SOLSTICI AJUNTAMENT DE XÀTIVA Alcalde: Roger Cerdà i Boluda Regidor de Cultura i Patrimoni Històric-artístic: Jordi Estellés Carrasco Tècnic de Cultura: Toni Martínez EXPOSICIÓ Del 20/04 al 20/05 de 2018 Sala de les Columnes, Casa de Cultura de Xàtiva Organitza: Regidoria de Cultura, Ajuntament de Xàtiva Autor: David Vila Moscardó Comissari: Gustavo Morant Garcia Muntatge i il·luminació: Isaac Torres Imatge de cartell: Nuria Laserna Disseny de cartell: Pilar Pérez Música: Esperanza Durán Coordinació: Toni Martínez Retolació i pancartes: Rotulart Xàtiva S.L.
PUBLICACIÓ: Textos: Gustavo Morant Garcia Juan Francisco Martínez Gómez de Albacete María José Zanón Cuenca Imma Mengual Pérez Daniel Tejero Olivares Roger Cerdà Boluda Jordi Estellés Carrasco Traduccions: María Moscardó Fotografia: Bárbara Camacho Edita: Ajuntament de Xàtiva Disseny i maquetació: Paper Plegat s. l. Imprimeix: Paper Plegat, s. l. © dels textos: els autors © de les imatges: els autors © de la present edició: Regidoria de Cultura, Ajuntament de Xàtiva ISBN: 978-84-947894-3-4 Depòsit legal: V-1402-2018
Ajuntament d’Ajuntaments
Solstici El solstici és el moment de l’any en què el Sol té la màxima distància angular respecte a l’equador celest.
Aprendre a volar LlautĂł i ferro 160 x 40 x 30 cm 2014 * Obra pertanyent al fons de patrimoni artĂstic de la ciutat de XĂ tiva.
ÍNDEX Saludes Roger Cerdá i Boluda Jordi Estellés Carrasco
8
Les metàfores mitjançant les quals habitem el món Gustavo Morant Garcia
10
Primavera 21/03
17
Estiu 21/06
29
El sol aturat Juan Francisco Martínez Gómez de Albacete María José Zanón Cuenca Imma Mengual Pérez
41
Tardor 23/11
43
David i Goliat Daniel Tejero Olivares
57
Hivern 21/12
61
David Vila Moscardó. Trajectòria
79
8
SALUDA
Roger Cerdà i Boluda ALCALDE DE XÀTIVA
Amb l’exposició Solstici, David Vila ens ha mostrat una proposta artística innovadora i avantguardista, digna de recordar-se com a una fita en el panorama cultural de la ciutat. Combinant diverses disciplines com pintura, escultura, vídeo o performance, Vila demostra que, com a artista, és un valor contrastat entre l’elenc de creadors xativins. Gràcies a exposicions com Solstici, obrim el nostre concepte d’art cap a noves propostes; avancem, adquirim bagatge i obrim la nostra visió a través de l’impacte de realitzacions transgressores que no reneguen d’uns postulats figuratius i una elegant execució plàstica. Una magnífica exposició que situa a David Vila com un dels nous referents en l’extensa nòmina d’artistes de Xàtiva.
9
SALUDA
Jordi Estellés Carrasco REGIDOR DE CULTURA I PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC
L’art, l’autèntic art somou el pensament, en trencar convencionalismes, obrir camins de reflexió i explorar vers nous horitzons. L’Ajuntament de Xàtiva, la Regidoria de Cultura i la pròpia Casa de Cultura han recolzat la iniciativa del xativí David Vila perquè els seus treballs són capdavanters en el trencament i en la recerca d’uns nous límits en l’expressió artística. Una exposició força interesant, el recordatori gràfic de la qual teniu a les mans, que ha exigit l’adequació de l’espai museístic per tal que el discurs de l’autor arribara de la manera escaient que l’obra exigeix. La visita i el recorregut paguen la pena.
10
LES METÀFORES MITJANÇANT LES QUALS HABITEM EL MÓN Gustavo Morant Garcia
Una gran part de l’autocomprensió consisteix
posen en contacte directe amb les nostres veritats
en la cerca de metàfores personals apropiades,
més importants: els nostres sentiments i intuïcions.
que donen sentit a les nostres vides.
1
Malgrat això, aquesta perspectiva confina la metàfora al terreny de l’experiència individual, del significat per-
Des de l’antiga Grècia, s’ha fet palesa a occident
sonal, privat i potser impossible de desxifrar.
una marcada dicotomia, l’existent entre la veritat d’una banda, i l’art d’una altra. Per a la perspecti-
Front a aquesta visió dualista i encetant les recer-
va clàssica, l’art, més proper a la poesia i al teatre,
ques en lingüística cognitiva, George Lakoff i Mark
treballava des de la il·lusió i amb la persuasió, tot
Johnson (1980), proposaren una alternativa: l’ex-
plegat allunyant-se de la raó. Naix així el mite de
periencialista. Per a aquestos autors, les metàfores
l’objectivisme , sustent del discurs científic tradicio-
no sols impregnen el llenguatge quotidià —en apa-
nal i paradigma del coneixement en l’actualitat.
rença literal— sinó que, a més, ens proporcionen
2
uns poderosos marcs per mitjà dels quals pensem, Al segle XIX, enfront de la visió racionalista dominant,
actuem i ens relacionem amb els altres.
comença a forjar-se en el si del Romanticisme un altre mite, el del subjectivisme. Un mite que, encara
És així com, referint-nos a una cosa en termes d’una
hui s’evidencia a través de diverses manifestacions
altra, és a dir, mitjançant el fet metafòric, també es-
culturals com l’art i potser també la religió.
tem establint les claus i els matisos amb els quals volem que l’altre entenga el món4. En la nostra cultura,
La retòrica, és a dir, l’ars bene dicendi en paraules
posem per cas, l’exemple de la metàfora estructural
dels tractadistes grecs, continua entenent-se hui en
una discussió és una guerra, que s’ilustra per mitjà
dia com la l’art de l’eloqüència, d’utilitzar el llen-
d’expressions com atacar i contraatacar, perdre po-
guatge d’una manera eficaç per a delectar, com-
sicions, guanyar terreny, etc. expressions d’ús quoti-
moure o persuadir l’auditori 3. Tot i això, sense anar
dià que no fan més que evidenciar quina és la nostra
més lluny, la retòrica en general i la metàfora en
predisposició front als debats.
particular, han jugat un paper fonamental en l’esdevenir d’ambdós mites.
Així doncs, caldria que ens preguntàrem, com ho fan Lakoff i Johnson: què passaria però en una cul-
D’una banda, per al mite de l’objectivisme, les pa-
tura en la que la discussió s’estructurara a partir de
raules tenen significats fixes i cal evitar la metàfora
la metàfora de la dansa? Actuem segons la forma
donat que no és clara i precisa.
en la que concebim el món, en canvi, el nostre sistema conceptual i les metàfores estructurals no
D’altra banda, per al mite del subjectivisme, és mitjan-
són qüestions percebudes conscientment en el
çant la imaginació i no la raó com l’art i la poesia ens
nostre dia a dia.
11
Aplegats a aquest punt, esdevindria especialment interessant poder traslladar les aportacions cognitives a l’àmbit de les imatges i ajudant-nos de la retòrica visual, identificar les metàfores estructurals amagades en el nostre imaginari visual, en les representacions que ens venen donades i mitjançant les quals habitem el món. Apropar-se a la proposta plàstica de David Vila des d’aquesta nova perspectiva, l’experiencialista, significa deixar de banda tant les interpretacions objectives com subjectives, i començar a pensar per exemple, en termes de: metàfora recipient (Entre tú i jo i La pell, 2010), la part pel tot (El teu cor i el meu, 2015), o personificació (Sucking Heel, 2017). Per mitjà de la seua recerca plàstica, David, ens suggereix en clau de què, pretén que repensem els nostres imaginaris i esquemes metafòrics respecte
i no en la mesura en què ens situa al marge dels
al cos, el desig, l’accident, l’estima o el record entre
mites de l’objectivisme i el subjectivisme, sinó en
d’altres.
la mesura que, com apunta Eisner al respecte de la funció de l’educació artística, aprenem a ser els
El significat és un significat encarnat5, els esquemes
arquitectes de la nostra pròpia experiència i, en
metafòrics més elementals, són inherents i naixen
conseqüència, aprenem a crear-nos a nosaltres
de la nostra pròpia configuració corporal, i del nos-
mateixos.6
tre entorn. Així doncs, caminem alçats i el nostre cap i raonament queda dalt, i la nostra cultura i llenguatge ho evidencien: conscient és dalt i inconsci-
1
ent és baix, tenir el control és dalt i estar subjecte a control és baix, la virtut és dalt i el vici baix. 2
Els solsticis són els dies en els quals el Sol es troba en el punt més alt i més baix al cel respectivament. En l’Edat Mitjana, els bestiaris eren uns tractats didàc-
3 4
tics en els quals es descrivien alguns animals i els seus peculiars costums, tot plegat amb una marcada càrrega moralitzadora. Cal repensar el ritu en termes
5
metafòrics (Habitar el bestiari al solstici, 2018). 6
En últim lloc, hui, més que mai, construir les nostres pròpies metàfores esdevé un exercici transgressor,
A large part of self-understanding is the search for appropriate personal metaphors that make sense of our lives. LAKOFF, George, JOHNSON, Mark, Metaphors we live by, Chicago, The University of Chicago Press, 1980, p. 233. Utilitzem els conceptes de mite de l’objectivisme, mite del subjectivisme i mite experiencialista com a traducció dels conceptes originals myth of objectivism, myth of subjectivism i experientialist myth. www.avl.gva.es (Consultat a 06/05/2018). GEARY, James, I Is an Other: The Secret Life of Metaphor and How it Shapes the Way We See, HarperCollins Publishers, 2011. JOHNSON, Mark, The body in the mind: The bodily basis of reason and imagination, Chicago, The University of Chicago Press, 1987. (...) learning how to become the architect of our own experience and therefore learning how to create yourself. EISNER, Elliot W., The arts and the creation of mind, Virginia, Yale University Press, 2002, p. 24.
12
13
14
15
primavera 21/03
20
21
Fluids Impressiรณ digital sobre lona 100 x 100 cm 2018
22
23
Fluir Cresol de grafit, llautĂł i arena volcĂ nica Mesures variables 2018
25
50.000 Kilats
Llautรณ i ferro 170 x 60 x 30 cm 2011
26
27
estiu 21/06
32
33
Sèrie Sucking Heels
Fotografia digital Mesures variables 2017
36
37
Sucking Heels Bronze 22 x 20 x 8 cm 2017
38
39
41
EL SOL ATURAT El moviment estàtic i el tractament de l’intangible en l’obra de David Vila Juan Fco. Martínez Gómez de Albacete · María José Zanón Cuenca · Imma Mengual Pérez ARTISTES INVESTIGADORS EN BELLES ARTS
Tots sabem que les estacions de l’any són qua-
Ací, és un estudi del procés cíclic i constant, però
tre: estiu, tardor, hivern i primavera. Cadascuna
al seu torn estacionari i variable, trobant-se dins
d’aquestes estacions es caracteritza per naturalitzar
d’un binomi propi que podríem definir com a mo-
i habituar diferents condicions climàtiques: l’estiu és
viment-estàtic subjectiu i personal. La vida mateixa
calent, l’hivern és fred i la tardor i la primavera són
és un moviment-estàtic, i la present mostra que ens
estacions intermèdies.
ofereix l’artista David Vila ens vol parlar-ne, però des d’una poètica artística que relaciona les etapes ínti-
Per descomptat aquestes condicions ens afecten i,
mes i personals de l’autor.
des de fa més de 5.000 anys a través de diferents cultures, hem estat intentant estudiar-les i com-
La retòrica és un element que és utilitzat de forma
prendre-les, sent alguns exemples històrics d’això
magistral per a aquest cas d’estudi, ja que és el
el monument neolític de Newgrange o el famós
necessari per deslligar-nos de la literalitat gratuïta
monument de Stonehenge. En un sentit més con-
de l’art. Ací, no podem tenir una única lectura sim-
temporani faríem referència majoritàriament cap a
ple del que veiem, sinó moltes, que juguen amb
aquells artistes relacionats amb el moviment Land
l’intel·lecte i la conceptualització d’allò personal, on
Art, com Michael Heizer, Carl Andre, Eva Hesse,
el cos i les seues manifestacions es converteix en
Richard Serra, entre els quals es destaca (cap a
matèria escultòrica amb la qual abordar els estats
aquest aspecte que ens atén) a Nancy Holt amb la
psicològics i vivències que determinen la construc-
seua obra Sun Tunnels, però només des de l’apunt
ció de la persona.
de la referència conceptual, ja que l’obra de l’artista David Vila va més enllà d’un joc amb l’espai,
La fotografia que paralitza el temps, la performan-
encara que roman aquesta idea de direcció que in-
ce parlant-nos del cos propi i sobretot el bronze,
dica el començament d’un estat i, paral·lelament, la
semblant al sol, ens indiquen la inclinació de l’autor
possibilitat de construir la nostra identitat humana,
sobre el seu eix contextual, ja que en elles es tro-
perquè, encara que sent un procés colpidor que
ba contingut el transcurs i interval dels seus estats
ens situa en la posició de ser ocupants temporals
emocionals, els enclavaments màxims d’hores de
d’un lloc prestat, al seu torn, ens permet interactuar
llum i ombra, de dia i de nit, que ens assetgen de
amb l’espai per intentar assimilar i així poder arri-
manera natural i que res més que assimilar podem,
bar a respondre a les grans preguntes que planteja
en la recerca personal per explorar els paràmetres
l’existencialisme i que és una necessitat si volem
de la perspectiva íntima cap a una sensibilitat espe-
conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.
cial en el tractament de l’intangible.
tardor 23/11
47
El teu cor i el meu
Performance / fotografia digital 2015
48
49
Sudari
Tovalles / tovaller 60 x 60 x 10 cm 2015
50
51
Entre tu i jo
Performance / vĂdeo digital 2010
52
53
La pell
Pell i fusta 80 x 60 x 5 cm 2015
55
El teu cor i el meu
Bronze, fusta i vidre 50 x 40 x 40 cm 2015
57
David i Goliat
Daniel Tejero Olivares DIRECTOR DEL GRUP DE RECERCA FIDEX (FIGURES DE L’EXCÉS I POLÍTIQUES DEL COS)
Explica la història que David va matar el filisteu
mitjà en fi en si mateix, permetent a l’espectador i
Goliat amb la seua fona. Més enllà de tota la mo-
l’artista generar noves realitats viscudes més enllà
ral subjacent en el conte bíblic, més enllà de la
dels espais i/o el temps.
recompensa israelita, hi ha el fet del poder de la valentia enfront de la por. A Goliat 2018 (així
Vila part d’aquestes premisses en el seu treball. Ge-
com en la resta d’obra), David Vila ens està par-
neralment produeix a través d’aquests processos vi-
lant precisament d’això, de la valentia del viure
tals transformats en obra a través de la performan-
davant la por de la mort. De la necessitat de ser,
ce. Performance entesa com a recorregut passional.
de lluitar, de significar-se davant l’ostracisme vital
Camí de dolor que ens dirigeix cap a l’espiritualitat
a què l’estructura social pretén relegar les identi-
i com no, cap a la sexualitat. Plaer vital que ajude a
tats dissidents.
l’individu en el seu propi caminar.
Totes les societats o cultures es generen sota el
S/T, 2018; Petjades, 2012; De-fragmentar, 2016.
pilar fonamental de la família. A través d’aquest
Ferides, fractures, cicatrius, procés vital, com a pro-
pilar es transmeten les regles i normes que ens
cés sanador que l’ajuda a continuar navegant per
ajuden a viure en societat. Aquestes normes i re-
l’aiguamoll vital.
gles apreses en la infantesa que amb la maduresa i la pèrdua es transformen en llegat. El temps corre
El teu cor i el meu, 2015, exvot compartit. Cor me-
inexorablement en contra nostre. És per això que
tàl·lic en un joc fetitxista per fer immortal al temps,
els objectes, les històries viscudes, les experiències
vital a fi i exorcitzar l’espai com a acte psicomàgic
compartides són el que en definitiva ens definei-
necessari per poder continuar.
xen i acompanyen en el nostre camí. Fluids, 2018. Un plaer pospornogràfic on els fluids i L’artista com creador d’objectes té la potestat de ge-
les miasmes es transformen en guaridores pel sim-
nerar noves realitats objectuals o no. El performan-
ple fet de ser mostrades.
ce permet al creador anar més enllà d’una realitat objectual i convertir els propis processos en ritus
Explica la història que David va matar el filisteu Go-
corporals, on la finalitat es converteix en mitjà i el
liat amb la seua fona…
58
59
hivern 21/12
64
65
De-Fragmentar
Marbre i llautรณ 70 x 25 x 15 cm 2016
66
67
Rastres
Ferro i llenรง 150 x 50 x 10 cm 2010
68
69
S/T
Llautรณ i coure 80 x 30 x 5 cm 2018
71
L’home que camina
Bronze 150 x 60 x 90 cm 2008-2015
72
73
Goliat
Fotografia digital, corda i bronze Mesures variables 2018
74
Habitar el bestiari
Performance 2018
75
76
77
79
DAVID VILA MOSCARDÓ (XÀTIVA, 1984) Trajectòria
Doctor en Belles Arts per la UMH (2015).
És membre del Grup de Recerca FIDEX (Figures del Excés i Polítiques del Cos) on desenvolupa una línia
Professor d’Escultura de la Universitat Miguel
de treball en torn al concepte d’identitat, abordant
Hernández, especialitzat en Fosa Artística.
qüestions essencials d’estudi del propi cos.
La seua formació ha estat constituida per estances
Treballa principalment en l’àmbit de l’escultura,
en diferents centres artístics com la Facultat de Be-
però complementa la seua obra amb altres disci-
lles Arts d’Altea, la Accademia di Belle Arti di Roma
plines com la fotografia o la performance, utilitzant
i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de La
l’instal·lació com a mètode expositiu de manera
Laguna.
recurrent.
Docent i investigador en Belles Arts, ha participat
La seua trajectòria artística l’ha dut a participar en nom-
en projectes d’investigació de diversus tipus, des-
broses exposicions col·lectives tant a nivell nacional
tacant-ne els que s’ocupen del desenvolupament
com internacional, i aquesta es la seua sexta mostra
tècnic dels processos artístics.
individual, la primera organitzada en la seua ciutat natal.
Ajuntament d’Ajuntaments