PROJECTE ESCOLA GARBÍ by Ingrid

Projecte Escola GarbĂ

Ingrid Jornet

Índex Referents 29 Projecte 37 Escola Garbí 3 Anàlisi del context Anàlisi de l’usuari Sistemes educatius

Plànols i materials Detalls constructius

45 55

Renders 17 23

I路 Escola Garb铆

L’Escola Garbí es crea l’any 1065 a Esplugues del Llobregat. Els arquitectes que van realitzar l’edifici són; Oriol Bohigas i Josep Maria Martorell. És una entitat concertada de tipus docent que s’inspira necessàriament en els criteris educacionals del mestre i pedagog Pere Vergés. La pedagogia del mestre Pere Vergés es fonamenta en la idea que tot aprenentatge està basat en la mateixa experimentació. És un centre que acull alumnes d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. Actualment l’Escola compta aproximadament amb uns 1500 alumnes, on imparteixen una pedagogia viva que forma persones reflexives amb valors i amb criteri, actives i compromeses amb el seu entorn. L’objectiu és l’educació de l’alumne com a individu i com a membre que forma part d’una comunitat, conscients de la importància de l’individu dins la societat i, per tant, de la influència de la tasca que cadascú té en els avenços d’aquesta col·lectivitat i en la convivència de la seva gent. La finalitat de l’ Escola Garbí és l’ensenyament en tots els seus graus i les activitats annexes al mateix tal com esportives, musicals i artístiques.

II· Anàlisi del context

E: 1/500

INFANTIL PRIMARIA

E: 1/50 AULA

LLUM ARTIFICIAL RECORREGUT

PATI E: 1/150

III· Anàlisi d’usuari

Docent

El docent és aquella persona que es dedica professionalment a educar als altres, ha d’ajudar a l’alumne a desenvolupar les seves capacitats als màxim, que participi d’una manera activa i responsable en la vida social es pugui integrar en el desenvolupament de la cultura. Abans el mestre era considerat com un simple transmissor del coneixement, en el model tradicional, però ara actualment el mestre hauria de cobrar un nou protagonisme, sobretot per la interacció entre l’escola i la societat, i ser un mediador entre el currículum i els destinataris, s’ha de connectar tot allò que s’ha d’aprendre amb la persona.

Segons en els contextos en els quals es desenvolupa, ha de desenvolupar una sèrie de funcions. Si es mira des del context sociocultural, el mestre ha de procurar incloure a l’alumne a la societat, però si es fa desde un context institucional el mestre ha d’intentar elaborar un projecte educatiu de centre, desde la perspectiva d’un context instructiu, el mestre hauria de fomentar la interacció entre el mestre i l’alumne, instruir i organitzar els horaris, la gestió d’activitats,etc. El professor, actualment, hauria de ser innovador, al ser-ho pot enfocar-ho desde diferents perspectives. Desde la perspectiva tecnològica, en una línia positivista, es considera que el professor hauria de ser com un executor; desde la perspectiva cultural, el professor hauria de ser com a implantador i desde la perspectiva socio-política, en la línia socio-crítica, hauria de observar-se com a agent curricular, és a dir, com a dissenyador i investigador.

Alumne

L’alumne és una persona que rep ensenyament per part d’una altra, mestre o professor, que li aporta coneixements i aprenentatges que el capacitaran per a desenvolupar-se personalment i socialment. Perquè es pugui considerar que hi ha aprenentatge hi ha d’haver una interacció entre el docent i l’alumne. Per afavorir el procés d’aprenentatge de l’alumne es important que estigui motivat, que desenvolupi les seves capacitats, i també és important saber en el procés maduratiu que es troba l’alumne, perquè depèn l’edat en que es troba el nen tindrà diferents pensaments.

L’alumne es pot classificar segons la seva manera en que aprèn, així podem considerar que hi ha quatre perfils d’estudiants: Actius: són aquells alumnes que s’impliquen molt en les tasques i no tenen problemes per adaptar-se a les noves experiències que se’ls hi proposen. Tenen una mentalitat oberta. Teòrics: aquests alumnes són molt metòdics i lògics. Solen ser bastant perfeccionistes i integren els fets amb teories. Són molt estructurats i crítics. Reflexius: Són aquells estudiants que els agrada veure les coses desde diferents perspectives abans de prendre alguna decisió. Els agrada contemplar el comportament dels altres, i no fan intervencions fins que no estan segur de que dominen la situació. Pragmàtics: El punt fort d’aquests alumnes és aplicar a la pràctica les idees treballades. Són molt experimentadors, pràctics i directes.

IV路 Sistemes educatius

“En la vida, més valuós que el saber és el camí que es fa per adquirir-lo” Rudolf Steiner

Waldorf

La pedagogia Waldorf parteix que l’ésser humà és un ésser complert. A l’escola no s’ha de treballar només la part intel·lectual, com es fa en el sistema educatiu tradicional, sinó que també cal desenvolupar la part emocional i artística de l’individu. Això és el que diferencia en gran mesura el sistema Waldorf de la metodologia que tots coneixem, la tradicional, i en la qual la majoria ens hem educat. Una educació més personalitzada, més creativa i més potenciadora del talent dels alumnes són els termes que millor defineixen aquesta sistema educatiu alternatiu. Els nens aprenen des de l’experiència i creen el seu propi llibre de text, escrivint tot allò que han après. Van de la vivència al concepte i no del llibre al concepte com fa el sistema actual. Ningú els ensenya a escriure, a llegir o a calcular, arriben a assolir aquests objectius a través de l’experiència i jugant.

“Si existeix alguna llum que pugui il·luminarnos el profund misteri de l’home com una revelació, ha de sortir necessàriament de l’infant, l’únic que amb la seva simplicitat inicial pot ensenyar-nos les directrius més íntimes que segueix l’ànima humana durant el seu desenvolupament” Maria Montessori

Montessori

El mètode Montessori estableix amb una sèrie de materials unes tècniques d’aprenentatge, però acaba sent una filosofía d’educació. El mètode posa èmfasi en el desenvolupament global de l’infant i el situa en el centre de tota acció educativa; pretèn formar a la persona tant intel·lectualment com en la seva personalitat. Vol fer-lo crèixer com un nen feliç i fort. Es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència personal. Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma. El mestre és l’encarregat de posar límits als comportaments dels nens, sobretot pel que fa al respecte, a l’autocontrol, en la recerca d’una harmonia.

V路 Referents

Planet of the Ecological light Gyorgy Kepes

Kindergarten Sjรถtorget Rotstein Arkitekte

Traumbaum kindergarden Susanne Hofmann

Dreamspace Liverpool Maurice Agis

Machida Kobato kindergarden Etre Design

VI路 Projecte

Després de visitar l’Escola Garbí, i realitzar la recerca d’informació, tant de l’escola com de sistemes educatius alternatius, he decidit treballar la micro arquitectura per a nens/es, per estimular les seves capacitats. Treballaré amb el disseny, per tal de potenciar la psicomotricitat i la creativitat a través de dinàmiques artístiques. La zona escollida de l’escola és el pati, crec que a l’exterior els infants se senten més còmodes, aspecte que permet crear relaciones horitzontals, òptimes per al creixement terapèutic, garantint, sempre, l’autonomia de l’infant. El fet no haver una pissarra la informació no és centralitzada, dipositant el centre d’interès des de les particularitats de cada infant. La forma de la construcció està inspirada en el centpeus. Vaig demanar a quatre nens que em representessin la seva visió del centpeus.

La micro arquitectura que he dissenyat es basa amb tres mòduls, la relació entre ells és el caràcter polivalent, poden tenir diferents usos. - Mòdul meditació. - Instal·lació sonora. - Mòdul per realitzar tasques creatives com l’assignatura de plàstica o experimentar amb la gastronomia (potenciar l’autonomia dels infants, que realitzin el seu propi berenar). La micro arquitecura es basa en potenciar els cinc sentits dels infants: - VISTA: el mateix espai l’estimula. - TACTE: sala de meditació (confort). - OLFACTE/GUST: experimentar al mòdul creatiu amb la gastronomía. - OÏDA: al mòdul de la instal·lació sonora, els nens/es poden generar sons.

VII· Plànols i materials

PLANTA PLÀNOLS E 1:75

0,40m

ALÇAT 2m 2m

ALÇAT

Implantació

IMPLANTACIÓ

Materials

VIII路 Detalls constructius

Cement cola (0,5 cm)

Paret estructural de fo Morter Ancoratge

Canonada

Fulla de la fi

Aïllant

Peça de separació dels vi

Malla de fixació de la canonada

Tapeta de tancament del

Guia d' Ancoratge Forjat de formigó

Secció parcial

Escala 1:50 Terreny

Detall 3

Escala 1:2

Paviment (1 cm) Cement cola (0,5 cm) Morter Ancoratge Paret estructural de formigó Canonada Marc

Tapeta de tancament de Aïllant

Peça de separació dels vi

Fulla de la finestra Malla de fixació de la canonada

Fulla de la fi

Peça de separació dels vidres Guia d' Ancoratge Forjat de formigó Tapeta de tancament del vidre

Cámara d' aire

Terreny

Pared estructural de horm

Detall 3

Escala 1:2

Vidre

Detall 1

Vidre

Cámara d' aire

Tapeta de tancament de vidre

Escala 1:2

ural de formigó Vidre Marc Cámara d' aire

a de la finestra Tapeta de tancament de vidre

ió dels vidres Peça de separació dels vidres

ment del vidre Fulla de la finestra Cámara d' aire Marc Vidre

Detall 1

Escala 1:2 Pared estructural de formigó Detall 2

Secció parcial

Escala 1:50

Vidre

Cámara d' aire

Paviment (1 cm)

ment de vidre

Cement cola (0,5 cm)

ió dels vidres

Morter Ancoratge

a de la finestra

Canonada

Marc

Aïllant

al de hormigón

Detall 2

Malla de fixació de la canonada Escala 1:2 Guia d' Ancoratge Forjat de formigó Terreny

Detall 3

Escala 1:2

Secció parcial

Escala 1:50 Detall 3 Escala 1:2

Detall 1 Escala 1:2

Vidre Detall 1 Escala 1:2 Cámara d'aire

Peça de separació dels vidres Tapeta de tancament del vidre

Fulla de la finestra

Marc

Paret estructural de formigó Secció parcial

Detall 1 Escala 1:2

Secció parcial

Escala 1:50

Escala Detall1:50 2 Escala 1:2

Vidre

Cargol de fixació

Vidre

Platina pivotant

Cámara d'aire

Cámara d'aire Fulla de la porta

Vidre Peça de separació dels vidres

Suport del pivot

Vidre Peça de separació dels vidres

Cámara d'aire Tapeta de tancament del vidre

Cámara d'aire Marc

Peça de separació Fulladels de lavidres finestra

Tapeta de tancament del vidre Marc

Marc Tapeta de tancament del vidre

Fulla de la finestra Paret estructural de formigó

Fulla de la finestra Pared estructural de formigó

Marc

Paret estructural de formigó

Tapeta de tancament del vidrel

Detall 2 Escala 1:2

Pared estructural de formigó

Vidre Detall 2 Escala 1:2 Cargol de fixació Cámara d'aire

Peça de separació dels vidres Marc

Platina pivotant Fulla de la porta Cargol de fixació Suport del pivot Platina pivotant Fulla de la porta

Fulla de la finestra

Tapeta de tancament del vidrel Pared estructural de formigó

Detall 3 Escala 1:2

Suport del pivot

IX路 Renders

IX· Experiència de l’usuari i video render

Podeu trobar els videos al següent link:

https://www.youtube.com/channel/UCliKqStgLAMII1lGHPSkudg