar, no es pot estimar allò que no es coneix, i ací entra el paper de l’escola.

rà tingut l’oportunitat de treballar al llarg de l’escolaritat temes relacionats amb la història d’Algemesí, l’art, la cultura, l’economia, la demografia, la política, l’organització ciutadana, els barris, carrers, el comerç, i un llarg etcètera que pot anar ampliant-se i renovant-se progressivament. Hem previst que aquestes activitats es realitzen al voltant del dia 20 de gener, Sant Sebastià de Vila, per ser un dia molt assenyalat per a la nostra població, tot i que el curs passat es van dur endavant

els tres dies que, al nostre centre, anomenem Setmana monogràfica. Les activitats, com podreu imaginar, són ben diverses i moltes d’elles, com és natural, porten incloses visites i eixides pel nostre poble.

Hem revisat el currículum de les Ciències Socials d’Infantil, Primària i Secundària i hem preparat una sèrie d’activitats adaptades a l’edat de l’alumnat i als continguts de l’àrea de cada curs de manera que cada alumne o alumna hau-

Així, per exemple, el primer cicle de Primària va fer una visita al Museu Valencià de la Festa. Allí recorregueren totes les exposicions que hi ha fixes i, sobretot, treballaren la “Festa de la Mare de Déu de la Salut”. Després, ja a la classe, feren un dibuix dels balls en els llibrets que recolliren. També van fer el taller “Cavil· lejar”, que era un treball plàstic de pintar fent l’alumnat la pintura amb pigment i el rovell de l’ou, després de veure una exposició sobre el tema del cultiu d’arròs a la marxal.

ELS NOSTRES PROJECTES

El segon cicle va fer un treball sobre els noms dels carrers i s’ha parlat amb l’alumnat la diferència de nombre de carrers entre noms d’homes i dones, o altres fets. Aquest treball està pensat per continuar més endavant amb la diada científica, l’estadística i altres propostes. El tercer cicle va anar al polígon industrial de “Cotes”, on van veure les diferents fàbriques i els explicaren el treball que feien allí. Després visitaren el restaurant “La mesedora”. Allí els contaren

com funcionava el restaurant, com funcionaven els robots, els ensenyaren a fer un esmorzar i els regalaren un croissant i un suc per a cadascú. El més important és que aquest no és un projecte tancat, sinó que creix i evoluciona com ho fa el nostre poble.

Julia Oltra Mulet

CAP DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS

Maux Natura ja és una reali tat al nostre centre!

Aquest projecte d’investigació i innovació educativa naix per a crear un espai dins del centre que ajude a reprendre els sabers heretats des de fa milers d’anys, recuperar el contacte amb la natura, on les persones que integren la mateixa comunitat d’aprenentatge siguen el cor latent i visible, sumant-nos així a un canvi de consciència ambiental global i sostenible.

El nostre col·legi segueix apostant per una metodologia participativa, creativa i transformadora, amb la qual l’alumnat aprén des de l’experiència, veient, escoltant i cuidant el seu entorn. En la major part del projectes, Fons Salutis en convertirà en un espai educatiu més, on gaudirem de l’aprenentatge a l’aire lliure a tan sols uns metres de les aules habituals.

Maux Natura està íntimament relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats en l’Agenda 2030, i el seu objectiu serà garantir a l’alumnat que, una vegada acabada la seua Educació Secundària Obligatòria, haurà col·laborat en tots i cadascun d’aquests objectius.

Els projectes que aquest curs ja es porten a terme són: El rebost de la llavor: preservar les llavors que anem cultivant, i abastir a altres projectes.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

El viver de vida: germinació i manteniment dels planters necessaris per a altres projectes de Maux Natura. L’arbre de vida: creixement i seguiment del cultiu d’arbres autòctons. Plantes remeieres i aromàtiques: estudi i manteniment de les plantes aromàtiques i remeieres, per al seu ús i experimentació. Planta de reciclatge: coneixement i promoció del reciclatge. Aula Libera: recollida de residus que afecten directament als nostres ecosistemes més propers i a la salut i benestar de la nostra ciutadania. Depuradora d’aigües residuals: visita a la Depuradora d’aigües. Mosquito Alert: investigació i control dels mosquits i les malalties transmisores. El compostatge: construcció d’una vermicompostera per al procés dels residus orgànics i fertilització del sòl. Hort ecològic: espai on aprendre a cultivar, comprenent l’estret equilibri que s’esdevé entre les plantes que formen part d’un mateix ecosistema.

Projecte riu: projecte per a l’educació ambiental i manteniment dels nostres rius i paratges naturals. Recol·lector d’aigües pluvials: construcció i estudi d’un recol·lector d’aigües pluvials. Eficiència en el reg, tractament d’aigües i anàlisi. Estació meteorològica: recollida de dades, comparatives i valoracions sobre els canvis climàtics. Aules al cel: aula adreçada a desenvolupar tallers, projectes d’investigació, treballs de recerca o altres interrelacions que puguen esdevenir-se. Amb tot açò, deixem que des d’un primer moment l’alumnat forme part de l’experiència d’una manera transformadora, participe en l’elaboració de manera creativa i propose en tot moment accions de millora mitjançant l’avaluació per a fer propi el seu espai natural. Junts, com sempre, alumnat, professorat i família anirem de la mà per crear un escenari ple de vida i experiències inoblidables.

Jordi Miravet i Guil em Niclòs COORDINADORS DE MAUX NATURA

Projectes de ciència ciutadana Esther Castel Molinete

PROFESSORA DE CIÈNCIES DE SECUNDÀRIA

Aquest curs, el nostre alumnat d’ESO ha participat en dos projectes de ciència ciutadana, “Mosquito Alert” i “Micromón”, dins de la programació de l’assignatura de Biologia i geologia. Però què és la ciència ciutadana? Es tracta de projectes d’investigació real on els ciutadans treballen colze a colze amb els científics, aportant dades experimentals a les investigacions científiques al mateix temps que van adquirint nous coneixements i habilitats sobre ciència. La ciència ciutadana és cada vegada més important per al món de la investigació i aquestos projectes contribueixen a què el nostre alumnat augmente les seues capacitats científiques, tecnològiques i les 4c (col·laboració, comunicació, creativitat i pensament crític), al mateix temps que col·laborem amb els investigadors que duen a terme aquestes tasques en les seues institucions científiques. Aquestos projectes són:

ELS NOSTRES PROJECTES

Mosquito alert Sabeu per què els mosquits tigre són tan perillosos? Quines malalties ens poden contagiar amb la seua picadura? Hi ha mosquits tigre a Algemesí? Quins poden ser els seus llocs de cria? Com funciona i per a què serveix l’app Mosquito Alert? Tot açò, i encara més, és el que aprenem treballant el projecte de Mosquito Alert, un programa educatiu que es realitza en col·laboració amb la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i que compta amb la col·laboració de científics experts amb l’objectiu de motivar i incentivar la participació a la ciència ciutadana entre els joves, recollint dades reals en els carrers d’Algemesí i enviant-les als científics a través de l’app Mosquito Alert. La nostra tasca final és la realització d’un vídeo divulgatiu i d’un pòster científic sobre la problemàtica dels mosquits tigre per a donar a conèixer a la població la seua perillositat, les mesures de prevenció i les accions ciutadanes que podem dur a terme per a minimitzar el seu impacte. Us animeu vosaltres també a utilitzar l’app Mosquito Alert i a col·laborar en aquest projecte?

Micromón València Segons alerta l’Organització Mundial de la Salut, “la resistència microbiana als antibiòtics és potencialment el desafiament mèdic més important a què s’enfronta la humanitat en el s. XXI.” Ens hem parat a pensar què passarà si, en poc de temps, deixem de tindre al nostre abast els antibiòtics? Què podem fer nosaltres per a combatre la resistència als antibiòtics? Podem ajudar nosaltres al descobriment de nous antibiòtics? Aquestes són algunes de les preguntes que abordem en aquest projecte d’Aprenentatge per Servei i de Ciència Ciutadana per a la descoberta d’antibiòtics. L’alumnat ha treballat com ho fan els microbiòlegs en diferents sessions de treball al laboratori de la nostra escola, sempre comptant amb la col·laboració del professorat i de l’alumnat de la Universitat de València i amb la il·lusió de descobrir nous antibiòtics en les diferents mostres de sòl que els alumnes han recollit i geolocalitzat. Hem aïllat diferents colònies bacterianes en les nostres mostres de sòl recollides en diferents indrets i hem posat a prova la seua capacitat per a generar antibiosi. Alguns resultats han estat esperançadors i ara els toca als científics seguir investigant a partir de les mostres que nosaltres els hem aportat. Segur que, a partir d’ara, sabrem apreciar millor la importància de comptar amb aquestes “bales màgiques” que són els antibiòtics.

ESCOLA SALUDABLE

Des de l’any 2017 Maria Auxiliadora és un centre promotor de l’activitat física i l’esport (CEPAFE) i realitza un projecte d’esport, activitat física i salut (PEAFS) reconegut per la Generalitat Valenciana. El projecte recull la filosofia, objectius, plans, actuacions i activitats per la promoció de l’activitat física i l’esport amb l’objectiu de formar hàbits saludables i educació en valors que es realitzen en el centre educatiu, tant en les seues instal·lacions com fora d’elles. Aquest curs, l’alumnat de tercer i quart de Primària ha participat de nou en el programa Esport a l’Escola+1h EF. Al primer trimestre, i amb una durada de 10 sessions, han gaudit d’una unitat didàctica impartida per Rodrigo Molina, tècnic de la Federació de Salvament i Socorrisme de la Comunitat Valenciana. Durant el segon trimestre, l’entrenadora de pàdel Angy Blay ha estat l’encarregada d’impartir la unitat didàctica de pàdel. L’alumnat de cinqué i sisé també ha gaudit d’aquest projecte, amb la realització durant el primer trimestre de l’activitat de karate impartida per Hèctor Tejedor, tècnic de la Federació de karate. En canvi, Salvament i socorrisme ha estat l’activitat realitzada al segon trimestre. Primer i segon de Secundària, per la seua part, han participat també en les activitats de les unitats de salvament i socorrisme, escalada i karate. Pel que fa a l’Esport Escolar, aquest curs ha tornat la competició interescolar

municipal després de dos cursos suspesa per la COVID-19. El nostre centre ha participat en les tres categories: benjamí mixte, amb dos equips; aleví mixte, també amb dos equips; i infantil mixte. La resposta de l’alumnat i de les famílies ha estat, com sempre, extraordinària. També tenim cita, per continuar amb les activitats esportives organitzades en el nostre entorn, en les Col·leolimpíades Diocesanes i les Olimpíades Escolars d’Algemesí. A més a més, el 6 d’abril tot l’alumnat de Primària i Secundària participàrem en el Dia de l’Esport de la Comunitat Valenciana organitzat per la Fundación Trinidad Alfonso, per al qual organitzàrem al pati de l’escola partits de volei adaptat on l’alumnat va treballar la idea imprescindible que qualsevol persona pot fer esport. Educació Física, esports, jocs, medi natural, expressió, qualitats físiques, activitat… Paraules relacionades amb benestar, prevenció, salut, qualitat, relacions, valors, aprenentatge, rendiment, esforç, superació... Per tots els beneficis que ens dona l’activitat física, a Maux no pararem de fomentar aquestes activitats. Agrair a tota la comunitat educativa, AMPA, professorat i alumnat pel suport i reconeixement que ha tingut, té i tindrà qualsevol activitat relacionada amb el benestar i la salut.

Pepe Braco Boscà MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA

“Llavors comprendràs que una vida justa i recta, una vida honrada, encamina a la felicitat, la saviesa et posseirà i gaudiràs del coneixement” Pr 2, 9-10.

COL·LEGI DIOCESÀ

Entenem, amb aquest encapçalament del llibre dels Proverbis, que la formació permanent i continuada és, sens dubte, la clau que obri tots els panys i permet arribar-ne a les metes més elevades i íntimes que es troben dintre del cor de l’ésser humà. Des de la Fundació de Col·legis Diocesans llancem amb caire anual un programa formatiu que pretén nodrir els diferents objectius i projectes que es troben dintre el Pla Estratègic i que responen a les diverses necessitats dels 67 centres que s’integren dins de la nostra Fundació i es reparteixen per tota l’Arxidiòcesi Valentina. El Col·legi Diocesà Maria Auxiliadora d’Algemesí ha estat sempre un referent en la formació del professorat i l’actualització, no sols pedagògica i pastoral, també de caràcter administratiu i de gestió de centre. El professorat i PAS han participat en diverses de les accions que hem proposat des de la Fundació aquests anys i, amb això, hem anat afermant aquest camí que construïm junts, un camí on volem treballar per la millora de la qualitat educativa, donant resposta com Església viva als problemes del S.XXI. Per aquesta missió confiada a l’equip docent, els membres del mateix han participat en diverses activitats formatives de les realitzades des del departament de formació de la Fundació, de les que ressenyem les següents: Màrqueting educatiu: donem una resposta educativa pròpia, des d’una antropologia completa i, per això, cal treballar en com transmetre el nostre missatge. Aquesta formació ens ajuda a donar-li valor a totes eixes coses per les quals treballem i amb les que tractem de millorar la vida del nostre alumnat i famílies. Coaching Pedagògic: la millor eina de treball són els nostres companys, amb ells creixem professionalment. La formació en Coaching Pedagògic ens permet al professorat conéixer noves formes de

27 treball i també plantejar-nos nous àmbits d’actuació professional. APS: la missió fonamental del nostre centre és fer alumnes feliços i que es realitzen amb plenitud, per això treballem amb una metodologia d’APS perquè cerquem en el servei a la societat la millora del món mentre creixem en el nostre procés d’aprenentatge. Professorat de nova incorporació: volem que els professors i professores que s’incorporen al nostre centre coneguen la realitat que vivim als Col·legis Diocesans, per això fem una formació, junt amb la resta de centres de la diòcesi, amb la finalitat de créixer junts i conéixer també els recursos i avantatges que suposa formar part d’aquesta família de Col·legis Diocesans. Suïcidi i autolesions: els departaments d’orientació donen resposta a diverses situacions que sovint no són gaire fàcils. Formar-nos junt amb un equip d’orientadors més gran i tindre companys que treballen de primera mà aquests temes o han tingut vivències semblants als centres ens ajuda a premunir situacions dolentes i complexes al centre. Aquesta és, a cop d’ull, una mostra senzilla de les diverses formacions que institucionalment realitza l’equip docent. També hi ha d’altres com són la formació en competències o visual thinking, però aquestes ja són destinades al claustre en particular i no a la totalitat d’equips docents que formen la xarxa dels Col·legis Diocesans. Des de la Fundació agraïm l’oportunitat de compartir unes línies amb la comunitat educativa i parroquial de Maria Auxiliadora en la seua festivitat i demanem a Maria, font de Salut, estel del matí (i altres al·legories), que ens duga sempre de la mà per garantir nens i nenes feliços i estimats, joves que comprenguen el món que els envolta i responguen, des de la nostra identitat catòlica, als avanços socials en els quals gravitem.

monogràfica

SETMANA MONOGRÀFICA

MAUX ART, EL MÓN DE LES ARTS

A la nostra societat, de vegades, l’educació artística queda relegada a un segon terme, ja siga per la constant modificació dels plans d’estudi o simplement per la poca vàlua que es dona a les expressions artístiques. És més que evident que l’art és la millor manera d’integrar emoció i pensament, per aquest motiu és fonamental en el desenvolupament personal i ha de ser un gran aliat estratègic en l’educació. Per tant, des de l’escola, hem de propiciar espais per a què el nostre alumnat conega un món ple de colors, amb diferents textures, superfícies i objectes, que generen interés i conviden a explorar, obrir la imaginació i plantejar un futur engrescador que provoque noves experiències sensorials per poder imaginar i no perdre la capacitat de sorprendre’ns. Des d’aquesta perspectiva, el nostre alumnat, en l’esperada Setmana Monogràfica, s’ha acostat a diverses manifestacions artístiques i ha descobert el seu valor i totes les actituds que van vinculades darrere de qualsevol procés creatiu.

INFANTIL

Aquest any, l’etapa d’Infantil ha treballat l’art durant la Setmana Monogràfica des de diversos vessants. A les aules l’alumnat ha treballat la pintura en llenç, l’escultura, la dansa, etc. Un seguit d’activitats que ens han aproximat a l’art des de la sensibilitat i el respecte envers les expressions artístiques dels companys i companyes. Han aprés un munt de vocabulari sobre aquesta temàtica. Amb tot, ha estat una experiència molt divertida que ha deixat ja a les cases de les famílies del centre un record d’aquests artistes d’Infantil.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

PRIMÀRIA 1r cicle L’alumnat de primer cicle dilluns va descobrir Joan Miró mitjançant dues composicions artístiques com el mural i el fang. A Fons Salutis, també treballaren amb materials de la natura per fer l’anomenat “Land Art”. Dimarts el dedicaren a la música i la dansa. Al matí feren 4 tallers: un de dansa, un d’escolta auditiva amb un musicograma, un altre de percussió corporal també amb musicograma i un de construcció d’un pal d’aigua; a la vesprada van anar al conservatori de Música i Dansa d’Algemesí, on les professores i l’alumnat va fer una mostra dels tres estils que s’impartixen: dansa espanyola, dansa clàssica i dansa contemporània. Ho passaren molt bé i fou molt divertit, malgrat la pluja. I per últim, dimecres de matí feren tres activitats: una de moda amb disfresses i desfilada inclosa; una altra on pogueren conèixer a l’artista de pintura urbana Okuda, tot pintant unes màscares al seu estil amb colors molt bonics; i al final del matí, al salonet, feren una mica d’aeròbic i body combat. De vesprada gaudiren de les obretes de teatre preparades per l’alumnat de 4t i 5é de l’extraescolar de Teatre.

2n cicle A segon cicle l’alumnat va començar la setmana rebent a l’entrada de l’escola una acreditació per a poder participar en els sis tallers programats per a aquestes edats. Un de construccions amb fustetes i cartrons que va ser tot un èxit perquè, després de conéixer l’arquitecte que ha rebut el premi més important d’arquitectura pel seu compromís amb Burkina Faso, el país on va nàixer, aconseguiren jugar durant tota la sessió molt relaxadament, emprant la creativitat i sense renyir pels materials. Entre els altres tallers, hi hagué un de textures, on experimentaren amb sal, cola i altres materials; un de cuina, en el qual crearen un postre deliciós ben decorat que compartiren amb la família per a berenar; i un sobre els estereotips de la moda, on acabaren fent una passarel·la de les creacions fetes amb teles i complements.

SETMANA MONOGRÀFICA

Finalment, realitzaren també els tallers de maquillatge de mans, en el qual es feien motius decoratius per parelles, després de veure la importància d’aquesta activitat artística sobretot a les pel·lícules on els personatges s’han de convertir en monstres o éssers fantàstics, i el d’expressió corporal, en el qual jugaren amb l’expressió facial i exercicis de mim amb diferents materials. Per acabar gaudiren d’una sessió de jocs de taula i acudiren també a la representació teatral de l’alumnat de l’extraescolar de Teatre.

3r cicle 5é i 6é de Primària començaren la Setmana Monogràfica fixant-se en l’art del cinema i la pintura. Per grups havien de gravar l’escena d’una pel·lícula musical i recrear una obra d’art. Havien de portar materials i teles de casa per poder gravar-ho posteriorment. Alguns grups triaren clàssics de la pintura i el cinema, i altres propostes més novedoses. D’altra banda, realitzaren dos tallers. En primer lloc, “TexturArt”, on l’alumnat va realitzar una pintura amb relleu amb cola blanca, aquarel·les i sal. Després, a “CreArt”, cadascú va plasmar una obra d’art d’un autor treballat a la Primària en una samarreta blanca. Els resultats foren molt espectaculars. A “DansArt” conegueren i presentaren, per grups, danses populars de diferents cultures i països del món. Cada equip va practicar i mostrar una dansa a la resta de companys i companyes. Hi havia danses d’Ucraïna, Grècia, Nova Zelanda, etc. Per últim, per parlar de l’art de la Música, van rebre la visita de Xavi Montagud, baixista del grup algemesinenc Niuss. Ell va contar com s’organitza i treballa un grup per poder ser exitós. Una setmana molt completa que ha donat a l’alumnat una visió més global del món de l’art.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

SECUNDÀRIA L’art serveix per a expressar els nostres sentiments més ocults? L’art forma part de les nostres vides? L’art transforma el nostre entorn? Aquestes preguntes i moltes altres foren les que llançà Oliver Plata, director del museu MAUX-ART (un dels centres amb més prestigi al món de les arts i considerat centre de difusió cultural de noves tendències), per convidar el nostre alumnat a inscriure’s en les jornades “Ars vita est”, unes jornades adreçades al públic jove, tot fomentant la seua participació i el debat entorn a les diferents arts. Aquestes jornades van estar estructurades a partir de 3 eixos fonamentals: art col·laboratiu, art de carrer i 7é art. Diferents reconeguts artistes, destacats en diferents arts, els visitaren i oferiren propostes innovadores que porten l’art més enllà del museu. “Reinterpretat”, “Canapés literaris”, “Big tower”, “Patchwork art”, “Art islàmic”, “Art percubody “,“7é art” o “Dibuixart” foren les propostes artístiques que els permeteren descobrir les possibilitats sonores del cos, identificar les principals manifestacions de l’art Al-Àndalus, endinsar-se en el meravellós món del cinema, treballar en equip en una construcció ben especial, crear composicions literàries amb un format novedós o utilitzar les teles per fer una obra col·lectiva. Tot això presentat per “La sonrisa de Mona Lisa”, un llargmetratge que introdueix en l’art i la figura femenina en un moment històric que està delimitat per les idees més conservadores.

SETMANA MONOGRÀFICA

Ja veieu que l’alumnat del nostre centre ha gaudit d’un munt d’experiències que els ha oferit una oportunitat meravellosa per transformar el món: Ars vita est, art en transformació! I com bé deia un reconegudíssim pintor: «Cada niño es un artista. El problema es cómo seguir siendo un artista una vez que hemos crecido». Pablo Picasso Ajudem el nostre alumnat i els vostres fills i filles a què continuen mantenint aquest esperit artista que ens fa veure el món amb altres ulls.

Noèlia Montrull Girbés COORDINADORA DE SECUNDÀRIA

ESCOLA

NOUS MEMBRES

a la família MAUX

Aquest any, de nou, el claustre de Maria Auxiliadora ha continuat creixent. I de nou ho torna a fer per donar un poc de descans a dues treballadores del centre que, després de molts anys d’esforç i dedicació, comencen ara a gaudir de la jubilació parcial en la seua tasca. Elles són Vicen Aliaga Mont, educadora de l’escola infantil, i Pilar Contreras Torrero, mestra de Primària. Al seu temps, també ha quedat vacant la plaça de professora d’Economia a Secundària que ocupava Maite Ortiz, qui ha deixat de treballar al centre. I aquestes són les tres persones que s’han incorporat aquest curs 2021-2022 a l’equip docent per renovar forces, aportar noves idees i acompanyar el nostre alumnat amb energia i il·lusió:

Belén Escrivà Llorens

Belén es defineix com una persona creativa i molt curiosa, plena de paciència, optimisme i bon humor. Però no sols ho diu ella, també les companyes de primer cicle d’Infantil amb qui ha estat treballant aquest curs. Belén es va formar simultàniament en educació infantil i primària i, tot i la seua joventut, té molta experiència tant dins com fora de l’aula amb alumnat de totes les edats. Ha sigut monitora, mestra, voluntària, au-pair… i té una gran trajectòria per davant, que ja ha estat demostrant de valent aquest any amb nosaltres. A la classe d’1 any, amb qui ha estat treballant, ha contagiat enèrgicament la seua motivació i les famílies han aplaudit molt la seua tasca.

Gemma Pellicer Ahuir Ja fa anys que Gemma forma part d’aquesta família, de tots és conegut el seu treball i dedicació en les activitats extraescolars de Teatre i Expressió corporal amb els més menuts. Amb els seus grups a escena ha aconseguit delectar-nos i sorprendre’ns any rere any, als retaules de Nadal o a les representacions a les Jornades de teatre municipal. Però fa pocs anys va començar el grau de Magisteri i ara, amb el títol a la mà, ha aconseguit començar a exercir la professió que més li agrada: la docència. Amb nosaltres Gemma s’ha estrenat com a tutora de 2n de Primària, treballant colze a colze amb Pilar i disposada a mostrar la seua passió en aquesta escola que tant estima.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

Mireia Durà Castany Mireia s’entrena amb nosaltres com a docent, tot i que assegura que ha viscut aquesta professió a casa tota la vida. Després d’acabar la doble llicenciatura d’Administració i direcció d’empreses i Dret, amb experiència Erasmus inclosa a Nottingham, i diversos anys d’experiència al sector laboral, decideix entrar en el món de la docència per continuar creixent i desenvolupant-se. Compagina l’educació amb la seua tasca empresarial, fet que l’ajuda per explicar de primera mà aquest món als joves estudiants d’aquesta assignatura de 4t d’ESO en llengua anglesa.

A més, aquest curs hem tingut una excedència al claustre de Secundària, pel que Carlos Ortiz Mira, un jove amant de la música i amb moltes ganes per despertar ixa passió en l’alumnat, ha assumit l’àrea de Música de 3r d’ESO! Combina l’ensenyament en les nostres aules amb l’Escola Musical de Tabal i Dolçaina i la José Moreno Gans de la Societat Musical d’Algemesí, i de segur que l’heu vist i escoltat alguna vegada pels carrers d’Algemesí al so de la trompeta, el seu instrument professional.

Benvinguts al cl austre de Maria Auxil iadora!

ESCOLA

M DOLÇ ACOMIADA ENT

Mª Enriqueta Argente Cabo EDUCADORA D’INFANTIL JUBILADA

Hola a totes i tots, Soc Maria Enriqueta, Mariqueta, Manriqueta, Enriqueta, Enri… Jo faig cas a tots aquest noms perquè en el meu treball els i les que em criden ho tenen difícil; encara que alguns més primerencs en el vocabulari me’l diuen correctament i clara. El meu camí en aquesta escola començà el setembre de 1967 com alumna i des d’aquell dia han estat ben pocs els que l’he deixat de fer. A més a més d’alumna, he fet altres tasques: ajudant d’oficina, dependenta en papereria, ajudant en maternals (amb Rosa i Maria), ajudant de cuina, menjador i, finalment, 33 anys d’educadora infantil (la meua vocació de tota la vida). Una de les coses boniques que ens poden passar en la vida és poder treballar en el que t’agrada, i això és el que jo he tingut. He gaudit anant a treballar cada dia. Tots i totes sabem que els xiquets i les xiquetes més menuts són l’alegria allà on estan, però jo he gaudit ensenyant-los a fer moltes coses, mentre els canviava els bolquers, jugant per terra, cantant les primers cançons, etc. En fi, he gaudit tant com ells i elles! M’emporte records i vivències, tant amb xiquets i xiquetes com amb pares i mares, molt bonics. Així com haver compartit professió amb companys i companyes meravelloses. He intentat donar el millor de mi en totes les tasques que he portat endavant. Sempre no ho hauré aconseguit, però sé segur que ho he fet el millor que podia. Ha sigut un plaer participar (acompanyar) en els primers passos per aquesta vida a alguns de vosaltres i dels vostres fills i filles en aquest “col·le” que per a mi sempre serà “un dels millors d’Algemesí” (és més, per a mi, el millor!). Després de començar moltes vegades aquest “acomiadament” i sempre acabant amb molta tristesa, no ho vaig a fer més llarg. Una abraçada molt gran i molts besets a tots i totes.

Per sempre MAUX.

ESCOLA I FAMÍLIA

Amb els ulls ben oberts i les mans ràpides.. Maria Maravil a Fernández PEDAGOGA I ORIENTADORA EDUCATIVA

Heu sentit parlar de l’estimulació primerenca? Tal vegada sí, o simplement us sone una mica. Siga quina siga la resposta, és important dur-la a la pràctica. Nombroses investigacions recomanen l’estimulació des del naixement perquè s’han observat nombrosos avantatges en el desenvolupament dels menuts tant emocionalment, social, física i cognitiva. Sembla un tema que podem escollir si tenir en compte o no, però després de la situació de pandèmia viscuda, arrosseguem una sèrie de conseqüències que hem de resoldre de la forma més positiva possible. Molts xiquets estan creixent amb aquesta circumstància que ha limitat molts aspectes quotidians i, ens du a plantejar-nos una sèrie d’actuacions per fer-los front. Les fites generals del desenvolupament dels nostres menuts van augmentant la seua dificultat a mesura que creixen i com a pares/mares, iaies/iaios, mestres i companys hem d’acompanyar al menut, afavorint el context en què es mou i creant el major nombre de situacions amb les que puga aprendre i practicar totes les habilitats possibles. Des dels primers mesos aprenen a gatejar per explorar el seu entorn. Amb els ulls ben oberts i les mans ràpides descobreixen un món nou. Si els recolzem dient-los tot allò que tenen al seu voltant, dient sempre l’objecte pel mateix nom, i conversem fentlos preguntes perquè facen sons ja els estimulem. I, a qui no li agrada una bona recompensa? Felicitar-los per cada intent de comunicar-se, alçar-se o fer una tasca és molt important per a ells/es. Afavorim, així, la repetició fins arribar a l’aprenentatge.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

Als 3 anys: Tenen gana de xarrar. Preguntarem per tot allò que els envolta i deixarem temps perquè s’expressen. S’inicien en les relacions amb iguals. Les rebequeries, de tant en tant, són totalment normals. Encara que hem de donar les ferramentes adequades per gestionar-les positivament. Creen la seua personalitat. Veuen els models del seu voltant i imiten per veure què poden o volen fer. Fins i tot, de vegades, intenten diferenciar-se dels referents principals negant-se a fer alguna cosa. Podem considerar que marca la diferència amb qui li ho demana, no per dur la contrària, sinó per ser una persona diferent a qui li ho diu. Als 4 anys: Inicia l’expressió d’emocions. Verbalitzen més el que els agrada i el que no. Busquen més el joc en grup, per imitació o amb comunicació. Alternen exigència/col· laboració, tant amb el que se’ls demana com el que fan pel seu compte. Comprenen la relació causa-efecte. Com l’acció-reacció dels nadons (llance un objecte i en caure fa soroll), ara a un nivell més complex. Als 5 anys: Solen ser més independents. Busquen ser acceptats i agradar als companys i adults. Augmenta la preferència per jocs simbòlics, que podem aprofitar per a treballar vocabulari, emocions o el que considerem. El nivell de comunicació ja és alt. Ja es poden tindre converses amb sentit i amb major comprensió per la seua part. Un altre aspecte important al llarg del desenvolupament és la intel·ligència emocional. Es pot tractar en infinitats de moments al llarg del dia, però alguns poden ser: Dedicar una estona al dia per parlar de les diferents emocions.

ESCOLA I FAMÍLIA

Analitzar una situació en la que s’ha trobat una o dues emocions tant en l’adult com en el/la menut/da. Si llegim contes, i coneguem el final, podem pensar un altre alternatiu i solucions. Treballar els gustos i preferències per donar una resposta correcta quan se li plantegen certes situacions. “No m’agrada que em molestes” o “m’agrada molt que jugues amb mi”. Treballar el “jo” com soc i com em sent, però també com són i se sent la resta. Hi ha un aspecte que, com a orientadora, he d’abordar quasi a diari. La tolerància a la frustració és un tema que preocupa a molts mestres i famílies, i els xiquets ho pateixen en primera persona. Al meu parer, tenir assolida una rutina de tasques amb un bon nivell emocional és la millor prevenció per tenir una bona tolerància a la frustració. Un xiquet o xiqueta aprén des de menut/da a fer cada vegada unes poques coses més. Primer sols es posarà la samarreta, però dues setmanes després ja pot posar-se sol/a la samarreta i els calcetins, per exemple. Així amb nombroses tasques que els donen autonomia i control, en qüestió de capacitat. D’aquesta forma reduirà la frustració en moments amb major dificultat. També per haver acompanyat els moments de prova amb reforços positius constants i felicitacions. A classe són una mica més responsables. Com que saben que no podem fer tot per totes i tots, s’esforcen per fer les coses ells/es mateix i el millor que saben i poden. Per últim, però no menys important, l’autoestima. Eixa que ens acompanya al llarg de les nostres vides i que hem de cuidar i vigilar, perquè ha de créixer amb les experiències i el que els diem cada dia als xiquets, el que escolten. Unes bones paraules cap a la seua persona ajudaran a motivar-se i seguir esforçant-se, però si hem de corregir alguna vegada que siga cap a l’acció. Intentem evitar dir: “pegar és de xiquets/es roïns”, i ho transformem en “pegar no està bé”. Però tot açò són idees que es donen en l’aspecte més general. Les mares i pares, la família, sou qui conegueu millor que ningú els vostres fills i filles, per tant, podreu comprovar allò que millor funciona. I el més important, tot allò que feu i veieu resultats satisfactoris, valoreu-los. Tot allò que es fa amb estima és el millor que podem fer.

ESCOLA I PAÍS

Joan Fuster

i l’escola en valencià Francesc Viadel

Sense dubte l’escola en valencià va formar part d’un dels elements claus en la idea de Joan Fuster d’articular un País Valencià capaç de sobreviure a l’assimilació i als efectes d’un sucursalisme polític devastador. En un país analfabet en la pròpia llengua i en una època com la dels anys seixanta en què l’escola era encara un element importantíssim de socialització, l’educació en valencià i al socaire dels nous corrents pedagògics havia de ser per força una prioritat dins d’un ambiciós programa de construcció, reconstrucció del país. Fuster s’hi va implicar. El clima era ... s’advertia que procliu i hi havia antecedents per bé que molt modestos. També un cert ambient una gran proporció pedagògic com ara el que constituïa el dels xiquets grup de mestres que s’aixoplugaven en en edat escolar Lo Rat Penat. Planava la idea, també, que la llengua materna n’era el millor mètode d’ensenyament per a un alumne per raons pedagògiques.

no assistien a l’escola o bé rebien l’ensenyament en una llengua que no era la seua.

El 1953 la Unesco havia publicat Empleo de las Lenguas Vernáculas en la enseñanza, Monografías sobre educación fundamental. Al prefaci s’insistia que la meitat de la població mundial era analfabeta i s’advertia que una gran proporció dels xiquets en edat escolar no assistien a l’escola o bé rebien l’ensenyament en una llengua que no era la seua. Argumentaven els especialistes que el principi de la llengua materna resultava més eficient per a l’ensenyament. És, doncs, en aquest clima en què es van donar les primeres passes de l’escola valenciana en un context en què l’escola franquista estava totalment desprestigiada i qüestionada per nous corrents pedagògics. També hi havia l’exemple català d’algunes experiències d’èxit, sobretot a l’àmbit privat.

ANUARI MARIA AUXILIADORA

Les primeres experiències foren impulsades per alguns dels mestres que formaren part de Lo Rat Penat, els quals treballaran en dues línies: la de l’ensenyament en l’educació infantil i primària i la de la formació professional agrària. En la creació de la primera escola el 9 de setembre del 1968, Tramuntana, hi intervingué de manera decisiva la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat, amb l’estímul del periodista Vicent Ventura, que congrià per aquest projecte un ampli grup de nacionalistes, entre els quals es comptaven Joan Fuster, Joaquín Maldonado, Adolf Pizcueta o la Fundació Huguet de Castelló. A l’escola es varen matricular els fills d’altres valencianistes com Valerià Miralles, Manuel Girona, Doro Balaguer, Josep Lluís Blasco i Adela Costa, Vicent Miquel i Diego i Conxa Romero, Ferran Zurriaga i Pepa Llidó, Ernest Lluch o Josep Vicent Marqués, entre molts d’altres. L’escola va començar amb un grup de 20 xiquets i xiquetes d’entre dos i 14 anys en les instal·lacions d’un xalet llogat al Vedat de Torrent. L’equip pedagògic estava format per Enric Alcorisa, Adela Costa i Carme Fuster els transmeté Mira, tots tres vinculats al grup de Lo Rat i amb el freinetisme.

una certa manera de veure i d’entendre el món que probablement no trobaven a les escoles de Magisteri, de la mateixa manera que uns altres no la trobaven a les facultats on estudiaven.

El periodista Francesc Pérez Moragón ha destacat el paper de Joan Fuster en aquest projecte en què va participar decididament. Fins i tot, a l’Arxiu Fuster es conserva documentació sobre els comptes de Tramuntana. En Un món per a infants, una publicació ben anterior a l’existència de Tramuntana, dona una idea de la preocupació de Fuster sobre la falta de lectures en català per als xiquets valencians. Ell mateix, després, va escriure un text amb aquesta finalitat: Abans que el sol no creme.

Amb tot i això, Pérez Moragón creu que la influència de Fuster en l’ensenyament no es pot limitar a l’experiència de Tramuntana o a la seua participació en l’edició d’un qualsevol llibre infantil. Per a Pérez Moragón, allò rellevant és que moltes de les persones que protagonitzaren els canvis d’orientació en l’escola, al País Valencià, l’havien llegit i n’havien aprés coses. I no tan sols coses que afectaven la realitat valenciana i la seua pertinença a l’àmbit nacional català —les escoles d’estiu valencianes, i moltes altres activitats, serien impensables sense la relació amb els cercles pedagògics del Principat, a les dècades de 1960 i 1970—sinó també perquè Fuster els transmeté una certa manera de veure i d’entendre el món que probablement no trobaven a les escoles de Magisteri, de la mateixa manera que uns altres no la trobaven a les facultats on estudiaven.

ESCOLA I PAÍS

Amb els seus assaigs de temàtica més general, amb articles de premsa, amb converses personals, Fuster, sempre es mostrava partidari d’una clara modernització del sistema docent i fins i tot dels sistemes pedagògics, encara que amb les seues pròpies cauteles. I per això podia fer bromes sarcàstiques sobre determinades tendències pedagògiques molt vinculades als aires de transformació moral que circularen pel món occidental més avançat en la dècada de 1960 i que també arribaren ací amb sordina i d’amagat. Com ara els que propugnaven la plena llibertat dels xiquets en l’escola, la manca de coaccions del tipus que fora. Fuster solia dir, segons recorda Pérez Moragón, que l’educació infantil començava pel fet que s’educava els Fuster era partidari xiquets a controlar els esfínters, cosa que ja suposava una certa privació de d’uns mecanismes llibertat. Com induir-los, a una edat o alescolars en els quals tra, a llegir, a escriure o a aprendre una matèria o altra. També rememora el peri- l’alumnat aprengués odista nascut a Algemesí que Fuster era a parlar, a llegir partidari d’uns mecanismes escolars en els quals l’alumnat aprengués a parlar, i a escriure. a llegir i a escriure. Tan senzill com això: Tan senzill amb redaccions, exposicions en públic i petits debats a l’aula. I ho comparava, com això: segueix Pérez Moragón, amb el fet que amb redaccions, ací, els xiquets eixien de l’escola sense saber parlar, llegir ni escriure amb prou exposicions en públic solvència, amb la capacitat discursiva i intel·lectiva que qualsevol de nosaltres i petits debats pot observar encara avui si escolta com a l’aula. s’expressa un xiquet francès, o alemany estadísticament de nivell mitjà. L’escola Tramuntana, assetjada per problemes de molts tipus i no reconeguda pel règim, va tancar el 1972 però va marcar el camí per al naixement d’altres projectes que van constituir un impuls per a la entrada, encara que en precari, del valencià en el sistema educatiu públic. Molt ha plogut des d’aleshores. L’escola ja no és un dels principals nuclis de socialització sinó que, a més, l’ús del valencià, català, s’ha vist qüestionat judicialment en el marc d’una ofensiva en nom de la llibertat dels pares i de la preeminència del castellà que n’amenaça la seua pervivència pública. Tampoc acompanyen les dades sociolingüístiques. La nostra és una llengua en tot el seu àmbit en clar retrocés, immersa en un procés de substitució lingüística que s’ha accelerat enormement durant els darrers anys. No costa molt imaginar què n’hauria dit Joan Fuster. Segurament, fet l’anàlisi implacable de la realitat, hauria demanat una acció civil decidida. Si als seixanta amb tot en contra vam ser capaços com a societat de posar els fonaments d’una escola en valencià i pedagògicament avançada, ara hauria suggerit el mateix camí, el de l’acció des del compromís civil.

Joves i associacionisme… realitat o utopia? Montse Llinares Morales

MEMBRE DEL CONSELL VALENCIÀ DE LA JOVENTUT I ANTIGA ALUMNA

TEMES D’ACTUALITAT

El món de l’associacionisme no és desconegut a Algemesí. Actualment, hi ha 98 associacions registrades al poble de caràcter cultural, polític, esportiu, musical, lúdic... La gent d’Algemesí està acostumada a participar en aquestes i a formar part de la vida associativa del poble, però, les persones joves estem associades? D’entre aquestes 98 associacions locals trobem sols 8 associacions juvenils.

d’evitar-ho. L’associacionisme juvenil ens dona l’oportunitat i el canal per a fer-nos escoltar davant les diferents administracions.

Les persones joves estem implicades, participem dels clubs esportius, de les associacions culturals i musicals, fins i tot ens impliquem en l’àmbit polític en les seccions juvenils dels partits, però aquesta participació és més «passiva» o «guiada» per les persones adultes.

L’escola em va donar l’oportunitat d’assistir i fer 2 tallers amb l’alumnat de 2n, 3r i 4t d’ESO. En aquestes sessions parlàrem de la importància de la participació ciutadana, sobretot de la participació juvenil i de la col·lectivització i l’associacionisme juvenil.

En una associació juvenil la junta directiva ha d’estar formada en la seua majoria per persones joves d’entre 12 i 30 anys. En moltes associacions del poble hi ha persones joves a les juntes directives, no obstant això, no són associacions juvenils perquè no són la majoria, no tenen el 100% del poder de decisió.

Parlàrem de la participació activa en la societat i de les diferents formes i mecanismes que tenim de fer-ho. Veiérem diferents exemples d’associacions juvenils i de Consells Locals de Joventut d’altres pobles com Carcaixent i Alzira, i férem un xicotet joc de rols on, per grups, havien de crear la seua pròpia associació, amb distribució de càrrecs de la junta directiva, objectius, proposta d’activitats…

Des de 2018 estic treballant i col· laborant amb el Consell Valencià de la Joventut, un organisme independent de l’administració que representa a la joventut del territori valencià i lluita pels seus drets. Un dels objectius del CVJ (Consell Valencià de la Joventut) és promoure la participació i l’associacionisme juvenil. L’associacionisme és una resposta a una necessitat col·lectiva, des de l’estabilitat, fent que siga una reacció amb una missió a llarg termini i s’ha demostrat que és una eina fonamental en la transformació de la societat. Les necessitats de les persones joves solen veure’s tapades per les necessitats de les persones adultes, és una situació que ens afecta des de fa molt de temps: va afectar els nostres pares i ara ens afecta a nosaltres. Però tenim una forma

Tanmateix, no sols val per a reivindicar o visibilitzar les necessitats de la població jove, també són llocs on generar sinergies i comunitat. Hi ha mil i un tipus d’associacions juvenils com mil i un tipus de joves existeixen.

Cal educar en la participació per a poder fer persones més crítiques i actives en el dia a dia de la vida democràtica. Que es generen espais de reflexió i debat sobre la participació juvenil i l’associacionisme és molt important. Van ser dues sessions molt gratificants per a mi, tornar a la meua escola per a parlar i reflexionar sobre una cosa que, hui en dia, és la meua vida i a la qual em dedique professionalment. Volia donar les gràcies al professorat i l’escola en general per donar-me l’oportunitat de fer aquestes sessions i espere que ho puguem repetir moltes més. La joventut no som el futur, som el present i liderarem el futur. Hem de ser escoltats i ens hem de fer escoltar.

FESTES I CELEBRACIONS

Pirates de

CARNESTOLTES A poc a poc, Carnestoltes s’ha tornat una tradició a la nostra escola, on tot el centre s’asseia fent un gran cercle al voltant del pati de l’escola, esperant amb molta emoció el ball que l’alumnat de 4t d’ESO preparava durant les darreres setmanes. Després menjàvem xocolata i rotllo… encara que els dos últims Carnestoltes no ha sigut el mateix que el que solia ser abans a causa de la pandèmia. Però aquestes circumstàncies no ens han parat i a l’escola s’ha intentat fer, respectant les mesures de seguretat, el que s’ha pogut! Encara recordem quan érem més menuts les ganes que teníem de preparar aquest esperat ball! Ara ens parem a pensar i veiem que ja ha passat… i que ho hem pogut gaudir tant com esperàvem des de ben menuts. La setmana anterior férem l’assemblea d’alumnes, on acordàrem què calia dur cada dia de la setmana, mentre la nostra classe preparava un pregó per a recitar a totes les classes del centre.

Un dilluns de vesprada anàrem classe per classe dividits en grups i disfressats anunciant amb un poema ben original totes les ordres del rei en Carnal: dimarts, una sabata de cada amb els calcetins per damunt del pantaló; dimecres, amb un complement de màgia; dijous, amb el pijama; divendres al matí, vestits de gal· la… I, de vesprada, va arribar el moment més esperat, on la nostra classe anava a plasmar tot el treball fet durant tot el darrer mes, on ens adonàrem que no sols cal prioritzar un ball, sinó la importància dels moments de rialles, cooperació, nervis i, fins i tot, de discussions, els quals recordarem amb nostàlgia com un dels últims records al col·le. Aquest any la temàtica era lliure, és a dir, cadascú podia escollir la seua millor disfressa per lluir-la. La nostra classe no va tenir cap problema per escollir-la,

ANUARI MARIA AUXILIADORA

ja que la teníem pensada molts mesos abans: pirates. I amb aquesta il·lusió transformaríem l’escola en una illa pirata per una estona, amb un vaixell de cartró i una tela blanca de veler, penjada als balcons de la torre blava, construït entre tots i totes nosaltres. Recordem el moment d’acabar el ball: estàvem molt emocionats, rient i abraçant-nos en veure tots els menuts aplaudint i ballant. En aquest moment ens adonàrem que tot el treball fet havia donat fruit. Esperem que Carnestoltes no deixe mai de tenir la seua essència, on l’escola es reuneix per gaudir d’un dels molts moments junts que formen part de la història de Maria Auxiliadora.

Josep Vidal i Ainara Montrull ALUMNES DE 4t D’ESO

FESTES I CELEBRACIONS

ANUARI MARIA AUXILIADORA

QUAN MENYS T’HO ESPERES… El temps passa tan de pressa que, celebrant la mateixa festa des dels 2 anys, qui m’anava a dir que el 21 de maig de 2021 seria l’última vegada. Però ara som els protagonistes…

observava en silenci el nostre últim acte a l’escola com si res, mentre que per a nosaltres era important, molt important, era el nostre “comiat” al lloc on havíem passat tant de temps junts.

Ara ens tocava sentir a nosaltres els nervis. Ara érem nosaltres qui ens havíem de preocupar per la vestimenta que anàvem a portar, o si ens véiem elegants, o si anàvem a tindre un lloc on celebrar-ho… Fins ara només véiem la gent cantar i passar-s’ho bé. Quin moment més feliç, no? Però no sabíem com canvia el sentiment quan eres tu qui canta enfront de tots, quan parles, quan eres el protagonista i et toca deixar la teua petjada en l’escola. Ara eres tu la persona que està en l’altar observant a la multitud amb els ulls plorosos, als xiquets i xiquetes que pensen el mateix que pensaves tu, i que en un futur viuran el mateix que estàs vivint tu. Ara abandones tot el que havies viscut fins al moment, a la recerca de noves experiències.

També, quan expresses al professorat el que sents, és un goig sentir que et trobaran a faltar quan no estigues, i t’adones que formen part de la gran família que havíeu creat durant tots aquests anys. I és ací quan sents de veritat quant enyoraràs totes eixes coses que eren rutinàries per a tu, a les quals no donaves importància, però que prompte anaven a acabar.

I no està gens malament! Sembla trist –de fet he de dir que vaig plorar, tant de felicitat com de tristesa. Una festa que ens va costar d’organitzar, enmig de la Covid-19, cantant una cançó que aprenguérem en menys d’un mes, inventant el discurs que férem dels companys de classe, que tan sols enteníem nosaltres perquè ens coneixíem com a germans. Però són aquests records els que queden al cor, així com les persones. L’església, no molt plena a causa de les restriccions,

Encara que només he donat raons per a sentir-se trist, és també un esdeveniment de pura felicitat, que passes amb qui fins ara han sigut els teus companys quasi de vida. És una celebració que val la pena gaudir, tan sols has de viure el present i fruir els últims moments feliç. Després de la festa organitzàrem, com és costum, un dinar en família, en comunitat, tota la classe. A continuació ho celebràrem a la nostra manera, i ens acomiadàrem per veure’ns el següent dilluns, sabent que els dies que anàvem a passar junts eren cada vegada menys, però ara més units que mai.

Marc Ferrís Pla PROMOCIÓ 2021

FESTES I CELEBRACIONS

PER SEMPRE

Van ser tants anys els que vam veure l’alumnat de 4t d’ESO cantant el Gaudeamus el dia de Maria Auxiliadora, que quan va arribar el nostre dia no ens ho créiem. Els riures en els assajos, els nervis previs abans de cantar, però –sobretot– l’emoció i a la vegada tristesa per saber que aquell moment no s’anava a repetir mai. La tristesa també brollava de la nostra pell perquè no podíem deixar de pensar que les persones amb les quals estàvem compartint aquell moment pròximament anaven a seguir un camí diferent. I per fi arribava el moment de cantar, però sobretot de gaudir d’aquell moment tan especial, davant d’una església atípica, sense molta gent, que la Covid-19 ens va obligar a tindre. Però aquelles circumstàncies no ens van evitar demostrar que encara que no érem la millor classe, continuàvem en aquell camí. Van ser molts records compartits, bons i no tan bons, molts viatges i excursions junts, molts riures compartits, i –el més important– una família que encara

que no elegírem nosaltres, va ser la millor que hauríem pogut escollir mai. I, encara que va ser un camí llarg i difícil, tot va ser molt més fàcil quan vam resoldre les nostres diferències, i vam aprendre que com més units estàvem, més fàcil era tot. I després de tot el matí junts i compartir tot el que havíem viscut, un dinar per recordar que en un temps no molt llunyà, no compartiríem els mateixos companys com portàvem fent-ho fins al moment. Però no tot eren sentiments de tristesa, sinó que també es podria sentir un ambient de companyonia que poques vegades havíem apreciat, i que com més dies passaven més es podia sentir. Per això vam decidir que tots aquells moments que havíem viscut quedaren sempre amb nosaltres, per així recordar que sempre ens tindrem els uns als altres.

Ester Brotons Montoro PROMOCIÓ 2021

ANUARI MARIA AUXILIADORA

ACTIVITATS PASTORALS Com cada any, el nostre curs escolar es veu marcat pel calendari pastoral, signe de la identitat del nostre centre. Des de la Comissió de Pastoral us compartim un tast de les activitats pastorals que hem portat endavant:

dalencs ben originals i l’alumnat de cada classe s’encarregà de fer amb plastilina les diferents escenes del Betlem. Tot va quedar ben bonic! També vam poder gaudir del Retaule preparat per l’alumnat d’expressió corporal i teatre.

Dia de S. Francesc:

Dia de la Pau:

aquesta celebració ens fa reflexionar sobre el respecte a totes les criatures i a la natura, per això enguany construírem murals on quedà plasmat aquest missatge i adornàrem el centre amb l’oració del Càntic de les criatures de S. Francesc.

organitzat des del Departament de socials, construírem col·lectivament el mural “La força de la pau està al cor” i descobrírem quines són les accions que ens portem a tenir pau.

Setmana Pobresa Zero: el lema d’aquest curs va ser “Obrim les portes” i, de tots els ODS, treballàrem el número 10, “Reduir la desigualtat dins i entre els països”, centrant-nos en la situació de les persones migrants i refugiades. Advent: seguírem dia a dia les propostes d’un calendari ecosolidari per tindre cura del nostre entorn i de les persones que ens acompanyen.

Betlem: amb el treball de totes les famílies ambientàrem els corredors amb penjadors na-

Campanya Mans Unides: el lema era “Un món desigual ens desafia” i amb les diferents activitats realitzades ens adonàrem de la injustícia que suposen les desigualtats que hi ha entre els diferents països i el valor de la solidaritat.

Quaresma i Pasqua: cada setmana d’aquests temps litúrgics reflexionàrem sobre temes com el malbaratament alimentari, les deixalles que produïm, els objectes superflus que creiem necessitar i les pantalles que no ens deixen temps per a compartir amb els qui estimem.

Joaqui Esteve Borràs i Rosana Ferragud Llorca MEMBRES DE LA COMISSIÓ DE PASTORAL

FESTES I CELEBRACIONS

Andreu Adam Benavent

Aloma Alacreu Martínez

Carola Barres Ahuir

Al berto Cuñat Ferragud

Aina Escrivà Borredà

2010

2013

2016

2019

2021

PROMOCIÓ 2022 Arnau Felici Montrull

Marion Frau Espinosa

Martí Jurado Ribes

Daniel López Oliver

Pablo Lozano Gómez

2010

2013

2016

2019

2021

ANUARI MARIA AUXILIADORA

Carla Maravil a Goig

Ainara Montrull Medie

Chaimae Rachdi

Neus Raga Català

Ámbar Ramírez Ortega

2010

2013

2016

2019

2021

Ana Ruiz Vilata

Sergi Serrano Lluch

Josep Vidal Girbés

Santiago Vil egas Corredor

2010

2013

2016

2019

2021

Coordinació: Imma Beltran Lluís Carbonell

Correcció lingüística: Imma Beltran Lluís Carbonell Noèlia Montrull Vicent Niclòs Inma Vendrell

Consell de redacció: Imma Beltran Noèlia Montrull Pepe Braco M. José Navarro Lluís Carbonell Vicent Niclòs Júlia Oltra Ana Espert Anna Piedra Joaqui Esteve Rosana Ferragud

Disseny i maquetació:

joanraestelles@gmail.com

Aquest anuari s’acabà d’imprimir en vespres de la celebració del dia de Maria Auxiliadora 24 de maig de 2022

Col·labora:

Maria Auxiliadora C/ Gómez Ferrer, 14 Tel.: 96 242 04 43 e-mail: direccio@maux.org web: www.maux.org

Titular: P. Ramon Peris i Pla Directora: Imma Beltran Asensi Secretari: Lluís Carbonell Cubells

Cap d’Estudis: Anna Piedra Carbonell Coordinadora d’Infantil: Joaqui Esteve Borràs Coordinadora de Primària: Ana Espert Bueno

Coordinadora de Secundària: Noèlia Montrull Girbés Orientadores: Rosana Ferragud Llorca Gabinet Psicopedagògic Municipal

MAUX Anuari 2022

Articles inside

MAUX Anuari 2022