octubre’07 info
número 52 època V
TRANSforma 4aEscolade Participació
La segona, que és l'Escola de Participació, tindrà dos grans blocs: el p r i m e r, d e d i c a t a l c o n c e p t e d e PA RT I C I PA C I Ó ( q u è é s ? C o m l a promoveu? Qui participa i qui no al casal? Qui pren les decisions?) i el segon, dedicat a la gestió de processos col·lectius (com millorar la dinàmica de les reunions? Com preparar-les? Com gestionar les discussions? Com resoldre desavinences?) Així doncs, a les jornades, que celebrarem al Mas Pujolar (Viladrau), hi ha espai perquè hi assisteixi tothom: des dels filosòfics que
els mola discutir i debatre sobre “el sentit del casal”, fins als “currantes” que es passen el dia organitzant activitats i, per tant, participant de reunions , comissions, grups, etc. Per a més informació, truqueu a l'Escola Lliure el Sol (936011646) o envieu un correu a mlopez@escolaelsol.org. També allà podeu fer les inscripcions, que tenen un cost de 30€ amb menjar i allotjament inclosos. No us ho podeu perdre! (I, si no, ja sabeu que us perseguirem...)
Casaleros i casaleres! El proper cap de setmana del 10 i 11 de novembre celebrem la 2ª edició del TRANSforma i la 4a de l'Escola de participació (tot i que des de la darrera edició de la mateixa, han passat uns anys...) El format del TRANSforma es traduirà en diferents ponències i taules rodones a les quals es pretén que apareguin punts de vista contraposats que facilitin el debat. De forma més concreta, hi haurà quatre sessions de debat d'entre 1h 30' i 2h, que La primera, que és el TRANSforma, respondran als següents títols: aquesta vegada la dedicarem a debatre entorn el concepte d'AUTOGESTIÓ. Què Les entitats que reben diners públics estan vol dir per vosaltres? Sou entitats 100% al servei de l'administració? autofinançades? Els i les sòcies paguen Autofinançament (som coherents?) quotes? Demaneu subvencions? Teniu El paper dels professionals debilita la patrocinadors per alguna activitat? Quina “militància”? és la relació amb l'administració municipal? La relació política amb l'administració: recolzament, crítica o cap de les dues. És a dir, en unes mateixes jornades hem ajuntat dos tipologies de formació diferents: una enfocada a la reflexió i el debat i, l'altra, basada en l'assoliment d'aspectes més tècnics.
especial
Entrevista a Neus català memòria històrica viva, parlem amb una sobrevivent a Ravensbrück
pàgines centrals
La crònica:
Notícies internacionals:
VII Torneig El Casal de Joves Xiroc no ha passat desapercebut de futbito per Sicília Casalero i qui ens havia de dir que trobaríem una federació ! fotos Pàgina 7 “germana” a Flandes? amb
info salut: NOVETATS Catàleg de recursos info TIC encara no teniu web del casal?
12,13 i 14 OCT. HOSTALETS DE BALENYA
OCTUBRE 2007 NÚMERO 52, ÈPOCA V
editorial Cuando las barbas de tu vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar.... Desprès que pensaven que ho haviem vist tot amb l'aprovació de l'ordenança de civisme a barcelona,... encara podem donar un altre volta al cargol,i ja tenim la nova ordenança de movilitat, amb el que comporta per la gent que va en bicicleta. Be no vull dedicar aquesta editorial a valorar cap de les dues normatives. Només de les raons que porten a crear aquest tipus de ordenances. Potser perque la meva professió és la docencia, o potser per la meva relacció desde fa molt anys amb el mon de l'associacionisme educatiu, em fa adonar d'aquest canvis a l'hora de plantejar i regular la convivencia. Si es mira desde fora, ens adonem com resulta que cada vegada es menys vàlid educar per la convivencia i pasem a un model de conviure a base de garrotades. La convivencia es veritat que l'hem de regular... desde una perspectiva objectiva es veritat que som molta gent , i realment necessitem de certes normes per conviure-hi, però el problema no es aquest, el problema rau mes en la manera de posar en practica aquesta regulació de l'ús de l'espai públic. Primer problema ... l'espai públic.. com a ciutadans d'una societat hauriem de tenir dret a un espai públic, però repassem, a banda del que es el carrer pur i dur, entenem calçada per la circulació de vehicles i la vorera per caminar, però esclà els ciutadans no només volen circular o caminar, també ens agrada reunirnos i fer coses plegats. Donçs bé la utilització dels centres cívics a Barcelona , es paga, la utilització de les instalacions esportives municipals, es paga, i no parlem de la utilització de grans espais per grans esdeveniments... I que us he de dir si reclamem un local per fer un ús públic... Be així doncs on ha quedat l'espai públic? Dons be et queden les places ... i “taxan” ja tenim l'ordenança de civisme, si et vols reunir la colla aneu a un bar o una discoteca, per que la gran botiga de Barcelona ja no té espais lliures de consumisme. Però es clar alguna cosa s'havia de fer amb aquesta joventut cridanera, marrana e incívica, podrien haver pensat potser en potenciar la educació comunitaria, podrien haver pensat potser en tenir una societat concient de la realitat que l'envolta, amb una capacitat transformadora per conviure i transformarla a millor, però ... de que estem parlant de gastar els diners públics en EDUCAR??? No millor que si algú es pasa els multem ... per una banda creem mes llocs de feina... més policia per poder controlar tota aquesta colla de irresponsables incivics, i com a resultat encara recaptarem uns bons calerons en multes...
02 la federació ELS ÀMBITS
ELS SERVEIS
Suport a les entitats
Oficina de subvencions
Responsable: Marta López mail:casaldejoves@casaldejoves.org
Us oferim informació sobre les convocatòries de subvencions que us poden interessar, subvencions per a organitzar activitats, contractar personal o dotar a les associacions dels medis. A més us ajudem amb la paperassa, si ho necessiteu.
Internacional i cooperació Responsable: Xavi Cabrera Tècnica: Annalisa Terrizzi mail: internacional@casaldejoves.org
OFICINA FISCAL I LEGAL
Bé no vull pecar de centralista parlant només de Barcelona, és més jo ni tan sols hi visc, però per desgràcia “aqueste idees tan genials” son un bon caramel per pensar en importarles , així ho comença a veure el govern de la meva ciutat Badalona, on l'incivisme es viure mes de deu persones en un pis (quines coses jo pensava que aixó era miséria) i les declaracions del regidor de seguretat (Ferran Falcó-CIU) a una publicació municipal van per l'estil ...Alguna cosa s'ha de fer amb els joves incívics que no saven fer ús de l'espai públic.
d’IVA
Abans del dia 20 d'octubre s'han de presentar les declaracions trimestrals de l'IVA i l'IRPF.
El model 300 és el que s’utilitza s'utilitza per a la declaració trimestral d'IVA. Aquesta declaració és obligatòria si s'han fet factures Oficina comptable Secundària i adolescents Si portar la comptabilitat de la associació us amb IVA durant el tercer trimestre de l'any dóna problemes, aquí et podem ajudar (juliol, agost i setembre). Responsable: Fidel González amb informació, assessorament per portaTècnica: Beatriz Main la al dia d'una manera ràpida i senzilla. Si el Si la entitat no té la exempció d'IVA, és mail: secundaria@casaldejoves.org que us dóna problemes és fer pressupostos obligatòria encara que no s'hagin fet factures o portar el control econòmic, també podeu durant el trimestre. Pedagògic demanar assessorament o formació.. El model 110 és el que s’utilitza s'utilitza per a Responsables: Fidel González la declaració trimestral d'IRPF. Aquesta Marta López Oficina fiscal declaració és obligatòria si tenim contractats mail: casaldejoves@casaldejoves.org Si tot el tema dels impostos i liquidacions et treballadors o s’han rebut factures de semblen un embarbussament, nosaltres talleristes o altres serveis amb retenció a podem ajudar-te a aclarir les idees i a compte d’aquest impost amb IVA durant el Projectes culturals emplenar els formularis: liquidacions de IVA tercer trimestre de l'any. Responsable: Guillem Gabarnet trimestrals i anuals, impost de societats,... i Tècnica: Àgata Casas processos de regularització de comptes. A vegades aquestes declaracions poden ser mail: activitats@casaldejoves.org Animeu-vos, amb ajuda és més fàcil!! una mica complicades i per això la oficina fiscal de la federació pot donar ajuda i Tecnologies de la assessorament per a la seva declaració. Assegurança Informació i la Comunicació És molt necessària i obligatòria tenir l'assegurança de responsabilitat civil i P o t s d e m a n a r a q u e s t a a j u d a i / o Responsable: Fidel González accidents per a l'associació i és més assessorament per telèfon trucant a la Tècnic: Josan Minguela econòmic i fàcil de tramitar. Aquesta Federació al 936011616 o per mail a mail: etics@casaldejoves.org assegurança inclou gairebé totes les casaldejoves@casaldejoves.org activitats del Casal i el perjudicis que es Acció social puguin causar a terceres persones. La Responsable: Xavi Cabrera Federació tenim conveni amb l’agenda federativa mail: casaldejoves@casaldejoves.org asseguradores i ens fan preus bastant bons, i ens fem càrrec nosaltres de la Octubre paperassa. També podem tramitar 9-15 Seminari Internacional: DIY! Salut l'assegurança per activitats especials; 12-14 Trobada de Joves Responsable: Fidel González sortides a l'estranger, concerts grans, 15 descans trobada. Oficina federativa Tècnica: Mercè Roure esports de risc,... la majoria de tots els altres tancada mail: salut@casaldejoves.org esdeveniments entren per l'assegurança de 19-21 ExCom Meeting ECYC Romania responsabilitat civil 24 Reunió de Responsables i Assemblea General Extraordinària Comunicació 25 Taula Dinamitzadors IES Responsable: Xavi Cabrera Banc de recursos 27 JORNADES IES Tècnica: María Bermejo La Federació fomenta l'ús compartit dels mail: gerencia@casaldejoves.org recursos de la federació i l'intercanvi de Novembre recursos entre associacions, ajudant també 5 Lliurament memo 06-07 i proj 06-07 a la recerca d'infrastructures, materials i Informació 10 i 11 Transforma 07 contactes. mail: casaldejoves@casaldejoves.org 24 Monogràfic: gestió econòmica A més deixem els recursos de la Federació, d'associacions el projector, la plastificadora... 29 Jornades Dinamitzadors
nosaltres som: Ametlla del Vallès:
Barcelona:
Hospitalet del Llobregat:
CJ EL CRIT Torregassa 35-37. 08480 93 843 14 50 elcrit@casaldejoves.org
ASSOCIACIÓ PER A JOVES TEB Salvadors,6. 08001 93 442 58 67 teb@ravalnet.org
AJ LA ROTLLANA Don Pelai, 18. 08914 93 397 05 85 larotllana@menta.net
CJ GUINEUETA Plaça Ca n’Ensenya, 4.. 08042 93 359 40 00 guineueta@casaldejoves.org
K.A.J.A. GRIPAU BLAU Prat de la Riba, 93. 08915 93 395 67 38 kaja@casaldejoves.org
CJ XIROC Ribes, 35 baixos. 08013 93 245 46 80 xiroc@casaldejoves.org
CJ EL LOKAL Pl. Illa dels Músics, local 3. 08917 93 460 73 92 ellokal@casaldejoves.org Barberà del Vallès: CJ OBRIU PAS Pere Sanfeliu 24-26. 08210 93 718 30 35 obriupas@casaldejoves.org
RACÓ DEL CEL C/ Joan Gamper, 48, 2on. 08014 racodelcel@gmail.com
Badalona:
I si no hi ha prou... a pels ciclistes!!! que fan servir un mitjà de transport que no contamina, que no fa soroll i que ocupa poc espai?? i que mes dona aixó??? No gasta benzina ... d'alguna manera s'havia de fer per poder recaptar alguna cosa d'ell, que cada vegada son més , no ens gastarem el pressupost en fer zones d'aparcament i mes carrils bicis... on s'ha vist aixo?.
Declaració trimestral (model 300)
Cardedeu CJ DE CARDEDEU C/ Llinars, 340. 08440 casaldejovescardedeu@yahoo.es
JIS Rda. de la Torrassa 105, 3r. 08903 93 421 93 10 info@joves.org Hostalets de Balenyà JOVES EN ACCIÓ Joan Miró, 25. 08550 jovenacc@gmail.com Palau de Plegamans MOVIMENT JUVENIL DE PALAU http://palaujove.blog.com/ palaujove@gmail.com Sant Boi de Llobregat: CJ CASABLANCA Passatge del Solsonès, s/n. 08830 93 654 17 14 casablanca@casaldejoves.org CJ CIUTAT COOPERATIVA Pau Casals 7. 08830 93 654 48 54 cdjcoope@terra.es
hi col.laboren:
Així que gent , el civisme es comença a estendre per l'area metropolitana... Prepareuvos que no es quedarà només aquí...
L’info jove és el butlletí de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, i és gratuït. Aquest paperot no té ni IBSN ni depòsit legal, per tant
OCTUBRE 2007 NÚMERO 52, ÈPOCA V
03 info TIC
Joomla! Encara no teniu web del Casal? El Joomla! és un sistema de gestió de continguts lliure escrit en PHP utilitzat per publicar continguts a Internet, mitjançant una base de dades MySQL. Joomla! inclou funcions com la memòria cau de pàgines per millorar el rendiment, sindicació RSS, versions imprimibles de les pàgines, flaixos de notícies, blocs, enquestes d'opinió, cerca en el web, i internacionalització de l'idioma.
de fundar el projecte i protegir-lo de litigis. El grup de desenvolupament va reclamar que moltes de les clàusules de l'estructura de la fundació eren acords previs amb el comitè directiu de Mambo, que no tenien la consultoria necessària de qui mantenen el projecte i incloïa clàusules que violaven els valors principals del codi lliure.
El nom prové de la paraula suahili jumla que vol dir conjuntament. El Joomla! es llicencia sota la GPL. El nom correspon a voler transcriure en anglès la pronunciació original de la paraula suahili jumla que, com a adverbi, vol dir "conjuntament". Es va triar per reflectir la integració entre l'equip de desenvolupament i la comunitat en el projecte. La primera versió pública del Joomla! (1.0) es va anunciar el 16 de setembre de 2005. Es tractava d'un rellançament de Mambo combinat amb alguns pedaços que arreglaven errors i problemes de seguretat. En el full de ruta del projecte, els desenvolupadors diuen que el Joomla! 1.5 contindrà codi completament reescrit construït amb PHP 5. Joomla! sorgeix com el resultat d'una bifurcació, el 17 d'agost de 2005, de Mambo, de la corporació Miro d'Austràlia, que mantenia la marca del nom Mambo i el grup principal de desenvolupadors. La corporació Miro va formar una organització sense ànim de lucre amb el propòsit inicial
LOGO JOOMLA!
Els fòrums oficials de Joomla! tenen més de 120.000 membres. El grup de desenvolupadors va crear la seva pròpia pàgina web, que van anomenar OpenSourceMatters, per distribuir informació als usuaris, desenvolupadors, dissenyadors Web i a la comunitat en general. En aquell moment el líder, Andrew Eddie, conegut com "MasterChief", va escriure una carta oberta a la comunitat, que va aparèixer a la secció d'anuncis del fòrum públic a mamboserver.com. Al dia següent, 1000 persones van entrar al lloc opensourcematters.org per expressar el
seu suport i estímul per les accions executades pel grup de desenvolupadors. El lloc web va caure temporalment fora de servei a causa del tràfic excessiu. La notícia va aparèixer en diversos noticiaris digitals. El paquet base de Joomla! consisteix en diverses parts, que estan dissenyades per ser el més modulars possibles, permetent que les extensions i integracions siguin fàcils d'implementar. Un exemple seria el WikiBot, que permet a l'autor dels continguts utilitzar "Wikitags" en els articles, que permeten crear enllaços dinàmics a articles de la Wikipedia. Actualment existeixen més de 1800 extensions per Joomla!, disponibles a través del directori oficial d'extensions. Altres extensions permeten integrar botigues online, galeries d'imatges, fòrums, xats, etc. dins el nucli de Joomla! Joomla! manté una comunitat activa. El 2007, els fòrums oficials Joomla! contenen més de 180.000 temes, amb més de 925.000 articles publicats i 120.000 membres. També hi ha llocs no oficials publicats en diversos idiomes, que ofereixen altres extensions no llistades en el directori oficial. Enllaços d’interés: http://www.joomla.org http://www.joomlacat.org http://www.joomlaspanish.org Algunes planes web fetes amb Joomla!, per entitats membres de l’MLP: Casals de Joves de Catalunya: http://trobada.casaldejoves.org http://www.opinaki.org Esplac: http://www.esplac.cat Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia: http://www.espaciodelibertad.net
...because open source matters
Vols saber-ne més? dissabte 13 d’octubre d’11 a 13h i de 16 a 20h
Jornada Joomla! TROBADA DE J0VES O7 més info a:
http://trobada.casaldejoves.org
Per a navegar més ràpid Alguns programes que acceleren els navegadors. La velocitat amb la qual baixa una pàgina depèn de molts factors. També de la velocitat amb la qual la carrega el navegador que usem. Per això proliferen les extensions i els programes que ajuden a millorar aquesta velocitat. Entre ells destaca Google Web Accelerator, Faster Fox que carrega pàgines per avançat amb el Firefox, SpeedBit un accelerador de vídeo que treballa amb YouTube i altres pàgines.
Us calen botons? Per a la web o bloc... Això és el que podeu crear, botons, a través de diversos programes i pàgines web. No és que siguin molt originals però els fan ben fets i és més ràpid que haver-los de crear amb el photoshop. Us recomanem Buttonator, probablement el més senzill i esquemàtic de tots però també el més clar, MyCoolButton molt en la línia web 2.0, Glassy, probablement el que permet més personalització i Stylr, que no és ben bé un creador de botons però pot ser usat per a això.
programació d’activitats de les entitats federades
CJ Guineueta 5,6 i 7 d'octubre Barcelona Manga (3 dies dedicats al món del manga: Projeccions, tallers, karaoke.... 19 d'octubre- passi pel·li “BarcelonaCatoira” (Oscar Vinilo) a les 20h. Preu entrada 1€. Per més info visiteu : www.barcelonacatoira.tk . Castanyada Nit d'Ànimes 2007 (5ª Setmana de Terror no universitari) Del 22 al 26 d'octubre a partir de les 20.30h Dill. 22 “El grito” Dim. 23 “Pesadilla en Elm Street” Dic. 24 “Las colinas tienen ojos” Dij. 25 “Tiburón” Div. 26 “La ultima casa a la izquierda” La masia del Terror Dissabte 27 a partir de les 17h (túnel del terror, castanyes, moscatell i musiqueta) Marrameu'07 (Festival musical de tardor) 31 d'octubre a partir de les 23h. Tallers Dansa del ventre (dc de 10.30h a 12.h, 35€) Dansa del ventre (dll de 20h a 21.30h, 35€) Capoeira (dm de 20h a 21.30h, 35€) Iniciació al cant (dc de 20h a 21.30h, 35€) Ball flamenc (dj de 20h a 21.30h, 35€) Graffittti (dm de 18.30 a 20h, 35€) Breakdance (dj de 18.30h a 20h, 35€) Italià Bàsic (dm de 20h a 21.30h, 40€) Iniciació a l'Àrab (dj de 20 a 21.30h 40€)
CJ Obriu Pas 26 d'octubre : tornem a engegar el SUBTERROCK (lloc i grups a determinar) Kafeta activa de tarda amb vídeos, jam sessions, tapes, ludoteca ......
CJ KAJA Dilluns: Taller de Funky 18-20:00h Espai Obert Dimecres: Futbol. Lligueta Dijous:Taller de Guitarra Punt d-informacio i assessoria laboral Divendres: Iniciacio al Rol Dissabte: Rol. Grup Estable CLAN. Festa dels Morts 26 Octubre a C.C. Dalt la VIla, activitat conjunta amb Demasiats
TEB Fem gatzara amb el Linux 2007 5 i 11 d'octubre de 2007, a les 17.00 h. Dues Linux Party. No paguis més per programes que no necessites! Instal.lat el Linux!!!! Inscripció prèvia. Del 6 d'octubre fins a 9 novembre: Emocions X minut. Un projecte d'educació en comunicació audiovisual. Taller pràctic, dirigit a joves. Horaris: de 18 a 21.00 h, dimarts i dijous
Surf. Taller de maquetes: Octubre, novembre i desembre, en horari de tarda . Oberta pre-inscripció. Espai d'edició de video. Voleu aprendre a fer les vostres pròpies produccions? A partir de l'1 d'octubre, els dimarts de 18 a 20.00 h. us hi esperem! Octubre de 2007 a juny de 2008
Participació en Raval(s) 2007 del 8 al 11 de novembre. Amb: Exposició Border-Games Raval ( I amb: aKa RaVaL: FeSTiVal 2007. Festival de Rai, R&B i Hip Hop més popular...
En Xarxa: Programa de Garantia Social d'auxiliar de muntatge i manteniment d'equips informàtic
12, 13, 14 i 15 de novembre. El enredo Border Games en Barcelona: sobre nerds, torques y altras xarxas Taller pràctic dirigit a entitats interessades en la participació en la xarxa de treball Bordergames, mons digitals i les xarxes socials
Vine al Teb, si tens entre 16 i 24 anys, no has superat l'Educació Secundària Obligatòria i et trobes en atur. Amb aquest Programa podràs aconseguir la teva inserció sociolaboral a través d'una formació pràctica i professionalitzadora en l'àmbit de les noves tecnologies. T'hi apuntes?: les inscripcions ja han començat!
Ravalsurf: Octubre, novembre i desembre A partir del 6 d'octubre, atreveix-te amb el
OCTUBRE 2007 NÚMERO 52, ÈPOCA V
04
especial entrevista a Neus Català
Conversa amb la Neus Català memòria històrica viva, parlem amb una sobrevivent a Ravensbrück A l'espai d'acció social de la Trobada, podrem participar, entre d'altres, en una xerrada amb la Neus Català. La vida d’una dona quel s'ha caracteritzat per la lluita constant en contra de les desigualtats socials. I que com ella mateixa diu, ha tingut molta sort, ja que ha arribat als 93 anys, després d'haver patit dos guerres (la Civil Espanyola i la 2a Guerra Mundial) i d'haver sobreviscut al camp de concentració nazi de Ravensbrück.
Allà es dedica exclusivament a la cura de les nombroses infeccions dels nens i, fins i tot, a visitar de nit als malalts per les diferents cases del poble. És l'única etapa de la seva vida en la que ha d'abandonar la feina pel partit, doncs era molt més necessària en les tasques de cura de malalts i ferits de guerra. Al 1939 les tropes Franquistes arriben a Barcelona, en la seva marxa a l'exili no ho fa sola, creua la frontera amb França amb 182 nens de la colònia. “Tenia 20 anys quan vaig acceptar aquesta feina, hem porten a la colònia de nens de Cap sanitari, jo em vaig espantar havia estat sempre en família i amb amics i de sobte em trobo amb tota aquesta responsabilitat. Però be amb el metge que venia regularment vaig anar aprenent . Ara paradoxalment aquella casa pertany al Opus Dei, però m'agrada visitar-la de tant en tant sobre tot el jardí, em fa venir molt bons records.
Aprofitant que és una persona afable, hem volgut conversar amb ella, i com no podia ser d'una altra manera, ens ha convidat a casa seva. En aquestes línies, hem volgut plasmar fragments de la conversa juntament amb la seva biografia. La Neus va néixer als Guiamets, un poble de la comarca tarragonina del Priorat, l'any 1915. Filla de camperols, des de ben petita va treballar al tros i més tard de dependenta a la cooperativa agrícola del seu poble. Les primeres opinions polítiques de la Neus es van anar forjant en passar llargues estones a la barberia del seu pare, tota una àgora del poble, i en mantenir llargues converses amb ell, del que recorda com explicava el socialisme en paraules senzilles. “Jo era filla de pagès, mon pare era un home molt autodidacte, no va començar l'escola fins els 10 anys, va començar a treballar molt jove. I era un home que tot el que li queia a les mans ho llegia. Era un
home molt avançat en idees per la seva època, i es podia parlar amb ell de qualsevol tema, es definia com a socialista, com a estat transitori per arribar al comunisme. El poble era un poble petit, i les cases eren molt properes, ell era cap de partit de la comarca.“ A l'escalat la Guerra Civil, en produir-se precipitadament a Catalunya la unificació de les organitzacions juvenils socialistes i comunistes, és quan ella creu trobar el seu lloc, ja que creia en la unió de les forces d'esquerres.
“...l’esclatar de la guerra era la primera ofensiva a Europa del feixisme, la primera batalla de la segona guerra mundial es va produir a Espanya...” Aleshores, als 19 anys, juntament amb altres joves de la comarca, organitzen les Joventuts Socialistes Unificades, per a ajudar en tot el que fos el Front i fer força per defensar la República, circumstàncies que segur la fan créixer més de pressa. “En aquell moment al poble i als seus voltants hi havia representades moltes tendències polítiques, socialistes, comunistes, anarquistes de la CNT. El sindicat agrícola estava al poble i això aglutinava la vida social del poble. Allà parlàvem, discutíem, i és clar en esclatar la guerra, va ser el detonador que la joventut ens poséssim a lluitar, era la primera ofensiva a Europa del feixisme, la primera batalla de la segona guerra mundial, es va produir a espanya. Per a mi el despertar va ser la República, tenia 14 o 15 , va ser una època molt avançada tant política com socialment. En esclatar la guerra els joves amb inquietuds polítiques de diferents tendències ens vam aplegar per la defensa de la república. No teníem un altre opció.” Anteriorment a la guerra, ella ja estava decidida a no seguir la vida conformista que els tocava a les dones del poble i havia començat a pagar-se els estudis d'infermera, la seva gran vocació, amb la intenció de marxar algun dia cap a la ciutat. Per aquest motiu, després dels Fets de maig del 37, creu que des de les petites organitzacions no es pot fer res i decideix establir-se a Barcelona, on continua els seus estudis i s'implica en la lluita a la reraguarda, en el comitè d'agitació i propaganda del PSUC en el radi cinquè. Comença a treballar als serveis d'assistència social com a infermera i finalment és destinada al municipi de Premià de Dalt com a Cap Sanitari d'una de les Colònies finançades per Negrín, una colònia infantil de 180 nens refugiats, procedents bàsicament de Madrid i Astúries.
“Allà no només vaig estar a la cura dels nens i nenes, feia fins i tot serveis a domicili per la zona , sempre que algú venia a buscar a la infermera que treballava a la colònia. Quan ja feia dos dies que escoltàvem avions que anaven a bombardejar Barcelona, em vaig adreçar als oficials per comunicar que en 24 hores havíem de sortir d'allà, ja que havia perill de ser bombardejats, i així va ser , vam sortir a les dos del matí camí de la frontera. La fugida no es pot explicar, només es pot veure, els milers i milers de persones que fugien i en les condicions que ho feien. Allà em vaig trobar amb el meu pare i amb ell la vam creuar patint abans un atac a la columna de refugiats que marxàvem. Ens vam haver de refugiar del bombardeig, jo mai havia vist un refugi, va ser la primera vegada, havia patit mes bombardejos però sempre intentava evitar els refugis , sempre pensava que si m'havia de morir al menys no fos sota terra. Be, ja a França no vaig abandonar mai els nens ens vam portar a un antic castell que tot i que no estava en les millors condicions, al menys no dormíem al ras, gràcies al doctor del preventori de la localitat, que es va portar molt be amb nosaltres.“ Les autoritats franceses van decidir que el seu destí era diferent al de la majoria d'espanyols que foren conduïts als camps de concentració d'Argellés, Barcarès, Colliure... Aleshores, van ser transportats en un tren i refugiats en un castell abandonat a la zona de la Dordogna i el Perigord. És des d'allà, on, gràcies a l'ajuda del metge i del Socors Roig Internacional, la Neus aconsegueix que sigui publicada, en els diferents diaris francesos i fins i tot espanyols, la llista de noms de tots els nens i nenes. La intenció era tractar d'aconseguir que els nens fossin reclamats per les seves famílies o si més no, adoptats. Els nens més grandets decidiran quedar-se a França i fer la Resistència. Havia començat la 2ª Guerra Mundial i la lluita per la llibertat només acabava de començar. La Neus decideix implicarse a la Resistència francesa, i només conéixer el seu primer home, amb el que es casarà al desembre del 1942, amaguen els dos
OCTUBRE 2007 NÚMERO 52, ÈPOCA V
05
especial entrevista a Neus Català “...Erem lluitardos i lluitadores en contra del feixisme així que en arrivar la guerra a França vam continuar fent el que ja haviem fet a Espanya, continuar la lluita en contra del feixisme...” primers guerrillers, del que serà el famós Maquis de Turnac. La seva “férme” va ser un “punt de recolzament”, on s'amagaven els guerrillers, on es preparaven les consignes, els plans militars i els sabotatges. “Jo com moltes noies espanyoles ens impliquem a la resistencia, estava plena de Pepis, de Pepites i de Carmes. Erem lluitardos i lluitadores en contra del feixisme així que en arrivar la guerra a França vam continuar fent el que ja haviem fet a Espanya, continuar la lluita en contra del feixisme.” Ella, com la majoria de dones espanyoles i franceses, per tots els departaments de França, s'exposaven davant dels nazis i col·laboracionistes i acostumaven a realitzar les feines d'enllaç, portant parts, consignes, propaganda i buscant menjar, armes...,d'entre moltes altres tasques. Malauradament, els van delatar i l'11 de novembre de 1943 va ser detinguda per les SS, juntament amb el seu home i dos guerrillers més. És conduïda al camp d'extermini de Ravensbrück, al comboi de les 27.000. “La detenció a Limonges va ser horrible, la cela era horrible, el que no hi ha estat no s'ho pot imaginar, amb els interrogatoris i les tortures, però sabíem que el que havia d'arribar encara seria pitjor que això. Arribats a la detenció ja sabíem amb tota certesa que acabaríem a un camp d'extermini. Ja sabíem que estaven “cremats”. Personalment quan en vaig veure a Limoges sabia que seria o afusellada o portada a un camp d'extermini.
D'alguna manera m'alegrava que m'haguessin separat del meu marit, estar empresonada amb un familiar es una de les coses mes dures que es pot viure, a la presó es sentien crits i sorolls i això era molt dur. Les celes estaven disposades ambdós costats d'un corredor, uns dels records mes impressionants que tinc , es “la Marseiesa” cada matí quan portaven algú a afusellar, s'escoltaven mes de 1500 veus cantant-la allò era molt emocionant. Desprès vam ser conduïdes a Ravensbrück, allà la vida no valia res, una simple ensopegada, o un caprici d'un “Kapo” podia suposar la mort immediata. A les 4 del matí ens feien formar fins a les nous del matí al febrer amb els peus a la neu, i sovint nevant, les que tenien feina , anaven a treballar, i les que no fins a les nous del matí allà, cada dia deixaven varies companyes mortes a la neu.
“...uns dels records més impressionants que tinc és “la Marseiesa”, cada matí quan portaven algú a afusellar, s'escoltaven més de 1500 veus cantant-la allò era molt emocionant...” Les que anaven a treballar estaven més de 12 hores fent treballs forçats, i en arribar ens donaven per menjar una sopa, que era només líquid, i al fons et trobaves una cullerada de peladures de patata. Els dissabtes et donaven potser una patata i un tros de pa, si es podia dir pa d'això, era una cosa pastosa i negre. No els interessava matar-nos ràpidament , era una mort més lenta.“
organitzen el sabotatge de la producció. Els podia costar la vida. “A la fàbrica de munició on ens vam enviar vam organitzar amb 44 dones el sabotatge de la producció , fins i tot a la premsa internacional va sortir algun article parlant de nosaltres, érem conegudes com el “Comando de les Gandules”. Moltes companyes meves van acabar penjades, però tot i així en nous mesos vam aconseguir sabotejar mes de 10 milions de bales. No sabíem com ho fèiem però ho fèiem.” El 5 de maig de 1945 es alliberada, que es pot sentir en un moment com aquell? “Res, una sensació de buit enorme, sabia que el meu home estava pres, i que probablement estaria mort, que el meu pare vivia a un lloc per on passaven els alemanys i que probablement seria mort. I que encara havia de continuar la lluita.“
Als 40 dies es declara apta per treballar i és Passats els anys i reincorporada a la vida conduïda a un camp de treballs forçats, per política del partit a França, va poder formar fabricar bales i projectils, amb altres dones un nou nucli familiar, amb Fèlix Sancho, espanyol refugiat a França i militant comunista, amb qui va tenir 2 fills i va
“...quan vaig ser alliberada vaig tenir una sensació de buit enorme,...” “...encara s’havia de continuar la lluita...“
compartir grans ideals. Durant aquests anys, haurà de conciliar la vida familiar, la
“...hi ha gent que vol fer coses, però falta un esperit més combatiu, més reivindicatiu, estem una mica parats... feina al partit i la militància a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i la Unió de Dones de Catalunya, entre moltes altres organitzacions i campanyes, sobretot en foment de la pau. La nacionalitat francesa adquirida amb el seu primer marit li va permetre també continuar la lluita clandestina contra el franquisme, fent d'enllaç pel partit comunista entre França i l'interior. Aquest contacte amb Espanya la va portar a ser una de les fundadores, junt amb altres deportats, el 1962 i dins l'Espanya de Franco, de l'entitat, primerament clandestina, Amical Mauthausen, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps. Els darrers 40 anys de la seva vida, l'ha dedicat a la recerca i al recull del testimoni de les dones espanyoles que van participar a la Resistència francesa i que van patir la deportació als camps d'extermini nazi. Una persona que ha viscut tantes experiències, i que ha lluitat tant, com veu la situació política actual? “Estem adormits, no pensem que el que tenim ara no ha sortit del no res , hi ha gent que vol fer coses, però falta un esperit mes combatiu, mes reivindicatiu, estem una mica parats”
Aprofitem l'ocasió per demanar a la Neus que dirigeixi unes paraules als casaleros de la nostra federació:
“...Hem de seguir lluitant. La gent bona ha de seguir lluitant. Com deia el poeta francès. Viure es lluitar!!”
a Rubí a 28 de setembre de 2007
OCTUBRE 2007 NÚMERO 52, ÈPOCA V
06
secundària secundària
Educació per la Ciutadania i drets Humans La nova assignatura obligatòria que rebrà l'alumnat de 1er o 3er d'ESO a partir d'aquest nou curs. Temes com la solidaritat, la relació entre cultures, l'orientació sexual, els tipus de família, la pau, la igualtat de gènere etc.. ja són debat a les aules.
Comencem el curs escolar i amb ell la nova assignatura d'educació per la ciutadania es posa en marxa tot i la seva polèmica. Polèmica que si ens hi fixem s'ha iniciat des de les posicions més conservadores. Posicions que critiquen a la joventut incívica sense educació ni valors, i que
de coses properes, de problemes que els afecten i els planteja debats sobre valors i situacions on cada persona a d'aprendre a posicionar-se.
quan hi ha una proposta per treballar aquest Des de l'àmbit de secundària pensem que temes a l'aula no hi estan d'acord. aquesta assignatura és una porta d'entrada a tot el treball que fem des dels Casals. Ara els i Potser pretenen que el sistema educatiu les joves tindran més informació sobre la seva només formi en conceptes i eines que no realitat social i podran prendre part activa, ... en influenciïn la part més integral de l'alumnat. els nostres Casals, és clar!! O a qualsevol de les Potser només volen que siguin els seus entitats d'acció social o cultural que vertreben la valors els predominants en la societat. societat actual amb tot el seu pluralisme i Potser això del pluralismes, la tolerància, el complexitat. respecte a la diferencia no estaven en els seus currículums educatius. Potser van aprendre a base de dogmes que el poble ha de viure en germanor, però només amb aquelles persones que són iguals que tú. Ai! pobres d'aquelles persones que gosin fomentar el pluralisme, l'opinió crítica a les regles establertes i en posicionament a favor de la diferencia. Aquestes posicions conservadores que magnifiquen les lleis, ara potencien la desobediència i l'objecció ... a on arribarem!! (Aquestes paraules que abans ni entraven al seu vocabulari).
Dissabte 27 octubre JORNADES D'IES Reserva la teva agenda!!
A la pràctica, la realitat a les aules, és que aquesta assignatura per fi parla a l'alumnat
internacional
Intercanvi del CJ Xiroc a Palermo
Só َ m els set joves del C.J. Xiroc que junt amb el nostre lider ens vam anar a Palermo (Sicilia) i expliquem el nostre intercanvi mediterrani. Vam marxar el dia 26 de juny, al arribar a Sicilia vam coneixer els Turcs i vam tenir un percal amb la poli siciliana. Després, junt amb els sicilians que ens esperaven i els Tunisis que van arribar pocs dies després, vam començar a fer tot tipus d'activitats de coneixença i relacionades sempre amb el mediterrani, ja que era allò el que ens unia i movia. Ens allotjavem en un convent mig reformat al centre de Palermo des d'on podiem moure'ns com autèntics palermitans i on podiem també prendre el
Com va començar la cooperació associativa catalana- belga
El passat mes de Juliol els companys i les companyes de Formaat, la federació de Casals de Joves de Flandes, van passar 6 dies a Barcelona, amb membres de Casals de Joves de Catalunya per començar a aprofundir el coneixement entre la seva federació i la nostra, enfortir els enllaços entre les dos organitzacions que fins ara han col·laborat en activitats internacionals puntuals. El primer contacte que la nostra federació va tenir amb Formaat va ser al incorporar-se com a membre de l'ECYC (European Confederation of Youth Clubs) al 2005. Quan representants de les dues organitzacions juvenils es van conèixer a Alemanya, van trobar molts punts en comú sobre els mètodes de treball juvenil i el sol ben despulladets perquè els autèntics model de Casal de Joves de ambdues palermitants puguessin admirar els bons entitats. Des de llavors, la col·laboració va començar amb projectes puntuals però cossos dels catalans. sempre amb les ganes de aprofitar més de Mica en mica vam anar coneixent les altres la proximitat amb Formaat. tres cultures i vam posar en comú les principals preocupacions dels joves tant de Ara volem, tant aquí a Catalunya com a Flandes, que la cooperació entre les dues dia com de nit. entitats vagi més allà, que es fonamenti en el A la nostra nit, Catalunya va portar la cultura coneixement de les realitats associatives del foc a la gran illa i tothom va flipar amb dels dos països i que sigui un camí comú nosaltres, fins i tot ens van proposar un bolo cap a un aprenentatge recíproc entre les per una gran festa que feia Arciragazzi, dues federacions, en temes ideològics, pedagògics i metodològics en l'àmbit de l'associació d'esplais d'allà. l'associacionisme juvenil democràtic i auto El dia 5 de juliol ja tornavem cap a casa gestionat. recordant aquells pocs dies de bona vida.
Durant la visita de la delegació flamenca a Casals de Joves de Catalunya, es van compartir els models de Casal de Joves català i flamenc, així com el paper de les dues federacions com a suport dels Casals de Joves tant a Catalunya com a Flandes. Els espais de debat i de discussió van permetre descobrir les semblances entre les dues organitzacions juvenils, i sobre tot van deixar clar el que nosaltres podem aprendre dels companys flamencs però també el que Formaat pot aprendre de Casals de Joves de Catalunya. Encara que la nostra federació sigui la “germana menor” de Formaat, molts aspectes del treball juvenil a Casals de Joves de Catalunya poden servir com a model pels Casals de Joves flamencs. També es van debatre les polítiques de joventut a Catalunya i Flandes, visitant el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, es van visitar els CJs Xiroc i Guineueta i es van convidar voluntaris i dinamitzadors dels nostres Casals de Joves per un debat sobre la diversitat i la inclusió social. Es va aprofitar molt el temps encara que fossin pocs dies, sense oblidar uns quants moments d'oci i de descans pels nostres amics i amigues de Formaat! Després d'aquesta primera visita d'estudi, tenim moltes ganes de seguir la cooperació amb Formaat durant aquest any vinent, amb més projectes i l'objectiu de poder conèixer la realitat associativa de Formaat, amb les seves diferencies i semblances amb Casals de Joves de Catalunya. Tant llunyà, tant proper!
OCTUBRE 2007 NÚMERO 52, ÈPOCA V
07 info salut
NOVETATS de la FEDERACIÓ: CATÀLEG DE RECURSOS A banda de la preparació de les activitats de salut que es duran a terme a la Trobada de Joves i el seguiment del projecte del joc de drogues (Tu saps, Tu tries), a nivell federatiu comptem amb una novetat en matèria de salut que us pot ser d'allò més útil. Estem que no parem!!!
Recursos i activitats:
El lugar no importa, la Luna es imprescindible.
Ens referim a un catàleg de recursos de salut on podreu trobar tots aquells materials sobre drogues, SIDA, sexualitat, alimentació, etc. de que disposem a Casals de Joves i que posarem al vostre abast d'una manera més senzilla i efectiva que fins al moment. Properament podreu consultar el catàleg des de la pàgina web de la federació (www.opinaki.org) i allà mateix, mitjançant una fitxa de comanda, podreu fer-nos arribar les sol·licituds de materials que us siguin necessaris als vostres casals de joves per les activitats que vulgueu realitzar. En funció del tipus de material que es tracti (postals, preservatius, jocs, publicacions,...), variarà la modalitat de préstec podent ésser una donació, un préstec temporal o de consulta. Al mateix temps ens estem plantejant la possibilitat de recollir de tots els Casals un llistat de materials, recursos, o idees propis per poder fer-ho extensiu a tots els altres casals de joves i així compartir experiències i estalviar esforços. Així que ja ho sabeu...animeu-vos a muntar activitats que des de l' ACJ estem disposats a fer-vos un cop de mà i a proporcionar-vos els materials que estiguin al nostre abast!
Hábitos saludables de alimentación.
Salut
www.opinaki.org
Descripció: DVD amb sis curtmetratges amb els que treballar de manera educativa amb joves, per prevenir la infecció per transmissió del VIH/SIDA. Inclou els tres curtmetratges que apareixen a “distancias cortas” i tres nous. Va acompanyat també d'una guia breu per l'ús educatiu de curtmetratges amb l'objectiu de prevenir la transmissió del VIH. Destinataris: Mediadors o persones interessades a treballar la matèria amb joves. On posar en pràctica? Cinefòrum especial salut, dia internacional de lluita contra la sida, debats,... Idioma: castellà Data: 2005/2006 Préstec: Materials per distribuir i materials per consultar. Entitat: CJE i Ministerio de Sanidad y Consumo. Distribució: segons demanda Descripció: Tríptic informatiu sobre qüestions alimentaries enfocades en l'etapa de l'adolescència i la joventut. Destinataris: Adolescents i joves On es pot posar en pràctica? Espai d'informació sobre salut jove, dia mundial de l'alimentació (16 d'octubre), tallers sobre hàbits saludables, tallers de cuina,... Idioma: castellà Data d'edició: 2007 Préstec: materials per consultar. Préstec temporal amb la possibilitat de demanar més exemplar a l'entitat distribuïdora. Editor: CIFOS Toledo Distribució: massiva Tipus de material: tríptic
projectes culturals
VII Torneig de Futbito Casalero Un cop més els Casals de joves demostren la seva gran esportivitat!
Tot i que ja ens queda molt lluny la celebració del VII Torneig de Futbito Casalero, no ens n'hem pogut estar de comentar i recordar aquell diumenge 8 de juliol a Barberà.
Després de realitzar una àmplia jornada esportiva degut a la gran participació d'equips que va fer que s'haguessin de jugar molts partits, van sorgir campions un equip provenint del CJ Guineueta. D'aquesta manera el proper Un cop més val a dir, que l'activitat va ser tot un torneig (tal i com marca ja la tradició) se'n farà èxit de participació i això vol dir que malgrat els càrrec joves d'aquest casal. joves tenim fama de farreros també practiquem i disfrutem amb les activitats esportives. Van Després de la competició, es va prosseguir a participar uns 10 equips amb joves de diverses realitzar un dinar de germanor amb els equips entitats juvenils (i no tan juvenils...) : Racó del participants. Volem agrair l'organització de la Cel i Esplai Olivera Rodona del barri de les Corts gent del CJ Obriu pas i també la gran de Barcelona, Moviment Juvenil de Palau participació dels casaleros. (Palau de Plegamans i Solità), CJ Kaja (Badalona), CJ Guineueta (Barcelona), CJ Esperem que el proper torneig sigui també un Obriu pas (Barberà del Vallès) i gent del èxit! Secretariat.
OCTUBRE 2007 NÚMERO 52, ÈPOCA V
la contraportada
08