20 DE NOVEMBRE DEL 2015 - 8 DE GENER DEL 2017
www. lavanguardia.com Exemplar gratuït
.cat Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó
Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món
S’ha editat un catàleg amb 270 il·lustracions
Al Palau Robert de Barcelona i CaixaForum Palma
D’Andratx al món
JOSÉ MARÍA ALGUERSUARI / ARXIU LA VANGUARDIA
Baltasar Porcel davant de l’illa de Sa Dragonera en una fotografia per a La Vanguardia, l’any 2000
Màrius Carol
Q
DIRECTOR
Un home pujat a una columna
uan vaig començar a La Vanguardia, m’imposava la presència puntual de Baltasar Porcel. El seu rostre tenia l’asimetria dels vells exploradors als quals un empatx de paisatges els ha modelat les faccions i els ha agusat la mirada. Era un personatge irònic, de llengua viperina i una barba d’arç que imposava. Sobretot si, sent un adolescent, un havia admirat les seves cròniques viatgeres a la revista Destino o havia descobert Cavalls cap a la fosca, una història fascinant de passions desenfrenades. Mesos més tard, vaig redactar un perfil al Ma-
gazine dominical que li va agradar. Aquell dia es va aturar davant de la meva taula i em va dir que la gent que pitjor el tractava era la del seu ofici. I que li havia agradat la versió que donava de la seva persona, amb qui se sentia identificat. A partir d’aquell moment va començar una reunió més fluida i fins i tot compartíem debats públics, cosa que amb algú tan agut sempre suposava tot un risc dialèctic. La columna de Porcel es va convertir en un senyal d’identitat del diari. En l’esmentat retrat vaig escriure: “Porcel és un home pujat a una columna, com aquell Verdaguer de bronze que es mira l’horitzó
des de dalt, en l’encreuament entre la Diagonal i el passeig de Sant Joan. Tot i això, la seva columna no és de formigó, sinó de paper. El seu és un balustre des d’on, com una rèplica mallorquina de l’estàtua de la Llibertat, il·lumina amb la seva torxa la doctrina porcelista (...) Se’l podria titllar d’àcrata, pujolista i monàrquic, però també tot el contrari. Per això l’han anomenat diable balear, domèstic i de rondalla, cínic i sentimental”. Porcel era tot això i molt més, sobretot un dels escriptors més interessants de la seva generació i un personatge literari. Gairebé de ficció. Sovint incòmode, sempre brillant.
2 LA VANGUARDIA
PALAU ROBERT BARCELONA / CAIXAFORUM PALMA
LA VANGUARDIA 3
PALAU ROBERT BARCELONA / CAIXAFORUM PALMA
Literatura i periodisme: ficcions universals i grans debats
L’art d’integrar contraris SERGIO VILA-SANJUÁN
RAMIRO ELENA
Va ser un personatge d’una complexitat enorme. Successivament, o alhora, anarquista i maoista, amic del rei Joan Carles I i de Jordi Pujol, conservador i revolucionari. Encantador i odiós, depenent de les situacions i els personatges que tenia a prop. Una figura constructiva en les seves posicions però que se superava en la confrontació: al
Baltasar Porcel (1937-2009) és un dels grans escriptors en català del segle XX, amb l’obra traduïda a nombrosos idiomes. Singularitat, ambició, irreverència i alenada èpica. La nostra exposició en reconstrueix la trajectòria JULIÀ GUILLAMON
L’exposició Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món és un recorregut per la trajectòria de Porcel, des del microcosmos original d’Andratx, on va viure els primers anys de la seva vida, abans que la família es traslladés a Palma, fins a la darrera etapa en la qual va ser un periodista de referència, autor de novelles crítiques sobre la realitat global. Un dels atractius de les exposicions literàries és poder fer recerca, entrar en l’àmbit privat de l’escriptor, establir connexions entre les informacions biogràfiques i el llibres, i desplegar temes i històries a través de les imatges. L’obra de Porcel és particularment rica en aquest sentit. D’una banda hi ha els lligams familiars, amb les figures complementàries del pare i de l’oncle. El pare, dedicat a les feines del camp i al turisme. L’oncle, un personatge mític, que va ser contrabandista, i que va a proporcionar al jove Porcel informacions exactes sobre les seves activitats, que va incorporar a les novel·les Solnegre (1961), La lluna i el Cala Llamp (1963) i Els argonautes (1968). Al mateix temps, el delit de saber, les lectures: Pla, els novel·listes russos, Cela, Baroja, que li van permetre anar definint la seva identitat literària: l’amplitud d’interessos, l’alenada èpica, el gust per l’acció que de vegades arriba a la truculència. L’exposició arrenca d’aquest microcosmos d’Andratx i presenta tres grans temes: la pirateria mediterrània (els atacs moriscos, segrestos, rescats), el contraban (negocis, amagatalls) i l’emigració dels andritxols a Cuba, a Batabanó, on es pesacava l’esponja, una activitat modesta que no els permetia ferse rics. Porcel va tornar a aquestes qüestions una i altra vegada, des de Solnegre a El cor del senglar (2000), les dues novel·les que sintetitzen millor el seu imaginari. Al costat
Baltasar Porcel davant d’un quiosc amb les publicacions on col·laborava als anys seixanta (Serra d’Or, Destino, La Vanguardia) i, tot al voltant, alguns dels objectes que es poden veure a l’exposició: carnets de periodista de diferents èpoques, el nomena-
d’aquest món, l’interès per la realitat: reportatges sobre la guerra dels Sis Dies o la Xina de Mao, que en el seu moment van causar un impacte sensacional, entrevistes amb les figures més destacades de la cultura catalana i espanyola dels anys seixanta i setanta, llibres de viatges per la Mediterrània i les columnes d’opinió que escrivia cada dia a La Vanguardia i en les quals tractava, de manera polèmica, els temes més diversos. Fotografies, mapes, objectes familiars, gravats antics, reproduccions dels quadres del seu amic Carlos Mensa (que formen una galeria de retrats inspirada en la novel·la Cavalls cap a la fosca, del
1975) es combinen en l’exposició per transmetre als visitants la passió, la força, la varietat i la singularitat de l’obra de Porcel. Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món recorre tota la seva trajectòria i dedica una atenció especial als anys seixanta, quan va arribar a Barcelona i va fer una entrada sorollosa en el món del teatre, de la novel·la i del periodisme. És un Porcel ambiciós, irreverent, atrevit, que se situa en el centre del debat cultural i polític. Potser ja en aquell moment tenia al cap l’exemple de Chauteabriand, que va un dels grans referents dels darrers anys. Acció i reflexió, literatura i política.
La columna diària de Porcel a La Vanguardia, que va començar el 1982, i que al començament no tenia forma de columna
ARXIU
ment de patró de cabotatge i el vaixell del seu oncle Macià Porcel, els llibres que llegia quan era adolescent i el cavall de cartró de quan era petit.
llarg de la seva vida va mantenir desenes de polèmiques, algunes de molt ressonants, sobre qüestions de literatura, política i vida social. Recalco que es tractava d’algú complex, i no contradictori, perquè la contradicció constituïa per a ell l’essència de la vida. Es reconeixia en la contradicció i la potenciava com a element de coneixement. Formava part del seu caràcter, i la seva afició als filòsofs presocràtics i al confucianisme –en el qual va aprofundir quan preparava el seu viatge a la Xina– la van reforçar en el pla teòric. A sis anys de la seva mort aquesta capacitat tan pròpia per integrar contraris i oferir així una interpretació realista del present és una de les coses que més trobem a faltar tots els qui vam tenir el privilegi de tractar-lo. Que la seva obra constitueix un dels cims de la literatura catalana del segle XX s’ha vist ratificat per la crítica, la universitat i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El seu pes creixent com a autor europeu de referència l’acrediten les traduccions franceses, italianes i alemanyes, els seus guardons en aquests països, el seu discurs de clausura a la fira de Frankfurt i l’opinió de personatges com Harold Bloom, Jean Daniel o Tahar Ben Jelloun. En canvi, la seva importància en la cultura espanyola s’ha de revalidar. Porcel va destacar entre els anys seixanta i els
vuitanta com l’intel·lectual catalanista més actiu a Madrid, la figura sempre present en simposis i debats sobre el tema català, col·laborador d’Abc, Pueblo, Cuadernos para el Diálogo… Tota la seva extensa obra narrativa escrita en llengua catalana pot llegir-se en castellà perquè ell va treballar molt perquè fos així. A la reflexió sobre la història d’Espanya, i la integració de Catalunya en ella, hi va dedicar centenars de pàgines. Tot i això, en els últims anys de la seva vida havia perdut lligams amb el món de la capital, i és un fet que no va rebre cap dels grans premis estatals que haguessin coronat la seva carrera espanyola. En aquest terreny queda obert un important deute amb el seu llegat. Tenim pendent, així mateix, una valoració correcta —que aquesta exposició ajudarà a encarrilar— del Porcel gran periodista, entrevistador per a Destino i Serra d’Or, viatger incansable durant les convulsions que van envoltar la primavera del 68. Per no parlar del monument que constitueixen les seves columnes diàries a La Vanguardia al llarg de tres decennis, de les quals irradia una cosmovisió aguda que integra l’anàlisi psicològica, la política, la literatura, la pintura, la història, la geografia, el paisatge, la gastronomia i, en suma, l’art de viure. Com a escriptor de diari, va desenvolupar un estil incisiu i culte, de vegades també insòlitament poètic. Buscava presentar punts de vista contrastats que ell sintetitzava per elevació, brindant al lector una visió panoràmica. Conreava PERSONALITAT COMPLEXA
Va desenvolupar un estil incisiu i culte, amb punts de vista contrastats els matisos i sentia un sant horror de les veritats absolutes. Rarament les seves opinions eren completament positives o negatives perquè tendia a incorporar-hi elements secundaris que posaven en qüestió la tesi central. Mallorca, que va mitificar i va criticar; Catalunya i Espanya, que l’obsessionaven; la Mediterrània, a la qual va dedicar un dels seus millors llibres; l’ampli món pel qual tant va viatjar, li van servir alternativament com a plataformes d’anàlisi. En l’àmbit institucional, va dissenyar i va posar en marxa l’Institut Europeu de la Mediterrània. Aquest organisme ha tingut certa incidència en la política internacional recent, especialment per la seva implicació decisiva en la posada en marxa de l’anomenat Procés de Barcelona, que va portar a la Cimera Euromediterrània del 1995, al seu torn primer estímul de la Unió Euromediterrània actual. Que un escriptor tingui participació d’alt nivell en aquest tipus d’assumptes és molt atípic. Però és que un Gran Atípic és justament el que Baltasar Porcel va ser.
2 LA VANGUARDIA
PALAU ROBERT BARCELONA / CAIXAFORUM PALMA
LA VANGUARDIA 3
PALAU ROBERT BARCELONA / CAIXAFORUM PALMA
Literatura i periodisme: ficcions universals i grans debats
L’art d’integrar contraris SERGIO VILA-SANJUÁN
RAMIRO ELENA
Va ser un personatge d’una complexitat enorme. Successivament, o alhora, anarquista i maoista, amic del rei Joan Carles I i de Jordi Pujol, conservador i revolucionari. Encantador i odiós, depenent de les situacions i els personatges que tenia a prop. Una figura constructiva en les seves posicions però que se superava en la confrontació: al
Baltasar Porcel (1937-2009) és un dels grans escriptors en català del segle XX, amb l’obra traduïda a nombrosos idiomes. Singularitat, ambició, irreverència i alenada èpica. La nostra exposició en reconstrueix la trajectòria JULIÀ GUILLAMON
L’exposició Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món és un recorregut per la trajectòria de Porcel, des del microcosmos original d’Andratx, on va viure els primers anys de la seva vida, abans que la família es traslladés a Palma, fins a la darrera etapa en la qual va ser un periodista de referència, autor de novelles crítiques sobre la realitat global. Un dels atractius de les exposicions literàries és poder fer recerca, entrar en l’àmbit privat de l’escriptor, establir connexions entre les informacions biogràfiques i el llibres, i desplegar temes i històries a través de les imatges. L’obra de Porcel és particularment rica en aquest sentit. D’una banda hi ha els lligams familiars, amb les figures complementàries del pare i de l’oncle. El pare, dedicat a les feines del camp i al turisme. L’oncle, un personatge mític, que va ser contrabandista, i que va a proporcionar al jove Porcel informacions exactes sobre les seves activitats, que va incorporar a les novel·les Solnegre (1961), La lluna i el Cala Llamp (1963) i Els argonautes (1968). Al mateix temps, el delit de saber, les lectures: Pla, els novel·listes russos, Cela, Baroja, que li van permetre anar definint la seva identitat literària: l’amplitud d’interessos, l’alenada èpica, el gust per l’acció que de vegades arriba a la truculència. L’exposició arrenca d’aquest microcosmos d’Andratx i presenta tres grans temes: la pirateria mediterrània (els atacs moriscos, segrestos, rescats), el contraban (negocis, amagatalls) i l’emigració dels andritxols a Cuba, a Batabanó, on es pesacava l’esponja, una activitat modesta que no els permetia ferse rics. Porcel va tornar a aquestes qüestions una i altra vegada, des de Solnegre a El cor del senglar (2000), les dues novel·les que sintetitzen millor el seu imaginari. Al costat
Baltasar Porcel davant d’un quiosc amb les publicacions on col·laborava als anys seixanta (Serra d’Or, Destino, La Vanguardia) i, tot al voltant, alguns dels objectes que es poden veure a l’exposició: carnets de periodista de diferents èpoques, el nomena-
d’aquest món, l’interès per la realitat: reportatges sobre la guerra dels Sis Dies o la Xina de Mao, que en el seu moment van causar un impacte sensacional, entrevistes amb les figures més destacades de la cultura catalana i espanyola dels anys seixanta i setanta, llibres de viatges per la Mediterrània i les columnes d’opinió que escrivia cada dia a La Vanguardia i en les quals tractava, de manera polèmica, els temes més diversos. Fotografies, mapes, objectes familiars, gravats antics, reproduccions dels quadres del seu amic Carlos Mensa (que formen una galeria de retrats inspirada en la novel·la Cavalls cap a la fosca, del
1975) es combinen en l’exposició per transmetre als visitants la passió, la força, la varietat i la singularitat de l’obra de Porcel. Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món recorre tota la seva trajectòria i dedica una atenció especial als anys seixanta, quan va arribar a Barcelona i va fer una entrada sorollosa en el món del teatre, de la novel·la i del periodisme. És un Porcel ambiciós, irreverent, atrevit, que se situa en el centre del debat cultural i polític. Potser ja en aquell moment tenia al cap l’exemple de Chauteabriand, que va un dels grans referents dels darrers anys. Acció i reflexió, literatura i política.
La columna diària de Porcel a La Vanguardia, que va començar el 1982, i que al començament no tenia forma de columna
ARXIU
ment de patró de cabotatge i el vaixell del seu oncle Macià Porcel, els llibres que llegia quan era adolescent i el cavall de cartró de quan era petit.
llarg de la seva vida va mantenir desenes de polèmiques, algunes de molt ressonants, sobre qüestions de literatura, política i vida social. Recalco que es tractava d’algú complex, i no contradictori, perquè la contradicció constituïa per a ell l’essència de la vida. Es reconeixia en la contradicció i la potenciava com a element de coneixement. Formava part del seu caràcter, i la seva afició als filòsofs presocràtics i al confucianisme –en el qual va aprofundir quan preparava el seu viatge a la Xina– la van reforçar en el pla teòric. A sis anys de la seva mort aquesta capacitat tan pròpia per integrar contraris i oferir així una interpretació realista del present és una de les coses que més trobem a faltar tots els qui vam tenir el privilegi de tractar-lo. Que la seva obra constitueix un dels cims de la literatura catalana del segle XX s’ha vist ratificat per la crítica, la universitat i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El seu pes creixent com a autor europeu de referència l’acrediten les traduccions franceses, italianes i alemanyes, els seus guardons en aquests països, el seu discurs de clausura a la fira de Frankfurt i l’opinió de personatges com Harold Bloom, Jean Daniel o Tahar Ben Jelloun. En canvi, la seva importància en la cultura espanyola s’ha de revalidar. Porcel va destacar entre els anys seixanta i els
vuitanta com l’intel·lectual catalanista més actiu a Madrid, la figura sempre present en simposis i debats sobre el tema català, col·laborador d’Abc, Pueblo, Cuadernos para el Diálogo… Tota la seva extensa obra narrativa escrita en llengua catalana pot llegir-se en castellà perquè ell va treballar molt perquè fos així. A la reflexió sobre la història d’Espanya, i la integració de Catalunya en ella, hi va dedicar centenars de pàgines. Tot i això, en els últims anys de la seva vida havia perdut lligams amb el món de la capital, i és un fet que no va rebre cap dels grans premis estatals que haguessin coronat la seva carrera espanyola. En aquest terreny queda obert un important deute amb el seu llegat. Tenim pendent, així mateix, una valoració correcta —que aquesta exposició ajudarà a encarrilar— del Porcel gran periodista, entrevistador per a Destino i Serra d’Or, viatger incansable durant les convulsions que van envoltar la primavera del 68. Per no parlar del monument que constitueixen les seves columnes diàries a La Vanguardia al llarg de tres decennis, de les quals irradia una cosmovisió aguda que integra l’anàlisi psicològica, la política, la literatura, la pintura, la història, la geografia, el paisatge, la gastronomia i, en suma, l’art de viure. Com a escriptor de diari, va desenvolupar un estil incisiu i culte, de vegades també insòlitament poètic. Buscava presentar punts de vista contrastats que ell sintetitzava per elevació, brindant al lector una visió panoràmica. Conreava PERSONALITAT COMPLEXA
Va desenvolupar un estil incisiu i culte, amb punts de vista contrastats els matisos i sentia un sant horror de les veritats absolutes. Rarament les seves opinions eren completament positives o negatives perquè tendia a incorporar-hi elements secundaris que posaven en qüestió la tesi central. Mallorca, que va mitificar i va criticar; Catalunya i Espanya, que l’obsessionaven; la Mediterrània, a la qual va dedicar un dels seus millors llibres; l’ampli món pel qual tant va viatjar, li van servir alternativament com a plataformes d’anàlisi. En l’àmbit institucional, va dissenyar i va posar en marxa l’Institut Europeu de la Mediterrània. Aquest organisme ha tingut certa incidència en la política internacional recent, especialment per la seva implicació decisiva en la posada en marxa de l’anomenat Procés de Barcelona, que va portar a la Cimera Euromediterrània del 1995, al seu torn primer estímul de la Unió Euromediterrània actual. Que un escriptor tingui participació d’alt nivell en aquest tipus d’assumptes és molt atípic. Però és que un Gran Atípic és justament el que Baltasar Porcel va ser.
PALAU ROBERT BARCELONA / CAIXAFORUM PALMA
4 LA VANGUARDIA
Una sàtira implacable del món contemporani JULIÀ GUILLAMON
L’estiu de 1989 Baltasar Porcel va publicar en forma de fulletó a La Vanguardia, El divorcio de Berta Barca, una novel·la inspirada en l’actualitat política, econòmica i cultural dels anys immediatament anteriors als Jocs Olímpics, amb una vena satírica molt marcada. Era un canvi important en la seva obra, que, per primer cop, abordava la vida contemporània, amb una barreja de figures reals i personatges de ficció, i una voluntat d’arribar a tots els racons de la realitat: de la banca al món de l’empresa, del món de la faràndula i les revistes del cor al despatx del president de la Generalitat. Porcel tenia al seu favor un coneixement transversal de la societat catalana. L’experiència va tenir continuïtat en dues novel·les concebudes com la cara i la creu d’una medalla: Lola i els peixos morts (1994) i Ulisses a alta mar (1997), protagonitzades per personatges que s’assemblen molt a ell mateix: n’hi ha un que viu al mateix edifici on Porcel treballava i que condueix el seu mateix cotxe. Fins al punt que es poden llegir com autobiografies de ficció. Hi ha una reflexió sobre el destí que enlaira alguns homes i d’altres els aboca cap al no-res. Home ric, home pobre. El cor del senglar (2000) va representar un retorn al món d’Andratx, que ja no es va poder separar d’aquesta manera de veure el món, crítica i desencisada. L’emperador i l’ull del vent (2001) és una excepció: una novel·la napoleònica, que Porcel va dur molts anys al cap, que conté tota una filosofia de la vida. El tema és excepcional: el camp de concentració a l’illa de Cabrera, on van anar a parar els soldats francesos derrotats a la batalla de Bailèn. També en aquest cas, la trama gira al voltant d’un heroi i d’un home senzill, l’un que es creu destinat a regnar, l’altre que en recull discretament el testimoni. A continuació, l’obra de Porcel es tanca amb dues novel·les més amb visió contemporània: Olympia a mitjanit (2004), sobre la Mallorca del turisme de masses, l’especulació immobiliària i la
ORGANITZA
corrupció, i Cada castell i totes les ombres (2008), una sàtira de la Catalunya del tripartit, al voltant de l’ensorrada del túnel del Carmel. Porcel es va inventar una operació immobiliària de grans dimensions, per pal·liar-ne els efectes: la urbanització de Collserola. El tema de l’home ric i de l’home pobre apareix un cop més. D’una banda, Ginés Jordi Martigalà, un príncep en la seva gran mansió, envoltat d’obres d’art, amb una vida plena d’aventures galants. De l’altra, Pelai Puig Alosa, un polític del partit imaginari Convergència Progressista, que organitza una manifestació del Primer de Maig contra la Generalitat HOME RIC, HOME POBRE
Miguel Gallardo ha retratat els personatges de la darrera novel·la de Porcel, ‘Cada castell i totes les ombres’ retrògrada, viu en un piset i no se’n surt. Entre aquests dos protagonistes, una conservadora del MNAC, la propietària d’un banc, l’amo d’una cadena de supermercats, un bisbe, el líder del partit conservador... Com es pot explicar la novel·la en imatges d’una manera que l’entengui tothom i que faci venir ganes de llegir? Amb un bon encàrrec: vam demanar a l’il·lustrador Miguel Gallardo que dibuixés la galeria de retrats de Cada castell i totes les ombres, de la manera més fidel possible a com ho fa Porcel en la novel·la, és a dir, amb humor, més o menys bonhomiós, més o menys sarcàstic. Interessos econòmics, affaires de faldilles, tensions i pactes secrets. La distància entre el periodisme i l’obra de creació s’escurça considerablement. Porcel va escriure un reportatge a La Vanguardia sobre el Carmel, “Una mañana con Silvia”, que es va publicar en plena crisi per l’ensorrada, el 13 de febrer del 2005. I més endavant es va posar en la pell del constructor que n’ha d’assumir les conseqüèn-
PATROCINA
cies, esdevingut protagonista principal de Cada castell i totes les ombres. Quan veu la notícia reproduïda a totes les televisions té la sensació que el seu món de seguretats, confort i luxe s’ensorra sense remei. Però aviat troba una sortida personal que, a més, convé a tothom. Porcel retrata una societat interessada i autocomplaent. No és l’únic encàrrec d’aquesta darrera part de l’exposició. L’estiu del 2015, mentre preparàvem els materials que hi havien d’aparèixer vam demanar al fotògraf Marc Javierre-Kohan si volia anar a Mallorca i retratar el món d’Olympia a mitjanit. Javierre-Kohan ha publicat dos llibres sobre el turisme de masses: Tourist Walk (La Rambla) (2013) i Lloret Paradise (2014). Va passar una setmana a la Platja de Palma i el Port de Pollença, amb el llibre Porcel sota el braç i una selecció de cites sobre l’allau de visitants que cada any arriben a Mallorca, el desgavell de la ciutat turística i la Palma suburbial que hi conviu. D’aquesta manera l’exposició presenta un joc de contrastos: s’inicia amb els ametllers en flor de Can Bolei, la finca dels pares de Baltasar Porcel a Sant Elm, i acaba amb la Mallorca d’ara, reconstrueix una galeria d’avantpassats mítics, els protagonistes de Cavalls cap a la fosca (1975) i hi contraposa una altra galeria de retrats: el ric Ginés Jordi Montigalà, el pobre Pelai Puig Alosa i tota la gent que balla al seu voltant. Ho hem volgut fer amb un llenguatge sug-geridor i contemporani, com correspon a aquesta darrera etapa que es va iniciar el 1989. L’objectiu: apropar als lectors la literatura de Porcel i que les seves novel·les puguin servir per fer-nos entendre el món que ens envolta. Baltasar Porcel. Barcelona, Mallorca, el món DEL 20 DE NOVEMBRE DE 2015 AL 28 DE FEBRER DE 2016 PALAU ROBERT, BARCELONA DEL 2 DE JUNY DE 2016 AL 8 DE GENER DE 2017 CAIXAFORUM PALMA COMISSARI: JULIÀ GUILLAMON CONCEPTE I DISSENY EXPOSITIU: ESPAI_E (ANNA ALCUBIERRE, JORDI PORTELL). DISSENY GRÀFIC: ALBERT PLANAS
COL·LABORA