SITGES ANUAL MAGAZINE 2012/13 by INFOGUIA SITGES MAGAZINE

Josep Ramon Porta Director / Editor Mila Carrión Directora Comercial César Miñana Dirección artística Jesús París · Josep Ramon Porta Fotografía Carola Fernández · Eva Martín Periodistas Yolanda Llubes Traducciones yllubes@gmail.com Agradecimientos: Excel·lentíssim Ajuntament de Sitges, Mónica Gallardo, Roser Forgas, Joaquim Puig (Cáritas Sitges, Ajuda fraterna), Sitges Fashion Weekend, Casa Bacardí, Alberto Beach, Natalia Atserias, Teresa Enríquez, Naara Comabella, Esther González, Eva Peñalver, James J. Wilson, Restaurante Moon, Giuseppe Funaro y a todos los clientes que desde un principio han creído en este proyecto. Moltes gràcies a tots

Impresión Gráficas Rey · Cornellà (Barcelona) Depósito legal

GRAFIC EDICIONS SITGES S.L.U. Passeig de Vilanova, 6 loc. 42-43 Centre Comercial Oasis · 08870 Sitges T. +34 93 894 23 50 T./F. +34 93 894 61 15 M. +34 649 40 17 70 info@sitgesinfoguia.com direccion@sitgesinfoguia.com

INTRODUCCIÓN INTRODUCCIÓ INTRODUCTION INTRODUCTION

RALLY INTERNACIONAL BARCELONA-SITGES

P. 8 - 15

P. 18 - 22

FESTA MAJOR P. 26 - 33

P. 36 - 49

PLAYAS PLATGES BEACHES PLAGES & PARC NATURAL P. 54 - 58

SHOPPING P. 62 - 66

GASTRONOMÍA GASTRONOMIA GASTRONOMY GASTRONOMIE P. 72 - 81

FACUNDO BACARDÍ P. 86 - 89

RICARDO URGELL PACHA

LA NOCHE LA NIT NIGHTLIFE LA NUIT

P. 108 - 116

P. 120 - 131

CARNAVAL

GAY PRIDE P. 94 - 107

HOTELS P. 134 - 144

ART & CULTURE

JOSEP PUIGMARTÍ

P. 148 - 154

P. 156 - 163

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA P. 172 - 185

FESTIVAL INTERNACIONAL DE TANGO DE SITGES

JOHN CARLIN

PORTS CLUBS GOLF

P. 188 - 189

P. 190 - 197

P. 200 - 205

INTRODUCCIÓN · INTRODUCCIÓ · INTRODUCTION · INTRODUCTION

CAST En un enclave privilegiado, con el mar Mediterráneo de cara y resguardado por el Parque Natural de Garraf a su espalda, Sitges se levanta majestuosa abrazando atributos que la hacen única. Esta situación geográfica dota la población de un microclima que provoca que el sol brille alrededor de 300 días al año, lo que convierte a Sitges en el municipio de Cataluña que más sol acumula anualmente. Precisamente su luz ha sido uno de los principales atractivos para artistas e intelectuales que, fascinados por el entorno y por su gente, se refugiaron en una población que atrae, seduce y engancha.

CAT En un enclavament privilegiat, amb el mar Mediterrani de cara i resguardat pel Parc Natural del Garraf a la seva esquena, Sitges s’aixeca majestuosa abraçant atributs que la fan única. Aquesta situació geogràfica dota la població d’un microclima que provoca que el sol llueixi al voltant de 300 dies a l’any, el que converteix Sitges en el municipi de Catalunya que més dies de sol acumula anualment. Precisament la seva llum ha estat un dels principals atractius per a artistes i intel·lectuals que, fascinats per l’entorn i la seva gent, es van refugiar en una població que atrau, sedueix i enganxa.

Los orígenes de la localidad remiten a la Blanca Subur, un asentamiento íbero, situado a medio camino entre Barcelona y Tarragona, que ya habían descrito navegantes griegos hace más de 3.000 años. Sitges ha sido históricamente un pequeño pueblo de agricultores y pescadores. Su situación geográfica y el estrecho vinculo que siempre ha mantenido con el mar proyectaron la localidad como un importante puerto comercial a mediados

Els orígens de la localitat remeten a la Blanca Subur, un assentament iber, situat a mig camí entre Barcelona i Tarragona, que ja havien descrit navegants grecs fa més de 3.000 anys. Sitges històricament ha estat un petit poble d’agricultors i pescadors. La seva situació geogràfica i l’estret vincle que ha mantingut sempre amb el mar van projectar la localitat com un important port comercial, a mitjans del segle XIV. Amb la promulgació de la Llei del Lliure Co-

ENG In a privileged site facing the Mediterranean Sea and protected by the Natural Park of Garraf at the back, Sitges stands magnificent, embracing attributes which makes of her a unique city. This geographical situation provides the place with an exceptional microclimate that offers sunshine around 300 days per year, turning Sitges into the sunniest spot of Catalonia. Its light is one of the most attractive reasons for artists and for intellectuals, who completely fascinated by the surroundings and by its people, seek shelter in a town which attracts, seduces and hooks.

The origins of this coastal city refer to the “Blanca Subur”, the Iberian settlement found half-way between Barcelona and Tarragona, once described by Greek navigators more than 3,000 years ago. Historically Sitges has been a small village of farmers and fishermen. Its geographical situation and its tight relationship with the sea promote the place as an important commercial harbour in the middle of the XIV century.

FR Blottie dans un endroit privilégié, face à la Méditerranée et protégée par le parc naturel du Garraf à son dos, Sitges se dresse splendide, en embrassant des attributs qui font d’elle une ville unique. Cet emplacement géographique dote la localité d’un microclimat qui offre du soleil environs 300 jours par an, faisant de Sitges l’endroit le plus ensoleillé de Catalogne. Sa lumière est l’un des principaux attraits pour les artistes et les intellectuels, qui complètement envoûtés par ses charmes et par ses gents, cherchent refuge dans cet endroit qui attire, séduit et accroche.

Les origines de cette ville côtière remontent à la « Blanca Subur », un emplacement ibère trouvé a mi-chemin entre Barcelone et Tarragone, que les navigants grecs mentionnent déjà il y a 3.000 ans. Historiquement Sitges est au début un petit village de paysans et de pêcheurs. Sa situation géographique et son étroite relation avec la mer, font d’elle un important port commercial au milieu de XIV siècle. La promulgation de la Loi du Libre Commerce avec l’Amérique, trois siècles plus tard, consolide son activité maritime et c’est

CAST del siglo XIV. Con la promulgación de la Ley del Libre Comercio con América, tres siglos más tarde, se consolidó la actividad marítima y empezó una época de bonanza económica que se mantuvo hasta principios del siglo XIX. El 27% de los catalanes que comerciaban con América eran sitgetanos, muchos de los cuales emigraron al nuevo continente para hacer fortuna, como Bacardí o Brugal, creadores de las conocidas marcas de ron. A su vuelta, aquellos que se habían enriquecido, hicieron de Sitges su destinación de veraneo y vistieron las calles con las casas de los americanos. Casas señoriales, de cuidada arquitectura, que actualmente mantienen vivo el recuerdo de los osados sitgetanos que cruzaron el charco y que volvieron a casa en busca de su luz, ostentando las riquezas adquiridas en América. CAT merç amb Amèrica, tres segles després, es va consolidar l’activitat marítima i va començar una època de bonança econòmica que es va mantenir fins a principis del segle XIX. El 27% dels catalans que comerciaven amb América eren sitgetans, molts dels quals van emigrar al nou continent per fer fortuna, com Bacardí o Brugal, creadors de les conegudes marques de rom. Quan van tornar, aquells que s’havien enriquit van fer de Sitges la seva destinació d’estiueig i van vestir els carrers amb les cases dels americanos. Cases senyorials, d’arquitectura cuidada, que actualment mantenen viu el record dels agosarats sitgetans que van creuar el toll i que van tornar a casa en busca de la seva llum, ostentant les riqueses adquirides a Amèrica.

A finals del segle XIX, Sitges va seduir a artistes modernistes com Santiago ENG The promulgation of the Law of Free Trade with South America, three centuries later, consolidates her marine activity and is the start of a buoyant economic period which lasts till the beginning of the XIX century. 27% of the Catalans who trade with South America are from Sitges and most of them migrate to the new continent seeking fortune, as it is the case of Bacardi and Brugal, who created well-known brands of rum. The wealthy businessmen, who came back from the new world, make of Sitges their summer holiday destination, dressing her streets with the so-called houses of the “Americanos”; stately homes, with a carefully designed architecture, that keep alive the memory of those who dared crossing the pond and who came back home looking for its FR le commencement d’une flambante période économique qui dure jusqu’au début du XIX siècle. Le 27% des Catalans que commercent avec l’Amérique procèdent de Sitges et la majeure partie d’entre eux vont émigrer vers le nouveau continent pour y faire fortune, comme c’est le cas de Bacardi et de Brugal, qui créent leur propre marque de rhum connue dans le monde entier. Les hommes d’affaires, richissimes, qui rentrent des Amériques, font de Sitges leurs destinations de vacances estivales, en décorant les rues avec les maisons des “Americanos” comme on les nomme à l’époque : des constructions imposantes d’une architecture soignée, qui conserve la mémoire de ceux qui ont eu le cran de franchir l’océan et qui sont rentrés au bercail pour retrouver sa lumière et pour faire étalage des biens acquis en Amérique.

CAST A finales del siglo XIX, Sitges sedujo a artistas modernistas como Santiago Rusiñol o Ramon Casas que cayeron rendidos ante los encantos de una localidad que, además de atributos geográficos, contaba con la calidez de su gente y combinaba a la perfección tradición y cosmopolitismo. El auge de artistas interesados en Sitges y la transformación de la calle Fonollar con el exquisito Palau Maricel y el Cau Ferrat, entonces casa de Santiago Rusiñol, atraían cada vez más visitantes. La llegada del ferrocarril, que facilitaba la conexión con Barcelona, fue otro de los factores que convirtió el carismático pueblo de pescadores en un punto de referencia turística.

Aunque durante décadas el sector cada vez se mostraba más dinámico, en 1936 las fábricas aun ocupaban al 80% de los sitgetanos y eran pocos los que se dedicaban al turismo. Después de la Guerra Civil CAT Rusiñol o Ramon Casas que es van rendir davant els encants d’una localitat que, a més dels atributs geogràfics, contava amb la calidesa de la seva gent i combinava a la perfecció tradició i cosmopolitisme. L’auge d’artistes interessats en Sitges i la transformació del carrer Fonollar amb l’exquisit Palau Maricel i el Cau Ferrat, aleshores casa de Santiago Rusiñol, atreien cada cop a més visitants. L’arribada del ferrocarril, que facilitava la connexió amb Barcelona, va ser un altre dels factors que va convertir el carismàtic poble de pescadors en un punt de referència turística.

Malgrat que durant dècades el sector es mostrava cada vegada més dinàmic, el 1936 les fàbriques ocupaven encara el 80% dels sitgetans i eren pocs els que es dedicaven al turisme. Després de la Guerra Civil es va re-

ENG

light, displaying the goods purchased in America.

Towards the end of the XIX century, Sitges seduces Modernist artists like Santiago Rusiñol or Ramón Casas who succumb to the charms of a place that besides its geographical attributes and the warmness of its people also combines traditions and cosmopolitanism. The boom of artists interested by Sitges and the transformation of the street Fonollar with the refinement of the “Palau Maricel” and the “Cau Ferrat”, by then the home of Santiago Rusiñol, attract more and more visitors. The coming of the railroad facilitating the connection with Barcelona is an added advantage that made of the charismatic fishing village a sightseeing benchmark. In 1936 factories keep the 80% of its inhabitant busy and only a few get FR Vers la fin du XIX siècle, Sitges envoute les artistes modernistes comme Santiago Rusiñol ou Ramón Casas qui succombent au charme de cette localité qui, outre les attributs géographiques unis à la chaleur de sa population combine aussi traditions et cosmopolitisme. Le boom des artistes qui sont intéressés par Sitges ainsi que la transformation de la rue Fonollar avec le raffinement du palais « Maricel » et du « Cau Ferrat », à l’époque la demeure de Santiago Rusiñol, attirent de plus en plus nombreux visiteurs. L’arrivée du chemin de fer qui facilite la connexion avec Barcelone est un ajout qui fait de ce charismatique village de pêcheurs un point de référence touristique.

En 1936 les usines emploient un 80% des habitants et fort peu d’entre

CAST se retomó la actividad y fue entonces cuando Sitges se situó definitivamente como uno de los destinos más demandados en Europa. A principios de los 60, la localidad atraía turistas nacionales y europeos y rápidamente habían proliferado los bares de noche en la calle 2 de Mayo, popularmente conocida como calle del Pecado, y las primeras discotecas, como el primer Pacha del mundo en 1966.

El bagaje cultural y artístico de Sitges, sumado a los atractivos reclamos de sol, playa y ocio nocturno, además de la creciente oferta de servicios, cambiaron los hábitos económicos de la localidad que acabó convirtiendo el turismo en su principal fuente de ingresos. Actualmente Sitges es un municipio de contrastes, con una heterogénea población de unos 30.000 habitantes de 70 nacionalidades diferentes. El sector del turismo se ha especializado plenamente y ofrece posibilidades de calidad dirigidas a diferentes segmentos, más allá de la oferta de sol y playa. El turismo de negocios, favorecido por su proximidad al aeropuerto del Prat y a Barcelona, o el turismo activo, con el Parque Natural de Garraf y tres puertos deportivos como mayor atractivo son algunas de las alternativas. Otro de los sectores que ha encontrado en Sitges uno de sus paraísos es el turismo gay. La localidad ofrece una amplia variedad de servicios y propuestas dirigidas a este colectivo, al que se recibe e integra con total normalidad en la cotidianeidad del municipio.

CAT prendre l’activitat i va ser quan Sitges es va situar definitivament com un dels destins més demandats a Europa. A principis dels anys 60, la localitat atreia turistes nacionals i europeus i ràpidament van proliferar els bars de nit al carrer 2 de maig, popularment coneguda com carrer del Pecat, i les primeres discoteques, com el primer Pacha del món el 1966.

El bagatge cultural i artístic de Sitges sumat als atractius reclams de sol, platja i oci nocturn, a més de la creixent oferta de serveis, van canviar els hàbits econòmics de la localitat que va acabar convertint el turisme en la seva principal font d’ingressos. Actualment Sitges és un municipi de constrastos, amb una heterogènia població d’uns 30.000 habitants de 70 nacionalitats diferents. El sector del turisme s’ha especialitzat plenament i ofereix possibilitats de qualitat dirigides a diferents segments, més enllà de l’oferta de sol i platja. El turisme de negocis, afavorit per la seva proximitat a l’aeroport del Prat i Barcelona, o el turisme actiu amb el Parc Natural de Garraf i tres ports esportius com a major atractiu son algunes de les alternatives. Un altre dels sectors que ha trobat a Sitges un dels seus paradisos és el turisme gay. La localitat ofereix una àmplia varietat de serveis i propostes adreçades a aquest col·lectiu, que és rebut i s’integra amb total normalitat en la quotidianitat del municipi. Un patrimoni cultural i arquitectònic ric, envoltat per carrers de parets blan-

ENG involved with tourism, despite the fact that the sector is becoming more and more dynamic. After the Civil War the activity starts anew and that is when Sitges becomes one of the most demanded European tourist destination. In the early sixties the place attracts both national and European visitors and quickly enough night-clubs started proliferating in the “2 de Mayo” street, popularly known by the nick of “Calle del Pecado” [Sin Street], and so did discos with the world’s first Pacha in 1966.

The cultural and artistic background of Sitges, the additional attraction for its sun, its beach and its nightlife plus the increasing offer of services, changed the economic habits of the place which concluded making of tourism its main source of incomes. Nowadays Sitges is a municipality full of contrasts, with a wide cross section of population of 30,000 inhabitants and 70 different nationalities. The tourism sector is now completely specialized and offers various proposals aiming different segments, beyond sun and seaside. The business tourism favoured by its proximity with El Prat Airport and with the city of Barcelona, or the active tourism with options such as the Natural Park of Garraf and the three marinas to mention but a few of its alternatives. Another sector which has found in Sitges one of its earthly paradises is the gay tourism. The place offers a wide range of services and proposals addressed to this group, who is friendly wel-

FR eux se sentent attirés par le tourisme, bien que le secteur devienne de plus en plus dynamique. Apres la Guerre Civile l’activité reprend et c’est alors que Sitges devient l’un des destins touristiques européens des plus sollicités. Au début des années soixante, la ville attire les touristes nationaux et européens et les night-clubs commencent à proliférer dans la rue “2 de mayo”, connue aussi sous le nom de “Calle del Pecado” [Rue du Pêché] il en est de même avec les premières discos comme le premier Pacha du monde en 1966. Le bagage culturel et artistique de Sitges, l’envie de soleil, son bords de mer ainsi que sa vie nocturne plus l’offerte incessante de services, changent les habitudes économiques de la ville qui finit par faire du tourisme sa principal source de revenus.

De nos jours Sitges est une municipalité pleine de contrastes, avec une population hétérogène de 30.000 habitants et 70 nationalités différentes. A présent le secteur touristique s’est entièrement spécialisé et propose plusieurs alternatives adressées à différents segments, en plus du soleil et de la plage. Le tourisme d’affaires favorisé par sa proximité avec l’aéroport Del Prat et avec Barcelone, ou bien encore le tourisme actif avec des options comme le Parc Naturel du Garraf et les trois marinas pour ne mentionner que quelques unes de ses autres alternatives. Un secteur qui y a trouvé son paradis terrestre est le gay tourism. La localité offre un large éventail de services et de propositions adressées à ce collectif, qui est bien reçu et accueillit en toute normalité dans la vie quotidienne du municipe. Un

CAST Un rico patrimonio cultural y arquitectónico, rodeado de calles de paredes blancas y balcones floridos, de playas infinitas y del talante de su gente, inquieta, extrovertida y comprometida con una identidad que la hace singular.

Si repasamos el amplio calendario festivo, prácticamente de forma mensual, Sitges celebra algún acontecimiento y sus ciudadanos lo han convertido en un estilo de vida. La mejor muestra de la intensidad con la que los sitgetanos viven sus tradiciones llega al final de verano con las fiestas que rinden a Sant Bartomeu y Santa Tecla, patrones de la localidad, en agosto y septiembre respectivamente. Pero Sitges también acoge celebraciones multitudinarias como el Carnaval, considerado el más importante de Cataluña. Más de 3.000 personas participan en los desfiles, que atraen la llegada de miles de visitantes en la que es la fiesta más importante del invierno y la más participativa del año. El Rally de Coches de Época Barcelona- Sitges, desde 1958 en marzo, o el Corpus Christi en junio, cuando las calles más céntricas se convierten en alfombras de flores, son algunos ejemplos más de esta latente actividad. CAT ques i balcons florits, de platges infinites i del tarannà de la seva gent, inquieta, extravertida i compromesa amb una identitat que la fa singular.

Si repassem l’ampli calendari, pràcticament de forma mensual, Sitges celebra algun esdeveniment i els seus ciutadans ho han convertit en un estil de vida. La millor mostra de la intensitat amb què els sitgetans viuen les seves tradicions arriba a finals d’estiu amb les festes que rendeixen a Sant Bartomeu i a Santa Tecla, patrons de la localitat, en agost i setembre respectivament. Però Sitges també acull celebracions multitudinàries com el Carnaval, considerat el més important de Catalunya. Més de 3.000 persones participen a les rues, que atrauen a milers de visitants a la que és la festa més important de l’hivern i la més participativa de l’any. El Ral·li de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges, des de 1958 el mes de març, o el Corpus Christi, al juny, quan els carrers més cèntrics es converteixen en catifes de flors, són alguns exemples més d’aquesta activitat latent. A més de les celebracions ja arrelades en el calendari festiu local, Sitges

ENG come and received with total normality in the everyday life of the municipality. A rich multicultural and architectural heritage, white streets with white wall houses, flowery balconies, endless beaches, the hospitable nature of its lively, outgoing and compromised people… all that makes of Sitges a singular place.

If we have a look at its festive calendar, we see that almost on a monthly basis, Sitges has something to celebrate and its people has make a life style of it. The best example of this intensity happens at the end of the summer with the festivities of Sant Bartomeu and Santa Tecla, patrons of the city, in August and in September respectively. But Sitges hosts more massive celebrations like the Carnival, which is considered the most important of Catalonia, with more than 3,000 people in the parades; this celebration attracts thousands of visitors to the biggest and most participative party of the year. The Rally of Vintage Cars Barcelona-Sitges going on since 1958 or the Corpus Christi in June, when the central streets become carpets of flowers is but a few of its activity sampling. FR riche héritage multiculturel et architectonique, des rues blanches avec des maisons aux murs blancs, des balcons fleuris, des plages interminables, la nature hospitalière de ses gents plein d’entrain, sociables et compromis… le tout cela fait de Sitges un endroit spécial.

Si nous jetons un coup d’œil à son calendrier festif, nous nous apercevons que presque mensuellement, Sitges a quelque chose à fêter et que ses habitants en ont fait un style de vie. Le meilleur exemple de cette intense activité a lieu vers la fin de l’été lors de la festivité de Sant Bartomeu et de Santa Tecla, les deux patrons de la ville, en août et en septembre respectivement. Mais Sitges accueille aussi d’autres célébrations populaires comme son Carnaval, qui est considéré le plus important de Catalogne, avec plus de 3.000 personnes qui font la parade ; cette fête attire des milliers de curieux qui veulent voir la plus grande et la plus participative festivité de l’année, son Rallye de Voitures Anciennes Barcelone-Sitges qui existe depuis 1958 ou encore le Corpus Christi en juin lorsque les rues piétonnières se transforment en tapis floraux, sont là quelques exemples de ses activités.

CAST Además de las celebraciones ya arraigadas en el calendario festivo local, Sitges ha sabido acoger otras de más reciente creación, como la Gay Pride. Todo cabe en Sitges y para acabar de completar este abanico lleno de posibilidades, la localidad es sede también de diferentes eventos y festivales como los de Patchwork, Tango o Swing.

ENG Beside the most rooted celebrations of its festive calendar Sitges has been able to welcome the Gay Pride amongst its newest creations. Everything finds its place in Sitges and in order to complete its wide range of possibilities, the city also hosts events like Patchwork, Tango or Swing.

Sitges sería impensable sin el arte y la cultura. Desde el cine hasta el teatro pasando por las artes plásticas, la literatura, la danza o la amplia variedad museística. Uno de los máximos exponentes es el Sitges- Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña, una de las citas más importantes para los amantes del séptimo arte.

Sitges would be unthinkable without Art and Culture; cinema, theatre plays, sculpture, literature, dance and a huge variety of museums. Its maximum exponent is the “Sitges-Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña”, a must for the seventh art lovers.

Turístico y residencial, cosmopolita y tradicional, de mar y de montaña, de noche y de día. Sitges invita a los sentidos en todo momento. Es un coctel que su gente ha elaborado con gusto y con los ingredientes precisos. El resultado es una mezcla equilibrada que hay que saborear dejándose llevar por su ritmo, por las amables sensaciones del olor a brisa, por sus calles y por su gente, tolerante y que ofrece su cara más amable al recién llegado.

So, residential or touristic, cosmopolitan or traditional, either seaside or mountain, day or night, Sitges is always an invitation for the senses. It is a tasty cocktail made by its people with the perfect ingredients. The result is a balanced mixture to be savoured feeling its beat, breathing the fresh smell of the sea breeze, listening to its street-life and enjoying the warmness of its tolerant people who welcomes the new comer with wide open arms.

CAT ha sabut acollir altres de creació més recent, com la Gay Pride. Tot té cabuda a Sitges i per acabar de completar aquest ampli ventall ple de possibilitats, la localitat és també seu de diferents esdeveniments i festivals com els de Patchwork, Tango o Swing.

FR En plus des célébrations les plus enracinées de son calendrier festif, Sitges accueille aussi le Gay Pride, une de ses nouveautés. Il y a de la place pour tous genres d’événements et à fin de compléter son immense éventail de possibilités, la ville accueille aussi Patchwork et Tango or Swing.

Sitges seria impensable sense l’art i la cultura. , des del cinema fins al teatre passant per les arts plàstiques, la literatura i la dansa. Un dels màxims exponents és el Sitges- Festival Internacional de Cinema Fantástic de Catalunya, una de les cites més importants per als amants del setè art.

Sitges serait inconcevable sans l’Art et la Culture : le cinéma, le théâtre, la sculpture, la littérature, la dance et un bon nombre de musées. Son principal représentant est le « Sitges-Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña » un must pour les amoureux du Septième Art.

Turístic i residencial, cosmopolita i tradicional, de mar i de muntanya, de nit i de dia. Sitges convida als sentits en tot moment. És un còctel que la seva gent ha elaborat amb gust i amb els ingredients precisos. El resultat és una barreja equilibrada que s’ha d’assaborir deixant-se emportar pel seu ritme, per les amables sensacions de l’olor a brisa, pels seus carrers i per la seva gent, tolerant i que ofereix la seva cara més amable al nouvingut.

Ainsi donc, que ce soit son côté résidentiel ou touristique, cosmopolite ou traditionnel, que ce soit pour la mer ou la montagne, la vie diurne ou la nocturne, Sitges est toujours une invitation aux sens. C’est un délicieux cocktail que ses gents ont élaboré aves les meilleurs ingrédients. Le résultat en est un mélange équilibré à savourer en écoutant son rythme, en respirant la fraîcheur de sa brise marine, en écoutant la vie de ses rues et en profitant de la chaleur de ses habitants amicaux et tolérants qui accueille les nouveaux venus les bras grands ouverts.

rally internacional

barcelona路sitges

CAST La primera edición del Rally de coches de época Barcelona-Sitges tuvo lugar un 8 de febrero de 1959 y participaron 23 coches. Ya entonces fue una iniciativa de la entidad local Fomento de Turismo de Sitges, que recogió la necesidad municipal de potenciar la presencia de actos sociales durante los meses de invierno, y que a día de hoy sigue organizando este acontecimiento. Desde entonces esta prueba se celebra ininterrumpidamente y siempre con éxito. De hecho, con el tiempo se ha convertido en uno de los acontecimientos sociales más destacados de la temporada invernal de Sitges, además de que se la ha declarado como fiesta de interés turístico nacional.

En sus primeros años se disputó siempre durante el domingo de CarnaCAT La primera edició del Ral·li de cotxes d’època Barcelona-Sitges va tenir lloc un 8 de febrer de 1959 i hi van participar 23 cotxes. Ja llavors va ser una iniciativa de l’entitat local Foment de Turisme de Sitges, que va recollir la necessitat municipal de potenciar la presència d’actes socials durant els mesos d’hivern, i que a dia d’avui segueix organitzant aquest esdeveniment. Des d’aleshores aquesta prova se celebra de forma ininterrompuda, sempre amb èxit. De fet, amb el temps s’ha convertit en un dels esdeveniments socials més destacats de la temporada hivernal de Sitges, a més der ser a hores d’ara una festa declarada d’interès turístic nacional.

En els seus primers anys es va disputar sempre durant el diumenge ENG The first edition of the Vintage Car Rally Barcelona-Sitges was on February, 8th 1959 with a participation of 23 cars. At the time it was already an initiative from the local entity “Fomento de Turismo de Sitges” who felt the need to enhance social acts during the winter months. Nowadays the same organization is in charge of this successful event. As a matter of fact, over time, it has become one the most outstanding social attraction of the winter season in Sitges and has been declared a festivity of National Tourist Interest. In its early years, it was always on Carnival’s Sunday, but in 1988, the organization changed the date and the exhibition was then definitively set on the first Sunday of March. FR La première édition du Rallye de Voitures d’Époque Barcelona-Sitges a lieu le 8 février 1959 avec une participation de 23 automobiles. C’est déjà une initiative de l’entité locale « Fomento de Turismo de Sitges » qui éprouve le besoin de renforcer les actes sociaux durant les mois d’hiver. De nos jours c’est la même organisation qui s’occupe de cette brillante course. En fait, avec le temps, le Rallye est devenu l’une des attractions publiques de la saison d’hiver des plus prisées de Sitges et il a été déclaré fête Nationale d’Intérêt Touristique. À ses débuts il a lieu le Dimanche de Carnaval, mais en 1988, l’organisation en change la date et l’exhibition est définitivement fixée le premier dimanche du mois de mars.

CAST val, pero en 1988 la organización decidió cambiar la fecha y la cita se trasladó, ya de manera definitiva, al primer domingo del mes de marzo.

La salida del Rally se realiza siempre desde la plaza Sant Jaume de Barcelona, dónde se reúnen centenares de personas para admirar unos vehículos que datan entre 1908 y 1928, y que el tiempo ha convertido en auténtica historia del automóvil. La procedencia de estas piezas de museo es muy variada, cada año vienen a Sitges vehículos desde Francia, Alemania e Inglaterra, e incluso desde los Estados Unidos. Por supuesto no faltan los coches procedentes de la misma Cataluña y desde otras comunidades españolas vecinas como Zaragoza, Madrid o Valencia. El paso del tiempo ha permitido aumentar la cantidad de participantes así como la calidad y antigüedad de los coches inscritos, que en los últimos años ha oscilado entre los 80 y los 100 vehículos. CAT de Carnaval, però l’any 1988 l’organització va decidir canviar la data i la cita es va traslladar, ja de manera definitiva, al primer diumenge del mes de març.

La sortida del Ral·li es realitza sempre des de la plaça Sant Jaume de Barcelona, on es reuneixen centenars de persones per admirar uns vehicles datats entre 1908 i 1928, i que el temps ha convertit en autèntica història de l’automòbil. La procedència d’aquestes peces de museu és molt variada, cada any vénen a Sitges vehicles des de França, Alemanya i Anglaterra, i fins i tot des dels Estats Units. Per descomptat no falten els cotxes provinents des de Catalunya i des d’altres comunitats espanyoles veïnes com Zaragoza, Madrid o València. El pas del temps ha permès augmentar la quantitat de participants així com la qualitat i antiguitat dels cotxes inscrits, que en els últims anys ha oscil·lat entre els 80 i els 100 vehicles. ENG The Rally always starts from the “Plaça Sant Jaume” in Barcelona, where hundreds of people gather to admire vehicles dating from 1908 and 1928, which time has turned into parts of the real history of the motor-car. Those museum pieces come from France, Germany, England and some even from the United States, though obviously there are cars from Catalonia and from other Spanish communities such as Zaragoza, Madrid or Valencia.

Over time, the number of participants has increased as well as the quality and the antiquity of the cars registered; in fact, in the last years the quantity has fluctuated between 80 to 100 vehicles participating to the contest. For a day, those wheel jewels face the challenge to drive on a scenic beauty road as “las Costas del Garraf”. Despite the mechanical endurance test which is driving along the coast, there is one characteristic which FR Le départ du Rallye se fait toujours de la “Plaça Sant Jaume” à Barcelone, où des centaines de personnes viennent admirer les véhicules qui datent de 1908 jusqu’à 1928 et que le temps a transformé en véritables morceaux d’histoire de l’automobilisme. Ces pièces de musées proviennent de France, d’Allemagne, d’Angleterre et même des Etats-Unis, mais aussi de la Catalogne et du reste de communautés espagnoles comme Zaragoza, Madrid ou encore Valencia.

Avec le temps le nombre de participants s’est accru et la qualité ainsi que l’antiquité des voitures inscrites a augmentée ; en fait au cours des dernières années la quantité de véhicule a oscillé entre 80 et 100 participants à la course. Pendant toute une journée, ces bijoux roulants affrontent le défi de circuler sur une route d’une gran-

CAST Durante un día estas joyas con ruedas viven el gran reto de circular por una carretera paisajística emblemática cómo es las Costas del Garraf. A pesar de la prueba de resistencia mecánica que significa rodar por las costas, hay una característica que convierte este Rally en un acontecimiento único en todo el mundo, y en una de las pruebas más destacadas a nivel europeo. Y es que todos los ocupantes de los vehículos que participan en el Rally hacen el trayecto vestidos acorde con la época de construcción del coche en el cual viajan. Para los mejor vestidos, y también para los coches mejor conservados y con más piezas originales, cada año hay premio.

CAT Durant un dia aquestes joies amb rodes viuen el gran repte de circular per una carretera paisatgística emblemàtica com són les Costes del Garraf. Més enllà d’aquesta prova de resistència mecànica, però, hi ha una característica que converteix aquest Ral·li en un esdeveniment únic al món i en una de les proves més destacades d’entre les que es celebren a Europa. I és que tots els ocupants dels vehicles que participen al Ral·li fan el trajecte vestits d’acord amb l’època de construcció del cotxe en el qual viatgen. Per als millor vestits, i també per als cotxes millor conservats i amb més peces originals, cada any hi ha premi.

ENG makes of this Rally an event unique in the whole world and one of the most outstanding European tests.

The thing is that all the passengers of the cars participating to the Rally have to be dressed according to the period of time of the car they are driving in. There are prizes for the outfits and prizes for the most well-preserved vehicles with their original pieces.

FR de beauté panoramique « Las Costas del Garraf ». Outre l’épreuve d’endurance de la conduite des automobiles le long de la côte, il y a une autre caractéristique qui fait de ce Rallye un événement unique en son genre et l’une des épreuves européennes des plus remarquables.

Le fait est que tous les participants et passagers des voitures doivent s’habiller comme à l’époque dont date l’automobile qu’ils conduisent. Il y a des prix pour les costumes et des prix pour les véhicules les mieux conservés et avec le plus grand nombre de pièces originales.

CAST Sentimiento es la mejor definición de la actitud de los sitgetanos ante la Fiesta Mayor de Sant Bartomeu y la Fiesta de Santa Tecla, que se rinden en homenaje a los patrones de Sitges, en agosto y septiembre, respectivamente. Una comisión de fiestas, formada ciudadanos y entidades del municipio, se organiza para sacar a la calle las fiestas populares y tradicionales más intensas y arraigadas de las que se celebran en Sitges. Son paralelas, con múltiples similitudes pero con algunas diferencias que las singularizan, como que la fiesta dedicada a la patrona permite la participación de los más pequeños, que la celebran y desarrollan con la

ENG “Emotion” is the best definition for the attitude of the inhabitants of Sitges in presence of their town patrons, “Sant Bartomeu” and “Santa Tecla” during their celebrations in August and September, respectively. A Committee of Festivities, formed by the citizenship and municipal institutions, is in charge to bring onto the streets the most intense, deeply rooted, popular and traditional celebrations of Sitges. They are parallel festivities and share lots of similarities, with a few exceptions though, such as the fact that the kids can participate in “Santa Tecla” (the female patron saint) with the same intensity as grown-ups do.

CAT Sentiment és la millor definició de l’actitud dels sitgetans davant la Festa Major de Sant Bartomeu i la Festa de Santa Tecla, rendides en homenatge als patrons de Sitges, en agost i setembre, respectivament. Una comissió de festes, formada per ciutadans i entitats del municipi, s’organitza per treure al carrer les festes populars i tradicionals més intenses i arrelades de les celebrades a Sitges. Són paral·leles, amb múltiples similituds però amb algunes diferencies que les singularitzen, com que la festa dedicada a la patrona permet la participació dels més petits, que la celebren i desenvolupen amb la mateixa intensitat que els grans.

FR « L’émotion » est la meilleure définition que l’on peut donner à l’attitude des habitants de Sitges en présence des patrons de la ville, « Sant Bartomeu » et « Santa Tecla » pendant la « Festa Major », en août et en septembre respectivement. Un Comité des Fêtes, formé par les citoyens et les institutions municipales, s’occupe de sortir dans les rues les fêtes traditionnelles les plus intenses, les plus enracinées et les plus populaires de Sitges. Elles sont parallèles et partagent tout un tas de similarités à quelques exceptions près, comme le fait que les enfants peuvent participer pleinement à « Santa Tecla » (patronne de la ville) et avec la même intensité que le font les adultes.

CAST

misma intensidad que los mayores.

Cientos de vecinos participan en los diferentes bailes tradicionales y en los grupos que acompañan a otros elementos del imaginario festivo local como gigantes, cabezudos, Drac o Àliga, estos dos últimos bestias de fuego. La mayoría de los bailes tradicionales de indumentaria blanca se remiten a ritos agrícolas principalmente para la mejora de las cosechas, como el Baile de Bastones o los Pastorets. La fiesta también escenifica la lucha constante entre el bien y el mal con el Baile de Diablos, que llena todos los rincones de chispas de fuego que desprenden unas mazas con cohetes giratorios, carretillas, que levantan sobre sus cabezas. Precisamente, el fuego, el olor a pólvora, es uno de los elementos más atractivos para muchos locales que danzan bajo el fuego y la explosión de las carretillas al ritmo de los tambores. Además, la fiesta incluye bailes religiosos como la Moixiganga, que representa los misterios de la pasión y muerte de Jesucristo, y que cierra los pasacalles y procesiones ante el silencio y respeto de quienes lo contemplan. Fiesta Mayor empieza el 21 de agosto con la lectura del pregón, que se encarga a un sitgetano de destacada trayectoria profesional y ampliamente vinculado a la fiesta. El pregón sirve para dar inicio e invitar a la fiesta y culmina con el verso ¡Oh glorioso Sant Bartomeu que de Sitges eres patrón¡ ¡Viva la Fiesta Mayor! A partir de este momento, los actos se suceden durante una semana con diferentes propuestas para todo tipo de públicos.

CAT Centenars de veïns participen en els diferents balls tradicionals i en els grups que acompanyen als altres elements de l’imaginari festiu local com gegants, capgrossos, el Drac o l’àliga, aquests dos darrers bèsties de foc. La majoria dels balls tradicionals d’indumentària blanca es remeten a ritus agrícoles principalment per a la millora de les collites, com el Ball de Bastons o els Pastorets. La festa també escenifica la lluita constant entre el bé i el mal amb el Ball de Diables, que omple tots els racons amb les espurnes de foc que desprenen unes maces amb coets giratoris, carretilles, que aixequen per sobre els seus caps. Precisament, el foc, l’olor a pólvora, és un dels elements més atractius per a molts locals que dansen sota les espurnes i l’explosió de les carretilles al ritme dels timbals. A més, la festa inclou balls religiosos com la Moixiganga, que representa els misteris de la passió i mort de Jesucrist, i que tanca tots els cercaviles i processons davant el silenci i respecte d’aquells que el contemplen.

Festa Major comença el 21 d’agost amb la lectura del pregó, que s’encarrega a un sitgetà de destacada trajectòria professional i àmpliament vinculat a la festa. El pregó serveis per iniciar i convidar a la festa i culmina amb el vers Oh gloriós Sant Bartmoeu que de Sitges n’ets patró! Visca la Festa Major! A partir d’aquest moment, els actes se succeeixen durant una setmana amb diferents propostes per a tot tipus de públics. No obstant, els dies forts de la celebració són la vigília i el dia de Sant

ENG A hundred neighbours participate in the different traditional dances and with the groups which accompany the other elements of the local fictitious characters such as the Giants, the Big-Heads, the Dragoon and the Eagle [two fire beasts]. Most of the dances, where the dancers wear white clothing, are a tribute to the old rites for a better harvest, such as the “Ball de Bastons” or the “Pastorets”. The festivity also reproduces the constant fight between Good and Evil with the “Ball de Dimonis” which fills every corner with sparks of fire. The dancers hold over their heads a kind of device called “Carretilles” that shoot firecrackers in the air. Fire and the smell of gunpowder is precisely one the most attractive elements for the citizens who dance under the fire and the explosion of the “carretilles” to the drum-beat. The celebration includes also religious dances as the “Moixiganga” which shows the Passion and Death mysteries of Christ. This dance closes the parades and the processions in the silence of a respectful public.

The “Festa Major” starts in August, 21st with the reading of the local festival opening speech. This honour is given to a well-known inhabitant of Sitges who declares the beginning of the festivity with the words: “¡Oh, gloriós Sant Bartomeu que de Sitges ets patró! ¡Viva la Festa Major!” [Oh, glorious Saint Bartholomew, Patron of Sitges!]. This is how the whole thing starts, for one week, with lots of different activities for all kind of public. However, the most important days of the festivity are the vigil and the

FR Une centaine de voisins s’embarque dans les différentes danses traditionnelles, conjointement aux groupes qui accompagnent les autres caractères de la fiction locales comme les Géants, les Grosses Têtes, le Dragon et l’Aigle [des bêtes à feu]. La plupart des danseurs sont habillés en blanc et leurs danses sont un hommage aux anciens rituels pour une meilleure récolte, comme par exemple le « Ball de Bastons » ou les « Pastorets ». La célébration reproduit aussi la lute constante entre le Bien et le Mal avec la dance du « Ball de Dimonis » où tout se remplis d’étincelles. Les danseurs dressent au dessus de leurs têtes une espèce d’appareil dénommé « Carretilles » qui lance des pétards en l’air. Le feu et l’odeur de la poudre est précisément le meilleur attrait pour la plupart des citoyens qui dansent sous le feu et les explosions des « Carretilles » au son des tambours. La fête incorpore aussi des danses liturgiques comme la « Moixiganga » qui évoque les mystères de la passion et la mort de Jésus Christ. Cette danse met le point final aux défilés et aux processions dans le profond silence d’un public très respectueux.

La “Festa Major” commence le 21 août lors de la lecture du discours d’ouverture de la célébration. Cet honneur est accordé à un habitant connu de Sitges qui déclare le début de la fête avec les paroles : « ¡Oh, gloriós Sant Bartomeu que de Sitges ets patró ! [Oh, glorieux Saint Bartolomé, patron de Sitges !] Viva la Festa Major ». C’est ainsi que tout commence, pendant une semaine entière, avec des tas d’activités pour tous les public. Mais les jours les plus importants de la célébration ont lieu la veille et le jour de

CAST No obstante, los días fuertes de la celebración son la vigilia y el día de Sant Bartomeu, el 23 y 24 de agosto respectivamente, que es cuando se concentran la mayoría de los actos tradicionales y cuando se puede disfrutar de la riqueza folklórica de las danzas y músicas. Durante apenas dos días, no hay momento para el descanso. La fiesta marca un ritmo frenético que el pueblo baila al compás, desprendiendo alegría y pasión.

Sería imposible repasar todos los actos que se concentran en este tiempo, pero es necesario aproximarse a alguno de ellos para comprender la magnitud de este fenómeno popular. El 23 de agosto, grupos de amigos y familiares se encuentran para desayunar juntos y asistir al primero de los actos tradicionales: la entrada de grallers. Este acto, que se remonta a cuando los jóvenes locales recibían a los músicos de fuera que visitaban Sitges por Fiesta Mayor, es vivido con entusiasmo y se percibe como el inicio real de la fiesta. Los grupos de músicos, los grallers, interpretan las canciones más sentidas que el público baila bajo un sol ardiente. Dos horas más tarde, simultáneamente se bailan sardanas, repican las campanas de la iglesia y se escuchan 21 cohetes, que inician el primer pasacalle en el que participan todos los bailes y elementos del imaginario festivo sitgetano. Por la tarde se celebra la procesión cívica que recorre las calles del municipio. Una vez finalizada, puntualmente a las once de la noche, el cielo

CAT Bartomeu, el 23 i 24 d’agost respectivament, que és quan es concentren la majoria dels actes tradicionals i quan es pot gaudir de la riquesa folklòrica de les danses i músiques. Durant gairebé dos dies, no hi ha moment per al descans. La festa marca un ritme frenètic que el poble balla al compàs, desprenent alegria i passió.

Seria impossible repassar tots els actes que se concentren en aquest temps, però és necessari aproximar-se a alguns d’ells per comprendre la magnitud d’aquest fenomen popular. El 23 d’agost, grups d’amics i familiars es troben per esmorzar junts i assistir al primer dels actes tradicionals: l’entrada de grallers. Aquest acte, que es remunta a quan els joves locals rebien els músics foranis que visitaven Sitges per Festa Major, és viscut amb entusiasme i es percep com l’inici real de la festa. Els grups de músics, els grallers, interpreten les cançons més sentides que el públic balla sota un sol ardent. Dues hores més tard, simultàniament es ballen sardanes, repiquen les campanes de l’església i s’escolten els 21 morterets, que inicien el primer cercavila en el que participen tots els balls i elements de l’imaginari festiu sitgetà. Per la tarda se celebra la processó cívica que recorre els carrers dels municipi. Un cop finalitza, puntualment a les onze de la nit, el cel de Sitges es tenyeix de color amb l’esperat castell de focs d’artifici. Milers de visi-

CAST

ENG day of “Sant Bartomeu”, that is August 23rd and 24th, which gather most of the traditional happenings when people enjoy the folk richness of its dances and its music. There is no rest for anyone during two days. The celebration marks a frantic rhythm and a passionate and happy city dances to its beat.

FR la Saint Bartolomé, c’est-à-dire le 23 et le 24 août, qui regroupent les actes les plus traditionnels lorsque les gens peuvent apprécier la richesse du folklore avec ses danses et sa musique. Aucun repos n’est possible au cours de ces deux jours. La fête marque une cadence frénétique et une ville passionnée et heureuse danse, tout en se laissant portée par un rythme trépidant.

There is no way to overview all the acts though some are worth to mention to understand the magnitude of this popular phenomenon. On August, 23rd groups of friends and families gather to have breakfast together and watch collectively the entrance of the “Grallers”. This event dates back to a time when the young guys used to welcome the musicians from outside the city during the “Festa Major”; people live it enthusiastically and it is the real start of the festivity. The musician bands, the “Grallers”, play the most heartfelt songs and the public dances under a burning sun.

Il est impossible de jeter un coup d’œil à tous les actes, cependant certains d’entre eux valent la peine d’être mentionnés si on veut arriver à comprendre la magnitude de ce phénomène populaire. Le 23 août des groupes d’amis et des familles se réunissent pour prendre le petit déjeuner ensemble et voir l’arrivée des « Grallers ». Ceci date d’une époque où les jeunes du village donnaient la bienvenue aux musiciens qui venaient d’ailleurs pour participer à la « Festa Major ». La ville enthousiaste vit alors le vrai début de la fête. Les bandes de musiciens, les « Grallers », interprètent les chansons les plus émouvantes et le public danse sous un soleil de plomb.

Simultaneously, two hours later, the ringing of the bells and the sound of 21 rockets are heard all over the place, while the citizens are dancing “sardanes”, giving the signal output to the first parade with its local fictitious characters. The civic procession walks along the streets of the municipality in the afternoon and at accurately eleven o’clock in the evening, the sky above Sitges is daubed in colors with the expected fireworks. Thousands of visitors fill the beaches and the “Passeig de la Ribera” to contemplate this

De manière simultanée, deux heures plus tard, le son des cloches et le bruit de 21 fusées retentissent dans toute la ville alors que les habitants dansent des « Sardanes ». C’est le coup de départ du premier défilé avec ses personnages imaginaires et locaux. Une procession civique parcourt les rues de la municipalité l’aprèsmidi et à onze heures du soir pile, le ciel de Sitges se colorie de feux d’artifices, un des évènements les plus attendus. Des milliers de visi-

CAST de Sitges se tiñe de color con el esperado castillo de fuegos artificiales. Miles de visitantes llenan las playas y el Paseo de la Ribera para contemplar este espectáculo frente a la silueta de la iglesia de La Punta.

Sitges se llena de fiesta hasta la salida de la matinal, cuando la noche da paso al día. El sonido de la gralla, de los tambores, de los palos picando y de las carretillas despiertan a los vecinos para que continúe la celebración e invitarlos a la Misa de Oficio, en honor al Santo patrón en su día. La mañana finaliza con la consiguiente salida de los bailes que ordenan sus figuras y construcciones frente a la Casa Consistorial. La procesión de Sant Bartomeu es la más intensa de todas. Participantes y público, conscientes de que se acaba la fiesta grande, vuelca su energía y olvida el cansancio para recorrer por última vez las calles más céntricas del municipio. Uno de los momentos más sentidos llega cuando el tabernáculo del Santo entra de vuelta en la parroquia para poner fin a tanta intensidad. Como broche final, gigantes y bestiario danzan juntos en la plaza del ayuntamiento para despedir la Fiesta Mayor. Santa Tecla repite de forma más reducida este mismo patrón, los días 22 y 23 de septiembre, con la intimidad que respira Sitges una vez finalizada la temporada de verano. Los niños cada vez han tomado más protagonismo en esta fiesta y aseguran la continuidad de una tradición que, año tras año queda demostrado, está más viva que nunca. Fiesta Mayor y Santa Tecla no dejan a nadie indiferente. Para los vecinos es un espejo en el que se reflejan generación tras generación desde hace más de dos siglos. Para los visitantes es sorprendente como Sitges se vuelca ante este acontecimiento que llena las calles de folklore, de danzas, músicas y de la cultura de un pueblo unido por una tradición común, la fiesta grande, declarada de interés nacional por la Generalitat de Catalunya.

CAT tants omplen les platges i el Passeig de la Ribera per contemplar aquest espectacle davant la silueta de l’església de La Punta.

Sitges s’omple de festa fins la sortida de la matinal, quan la nit dóna pas al dia. El so de la gralla, dels timbals, dels pals picant i de les carretilles, desperten als veïns per a que continuï la celebració i convidar-los a la Missa d’Ofici, en honor al Sant patró en el seu dia. El matí finalitza amb la sortida dels balls que endrecen les seves figures i construccions davant la Casa Consistorial. La processó de Sant Bartomeu és la més intensa de totes. Participants i públics, conscients que s’acaba la festa gran, volca la seva energia i oblida el cansament per recórrer per darrera vegada els carrers més cèntrics del municipi. Un dels moments més sentits arriba quan el tabernacle del Sant entra de nou a la parròquia per posar fi a tanta intensitat. Com a fi de festa, gegants i bestiari dansen junts a la plaça de l’ajuntament per acomiadar la Festa Major. Santa Tecla repeteix de forma més reduïda aquest mateix patró, els dies 22 i 23 de setembre, amb la intimitat que respira Sitges un cop finalitza la temporada d’estiu. Els nens cada vegada prenen més protagonisme en aquesta festa i asseguren la continuïtat d’una tradició que, un any rere any queda demostrat, està més viva que mai. Festa Major i Santa Tecla no deixen ningú indiferent. Per als veïns és un mirall en el que els reflecteix generació rere generació des de fa més de dos segles. Per als visitants es sorprenent com Sitges es volca davant aquest esdeveniment que omple els carrers de folklore, dansa, música i de la cultura d’un poble unit per la tradició comú, la festa grossa, declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

ENG

spectacle in front of the silhouette of the church “La Punta”.

Sitges fills itself with fun till the arrival of the “Matinal”, when the night changes into day. The sounds of the “Gralla”, the beats of the drums, the sticks biting and the firecrackers of the “Carretilles” awake the neighborhood showing that the party goes on and inviting people to celebrate mass in honor of the patron saint. Morning ends with a full display of Catalan traditional dances in front of the Town Hall. The procession of “Sant Bartomeu” is the most intense of all the liturgical events. Participants and visitors, aware that the festivity is coming to an end, forget their weariness and throw themselves into the celebration in order to roam its streets for the last time. One of the most endearing moments is when the Saint’s tabernacle passes the threshold of the church putting an end to a vivid intensity. As the final touch, the Giants, the Big-Heads and the Beasts dance all together on the square of the City Hall, saying farewell to the “Festa Major”.

FR teurs bondent les plages et le « Passeig de la Ribera » pour contempler ce spectacle face à la silhouette de l’église de « La Punta ».

Sitges déborde de fête jusqu’à la « Matinal », lorsque la nuit cède sa place au jour. Le son de la « Gralla », le battement des tambours, le frappement des bâtons et l’explosion des pétards des « Carretilles » réveillent tout le voisinage pour indiquer que la fête suit son cours, en invitant les gens à célébrer une messe en honneur du Saint Patron. La matinée prend fin avec toute une démonstration de danses devant la Mairie. La procession de « Sant Bartomeu » est sans aucun doute l’évènement liturgique le plus intense. Les participants et les visiteurs, conscients du fait que la festivité touche à sa fin, oublient leur fatigue et se jettent dans la célébration afin de parcourir les rues pour la dernière fois. L’instant le plus émouvant est à l’arrivée du tabernacle du Saint, lorsque celui-ci franchit le seuil de l’église. C’est le moment de mettre un point final à toute l’intensité vécue. Les Géants, les Grosses Têtes et les Bêtes dansent tous ensemble sur la Place de la Mairie et font leurs adieux à las « Festa Major ».

“Santa Tecla” repeats the same pattern on a small scale on September 22nd and 23rd within the intimacy of Sitges once the summer time has come to its end. Kids are getting more and more involved in the celebration, assuring the continuity, year after year, of a tradition more alive than ever.

« Santa Tecla » suit un peu le même patron mais à une petite échelle, le 22 et le 23 septembre, dans l’intimité de Sitges qui a fermé sa saison estivale. Les enfants participent de plus en plus à l’évènement en assurant ainsi la continuité, d’année en année, d’une tradition plus vivante que jamais.

Nobody can remain indifferent to the “Festa Major” and to “Santa Tecla”. For the inhabitants, they are mirrors in which they are reflected, generation after generation, for more than two centuries now. As far as visitors are concerned they are surprised to see how Sitges gets involved in those festivities, filling its streets with Catalan folklore, dances, music and culture of a city united by a common tradition, called “La Festa Gran”, which was declared of National Interest by the Generalitat de Catalunya.

Personne ne reste indifférent à la « Festa Major » ni à « Santa Tecla ». Pour les habitants de la localité, elles sont le miroir où ils se reflètent, de génération en génération, depuis déjà plus de deux siècles. En ce qui concerne les visiteurs, ces derniers sont surpris de constater à quel point Sitges se jette dans ces festivités, en bondant ses rues de folklore catalan, de danses, de musiques et de culture dans une ville unie par la tradition, de la « Festa Gran », déclarée d’Intérêt National par la Generalitat de Catalunya.

carnaval 36

CAST El carnaval de Sitges es uno de los más emblemáticos de España y sus orígenes se remontan cien años atrás. La relevancia del carnaval de Sitges llegó a raíz de la participación de las dos sociedades centenarias del municipio, Sociedad Recreativa El Retiro y Casino Prado Suburense, ambas fundadas a finales de siglo XIX, y encargadas en aquella época de la actividad social del municipio. La rivalidad entre estas dos entidades ha impulsado a lo largo de los años la construcción de un carnaval cada año más espectacular y multitudinario.

ENG The Carnival of Sitges is one of the most emblematic carnivals in Spain. We find its origins a hundred years back in time. Its relevance starts as the result of the participation of two centenary municipal societies; “Sociedad Recreativa El Retiro” and “Casino Prado Suburense” both founded at the end of the XIX century. They are the entities in charge with the social activities organized by the Municipality. The productive rivalry between them, over the years, gives an increasing boost towards a mega spectacular and popular carnival.

CAT El carnaval de Sitges és un dels més emblemàtics d’Espanya i té orígens remots que ens fan mirar cent anys enrere. La rellevància del carnaval sitgetà però va arribar arran de la participació de les dues societats centenàries del municipi, Societat Recreativa El Retiro i Casino Prado Suburense, fundades totes dues a finals de segle XIX, i encarregades aleshores de l’activitat social del municipi. La rivalitat d’aquestes dues entitats ha impulsat al llarg dels anys la construcció d’un carnaval cada any més espectacular i multitudinari.

FR Le Carnaval de Sitges est l’un des carnavals, le plus emblématique d’Espagne, dont les origines datent d’il y a une centaine d’années. Sa notoriété commence avec la participation de deux sociétés municipales centenaires ; il s’agit de la « Sociedad Recreativa el Retiro » et de la « Casino Prado Suburense » de la fin du XIX siècle, qui sont les associations chargées des activités sociales qu’organise le Municipe. La rivalité enrichissante de ces deux organismes promeut la célébration d’un carnaval à chaque fois plus populaire et spectaculaire.

Cependant tout n’est pas aussi simple que cela et le carnaval perd sa

CAST Pero no todo fue fácil. Durante la guerra civil el carnaval perdió notoriedad en Sitges, y más tarde el franquismo llevó a los sitgetanos ha inventarse otros nombres tras los que camuflar una fiesta prohibida por el régimen, según la orden dictada en Burgos del 3 de febrero del 1937. Durante ese tiempo el carnaval se celebró dentro de las sociedades.

CAT Però no tot ha estat fàcil. Durant la guerra civil el carnaval va perdre notorietat a Sitges, i més tard el franquisme va portar els sitgetans ha inventar-se altres noms per amagar una festa prohibida pel règim segons l’ordre dictada a Burgos del 3 de febrer del 1937. En aquest temps el carnaval es celebrava portes endins de les societats.

En los años cincuenta el carnaval revive, y en los sesenta, espontáneamente, la fiesta vuelve a salir a la calle. Es en ese preciso momento cuando se rompe el monopolio de las entidades ante una fiesta que recupera fuerza en la calle.

Als anys cinquanta el carnaval reviu, i als seixanta la festa torna al carrer de manera espontània. En aquí es trenca el monopoli de les entitats davant una festa que recupera força al carrer.

Con la llegada de la democracia Prado y Retiro recuperan el control organizativo de la fiesta, momento que permite al carnaval vivir una nueva transición. Así pues, el carnaval, tal como lo conocemos ahora, empieza después de la dictadura. Y así llegamos al año 1976 cuando empieza el carnaval de la democracia. En aquella época vuelve la fiesta a la calle con un pasacalle de comparsas, músicos y carrozas. Sólo un grupo, de nombre Èrem Pocs,

No serà fins l’arribada de la democràcia però que Prado i Retiro recuperaran el control organitzatiu de la festa, i és que amb la democràcia el carnaval viu una nova transició. Per tant, el carnaval, tal com el coneixem ara, comença després de la dictadura. I així arribem a l’any 1976 quan comença el carnaval de la democràcia. En aquella època torna la festa al carrer amb un cercavila de comparses, amb músics i carrosses. Només una colla, els Èrem Pocs, participa encara avui en dia al carnaval de Sitges des

ENG But it is not that easy. During the Civil War the festivity loses its fame and later on the Francoism carries the inhabitants of the city to reinvent with a different name a celebration forbidden by the repression under General Franco, according to an order issued in Burgos on 1937 February, 3rd. During this time the carnival is celebrated behind closed doors in both societies.

FR splendeur durant la guerre civile espagnole. En effet le franquisme oblige les habitants de Sitges à inventer d’autres noms pour camoufler ainsi une fête interdite par le régime, selon un ordre dicté à Burgos le 3 février 1937, mais le carnaval est tout de même fêté à portes closes par les deux sociétés pendant ces années là.

In the fifties the Carnival revives and in the sixties the celebration gets spontaneously on the streets again. That is the very moment when the monopoly of the two entities breaks up and the party recovers its strength on the streets.

Le carnaval resurgit au cours des années cinquante et c’est pendant les années soixante que, spontanément, la célébration se jette dans la rue. C’est alors que se brise le monopole des deux sociétés face à une festivité qui se nourrit dehors.

With the arrival of democracy “Prado” and “Retiro” regain control over the organization giving to the party the possibility to live a new transition. Therefore, we can say that the present Carnival was started anew after the dictatorship. And this is how we reach the year 1976 with the carnival of the democracy. At that time the party is on the streets again with a street parade of “comparsas” [a traditional street musical group], musicians and pro-

Avec la démocratie la « Prado » et la « Retiro » récupèrent le contrôle organisateur de la fête ; une époque qui permet au carnaval de vivre une nouvelle transition. Par conséquent, c’est après la dictature que commence le carnaval que nous connaissons de nos jours. 1976 est la date du début du carnaval de la démocratie. A l’époque en question, la fête redescend dans les rues avec un défilé de « comparsas » [une espèce de petite fanfare fort populaire], de musiciens et de carrosses. Il ne reste plus qu’un seul groupe de cette époque, il s’agit de « Ërem

CAST participa todavía hoy en el carnaval de Sitges desde esa fecha y además lo hace de manera ininterrumpida.

El ayuntamiento no interviene en la fiesta hasta el 1980, lo hace con subvenciones que se mantienen pero que a día de hoy la crisis ha hecho menguar. Entre otras cosas sirven para apoyar a los personajes centrales de la fiesta, el Carnestoltes y la Reina del Carnaval. La aparición de un personaje central que encarne el rey de la fiesta se repite de manera intermitente a lo largo de los años, con el tiempo, el Carnestoltes ha acontecido en el personaje central y principal de la fiesta. A día de hoy lo organizan de manera voluntaria y aleatoriamente los diferentes grupos participantes del carnaval de Sitges. La Reina fue un invento posterior, surgido de la necesidad que las dos sociedades estuvieran representadas con un personaje central. La primera reina, Carme Artigas, salió hace sólo 25 años. El carnaval se celebra siempre entre los meses de febrero y marzo, se-

CAT

d’aquesta data i de manera ininterrompuda.

No serà però fins al 1980 que l’ajuntament intervindrà en la festa amb l’aportació de subvencions que a dia d’avui la crisi ha fet minvar, però que es mantenen, entre d’altres, per donar suport als personatges centrals del Carnestoltes i la Reina del Carnaval. L’aparició d’un personatge central que encarni el rei de la festa es repeteix de manera intermitent al llarg dels anys, amb el temps, Sa Majestat Carnestoltes ha esdevingut en el personatge central i principal de la festa. A dia d’avui l’organitzen de manera voluntària i aleatòria les diferents colles participants del carnaval sitgetà. La Reina va ser un invent posterior, sorgit de la necessitat que les dues societats estiguessin representades amb un personatge central, la primera reina, Carme Artigas, surt fa només 25 anys. El carnaval es celebra sempre entre els mesos de febrer i març, segons el calendari litúrgic, i s’allarga des de dijous gras fins dimecres de cen-

ENG cessions of floats. Only one group survives since then; it is the group “Erem Pocs” which keeps participating in the Carnival of Sitges.

Since 1980 the Town Hall is involved in the party by the mean of grants but nowadays the crisis has jeopardized them. Anyway the Town Council helps supporting the main characters of the Carnival; “El Carnestoltes” [equivalent to the King] and the “Queen of the Carnival”. The introduction of a central character which embodies the King of the party is repeated year after year and the Carnestoltes is the main figure of the celebration. Nowadays it is randomly organized by the groups participating to the Carnival. The Queen comes later as the result of the need to allow the two previous societies to be represented by a main character; Carmen Artigas is the first Queen who is chosen 25 years ago. Carnival is always celebrated between February and March, according to the liturgical calendar, and lasts from Thursday before Lent till Ash

Pocs », qui participe encore de nos jours au carnaval de Sitges.

Ce n’est qu’en 1980 que la Mairie intervient dans la célébration en donnant des subventions qui sont encore versées de nos jours mais que la crise a considérablement restreintes. Ces aides permettent de soutenir les personnages centraux de la festivité ; nous parlons du « Canestoltes » [une espèce de roi] et de la Reine du Carnaval. L’apparition d’une figure centrale qui représente le Roi de la fête se répète de manière intermittente au cours des années et avec le temps le « Carnestoltes » est devenu le principal personnage de la festivité. De nos jours ce sont les différents groupes participants qui organisent alternativement et volontairement le Carnaval de Sitges. La Reine est une invention postérieure qui surgit du besoin de représentation de chacune des deux sociétés par un personnage central. C’est ainsi que Carme Artigas devient la première Reine du Carnaval il y a 25 ans. Le Carnaval a toujours lieu entre le mois de février et le mois de mars comme

CAST gún el calendario litúrgico, y se alarga desde el jueves lardero hasta el miércoles de ceniza. Una semana en que la vida en Sitges se mueve a ritmo de la música, las máscaras y los disfraces. Los dos días fuertes y de más participación ciudadana son domingo, con la Rúa de la Disbauxa (desmadre) y el martes con la Rúa de l’Extermini (exterminio). Ambos desfiles se componen, hoy en día, de cerca de tres mil personas participando y unas cincuenta carrozas desfilando por las calles.

El de hoy en día, es un carnaval de estilo similar al brasileño, lentejuelas, mucha pluma, poca ropa y ritmo de samba, a pesar de que hay grupos que optan por mantener las tradiciones de antaño y apuestan por un tono sarcástico en sus disfraces. Con los años aparece la innovación, cada año hay más presencia de música en directo, la vemos sobre todo con el aumento año tras año de grupos de percusión, batucadas, en la fiesta. Las rúas continúan desfilando por las calles más céntricas de Sitges y el municipio recibe centenares de miles de visitantes durante el carnaval. Así pues, con el paso del tiempo, la necesidad de un dispositivo de seguridad se ha convertido en indispensable, hecho que, en algún momento, ha puesto en duda el actual modelo de uno de los carnavales más conocidos en todo el país CAT dra, una setmana on la vida a Sitges es mou al ritme de la música, les màscares i les disfresses. Els dos dies forts, i de més participació ciutadana, són la rua de la disbauxa (diumenge) i la rua de l’extermini (dimarts), dues desfilades que compten a hores d’ara amb prop de tres mil persones participants i una cinquantena de carrosses desfilant pels carrers.

El d’avui en dia, és un carnaval d’estil similar al brasiler, lluentons, molta ploma, poca roba i ritme de samba, tot i que hi ha colles que opten per mantenir les tradicions originàries i aposten pel to sarcàstic en les seves disfresses. Amb els anys apareix la innovació, cada any hi ha més presència de música en directe, de la mà sobretot de colles de batucades. Les rues continuen desfilant pels carrers més cèntrics de Sitges i rebent centenars de milers de visitants. Així doncs, amb el pas del temps, la necessitat d’un dispositiu de seguretat s’ha fet indispensable, fet que, en algun moment, ha posat en crisi l’actual model d’un dels carnavals més coneguts arreu del país.

ENG Wednesday. During this week Sitges moves to the music amongst masks and costumes. The most important two days with a massive popular participation are on Sunday with “la Rúa de la Disbauxa” and on Tuesday with “la Rúa de l’Extermini”. Both parades gather around three thousand people and fifty floats parading along the streets.

Nowadays the carnival looks more like the Brazilian one with sequins, loads of feathers, little clothes and of course the samba rhythm, despite the fact that some groups prefer to maintain the former traditions betting for a more sarcastic tone in their costumes. Yearly innovations, as live music, increase each year with groups of percussion called “batucadas” and there are parades in the centric streets of Sitges where the community welcomes hundred thousands of visitors each year during the festivity. So, the need for a collective security system has become something essential, this is an undeniable fact which has questioned the model of one of the most wellknown carnivals of the country. FR il est indiqué dans le calendrier liturgique, et se prolonge du Jeudi Gras au Mercredi de Cendres. C’est une semaine où la vie de Sitges bouge au rythme de la musique, des masques et des costumes de carnaval. Les deux jours culminants au cours desquels la participation citoyenne est à son plein ont lieu le dimanche avec le défilé de la « Rúa de la Disbauxa » et le mardi avec celui de la « Rüa de l’Extermini ». Les deux parades englobent approximativement près de trois milles personnes et une cinquantaine de carrosses qui défilent le long des rues.

De nos jours, le Carnaval est très ressemblant au brésilien avec ses paillettes, ses nombreuses plumes, son manque de tissus et son rythme de samba. Il reste cependant encore certains groupes qui préfèrent conserver les anciennes traditions et choisissent un côté plus sarcastique dans leurs costumes. Chaque année il y a plus de musique en directe que nous retrouvons surtout parmi les groupes de percussion dénommés les « batucades ». Les parades circulent le long des rues du centre de Sitges et chaque année la communauté reçoit des centaines de milliers de visiteurs pendant le carnaval. Un dispositif de sécurité devient à présent indispensable, c’est un fait constaté et qui à un certain moment à semer le doute sur le modèle actuel d’un des carnavals le plus reconnu dans le pays entier.

CAST No se puede hablar de Sitges sin hacer referencia a sus playas. Se trata de uno de los principales atractivos de este municipio que cuenta con una particular orografía marítima y un característico sistema de playas definido por espigones. En total cuatro kilómetros de litoral que ya en los años 60 eran un atractivo turístico, de hecho fue en aquella época cuando se empezó a usar el término Playa de Oro del Mediterráneo para hablar de Sitges, expresión todavía en uso.

Sitges es un paraíso dorado, destino idóneo para los amantes del buen tiempo. Y es que este municipio del Garraf disfruta de un micro clima particular debido a su ubicación geográfica entre el mar y el macizo del Garraf que sirve de proCAT No es pot parlar de Sitges sense fer referència a les seves platges. Són un dels principals atractius d’aquest municipi que compta d’una particular orografia marítima i un característic sistema de platges definit per espigons. En total quatre quilòmetres de litoral que ja als anys 60 eren un atractiu turístic, de fet va ser en aquella època que es va començar a fer servir el terme Platja d’Or del Mediterrani per parlar de Sitges, expressió encara en ús.

Sitges és doncs un paradís daurat, destinació idònia pels amants del bon temps. I és que aquest municipi del Garraf gaudeix d’un microclima particular degut a la seva ubicació geogràfica entre el mar i el massís del Garraf que ENG We cannot talk about Sitges without a mention to its seaside, one of the main attractions of this municipality which has a marine layout of the land with a characteristic system of beaches defined by breakwaters. That means a coast line of 4 kilometres, which were already a touristic attraction in the 60; as a matter of fact it was by this time when the term “Playa de Oro del Mediterraneo” was used to describe Sitges, an expression still in use nowadays.

Sitges is a golden paradise, the ideal destination for the good weather lovers. It is well-known that this locality of the Garraf has a particular micro-climate thanks to its geographical location between the sea and the massif of the Garraf which protects it from the cold and from the FR Il est impossible de parler de Sitges sans mentionner ses places qui sont l’un des principaux attraits touristiques de la municipalité qui possède une orographie maritime particulière formée par un système de briselames très caractéristique. Cela nous donne un littoral de 4 kilomètres qui au cours des années 60 était déjà la réclame touristique de la ville. C’est d’ailleurs de la même époque que date le terme « Plage d’Or de la Méditerranée », une expression qui existe toujours, lorsque l’on parle de Sitges.

Sitges est par conséquent un paradis doré, une destination de rêve pour les amateurs de beau temps. En effet, la municipalité possède un microclimat spécial dû à sa situation géographique entre la mer et le massif du Garraf, qui la protège du froid et des vents de l’intérieur des terres. Tout ceci permet à la localité de profiter de

CAST tector del frío y de los vientos de interior. Todo ello permite al municipio disfrutar de más de trescientos días de sol al año, con un clima propio del litoral mediterráneo con temperaturas muy suaves y precipitaciones poco frecuentes.

CAT fa de protector del fred i dels vents d’interior. Tot plegat permet el municipi gaudir de més de tres cents dies de sol l’any, amb un clima propi del litoral mediterrani amb temperatures molt suaus i precipitacions poc freqüents.

Más de veinte playas, veintiséis en concreto, resiguen el litoral de Sitges. Cada una de ellas tiene su propia imagen y personalidad además de ofrecer los equipamientos y servicios necesarios para dotar de todas las comodidades a los visitantes. La oferta, por lo tanto, se adecua a las diferentes necesidades. Podemos encontrar pequeñas y tranquilas calas, amplias playas de arena fina y clara, de carácter más familiar, e incluso, playas urbanas con vistas al centro histórico a las que se puede acceder cómodamente a pie.

Més d’una vintena de platges, vint-i-sis en concret, ressegueixen el litoral sitgetà. Cadascuna d’elles té la seva pròpia imatge i personalitat a més d’oferir els equipaments i serveis necessaris per dotar de totes les comoditats els visitants. L’oferta, per tant, s’adequa a les diferents necessitats. Hi podem trobar petites i tranquil·les cales, àmplies platges de sorra fina i clara, de caràcter més familiar, i fins i tot, platges urbanes amb vistes al centre històric a les quals s’hi pot accedir còmodament a peu.

La gran mayoría de las playas de Sitges cuentan, además, del certificado de buena gestión ambiental que otorga la Unión Europea, y que se identifica con las banderas EMAS que ondean en las playas urbanas de Las Botigas, Garraf y en las once que se alinean desde Aiguadolç hasta las Anquinas.

La gran majoria de les platges sitgetanes compten, a més, del certificat de bona gestió ambiental que atorga la Unió Europea, i que s’identifica amb les banderes EMAS que onegen a les platges urbanes de Les Botigues, Garraf i a les onze que s’alineen des d’Aiguadolç fins a les Anquines.

Además de las playas, una de las características paisajísticas de Sitges es que junto al mar encontramos un gran pulmón verde, el Parque Natural del Garraf, o lo qué es lo mismo, más de diez mil hectáreas de zona verde. Este espacio protegido, por su interés paisajista, biológico y cultural, engloba varios municipios, entre ellos Sitges, y es visita obligada para el turista que busque experiencias inolvidables. Destaca el paisaje rocoso con numerosas cavidades subterráneas formadas por la acción del agua sobre la piedra calcárea, que ha creado un paisaje exótico, rico en simas y con una vege-

A banda de les platges, una de les característiques paisatgístiques de Sitges és que a tocar del mar trobem un gran pulmó verd, el Parc Natural del Garraf, o el què és el mateix, més de deu mil hectàrees de zona verda. Aquest espai protegit, pel seu interès paisatgístic, biològic i cultural, engloba diversos municipis, entre ells Sitges, i és visita obligada per al turista que busqui experiències inoblidables. Destaca el paisatge rocós amb nombroses cavitats subterrànies formades per l’acció de l’aigua sobre la pedra calcària, que ha creat un paisatge exòtic, ric en avencs i amb una

ENG inner winds. All that allows the municipality to enjoy, yearly, more than three hundred days of sun, thanks to a climate typical from the Mediterranean coasts with temperatures really mild and little rains.

More than twenty beaches, twenty six to be more precise, trace the coast of Sitges. Each of them has its own image and personality, besides the fact that they offer equipments and services to provide the visitors with the best amenities, so that the demand fits any need. We can find small and quiet bays, beaches with thin and clear sand, more familiar, and even urban beaches facing the historic centre easily reachable on foot. Most of the beaches from Sitges possess the Environment Management Certificate given by the European Union, easily identifiable with the EMAS flags waving on the urban beaches of “Las Botigas”, “Garraf” and on eleven of them, going from “Aiguadoç” down to the” Anquines”. Besides the beaches, another of the landscape characteristics of Sitges is the huge green lung, -the Natural Park of the Garraf- or the equivalent of ten thousands hectares of green zone. This protected space, formed by several municipalities –between them Sitges- is particularly interesting because of its biological and cultural features. The park is a must for the tourist in search of unforgettable experiences. It also underscores the rocky landscape with many subterranean cavities formed by the action of the water on the calcareous rock, which has created an exotic surrounding, rich in mountaintops, with a typical vegetation, where we specially have to mention the “Margalló”

FR trois cent jours de soleil par an, grâce à un climat propre de la côte méditerranéenne avec des températures douces et des précipitations peu fréquentes.

Plus d’une vingtaine de plages, vingt-six pour être plus précis, forment le littoral de Sitges. Chacune d’entre elles possède une image et une personnalité qui lui sont caractéristiques et qui offre les équipements et les services nécessaires pour satisfaire les besoins des visiteurs. L’offre répond ainsi à différentes demandes. Nous pouvons y trouver de petites baies tranquilles, de larges plages au sable blond et fin, plutôt familiales, et des plages urbaines, avec vue sur le centre historique, auxquelles on peut facilement accéder à pied. La plupart des plages de Sitges possèdent toutes le Certificat de Bonne Gestion de l’Environnement concédé par l’Union Européenne, facilement identifiable par les drapeaux EMAS qui ondoient sur les plages urbaines de « Les Botigues », « Garraf » et les onze restantes qui se suivent, l’une après l’autre, tout au long de « Aiguadolç » jusqu’aux « Anquines ». En plus des plages, une autre caractéristique de Sitges, c’est le Parc Naturel du Garraf, le grand poumon vert de la ville, que nous trouvons juste à côté de la mer. Cet espace protégé, de plus de dix mille hectares, est important de part son intérêt paysagiste, biologique et culturel. Il englobe plusieurs municipalités parmi lesquelles se trouve Sitges, et il est une visite obligatoire pour tout touriste à la recherche d’expériences inoubliables. Le milieu rocheux avec ses nombreuses cavités souterraines, formées par l’action de l’eau sur la roche calcaire, crée un cadre exotique, riche en sommets et en végétation

CAST tación propia dónde hay que hacer mención especial al margalló (palmito), la única palmera autóctona de Europa, una especie protegida.

La fauna es rica y variada en reptiles y aves, entre las cuales destaca el águila perdicera, uno de los depredadores más amenazados de Cataluña y actualmente en peligro de extinción, pero que se preserva en el Garraf gracias a un plan de conservación especial. El paseo por el Parque permite también contemplar antiguas barracas de viña y muros de piedra seca disimulados entre la piedra blanca. Entre sus cumbres destacan La Morella, de 594 metros, y El Rascler, de 572 metros. CAT vegetació pròpia on cal fer menció especial al margalló, l’única palmera autòctona d’Europa, una espècie protegida.

La fauna és rica i variada en rèptils i aus, entre les quals destaca l’àliga perdiguera o cuabarrada, un dels depredadors més amenaçats de Catalunya i actualment en perill d’extinció, però que es preserva al Garraf gràcies a un pla de conservació especial. El passeig pel Parc permet també contemplar antigues barraques de vinya i murs de pedra seca dissimulats entre la pedra blanca. Entre els seus cims destaquen La Morella, de 594 metres, i El Rascler, de 572 metres. ENG

-a protected species-, the one and only European palm tree.

The Park has a rich and varied fauna with reptiles and birds such as the “Bonelli’s eagle” one of the most endangered species in Catalonia currently threatened with extinction, which is preserved in the Garraf thanks to a plan of species conservation. Strolling through the Park also enables us to contemplate old shacks of vineyard and walls of dry stone concealed amid white stone. “La Morella” with 594 meters and “El Rascler” with 572 meters crown the Park. FR dont il faut parler du « Margalló », le seul palmier européen autochtone, qui est aussi une espèce protégée.

Sa faune est riche et variée en reptiles et en oiseaux, en particulier « l’aigle de Bonelli » l’un des déprédateurs les plus menacés de Catalogne, en danger d’extinction mais qui est protégé dans le Garraf grâce à un plan de protection spéciale. Une promenade dans le Parc permet de contempler aussi les anciennes cabanes des vignes ainsi que les murs de pierre sèche, cachés parmi la pierre blanche. « La Morella » avec 594 mètres et le « Rascler » avec 572 mètres, couronnent le parc.

CAST Junto al turismo el comercio es una pieza fundamental en la economía de Sitges. Es inevitable pasear por la Blanca Subur sin prestar atención a alguna de las múltiples tiendas pequeñas de trato familiar que se encuentran a lo largo del centro histórico de esta localidad.

ENG Tourism and Trade are two fundamental pieces in the economy of Sitges. You cannot be strolling in the “Blanca Subur” without paying attention to some of its multiple little shops, with a family atmosphere, which are found all over the historic centre of the city.

CAT Junt amb el turisme el comerç és una peça fonamental en l’economia de Sitges. És inevitable passejar per la Blanca Subur sense parar atenció a alguna de les múltiples petites botigues de tracte familiar que es troben als carrers més cèntrics.

FR Le Tourisme et le Commerce sont deux pièces primordiales de l’économie de Sitges. Il est impossible de flâner dans la “Blanca Subur” sans prêter attention à ses nombreuses petites boutiques d’ambiance familiale, que nous trouvons dans tout le centre historique de la ville.

La creu que formen els carrers de Sant Francesc, Parellades, Jesús i Major, mantenint el Cap de la Vila com a epicentre,

La croix que forment les rues « San Francisco », « Parelladas », « Jesús y Major » avec « Cap de la Vila », l’épicentre, constituent

CAST La cruz que forman las calles de San Francisco, Parelladas, Jesús y Mayor, manteniendo como epicentro el Cap de la Vila, forman el eje comercial de Sitges.

ENG The cross formed by the streets “San Francisco”, “Parelladas”, “Jesús & Major”, with the “Cap de la Vila”, as the epicentre, shape the commercial axis of Sitges.

Ropa y zapatos son una constante en la oferta comercial de Sitges. La historia nos lleva a ello. Sitges vivió un claro ejemplo de industria textil y de calzado coincidiendo con el fenómeno de la industrialización en el siglo XIX. El año 1874 se instaló la primera fábrica de calzado en el municipio, la fábrica Tarrida, y en 1936, ya eran unas

Clothes and footwear are a constant in the commercial offer of Sitges. If we step back into the history we see that Sitges is a clear example of the textile and the shoe industry which coincide with the industrialization phenomenon of the XIX century. In 1874 the first shoe manufacture settles in the municipality, we are talking about the “Fabrica

CAT

formen l’eix comercial de Sitges.

Roba i sabates són una constant en l’oferta comercial de Sitges. La historia ens hi porta. Sitges va viure un clar exemple d’indústria tèxtil i sabatera coincidint amb el fenomen de la industrialització al segle XIX. L’any 1874 s’instal·lava la primera fàbrica de calçat al municipi, la fàbrica Tarrida, i l’any 1936, ja eren una vintena les fàbriques de sabates instal·lades a Sitges, fet que va permetre al

l’axe commercial de Sitges.

Les vêtements et les chaussures sont une constante dans la proposition commerciale de Sitges. Si nous revenons en arrière dans l’histoire de la ville, nous constatons que Sitges est un exemple significatif de l’industrie textile et de la chaussure qui coïncide avec le phénomène lié à l’industrialisation du XIX siècle. En 1874 la première usine de chaussure s’établit dans la municipalité, nous parlons de la « Fabrica Tarrida », et en 1936 il existe déjà 20 manufactures de

CAST veinte las fábricas de zapatos instaladas en Sitges, hecho que permitió al 80% de la población dedicarse a ellas.

Esta relación entre Sitges y la industria del calzado es ineludible, y todavía, hoy en día, se puede comprobar con las numerosas tiendas de calzado, algunas históricas y emblemáticas, otras con aire más tradicional, que se conservan aún en el municipio. CAT

80% de la població dedicar-s’hi.

Aquesta relació entre Sitges i la industria sabatera és ineludible, i encara avui en dia es pot comprovar amb les nombroses botigues de sabates, algunes històriques i emblemàtiques, d’altres amb aire més tradicional, que encara es conserven al municipi.

ENG Tarrida”, and in 1936 there are twenty shoe manufactures in Sitges which employ the 80% of the population.

The relationship between Sitges and the shoe industry is inevitable and nowadays there is still an evidence of it amongst the many shoe shops -some of them historical and typical and others more traditional- which are surviving in the municipality. FR

chaussures à Sitges qui emploient un 80% de la population.

La relation entre Sitges et l’industrie de la chaussure est incontestable et encore de nos jours il est évident que nous la trouvons parmi les nombreuses boutiques de chaussures – certaines d’entre elles historiques et d’autres plus traditionnelles- qui survivent dans la municipalité.

CAST Sitges ofrece una extraordinaria oferta gastronómica que a su vez es un buen exponente de la cocina catalana y mediterránea. Debido a la histórica tradición entre gastronomía y mar de este municipio, el pescado y los arroces marineros son platos fuertes de la cocina sitgetana. Destaca el arroz a la sitgetana, un plato tradicional recuperado por Emerencià Roig y Raventòs en el libro La Cocina de nuestros abuelos donde hace referencia a los platos que se cocinaban en Sitges a mediados del siglo XVII.

Plats Restaurant Cal Pinxo

CAT Sitges ofereix una extraordinària oferta gastronòmica que alhora és un bon exponent de la cuina catalana i mediterrània. Degut a la històrica tradició entre gastronomia i mar d’aquest municipi, el peix i els arrossos mariners són plats forts de la cuina sitgetana. En destaca l’arròs a la sitgetana, un plat tradicional recuperat per Emerencià Roig i Raventòs en el llibre la Cuina dels nostres avis on fa referència als plats que es cuinaven a Sitges a mitjans del segle XVII. ENG Sitges, which offers amazing gastronomic specialties, is a worthy representative of the Catalan Mediterranean cooking. The historical culinary tradition of this locality with the sea, with its fish and the different dishes prepared with seafood and rice are the strong points in the cooking of the city. A special mention has to be done to its “Arros a la Sitgetana”, a traditional meal which is recovered by Emerencià Roig i Raventòs, in her book “La cuina dels nostres avis” about the cooking in the middle of the XVII century. FR Sitges, qui offre une extraordinaire carte gastronomique, est une digne représentante de la cuisine catalane méditerranéenne. La tradition historique culinaire de cette localité avec la mer, le poisson et les différents plats cuisinés à base de riz sont les points forts de la cuisine de Sitges. Il faut mentionner “L’Arros a la Sitgetana”, un plat traditionnel qui a été récupéré par Emerencià Roig i Raventòs, dans son livre “La cuina dels nostres avis” où elle parle des mets qu’on cuisinait au milieu du XVII siècle.

Restaurant Taberna del Puerto

CAST Pero si hay un plato embajador de la comarca y también del municipio es el xató, un plato frío que se elabora con escarola, bacalao, atún, olivas arbequinas y negras, y que tiene su punto fuerte en la salsa a base de ajo, almendras, ñoras, vinagre y sal. Sitges, además, forma parte de la Ruta del Xató, que incluye más de cien restaurantes de las comarcas del Garraf, Alto y Bajo Penedés. Todas ellas se disputan la paternidad de este plato, y lo ofrecen entre los meses de noviembre y abril en sus diferentes variedades.

Restaurant Dionisos

El origen de la palabra xató no está claro, hay quién le da valor vinícola y etimológico poniendo el origen en “aixetonar la bota”, una ceCAT Però si hi ha un plat ambaixador de la comarca i també del municipi és el xató, un plat fred que s’elabora amb escarola, bacallà, tonyina, olives arbequines i negres, i que té el punt fort en la salsa a base d’all, ametlles, nyores, vinagre i sal. Sitges, a més, forma part de la Ruta del Xató, que inclou més de cent restaurants de les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès. Totes elles es disputen la paternitat d’aquest plat, i l’ofereixen entre els mesos de novembre i abril en les seves diferents varietats.

Restaurant Maricel

L’origen de la paraula xató no està clar, hi ha qui li dóna valor vinícola i etimològic posant l’origen en “aixetonar la bóta”, una ENG “Xató” is the great ambassador of the region and the municipality itself. It is a cold speciality, based on curly endives, cod, tuna, “arbequines” olives and black olives, where the success depends exclusively on its sauce made with garlic, almonds, “nyores” [a kind of dried red pepper], vinegar and salt. Moreover Sitges belongs to the “Ruta del Xató” which gathers one hundred restaurants from the Garraf and the Penedès. All the mentioned regions claim for the origins of the dish and offer it from November to April in all its varieties.

The origins of the word “Xató” are not clear enough: some peoFR Mais le grand ambassadeur de la région et de la municipalité, c’est le « Xató », un plat froid à base de scarole, de morue, de thon, d’olives « arbequines » et d’olives noires, dont le succès repose entièrement sur sa sauce faite avec de l’ail, des amandes, des « nyores » [une espèce de poivron rouge séché], du vinaigre et du sel. D’ailleurs Sitges fait partie de la Route du Xató, qui regroupe plus de cent restaurants des régions du Garraf, du Haut et du Bas Penedès. Elles se disputent toutes l’origine de ce plat, et l’offre du mois de novembre au mois d’avril dans toutes ses variétés.

L’origine de la parole “xató” n’est pas claire ; certaines person-

Restaurant Mare Nostrum

CAST remonia previa a la primera cata del vino y que se acompañaba de una comida salada propia de las casas de los pescadores y labradores locales. Otros, con una versión mucho más romántica, ven el origen en una expresión pronunciada por Ramón Canudes, del grupo de teatro de Santiago Rusiñol, y que consistía en un juego de palabras con la palabra francesa “château” (castillo) a la que Canudes se refirió al ver la estructura con la que se presentaba la comida que se hacía justo después de aixetonar las botas de vino.

La primera constancia documental de este plato se encuentra en una crónica periodística publicada en el diario local Eco de Sitges el 13 de febrero de 1896. Esta efeméride aconteció después en CAT cerimònia prèvia al primer tast del vi i que s’acompanyava d’un menjar salat propi de les cases dels pescadors i pagesos locals. D’altres, amb una versió molt més romàntica, veuen l’origen en una expressió pronunciada per Ramon Canudes, del grup de teatre de Santiago Rusiñol, i que consistia en un joc de paraules amb la paraula francesa “château” (castell) a la que Canudes es referí en veure l’estructura amb la que es presentava l’àpat que es feia just després d’aixetonar les botes de vi.

La primera constància documental d’aquest plat es troba en una crònica periodística publicada en el diari local Eco de Sitges el 13 de febrer de 1896. Aquesta efemèride va esdevenir

ENG ple give it a wine etymology coming from the expression “aixetonar la bóta”, which was a ceremony prior to the tasting of the new wine which was accompanied with a salty meal, typical from the fishermen and the peasants of the place. Others give a more romantic meaning when they say it was all a play upon words from Ramon Canudes, a member of the Santiago Rusiñol theatre group, based on the French word “Château” which inspired Canudes at the sight of the meal enjoyed after the “aixetonar” of the wine barrels.

The first documented reference of this dish comes from a column in a newspaper called « Eco de Sitges » on February, 13th, 1896; FR nes lui donnent une valeur étymologique vinicole qui proviendrait de “aixetonar la bóta”, au préalable une cérémonie qui avait lieu avant la première dégustation du vin et qu’on accompagnait d’un repas salé propre des pêcheurs et des paysans locaux. D’autres en font une lecture beaucoup plus romantique qui proviendrait d’une expression de Ramon Canudes, du groupe de théâtre de Santiago Rusiñol, et qui se base sur un jeu de mots du français “château” auquel Canudes aurait eu recourt en voyant l’aspect du plat que l’on dégustait après avoir “aixetonar” les tonneaux de vin.

La première référence documentée de ce plat se trouve dans la colonne

CAST la declaración del día 13 de febrero como Día Internacional del Xató.

ENG a fact that will make of each February, 13th the International Day of the “Xató”.

Otras exquisiteces autóctonas son las escumas, unas pastas hechas a base de azúcar, claras de huevo, almendra rallada, harina y esencia de limón. También destacan productos de la huerta, como los espigalls o los brotons, provenientes de la col brotonera que prácticamente sólo se cultiva en el Garraf; y la escarola de cabello de ángel, la más apreciada para hacer el xató.

The « Escumes » are another one of Sitges’ delicatessen. It is a kind of cupcakes made with egg whites, almonds, flour and lemon flavour. We also have to give a special mention to the horticultural products such as the “Espigalls” or the “Brotons” that can only be found in the Garraf, and we must not forget the curly endive “Cabell d’ángel” a highly prized ingredient in the preparation of the “Xató”.

Restaurant Sitthai

Restaurant Usaka

CAT després en declarar el dia 13 de febrer, Dia Internacional del Xató.

FR d’un journal local « Eco de Sitges » du 13 février 1896 ; un fait qui transformera le 13 février en Jour International du « Xató ».

Altres exquisideses autòctones són les escumes, unes pastes fetes a base de sucre, clares d’ou, ametlla ratllada, farina i essència de llimona. També destaquen productes de l’hort, com els espigalls o els brotons, provinents de la col brotonera que pràcticament només es cultiva al Garraf; i l’escarola de cabell d’àngel, la més apreciada per fer el xató.

Les « escumes » sont une autre des délices autochtones ; il s’agit d’une espèce de biscuits à base de blancs d’œufs, d’amandes râpées, de farine et d’essence de citron. Il nous faut aussi faire une mention des produits horticoles, comme les « espigalls » ou les « brotons » qui ne sont cultivés que dans le Garraf et de la scarole « cabell d’àngel » la plus prisée dans l’élaboration du « Xató ».

CAST Por otro lado, el hecho que Sitges forme parte de una de las zonas vitivinícolas más importantes de Europa, el Penedés, hace indispensable realizar una mención especial a los vinos, y en concreto a la Malvasía. Se trata de un vino dulce, típico de Sitges, elaborado con la variedad de uva del mismo nombre, idóneo para tomar después de las comidas y del que se hace producción artesanal en el municipio. La tradición *vitivinícola es tan presente que cada mes de septiembre Sitges acoge la Fiesta de la Vendimia, donde precisamente se conmemora y se recuerda la tradición agrícola de esta localidad marinera.

Restaurant Buenos Aires

ENG Because of its location in the middle of the most important European wine producing area, el Penedès, it is essential to mention the wines and specially the “Malvasia” when we talk about Sitges. It is a sweet wine, typical from the locality, obtained from grapes with the same name, perfect as a digestif, whose artisanal production is exclusively made in the municipality. The wine tradition is so important that Sitges welcomes every year the Grape Harvest Celebration as a tribute to the agricultural activities of this coastal city.

Restaurant Pura Vida

CAT D’altra banda, el fet que Sitges formi part d’una de les zones vitivinícoles més importants d’Europa, el Penedès, fa que sigui indispensable fer una menció especial als vins, i en concret a la Malvasia. Es tracta d’un vi dolç, típic de Sitges, elaborat amb la varietat de raïm del mateix nom, idoni per prendre després dels àpats i del que se’n fa producció artesanal al municipi. La tradició vitivinícola és tan present que cada mes de setembre Sitges acull la Festa de la Verema, on precisament es commemora i es recorda la tradició agrícola d’aquesta localitat marinera.

FR De part sa situation en pleine zone vinicole la plus importante d’Europe, le Penedès, Sitges rend indispensable une mention aux vins et plus particulièrement à la “Malvasia”. Il s’agit d’un vin sucré, typique de la localité, obtenu à partir d’une variété de raisin du même nom, qui est parfait comme digestif et dont la production artisanale se fait dans la municipalité. La tradition vinicole est telle que chaque année Sitges accueille la Fête de la Vendange pour commémorer la tradition agricole de cette ville côtière

FACUNDO BACARDÍ HISTORIA Y ORÍGENES · HISTÒRIA I ORÍGENS · HISTORY AND ORIGINS · HISTOIRE ET ORIGINES CAST Para hablar de la relación entre Sitges y Bacardí debemos remontarnos a finales de siglo XVIII, en concreto al 1778 cuando se promulga el Decreto de Libre comercio con América, hecho que abre una gran corriente migratoria hacia al continente americano.

Facundo Bacardí es uno de los muchos burgueses procedentes de Sitges que a principios de siglo XIX emigraron a Cuba en busca de fortuna, como él otros muchos lo hicieron. Al volver de “hacer las Américas”, muchos de ellos enriquecidos, dejaron huella en Sitges con construcciones de arquitectura modernista de las que hoy en día todavía perduran algunos ejemplos en el municipio. A todos ellos se les conoce como los “americanos”.

ENG If we want to talk about the relationship between Sitges and Bacardi we must reach back towards the end of the XVIII century, more precisely around 1778, with the promulgation of the Decree of Free Trade with South America, a fact which opened a great migrant stream with the American continent.

Facundo Bacardi is one of the many bourgeois issued from Sitges who migrated to Cuba at the dawn of the XIX century to seek his fortune, as many others did. After making “the Americas” those guys came back as wealthy men and many of them left buildings of Modernist architecture in Sitges. Some of those buildings still exist in the Municipality. Those men were referred to by the nick of “the Americanos”.

Aun así, la figura de Facundo Bacardí fue más allá. Se le consideró un visionario ya que su perseverancia le permitió crear el que hoy en día es el ron más conocido en todo el mundo. Por lo tanto todo empezó aquí, en Sitges.

But the character of Facundo Bacardi goes beyond that. He was considered a visionary as his perseverance enabled him to create what is nowadays the world’s best known rum and the whole thing started here in Sitges.

CAT Per parlar de la relació entre Sitges i Bacardí hem de remuntarnos a finals del segle XVIII, en concret a l’any 1778 quan es promulga el Decret de Lliure comerç amb Amèrica, fet que obre una gran corrent migratòria cap a al continent americà.

FR La relation qui existe entre Sitges et Bacardi nous fait remonter au XVIII siècle, en 1778, pour être plus précis, lors de la promulgation du Décret de Libre Commerce avec l’Amérique du Sud, un fait qui ouvre un grand flux d’émigration vers le continent américain.

Facundo Bacardí és un dels molts burgesos sitgetans que a principis de segle XIX van marxar a Cuba a fer fortuna, com ell molts altres ho van fer. En tornar enriquits de “fer les Amèriques” van deixar l’empremta a Sitges amb construccions d’arquitectura modernista de les que avui en dia encara perduren alguns exemples al municipi. A tots ells se’ls coneix com els “americanos”.

Facundo Bacardí est l’un des nombreux bourgeois de Sitges qui au début du XIX siècle émigre vers Cuba pour chercher fortune, comme c’est le cas de beaucoup d’autres. Après avoir « fait les Amériques » nombreux sont ceux qui rentrent au bercail riches et laissent derrière eux les constructions Modernistes qui existent encore de nos jours dans la Municipalité. Ils sont connus sous le nom d’ « Américanos ».

La figura de Facundo Bacardí però va anar més enllà, considerat un visionari, la seva perseverança el va permetre crear el que avui en dia és el rom més conegut arreu del món. Per tant tot va començar aquí, a Sitges.

Mais le personnage de Facundo Bacardi va plus loin que cela. Il s’agit d’un visionnaire dont la persévérance lui permet de créer ce qui de nos jours est le rhum le plus connu du monde entier et dire que c’est à Sitges que tout a commencé.

Facundo Bacardí Massó

CAST El año 1830 un joven Facundo Bacardí partía rumbo un nuevo mundo, con sólo 15 años empezaba la que después se convirtió en una gran aventura vital. Facundo Bacardí era el ejemplo de lo que hoy denominaríamos un joven emprendedor, un comerciante arriesgado y perseverante que, a pesar de las dificultades y los golpes que a veces da la vida, siguió adelante con su convicción hasta construir el imperio Bacardí.

El año 1862 Facundo Bacardí fundó la compañía Bacardí en Cuba y con ella revolucionó el mundo de los espirituosos. Casi 150 años después, Bacardí se ha convertido en una gran empresa de reconocimiento mundial. En Sitges, desde julio de 2010, se puede revivir la historia y la evoluCAT L’any 1830 un jove Facundo Bacardí partia rumb a un nou món, amb només 15 anys començava la que després es va convertir en una gran aventura vital. Facundo Bacardí era l’exemple del que avui anomenaríem un jove emprenedor, un comerciant arriscat i perseverant que, tot i les dificultats i els cops que de vegades dóna la vida, va tirar endavant amb la seva convicció fins arribar a construir l’imperi Bacardí.

L’any 1862 Facundo Bacardí fundava la companyia Bacardí a Cuba amb la que va revolucionar el món de les begudes alcohòliques destil·lades i que gairebé 150 anys més tard s’ha convertit en una gran empresa de reconeixement mundial. ENG In 1830 a pretty young Facundo Bacardi was heading off to a new world. He was only 15 years old when he started the greatest adventure of his whole life. He was a young entrepreneur as we would say nowadays, a risky and perseverant businessman who despite the difficulties and the bumps of life carried on his conviction with the creation of the Bacardi Empire.

In 1862 Facundo Bacardi established the Bacardi Company in Cuba, revolutionizing the world of the spirits and almost 150 years later Bacardi has become the world’s best known firm. FR En 1830 un jeune Facundo part vers le nouveau monde et à l’âge de 15 ans il commence ce qui va devenir la grande aventure de sa vie. Bacardi est l’exemple de ce qui nous appellerions un jeune homme entrepreneur, un commerçant osé et persévérant qui en dépits des difficultés et des coups que donnent parfois la vie, suit son instinct et construit l’empire Bacardi.

C’est en 1862 qu’il fonde la compagnie Bacardi á Cuba en révolutionnant le domaine des spiritueux. Presque 150 ans plus tard, Bacardi est devenue une grande entreprise reconnue dans le monde entier. C’est à Sitges que depuis le mois de juillet de 2010 on peut revivre

CAST ción de esta compañía gracias a la exposición permanente que ofrece la Casa Bacardí, una experiencia que rinde homenaje a la historia de Sitges y a los ciudadanos que hace doscientos años emigraron a Cuba buscando prosperidad, tal como lo hizo Facundo Bacardí.

ENG Since July 2010 the “Casa Bacardi” in Sitges holds a permanent exhibition which shows the story and evolution of the firm. It is a tribute to the story of the city and a tribute to the citizens who migrated two hundred years ago to Cuba in search of wealth as Facundo Bacardi did at his time.

Acompañados por un miembro de la séptima generación de la familia Bacardí, la Casa Bacardí permite conocer los vínculos entre la Blanca Subur, Sitges, y la historia de la familia Bacardí a través de una experiencia bastante interactiva. Después de adentrarse en parte importante de la historia de Sitges y de entrar también en la relación del municipio con la familia Bacardí, el visitante podrá participar en el proceso de producción del ron. De esta manera descubrirá los secretos que se han guardado durante generaciones. El siguiente paso es la elaboración de los cócteles originales de Bacardí, de mano de profesionales. Así los visitantes podrán degustar cócteles como el mojito o el cuba libre, en la exclusiva terraza exterior del espacio. Durante la visita se descubrirá también otros misterios como por qué un murciélago es la imagen de este ron.

Guided by the hand of a member of the seventh generation of the family, the “Casa Bacardi” offers to the visitors the opportunity to get acquainted with the existing links between Sitges, the socalled “Blanca Subur”, and the story of the Bacardi family itself by the mean of an interesting interactive experience. Visitors will also participate in the preparation of the rum, discovering some of its well kept secrets. The following step is the making of the original Bacardi cocktails by professionals. This means that visitors will enjoy the tasting of the “mojito” or the “cuba libre” in the open air exclusive terrace. Why the bat is the image of the rum will also be revealed during the visit.

El antiguo mercado viejo de Sitges, un edificio modernista construido en 1890 y que durante muchos años fue el mercado del pescado, y que está ubicado en medio del pueblo, junto al ayuntamiento, ofrece ahora esta iniciativa lúdico-cultural que pone sobre la mesa la simbiosis innegable que hay entre Sitges y Bacardí.

The old market place of Sitges, a Modernist building made in 1890 which sheltered the fish market for a long time and which is settled in the centre of the city just next to the Town Hall, offers now this cultural and funny initiative showing off the undeniable symbiosis between Sitges and Bacardi.

CAT Des del juliol de 2010 a Sitges es pot reviure la història i l’evolució de la companyia gràcies a l’exposició permanent que ofereix la Casa Bacardí, una experiència que ret homenatge a la història de Sitges i als sitgetans que fa dos cents anys van emigrar a Cuba buscant prosperitat de la mateixa mena que ho va fer Facundo Bacardí.

FR l’histoire et suivre l’évolution de cette compagnie grâce à l’exposition permanente qu’offre la « Casa Bacardi ». Il s’agit d’une expérience qui rend hommage á la ville et aux citoyens qui émigraient il y a deux cents ans vers Cuba pour prospérer comme ce fut le cas de Facundo Bacardi.

De la mà d’un membre de la setena generació de la família Bacardí, la Casa Bacardí permet conèixer els vincles entre la Blanca Subur, Sitges, i la història de la família Bacardí a través d’una experiència prou interactiva. Després d’endinsar-se en una part important de la història de Sitges i en la relació amb la família Bacardí, el visitant participarà del procés de producció del rom. Descobrirà per tant, els secrets que s’han guardat durant generacions. El següent pas és l’elaboració dels còctels originals Bacardí, com el mojito o el cuba libre de la mà de professionals, que els visitants del centre podran degustar en l’exclusiva terrassa exterior. Entremig descobrirà, entre d’altres, el perquè d’un rat penat com a imatge de la marca d’aquest rom.

Accompagnés par un membre de la septième génération de la famille, la Casa Bacardi permet de connaitre les liens entre Sitges, surnommée aussi « la Blanca Subur », et l’histoire de la famille Bacardi d’une façon assez interactive. Le visiteur participe aussi dans le procédé de fabrication du rhum et découvre les secrets gardés par des générations entières. Le pas suivant c’est l’élaboration des cocktails originaux de la maison Bacardi par des professionnels dont le visiteur pourra déguster le « Mojito » ou le « Cuba Libre » sur une exclusive terrasse en plein air. Au cours de la visite on apprend également pourquoi la chauve-souris est devenue l’image de marque de ce rhum.

L’antic mercat vell de Sitges, un edifici modernista construït l’any 1890 i que durant molts anys va ser el mercat del peix, ubicat al bell mig del poble, al costat de la casa de la vila, ofereix ara aquesta iniciativa cultural i lúdica que posa sobre la taula la simbiosi innegable que hi ha entre Sitges i Bacardí.

L’ancien et vieux marché de Sitges est une construction moderniste bâtie en 1890 qui fût pendant fort longtemps le marché du poisson de la ville. Le bâtiment en question se trouve en plein centre et juste à côté de la Mairie. Il offre à présent une initiative ludique et culturelle qui souligne la symbiose indiscutable qui existe entre Sitges et Bacardi.

CAST Sitges es una localidad de contrastes. De mar y de montaña, de noche y de día, de cultura y de ocio. Lo que inicialmente podría parecer antagónico, en Sitges se combina en equilibrio, gracias al saber hacer de sus habitantes, anfitriones históricos de visitantes de diversa procedencia y condición. El colectivo lésbico, gay, transexual y bisexual (LGTB) también ha encontrado en Sitges una destinación con encanto, tolerante y que ofrece un amplio abanico de posibilidades, donde encontrar y relacionarse con otras personas de la misma tendencia. CAT Sitges és una localitat de contrastos. De mar de muntanya, de nit i de dia, de cultura i d’oci. El que inicialment podria semblar antagònic, a Sitges es combina en equilibri, gràcies al saber fer dels seus habitants, amfitrions històrics de visitants de procedència i condició diverses. El col·lectiu lèsbic, gay, transsexual i bisexual (LGTB) també ha trobat a Sitges una destinació amb encant, tolerant i que ofereix un ampli ventall de possibilitats, on trobar i relacionar-se amb altres persones de la mateixa tendència.

ENG Sitges is a town of contrasts; seaside or mountain, day or night, culture or fun. What might seem antagonistic at first sight, finds its balance in Sitges, thanks to the “savoir faire” of its inhabitants, perfect hosts for visitors from different backgrounds and origins. The LGTB group [Lesbian, Gay, Transsexual and Bisexual] has found in Sitges a lovely destination, a broad-minded city which offers a wide range of possibilities, meeting-places and different ways of relating with people of the same leaning

FR Sitges est une ville pleine de contrastes; la plage ou la montagne, le jour ou la nuit, la culture ou bien l’amusement. Ce qui d’emblée pourrait paraître antagoniste trouve son équilibre à Sitges, grâce au savoir faire de ses gens, les hôtes parfaits, pour accueillir les visiteurs de différent sources et origines. La LGTB (Lesbian, Gay, Transsexuel et Bisexuel) semble avoir trouvé à Sitges une agréable destination, dans une ville large d’esprit qui offre une grande variété de possibilités, de points de rencontres et des manières différentes de fréquenter les gens d’une même orientation.

CAST Durante los años de la dictadura franquista, muchos homosexuales migraron a Barcelona y así fue como gradualmente descubrieron Sitges, que ya despuntaba como destinación turística. Una de las celebraciones populares que más sedujo al colectivo gay, y continua haciéndolo, es el Carnaval. Ya a mediados de los 70, muchos locales y discotecas de ambiente celebraban puertas adentro el Carnaval Gay. La teatralización de personajes folclóricos se combinaba con transformistas, transgresores y de un público que se permitía vivir la homosexualidad con mayor libertad en un tiempo de represión.

Con la llegada de los 80, la despenalización de la homosexualidad y CAT Durant els anys de la dictadura franquista, molts homosexuals migraren a Barcelona i així va ser com gradualment van descobrir Sitges, que ja despuntava com a destinació turística. Una de les celebracions populars que més va seduir al col·lectiu gay, i continua fent-ho, és el Carnaval. Ja a mitjans dels 70, molts locals i discoteques d’ambient celebraven portes endins el Carnaval Gay. La teatralització de personatges folklòrics es combinava amb transformistes, transgressors i d’un públic que es permetia viure l’homosexualitat amb una major llibertat en un temps de repressió.

Amb l’arribada dels 80, la despenalització de l’homosexualitat i ENG During the years of Franco’s dictatorship, many homosexuals moved to Barcelona and this was how they gradually discovered Sitges which was at the time an out-standing touristic destination. One of the popular celebrations which seduced the gay community, and still keeps seducing it, is Carnival. In the early 70, many pubs and discos gay-friendly already used to party the Gay Carnival behind closed doors. The dramatization of picturesque characters was then mixed with drag-queens, transgressors and a public which was permitting to live homosexuality with more freedom then the one allowed during the repression.

FR Pendant les années de la dictature franquiste, de nombreux homosexuels s’établissent à Barcelone et c’est ainsi qu’ils découvrent Sitges qui est à l’époque une destination touristique exclusive. Une des célébrations populaires qui séduit, encore de nos jours, la communauté homosexuelle c’est le Carnaval. Dans les années 70 plusieurs locaux et discothèques d’ambiance gay fêtent déjà le Carnaval Gay à portes closes. La théâtralisation de personnages pittoresques se mélange avec les drag-queens, les transgresseurs et un public qui se permet alors de vivre son homosexualité plus librement que celle qui est permise par la répression.

Dans les années 80, la légalisation de l’homosexualité et la nou-

100

CAST la entonces recién estrenada democracia dan un impulso al turismo LGTB. Sitges integraba con normalidad al colectivo y se presentaba activo frente a las demandas de este emergente sector con la obertura de nuevos locales y de la primera discoteca gay, Trailer (1980).

Hoy en día la actividad incrementa notablemente durante el Carnaval y los meses de verano hasta octubre, cuando finaliza la temporada playas, uno de los mayores atractivos. Sitges cuenta con tres playas nudistas: Cala Morisca y Cala de l’Home Mort a las afueras, Cala Balmins, cercana al casco urbano. Pero la más frecuentada por el turismo gay es la Playa de la Bassa Rodona, un punto de CAT la aleshores recentment estrenada democràcia donen un impuls al turisme LGTB. Sitges integrava amb normalitat al col·lectiu i es presentava actiu davant les demandes d’un sector emergent amb l’obertura de nous locals i de la primera discoteca gay, Trailer (1980).

Avui en dia, l’activitat incrementa notablement durant el Carnaval i els mesos d’estiu fins a l’octubre, quan finalitza la temporada de platges, un dels majors atractius. Sitges compta amb tres platges nudistes: Cala Morisca i Cala de l’Home Mort a les afores, y Cala Balmins, propera al casc urbà. Però la més freqüentada pel ENG In the 80, the legalization of homosexuality and the new democracy give the LGTB tourism an important boost. Sitges integrated the community without any incident and livened it up opening new pubs and the first gay disco “Trailer” (1980).

Nowadays the activity increases considerably during Carnival, during the summer (till October) when the beach season, one of Sitges most appealing attraction, ends. Sitges has three nudist beaches: Cala Morisca, Cala de L’Home Mort, in the outskirts and Cala Balmins, close to the old part of town. The Bassa Rodona beach is the most haunted one; a meeting point for gays in the FR velle démocratie donne au tourisme de la LGTB une impulsion importante. Sitges intègre la communauté sans incidents et l’encourage en ouvrant de nouveaux pubs et la première discothèque gay « Trailer » (1980).

De nos jours l’activité augmente considérablement pendant le Carnaval et durant tout l’été (jusqu’en octobre) lorsque la plage, un des attraits touristiques de Sitges, prend fin. Sitges compte trois plages nudistes : Cala Morisca, Cala de L’Home Mort, dans la banlieue et Cala Balmins, près du centre ville. La plage Bassa Rodona est la plus recherchée ; c’est un point de rencontre pour les gays au beau milieu du Paseo Maritimo.

101

CAST

encuentro en pleno Paseo Marítimo.

Sitges además ofrece una variada oferta de hoteles, restaurantes y comercios dirigidos al turismo gay. Además, dispone de numerosos locales, como las conocidas terrazas de Parrots y discotecas como Organic Club. Uno de los mayores reclamos en cuanto a eventos se refiere es la Gay Pride, organizada por AFGAL la asociación sitgetana que la preside, ya en la primera edición de 2010 atrajo más de 60.000 personas y 80.000 en la segunda en 2011. Conciertos, fiestas y la celebrada Pride, un verdadero espectáculo en el que las carrozas desfilan a lo largo del Paseo Marítimo a plena luz del día. Durante cinco días en julio, Gay Pride

104

CAT turisme gay és la Platja de la Bassa Rodona, un punt de trobada en ple Passeig Marítim.

Sitges a més ofereix una variada oferta d’hotels, restaurants i comerços dirigits al turisme gay. A més, disposa de nombrosos locals, com les conegudes terrasses de Parrots i discoteques com Organic Club. Un dels majors reclams en referència als esdeveniments és la Gay Pride, organitzada per AFGAL l’associació sitgetana que la presideix, ja en la primera edició de 2010 va atreure més de 60.000 persones i 80.000 en la segona en 2011. Concerts, festivals i la celebrada Pride, un veritable espectacle en el que les carrosses

ENG

middle of the Paseo Maritimo.

Sitges also has an assortment of hotels, restaurants and shops addressed to the gay tourism. Moreover the city disposes of a great number of pubs, and terraces like the famous Parrots and discos like Organic Club. One of the best inducements is the Gay Pride organized by the AFGAL association. In 2010, during the first edition, more than 60.000 visitors were welcomed and 2011 the second one attracted 80,000 people. It is a real festival with concerts, parties and the famous Pride, a parade of floats, in full light of the day, along the Paseo Maritimo. During five days in July, Gay Pride takes pla-

FR Sitges possède aussi un assortiment d’hôtels, de restaurants et de commerces adressés au tourisme gay. La ville possède en plus un grand nombre de pubs, et de terrasses comme la célèbre Parrots et des discothèques comme Organic Club.

En ce qui concerne les activités, le meilleur encouragement c’est le Gay Pride organisé par l’association AFGAL. La première édition, en 2010, compta plus de 60.000 personnes et la deuxième, en 2011, accueillit 80.000 visiteurs. Il s’agit d’un vrai festival avec des concerts, des fêtes et avec le Pride, une parade de carrosses, en plein jour le long du Paseo Maritimo. Pendant cinq jours en juillet, le Gay Pride se déroule face à la Méditerranée, dans plusieurs endroits comme la Plage de la Bossa Rodona qui se transforme

105

CAST se desarrolla frente al Mediterráneo, en diferentes espacios como la Playa de la Bassa Rodona que se convierte en un Gay Village; el Paseo, escenario de conciertos y sesiones de dj’s; los jardines de Terramar y en locales de ocio privados.

Diferentes propuestas para todos los gustos. Sitges se convierte en una experiencia auténtica para el turismo LGTB, comparable a la de otras importantes destinaciones europeas como las islas griegas o Gran Canaria.

106

CAT desfilen al Passeig Marítim a plena llum del dia. Durant cinc dies al juliol, la Gay Pride es desenvolupa davant el Mediterrani, en diferents espais com la Platja de la Bassa Rodona que es converteix en un Gay Village; el Passeig, escenari de concerts i sessions de dj’s; els jardins de Terramar i en locals d’oci privats.

Diferents propostes per a tots els gustos. Sitges es converteix en una experiència autèntica per al turisme LGTB, comparable a la d’altres destinacions europees importants com les illes gregues o Gran Canaria.

ENG ce facing the Mediterranean, in different spots such as Playa de la Bassa Rodona which becomes a Gay Village; el Paseo, a space for concerts and djs sessions; the Gardens of Terramar and in private clubs.

All sort of different proposals are available. Sitges becomes a real experience for the LGTB tourism, comparable to other important European destinations such as the Greek Islands or Gran Canarias.

FR en Gay Village ; le Paseo, un espace pour concerts et les séances de DJs ; les jardins de Terramar et dans plusieurs clubs privés.

Toutes sortes de propositions pour satisfaire tous les goûts sont disponibles. Sitges devient toute une expérience avec le tourisme LGTB que l’on peut comparer avec les Îles Grecques ou encore Gran Canarias.

107

RICARDO URGELL CreadorCreator de laofmarca... the brand...

CrĂŠateur de la marque...

108

RICARDO URGELL · CREADOR PACHA · CREADOR PACHA · PACHA CREATOR · PACHA CREATEUR

CAST Si nos remitimos a los inicios de la fiesta nocturna en Sitges es inevitable nombrar al empresario y creador del Grupo Pacha, Ricardo Urgell. Aunque se declara “ya cansado”, su último proyecto ha convertido el antiguo Divino de Ibiza, en Lio. Un nuevo restaurante con club y cabaret en el que combina lo tradicional y lo moderno para ofrecer los clásicos de la noche: comida, bebida, espectáculo, música y baile. Inaugurado el 15 de junio de 2011, justo 38 años después de la inauguración de Pacha Ibiza en 1973, Lío es la recompensa a años de trabajo y esfuerzo. A toda una trayectoria que empezó con Pacha Sitges (1967), el primero del mundo y su primer gran éxito empresarial, que nacía para ofrecer una oferta de ocio nocturno diferente, de calidad y alternativa. Ricardo Urgell recuerda la sala con cariño, aunque reconoce que su futuro es incierto. Por este motivo, y para mantener el fuerte vínculo que le une a Sitges, inauguró en 2007 Sweet Pacha, una agradable sala que recupera la idea de la “boite” francesa con diferentes ambientes, restaurante y una cálida terraza con vistas al Port de Aiguadolç.

SITGES INFOGUÍA: Se cumplen 45 años ¿imaginabas que Pacha iba a vivir tanto tiempo y con tanta salud? RICARDO URGELL: No, no, no… Empecé vendiendo copas hace 43 años, en el bar Tito’s, en la calle Primero de Mayo (conocida como calle 2 de mayo CAT Si ens remetem als inicis de la festa nocturna a Sitges és inevitable recordar a l’empresari i creador del Grup Pacha, Ricardo Urgell. Encara que es declara “cansat ja”, el seu darrer projecte ha convertit l’antic Divino d’Eivissa en Lio. Un restaurant nou amb club i cabaret, en el que combina tradició i modernitat per oferir els clàssics de la nit: menjar, beguda, espectacle, música i ball. Inaugurat el 15 de juny de 2011, just 38 anys després de la inauguració de Pacha Eivissa el 1973, Lio és la recompensa a anys de treball i esforç. A tota una trajectòria que va començar amb Pacha Sitges (1967), el primer del món i el seu primer èxit empresarial, que naixia per oferir una oferta d’oci nocturn diferent, de qualitat i alternativa. Ricardo Urgell recorda la sala amb apreci, encara que reconeix que el seu futur és incert. Per aquesta raó, i per mantenir el fort vincle que l’uneix a Sitges, va inaugurar Sweet Pacha el 2007, una agradable sala que recupera l’idea de la “boite” francesa amb diferents ambients, restaurant i una càlida Terrassa amb vistes al Port d’Aiguadolç.

SITGES INFOGUÍA: Es compleixen 45 anys, imaginaves que Pacha viurà tant temps i amb tanta salut? RICARDO URGELL: No, no, no… Vaig començar venent copes fa 43 anys, al bar Tito’s, al carrer Primer de Maig (conegut com carrer 2 de maig o ENG It is inevitable to talk about Sitges’ nightlife without mentioning the name of Ricardo Urgell, the businessman who created the Group Pacha. Even when he says he is “a bit tired”, his last project has changed the old “Divino de Ibiza” into “Lio” a new restaurant with a night-club and a cabaret, where he mixes what is traditional and what is modern in order to offer the nightlife classics; food, drinks, spectacle, music and dancing. Inaugurated on June, 15th, 2011 that is 38 years later after Ibiza’s Pacha in 1973, Lio is the reward to years of work and efforts. Ricardo Urgell still reminds his Pacha Sitges (1967) with fondness, as his world’s first disco and his first great success in business. In 2007 he inaugurated Sweet Pacha, a pleasant nightclub that retrieves the idea of the French “boite” with different atmospheres, a restaurant and a cosy terrace facing the Port of Aiguadolç.

SITGES INFOGUIA: Did you expect that Pacha was going to live so long and in such a great shape 45 years later? RICARDO URGELL: No, never ever… I started as a barman selling alcoholic beverages 43 years ago in Tito’s Bar, in the street “Primero de mayo”, nowadays the street “2 de Mayo” also called “del Pecado”, where my parents had a summer house. After 10 summers in Sitges, my parents told me that there were lots of new bars opening in that street. It was previously a dirt road where fishermen used to spread their nets to sew them. By then, just in front FR Il est inévitable de parler de la vie nocturne de Sitges sans prononcer le nom de Ricardo Urgell, l’entrepreneur qui a créé le Groupe Pacha. Même s’il dit être déjà “un peu fatigué”, son dernier projet a transformé l’ancien « Divino de Ibiza » en « Lio » un nouveau restaurant avec un night-club et un cabaret, où il mélange ce qui est traditionnel avec ce qui est moderne afin d’offrir les classiques de la vie nocturne : nourriture, boissons, spectacle, musique et dance. Inauguré le 15 juin 2011, c’est à dire 38 après le Pacha d’Ibiza en 1973, Lio est la récompense à des années de travail et d’efforts. Ricardo Urgell se souvient encore chaleureusement du Pacha de Sitges (1967), sa première discothèque mondiale et son premier grand succès professionnel. En 2007 il inaugure Sweet Pacha, un nightclub agréable qui récupère l’idée de la « boîte » française, avec différentes ambiances, un restaurant et une confortable terrasse avec vue sur le Port d’Aiguadolç.

SITGES Infoguia: Pensiez-vous que Pacha allait exister aussi longtemps et en aussi bonne forme au bout de 45 ans ? RICARDO URGELL: Non, jamais de la vie… J’ai commencé comme barman en servant des boissons alcooliques il y a 43 ans dans le « Tito’s Bar » de la rue « Primero de Mayo », de nos jours la rue « 2 de Mayo » surnommée aussi comme « del Pecado », où mes parents avait une maison d’été. Au bout de 10 étés passés à Sitges, mes parents me disent que des tas de bars sont en train d’ouvrir dans cette rue. Auparavant c’était un chemin de terre battue où les pêcheurs étendaient leurs filets pour les recoudre. Le bar « Chiquito » ouvre juste en face de chez nous et des tas d’autres en font de même. C’est

109

CAST o del Pecado), donde mis padres tenían la casa de veraneo. Después de 10 veranos en Sitges, mis padres me dijeron que allí empezaba a haber muchos bares, porque antes era una calle de tierra en la que los pescadores extendían las redes para coser. Entonces, justo delante de mi casa, en ese tiempo, montaron un bar que se llamaba “Chiquito”, y tras este abrieron muchos más. Mis padres decidieron marcharse y me dieron la casa. Pagaba 3.500 pesetas al año y entonces allí creé mi punto de partida porque monté una escuela de esquí náutico. Fui “Beach Boy” del 61 al 63 e invertí el dinero que havia ganado en transformar la casa i convertirla en el bar “Tito’s”. Lo traspasé a su actual dueño, que me pagó un millón y medio de pesetas, y con CAT carrer del Pecat), on els meus pares tenien una casa d’estiueig. Després de 10 anys d’estius a Sitges, els meus pares em van dir que al carrer començava a haver-hi molts bars, perquè antigament era un carrer de terra on els pescadors estenien les xarxes per cosir-les. Tot just davant de casa, en aquell temps, van obrir un bar anomenat Chiquito, i a partir d’aquest en van obrir molts més. Els meus pares van decidir marxar i em van donar la casa. Pagava 3.500 pessetes a l’any i aquest va ser el meu punt de partida perquè vaig muntar una escola d’esquí nàutic. Vaig ser beach boy del 61 al 63 i vaig invertir els diners que havia guanyat en transformar la casa i convertir-la en el bar Tito’s. De seguida vaig traspassar el local a

ENG of our house, a bar called “Chiquito” opened and lots of others did the same too. My parents decided to leave and I got the house. The rent was of 3,500 pesetas per year and that was where I started with a water-skiing school. I was the “Beach Boy” from 1961 till 1963. I invested all the money earned in the house turning it into “Tito’s Bar”. I sold it to its current owner who gave me one and a half million of pesetas and I started Pacha Sitges. This is it.

S.I.: Why Pacha and which is the relationship with cherries? FR alors que mes parents décident de s’en aller et je garde la maison. Le loyer coutait 3.500 pesetas par an et c’est là que j’ouvre mon école de ski-aquatique. Je deviens le « Beach Boy » entre 1961 et 1963. Je réinvestie tout l’argent économisé dans la maison en la transformant en le « Tito’s Bar », puis je le revends à son propriétaire actuel qui m’en donne un million et demi de pesetas avec lesquelles j’ouvre le Pacha Sitges. Et voilà !

S.I.: Pourquoi Pacha et quelle est la relation avec les cerises ? R.U. : Le fait est que j’allais ouvrir une « boîte » car le mot discothèque n’existait pas á l’époque, Il n’apparait qu’en 1975. Avant on disait des bals, des dancings,

110

RICARDO URGELL · CREADOR PACHA · CREADOR PACHA · PACHA CREATOR · PACHA CREATEUR

CAST

ese dinero hice Pacha Sitges que es donde nace toda la película.

S.I.: ¿Por qué Pacha y la estrecha relación con las cerezas? R.U.: La idea era que iba a abrir una “boite”, porque la palabra discoteca aun no existía, nace en el 75. Se les llamaba bailes, dancings, night clubs o clubs. “Boite” es una palabra francesa que quiere decir caja pequeña y en París era donde se encontraba la gente de fiesta. En el cartel de la inauguración de Pacha se leía “boite Pacha”. Para escoger el nombre, apuntaba las propuestas de la gente con la que hablaba y fue mi mujer quien me dijo : “ponle Pacha, que vivirás como un pachá”. Y así fue. Las cerezas vienen porque al principio el logotipo de Pacha era un ojo que a mi no me gustaba mucho y hice diseñar un grafismo para una sociedad que se llamaba Cereza CAT l’actual propietari, que em va pagar un milió i mig de pessetes, i amb aquells diners vaig crear Pacha Sitges, que és on realment neix tota la pel·lícula.

S.I.: Per què el nom Pacha i l’estreta relació amb les cireres? R.U.: La meva idea era inicialment obrir una boite perquè la paraula discoteca no va néixer fins el 75. Se’ls anomenava balls, dàncings, night clubs o clubs. Boite és una paraula francesa vol dir caixa petita i a París era on es trobava la gent de festa. En el cartell de la inauguració de Pacha es llegia boite Pacha. Per escollir el nom, apuntava les propostes de la gent amb la que parlava i va ser la meva dona qui em va dir “posa-li Pacha, que viuràs com un pachá”. I així va ser. Les cireres venen perquè al principi el logotip de Pacha era un ull que a mi no ENG R.U.: The thing was that I was going to open a “boite” because the word disco didn’t exist at that time, it came out in 1975. They were known as balls, dancings, nightclubs or clubs. “Boite” is a French word which means a small box and Paris was the place where fun-loving people were. “Boite Pacha” was what could be read on the poster announcing its opening. I used to write down the suggestions people gave me but it was my wife’s idea. She told me “Call it Pacha as you are going to live as a real King”. As simple as that! As far as the cherries are concerned it is because the first logo was going to be an eye, but I didn’t like it that much and had a graphic of one of my firms called “Cereza, S.A” [Cherries, S.A] which represented a disco I owned. Everybody was telling me that cherries were cute so I made up my mind and I replaced the eye with the cherries. FR des night-clubs ou bien des clubs. « Boîte » est le mot français qui veut dire petite caisse et Paris est la ville où se trouvent les gens qui aiment faire la fête. On peut lire « Boîte Pacha » sur l’affiche qui annonce son ouverture. Je prenais note des suggestions que les gens me faisaient mais je dois dire que l’idée de Pacha vient de ma femme qui me dit : « Appelle la Pacha puisque tu vas vivre comme un vrai Roi » C’est aussi simple que cela ! En ce qui concerne les cerises tout vient du premier logo que j’avais et qui était un œil, mais je ne l’aimais pas assez et comme j’avais le croquis d’une de mes entreprises qui s’appelait « Cereza, S.A » [Cerises, S.A] qui était une discothèque et comme tout le monde me disait que les cerises c’était mignon et bien j’ai décidé de remplacer l’œil par les cerises.

S.I.: Ainsi donc Pacha est né et a grandi à Sitges. Comment se passe son expansion ? R.U. : Le deuxième Pacha s’installe à Lloret de Mar puis j’ouvre aussi une discothèque à

111

CAST

S.A., que representaba una discoteca que tuve. Todo el mundo me decía que las cerezas eran muy monas y decidí cambiarlas por el ojo.

S.I.: Pacha nace y crece en Sitges ¿cómo ha sido su expansión? R.U.: El segundo Pacha fue en Lloret de Mar y también abrí una discoteca en Barcelona que se llamaba Metamorfosis, pero no la llamamos Pacha porque entonces Pacha era una discoteca de marchosos, más hippie, y Barcelona necesitaba una discoteca más pija. Después inauguré “Equilibrio”, abrí “Pachito” (1969), que se lo vendí al actual dueño; Pacha Lloret (1971) y Pacha Ibiza (1973). A mi me gustaba la isla, era y es bonita y es el lugar donde más me gusta vivir y estar, aunque en ese momento los que me conocían me preguntaban por qué quería abrir una discoteca en Ibiza si era una isla llena de hippies. Yo estaba convencido y con el tiempo se ha convertido en una de las discotecas más importantes del mundo y la marca se ha vendido en todos los rincones del planeta. S:I.: ¿De cuántos Pachas hablamos? CAT m’agradava gaire i vaig fer dissenyar un grafisme per a una societat que es deia Cerezas S.A., que representava una discoteca que havia tingut. Tothom em comentava que les cireres eren molt bufones i vaig decidir canviar-les per l’ull.

S.I.: Pacha neix i creix a Sitges, com ha estat la seva expansió? R.U.: El segon Pacha va ser el de Lloret de Mar i també vaig obrir una discoteca a Barcelona anomenada Metamorfosis, però no va ser Pacha perquè en aquell moment Pacha era una discoteca de gent que li agradava la festa, més hippy i Barcelona necessitava una discoteca més pija. Després vaig inaugurar Equilibrio, vaig obrir Pachito (1969), que li vaig vendre a l’actual propietari; Pacha Lloret (1971) i Pacha Ibiza (1973). A mi m’agradava l’illa, era i és bonica i és el lloc on més m’agrada viure i estar-hi, encara que en aquell moment els que em coneixien em preguntaven per què volia obrir una discoteca a Eivissa si era una illa plena de hippies. Jo estava convençut i amb el temps, s’ha convertit en una de les discoteques més importants del món i la marca s’ha venut per tots els racons del planeta. ENG S.I.: Pacha was born and has grown up in Sitges. How was its expansion? R.U. : The second Pacha was in Lloret de Mar and I also opened a disco in Barcelona called “Metamorfosis”. We didn’t call it Pacha, as Pacha was for another kind of public. Barcelona needed a more sophisticated thing. “Equilibrio” came later. In 1969 I opened “Pachito” and I sold it to its present owner. Then in 1971 it was Pacha Lloret and in 1973 Pacha Ibiza. I like the island quite a lot; it was and still is a very nice place, the spot where I like to live. At the time, people who used to know me were surprised because I wanted to open a disco in Ibiza, a place for hippies. But I was absolutely convinced that it was going to become one of the world’s best-known discos. The trademark has been sold in every corner of the world.

S.I.: How many Pachas are we talking about? R.U. : Up to 88 Pachas alive, because some have disappeared. If you have a look at the popular poster with the moons, you will find them, just at its back. S.I.: If I was able to transport myself to any Pacha in the world, which one will you suggest? FR Barcelone « Metamorfosis ». Je ne pouvais pas l’appeler Pacha car Pacha c’était pour une autre sorte de public. Barcelone a besoin de quelque chose de plus sophistiqué. Puis c’est le tour de « Equilibrio ». En 1969 j’ouvre “Pachito” que je revends par la suite à son propriétaire actuel. En 1971 c’est Pacha Lloret et en 1973 Pacha Ibiza. J’aime beaucoup cette île ; c’était un bien joli coin et elle toujours aussi jolie d’ailleurs, c’est là que j’aimerai habiter. A l’époque les gens qui me connaissaient se surprenaient car je voulais ouvrir une discothèque à Ibiza, un endroit pour les hippies. Mais j’étais absolument convaincu que cela marcherait et que ça deviendrait une des meilleurs discos du monde. La marque a été vendue dans le monde entier.

S.I.: De combien de Pachas parlons-nous ? R.U.: De près de 88 Pachas qui existent toujours car quelques uns ont disparu. Si vous jetez un coup d’œil au fameux poster des lunes, vous les trouverez tous au dorso. SI: Si j’étais capable de me transporter à n’importe quel Pacha du monde, quelle serait votre suggestion ? R.U. : En ce qui me concerne le premier c’est Ibiza, quoique New York cartonne aussi. Sao Paolo est super, un monstre, une discothèque pour 8.000

112

RICARDO URGELL · CREADOR PACHA · CREADOR PACHA · PACHA CREATOR · PACHA CREATEUR

CAST R.U.: Ha habido 88 Pachas vivos, porque hay vivos y desaparecidos. Si miras en el popular póster de las lunas, detrás, están todos.

S.I.: Y si pudiera trasladarme ahora mismo a cualquier Pacha del mundo ¿cuál me recomendarías? R.U.: Para mi la primera es Ibiza, aunque Nueva York también es muy guerrera;Sao Paolo es súper, un monstruo, una discoteca de 8.000 personas; la de Egipto, Marrakech… S.I.: Y así damos la vuelta al mundo… R.U.: Sí, hay Pacha en San Petersburgo, Moscú y Kiev, Dubái y en el CAT S:I.: De quants Pacha estem parlant? R.U.: Han estat 88 Pacha vius, perquè n’hi ha de vius i de desapareguts. En el popular pòster de les llunes, darrere, hi són tots.

S.I.: Si pogués traslladar-me ara mateix a qualsevol Pacha del món, quin em recomanaries? R.U.: Per a mi el primer és Eivissa, encara que Nova York també és molt guerrer; Sao Paolo és súper, un monstre, una discoteca per a 8.000 persones, la d’Egipte, Marrakech... S.I.: I així fem la volta al món? ENG R.U. : For me the first one is Ibiza, despite the fact that New York rocks too. Sao Paolo is a super one, a monster, a disco for 8.000 people; then may be Egypt, Marrakech…

S.I.: What if we go around the world… R.U. : Yes, there are Pachas in Saint Petersburg, Moscow and Kiev, in Dubai and in the Spa of Camboril, in the south of Brazil. We are selling in the whole world, in Kuala Lumpur, Singapore, and I am getting lost because my youngest son is the one in charge with the franchises, and my eldest son is busy with the clothing. It is has become an empire and it is too big for me.

personnes ; puis peut être Egypte, Marrakech…

S.I.: Et si nous faisons le tour du monde… R.U. : Ah oui, il y a des Pachas à Saint Petersburg, à Moscou et à Kiev, à Dubaï et au balnéaire de Camboril, dans le sud du Brésil. Nous vendons dans le monde entier, à Kuala Lumpur, Singapour, et j’en passe car je me perds : c’est mon benjamin qui s’occupe des franchises et mon aîné qui s’occupe du textile. C’est devenu un empire qui est trop grand pour moi. S.I. : Vous ouvrez Sweet Pacha il y a quelques années, c’est un projet qui commence un peu comment un remplacement, en cas de fermeture, du Pacha de Vallpineda. Vous conservez la boîte

113

CAST Balneario de Camboril, en el sur de Brasil. Vendemos en todo el mundo, en Kuala Lumpur, Singapur, y me pierdo porque mi hijo pequeño es el que lleva el tema de la franquicia y mi hijo mayor lleva la ropa. Se ha convertido en un imperio que a mi ya me sobra.

S.I.: Hace unos años abriste en Sitges, Sweet Pacha, un proyecto que nacía como recambio si se daba el caso que Pacha de Vallpineda, el primero del mundo tuviera que desaparecer. La sala se mantiene y abre exclusivamente en fiestas puntuales. No obstante, la estás CAT R.U.: Sí, hi ha Pacha a Sant Petersburg, Moscú i Kiev, a Dubai i al Balneari de Camboril, al sud de Brasil. Venem en tot el món, a Kuala Lumpur, a Singapur, i em perdo perquè el meu fill petit és qui porta el tema de la franquícia i el meu fill gran la roba. S’ha convertit en un imperi que a mi ja em sobra.

S.I.: Fa uns anys vas obrir a Sitges una segona discoteca, el Sweet Pacha, un projecte que naixia com a recanvi en cas que en el Pacha de Vallpineda, el primer del món, hagués de desaparèixer. La sala encara es manté i només obre per festes molt puntuals. No obstant, l’estàs mantenint fins al final, com la nineta dels teus ulls.

Pacha Ibiza

ENG S.I.: You opened Sweet Pacha a few years ago; it was a project that started as a replacement in case of the closure of the Pacha de Vallpineda. You keep the place running and open it exclusively on specific dates. Seems it is a bit like the apple of your eyes. R.U. : The poor Pacha de Vallpineda is the one who has suffered all kind of setbacks and I have been away for 35 years because I have been visiting all the Pachas around the world. That poor one has been changing hands like fake money… I am keeping it because I am attached to it, despite the FR mais vous ne l’ouvrez qu’à des dates spéciales. On dirait que c’est un peu la prunelle de vos yeux. R.U. : Le pauvre Pacha de Vallpineda est celui qui a souffert le plus de contretemps et puis je me suis absenté pendant 35 ans car je suis allé voir tous les Pachas du monde. C’est lui qui a le plus changé de main comme la fausse monnaie… Je le garde car je m’y suis attaché, quoique c’est l’école de ski-aquatique puis “Tito’s” qui m’ont fait gagner mes premiers sous. Pacha reste celui qui m’a lancé. J’aime bien Sitges puisque c’est là que je garde mes souvenirs de jeunesse. Il est vrai pourtant que le pauvre Pacha est resté dans un coin de Vallpineda, tout seul, entouré de logements. Et pourtant je désire offrir un nouveau Pacha à Sitges,

114

RICARDO URGELL · CREADOR PACHA · CREADOR PACHA · PACHA CREATOR · PACHA CREATEUR

CAST manteniendo hasta el final como la niña de tus ojos. R.U.: El pobre Pacha de Vallpineda es el que ha sufrido todos los contratiempos, porque además hace 35 años que no estoy aquí, porque me fui a dar la vuelta por todos estos Pachas que se han ido abriendo. Ha pasado de mano en mano como la falsa moneda… La he guardado porque le tengo cariño porque, aunque la primera pela la gané con la escuela de esquí y “Tito’s” fue la segunda pela, Pacha fue la que me lanzó. Le tengo cariño a Sitges y allí guardo mis mejores recuerdos de juventud, pero la verdad es que Pacha se ha quedado arrinconado CAT R.U.: El pobre Pacha de Vallpineda és el que ha patit tots els contratemps, perquè a més fa més de 35 anys que no estic aquí perquè he voltat per tots aquests Pacha que s’han obert. Ha voltat de mà en mà com la falsa moneda... La he guardat perquè li tinc afecte, perquè encara que la primera pesseta la vaig guanyar amb l’escola d’esquí i la segona amb Tito’s, Pacha em va llençar. Li tinc afecte a Sitges i allà guardo els millors records de joventut, però la veritat és que Pacha ha quedat arraconat a Vallpineda, perdut, envoltat d’habitatges. Amb tot, vaig voler regalar-li a Sitges un segon Pacha, aquesta vegada dolç. Aquest és el que abans era una boite, un lloc més clàssic per a gent major de 30 anys, més un club. L’hauria d’haver dit Puta Cherie, Puta estimada, perquè és una mica

David Guetta · Pacha Ibiza

ENG fact that the first place which gave me cash was the water-skiing school and “Tito’s” was the second. Pacha was the one who launched me. I like Sitges as it keeps my best youth memories, though it is true that the poor Pacha is in a corner of Vallpineda, lost, surrounded by dwellings. Still, I wanted to give a second Pacha to Sitges, a sweet one this time. The new one is going to be like the old “boites”, more classical, for people over thirty, more the club kind. I should have called it Puta Cherie, Puta Querida, because it is slightly kitsch, a little bit retro to give it a more classical look. The one of Vallpineda is limited by the neighbourhood, by the road and by the lack of options and ought to be more hard-hitting. Sweet Pacha is its substitute, FR un doux Pacha cette fois. Le nouveau va être un peu comme les anciennes “boîtes”, plus classique, pour un public de trente ans, plus dans le style club. J’aurai dû l’appeler Puta Cherie ou bien Puta Querida car il est légèrement kitsch, un peu rétro pour lui donner un air plus classique. Celui de Vallpineda est limité par le voisinage, par la route et par le manque d’options et il devrait être plus percutant. Sweet Pacha est son remplaçant, mais nous allons nous battre pour tous les deux quoique lamentablement dans ce milieu de la vie nocturne le vainqueur c’est celui qui est le plus permissif.

S.I.: Quelle est à votre avis la clé de votre succès?

115

Pacha Sitges

CAST en Vallpineda, perdido, rodeado de viviendas. Pese a todo, quise regalarle a Sitges un segundo Pacha, esta vez dulce. Este será como las antiguas boite, un sitio más clásico, para gente mayor de 30, más un club. Lo tendría que haber llamado Puta Cherie, Puta Querida, porque es un poco kitch, con un toque más retro para darle un aire más clásico. El de Vallpineda está limitado por los vecinos, por la carretera y por la falta de opciones y, aunque no pueda ser, tendría que ser el más guerrero. Pacha Sweet es un poco el sustituto pero, de momento, vamos a luchar con los dos, aunque desgraciadamente en el mundo de la noche gana la partida quien tiene más permisibilidad.

S.I.: Y en tu caso, en el de Pacha ¿cuál es la clave del éxito? R.U.: Que se ha trabajado siempre mucho en ello. Todo es un problema de profesionalidad, trabajo y dedicación. CAT kitch amb un toc més retro per donar-li un aire més clàssic. El de Vallpineda està limitat pels veïns, per la carretera i per la manca d’opcions i encara que no pot ser-ho hauria de ser més guerrer. Sweet Pacha és una mica el substitut però, de moment, lluitarem amb els dos, encara que malauradament en el món de la nit guanya la partida qui té més permissibilitat.

S.I.: I en el teu cas, en el de Pacha, quina creus que és la clau de l’èxit? R.U.: Que sempre hi he treballat molt. Tot és un problema de professionalitat, treball i dedicació. ENG

but at the moment we are going to fight for both, though unfortunately in this nightlife world, the winner is the one who has more permissibility.

S.I.: Which is the key to success according to you? R.U.: The answer is work, a lot of work. It is all about professionalism, work and dedication. FR

R.U.: La réponse c’est le travail, énormément de travail. Il s’agit de professionnalité, de travail et d’engagement à plein temps.

Terrace · Sweet Pacha Sitges

116 Sweet Pacha Sitges

RICARDO URGELL 路 CREADOR PACHA 路 CREADOR PACHA 路 PACHA CREATOR 路 PACHA CREATEUR

117

Pacha Vallpineda 路 Sitges 路 Fotograf铆a J. Par铆s

Calle 1º de Mayo (Calle del Pecado) · Sitges

CAST Sin duda, Sitges es uno de los puntos de encuentro más conocidos en Catalunya donde salir de fiesta. El panorama de ocio nocturno en la población es potente, variado y ofrece alternativas para todos los gustos, con locales para todo tipo de públicos donde escuchar y bailar música de todas las tendencias.

ENG There is no doubt at all, Sitges is one of the hottest place in Catalonia to party. The nightlife outlook of the city is really powerful and large to satisfy any kind of taste, with places for any kind of public who want to listen to music and dance all kind of trends.

El desarrollo y consolidación de Sitges como municipio turístico, a mediados del siglo pasado, comportó la aparición de nuevas actividades de ocio. Además de las atractivas playas, a finales de los 60, la localidad se daba a conocer como uno de los mejores escenarios catalanes donde

In the middle of XX century, the development and the consolidation of Sitges as a tourist municipality lead to new ways of leisure activities. In the late 60 and despite its attractive beaches the locality is known as the best Catalan place to party and to go out at night. It is a time where music spots and nightclubs

CAT Sens dubte, Sitges és un dels punts de trobada on sortir de festa més coneguts a Catalunya. El panorama d’oci nocturn a la població és potent, variat i ofereix alternatives per a tots els gustos, amb locals per a tot tipus de públics on escoltar i ballar música de totes les tendències.

FR Il n’y a pas de doute possible, Sitges est l’un des endroits le plus connu de Catalogne pour faire la fête. Le panorama nocturne de la localité est frappant, varié et il offre des possibilités pour tous les goûts, avec des locaux pour tous les publics où l’on peut écouter et danser sur la musique des dernières tendances.

El desenvolupament i consolidació de Sitges com a municipi turístic, a mitjans del segle passat, va comportar l’aparició de noves activitats d’oci. A més de les atractives platges, a finals dels 60, la localitat es donava a conèixer com a un dels millors

Le développement et la consolidation de Sitges comme municipalité touristique lors de la moitié du XX siècle ouvrent la voie à de nouvelles activités. Vers la fin des années 60, malgré ses magnifiques plages, la localité est connue comme le meilleur endroit catalan pour sortir le

121

Go-gos · Discoteca l’Atlantida

CAST salir de noche. Era una época en la que proliferaban locales musicales y salas de fiesta para ofrecer al turista alternativas y entretenimiento para mejorar su estancia y asegurar su vuelta.

Cualquier referencia a la noche sitgetana pasaba, y sigue pasando, por la conocida como calle del Pecado, en realidad calle Primero de Mayo. En este punto fue donde surgieron los primeros bares musicales, algunos de los cuales han sobrevivido hasta día de hoy, como Las Vegas que abría puertas en junio de 1956 o Kim’s, inaugurado en 1960. La fama de Sitges como destino de fiesta se consolidaba con la obertura del primer Pachá del mundo en 1967, a manos de Ricardo Urgell, quien dos años más tarde creaba tamCAT escenaris catalans on sortir de nit. Era una època en que proliferaven els locals musicals i les sales de festa per oferir al turista alternatives y lleure per millorar la seva estança i assegurar la seva tornada.

Qualsevol referència a la nit sitgetana passava, i encara passa, pel conegut com a carrer del Pecat, en realitat carrer Primer de Maig. En aquest punt va ser on sorgiren els primers bars musicals, alguns dels quals han sobreviscut fins a dia d’avui, com Las Vegas que obria portes el juny de 1956 o Kim’s, inaugurat el 1960. La fama de Sitges com a destí de festa es consolidava amb l’obertura del Primer Pachá del món el 1967, a mans de Ricardo Urgell, qui

122

ENG proliferate, offering different possibilities of fun to the tourists, ensuring thus their return.

Any reference to the nightlife of Sitges goes through the wellknown “Calle del Pecado”, whose real name is “Calle Primero de Mayo”. This is the place where the first musical pubs, some of which have survived till nowadays, opened like “Las Vegas” in June 1956 or “Kim’s” inaugurated in 1960. The opening in 1967 of the first “Pacha” in the world by Ricardo Urgell, consolidates the reputation of Sitges as the hottest place to party. Two years later it is the turn to “Pachito” –still running nowadays- that FR soir. C’est une époque où les locaux musicaux et les salles de fêtes prolifèrent afin d’offrir aux touristes des alternatives de loisirs pour améliorer leurs séjours et leur donner envie d’y revenir.

La célèbre « Calle del Pecado » de son vrai nom « Calle Primero de Mayo » est la référence indiscutable de la vie nocturne de Sitges. C’est ici que les premiers pubs musicaux comme « Las Vegas », en juin 1956, et « Kim’s », inauguré en 1960, ont ouverts leurs portes ; certains d’entre eux survivent encore de nos jours. L’ouverture du premier « Pacha » de Ricardo Urgell en 1967, consolide la réputation de Sitges comme le meilleur endroit pour sortir le soir et faire la fête. Dans ans plus tard, c’est au tour de « Pachito » – qui fonctionne d’ailleurs toujours- qui ouvre dans

CAST

bién Pachito, todavía en funcionamiento en la calle del Pecado.

ENG

starts in the same street “Calle del Pecado”.

Otro de los locales que elevó el nombre de Sitges como referente en el mundo de la noche es L’Atlàntida, reconocida mundialmente porque ofrece un marco incomparable al lado del mar. Inaugurada en 1980 y con una trayectoria de más de 30 años, se trata de una amplia sala, al aire libre, que anualmente recibe dj’s internacionales y que cuenta con una cala en su interior a la que se puede acceder en barco.

“L’Atlàntida”, a world-famous disco, makes of Sitges a reference for nightlife-lovers thanks to its incomparable framework, just next to the beach. Inaugurated in 1980, with a trajectory of more than 30 years over its shoulders, “L’Atlántida” is a huge place in the open air, which receives international DJs and which has a small bay to allow access to boats.

Ha pasado mucho tiempo desde entonces e inevitablemente el sector ha evolucionado. Muchos locales se han mantenido, algunos han des-

That was a long time ago, and since then the sector has considerably evolved. Many places have been maintained, others have gone and

CAT amb dos anys més tard creava també Pachito, encara en funcionament al carrer del Pecat.

FR cette même rue. « L’Atlàntida », connue dans le monde entier, fait de Sitges une référence pour les fous de la vie nocturne, grâce à son incomparable infrastructure située tout près de la plage. Inaugurée en 1980, et avec un bagage de plus de 30 ans sur ses épaules, « L’Atlántida » est un local énorme en plein air, qui reçoit des DJs internationaux et qui possède même une petite baie qui permet d’y accéder en bateaux.

Un altre dels locals que va elevar el nom de Sitges com a referent en el món de la nit és L’Atlàntida, reconeguda mundialment perquè ofereix un marc incomparable al costat del mar. Inaugurada el 1980 i amb una trajectòria de més de 30 anys, es tracta d’una àmplia sala, al aire lliure, que anualment rep dj’s internacionals i que compta amb una cala a l’interior a la que es pot accedir en vaixell. Ha passat molt temps des de llavors i inevitablement el sector ha evolucionat. Molts locals s’han mantingut, alguns han desapare-

Beaucoup d’eau a coulé sous les ponts depuis lors et le secteur a considérablement évolué. Certains locaux sont toujours là, d’autres ont disparus et les nouveaux commencent à fonctionner. Pourtant l’essence est restée la même et Sitges offre toujours et encore un

Discoteca l’Atlantida

123

CAST aparecido y otros nuevos han empezado a funcionar. La esencia, sin embargo, sigue siendo la misma y Sitges continua ofreciendo una variada oferta de la que disfrutar sin demasiados desplazamientos.

ENG new ones are starting. The essence is still the same though and Sitges keeps offering a wide range of possibilities to allow people to have fun without moving too much from one place to another.

Actualmente, Sitges ofrece al visitante más de 40 establecimientos agrupados, desde 2010, en la Asociación de Establecimientos de Ocio Nocturno, nacida con el objetivo de sumar esfuerzos, diversificar la oferta y organizar actividades y fiestas que reaviven un sector tocado por la crisis.

Nowadays, Sitges offers to the visitors more than 40 establishments gathered, since 2010, in the “Asociación de Establecimientos de Ocio Nocturno”. The aims of the mentioned entity are to increase efforts, to diversify the proposals and to organize activities and parties to shake a sector affected by the crisis.

La calle del Pecado aglutina, a día de hoy y en tan sólo unos metros, una quincena de bares musicales y pubs en los que bailar diariamente hasta bien entrada la noche o simplemente pasar la tarde en alguna de las terrazas. La calle se convierte en un entretenido escaparate de visitantes que cambian de un local a otro, de un ambiente a otro, en el

La Villa

Queenz Bar

CAT gut i altres nous han començat a funcionar. No obstant, l’essència és la mateixa y Sitges continua oferint una variada oferta de la que gaudir sense grans desplaçaments.

126

The “Calle del Pecado” glues together, within only a few yards, 15 musical pubs where people can daily dance till late at night, or spend the afternoon in a nice terrace. The street becomes an entertained showcase of visitors which move from one place to another,

FR grand éventail de possibilités afin de permettre aux gens de se divertir sans avoir trop à se déplacer.

Actualment, Sitges ofereix al visitant més de 40 establiments agrupats, des de 2010, a l’Associació d’Establiments d’Oci Nocturn, nascuda amb l’objectiu de sumar esforços, diversificar l’oferta i organitzar activitats i festes que revifin un sector tocat per la crisi.

Depuis 2010, Sitges offre à ses inconditionnels plus de 40 établissements, qui se sont regroupés sous « La Asociación de Establecimientos de Ocio Nocturne », dans le but de rassembler leurs efforts, de diversifier leurs propositions et d’organiser des activités et des fêtes afin de secouer un secteur touché par la crise.

El carrer del Pecat aglutina, a dia d’avui i en només uns metres, una quinzena de bars musicals i pubs on ballar diàriament fins ben entrada la nit o simplement passar la tarda en alguna de les terrasses. El carrer es converteix en un entretingut aparador de visitants que canvien d’un local a l’altre, d’un ambient a l’altre, en el que és un

La « Calle del Pecado » agglutine, en quelques mètres uniquement, 15 bars musicaux où les gens peuvent danser tous les jours jusqu’à l’aube, ou bien encore prendre un verre l’après midi sur une jolie terrasse. La rue devient alors un show case de clients qui bougent d’une place à l’autre et d’une ambiance à l’autre et tout cela dans

CAST

que es un punto de encuentro inevitable de la fiesta sitgetana.

En la última década además han proliferado los bares y locales musicales en otras zonas céntricas, la mayoría de ambiente más relajado y alejados de la bulliciosa calle del Pecado. Además las Calles Joan Tarrida, Bonaire, Plaza Industria y Sant Bonaventura se han convertido también en zonas muy frecuentadas de ocio nocturno. Bares o terrazas de ambiente Gay, donde se puede disfrutar de una amplia oferta de calidad, muy variada y para todos los gustos, algunos con espectáculos incluidos o fiestas temáticas, como son Queenz , Parrots, Privilege, Piano Bar, Comodin, otros como Orex, Dark, Loca Cola, XXL, Man, El Horno, Bears, El Candil, Bourbon’s o Mediterráneo... son locales para poder bailar o simplemente tomarte una copa de forma muy divertida.

Las Vegas

ENG from one atmosphere to another, in which is “par excellence” the best meeting point for partying in Sitges.

In the last ten years more pubs and musical bars have proliferated in other central areas, in cooler places out of the noisy “Calle del Pecado”. The streets Joan Tarrida, Bonaire, Plaza Industria and Sant Bonaventura have become hot spots too in the nightlife of Sitges. Friendly-gay bars and terraces, such as Queenz, Parrots, Privilege, Piano Bar, Comodin, Orex, Dark, Loca Cola, XXL, Man, El Horno, Bears, El Candil, Bourbon’s or Mediterráneo … offer to the patron a wide range of quality proposals made to fit every taste, some even include shows or special parties in premises where one can dance or simply have fun and a drink.

Pachito

CAT

punt de trobada inevitable de la festa sitgetana.

En la darrera dècada a més han proliferat els bars i locals musicals en altres zones cèntriques, la majoria d’ambient més relaxar i allunyats del bullici del carrer del Pecat. A més els Carrers Joan Tarrida, Bonaire, Plaça Indústria i Sant Bonaventura s’han convertit també en zones molt freqüentades d’oci nocturn. Bars o terrasses d’ambient Gai, on es pot gaudir d’una àmplia oferta de qualitat, molt variada i per a tots els gustos, alguns amb espectacles inclosos o festes temàtiques, com són Queenz , Parrots, Privilege, Piano Bar, Comodin, uns altres com Orex, Dark, Loca Cola, XXL, Man, El Horno, Bears, El Candil, Bourbon’s o Mediterráneo... són locals per poder ballar o simplement prendre’t una copa de forma molt divertida.

FR la rue qui est par excellence le meilleur point de rencontre pour commencer une nuit de fête à Sitges.

Dans les dix dernières années d’autres pubs et d’autres bars musicaux ont proliférés, en plein centre ville, dans des endroits plus tranquilles et moins bruyants que la « Calle del Pecado ». Les rues Joan Tarrida, Bonaire, Plaza Industria et Sant Bonaventura sont devenues des endroits très fréquentés aussi par la vie nocturne de Sitges. Des bars et des terrasses d’ambiance gay comme Queenz, Parrots, Privilege, Piano Bar, Comodin, Orex, Dark, Loca Cola, XXL, Man, El Horno, Bears, El Candil, Bourbon’s ou Mediterráneo... offrent aux clients un grand éventail de propositions de qualité pour plaire à tous les goûts, certains même avec des shows ou bien des fêtes spéciales dans des locaux où l’on peut danser ou tout

127

Calle 1º de Mayo (Calle del Pecado) CAST También en el núcleo urbano se encuentran diferentes clubs abiertos hasta alrededor de las seis de la mañana, como Ruta 66 y el histórico Ricky’s, o una amplia oferta de locales y clubs de ambiente, como Trailer y Organic.

El Puerto de Aiguadolç es otra de las zonas en las que disfrutar de una agradable velada. Restaurantes y bares se conjugan en un entorno íntimo en el que se puede acabar la noche en Sweet Pacha, la última creación de Ricardo Urgell en el municipio. Una sala con dos ambientes, restaurante y una gran terraza con vistas al muelle.

Plaza Indústria

CAT També al nucli urbà es troben diferents clubs oberts fins al voltant de les sis del matí, com Ruta 66 i l’històric Ricky’s, o una amplia oferta de locals i clubs d’ambient, com Trailer i Organic.

El Port d’Aiguadolç és una altra de les zones on gaudir d’una vetllada agradable. Restaurants i bars es conjuguen en un entorn íntim en el que es pot acabar la nit a Sweet Pacha, la darrera creació de Ricardo Urgell al municipi. Una sala amb dos ambients, restaurant i una gran terrassa amb vistes al moll.

ENG Clubs like “Ruta 66”, or the famous “Ricky’s”, and gayfriendly places like “Trailer” or “Organic”, also located downtown, are opened till six o’clock in the morning

Calle Marqués de Montroig

The marina from Aiguadolç is another spot to spend a nice evening. Restaurants and bars are integrated in a cosy surrounding where you can finish the night in Sweet Pacha, the last creation of Ricardo Urgell. It is a place with two atmospheres; a restaurant and a big terrace overlooking the piers.

FR simplement s’amuser en prenant un verre. Des clubs comme « Ruta 66 », ou le célèbre « Ricky’s », et des locaux gay-friendly comme « Trailer » ou « Organic » sont ouverts jusqu’à six heures du matin.

Calle 1º de Mayo (Calle del Pecado)

Le port sportif de « Aiguadolç » est un autre joli coin pour passer une belle soirée. Les restaurants et les bars s’intègrent dans un charmant décor, où on peut finir la nuit à « Sweet Pacha », la dernière création de Ricardo Urgell. C’est un local avec deux ambiances : un restaurant et une immense terrasse sur les embarcadères.

130 Calle Joan Tarrida

Brazil Party · Calle 1º de Mayo (Calle del Pecado)

Women’s Party · Discoteca l’Atlantida

131 Flower Power · Discoteca Sweet Pacha

134

CAST Como municipio turístico, Sitges cuida sus instalaciones y apuesta por la calidad, el Servicio y las infraestructuras. Con una variada oferta de alojamiento, desde cadenas internacionales hasta establecimientos más pequeños y de gestión familiar, los hoteles de la población suman más de 5.000 plazas y ofrecen al visitante una ubicación privilegiada frente al mar o próxima a la playa.

Los orígenes de la actividad hotelera en el municipio se remontan a 1902, con la obertura del primer hotel, Fonda Subur. El Hotel Milanesa y el Hotel Sitges, en 1917, amplían la oferta de alojamiento que crece notablemente, unos años después, con la construcción del Terramar CAT Com a municipi turístic, Sitges cuida les seves instal·lacions i aposta per la qualitat, el servei i les infraestructures. Amb una variada oferta d’allotjament, des de cadenes internacionals fins a establiments més petits i de gestió familiar, els hotels de la població sumen més de 5.000 places i ofereixen al visitant una ubicació privilegiada davant del mar o molt propera a la platja.

Els orígens de l’activitat hotelera al municipi es remunten a 1902, amb l’obertura del primer hotel, la Fonda Subur. L’Hotel Milanesa i l’Hotel Sitges, el 1917, amplien l’oferta d’allotjament que creix notablement, uns anys després, amb la construcció del Terramar Park Hotel i de l’Hotel ENG The tourist municipality of Sitges takes great care of its hotel infrastructures and bets for an outstanding quality service. The city offers a wide range of accommodations, going from international hotel chains to smaller establishments run by families. With more than 5,000 beds, the hotels of the town give to visitors a privileged location facing the sea or close to the beach.

The origins of the hotel activity in this locality bring us back to 1902, when the first hotel “Fonda Subur” opens its doors. In 1917 comes the turn of the Hotel Milanesa and Hotel Sitges to enlarge the number of accommodations. A few years later the Terramar Park Hotel and the Hotel Subur increase considerably the avaiFR La municipalité touristique de Sitges prend un grand soin de ses infrastructures hôtelières et mise sur un service d’une exceptionnelle qualité. La ville ouvre un large éventail d’hébergements, qui va de la chaine internationale d’hôtels jusqu’aux établissements familiers. Avec plus de 5.000 lits, les hôtels de la localité offrent aux visiteurs une situation face à la mer ou bien près de la plage.

Les origines de l’activité hôtelière de la municipalité nous ramènent en 1902, lorsque s’ouvrent les portes de l’hôtel « Fonda Subur ». En 1917 c’est au tour de l’Hôtel Milanesa et de l’Hôtel Sitges qui viennent agrandir le nombre de places. Quelques années plus tard le Terramar

135

CAST Park Hotel y del Hotel Subur. Prácticamente un siglo después, este escenario ha cambiado mucho y actualmente Sitges dispone de más de 2.500 habitaciones, mayoritariamente en establecimientos de 4 y 5 estrellas.

Desde el placer hasta los negocios, en Sitges llueve a gusto de todos. Por un lado, se pueden encontrar hoteles pequeños, de una, dos o tres estrellas, de ambiente más íntimo y a menudo situados en edificios históricos del núcleo urbano. El Club Hoteles de Siempre aglutina 20 de CAT Subur. Gairebé un segle després, aquest escenari ha canviat molt i actualment Sitges disposa de més de 2.500 habitacions, majoritàriament en establiments de 4 i 5 estrelles.

Des del plaer fins als negocis, a Sitges plou a gust de tots. D’una banda, es poden trobar hotels petits, d’una, dues o tres estrelles, d’ambient més íntim i sovint situats en edificis històrics al nucli urbà. El Club Hotels de Sempre aglutina 20 d’aquests establiments, que sumen més de 900 habitacions i proposen descompENG labilities of the city. Almost a century later, things have changed a lot and nowadays Sitges has more than 2,500 rooms in 4 and 5 star hotels.

Either for entertainment or for business, everybody is pleased in Sitges because of its wide range of possibilities. You can find small cosy hotels of one, two or three stars, located in historical buildings in the city centre. The “Club Hoteles de Siempre” gathers 20 of those establishments -that means more than 900 FR Park Hôtel et l’Hôtel Subur augmentent considérablement les disponibilités de la ville. Plus d’un siècle après, les choses ont beaucoup changées et de nos jours Sitges compte plus de 2.500 chambres dans des établissements de 4 et 5 étoiles.

Qu’il s’agisse d’amusement ou bien d’affaires, tous les goûts sont satisfaits à Sitges grâce à son large éventail de possibilités. Nous pouvons y trouver de charmants petits hôtels qui ont une, deux ou trois étoiles, situés dans le centre historique de la ville. Le « Club Hoteles de Siempre

136

137

138

CAST estos establecimientos, que suman más de 900 habitaciones y proponen descuentos y ventajas a sus usuarios. Del otro, y lejos de ser exclusivamente una destinación vacacional, Sitges se ha posicionado como una de las principales destinaciones de congresos y negocios de Catalunya por detrás de Barcelona. El Hotel Meliá Sitges dispone de un palacio de congresos con capacidad para 1.400 personas y el centro de conferencias de Dolce Sitges, distinguido con varios reconocimientos, puede acoger 500 delegados. Los hoteles, La Pinta, la Niña y la Santa María, proponen en cambio una ubicación idónea, delante del mar, en el mismo Paseo de la Ribera. Los que prefieran un entorno natural,

ENG rooms- and always gives rebates and discounts to their patrons. Sitges is not only a holiday destination; as a matter of fact the city has become one of the main places for congresses and businesses in Catalonia after Barcelona. The Hotel Meliá Sitges disposes of a conference hall with a capacity of 1,400 people and the conference centre “Dolce Sitges”, distinguished with several awards, can receive up to 500 participants. On the other hand, the three hotels “La Pinta”, “La Niña” and “Santa Maria” offer their customers the ideal situation, in front of the sea, on the “Paseo de la Ribera”. For those who prefer natural surroundings in the

CAT tes i avantatges als seus usuaris. De l’altra, i lluny de ser exclusivament una destinació vacacional, Sitges s’ha posicionat com una de les destinacions principals de congressos i negocis de Catalunya després de Barcelona. L’Hotel Meliá Sitges disposa d’un palau de congressos amb capacitat per a 1.400 persones i el centre de conferències de Dolce Sitges, distingit amb diferents reconeixements, pot encabir 500 delegats. Els Hotels La Pinta, La Niña i la Santa María, proposen en canvi una ubicació idònia, davant del mar, al mateix Passeig de la Ribera. Aquells que prefereixin un entorn natural, a les afores de la localitat, també

FR » réunit près de 20 établissements de ce genre –ce qui veut dire près de 900 lits- qui offrent toujours à leurs clients des rabais et des escomptes. Sitges n’est pas seulement une destination de vacances ; en fait, la ville est devenue une des principales places de congrès et d’affaires en Catalogne après Barcelone. L’Hotel Meliá Sitges dispose d’un palais des congrès pour 1.400 personnes et le centre de conférences « Dolce Sitges » qui a reçu de nombreux prix, dispose de 500 places. D’autre part, les trois hôtels « La Pinta », « La Niña » et « Santa Maria » offrent à leurs clients une situation privilégiée, face à la mer, sur le « Paseo de la Ribera ». Pour ceux qui préfèrent l’environnement

139

CAST en las afueras de la localidad también encontrarán opciones integradas en plena montaña como el recién construido Hotel Desitges, ubicado en la Zona Residencial Els Cards, en el término municipal de Sant Pere de Ribes, a sólo tres minutos de Sitges.

El visitante encontrará en Sitges la opción que más se adecue a sus necesidades. Los que busquen sol encontraran una extensión del Hotel Terramar en la playa de las Anquines, en el Paseo Marítimo al lado del Club de Golf. El Hotel Estela Barcelona ofrece a los amantes del arte habitaciones decoradas por artistas como Josep Maria Subirachs, Josep Puigmartí, Quim Hereu o Paco Duran, entre otros. Las personas con movilidad reducida encontrarán calles y estableciCAT trobaran opcions integrades en plena muntanya com el recentment construït Hotel Desitges, ubicat en la Zona Residencial Els Cards, en el terme municipal de Sant Pere de Ribes, a només tres minuts de Sitges.

142

ENG outskirts we have the newly built Hotel Desitges, in the residential area “Els Cards”, at only three minutes from Sitges in the municipal district of Sant Pere de Ribes.

Visitors will find in Sitges the most suitable options to fill their needs. Those in search of sun will find an extension of the Hotel Terramar on the beach of the Anquines, on the Paseo Maritimo next to the Golf Club. The Hotel Estela Barcelona offers to the art lovers rooms decorated by artists such as Josep Maria Subirachs, Josep Puigmarti, Quim Hereu or Paco Duran to mention but a few. People with reduced mobility will find streets and establishments that fulfil the conditions to make their stays more comfortable and FR naturel en dehors de la ville, nous trouvons le nouvel Hotel Desitges, construit dans un lotissement résidentiel « Els Cards », à trois minutes de Sitges dans le terme municipal de Sant Pere de Ribes.

El visitant trobarà a Sitges l’opció que més s’adeqüi a les seves necessitats. Els que busquin sol trobaran una extensió de l’Hotel Terramar a la platja de les Anquines, al Passeig Marítim al costat del Club de Golf. L’Hotel Estela Barcelona ofereix als amants de l’art habitacions decorades per artistes com Josep Maria Subirachs, Josep Puigmartí, Quim Hereu o Paco Duran, entre altres.

Les visiteurs trouveront à Sitges toutes les options possibles pour satisfaire leurs goûts. Ceux qui vont à la recherche du soleil trouveront une extension de l’Hotel Terramar sur la plage des « Anquines », sur le « Paseo Maritimo » près du Club de Golf. L’Hotel Estela Barcelona propose aux amants de l’art des chambres décorées par Josep Maria Subirachs, Josep Puigmarti, Quim Hereu ou Paco Duran pour ne faire mention que de quelques artistes.

Les persones amb mobilitat reduïda trobaran carrers i establi-

Les personnes handicapées trouveront des rues et des établissements

143

144

CAST mientos que reúnen las condiciones necesarias para hacer más cómoda y fácil su estancia. Los Hoteles Subur, Port Sitges Resort, Antemare, Calípolis, Platjador, Celimar, Sitges Park son una muestra. Un entorno adaptado que ha llevado a la Agencia Catalana de Turismo a distinguir Sitges como una de las 18 destinaciones catalanas con un alto nivel de accesibilidad.

ENG table and easy. The hotels Subur, Port Sitges Resort, Antemare, Calipolis, Platjador, Celimar and Sitges Park are representative examples of those conveniences. This adapted environment has brought the “Agencia Catalana de Turismo” to distinguish Sitges as one of the 18 Catalan destinations with a high level of accessibility.

Además de esta amplia oferta hotelera, la población dispone de diez pensiones, dos campings y ha inaugurado recientemente el primer albergue del municipio.

To round off a wide range of accommodations, the city has ten guest houses, two camping sites and has recently inaugurated the first municipal boarding house.

CAT bliments que reuneixen les condicions necessàries per fer més còmode i fàcil la seva estada. Els Hotels Subur, Port Sitges Resort, Antemare, Calípolis, Platjador, Celimar, Sitges Park en són una mostra. Un entorn adaptat que ha portat l’Agència Catalana de Turisme a distingir Sitges com una de les 18 destinacions catalanes amb un alt nivell d’accessibilitat.

FR qui couvrent toutes les conditions requises pour rendre leurs séjours plus agréables et faciles. Les hôtels Subur, Port Sitges Resort, Antemare, Calipolis, Platjador, Celimar et Sitges Park sont quelques uns des exemples qui offrent ces facilités. Cet encadrement adapté aux besoins de ces personnes a amené la « Agencia Catalana de Turismo » à reconnaitre Sitges comme l’une des 18 destinations catalanes avec un haut niveau d’accessibilité.

A més, Sitges disposa de deu pensions, dos càmpings i ha inaugurat el primer alberg del municipi.

Afin de compléter ce vaste éventail, la ville a dix maisons d’hôtes, deux campings et elle a inauguré récemment une auberge municipale.

145

Art

ARTE Y CULTURA 路 ART I CULTURA 路 ART & CULTURE 路 ART ET CULTURE

&Culture

CAST La historia de Sitges está estrechamente ligada a la cultura y al arte. Los más importantes abanderados del modernismo catalán como Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Miquel Utrillo, y de mecenas como Charles Deering convirtieron el municipio en un lugar de referencia que atrajo muchos otros artistas e intelectuales, que dejaron en Sitges un importante legado artístico. La población cuenta con una variada oferta museística que aglutina más de trece mil obras de diferentes épocas y disciplinas artísticas.

ENG The story of Sitges is closely related to Culture and Art. The most important standard-bearers of Catalan Modernism such as Santiago Rusiñol, Ramón Casas o Miquel Utrillo, and patrons of art such as Charles Deering made of the municipality a landmark which attracted lots of intellectuals and artists who left in Sitges an important artistic legacy. The city offers a wide variety of museums which bring together more than thirteen thousand works of different times and different artistic disciplines.

El Cau Ferrat, inaugurado como museo en 1933, fue el taller y vivienda de Santiago Rusiñol, el artista, a finales del siglo XIX, adquirió dos casas de pescadores que convirtió en este templo de arte, donde conservar sus colecciones. Rusiñol convirtió Sitges en la Meca del nuevo movimiento artístico y cultural conocido como Modernismo. En la actualidad, el Cau Ferrat conserva esta herencia con variadas colecciones de cerámica, pin

“El Cau Ferrat”, inaugurated as a museum in 1933, was the atelier and the dwelling of Santiago Rusiñol, the artist, who towards the end of the XIX century bought two fisherman houses which he turned into this temple of art where his collections are kept. Rusiñol made of Sitges the Mecca of the new artistic and cultural movement called Modernism. Nowadays, El Cau Ferrat preserves his legacy which

CAT La història de Sitges està lligada estretament a la cultura i a l’art. Els abanderats més importants del modernisme català com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Miquel Utrillo, i de mecenes com Charles Deering van convertir el municipi en un lloc de referència que va atraure molts altres artistes i intel·lectuals, que van deixar a Sitges un important llegat artístic. La població compta amb una variada oferta museística, que aglutina més tretze mil obres de diferents èpoques i disciplines artístiques.

FR L’histoire de Sitges est attachée à la Culture et à l’Art depuis longtemps. Les plus importants porte-drapeaux du Modernisme Catalan comme Santiago Rusiñol, Ramón Casas ou bien Miquel Utrillo, et des mécènes comme Charles Deering, font de ce municipe un point de repère qui a attiré un bon nombre d’intellectuels et d’artistes qui ont laissé à Sitges un important héritage artistique : en effet, la ville offre une grande variété de musées qui regroupent plus de treize mille pièces de différentes époques et de différentes disciplines artistiques.

El Cau Ferrat, inaugurat com a museu el 1933, va ser el taller i habitatge de Santiago Rusiñol. L’artista, a finals del segle XIX, va adquirir dues cases de pescadors que va convertir en aquest temple de l’art, on conservar les seves col·leccions. Rusiñol va convertir Sitges en la Meca del nou moviment artístic i cultural conegut com Modernisme. En l’actualitat, el Cau Ferrat

Inauguré en 1933, “El Cau Ferrat”, auparavant l’atelier et la demeure de Santiago Rusiñol est le peintre, qui vers la fin du XIX siècle, achète deux maisons de pêcheur qu’il transforme en un temple d’art où sont gardées ses collections. Rusiñol fait de Sitges la Mecque de ce nouveau mouvement artistique et culturel dénommé Modernisme. De nos jours, El Cau Ferrat conserve son

CAST

Palau Maricel

dibujo, y una de las mejores colecciones de hierro de Europa.

Ramon Casas introdujo Sitges al industrial y coleccionista norteamericano, Charles Deering, que quedó entusiasmado con la pequeña villa de pescadores y decidió tener en Sitges su residencia. El ingeniero y artista, Miquel Utrillo, se convirtió en hombre de confianza del norteamericano y juntos fueron los principales responsables de la construcción del conjunto arquitectónico de Maricel, entre 1910 y 1916, que transformó la calle Fonollar y la dotó de la marcada personalidad y del encanto que mantiene en la actualidad. De grandes salones, un claustro y unas espectaculares terrazas encaradas al mar, el Palau Maricel es el zenit de este conjunto monuCAT conserva aquesta herència amb variades col·leccions de ceràmica, pintura i dibuix, i amb una de les millors col·leccions de ferro d’Europa.

Museu Romàntic

Ramon Casas va introduir Sitges a l’industrial i col·leccionista nord-americà, Charles Deering, que va quedar entusiasmat amb la petita vila de pescadors i decidí tenir a Sitges la seva residència. L’enginyer i artista, Miquel Utrillo, es va convertir en l’home de confiança del nord-americà i junts van ser els principals responsables de la construcció del conjunt arquitectònic de Maricel, entre 1910 i 1916, que va transformar el carrer Fonollar i va dotar-lo de la marcada personalitat i de l’encant que manté encara en l’actualitat. De grans salons, un claustre i unes espectaculars terrasses ENG ceramics, paintings and drawings collections and one of the best European collections of wrought iron.

Museu Maricel

Ramón Casas was the one who introduced Sitges to the American industrialist and collector Charles Deering; he was delighted with the small fisherman villa and decided to take up residence in Sitges. The engineer and artist, Miguel Utrillo, became his right-hand man, and both of them are the main responsible of the architectural set of Maricel (1910 – 1916), which transformed Fonollar Street into the charming spot it is nowadays. With wide living-rooms, a cloister and spectacular terraces facing the sea, the “Palau Maricel” is the zenith of this architectural set with the “Maricel de Mar”, presently the “Museum Maricel” FR légat qui contient des collections de céramiques, de tableaux et de dessins ainsi que l’une des meilleures collections de fer forgé européenne.

Ramón Casas est la personne qui présente Sitges à l’homme d’affaires et á la fois collectionneur Charles Deering qui est séduit à tel point par la petite villa de pêcheur qu’il décide même s’installer à Sitges. L’ingénieur et tout á la fois artiste, Miquel Utrillo, devient sa main droite, et c’est à eux que l’on doit l’ensemble architectonique de Maricel (1910 – 1916) qui transforme la Rue Fonollar en lui donnant le charme qu’elle conserve encore de nos jours. Avec de vastes salons, un cloître et des terrasses spectaculaires face à la mer, le Palais Maricel est le zénith de cet ensemble monumental, conjointe

Museu Cau Ferrat

Carrer dâ&#x20AC;&#x2122;en Bosch

4 2

9 10

152

1. José Luís Fuentetaja / 2. Lorenzo Quinn / 3. Lluís Barbadillo / 4. Manuel Blesa / 5. Fundación Stampfli / 6. Miguel Condé / 7. Subirachs 8. Ricardo Moraga / 9. Fundación Stampfli / 10. José Luís Fuentetaja / 11. Blanca de Nicolás / 12. Florencia Coll

CAST mental juntamente con el Maricel de Mar, actual Museo Maricel con más de tres mil piezas procedentes de diferentes fondos artísticos.

funds.

El Museo Romántico, ubicado en la antigua casa Llopis, construida en 1793, fue una de las mansiones señoriales sitgetanas más importantes hasta que se convirtió en museo en 1949. Desde el mobiliario hasta la decoración pasando por los diferentes sistemas de iluminación, el edificio evoca la forma de vida de una familia adinerada del siglo XIX y acoge la colección de muñecas y juguetes, formada por más de cuatrocientas piezas cedidas por la escritora e ilustradora, Lola Anglada.

The “Museo Romántico” located in the former house of Llopis, built in 1793, was one of the stately houses, probably amongst the most important ones, till it became a museum in 1949. Its furniture, its decoration, the different systems of lightning, the building itself shows the way of life of a wealthy family from the XIX century. The museum shelters the dolls and toys collections, composed by more than four hundred pieces given by the writer and illustrator, Lola Anglada.

Diferentes espacios, diferentes épocas artísticas. El arte contemporáneo también está presente en Sitges en la Fundación Stämpfli, que exhibe obras dedicadas a la figuración y el objeto, la cinética, la geometría, el pop art o la escultura de unos 60 artistas internacionales, en el antiguo Mercado de Pescado. El emblemático equipamiento se encuentra anexo al museo de la Casa Bacardi.

Different spaces, different artistic periods; we have all that in Sitges. Contemporary art is present too in the Foundation Stämpfli, which exhibits works about Figure and Object, Kinetic, Geometry, Pop Art or Sculpture from 60 international artists in the former “Mercado del Pescado”, an annex to the museum of the Bacardi House.

Más allá de los museos, Sitges dispone también de otros espacios dedicados al arte como numerosas galerías privadas y salas de exposiciones como la Sala Vaixells del Palau Maricel, el Edificio Miramar o el Estudio Vidal. Una dinámica cultural de la que se puede disfrutar al aire libre porque

CAT encarades al mar, el Palau Maricel és el zenit d’aquest conjunt monumental juntament amb el Maricel de Mar, actual Museu Maricel amb més de tres mil peces procedents de fons artístics diversos.

El Museu Romàntic, ubicat a l’antiga casa Llopis, construïda el 1793, va ser una de les mansions senyorials sitgetanes més importants fins que es convertí en museu el 1949. Des del mobiliari fins a la decoració passant pels diferents sistemes d’enllumenat, l’edifici evoca la forma de vida d’una família benestant del segle XIX i acull la col·lecció de nines i joguines, formada per més de quatre-centes peces cedides per l’escriptora i il·lustradora Lola Anglada. Diferents espais, diferents èpoques artístiques. L’art contemporani també és present a Sitges en la Fundació Stämpfli, que exhibeix obres dedicades a la figuració i l’objecte, el cinetisme, la geometria, el pop art o l’escultura d’uns 60 artistes internacionals, a l’antic Mercat del Peix. L’emblemàtic equipament es troba annex al museu de la Casa Bacardi Més enllà dels museus, Sitges disposa també d’altres espais dedicats a l’art com nombroses galeries privades i sales d’exposicions com la Sala Vaixells del Palau Maricel, l’Edifici Miramar o l’Estudi Vidal. Una dinàmica cultural de la que es pot gaudir a l’aire lliure perquè

ENG

with its more than three thousand items from different artistic

Beyond museums, Sitges disposes of other spaces dedicated to Art such as many private galleries and exhibition rooms as Sala Vaixells from Palau Maricel, the Edificio Miramar or the Estudio Vidal. Besides all that, the city has a dynamic culture that can be admired outdoors because in Sitges Art is in the street. The stately houses from the

FR ment avec Maricel de Mar, l’actuel Musée Maricel qui compte plus de treize mille pièces qui proviennent de divers fonds artistiques.

L’ancienne demeure Llopis, construite en 1793, accueille depuis 1949 le Musée Romantique de Sitges. C’est l’une des plus majestueuses maisons de la ville. Son mobilier, sa décoration, les différents systèmes d’éclairage, tout en elle évoque la forme de vie d’une famille aisée du XIX siècle. Elle accueille aussi une collection de poupées et de jouets, environ quatre cent pièces, cédées par l’écrivain et l’illustratrice Lola Anglada. Différents espaces et différentes époques artistiques : nous trouvons tout cela à Sitges. L’Art Contemporain y est aussi présent grâce à la Fondation Stämpfli, qui expose des œuvres sur la figuration et l’objet, la cinétique, la géométrie, le Pop Art ou la sculpture d’environ 60 artistes internationaux, dans l’ancien Marché du Poisson. L’emblématique équipement se trouve annexé au musée de la Maison Bacardi. Outres ses musées, Sitges dispose aussi d’autres espaces dédiés à l’art comme les nombreuses galeries privées et les salles d’expositions comme la Salle Vaixells du Palais Maricel, l’Edifice Miramar ou l’Estudi Vidal. C’est tout un dynamisme culturel dont dispose Sitges, car dans cette ville on peut profiter de l’Art en plein air puisque l’Art est dans la rue. Les

153

CAST en Sitges el arte está en la calle. Las casas señoriales del “vuitcentisme”, los chalets en primera línea de mar o las eclécticas casas de los americanos que mezclan del neoclasicismo al “noucentisme” pasando por el modernismo son una muestra. Sitges invita a pasear por el casco histórico, donde se encuentra la actual Casa de la Villa, construida sobre el antiguo castillo medieval; la Biblioteca Santiago Rusiñol, que ocupa la casa solariega de Miquel Utrillo, o el conjunto del Baluarte, donde se levanta la iglesia Parroquial de Sant Bartomeu y Santa Tecla, son algunos ejemplos más de la historia viva de la población. En Sitges el arte se vive y se respira también con las numerosas esculturas que decoran las rotondas, la Playa San Sebastián o el Paseo de la Ribera. CAT a Sitges l’art és al carrer. Les cases senyorials vuitcentistes, els xalets davant la línia del mar o les cases dels americanos, construccions eclèctiques que barregen del neoclassicisme al noucentisme passant pel modernisme en són una mostra. Sitges convida a passejar pel casc històric, on l’actual edifici de l’Ajuntament, construït sobre l’antic castell medieval, la Biblioteca Santiago Rusiñol, que ocupa la casa pairal de Miquel Utrillo, o el conjunt del Baluard, on s’aixeca l’església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, són alguns exemples més de la història viva de la població. A Sitges l’art es viu i es respira també amb les nombroses escultures que decoren les rotondes, la Platja Sant Sebastià o el Passeig de la Ribera. ENG nineteenth century, the villas situated on the first line of the sea or the eclectic houses of the “Americanos”, mixing Neoclassicism with “Noucentisme” and Modernism are perfect examples that show this dynamism.

Sitges invites you to stroll along the streets of its historic centre, where we find the present Town Hall, built upon the old medieval castle; the Library Santiago Rusiñol, set inside the ancestral home of Miquel Utrillo, or the architectural set of Baluarte, where the parish church of Sant Bartomeu and Santa Tecla stands. Those are but a few of the evidences of the living story of the town. In Sitges Art is a way of life and one can even breath it, feel it through many sculptures standing in the turnabouts, the beach of San Sebastian or the Paseo de la Ribera. FR majestueuses maisons du XIX siècle, les villas en front de mer ou bien encore les maisons des « Americanos » ces constructions éclectiques qui mélangent le Néoclassicisme avec le « Noucentisme » en passant par le Modernisme, en sont la preuve. Sitges invite le visiteur à flâner dans son centre ville, où la Mairie est bâtie sur l’ancien château médiéval, à trainer dans la Bibliothèque Santiago Rusiñol, qui occupe la maison ancestrale de Miquel Utrillo, ou encore dans l’ensemble du Baluard, où se dresse l’Église Paroissienne de Sant Bartomeu et Santa Tecla. Ce ne sont là que quelques exemples de l’histoire vivante de la localité. À Sitges l’art est un mode de vie que l’on respire aussi avec les nombreuses sculptures qui décorent les ronds-points, la Plage Sant Sebastià ou le Passeig de la Ribera.

154

155

ARTISTA Y PINTOR 路 ARTISTA I PINTOR 路 ARTIST AND PAINTOR 路 ARTISTE ET PEINTRE 156

JOSEP PUIGMARTÍ · ARTISTA Y PINTOR · ARTISTA I PINTOR · ARTIST AND PAINTOR · ARTISTE ET PEINTRE

CAST Se mueve a caballo entre la excentricidad y la genialidad. No es un pintor al uso y se declara un hombre angustiado y defensor del ateísmo. Desde hace más de 15 años el hotel Estela de Sitges es su refugio, su hogar, lugar que le garantiza el descanso y la calma necesaria para pintar. Lleva a sus espaldas una vida intensa, llena de viajes y anécdotas. Su imagen impacta ahora y también sorprendía en los años sesenta cuando fue uno de los modelos más cotizados de la época. Amigo y compañero, entre otros de Dalí, ha formado parte de la Gauche Divine catalana instalada los veranos en Cadaqués.

S.A.: ¿Siempre supiste que serías artista? JP: Sí, porque era lo único que sabía hacer, en la escuela sólo esperaba que llegara la clase de dibujo, el resto no se me daba bien. Mi padre era pintor de paredes y yo le ayudaba, en aquella época se aprovechaba todo, los botes de pintura duraban una eternidad y como yo estaba todo el día en el almacén, fuera de horas hacía dibujos y cuadros.

ENG Halfway between eccentricity and genius, he is not a regular painter and defines himself as a man in a constant way of anxiety and an atheism defender. He has been living for 15 years now in the hotel Estela in Sitges which has become his shelter, his home, a place which brings him peace and relief to paint. He carries over his shoulders an intense life, full of journeys and anecdotes. His look is now striking as it was in the sixties when he was one of the most demanded models, friend and companion of Dali, among others. He even belonged to the Catalan “Gauche Divine” who used to spend the summer time in Cadaqués.

S.A.: Did you always know you were going to be an artist? J.P.: Yes indeed because that was all I was able to do; at school I was always waiting for the drawing classes, I was not a model student. My father was a house painter and I used to give him a hand. You know at that time there was no throwing stuff, painting containers used to last an eternity and I was all the time in the small warehouse drawing and painting.

S.A.: ¿Has sido también un modelo cotizado, como llegaste a este mundo? JP: En los años sesenta yo iba a Cadaqués donde me hice amigo de Albert Oliveras, que hacía el programa de radio Los Formidables en la Ser, y un amigo de él me dijo que podía trabajar de modelo. Yo ya vivía de la pintura, pero conocí a Pomés y trabajé durante 10 o 12 años de

S.A.: You were also a most-demanded model, how did you go that far? J.P.: In the sixties I used to go to Cadaqués and became friend with Albert Oliveras who had a radio program “Los Formidables” on the radio station “la Ser”. One of his friends told me I could work as a model. By the time I was already living thanks to my paintings, but then I got

CAT Es mou a cavall entre l’excentricitat i la genialitat. No és un pintor a l’ús i es declara un home angoixat i defensor de l’ateisme. Des de fa més de 15 anys l’hotel Estela de Sitges és el seu refugi, la seva llar, i assegura que li garanteix el descans i la calma necessària per pintar. Porta a les esquenes una vida intensa, plena de viatges i anècdotes. La seva imatge impacta ara i també sorprenia als anys seixanta quan va ser un dels models més cotitzats de l’època. Amic i company de Dalí, entre d’altres, ha format part de la gauche divine catalana instal·lada els estius a Cadaqués.

FR A mi-chemin entre l’excentricité et le géni, il est loin d’être un peintre normal. Selon sa propre définition il est un homme qui vit avec une angoisse constante et qui défend l’athéisme avec conviction. Il habite depuis plus de 15 ans à l’Hôtel Estela de Sitges qui est son chez-lui, son refuge, un endroit qui lui transmet la paix et la tranquillité dont il a besoin pour pouvoir peindre. Il porte sur son dos une vie intense pleine à ras bord de voyages et d’anecdotes. Son look est aussi frappant qu’il l’était déjà quarante ans avant lorsqu’il était un mannequin très cotisé, ami de Dali, entre autres. Il appartenait aussi á la Gauche Divine catalane qui séjournait en été à Cadaqués.

S.I.: Sempre vas saber que series artista? J.P.: Si, perquè era l’únic que sabia fer, a l’escola només esperava que arribés la classe de dibuix, la resta no se’m donava bé. El meu pare era pintor de parets i jo l’ajudava, en aquella època s’aprofitava tot, els pots de pintura duraven una eternitat i com que jo estava tot el dia al magatzem, fora d’hores feia dibuixos i quadres.

S.A.: Avez-vous toujours su que vous seriez un artiste ? J.P.: Tout à fait car c’est la seule chose que je savais faire en classe, j’attendais toujours les cours de dessin. J’étais un mauvais élève. Mon père était peintre en bâtiment et je lui donnais un coup de main de temps en temps. Vous savez à l’époque on ne jetait rien, les pots de peinture duraient beaucoup et je passais mon temps dans la petite arrière boutique en dessinant et en peignant.

S.I.: Has estat també un model cotitzat, com vas arribar a aquest món? J.P.: Als anys seixanta jo anava a Cadaqués on em vaig fer amic de l’Albert Oliveras, que feia el programa de ràdio Els Formidables a la Ser, i un amic d’ell em va dir que podia treballar de model. Jo ja vivia

S.A.: Vous étiez aussi un mannequin très cotisé, comment en êtes vous arrivé là ? J.P.: Dans les années soixante je séjournais fréquemment à Cadaqués et j’avais lié amitié avec Albert Oliveras qui avait un programme radiophonique « Los Formidables » sur la station radio « La Ser ». L’un de ses amis me pro-

157

CAST modelo. Seguí haciéndolo en París, me divertía, desfilaba y me hacía fotos con grandes maniquíes de la época, Teresa Gimpera, Romy…

S.A.: ¿Eres de los que piensas que la juventud es la mejor etapa de la vida? J.P.: Para mí la mejor etapa es cuando eres un niño pequeño. Cuando tienes 10 o 12 años y la fantasía está tan presente. Por ejemplo, cuando supe el secreto de los Reyes Magos de Oriente me llevé una gran desilusión, lloraba, no lo quería creer, fue una gran decepción. Yo vivía de la fantasía y mi mundo se vino abajo. S.A.: Rompes esquemas de lo que mucha gente piensa cuando dicen que el arte es profundidad. J.P.: Se que no lo es. ¿Qué hay más importante que el sol? Un brillante es bonito porque brilla ¿y por eso es superficial?, ¿Reír es superficial? Pienso que cuando alguien es muy profundo y oscuro significa que esa persona no está bien, tiene un malestar. En la vida como más bonito sea todo mejor, ¿por qué debe ser muy triste y oscuro? S.A..: ¿Siempre has sido así de transgresor? J.P.: Sí, la gente siempre me ha mirado, siempre he sido un hombre especial. Hace cuarenta años destacaba porque era muy alto, delgado y rubio, ahora quizás ya no destacaría por mi físico. Hace tantos años de todo esto… S.A..: ¿Piensas en la muerte, te preocupa? J.P.: No me preocupa nada, antes me daba miedo pero ahora ya no. Pienso que el hombre

CAT de la pintura, però vaig conèixer al Pomés i vaig treballar durant 10 o 12 anys de model. Vaig continuar-ho a París, em divertia, desfilava i em feia fotos amb grans maniquís de l’època, Teresa Gimpera, Romy...

S.I.: Ets dels que penses que la joventut és la millor etapa de la vida? J.P.: Per mi la millor etapa és quan ets un nen petit. Quan tens 10 o 12 anys i la fantasia està tan present. Per exemple, quan vaig saber el secret dels reis mags d’orient em vaig portar una gran desil·lusió, plorava, no ho volia creure, va ser una gran decepció. Jo vivia de la fantasia i em van desmuntar el món. S.I.: Trenques esquemes del que molta gent pensa quan diuen que l’art és profunditat? J.P.: Es que no ho és. Que hi ha més important que el sol? Un brillant és bonic perquè brilla i per això és superficial? Riure és superficial? Penso que quan algú és molt profund i obscur significa que aquella persona no està bé, té un malestar. A la vida com més maco sigui tot millor, perquè ha de ser tot trist i fosc? S.I.: Sempre has estat així de transgressor? J.P.: Sí, sempre m’ha mirat la gent, sempre he estat un home especial. Fa quaranta anys destacava perquè era molt alt, prim i ros, ara potser ja no destacaria pel meu físic. Fa tants anys de tot això... S.I.: Penses en la mort, et preocupa? J.P.: No em preocupa gens, abans em feia por però ara ja no. Penso que l’home és a punt

158

JOSEP PUIGMARTÍ · ARTISTA Y PINTOR · ARTISTA I PINTOR · ARTIST AND PAINTOR · ARTISTE ET PEINTRE

ENG acquainted with Pomés and worked as a model for 10 or 12 years. I also went to Paris; I was skilled for the catwalks and also posed for pictures with well-known models as Teresa Gimpera, Romy… That was fun.

S.A.: Do you belong to the kind of people who think that youth is the best time of life? J.P.: As far as I am concerned, the best time of life is childhood. A kid of 10 or 12 has such an amazing fantasy world. For instance, when I knew about the secret of Santa I was so disappointed, I cried rivers, I didn’t want to believe such a thing! It was a real drama. I was living in a fantasy universe and my whole world collapsed. S.A.: You break most of the people’s preconceptions when they say Art is deep. J.P.: I know that is not the case. What is more important than the sun? A diamond is awesome for it sparkles and shines. Does this mean it is superficial? Are laughters superficial? I believe that when somebody is profound and gloom it means that this person is wrong, he feels unwell. You see always look at the bright side of Life. Why gloominess and depth? S.A.: Have you always been so unruly? J.P.: Yes, people have always been looking at me. I have always been a special man. Forty years ago I was tall, blond and thin, now that is not the case anymore, that was a long time ago… S.A.: Are you worried about death? Do you think about it? J.P.: No, I do not worry about it; I used to be scared but not anymore. I believe that man is about to discover God.

FR posa d’être mannequin. A l’époque je vivais déjà de mes tableaux, mais je fis également la connaissance de Pomés et c’est alors que j’ai travaillé dans le monde de la mode entre 10 et 12 ans. Je suis aussi allé à Paris, je me défendais bien sur la passerelle et je posais aussi pour des séances photo avec des mannequins réputés comme Teresa Gimpera, Romy… C’était amusant.

S.A.: Êtes vous de ceux qui pensent que la jeunesse est le meilleur moment de la vie ? J.P.: En ce qui me concerne, le meilleur moment de la vie pour moi, c’est l’enfance. Un enfant de 10 ou 12 ans vit dans un monde tellement fantaisiste. Par exemple lorsque j’ai découvert le secret du Père Noël je fus très déçu. J’ai beaucoup pleuré. Une telle chose n’était pas possible ! Ce fût un vrai drame. Je vivais dans un univers fantastique et tout mon monde c’est écroulé. S.A.: Vous brisez toutes les opinions préconçues des gens qui disent que l’Art est profond. J.P.: Je sais que tout est faux. Qui y a-t-il de plus important que le soleil ? Un diamant c’est magnifique car il brille et scintille. Est-ce que cela veut dire que c’est superficiel ? Est-ce que le rire est superficiel ? Moi, je crois que lorsque quelqu’un est profond et sombre, cela signifie que quelque chose va mal, que cette personne ne se sent pas bien. Il faut toujours voir les choses du bon côté. Pourquoi la tristesse et la profondeur ? S.A.: Avez-vous toujours été aussi indiscipliné ? J.P.:Ah oui, les gens m’ont toujours regardé de travers. J’ai toujours été un homme spécial. Il y a quarante ans j’étais grand, blond et mince, ce n’est plus le cas maintenant ; c’était il y a longtemps… S.A.: Est ce que la mort vous inquiète ? Pensez-vous à elle ?

159

CAST

está a punto de descubrir a Dios.

S.A.: ¿Y qué descubriremos? J.P.: Que Dios somos todos, que todos formamos Dios. Todo es una energía que se va transformando y por lo tanto la muerte no es nada. Y si hay un creador somos nosotros, los hombres. Yo creo que no hay nada al otro lado, antes de nacer no existía, simplemente. La muerte no me da ningún miedo, desapareces y se acabó. S.A.: Además ¿estás convencido de que hay vida en otros planetas? J.P.: Seguro. Lo que sería difícil es que no hubiera nadie. No sé como son estos seres, pero están, seguro. Lo mejor que me podría pasar es que viniera alguien de otro planeta a verme. S.A.: No sabes cómo son pero les has puesto forma, tus aliens fashions... J.P.: Si, pero me salen así. No creas que lo piense previamente. No necesito pensar para trabajar. Pensar no me ayuda. Para mí pensar es perder el tiempo. No me interesa pensar, me interesa hacer cosas. Todas las cosas tienen el valor que tú le quieras dar. El valor, también al arte, lo ponemos nosotros, todo nos lo inventamos nosotros, los hombres. La vida es hacer, es acción. S.A.: “Las Perlas del Big Bang” es tu última obra, ¿sigues pintando? J.P.: Este año he hecho un pequeño parón, pero yo puedo trabajar siempre porque no necesito ninguna idea, sólo necesito tener potencia

CAT

de descobrir Déu.

S.I.: I què descobrirem? J.P.: Que Déu som tots, que tots formem Déu. Tot és una energia que es va transformant i per tant la mort no és res. I si hi ha un creador som nosaltres, els homes. Jo crec que no hi ha res a l’altre cantó, abans de néixer no existia, simplement. La mort no em fa cap por, desapareixes i s’ha acabat. S.I.: A més estàs convençut de que hi ha vida a altres planetes? J.P.: Segur. El que seria difícil és que no hi hagués ningú altre. No se com són aquests éssers però hi són segur. El millor que em podria passar es que vingués algú d’un altre planeta a veure’m. S.I.: No saps com són però els hi has posat forma? els teus aliens fashions... J.P.: Si, però em surten així. No et pensis pas que els penso prèviament. No necessito pensar per treballar. Pensar no m’ajuda. Per mi pensar és perdre el temps. No m’interessa pensar, m’interessa fer coses. Totes les coses tenen el valor que tu li vulguis donar. El valor, també a l’art, el posem nosaltres, tot ens ho inventem nosaltres, els homes. La vida és fer, és acció. S.I.: Les Perles del Big Bang és la teva darrera obra, continues pintant?

160

ENG S.A.: What are we going to discover? J.P: That God is all of us. Everything is pure energy evolving and transforming thus Death is nothing at all… and, if there is a Creator we are the one, I mean us, the human kind. I believe there is nothing at the other side, there is nothing at all before birth. Death doesn’t scare me at all; we leave this world and nothing else.

S.A.: Besides, you are almost sure there is life in other planets? J.P.: Yes, definitely, otherwise it will be weird and strange. I have no idea about how they look but I am sure they exist. The best thing for me would be the visit of someone from another planet. S.A.: You have no clues about how they look, but you have shaped them, your “alien” fashions… JP: ITrue, they just come out that way. I don’t have to think about them previously. I have no need to think to work. Thinking does not help me. Thinking is a waste of time. I am not interested in thinking. I am interested in doing things. Everything has a given value: the value that we give. We give value to anything, even in Art; we are the ones who make things valuable. Men make things valuable. Life is action. S.A.: “The Pearls of the Big Bang” is your last work. Do you still paint? J.P.: Right now I am having a little break, though I can work at any time.

FR J.P.: Non, elle ne m’inquiète absolument pas. Avant j’avais peur mais plus à présent. Je pense que l’homme va découvrir Dieu.

S.A.: Qu’allons nous découvrir ? J.P.: Que nous sommes tous Dieu. Tout est pure énergie qui change et se transforme donc la Mort c’est rien du tout… et s’il y a un Créateur c’est nous aussi, je veux dire la race humaine. Je crois qu’il n’y a rien de l’autre côté, il n’existe rien avant la naissance. La mort ne me m’effraie pas du tout, nous quittons ce monde et c’est tout. S.A.: Par ailleurs, vous êtes presque sûr que la vie existe dans d’autres planètes ? J.P.: Ah, absolument, oui, sinon cela serait bizarre et étrange. J’ignore quel aspect ils ont mais je suis certain qu’ils existent. La meilleure des choses pour moi ce serait recevoir en visite quelqu’un d’une autre planète. S.A.: Vous n’avez aucun indice sur leur aspect, et pourtant vous leur avez donné une forme, vos « aliens fashion »… J.P.: C’est exact, ça vient tout seul. Je n’ai même pas besoin d’y penser auparavant. Je n’ai pas besoin de penser pour travailler. Penser, ne me sert à rien. Penser, c’est une perte de temps. Penser ne m’intéresse pas. Moi j’aime faire des choses. Tout à une valeur: la valeur que nous lui attachons. Nous donnons de la valeur à n’importe quoi, même en

CAST

física para seguir de pie. La pintura me sale de dentro.

S.A.: Y después de un período de muchos viajes llega un día que decides quedarte quieto, en Sitges, en el hotel Estela. J.P.: Si, venía de Los Ángeles y vine a parar en el Hotel Estela porque mi hermano ya estaba alojado en un apartamento mío en Sitges. Los del hotel me ofrecieron representarme y me parecieron serios, me ofrecían espacio y lo encontré interesante. Ya no tenía ganas de moverme más, tenía 60 años e hicimos un contrato de por vida. Yo ya me voy a morir aquí. S.A.: ¿Cuéntame alguna anécdota de tu época con la Gauche CAT J.P.: Aquest any he fet una petita aturada, però jo puc treballar sempre perquè no necessito cap idea, només necessito tenir potència física per aguantar-me dret. La pintura em surt de dins.

S.I.: I després d’un període de molts viatges arriba un dia que decideixes quedar-te quiet, a Sitges, a l’hotel Estela. J.P.: Si, venia de Los Angeles i vaig venir a parar a l’Hotel Estela perquè el meu germà ja estava allotjat a un apartament meu a Sitges. Els de l’hotel em van oferir representar-me i em van semblar seriosos, m’oferien espai i ho vaig trobar interessant. Ja no tenia ganes de moure’m més, tenia 60 anys i vam fer un contracte de per vida. Jo ja em moriré aquí. ENG I don’t need ideas I just need physical strength to stand up on my feet. Painting comes from deep inside me.

S.A.: You decided to settle down and remain quiet after many years travelling. Now you are living in the hotel Estela. J.P.: Yes, I came back from Los Angeles and decided to stay at the Hotel Estela because my brother was living in a studio of mine in Sitges. The owners of the hotel suggested they could represent me and I found them serious, they were offering me space and I found that interesting. I was not in the mood for more travels; I was 60 so we signed a contract to life. I will die here. S.A.: Tell me an anecdote about your “Gauche Divine” period FR Art, c’est nous qui faisons la valeur des choses. Ce sont les hommes qui font que les choses aient une valeur. La vie c’est l’action.

S.A.: “Les Perles du Big Bang” c’est votre dernière œuvre. Estce que vous peignez encore ? J.P.: Là, je fais une petite pose, mais je peux me mettre au travail quand je veux. Je n’ai pas besoin d’idées, j’ai besoin de force physique, de tenir debout sur mes pieds. La peinture ça vient des tripes. S.A.: Vous avez décidé de vous installer et de rester tranquille suite à vos nombreux voyages. À présent vous vivez à l’Hôtel Estela.

161

CAST Divine, con Dalí, Gala, etc.? J.P.: De aquella época recuerdo las grandes fiestas organizadas por Dalí en Cadaqués, y una flor que me regaló Gala.

S.A.: Dicen que se enamoró de ti... J.P.:A mí me da la sensación de que toda la atención que me daba Gala era para poner celoso a otro chico que le gustaba más. Lo que sí es verdad es que éramos un grupo de pintores y todo el mundo quería estar con nosotros. Recuerdo una vez en que se abrió un restaurante de nombre El Río, junto a uno que ya existía, El Pescador. El Pescador tenía mucho éxito y el propietario de El Río me propuso que yo y todo el mundo que me acompañaba no pagaría nada. Desde ese momento el restaurante se llenó y yo y mis amigos comíamos gratis. S.A.: Creo que has sido un hombre muy afortunado, ¿la suerte de los guapos? J.P.: Si, todo ello por la cara, la verdad es que me lo daban todo, comida, lugar para vivir, todo. En la vida es mejor nacer bien recto que no torcido, te da ventajas. No quiere decir que los guapos no reciban golpes pero lo tienen más fácil. S.A.: ¿Te ha afectado la crisis económica? ¿Sigues lo que pasa en el mundo? J.P.: No, la verdad, y además he sentido en muchos momentos vergüenza ajena al ver los extremos de codicia a los que el hombre ha llegado. La felicidad no es tener, eres tú. No tener nada, salud, eso sí, que no te duela nada, pero no hay nada más. Quisiera lo mismo que tengo yo para todos, pero claro, si todos fuéramos igual tampoco tendría gracia. SA: ¿La Fundación Josep Puigmartí está al caer? J.P.: Eso dicen, y eso espero.

162

CAT S.I.: Explica’m alguna anècdota de la teva època amb la gauche divine, amb Dalí, Gala, etc.? J.P.: D’aquella època recordo les grans festes que organitzava Dalí a Cadaqués, i una flor que em va regalar Gala.

S.I.: Diuen que es va enamorar de tu? J.P.:A mi em dona la sensació que tota l’atenció que em donava Gala era per posar gelós a un altre noi que li agradava més. El que si és veritat és que érem un grup de pintors i tothom volia estar amb nosaltres. Va passar una vegada que van obrir un restaurant de nom El Río, al costat d’un que ja existia, El Pescador. El Pescador tenia molt d’èxit i el propietari de El Río em va proposar que jo i tothom que m’acompanyés no pagaria res. Des d’aquell moment el restaurant es va omplir i jo i els meus amics menjàvem gratis. S.I.: Trobo que has estat un home molt afortunat. La sort dels guapos? J.P.: Si, tot això per la cara, la veritat es que m’ho donaven tot, menjar, lloc per viure, tot. A la vida és millor néixer ben recte que no pas torçat, et dóna avantatges. No vol dir que els guapos no rebin cops però ho tenen més fàcil. S.I.: T’ha afectat la crisi econòmica? Segueixes el que passa al món? J.P.: No, la veritat, i a més he sentit en molts moments vergonya dels extrems de cobdícia als que l’home ha arribat. La felicitat no és tenir, ets tu. No tenir res, salut, això sí, que no et faci mal res, però no cal res més. Voldria el mateix que tinc jo per tothom, però es clar, si tots fóssim igual tampoc no tindria gràcia. S.A.: La Fundació Josep Puigmartí està al caure? J.P.: Això diuen, i això espero.

S.A.: ¿Qué veremos? J.P.: Veréis mi mundo, estas cosas mías extrañas pero que yo creo que existen.

S.A.: Què veurem? J.P.: Veureu el meu món, aquestes coses meves estranyes però que jo crec que existeixen.

S.A.: ¿En Sitges? J.P.: Sí, al lado del hotel donde vivo. Se prevén 4.400 metros para mi obra. Sería de largo uno de los mejores museos de Sitges.

S.A.: A Sitges? J.P.: Sí, al costat de l’hotel on visc. Es preveuen 4mil 4cents metres per la meva obra. Seria de llarg un dels millors museus de Sitges.

S.A.: ¿Piensas en tu reconocimiento como artista? J.P.: Tengo que reconocer que últimamente sí, cosas de la edad.

S.I.: Penses en el teu reconeixement com artista? J.P.: Haig de reconèixer que darrerament sí, coses de l’edat.

ENTREVISTA · INTERVIEW JOSEP PUIGMARTÍ · ARTISTA Y PINTOR · ARTISTA I PINTOR · ARTIST & PAINTER · ARTISTE ET PEINTRE

ENG with Dali, Gala, etc… J.P.: I remember the big parties hosted by Dali in Cadaques and also a flower Gala gave me.

S.A.: It is said that she fell in love with you… J.P.: I think that Gala was paying attention to me to get another guy jealous. It is true thus that we were a group of painters and that everybody wanted to be with us. I remember that little restaurant called El Rio. It was just side by side with another called El Pescador. El Pescador was a successful one, so the owner of El Rio told me that my friends and I would be his guests. From that very moment the restaurant was packed and my friends and I ate for free. S.A.: You have been such a lucky man. Is that the fate of the handsome? J.P.: Yes, I was given lots of things, food, shelter, everything. You see in life handsome people have lots of advantages, though life knocks down everyone but it is easier for the handsome. S.A.: Does the economic crisis affect you? Are you aware of what is happening in the world? J.P.: Honestly speaking, it is not my case, and besides I have been often ashamed to see the greediness of men. Happiness is not having it all. We are happiness with empty hands. But health, you see health is important: no aches and no pains and nothing else. I would like the same for everyone but then been all alike is not funny. SA: Is the Foundation Josep Puigmarti about to open? J.P.: So it seems and I hope so. S.A.: What are we going to see? J.P.: You will see my world, those strange things of mine, but you see I am convinced they do exist. S.A.: In Sitges? J.P.: Yes, just beside the hotel where I live; 4,400 meters for my work. That is going to be, by far, the best museum of Sitges S.A.: Do you think about your recognition as a painter? J.P.: I have to admit that lately I do, probably the little things of age.

FR J.P.: Oui, je suis rentré de Los Angeles et j’ai décidé de rester à l’Hôtel Estela car mon frère habitait dans mon studio à Sitges. Les propriétaires de l’hôtel m’ont proposé d’être mes représentants et puis je trouve que ce sont des gens sérieux, ils me donnent de l’espace et je trouve cela intéressant. Je n’avais plus aucune envie de voyager et puis comme j’avais 60 ans et bien nous avons signé un contrat à vie. C’est ici que je vais mourir.

S.A.: Racontez-moi une anecdote à propos de la Gauche Divine avec Dali, Gala, etc… J.P.: Je me souviens des grandes fêtes données par Dali à Cadaqués et aussi d’une fleur que Gala m’avait offerte. S.A.: Il paraitrait qu’elle était amoureuse de vous... J.P.: Je crois plutôt que Gala ne me prêtait attention que pour rendre jaloux un autre homme. Il est vrai que nous étions un groupe de peintres et que tout le monde voulait être de la partie. Je me souviens d’un petit restaurant qui s’appelait El Rio. Il était tout juste à côté d’un autre qui s’appelait El Pescador. El Pescador avait beaucoup de succès. Le propriétaire du El Rio est venu me voir pour me dire que mes amis et moi serions ses invités. À partir de ce moment le restaurant fût bondé et mes amis et moi nous mangions gratuitement. S.A.: Vous avez été un homme très chanceux. Est la chance des beaux ? J.P.: Oui, j’avais tout ce que je voulais, de la nourriture, un logement, tout. Voyez vous dans la vie les beaux ont plein d’avantage, la vie les frappe aussi mais c’est plus simple pour les beaux. S.A.: Est-ce que la crise économique vous touche aussi ? Êtesvous au courant de ce qui se passe dans le monde ? J.P.: Franchement ce n’est pas mon cas, et en plus je suis parvenu à sentir une vraie honte de voir jusqu’à quel point peut aller l’avidité des hommes. Le bonheur ce n’est pas tout avoir. Nous sommes « le bonheur » avec les mains vides. Par contre la santé, voyez-vous la santé, ça c’est important ; pas de mal, pas de douleur et rien d’autre. J’aimerai cela pour tout le monde mais alors cela ne serait pas drôle. SA: Est ce que la Fondation Josep Puigmarti va bientôt ouvrir ses portes ? J.P.: À ce qu’il paraît et puis je l’espère bien. S.A.: Qu’est ce que nous allons y voir ? J.P.: Vous y verrez mon monde, ces étranges choses qui sont les miennes, mais voyez-vous je suis sûr qu’elles existent bel et bien. . S.A.: À Sitges? J.P.: Oui et juste à côté de l’hôtel où je vis ; 4.400 mètres pour mon œuvre. Cela va être de loin le meilleur musée de Sitges. S.A.: Pensez-vous à être reconnu en tant que peintre ? J.P.: Je dois admettre que dernièrement cela est le cas, c’est l’âge je pense.

163

172

Jodie Foster · Sitges 2005 El SITGES Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña es el primer festival de cine fantástico del mundo y, sin duda, es la actividad con más reconocimiento y más proyección mediática que vive Sitges a lo largo del año. CAST

Nacido en 1968 y con una sólida trayectoria, el Festival de Sitges se ha convertido, con el paso del tiempo, en una cita ineludible para los cinéfilos. Además, el marco incomparable y mediterráneo que ofrece este municipio representa un lugar de encuentro y presentación de películas muy estimulante. De hecho, Sitges puede presumir de haber recibido la visita de intérpretes, directores y productores del nivel de Sir Anthony Hopkins, CAT El SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és el primer festival de cinema fantàstic del món i, sens dubte, és l’activitat amb més reconeixement i més projecció mediàtica que té Sitges al llarg de l’any.

Anthony Hopkins · Sitges 2002

Nascut l’any 1968 i amb una sòlida trajectòria, el Festival de Sitges s’ha convertit, amb el pas del temps, en una cita ineludible per als cinèfils. D’altra banda, el marc incomparable i mediterrani que ofereix aquest municipi representa un espai de trobada i presentació de pel·lícules molt estimulant. De fet, Sitges pot presumir d’haver rebut la visita d’intèrprets, directors i productors del nivell de Sir Anthony Hopkins, ENG The “SITGES Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña” is the first fantastic film festival in the world and is with no doubt the best and most famous broadcasting media of the year for the city. The Sitges Festival was born in 1968 and has become, through the years, an unavoidable appointment for film lovers. The unique Mediterranean setting offered by the municipality is the perfect meeting point for film projections. Actually, Sitges can be proud of her visitors; actors, directors and producers such as Sir Anthony Hopkins, Quentin Tarantino or Jodie Foster to mention but a few... It is a nice story to be told!

Ray Liotta · Sitges 2002

Despite the fact that the first edition of the “Festival de Cine FR Le “SITGES Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña” est le premier festival mondial de cinéma fantastique et certainement aussi l’activité la plus reconnue, grâce à sa répercussion médiatique, que possède Sitges tout au long de l’année.

Paco Rabal · Sitges 2001

Né en 1968, avec une solide trajectoire sur son dos, le Festival de Sitges est devenu, au cours des années, un rendez-vous inéluctable pour les cinéphiles. D’un autre côté, le parage incomparable et méditerranéen qu’offre la municipalité représente un point de rencontre et un espace de projection fort stimulant. En fait, Sitges peut se vanter d’avoir reçu la visite d’interprètes, de directeurs et de producteurs de la taille de Sir Anthony Hopkins, Quentin Tarantino ou encore de Jodie Foster.

173 Tony Curtis · Sitges 2000

· 1968 ·

· 1969 ·

· 1970 ·

· 1971 ·

· 1972 ·

· 1973 ·

· 1974 ·

· 1975 ·

· 1976 ·

· 1977 ·

· 1978 ·

· 1979 ·

· 1980 ·

· 1981 ·

· 1982 ·

· 1983 ·

· 1984 ·

· 1985 ·

· 1986 ·

· 1987 ·

· 1988 ·

· 1989 ·

· 1990 ·

· 1991 ·

· 1992 ·

· 1993 ·

· 1994 ·

· 1995 ·

· 1996 ·

· 1997 ·

· 1998 ·

· 1999 ·

· 2000 ·

· 2001 ·

· 2002 ·

· 2003 ·

· 2004 ·

· 2005 ·

· 2006 ·

· 2007 ·

· 2008 ·

· 2009 ·

· 2010 ·

· 2011 ·

· 2012 ·

Viggo Mortensen Quentin Tarantino o Jodie Foster entre muchos. Una larga lista que a su vez es un gran reclamo para los medios de comunicación y que tiene detrás una historia digna de recordar. CAST

A pesar de que la primera edición del Festival de Cine Fantástico de Sitges fue en 1968 hay que remontarse un año antes, el 1967, para conocer el verdadero origen del certamen. A día de hoy el Festival es la manifestación cultural de mayor repercusión mediática de Cataluña, pero hay que recordar que el origen fue turístico y no cinematográfico. Con la intención de alargar la temporada turística, miembros de la entiCAT Quentin Tarantino o Jodie Foster entre d’altres. Una llarga llista que és alhora un fort reclam per als mitjans de comunicació i que té al darrera una història digne de recordar.

Vin Diesel

Tot i que la primera edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges va ser l’any 1968 cal remuntar-se un any abans, el 1967, per conèixer el veritable origen del certamen. A dia d’avui el Festival es considera la manifestació cultural amb més ressò mediàtic de Catalunya, però cal dir que l’origen va ser turístic i no pas cinematogràfic. Amb la intenció d’allargar la temporada turística, membres de l’entitat ENG Fantástico de Sitges” was in 1968, we have to step backwards in 1967 to know the true origins of the event. Up till now this Festival is the best known cultural exhibition of Catalonia, though it started as a touristic event, not as a cinematographic one.

Aitana Sánchez-Gijón

Bearing in mind the idea to extend summer time, members of the “Foto Film” body suggested to the mayor, at that time Mr. Martínez Sardá, to make an exhibition to attract visitors during the low season. It was a great idea and the authorities were enthusiastic; so it all came out with the name of “Sitges, I Semana InternaFR Une longue liste alléchante pour les moyens de communication dont il vaut la peine parlé.

José Coronado Bien que la première édition du Festival de Cinéma Fantastique de Sitges naisse en 1968, il faut remonter vers 1967 pour connaître les véritables origines du concours. De nos jours, le Festival est la manifestation culturelle avec le plus de répercussion médiatique en Catalogne, mais il faut souligner que ses débuts sont touristiques et non pas cinématographiques. Afin de prolonger la saison touristique, les membres de l’organisme « Sitges Foto Film » proposent au Maire de l’époque, Monsieur Martínez Sardà,

175 Quentin Tarantino

CAST dad Sitges Foto Film propusieron al alcalde de entonces, el Sr. Martínez Sardá, hacer un certamen para atraer turismo durante la temporada baja. La idea gustó a las autoridades de la época y fructificó con el nombre de Sitges, I Semana Internacional de Cine, Foto y Audio visión. De esa manera el proyecto se convirtió, aquel 1967, en una muestra de trabajos de escuelas internacionales de cine. Pero esta primera experiencia se politizó, y la no coincidencia de intereses entre los organizadores de Sitges y los profesionales del sector (más bien anti régimen) acabaron, durante la cena de gala, en un baile de platos, sillas y gritos. Un final accidentado para el que había sido el primer intento de celebrar algún acontecimiento que relacionara Sitges con el mundo del cine.

El año siguiente, el proyecto se desvió hacia un género concreto, el fantástico, considerado entonces género popular y alejado de cualquier intelectualismo o plataforma reivindicativa. Antonio Rafales, impulsor de la idea, se convirtió así en el primer director del Festival, el primero de este tipo organizado en España. Bajo el nombre de Semana Internacional de Cine Fantástico, y aún sin la categoría de Festival, el 1968 la sala del Casino Prado Suburense de Sitges exhibió las primeras películas y se convirtió en la primera sede oficial del certamen. Fue un primer año sin demasiado éxito de público para el festival, entre otras razones porque la carretera de las costas (por entonces el único acceso a Sitges) lo ponía bastante difícil. CAT Sitges Foto Film van proposar a l’alcalde d’aleshores, el Sr. Martínez Sardá, fer un certamen per atraure turisme durant la temporada baixa. La idea va resultar atractiva per les autoritats de l’època i va fructificar amb el nom de Sitges, I Setmana Internacional de Cinema, Foto i Audiovisió. Així el projecte es va convertir, aquell any 1967, en una mostra de treballs d’escoles internacionals de cinema. Aquesta primera experiència però no va poder evitar la politització, i la no coincidència d’interessos entre els organitzadors sitgetans i els professionals del sector (més aviat antirègim) va esdevenir durant el sopar de gala en un ball de plats, cadires i crits. Un final accidentat pel que havia estat el primer intent de fer algun esdeveniment que relacionés Sitges amb el món del cinema.

L’any següent, el projecte es va desviar cap a un gènere concret, el fantàstic, que aleshores es considerava popular i lluny de qualsevol intel·lectualisme o plataforma reivindicativa. Antonio Rafales, sitgetà impulsor de la idea, es va convertir així en el primer director del Festival, el primer d’aquest tipus organitzat a Espanya. Sota el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic, i sense la categoria de Festival, el 1968 la sala del Casino Prado Suburense de Sitges va exhibir les primeres pel·lícules i es va convertir així en la primera seu oficial del certamen. En aquell primer any el festival no va tenir gran èxit de públic, entre d’altres qüestions perquè la carretera de les costes (únic accés a Sitges de l’època) ho feia força difícil. En la segona edició es va ampliar el nom i va passar a dir-se Setmana

176

ENG cional de Cine, Foto y Audio vision”. This was how the project became in 1967 a sampling of international film school works. But this first attempt was politicized due to differences of interests between the organizers and the professionals of the sector (who were rather anti-regime) and it all ended with a huge dispute during the gala dinner. What a night for Sitges and for the world cinema in their first try to get acquainted!

The following year the project was focused on a specific genre, fantasy film, popular and away from intellectuality or from any platform of demands. Antonio Rafales, promotor of the initiative, became the first Festival manager of Spain. With the name of “Semana Internacional de Cine Fantástico” [International Week of Fantasy Film] – no Festival category yet at the time – the theatre of “Casino Prado Suburense de Sitges” projected the first films and thus became the first official headquarters of the exhibition. It was not a successful event mostly because the coastal road network (at the time the only access to Sitges) was a bit complicated. The second edition enlarged the name and it became “Semana Internacional de Cine Fantástico y de Terror”. In 1970 the projections moved to the theatre of the “Sociedad Recreativa El FR de créer un concours afin d’attirer le tourisme durant la saison basse. L’idée est séduisante et plaît aux autorités. Elle va donc fructifier et devenir la « Sitges, I Semana Internacional de Cine, Foto y Audiovisión ». C’est ainsi que le projet devient en 1967 une foire d’échantillons de travaux d’écoles internationales de cinéma. Mais, malheureusement, cette première expérience ne parvient pas à éviter la politisation, et le manque de points communs entre les organisateurs et les professionnels du secteur (plutôt anti-régime) se transforme en champs de bataille au cours du dîner de Gala. Une fin accidentée pour ce qui devait être la première tentative de rencontre entre Sitges et le monde du cinéma.

Festival Cinema Sitges 2011 115.000 espectadores / espectadors / espectators / spectateurs 150.000 visitantes / visitants / visitors / visiteurs 63.000 entradas / entrades / tickets / billets 430

medios de comunicación / mitjans de comunicació mass-medias / mass medias

C’est au cours de l’année suivante que le projet est dévié vers un genre plus concret, le fantastique, qui à l’époque est fort populaire et qui s’éloigne de toute intellectualité ou de toute plateforme revendicative. Antonio Rafales, promoteur de l’idée, devient ainsi le premier directeur du Festival, le premier dans son genre, qui est organisé en Espagne. Sous le nom de « Semana Internacional de Ciné Fantástico » et sans être encore considéré un festival, c’est en 1968 que la salle du « Casino Prado Suburense de Sitges » projette les premiers films devenant ainsi le premier siège officiel du concours. Cette édition n’obtient qu’un maigre succès dû principalement à des questions d’accessibilité, liées à l’état du réseau routier de la côte, seul accès à Sitges à l’époque. Lors de la deuxième édition on rallonge le nom et le concours devient «

177

Gonzalo Suárez · Ana Álvarez

David Cronenberg

Bigas Luna

Rebecca de Mornay · Ángel Sala

Celda 2011 · Team

Vincent Cassel

Eva · Team

Marta Etura · Luís Tosar

Laberinto del Fauno · Team

Gonzalo Suárez

Macarena Gómez

Elias Querejeta

La habitación de Fermat · Team

Rodrigo Cortés

Carlos Bardem

Álex Angulo

Fernando Guillén

Pablo Carbonell

Bryan Singer

Ángel Sala · Jofré Vilà · Miquel Forns

Cayetana Guillén Cuervo · Antonio Isasi-Isasmendi

Eva · Team

Chris Penn & Co

Mientras duermes · Team

Carmen Maura · Álex de la Iglesia · Sancho Gracia

Darren Lynn Bousman

La huérfana · Team

Juan Carlos Fresnadillo

Ángel Sala (Director Festival) · Jaume Balagueró

Leonardo Sbaraglia

Manuela Velasco · Elena Anaya

Maria Valverde

José Corbacho & company

Paul Naschy

Quentin Tarantino & ‘Caiga quien Caiga’

Kurosawa

Bryan Singer

José Antonio Bayona · Isabel Coixet

Duncan Jones · Sam Rockwell

Ángel Sala · Terry Gilliam

Carlos Areces · Álex de la Iglesia · Carolina Bang

Darren Aronofsky

CAST En la segunda edición se amplió el nombre y pasó a llamarse Semana Internacional de Cine Fantástico y de Terror. El año 1970 las proyecciones se trasladaron a la sala de la sociedad recreativa El Retiro, y el 1971, en el cuarto año de certamen y todavía con Rafales como director, el Festival de Sitges solicitó convertirse en festival internacional competitivo. Fue entonces cuando se formó un jurado oficial y se programaron premios para los participantes.

El cambio de nombre, llegó en 1973, cuando de Semana pasó a ser Festival Internacional de Cine Fantástico y de Terror. Un año después, el éxito de asistencia obligó a los organizadores a proyectar películas en las dos salas sitgetanas, Prado y Retiro. Estos primer años de consolidación del certamen coincidieron además, con la edad dorada del cine fantástico y de terror español, y fueron el inicio de la que es, a estas alturas, la cita más destacada e importante a nivel internacional que vive Sitges anualmente. Ángel Sala es el actual director y se mantiene desde el 2001 después de suceder a Roc Villas y antes a Àlex Gorina, director del festival durante cinco años. Anteriormente pasaron por la dirección del certamen Xa-

180

CAT Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror. L’any 1970 les projeccions es van traslladar a la sala de la societat recreativa El Retiro, i el 1971, en el quart any de certamen i encara amb Rafales com a director, el Festival de Sitges va sol·licitar convertir-se en festival internacional competitiu. Va ser aleshores quan es va formar un jurat oficial i es van programar premis pels participants.

El canvi de nom, va arribar l’any 1973, quan de Setmana va passar a ser Festival Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror. Un any després, l’èxit d’assistència va obligar als organitzadors a projectar pel·lícules a les dues sales sitgetanes, Prado i Retiro. Aquests primer anys de consolidació del certamen van coincidir a més, amb l’edat daurada del cinema fantàstic i de terror espanyol, i van ser l’inici del què és, a hores d’ara, la cita més destacada i rellevant a nivell internacional que viu Sitges anualment. Àngel Sala és l’actual director i s’hi manté des del 2001 després de succeir a Roc Villas i abans a Àlex Gorina, director del festival durant cinc anys. Anteriorment van passar per la direcció del certamen Xavier Catafal, Joan Lluís Goas i, per descomptat, Antonio Rafales, el fundador

Rutger Hauer

Michael Ironside

Malcom Mcdowell

Martin Sheen

2001 Space Odyssey · Team · and Mrs. Kubrick

Alejandro Amenábar

ENG Retiro”, and in 1971, the fourth year of the exhibition, with Mr. Rafales assuming the tasks of a manager the Sitges Festival applied for the appellation of International Festival. It was when the official jury was constituted and awards were given to the participants.

The change from “Week” to “Festival” happened in 1973 when it became “Festival Internacional de Cine Fantástico y de Terror”. Just one year later the assistance was so successful that the organizers were obliged to project the films in two theatres: Prado and Retiro. Those first years of consolidation coincided with the Spanish golden age of fantasy and terror films. That was how the whole thing started and how Sitges is hosting, by now, its yearly most important international event. Angel Sala is, since 2001, the present manager as the substitute of Roc Villas and previously Alex Gorina, manager of the Festival for five years. Xavier Catafal, Joan Lluis Goas and obviously Antonio Rafales, founder and manager of the Festival during the first four-

FR La Semana Internacional de Ciné Fantástico y de Terrror ». En 1970 les projections ont lieu dans la salle de la « Sociedad Recreativa El Retiro » et en 1971, quatrième année du concours et encore sous la direction de Rafales, le Festival de Sitges sollicite le droit de se transformer en Festival International. C’est d’alors que datent le jury officiel et les prix attribués aux participants.

Le changement de nom arrive en 1973 en devenant le « Festival Internacional de Ciné Fantástico y de Terror ». Un an plus tard, le succès de participation est tel qu’il oblige les organisateurs à faire des projections dans deux salles : le Prado et le Retiro. Ces premières années de consolidation coïncident avec l’âge d’or du cinéma fantastique et de terreur espagnol et sont, depuis lors, un important rendez-vous international que Sitges vit annuellement. Actuellement, Angel Sala en est le directeur depuis 2001, l’année où il remplace Roc Villas et aussi Alex Gorina, directeur pendant cinq ans. Auparavant la place fut aussi occupée par Xavier Catafal,

181

Aitana Sánchez-Gijón

Jamie Campbell

CAST vier Catafal, Joan Lluís Goas y, por supuesto, Antonio Rafales, el fundador y director del Festival durante los primeros catorce años. Gracias al trabajo de todos ellos el certamen ha conseguido posicionarse como el primer festival de género fantástico del mundo y, como el segundo festival de cine de España, tras el Festival de San Sebastián.

El año pasado se proyectaron más de 2.000 películas y se registraron 115.000 espectadores, un éxito indiscutible que se espera repetir en la presente edición, en la que el Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña celebrará cuarenta y cinco años de vida. La cita será del 4 al 14 de octubre de este 2012. CAT

Paul Verhoeven

Jessie Eisemberg

i director del Festival durant els primers catorze anys.

Gràcies a la feina de tots ells el certamen ha aconseguit posicionar-se com el primer festival de gènere fantàstic del món i, com el segon festival de cinema d’Espanya, només darrera del Festival de San Sebastián. L’any passat es van projectar més de 2.000 pel·lícules i es van registrar 115.000 espectadors, un èxit indiscutible que s’espera repetir en l’edició d’aquest any quan el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya celebrarà quaranta-cinc anys de vida. La cita serà del 4 al 14 d’octubre d’aquest 2012.

Mena Suvari

Abel Ferrara

ENG teen years, complete the list of the formers managers of the exhibition. Thanks to their work the event has reached the first position as fantasy film festival of the world and a second position in Spain after the Festival of San Sebastian.

Last year more than 2,000 films were projected and over 115,000 spectators were registered, a huge unquestionable success also expected for the present edition when the “Festival Internacional de Cine Fantástico de Cataluña” is going to be 45 years old. The appointment will be from October, 4th to October 14th, 2012.

Robert Englund

Valeria Marini

FR Joan Lluis Goas, sans oublier Antonio Rafales, son fondateur et directeur au cours des 14 premières années.

Grâce au travail de toutes ces personnes, le festival est parvenu à se situer au premier rang des festivals du cinéma fantastique et de terreur, et occupe une deuxième place après le Festival de San Sebastian. L’année dernière plus de 2.000 films furent passés et 115.000 spectateurs furent comptés, un succès indiscutable qu’on espère renouveler lors de la nouvelle édition lorsque le « Festival Internacional de Ciné Fantástico de Cataluña » fêtera ses 45 ans. Le rendezvous est pris pour le 4 et jusqu’au 14 octobre 2012.

Gaspar Noé

Jan Harlan

183 Elena Anaya

Ángel Sala · Director Festival

Jamie Campbell · Crepúsculo

Crepúsculo

Elsa Pataky · Santos

Femme Fatales

Pilar Rubio · Salomé Jiménez · Norma Ruiz · Adam Jezierski

Paco Plaza · Manuela Velasco · Jaume Balagueró · REC · (Team)

Jodie Foster · Desaparecida · Flightplan

Miguel Ángel Silvestre · Najwa Nimri · Macarena Gómez · Eduardo Chapero

Kellan Lutz · Crepúsculo

Viggo Mortensen · The Road

Miguel Ángel Lamata (director) · Tensión Sexual no resuelta

Eduardo Chapero Jackson · Verbo · (Team)

Anthony Hopkins · Ralph Fiennes · Dragon Rojo · Red Dragon

Pablo Derqui · Guillem Morales · Belén Rueda · Los ojos de Julia · (Team)

Eduardo Noriega · Woody Harrelson · Brad Anderson (Director) · Transsiberian

El Festival Internacional de Tango de Sitges se ha convertido en una de las grandes referencias por cuanto respecta a los eventos que, con periodicidad anual, se celebran en la villa sitgetana. Son ya casi dos décadas de celebración ininterrumpida de uno de los festivales de tango más importantes del mundo, especialmente por cuanto respecta al aspecto bailable de dicho género musical. De esta manera cada año, a mediados del mes de Julio, centenares de bailarines de tango provenientes de los cinco continentes se reúnen en Sitges para disfrutar de esta danza, así como para perfeccionar sus conocimientos sobre la misma a través de los cursos organizados con motivo del Festival. De este modo, durante cinco días y sus respectivas noches, diversos lugares emblemáticos de Sitges se llenan de la magia del ritmo tango y de los pasos de quienes son devotos de sus acordes. Destacan, así por ejemplo, las sesiones gratuitas vespertinas de baile en la Playa de San

188

Sitges International Tango Festival has become one of the greatest references with regards to annual events held in the city of Sitges. For almost two decades, without interruption, one of the most important tango festivals in the world, particularly for the dance music genre, has been celebrated here. Each year, in mid July, hundreds of tango dancers from five continents come together in Sitges to enjoy dancing and perfect their knowledge through special courses organized by the festival. Thus, for five days and nights, various landmarks of Sitges are filled with the magic of tango rhythm and footsteps of those who are devoted to these chords. Some examples of events which stand out are: free afternoon dance sessions on the beach of San Sebastian, nightly open air milongas and performances (from 2012 held in the magnificent setting of Jardines de Terramar, thanks to the collaboration of Sitges City Council), the Main Festival Show with more than twenty artists on stage, and even dancing on the Promenade until sunrise.

Sebastián, los grandes bailes y espectáculos que se celebran cada noche al aire libre (desde este año 2012 en el magnífico marco de los Jardines de Terramar, gracias a la colaboración del Ayuntamiento sitgetano), el gran show central con la presencia de más de una veintena de artistas en escena, e incluso los bailes hasta el amanecer en el Paseo Marítimo.

Equally remarkable, the Festival’s continued success is due to the fact that the organizers, (Barcelona Tango Club Association) continue to bring, year after year, the best artists of the genre (world class dancers, musicians and singers), most of which come directly from Argentina. For more information about the Festival: www.festivaltangositges.com

Igualmente reseñable, para entender el éxito continuado de este Festival, es el hecho de que para el mismo sus organizadores (la asociación Barcelona Tango Club) siempre hayan contado con la presencia de los mejores artistas del género (bailarines, músicos y cantantes) a nivel mundial, la mayoría de ellos provenientes directamente desde la propia Argentina. Para mayor información sobre el Festival: www.festivaltangositges.com Fechas de celebración del Festival: 2012: 18-22 de Julio (XIX edición) 2013: 17-21 de Julio (edición especial XX Aniversario)

Festival Dates: 2012: 18-22 July (Nineteenth edition) 2013: 17-21 July (Twentieth Anniversary Special Edition)

JOHN CARLIN PERIODISTA Y ESCRITOR · PERIODISTA I ESCRIPTOR JOURNALIST & WRITER · JOURNALISTE ET ÉCRIVAIN

190

CAST “Creo que no he vivido en ningún otro lugar tanto tiempo en toda mi vida. Mi padre era escocés y con tres años me fui a Buenos Aires, estuve mucho tiempo en Sudáfrica y he vivido en ocho o nueve ciudades más de un año. Es verdad, ¡Sitges es el lugar en el que he vivido más años de mi vida! Y no me arrepiento, en absoluto, de haber venido aquí. Nunca me vuelvo autocomplaciente siempre me siento agradecido porque creo que es inmejorable como calidad de vida, a nivel práctico por la cercanía del aeropuerto y Barcelona y por ser un lugar tan bonito y con tanta personalidad”.

Así describía John Carlin su relación con Sitges. El periodista y escriCAT “Crec que no he viscut en cap altre lloc tant temps en tota la meva vida. El meu pare era escocès i amb tres anys vaig anar a viure a Buenos Aires, vaig estar molt temps a Suráfrica i he viscut en vuit o nou ciutats més d’un any. És veritat, Sitges és el lloc on he viscut més anys de la meva vida! I no em penedeixo, en absolut, d’haver vingut aquí. Mai em torno autocomplaent i sempre em sento agraït perquè crec és immillorable com a qualitat de vida, a nivell pràctic per la proximitat amb l’aeroport i Barcelona i perquè és un lloc tan bonic i amb tanta personalitat.

Així descrivia John Carlin la seva relació amb Sitges. El periodista i ENG “I think I have never lived, for so long, in any other spot in my whole life. My father was Scottish and I went to Buenos Aires with him when I was three. I settled for awhile in South Africa and I have lived in eight or nine other cities for more than one year. Yeah, definitely, Sitges is the place where I have been living the largest part of my life! And I do not regret it at all. I am not the self-complacent kind and I am always grateful because I think that the quality of life is unsurpassable, on a practicable level for its proximity with the airport and with Barcelona and also for being such an awesome place with a great deal of personality”.

This was John Carlin’s description of his relation with Sitges. The journalist FR « Je crois que je n’ai jamais vécu ailleurs aussi longtemps. Mon père était écossais et à l’âge de trois ans je l’ai suivi à Buenos Aires, j’ai aussi vécu un bon bout de temps en Afrique du Sud et j’ai habité dans huit ou neuf autres villes plus d’un an. C’est bien vrai, Sitges est l’endroit où j’ai passé le plus grand nombre d’années de mon existence ! Et je ne regrette absolument pas d’y être venu. Je ne suis pas du genre indulgent et je me sens très reconnaissant car je crois que c’est un lieu exceptionnel d’une grande qualité de vie de par sa proximité à l’aéroport et à Barcelone et en plus c’est un endroit très beau qui possède un grand charisme ”

C’est dans ces termes que John Carlin décrivait sa relation avec Sitges. Le journaliste et à la fois écrivain visitait la localité pour la première fois en 1998

191

CAST tor visitó por primera vez la localidad en 1998 de la mano de Bobby Robson, el fallecido ex entrenador del Futbol Club Barcelona, y seis meses después se instalaba definitivamente hasta el día de hoy. De discurso fluido y rico, nos abre las puertas de su casa para invitarnos al regalo de sus palabras. Una conversación cercana que nos permitió aproximarnos a una ínfima parte de su trabajo y a personalidades como Nelson Mandela, Rafa Nadal y, como no, al mismo Carlin.

ENG and writer came to know the town in 1998 with Bobby Robson, the deceased ex-coach from the Football Club Barcelona; only six months later he was moving to settle down there up till now. He kindly opens us the door of his home and invites us to come in for a friendly casual chat and welcomes us with the gift of his words. A pleasant conversation which allowed us to know a tiny part of his work and to know more about personalities like Nelson Mandela, Rafa Nadal and obviously about himself too.

S.A.: Tu última publicación es la biografía de Rafa Nadal, Rafa. Mi historia, un trabajo que te acercó a la vida y sentimientos de uno de los mejores tenistas del mundo. ¿Cómo fueron esos primeros pasos en el inicio de vuestra relación? J.C.: Ante todo tenía que crear confianza y ganármelo, pero iba con mucha ventaja porque su padre había hablado conmigo y tenía la aprobación de todo el equipo. La primera vez nos vimos en Qatar, donde le acompañé a un partido de golf y no hablamos en absoluto del libro porque ese momento era para conocernos y que se sintiera cómodo conmigo. Fue un buen comienzo. El segundo contacto fue en un avión entre Qatar i Melbourne

S.A.: “Your last work is about Rafa Nadal’s biography; My Story, a book which enabled you to come to know him closer in his life and to enter the feelings of one of world’s best tennis players. How where those first steps in your relation? J.C.: Well, the first thing was to make him comfortable and thus confident, and I must say that previously his father and I had had a conversation before and plus the whole team was supporting me as well. We met in Qatar where I accompanied him during a golf game and obviously we didn’t say a single word about the book as it was a time to know each other and I wanted him to be at ease with me. It was a good beginning. The second time was during a

CAT escriptor va visitar el poble per primera vegada el 1998 de la mà de Bobby Robson, el traspassat exentrenador del Futbol Club Barcelona, i només sis mesos després s’hi instal·lava definitivament. De discurs ric i fluït, ens obre les portes de casa seva per convidar-nos al regal de les seves paraules. Una conversa propera que ens va permetre aproximar-nos a una part ínfima del seu treball i a personalitats com Nelson Mandela, Rafa Nadal i, com no, el mateix Carlin.

FR avec Bobby Robson, l’entraineur aujourd’hui décédé du Football Club Barcelona, et six mois plus tard il s’y installait définitivement et ce jusqu’à présent. Il nous ouvre les portes de chez lui tout en nous offrant une agréable conversation et nous fait cadeau de ses mots. C’est un discours proche qui nous permet d’avoir accès à une partie de son travail ainsi qu’à des personnalités du genre Nelson Mandela, Rafa Nadal et, bien entendu, lui-même.

S.A.: La teva darrera publicació és la biografia de Rafa Nadal, Rafa. La meva història, un treball que et va apropar a la vida i als sentiments d’un dels millors tenistes del món. Quines van ser les primeres passes en l’inici de la vostra relació? J.C. : Per davant de tot havia de generar confiança i guanyar-me’l, però anava amb avantatge perquè el seu pare havia parlat amb mi i tenia l’aprovació de tot l’equip. Ens vam veure per primera vegada a Qatar, on el vaig acompanyar a un partit de golf i no vam parlar en absolut del llibre, perquè aquell moment era per conèixer-nos i que se sentís còmode amb mi. Va ser un bon inici. El segon contacte va ser en un avió entre Qatar i Melbourne perquè jugava allà l’Open d’Austràlia. M’entusiasmava perquè sempre

192

S.A.: Votre dernière publication est la biographie de Rafa Nadal,“Rafa, Mon Histoire”, un ouvrage que vous a permis de vous approcher à la vie ainsi qu’aux sentiments de l’un des meilleurs joueurs de tennis du monde. Comment furent ces premiers pas dans cette relation ? J.C. : Je devais avant toute chose gagner sa confiance puis son intimité, mais je dois dire qu’au préalable j’avais eu une conversation avec son père et que je comptais aussi sur le soutient de toute son équipe. Nous nous sommes rencontrés pour la première fois à Qatar, où je l’ai accompagné lors d’une partie de golf et bien entendu nous n’avons pas parlé du livre car il s’agissait d’abord de faire connaissance, il fallait qu’il se sente à l’aise avec moi. Ce fut un bon début. La deuxième fois ce fut lors d’un vol entre Qatar et Melbourne où il allait jouer l’Open d’Australie. J’étais

JOHN CARLIN · PERIDISTA Y ESCRITOR · PERIODISTA I ESCRIPTOR · JOURNALIST AND WRITER · JOURNALISTE ET ÉCRIVAIN

CAST porque iba a jugar el Open de Australia. Me entusiasmaba porque siempre me había gustado la figura de Rafa Nadal y mi admiración por él se selló en la famosa final de Wimbledon de 2008 contra Roger Federer. Me acuerdo que lo vi solo y me quedé como hipnotizado. Entonces, en vez de arrancar las entrevistas con grabadoras y una explicación cronológica, conseguí la famosa final y la vimos juntos en la oscuridad del avión, en un vuelo larguísimo. Quería entrar en cerebro de Rafa en ese partido y pensé que eso me podía servir como estructura del libro. Y es lo que hicimos. Se sentía muy cómodo hablando de tenis y además tenía una impresionante memoria fotográfica de los partidos. Expresaba muy bien lo que sentía, pensando y analizando cada momento. En Melbourne seguimos ya de forma más cronológica y, más adelante, nos vimos en Barcelona.

ENG flight between Qatar and Melbourne where he was going to play the Open of Australia. I was thrilled because Rafa Nadal’s figure has always fascinated me and my admiration for him was sealed during the famous final at Wimbledon in 2008 where he played against Roger Federer. I remember that I saw him alone and I was hypnotized. I got the filming of that final and we watched it together in the darkness of the plane during a long flight. This was how we started instead of using a tape recorder and a chronological explanation. I wanted to get into his brain during this particular match and I thought this could be the book structure. So, we did it. He was at ease talking about tennis: he has an amazing photographic memory of the matches. He was describing his feelings, thinking and analyzing each moment. In Melbourne we carried it on in a chronological way and further on, we also met in Barcelona.

S.A.: ¿Puede ser precipitado tener una biografía con 25 años? J.C.: Sus 25 años no son comunes. La intensidad de lo que ha vivido quizá supera lo que 100 personas vivirían en 100 años. Ahí está el punto. Y si le añades que es una figura global, cómo se han vivido esos 25 años despierta mucho interés. Yo creo que debe ser el español más famoso del mundo y tiene una enorme repercusión. Es el gran deportista español. La combinación de estos factores ha hecho que el libro se traduzca a 18 idiomas.

S.A.: Can a biography at the age of 25 be hasty? J.C.: His 25 years old are unusual. The intensity of what he has lived exceeds what a hundred people would ever live in a hundred years. That’s the point. And if we add the fact that he is a global figure there is a huge interest in how he has lived those 25 years. I think he is the most famous Spanish man in the world and he has a tremendous repercussion. He is THE great Spanish sportsman. This is why the book has been translated in 18 languages.

S.A. : Después de tantas horas compartidas, ¿se corresponde la imagen de potencia que desprende como deportista a la

S.A.: After so many time spent together, do you think that his image as a powerful sportsman fits his figure when he is out

CAT m’havia agradat la figura de Rafa Nadal i la meva admiració per ell es va segellar amb la famosa final de Wimbledon de 2008 contra Roger Federer. Recordo que el vaig veure i vaig quedar com hipnotitzat. Llavors, en comptes d’arrencar les entrevistes amb gravadores i una explicació cronològica, vaig aconseguir la famosa final i la vam veure junts en la foscor de l’avió, en un vol llarguíssim. Volia entrar en el cervell de Rada en aquell partit i vaig pensar que allò em podria servir com a estructura del llibre. I és el que vam fer. Se sentia molt còmode parlant de tennis i tenia una impressionant memòria fotogràfica dels partits a més. Expressava molt bé el que sentia, pensant i analitzant cada moment. A Melbourne ja vam continuar de forma més cronològica i, més endavant, ens vam veure a Barcelona.

FR aux anges car j’ai toujours admiré la personnalité de Rafa Nadal, une admiration qui fut complète lors de la fameuse finale à Wimbledon en 2008 contre Roger Fédérer. Je me souviens de l’avoir vu tout seul et j’étais hypnotisé. Donc au lieu de commencer l’interview à l’aide d’un magnétophone en suivant une chronologie des faits, je me suis nanti de la vidéo de la finale que nous avons vu ensemble dans l’obscurité de l’avion au cours d’un long vol. Je désirais pénétrer dans le cerveau de Rafa durant ce match et je pensais que la structure du livre pouvait se baser là-dessus. Il en fut ainsi. Il se sentait très à l’aise en parlant de tennis, je dois ajouter qu’il possède une mémoire photographique de ses matchs. Il exprimait fort bien ce qu’il ressentait en analysant absolument tout. C’est à Melbourne que nous avons suivi de manière chronologique et nous nous sommes aussi vus à Barcelone par la suite. S.A.: Une biographie à l’âge de 25 ans cela peut paraître un peu précipité, non ? J.C. : Ses 25 ans sont fort peu communs. L’intensité de se qu’il a vécu dépasse largement ce que la plupart de 100 personnes pourraient vivre en 100 ans. Le truc est là justement. Et si en plus on rajoute à cela qu’il est une personnalité globale, comment il a vécu ces 25 ans éveille beaucoup plus d’intérêt. En fait, à mon avis, nous nous trouvons face à la plus grande personnalité espagnole du monde et il a une répercussion énorme. C’est lui le grand sportif espagnol. La combinaison de tous ces facteurs ont fait que le livre ait été traduit à 18 langues.

S.A.: Pot ser precipitat tenir una biografia amb 25 anys? J.C. : Els seus 25 anys no són comuns. La intensitat del que ha viscut potser supera el que 100 persones viuran en 100 anys. Quest és el punt. I si li afegeixes que és una figura global, com s’han viscut aquests 25 anys desperta un gran interès. Crec que deu ser l’espanyol més famós del món i té una repercussió enorme. És el gran esportista espanyol. La combinació d’aquests factors ha fet que el llibre sigui traduït a 18 idiomes. S.A.: Després de tantes hores compartides, es correspon la imatge de potencia que desprèn com a esportista amb la que dóna fora de la pista?

193

CAST que tiene fuera de la pista? J.C.: Rafa te hace pensar en Clark Kent y Superman. Fuera de la pista es un chaval, yo diría dulce, no es nada agresivo, no es ni testosterona pura ni un gladiador. Roza la timidez, lo que quizá le da todavía más encanto. Es humilde y respetuoso en la forma de tratar a la gente.

ENG the tennis play ground? J.C.: Rafa reminds me of Clark Kent and Superman all in one. I will say that out of the ground he is a kind guy, not aggressive at all, he is no pure testosterone and no gladiator either. He is almost shy, which is even more charming. He is humble and respectful with people.

S.A. : ¿Cómo afronta la vida Rafa Nadal cuando llegue el final de su carrera deportiva? J.C.: Para muchos de los deportistas cuando lo dejan es algo terrible, en cierto modo es una muerte en vida porque todo un aspecto de tu personalidad deja de ser. Ya se verá qué pasa con Rafa Nadal pero él, a diferencia de muchos otros, tiene una familia que lo arropa mucho y que le hace mantener los pies en la tierra. Está muy arraigado a Mallorca y me cuesta mucho pensar que no va a acabar el resto de sus días allí. Creo que va a echar poco de menos la fama, menos que quizá un Cristiano Ronaldo. Va a echar de menos el tenis, vivir la intensidad de emoción que genera, la adrenalina, la excitación de estar ahí. Creo que cuando se retire jugará mucho a golf, es un fanático, y iniciará algún proyecto vinculado al deporte.

S.A.: How does Rafa Nadal face his life at the end of his sports career? J.C.: That is something dreadful for most of the sportsmen; in a way it is a kind of death into life, as a whole part of your personality dies. We will see what is going to happen with Rafa, but he has a whole family who supports him and who makes him keep his feet on the ground. He is deeply rooted in Mallorca and I can hardly believe he doesn’t want to spend the rest of his life there. I think he is going to miss a bit his fame but probably less than Cristiano Ronaldo. He is going to miss tennis, he is going to miss the intense emotion it carries, the adrenaline, the excitement of being there. I do believe he will play golf a lot, he is a real fan, and he will probably start a project linked to sports.

S.A.: ¿Qué moraleja extraes de este trabajo? J.C.: Para mi este libro es, entre otras cosas, un libro para padres sobre cómo criar a un buen chaval… CAT J.C. : Rafa et fa pensar en Clark Kent y Superman. Fora de la pista es un xaval, dolç diria jo, res agressiu, ni és testosterona pura ni un gladiador. Frega la timidesa, el que potser li dóna encara més encant. És humil i respectuós en el seu tracte amb la gent.

S.A.: Com afronta Rafa Nadal la vida quan arribi el final de la seva carrera esportiva? J.C. : Per a molts dels esportistes quan ho deixen és terrible, en certa forma és una mort en vida perquè tot un aspecte de la teva personalitat deixa de ser. Ja es veurà què passa amb Rafa Nadal però ell, a diferència de molts altres, té una família que el guarda molt i que el fa mantenir els peus a terra. Està molt arrelat a Mallorca i em costa molt pensar que no acabarà la resta dels seus dies allà. Crec que trobarà poc en falta la fama, menys que potser un Cristiano Ronaldo. Enyorarà el tennis, viure la intensitat de l’emoció que genera, l’adrenalina, l’excitació d’estar allà. Crec que quan es retiri jugarà molt a golf, és un fanàtic, i iniciarà algun projecte vinculat a l’esport.

194

S.A.: What is your own button line after this book? J.C.: This book is for me, among other things, a book addressed to parents about how to raise a good kid… S.A: … An elite sportsman good kid. J.C.: It is more than obvious that not even a very tiny percentage will FR S.A.: Après toutes ses heures partagées, pensez-vous que l’image de puissance qui émane de sa personne en tant que sportif correspond à celle qu’il offre de lui hors piste ? J.C.: Rafa fait penser à Clark Kent et à Superman tout à la fois. Hors piste, j’irais jusqu’à dire que c’est un jeune homme doux, pas du tout agressif : il n’est pas de la testostérone à l’état pur et pas un gladiateur non plus. Il frôle la timidité, ce qui le rend encore plus touchant. Il est humble et respectueux avec les gents.

S.A.: Quina moralitat extreus d’aquest treball? J.C. : Per a mi aquest llibre és, entre altres, un llibre per a pares sobre com criar un bon jan...

S.A.: Comment pensez-vous que Rafa Nadal va envisager sa vie à la fin de sa carrière sportive ? J.C. : Pour la plupart des sportifs c’est quelque chose de terrible : c’est un peu comme si une partie d’eux même mourrait puisque certains aspects de leur personnalité disparaissent. Nous verrons bien ce qui va se passer avec Rafa Nadal cependant lui, contrairement à d’autres sportifs, a une famille qui le soutient et l’entoure beaucoup en l’aidant à conserver ses pieds bien sur terre. Il est très attaché à Mallorca et je suis certain que c’est là-bas qu’il va passer le restant de ses jours. Je pense que la gloire va lui manquer, certainement moins qu’à Cristiano Ronaldo cependant. Le tennis va lui manquer aussi, vivre l’intensité émotionnelle des matchs aussi, cette adrénaline, l’excitation d’être là. Je crois que lorsqu’il dira ses adieux il jouera beaucoup au golf, c’est un mordu, et puis il fera quelque chose ayant trait aux sports.

S.A.: … un bon jan esportista d’elit. J.C. : Per suposat que ni un percentatge ínfim arribarà remotament al

S.A.: Quelle est la morale que vous tirez de ce livre? J.C.: Pour moi ce bouquin c’est, entre autres choses, un bouquin pour

JOHN CARLIN · PERIDISTA Y ESCRITOR · PERIODISTA I ESCRIPTOR · JOURNALIST AND WRITER · JOURNALISTE ET ÉCRIVAIN

CAST S.A.: … un buen chaval deportista de élite. J.C.: Por supuesto que ni un porcentaje ínfimo va a llegar remotamente a lo que ha llegado Nadal. Lo que han logrado sus padres es criar a un chico que ha triunfado en lo que ha hecho y que es muy buena gente, muy buena persona. Es un libro para papás y mamás.

S.A.: Profundizaste mucho en la vida de Rafa Nadal, ¿qué has aprendido de esta experiencia? J.C.: Son cosas muy elementales. Me ha dado ideas para criar a mi hijo, por ejemplo, aunque creo que la lección de Nadal es que el éxito, una vez más se demuestra, es 1% talento, 99% esfuerzo. La otra lección es precisamente lo que admiro de él y es que mantiene los pies en la tierra, distingue entre lo que ha hecho y quien es, entre Rafa y Rafael, que es como le llama la familia y que hubiera sido igual si se hubiera dedicado a cualquier otra profesión. Hay muchos casos de famosos que uno acaba contaminando al otro. Él nunca se lo cree y eso es lo importante como salud mental y para seguir estando en la cúspide. El día que yo me crea que soy bueno en lo que hago se acabó todo. Siempre pienso que puedo mejorar, que lo mejor de mi, escribir, está por delante. Esas son cosas que he visto en él que me han reforzado en las actitudes que yo debo tomar.

ENG reach Nadal’s achievements. His parents have raised a boy who has been successful in what he has done and who is a very nice person indeed. It is a book about moms and dads.

S.A.: You went very deep into Rafa Nadal’s life. What have you learned about this experience? J.C.: Basic things. They gave me ideas about how to raise my son, for instance, although I think that Nadal’s lesson is “Success”: it is shown, once again, that 1% is talent and 99% is effort. The other lesson is that I admire the fact that he keeps his feet on the ground, he knows the difference between what he has done and who he is, between Rafa and Rafael, which is how his family calls him and that he would have been the same man whatever his profession. There are many cases of famous people being contaminated by the “other”, but this is not his case. And you see that is

S.A.: Uno de tus trabajos más mediáticos es El factor humano, llevado al cine como Invictus. Una historia basada en hechos CAT que ha arribat Nadal. El que han aconseguit els seus pares és criar un noi que ha triomfat en el que ha fet i que és molt bona gent, molt bona persona. És un llibre per a papàs i mamàs.

S.A.: Vas aprofundir molt en la vida de Rafa Nadal, què has après d’aquesta experiència? J.C. : Són coses molt elementals. M’ha donat idees per criar el meu fill, per exemple, encara que crec que la lliçó de Nadal és que l’èxit, es demostra un cop més, és un 1% talent, un 99% esforç. L’altre lliçó és precisament el que admiro d’ell i és que manté els peus a terra, distingeix entre què ha fet i qui és, entre Rafa i Rafael, que és com l’anomena la família i que hagués estat igual si s’hagués dedicat a qualsevol altra professió. Hi ha molts casos de famosos que acaben contaminant l’un a l’altre. Ell mai s’ho creu i això és important com a salut mental i per continuar a la cúspide. El dia que cregui que sóc bo en el que faig s’haurà acabat tot. Sempre penso que puc millorar, que el millor de mi, d’escriure, està per endavant. Aquestes són aspectes que he vist en ell que m’han reforçat en les actituds que haig de prendre. S.A.: Un dels teus treballs més mediàtics és El factor humà, portat al cinema amb el títol de Invictus. Una historia basada en fets reals, en la que a través del Mundial de Rugby de Sudàfrica (1995), s’explica com Nelson Mandela va aconseguir unir la seva gent i acabar amb l’apertheid. Els anys que vas passar

les parents et comment élever un gentil gamin…

S.A.: … un gentil gamin sportif d’élite tout de même. J.C.: Bien entendu il n’y a même pas un pourcentage, ainsi infime soit-il, qui parviendra ne serait ce que de loin à que ce Rafa à réussi. Ce que ses parents ont fait c’est élever un gamin qui a réussi et qui en plus est une personne très attachante. C’est en fait un livre pour « papa et maman ». S.A.: Vous avez beaucoup approfondi dans la vie de Rafa Nadal. Qu’avez-vous appris lors de cette relation ? J.C.: Des choses élémentaires. J’en ai puisé des idées pour élever mon fils, par exemple, bien qu’à mon avis je crois que la leçon que donne Nadal c’est en fait le « succès ». Une fois de plus il est évident qu’il y a un 1% de talent et un 99% d’effort. L’autre leçon que j’en tire c’est précisément ce que j’admire de lui, c’est qu’il garde bien ses pieds sur terre, il connait la différence entre ce qu’il réussit et qui il est, entre Rafa et Rafael, c’est ainsi que sa famille l’appelle et je sais qu’il en serait de même s’il s’avait choisi une toute autre profession. Un bon nombre de célébrités est contaminé par « l’autre ». Lui ne frime jamais et c’est cela qui compte pour la santé mentale et pour rester en haut de l’affiche. Le jour où je croirais que je suis excellent ce sera le début de ma fin. Je crois encore que le meilleur reste à venir. Ce sont là des choses que j’ai vu en lui et qui renforcent les attitudes à prendre. S.A.: Le plus médiatisé de vos livres et « Playing the Enemy », qui a

195

CAST reales, en la que a través del Mundial de Rugby de Sudáfrica (1995), se explica cómo Nelson Mandela consiguió unir a su gente y acabar con el apartheid. En los años que pasaste en Sudáfrica como corresponsal, el mismo Mandela alabó tu trabajo y valentía. ¿Cómo se siente al ser elogiado por Mandela? J.C.: ¡Es el halago más grande que he recibido en mi vida! Mi última semana en Sudáfrica, antes de marcharme a Washington como corresponsal, le envié a Mandela un fax de despedida y deseándole lo mejor. A los 10 minutos me llamó su secretaria para preguntarme si iría a comer con el presidente dos días después. Era una comida en la que había unas 50 personas que celebraban el cumpleaños de un viejo luchador por la libertad, compañero de Mandela, y en su discurso habló de mí. ¡Y es cierto aunque he perdido el vídeo que lo demuestra! El gran privilegio y la gran fortuna de mi vida profesional ha sido llegar a conocer a Mandela bastante bien.

¿Alguna anécdota que puedas compartir con nosotros? J.C.: A nivel personal, a mi es donde Mandela me ha llamado más la atención por la extraordinaria coherencia entre lo que predica y lo que hace. Es igual de atento con el jardinero, con el camarero, que con la reina de Inglaterra. Un líder como Mandela aparece en la historia una vez cada 100 años, si tenemos mucha suerte. Entre miles de anécdotas, él se hacía la cama todas las mañanas, en un hábito que había adquirido en la cárcel. Estaba en Shanghái, en la suite presidencial de un hotel y se hizo la cama. CAT a Sudàfrica, el mateix Mandela havia lloat el teu treball i valentia. Què se sent al ser elogiat per Mandela? J.C. : És l’afalagament més gran que he rebut mai a la meva vida! La meva darrera setmana a Sudàfrica, abans de marxar a Washington com a corresponsal, li vaig enviar a Mandela un fax per acomiadar-me i desitjar-li el millor. Als 10 minuts em va trucar la seva secretària per preguntar-me si aniria a dinar amb el president dos dies després. Era un dinar amb unes 50 persones que celebraven l’aniversari d’un vell lluitador per la llibertat, company de Mandela, i en el seu discurs va parlar de mi. I és cert encara que he perdut el vídeo que ho demostra! El gran privilegi i la gran fortuna de la meva vida professional ha estat conèixer a Mandela bastant bé.

S.A.: Alguna anècdota que puguis compartir amb nosaltres? J.C. : A nivell personal, a mi és on Mandela m’ha cridat més l’atenció per l’extraordinària coherència entre què predica i què fa. És igual d’atent amb el jardiner, amb el cambrer o amb la reina d’Anglaterra. Un líder com Mandela apareix en la historia un cop cada 100 anys, si tenim molta sort. Entre milers d’anècdotes, ell tots els matins es feia el llit, en un hàbit que havia adquirit a presó. Estava a Shanghai, a la suite presidencial d’un hotel i es va fer el llit. La senyora xinesa encarregada de la neteja de l’habitació es va quedar enfonsada, no entenia res. Mandela, en ple tràfec, es va assabentar que la dona estava destrossada i va demanar que anés a la seva habitació. A través d’un intèrpret li va demanar perdó i li

196

ENG important for mental health and for staying at the top. The day that I believe I am the best in my job will be the end of it. I always believe I can improve my writing skills; that the best is yet to come. I have seen those things in him and that has reinforced the attitudes I must have.

S.A.: One of your best known books is “Playing the Enemy” led on the big screen as “Invictus”. A story based upon real life, where by the mean of the South Africa Rugby World Cup (1995), you explain how Nelson Mandela succeeded in uniting his people putting an end to the apartheid. During your years in South-Africa as press correspondent, Mandela himself praised your work and your courage. How do you feel being complimented by Mandela in such terms? J.C.: It is the biggest compliment I’ve ever had in my whole life! During my last week in South Africa, just before moving to Washington as a press correspondent, I sent a good-bye fax to Mandela wishing him all the best. Ten minutes later his assistant called me back to ask if it was convenient for me to have lunch with the president within two days. It was a lunch with 50 guests who were celebrating the birthday of an old freedom fighter companion of Mandela, and in his speech he talked about me. And that’s the most complete truth, despite the fact that I have lost the video which proves it. The great privilege and the great good fortune of my professional life have been to know Mandela quite well. FR été porté au grand écran sous le titre d’ « Invictus ». C’est une histoire basée sur des faits réels, dans laquelle à travers la Coupe Mondiale de Rugby en Afrique du Sud, en 1995, vous expliquez comment Nelson Mandela réussit à unir son peuple en mettant fin à l’apartheid. Au cours de votre séjour en Afrique du Sud en tant que correspondent de presse, Mandela en personne loua votre travail et votre courage. Ça fait quoi d’être louer par Mandela ? J.C.: C’est le plus grand des compliments que j’ai reçu de ma vie ! Pendant ma dernière semaine en Afrique du Sud, juste avant de partir pour Washington comme correspondent de presse, j’ai envoyé un fax pour dire au revoir à Mandela en lui présentant mes meilleurs vœux. Dix minutes plus tard son assistant me passait un coup de fil pour savoir si je pouvais déjeuner avec le Président deux jours plus tard. Il s’agissait d’un repas de 50 personnes pour fêter l’anniversaire d’un de ses anciens compagnons de lute pour la liberté, et au cours de son discours il parla de moi. Et en plus c’est vrai, même si j’ai égaré la vidéo qui le prouve ! Le grand privilège et la grande chance de ma vie professionnelle c’est d’avoir fait assez bien la connaissance de Mandela.

S.A.: Une anecdote que vous puissiez partager avec nous ? J.C.: Personnellement, ce qui me frappe le plus c’est l’extraordinaire cohérence qu’il possède entre ce qu’il prêche et ce qu’il fait. Il est tout aussi aimable avec le jardinier, qu’avec le serveur ou qu’avec la reine d’Angleterre. Un leader comme Mandela cela n’arrive qu’une fois tous les cents ans dans l’histoire et ce avec beaucoup de chance. Parmi les milliers d’anecdotes, je pourrais citer

CAST La señora china encargada de la limpieza de la habitación se quedó hundida, no entendía nada. Mandela, en pleno ajetreo, se enteró que esta mujer estaba destrozada y pidió que fuera a su habitación. A través de un intérprete le pidió perdón y le explicó porqué lo hizo. Tengo millones de anécdotas que muestran esa humanidad y esa coherencia entre lo que predica y lo que hace, que es quizá la definición de la integridad. Es algo que creo sirve de ejemplo y no sólo para políticos si no para cualquier persona de cómo debería comportarse. Seguro que lamentablemente fracaso como ser humano en mi intento de imitarlo pero al menos sé como uno debería ser. CAT va explicar per què ho va fer. Tinc milions d’anècdotes que demostren aquesta humanitat i aquesta coherència entre què predica i què fa, que és potser la definició de la integritat. Això serveix com a exemple i no només per a polítics sinó per a qualsevol persona de com hauria de comportat-se. Segur que malauradament fracasso com a ésser humà en el meu intent per imitar-ho però com a mínim sé com un hauria de ser. ENG S.A.: Do you have any anecdote you can share with us? J.C.: As far as I am concerned, it is Mandela’s extraordinary consistency between what he preaches and what he does which fascinates me. He is kind with everybody; the gardener, the waiter or the Queen of England. A leader such as Mandela only happens once in a hundred years, if we are lucky enough. Among several thousand stories I can say that he used to make his own bed every day; a habit that persisted from his old days in prison. He was in Shanghai, in the presidential suite of a hotel and he made his bed. The Chinese cleaning lady in charge was so upset; she couldn’t understand anything at all. A busy Mandela heard about it and asked for her. His translator begged her pardon and told her why he did it. I have loads of anecdotes to illustrate his humanity and his consistency between what he preaches and what he does, and this is probably the definition of integrity. He is a good behaviour model for everybody, not only for politicians. Unfortunately, I will probably fail in my attempt to emulate him as a human being but at least I know how it should be. FR le fait qu’il ait gardé l’habitude de faire son lit, une habitude acquise lors d’un séjour prolongé en prison. Il se trouvait à Shanghai dans la suite présidentielle d’un hôtel et il fit son lit personnellement. La femme de chambre chinoise qui était chargée du ménage n’y comprenait absolument rien du tout et elle était bouleversée. Mandela était fort occupé mais lorsqu’il eut connaissance de ce que se passait, il fit venir l’employée en question et à l’aide d’un traducteur il expliqua pourquoi il avait agi de la sorte. J’ai des millions d’histoires que renforcent cette humanité et cette cohérence entre ce qu’il prêche et ce qu’il fait, c’est cela sans doute la définition par excellence de l’intégrité. Je trouve qu’il est un exemple formidable pour tout monde et non pas seulement pour les politiciens. Je ne parviendrai sans doute pas à l’imiter comme être humain, cependant je sais comment cela devrait se faire ».

Port d’Aiguadolç · Sitges

PORTS C L U B S

200

G O L F

CAST La práctica del deporte, sobre todo náutico, es inseparable de Sitges que es a su vez el municipio del estado español con más puertos deportivos. Tiene tres, el Puerto de Garraf, Puerto Ginesta y el Puerto de Aiguadolç, que en total representan más de dos mil amarres.

CAT La pràctica de l’esport, sobretot nàutic, és inseparable de Sitges que és alhora el municipi de l’estat espanyol amb més ports esportius. En té tres, el Port de Garraf, Port Ginesta i el Port d’Aiguadolç, que en total representen més de dos mil amarratges.

Considerado uno de los mejores puertos deportivos de todo el mediterráneo español, y dentro del casco urbano de Sitges, se encuentra el Puerto de Aiguadolç que destaca sobre todo por su arquitectura romántica. Se construyó en 1972 inspirándose en Riviera italiana y en la Costa Azul francesa. Dentro del recinto se encuentra un poblado marinero con aire de pescador lleno de casitas blancas con ventanales azules que le dan este aire tan especial. Este hecho lo convierte además en el único puerto de toda Cataluña que tiene un poblado marinero dentro del recinto portuario. Al puerto se puede acceder andando desde el centro de Sitges, a

Considerat un dels millors ports esportius de tot el mediterrani espanyol, i dins el nucli urbà de Sitges, es troba el Port d’Aiguadolç que destaca sobretot per la seva arquitectura romàntica. Es va construir l’any 1972 inspirant-se en la Riviera italiana i en la Costa Blava francesa. A dins el recinte es troba un poblat mariner amb aire de pescador ple de casetes blanques amb finestrals blaus que li donen aquest toc tan especial. Aquest fet el converteix a més en l’únic port de tot Catalunya que té un poblat mariner dins el recinte portuari. Al port s’hi pot accedir caminant

ENG The practice of sports, specially water sport, goes hand in hand with Sitges which is the Spanish municipality who owns more marinas. The town has got three; “Puerto de Garraf”, “Puerto Ginesta” and “Puerto de Aiguadolç” which represents more than two thousand moorings.

FR Faire du sport, surtout un sport nautique, va de paire avec Sitges qui est la municipalité qui possède le plus grand nombre de port de plaisance de toute l’Espagne. La ville en compte trois ; le «Port du Garraf », le «Port Ginesta » et le «Port d’Aiguadolç » qui offrent en tout plus de deux mille amarres.

“Aiguadolç”, that is considered as one of the best marinas in the whole Spanish Mediterranean Sea, is located inside the urban part of the city and can be distinguished by its romantic architecture. It was built in 1972 and is inspired on the Italian Riviera and the French Côte d’Azur. Indoors, we can find a cute fishermen village with white houses and blue blinds which give it that special look, turning the marina into the unique one in Catalonia which has a village inside the port area. Strolling along

Le Port d’Aiguadolç, considéré l’une des meilleures marina de la Méditerranée Espagnole, se trouve placé dans le centre urbain de la ville et se caractérise surtout par son architecture romantique. Construit en 1972, il s’inspire sur la Riviera Italienne et sur la Côte d’Azur. A l’intérieur des installations nous trouvons un charmant village de pêcheurs plein de petites maisons blanches aux volets bleus qui lui donne un air très spécial et qui fait de lui le seul port catalan qui possède ce genre d’infrastructure. Nous pouvons y accéder à pied

201

CAST través de un agradable paseo bordeando el mar y las playas, por el recientemente recuperado Paseo Balmins. Aiguadolç además, es un espacio fantástico para ir a comer o cenar, sobre todo en las noches de verano cuando muchos sitgetanos optan por el Puerto de Aiguadolç como el lugar idóneo para ir a tomar una copa. Es, sin duda, uno de los atractivos indiscutibles de Sitges, y es además, organizador de acontecimientos culturales como los Conciertos de Medianoche o el Sitges GreenSound.

Manteniendo el aire romántico Sitges también cuenta con el Puerto de Garraf, unas instalaciones portuarias integradas dentro del pequeño casco urbano del pueblo de Garraf, perteneciente al municipio de Sitges. La gracia de este puerto es su ubicación a pie de montaña que le permite ofrecer un ambiente de paz y calma. Puerto Ginesta, bautizado como “La Puerta de Sitges” por su ubicación - a sólo veinticinco kilómetros de Barcelona y dentro del Parque Natural

CAT des del centre de Sitges a través d’una agradable passeig vorejant el mar i les platges, pel recentment recuperat Passeig Balmins. Aiguadolç a més, és un espai fantàstic per anar a dinar o sopar, sobre tot en les nits d’estiu quan molts sitgetans opten pel Port d’Aiguadolç com el lloc idoni per anar a prendre una copa. És, sens dubte, un dels atractius indiscutibles de Sitges i és a més organitzador d’esdeveniments culturals com els Concerts de Mitjanit o el SitgesGreenSound.

Mantenint l’aire romàntic Sitges també compta amb el Port de Garraf, unes instal·lacions portuàries integrades dins el petit nucli urbà del poble de Garraf, pertanyent al municipi de Sitges. La gràcia d’aquest port és la seva ubicació a peu de muntanya que li permet oferir un ambient de pau i calma. Port Ginesta, batejat com “La Porta de Sitges” per la seva ubicació - a

Port de la Ginesta · Sitges

ENG the recently restored Paseo Balmins, we can reach the port, from downtown, on a nice walk bordering the sea and the beaches. Aiguadolç is the ideal spot to have lunch or dinner, specially during the summer eves when lots of the inhabitants of Sitges choose the marina of Aiguadolç to have a drink. It is with no doubts, one of the attractive things of Sitges, and moreover the entity organizes cultural events such as the Midnight Concerts or the Sitges GreenSound.

Keeping the romantic look, Sitges also has the “Puerto de Garraf” which offers port facilities inside the tiny urban center of the little village of Garraf, which belongs to the municipality of Sitges. The trick of this marina is its location at the foot of the mountain which offers a calm and peaceful atmosphere. “Puerto Ginesta” termed “La Puerta de Sitges” for its situation

FR tout en suivant le « Passeig Balmins », récemment récupéré, en nous promenant tout au long de sa plage. Aiguadolç est en plus le coin idéal pour un déjeuner ou bien un dîner, surtout pendant les nuits d’été lorsque bon nombre d’habitants de Sitges choisissent le Port d’Aiguadolç pour aller prendre un verre. C’est un endroit fort attrayant qui organise en plus des évènements culturels comme les Concerts de Minuit ou le Sitges GreenSound.

Le Port du Garraf, qui conserve lui aussi son air romantique, possède des installations portuaires intégrées dans le petit centre urbain du village du Garraf, qui appartient à la municipalité de Sitges. Le charme de ce port de plaisance se trouve dans sa situation au pied de la montagne qui lui permet d’offrir une ambiance calme et sereine. «La Porte de Sitges», surnom donné au Port Ginesta, à cause de son emplacement à vingt-cinq kilomètres de Barcelone, à

Port d’Aiguadolç · Sitges

CAST del Garraf- es el más grande de los tres puertos, con más de un millar de amarres. Se trata de un moderno puerto deportivo que dispone de área industrial y de muchos servicios náuticos.

Por supuesto estos tres puertos ofrecen todos los servicios que la náutica deportiva precisa, pero más allá de eso Sitges cuenta de varios clubes náuticos que permiten disponer de una amplia oferta de actividades. En pleno paseo marítimo de Sitges, a pie de playa, se encuentra el Club de Mar, fundado en 1952. Desde entonces se mantiene fiel a la tradiCAT només vint-i-cinc quilòmetres de Barcelona i dins el Parc Natural del Garraf- és el més gran de tots tres ports amb més d’un miler d’amarratges. Es tracta d’un modern port esportiu que disposa d’àrea industrial i de molts serveis nàutics .

Per descomptat aquests tres ports ofereixen tots els serveis que la nàutica esportiva precisa, però més enllà d’això Sitges compta de diversos clubs nàutics que permeten disposar d’una àmplia oferta d’activitats. En ple passeig marítim de Sitges, a peu de sorra, es troba el Club de Mar, fundat l’any 1952. Des d’aleshores es manté fidel a la tradició ENG – twenty five kilometres from Barcelona and inside the Natural Park of the Garraf – is the biggest of the three marinas, and gathers more than a thousand moorings. It is a modern marina which includes an industrial area and offers many nautical services.

Port del Garraf · Sitges

The three of them offer all the services that the art of navigation may need but aside from that Sitges has many yacht clubs which enlarge a wide range of activities. In the very heart of the Paseo Maritimo of Sitges, on the beach, FR l’intérieur du Parc Naturel du Garraf, est le plus grand des trois ports de plaisances et compte plus d’un millier d’amarres. Il s’agit d’un port sportif qui dispose d’une zone industrielle et qui offre de nombreux services nautiques.

Ces trois ports procurent bien entendu tous les services dont les sports nautiques peuvent avoir besoin. Sitges regroupe par ailleurs de nombreux clubs qui permettent aux visiteurs de profiter d’un large éventail d’activités en mer. En pleine promenade maritime de Sitges, sur la plage, on trouve le Club de Mar créé en 1952 qui est resté, depuis lors, fidèle à la

Golf Terramar · Sitges

Port de la Ginesta · Sitges

Club Nàutic · Sitges

CAST ción marinera de Sitges donde hace décadas que se practica la vela ligera. Dispone de una escuela de vela, creada en 1988 y de una activa vida social y cultural.

204

Club de Mar · Sitges

ENG we find the Club de Mar, created in 1952. This club remains faithful to Sitges sailing tradition and practices the light sail. It also has a sailing school, created in 1988 and has an active cultural and social life.

También en un lugar privilegiado - en la playa de la Fragata, bajo la iglesia de St.Bartomeu y Sta.Tecla “La Punta”- se encuentra el Club Náutico de Sitges, que ya cuenta con más de cuarenta años de historia. El que en un inicio fue un pequeño club de vela familiar destinado a practicar la vela ligera es, a estas alturas, un club muy activo en la vela competitiva y las regatas y también cuenta con escuela de vela.

On the “Fragata” beach, just beneath the church of Sant Bartomeu and Santa Tecla “La Punta” – another unique spot – we find the “Club Nautico de Sitges”, with more than 40 years of history. What was in its origins a small familiar sailing club which aim was to practice light sail, is nowadays a really active club in competitive

CAT marinera de Sitges on fa dècades que es practica la vela lleugera. Disposa d’una escola de vela, creada l’any 1988 i d’una activa vida social i cultural.

FR tradition marine de Sitges en voile légère. Il dispose aussi d’une école de voile, fondée en 1988, et possède une vie culturelle et sociale très active.

També en un emplaçament privilegiat - a la platja de la Fragata, sota la església de St.Bartomeu i Sta.Tecla “La Punta”- es troba el Club Nàutic de Sitges, que ja compta amb més de quaranta anys d’història. El que en un inici va ser un petit club de vela familiar i destinat a practicar la vela lleugera és a hores d’ara un club molt actiu en la vela competitiva i les regates i també compta amb escola de vela.

Sur la plage de la Fragata, juste sous l’Eglise de Sant Bartomeu et de Santa Tecla «la Punta», nous trouvons le « Club Nàutic » de Sitges avec plus de quarante ans d’histoire sur son dos. Ce qui, au début était un petit club familial pour faire de la voile légère, est devenu de nos jours un club très actif en voile de compétition et en régates et possède lui aussi une école de voile.

‘Concerts de Mitjanit’ · Port d’Aiguadolç · Sitges

Festival ‘Green Sound’ · Port d’Aiguadolç · Sitges

CAST Y para aquellos que prefieran el deporte en tierra firme Sitges ofrece también un espacio privilegiado para practicar el golf. El Club de Golf Terramar empezó su historia en 1922 en unos terrenos dónde inicialmente tenía que ubicarse un campo de aviación. Su ubicación, con vistas al mar, lo convierte en un paraje idóneo para practicar el golf, campo de 18 hoyos y par 72. Pero más allá del golf el club permite la práctica del tenis, el pádel o nadar en su piscina. Se trata de uno de los clubs de golf con más historia y tradición de toda España, y de hecho, es sede habitual de torneos y campeonatos

And for those who prefer sports ground, Sitges offers a privileged space for golf. The “Club de Golf Terramar” started in 1922 on some lands which were originally planned to be an aviation field. Its location, facing the sea, makes of the place the perfect surrounding to practice golf; we are talking about an 18-hole golf course par 72. Aside the golf, people can play tennis, paddle or even have a swim in the swimming pool. It is one of the oldest golf clubs from Spain and usually holds tournaments and championships.

CAT I per aquells que prefereixin l’esport en terra ferma Sitges ofereix també un espai privilegiat per practicar el golf. El Club de Golf Terramar va començar la seva història l’any 1922 en uns terrenys on inicialment havia d’ubicar-s’hi un camp d’aviació. El seu emplaçament, amb vistes al mar, el converteix en un paratge idoni per practicar el golf, camp de 18 forats i par 72. Però més enllà del golf el club permet la pràctica del tenis, el pàdel o nedar a la seva piscina. Es tracta d’un dels clubs de golf amb més història i tradició de tot Espanya, i de fet, és seu habitual de torneigs i campionats

FR Et puis pour ceux qui préfèrent les sports terrestres, Sitges dispose d’un espace privilégié pour le golf. Le Club de Golf Terramar, qui date de 1922, occupe des terrains destinés au préalable à un champ d’aviation. Sa situation, face à la mer, fait de cet endroit le site parfait pour jouer au golf ; nous parlons d’un parcours de 18 trous par 72. En plus du golf, on peut aussi y faire des matches de tennis ou de paddle et même profiter de sa piscine. Il est l’un des plus anciens clubs de golf d’Espagne et en fait organise habituellement des tournois et des championnats.

ENG

sailing and in regattas racing and owns a sailing school too.

205