Anuari Falles I+E 2014 by Falles I + E

anuari exercici 2013/2014

FALLES I+E

EQUIP DE REDACCIÓ Edita: Grup Falles I+E Equip de Coordinació: Grup Falles I+E Disseny de l’edició: Retales Estudi Creatiu [Jose Francisco Carsí Navarro Roberto Heredia del Rey] Fotografia: Raquel Úbeda, Sergio Mora, Jose Francisco Carsí, Noel Arraiz Col·laboradors: Falla Sevilla-Dénia, Falla Castielfabib-Marqués de Sant Joan, Falla Borrull-Socors, Falla Lepanto-Guillem de Castro, Falla Plaça de Jesús, Kike Correcher, Pepe Romero, Rafa Rivera Assesoria Lingüística: Nohemí Rodríguez Impremta: Selvi Artes Gráficas

Aquest anuari pretén recollir tota la informació referent a l’exercici faller 2014 de les Falles I+E, per tal de deixar constància de tot l’ocorregut i continuar lluitant per un món faller on tiguen lloc tot tipus de monuments fallers. València, Maig 2014

Manifest

«L’art és entès generalment com qualsevol activitat o producte realitzat per l’ésser humà amb una finalitat estètica o comunicativa a través del qual s’expressen idees, emocions, o en general, una visió del món.» (som) falles, (som) innovació, (som) experimentals, (som) I+E... Unes falles sense etiquetes, sense agrupar i que alguns consideren experimentals i /o innovadores. Reflexiones amb nosaltres? Experimentes amb les falles? El que plantem és Falla, (som) falla, sense adjectius, sense etiquetes. (som) falles, crítica, concepte, sàtira. (som) concepte, filosòfiques, artístiques, experimentals, innovadores. (som) falles en materials o formes diferents. (som) com tu.

Anuari

Participació en mitjans de comunicació audiovisuals

octubre

setembre

agost

juliol

juny

maig

Membres de Lepanto i Castielfabib participen a la tertúlia d’Onda Fallera (94,9 FM). Així mateix el grup estaria representat en Febrer al programa de Televisió d’Onda Fallera (Canal 42 TDT i emisió online) i en Març al programa Tot és Festa de Levante Televisió, amb el propòsit de difondre el col·lectiu, les propostes i accions.

Adhesió de Sevilla-Dénia La comissió del barri de Russafa s’adhereix al grup, que queda conformat definitivament per Borrull-Socors, Lepanto-Guillem de Castro, Plaça de Jesús i Castielfabib i Sevilla-Dénia.

2013

Activació de les xarxes socials Amb motiu del nou exercici faller, s’inicia la campanya de xarxes socials del grup. Es renova la imatge de capçalera de Facebook i es crea una imatge de marca per a totes les publicacions.

Difusió en mitjans de comunicació

abril

març

gener

desembre

novembre

L’informe del comité d’experts 2013 apareix publicat a l’edició anual de la Revista d’Estudis Fallers, a càrrec de Ricard Huerta, Romà de la Calle i Pepe Miralles baix el títol «L’esperit experimental de les falles innovadores de València».

febrer

Publicació de l’informe del Comité 2013

Aparició, per segon any, amb una pàgina, en l’extra de Falles Levante (tirada: 80.000 exemplars). També en altres mitjans com el especial de falles de la Cartelera Turia i mitjans digitals com Nifunifallas, Malalt de Falles o DistritoFallas també es fan ressó de les nostres activitats.

Desenvolupament de l’APP mòbil

Patrocinadors

Som el primer col·lectiu faller del cap i casal en desenvolupar una aplicació per a mòbils en android i HTML5, en la que es recullen tant els projectes a més de la Ruta I+E, un plànol amb els cinc punts de referència. En Castellà, Valencià i Anglés.

Marques com Pollos Planes i Amstel confien la seua col·laboració amb el nostre grup.

Increment del seguiment en xarxes Entre gener i març aconseguim 637 seguidors, el que suposa un augment de 447 persones des que es va posar en marxa la campanya. Arribant a més de 3600 usuaris.

2014

Prefaci Rafa Rivera, Kike Correcher, Pepe Romero

Hi havia una vegada, per l’any 2014, quan les falles estaven valorades i sols unes quantes, poques, alçaven el cap buscant coses diferents; sí, ja sé, amb entrebancs, amb errors, però amb la il·lusió d’estar exper-investigant. Això sí, eren vilipendiades, marginades, tractades d’anti-falles, de no entendre el sentit tradicional de la festa. Hi havia una vegada, per l’any 2014, quan eixes poques falles mantenien l’esperança en un procés de creació col·lectiu, proposant nous materials, plantejant discussions i anàlisis sobre la vida quotidiana, i pensant que el diàleg en aquell món autista era encara possible. Hi havia una vegada, per l’any 2014, que els somnolents ciutadans començaven a gaudir amb la possibilitat de convertir‑se en creadors de les seues pròpies falles, jugant amb la família i els seus veïns, inventant objectes que tenien un significat comú i recuperant tot allò que els unia al ritual. Ja veus, qui els havia de dir ara, tants anys després (o tan pocs) que serien reconegudes com pioneres i moltes més iniciarien el camí cap al canvi. Desapareixerien els premis, les comissions discutirien els projectes amb la mirada ficada al seu temps, les universitats s’implicarien als processos, la gent participaria, els majors humoristes s’incorporarien a la sàtira; la rialla i la música es complementarien com sons favorits i el carrer tornaria a ser de tots amb revetles i cercaviles. Menys brutícia i més festa. Menys poder i més ciutadania. Menys ahir i més demà. Ara, amb la festa (sempre imprevisible i transgressora) xopada de gent divertida que es riu d’allò més greu, mirem de lluny aquelles falles del 2014, quan el premi i la religió pareixien la part més important i els anomenats monuments es repetien insistentment buscant la fòrmula de l’èxit, patrocinats per un poder miop i uns jurats amb la mirada endarrerida. Ara, anys després, la festa és més festa i apareixen noves fòrmules que ens sorprenen, fan que continuem en marxa, i que ens retrobem cada primavera amb nostre temps, nostra realitat, nostra cultura (de foc i mediterrani), nostra gent.

Falles I+E

falles I+E

Sevilla - Dénia Ricardo Alcaide

Plaça de Jesus Anna Ruiz

Castielfabib Marqués de Sant Joan Mixuro

Castielfabib Marqués de Sant Joan / Infantil M. Arraiz, B. Arraiz, M. Arraiz Jr.

Lepanto Guillem de Castro Giovanni Nardin

Borrull - Socors Daniel Jimenez Zafrilla

anuari 2014

FALLA SEVILLA DENIA

La falla més alta de la història Ricardo Alcaide

Apostar, sent innovador o no, pels aspectes formals en detriment dels continguts satírics convertix la falla en un pur aparador de vanitats pretensioses o d’anodins productes industrials en sèrie. Aleshores, el missatge que la falla pretén transmetre esdevé vacu, vulgar i, mols sovint, invisible, i la mateixa falla es convertix en un simple succedani d’allò que realment pot arribar a ser. Com a conseqüència, l’art (amb pretensions d’alta cultura) i l’artesania (com a expressió genuïna de la cultura popular) són expulsats de les falles, que es recreen, cada vegada més, com a productes espectaculars, però inofensius i estandaritzats, o com a refugis menuts, però insulsos i sense gràcia.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí. Extracte de «Focs de Falla. Articles per al combat festiu»

anuari 2014

FALLA PLAÇA DE JESUS

Repetixes o qüestiones Anna Ruiz Sospedra

«Tutti nodi vanno al pettine» (Tots els nucs va a la pinta). Refrany italià. De quant ens serveixen les tradicions, el saber popular, els acudits, les frases fetes, les creences, les supersticions? De quina manera influïxen en la nostra vida? Quina capacitat tenim de Qüestionar-los, de contradir‑los, de superar-los? En realitat, la representació d’aquest refrany és l’excusa per a Qüestionar-nos tot allò que ens han ensenyat i així eliminar el pensament a priori, és a dir, deixar de Repetir automàticamen allò que ens ensenyen, abandonar la comoditat en el pensament i començar a pensar per nosaltres mateixos.

anuari 2014

FALLA CASTIELFABIB MARQUÉS DE SANT JOAN PROJECTE GRAN

Ciutat Encallada Mixuro. María Oliver i Javier Molinero

La balena es troba encallada, incapaç de moure la complexitat que acumula en la seua llarga història. Només fa un moment nadava en l’aigua, lliscant amb elegància el seu enorme cos, fent piruetes en l’aire, comunicant-se, totalment viva. Ningú sap ben per què s’ha quedat encallada a la vora del mar majestuosa i immòbil. La balena està envoltada de xiquets que espenten als seus pares perquè facen alguna cosa, que no la deixen morir. Mentre els adults estudien com retornar-la al mar, els xiquets l’acaricien, juguen en i amb ella. La balena tornarà a la mar, gràcies als veïns, de forma suau.

anuari 2014

FALLA CASTIELFABIB MARQUÉS DE SANT JOAN PROJECTE INFANTIL

Solaris Miguel i Beatriz Arraiz, Miguel Arraiz

Les falles infantils naixqueren com un joc amb el que divertir-se ocupant la ciutat de manera lúdica i creativa. Del joc naix la creativitat del xiquet, deia Froebel. La creativitat, amb els seus diferents i personals camins, fomenta l’exercitació dels sentits i del talent. El joc és la millor manera de trobar una línia personal, única, sense alienació de cap tendència. I en la seua ciutat, els xiquets han vist com l’anestèsia de la forma els ha dirigit fins a una actitud passiva.

Jose Francisco Carsí Navarro

anuari 2014

FALLA LEPANTO GUILLEM DE CASTRO

Experiències i Naufragis Giovanni Nardin

Dels conflictes allà on hi hagen, generats pels xocs entre l’experiència i la nostra personalitat construïda per una educació i una formació rebudes segons les regles establertes per un sistema normalitzat i moral, potser en una d’aquestes tremendes tempestes succeïsca un naufragi. Com en el mar després d’una terrible tempesta, ens trobem sense punts de referències aparents, sense comoditats en les quals poder aixoplugar‑nos i trobar refugi. Tot està perdut? On som? Què fem? A la deriva... perduts, estem perduts? Són les premisses per a un nou començament...

anuari 2014

FALLA BORRULL SOCORS

Sigfrido Daniel Jiménez Zafrilla

Sigfrido representa una batalla, l’eterna lluita de què no escapem ningú. El mal contra el bé. La lluita contra la por. Por perquè el resultat de la nostra lluita no siga el desitjat, por de descobrir que estem lluitant en el bàndol equivocat. la indecisió a l’hora de triar el millor camí per a resoldre les nostres lluites. Fafner és la força dels nostres adversaris. conscient de la seua posició d’avantatge, relaxa la seua actitud i aixó lo converteix en vulnerable. Les escales, l’energia que ens ajudarà a assolir els objectius i a sortejar els problemes que puguen sorgir. Així, mira la falla, els ninots invisibles i els visibles, mira... la batalla contra la por està guanyada.

anuari 2014

Comité d’experts

falles I+E

Kike Correcher Dissenyador i fundador de Filmac, membre de la ADCV

Pepe Romero Escultor i professor del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i del curs de postgrau Educació Artística i Museus de la Universitat de València.

Rafa Rivera Arquitecte, doctorat en Suficiència Investigadora i professor d’urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de València

anuari 2014

Informe

falles I+E

La crida Rafa Rivera, Kike Correcher, Pepe Romero

El límit entre una falla i una no falla és fràgil (i està bé que així siga) i no serem nosaltres els que dibuixem aquesta línia tan fràgil, que potser no existeix. El que sí sabem és el que té una falla. Però no per tradició, que potser, sinò per la convicció. Una de les coses que ens ha aportat la modernitat és descobrir les coses, els objectes, fins i tot els afectes, no perquè sempre han sigut així, sinò pel seu contingut essencial, millor si està reinterpretat, millor si

anuari 2014

ha passat pel tamís del progrés. La falla sempre és transgressora, com la festa, i és nova, com cada primavera, com cada creació. Substitueix allò caduc pel modern, que mai és igual a l’anterior. Suposa un canvi, al paisatge urbà, a l’espai públic, a l’aparent realitat quotidiana. Suposa renovació, en l’esperit col·lectiu, a les mirades, al quefer. Quan la festa acaba, la ciutat mai és igual que abans. Queda el regust a que les coses poden

falles I+E

ser d’un altra manera, sens dubte. A la festa ho hem somiat. I queda la convicció d’haver eliminat allò inútil, allò superflu, per a deixar pas als nous brots d’enginy, d’art, de creativitat. I la Falla té els ingredients d’una obra d’art inclassificable. Té el guió, com qualsevol projecte, un fil conductor que embasta tot, que explica, que relata que dóna coherència a la proposta. Per això té literatura, inclòs poesia algunes vegades. I té la seua explicació, una expressió que s’ha acabat incorporant al llenguatge quotidià. Per què el que podria quedar-se en un simple exercici expressiu, en una explosió lúdica, assumeix una clara vocació comunicativa, quasi didàctica, del sentit, el missatge, la intenció, la raó i l’emoció que origina tot açò. Cada falla s’imposa a sí mateix l’obligació d’explicar-se i connectar amb cada espectador que se li apropa. Té dibuix, sens dubte, pintura, és a dir, una important representació de les belles arts. Té escala, contagiada dels quatre cantons, de l’arquitectura

anuari 2014

confrontant, de la plaça; té trossos de la ciutat dins d’ella. Té humor, burla, somriures amagades entre les seues entreteles. Té sàtira, inconformisme, rebel·lia, i per això, intenció de canviar les coses. Inclòs les pròpies falles. Una festa és més festa quan intenta canviar-se a sí mateixa, innovant, experimentant. Si canvia la societat que ens envolta, per què no anaven a canviar les formes de criticar-la. Té participació de la ciutadania, sense la qual no és res; qualsevol festa sols té sentit en funció de la gent, eixa que la fa realitat, la transforma en allò possible, que es toca, que es percep, que s’olora. I, com qualsevol gran esdeveniment, és efímera. Té alguna cosa d’irresponsable, precisament perquè es efímera, i això li atorga llicències més atrevides, la possibilitat de l’excés, el sentit

del desbordament. El foc és el punt final i el punt i seguit. Tot alhora. Se sap que acabarà en cendres escampades per l’espai públic, cendres com origen de la nova creació. Per què contenir-se? Per què dissimular? Tot és passatger, per això tot val la pena viure-ho com si fos etern, per sempre. És quan apareix l’altre llenguatge, l’altra manera de manifestar la rebel·lia, contraposant la nova forma dels nous temps. A això l’anomenem innovar i experimentar, i el tractem com un apartat diferent, una categoria, una definició, quan en realitat, les falles sempre són experiment de fusta i foc. Podem posar-li qualsevol nom, qualsevol etiqueta, però ens referim a eixe esperit de sempre que va transformar el trasto vell en art, i que ara s’ha quedat ancorat com si haguera arribat a una meta que no existeix. Ens pareix un

falles I+E

anuari 2014

falles I+E

misteri perquè estem obstinats en tancar els ulls davant l’evidència. Sols amb la mirada oberta, destapada, vorem la crítica burlesca a la falla més alta, que posa en escac les aspiracions competitives d’aquest i de l’altre, i del de més enllà. Una crítica que arriba de la mà del secret i la paròdia, i que posa en evidència la inutilitat de la competició que, ara, se substitueix per l’agudesa embolicada de somriures. Cada dia apareix al carrer, als periòdics, eixa carrera absurda pel més, posant la quantitat per davant de la qualitat, la mida abans que la funcionalitat real, el tenir abans del ser. Hi ha moltes crítiques dins de la crítica. Descobrirem la participació com arma de futur, i de present eixa que construeix la seua balena urbana encallada, com la ciutat que ha perdut el seu rumb, i en

anuari 2014

lloc de caminar deambula. Una balena que engoleix a la gent per a que juguen, parlen, compartisquen. Per a que l’estadística es convertisca en proposta formal, en colorit, en component del monument. És la falla de tots i totes construïda per tots i totes. Al seu costat, un bosc de fuster, una composició urbana de restes de fusta transvestit en arquitectura per l’ordre, per la situació, pel fet de composar una ciutat dins de la ciutat, amb habitants, amb objectes, amb estructures. Tot s’estén i esdevé en falla que explica la possibilitat d’altra realitat, que mescla l’obra de Miquel Navarro amb el carrer, amb la mirada infantil. Percebrem un obra completa en si mateixa, amb alguna peça marina al voltant de la mar, una realitat que

sols s’acaba amb els missatges de la gent, poemes, records, simples cridades. Altra vegada la participació és vital per a tancar l’obra oberta. Tot baix la mirada atenta de l’autor transformat, reinterpretat. I podrem veure la topografia de l’anatomia convertida en efígie, plena de corbes de nivell, muntanyes i valls, que interpel·len al visitant, amb força, preguntant-li si repeteix o qüestiona, i fent-li mirar cap a dins. Explicant una filosofia de cartró que ens fa pensar si construïm la nostra pròpia realitat o sols repetim la que ja està escrita per altres, i per això coneguda, i per això caduca. Sols així comprendrem el valor de la daga, dreçat, ferma, meitat

amor, meitat força, que experimenta amb l’òpera convertida en trilogia i floreix amb el centre de l’espai públic, altra vegada l’espai públic. Si no sabem obrir els ulls, les nostres mirades es tornaran miops, carregades de diòptries de l’ahir que pesen com una llosa i no permeten cap escletxa cap allò nou. Per això no donem premis, per això no volem assenyalar, destacar, diferenciar. És millor reconèixer l’esforç d’aquests grups de gent que han decidit apostar per un altre camí i animar-les a seguir, a aprofundir, a buscar. Millor fer una cridada enorme, potent, perquè la gent se sume. És millor

falles I+E

generar corrent de saba nova. Millor relativitzar els estendards i les banderoles, els premis i els aplaudiments, i reivindicar l’atreviment. Millor demanar a artistes i comissions, al públic i als jurats, que es miren a l’espill de hui, que revisen, que inventen. Millor revisar les normes del joc, donar pas a allò que no ha arribat, incentivar el canvi. Millor sanejar i espentar que protegir cautelosos un fruit que pot podrir. Cap full resisteix els desitjos de la tardor, cap flor pot amagar la primavera. I, al cap i a la fi, estem en primavera.

anuari 2014

Agraïments A Jose Francisco Carsí i Roberto Heredia per la seua col·laboració en el disseny d’aquest Anuari Falles I+E 2014.

Col·laboren:

facebook.com / FallesIE @falles_ie WWW

innovafalles.wordpress.com