Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 3 (2) by Institut d'Estudis Catalans

NOVA ÈPOCA

VOLUM 3 (2) 2010

ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA

ACTES

D’HISTÒRIA DELA

CIÈNCIA IDELA

TÈCNICA

Editorencap

CarlesPuig-Pla UniversitatPolitècnicadeCatalunya

Editorsdelpresentvolum

PereGrapíVilumara

CEHIC-UniversitatAutònomadeBarcelona

MariaRosaMassaEsteve

CRHT-UniversitatPolitècnicadeCatalunya

Conselleditorial

JordiFerranBoleda UniversitatObertadeCatalunya

NèstorHerranCorbacho IRIST-UniversitédeStrasbourg

RoserPuigAguilar UniversitatdeBarcelona

Consellassessor MònicaRiusPiniés UniversitatdeBarcelona

AntoniRocaRosell UniversitatPolitècnicadeCatalunya

XavierRoquéRodríguez CEHIC-UniversitatAutònomadeBarcelona

JoséPardoTomás InstitucióMilàiFontanals–CSIC

JosepM.VidalHernàndez InstitutMenorquíd’Estudis

VíctorNavarroBrotons UniversitatdeValència

ACTES D’HISTÒRIA DELA CIÈNCIA IDELA

TÈCNICA

NOVAÈPOCA/ VOLUM3(2) / 2010 REVISTADELA

Aquestarevistaésaccessibleenlíniadesdelapàgina http://publicacions.iec.cat

Imatgedelacoberta:LafamíliadeCharlesDarwinaljardídelacasadeDown.D’esquerraadreta, Leonard,Etty,Horace,Emma,Bessy,Frankiuncompanyd’escola(CambridgeUniversityLibrary).

Dissenygràfic:MariaCasassas

©delsautorsdelsarticles

©SocietatCatalanad’HistòriadelaCiènciaidelaTècnica, filialdel’Institutd’EstudisCatalans,peraaquestaedició CarrerdelCarme,47.08001Barcelona

Tiratge:500exemplars

TextrevisatlingüísticamentperMercèRial

CompostperAnglofort,SA CarrerdelRosselló,33.08029Barcelona

ImprèsaLimpergraf,SL

PolígonindustrialCanSalvatella.CarrerdeMogoda,29-31.08210BarberàdelVallès

ISSN:2013-1666

Dipòsitlegal:B.47665-2008

Sónrigorosamentprohibides,sensel’autoritzacióescritadelstitularsdel copyright, lareproducciótotaloparcial d’aquestaobraperqualsevolprocedimentisuport,incloent-hilareprografiaieltractamentinformàtic,ladistribució d’exemplarsmitjançantllogueroprésteccomercial,lainclusiótotaloparcialenbasesdedadesilaconsultaatravésde xarxatelemàticaod’Internet.Lesinfraccionsd’aquestsdretsestansotmesesalessancionsestablertesperleslleis.

SUMARI

ARTICLES

FulviaFURINGHETTI;LiviaGIACARDI:People,events,anddocumentsof ICMI’sfirstcentury..................................................................................11

ClaudineFONTANON:StephaneDrzewiecki,concepteurdesous-marinsau servicedesmarinesrusseetfrançaise(1877-1900).................................51

RaimonSUCARRATS RIERA:L’evolucionismealesmemòriesdelaReial AcadèmiadeCiènciesiArtsdeBarcelonaafinalsdelsegle XIX ...............65

FranciscoPELAYO:LaconfiguracióndelaPaleontologíaHumanay The DescentofMan deDarwin.....................................................................87

PasqualBERNAT:L’home,ésfilldelamona?Larespostaantidarwiniana delclergueosonencFrancescd’AssísAguilariSerrat.............................101

ÁlvaroGIRÓN SIERRA:Delanarquismoallibrepensamiento:unapropuesta deaproximaciónalprocesodeapropiacióndeldarwinismoenlaCataluñadefinesdel XIX...................................................................................119

AgustíCAMÓS CABECERAN:Ladifusiódeldarwinismeenleseditorialsde Barcelonadurantelsegle XIX ...................................................................131

CarlosCASTRODEZA:El‘Origen’delOrigendel Origin ...............................143 MartíDOMÍNGUEZ:Darwindivulgador.Laperfecciódel’ullcomametàfora literària...................................................................................................159

RaffaellaFRANCI:TheHistoryofAlgebrainItalyinthe14th and15th centuries.SomeRemarksonRecentHistoriography....................................175

NOTESSOBRERECUPERACIÓDELPATRIMONI CIENTÍFIC

SantiagoVALLMITJANA;CarmeCLEMENTE;FranciscoPÉREZ-BLANCO:Recuperacióiestudid’unamàquinad’AtwooddelaFacultatdeFísicadela UniversitatdeBarcelona.........................................................................197

RESSENYES

AdrianoDemattè. Vederelamatematica.Noi,conlastoria.Presentazione:FulviaFuringhetti.Trento,EditriceUNIService.Iuglio2010(Iolanda GUEVARA CASANOVA).................................................................................215

NOTANECROLÒGICA

ARTICLES

FulviaFURINGHETTI;LiviaGIACARDI:People,events,anddocumentsof ICMI’sfirstcentury..................................................................................11

ClaudineFONTANON:StefanDrzewiecki,submarineinventorforthe RussianandFrenchnavies(1877-1900)..................................................51

RaimonSUCARRATS RIERA:EvolutionisminthereportsoftheBarcelona AcademyofSciencesattheendof19th century.....................................65

FranciscoP ELAYO :TheBeginningsoftheConfigurationofHuman PalaeontologyandDarwin’s TheDescentofMan....................................87

PascualBERNAT:Theman,isthesonofthemonkey?Theantidarwinist responseoftheclericFrancescAguilariSerrat.......................................101

ÁlvaroGIRÓN SIERRA:FromAnarchismtoFree-Thought:anapproach totheprocessofappropriationofDarwinisminlatenineteenthcentury Catalonia................................................................................................119

AgustíCAMÓS CABECERAN:ThediffusionofDarwinisminthepublishing housesofBarcelona(Catalonia,Spain)duringthe19thcentury..............131

CarlosCASTRODEZA:TheultimatebasisoftheconceptionoftheOriginof Species..................................................................................................143

MartíDOMÍNGUEZ:Darwinthedivulger.ThePerfectionoftheeyeasaLiteraryMetaphor.........................................................................................159

RaffaellaFRANCI:TheHistoryofAlgebrainItalyinthe14th and15th centuries.SomeRemarksonRecentHistoriography....................................175

NOTESONRECOVERYOFSCIENTIFICHERITAGE

SantiagoVALLMITJANA;CarmeCLEMENTE;FranciscoPÉREZ-BLANCO:RecoveryandstudyofanAtwoodmachinebelongingtotheUniversityof BarcelonaFacultyofPhysics..................................................................197 ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

BOOKREVIEWS

AdrianoDemattè. Vederelamatematica.Noi,conlastoria. Presentazione:FulviaFuringhetti.Trento,EditriceUNIService.Iuglio2010(Iolanda GUEVARA CASANOVA).................................................................................215

OBITUARY ........................................................................................219

ARTICLES

PEOPLE,EVENTS,AND DOCUMENTSOFICMI’SFIRST CENTURY FULVIAFURINGHETTI;1

LIVIAGIACARDI2

1DIPARTIMENTODIMATEMATICADELL’UNIVERSITÀ,GENOVA,ITALY. furinghe@dima.unige.it

2DIPARTIMENTODIMATEMATICADELL’UNIVERSITÀ,TORINO,ITALY. livia.giacardi@unito.it

Summary: OntheoccasionoftheICMIcentenary,theauthorsofthepresentpaper builtthewebsite“TheFirstCenturyoftheInternationalCommissiononMathematical Instruction(1908-2008).HistoryofICMI,”whichcontainsinformationanddocuments aboutpeople,events,andbodiesinterveninginthefirstcenturyofthisCommission. ThiswebsiteprovidesaneffectiveinstrumentforrevisitingthehistoryofICMIandfor reflectingonsomekeymoments.Inparticular,itmakesitpossibletoidentifyhowthe keyideas(internationalization,communication,solidarity)thatinspiredthefoundingof ICMIwererealized,aswellasthehowtherelationshipwiththecommunityofmathematicianschanged.

InthepresentpaperwewalkthroughthePortraitgallerysectionofthewebsite,focusingonthepresidentsofICMIandtheircontributionstotheevolutionofboththe Commission’spoliciesanditsmethodologicalapproachestoproblems,lookingatthe historyofICMIfromtheperspectiveofthepeoplewhobuiltit.Moreover,wepresent somestatisticaldataconcerningthelifeofICMI(people,countries,meetings,etc.)and alsoofferflashesoflesser-knownaspectsthatcametolightafterareadingofthedocumentshousedinICMIArchivesinHelsinki.

Keywords: History of ICMI, mathematicseducation,mathematicians

DOI:10.2436/20.2006.01.149

1.Introduction

In1908,duringthefourthInternationalCongressofMathematiciansheldinRome,acommissionaimedatstudyingtheproblemsofmathematicalinstructionataninternationallevelwasfounded.Thoughthiscommissionunderwentvariouschanges,itmaybeacknowledgedasthefirstincarnationofthepresentInternationalCommissiononMathematical Instruction(ICMI).1 Itsmissionandscopeareoutlinedin(Bass&Hodgson,2004);the book(Menghini etal.,2008),resultingfromtheRomeSymposiumorganizedtocelebrate theICMIcentenary,illustratesvariouslinesofitsdevelopmentfromthesocial,political,and scientificpointsofview.ICMIwebsiteprovidesmoredetailedinformationonitsorganizationandthewiderangeofactivitiescarriedoutallaroundtheworld.InthispaperwepresentsomeaspectsofICMI’scourseinitsfirsthundredyears,withparticularreferencetothe roleofsomeofitspresidents.

AcorpusofworksregardingthehistoryofICMIalreadyexists.Thehistoryofthefirst75 yearsofICMIisoutlinedin(Howson,1984).InhisbookonthehistoryoftheInternational MathematicalUnion(IMU),Lehto(1998)illustratesaspectsofICMIhistory,withparticular referencetoitsrelationshiptothecommunityofmathematicians.TheearlydaysofICMIand theconditionsforitscreationarepresentedbyFuringhetti(2003)andSchubring(2003). Donaghue(2008)andSchubring(2008)documenttheinceptionandearlyhistoryofICMI. Furinghetti etal.(2008)identifytheconditionsunderlyingtheICMI’srenaissanceafterWorld WarII.Theemergingofmathematicseducationasanacademicdisciplineisoutlinedin(Bass, 2008),(Furinghetti,2008a),(Hodgson,2009),and(Kilpatrick,2008).Giacardi(2009b) presentsthehistoryoftheItaliansub-commissionofICMIuptothe1950s.Thewebsite2 designedontheoccasionofICMI’scentenaryprovidesdetailedinformationonpeopleand events.Itcontainsdataandampledocumentationthatmakeitpossibletogodeeperintothe historyofICMIandlearnmoreabouttheprotagonists,events,andofficialandnon-official publications.Itisdividedintothefollowingsections: Timeline;PortraitGallery;Documents;The AffiliatedStudyGroups;TheInternationalCongressesonMathematicalEducation;Interviewsand

1.ThoughinthispaperweusetheacronymICMIforallperiods,itshouldbenotedthatthenameoftheCommissionunderwentmanychanges.Earlier,theCommissionwasknownbytheFrenchacronymCIEM(CommissionInternationaledel’EnseignementMathématique)or,especiallyunderKlein’spresidency,bytheGermanacronymIMUK(InternationaleMathematische Unterrichtskommission).InEnglishwefindslightlydifferentexpressionsandnoacronyms;forexampleSmith(1913)usedtheexpression“InternationalCommissionontheTeachingofMathematics.”WhentheInternationalMathematicsUnionhadreconstitutedtheCommission(March6-8,1952)thenameInternationalMathematicalInstructionCommission(IMIC)wasadopted(L’EnseignementMathématique, 1951-1954,40:81).Thisdenominationwasephemeral:intheclosingspeechofthetwelfth InternationalCongressofMathematiciansheldin1954,A.Schoutenthankedtheorganizationsthatsupportedthecongress, amongthem“theC.I.E.M.,I.C.M.I.,orI.M.U.K”(Gerretsen&deGroot,1957:156).AstheEnglishlanguagebecametheinternationallanguageinthemathematicscommunity,ICMIbecamethedenominationmostfrequentlyused.

2.Inwhatfollowswerefertothewebsiteas(Furinghetti&Giacardi,2008).Amoredetaileddescriptionofthewebsitein(Furinghetti&Giacardi,toappear).

FilmClips.Inthispaperwewillmainlyrefertothesections Timeline,PortraitGallery,and Documents.The Timeline illustratesthemostimportantmomentsinthehistoryofICMI(people, congresses,interactionswithotherentities,etc.)upto1976.Eachfactisamplydocumented, withreferencestotheoriginalsources,inparticularto L’EnseignementMathématique withlinks toitswebsite,totheofficialpublicationsoftheCommission,tothe InternationaleMathematischeNachrichten,totheICMI Bulletins,andtoallotherdocumentationthatwasdeemedofinterest(Giacardi2008).The PortraitGallery containsthecameosoftheofficerswhopassed awayduringtheperiod1908-2008,ofthoseawardedhonorarymembershipduringtheInternationalCongressofMathematiciansinOslo(1936),andofotherfigureswhooccupyan importantplaceinICMIhistory.Theauthorsofthecameosarehistoriansandmathematicians fromaroundtheworld.Precisecriteriawereusedincompilingthebiographiessoastorespect thenatureandaimsofthewebsite.Thegoalwastomakeevidenteachperson’srolewithinthe ICMI,thecontributionstoresearchontheproblemsofteaching,andthepublicationsexpresslydedicatedtoeducation.The Documents sectioncontains:thepublicationsoftheCentralCommittee,withlinkstodigitalizedversionsinpdfformat;thetextsofthequestionnaires usedduringinquiriesandtherelativereports;thelistoftheICMIStudiesandoftherelative volumes;theICMI Bulletins,withlinkstothedigitalizedversions;thesuccessiveTermsofReferenceofICMIandthelistofthedocumentsheldintheICMIArchives(fromnowon IA).3 AleadingthreadinthehistoryofICMIistherelationshipwithmathematicians.Manyfacts evidencethecloseintertwiningofthelivesofthetwocommunities.Firstly,theideaoforganizinganInternationalCongressofMathematicians,whichafterwardsbecamearegularevent heldeveryfouryears,waslaunchedinthefirstissueofthejournal L’IntermédiairedesMathématiciens (1894,1,question212:113)directedbyÉmileLemoineandCharles-AngeLaisant. Laisant,togetherwithHenriFehr,wasthefounderandeditorof L’EnseignementMathématique, thejournalthatpublishedapaperbySmith(1905)whichadvocatedmoreinternationalcooperationandthecreationofacommissiontobeappointedduringaninternationalconferencetostudyinstructionalproblemsindifferentcountries.Thisprojectwaswarmlyreceived bythecommunityofmathematiciansand,asmentionedearlier,in1908,duringthefourth InternationalCongressofMathematicians,heldinRomefromApril6to11,1908,aCommissionontheTeachingofMathematics,wasfounded.Foralongtimethemainactivitiesof theCommissiontookplaceduringtheInternationalCongressesofMathematicians(seeFuringhetti,2007;Giacardi,2008).Themandatesforfutureactivitieswereestablishedeachfour yearsduringtheInternationalCongressesofMathematicians,andfrom1952onthemembers oftheExecutiveCommitteewereappointedbythecommunityofmathematiciansduringthe GeneralAssemblyofIMUontheoccasionoftheInternationalMathematicalCongresses.In whatfollowswewillseethatthisfactaffectedthecourseofICMI.

3.ThedocumentsreferringtoICMIareinthefolders14A-GoftheIMUfilesstoredatthecentralArchivesoftheUniversityof Helsinki.Weshallrefertothemhereas IA for“ICMIArchives.”

Fromthebeginning,thejournal L’EnseignementMathématique wastheofficialorganofthe Commission.Thedirectorsofthejournalandtheeditorialboard–whenitexisted–were mainlycomposedofmathematicians.ThefirstexceptionwasthehistorianandmathematicseducatorDavidEugeneSmith,whotaughtatTeachersCollegeofNewYork,ateacher trainingschool.AfterWW2thejournalgraduallybecameamathematicaljournalandthe successiveeditorialboardswerecomposedofmathematicians,withtheexceptionsofJean PiagetandFerdinandGonseth.AsforICMI,itsfirstpresidentwasanoutstandingmathematician,FelixKlein,whowasideallysuitedforthispositionbothbecauseofhisprestigiouscontributionstomathematicalresearchandforhisactionsindealingwithinstructionalproblemsinhiscountry.Afterhim,until2006,nopresidents,exceptSmith,were mathematicseducators.Some,however,showedaremarkableinterestininstructional problemsandmadesignificantcontributionstoICMIactivities.

ThankstothechangesintheTermsofReferences,whichoccurredforthefirsttimein 2007,duringICME-11(2008)theExecutiveCommitteeofICMIfortheperiod2010-2012 waselectedbytheGeneralAssemblyofICMI.Thisrepresentsamajorturningpointinthe courseofICMI,becauseitmarkstheattainmentofICMI’sautonomywithrespecttothe communityofmathematicians.

InthepresentpaperweprovideelementsthatcontributedtothepathleadingtothestatusconsequenttotheTermsofReferencesof2007andidentifypeoplewhomostcontributedtothisachievement.FirstwewilloutlinesomegeneralfeaturesofICMI’shistory anditsorganizationduringthefirsthundredyears.Afterwardswebringtotheforesome aspectsoftherelationshipbetweenthetwocommunitiesofmathematiciansandmathematicseducators.OurfocuswillbeonHeinrichBehnkeandHansFreudenthal,twokey figuresintheperiodfromthe(re)birthofICMIafterWW2untilthefirstInternational CongressonMathematicalEducation(ICME).Someeventsofthoseyearsmadetherelationshipmoreproblematicalthaninthepast:theworldwaschangingandICMI,whichby itsnatureandscopenecessarilyhasstronglinkswithsociety,hadtofacethechallengeof adaptingitsactionstomeetthesechangesandtheemergingneedsofsociety.Theacademicworldofmathematicswaschangingtoo,andnewtrendsofresearchwereemerging.This impliedanoverallrethinkingofICMI’spolicies;inparticular,itwasnecessarytoattain freedomofactioninordertoco-optpeopleexpertinthefieldofeducationandactwithefficiencyintheschoolenvironment.BehnkeandFreudenthalplayedasignificantrolein thisdirectionandlaidthefoundationsforthenewtrendsinapproachingtheproblemsof mathematicseducation.

2.FiveperiodsinICMI’slife

InthecenturyofICMI’sexistenceitispossibletoidentifyfiveperiods,outlinedbelow,that weretheresultofbothexternaleventsthatinfluencedtheCommissionaswellasthechangingcentersofinterestandactivitiesoftheCommissionitself.

Tableaud‘ensembledelarépartitionparpays.

Figure1PublicationsoftheCommission(Fehr,1920-1921:339).

1.FoundationandearlyperioduptoWW1(President:FelixKlein)

Duringthisphaseanimportantinternationalnetworkofnationalsubcommitteeswasestablishedforthepreparationofreportsonthestateofmathematicalinstructionaswellas onthematicissues.TheaccountbyFehr(1920-1921)ontheactivityoftheCommission from1908to1920containstheimpressivelist,showninFigure1,ofthepublicationsofthe CentralCommitteeandofthenationalsub-commissions(Argentina,Australia,Austria,Belgium,Denmark,France,Germany,Holland,Hungary,Italy,Japan,Romania,Russia,Spain, Sweden,Switzerland,UK,andUSA).Duringthisperiodnineinternationalinquiriesondifferentaspectsofmathematicsteachingwerelaunchedthroughquestionnaires,followedby therelativereports,withtheexceptionofthelastinquiryconcerningteachereducation, presentedonlyin1932becauseofWW1andtheensuingpoliticalproblems.4

4.See Questionnairesandreports in(Furinghetti&Giacardi,2008)

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.149 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

2.Crisisanddissolutionin1920-21andephemeralrebirthinBologna1928between thetwoWorldWars(Presidents:DavidE.Smith,JacquesHadamard) AfterWW1scientificassociationsdissolvedandtheshockingdecisionwasmadetobanthe researchersoftheCentralPowersfrommostinternationalactivities.InRome,Schubring (2008)providedavividpictureoftheobstaclestocooperation,andthepoliticalpressures thatresultedinthedissolutionoftheICMIafterWW1,underliningtheroleofthesecretary5 Fehr.OnlyduringtheInternationalCongressofMathematiciansinBologna(1928)would internationalcollaborationbere-established,reintegratingthecountriesthathadbeenexcluded.However,thereconstitutedCommissionformathematicsteachingwasnotcapable ofproducingnewideasandprojects,andwaslimitedtocarryingouttheoldagenda,until WW2forcedasecondarrestofactivities.

3.Therebirthin1952asapermanentsub-commissionoftheIMU(Presidents:Albert Châtelet,HeinrichBehnke,MarshallStone,AndréLichnérowicz) AsreportedintheshorthistoryintheIMUwebsite“theConstitutiveConventionin1950 inNewYorkcreatedIMU defacto.BytheStatutesadoptedthere,IMUcameintobeingin 1951 dejure”(seehttp://www.mathunion.org).DuringthefirstGeneralAssemblyheldin Romein1952theICMIbecameapermanentsub-commissionofIMU,whilemaintaining itsoriginalaims,butfrictionbetweenIMUmathematiciansandICMIverysoonmadeit necessarytobetterdefineICMI’sstructure(composition,relationshipwiththeIMU,the organizationofthenationalsub-commissions,etc.).PreciseTermsofReference6 were adoptedduringthesecondGeneralAssemblyofIMU(TheHague,August31–September 1,1954).Behnkewastoplayanimportantroleinthisperiod.Inthe1960stheactionof ICMIbroadenedconsiderably:thankstoStoneandLichnérowicz,collaborationsbothscientificandorganizationalwereestablishedwithotherassociationssuchasOEEC(OrganizationforEuropeanEconomicCooperation,nowOECD)andUNESCO(UnitedNations EducationalScientificandCulturalOrganization).Theseledtoagreaterinternationalism andtotheorganizationofnumerousthematiccongressesinvariouspartsoftheworld.AfterWW2linesofresearchbroadenedandnewapproachestomathematicseducationwere carriedoutindifferentarenas.IntheUSAtheUniversityofIllinoisCommitteeonSchool Mathematics(UICSM),headedbyMaxBeberman,wasestablishedin1951.In1958the SchoolMathematicsStudyGroup(SMSG)wascreatedunderthedirectorshipofEdward

5.Theterm“secretarygeneral”wasusedinthefirstfewdecadesoftheICMI,andbecame“secretary”afterWW2.InthemeetingofApril2002inParisnewTermsofReferenceforICMIwereapprovedbytheExecutiveCommitteeofIMU:amongthemodificationsthereisachangeinthenameofthepositionof“secretary,”whichisnowdesignatedbytheterm“secretarygeneral,” asitwasinthepast.

6.ThesuccessiveTermsofReferenceofICMIfrom1954to2002arein(Giacardi,2009)andontheICMIwebsite http://www.mathunion.org/icmi/home/.

DOI:10.2436/20.2006.01.149

G.Begle,7 amemberoftheICMIExecutiveCommitteefrom1975to1978.InEurope CIEAEM(CommissionInternationalepourl’Étudeetl’Améliorationdel’EnseignementdesMathématiques),whichhadalreadybegunitsactivitiesin1950,wasofficiallyfoundedin1952. ThisCommission,whosemembersincludedmathematicians,pedagogists,secondary teachers,psychologists,andepistemologists,focusedmainlyontheimportanceofworking inthefieldofdidacticresearchwhilemaintainingclosecontactswiththeclassroom.Asdiscussedin(Furinghetti etal.,2008),CIEAEMwasparticularlyinfluentialintheevolutionof ICMI’sapproachtoeducationalproblems.Asamatteroffact,someofthefoundingmembersofCIEAEMwereimportantmembersoftheICMIExecutiveCommittee(EvertW. Beth,8 HansFreudenthal,Lichnérowicz).Oneofthemostdebatedthemesinthiscontext wastheapproachproposedbythemovementofModern/NewMathematics.Thismovementdidnothavethedesiredeffectsinthemathematicalinstructionofthevariouscountries,butpromotedboththecirculationofideasataninternationallevelandattemptsto modernizetheteachingofmathematicsindifferentdirections(seeCharlot,1984;Corry, 2007;Walmsley,2003). Hereweciteonlyafewoftheseinitiatives.TheSchoolMathematicsProject(1961)andtheNuffieldProjectformathematics(1964)werelaunchedinthe UK.Thebook Mathématiquemoderne byGeorgesandFréderiquePapyappearedin1963. Thisfermentledtoarapidincreaseinthenumberofmathematicseducatorsandprovided asignificantimpulsetoactivitiesthatwoulddevelopfurtherduringthenextperiod.

4.TheRenaissanceinthelate1960sandconsolidation(Presidents:HansFreudenthal,MichaelJamesLighthill,ShokichiIyanaga,HasslerWhitney)

Changesintheneedsofmathematicseducationwenthandinhandwithchangesinsociety.Freudenthal,presidentintheyears1967-1970,realizedthattheearliertrendsofICMI activitieswerenolongersuitabletomeetthesechangingneeds.Onceagaintherelationship withthecommunityofmathematicianswasstrained,andFreudenthalcontrivedtoactindependentlyfromtheminlaunchingtwoimportantinitiativesthatrevitalizedtheCommission:thefoundingofthenewjournal EducationalStudiesinMathematics (1968),explicitlydevotedtomathematicseducation,andtheestablishmentin1969ofthetraditionofa periodicInternationalCongressonMathematicalEducation(ICME).Mathematicseducationwasgrowingasanautonomousdiscipline,supportedbyimportantinternationaland nationalinitiativesthatmakeevidentthefermentofthoseyears.Twoothernewjournals soonappeared:in1969theGerman ZentralblattfürDidaktikderMathematik (now ZDM–TheInternationalJournalonMathematicsEducation),andin1970theUSA JournalforResearch inMathematicsEducation.In1968the ZentrumfürDidaktikderMathematik (Centerforthe DidacticsofMathematics)wasfoundedinKarlsruhebyHansGeorgeSteinerandHeinz

7.SeeJeremyKilpatrick’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

8.SeeGiorgioT.Bagni’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

DOI:10.2436/20.2006.01.149

Kunle,followedin1973bytheIDM(InstitutfürDidaktikderMathematik)foundedinBielefeldbySteinerwithMichaelOtteandHeinrichBauersfeld.In1969thefirstIREMs(Instituts deRecherchesurl’EnseignementdesMathématiques)wereestablishedinLyon,Paris,and Strasbourg.In1967theNordicCommitteefortheModernisationofSchoolMathematics (Denmark,Finland,Norway,andSweden)presentedanewsyllabusinspiredbyNewMath. Amongthebest-knownmembersofthisCommitteewasBentChristiansen(Denmark).In theearly1970stheCollaborativeGroupforResearchinMathematicsEducationwasestablishedattheUniversityofSouthamptonCentreforMathematicsEducation:GeoffreyHowsonandBryanThwaiteswereamongitscollaborators In1971Freudenthalhimselffoundedthe InstitutOntwikkelingWiskundeOnderwijs (IOWO,InstitutefortheDevelopmentof MathematicsTeaching).ItisremarkablethatmembersoftheICMIExecutiveCommittee areamongthesupportersofthevariousinitiatives.Duringthisperiodanimportantevent forthehistoryofmathematicseducationwastheestablishingofthefirstStudyGroupsaffiliatedwiththeICMIduringthethirdICMEinKarlsruhe(1976):HPM(TheInternational StudyGroupontherelationsbetweentheHistoryandPedagogyofMathematics)andPME (InternationalGroupforthePsychologyofMathematicsEducation).9 MeanwhiletheICMI continuedtoorganizeorsupportinternationalconferences,inparticularindeveloping countries.

5.GainingautonomyfromIMUandnewtrendsinICMIaction(Presidents:Jean-Pierre Kahane,MigueldeGuzmán,HymanBass,MichèleArtigue)

Inthemostrecentdecadesanimportantchangeintherelationshipbetweenmathematiciansandmathematicseducatorshastakenplace.Manyactivitiessuchasconferencesand workingsessionswereorganized,andpublicationswereeditedbytheAffiliatedStudy GroupsofICMI.10 In1984theICMIStudies11 werelaunchedunderthepresidencyofKahane,withGeoffreyHowsonassecretary.Theformertraditionofinternationalinquirieswas resurrectedwithnewparadigms:theStudiesarelaunchedthroughaDiscussionDocument publishedin L’EnseignementMathématique andinotherjournals;researcherssubmittheir contributionsonthethemeoftheStudy;onthebasisofthecontributionsreceivedtheProgramCommitteedeliverstheinvitationstotheICMIStudymeeting;attheend,abook(the ICMIStudyvolume)ispublishedtodisseminatetheresults.Successivepresidentsactedto promotefurtheractioninfavorofdevelopingcountriesandtostrengthenindependence

9.ForthehistoryoftheseStudyGroups,seethesection TheAffiliatedStudyGroups in(Furinghetti&Giacardi,2008).

10.Newgroupswerecreated:in1987IOWME(TheInternationalOrganizationofWomenandMathematicsEducation),in 1994WFNMC(TheWorldFederationofNationalMathematicsCompetitions),andin2003ICTMA(InternationalCommunityof TeachersofModellingandApplications).

11.Seethesection TheICMIStudiesandStudyVolumes:ThepastStudies-Studiesinprogress in(Furinghetti&Giacardi, 2008).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

fromIMU.Asmentionedabove,accordingtotheTermsofReferenceof2007,theExecutive CommitteeofICMIiselectedbytheGeneralAssemblyofICMIitself.12

3.Aspectsofinternationalization,communication,andsolidarity inthelifeofICMI

WehaveseenthattheideaofaCommissionstudyingproblemsofmathematicalinstruction indifferentcountriesgerminatedinthepagesofthejournal L’EnseignementMathématique. Thevisionandmissionofthisjournal–internationalismandtherelatedideasofcommunicationandsolidarity–wereinheritedbytheCommission.Tofollowhowinternationalismwasrealizedinthevariousperiodsweconsiderthenetworkofthenationsinvolvedin theenterpriseduringICMI’sfirstcentury.

AtthebeginningtheCommissionwasmadeupofdelegatesfromcountrieswhichhad participatedinatleasttwoInternationalCongressesofMathematicianswithanaverageof atleasttwomembers.Theywere:Germany,Austria,Belgium,Denmark,Spain,France, Greece,Holland,Hungary,Italy,Japan,13 Norway,Portugal,Romania,Russia,Sweden, Switzerland,theBritishIsles,andUSA(19countries).14 Eachcountryhadeitheroneor threedelegates.15 Thesecountrieswerejoinedbyanumberof“associatedcountries,”whose delegateswerepermittedtofollowtheactivitiesoftheCommission,withouthavingthe righttovote:Argentina,Australia,Brazil,Bulgaria,Canada,Chile,China,theCape Colonies,Egypt,TheIndianRaj,Mexico,Peru,Serbia,andTurkey.

In1952,whenICMIwastransformedintoapermanentsub-commissionofIMU,the newTermsofReference,adoptedbytheGeneralAssemblyofIMUin1954inTheHague, establishedthatICMIconsistedof10members-at-largeandtwonationaldelegatesnamed byeachNationalAdheringOrganizationofIMU.By1955,ofthe29countrieswhichwere partofIMU16 only15haddesignatedtheirtwodelegates(6otherswouldsoonfollow).17 TheIndianRamBehariwaselectedmemberoftheExecutiveCommitteeofICMI:hewas thefirstofficerfromoutsideEuropeandNorthAmerica.

ICMI’smissionofinternationalization,communication,andsolidaritywasstrengthened inthefollowingyearsinsynergywithinternationalorganizationssuchasUNESCOand OEEC;conferencesandotheractivitieswereorganizedoutsideEurope.Inthemeetingof

12.Seehttp://www.mathunion.org/icmi/about-icmi/icmi-as-an-organisation/terms-of-reference/

13.In(EM,1908,10,Rapportpréliminaire)Japanwaslistedbymistakeamongtheassociatedmembers.In(EM,1911,13, Circulairen.4)thiscountryisdeclaredtohavetherighttofullmembership.

14.Hereandelsewherewereportthenames(translatedintoEnglish)ofthecountriesastheyappearin L’EnseignementMathématique.Changesinnames,territories,andstatusofthecountriesoccurredduringthecenturyinquestion.

15.See(Giacardi,2008; EM,1908,10,445-458; EM,1909,11,193-204).

16.ThemembernationsofIMUarelistedintheAppendix1of(Lehto,1998).

17.See(Giacardi,2008; EM,1955,s.2,1,195-198, EM,1955,s.2,1,202).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.149

NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

Table1.Listofthe85membercountriesofICMI.(*)indicatesthe13membersofICMIthatarenotmembers ofIMU;(am)indicatesassociatedmembersofIMU.

Argentina Egypt RepublicofKoreaSaudiArabia

Armenia Estonia Kuwait(*) Senegal(*)

Australia Finland Kyrgyzstan(am)Serbia

Austria France Latvia Singapore

Bangladesh(*) Georgia Lithuania Slovakia

Belgium Germany Luxembourg(*)Slovenia

BosniaandHerzegovinaGhana(*) Malawi(*) SouthAfrica

Botswana(*) Greece Malaysia(*) Spain

Brazil HongKong Mexico Swaziland(*)

BruneiDarussalam(*)Hungary Mozambique(*)Sweden

Bulgaria Iceland Netherlands Switzerland

Cameroon India NewZealandThailand(am)

Canada Indonesia Nigeria Tunisia

Chile Iran Norway Turkey

China Ireland Pakistan Ukraine

Colombia Israel Peru UnitedKingdom

CostaRica(*) Italy Philippines UnitedStatesofAmerica

Croatia IvoryCoast Poland Uruguay

Cuba Japan Portugal Venezuela

CzechRepublic Kazakhstan Romania Vietnam

Denmark Kenya(am) Russia Zambia(*)

Ecuador(am)

ICMIinParis(February14-15,1964)ICMI,inagreementwiththePresidentoftheIMU, decidedtoacknowledgetheactualstatusofnationalSub-CommissiontonationalCommissionsrepresentingcountrieswhichwerenotmembersofIMU.18 ThisdecisionwasimmediatelyputintoeffectinthecaseofLuxemburgandsuccessivelyinthatofSenegal,makingICMIevenmoreinternational.

Asof201019 thereare85membercountriesofICMI,68ofwhicharealsomembersof IMU,and4ofwhichareassociatemembersofIMU,arathersmallnumbercomparedtothe 192membercountriesofUnitedNations(seeTable1).

TheICMIwebsiteprovidesthefollowinginformationregardingtheorganizationofICMI:

Eachstate,whetheranIMUcountryornot,isinvitedtoappointaRepresentativeto ICMI,whoactsasaliaisonbetweenICMIandthemathematicseducationcommunity

18.See(Giacardi,2008; EM,1966,s.2,12,134).

19.See ICMImembers inhttp://www.mathunion.org/icmi/about-icmi/members/.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

DOI:10.2436/20.2006.01.149

inthecountry.Moreovereveryfouryears,theRepresentativeselecttheICMIExecutive CommitteeduringtheICMIGeneralAssembly.In16countries(Australia,Belgium, Chile,Denmark,France,Germany,Japan,Korea,Mexico,NewZealand,Portugal, SouthAfrica,Spain,Sweden,UK,USA)Sub-CommissionsofICMIhavebeenestablishedwithtwopurposes.Thefirstistoprovideanorganizedlocalforumfordealing withissuesofmathematicseducationandforexchangeofinformationwithinthecountry.ThesecondpurposeistoofferaninterfacebetweenthecountryandtheinternationalmathematicseducationcommunityasrepresentedbyICMI.TheSub-CommissionincludesamongitsmemberstheRepresentativetoICMI,whoisoftenthe chairperson.

Inrecentdecadesthepathtowardstrueinternationalization,communicationandsolidaritywasmarkedbyaparticularattentiontodevelopingcountriesandwithsolidarityprojects (seeHodgson,2009andJaimeCarvalho’scameoofDeGuzmáninFuringhetti&Giacardi, 2008).Thus,formallythemissionandvisionofICMIhasbeenrealized.However,anexaminationofthedataprovidedonthewebsiterevealsaslightlydifferentsituation.

From1908to2008therewere107ICMIofficers20 comingfrom33countries,21 24of whichareEuropean,ascanbeseeninTable2.BeforeWW2onlyEurope,USA,andCana-

Table2.Numberofofficerspercountry

Argentina(1) Finland(2)Netherlands(3)SouthAfrica(1) Australia(4) France(12)NewZealand(1)Spain(2)

Austria(1) Germany(5)Norway(1)Sweden(2)

Brazil(2) Hungary(2)Philippines(1)Switzerland(6)

Bulgaria(1) India(2) Poland(2) UnitedKingdom(8) Canada(4) Italy(4) Portugal(1)UnitedStatesofAmerica(14)

ChinaandHongKong(3)Japan(5)Russia(4) USSR(4)

Colombia(2) Mexico(1)Singapore(1)Yugoslavia(1) Denmark(3)

dahadofficers.In1955anofficerfromAsiawasappointed(theIndianRamBehari);in 1979onefromSouthAmericawasappointed(theBrazilianUbiratanD’Ambrosio);in 1979onefromAustraliawasappointed(BernhardH.Neumann).Africahaditsfirstofficerin2003(JillAdler).Themovementtowardsinternationalismwasgradual.Furtherinformationconcerningthisisprovidedinthelistofthepresidentsandthesecretariesin Table3.

20.Someofficersservedformorethanonemandate.

21.ThecountryattributedtotheofficersisthatwheretheyweremainlyworkingwhenservingasICMIofficers.

Table3.ListofthepresidentsandthesecretariesofICMI

Years Presidents Country Secretary Country

1908-12FelixKlein

1912-20FelixKlein

GermanyHenriFehr Switzerland

1928-32DavidE.Smith USA

HenriFehr Switzerland

1932-36JacquesHadamardFranceHenriFehr Switzerland

1936-JacquesHadamardFranceHenriFehr Switzerland

1952-54AlbertChâtelet FranceHeinrichBehnke Germany

1955-58HeinrichBehnkeGermanyJulienDesforge France

1959-62MarshallH.StoneUSA GilbertWalusinskiFrance

1963-66AndréLichnérowiczFranceAndréDelessert Switzerland

1967-70HansFreudenthalNetherlandsAndréDelessert Switzerland

1971-74JamesLighthill UK EdwinA.MaxwellUK 1975-78ShokichiIyanagaJapan YukiyoshiKawadaJapan

1979-82HasslerWhitneyUSA PeterHilton USA

1983-86Jean-PierreKahaneFranceA.GeoffreyHowsonUK

1987-90Jean-PierreKahaneFranceA.GeoffreyHowsonUK

1991-94MigueldeGuzmánSpain MogensNiss Denmark 1995-98MigueldeGuzmánSpain MogensNiss Denmark

1999-02HymanBass USA BernardR.HodgsonCanada

2003-06HymanBass USA BernardR.HodgsonCanada

2007-09MichèleArtigue FranceBernardR.HodgsonCanada

ThecountrywhichhashadthelargestnumberofpresidentsisFrancewith5(oneof whomhad2mandates),followedbytheUSAwith4(oneofwhomhad2mandates).In onlythreecaseswerethecountryofthePresidentandthatofthesecretarythesame(UKfor LighthillandMaxwell,JapanforIyanagaandKawada,USAforWhitneyandHilton).

Whiletheevolutiontowards“geographicalequity”hasbeenslow,theevolutiontowards “genderequity”hasbeenevenslower.ThefirstwomanincludedintheExecutiveCommitteewasAnnaSierpinska(Canada),appointedamember-at-largein1994.Upto2008,of the107officers,onlyninearewomen.AtICM-2006theFrenchMichèleArtiguebecamethe firstwomanappointedaspresidentofICMI.Evenso,inthetrendtoincludewomenICMI

DOI:10.2436/20.2006.01.149

wasmoreadvancedthanitsparentbodyIMU.ItwasonlyduringtheICM-2002inBeijing, China,thatawomanwasfirstappointedasamemberofIMUExecutiveCommittee.She wastheNorwegianRagniPiene,thedaughteroftheICMIofficer(1955-1958)KayWaldemarKiellandPiene(seeLi,2002).

However,eventhoughtheywerenotpartoftheCentral/ExecutiveCommittee,several otherwomenalsocontributedtothedevelopmentofICMIandtothedisciplineofmathematicseducationindifferentways.Thisisnotsurprisingbecausesincethebeginningofthe twentiethcenturywomenjoinedtheprofessionofteaching,andsomeofthemdelvedquite deeplyintovariousaspectsofmathematicseducation(seeFuringhetti,2008b).Asearlyas 1928,asecondaryteacher,MariaGiovannaSittignani,presentedapaperspecificallyaddressingdidacticsinthesectiondevotedtomathematicsteachingatthe1928InternationalCongressofMathematiciansheldinBologna.ItisalsoworthnotingthatFreudenthalincludedintheeditorialboardof EducationalStudiesinMathematics threewomenwhoplayed remarkablerolesinthedevelopmentofmathematicseducationafterWW2:EmmaCastelnuovo,AnnaZofiaKrigowska,andLucienneFélix.PapersbyCastelnuovo,Krygowska,GalinaG.Maslova,andFrédériquePapyareincludedintheproceedingsofthefirstICME.The numberofwomentakingpartinICMIactivitiesasresearchersindidacticsorasteachers continuedtogrowwiththepassingoftime.

Wewouldalsoliketomentionsomeofthewomenwhoworkedbehindthescenes,but whoneverthelessplayedanimportantrole.AfirstinterestingfemalepresenceisthatofTatianaEhrenfest-Afanassjewa,aUkrainianmathematicianwho,aftermovingtoLeiden,becamealeadingfigureinthedevelopmentofmathematicseducationintheNetherlands.As chairofadiscussiongroupsheinvitedFreudenthal,whohadnotyetpublisheddidactical papers,todeliveratalkasamathematician.Freudenthallaterbecamearegularparticipant ofthegroup,andin1950hebecameitschairman.AsSmid(2009:218)notes,“Therecan benodoubtthatthemonthlymeetingsofthisgrouphelpedhimtoform,shapeanddevelophis,atthattimestillvague,ideasonmathteaching”(seealsolaBastide-vanGemert, 2006:126-138).

ItmustbeacknowledgedthatthelargeamountofbusinessconductedbyBehnkeand Freudenthalduringtheirpresidencieswasmadepossiblebytheexceptionalinvolvementof theirpersonalsecretaries.Behnke’ssecretary,RenateWohlert,wasfluentinseverallanguages;shenotonlytranslatedhislettersintoEnglishandFrench,butsometimesrespondedinhissteadandaccompaniedhimonhistripsabroad.22 Freudenthal’ssecretary,D. Breughel-Vollgraff,assistedhimwithhisworkonadailybasis,thusmakingitpossiblefor himtodedicatehimselfcompletelytoscientificresearchandrelatedactivities.Duringhis

22.See,forexample,Behnke(signedbyR.Wolhert)toE.Bompiani,15August1955;R.WohlerttoE.Bompiani,24September1955,in IA, 14A,1955-1957;seealsoalltheletterswiththeinitialsBe/Wointhelistin(Giacardi,2009, Documents, ICMI Archives).

DOI:10.2436/20.2006.01.149

presidencyshealsofulfilledalargepartofthedutiesofthesecretaryofICMI,23 and Freudenthalacknowledgedthisfactonmanyoccasions.Intheintroductiontohisbook Didacticalphenomenologyofmathematicalstructures (1983,Dordrecht/Boston/Lancaster:D. Reidel),weread:“Letmeaddthatmysecretaryandcollaboratorforalmost25years,Mrs. BreughelreadandwrotethelastlineoftheillegibleDutchmanuscriptofthisbooktheday beforesheretired”(p.ix).ThefollowingpassageinalettertoHowsonepitomizesFreudenthal’sappreciationofthiswoman:

Ifyouwonderhowanybodycouldtravel,lecture,edit,publishsomuchatatime,my explanationisthatfor25yearsIhadasecretary,Mrs.Breughel,whowasunsurpassable. IfIdieearlyenoughtogetanobituary,hernameshouldnotbeforgotten. 24

4.PeopleinICMI

ICMIactivitiesfallintotwocategories:political(relationshipswithmathematicians,with governments,equityissues,policyfordevelopingcountries,etc.)andeducational/instructional(curricula,inquiries,conferences,ICMIstudies,teachereducationandrecruitment). TheactivitiesofICMIaredecidedonbytheExecutiveCommittee(uptoWW2theywere decidedonbytheCentralCommittee),butthemainimprintingofICMI’sactivityisgenerallyduetothepresidentor,insomeperiods,tothesynergyandimpulsethatderivefrom theduoofpresident-secretary.Thekindofcollaborationcarriedoutbythisduovariesaccordingtothepersonalityofthetwoofficersinvolved,thehistoricalmoment,andtheactionscarriedout.Therearemomentsinwhichthesecretary’srolewaslimitedtothatofa mereexecutorofthepresident’sresolutions.

Uptoandthroughout2006theofficersofICMIwereappointedbymathematiciansduringtheirInternationalCongresses.AppointmentsofmembersoftheCentral/Executive Committee,especiallythepositionsofpresidentandsecretary,haveoftenbeeninfluenced bypoliticalissues.First,becausetheofficerswereappointedbythemathematicians,itwas necessaryforthemtoreachacertainagreement.Second,duetotheinternationalcharacter oftheCommission,ageographicalbalanceofrepresentationwashopedfor(thoughinfact thiswasnotalwaysachieved).Moreoverthetwentiethcenturysufferedtwolargeblights duringthetwoworldwarsandthepost-warperiodsthatfollowedthem.Itisunderstandablethatacertaincautionwasexercisedinchoosingtheofficersinordertoeasethesituations.

ThereasonsunderlyingthechoiceofFelixKleinaspresidentandHenriFehrassecretary

23.SeeA.DelesserttoO.Frostmann,March22,1969, IA,14B,1967-1980.

24.FreudenthaltoHowson,July19,1983; RANH,HansFreudenthalPapers,inv.nr.38,in(Bastide-vanGemert,2006:63),We thankJanvanMaanenforthisinformation

atthefoundingofICMIinRomeareratherobvious.FelixKlein25 wasoneofthemost prominentmathematiciansofhisday,andenjoyedaninternationalreputation;moreover, hiscommitmenttoeducation(reformingofcurriculaandteachereducation)wasacknowledgedworldwide.Hisorganizationalandscientificcontributionsareillustratedin Schubring’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008)andin(Schubring,2003;Schubring, 2008),soherewelimitourselvestomentioningthatnotonlydidhemanagetocreateagenuineinternationalnetwork,buthealsodirectedtheCommission’seffortstostudythetwo topicsthatcorrespondedtothetwomainissuesinhisreformagenda:theintroductionof theconceptoffunctionandelementsofdifferentialandintegralcalculusintotheupper yearsofmiddleschool,andtheroleofmathematicsinhighertechnicalinstruction.26 HenriFehr27 wasoneofthefoundersof L’EnseignementMathématique,thejournalthatplayedan importantroleintheemergenceofinternationalcommunicationinthesectorofeducation, andhestronglysupportedtheideaofinternationalstudiesoncurricula.Hewasanuntiring organizeroftheCommissionuntilhisdeathin1954.

IntheyearsthatfollowedtheCommission’sfounding,theappointmentofpresidentsand secretarieswasinspiredbyvariouscriteria.WiththeexceptionsofDavidE.Smithand MichèleArtigue,allpresidentshavebeenuniversityprofessorsprimarilyinvolvedinmathematicalratherthanineducationalresearch.Nevertheless,theyalsoshowedgenuineinterestinmathematicseducationandaddressedthissubjectintheirwritings.Thecameosfeaturedonourwebsite,whichalsofocusontheeducationalcontributionsofthesefigures, offersignificantinsightsonthispoint.Inwhatfollowswewillprovidesomenotesonthe activitiesofthepresidentsnolongerlivinginordertoshowtheircontributionstoICMIin termsoforganizationaswellastheircontributionstoeducationalproblems.Wewillalso mentionsomeofthesecretarieswhoactivelycontributed.

Asmentionedbefore,Smith(1928-1932)wasnotaprofessionalmathematician,but heneverthelessenjoyedexcellentcontactswithmathematicians,servingfrom1902until 1920asanassociateeditorofthe BulletinoftheAmericanMathematicalSociety andfrom 1916onasassociateeditorof TheAmericanMathematicalMonthly.Hispublicationswere decisiveinshapingmathematicseducationintheUnitedStates.Thebooks TheTeachingof ElementaryMathematics (1900), TheTeachingofArithmetic (1909),and TheTeachingofGeometry (1911),concerningmethodologicalanddidacticalaspectsofteaching,aredirectedto theprofessionalformationofteachers.Histextbooksinarithmetic,algebra,andgeometryandaccompanyinghandbooks,publishedsince1904,weredominantduringthe 1910s.28

25.SeeGertSchubring’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

26.SeethereportontheICMIcongressinParis(April1-4,1914)in(EM,1914,16:245-356).

27.SeeGertSchubring’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

28.SeeGertSchubring’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.149 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

JacquesHadamard,29 presidentfrom1932untilWW2,wasoneofthetopmathematiciansofhisday.HisacademiclifewasfullofobligationsthatclashedwithICMIduties(for example,in1936hedidnotreportontheworkoftheCommissionbecausehewasinChina).Hewrotetextbooks,essays,andarticlesaboutmathematicsteachingandmadeanimportantindirectcontributiontomathematicseducationthroughhisfamousbook, AnEssay onthePsychologyofInventionintheMathematicalField (1945,PrincetonNJ:PrincetonUniversityPress,withmanyeditions),inwhichhedrawattentiontotheroleofpsychologyin mathematicalactivity.Duringhispresidencyhebenefittedfromtheexperienceandpassionateinvolvementoftwoexperiencedofficers,WaltherLietzmannandFehr.

AlbertChâtelet30 (1952-1954)contributedtothedevelopmentoftheFrenchuniversity inthetwentiethcenturybypromotingtrendsofresearchandcoveringadministrativeroles, suchasdeanofFacultédessciencesofLille,rectordel’AcadémiedeLille,anddeanofFacultédessciencesofParis.Hisinterestinsocialissuesencompassedacommitmenttoactivitiesaddressedtoyoungpeople,militaryserviceduringthewar,andengagementinFrench politicsafterWW2(seeCondette,2009).Appointedasa Directeurdel’Enseignementduseconddegré in1936,until1940heworkedforthemodernizationoftheeducationalsystemin France.Ineducationhisinterestintopicssuchasthelaboratoriesofmathematicsandthe useofconcretematerialsisremarkable.Hedirectedcollectionsofmanualsforprimaryand secondaryteachingandauthoredmanypublicationsinthefieldofeducation,amongthem thewellknownbookonintroducingchildrentoarithmeticwrittenincollaborationwith JeanPiaget. 31 HewrotetheICMIreportonthedevelopmentofmathematicsteaching inFrancesince1910.32 MoreoverhewasactivelyinvolvedinFrenchpolitics.ConsideringChâtelet’sinvolvementinsuchanumberofimportantactivitiesitisnotsurprising thatduringhismandatetheCommission’sactivitieswerelargelyoverseenbythesecretaryBehnke. 33 Condettewritesthatwhenin1953hedecidedtoretirehewas uséparla lourdeurdecestâchesdedirection,“wornoutbythatweightofthetaskofmanagement,” (2009:247).

MarshallHarveyStone34 wasICMIpresidentfrom1959to1962,duringtheperiodofthe heateddiscussionaboutModernMathematics,whennewcurriculawerelaunchedinthe USandEurope.StonechairedthemilestonemeetinginRoyaumont(November23-De-

29.SeeHélèneGispert’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

30.SeethecameobySébastienGauthierandCatherineGoldsteintoappearin(Furinghetti&Giacardi,2008).

31.SeePiaget,J.,Boscher,B.,Châtelet,A.,1949, Initiationaucalcul.Enfantsde4a7ans,Paris:Bourrelier.

32.Châtelet,A.(1929).Lesmodificationsessentiellesdel’enseignementmathématiquedanslesprincipauxpaysdepuis 1910.France. L’EnseignementMathématique,28,6-12.

33.SeeGertSchubring’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).TheICMIArchives(14A,1952-1954)showthatChâteletdid notplayaverysignificantroleduringhismandate,andthisisconfirmedbythedocumentationheldintheFrencharchivesexaminedbyJean-FrançoisCondette.WethankCondetteandJean-YvesSéguyfortheinformationaboutChâtelet.

34.SeeJeremyKilpatrick’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

DOI:10.2436/20.2006.01.149

cember4,1959).Onthatoccasionheformulatedaveritable“programofresearchinthe teachingofmathematics”(studyandexperimentation),expressinghishopesforthecreationofadhocinstitutesforresearchandtheinsertionofresearchprojectsregardingthe teachingofmathematicsintouniversities.Hepointedoutthatteachingmustaddressproblemsconcerningmasseducation,meettheneedsofapplications,adjusttosociety’sincreasinglyurgentdemandfortheservicesofscientists,anddevisenewmethodologies.Healso stressedtheexigencyofnotwideningthegapbetweenschoolmathematicsanduniversity mathematics.35 DuringhismandateICMIco-sponsoredimportantinternationalmeetings36 withthecollaborationofOEECandUNESCO.HewasflankedbysecretaryGilbert Walusinski,37 presidentofthe AssociationdesProfesseursdeMathématiquesdel’Enseignement Public (APMEP)from1955to1958,andveryinvolvedincurriculuminnovationandin teachertraininginFrance.

Otherpresidentswerepassionateuniversityteachersandlenttheirenthusiasmandexperienceinsupportofeducationalprojectsforschoolandteacherassociations.Thisisthe caseoftheBritishMichaelJamesLighthill38 (1971-1974),appliedmathematician,who wasinvolvedinanadvisorycapacityinthecreationoftheSchoolMathematicsProject (SMP)in1961,aimedatsecondaryschoolstudents11yearsandolder.In1970hewas electedpresidentoftheBritishMathematicalAssociation.Lighthill’scontributionsto mathematicseducationweremainlymadeinthe1960sand1970s.Heservedonseveral importantcommitteesinEngland.InadditiontobeingpresidentofICMIatthetimeofthe secondInternationalCongressonMathematicsEducation(Exeter,England,1972),hewas alsochairmanofitsOrganizingCommittee.DuringhistermofofficeanewpolicyofholdingRegionalSymposia“tofacilitatewiderdiscussionofmathematicaleducationoutside thoseareasofEuropeandAmericawhereinternationalmeetingsonthesubjecthavemainlybeenheldhitherto”39 wasadopted,andnumeroussymposiawereheldwiththeco-sponsorshipoftheICMI.40 OneexampleisthesymposiumheldjointlywithUNESCO,in Nairobi,Kenya(September1-11,1974)on“Interactionsbetweenlinguisticsandmathematicaleducation,”whichwasofparticularinterestforAfricancountries. Healsohadtheoppor-

35.See NewThinkinginSchoolMathematics,OEEC,1961:28-29.

36.Wementionforexample: SymposiumontheteachingofGeometryinSecondarySchool (May30–June2,1960)inAarhus (Denmark); SymposiumontheCo-ordinationoftheTeachingofMathematicsandPhysics (September19-24,1960)inBelgrade (Yugoslavia); Seminarontheteachingofanalysisandrelativemanuals (June26-29,1961)inLausanne(Switzerland); Seminaron adiscussionoftheAarhusandDubrovnikreportsontheteachingofgeometryatthesecondarylevel (October4-8,1961)in Bologna(Italy); InterAmericanConferenceonMathematicalEducation (December4-9,1961)inBogotá(Colombia).See(Giacardi,2008, Timeline 1960-1966).

37.SeeEricBarbazo’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

38.SeeAdrianRice’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

39. EM,1975,s.2,21:330.

40. EM,1973,s.2,19:171,and(Giacardi,2008, Timeline 1972-1976).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA DOI:10.2436/20.2006.01.149 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

tunitytocollaboratewithasecretarywhowasanexceptionalteacherandafineauthorof worksaimedatpopularizingmathematics,theBritishEdwinMaxwell.41 Maxwellwasan activesupporteroftheSMP,forwhichhewrotethebook Geometrybytransformations (1975);hetoowaspresidentoftheMathematicalAssociation(1960)andwaseditorofthe MathematicalGazette (1963-1971).Hisbook Fallaciesinmathematics (1959)isquitewell known.

TheJapaneseShokichiIyanaga,42 presidentin1975-1978,inadditiontohisimportant workinmathematicalresearch,wrotemanymathematicaltextbooksinJapanesefor primaryandsecondaryschools,evenbeforehispresidency.Duringthosesameyears theICMIsecretarywastheJapaneseYukiyoshiKawada, 43 whoinitiatedtheSoutheast AsiaConferenceonMathematicalEducation(SEACME)seriesin1978withtheinauguralconferenceinManila.Thisconferenceisveryimportantfortheinvolvementofthe Easterncountriesintheinternationalmovementofmatheducation(seeLim-Teo,Suat Khoh,2008).

HasslerWhitney44 (1979-1982)haddevelopedaninterestinmathematicseducation, whichoccupiedthelasttwodecadesofhislife,evenbeforehisofficialretirementin1977. Hismaininterestwasprimaryeducation.AsKilpatrickunderlinesinhiscameo,Whitney wasopposedtoformalinstructioninarithmeticintheearlygrades,andhecriticizedthe habitofmathematicsteachersoffocusingonpassingtestsratherthanwhathecalled“meaningfulgoals.”Hewasparticularlydisturbedbynationalreportsthatcalledformoremathematicstobetaughtearlierinschool:

ThemostpressingneedIseeisforustofacefullytheconsequencesofinterventions wemake,andholduponthosewithbadresults.Ispeak,ofcourse,ofmandatingmore workinmathematicsforfailingstudents,raisingstandardsforthesewithouthelping themtowardmeetingthestandards,andstartingmathematicsteachingatanearlierage. Itisunthinkabletomarketdrugswithoutathoroughstudyofalleffects;ineducationI seenoparallelconcern,thoughthereshouldbe(Whitney,1985:233).

ThecommitmenttoeducationofMigueldeGuzmán45 (1991-1998),whopresidedover ICMIfortwomandates,beganveryearlyandpermeatedhiswork.Convincedthat“teachinginanyformisveryattractive”butalsothatthe“natureofthemathematicaltaskmakes itcapableofstimulatingimportantethicalaspects,”heworkedtoinvolveothermathemati-

41.SeeAdrianRice’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

42.SeeShigeruIitaka’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

43.SeeShigeruIitaka’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

44.SeeJeremyKilpatrick’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

45.SeeJaimeCarvalhoeSilva’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

DOI:10.2436/20.2006.01.149

ciansinmathematicseducationproblems,whilehehimselfcontributedtomathematicseducationwritingseveral“popular”booksonmathematics.AccordingtodeGuzmán,mathematicsteachingshouldpayparticularattentiontoproblemsolving,withanemphasison thethoughtprocesses,totheexplorationofapplications,games,etc.,totheimpactofcalculatorsandcomputers,andtothehistoryofmathematics.Oneofhismajorcontributions toICMIwastheSolidarityProgram,aimedatsupportingtheimprovementofmathematics educationindevelopingcountries.

Itisworthnotingthatsomeofthepresidentsandsecretarieswehavementionedwereinvolvedintheactivityofnationalassociationsofteachers(notablyBehnke,Lichnérowicz, Lighthill,Maxwell,andWalusinski).Somewereactiveinthediscussionsaboutcurriculum innovationintheircountries(notablyBehnke,Lichnérowicz,Maxwell,Smith,andStone). SomepresidentsandsecretariesbroughtintoICMItheideasandfermentsdevelopedin otherenvironments:thisistrue,inparticular,ofFreudenthalandLichnérowicz,whowere amongthefoundersofCIEAEM,thecommissionthatcontributedtothecreationofnewapproachestoproblemsofmathematicseducation(seeFuringhetti etal.,2008).

5.Twospecialpresidentsintwokeymoments

ParticularlyworthyofnotearetwopresidentswhoseinitiativesinICMIplayedasignificant roleinchangingthestatusandpolicyoftheCommission:HeinrichBehnke(1955-1958) andHansFreudenthal(1967-1970).TheywereactiveduringcrucialmomentsinthehistoryofICMI:theformerduringthereconstructionthatfollowedWW2,thelatterduringthe periodofmajorsocialchangesthatalsoaffectedtheschoolandacademicworlds.BothrelegatedtheirICMIsecretariestoamarginalrole.UnderBehnkethesecretarywastheFrench JulienDesforges,46 whowasquiteinvolvedinnationalmathematicseducation,firstaspresidentofAPMEPin1931-1932and1934-1937,andthenasamemberof Conseilsupérieur del’instructionpublique,towhichhewaselectedin1936.UnderFreudenthalthesecretary wastheSwissAndréDelessert.AsthepresidentofIMUHenriCartancomplainedinaletter toLighthilldatedAugust20,1970(IA,14B1967-1974),Delessertwasreducedtoa“mailbox.”

Thekeyissuesintheirworkweretherelationshipwiththecommunityofmathematiciansandthesearchforautonomyfromit.47 Wehaverepeatedlymentionedhowcloselythe lifeofICMIwasintertwinedwiththeactivitiesofthemathematicalcommunityevenbefore thecreationofIMUin1920inStrasbourg.InitsfirstdecadesICMIwasalwaysmandated onlyforthefour-yearperiodsbetweentheInternationalcongressesofMathematicians,and thismandatehadalwaysbeenreconfirmeduntiltheInternationalCongressofMathematiciansof1936heldinOslo.TheCommissionandtheCentralCommitteeinofficewerein-

46.SeeEricBarbazo’scameoin(Furinghetti&Giacardi,2008).

47.See(Arzarello etal,toappear;Furinghetti,2008a).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.149 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

vitedtocontinuetheiractivitiesuntilthenextInternationalCongressofMathematicians, butatthefirstInternationalCongressofMathematiciansafterthestopduetoWW2(1950 inCambridge,USA)themandateoftheCommissionwasnotdiscussed.

In1952,whenICMIbecameapermanentsub-commissionofIMU,problemstosolve emerged:therelationshipbetweenIMUandICMI,therespectivecompetences,financialissues,theformationofthenationalsub-commissions,etc.Ononehandthemathematicians wereawareoftheimportanceofconsideringtheproblemsofmathematicalinstruction,a concernexpressed,forexample,bythefollowingpassageofIMUpresidentStone:

Theproblemofdeterminingtheplaceofmathematicscannotbedivorcedfromtechnicalconsiderationsconcerningteachingmethods.Ifwejudgebytheresults,wemust finditdifficulttoescapefromtheconclusionthatourattemptstoteachmathematicsas partofaprogramofmasseducationhavesofarbeen,toputitbluntly,acolossalfailure, traceabletoourignoranceandcomplacencyinrespecttotheartofteaching.48

Ontheotherhand,asillustratedbyArzarello etal.(toappear),Furinghetti(2008a),and Lehto(1998),therewasfrictionbetweenthetwobodies;thisisparticularlyevidentduring thepresidenciesofBehnkeandFreudenthal.TheroleofBehnkeinlesswellknown,soit meritsfurtherdiscussion.

BehnkewasthefirstsecretaryoftherenewedCommission,thenpresidentoftheICMI from1955to1958,vice-presidentfrom1959to1962,andmemberoftheExecutiveCommitteefrom1963to1970.Hispoliticalactionwassignificant,eventhoughthebeginnings ofthenewcommissionwerenoteasyandrelationswiththeIMUwerecharacterizedbyconstantfriction,whichderivedfromthelackofprecisetermsofreferenceforgoverningtheactivitiesoftheCommission.

EvidenceofthedifficultiesisfoundinpassagesfromthecorrespondenceinICMI Archives.Stone,IMUpresident,wrotetoChâtelet:

ItismyunderstandingthattheCommissionhasproposedanarrangementwhereby itwillseektheadherenceofseveralnationsandsetupspecialnationalcommitteesin theadheringnationstoworkwiththeCommission.Ibelievethatactivityofthiskindis inappropriateforaCommissionoftheUnionandthatitwouldleadtointolerableconfusionastotherelationsbetweentheUnion,theCommission,andthenationsadheringtooneortheother.49

48.M.Stone,“LaprimaassembleageneraledellaUnioneMatematicaInternazionale(Roma,6-8marzo1952),” LaRicerca scientifica,10,Ottobre1952,1974,alsoin EM,1942-1950:39159.

49.StonetoChâtelet,Chicago,November3,1952,in IA,14A,1952-1954.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50 DOI:10.2436/20.2006.01.149

Inasimilarvein,WilliamHodge,memberoftheExecutiveCommitteeofIMUwroteto Stone:

AboutICMI,Iagreeverystronglythatsomethingmustbedonetocurbitsactivities. IthinkitwillbenecessarytolaydownveryprecisetermsofreferencefortheCommission,andtodefineitspowersveryrigidly.Itwillalsobenecessarytoselectapresident verycarefully.50

AndagainStonetoChâtelet:

...eachsuchSub-CommissionistobeinthefirstplaceaSub-CommitteeoftheNationalCommitteeforMathematicsintheCountrywhichitrepresents.51

Asmentionedearlier,in1954duringtheGeneralAssemblyoftheIMUinTheHaguethe TermsofReferencewereintroduced.AccordingtothenewTermsofReferenceICMIhada relativelyfreehandinitsinternalorganization,butIMUretainedcontrolonimportant points:thePresidentandthetenmembers-at-largeofICMIwouldbeelectedbytheGeneralAssemblyofIMUonthenominationoftheUnion’sPresident.Moreover,thenationaldelegateswouldbenamedbyeachNationalAdheringOrganizationofIMU.TheExecutive CommitteeoftheICMIwasrenewed;Behnkewasnominatedpresident.HewascompletelyawareoftheproblemshehadtofaceinrevitalizingtheCommission,asshownbyhiscorrespondencekeptintheICMIArchives;theseincludedthedifficultyoffindingmathematiciansactiveinresearchwhowereinterestedinteaching;thedifficultyofbeingrecognized intheworldofmathematics,andthushowimportantitwasthattheworkofthecommissionbevisibleattheInternationalCongresses;thedifficultyofobtainingfunding;and,finally,therelevanceofthecollaborationofmathematicsteachersatalllevels.InaconfidentiallettertoIMUpresidentMarshallStone,hewrote:

Itisaverydifficultmattertoengagemathematicians,well-knownfortheirresearch work,intoproblemsofinstruction.Mostofourcolleaguesrefusetobeactiveforour commissionbecausetheyregardthiskindofworkoflittlevalue,andtheyevenneglect toforwardcirculars.[...]Theworkofourcommissionrevealsitspurposeandmeaning onlywhenwegivelecturesandexhibitionsattheinternationalmathematicalcongress.52

50.HodgetoStone,May31,1954, IMUArchives,quotedin(Lehto,1998:111).

51.StonetoChâtelet,Chicago,July29,1954,in IA,14A,1952-1954.

52.BehnketoStone,Oberwolfach,August11,1954,in IA,14A,1952-1954.

DOI:10.2436/20.2006.01.149

HealsounderlinedtheneedtoimprovethetermsofreferenceforgoverningtheactivitiesoftheCommissionandtherelationshipswithIMU;theimportanceofhavingregional groupsinordertodecreasetheEurocentricityinICMI;andtheneedofholdingICMIcongressesindependentoftheInternationalCongressesofMathematicians.53

KleinwasBehnke’smodel.LikeKlein,Behnkewasamathematicianwhoinvestedgreat energyinteachereducation.InhiscameoSchubringrecallsthathefoundedthe SemesterberichtezurPflegedesZusammenhangsvonUniversitätundSchuleausdenmathematischenSeminaren,ajournalaimedatencouragingtheconnectionbetweenschoolanduniversity,which heeditedtogetherwithOttoToeplitz,andthathepromotedtheestablishmentofthe SeminarfürDidaktikderMathematik,thefirstinstitutionalizationofmathematicseducationata Germanuniversity.AlsolikeKlein,hedreamedofrealizinganinternationalencyclopaedia ofelementarymathematicsbymeansofacollaborationbetweenuniversityprofessorsand secondaryschoolteachers.54 TheItalianencyclopediaofelementarymathematicseditedby LuigiBerzolari,GiulioVivanti,andDuilioGigliwas“regardedasamodelincertainways.”55 In1958theGermansubcommitteeoftheICMIproducedthefirstofthefive-volume GrundzügederMathematikfürLehreranGymnasiensowiefürMathematikerinIndustrieund Wirtschaft.Inthepreface,theeditorsBehnkeandKunoFladtstressedthefactthatthework wasaimedaboveallatteachers:“Theyhavealwaysbeenuppermostinourthoughts.The destinyoffuturegenerationsofmathematiciansdependsontheirmasteryandtheirloveof ourscience”(p.V,ourtranslation).56 Eacharticlehastwoauthors,oneauniversityprofessor,theothereitherahighschoolteacherorsomeonecomingfromthiscareer.

BehnkeunderstoodwhathadtobeimprovedintheactivitiesofICMIandhadinvested agreatamountofeffortinrevitalisingtheCommission,buttheoldagendawasnolonger suitableforthechangingtimes.Asecondturningpoint–notonlypoliticalbutalsocultural–wasnecessary.ThissecondstepwastakenbyFreudenthal,whosebroadmathematical knowledgewasjoinedbyatalentfororganizationandanindependentspirit.Atthebeginningofhismandate,duringthemeetingoftheExecutiveCommitteeofICMIheldin Utrecht(August26,1967),heremarkedthatthepracticeofquadrennialreportsattheInternationalCongressesofMathematicianswasnotagoodonebecausethenationalreports weregenerallyuseless,soheproposedtheideaofanICMIcongresstotakeplacetheyear

53. ReportofthepresidentoftheInternationalCommissionofMathematicalInstructiontothepresidentoftheInternational MathematicalUnion,April20,1955,in IA,14A,1955-1957.

54.ProgramofWorkoftheInternationalCommissionforMathematicalInstructionfortheperiodof1955/58,in IA,14A,19551957;seealso RundschreibenNr.1Betr:EinladungzurMitarbeitindemArbeitskreisdesDeutschenUnterausschussesder InternationalenMathematischenUnterrichtskommission (10.2.1955)in IA,14A,1955-1957.

55. ProgramofWorkoftheInternationalCommissionforMathematicalInstructionfortheperiodof1955/58, in IA,14A,19551957.

56.Theoriginaltextis:«Ansieistimmerzuerstgedachtworden.AnihremKönnenundihrerLiebezuunsererWissenschaft hängtdasSchicksaldeskommendenGeschlechtesanMathematikern».

DOI:10.2436/20.2006.01.149

beforetheInternationalCongressofMathematicians,withinvitedlecturesandcommunications.Healsosuggestedthatfuturecongressesnotonlyincludepresentationsonhowto dealwiththetopicsofprogramsandschoolorganizationaswasdoneinthepast,butnew topicsaswell,suchasmotivation,comparativeevaluationofthecontentsofmathematics courses,criteriaofsuccess;evaluationoftheresultsofresearchinmathematicseducation, researchmethodology,etc.57 Othertopicswouldbeaddedlater.Moreover,sincethelevelof L’EnseignementMathématique wastoohighforteachersandmoreorientedtomathematical research,58 AndréRevuz,memberoftheExecutiveCommitteeofICMI,solicitedthefoundingofanewjournalexpresslyaimedatprofessorsofsecondaryschool.AsshownbythecorrespondenceheldintheICMIArchives(seeArzarello etal.,toappear),Freudenthalcarried outthesetwoinitiativeswithoutconsultingtheIMU.

OnDecember2,1967IMUsecretaryOttoFrostmanwrotetoFreudenthalinanattempt todissuadehimfrombothinitiatives:

ImustadmitthatIamnottoohappyaboutthenewpedagogicaljournal.Doyoureallythinkthatthereisamarketfortwointernationaljournalsofthatkind(Idonot)?If youarenotsatisfiedwith L’Enseignement,ICMI’sofficialjournal,perhapsitwouldbe bettertotrytoreformit.AndIamafraidtoothatinanewjournalthe“modernizers”of theextremesortwouldtrytobeverybusy.AtleastIaskyoutobecautious.Icanagree withverymuchofyourcriticismofthemeetingsofICMIattheInternationalCongresses,butIamnotsurethatICMIshouldisolateitselffromthosewhohave,primarily,ascientificinterestbutwhohave,nevertheless,veryoftentakenpartinthediscussionsofICMI.AndaspecialICMIcongressinFrancein1969willcostalotofmoney.59

OnDecember20Freudenthalreplied:

Iwouldliketoreassureyouaboutthenewpedagogicaljournal.Theprovisionallist ofeditorsdoesnotincludeany“radical”.Inspiteofitsname, Enseignement hasnever beenapedagogicaljournal.Itscontributionsoneducationwerenotpedagogicalbutorganisatory[sic]andadministrative.Idonotbelieveitispossibletoreorganizeajournal sofundamentally.60

InMarch1969FrostmancomplainedaboutnothavingreceivedanyreportonICMIactivities.61 ICMIsecretaryDelessertansweredhim,withtwomainitemsofnews.Thefirst

57.SeeSee EM,1967,s.2,13,245-246,(Giacardi2008, Timeline 1967-1971),and(Furinghetti etal.,2008).

58.See(Furinghetti,2009).

59.FrostmantoFreudenthal,December2,1967,in IA,14B,1967-1974.

60.FreudenthaltoFrostman,Utrecht,December20,1967,in IA,14B,1967-1974.

61.FrostmantoDelessert,March16,1969,in IA,14B,1967-1974.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.149 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

wasthattwoissuesofthenewjournal EducationalStudiesinMathematics hadcomeout,the firstinMay1968,andthesecondinJanuary1969,withFreudenthalaseditor.Thesecond wasthatthedateandplaceofthefirstICMEhadbeenset(Lyon,August24-30,1969).He excusedthedelayinprovidinginformationbysayingthatthegreaterpartoftheworkof secretarywasperformedbyFreudenthal’ssecretary’soffice.62 ThustheIMUwasfacedwith decisionsalreadymade.InAugust1969the FirstInternationalCongressonMathematicalEducation washeldinLyon.TheCongress,attendedby655activeparticipantsfrom42countries,wasabigsuccess.63 InthecourseoftheICMImeetingthattookplaceduringthisfirst ICME,Freudenthalexplainedthereasonsforthechangesmade:althoughthesmallcongressesdedicatedtowell-definedtopicscanbeuseful,“todayweneedtogobeyondthecircleofspecialistsandreachtheteachers,thuslargecongressesarenecessary”(ourtranslation).64 Hefurtherunderlinedthefactthatitwasnecessarytomakeitsothatallthenational sub-committeesworkandcollaborate,andforthisitwasindispensablethatpeoplewhoare genuinelyinterestedinteachingtakepart.

AletterwrittentoCartan,65 PresidentoftheIMU,whohadaskedhisadviceregardinghis successoraspresidentofICMI,clearlyshowsFreudenthal’spoliciesandthequalitieshe consideredessentialforaincisivepositioninICMI.Hebeginswiththereflectionthat“the problemofCIEMisthatitdoesnothaveeitheritsownofficeoranyotherpermanentcentre.Itdependssolelyonhowactivethepresidentisandontheadministrativeassistance availabletohim”andthusifthepresidentisone“lessactiveorlessinclinedtoinnovation, theCIEMislost.”Thequalitiesthathebelievedapresidenthadtopossessare: —familiaritywithquestionsrelativetosecondaryorprimaryteaching; —athoroughawarenessoftheinternationalsituationandoftheinternationalsphere ofthosewhoareconcernedwithteaching; —aspiritofinitiative.

Healsonotesthatthesituationcouldbecomplicatedbythefactthatuptothattimeuniversityprofessorshadalwaysbeenchosen,takingintoaccounttheirnationality.

Thepersonthatheconsidered“byfartheworthiestandmostcapablefromallpointsof view”wasRevuz,buthealsomentionedWillyServais,ahighschoolprofessorinMorlanwelz(Belgium),A.ZofiaKrygovska,directoroftheNormalSchoolinKraków,andBent Christiansen,directorofaninstituteforteachertraininginCopenhagen.Buthefearedthat theywouldnotbeconsideredtohavethe“mathematicalweightnecessaryforapresidentof

62.DelesserttoFrostman,Riex,March22,1969,in IA,14B,1967-1974.

63.ICMIBulletin,5,1975,20-24andhttp://www.icmihistory.unito.it/icme1.php.

64. Compte-rendudelaséancedelaCIEMtenueàLyon,le23août1969,à14heures,àl’occasiondupremierCongrèsInternationaldel’EnseignementMathématique,in IA,14B,1967-1974.Theoriginaltextis:«Maisaujourd’hui,ilfautdépasserle cercledesspécialistespouratteindretouslesenseignantsd’oùlanécessitédegrandesréunions».

65.SeetheoriginaltextintheAppendix6.Inwhatfollowsthepassagesquotedaretranslatedbytheauthors.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

DOI:10.2436/20.2006.01.149

theCIEM.”Freudenthalnamedothersaswell:HenryO.Pollak(BellTelephoneLaboratories,USA)andtheIndianJagatNarainKapuroftheIndianInstituteofTechnologyinKanpur,India,aboutwhomhenoted:

IfIhadtonominateapresidentfromtheCIEMwhoisnotfromEuropeorAmerica, Iwouldchoosehim.ButtheCIEMwouldhavetohavemoreamplemeansatitsdisposaltobeabletopermititselfapresidentfarfromEuropeandAmerica.Kapurhas publishedalotonteaching,heisamanwhoseideasarefreshandsolid,heisactive,and heisagoodmathematician.Itisashamethathehasneverbeenmadeapartofthe CIEM.InanycasehedeservestobecomeaMemberatlarge.ThesameistrueoftheothersIhavementioned.

OnlyattheenddidhenotethatsincethesecondICMEwouldtakeplaceinExeter,itwas naturaltoseekapresidentfromGreatBritain:hecitedMaxwell,RobertCranstonLyness, andBrianTwaites,butnotLighthill,whowouldactuallybecomethepresident.

Thesereflectionsareindicativeoftheimportanceheplacedonathoroughunderstandingofquestionsrelativetoeducation,aswellashisopen-mindednesstowardssecondary schoolteachers,women,andemergingnations.

Freudenthalactuallygraspedthespiritofthetimesandthenewneedsofsociety.Itis thereforeclearwhythechangepromotedbyhimwasradical,andafterhismandatethings werenolongerthesame:ononehand,mathematicseducationwasbecominganautonomousdisciplinewithitsowncongressesandjournals;ontheother,ICMIwasperformingamoreinstitutionalrole,buildingonwhathehadbegunandextendinghisinfluencebeyondEuropeandtheUS.Papersspecificallydealingwitheducationwereappearing inthenewjournalsfoundedfrom1968on.Theresearchinmathematicseducationwas strengthenedbythecreationin1976ofthefirstaffiliatedStudyGroups,thoseofHistory andPedagogyofMathematics(HPM)andPsychologyofMathematicsEducation(PME). Theirfoundingwasfosteredbytheopportunitiestocompareandcontrastdifferentpoints ofviewprovidedbyICMEs.ICMEconferencesmadeitpossibletorealizetheconceptofinternationalizationinnew,moreefficientways.

DOI:10.2436/20.2006.01.149

1.M.StonetoA.Châtelet,November3,1952

303EckhartHall

UniversityofChicago

Chicago37,Illinois

M.A.Châtelet

DoyendelaFacultédesSciences UniversitédeParis

Paris,France

DearM.A.Châtelet:

November3,1952

IamveryhappytolearnthattheInternationalCommissionforMathematicalInstructionrecentlyheldameetingandorganizeditselfunderyourchairmanship.IhopethattheExecutive CommitteeoftheUnionwillsoonreceivefromyouareportofthemeetingtogetherwiththe budgetaryproposalswhichwereadoptedthere.

AtthepresenttimeIhaveseenonlyasomewhatinformalcommunicationfromProfessor Hille.FromthisIamledtobelievethattherewillbeneedforbringingaboutaclearunderstandingofthepositionoftheCommissionasaCommissionoftheInternationalMathematical Union.IalreadycalledProfessorBehnke’sattentiontothebearingofthestatutesandbylawsof theUnionuponthisquestion,buthavereceivednoreplyfromhim.Ifeelsurethattherewillbe nogreatdifficultyinworkingoutasuitablemethodoftransactingthebusinessoperationsofthe CommissionunderthestatutesandbylawsoftheUnion.However,thereisoneproposalmade bytheGenevameetingwhichmustbeverycarefullydiscussedbeforeanyactionistaken.Itis myunderstandingthattheCommissionhasproposedanarrangementwherebyitwillseekthe adherenceoftheseveralnationsandsetupspecialnationscommitteesintheadheringnations toworkwiththeCommission.IbelievethatactivityofthiskindisinappropriateforaCommissionoftheUnionanditwouldleadtointolerableconfusionastotherelationsbetweenthe Union,theCommission,andthenationsadheringtooneortheother.MyownimmediatesuggestionastotheproposedwayofhandlingtherelationsbetweentheCommissionandthena-

66.Documents3,4,5havebeenalreadyinsertedin(Arzarello etal.,toappear).

tionalbodiesinterestedinsupportingitwouldbetourgeallinterestednationstoadheretothe UnionandtoarrangefortheappointmentofsuitablepersonstotheNationalCommitteesfor MathematicswhichhavetobesetupaspartoftheprocedureofadheringtotheUnion.The CommissioncouldthenarrangefordirectcontactswiththeseNationalCommitteesbycooperatingasmembersorasliaisonagentsappropriatemembersoftheNationalCommittees.Iwould welcomeyourownsuggestionsforreachingasuitablemethodofprocedure.

DuringthelastsixmonthIhavebeentryingtomakecontactsinUNESCOwhichwouldbe usefultoyourCommission.SomeofthemostimportantinformationIhavegatheredshouldalreadyhavebeenavailabletotheCommissionattheGenevameetingasIhadProfessorBompiani sendcopiesofthecorrespondencecontainingit.IbelieveitisquiteclearthatUNESCOwillhave aratherlimitedinterestintheworkoftheCommissionsinceitseducationalprogramisdevotedmainlytotheprimarylevel.IhopethateventuallyweshallbeabletopersuadeUNESCOto beinterestedinsecondaryeducationandeveninuniversityeducationsofarasitaffectstothe under-developedareas.

Withbestpersonalgreetings,

Sincerelyyours

MarshallH.Stone,President

2.M.StonetoA.ChâteletandtoH.Behnke,Rome,September21,1954

INTERNATIONALMATHEMATICALUNION

IstitutoMatematico–CittàUniversitaria–Roma–Italy

Rome,September21,1954

ProfessorA.Châtelet,Chairman,

I.C.M.I.,Paris,France

ProfessorH.Behnke,ChairmanElect,

I.C.M.I.Münster,Germany

DearColleagues,

FollowingthemeetingsofIMUattheHagueandofICMIinAmsterdam,Ihopeyouwillpermitmetotakeafewcommentsontheactionstakenthere–commentswhichIwouldliketo placeonrecordfortheExecutiveCommitteeofIMUaswellasforyourCommission,andwhich IamthereforetransmittingalsotoProfessorHodgeandMacLanebecauseoftheirinterestin bothconnections.

TheorganisationofICMIadoptedbytheGeneralAssemblyofIMUconfirmsthegeneral schemewhichhasbeenworkedoutoverthelasttwoyearsorso,butitalsoemphasisesandclarifiesthepositionofICMIasanagencyofIMU.ThefactthatmembersofICMI,thechairmanincluded,aretobenamed(andindeedhavebeennamedfortheperiodJanuary1,1955toDecember31,1958)bytheGeneralAssembly,andthefactthattheExecutiveCommitteeofICMI astobechoseninpartfromthisgroupoftenMembers,establishtheresponsibilityofICMIto theGeneralAssemblyofIMU.Ontheotherhandthefactthatthetwodelegatesnamedbyeach interestedadheringcountrythroughitsNationalCommitteeforMathematicsaremembersof ICMIonequalfootingwiththemembersdesignatedbyIMUemphasizestheimportanceofdirectnationalparticipationintheworkofICMI.Itisclearlydesirablethattheinterestednations shouldhaveanopportunityofchangingtheirdelegatesfortheperiodJanuary1,1955toDecember31,1958,iftheysowish.Inprinciple,Isuppose,itwouldbeappropriateforanyparticipatingnationtochangeitsdelegates,atanytimeitmaydesiretodoso,providedtheappropriatenotificationsaremadetoICMIandtoIMU.Inpracticeitwouldclearlybedesirablefor suchchangestotakeplacenormallyatthetimewhenthemembershipofICMIisreconsidered bytheGeneralAssemblyofIMUatitsregularmeetings.Itisalsoessentialthatthenationaldelegatesoftheparticipatingnationsshouldbeabletotakepartintheelectionoftheofficersof ICMI(otherthantheChairmanwhoisnamedbyIMU)andoftheadditionalmembersoftheEx-

ecutiveCommitteeofICMI,sinceitisinthiswaythattheparticipatingnationscangivedirect expressionoftheirviewsastotheorganisationandaimsofICMI(lessdirectexpressionhaving alreadybeengiventhroughtheGeneralAssemblyofIMU).

ItismyunderstandingthatatAmsterdamtherewassomeexpressionbyDutchspeakersof dissatisfactionwiththechoiceofMr.GerretsenasamemberofICMIfortheperiodbeginning January1,1955.Possiblythisdissatisfactionarisesoutofamisunderstanding.Itisevidentthat theNetherlandsisfreetodetermineitstwonationaldelegatesinanywayitmaydecideasconvenientandappropriate.Itwouldcertainlybereasonableforthedelegatestobechosenamong expertsinsecondary,orevenprimary,instruction,ifthatwereagreeabletothevariousgroups influencingthedecision.Inprinciple,itseemstome,ICMIshouldhaveastrongelementofsuch experts,andinconsequenceIdoubtthatthereisasubstantialconflictinthecaseofMr.Gerretsen.Itmustbestated,however,thatasaresultoftheelectionsbytheGeneralAssemblyofIMU Mr.GerretsenistoremainamemberofICMI asarepresentativeofI.M.U.,untilthenextelections oruntiltheGeneralAssemblydecidestoreplacehimforonereasonoranother(inwhichcase theGeneralAssemblywouldnotbeboundtoreplacehimbyacitizenoftheNetherlands)

ThearrangementsforfinancialsupportofICMIshouldbeamatterforveryseriousconsiderationintheimmediatefuture.Therehasnotbeensufficientawarenesstilltherecentofthevery stronglimitationsplacedupontheuseoffundsderivingfromUNESCOviaICSU.Therealisationthatthesefundsaretobeused exclusively fortravelandsubsistenceexpensesincidentalto meetingsofICMIunderlinesthenecessityforuncoveringothersourcesofsupportforthework ofICMI.AtthefirstGeneralAssemblyofIMUatRomethediscussionsbroughtoutthehopethat ICMIwouldbeabletomobilizesupportfromtheMinistriesofEducationintheparticipatingnationsandfromthevariousnationalorganisationsdirectlyinterestedintheproblemsofmathematicalinstruction.Sofarwehavevirtuallynothingtomobilizesuchsupport,andwecannotgo onmuchlongerwithoutmakingarealeffortalongthisline.Ihavenodoubtthenewlyelected ExecutiveCommitteeofIMUwillbepreparedtocooperatecloselywithICMIinthiseffort;but themovingimpulsemustcomefromICMIitself.

ThesupportwhichwillbegiventoICMIwilldependlargelyupontheattractivenessofthe generalprogramformulatedandannouncedbyICMI.Consequentlyitisofthefirstimportance thatageneralprogramwhichhaslong-range,fundamentalobjectives,shouldbeformulated overthenextyearortwo.Suchaprogramshouldtakecognizanceofthescientificadvances madepossibleinthetechniquesofinstructionasaresultofpsychologicalinvestigations,aswell asoftheneedsforcurricularreformpresentedbychangingsocialconditions.Itshouldappeal tothecountrieswhereneweducationalsystemsarebeingintroducedaswellastothecountries whereestablishedsystemsareundergoingthesocialinfluencescharacteristicofourtimes.Its aimshouldbebetterteachingofmoremathematicsformorestudentsateachsuccessivelevelin thehierarchyofmathematicalinstruction.ThevariouscontributionstothebasisofsuchaprogramalreadymadeatAmsterdam,whetherintheformofaddressesorintheveryimpressiveexpositionoffactualmaterial,remindsusthattheworkofICMIwilldependuponaccesstoagood

workinglibraryofreferencedocuments,whetheritsownorthatofsomecooperativebutindependentorganisation.

ThemeetingofICMIwhichisplannedtobeheldinParisinOctobershouldbeabletodo manyusefulthingstowardstartingoffthenewCommissionwhichwillsucceeditonJanuary1 next.ThepresentationtothenewCommissionofaslateofofficersandmembersoftheExecutiveCommitteewouldbehelpfulasthenewCommissioncouldthenproceedatoncetoelectits officersandorganizeitselfasrequiredbytheStatutesofIMUandtherecentactionoftheGeneralAssemblyattheHague.Moreimportantastartcanbemadetowarddevelopingaprogram whichwillmeettherequirementsoftheGeneralAssemblyasexpressedbyaresolutionpassed attheHagueandwhichwillopenabrilliantfutureforICMI

WithfelicitationsforwhathasalreadybeenaccomplishedundertheleadershipofProfessor Châtelet,andthehighesthopesforwhatwillbeaccomplishedfollowingtheleadofProfessor Behnke,Iremain.

Faithfullyyours (MarshallE.Stone) PresidentIMU

3.Excerptfrom Reportofthepresident [H.Behnke] oftheInternational CommissionofMathematicalInstructiontothepresidentofthe InternationalMathematicalUnion.April20,1955.67

[...]5. TheworkoftheICMIduring1955/58

TheprogramofworkplannedfortheICMIcannotbeadoptedbeforethesessionofthenewlyconstitutedExecutiveCommitteehasbeenheld.ThefirstsessionofthisExecutiveCommitteewillprobablytakeplaceinGenevathiscomingJuly.But,accordingtoadiscussiononthe workoftheICMIforthenextyearsatthelastsessionoftheformerExecutiveCommitteein Paris,Oct.1954,thefollowingprogramwassuggested:

1)thepropositionistobemadetothenationalsub-commissionstoworkonthesubjectof “TheScientificBasisofSchoolmathematics”andtocomposefortheircountriesorgroupsof countriesabookforthescientificconsultationoftheteachers.Forthisbookitisofprimaryimportancethatteachersofmathematicsofalllevelscooperate.

Iregarditisaspecial,honorarymissionoftheICMItoestablishacontactamongtheteachersofalllevels.Theteacherhavetogetinterestedintheresearchwork,andthoseactiveinthe fieldofresearchhavetogetinterestedintheworkoftheteachers.Ihavealreadysucceededin beingassuredofthereadinessofcooperationforthesecondvolumeoftheGermanICMIreport (“MathematicalInstructionfortheearlyYouthintheFederalRepublicofGermany”)fromprofessorsoftheacademiesforeducation(PädagogischeAkademien)andthroughthemfromthe teachersofprimarylevel.

Attheinterimmeetingin1956(symposiaforthescientificbasisofschoolmathematics)the experiencesshallbecomparedgatheredbythedifferentnationsinprojectingthisbook.

InthiscontextImaymentionthesuggestionofcreateaninternationalencyclopediaofelementarymathematics.Idonotyetseeawaytorealizethisprojectbecausetheschoolsystems andthereforethematerialofinstructiondeviatetooconsiderablyfromoneanotherinthedifferentcountries.YetthisprojectwillbesubmittedatthesessionoftheExecutiveCommitteein July.ThiswayitmaybepossibletoapproachthesuggestionmadebyM.Stonetocreateaninternationalworkofinstruction.Thisplanmightatfirstsoundsimplyphantasticforeveryone whoknowsthediversityofnationalconditionsofinstructionindifferentcountries.Itwould,indeedinvolveanentirelynewwayofworkingfortheICMIsince,forthefirsttime,itwouldnot simplyhavetocoordinatenationalwork,butwouldhavetorealizeanimportantinternational work.

Asamatterofcourse,considerablefinancialmeanswouldbenecessaryfortherealizationof suchaproject,becausethedifferentcollaboratorswouldhavetobeinconstantcommunication duringthetimeofaccomplishingthiswork.

DOI:10.2436/20.2006.01.149 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50 67. IA,14A,1955-1957.

2)Theinquiry“ThepartofMathematicsonContemporarylife”hastobeexaminedmorefullyandwithmuchmoregravitythanhasbeendoneuptonew.Theinvestigationofthisbulkof questionsiscloselyconnectedwiththetechnicaldevelopmentofthedifferentcountries.

InAmerica,f.i.,thereexistsasupervisionofproductionattheinstantofproduction.This playsaparticularlyimportantpartinironindustryofsmallquantities,thuspreventingrefuse. Theestablishmentofsuchasupervisionandsuchacontrollingofficeis,toahighdegree,dependentonexactmathematicalcalculations.OurcolleagueUlrichGraf,whodiedlastyear,was abouttointroducethesameestablishmentinGermany.IfthisisdoneonalargerscaleintheregionoftheRuhr,forexample,largenumbersofmathematicianswillberequired.[...]Similar questionsarisefortheuseoflarge-sizecalculatingmachinesintheindustrialfield.Itisthinkable that,inthecomingyears,theapplicationsofthesemachinesmightexpandenormously.Thisinvolvesthenewvocationoftheindustrialmathematician.ThefirmSiemens-HalskeinMunich hasnowopenedalargedepartmentforthedevelopmentofcalculatingmachinesandhasalready calledfromMünsterfourofoursofyoungdoctorsofmathematics.

Thusquestionsareraisedwhichhavetobediscussedonaninternationalbasis.

AllpainstakenbytheICMIcanbesummedupbythisformula:

Tocontactpeopleofdifferentqualitiesandabilities,peopleofdifferentnationsanddifferent teachingprofessions(aslongastheyareseriouslyinterestedinmathematics)inordertomake themworktogether.

ThereresidesthegreatobligationandchancefortheICMI.

Ipersonallytrytobeanexampleforthispossible,rathercomprehensivekindofwork

1)withmymeetingsatWhitsuntideaimingatthemaintenanceofrelationbetweenuniversitiesandschools(PfingsttagungenzurPflegedesZusammenhangsvonUniversitätandGymnasien);regularattendanceofapproximately250persons;

2)withtheinternationalinterimmeetingsoftheICMIwhichwillbeintroduced(symposia forschoolmathematics)andthesessionsoftheSectionatinternationalcongresses;

3)withourseriesofbooksonmathematicalinstructioninthedifferentcountries;

4)withthenationalencyclopediasofschoolmathematics;

4a)possiblywithaninternationalencyclopediaofschoolmathematics.

4.[MemorandumvonHerrnBehnkeüberdieBildungvonGruppen]68.

Suggestionsonthesubjectofforming„RegionalGroups“withinICMI

A)Sinceitsfoundationin1908inRome,ICMI’saimhasbeentocompareexperiencesinthe teachingofmathematicsinalltypesofeducationalestablishments,andtodiscusspossiblereformsintheteachingofmathematics.Thisprogramincludesthefollowingpoints:

(1)Reportsonmathematicalinstruction

(2)Discussionsoneliminatingobsoletepartsofmaterialhithertoused

(3)Suggestionsanddiscussionsonintroducingnewmathematicalpointsofviewintocurriculum,(forinstancetointroducetheconceptof“structure”alreadyatSecondarySchoollevel)

(4)Toestablishandcultivatecontactsbetweenvarioustypesofschools–asfarasmathematicalteachingisconcerned–particularlywherepupilsprogressfromoneschooltotheother.

B)Indealingwithanyparticularproblemincludedinthisgeneralprogram,wemustbequite clearabouttheparticularagegroupandtheparticulareducationallevelofthosepupilstowhom thisproblemapplies.Butthisisnoteasybecauseconditionsvaryconsiderablyfromcountryto country,asthenationalschoolsystemsareveryoftenbasedondifferentprinciples.Thereforethe workofthe NationalSub-Commissions mustbethebasisofalllifeinICMI.Itisthenoneofthe maintasksofICMItocreateandcultivatetheexchangeofideasandexperiencesbetweenthe sub-commissionsofdifferentcountries.Thisexchangeisobviouslyeasiestbetweenthosecountrieswheretheschoolsystemsaresimilar.Therefore,itisrathernaturalthatthesub-commissionsofthecountriessharingtheoldEuropeantraditionsineducationalmatters(namely France,Germany,GreatBritain,Italy,Scandinaviaetc.)–whichIshallbrieflycalltheWNEcountries(Westand North European)–haveuptonowfoundclosercontactwithoneanother thanwithnationalsub-commissionsfromotherpartsoftheworld.Consequentlytheactivityof ICMIduringthe50yearsofitsexistencewasmainlyconcernedwiththeseWNE-countries.

IfICMInowmakestheattempttoextenditsactivitiestoallpartsoftheworld,thenitwould beappropriatetoform“groups”ofnationalsub-commissions,sothatcountrieswhoseeducationalsystemsaresimilar,belongtothesamegroup.Thisisinaccordancewiththeresolution passedbytheGeneralAssemblyoftheIMUatSt.Andrews,August1958.69

C)AttheInternationalCongressesofMathematicians,ICMIplaysarelativelysmallrole, sincethesecongressesaredominatedbyreportsanddiscussionsonmattersofresearch.Itmight, thereforebemoreappropriateforICMItoholdsmallersymposiaintheyearsbetweenCongresses.Thishas,infact,beenthecaseinthepast;especiallyduringtheperiods1909-1914and 1953-1958,suchsymposiahavetakenplaceannually.Forfinancialreasons,itisnecessarytorestricteachofthesemeetingstosomecountriesnottoofarfromeachother.Thusthegeographicalaspectmustalsobeconsideredintheformationoftheproposedgroups.Fortunately,these

68. IA,14A,1958-1960. 69.See(Giacardi2008),1955-1959.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.149

twoaspects,thesimilarityofeducationalsystemsandthegeographicalonecoincideinthemost cases.

Ledbytheseconsiderations,Imakethetentativesuggestionsthattobeginwith,thefollowing“RegionalGroups”ofICMImustbeformed:

1.TheWNE-countries

2.TheEastEuropeanCountries

3.SouthEastAsia

4.CentralandSouthAmerica

5.AustraliaandNewZealand.

Onemightimaginethatverylargecountries,likeUSAandUSSR,wouldhavelittleinterest injoiningaregionalgroup.

Theorganizationofthesymposiamentionedabovewouldbesuchthateachyearacertain grouparrangesameetinginwhichthereportsanddiscussionsdealinfirstplacewiththeparticularinterestsofthemembersofthatgroup.Howeverrepresentativesofothergroupsshould beinvitedtotakepart.Withregardtofinancialarrangements,itremainstobeseenwhether enoughmoneywouldbeavailablefromIMUorwhetherthegroupitselfwouldhavetofindotherresources.

D)Theclimaxofthewholeworkwouldbeameetingofallnationalsub-commissions(at presentnumbering23).Itwouldbeappropriateforthistotakeplaceinconnectionwitheach InternationalCongressofMathematicians.

5. Propositionsurl’enseignementmathématique. 70

Alasuitedel’enquêtedeDIALECTICA,lesprofesseursdemathématique*rassemblésaucolloquedeLausanne71 ontconstatéqu’unaccordpresquegénéralestactuellementréalisésurles pointssuivants:

1.Lamathématiqueestuneactivitéinaliénabledel’esprithumain.Toutenfantaledroitd’y êtreformé.

2.Dansunmondechangeant,ilconvientquecetteformationéveilleetdéveloppeplutôtdes aptitudesd’actionintellectuellequ’ellenefixedesconnaissances.

3.Lamathématiqueévoluedeplusenplusversunesciencegénéraledesstructures.Celles-ci luiconfèrentunpouvoirconsidérabled’application,d’informationetd’unification.Laconnaissanceetlamaîtrisedecesstructures,leurmiseenouvredanslasaisiedelaréalitésontlesvraies butsdel’enseignementmathématique.

4.Certainesdecesstructuresontuncaractèreélémentaire:ilyauraitintérêtàchercheràs’en servirdèsl’enfance.

5.Uncertainnombredestructuresplusélaboréesdevraientêtreacquisesautermedesétudes secondaires.

6.Laréalisationd’unniveauvalableexigeuneformationmathématiqueetpédagogiqueappropriéedesmaîtres.

7.Laréformedel’enseignementmathématiquedoitêtreconsidéréecommeunphénomène permanent.Celaimpliqueuneformationcontinuedesmaîtresappuyéesurunerecherchepédagogiquesuivie.

8.Encedomaine,unecollaborationefficacesurleplanmondialdevientindispensable.Ilest urgentdefonderunorganismeinternationaldesinformationsenmatièred’enseignementmathématique.

Lausanne,le18janvier1967

70. IA,14B,1967-1974.Theseprincipleswerepublishedas“PropositionsontheteachingofMathematics”inthefirstissueof thejournal EducationalStudiesinmathematics (1968,1:244).

71.ThisistheUNESCOColloquiuminLausanneon“CoordinationofInstructionofMathematicsandPhysics”(January16-10, 1967).

*Asavoir:M.W.Servais(Belgique),M.R.Guy(Canada),M.J.Lichtenberg(Danemark),M.C.Pisot(France),Mme[illegible:P. Gadon?]etM.A.Renyi(Hongrie),M.C.Cattaneo(Italie),M.H.FreudenthaletM.L.N.H.Bunt(Pays-Bas),M.Z.Krygowskaet M.S.Straszewicz(Pologne),M.E.Blanc,M.A.Delessert,M.E.Emery,M.F.Gonseth,M.K.Grimm,M.J.deSiebenthal(Suisse) etM.I.Smolec(Yougoslavie).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.149 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

6.H.FreudenthaltoH.Cartan,Utrecht,June29,197072

MATHEMATISCH INSTITUUT

DER RIJKSUNIVERSITEITTE UTRECHT

ProfesseurHenriCartan

95BoulevardJourdan

75PARIS(14)Frankrijk

Utrecht,le29juin1970

CherAmi, JesuisheureuxquevousmeposiezlaquestiondamasuccessionàlaprésidencedelaCIEM. Jedésirequel’existenceetl’activitédelaCIEMsoientbienassuréesquandjesorsdelachairede Président.

LeproblèmedelaCIEMestcequ’ellen’anidebureaunid’autrenoyaupermanent.Elle dépenddel’activitéduprésidentetdesfacilitésadministrativesdontildispose.Jusqu’alors presquechaqueprésidentacommencédenouveau;sic’étaitunhommemoinsactifoumoins inventif,laCIEMseraitperdue.C’estalorsplusimportantqu’iln’ajamaisété,parcequeleprésidentdelaCIEMdoitjouerungrandrôledanslapréparationduCongrèsde1972quiauralieu àExeter(Gr.Br.).SileprésidentdelaCIEMn’estpasassezactif,l’organisationdetelcongrèsinternationauxdel’enseignementglisseradesmainsdelaCIEM.

JepensequeleprésidentdelaCIEMdoitremplirlesconditionssuivantes:

étatdepréoccupationsplusquesuperficiellesetcontinuesdepuisdesannéesaveclesquestions del’enseignementsecondaireoumêmeprimaire, familiaritéaveclasituationinternationaleetlemilieuinternationaldeceuxquis’intéressent àl’enseignementmathématique, goûtd’initiativeetd’activité.

Ilyauraitassezdegensquipourraientsatisfaireàcesdemandes,maisdesconditionssupplémentairespourraientcompliquerlechoix.

Jusqu’alorsonàtoujourschoisiunprofesseurd’universitédepoidsscientifiquepastropléger etonàtenucomptedelanationalitéducandidat.

Jen’aiaucundoutequeparmiceuxquejeconnaisetquej’aiconsidérés,detrèsloinleplus digneetlepluscapableenquelquerespectquecesoitetquicontinueraetrevivralemieuxles affaires,estA.Revuz,maisjecrainsqu’aprèsdeuxprésidentsdenationalitéfrançaiseonn’ose pasdonneràlaCIEMuntroisième.

D’autrenoms:W.Servais,professeurdelycéeàMorlanwelz(Belgique),MmeA.Z.Krygovska, directeurd’écolenormaledeCracovie,M.B.Christiansen,directeurd’uninstitutderecyclage

72.WethankManuelOjangurenforinformingusaboutthisletterheldinthe FondsdeRham (Lausanne).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

DOI:10.2436/20.2006.01.149

demaîtresàCopenhague,mesemblentexcellents;ilssontmieux[...]nesuispassûrqu’onleur attribuelepoidsmathématiquenécessaireauprésidentdelaCIEM.Uncasunpeudifférent seraitM.H.O.Pollak(BellTelephoneLaboratoriesUSA),excellentetmêmebrillantetbon mathématicien,maisencoreunefoisaméricain.Unhommequejeneconnaispersonnellement quedepuisquelquesmoisetquimesembleexcellentseraitM.J.N.Kapurdel’«IndianInstitute ofTechnology,Kanpur,India»;jeregrettequejel’aiepasconnuquandnousavonschoisiles conférenciersdeLyonetcherchéenvainquelquereprésentantdel’Asie.Sijedevaisnommerun présidentdelaCIEMquinevientpasdel’Europeoudel’Amérique,ceseraitluiquejechoisirais.MaisleCIEMdevraitdisposerdemoyensplusamplesqu’alors,poursepermettreunprésidentloindel’Europeetdel’Amérique.

M.Kapurapubliébeaucoupparrapportàl’enseignement,c’estunhommeavecdesidées aussifraîchesquesolides,ilestactifetbonmathématicien.C’estdommagequ’iln’ajamaisappartenuàlaCIEM.Entouscas,ilmériteraitdedevenirMemberatlarge.Lemêmevautpourles autresquej’aimentionnés.

VuquelesecondCongrèsdel’EnseignementMathématiqueauralieuenGrandeBretagne,il seraitasseznatureldechercherunprésidentbritannique.EnGrandeBretagneilyaungrand nombred’hommesbiencapablesd’êtreprésidentdelaCIEM.E.A.MaxwellalonguementetexcellemmentservilaCIEM,M.R.C.Lynnes[sic]seraituncandidataussidigne.Ilmesembleque, chezluietàl’étrangerM.B.Twaitesjouitdelaplusgrandeautorité.Ilesttoujoursenthousiaste (parfoisunpeutrop,cequej’aime),iln’aimepastroplesformalités(cequipeutêtreunavantageetundésavantage).

Voilamesconsidérationsetmescandidats.Peut-êtrej’aioubliél’unoul’autre.Lechoixsera difficile,maisj’espèrequ’ilseraitunbonchoix.

Cordialement (H.Freudenthal)

References

Archivalsources

IMUArchivesatthecentralArchivesoftheUniversity ofHelsinki,Folders14Aand14B.

Printedsources

ARZARELLO,F.;GIACARDI,L.;FURINGHETTI,F.; MENGHINI,M.(toappear),«CelebratingthefirstcenturyofICMI(1908-2008).SomeaspectsofthehistoryofICMI».In: ProceedingsofICME-11.

BASS,H.(2008),«MomentsinthelifeofICMI».In: MENGHINI,Marta;FURINGHETTI,Fulvia;GIACARDI, Livia;ARZARELLO,Ferdinando(eds.). ThefirstcenturyoftheInternationalCommissiononMathematical Instruction(1908-2008).Reflectingandshapingthe worldofmathematicseducation, Rome:Istitutodella EnciclopediaItaliana,9-24

BASS,H.;HODGSON,B.R.(2004),«TheInternationalCommissiononMathematicalInstruction.What? Why?Forwhom?», NoticesoftheAMS, 51,639-644.

BASTIDE-VANGEMERT,S.LA(2006), Elkepositieve actiebegintmetkritiek.HansFreudenthalendedidactiekvandewiskunde,Hilversum,Verloren.

CHARLOT,B.(1984),«Leviragedesmathématiques modernes-Histoired’uneréforme:idéesdirectrices etcontraintes», BulletinAPMEP, 352,15-31.

CONDETTE,J.-F.(2009), AlbertChâtelet:laRépubliqueparl’École,Arras,ArtoisPressesUniversité.

CORRY,L.(2007),«AxiomaticsbetweenHilbertand theNewMath:Divergingviewsonmathematicalresearchandtheirconsequencesoneducation», InternationalJournalfortheHistoryofMathematicsEducation, 2,(2),21-37.

DONAGHUE,E.(2008),«TheinceptionofICMI:David EugeneSmithandthefoundingofICTM».In: MENGHINI,Marta;FURINGHETTI,Fulvia;GIACARDI, Livia;ARZARELLO,Ferdinando(eds.). ThefirstcenturyoftheInternationalCommissiononMathematical Instruction(1908-2008).Reflectingandshapingthe worldofmathematicseducation,Rome:Istitutodella EnciclopediaItaliana,205–210.

FEHR,H.(1920-1921),«LaCommissioninternationaledel’enseignementmathématiquede1908à1920.

Compterendusommairesuividelalistecomplète destravauxpubliéesparlaCommissionetlesSouscommissionsnationales», L’EnseignementMathématique, 21,305–342.

FURINGHETTI,F.(2003),«Mathematicalinstructionin aninternationalperspective:thecontributionofthe journal L’Enseignementmathématique».In:CORAY, Daniel;FURINGHETTI,Fulvia;GISPERT,Hélène; HODGSON,BernardR.;SCHUBRING,Gert(eds.). OnehundredyearsofL’EnseignementMathématique, L’EnseignementMathématique,Monographie 39,19-46.

FURINGHETTI,F.(2007),«Mathematicseducation andICMIintheproceedingsoftheInternationalCongressesofMathematicians». RevistaBrasileirade HistóriadaMatemática,Especialno1-Festschrift UbiratanD’Ambrosio,97-115.

FURINGHETTI,F.(2008a),«Mathematicseducation intheICMIperspective», InternationalJournalforthe HistoryofMathematicsEducation, 3,(2),47-56.

FURINGHETTI,F.(2008b),«Theemergenceof womenontheinternationalstageofmathematicseducation», ZDM, 40,529-543.

FURINGHETTI,F.(2009),«Theevolutionofthejournal L’EnseignementMathématique fromitsinitialaims tonewtrends».In:BJARNADÓTTIR,Kristín;. FURINGHETTI,Fulvia;SCHUBRING,Gert(eds.). “Dig whereyoustand”.ProceedingsoftheConferenceon On-goingResearchintheHistoryofMathematicsEducation,Reykjavik:UniversityofIceland–Schoolof Education,31-46.

FURINGHETTI,F.;GIACARDI,L.(2008),ThefirstcenturyoftheInternationalCommissiononMathematical Instruction(1908-2008).ThehistoryofICMI, http://www.icmihistory.unito.it/.

FURINGHETTI,F.;GIACARDI,L.(toappear),«From RometoRome:Events,people,andnumbersduring ICMI’sfirstcentury»,In ProceedingsofESU-6

FURINGHETTI,F.;MENGHINI,M.;GIACARDI,L.; ARZARELLO,F.(2008),«ICMIRenaissance:the emergenceofnewissuesinmathematicseducation».In:MENGHINI,Marta;FURINGHETTI, Fulvia;GIACARDI,Livia;ARZARELLO,Ferdinando (eds.). ThefirstcenturyoftheInternationalCommis-

siononMathematicalInstruction(1908-2008). Reflectingandshapingtheworldofmathematics education, Rome:IstitutodellaEnciclopediaItaliana, 131–147.

GERRETSEN,J.C.H.;DEGROOT,J.(eds.)(1957), ProceedingsoftheInternationalCongressofMathematicians,Groningen,E.P.NoordhoffN.V.;Amsterdam:North-Holland.

GIACARDI,L.(2008), Timeline,in(Furinghetti;Giacardi,2008).

GIACARDI,L.,(2009a), Documents,in(Furinghetti; Giacardi,2008).

GIACARDI,L.,(2009b),«TheItaliancontributionto theInternationalCommissiononMathematicalInstructionfromitsfoundingtothe1950s».In:BJARNADÓTTIR,Kristín;.FURINGHETTI,Fulvia;SCHUBRING,Gert(eds.). “Digwhereyoustand”.ProceedingsoftheConferenceonOn-goingResearchinthe HistoryofMathematicsEducation,Reykjavik:UniversityofIceland–SchoolofEducation,47-64.

HODGSON,B.R.(2009),«ICMIinthepost-Freudenthalera:momentsinthehistoryofmathematics educationfromaninternationalperspective».In: BJARNADÓTTIR,Kristín;.FURINGHETTI,Fulvia; SCHUBRING,Gert(eds.). “Digwhereyoustand”.ProceedingsoftheConferenceonOn-goingResearchin theHistoryofMathematicsEducation,Reykjavik:UniversityofIceland–SchoolofEducation,79-96.

HOWSON,A.G.,(1984),«Seventy-fiveyearsof theInternationalCommissiononMathematical Instructio», EducationalStudiesinMathematics , 15,75-93.

ICMIwebsitehttp://www.mathunion.org/icmi/home/

KILPATRICK,J.(2008),«Thedevelopmentofmathematicseducationasanacademicfield».In:MENGHINI,Marta;FURINGHETTI,Fulvia;GIACARDI,Livia; ARZARELLO,Ferdinando(eds.). Thefirstcenturyof theInternationalCommissiononMathematicalInstruction(1908-2008).Reflectingandshapingthe worldofmathematicseducation, Rome:Istitutodella EnciclopediaItaliana,25-39.

LEHTO,O.(1998), MathematicswithoutBorders:A HistoryoftheInternationalMathematicalUnion,New York,SpringerVerlag.

LIM-TEO,SUATKHOH(2008),«ICMIactivitiesinEast andSoutheastAsia:Thirtyyearsofacademicdiscourseanddeliberations».In:MENGHINI,Marta;FURINGHETTI,Fulvia;GIACARDI,Livia;ARZARELLO, Ferdinando(eds.). ThefirstcenturyoftheInternationalCommissiononMathematicalInstruction(19082008).Reflectingandshapingtheworldofmathematicseducation, Rome:IstitutodellaEnciclopedia Italiana.247-252.

LI,T.(ed.)(2002), ProceedingsoftheInternational CongressofMathematicians,Beijing,HigherEducationPress.

MENGHINI,M.;FURINGHETTI,F.;GIACARDI,L.;ARZARELLO,F.(eds.)(2008), TheFirstCenturyoftheInternationalCommissiononMathematicalInstruction (1908-2008),ReflectingandShapingtheWorldof MathematicsEducation.Rome,IstitutodellaEnciclopediaItaliana.

SCHUBRING,G.(2003),«L’EnseignementMathématiqueandthefirstInternationalCommission(IMUK): Theemergenceofinternationalcommunicationand cooperation».In:CORAY,Daniel;FURINGHETTI,Fulvia;GISPERT,Hélène;HODGSON,BernardR.; SCHUBRING,Gert(eds.). Onehundredyearsof L’EnseignementMathématique , L’Enseignement Mathématique,Monographie 39,49-68.

SCHUBRING,G.(2008),«TheoriginsandearlyhistoryofICMI», InternationalJournalfortheHistoryof MathematicsEducation, 3,(2),3-33.Ashorterversionisin(Menghini;Furinghetti;Giacardi;Arzarello, 2008),113-130.

SMID,H.,2009,«ForeigninfluencesonDutchmathematicsteaching».In:BJARNADÓTTIR,Kristín;.FURINGHETTI,Fulvia;SCHUBRING,Gert(eds.). “Dig whereyoustand”.ProceedingsoftheConferenceon On-goingResearchintheHistoryofMathematicsEducation,Reykjavik:UniversityofIceland–Schoolof Education,209-222.

SMITH,D.E.(1905),«OpiniondeDavid-EugeneSmithsurlesréformesàaccomplirdansl’enseignement desmathématiques», L’EnseignementMathématique, 7,469–471.

SMITH,D.E.(1913),«TheInternationalCommission ontheTeachingofMathematics», EducationalReview, 45,1-7.

DOI:10.2436/20.2006.01.149

WALMSLEY,A.L.E.(2003), Ahistoryofthe“new mathematics”movementanditsrelationshipwith currentmathematicalreform,LanhamMA,University PressofAmerica.

WHITNEY,H.(1985),«Takingresponsibilityinschool mathematicseducation», JournalofMathematical Behavior, 4,219-235.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.11-50

DOI:10.2436/20.2006.01.149

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

STEPHANEDRZEWIECKI, CONCEPTEURDESOUS-MARINS

AUSERVICEDESMARINESRUSSE ETFRANÇAISE(1877-1900)*

CLAUDINEFONTANON ÉCOLEDESHAUTESETUDESENSCIENCESSOCIALES/CENTREALEXANDREKOYRE,PARIS.

fontanon@cnam.fr

Résumé: CetarticleconcernelestravauxdegéniemaritimedeStefanDrzewiecki (1844-1938),issud’unerichefamillepolonaiseeuropéaniséeetdiplômédel’Ecole centraledesartsetmanufacturesdeParis.Concepteuren1877d’unprototypede sous-marinàpédaleappelé«Podascaphe»,l’ingénieurcivilnecesserad’apporter desaméliorationsàsonconceptentermedepropulsiond’armement,demanœuvrabilité,devitesseetd’autonomie.S’ilobtientlaconstructionensériedesespremiers prototypespourlamarinerusse,ledésintérêtcroissantdesautoritésrussesaudébut desannées1890l’amèneàs’installeràParis.En1896,ilparticipeauconcourslancé parleministèredelaMarinepourunsubmersibleauxcaractéristiquesbiendéfinies.Le prixqu’ilreçoitluiassureuneaisancesuffisantepourcontinueràseconsacreràson activitéinventive.Ils’intéressedèslorsàl’aviationnaissanteetenparticulieràlapropulsiondesaéroplanesetconçoitunethéoriedeshélicespropulsivesaériennes.Ces nouvellesrechercheslerapprochentdeGustaveEiffeldevenuaérodynamicienaveclequelilcollaboreauLaboratoireaérodynamiqued’Auteuiljusqu’en1920.L’ingénieur

*NousremercionschaleureusementCarlesPuig-Pladenousavoirinvitéeàparticiperaucolloque internationalàBarcelonepourcélébrerl’inventeurespagnolMonturiol,enévoquantunautreingénieurconcepteurdesous-marinsdanslederniertiersduXIXesiècle,StefanDrzewiecki(18441938)dontlacarrièreexceptionnellementlongueavaitattirémonattentionpoursesrecherches enaérodynamiquethéoriqueetpoursacollaborationavecGustaveEiffelauLaboratoireaérodynamiqued’Auteuildanslesannées1910.

DOI:10.2436/20.2006.01.150

polonaisdisparaîten1938autermed’unelonguecarrièreentièrementconsacréeà l’inventiondansledomainedugéniemaritimeetdel’aviation.

Motsclés: inventeur,géniemaritime,sousmarin,aviation

StefanDrzewiecki,submarineinventorfortheRussianandFrenchnavies(1877-1900)

Summary: ThisarticleconcernsStefanDrzewiecki’snavalengineeringresearches. ThiscivilengineerwasbornintoarichpolishEuropeanizedfamilyandgraduatedatthe EcolecentraledesartsetmanufacturesinParis.Inventorin1877ofasubmarineprototypenamed“Podascaphe”,Drzewieckipursuedtheimprovementofhisconceptin termsofpropulsion,manoeuvring,speedandautonomy.Hisfirstprototypeswere mass-producedbytheRussiannavy,butthelackofinterestbytheRussianauthorities intheearly1890sconvincedhimtosettleinParis.In1896,hetookpartinacompetitionorganizedbytheFrenchAdmiraltyforanewtypeofsubmarine.Theprizehereceivedgavehimenoughfreedomtopursuehisactivitiesasaninventor.Hesubsequentlytookanactiveinterestinairplanesandconceivedapropellertheorythatdrew himclosertoGustaveEiffel,whowashimselfinvolvedinaerodynamics,andalsocollaboratedwiththeLaboratoireaérodynamiqued’Auteuil.ThisPolishengineerdiedin 1938afteralongcareerentirelydevotedtonavalengineeringandaviation

Keywords: inventor,navalengineering,submarine,aviation

C’estdanslecadred’uneproblématiqueproposéeparIrinaGouzévitch(EHESS)etAndré Grelon(EHESS)surlesingénieursauservicedesPrincesetdesÉtatsquenousnous sommesintéressésauxtravauxdeGéniemaritimequiinaugurentlacarrièredujeunecentraliend’originepolonaise.Depuisnousavonsenrichinossourcessurlelongépisodedes recherchesdeStéfanDrzewieckidansledomainedelanavigationsous-marineoùilserévélaunconcepteurpionnierauservicedelaMarinerusse(1877-1892)etplustardauservicedelaMarinefrançaise(1892-1900).

L’actuelarticles’appuieeneffetsurdessourcesimpriméespubliéesenFranceainsique surdeuxbiographies,l’uneétablieparl’historienpolonaisAleksanderDobraczynski(ingénieurdocteuretancienprésidentdel’Associationdesingénieursettechnicienspolonaisen France)1 etl’autreparunauteuranonymeàl’occasiondel’inaugurationàOdessadumonumentenl’honneurdel’ingénieurpolonais2.Parlerecoupementdesinformationsdeceux

1.A.DOBRACZYNSKI, Lavieetl’œuvedeStefanDrzewiecki ;voirhttp://www.academie-polonaise.org/images/stories/ pliki/PDF/Roczniki/R9/dobraczynski.pdf

2.JeremerciechaleureusementLaurentMazliakdem’avoircommuniquécetteprécieuseréférenceAAOMIR,«Association desanciensofficiersdelamarineimpérialerusse:«StéphanDrzewiecki»,http://www.aaomir.net/spip.php?article12

DOI:10.2436/20.2006.01.150

deuxarticlesnousavonspuétablirlesdébutsdelacarrièredel’ingénieurenl’Europeorientaleetsacontributionàlaconceptionetàlaréalisationdespremierssous-marinsrusses.Les sourcesimpriméesfrançaisesetdesdocumentsd’archivesdelaMarinefrançaiseontfourni lesinformationssursacarrièreparisienneàpartirde1892.Bienqueleprésentarticle concerneessentiellementl’inventiondessous-marins,nousévoqueronsbrièvementlestravauxaérodynamiquesdeStéfanDrzewiecki,notammentceuxréalisésauLaboratoireaérodynamiqueEiffel,pourmontrerladiversitédutalentinventifdeceprécurseur.

LesoriginesetlaformationdeDrzewiecki(1844-1938):deKunkaàParis

StéphaneDrzewieckinaîtàKunkaenPodolieenterrepolonaisele26décembre1844au seind‘unefamillenoble.SonpèreKarol(1805-1879)étaitofficierpolonaislorsdel’insurrectionde1830-1831.Celui-ciavoyagéenEurope,notammentenFranceetauMoyen Orientpuiss’étaittournéversleslettresdanslesannée1840.Samèreétaitissued’unefamillenobledePodolie.Alasuitedelarussificationdel’enseignementquisuitledeuxième partagedelaPologneetl’insurrectionde1831enPodolie,lepèreserendenFranceen1859 avecsonfilsqu’ilinscritàParisaucollègeSainte-BarbeàAuteuil,réputépourpréparerles élèvesauxconcoursd’entréedesgrandesécoles(Belhoste,2003:351-354).Lafamille Drzewieckiappartientdoncàl’éliteeuropéaniséedescapitalesdel’Empirerussequin’hésite pasàenvoyersesfilsenEuropeoccidentalepourfaireoucompléterleursétudestechniques ouscientifiques(Gousseff,2008).Stefanestreçuen1861àl’EcolecentraledesartsetmanufacturesdeParisetsembleavoirétudiélesmathématiquesàlaFacultédessciencesdeParis,cequisevérifieraultérieurementàtraverssesrecherchesthéoriquesenhydrodynamique,sciencehautementmathématiséeàlafinduXIXesièclesAsasortiedel’Ecole centrale,Stefanoptepourlacarrièred’ingénieurcivil.

Sapremièreinventionestuncompteurkilométriquepourfiacrequ’ilproduitensériede 1867à1870.En1873,onleretrouveàVienneenAutrichepourl’Expositioninternationaleoùilprésentediversinventionspourcheminsdefer–unenregistreurdevitessedetrains, unrégulateurdemachineàvapeuretuneturbine,maisaussiundromographe(enregistreur automatiquedutrajetsuiviparunbateau).Là,ilestremarquéparlegrandducConstantin, frèredutsarAlexandreIIetministredelamarine(1855à1881),quiluiproposedelesuivre àSaint-Pétersbourgcommeingénieur-conseilauseindelamarineavecdesappointements de500roublesparmois.Dzrewieckiacceptelapropositionetmetaupointsondromographe(tabletraçanteintégrantlesdonnéesdeladéviationmagnétiqueducompas)qui commenceàéquiperlesnaviresdeguerrerusse.AOdessa,unecanonnièreestmiseàsadispositionpourdesexpériencesenMerNoire.

DeSaint-PetesbourgàOdessa:l’inventionduPodascaphe En1876,alorsqu’ilestâgéde32ans,DrzewizckiquitteSaint-Pétersbourgpours’engager commevolontairedanslaflottemarchandearméedeRussieetembarqueenmerNoire

lorsqueleconflitéclateaveclaTurquieen1877.Alasuitedel’attaqued’unecanonnière russe,Stefancommenceàpenseràunengincapabledeserapprocherd’unnavireennemi toutenrestantinvisible:unsous-marinquifait,rappelons-le,faitsonapparitionpourla premièrefoispendantlaguerredeSécession(avecladestructiond’unnaviredeguerrepar unetorpilledesous-marinle17février1863).

C’estàOdessaqu’iltrouveunchantierpourréalisersonidéedanscedomaine,unsousmarinàpédalesbaptisé«Podascaphe»quiestconstruitentrefin1877etaoût1878aux usinesBlanchardàParis.Cepodascapheestunecoqueovoïdeenfeuilled’acierde4,5 mètresdelongueursur1,50mètredehauteuret2mètresdelargeur,mûparunseulhommeactionnantunpédalierquientraînaitunehéliceetunepetitepomped’assèchement.La plongéeétaitprovoquéeparleremplissagedelapartieinférieuredel’engin,puisladescenteétaitcontrôléeparunajustementduvolumeimmergéaumoyend’uncylindreàpiston manoeuvréàlamain.Lesubmersiblede2tonnesétaitarméde2chargesdedynamitede 25kgquel’opérateurmanœuvraitàtraversdesmanchessouplespourenfixerlesventouses surlacoquedunavireadverse,etl’explosioncommandéeparuncableàdistance.L’air compriméstockéaudessusduballasteservaitàrespireravecuneautonomiede20minutes. Desessaisdupodascaphen°1eurentlieupendantcinqmoisàOdessa.C’étaitlapremière foisqu’unsubmersiblenaviguaitenmerNoire.Leconceptduprototypeestvalidéle24 octobre1878parl’explosiond’unradeauenprésencedel’amiralArkas,commandantde laflottedelamerNoirequijugelanouvellearmebienadaptéeàladéfensedescôtes.Il demandeàSaint-Petersbourgl’autorisationdemettreenconstructionlesous-marin,mais nereçutaucuneréponse.Lepodascaphen°1devaitresteràl’étatdeprototype.

LeretouràSaint-Pétersbourg:laproductionensériedessous-marins àpédales

Déçu,DrzewieckirentreàSaint-Pertersbourgoùiltrouvelesrelationsetlescapitauxnécessairespourlaréalisationd’undeuxièmeprototypedesous-marinàpédalesqu’ilfitconstruireen1879auxchantiersdelaNévaettesterdanslelacdeGatchina,unedesrésidencesimpérialesdesenvironsdeSaint-Pétersourg.Lesous-marinenformedefuseaufaisait5,80m delongueurx1,80x1,20déplaçaitsixtonnesavecunéquipagede4pédaleursetunarmementdedeuxchargesdedynamiteàmiseàfeuélectrique.Lespédaleursétaientdisposéspar paireregardantversl’avantetl’arrièreàtraversunepetitetourelleàfenêtresrenforcéeset équipéesd’unpériscopedel’ingénieurfrançaisDaudenard.L’immersionmaximaleétaitde 12mètres,vitessedepointede3nœuds.Leprogrèsconsistaitdanslaplusgrandemanœuvrabilitédusubmersibleparlamiseenserviced’unaxed’hélicepropulsiveorientable.

IlfautnoterqueplusieursélémentsavaientétéconçusenFrancecommelepériscopepar l’ingénieurDaudenardetlescoquesdeshélices,pointessentielduconcept,parl’ingénieur Goubet.Suiteàlaprésentationofficielledevantl’EmpereurAlexandreIIetlatzarine,des instructionssontimmédiatementdonnéespourqueleministredelaMarineconstruise50

unitéspourrenforcerlesdéfensescôtièresdeCronstadtetdeSébastopol.Leconstructeur reçoitàcetteoccasionunesommede100000roubles.Lamoitiédessubmersiblesest construiteenFranceauxusinesduPlateauàParis,l’autremoitiéàSaint-Pétersbourg.Le modèledesériecomportaitquelquesaméliorationparrapportauprototypen°1:l’assiette étaitcontrôléeparledéplacementintérieurde2poidsde320kg;unpetittubed’airpour laventilationàl’immersionétaitdisposéàl’arrièredelatourelle.

Puisvintletempsdescommandesengrandesérie(50unitésconstruitesen1881,lesessaisenmerconduitsàCronstatdtdemaiàoctobre1882ayantdonnésatisfaction),maisla vieàbordyétaitextrêmementdifficilepourlespédaleursquidevaientrestersanseauni nourriturependantplusieursdesdizainesd’heures(96heuresd’immersionautotalsur57 joursdemer).UnofficierbritanniquedepassageàCronstatdten1885rapporteque«les russeseux–mêmesaffirmentquepersonnedesensén’embarquesurcesunités».CessousmarinsrépartisentreSébastopoletCronstadtrestèrentcependantcinqansenservice.Mais dépassésàl’èredelatorpille,enraisondeleurfaiblevitesseetdeleurarmement,ilssont désarmésettransformésenbouéesetbalisessaufhuitcoquesmisesenréserveparlaMarine.

Lorsdecetépisode,Dzrewieckiaufaitdesarenommées‘intéresseégalementàlanavigationaérienneetàl’électricitéetestéluvice-présidentdelasectiondenavigationaérienne del’AcadémietechniquedeRussieen1882.Cequinel’empêchepasdecontinueràproposeràl’Etat-majordelaMarinedesprojetsd’améliorationdesesprototypessous-marins; en1883,Drzewieckiproposel’électrificationdelapropulsiondedeuxprototypes(c’estla maisonBréguetquidevaitlivrerlesmoteursélectriques).Sesprédécesseursdanscettevoie étaientnombreuxen1882(lesrussesNikolaievetGuillenschmidten1854,Mane-Davyen Franceen1854,NewtonenAngleterreetAlstittauxEtats-Unisd’Amérique).Maislaplupartréalisaientdesunitésdevitesseetd’autonomiefaiblesdufaitduvolumeetdespoids élevésdesbatteriesgalvaniquesdel’époquequifurentremplacéesdanslesannées1870par lesbatteriesauplomb.Concrètementleconstructeurpolonaisproposaitl’électrificationde deuxprototypesdontl’unutilisaitunhydroréacteur.Cedispositifdevaitpermettred’assurerlapropulsionetlecontrôledeladirectionetjouaitdesurcroîtlerôledepomped‘épuisementetdevidangedesballasts.

Leprojetestapprouvéen1884puisréaliséen1885.Maislorsdesessaisenmer,lesperformancesdedeuxprototypesàpropulsionélectriqueserévèlentmédiocresetlesdeuxmodèles testéssontfinalementrefusésparlaMarineen1886,bienqueDrzewieckireçoiveunprixà l’Expositiondel’électricitéàSaint-Pétersbourg.Ilfutdirequecetteannée-là,ladéfensedes portsestretiréeaugéniepourêtreconfiéeàlaMarinequis’empressedemettreenréserveles sous-mainsdepochedeDzrewicki.Aumêmemomentuningénieurfrançais,ClaudeGoubet, metaupointunsous-marinquirappelleàdiverstitresceluiduconstructeurpolonais.

Forméàl’écoledesartsetmétiersd’Angersen1853,Goubetestuninventeurquidéposede nombreuxbrevetsdansledomainedelamécanique.En1880,ilétudieunmodèledejoint sphériquepourlecomptedeDzrewieckietseconsacredésormaisàlanavigationsous-marine.

C’esten1881qu’ilétudieunsous-marindontlesplanssontbrevetésetprésentésauministèredelaMarine.L’amiralLaubesouhaitealorsmoderniserlesforcesnavalesfrançaises cequilerendattentifauxidéesnovatrices.Leprototypen°1estmisenchantierenseptembre1886etlancéen1887surlaSeineaupontd’Auteuil.Unecampagnedetestsest poursuivieàCherbourgpuisàToulon,maisGoubetsubitlaforteconcurrencedesingénieursduGéniemaritimeetvoitsonprojetrefuséen1892.IlestalorsaccuséparDzrewiekid’avoircopiéson«podascaphe»,cequeGoubetréfuteayantutilisélapropulsionélectrique.Puisilfaitconstruireàsesfraisunsecondsous-marinde5mètressur1,78mètreet 1mètredesectionovaleavec2hommesembarquésetàpropulsionélectrique;l’unitépèse 5tonnesetestarmédedeuxtorpilles.EnchantieràArgenteuil,ilcomptedenombreuses améliorationsparrapportauGoubetI(aileronsdestabilité,régulateurautomatiqued’immersionpourlatenueenplongée).Lancéen1895,ilestprésentéàlaMarinenationalepour essaisàToulonde1900à1901maisn’estpasretenuparlaMarine.Ruinéetmaladel’ingénieurfrançaisdécèdeen1903.AsesobsèquesleministredelaMarineCamillePelletansaluesaténacitéetsonespritinventifbienqu’ilfutunpionniermalheureux,contrairementà sonrivalDrzewieckidontlesous-marinvientd’êtrepriméparlaMarineFrançaise.

QuantàDrzewiecki,probablementdéçuparcemanqued’intérêtdesautoritésnavales russes,Drzewieckisetourneverslanavigationaériennetoutencontinuantàproposerà l’état-majordelamarinedesnouveauxmodèlesdesousmarins.En1887,ilproposel’électrificationd’ungrandnombred’unitésenservicepuisconçoitunmodèleàvapeuretàélectricitéde20mètresdelongetde60tonnesemportant12hommesetdeuxappareilsdelancementdetorpilles.En1888,ilsuggèreunmoteuruniquepourlasurfaceetlaplongée.

Faceaumanquederéactiondesautoritésnavales,DrzewieckiquittelaRussieentre1889et 1892(selonlessources)pours’installerdéfinitivementàParis.Maisilresteencontactavec leschantiersnavalsquiconstruisentenRussielessous-marinsdesaconception:plusde50 unitésdedifférentstypes.Leplusgrandde350tonnesréaliséen1908estàpropulsionélectriquesousl’eauetàmoteuràcombustioninterneensurface,unconceptrévolutionnaire. Dansledomainedelaconstructionnavale,ilcontinuesesréflexionsetesquissel’idéed’un torpilleurplongeant(enfaitunsemi-submersible)d’undéplacementde550tonnespropulsépartroisturbinesde2000CVquiauraitpurésisteràl’impactd’obusde150mmgrâceaupacablindageprocuréparuneimmersion,allantjusqu’à4mètres;lavitessepouvait atteindre25nœudsenémersionet12enimmersion.

Puisilétudieànouveaupourlamarinerusseunmoteuruniquepourpropulserunsousmarinensurfacecommeenplongée(1892puisen1903)etproposed’armeravecdestorpillesdessous-marinsdedéfensedeportconstruitsselonsesplans.Certainsprojetsfurent réaliséscommeletorpilleursemi-submersibleconstruitàpartirde1904demêmequele sous-marinle«Potchovoï»(«lepostier»)-construitavecl’argentrécoltéauprèsdupersonneldesPostes.Lancéen1906,essayéen1907puisreléguéàdestâchesdeformationdu personneldès1909,cesemi-submersiblereprendduserviceen1913commeplate-forme

d’essaipourunmoteuràoxygèneouencorepourdifférentesexpérimentationsdemoteur unique,conduitesparl’usinemétallurgiquedeSaintPétersbourgavantlaPremièreguerre mondiale.

Undébutdecarrièreparisienneauservicedelamarinefrançaise(1889-1909) Apartdebrefsdéplacements,StefannequitteplusParisoùiloccupedifférentslogements, Citéd’Antin,ruedeLisbonnepuisàPassyenfinrueBoileau,oùilprécèdeGustaveEiffelqui yinstallesondeuxièmeLaboratoireaérodynamiqueen1912.

AParis,dansl’effervescencedesprojetsdebâtimentssous-marins,ilpoursuitsesréflexionssurlessous-marinsdedéfensedesportsettrouveunenouvelleoccasiondemettre sonsavoiretsonexpérienceauservicedelaMarine.Le26février1896,leministrefrançais delaMarineouvreunconcourspourlaconceptiond’unsubmersibleauxspécifications précises.Leprogrammeàréaliserestpubliéau Journalofficiel etcommuniquéàdiverschantiersnavalsetauxpersonnesétrangèresàlaMarinefrançaisequienfontlademande.Les conditionsàremplirsontlessuivantes:

–vitessede12nœuds;

–distancefranchissabletotalede100milesà8nœuds;

–distancefranchissableenimmersion:10milesà8nœuds; –ledéplacementnedevaitpasexcéder200tonneaux;

–chaqueconcurrentdevaitremettreuneétudecomplètecomprenantplans,notes,calculsetjustificatifs;

–toutelatitudeétaitlaisséeauxconcurrentsencequiconcernelesmécanismesdedirectionetdeplongéeetenmatièredepropulsion.

45personnesparticipentauconcoursdont36étrangèresàlaMarine.Drzewieckifait partiedesconcurrents;6projetsdesous-marinscompletssontretenusparleConseildes travauxdelaMarineetaufinaldeuxsontretenuspourlesperformancesqu’ilsannoncent enmatièred’autonomieetdepropulsion;celuidel’ingénieurduGéniemaritimeMaxime LaubeufetceluideDrzewiecki.LesarchivesdelaMarineconserventlemémoiremanuscrit rédigéparceluiquiseprésentecommeuningénieurrusseetquirappellequ’iladéjà construitdessous-marinslance-torpillesenRussieetquesonsystèmedelance-torpille équipedéjàlesous-marinfrançais«LeSurcouf»3.Ils’agitd’untorpilleurarmédelancetorpillesqu’ilàfaitbreveteren1892,naviguantensurfaceetpouvantresterenplongéependant3heures.Savitessepouvaitatteindre10nœuds.Letorpilleurétaitautonomeenplongéeavecuneforcemotricefourniepardesaccumulateurs;Ilétaitéquipéd’unedouble coqued’aciercalculéepourrésisteràdespressionsde30mètresdeprofondeur,d’unmoteuràvapeurpourlanavigationensurface(uneturbineLaval300CV)etd’unmoteurélectriqueenplongéede150CV.Laforcemotriceétaitcommuniquéeàunehéliceà12ailesré-

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA DOI:10.2436/20.2006.01.150 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.51-64 3.ArchivesdelaMarine–47GG2/3:ConseildestravauxdelaMarine.Registredesdélibérations.Séancedu4juin1897.

versibles.Lesubmersibledisposaitd’unréservoird’aircompriméde15m3 à80atmosphères.

Lesrésultatsduconcourssontproclamésenjuin1897.Parmilespersonnesétrangèresà laMarine,Drzewieckiestclassésecondpoursonprojetd’unitéde120tonnespour12 hommescorrespondantàson5e prototypedesous-marinproposéàlamarinerusse.Ilreçoituneprimede5000francs-or(iln’yeuaucunpremierprixpourcettecatégorie).Dans lacatégoriedesofficiers,MaximeLaubeufestclassépremieretreçoitlamédailled’ordu concourspoursonsubmersibleàdoublecoqueetdoublepropulsion(alorsunconceptrévolutionnaire).CesubmersibleprimédeLaubefdevaitéquiperlamarinenationaledèsl’annéesuivante.Envoicilescaractéristiques:

–ils’agitd’unsubmersiblecomplètementautonomeàdoublecoqueetdoublepropulsionmisenchantiersouslenomde«Narval»(Laubeuf&Stroh,1923);

–pourlapropulsiondesurface,Laubeufpréconisaitunmoteurlégeretéconomiquesoit unmoteuràvapeuralimentéaumazout;

–malgrésonfaibletonnage(117tonneauxensurface),lesubmersibleétaitdotéd’un rayond’action4à5foisplusgrandqueceluidessous-marinsde140à190tonneaux àpropulsionélectrique;

–lerayond’actionenimmersionétaitaccruparlapossibilitéd’employerunmoteurélectriqueensurfacecommegénérateuretderechargerlesbatteriesd’accumulateurs;le «Narval»étaitaffranchidelanécessitéderetourneràlabasederechargementcequi luiconféraitunelargeautonomie;

–sesdimensionsétaientde34mètresdelong;ilportait4torpillesplacéesàl’extérieur (avecdesappareilsconçusparDrzewieckien18974)etprêtesàêtrelancéescequide l’avisduconcepteurreprésentaitunarmementformidablepourl’époque;

–savitesseenplongéeétaitde5nœudsetsonrayond’actionde400milesà8nœudsen surfaceet40milesenplongéeà3nœuds;

–letempsderemplissagedesballastsextérieursétaitréduitsà15minutespour80m3 Lamiseenconstructiondusubmersiblealieudès1898etsonarmentestterminéen 1900.Quatresubmersiblesdérivésdu«Narval»d’untonnageplusélevésontmisenchantierlamêmeannée(157tonneauxensurface)etd’uneplusfaibleflottabilité(26%aulieu de42%);ilsdisposentd’unedoublecoquepartiellesurlespartieslatéralesetsurlehaut unepasserellelégèrementsurélevée.En1902,ilssontéquipésd’unmoteurDiesel.Puisse sont18submersiblesàdoublepropulsionvapeuretélectricitéquisontmisenconstruction en1904.AlaveilledelaPremièreguerremondiale,lamarinenationalefrançaiseestdoté dede34batimentshomogènestype«Laubeuf»,desnaviresrobustestenantlameravec

4.InstitutNationaldelaPropriétéIndustrielle:Mémoiredescriptifdéposéàl’appuidelademanded’unbrevted’inventionde quinzeanspourpourperfectionnementaulance-torpillessous-marinparMrStefanDzewiecki(troisdessins),1juin1892,8p., 3dessins.

uneflottabilitéde27%grâceaupontpasserelleetdotésde2arbresd’hélicesetde2appareilsmoteursindépendantscequidiminuaitlesrisquesd’immobilisationparavarie;27 hommesd’équipagepouvaientêtreembarqués,ceciétantl’aboutissementlogiquedesperfectionnementsapportésau«Narval».

Laubeufdansunouvrageconsacréauxsous-marinsconclutquelaFrance,contrairement àlaRussieacrééuneflottedesubmersiblesquitientlepremierrangdespuissancesmondiales.QuantàlaRussie,elleavaitachetédessous-marinsdetypeaméricainsetallemands toutencherchantàcréeruntypenationalaveclessous-marinsdeDrzewiecki,deKoutenikof,deKolbasieffetdeBobnoffMaisdit-il,elleneréussitqu’àconstitueruneflottehétéroclitefortpeuutilependantlapremièreguerremondiale.Quantàl‘Espagne,l’ingénieurdu GéniemaritimenementionnepasmêmelenomdeMonturiol.

LeconcoursLockroy(nomduministredelamarine)eutpourconséquenced’équiperle «Narval»deLaubeufdulance-torpilleconçueparDrzewieckien18975,puisplusieurssériesdesous-marinsfrançais,cequiàDrzewieckiassureaisancefinancièreetrenommée. SoninfluenceauseindelaMainefutgrandeàenjugerlademandedeLaubeufauministre delaMarineennovembre1898deserendreenmissionenRussieplutôtqu’enItaliecommeprévuinitialement6.Laubeufestimaitquelesrenseignementsqu’ilpourraitrecueillir danscepayspourraientêtretrèsutilespourlaconstructionduprochainsubmersiblequ’il aprésentéàl’examenduConseildestravauxdelaMarine.Ilvoulaitexaminerlachauffeaux résidusdepétrolefonctionnantcourammentàborddesnaviresdelamerNoireetdelaCaspienne.Leministreapprouvalademandeetl’itinéraireproposéparLaubeufcomprenaitla visitedeschantiersdelaNévaàSaintPétersbourg,puisunitinéraireallantd’Astrakansurla CaspienneàSébastopolpuisOdessasurlamerNoire.

Dugéniemaritimeàlatechniqueaéronautique(1889-1920)

RevenonàDrzewiecki,lecentraliens’estfaitconnaîtredanslemilieudesingénieurscivils lesannéesprécédentesparlesarticlesqu’ilpublieenfrançaisentre1889et1891surlevol desoiseaux,levolplanéetlesaéroplanes.Maissonplusgrandapportaudéveloppementde constructionmaritimemaisaussiàl’aviationconcerneleshélicesEn1892,Drzewieckiprésenteàl’Associationtechniquemaritimeetaéronautique(ATMA)Drzewiecki,1892),associationducorpsduGéniemaritime,unenotesuruneméthodedecalculdeshélicesmari-

5.«Noticeexplicativedel’appareillance-torpillesdesous-marinsystèmeDrzewieckimodifiéenvuedesoninstallationàbord dusubmersibleLaubeuf»,signéDrewiecki,ingénieurrésidant5villaDamontàPassy,Paris.

6.MaximeLaubeuf(1864-1939),polytechnicien(promotion1883)etingénieurduGéniemaritime,pionnierdelaconstruction navale,concepteuren1897dupremiersous-marinmoderne(«Lenarval»).En1906ilquittelaMarinepourl’industrieprivée, membredel’Académiedessciences,Sectiondesapplicationsen1920.VoirServicehistoriquedelaMarine-FondsMaxime Laubeuf-47GG2et47GG3:conceptionsduNarval(1896-1902).Lesubmersibleestéquipéd’unlance-torpillesconçupar Drzewiecki(5novembre1897).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.150

timesetaériennesqu’ilenrichitparquatreautrescommunicationsentre1900et1920(Drzewiecki,1909a;1910a;1912).L’ingénieuraffirmaitqu’ils’agissaitdelapremièretentativepourmettreaupoint«unehéliceparfaitedéterminéeentièrementparlecalcul».

L’héliceapparaîtcommepropulseurdenavireen1842surunnavireconstruitparl’ingénieurfrançaisAugusteNormand.Sonmodedefonctionnementestmalconnujusqu’en 1908oùuningénieurduGéniemaritimeaffirmequelasimilitudemécaniqueapplicableà larésistancedescarènesnel’estnullementauxhélices.Lathéoriedeshélicesétaitalorsun chaosoùledirecteurduBassindescarènesdeParis,PierreBertin,affirmaitêtrelepremier ànerienycomprendre.Dès1892,ons’intéresseaucasd’unpropulseurtravaillantàl’arrièred’unecarèneetl’onperçoitlanotiondesillageetdesuccion(cavitation)etlespossibilitésd’obtenirunbonrendementd’interactionhélice-carène.D’unpointdevueexpérimental,lestentativesdedégageruncertainnombrederèglesetdeformulespratiquessont plusnombreux.Apartird’essaisenmerréalisésavec4torpilleurs,etanalysésparlesingénieursduGéniemaritime,Laubeufmontreen1903quepourlesnaviresàdeuxhélicesla dispositionenhélicessupradivergentessontsupérieuresàladispositionenhélicessupra convergentesadoptéeàl’époqueparcertainsnavires.Ilmontreaussiquedeuxhélicessont supérieuresàtrois(expériencesfaiteenFranceetenAllemagnesurlecroiseur«Kaiserin Augusta».)

En1892,Drzewieckiexposedevantl’ATMAsathéoriedel’hélice:l’idéededépartétait quelerapportentrelapousséeutile(portance)d’unélémentplanetsarésistancenuisible (latraînée)passeparunmaximumde0,08pourunangled’incidencede3°.Tirantles conséquencesdecetteidée,Drzewieckiarriveàconcevoirunehélice«normale»constituée d’ailesdontlescaractéristiquesgéométriquesnedépendentquedel’avancementpartour del’hélice.IlseditavoirétéencouragéparlesingénieursduGéniemaritimeetavoircherchéàvérifiersathéorieencalculantd’aprèselleungrandnombred’hélicesexistantesen service.«J’aieulasatisfactiondeconstaterquelesprévisionsdemescalculsétaienttoujoursenaccordaveclaréalitéetquelesbonneshélicesétaientprécisémentcellesquiserapprochaientleplusdutypequ’indiquaitlecalcul().Cettethéoriedonnaitaussil’explication logiquedecertainesformulesempiriquesemployéesavecsuccèsdanslapratique.Depuisil aétéconstruitunnombreconsidérabled’hélicescalculéesparlaméthodequej’aiproposée»(Drzewiecki,1909a:2).Ilfitalorsbreveteruneturbinealimentéelatéralementetreçoiten1908letitrehonorifiquebritanniquede ThenavalarchitectofgreatBritain pourses travauxdegéniemaritime.LaproductiondeshélicesDrzewieckifutréaliséeparlacompagniePierredeRatmanoffen1909souslelabel«hélicenormale»quifututiliséeparLouis Blériotdontonacélébréenjuillet2009l’exploitdelatraverséedelaManchesurunmonoplandesaconceptionéquipéd’unehéliceDrzewiecki.Sathéorieoriginale,modifiéeet amélioréeparlasuiteestconnuesouslenomdeThéoriegénéraledeshélicesFroude-Drzewieckiaétéétudiéeaudébutdusiècleparlespionniersdel’aviation(OctaveChanuteetles frèresWright).C’esten1920queDrzewieckipubliesathéoriegénéraledeshélices.

Drzewieckietl’aviation(1909-1920):lacollaborationavecGustaveEiffel

Conscientdelanécessitéd’effectuerdenombreuxessaispourchoisirlaformeoptimaledes hélices,descellulesetdesailesd’aéroplanes(Drzewiecki,1910b:87),Dzrewieckipubliela mêmeannéeunappelenfaveurdelacréationd’unlaboratoired’essaisaérodynamiques «destinéàfournirauxaviateurslesélémentsnécessairesàlaconstructiondesaéroplanes» (Drzewiecki,1909b).Rappelonsqu’aumêmemoment,PaulPainlevé,mathématicienet propagandistedel’aviation,militeauprèsdesparlementairespourlacréationd’unlaboratoirecentraldel’aviation(Anizan,2006:vol.I,129)7.C’estfinalementleLaboratoireaérodynamiqueEiffelquirépondraauxvœuxdesdeuxdéfenseursdel’aviationmotorisée(Eiffel,1912:153)8

Lesdeuxhommessemblentavoirentretenudesrelationsétroitespuisqueselonl’auteurpolonais,EiffeldécidedetransférersonlaboratoireaérodynamiqueduChampdeMarsàPassy au67rueBoileauenfacedesarésidence.Dèslors,lacollaborationscientifiqueentrelesdeux centralienss’intensifie.Grâceauxessaisensoufflerie,Drzewieckimetaupointunaéroplaneà stabilitéautomatique,munid’unmoteuràl’arrièrepouréquilibrerlepoidsdupiloteàl’avant etprenden1912unbrevetd’inventionenBelgiquepuisenFrance(Eiffel,1914) 9.Cetaéroplaneaétéconçuetconstruitsurdesdonnéesfourniesparuneséried’expériencesméthodiqueseffectuéesauLaboratoireEiffelsurunmodèleréduitdel’appareil(Échelle1/10°)en 1912,l’appareildevantréaliserparsaformemêmelastabilitélongitudinaleautomatique10

Encouragéparlesexpériencesfaitesaulaboratoired’Auteuil,l’ingénieurpolonaisentreprendaussitôtlaconstructiondel’aéroplaneenvraiegrandeuràl’usineRatmanoff.«Le fonctionnementdel’aviondanslaréalitéafaitpreuved’unestabilitélongitudinaleparfaite»conclutEiffelàlasuitedesessaisenvol.Cetaéroplanede«typecanard»estmontréla mêmeannéeàlaquatrièmeExpositioninternationaled’aéronautiqueàParis(1912).Ces bonsrésultatsdesonaéroplaneconduisentDrzewieckiàentreprendrelaconstructiond’un deuxièmeappareildemêmesdimensions,basésurlesmêmesprincipesmaisplusléger pourunevitessedevolhorizontalde111km/heure.Maisl’accidentdudeuxièmeprototypeenvold’essaimetfinauxambitionsindustriellesdel’ingénieuren1913.

Auservicedeladéfensenationale(1914-1918)

Aprèsl’échecdesondeuxièmeprototyped’aéroplaneàstabilitéautomatique,Drzewiecki trouvedès1914àfaireœuvreutileens’attelantàlatraductionducoursd’aérodynamique

7.Voirl’articlepubliéparPainlevédans LeMatin le18février1909:«Ilfautorganiserunlaboratoiredel’aviationpourquela Francedemeurelamaîtresseduprogrès».

8.Envuedelaconstructiondepalesd’hélices,Drzewieckiaproposél’étudede3profils(n°16à18).Lesrésultatsmontrent quelesailesn°17estlameilleureetquelan°16estàrejetercomplètement.

9.Voirvol.I,200-203.PLXIIetfig.157atlas(vol.II).

10.«L’aéroplane‘Drzewiecki’àstabilitéautomatiquenaturelle», L’Aérophile, 15janvier1913.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.150

NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.51-64

deJoukowskipubliéàMoscouen1910.Dansunelonguepréface,ilindiqueque«cecours publiéenrussen’étaitmalheureusementaccessiblequ’auxtrèsrareslecteursquienOccidentsontfamiliarisésaveccettelangue.Afindepermettreaumondesavantneconnaissant paslerussedeprofiterdecetteœuvremagistrale»,ilademandéàl’auteurlapermissionde traduiresoncoursenfrançaistoutenyapportantdelégèresmodificationspourleslecteurs français.Ilrappellesaproprecontributionàlathéoriedeshélicespropulsivesaussibien marinesqu’aériennesoùilamontrél’existencede l’incidenceoptima,notionfécondequilui aservidebaseàlathéoriedeshélicespropulsives.Cequil’amèneauconstatquelatendanceàrelierlesloisdel’aérodynamiqueàcellesdel’hydrodynamiques’estmanifestéeun peupartoutdanslemondesavantmaisque«detouslesthéoriciens,nulmieuxqueleprofesseurJoukowskin’étaitqualifiépourentreprendrelatâchedefonderl’enseignementcompletdel’aérodynamiquesurceluidel’hydrodynamique.»(Joukowski,1916)11.Cesavant professeurdemécaniquerationnelleàl’universitéetàl’EcoleimpérialetechniquedeMoscous’estdepuislongtempsintéresséauxquestionsd’hydrodynamiqueàlaquelleilaapportéd’importantescontributionsqu’ilad’ailleursprésentéesdanslescongrèsinternationauxd’aéronautiqueaudébutduXXesiècle.«Joukowskia[selonDrzewiecki],faitsortir l’aérodynamiqueduchamprestreintdel‘empirismeexclusifoùellesetrouvaitconfinée, pourluiassignerundomaineplusvasteetplusscientifique».L’ouvragefutéditéen1916 danslecadredelamobilisationscientifiquedécrétéeparPaulPainlevéenNovembre1915 alorsqu’encontrepartie,GustaveEiffelvoyaitsonouvragesurlarésistancedel’airetl’aviationde1914traduitenrusseetpubliéàMoscouen1916.LathéoriedeJoukowskiseraenseignéeaudébutdesannées20parlemathématicienPaulPainlevéetparsonadjoint,un savantrusseémigréen1917DimitriRiabouchinsky,danslescoursdelachairedemécaniquedesfluidesetapplicationsdelaSorbonne(Fontanon,2005).

AucoursdelaPremièreGuerremondiale,Drzewieckipoursuitsestravauxsurlamécaniqueduvoletleshélicespropulsivesetconçoitunehéliceàrégulationdevitessedansle laboratoireEiffelmisauservicedeladéfensenationaleetdirigéselonlesvœuxduministre del’instructionpublique,PaulPainlevé,parWladimirMargoulis,unélèvedeJoukowski.

C’estdansl’immédiateaprèsguerre,en1920,queDrzewieckiprésenteàl’Académiedes sciencessathéoriegénéraledel’hélice,untravailpourlequelilreçoitleprixMontyonde mécanique(700francs–or).A76ans,ceprixmarquelepointculminantdelacarrièrede l’ingénieurpolonais.

Épilogue

L’ingénieurconcepteurpoursuitnéanmoinssesrecherchesthéoriquesettechniquesen travaillantsurlathéoriecinétiquedesgazen1927eten1935surdesturbo-moulinets hydrauliques.Vintalorsletempsdeshonneurs;en1929,à85ansilestchoisicomme

11.VoirStéphaneDZREWIEKI,«Préfacedutraducteur»,inD.JOUKOWSKI(1916),V-XV.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.51-64

DOI:10.2436/20.2006.01.150

membred’honneurparlaLiguepolonaisededéfenseaérienneetdanssondiscoursderemerciementsrésumeainsisonexistence:« Jesuisheureuxqu’ilm’aitétédonnédevivreunepériodedeprogèsfabuleuxdansdeuxdomainesquim’ontattirédepuismonenfanceetàlaréalisationdesquelsj’aiprisunecertainepart–lanavigationsous-marineetlanavigationaérienne. J’espèrequ’ilspourrontserviràladéfensedelapatriedemesancêtresetqu’àl’avenirilsprotégerontl’humanitédelaguerrecalamitéépouvantable,barbareetinsensée ».

Asadisparitionle25avril1938,Drzewieckilèguesonatelier,sesarchivesetsabibliothèqueàl’AmbassadedePologneàParis.MaistoutceprécieuxhéritageestdétruitoudispersépendantlaSecondeGuerremondiale.

Pourcélébrerle160e anniversairedesanaissanceetàl’occasiondu41eCongrèsinternationaldessous-mariniers,lesautoritésukrainiennessoutenuesparlessous-mariniersdu mondeentierontdécidéd’érigerunmonumentàsamémoire.Inauguréle15mai2004 dansunparcd’Odessaoùnavigasonpremiersous-marin,lemomentestpavoiséauxcouleursfrançaises,polonaises,russes,etukrainiennes.IlaétéfinancépartouslespaysoùDrzewieckiavaitexercésestalentsd’ingénieur-concepteurdesousmarins.

DOI:10.2436/20.2006.01.150

Bibliographie

ANIZAN,A.-L.(2006),PaulPainlevé(1863-1933). Un scientifiqueenpolitique, [thèseenligne]http://ecoledoctorale.sciences-po.fr/theses/theses_enligne/ anizan_hist_2006/anizan_hist_2006.pdf

BELHOSTE,B.(2003), Laformationd’unetechnocratie.L’écolepolytechniqueetsesélèvesdelarévolutionauSecondEmpire,Paris,Belin.

DRZEWIECKI,S.(1892),«Méthodepourladéterminationdesélémentsmécaniquesdespropulseurs hélicoïdaux», Bulletindel’Associationtechniquemaritime, 3,(3°session),11-31.[Textecommuniquéà l’Académiedessciencesle4avril1892parM.Léauté].

DZREWIECKI,S.(1909a) Deshélicesaériennes. Théoriedespropulseurshélicoïdauxetméthodede calculdecespropulseurspourl’air, Paris,Librairie dessciencesaéronautiques,F.Vivieréd,62p.

DZREWIECKI,S.(1909b), Delanécessitéurgentede créerunlaboratoired’essaisaérodynamiques,Paris, Broch.

DZREWIECKI,S.(1910a)«Formulesrationnelles pratiquespourlecalculdeshélicesmarinesetaériennes», Bulletindel’ATMA, 78-79

DRZEWIECKI,S.(1910b),«Del’allurelaplusavantageusepourunaéroplane», Techniqueaéronautique, 1février,87-88

DZREWIECKI,S.(1912),«Étudethéoriquesurleshélices», Techniqueaéronautique, 71-1°décembre 1912,332-334.

EIFFEL,G.(1912), Résistancedel’airetl’aviation. ExpérienceseffectuéesaulaboratoireduChampde Mars,Paris,DunodetPinatéd.

EIFFEL,G.(1914), Nouvellesrecherchessurlarésistancedel’airetl’aviationfaitesaulaboratoired’Auteuil,ParisDunodetPinatéd.

FONTANON,C.(2005),«PaulPainlevéetl’aviation», In:(FONTANONC.&R.FRANK,R.(dir.), PaulPainlevé(1863-1933).Unsavantenpolitique,Rennes, PressesuniversitairesdeRennes,41-56.

GOUSSEFF,C.(2008),L’exilrusse.Lafabriqueduréfugiéapatride,Paris,CNRS-Éditions.

JOUKOWSKI,D.(1916), Basesthéoriquesdel’aéronautique.Aérodynamique.Coursprofesséàl’École impérialetechniquedeMoscou,ParisGauthier-Villars.

LAUBEUF,M.;STROH,H.(1923), Sous-marins,torpillesetmines.Leurrôledanslaguerre ,Paris, J.B.Baillière.

Siteweb

DOBRACZYNSKI,Aleksander(2006)«Lavieet l’œuvredeStefanDrzewiecki(1844-1938»,Annales /CentreScientifiquedel’AcadémiePolonaisedes Sciences,Vol.9.http://www.academie-polonaise. org/images/stories/pliki/PDF/Roczniki/R9/dobraczynski.pdf (dated’accès:5octobre2010).

«Associationdesanciensofficiersdelamarineimpérialerusse:StéphanDrzewiecki»,http://www.aaomir. net/spip.php?article12(dated’accès:5octobre 2010).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

L’EVOLUCIONISMEALES MEMÒRIESDELAREIAL

ACADÈMIADECIÈNCIESIARTS DEBARCELONAAFINALSDEL SEGLEXIX*

RAIMONSUCARRATSRIERA

CENTRED’ESTUDISD’HISTÒRIADELACIÈNCIA(CEHIC),UNIVERSITAT AUTÒNOMADEBARCELONA. rsucarrats@gmail.com

Resum: AfinalsdelsegleXIX,desprésdelapublicaciódeTheoriginofspeciesperpart deCharlesDarwin,hivahaverfortescontrovèrsiesentrepartidarisidetractorsdel’evolucionisme.Aquestdebatvaestarpresentendiferentsmanifestacionsdel’activitat científicaaBarcelona.LaReialAcadèmiadeCiènciesiArtsdeBarcelona(RACAB) agrupavaalgunsdelsmésconegutsrepresentantsdelaciènciaaaquestaciutat.Els seusmembresescrivireninteressantsmemòriesqueerenllegidesensessionsacadèmiquesalamateixaRACAB.Aquestesmemòriess’hanpreservatenformamanuscritaal’Arxiudel’Acadèmia.Enaquestarticles’estudiensetzemanuscritsd’aquestperíodequeestavend’algunamanerarelacionatsambl’evolucionisme,iesdemostra quelamajorpartdemembresdelaRACABerencreacionistesiclaramentoposatsa laideadel’evolució.Aquestaposiciócontràriaal’evolucionismeeradefensada,depenentdel’autor,ambargumentsideològicsocientífics.

Paraulesclau: evolucionisme,creacionisme,RACAB,històrianatural,Barcelonaalsegle XIX

*Unaprimeraversiód’aquestarticlevaserpresentadaalajornada Darwinenel150èaniversari delapublicacióde«L’origendelesespècies»,organitzadaperlaSocietatCatalanad’Històriade laCiènciaidelaTècnica(SCHCT)-Institutd’EstudisCatalans(IEC),laInstitucióMilàiFontanalsCSICilaResidènciad’InvestigadorsCSIC-GeneralitatdeCatalunya.

DOI:10.2436/20.2006.01.151

EvolutionisminthereportsoftheBarcelonaAcademyofSciencesattheendof19th century

Summary:Attheendof19th century,afterthepublicationofTheOriginofSpeciesby CharlesDarwin,therewereheatedcontroversiesbetweenthefollowersanddetractors ofevolutionism.Thisdebatewaspresentindiversemanifestationsofscientificactivity inBarcelona.Someofthebest-knownrepresentativesofscienceinthiscitywere membersoftheBarcelonaRoyalAcademyofArtsandSciences(RACAB).Theywroteinterestingreportswhichwerereadinacademysessions.ThesereportsarepreservedintheAcademy’sArchiveinmanuscriptform.Sixteenmanuscriptsofthisperiod dealingwithevolutionismhavebeenstudied.Ithasbeendemonstratedthatmostof themembersofRACABwerecreationistsandclearlyopposedtotheideaofevolution. Thispositionagainstevolutionismwasdefendedwithideologicalorscientificarguments,dependingontheauthor.

Keywords: evolutionism,creationism,RACAB,naturalhistory,Barcelonainthe19th century

LesmemòriesdelaRACAB,unabonafontd’informaciósobrelaciència

delsegle XIX aBarcelona

Noésgensfàcilarribarasaberfinsaquinpuntesprodueixl’acceptacióorebuigd’unaidea perpartd’unacomunitatcientífica.Encarahoésmenysquanbonapartdelasocietatresulta sacsejadaperaquestanovaideailessevesrepercussionstenentranscendèncianonomésen l’àmbitcientífic,sinótambéeneldelapolíticaoelsmitjansdecomunicació.Aixòéselque vapassaralllargdelsegle XIX amblaprogressivaapariciódel’evolucionismecomaexplicaciómésfactibledel’existènciadelesespèciesilasevadiversitat.Perrespondrelapregunta decomvareaccionarlasocietatcatalanaalesideesevolucionistes,iconcretamentalesdarwinistes,s’hauriaderealitzarunestudiexhaustiudelespublicacionsdelscientífics,dela sevaactivitatacadèmica,delarespostadelsmitjansdecomunicaciópopulars,odelsdebats políticsireligiososgenerats,entrealtrescoses.Nomésapartird’unbonnombred’estudis decasespodràarribaratenirunavisióglobalsobreaquesttema.

Enaquestarticleestudiemquinavaserlaposturaquevanprendreelsacadèmicsdela ReialAcadèmiadeCiènciesiArtsdeBarcelona(RACAB)sobrel’evolucionismeenlesdècadesfinalsdelsegle XIX.Unadelesfontsd’informaciómésimportantsqueesguardaenl’ArxiudelaRACABéslacol·lecciódememòries,conservadaenformamanuscrita.Aquestes memòrieslesdefensavenelsmembresd’aquestainstituciódavantelsseusconsocisensessionsacadèmiques,ipodendonar-nosunaricavisiódelsseusinteressoscientífics,complementarisaltreballquepoguessinrealitzarenl’àmbitprofessional.Així,doncs,hemconsideratqueseriainteressantempraraquestafontpercopsarlaposturadelsacadèmicsdavant

lesteoriesevolucionistes.Peraconseguir-ho,hemfetunestudiexhaustiudequinesmemòries,fonamentalmentlespresentadesenladirecciódeciènciesnaturals,afrontarendeformadirectaotangencialeldebatsobrel’origendelesespèciesenelperíodeestudiat.

L’estudis’hafetambelssegüentsobjectius:a)SaberquantesmemòriesdelaRACABde lasegonameitatdelsegle XIX tractarendirectamentoindirectaeltemadel’evolució;b)Conèixerquinesforenlespersonesquelesescriviren,quinalasevaformacióiquinselsllocs institucionalsqueocuparen;c)Analitzarquantesd’aquestesmemòriesdonarensuportales novesideesevolucionistesiquanteslescriticarenodesqualificaren,id)Valorarelsargumentsempratsencadascundelscasos.

Memòriesquetractareneltemadel’evolucióiautorsqueleselaboraren

Enlacercarealitzadahemtrobatsetzememòriesescritesperdeuautorsdiferentsentreels anys1849i1892.Enlesduestaulessegüentspodemveurequinsvanserelsautors,enordrealfabètic,eltítoldecadascunadelesmemòries,il’anyenquèvanserelaborades.

Encaraqueelsquiescriguerenaquestesmemòriesforenmembresdel’Acadèmiai,per tant,científicsd’unacertarellevànciaalaBarcelonadelsegle XIX,nototsforenigualmentconeguts,ferenaportacionsremarcablesalaciènciaoocuparenalgunaposicióacadèmicade prestigi.Comaresuminicialdiríemquelamajoriavanserprofessorsenalgunainstitució, siguiuniversitàriaod’ensenyamentsecundari.Algunsd’ells,éselcasd’Agell,PlansiSánchezComendador,comacatedràticsdemàximnivell.Gairebétotserenllicenciatsi/odoctorsenalgunadisciplinarelacionadaamblesciències,ialgunsforenmetgesofarmacèutics enexercici.Endarrerlloc,dosd’ells,AlmeraiArbós,forenpreveresitinguerenunpaper importantenlescàtedresdelSeminari.Noésobjectiud’aquesttreballferunabiografiaexhaustivadecadascund’ellsi,pertant,tansolsdonaremunespetitespinzelladesdelstrets quehemconsideratméssignificatiusdelessevesvidesperpoderubicar-losenelseucontextquanfemesmentdelessevesobres.Espotobtenirmésinformacióalesnòminesdel personaldel’Acadèmiaqueestrobenalabibliografiai,enalgunscasos,enbiografies,necrològiquesodiccionarisbiogràfics.

JoanAgelliTorrents(1809-1868)éspotserundelsautorsmésconegutsdelallista,amés delmésantic.Vaserdoctorenciènciesnaturalsicatedràticdemecànicateòricaifísicaexperimentalal’InstitutdeBarcelona,idequímicadelaFacultatdeCiènciesdelaUniversitatdeBarcelona.D’aquestafacultatenvaserdegà,irectordelaUniversitat,aixícomdirectordel’EscolaIndustrial.MembredelaRACAB,allàhivapresentarmoltstreballs,sobretot relatiusal’electricitat,delsqualsdestacaeldelainvenciód’unfamóstelègraf.Vaserunpersonatgemoltinfluenttantanivellcientíficcomsocial,sentfundadoripresidentd’institucionscoml’AteneuBarcelonès,ipolític,arribantaserdiputataCorts.

JaumeAlmeraiComas(1845-1919)fouunaltredelsmésconegutsentreaquestsdeuautors,consideratundelsprimersgransgeòlegscatalans.Prevere,esvallicenciarenteologia el1876iel1912vaarribarasercanongedegàdelaCatedraldeBarcelona.Doctorencièn-

JoanAgelliTorrents(1809-1868)

JaumeAlmeraiComas

Loscorpúsculosorganizadosqueexistenenlaatmosfera yelexamendelasdoctrinasdelasgeneracionesespontáneas (1862)

Algunoshechosquepugnanconlateoríadelaevolución, (1845-1919) oeltransformismorebatidoporlamismanaturaleza enlosalboresdelavida (1890)

JaumeArbósiTor(1824-1882)

CarlesFerrerMitayna(1845-1919)

ManuelMiriNavarro(?-1913)

Consideracionessobreelorigenydesarrollodelavidaencontra delosdefensoresdelageneraciónespontánea ydelatransformacióndelasespecies (1875) Consideracionessobrelaarmoníaquereinaentrelasciencias humanasyladivina (s/d) Discursoinauguralde1876a1877 (1876)

Lacirculaciónyeltransformismo (1881) SinopsisAntropológica (1892)

Algunasbrevesconsideracionessobrelasgeneraciones espontáneas (1874) Memoriaacercadelasprincipalescausasqueimpiden queennuestropaísadquieramayordesarrolloelcultivo delaHistoriaNatural (1876)

JosepMonlauiSala(1832-1908) Brevesconsideracionesacercadelasedadesprehistóricasdel linajehumano (1870)

JoanMontserratArchs

Enelestadoactualdelosconocimientos,¿puedenseñalarse (1844-1895) límitesprecisosalosReinosnaturales?Enestecaso,¿Quées labotánica? (1879)

FructuósPlansiPujol(1833-1890)

AntonioSánchezComendador

Elconocimientodelaespecieydesusmodificacionesdista muchodesercompleto (1857)

Memoriasobresitodoslosmediosdepropagacióndelos (1823-1888) animalessonverdaderasgeneraciones (1849) Reseñahistóricadelosprincipalesdescubrimientosqueprueban laexistenciadelhombreduranteelperiodocuaternarioantiguo (1868)

FrancescdePaulaVidaliRosselló

Tiemposgeológicos.Lacuestióndelostiemposgeológicos, (1830-1894) ¿puederesolverseporloshechosensimismos?¿enquélímites puederesolverse?Relacionesdelhombreconlosfósilesylos terrenosdiversos (1872)

Leyesarmónicasdelosseresylacreaciónyconsecuencias deducidasdelasmismas (1877)

ciesnaturals,llicenciatenciènciesfísiquesienhistòrianatural,foucatedràticdegeologiai històrianaturaldelSeminari.VatenirmoltscàrrecsalaRACAB,desdevocaldelaJuntainspectoradel’ObservatoriFabrafinsaconservadordelgabinetdelasecciód’històrianatural, directordelasecciódeciènciesnaturalsenmoltesocasions,vicepresidentel1892iel1893, ipresidentel1906.Vallegirmoltstreballsenaquestainstitució,gairebétotsdedescobri-

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.65-85

DOI:10.2436/20.2006.01.151

mentsgeològicsipaleontològicsaCatalunya.Tambévaserautordellibressobregeologiai demapesgeològics.Lessevescol·laboracionsambelgeòlegLandererdesde1876elvanfer obriral’estranger.Vaassistiramoltscongressosinternacionals,ivaorganitzarlareunióde laSocietatGeològicadeFrançaqueesvaferjustamentalaRACAB,aBarcelona,el1898.

JaumeArbósiTor(1824-1882)eral’altreprevere.VaestudiarquímicaalaJuntadeComerçdel1843al1846ambJosepRoura,dequivaserajudantdelaboratori.Elsseusconeixementsambtinturesiestampatselsvaferservirprimerenlatintoreriadelsseusparesi, quanelsseusparesvanabandonarelnegoci,ellvamuntarunlaboratoriquímici,posteriorment,unaindústriaquímicaquevaanarcreixentennombreiquantitatdeproductesfabricats.Tambévaserunespecialistaenl’establimentdel’enllumenatdegas.Esvacasar,peròva perdrelasevadonaquanportavadosanysdecasatijatenienunafillapetita,queambel tempsvaesdevenirmonja.Peruncanvienlapolíticad’aranzels,lasevaindústriavahaverde tancar.Iniciàelsestudiseclesiàsticsis’ordenàel1860.ProtegitdeJaumeBalmes,vaserautordediferentsllibresdetextdequímica.Lessevesmemòriesal’Acadèmiatractarendostemesbàsics,eldelaquímicaieldeladefensadeladoctrinacatòlicadinsdelaciència.

CarlesFerreriMitayna(1845-1919)erallicenciatenciènciesnaturals.Vatenirdiferents càrrecsalaRACAB,primerenlasecciódeciènciesfisicomatemàtiquesidesprésenlad’històrianatural,delaqualvaserdirector.Professord’instruccióprimàriasuperiori,uncop acadèmic,catedràticdegeometriaitrigonometriadelaRACAB,vallegirinteressantsmemòriesquetractarentermesdiversos,desdelesmatemàtiquesol’antropologiafinsalavacunació.Comveuremposteriorment,seguramentvaserl’únicacadèmicquevaexpressar enunamemòriaunacertacomplicitatamblesideesevolucionistes.

ManuelMiriNavarro(?-1913)vaserdoctorenmedicinaicirurgia,ienciències.Arribà asercatedràticd’històrianaturalenl’InstitutProvincialdesegonensenyament,establiment delqualvaarribaraserdirector.AlaRACABvaserdirectordelasecciód’històrianatural enmoltesocasions,ivicepresident.Llegídiversesmemòries,fonamentalmentdetemesrelacionatsamblazoologia,encaraquetambétractàtemesmineralògics.Tambéfouautorde llibresdetext.

JosepMonlauiSala(1832-1908),filldelmésconegutPereFelipMonlauiRoca,erallicenciatidoctorenciènciesnaturals.Vasercatedràticd’històrianaturaladiferentsinstituts provincials,entreelsqualsdestaquenelBalearieldeBarcelona.Vaescriurediversosllibres sobrehistòrianatural,ivacol·laborarenelstreballsdelexicografiacatalanademossènAlcoverambl’aportaciódenombrosostermescientífics.

JoanMontserratiArchs(1844-1895)tambévaserdirectordelasecciód’històrianatural ipresidentdelaRACAB,iallàvaescriurediferentsmemòries,lamajoriasobrebotànicaisobregeologiaiaigüesmedicinals.Erallicenciatidoctorenmedicina.FousecretaridelaSocietatBotànicaBarcelonesa(1872).Coneixedordemoltesllengües,vaserungranafeccionatalapoesia,participàenelsJocsFloralsiescrivíadiferentsrevistes.Vacontribuir eficaçmentenlapropagaciódelaRenaixença,sentundelsfundadorsdelasocietatnacio-

nalista LaJoveCatalunya (Calbet&Corbella:1982).Vacompaginarl’exercicidelamedicinaambladocènciaendiferentscol·legisdesegonensenyament.

FructuósPlansiPujol(1832-1890)tambévaserdirectordelasecciód’històrianaturali, comalgunsaltresdelsautorssuaraesmentats,elseuvicepresidentendiversesocasions.Hi vapresentardiferentsmemòries,lamajoriarelacionadesamblabotànica.Erallicenciati doctorenfarmàciaienciènciesnaturals.Lasevavidaacadèmicavaseràmplia.De1856a 1862,professordefísicaiquímicaihistòrianaturalencol·legisdesegonensenyament, compaginant-hoambsubstitucionsacàtedresdelaFacultatdeFarmàciaiCiències.El 1862,catedràticdenocionsd’històrianaturalal’InstitutdeGirona.El1862,també,catedràticdematèriafarmacèuticaanimalimineraldelaUniversitatdeSantiago,finsqueel 1867vaaconseguireltrasllataBarcelona.Vaescriurediferentsllibresdetextsobreaquesta matèria,iésconsideratelrefundadord’aquestadisciplinafarmacèutica.

AntonioSánchezComendadoriPagniucci(1823-1888)vaserdirectordelasecciód’històrianaturaldelaRACABendiversesocasions,juntamentambaltrescàrrecs.Allàvallegir diversesmemòries,lamajoriarelacionadesamblazoologia.Erallicenciatenciènciesnaturalsienfarmàcia.ElsseuscàrrecsacadèmicscomencenamblacàtedrademineralogiaizoologiadelaFacultatdeCiènciesde1847a1860,delaqualvaserdegà.D’allàvapassarala càtedradematèriafarmacèuticavegetaldelaFacultatdeFarmàcia,delaqualtambévaser degà.AprofitantlasevabreuestadacomavicerectordelaFacultatdeCiències,vaobrirelseu Museud’HistòriaNatural.Vaescriureunaconegudaobradetextsobrefarmacofitologia.

FrancescdePaulaVidaliRosselló(1830-1894)foullicenciatenmedicinaidoctoren ciènciesnaturals.MembredelaRACABdinslasevasecciód’històrianatural,enlaqualocupàdiferentscàrrecs,hivallegirdiferentsmemòries,fonamentalmentdezoologiaigeologia. Combinàlasevafeinacomametge,perexemplecomametgeagregatdel’hospitalmilitar deBarcelona,ambtasquesacadèmiques.Així,vaserauxiliarsubstitutdelacàtedrad’històrianatural,ambJosepPlanellasiGiraltdecatedràtic,iprofessord’històrianaturaldel’InstitutProvincialdesegonensenyament.

MemòriesalaRACABambalguncontingutfavorableal’evolucionisme

CapdelescontribucionsalaRACABdelsacadèmicsdefinalsdelsegle XIX espotconsiderarclaramentdefensoradelesteoriesevolucionistes.Tanmateix,dosdelsautorsestudiats exposenenlessevesmemòriesposicionsqued’algunamaneraaccepten,ocomamínimno contradiuen,visionsdel’origendelesespèciesdecaràcterlamarckistaodarwinista.

Elprimerd’ellsésCarlesFerrer.Sibénopodemafirmarqueenlessevesmemòriesdefensiclaramentl’evolucionisme,almenyselposaalamateixaalturaquelesposicionsfixistes.Enlamemòriatitulada Lacirculaciónyeltransformismo,de1881,parladeltransformismecomunaconjecturaohipòtesi,commoltesaltresques’hanformulat.Entreunallarga llistadeteories,citaladelalluitaperlavidadeMalthusiDarwin,iladelaselecciónatural deDarwin,itambéladelprogréscontinu,oncitareconegutsautorstransformistesoque

defensavenelcanvidelesespèciescomSaint-Hilaire,Lamarck,Ocken,Carus,etc.Laseva ésunavisiócríticaambunsielsaltres,queparteixdelabaserelativistadenopodersaber sihihaonomutabilitatenlesespèciesperquèencaranos’hadefinitdelcertelconcepte d’espècie.SegonsFerrer,lesposturesdetransformistesiimmutabilistesesconfonenenl’intentdedemostrarelperquèdel’existènciadelesespècies,racesovarietats.Elsegüentparàgrafdel’articledeFerrerésunclarexempled’aixòqueacabemdedir,idemostraqueconeixialesobresdeDarwinilasevabaseteòrica:

Elgrantransformistadenuestrosdías,CarlosDarwin,ylomismosussecuaces,al tratardefundareltransformismoenlaselecciónnatural;tantoensuobradelorigende lasespecies,comoenladelavariacióndelosanimalesydelasplantasdomésticas, comoenladelorigendelhombreylaselecciónsexual,delaexpresióndelasemocionesdelhombreyenlosanimales,delosmovimientosdelasplantas,etc.;noyaencada página,encadalíneaoshabladevariedades,derazas,deespecies,degéneros,detribus,defamilias,deórdenes,declases,detipos,dereinos,etc.Luegoestostipossemudan,peroexisten.¿Hastadóndepuedellegarlamodificaciónparanoconstituirmás queuncarácterindividual,ohastadóndedebellegarparadeterminarunavariación, unaraza,unaespecie,ungénero,etc.?Oídporotrapartealosimmutabilistas:laespecieosdiceneselconjuntodeindividuosqueseparecenmásentresiquealosdecualquierotrogrupo,ysemultiplicanporgeneraciónconlosmismoscaracteresesenciales, demodoquepuedenconsiderarsecomooriginariosdeunosmismospadres;perolos individuosdeunamismaespecie,añaden,puedenpresentarmodificacionesmásomenosimportantes;ysegúnellasconstituiránvariaciones,variedadesorazas;puedenno reproducirse;ohacerloconcaracteresdiferentes,conservandoemperolosesenciales quenosedeterminancualesson;encambio,losindividuosdeespeciesdistintaspueden,cruzándose,reproducirse,aunqueexcepcionalmenteyconcaracteresambiguos, másdelamadre;loshijos,bastardosohíbridos,quetalvezresultensoncasisiempre infecundos;peropuedenserfecundos;sobretodojuntándoseconlasespeciesdelasque proceden;ymejorconlamaterna,alacualvanasemejándose,enparticularsiescaracterizadaenespecie,ydadoquelafecundidadcontinúe.

Enaquestmateixescrit,Ferrerseparaclaramentl’antictransformismelamarckista,que consideravaqueelcanviprocediad’unaforçainternadelanaturalesa,delnoutransformismedarwinista,influenciatperMalthusiquedonavaunpaperdecisiualaselecciónatural. Ellnoeramassapartidarid’acceptaraquestdarrerargument.Tanmateix,reconeixialaimportànciadetoteslesideestransformistes,quehaviensorgitdelamancadedefiniciódeles espèciesihaviencontribuïtdeformaimportantal’avençdelaciència.Undarrerpuntmolt interessantd’aquestamemòriaésl’èmfasiqueFerrerposaenseparareltransformismedel materialisme.Talcomelldiu:

Paraterminarmanifestaréqueestotalmentegratuitalaafirmaciónqueestableceque eltransformismoseaeltrajealamodaoelúltimofiguríndelmaterialismo.

Aquestaideaésvitalperintentardesmuntarundelsargumentsméspotentsdelscreacionistesdel’època,comeraeldelarelacióentrelesideesevolucionistesil’atacalareligió. Ferrercreuquel’únicobjectiudeltransformismeésdonarunaexplicacióalatransformació delesespècies,iqueaixòésindependentdequalsevolinterpretacióreligiosa.Finsitotindicalescrítiquesquealgunsmaterialisteshanfetalesideesdarwinistes.Veuremmésendavantcomelscríticsalesteoriesevolucionistesusenaquestargumentd’hipotèticatacalareligiócomapuntclauenlasevaestratègia.

L’altramemòriadeFerrer, SinopsisAntropológica,secentramésenl’estudidelesdiferents racesiladificultatperdiferenciar-les.Tanmateix,hitrobemalgunparàgrafontornaaferesmentdelesteoriesevolucionistes,quandiu:

Loscaracteresevolutivossuponenadmitidalateoríadelaevoluciónoseformanen cuentaparadiscutirla;ylaverdadesqueporellaseexplicanalgomásoserelacionan algomejorciertosfenómenos.(.)Nopocasdificultadesmorfológicas,histológicas,glóticas,étnicasehistóricasquedansolventadasporlatransformación,ymuchasdivagacionesdelosimmutabilistasyantropólogosdesaparecenconlaaceptacióndeltransformismo.(.)Lafaltadeserieenlasrazasconducealpoligenismo;éstecomoel transformismosonhoyvaloresquesecotizanperonosedemuestran.

Compodemveure,Ferrerconsideraquelesideesevolucionistespodenexplicarmillorel canvienmoltescaracterístiqueshumanes.Arabé,encaraquel’evolucionismeestàdemoda, noaportaprovessuficientsperalasevademostració.

Elsegondelsautorsestudiatsquedemostràunacertacomplicitatambl’evolucionismeés

JoanMontserratiArchs.Enlasevamemòria Enelestadoactualdelosconocimientos,¿pueden señalarselímitesprecisosalosReinosnaturales?Enestecaso,¿Quéeslabotánica?,ienunestil altamentbarroc,hitrobemunabarrejadeconceptesquefandifícilesbrinarlamaneraexactaqueMontserratteniad’entendrelanatura.Elldefensaunaposicióclaramentcreacionistaqueemfasitzaendiferentsmomentsdelamemòriaiparteixdelabasequel’estudide lanaturalesahad’ajudaraentendrel’obradelReidelacreació.Peròaixònotreuqueenel seuescrithiapareguinreferènciesexplícitesaunamaneraevolutivad’originar-selesespèciesapartird’unacèl·lulaprimordial,moltal’estildelafilosofianaturalromànticagermànica:

...influenciasquepuedenmuybienautorizarlateoríaqueporgradaciónenlasgeneracionessucesivasuntipoprimitivo,la célulaprimordial comocomúnmenteselellamahayaproducidoungrupodegénerosnaturalesqueporunprocedimientoanálogo,

estoespordesviacionesdeformasenladescendencia,hayallegadoaproducirlasdiversasespeciesdecadagéneroqueseobservanenlaNaturaleza.

Montserratintentaexplicarlessemblancesentrealgunsgrupsanimalsivegetalsmitjançantl’existènciad’unorigencomú,iapostaperl’existènciadelRegnedelsProtists,anterior al’animalialvegetal,talicomhaviaproposatl’evolucionistaHaeckel,segonsellmateix diu.Peròaquestautorreservaméssorpreses,isemblaadherir-seal’acceptaciód’unamena derenovacióconstantdelanaturaguiadaperunessuposadeslleisdelavarietat,del’equilibri,del’ordenamentidelaperfecciósuccessiva.Semblaretornaraideescomlesdelacadenadelsésserscomasupremamanifestaciódel’obradeDéu.Comexplicaenalgunsdels seusparàgrafs:

Dirijaadondequierasuspasoselobservador,oraleconduzcalapremeditación,ora sedejeguiarporelazar,estarásegurodeencontrarsiemprenuevasfórmulasdeexpresarlavida,nuevosseresquepatenticensuinextinguiblevigorylafecundidadinagotabledelaNaturalezasiemprejoven,siemprenueva,dandoaluzycriandosincesaruna ilimitadaeininterrumpidaprogenie.(.)Amásdelavariabilidaddicha,existecomoley generaldeordeninmediatoalaleydevida,laleydelavariedad,aellaesaquiendebemoselencantoyatractivoqueejercenennosotroslosseresvegetalesyenellasefunda laleydeperfecciónsucesivadeformasquepesasinexcepciónsobretodoslosgradosde laescalabiológica.

Endefinitiva,l’any1879Montserratretornaadebatsques’haviengeneratgairebéun segleabans.Comhempogutconstatar,enlasevamemòrianoesparlagensdedarwinisme,peròsemblallegir-seentrelínieslapossibilitatquedinsdelpladelCreadorhihagi unalleiimplícitadeprogressióconstantdelesespècies,desdelesméssimplesalesmés sofisticades.

Peracabaraquestapartatdedicatamemòriesqueaportindadesafavordel’evolució,comentaremlad’AntonioSánchezComendadorsobrepaleoantropologia.Lasevamemòriade 1868 Reseñahistóricadelosprincipalesdescubrimientosquepruebanlaexistenciaelhombreduranteelperiodocuaternarioantiguo apostapelgradualismeencontradelesteoriescatastrofistes,encaraforçapopularsentreelsnaturalistesafinalsdeladècadade1860.Ésunamemòriaquerepassaelsconeixementssobrepaleoantropologiad’aquellsmomentsique arribaalaconclusióquehihaprovesdelacoexistènciaentreelshomesilafaunadelquaternariantici,enconseqüència,quelahistòriadelahumanitatésmésantigaquelaproposadaperlescronologiescreacionistesclàssiques.Enlamemòriaesparladeldiluvihistòrici delanecessitatdeveurefinsaquinpuntelsdescobrimentsmésrecentsconcordavenamb lesnocionsd’històrianaturalqueestrobavenenlesEscriptures.Nohihaniunareferència al’evoluciónimoltmenysalainclusiódelahumanitatenelprocésevolutiu,peròaquesta

memòriamostralapreocupacióquehihaviaenalgunscientíficscatalanssobreelsnousdescobrimentsderesteshumanesques’anavenproduintaEuropa.

Memòriesambopinionscrítiquesal’evolucionisme

Lageneracióespontàniaéseltemaprincipaldetresdelesmemòriesanalitzades.Toteselles incorporeninteressantsnotíciessobreelsdiferentsautorsquevanferdescobrimentstanten elsentitdedemostrar-lacomderebutjar-la.TantenlamemòriadeSánchezComendador, de1849,comenlad’Agell,de1862,nos’expressenideescontràriesal’evolució,totique ambduesmanifestenlaposturadelsseusautors,contràriesal’existènciadelageneracióespontània,mésexplícitamentAgellqueSánchezComendador.

Moltmésmilitantencontradel’evolucionismeéslamemòriadeManuelMir Algunasbrevesconsideracionessobrelasgeneracionesespontáneas,de1874.Mircomençaambunexhaustiurepàsdelsdiferentsautorsanticsquevanaportarinformaciósobrelageneracióespontània:Anaximandre,Empèdocles,Aristòtil.Despréscontinuaamblesaportacionsmés modernesdeRediiamblesideesdeBuffon,aquiretreuqueabandonéslasevaimaginació alapossibilitatdelageneracióespontània.Acontinuació,atacacontundentmentLamarck quanaquestdefensaquelageneracióespontàniaésunadelescaracterístiquesconstitutives delamatèriaviva:

...puessibienesverdadqueLamarck,aprincipiosdelsigloactual,dominadoenteramenteporladoctrinadeEpicúreo,doctrinasegúnlaque,laproduccióndetodos losseresesdebidaalossolosesfuerzosdelanaturaleza;ypartiendodeideasbastanteerróneasacercadeloquesonlaorganizaciónylavida,establece,formulayluego tratadedemostrarlanomenosperegrinacuantoinsostenibleproposiciónsiguiente: «Lanaturaleza,diceLamarck,conlaayudadelcalor,delaluz,delaelectricidadyde lahumedad(hoypodríaquizásagregarconladelaatonicitéyzoicité)formageneracionesespontáneasodirectasenlaextremidaddecadareinodelosseresvivos,dondeseencuentranlosmássimplesosencillosdedichoscuerpos».Estableceasímismo alpropiotiempolascondicionesenquedebehallarselamateriaparapodertransformarlamateriaorganizadaydatadadevida;sustentandoque:«Todamasadematerias deaparienciahomogénea,deunaconsistenciagelatinosaomucilaginosa,ycuyaspartescoherentesentresi,sehallaranenelestadomáspróximodefluidez,seríaelcuerpomásapropiadopararecibirlasprimerastrazasorasgosdelaorganizaciónydela vida».

SegonsMir,lesideesdeLamarcknovantenirgensderepercussió,iellsostéqueelsavi francèsesvaveuredominatperlacontemplaciódelesformesivaperdredevistaelplageneraldel’Universquetestimoniaunpensamentúnic,unavoluntatsuprema.

Mésendavant,l’escritdeMirreconeixlagranimportànciadelafiguradePasteuricriti-

caduramentelsfilòsofspositivistesalemanys.Alfinal,arribaalaconclusióquemainoarribaremasaberresperquèlanostraintel·ligènciaéslimitadadavantl’obradivina.

....;pudiendoafirmarsintemoraequivocarnos,quecuantomásvueloadquieraen nosotrosesanoblefacultadintelectual,donpreciosoquenoshalegadonuestroCriador, tantosmásseránloscasosenquetengamosqueadmirarlaomnipotenciadivina;porquecuantomásconozcamos,tantosmásmedioshemosdeposeerparaverificar,conirresistiblelógica,unparalelodelcual,hadequedarsiemprealdescubiertonuestrapobrezaalaparquemanifiestalainmensariquezadeAquelporquiénsomos,delque dependemosyaquiensiempredeberemoslopocoqueposeemos,ycuantoadquirir pudiéramos.

Lacríticaal’evolucionisme,l’adscripcióalareligióilacreençaenunDéucreadord’un mónquenohacanviatésterritoricomúdemoltesd’aquestesmemòries.Al’altramemòriadeMir, Memoriaacercadelasprincipalescausasqueimpidenqueennuestropaísadquiera mayordesarrolloelcultivodelaHistoriaNatural,tambéhihaexplícitesal·lusionsalpaper creadordeDéuialfetquenosaltrestenimintel·ligènciaperlasevavoluntat,iquenopodemadquirirconeixementtotalsobrelanatura.Mirvaescriurellibresdetextenelsquals esvamanifestarclaramentcomacreacionistaiantievolucionista(Puelles&Hernández: 2009).

Algunsacadèmicstambévanaprofitarlageologiailapaleontologiapercriticar,encara quefosdepassada,lesteoriesevolucionistes.Així,JosepMonlauenlasevamemòria Breves consideracionesacercadelasedadesprehistóricasdellinajehumano,de1870,acceptaunaantiguitatdelaTerrasuperiorals6.000o7.000anysproposatspelscronologistesclàssics.Segonsell,aixònoatemptalesSagradesEscriptures,ifinsitotmembresdelclerohandefensataquestesideesjaqueelGènesinofixadatadecreaciódel’home.Tanmateix,no comparteixdecapmaneralesteoriesdeLamarckiDarwin,alsquicitaexplícitamentindicantqueelsseguidorsdelprimersónunaminoriaagosaradaiturbulenta.Monlauesconfessapartidaridelateoriacreacionista,afirmaquemenyspreaunpossibleorigenanimalde l’home,iasseguraquelesposturesevolucionistesnoaportenprovesconcloents.

Pocsanysdesprés,eneldiscursinauguralquevallegiral’Acadèmiael1876,JaumeArbósintentacompaginarlesnovesciènciesdelageologiailageogèniaambelrelatmosaic delGènesi.ElprevereArbóss’afegeixalajaantigaideadeperíodesdetempsquerepresentarienelsdiescitatsalesSagradesEscriptures.Enunaelaboradamemòriavacitantels diferentsdiesdelacreacióielsrelacionaambdiferentsesdevenimentsgeològicsiambla presènciadelsdiferentsterrenysreconegutsperlageologia.Perexemple,sielGènesidiu queelsegondiaesformenlesaigües,aixòconjuminaperfectamentamblesideesdeformaciódelsoceansapartirdelahumitatpresental’atmosfera,osielcinquèdiaDéucrea elspeixos,elsocellsielsrèptils,aixòescorresponambelsterrenyssecundaris,iaixíamb

cadadia.Endefinitiva,segonsArbós,laBíblianoésretrògradaoobscurantista.Benalcontrari,elseuestudidónaclausd’interpretaciódel’origendelavidail’apariciódelsdiferents éssersvius.

MésradicalésFrancescdePaulaVidaliRossellóque,totiquenocitadirectamentcap autorevolucionista,postulaideesméscoincidentsambelscronologistesdeseglesanteriors. Perexemple,enlasevamemòriade1872dedicadaaltempsgeològicutilitzadadeshipotèticamentcientífiquesperjustificarcronologiesd’unspocsmilersd’anysperatotselsfenòmensgeològicsdelplaneta.Endiferentsfragmentsdelseuescritafirma:

Laposibilidaddelaformacióndelosterrenosterciariosenlostiemposfijadosporla cronologíamosaica,elestudiodelaespeciehumanaensusrelacionesconlosfósilesy conlosterrenosdiversos,haráqueestaposibilidadpasearealidadyqueestarealidad seconviertaencertidumbre.

Enefecto,hemosvistoqueloshechosylosdatosgeológicosnoparecenhaberexigidomásde2000añosparaformarlasseriesdelosterrenosdemáspotencia;ycualquiera quesealacronologíaqueseadopte,nohayenellaobstáculoalguno.

Lossiglosindefinidosnosepuedenaceptar,ytodoslosfenómenosgeológicosparecenendefinitivadeberencerrarseenlacronologíamosaica.

Enunaaltrapartdelamemòriaafirmaqueelsquihanvolgutampliareltempspassatdes delacreaciódelaTerrahohanfettrencanttoteslesideesracionalsbasadesenlaunitatharmònicadissenyadaperDéu.

Demaneraque,parasalvarlacronologíadeMoisés,sehatorturadosurelatodela creación,sehahechodeciraltextoloquenodice,sehanegadoaDioselpoderdecoordinacióndelosseresdeesteuniversoparatransportarlaalamateriayasusleyesfaltandodeunmodomanifiestoalaadmisióndelaunidadarmónicadelasquerigena aquellos,ydeconsecuenciaenconsecuencia,sehadeducidológicamentelaeternidad delamateria.

Aquestconcepted’unitatharmònicaladesenvolupaVidalcincanysdesprésenunamemòriatitulada Leyesarmónicasdelosseresylacreaciónyconsecuenciasdeducidasdelasmismas Vidalcomençaelseuraonamentparlantdel’existènciad’unasèriedefluids,coml’elèctric, l’eteriielmagnètic,quefanpossiblelacoordinaciódetotselsesdevenimentsdelséssers vius.Aixídoncs,totselséssersviusdepenenunsdelsaltresidelapròpianatura.Elsanimals,elsvegetalsielsmineralsconviuendinsd’unahipotèticaharmoniasostingudaperuns fluidseteris.L’home,createxpressamentperDéu,ésl’objectedel’existènciadetotselsaltresregnes.

Demaneraquetodateoríageológicaquetuvieraporconsecuencialaexistenciade losvegetalesaisladamuchotiempodelosanimales,destruiríaevidentementelaleyarmónicaygeneraldelosseresensuexistenciaydeberíaporestarazónserconsiderada comofalsa.

Seguintaquestraonament,arribaalaconclusióquelacreacióésuntotiquenopoden sobreviureunsregnessenseelsaltres,iquetotselsregnesresponenaunplageneralqueva concebreelCriador.Eltempsd’aquestacreacióhad’haverestat,comjahaviacregutdemostrarenlasevaanteriormemòria,moltcurt.

Sesiguedeaquíquelacreaciónhadebidoserejecutadaenunasucesióndetiempo muycorta,puesdelocontrarionohubieranpodidoexistirlosdiferentesreinostanto orgánicoscomoinorgánicosrespectivamente,ycualesquieraotrahipótesisexistiríasin razónalguna,sinobjetodeexistencia,sinacción,sinfenómenos,yaúnnopodríanser loqueson,niproducirloquequierequehayaproducido,porejemplo,lacubiertacorticaldelaTierra,puestoquenohabríantenidomateriales.

Nodeixadesorprendrequealadècadade1870trobemaBarcelonavisionstandiferents sobrel’origendelanatura,finsitotenautorsquecomparteixenunaexplicaciócreacionistaiantievolucionista.Aixòfapensarqueenaquestesdècadesposteriorsal’explosiódela teoriadarwinistanohihaviaunconsensestablertentreelsnaturalistes,encaraqueaBarcelonapredominavenelsqui,normalmentdesdelasevareligiositat,rebutjavenqualsevol possibletransformaciódelesespècies.

Unaltredelsautorsnoevolucionistesqueexpressarenlasevaopinióenlesmemòriesde laRACABvaserFructuósPlans.Enlasevamemòriade1857titulada Elconocimientodela especieydesusmodificacionesdistamuchodesercompleto reflexionasobreaquestaspecteque vaocuparelsnaturalistesalllargdelssegles XVIII i XIX.Plansexplical’existènciadevarietats iraces,avegadesforçadiferentsentresi,perl’efectedel’ambientenquèviuen,perònoacceptaqueaquestefectepuguiarribaraproduirespèciesdiferents.Veiemcomhodiuenel seuescrit:

Acabamosdeestudiarlaespecieengeneralysusprincipalesalteraciones,yhemos tenidoocasióndeconvencernosdequepormásprofundasqueellasseannopodemos admitirenlascircunstanciasactuales,quelainfluenciadelascausasexterioresquedominanaestasespecies,seabastanteparaimprimirmodificacionesdetalnaturalezaque losindividuosdeunaespeciemerezcanporellasformarotratotalmentedistinta.

D’igualmanera,reconeixquelesimmensesdiferènciesqueespodentrobarentrealgunesracespodenferpensarenlaveracitatdelesteoriesquedefensenelspartidarisdelamu-

tabilitatdelesespècies.Noobstantaixò,elldefensaqueambelsconeixementsdel’èpocala ciènciademostralavalidesad’unasolacreaciódetoteslesespèciesinegalapossibilitatde creacionssuccessivesdesprésderevolucionsgeològiques,talicomdefensavenelsseguidorsdeCuvier.Totidefensaraquestapostura,elPlansde1857noesmostramassaagressiuamblesteoriesevolucionistesifinstotreconeixqueéslògicpensarenelles.MoltdiferentéselPlansqueel1880llegeixl’oracióinauguralalaUniversitatdeBarcelona,sent catedràticdelaFacultatdeFarmàcia.Enaquestdiscursexplicaelsmètodesempratsperla ciència,icriticaduramentelsdefensorsdelageneracióespontàniail’evolució.Ellcritica l’excésd’úsdelmètodedeductiuqueestàportantelsnaturalistesal’errordecreuremassa enelquediuenelsexperimentsil’observació,apartant-sedelesveritatssuperiors:

....desuertequemientrasdeunaparterechazanlaVerdadreligiosa,noquierenpor otra,temerososdedesengañosasujuiciofunestos,buscarenlabuenaobservaciónyen eldetenidoexperimentolaspruebasmásincontrastablesyelfirmísimoapoyodesusespeculacionesracionalistas.

Segonsell,laciènciahadepartirdelaveritatsupremaiimmutabledeDéucreador. Aquestssónelsprincipisinicialsdelaciència.AfirmaquenohihaciènciasenseDéuique elserrorsprovenendelaindiferènciareligiosa.Nohihafilosofianaturalsenseelsuportde lafilosofiacristiana.Acabadient:«Volvamosseñorespornuestrafeyvolveremospornuestrohonorcientífico».Enaquestcontext,éslògictrobarcrítiquesaferrissadesaDarwin, HaeckeloLamarckcomlessegüents:

Eldarwinismo,contrariosegúnlaenérgicafrasedeAgassiz,alaCiencia,alaFilosofía,yalalibertad,ydemostraciónirrefragabledelabusodeladeducción,encuantode unospocoshechos,estudiadosendeterminadoconcepto,sacaelautorconsecuencias, quenovacilaengeneralizar,aplicándolasatodoslosseresquepueblanactualmentenuestroglobo;elárbolgenealógicoformadoporHaeckelparaexplicarelorigenysucesivo desarrollodeambosseresorganizados,sistemaenqueeldefensorentusiastadeDarwin yincansablepropagadordesusdoctrinashahecholoposibleparasacaralasanarazón suslegítimosderechosyalaobservaciónyalaexperienciasusmáscostososyencarecidostriunfos;lasideasarbitrariasproclamadasporelgeólogoLyell,paracuyadefensa deacérrimopartidariodelainmutabilidad,pasóaserdiscípuloobedientedelaescuelatransformista;...

LamarckhízoseacreedoraltítulodeLinneofrancésconqueledistinguieronsuscontemporáneos,antesporsustrabajosrealizadosenlaZoologíayenlaBotánica,quepor elcriteriofilosóficoacercadelorigenytransformacióndelasespeciesorganizadas.

AcabemaquestapartatambFructuósPlans,unexempleparadigmàticdenaturalistaamb uncurrículumimportantdinslauniversitatil’AcadèmiadeCiènciesquevademostraruna clarabel·ligerànciacontral’evolucionismedesdelasevareligiositat.

Memòriesdestinadesacriticardirectamentl’evolucionisme

Eldarrergrupdememòriesvanestarescritesambl’únicobjectiud’aportarprovescontràriesalesteoriesevolucionistes.Demanerasignificativa,vanestarescritespelsdosmossens delallista,ambdóscatedràticsdelSeminari.UnésJaumeArbós,dequijahemcomentat abansunamemòriasobrelacompaginaciódelsesdevenimentsgeològicsielGènesi.Enuna altradelessevesmemòries,latitulada Consideracionessobreelorigenydesarrollodelavidaen contradelosdefensoresdelageneraciónespontáneaydelatransformacióndelasespecies,de 1875,parladelafisiologiamodernacomunaciènciaanticristiana,idefensal’úsdelesEscripturesabansqueeldelaraóil’experiència.Comellmateixdiu:

Noesasícomosehaportadolafisiología,cienciadelosvivientes.Queriendolevantarunpomposoedificio,sinpensarenestablecerlosobresólidoscimientos,empezópor ponerseendesacuerdoconloquedeconsunodictanlarazónylaexperiencia;y,dejándosellevardelinmoderadodeseodesingularizarse,rechazócondesdénlaantorcha delGénesisquetantopodíaalumbrarlaensuestudiosobreelorigenydesarrollodela vida.

Consideraquelageneracióespontània,quealgunsevolucionistesdefensavencomamètodequeempravalanaturaperoriginarésserssenzills,ésunaideaequivocadainotécap puntafavor,itambéatacalapossibilitatdecanvientrelesespècies:

Algunosnaturalistasseapoderarondeestaverdady,afuerzadeexpresarla,laconvirtieronenunaobservaciónmonstruosa.Considerarondesdeluegoatodoslosseres vivientesdesarrollándoseenunasolalínea,desdeelmássimplealmáscompuesto,desdeelmineralalvegetal,desdeéstealanimalydesdeelanimalalhombre.

Elldefensaunaposiciómoltdiferent:

Noexisteunacontinuidadabsolutadeunasolalíneaparatodoslosseresvivientes; loquehayesunparalelismodelíneasmúltiples,distintasypermanentes.

Arbóscreuenladesapariciódelesespèciespercausesgeològiques,ielsfòssilsensón prova,peròtambécreuenelfixismedelesespècies,quemainoestransformen.Així,toti quehipodenhaverpetitesvariacionsqueoriginenlesraces,maid’unaespècienoenpot sortirunaaltra:

Indudablementesenotanenlasespeciescaracteressuperficialesnoconstitutivosy esoscaracteresvaríanperolasvariacionestienensuslímitesyellímiteextremoeselque constituyelaraza;demaneraqueenmediodelamultiplicidaddevariacionesqueseadquierenaccidentalmenteysetransmitenporherencia,laespeciesemantienesiemprey entodaspartesidénticaensimisma,mostrandosuinvariableunidadhastaelmismoespectáculodesuvariedad.

Elsparàgrafsfinalssónunadefensaaferrissadadelcristianismecomafontdetotelsaber, ideDéucomacreadordetoteslescoses:

Éleselquedalaformaalamateriaorganizada,comodiolaexistenciayelmovimientoprimordialalamateriabruta.Excluirestaacciónbajocualquierpretextoescerrarlapuertaatodaexplicaciónracional.

Dejemospasarlacalumnia,nuestrodogmaeseterno.Algunavezapareceveladopor elpolvoquelevantanelsofismo,lapreocupaciónylamentira;nohayquetemer,eldogmaestáallíinmutable,ytanluegopasenloserroresylasoscuridadesqueaquelloslevantanasupaso,levolveránaveriluminadoporlacienciamisma,ostentandosuinalterablebelleza.

L’altramemòriad’Arbós, Consideracionessobrelaarmoníaquereinaentrelascienciashumanasyladivina,nomereixméscomentariqueeldedirqueésunadefensaaferrissadade lafecristiana.Ésmésuntextpropid’unsermóperserllegitenelpúlpitounaobrateològicaqueunaobrasobreciència.

ElgeòlegJaumeAlmeraescriguéel1890unamemòriaclaramentdirigidaacombatreles ideesevolucionistes.Elseumateixtítolhoindica: Algunoshechosquepugnanconlateoríade laevolución,oeltransformismorebatidoporlamismanaturalezaenlosalboresdelavida.EncaraqueAlmeraiArbóstinguerenelmateixobjectiu,usarenargumentsdiferents.Elprimer defensàelcreacionismedesd’unavisióméscientífica,mentrequeelsegon,comacabemde veure,utilitzàelrecursderebutjarqualsevolteoriaquenopartísdel’assumpciódelesveritatscristianes.Nogensmenys,Almerainicialasevamemòriaambunargumentsimilarals empratsperArbós:eltransformismeésunaideaquesorgeixdelmaterialismeambl’últim objectiudenegarl’existènciadeDéu.VeiemcomhoexpressaAlmeraenelmanuscrit:

Introducidaenlafilosofíaladoctrinadelaeternidaddelamateriaconeldepravado intentodenegarlaexistenciadeDios,fuemástardeinventadoeltransformismoconel torcidofindepresentarinnecesarialacreacióndelasespeciesynegarconmayorfundamentosicabelaexistenciadelCreador.

Almeradiuqueeltransformismetéelseuorigenenlalecturaequivocadadel’aforisme deLinnésobrequelanaturanofasalts,iencaraquereconeixqueespotaplicaruntransformismemoderatenalgunsgrups,afirmaquehihaprovesqueaixònoespotgeneralitzar. Aquestaéslanovetat,Almeraexplotaelsseusamplisconeixementsengeologiaperrebatre eltransformismedesdelesprovesqueelltanbéconeix.

Paraprocederconmétodosentaremosestastresproposiciones:

1.Lasespeciesygénerosquevaríannolohacenindefinidamenteenunsentidodeterminadooloqueeslomismonovaríanilimitadamenteeneltiempo.

2.Lacausadelavariaciónesdebidaalanaturalezaintrínsecaoloqueeslomismo novaríaporlainfluenciadelosmedioscósmicosodelespacio.

3.Laaparicióndemuchasformasnopuededeexplicarsedeningunamaneraporel sistemadelaevolución.

Aixídoncs,Almerasíqueacceptaunavariaciólimitadadelesespèciespercausesinternes,peròmaiunaevolucióil·limitadaeneltempsprovocadaperadaptacionsalmedi.Desprésd’indicaraquestestresproposicionsbàsiques,Almeradedicalamemòriaaaportarprovesperdemostrar-les.Araexplicaréalgunsdelsargumentsquedesenvolupa.

Pelprimerpuntdiuquehihaespèciesquenovarien,idónal’exempledelPaleozoic,onhi hatrilobitsquenovarienentotal’era.Admetquehihavariacions,aixòsí,peròquenoacabendonantnovesespècies.Lesmodificacionsenl’estructurad’algunsfòssilsqueelsdarwinistesaportencomaproves,defetnoméssónpetitesvariacionsengransperíodesgeològics.

Iniciaelsegonpuntindicantque,segonselsdarwinistes,elscanvishauriend’afectartots elsorganismesalmateixtemps,iquehihauriad’havertantesnovesvarietatscomconques diferentsalesqualsadaptar-se.Almerarebataquestaafirmacióambunsquantsexemples quesegonsellnolacompleixen.

Estasumairregularidadenlasmodificacionesdelasespeciespruebahastalaevidenciaporsisoloquelafacultaddevariaresintrínsecaasunaturalezayqueestáprovocadaporcausainmersasenelmisteriodelosqueestanpródigalanaturaleza.

Apareixaquínovamentl’argumentquelanaturaésmisteriosaenmoltsaspectesique presentaaspectesquenopodensercompresosperlaintel·ligènciahumana.

Arribantaltercerpunt,diuquetotiquehihaalgunesespèciesquepotsersíquehansortitd’altresespèciestípiquesperevolució,decapmaneranoespotexplicarperevoluciól’origend’aquestesdarreres.Perconcloureexposa:

Luegodebemosconcluirdetodosloshechosenumerados:1quelasvariacionesno sonesencialesopropensasdelanaturalezadetodoslosseresvivientesysensitivos,2

quelasformasespecíficasygenéricasquevaríannolohacenexclusivamenteporlainfluenciadeltiempoyelespacio,3queestasformasanimalessusceptiblesdevariarno loverificansegúnunaleyconstanteyprogresiva,sinodeunmodoirregularydentrode uncírculolimitado,4quelacausasegundaprincipaldelasvariacioneslejosdeestaren lascircunstanciasdeltiempoydelespacioestánenlapropianaturaleza,y5finalmente queesprecisoadmitirunacausacreativayordenativadelavida,independientedel tiempoydelespacioasíparaexplicarlaaparicióndelostiposprioritariosylasformas típicasulteriores,comopararegularlasvariacionescontemporáneasyposterioresalos tipos.

Podemagafarlamemòriad’Almeracomaexempled’aquellesobresqueafinalsdelsegle XIX iprincipisdelsegle XX vanintentarrebatrelestesisevolucionistesdesdelamateixaciència,usantlesmateixesprovesperòambunadiferentinterpretació.

Conclusiófinal

LesmemòriespresentadesalaRACABsónunabonafontd’informaciópercopsarelpensamentcientíficdelssocisqueleselaboraren.Concretament,algunesdelesmemòriespresentadesalasecciódeciènciesnaturalsenladarrerameitatdelsegle XIX,lamajoriaposteriorsa1870,donenunasignificativavisiódelareacciódelsacadèmicscatalansdavantles teoriesevolucionistes.Entreaquestsacadèmicshitrobempersonatgesderenomdinsla ciènciacatalanacomJoanAgell,JaumeAlmeraiJaumeArbós,icatedràticsdepesalaUniversitatcomAntonioSánchezComendadoroFructuósPlans.Metges,farmacèutics,llicenciatsidoctorsenciènciesnaturalsomplirenaquestespàginesqueesconservendeforma manuscritaenl’ArxiudelaRACAB.Elstemesquetrobemenaquestsescritsreflecteixenles preocupacionsd’aquestsautors:lageneracióespontània,l’antiguitatdelaTerraidelsprimershumans,elconcepted’espècie,leslleisqueregeixenlanaturailesmateixesteories evolucionistes.

L’estudid’aquestesmemòriesmostren,demanerageneral,uncol·lectiudecientíficsforçaallunyatsdelspostulatsevolucionistesi,enmoltscasos,combatiusenlasevacontra.Exceptuantunparelldememòries,unadeCarlesFerreril’altradeJoanMontserrat,quepresentenlesteoriesevolucionistescomunapossibilitatfactiblemalgratnodefensar-les,totes lesaltresenpresententesiscontràriesambungraumésomenyselevatdecontundència.Algunesd’elles,comlesd’ArbósiAlmera,ambdóspreveres,esvanredactarespecíficament percombatrel’evolucionisme,tantlamarckistacomdarwinista.

Laperillositatdelesteoriesevolucionistesradicavafonamentalment,segonspensavenels acadèmics,enlasevarelaciódirectaambelmaterialismeilanegaciódeDéu.NoéscasualitatqueCarlesFerrer,l’autorquedónaunavisióaparentmentmésobjectivadelcreacionismeil’evolucionisme,emfasitziquelesteoriesevolucionistess’handelimitaral’àmbitcientíficinoampliar-lesaldelacreença.Enunasocietatimmersaenlaculturacatòlicamaino

espodriaacceptarunateoriaqueespoguésentendrecomunatacalareligió.Tanmateix,els acadèmicstambéaportarenaltresargumentsencontradel’existènciadel’evolució.Lanaturalesad’aquestsargumentsésvariada,depenentdel’autoridelcontextdeltemadelamemòria:lacríticaalageneracióespontània,eldesconeixementrealdelconcepted’espècie, l’abúsdeladeduccióil’experimentacióperalasevademostració,lamancadeprovesobjectivesaportadespelsevolucionistesielseualtgraud’especulació,lainvalidesadelesprovespaleontològiquesaportades,l’acceptaciódelacronologiamosaica,lanecessitatd’acceptarquelesSagradesEscripturessónlabasedelconeixement,etc.

Endefinitiva,aquestestudisobrelesmemòriespresentadesalaRACABdónaunavisió generaldelareaccióqueencontradel’evolucióesproduíenaquestainstitucióenaquells momentsposteriorsalapostulaciódelesteoriesdarwinistes.Noobstantaixò,comhemdit alprincipi,aquestafouunadelesmoltesreaccionsproduïdesenlasocietatcatalana.S’hade completarambaltresestudisquetinguinenconsideracióaltresfontsd’informació,com materialsprocedentsd’altresinstitucions,llibresdetext,revistesopremsa.

Bibliografia

AGELLITORRENT,J.(22/05/1862), Loscorpúsculosorganizadosqueexistenenlaatmosferayel examendelasdoctrinasdelasgeneracionesespontaneas,Memòriamanuscritaconservadaal’Arxiude laRACAB.

ALMERA,J.(1890), Algunoshechosquepugnan conlateoríadelaevolución,oeltransformismorebatidoporlamismanaturalezaenlosalboresdela vida,Memòriamanuscritaconservadaal’Arxiudela RACAB.

ARBÓSITOR,J.(1875), Consideracionessobreel origenydesarrollodelavidaencontradelosdefensoresdelageneraciónespontáneaydelatransformacióndelasespecies,Memòriamanuscritaconservadaal’ArxiudelaRACAB.

ARBÓSITOR,J.(s/d), Consideracionessobrelaarmoníaquereinaentrelascienciashumanasyladivina,Memòriamanuscritaconservadaal’Arxiudela RACAB.

ARBÓSITOR,J.(1876), Discursoinauguraldela RealAcademiadeCienciasyArtesdeBarcelonade 1876a1877,Memòriamanuscritaconservadaal’ArxiudelaRACAB.

CALBETICAMARASA,J.M.;CORBELLAICORBELLA,J.(1982), Diccionaribiogràficdemetgescatalans,Barcelona,SeminariPereMata,Universitatde Barcelona,VolII,154.

FERRERMITAYNA,C.(1881), Lacirculaciónyel transformismo,Memòriamanuscritaconservadaa l’ArxiudelaRACAB.

FERRERMITAYNA,C.(28/03/1892), SinopsisAntropológica,Memòriamanuscritaconservadaal’Arxiu delaRACAB.

MIRINAVARRO,M.(1874), Algunasbrevesconsideracionessobrelasgeneracionesespontáneas , Memòriamanuscritaconservadaal’ArxiudelaRACAB.

MIRINAVARRO,M.(1876), Memoriaacercadelas principalescausasqueimpidenqueennuestropaís adquieramayordesarrolloelcultivodelaHistoriaNatural,Memòriamanuscritaconservadaal’Arxiudela RACAB.

MIRINAVARRO,M.(1896), Programasumariode elementosdehistorianatural,Barcelona,Imprentade Subiranahermanos.

MONLAUISALA,J.(1870), Brevesconsideraciones acercadelasedadesprehistóricasdellinajehumano, Memòriamanuscritaconservadaal’ArxiudelaRACAB.

MONTSERRATIARCHS,J.(1879), Enelestadoactualdelosconocimientos,¿puedenseñalarselímites precisosalosReinosnaturales?Enestecaso,¿Qué eslabotànica?,Memòriamanuscritaconservadaa l’ArxiudelaRACAB.

PLANSIPUJOL,F.(1857), Elconocimientodelaespecieydesusmodificacionesdistamuchodeser completo,Memòriamanuscritaconservadaal’Arxiu delaRACAB.

PLANSIPUJOL,F.(1880), Oracióninauguraldelaño académicode1880á1881leidaenlaUniversidadde BarcelonaporelDr.D.FructuosoPlansyPujol,catedráticodelaFacultaddeFarmacia,Barcelona,ImprentadeJaimeJepús.

PUELLESBENÍTEZ,M.;HERNÁNDEZLAILLE,A. (2009),«Eldarwinismoenlosmanualesescolaresde cienciasnaturalesdesecundariadesdelapublicacióndelOrigendelasespeciesenEspañahastafinalesdelsiglo XIX», AHIg, 18,69-83.

REALACADEMIADECIENCIASYARTES(1912), Nóminadepersonalacadémico.Añoacadémicode 1911-1912,Barcelona,SobrinosdeLópezyRobert, 141-150.

REALACADEMIADECIENCIASYARTES(1913), Nóminadepersonalacadémico.Añoacadémicode 1912-1913,Barcelona,SobrinosdeLópezyRobert, 118-126.

REALACADEMIADECIENCIASYARTES(1916), Nóminadepersonalacadémico.Añoacadémicode 1914-1915y1915-1916,Barcelona,SobrinosdeLópezyRobert,57-104.

REALACADEMIADECIENCIASYARTES(1920), Nóminadepersonalacadémico.Añoacadémicode 1919-1920,Barcelona,SobrinosdeLópezyRobert, 59-89.

DOI:10.2436/20.2006.01.151

SÁNCHEZCOMENDADOR,A.(1849), Memoriasobresitodoslosmediosdepropagacióndelosanimalessonverdaderasgeneraciones,Memòriamanuscritaconservadaal’ArxiudelaRACAB.

SÁNCHEZCOMENDADOR,A.(1868), Reseñahistóricadelosprincipalesdescubrimientosqueprueban laexistenciaelhombreduranteelperiodocuaternario antiguo,Memòriamanuscritaconservadaal’Arxiude laRACAB.

VIDALIROSSELLÓ,F.deP.(1872), Tiemposgeológicos.Lacuestióndelostiemposgeológicos,¿puederesolverseporloshechosensimismos?¿enqué límitespuederesolverse?Relacionesdelhombrecon losfósilesylosterrenosdiversos,Memòriamanuscritaconservadaal’ArxiudelaRACAB.

VIDALIROSSELLÓ,F.deP.(1877), Leyesarmónicas delosseresylacreaciónyconsecuenciasdeducidas delasmismas,Memòriamanuscritaconservadaa l’ArxiudelaRACAB.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.151 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.65-85

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.87-100

LACONFIGURACIÓNDELA PALEONTOLOGÍAHUMANAY THE DESCENTOFMAN DEDARWIN*

FRANCISCOPELAYO

INSTITUTODEHISTORIA,CENTRODECIENCIASHUMANASYSOCIALES (CSIC,MADRID).

francisco.pelayo@cchs.csic.es

Resumen: ElhallazgodelosrestosóseoshumanosdeNeandertalen1856ylaspublicacionesdeOntheOriginofSpecies(1859)yTheDescentofMan(1871)deDarwin,fueronhechosrelevantesquecontribuyeronaplantearladiscusiónsobreelorigendelgénerohumano.Enesteescenario,elsurgimientodelaPaleontologíaHumana comounanuevadisciplinacientíficafueresultadodelasinteraccionescomplejasde factoressocialesyculturalesydelainfluenciaenelcampodelapaleontologíadenuevasorientacionescientíficas,comolageologíaactualistaylateoríadelaevolución. Peroenelestudioanatómicodelosfósileshumanospersistierontradicionesdeinvestigaciónajenasalmarcotransformistaprocedentesdelahistoriaylalingüística.

Palabrasclave: Darwin,TheDescentOfMan,EvoluciónHumana,PaleontologíaHumana,siglo XIX,Neandertal

TheBeginningsoftheConfigurationofHumanPalaeontologyandDarwin’sTheDescentofMan

Summary: ThediscoveryofNeanderthalhumanboneremainsin1856,togetherwith thepublicationofDarwin’s“OntheOriginofSpecies”in1859and“TheDescentof Manin1871”weretworelevantfactsthatintensifiedthediscussionontheoriginofhumans.TheemergenceofthePaleoanthropologyasanewscientificdisciplinewasare-

*Unaprimeraversióndeesteartículosepresentóenlajornada Darwinenel150èaniversaridela publicacióde«L’origendelesespècies»,organitzadaporla SocietatCatalanad’Històriadela CiènciaidelaTècnica (SCHCT)-Institutd’EstudisCatalans (IEC),la InstitucióMilàiFontanals-CSIC yla Residènciad’Investigadors CSIC-GeneralitatdeCatalunya

DOI:10.2436/20.2006.01.152

sultofthecomplexinteractionsofsocialandculturalfactorsandtheinfluenceofnew scientificorientationsinthefieldofPalaeontology,suchasuniformitarianGeologyand thetheoryofevolution.However,intheanatomicalstudyofhumanfossilstherestill persistedtraditionsofresearchdifferentfromthetransformistframeworkcomingfrom historyandlinguistics.

Keywords: Darwin,TheDescentofMan,HumanEvolution,HumanPalaeontology, Neanderthal,19th Century

Introducción

Losiniciosdelaconfiguracióndelapaleontologíahumanacomodisciplinacientíficaseremontanalasegundamitaddelsiglo XIX.Atravésdeuncomplejoprocesodeinterpretacioneshistóricas,teoríaslingüísticasyprácticascientíficassellegóaconsensuaryestablecerla antigüedad,elorigenyellugarenlanaturalezadelahumanidad.Fueresultadodelasinteraccionesdefactoressocialesyculturalesydelainfluenciadenuevasorientacionescientíficas,comolageologíaactualistaylateoríadelaevolucióndeDarwin.

Así,durantelasdécadascentralesdelsiglo XIX,losestudiosdelosrestosóseoshumanos halladosencavernasyconsideradosfósiles,comenzaronaarticularseapartirdetradiciones deinvestigaciónvinculadasalahistoriayalalingüística,ydedisciplinasconsolidadas, comolaanatomíacomparada.Enparaleloparticiparonensuconformaciónprácticascientíficasdenuevodiseño,procedentesdelaantropología,laarqueologíaprehistórica,lapaleontologíaylageología.Suscultivadores,médicos,naturalistas,anticuarios,arqueólogos, considerándosecompetentesenestenuevocampo,encauzaronlalegitimacióndeunanuevacomunidaddeexpertosyseesforzaronporsudesarrolloinstitucionalysocial.Ladiscusiónynegociaciónparaconsensuarunaprácticaymetodologíascientíficaspropias, tuvieronlugarenelsenodeinstituciones,sociedadescientíficasyenlosCongresosInternacionalesdeAntropologíayArqueologíaPrehistórica(CIAAP).Almismotiempo,laapariciónderevistasespecializadas,comolos Matériauxpourl’histoirepositiveetphilosophiquede l’homme,fundadaporGabrieldeMortillet,permitióunintercambiofluidoyglobaldelainformaciónrelativaaloshallazgosdefósileshumanosydeindustrialíticaenterrenosgeológicoscuaternarios(Pelayo,2008).

Paraquepudieraemergerunacienciadelaevolucióndelafamiliahumanafuenecesario admitirenprimerlugarlanocióndeunahumanidadanterioralostiemposhistóricos,algo impensableenelmarcoqueimponíalacronologíabíblica.Enunaprimerafase,comprendidaentre1830y1870,tuvolugarla«invención»del«hombrefósil»,nocióncuyalegitimacióncientíficallegarádesdeInglaterra,aunquefueraenFranciadondedesdeladécada delosañosveintetendríanlugarlosdescubrimientosesencialesylosdebatessobrelaantigüedadderestoshumanosfósileseindustrialítica(Cohen,2005).Enunasegundafase,tras lapublicaciónde OntheOriginofSpecies yde TheDescentofMan,entre1860y1890,lasín-

tesisdeconsensosobrelaconcepciónetnogénicaeuropea,conlacohabitacióndevariostiposmorfológicosfósilesenelCuaternario(Delisle,1998),yelhallazgodel Pithecanthropus, contribuyeronaldesarrollodeunanuevadisciplina,lapaleontologíahumana,cuyaconsolidacióntendríalugarduranteelsiglo XX

Elmarconoevolucionistadelapaleontologíahumana

Enelprocesodeconformacióndelanuevadisciplinadesempeñóunpapelimportantela persistenciadetradicionesdeinvestigaciónajenasalmarcotransformista.Elpropiotérminopaleontologíahumana,utilizadoporprimeravezenFranciaenlostrabajosdeAlphonseEsquiros(1848)ydeEtienneSerres(1853),hacíareferenciaenunprincipiosaprácticas queestudiabanmuestrasóseashumanasmodernas(Laurent,1993).Enestesentido,EsquirosusóeltérminoalreferirsealtrabajoquerealizabaelabadFrère,profesordeelocuenciadelaSorbonne,recogiendoycomparandocráneoshumanoshalladosencementeriosyentumbasdeiglesiasparaconfirmarsutesis,expuestaensu PrincipesdelaPhilosophie del’Histoire (1838),acercadelperfeccionamientomoraleintelectualdelasnaciones.Para elloreunióunacoleccióndecráneos,cuyosejemplaresformabangradosintermediosentre elestadodebarbarieyeldecivilizacióndelpresente.Esquiroscitabaquelapaleontología humanadeFrèrerepetíaparalahistoriadelassociedadesloqueCuvierhabíahechopara lasreliquiasfósilesdelgloboterráqueo(Esquiros,1848:990).Pocosañosdespués,Serres, profesordeanatomíacomparadaenelMuseodeHistoriaNaturaldeParís,abordólahistoriadelasantiguasrazasotiposhumanos,galo-romano,teutón,eslavo,etc.,enunacomunicaciónpresentadaenlaacademiadecienciasdeParísquetituló«Notesurlapaléontologiehumaine».Susexcavacionesenantiguoscementeriospararecogercráneoshumanosle proporcionarondatosanálogosalosdeFrère.Paraél,todohacíapensarquelassepulturas dondesehallabanestosrestosdetiposhumanosseremontabanalaépocadelasemigracioneshaciaeloestedelospueblosquevivíanenlosmárgenesdelDanubio(Serres,1853: 519).Serresechabaenfaltanodisponerdeejemplaresdeesqueletoshumanoscomolosque sehallabanendólmenesyquepertenecíanalostiemposdelosdruidasylosromanos(Serres,1853:523).

Conrelaciónaestaorientación,Delisle(1998,2007)haseñaladocomounadelastradicionesquesustentólaemergenciadelapaleontologíahumanaseoriginóapartirdelaetnogeniaeuropeaoestudiodelosorígenesprimitivosydelagenealogíadelospueblosde Europa.Suampliocampodeactuaciónabarcabalainterpretacióndelasdescripcionesantiguas,losmonumentos,lanumismática,lasesculturas,loshuesoshumanosexhumadosde sepulturasdeiglesiasycementerios,lostestimoniosarqueológicosylingüísticos,losdibujos,etc.(Hamy,1884:37).Enesteescenarioseabordódesdeunaperspectivanoevolucionistalasucesiónderazashumanasenlugardeladeespecies.Elmodeloetnogénicomásextendidoacomienzosdelsiglo XIX fuepromovidodesdelalingüística,queestipulóquelos pueblosdelenguaindoeuropeaoariateníansuorigen,relativamentereciente,enemigra-

cionesprocedentesdeAsia.Losrestantespueblosnoarios,másarcaicos,comoelgrupo fino-lapónyelvasco,estabanvinculadosaunacepa«mongoloide»yeranvestigiosdeuna épocaanterioralamigraciónaria.Estainterpretaciónetnogénicaseríaconfirmadaporel anatomistasuecoAndersRetzius,quienrelacionóestudioslingüísticosydemorfologíacraneal.Retziussostuvoquelospueblosquehablabanlenguasdiferentesalasindoeuropeas, comofinesesylapones,teníancráneosdeconformaciónbraquicéfala,mientrasquelos arios,comolossuecos,erandolicocéfalos.EstaconcepciónseextrapolóalrestodelospueblosdeEuropa(Blanckaert,1989).

Paralapaleontologíahumana,estemodeloetnogénicoimplicóenunprincipioquelos cráneoshumanosfósilesbraquicéfaloseranmásantiguosquelosdolicocéfalos.Peroamedidaquesemultiplicaronloshallazgosderestosfósileshumanos,lasaproximacionesantropológicasypaleontológicasproporcionaronnuevosdatosqueexpresaronlacomplejidad deltema.AlolargodeladécadadelosañossesentaenlaSociedaddeAntropologíadeParíshubounalargacontroversiasobrelaposicióncronológicadeloscráneosdolicocéfalosy braquicéfalos.Estedebateseenmarcóenunaorientaciónnoevolucionista(Blanckaert, 1989).Finalmentelacontroversiadesembocóenunasíntesisdeconsenso,segúnlacualla concepciónetnogénicaeuropeaseexplicabaporlacohabitacióncomplejadevariostipos morfológicosenelperíodoCuaternario.DemaneraqueelpoblamientodeEuropaentérminosétnicos,sucesióndepueblos,constituyóunmarcoparainterpretarlosdescubrimientosderestoshumanosantiguosyfósiles.

UnasíntesispropuestaporArmanddeQuatrefagesyE.-T.Hamyserecogióenlaobra CraniaÉthnica (1882).QuatrefagesyHamyincluyeronloscráneosyrestosfósilesqueen aquellosmomentosconstituíanlosmaterialescientíficosenquesebasabalaincipientepaleontologíahumana.Mantuvieronquelasrazashumanasfósilesotiposmorfológicos,esdecir,neandertal,cromañónyFurfooz,nosehabíanextinguidosinoquehabíanpersistidoa lolargodelCuaternario,enlassucesivasmigracionesquehabíantenidolugarduranteel Neolítico.

Losantepasadosdelhombre:el MissingLink

LamemoriadeE.Serresantescitadaponíademanifiestoqueacomienzosdelosañoscincuentadelsiglo XIX elconceptodepaleontologíahumanasurgióenunámbitocentradoen criteriosanatómicosyqueestuvolimitadaalestudiodelosrestosóseosdelosqueseteníanconstanciahistórica.Enestecontextotuvolugaren1856eldescubrimientodehuesos humanosrealizadoenunacuevaenelvalleNeander,que,aunquealprincipioseplantearondudassobresuestadofósil,enlosprimerosañossediscutióenclavehistórica.JohannCarlFuhlrott,profesordelliceodeunalocalidadcercana,sehizocargodelosrestosóseos, unacalotacraneanayotroshuesosdelesqueleto,queseencontraronsinfaunafósiloactual asociadayque,altratarsedeunacaverna,eradifícildedeterminarsuposiciónestratigráficay,portanto,suantigüedad.FuhlrottrecurrióaldictamendeHermannSchaaffhausen,

anatomistadeBonn.Estepresentóalañosiguienteelestudiodelosrestosenlareuniónde laSociedaddeHistoriaNaturaldePrusiarenanaydeWestfalia.Susconclusionesfueron: primero,queelcráneoteníaunaformadesconocidainclusoenlasrazashumanasmássalvajes;segundo,queesoshuesoshumanostansingulareserandeunperíodoanterioralde lospueblosceltasygermanos,yprobablementehabríapertenecidoaunodelosprimitivos ysalvajeshabitantesdelnoroestedeEuropamencionadosporlosautoreslatinos;ytercero, quelaantigüedaddelosrestosdebíaremontarseaunperíodoenelqueaúnexistíanlosúltimosanimalescontemporáneosdeldiluvio,perolascircunstanciasdelhallazgonoproporcionabanpruebasparaasegurarsuantigüedadgeológicanisuestadofósil(Schaaffhausen,1861:155).

Latraducciónalinglésen1861delartículodeSchaaffhausensobrelosrestosdeNeandertaliniciólacontroversiasobreesteejemplar.Eltraductor,GeorgeBusk,anatomistadela RealEscueladeCirugía,expusoalfinaldelartículoqueensuopiniónlaformadelcráneo deNeandertaleramásparecidaaladelosgorilasychimpancésquealadeloshumanos (Groenen,1994:259).Perolapolémicagiróentornoasilosrestospertenecíanaunindividuoprimitivooeranlosdeunhombremodernoconalgunadeformidadpatológica.Así, elanatomistaFranzJosephMayerexpusoquecorrespondíanaunindividuoaquejadode raquitismo,enfermedadcomúnentrelosquevivíanensitioshúmedosyteníanunaalimentacióndeficiente.Además,basándoseenevidenciashistóricas,comentóqueladeformidaddelaspiernaserausualentrelosjinetes,porloquesugirióquelosrestospodíanhaberpertenecidoaalgúnsoldadocosaco,quehabíaacampadoenesoslugaresen1814ytras desertarsehabíaocultadoenlacueva,dondehabríamuerto(Reader,1982;Trinkaus& Shipman,1996:71-72).

ParaalgunoscomoelgeólogoWilliamKing,lamorfologíacranealparecíaindicarqueel individuonohabíasidounacriaturainteligente.PoresoKingsugirióexcluirdelaespecie humanaal«hombredeNeandertal»,proponiendoqueseledenominase Homoneanderthalensis.Inclusoseinclinabaacreerquepertenecíaaungénerodistintodel Homo (King, 1864).

Porlasmismasfechas,uncráneofósilolvidado,quehabíasidoencontradoen1848en Gibraltar,fueexaminadoen1864porBusk.Estereconociólaimportanciadelejemplar,ya quedemostrabaqueeldeNeandertalnoerauncasosingular,sinoqueunaantiguarazaparecíahaberseextendidodesdeelRhinhastaelsurdelaPenínsulaibérica.Apesardeeste datoeldebatecontinuó.Así,RudolphVirchowconcluyóqueloshuesosdelhombredeNeandertalhabíanpertenecidoaunancianodeunasociedadagrícolareciente,quehabíapadecidoraquitismoyartritis(Reader,1982).

Aprincipiodelosañossesenta,dosobrasdecientíficosdelcírculocercanoaDarwin, The GeologicalEvidencesoftheAntiquityofMan (1863)deCharlesLyelly EvidenceastoMan’sPlaceinNature (1863)deThomasHuxley,participaronenlapolémicasobrelosrestosdeNeandertal.Ensuslibrosabordaronrespectivamentelasimplicacionesdelateoríadelaevo-

DOI:10.2436/20.2006.01.152

luciónrespectoalagranantigüedaddelgénerohumanoydesusrelacionesdeparentesco conlosprimatessuperiores.

HuxleycomparóensuobraelcráneodeNeandertalconeldeunaborigenaustralianoy consideróqueaquél,aunqueeraelmás«pitecoide»deloscráneoshumanosconocidos,no podíaserconsideradocomoeldeunserintermedioentreelhombreylosmonos.MayercriticóestetrabajoplanteandoquesiloscaracteressimiosdelcráneodeNeandertal,quelecaracterizabancomolaformadecráneohumanamáspitecoidedescubierta,implicabapara Huxleyqueun Homopithecoide habíahabitadoenlacuevadeFeldhof.Huxleycontestónegandoexplícitamentequeel«hombredeNeandertal»pudieraserel missinglink,eleslabón perdidou«homopitecoide»,serintermedioentrehumanosymonos(Huxley,1864).

Posiblementeestafueralaprimerareferenciaescritaenuntrabajocientíficosobreel missinglink,aunqueesemismoaño,1864,HughFalconer,paleontólogoycompañerodeexcavacionesdeBusk,tambiéncomentórefiriéndosealcráneodeGibraltarqueeradeuntipo dehumanidadmuybaja,salvajeydegranantigüedad,peronoconsiderabaquefueraun «hombrepitecoide»o missinglink (Gruber,1948:439;Campbell,1956:158).

Pocodespués,unaintensacontroversiaenclavedarwinistasedesarrollóenlaSociedad deAntropologíadeParís.ElmotivofueelhallazgoporEdouardDupontdeunamandíbulahumanafósilenel«TroudelaNaulette»,Bélgica.Elprimeroenpronunciarsesobreeste ejemplarfueCarlVogt,enelCongresoInternacionaldeAntropologíayArqueologíaPrehistórica(CIAAP)deNeuchatelde1866.Mantuvoquepertenecíaaunhombreprimitivoy presentabarasgosmorfológicosintermediosentrelosdehumanosylosdesimios,especialmenteelmentón(Vogt,1866).FranzPruner-BeycoincidióenquelamandíbuladelaNauletteerahumanaperonoestabadeacuerdoenconsiderarqueloscaracteresmostraranuna transiciónentrelosdelosmonosylosdeloshumanos.Anoser,decíaconsorna,quelos hotentotesylosaborígenesdeNuevaCaledoniayAustralianoseconsiderasenhumanos, sinoloseslabonesqueenlazabanlacadenaentresimiosyhumanos,yaquesusmandíbulas eransemejantesenformaycaracterísticasaladelaNaulette.Incluso,seguíadiciendoPruner-Bey(1866:590),lamandíbuladelosneo-caledoniosteníancaracterísticasmásparecidasaladelosmonosquelasqueposeíaelfósildelaNaulette.Brocaenladiscusión,insistióenlaimportanciadelaantigüedaddelyacimiento,coincidiendoenquelamandíbula halladaenlaNauletteerahumanaperoteníarasgosquelaacercabanaladeltipodelosmonossuperiores.Aunque,aclaraba,élnoeradarwinista,considerabaquelateoríadelaevolucióndeDarwinplanteabaunabuenahipótesisconlabúsquedadelostiposintermedios. Entreeltipohumanoinferioryeldelosmonossuperioreshabíaunhiatoenormeylosdarwinistasalbuscarlosfósilesdetransición,considerabanimportantesporsusrasgossimios losrestosdeMoulin-QuignonyNeandertal.Elproblemaeraquesedesconocíalaantigüedadgeológicadeestosejemplares.DistintoeraelcasodelamandíbulafósildelaNaulette, queparaBrocaeraelprimerhechoqueproporcionabaunargumentoanatómicoalosdarwinistasyelprimereslabónenlacadenaqueseextendíadelmonoalhombre.Encuantoa

laafirmacióndePruner-Beydequelasmandíbulasdelosneocaledonianosseasemejaban másqueladelaNaulettealadelossimios,Brocarespondíatambiénconsorna,quesiel anatomistaalemáneracapazdedemostrarlohabríaestablecidounnuevoeslabónintermediodelaserieque,segúnlosdarwinistas,debíaexistirentreloshumanosylosmonos(Broca,1866).

Laexistenciaenelpasadodeesteeslabóneraunrequisitometodológicoyunanecesidad paraautorescomoErnstHaeckel.SosteníaqueelantecesordelaHumanidad,el Homoprimigenius delqueaúnnosehabíanencontradorestosfósiles,sehabíadesarrolladodelosmonosantropoidesasiáticosduranteelperíodoTerciario,posiblementeenLemuria,unhipotéticocontinentesumergidoenelocéanoÍndico(Haeckel,1868).Este«hombre-mono»o Pithecanthropus aúnnoposeíacapacidadparahablar,deaquíqueenelárbolfilogenéticode losprimatesHaeckelloclasificaracomolaespecie alalus (mudo).

TheDescentofMan (1871)ylaevoluciónhumana

Comoesconocido,lasmásimportantesimplicacionesdelateoríadelaevolucióndeDarwinafectabanalosorígenesdelgénerohumano.Conscientedeello,redactóunaobra, The DescentofManandSelectioninRelationtoSex,publicadaendosvolúmenesen1871.En 1874salióunasegundaedición,revisadayampliada,conunprefacioyuna«NotaAdicional»deT.H.Huxley,acercadelassemejanzasydiferenciasenlaestructuraydesarrollode loscerebrosdehumanosymonos(Comas,1971).

Enlaintroducciónde TheDescentofMan,Darwincomentóquehabíaacopiadodurante muchosañosnotassobreelorigenygenealogíadelhombresinintencióndepublicarnada sobreestetema,yaqueconsideróquehubierasidoinútilyperjudicialparaeléxitodesulibrosobreelorigendelasespecies,exponersindarningunaevidenciasuconvicciónconrespectoalorigendelgénerohumano.Poreso,cuandoseconvenciódequemuchosnaturalistasaceptabanladoctrinadelaevolucióndelasespecies,leparecióaconsejablepublicar untrabajoespecialsobreelorigendelhombre.EnestepuntocitabaaVogt,quienensudiscursopresidencialenelInstitutNationaldeGenève(1869),habíadichoque«nadie,enEuropaalmenos,sostieneyalateoríadelacreaciónindependientedelasespecies».Vogtconsiderabaquelamayorpartedelosnaturalistas,sobretodojóvenesyemergentes,admitían quelasespecieserandescendientesmodificadosdeotrasespeciesyaceptabanlaacciónde laSelecciónNatural.

Elobjetodesutrabajo,comentabaDarwinenlaintroducción,eraconsiderar,enprimer lugar,sielhombre,comocualquierotraespecie,descendíadealgunaformapreexistente; ensegundolugar,elmodoenquesedesarrollaba;y,porúltimo,valorarlasdiferenciasexistentesentrelasllamadasrazashumanas(Darwin,1874:2).

Conrelaciónalaantigüedaddelgénerohumano,DarwincitabaaBoucherdePerthes, LyellyJonhLubbock(1865),mientrasqueT.H.Huxleyeraelreferenteencuantoalosestudiosqueabordabanlacomparaciónentrehumanosymonosantropomorfos.

Darwinreconocíaqueélnohabíasidoelprimeroenafirmarqueelhombreeraelco-descendiente,conotrasespecies,dealgunaremotaformainferioryaextinguida.Antesqueél, yahabíandefendidoestoLamarck,Wallace,Huxley,Lyell,Vogt,Lubbock,L.Büchner,F.Rolle,G.Canestrini,F.BarragoyespecialmenteHaeckel.1 Deésteúltimo,citabasu Generelle Morphologie (1866)y NatürlicheSchöpfungsgeschichte (1868),ydecíaquesilaobradeHaeckelsobrelagenealogíadelhombrehubieseaparecidoantesdequeélhubieseescritosuensayo,probablementenuncahubieracompletadosulibro(Darwin,1874:3).

Desdelosprimeroscapítulos,losprincipiosdelaevoluciónseaplicabanalaespeciehumana.Darwindefiendequeelhombre,construidosobreelmismomodelootipogeneral quelosmamíferos,compartíaconéstos,yenparticularconlosprimates,unconjuntode atributosfísicosyestructurales.Enestesentido,enlapartededicadaalagenealogíadelgénerohumano,presentaestudiosdeanatomíacomparada,fisiologíayembriologíacomo pruebasdelosorígenesnaturalesdelhombre.

EldiscursodeDarwinestábasadoenunextensoaparatocrítico,enelquenofaltanreferenciasaautorescontemporáneosqueparticipabaneneldebatesobrelaantigüedadylos orígenesdelhombre,comoSchaaffhausen,Busk,Broca,Quatrefages,E.Lartet,etc.Así,cita lacomunicaciónsobreelhallazgoderestoshumanosyarqueológicosencuevasdeGibraltar,queBuskpresentóenelCIAAPcelebradoenNorwichen1868,cuandocomentaciertassimilitudesmorfológicasdeantropoidesyhumanos.Señalaquelasrazashumanasantiguasposeenmáscaracterísticasmorfológicassemejantesalasdeanimalesinferioresquelas modernas,yestoeradebidoaqueaquéllasestabanmáspróximasalosantecesores«semihumanos»2 enlalíneadedescendenciagenealógica(Darwin,1874:41).

Encuantoalescenarioenquehabíatenidolugarelprocesode«hominización»,Darwin considerabaquelaadquisicióndelaposturaerguidaydelalocomociónbípedaentrelosancestrosdelhombrehabíasidounfactorventajosoyadaptativoparaexplicarlaaparicióndel génerohumano.Laposturaverticaltrajoconsigomodificacionesenlasextremidadessuperiores—paralaprensión—,einferiores—paraelnuevomododeandar—,elensanchamientodelapelvis,lacurvaturadelaespinadorsal,unanuevaposturadelacabeza,etc. Conlanuevaposturabípedalosprimerosprogenitoresdelhombresehallabanmásaptos paradefenderseconpiedrasopalos,paracazarasuspresasyparaotrasformasdeconse-

1.EnnotaDarwincitabatambién«SechsVorlesungenüberdieDarwin’scheTheorie…»(1868),deL.Buchner,traducidaal francésconeltítulo«ConférencessurlaThéorieDarwinienne»(1869);«DerMensch,imLichtederDarwin’scheLehre,»(1865), deFriedrichRolle;«Caratterianormalierudimentaliinordineall’originedell’uomo»,trabajopublicadoenel AnuarioDellaSocietè deiNaturalisti deMódena(Vol.II,81-99),porGiovanniCanestrini,y«L’UomofattoadimmaginediDio,fuanchefattoadimmaginedellascimmia»(1869),conferenciaimpartidaenlaUniversidaddeCagliariporelmédicosardoFrancescoBarrago,como respuestaalsermón«Ipaladinidellescimmiealtribunaledelbuonsenso»delcanónigoFrancescoMiglior.

2.AlolargodesuensayoDarwinutilizatérminoscomohombreprimitivo(primevalman),antepasados,progenitoressimiescos(ape-like),etc.

DOI:10.2436/20.2006.01.152

guirsualimento.Asimismo,seguíasugiriendoDarwin,amedidaquesedesarrollaronlasdiversasfacultadesmentalesdebióiraumentandoeltamañodelcerebroyestegradualincrementodepesoyvolumencerebralycraneal,tuvoqueejerceralgunainfluenciaeneldesarrollodelacolumnavertebral.Almismotiempoqueserealizabaelcambiodepostura,la presióninternadelcerebrodebióhaberinfluidoenlaformadelcráneo(Darwin,1874:53).

Darwinapenashacemencióndelosrestosfósileshumanosconocidosensuépoca.De pasadacitalamandíbuladeLaNauletteycomentaquecráneosmuyantiguos,comoelfamosodeNeandertal,estabanbiendesarrolladosyeranvoluminosos.3

Másadelante,alhablardelaextinciónderazashumanas,Darwincomentaquelosrestos deantiguostrogloditas[Cromañón]descritosporBrocahalladosenLesEyzies,presentaban unacombinaciónderasgosinferioresodesimios,ysuperiores,porloqueestarazaeracompletamentedistintadelasdemásrazashumanas,modernasyantiguas,incluyendolacuaternaria,esdecir,ladetipomorfológicoNeandertal,cuyosrestossehabíanencontradoen lacavernadeEngis,Bélgica(Darwin,1874:181-182).

Previamente,enelcapítulosobreafinidadesygenealogíadelhombre,DarwinhabíadiscutidosobreellugardeaparicióndelhombreysuantigüedadsobrelaTierra.Elgénerohumano,decía,constituíaunaramadelárbolsimiodelantiguocontinente,porloquedesde elpuntodevistagenealógicoseledebíaincluirenelgrupodeloscatarrinos.Losmonosantropomorfos,esdecir,gorila,chimpancé,orangutánygibón,formabanungrupodistintoy apartedelrestodelosmonosdelantiguocontinente.Siendoelhombretanparecidoaellos, sepodíainferirqueunmiembrodelantiguosubgrupoantropomorfofueraelquehubiera dadoorigenalhombre.Losnaturalistasqueadmitíanelprincipiodelaevoluciónaceptabanquelosgruposdesimioscatarrinosyplatirrinosprocedíandeunprogenitorcomún quehabíavividoentiemposmuylejanos,cuyosdescendientesantesdedivergirdebieron haberformadounsologrupo,queguardaríasemejanzaconloslemúridos.Portanto,decía Darwin,aunquenuestroamorpropioresultaraherido,habíaqueconcluirquelosantecesoresdelgénerohumanoprocedían,comoafirmabaHaeckel,delárboldeloslemúridos, queincluíaalosancestrosdetodoslossimios.Peroeranecesarioadvertirqueningunode losprogenitores,nitampocoelhombre,eranidénticosalosmonosqueexistíanenelpresenteniguardabanconellosunparecidoestrecho(Darwin,1874:151-155).

ParaDarwin,losantepasadosdelhombrehabíandivergidodeltroncodeloscatarrinos probablementeduranteeleoceno,porloquesuorigendebíabuscarsenoenAustraliaoen algunaislacercana,sinoenelViejoMundo,ymásconcretamenteenelcontinenteafricano,

3.Enestepunto,nota80,página54,citaunartículodeBroca,«LesSélections»,publicadoenla Revued’Anthropologie (1873),queesunarevisióndelasedicionesfrancesasde LaDescendancedel’Homme deDarwinyde LaSélectionNaturelle. Essais deA.R.Wallace.Respectoasucompatriota,DarwinseñalabaquenopodíaentenderqueWallacehubieraafirmadoque elúnicoefectoquehabíatenidolaselecciónnatural,enrelaciónconelorigendelhombre,habíasidoeldedotaral«salvaje»de uncerebrosóloalgosuperioraldelmono.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.152

NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.87-100

queeradondehabíaquesituarlacunadelahumanidad.Posiblementeallíhabríanvivido losgénerosqueenlaactualidadmásseaproximabanalhumano,juntoconlosmonosextinguidosantecesoresdegorilasychimpancés.Encuantoalalagunaexistenteenlacadena orgánicaentreelhombreylossimiosmáscercanos,ensuopiniónseríaaúnmayorenelfuturo,cuandolasrazashumanascivilizadashubieranexterminadoyreemplazadoalas«salvajes»,yademás,comoindicabaSchaaffhausen,sehubiesenextinguidolosmonosantropomorfos.Entoncesyanoexistiráneslabonesintermedioscomoenelpresenteentreel negrooelaustralianoyelgorila,sinoquehabráunextensovacíoentrelarazahumanacaucásica,conunaltoniveldecivilización,yalgunaformademonoinferior,comolosbabuinos(Darwin,1874:155-156).

SosteníaDarwinquenoeracruciallaausenciaderestosfósilesdeformasintermediasentrehumanosysusantecesoressimiescos,yaqueLyellhabíademostradoquehastalafecha habíasidolentoyfortuitoelhallazgodefósilesdevertebrados.Recordaba,además,queaún nosehabíanrealizadoexcavacionespaleontológicasenlasregionesgeográficasmásapropiadaspararealizartaleshallazgos,dondedebíanabundarrestosfósilesdelacriaturasimiesca(ape-like)antecesoradelhombre(Darwin,1874:157).

ParaDarwinnoeraimportanteseñalarenquepuntodelaseriedeformasquegraduale insensiblementepasabadeunanimalsimiesco(ape-like)alhombre,podíautilizarsecon propiedadeltérmino«hombre».Calificarcomotalalserprimitivoenlostiemposenque sóloeracapazdeconstruiralgúntipodeindustriatosca,dependíadelsentidoquesediera alapalabra«hombre».Loquesíconcluíaeraquecuandolosprincipiosdelaevoluciónfuesenuniversalmenteaceptados,terminaríaeldebateentremonogenistasypoligenistas(Darwin,1874:180).

AlfinaldesulibroDarwinreconocíaquelaprincipalconclusióndesuobra,esdecir,que elhombredescendíadealgunaformademenorcomplejidadorgánica,ibaaresultardesagradableamuchagente.Paraéldifícilmentepodíadudarsequedescendíamosdebárbaros, desalvajesprimitivos,comolosfueguinos,loshabitantesdeTierradeFuego(Darwin, 1874:618-619).

Elmarcotransformista:GabrieldeMortillet

Traslapublicaciónde TheDescentofMan,sedispusodeunmarcoteóricodondeexplicarla historiapasadadelgrupohumano.Pordepronto,cabríaesperarquelosantepasadosdel hombredebíanhabervividoenelperíodogeológicoterciario.Así,GabrieldeMortillet,en unprincipiodefensordel‘hombreterciario’,modificósuposiciónysostuvo,manteniendo supuntodevistatransformista,quelosrestosatribuidosaindustrialíticahalladosenterrenosterciariospertenecíannoaunhumano,sinoaunserprecursordelhombre(Richard, 1991;Pelayo,2009).

SegúnMortillet,elhombrequehabíavividoenlosprimerostiemposdelCuaternario,cuyosrestosfósilessehabíanhalladoenNeandertal,Cannstadt,Eguisheim,NauletteyDeni-

se,eradeunaespeciediferentedeladelhombreactual.Porestososteníaqueelprecursor terciarionopodíaserunaespeciemásdistante,sinoquehabíaqueestablecerconélungéneronuevo.MortilletpropusoelnombredeAnthropopythèque, Anthropopythecus,parael precursorterciariodelhombre(Mortillet,1879a).Elnombrede Anthropopithecus,hombremono,eraparaMortilletelmásapropiadoparaelprecursor,peroalnotenerlaprioridaden suutilización,yaqueanteriormentesehabíadenominadoasíalorangután,sevioobligado acambiarloporelde Homosimius (Mortillet,1896).

ParaMortillet,lateoríatransformistaeralaúnicaqueexplicabalamodificacióndelosorganismoslogradaenlasprácticasdehorticulturayzootecnia.Elhombredebíaprocederde unanimaldeelevadoniveldecomplejidad.Perocomoningunodelosantropoidesactuales podíasernuestroancestro,ésteteníaqueperteneceraunaespecie,omejor,aungénerode primateextinguido.Losdatosprehistóricosdemostrabanensuopiniónqueenelterciario habíanexistidosereslobastanteinteligentesparaencenderelfuegoytallarelsílex,queno eranlosmonosdelgénero Dryopithecus,comosugeríaAlbertGaudry.Perotampocohumanosdelaespecie Homosapiens,todolomáshabríanpertenecidoaunaespeciedistintadela actual,comodemostrabanlasleyespaleontológicas.Debíaserunsermásinteligentequelos monosactuales,unserintermedioentrehombresymonosantropoides,másavanzadoque estosúltimosperosinhaberalcanzadoeldesarrollointelectualdel H.sapiens (Mortillet, 1879b).

Epílogo

Enlaconfiguracióndelapaleontologíahumanacomonuevadisciplinaparticiparonorientacionesmuydiversas.Enunprincipioelestudiodelostiposhumanosfósilesseabordóen elcontextodelpoblamientoétnicodeEuropa.Losanatomistascomparabanlosejemplares fósileshumanosconmuestrasóseasexcavadasdecementerioseiglesiasypertenecientesa pueblosmenoscivilizados,desdeelpuntodevistaeurocéntrico.Otroproblemafuequeal limitarseelterritoriogeográficoinvestigadoalcontinenteeuropeo,hubieraunagranescasezdeejemplaresdefósileshumanosdisponiblesparasuestudio.Estocontribuyóalalentitudenlaconsolidacióndelanuevadisciplina,yaquesóloseidentificaronmuestrasdedos tiposfósiles,losneandertalesyloscromañones,queentrabandentrodelavariabilidadespecíficadelgénero Homo.PerolaformulacióndelateoríadelaevolucióndeDarwinysu aplicaciónalgénerohumano,aportóelmarcodereferenciafilogenéticonecesario.Antropólogos,médicosynaturalistasproclivesaltransformismoyalevolucionismo,comenzaron aplantearseyestudiarlasrelacionesanatómicasentrehumanosymonosantropomorfos,al explicarsedesdeunpuntodevistacientíficoelestrechoparentescoanatómicodelgénero humanoconlosprimatessuperiores.

Faltabaeldescubrimientodealgúnejemplarfósilquefueralapiezaquedierasentidoa ladimensióntemporalyfilogenéticadelateoríadelaevolución.Peroparaqueestoocurrierafueprecisoampliarelcampodeactuaciónpaleoantropológica,limitadohastaenton-

cesalcontinenteeuropeo.Estocristalizóacomienzosdelosañosnoventaconelhallazgo enJavadelosrestosfósilesdeloquesedenominaría Pithecanthropuserectus.Sudescubridor,elmédicoholandésEugeneDubois,loidentificócomoel missinglink buscadoporlos evolucionistas,aportandoalaincipientedisciplinaunaorientaciónqueincidíaeneldebatedarwinistaysuaplicaciónalorigenyevolucióndelahumanidad.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.87-100

DOI:10.2436/20.2006.01.152

Bibliografía

BLANCKAERT,C.(1989),«L’indicecephaliqueet l’ethnogenieeuropéenne:A.Retzius,P.Broca,F.Pruner-Bey», BulletinsetMémoiresdelaSociétéd’AnthropologiedeParis, 1,165-202.

BROCA,P.(1866),«DiscussionsurmâchoirehumainedelaNaulette(Belgique)», BulletindelaSociété d’AnthropologiedeParis, I,593-601.

CAMPBELL,B.(1956),«TheCentenaryofNeanderthalMan:PartI», Man, 56,174,156-158.

COHEN,C.(2005),«HistoiredelaPaléoanthropologie».En:DUTOUR,O.;HUBLIN,J.J.;VANDERMEERSCH,B.(eds.), ObjetsetméthodesenPaléoanthropologie,Paris,CTHS,21-50.

COMAS,J.(1971),«Enelcentenariodel Origendel Hombre deCarlosR.Darwin», CuadernosAmericanos,CLXXIV, 1,142-154.

DARWIN,Ch.(1874), TheDescentofManandSelectioninRelationtoSex,London,JohnMurray.

DELISLE,R.(1998),«LesoriginesdelaPaléontologie Humaine:essaideréinterprétation», L’Anthropologie, 102,1,3-19.

DELISLE,R.(2007), DebatingHumankind’sPlacein Nature1860-2000.TheNatureofPaleoanthropology,UpperSaddleRiver,NewJersey,Pearson,PrenticeHall.

ESQUIROS,A.(1848),«DesÉtudescontemporaines surl’histoiredesraces». RevuedesDeuxMondes, XXI,982-1002.

GROENEN,M.(1994), PourunehistoiredelaPréhistoire,Grenoble,ÉditionsJérômeMillion.

GRUBER,J.W.(1948),«TheNeanderthalControversy:Nineteenth-CenturyVersion», TheScientific Monthly,December,436-439.

HAECKEL.E.(1866), GenerelleMorphologie,Berlin, GeorgReimer.

HAECKEL.E.(1868), NatürlicheSchöpfungsgeschichte,Berlin,GeorgReimer.

HAMY,E.T.(1884),«Coursd’AnthropologieauMuséumdeParis(Premièreleçon).L’Ethnogéniedel’EuropeOccidentale», Matériauxpourl’HistoirePrimitive etNaturelledel’Homme,3ªsérie, I,35-48.

HUXLEY,T.H.(1863), EvidenceastoMan’sPlacein Nature,London,William&Norgate.

HUXLEY,T.H.(1864),«FurtherRemarksuponthe HumanRemainsfromtheNeanderthal», NaturalHistoryReview,573-590.

KING,W.(1864),«TheReputedFossilManofthe Neanderthal», TheQuarterlyJournalofScience, 1, 88-97.

LAURENT,G.(1993),«EdouardLartet(1891-1870)et lapaléontologiehumaine», BulletindelaSociétéPréhistoriqueFrançaise, 90,1-2,22-30.

LUBBOCK,J.(1865), Pre-historicTimes,asillustratedbyancientremains,andthemannersandcustoms ofmodernsavages,London,WilliamsandNorgate.

LYELL,CH.(1863), TheGeologicalEvidencesofthe AntiquityofMan,London,JohnMurray.

MORTILLET,G.(1879a),«L’hommetertiaireàl’Exposition», Revued’Anthropologie, II,116-118.

MORTILLET,G.(1879b),«Ladescendancedel’homme», Associationfrançaisepourl’avancementdes sciences.Compterendudela7ªsession,Paris, 1878,Paris,Secrétariatdel’Association,823-825.

MORTILLET,G.(1896),«Précurseurdel’hommeet Pithécanthrope», Revuemensuelledel’Écoled’AnthropologiedeParis, VI,305-317.

PELAYO,F(2008),«Desenterrandoalosancestros: losorígenesdelapaleontologíahumana».En: CienciayCultura.DeRosseauaDarwin.ActasXVyXVI, ConsejeríadeEducación,Universidades,Culturay DeportesdelGobiernodeCanarias,1-22.

PELAYO,F.(2009),«¿“Hombreterciario”oprecursor humano?:Sílex,transformismoylosorígenesdela Humanidad».En:BERTOLDOMINGUESH.M., etal. (orgs.). Darwinismo,MeioAmbiente,Sociedade,Sao Paulo/RíodeJaneiro,ViaLetrera/MAST,161-176.

PRUNER-BEY,F.(1866),«Surlamâchoirehumaine delaNaulette(Belgique)», BulletindelaSociétéd’AnthropologiedeParis, I,584-593.

QUATREFAGES,A.;HAMY,E.T.(1882), CraniaEthnica.Lescranesdesraceshumaines,décritsetfigurésd’apréslescollectionsduMuséumd’histoirena-

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.152

turelledeParis,delaSociétéd’anthropologiedeParis…Paris,J.B.Baillièreetfils.

READER,J.(1982). Eslabonesperdidos.Enbusca delhombreprimigenio,México,FondoEducativoInteramericano.

RICHARD,R.(1991),«L’AnthropopithèquedeGabriel deMortillet,ledébatsurl’ancêtredel’Hommeau XIXèmesiècle», LesNouvellesdel’Archéologie, 44, 23-29.

SCHAAFFHAUSEN,H.(1861),«OntheCraniaofthe MostAncientRacesofMan». NaturalHistoryReview, I,155-176.

SERRES,E.(1853),«Notesurlapaléontologiehumaine», Comptes-rendusdel’Académiedes SciencesdeParis, 37,518-525.

TRINKAUS,E.;SHIPMAN,P.(1996), LesHommesde Neandertal,Paris,Seuil.

VOGT,C.(1866),«MâchoirehumainedelaNaulette», ActesdelaSociétéHelvétiquedesSciencesNaturelles,155-156.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.87-100

DOI:10.2436/20.2006.01.152

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.101-117

CLERGUEOSONENCFRANCESC

D’ASSÍSAGUILARISERRAT*

PASQUALBERNAT

CENTRED’ESTUDISD’HISTÒRIADELESCIÈNCIES–UNIVERSITATAUTÒNOMADEBARCELONA. pasqual.bernat@hotmail.com

Resum: L’apariciódeL’origendelesespèciesdeCharlesDarwinvaprovocar,deformaquasiimmediata,unintensdebatengairebétotselscampsdelconeixementila societatdel’època.Laprincipaloposicióalanovateoriaqueenaquestaobras’esgrimiavaprovenirdel’estamentreligiós,sobretotdel’Esglésiacatòlica.Enaquestarticles’explicaràlacríticaantidarwinianadutaatermepelclerguecatalàFrancesc Aguilar.Unacríticaquenonoméssecentravaenunaargumentacióreligiosa,sinóque tambépresentavaobjeccionsdecaràctercientífic.

Paraulesclau: Catalunya,darwinisme,Esglésiacatòlica,FrancescAguilar,segle XIX

Theman,isthesonofthemonkey?TheantidarwinistresponseoftheclericFrancesc AguilariSerrat

Summary: Theappearanceof“TheOriginofSpecies”byCharlesDarwinalmostimmediatelygeneratedafiercedebateinalmostallareasofknowledgeandsocietyat thattime.Someofthemainopponentsofthetheorywerethereligiousauthorities,

DOI:10.2436/20.2006.01.153

mainlyrepresentedbytheCatholicChurch.Thisarticledealswiththespecificcaseof criticismbyFrancescAguilar,aCatalanclergyman,whoseobjectionswerebasednot onlyonreligiousgroundsbutalsoonscientificknowledge.

Keywords: Catalonia,CatholicChurch,Darwinism,FrancescAguilar, XIXthcentury

Introducció

L’any1859sortiaalallumlaprimeraedicióde L’origendelesespècies.CharlesDarwinhi haviadedicatmésdevintanysirepresentavalaculminaciód’untreballbasatenmúltiples estudisminuciososireflexionsllargamentelaborades.L’apariciód’aquestaobra,queclaramenttransgrediaelsparadigmescientíficsiculturalsestablerts,nonomésvarevolucionar lesciènciesdelavida,sinóque,amésderevelartambéal’homeelseuhumilllocentreels éssersvius,vacommoureelsfonamentsdebonapartdel’activitatintel·lectualdel’època.Si bélaideadel’evolucióbiològicanoeraresnouenl’àmbitdelesciènciesnaturals, Darwin vasaberformular-laenformadeteoriaelaborada,recolzadaenunaideanova:laselecciónatural.Unalleibiològicaquefaprevaldreenelsorganismeselscaràctersmésfavorablesiqueen acumular-sedegeneracióengeneració,enunallargaescaladetemps,condueixenamodificacionsqueculminenennovesespècies.Laproclamaciód’aquestprincipi,simpleperòpoderós, novadeixarindiferent capsectordelsestamentsculturals,socialsopolíticsdelmoment.La polèmicaestavaservida.Arreuesvanproduirdebatsvehements,controvèrsies,disputesi unllargreguitzelld’interpretacionsitransformacionsquevanconvertirlateoriaentemade discussiórecurrent(Caudill,1989;Ellegard,1990;Tort,2005).

Aquestmateixclimadecontrovèrsia,encaraqueambmagnitudsiintensitatspròpies, tambévatenirlessevesconcrecionsenelterritoriespanyol(Núñez,1977;Glick,1982; Glick etal.,1999;Gomis&Josa,2009).Sibélavidacientíficadel’Espanyademitjansegle XIX escaracteritzavaperunaactivitatmésaviattímidaimancadad’originalitat,elsorolldel debatevolucionistatambéhivaarribar.Enunprimermoment,mitigat,peròméstard,amb elnouescenaripolíticobertamblarevolucióde1868,augmentatambelsaltaveusquerepresentavenlallibertatd’expressióil’aboliciódelacensura(Serrano,2002).Enaquestsentit,ambproufeinestrobemal·lusionsaDarwinentre1859i1868.Defet,l’úniccomentari remarcablesobrel’evolucionismedurantaquestsanysl’hemd’atribuiraldoctorJosepde Letamendi(1828-1897)que,enunesconferènciesdonadesal’AteneuCatalàdeBarcelona l’any1867,criticavafortamentlamutabilitatdelesespècies,atacantelmaterialismedeles ideestransformistesdeLamarckiDarwin(Valderas,1982).Ambl’advenimentdelrègimdel SexenniLiberal,esvapropiciarunaatmosferaintel·lectualoneldebatiladiscussióideològicagaudiend’ungrauméselevatdellibertat,fentpossiblequetemescoml’evolucionismeesdevinguessinobjectedepolèmicaoberta.Amés,comaconseqüènciadelallei

dellibertateducativapromulgadaelprimermesdelarevolució(octubrede1868),elsistemapedagògicespanyolesdotavad’unnoumarcjurídicqueintroduïaelementsdereformailiberalitzacióquefeienpossiblel’ensenyamentidifusiódenovesideesidoctrines,fins aleshoresrestringidesacausadelacensuraimperant(Suárez,2002).Vaserprecisamenten aquestcontextqueesvaproduirlapolèmicaentreRafaelGarcíaÁlvarez,catedràtic d’històrianaturaldel’institutdesegonensenyamentdeGranada,il’Esglésiacatòlica,totentornaldiscursinauguraldelcurs1872-1873queelprofessorpronunciàelogiantlesidees evolucionistes.L’Església,queenunprimermomentreaccionàambunacartasinodalcondemnatòriaacàrrecdelbisbedeladiòcesigranadina,vacreureque,amésamés,caliarespondreeldiscursambelsargumentsdelamateixaciència.VaseraleshoresquanlesautoritatseclesiàstiquesvantriarlapersonadeFrancescd’AssísAguilariSerrat,queatravés d’unfullettitulat Elhombre,¿eshijodelmono?,vacriticarambcontundènciatantGarcíaÁlvarezcomtotelcosdoctrinaldelesideesevolucionistesdeCharlesDarwin.

Elprincipalobjectiud’aquestarticleéseld’analitzarelsargumentsdelaresposta d’Aguilar,contextualitzant-loseneldebatcientíficentrepartidarisidetractorsdelesdoctrinesevolucionistesicomparant-losambelsqueesgrimienelsprincipalscientíficsopositorsalesideesdeDarwin.Totaixò,però,senseperdredevistaelcontextmésproperdela polèmicagranadina,unexempleparadigmàticdelaprimerarecepciódeldarwinismeaEspanya.

DarwinaGranada.Elconflicteinevitable

RafaelGarcíaÁlvarez(1828-1894)(figura1)vaser,tantperlasevatascapedagògicacom perlasevaobracientífica,undelscapdavantersdelaintroducciódelesideesdarwinistesa Espanya(Ortiz etal.,1994;Tort,1996;López,2000;Sequeiros2009).NascutaSevilla, l’any1849esvallicenciarenciències,iposteriormentocupàlescàtedresd’històrianatural delsinstitutsdeZamoraiSaragossa,finsqueel1851aconseguílaplaçadefinitivad’aquestamatèriaal’institutdeGranada,onimpartíclassesfinsaladatadelasevamort.Maçói homed’ideesprogressistes,vadesenvoluparuna discreta activitatpolítica.Vaserredactor d’ElProgreso iel1885vasernomenatregidordel’AjuntamentdeGranada.Partidarideles ideesevolucionistesdeDarwin,vaintroduiralessevesclassesienelstextosd’històrianaturaldelasevaautoriaelsconceptesfonamentalsd’aquestateoria.Ambmotiudelacerimòniad’inauguraciódelcursacadèmic1872-1873vallegir,davantdelclaustreil’alumnatde l’institutdeGranada,undiscursenquèexaltavalafiguradeCharlesDarwiniesdefensava, senselaintervenciódecapforçasobrenaturalodivina,unaconcepcióevolutivadelesespèciesanimalsivegetals,concepcióquefeiaextensivaal’ésserhumà,elqualsituavaenel grupdelsprimats(García,1872).

Lesideesexposadesenaquestdiscursnovanserbenacollidespelsestamentsconservadorsi religiosos delaciutat.L’arquebisbedeGranada, Bienvenido Monzón,novatrigar gaireareaccionar.Vaencarregaruninformeaunsínodedecincteòlegsqueculminàambel

DOI:10.2436/20.2006.01.153

documentpúblic Eldarwinismo.-Censura sinodal ycondemnacióndeldiscursoheréticoleidoen elInstitutode Granadaenlainauguracióndelcursode1872a1873 (Sequeiros,2009),ondesprés d’afirmarque «Noesesteellugarderebatir,nimenoseldeanalizar,parteporpartelasaseveracionesdelescrito»,sosteniaque:

...eslahoradedarlavozdealertaálospadresdefamilia:eselmomentodeesponer lascreenciasinmaculadasdelcatolicismo,protestandoconenergía,ydandoaquellarazondenuestrafequenosencareceelApóstol,yquehoyesnecesaria,nosoloendesagraviodelapalabraescritaytradicionalultrajada,sinocomoantídotoprovechoso quedevuelvalasaludalaconcienciaheridaporelescándalo.(Sequeiros,2009)

Eldocument,ques’esténenunseguitd’argumentsteològicsperrebatrelesideesdeGarcíaÁlvarez,conclouque:«Envistadetodasestasdefiniciones,elSínodojuzgaelmencionadoescritocomo“herético,injuriosoaDiosyasuprovidenciaysabiduríainfinitas,depresivoparaladignidadhumanayescandalosoparalasconciencias”».(Sequeiros,2009)

L’arquebisbe,encaraquereconeixialesvirtutscientífiquesdeGarcíaÁlvarez,aquiexhortavaarepararelsgreugesespiritualsquehaviacausat,exercílasevaautoritatpastoral prohibintatotselscatòlicsdeladiòcesilalecturaipossessiódeldiscurs,haventdelliurar elsexemplarsimpresosalsseusconfessorsoalsrectorsdelesparròquies(Sequeiros,2009).

Nocaldirqueaquestareacciócondemnatòriadel’Esglésial’hemd’emmarcarenelside lacontrovèrsiaquel’enfrontavaambelscorrentsideològicsipolíticsdesigneliberaliprogressistaque,desdefeiaalgunsdecennis,havienirromputenelsàmbitsculturalsipolítics d’Occident,produintenmoltspaïsosunacrisiobertaentrepodercivilireligiós(Laboa, 1994).Enaquestcontext,l’any1864PiusIXvaproclamarl’encíclica QuantaCura,ones feiaunacondemnaclaradelesdoctrinesliberalsilasevapràctica.Amés,aquestaencíclica

DOI:10.2436/20.2006.01.153

Figura1.RafaelGarcíaÁlvarez(foto:LópezCasimiro)

portavacomaannexl’anomenat Syllabus:unconjuntde80proposicionscondemnatòries delsanomenats«errors moderns».Entreaquestesproposicionshifigurenlesquecondemnavenelserrors relatius alafe:elpanteisme,elnaturalisme,elracionalisme,l’indiferentisme ila incompatibilitat entrelafeilaraó.Almateixtempsescondemnavalano-submissiódela intel·ligènciaal magisteri del’Església.S’hiafirmavaquelareligiócatòlicahaviadeserlareligiód’Estatiescondemnavalallibertatdeculte,depensament,d’impremtaideconsciència.S’hiafegia,també,latesiqueafirmaqueelpapanopotconciliar-seambelprogrés,el liberalismeilaculturamoderna(Sequeiros,2009).

Éscomprensible,doncs,queambaquestesdirectriusdoctrinals,encaraplenamentactivesel1872,lesautoritatseclesiàstiquesgranadinesreaccionessinamblacontundènciaesmentada.Undelsargumentsrecurrentsques’esgrimienenlacensurasinodalrecolzadaper aquestesautoritats,iquecomhemvisttambéformavapartdelesproposicionsdel Syllabus, eralanoincompatibilitatentrefeiraó.Sesosteniaquela«ciènciaverdadera»noentravaen contradiccióambelsprincipisdelareligiócatòlica.Aaquestaideas’agafavenelscristians críticsamblesnovesteoriescientífiquesqueprescindiendelsreferentssobrenaturalsodivinsperferhipòtesisdelescausesprimordialsomecanismesdeleslleisnaturals.Eldiscurs deGarcíaÁlvarez,queclaramentrefusavaqualsevolcausasobrenaturalodivina,requeria, amésdelacondemnateològica,unacensuracientífica.Sel’haviaderebatreambarguments provinentsdelamateixaciència,tascaquedemanavalaintervenciód’uncríticexpert.Iaquí ésonentraenaccióelnostreprotagonistaprincipal:Francescd’AssísAguilariSerrat.

LarespostadeFrancescd’AssísAguilariSerrat

Francescd’AssísAguilariSerratvanéixeraManlleuel1826(Morro,1902;Roviró,2000; Bernat,2006;Bernat,2009;Bernat,2010)(figura2).D’origenhumil,lasevatrajectòriavitalelrevelacomunintel·lectualsòlidiungestoreficaç.CursàelsprimersestudisalSeminariialCol·legideSegonEnsenyamentdeVic,onjavadestacarcomaalumneavantatjat. El1848lesautoritatseclesiàstiquesdeVicelvanenviaralaUniversitatdeBarcelonapertal queesformésenciènciesnaturalsambl’objectiud’esdevenirprofessord’aquestamatèriaal Seminari,institucióqueperimperatiuslegalsesveiaobligadaadotarlessevesaulesamb professoratambtitulacióuniversitària(Godayol,2009).Enaquestsentit,aquellmateixany vaaconseguirunaregènciadematemàtiquesqueelcapacitavaoficialmentperensenyar aquestaassignaturaiel1852aconseguiallicenciar-seenciènciesnaturals.El1854eraordenatsacerdot,iiniciavadeseguidalasevafunciódocent.Entre1855i1857vaferdiversestasquesenelsidelSeminari:mestredecol·legials,professorsubstitutisecretari.Desde 1857finsa1864vaimpartir-hiclassesdematemàtiques,grec,geografiaihistòria.Participà activamentenlavidasocialvigatana,col·laborantl’any1860enlafundaciódelCírcolLiterariiArtísticdeVic,institucióenquèvallegirelseupoema Plantsdelallenguacatalana

Durantaquestsanyss’iniciàlasevaactivitatperiodística,quealllargdelasevavidaelvadur acol·laborarendiversosmitjansescrits,aixícomaparticiparenlafundacióidirecciód’al-

DOI:10.2436/20.2006.01.153

gunsd’aquestsmitjans.El1863vasernomenatdirectordelcol·legiprivatdesegonensenyamentdeVic«ElEscorial».L’any1865esvatraslladaraMadridperdirigirelColegio deSanTomás.Enaquestamateixaciutatvaparticipar,el1870,enlafundaciódelcentreEstudiosCatólicos,delqualvaserprofessoridirector.El1876vasernomenatrectordelSeminarideCòrdova,càrrecquevaostentarfinsal1880.El1881culminavalasevacarreraeclesiàsticaessentnomenatbisbedeSogorb,vilaenlaqualvamorirel16dedesembrede1899, desprésdedivuitanysalcapdavantd’aquestadiòcesi.

Figura2.Francescd’AssísAguilariSerrat(foto:MorroFosas).

DOI:10.2436/20.2006.01.153

L’activitatintel·lectuald’Aguilaresdedicàbàsicamental’elaboraciód’estudisrelacionats ambtemesteològicsieclesiàstics.Malgrataixò,sempremostràunainclinaciónaturalpels temescientífics.Aquestaaficióelvaportar,abandad’exercirladocènciadelesciències,per exemple,aparticiparenl’elaboraciódel’herbariqueelSeminarideVicpreparavaperausos docentsitambéadonaralgunesconferènciescientífiquesalCírcolLiterari(Bernat,2006; Bernat,2009).

Vaser,precisament,mentreactuavadeprofessordeciènciesnaturalsalsEstudiosCatólicosdeMadridqueAguilarvaelaborarlasevacontestacióaldiscursdeGarcíaÁlvarez. Aquestacrítica,querecolliaelscontingutsd’unesclassesimpartidesenl’esmentatcentre docent,esconcretavaenunopusclemoltbendocumentattitulat Elhombre,¿eshijodel mono?Observacionessobrelamutabilidaddelasespeciesorgánicasyeldarvinismo (Aguilar, 1873).Eltreball,sibéteniacomaobjectiurebatrelestesisdeldiscursdeGarcíaÁlvarez,es convertíclaramentenunarefutacióglobaldelateoriaevolucionistadeDarwin.Una refutacióque,sensedeslliurar-sed’apel·lacionsal’ordresobrenaturalidiví,vacentrar-seen totmomentenelsargumentscientíficsque,aleshores,esbrandaven,desdelestribunesde laciènciamésqualificada,contralesafirmacionsdelnaturalistaanglès.

Lacensurad’Aguilar començavaperconsideraranticristianesiabsurdeslestesisde Darwin,segonslesqualsl’homenohaviaestatcreatdemaneraimmediataperDéu,sinóqueera elresultatd’unatransformaciódela mona,quealseutornprocediad’unaltreanimalinferior.Consideravalanovadoctrinacomundels«errorsmoderns»queirrompienenel panoramaintel·lectualdesqualificantlareligiótotprescindintdelsmisterissobrenaturalsen lessevesformulacions.Blasmavalapretesaincompatibilitatdelaciènciaamblafequela novateoriaesgrimia,perquè,segonsell:

...lejosdeexistircontradiccionentrelarevelaciondivinaylaverdaderaciencia,ambasseayudanyenciertomodosecompletan;aquellaalumbrandolasoscurassendas pordondehadecaminarelnaturalista,éstaofreciendoencadadescubrimientoargumentosnuevosconquesedemuestranelpoderylaprovidenciadelSeñoryladivinidad delarevelacionmosáica.(Aguilar,1873:5)

UnaincompatibilitatqueDarwinielsseuspartidarisposavendemanifestenelsseusescritsique,perAguilar,eraunadelesconseqüènciesdelracionalismequeambeldecursde lacentúriahaviaanatprenentforça,impregnantl’activitatintel·lectualiideològicad’amplis sectorsdelasocietatoccidental.Aguilarconsideravaelspromotorsdelaraócomaúnicaexplicaciódeleslleisnaturalscoma:

...faltosdeluzsobrenaturalypobresdemediosnaturales,buscanlafuentedelséry delórdendeluniversoenlosestratosdeunmonte,quesonalmundoloquelashojasde unlibroálatierra;yprecisadosáfundarsusafirmacionesendatosescasoseincomple-

tos,sealegranporlamañanaconunhallazgocientíficoquenuevasexperienciasles obliganádesecharantesdeponerseelsol.¡Cuántasveceselingeniohumanohagritado ¡Eureka!contestandolaturbadelasmedianíasconestrepitosoaplauso,quesoloduró hastaqueotro¡Eureka!apagóálaspocashoraselecodelprimero!(Aguilar,1873:8)

Lacríticad’AguilarprosseguiaambladesqualificaciódirectadelmateixGarcíaÁlvarez. Enunanotaapeudepàgina,iambtosorneguer,acusavaelcatedràticgranadídeplagi, comparantelsparàgrafs«coincidents»entreeldiscursdelnaturalistaespanyolilaintroducciódel’ediciófrancesade L’origendelesespècies acàrrecdeClemence Royer (Aguilar, 1873:6).1 D’aquestamanera,AguilarvoliadeslegitimarlacompetènciacientíficadeGarcía Álvarez,prevenintellectordesdelesprimerespàginesdel’opuscle.

Aguilar,probablement influïtperlesconcepcionsfranceses,segonslesqualseldarwinismeeraenelfonsladoctrinatransformistaexposadadefeiaseglespernombrosospensadorsiespecialmentperautorsfrancesoscom Maillet, Robinet, Buffon, BorydeSaint-Vincent , Lamarck i Geoffroy deSaintHilaire,consideravaDarwinmancatd’originalitat (Rostand,1960).Lessevesideesevolucionisteserenunallastimosaredundància.Comels seusantecessorsfrancesos,Darwinjugavaaveurequiladeiamésgrossa,fregantelridícul mésestrepitós.2 Tanmateix,Aguilar,desprésd’aquestblasmetandur,reconeixia,encara quesensemassaconcessions,l’èxitdeltreballdeDarwin.Èxitmésaviataparent,iqueno dubtavaenatribuira:

...laricacopiadehechosaducidos,aunquepocoserannuevosyunagranpartevulgares,elingeniosoartificioconqueestánordenadosenellibroparaobligarallector ménosavisadoásacarlasconsecuenciaspreconcebidas,lapoesíaqueembelleceel estilo,ymásquetodo,¿porquénodecirlo?,elinteresdelairreligionenpropagarlo. (Aguilar,1873:15)

Sialgunanovetats’haviadereconèixeral’obradeDarwin,iquetambéapuntavaGarcía Álvarezenelseudiscurs,eral’existènciadequatre«impulsos»enquèesbasavaelseutransformisme:lalluitaperlavida;l’elecciónaturalolleideconservaciódelesvariacionsodisposicionsfavorablesieliminaciódelesnocives;lalleidedivergència,delaformadelsseus avantpassatsodeltipusprimordial,ilatransmissióhereditària.Cadascund’aquestspunts erarebatutpelnostrehomeambcontundència.

1.Sobrelavidail’obradeClemenceRoyervegeuFraisse(2002).Tambépodeuconsultar:Miles(1988),iHarvey(1997).

2.AquestamateixaidealadefensavatambéelpaleontòlegvalenciàJoanVilanovaiPieraqueenunarticlede1869,titulat «Origenyantigüedaddelhombre»,denunciavalapresumptaoriginalitatdelateoriadeDarwin,posantdemanifestquejaels pensadorsjònicsoelsnaturalistesfrancesosdelssegles XVIII i XIX anteriorsalcientíficanglèshavienformulatteoriestransformistes.VegeuPelayo(1999:184).

DOI:10.2436/20.2006.01.153

Enaquestsentit,quanAguilarcriticavalaconcepciódarwinianadelalluitaperl’existència,denunciavalainfluènciaquesobreelnaturalistahavientingutlesideesdeMalthus sobrelacompetènciaexistencialentreelséssershumans,ideesqueAguilarconsiderava ofensivesperalamoralilasocietat,iqueDarwinhaviaaplicatatotselséssersorgànics.Desprésd’afirmarquelalluitaperlavidaeraunfetobviobservableentoteslesescalesdela naturalesa,constatavaquetothomsapqueenunalluitaelmésfortvençelmésfeble,però tambétothomsapqued’unalluitad’aquesttipusmainoensurtunaespècienova.Creiaque elsfetsenelsqualsesbasavaelnaturalistaanglèserenexemplesextremsextretsd’uncontextenquèlanormageneraleraladominant.AcusavaDarwindecontravenirleslleisdela naturalesaendonarcrèdital’excepció,encomptesdeprioritzarlageneralitat,perjustificar lasevateoria.Enaquestsentit,Aguilarcreiaquel’existènciadecaràcterssingularsnofacilitavalatransmutaciódelesespècies,sinóqueerenaquestsindividuselsmésvulnerables, atèsque:

...sonvariasyopuestaslascausasdelamortalidad;lascuales(estonoloavisanlos darwinistas)compensándosemútuamente,tiendenmásbienamantenerqueámodificarlasespecies.Enefecto:losindivíduosmásaptospararesistiralcalor,sonlosménos apropósitoparasufrirelfrio;ycomoelfrioyelcalorsesucedenperiódicamente,hade resultarquealfindelañohabránperecidoenlaluchalosindividuosdotadosdedisposicionessingulares,salvándoselosqueocupan,digámosloasí,eltérminomedio,o bienqueposeenmásperfectamenteloscaractérescomunesdelaespecie.Tambiénesfácildescubrirenlaspreferenciasorgánicasdelosindivíduosunacompensacionque tiendeáconservarlaarmoníaentrelosórganosdelindivíduo,asícomoentrelosindivíduosdelaespecie,verificándoseeladagio:«Áquiennotienefuerza,Diosledáingénio».(Aguilar,1873:17)

Desprésd’aquestaargumentació,Aguilar,arribavaalaconclusióque:

Laluchaporlavidaexisteenciertomodo,peronoesunaluchasangrienta,sinouna especiedesorteoprovidencialmentedirigidoparaqueseconserveenlacreaciónelórdenqueaDiosplugoestablecer;lasconsecuenciasquedeaquíquierededucirDarwin sólotienenelméritodeingeniosassuposiciones.(Aguilar,1873:18)

Pelquefaalprincipidel’«elecciónatural»,Aguilaresdemanava,enlasuposiciódeser certaaquestalleinatural,quinaeralasevanaturalesa.Siexistiaunaelecciónaturaldels caràctersorgànicsmésfavorablesiunrefúsdelsdesfavorables,quioquinaforçaexerciael paperd’elector?SegonsAguilar,elsdarwinistes,desarmatsdavantlesdificultatsperjustificaraquestaqüestió,responienafirmantquel’«elecciónatural»noméseraunametàfora perexplicarlasuposadatriaquesegonsellsesproduïaalanaturalesa.Elnostrehomeblas-

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.153 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.101-117

mavaaquestaactitudiladeslegitimavaafirmantque:«Larespuestaesindignadeunsabio, puesnoesconmetáforascomosegobiernaelmundoycomoseconstruyelaciencia».Per aAguilar,aquestaindefinicióimancadesolidesaargumentaljustificavalanegaciódelprincipideselecciónatural.Afirmava:

Pormipartedebodecirquenohayningúnhechoquelacompruebe[laselecciónatural],entretodoslosquecitaDarwin,siportaleleccionhadeentenderse,comoélpretende,otracosaqueelórdenylaparsimoniaconquelaDivinaProvidenciaconservalas especies,nolasmuda.

Lomismopuededecirsedelaeleccionsexualydelaluchaqueconmotivodeella sostienenlosindividuosdeunamismaespecie.Dios,lanaturaleza,segunsuelenllamarlelosnaturalistas,oesacosaqueDarwindenominametafóricamenteeleccion,no necesitabuscarlosgranaderosmejoresparaperfeccionarlasrazas,comolohaciaFedericodePrusia,cuyasmonomaníasnohandejadomásresultadoqueunapáginaenla historiaparahacerreiráloslectoresdecosaspasadas.(Aguilar,1873:19)

PeraAguilarlalleidarwinianadedivergènciaesfonamentavaendadespocconsistents. Existienalanaturalesamoltsexemplesquelaposavenenentredit.Citavacomaexemple definitiularegressió,capaformesprimordials,delscaràctersadquiritsdurantgeneracions perlesespèciesdomèstiquesenseralliberadesenelmedinatural:

Hechosindudables,decaráctergeneral,obradosporlanaturaleza,demuestran,por elcontrario,queexisteunaleyderetornoháciaeltipoprimitivo,envezdeunaleyde divergencia:losbueyesycaballosabandonadosporlosespañolesenlasselvasde Américahanrecobradolaspropiedadesdelanimalselvático,perdiendoentressiglos todaslasmodificacionesqueencincomilañosdedomesticidadydetrabajohabialogradoproducirelhombre.(Aguilar,1873:20)

Lasuposadadivergència,quehaviadesepararelscaràcterspercrearnovesespècies,era, paradoxalment,contraditaperl’acciódelatransmissióhereditàriadelscaràcters,principi queAguilarcitavacomaquartpilardeldarwinisme.Segonselnostrehome,l’herènciadels caràcterssovintesremuntavaaformesancestrals,produint-seunretornatipusmorfològicsquesuperavenlasimpletransmissióentregeneracionspaternesifilials:

Sisecumplelaleydedivergenciaqueseparaaloshijosdesuspadres,pocopuede valerlaqueleshaceconservarloscaractéresdefamilia.Latransmisiónhereditariaesun hechociertodentrodelímitesmuyreducidos;sacándoladeellos,comolohaceDarwin, esunamentira.Loshijossuelenllevarensufisonomíaalgunosrasgosdeladelpadreó delamadre;peroconmásfrecuenciareflejanlaimágendesusabuelos,locualindica

DOI:10.2436/20.2006.01.153

unatendencianaturalávolveralpuntodepartida.Silaherenciafisiológicafuesetal cuallapresentanlosdarwinistas,habriadehaberdentrodelaespeciehumanarazasde ciegos,razasdemudosyrazasdetodaslasmonstruosidadesquehanafligidoaalgunos padres.(Aguilar,1873:20)

Desprésd’aquestacríticaalmateixnuclidelcosdoctrinaldel’evolucionismedarwinià, Aguilarcarregavalestintescontradiferentsaspectes,diguem-necol·laterals,encaraqueimportants,delamateixadoctrina.Arrenglerant-seambelscientíficsqueconsideravenlateoriadeDarwinmancadadelrigornecessariperconsiderar-launateoriacientífica,3 Aguilar sosteniaquelateoriadeDarwinnoeraunateoriaquereunístotselsrequisitsperserconsideradacomacientífica.Mésaviatcreiaqueenrealitatestractavad’unamerasuposició:

Ydigosupuestamuyadvertidamente;porqueDarwinlasupone,nolademuestra. Loshechosqueacumula,ciertosydudosos,verdaderosyfalsos,ylasconsecuenciasque deellospretendesacar,constituirianunaexplicaciondelfenómenosobreelquesedebate,enelcasodequeseverificase;peronopruebandeningunamaneraqueseverifique.Negandoelhecho,ypuedenegarse,puesnohayningunargumentosérioensu favor,sinomuchosencontrario,sóloquedadeldarwinismoalgunaobservacioncuriosa,yunlibrofalsobellamenteescrito.(Aguilar,1873:21)

Alsfetsnocomprovatss’hiafegialainconsistènciaambquèDarwin,itambétotsels transformistesquel’havienprecedit,expressavenlessevesidees.Aguilarconsideraval’argumentaciódelsevolucionistescomafruitd’unaconvicciópersonal,mésquecomaresultatd’unareflexióbasadaenfetsverificats.Trobavaenlaindefinicióilacontravenciódels cànonscientíficsdelllenguatgeempratpelsdefensorsdeltransformismeunargumentper deslegitimarlacientificitatdelessevesteories:

MailletlomismoqueLamarck,LamarckcomoSaint-Hilaire,éstecomoDarwin,sólo seatrevenáexpresarsuparecercomounaconviccionpersonal,comounacosaposible, áménosqueciertopundonormalentendidolesempeñeáromperlasatadurasdetoda consideracion.Yocreoque.Yoconciboque.Esposibleque.Puedesuponerse.Mirazon sesatisface.Siendoestoasí,etc.,sonlasfrasesqueseencuentranácadapasoensus páginas:lenguajebiendiversodelqueusalaverdaderacienciaenlaafirmaciondelos hechosciertosyenladeducciondelasconclusioneslógicas.Lahipótesisesunmedio

3.Enaquestsentit,Aguilarseguialesconsignesd’unapartdelacomunitatcientíficadel’èpocaqueconsideravalateoriade Darwincomaacientífica.Elcasmésremarcabled’aquestposicionamenteraeldeLordKelvin,quesosteniaquelateoriadeDarwinnocompliaelsprotocolsexigitspelmètodecientífic.Nohihaviaevidènciesexperimentalsquelaselecciónaturalduguésa lacreaciódenovesespèciesilateoriaenconjuntnofeiaprediccionscomprovables(Bowler,1995:189).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.153

NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.101-117

dellegarálaciencia,nolaciencia:laconviccionsubjetiva,porfirmequesea,puedeestarenoposicionconlaverdadrealyobjetiva.Silapersuasionpersonalfuesesuficiente argumentoparaadmitirteoríasextrañas,¿cuántasnonosimpondrianloslocosencerradosenLeganés?(Aguilar,1873:21)

Aguilarreblavaelclaudelasevaargumentaciósobrelano-cientificitatdelspostulatsdarwiniansatravésdelmateixmètodecientífic.Segonsell,nonomésDarwin,sinótambétots aquellsquefeiendelmaterialismeielpositivismeelseumarcideològic,incorrien,enlaseva formulaciód’unaideatransformacionistadelesespècies,enunaflagranttransgressiódels procedimentsmésgenuïnsdelmètodecientíficperquè:

Losmaterialistasypositivistas,confundidosenelterrenodelametafísica,hacen comogaladedespreciarla,ygritan:¡hechos,hechos,hablenloshechos!Pero.¿quéhechospuedenalegarenapoyodesuspretensiones?Paraqueunhechollegueaconstituir argumentoverdaderamentecientífico,debenconcurrirenéltrescosas:primera,observaciondelhecho,lacualpuedesercasualointencionada;segunda,discursoyanálisis paradescubrirlacausadelhecho;tercera,reproduccionartificialdelhecho,oexperimentaciónparacomprobarlaexactituddelaprimeraobservacionydelrazonamiento. Nilaprimeranilaterceracondicion,quehandeserrespectivamentelabaseylacomprobaciondelasegunda,puedencumplirseenelhechodequesetrata;puesdelacreaciondelprincipiodelascosaselhombrenofuétestigo,niestáensumanoelreproducir elfenómeno;porconsiguiente,cuantodiscurraparaexplicarlojamáspasarádelacategoríadesimplehipótesis.(Aguilar,1873:23)

Enaquestmateixsentit,Aguilarconsideravainconsistentinodemostratl’argumentembriològicqueutilitzavenelsevolucionistesperreforçarlessevesidees.Sibéreconeixiala unitatquímicadelsorganismes,lessimilitudsentrelesprimeresfasesdelsembrionsnosignificavenunorigencomú,imenys,encara,unaexplicaciódeladiversificaciópresenten l’escaladelséssersvius:

Elargumentoprincipal,siesqueéstomereceelnombredeargumento,sácanlodelos misteriosdelaembriología,pretendiendoqueelgérmenorgánicodetodoslossérespresentaensusprimerosmomentosdevidaunaformaambigua,quelomismopuedeconvertirseensapo,queenáguila,queenperro,queenhombre,yqueensudesarrollosucesivoafectalasformasgraduadasdelaescalaanimal.Elhecho,ensusegundaparte,no estádemostrado,yesprobablequejamássedemostrará:laprimerapartesóloprueba queelcuerpodelhombreyeldelosdemásanimalesestácompuestodelosmismoselementosquímicosenvirtuddeafinidadesanálogas,cosaquenadieniegayquenadatiene queverconlatransformacionespecífica.Siesteargumentoembriológicovaliera,igual-

DOI:10.2436/20.2006.01.153

mentepodriasacarsedelpolvodelcementerio,endondeeldelhombreseconfundecon eldelasfloresnacidasymarchitadassobresusepulcro.(Aguilar,1873:24)

Aaquestincomplimentembriològics’hiafegialaimpossibleharmonitzaciómorfològica ifisiològicaenelscanvisdelesespèciesqueexplicavenlateoriatransformista:4

Mejorsecomprenderialadesaparicióndeunasespeciesylaaparicióndeotras,que nolatransformacióndeunamorfoenradiado,deunanélidoenvertebrado,deunaave enmamífero;puesálaexistenciadeunaparato,óáunamodificacionsuya,handecorrespondertodoslosdemásaparatos,yhastaloselementosorgánicosquelosconstituyenoqueobranpormediodeellos.(Aguilar,1873:25)

Aguilar,ambganesdefer-seentendre,hiafegiadosexemplesbengràfics:

Así,elpasoámamíferodeunanimalquenoloes,nosóloreclamarialosórganosexternosdelalactancia,sinotodoslosinternos,muchomáscomplicados,comolasglándulasquehandesacardelasangrelosprincipiosdelaleche,ylaexistenciadelacaseina,elementoorgánicoquefaltaenlosanimalesquenolonecesitan;asimismo,para volarnobastariaquelosbrazosseconvirtiesenenalas,sinoqueseriamenestercambiar laestructuradelospulmonespararespiraralaatmósfera,yelpesodeloshuesospara sostenerseenella.(Aguilar,1873:25-26)

Aguilarcontinuavalasevacríticaincidintenundelsaspectesenquèlacomunitatcientíficaoposadaaldarwinismehaviafetmésèmfasi:elregistrefòssil.Elnostrehome,coincidintambl’opiniódenombrosospaleontòlegsdeprimeralínia,remarcavalamancade formesfòssilstransitòries,queexplicarienlatransformaciógradualdelesespècies,coma provadelanoexistènciadecapprocéstransformador:

...lasentrañasdelglobopresentansolamentefósilesdeespeciesigualesoparecidasa lasquevivenenlaactualidad;ningunoquerepresentelasespeciesintermedias,ode transicion,entreunasyotras.Enesemundodelosmuertos,comoenelmundodelos L’HOME,ÉSFILLDELAMONA?LARESPOSTAANTIDARWINIANADELCLERGUEOSONENC

4.Enaquestsentit,AguilaresgrimiaargumentssimilarsalsdelnaturalistaSantGeorgeJacksonMivart,queenlasevaobra Genesisofspecies (1871)remarcavaladificultatpercomprendrecoms’havienpogutformaròrganscomplexosmitjançantuna sèried’estadisintermedis,cadascundelsqualsvahaverderepresentaralfinalunamilloraadaptativa.Argumentavaqueelsestadisintermedisentre,diguem,unapotaiunaalanodeguerenserconvenientsnipercaminarnipervolar.Tambévainsistirque eldarwinismenoproporcionavaunaexplicaciódecomespodencoordinarlainfinitatdecanvistantmorfològicscomfisiològics quehandetenirllocdinsd’unorganismeenevolució.Sobrelatrajectòriavitalil’obradeMivartvegeuGruber(1960).TambépodeutrobarinformaciósobrelapolèmicaambDarwinaVorzimer(1970),Desmond(1982)iTort(1996:2990-2992).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.153

NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.101-117

vivos,hayplantas,hayreptiles,haypeces,hayaves,haymamíferos;peroelvegetales perfectamentevegetal,elreptiltienetodoslosórganosdispuestosparaarrastrarsobrela tierra,elmamíferoparaandar,elpájaroparavolarenelaire,yelpezparanadarenlas aguas.Nohayserialderestosdelvegetal-animal,nidelpez-pájaro,nidelpájaro-perro, nidelperro-mono,nidelmono-hombre,yotrasespeciesdetránsitoqueforzosamente debieranexistir,segúnlasexpresadasteorías.Lascuales,porconsiguiente,sólopueden sermiradascomopurassuposiciones,contrariasáloshechosrealesycomprobados.5 (Aguilar,1873:29)

Elsdarwinistesresponienaaquestaobjeccióproclamantquelarecercapaleontològicarealitzadafinsal’èpocanohaviaaportatelssuficientsresultatsperomplirelsbuitsque,efectivament,esproduïenenlacadenafòssil.Aguilar,veientenaquestaargumentacióunanova incoherènciadelsdefensorsdel’evolucionisme,consideravaaquestarespostacomunanova vulneraciódelsestàndardsmetodològicsdequalsevolformulaciócientífica:

Replicansuspartidariosqueestasespeciesnohandejadofósiles;masnohabiendo testimoniodeellas,¿cómopuedeasegurarsequehanexistido?¿Quéprivilegiotienela palabradeesosautoresdecosasimaginariasparaquehayamosdecreerlesporsusola autoridadcontraeltestimoniodelossentidosydelaciencia?Mas¿porquénohandejadofósiles?Habiéndolosdelaespecieanteriorydelaposterior,¿quérazonfísica, químicaofisiológicahayparaquenoloshayadelaespeciequeformóellazodecontinuidadgradualentrelasdos?Estaspreguntasnosecontestan,porquenoselaspuede darningunarespuestamedianamentesatisfactoria.(Aguilar,1873:28)

IésqueperaAguilar,precisament,elregistrefòssileraunaprovacontundentcontrael transformisme.Iaixòperquè:

Sienverdadlosseresorgánicoshubiesenpasadodesencillosácompuestos,los fósilesdelasespeciesqueloshandejado,seencontraríancolocadosporelmismoórdenenlosestratosdelglobo;losmássencillosenlosterrenosantiguos,yloscomplicadossucesivamenteenlosterrenosposteriores.Maslasexcavacionesabiertasenlatier-

5.L’objecciópaleontològicavaserundelsprincipalsescullsdelateoriaevolucionista.LamajoriadelspaleontòlegscontemporanisdeDarwincontemplavenlasevateoriaambdesconfiançaconsiderant-lamésaviatcomunperjudiciperalasevafeina, jaqueperaunestudiestratigràficclarresultavaimprescindiblequelesespèciesd’unaformaciódonadafossinestablespertal dedistingir-sedelesdelsestratssuperioriinferior.Esrefusavalaideadelcanvigradualienconseqüènciad’unprocésevolutiu. Aguilarfeiaseuaquestprincipi,evocantLouisAgassiziJoanVilanova,entred’altres,comaavalsautoritzatsdelessevesargumentacionspaleontològiques.Perconèixerl’objecciópaleontològicacontemporàniaalesideesdeDarwinvegeu:Sherwood (1966),Morris(1997),Sequeiros(1984),Pelayo(1999),Sequeiros&García(2008).

ra,lavistadelascordilleras,yelexamendetenidodetodoslosterrenos,desdelosprimitivosyazóicosálosqueseestánformandoenlaactualidad,demuestran,tantoenlo querespectaalreinovegetalcomoenloqueserefierealanimal,quelasespeciesfosilificadasfueronsiempreespeciesdeformacompletaéindependiente,nodetransición, hallándoseenunmismoterrenoseresmáscomplicadosymássencillos,queexistieron simultáneamente.(Aguilar,1873:28)

Finalment,icomacolofóalasevarefutació,Aguilar,quenodubtavaenequipararlaseva críticaamblaquefeienlesautoritatscientífiquesmésqualificadesqueenaquellmoments’enfrontavenaldarwinisme,6 norenunciavaaproclamarl’antireligiositatdelateoriaevolucionista, alaqualconsideravaunaheretgia,cosaqueelduiaajustificarlesmesurespresespelbisbatde GranadacontraeldiscursdeRafaelGarcíaÁlvarez,puntdepartidad’aquestanarració.

Conclusió

Atalldeconclusió,podemafirmarqueallòquehaviadeserunarespostapuntualaldiscurs deGarcíaÁlvarez,esvaconvertirenunarefutacióglobaldeldarwinisme.Unarefutacióque Aguilarnovavoler,coms’haviafetfinsaleshoresdesdelestribuneseclesiàstiques,quefosúnicamentbasadaenargumentsd’ordrereligiós.Cosaqueconfereixaldocumentestudiatunvalor històricsingular,enesdevenirlaprimeraobjecciófonamentadacientíficamentdel’Església espanyolaalesideesdeDarwin.Unafonamentacióquerevelalavàluacientíficad’Aguilar,que entotmomentdemostraelseuconeixementidominidelesfontsielsargumentsdelsopositorsqualificatsdeldarwinisme.Aguilar,imbuïtperlessevescreencesreligioses,peròtambé perlessevesconviccionscientífiques,nofeiaresmésqueafegir-sealscientíficscontemporanis —comOwenaAnglaterra;AgassizaAmèricadelNord;Kólliker,VonBaeriWigandsaAlemanya;Quatrefages,BernardiPasteuraFrança—que,davantdeldràsticcanviquesignificavasituarelsconceptesd’evolucióideselecciónaturalalabasedetotselsconeixementssobre elséssersvius,posavenelcritalceldenunciantlesfeblesesicontradiccionsd’unateoriaque, atesalasevacomplexitativoluntatd’explicartotelmónvivent,inevitablementgrinyolavaen lessevesprimerespasses.Podemconsiderar,doncs,l’argumentacióantievolucionistad’Aguilar comunamésdelesobjeccionscientífiquesqueal’èpocavanposarenentreditlesideesdeDarwin.Unaargumentaciósobrelaquallahistoriografiadelaciènciasemprehapassatdepuntetes,referenciant-laperònoanalitzant-laambprofunditat.Esperem,doncs,queambaquest treballl’aportacióaldebatevolucionistad’Aguilarsiguiunxicmésconeguda,posantenrelleu, almateixtemps,lavàluacientíficaiintel·lectuald’aquestosonencinsigne.

6.Enaquestsentit,Aguilarcitavaelssegüentscientífics:Agassiz,Eby,Altuur,Baltzer,Bar,Barrande,Brogniard,Bucoff, Burmeister,D’Archiac,Deshayes,Edwards,Fabri,J.H.Fichte,Flourens,Forbes,Frohschammier,Gliningello,Giebel,Goeppert, Griesebach,Heer,Hoeben,Holhnanu,Hopkins,Janet,Lecomte,Maccann,Meignan,Meyer,Michelis,Mivart,Moigno,Miiller, Marchison,Owen,Plaff,Quatrefayes,Ratiutsius,Reus,Wagner,Weld,VilanovaiVirchow.VegeuAguilar(1873:15).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.153

NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.101-117

Bibliografia

AGUILARSERRAT,F.d’A.(1873), Elhombre,¿eshijo delmono?Observacionessobrelamutabilidaddelas especiesorgánicasyeldarwinismo,Madrid,ImprentadeAntonioPérezDubull.

BERNAT,P.(2006),«Científics», Vicgrafies, 4 BERNAT,P.(2009),«Naturalistesosonencsdelsegle XIX», Ausa,XXIV, 163,85-112.

BERNAT,P.(2010), Científicsd’Osona.Diccionarihistòricibibliogràficdelscientíficsnascutsovinculatsa Osona,Vic,Patronatd’EstudisOsonencs.

BOWLER,P.J.(1995), CharlesDarwin,elhombrey suinfluencia,Madrid,AlianzaUniversidad.

CAUDILL,E.(1989), Darwinisminthepress:theevolutionofanidea,NewJersey,LawrenceErlbaum.

DESMOND,A.(1982), ArchetypesandAncestors: PaleontologyinVictorianLondon1850-1875,London,BlondandBriggs.

ELLEGÅRD,A.(1990), Darwinandthegeneralreader:thereceptionofDarwin’stheoryofevolutioninthe Britishperiodicalpress,1859-1872,Chicago,The UniversityofChicagoPress.

FRAISSE,G.(2002), ClémenceRoyer:philosopheet femmedesciences,París,LaDécouverte.

GARCÍAÁLVAREZ,R.(1872), Discursoenlasolemne aperturadelcursoacadémicode1872a1873del Institutode2ªEnseñanzadelaProvinciadeGranada, Granada,ImprentadeD.IndalecioVentura.

GLICK,T.F.(1982), DarwinenEspaña,Barcelona, Península.

GLICK,T.F.;RUIZGUTIÉRREZ,R.;PUIG-SAMPER MOLERO,M.Á.(coord.)(1999), ElDarwinismoenEspañaeIberoamérica,México,UniversidadNacional AutónomadeMéxico;Madrid,CSIC,EdicionesDoce Calles.

GODAYOL,M.T.(2009),«Ladidàcticadelaciència. L’ensenyamentsecundariaVic(1844-1899)», Ausa, XXIV, 163,11-29.

GOMISBLANCO,A.;JOSA,J.(2009), Bibliografía críticailustradadelasobrasdeDarwinenEspaña (1857-2008),Madrid,ConsejoSuperiordeInvestigacionesCientíficas.

GRUBER,J.W. (1960), AConscienceinConflict.The lifeofSt.GeorgeJacksomMivart,NewYork,ColumbiaUniversityPress.

HARVEY,J.D.(1997), Almostamanofgenius.ClemenceRoyer,feminismandninenteenth-century science,RotgersUniversityPress.

LABOA,J.M.(1994), LaIglesiadelsiglo XIX.Entrela restauraciónylarevolución ,Madrid,Universidad PontificiadeComillas.

LÓPEZCASIMIRO,F.(2000), MasonesenGranada. Últimoterciodelsiglo XIX,Granada,EditorialComares.

MILES,S.J.(1988), Evolutionandnaturallawinthe syntheticscienceofClémenceRoyer,Chicago,UniversityofChicago.

MORRIS,P.J.(1997),«LouisAgassiz’sarguments againstdarwinisminhisadditionstotheFrenchtranslationofthe Essayontheclassification», Journalof theHistoryofBiology, 30,121-134.

MORROFOSAS,P.(1902), VidadelExcmo.éIltmo. Sr.D.FranciscodeAsísAguilarySerrat:obispode Segorbe,Sogorbe,ImprentayLibreríadeJoséSuay.

NÚÑEZ,D.(1977), ElDarwinismoenEspaña,Madrid, Castalia.

ORTIZGARCÍA,C.;SÁNCHEZGÓMEZ,L.Á.(1994), Diccionariohistóricodelaantropologíaespañola , Madrid,CSIC,335-337.

PELAYO,F.(1999), CienciaycreenciaenEspañaduranteelsiglo XIX,Madrid,CSIC.

ROSTAND,J.(1960),«Lesprécurseursfrançaisde CharlesDarwin», RevuedesSciencesetleursAplications, 1,45-58.

ROVIRÓALEMANY,I.(2000), Diccionarideteòlegs, filòsofsimestresdelSeminarideVic(1749-1968) Preceditper«AproximacióalahistòriadelSeminari ConciliardeVic»,perRamonRialCarbonell,Vic,PublicacionsdelPatronatd’EstudisOsonencs.

SEQUEIROS,L.(1984),«Impactodeldarwinismoenla paleontologíaespañola:JuanVilanovayPiera(18211893)», ActasdelIICongresoSociedadEspañolade HistoriadelaCiencia(Jaca,Huesca,1984),I,523-538.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.101-117

DOI:10.2436/20.2006.01.153

L’HOME,ÉSFILLDELAMONA?LARESPOSTAANTIDARWINIANADELCLERGUEOSONENC 117

SEQUEIROS,L.;GARCÍACRUZ,C.M.(2008),«ConflictosderacionalidadesenlasCienciasdelaTierra. ElcasodelconflictodeLouisAgassiz(1807-1873) conlasideasdarwinistas».A:FEYTO.L.(ed.), Conflictoderacionalidades. ActasdelaXXXIXReuniónde ASINJA,Madrid,UniversidaddeComillas,15-25.

SEQUEIROSSANROMÁN,L.(2009), Granadayel darwinismo.DiscursodeRafaelGarcíaÁlvarez(1872) ylacensurasinodalde1872,Granada,Universidad deGranada.

SERRANOGARCÍA,R.(coord.)(2002), España, 1868-1874:nuevosenfoquessobreelsexenio,Valladolid,JuntadeCastillayLeón,ConsejeríadeEducaciónyCultura.

SHERWOODROMER,A.(1966),«Darwinyelregistro fósil».A:BARNETT,S.A., UnsiglodespuésdeDarwin.Elorigendelhombre,Madrid,AlianzaEditorial, vol.2,61-88.

SUÁREZPAZOS,M.(2002),«LasreformaseducativasduranteelSexenioRevolucionario».A:SERRANOGARCÍA,R.(coord.), España,1868-1874:nuevosenfoquessobreelsexenio,Valladolid,Juntade CastillayLeón,ConsejeríadeEducaciónyCultura, 139-157.

TORT,P.(1996), Dictionnairedudarwinismeetdel’évolution ,París,PressesUniversitairesdeFrance, 790-791.

TORT,P.(2005), Darwinetledarwinisme,Paris,PressesUniversitairesdeFrance.

VALDERAS,J.M.(1982),«Larecepciódelateoria evolucionistaaCatalunya.DarwiniLetamendi», L’Avenç, 48,29-31.

VORZIMER,P.J.(1970), CharlesDarwin:TheYearsof Controversy ,Philadelphia,PA,TempleUniversity Press.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.153 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.101-117

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.119-129

PROPUESTADEAPROXIMACIÓN ALPROCESODEAPROPIACIÓN DELDARWINISMOENLA

CATALUÑADEFINESDELXIX*

ÁLVAROGIRÓNSIERRA

INSTITUCIÓMILÀIFONTANALS-CSIC,BARCELONA. agiron@imf.csic.es

Resumen: EnlasúltimasdécadaslahistoriografíahapuestodemanifiestoquerepresentareldarwinismodelasúltimasdécadasdelXIXcomounasuertedeaplicaciónde lateoríadeDarwindelaselecciónnaturaladiferentesdominioseraalavezingenuoy simplista.Másqueunaentidadfija,eldarwinismoesmejorvistocomounartefacto históricocuyosignificadoeracontinuamenterenegociado.

Paradójicamente,aquellostrabajosdedicadosalprocesodecirculación/apropiación deldarwinismodentrodelasorganizacionesdeizquierdaydelaclaseobrera,han soslayadohabitualmenteelhechodequetantopartidospolíticoscomosindicatosestuvieronlejosdeserentidadesfijasyauto-contenidas.Ellofueespecialmenteciertoen

*Esteartículohasidoelaboradodentrodelmarcodelproyecto“Lacienciaeuropeaysuimpacto. DeelorigenalarecepciónydesarrollodeldarwinismoenEspaña:interpretación,polémicasyaniversarios”dereferenciaHUM2007-65125-C02-01yfinanciadoporelMinisteriodeCienciaeInnovación.Unaprimeraversióndeesteartículosepresentóenlajornada Darwinenel150èaniversaridelapublicacióde«L’origendelesespècies»,organitzadaporla SocietatCatalana d’HistòriadelaCiènciaidelaTècnica (SCHCT)-Institutd’EstudisCatalans (IEC),la InstitucióMilà iFontanals-CSICyla Residènciad’Investigadors CSIC-GeneralitatdeCatalunya

DOI:10.2436/20.2006.01.154

Catalunya,donderepublicanos,anarquistasysocialistascompartieronunsustrato ideológicocomúnheredadodelliberalismoracionalista,uniendofuerzasenunimportanteconjuntodeactividadesendiferentesinstitucionesdelaclaseobrera.Esteartículoesunapropuestaformaldeavanzarunpocomás.Enélseafirmaqueparallegar aunaverdaderacomprensióndecómolaclaseobreracatalanaseapropiódeldarwinismosedebetenerencuentatantoladisidenciareligiosacomolaampliainfluencia delamasoneríayellibrepensamiento.

Palabrasclave: Darwinismo,apropiación,anarquismo,socialismo,republicanismo, masonería,librepensamiento

FromAnarchismtoFree-Thought:anapproachtotheprocessofappropriationofDarwinisminthelatenineteenthCatalonia

Summary: Inrecentdecades,contemporaryhistoriographyhasmadeitclearthatthe representationoflateNineteenthCenturyDarwinismasasortofapplicationofDarwin’stheoryofnaturalselectiontodifferentdomainswasbothnaïveandsimplistic. Ratherthanbeingafixedentity,Darwinismisbetterunderstoodasahistoricalartefact whosemeaninghasbeencontinuouslyrenegotiated.

Ironically,thoseworksdevotedtotheprocessofcirculation/appropriationofDarwinismwithinworking-classorganisationsandthepoliticalleftusuallyneglectedthefact thattradeunionsandpoliticalpartieswerefarfrombeingfixed,self-containedentities. ThiswasespeciallytrueinCatalonia,whereRepublicans,anarchistsandsocialists sharedacommonideologicalsubstratuminheritedfromliberalrationalism,joining forcesinanimpressivearrayofactivitiesindifferentworking-classinstitutions.Thisarticleisaformalproposaltogoonestepfurther.ItisclaimedthataproperunderstandingofhowDarwinismwasappropriatedbytheCatalanworking-classshouldtakeinto accountreligiousdissentandthewidespreadinfluenceofFreemasonryandFreeThought.

Keywords: Darwinism,appropriation,anarchism,Socialism,Republicanism,Freemasonry,Free-Thought

Porquénodebiéramosverarepublicanos,anarquistasysocialistascomo entesseparados

Elpresenteartículonopretendeserunacontribuciónexhaustivasobrelasrelacionesentre anarquismo,republicanismo,librepensamientoydarwinismo,cosaqueseríamateriaensí mismadeunamonografía.Setratamásbiendeunapropuestadesutil girohistoriográfico nacidaengranmedidadeunarevisióncríticademipropialaborcomohistoriador.Intentaré

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.119-129

DOI:10.2436/20.2006.01.154

explicarme.Desdehaceyaalgúntiempo,lahistoriografíahatendidoaevitarunadefinición formalistayahistóricadeldarwinismo.Sehaempezadoatomarmuyenserioqueesoque llamamos darwinismo —almenosdurantebuenapartedelasegundamitaddelXIX—separecíamuchomásaunconsensolaxoentornoalaaceptacióngeneraldelaideadelaevolución,lalealtadconrespectoalafiguradeDarwin(Moore,1991:355),olaconvicciónde queelorigendelasespeciesseexplicabaexclusivamenteporreferenciaalaleynatural,que aunasuertedeconversiónmasiva—decientíficosynocientíficos—alateoríadelaselecciónnatural.Yasumiendoquemuchasvecesloqueseentendíacomo“darwinismo”—oel malllamado“darwinismosocial”—teníamásqueverconlasmetafísicasevolucionistasdel filósofoinglésHerbertSpencer(Freeman,1974:211-314)odelnaturalistaalemánErnst Haeckel(DiGregorio,1992:241),queconlasmuydiversasteoríasdeDarwin.

Sinembargo,aunqueparecequeelpéndulohistoriográficosehamovidoenladirección devereneldarwinismoun constructo históricodeperfilesvariables—tantoenelespacio comoeneltiempo—ycuyadefiniciónerarenegociadacontinuamente,nosepuededecir quealgunosdenosotroshayamossidodeltodocapacesdeentenderquealgoparecidopasa conmovimientossocialesquehemostendidoavercomoentesreificados.Dichodemaneramásconcreta,algunoshistoriadoresdelaCiencia—enestecaso,yomismo—nonoshemostomadolosuficientementeenserioelperfilmanifiestamentevariabledeesoquehemos venidoenllamaranarquismo.Durantebuenapartedelahistoriadelanarquismocatalánno sepuedehablardeunsolomovimientoconunperfilnítido,sinomásbiendeunconglomeradodetendenciasnonecesariamentehomogéneas.Ladiversidaddefuentesideológicas dequesenutre,yelcarácterfundamentalmentegrupaldesusociabilidad,sonalgunasde lasposiblesexplicaciones.YsialgunoshistoriadoresdelaCiencianoacabamosdehacer historiateniendocabalmenteencuentaelhechodequenoexisteunsupuestoentetranshistóricollamado“anarquismo”—queseapropiadeese ente variablequehemosconvenidoenllamar“darwinismo”—tampocoparececlaroqueacabemosdeinferirtodaslasconsecuenciasdeunhechodesingularimportancia:laindudableexistenciadeunsustrato culturalcomúndeizquierdasquehacemuypocorecomendableverasocialistas,anarquistasyrepublicanoscomocompartimentosestancos(GirónSierra,2005:19).

Ciertoesquenopocoslibertariostratarontenazmentededefinirunasubculturade oposiciónqueintentabaexplícitamentealejarsedelospatronesdominantesdelaburguesía,oelhechodequehubonopocosanarquistasqueestuvieronsingularmenteinteresadosenlacreacióndeespaciosdesociabilidadpropios,.GeorgeEsenwein,porejemplo,señalacómoenlosañosdeLaGloriosalosbakuninistastratarondefomentarunadivisoria entreclaseobrerayburguesíamedianteelestablecimientodesuhegemoníaeninstitucionesobrerasyaexistentescreadasañosantesporDemócratasyProgresistas.Peroenlos años1880-1890dieronunpasomás:losanarquistasyahabíansidocapacesdecrearlas suyaspropiasenformadeclubes,cafés,publicaciones,oinclusoescuelaslaicas(Esenwein,1989:124).Siendoelloverdad,noloesmenosqueloslibertarioscompartieroncon

losrepublicanos—especialmenteconlosfederales—elementosideológicosclavesderivadosenúltimainstanciadelracionalismoliberal(BarrioAlonso,2003:112;Gabriel,1999: 220)asícomounentramadoextensodeactividadesconjuntasenateneos,escuelaslaicas oimprentas(Serrano,1987:201-302;ÁlvarezJunco,1990:159-160;DuarteMontserrat, 1989:86-88).Nosencontramos,pues,conunapreguntaclavealaquetodavíanoestamos encondicionesderesponder:¿Enquésentidolosdiferentesgruposlibertariosdesarrollaronunalectura distinta deldarwinismoquesedesgajabaclaramentedelacosmovisión republicana?

Trascendiendotodoellocabepreguntarseporlaargamasaquehacíaquerepublicanos, anarquistas,ysocialistascompartieranunaculturapolíticacomún.Yunadelasposibles —ymejoresrespuestas—seencuentraprecisamentemásalládelapolíticamisma:ladisidenciareligiosamaterializadaenlagraninfluenciaquemasoneríaylibrepensamiento(SáncheziFerré,2008)—muchasvecesdoscarasdelamismamoneda—tuvieronenlaizquierdacatalanadelasúltimasdécadasdelXIX,cosaquesepuedegeneralizaralcaso español.Posiblesexplicacionesaesaconvergenciadeunosyotrospuedenserlaconvicción generalizadadelanecesidaddeunproyectodemodernizacióndelpaís,lacreenciacomún enlaimportanciadelaeducacióncomofactordetransformación,asícomouninnegabley profundoanticlericalismo(GonzálezFernández,2003:92).

Ciertoesqueenelcasolibertariolamasoneríafuemuydiscutida,fundamentalmentepor elcarácterfundamentalmentereformistadelaempresamasónica(OlivéiSerret,1985:137138).Ysinembargonodejadesermásquesignificativoelhechodequealgunosdelospropagandistaslibertariosmásactivosenladifusióndeunalecturaanarquistadel darwinismo fuerantambiénmasones.EltoledanoafincadoenBarcelona,yunodelosgrandespatriarcasdelmovimientolibertario,AnselmoLorenzo(Montseny,1970;Iñiguez,2008:975-976; MartínezdeSas&PagèsiBlanch,2000:800-801)eramiembrodelalogiaHijosdelTrabajo(SáncheziFerré,1985:25-33).EltambiéntipógrafoJosepLlunasiPujals,unodelos puntalesdelanarcocolectivismocatalánydirectorde LaTramontana, tambiénestuvofuertementeimplicadoenlamasonería(VicenteIzquierdo,1999).Enconexióncontodoello, hayquetenerencuentaqueellibrepensamiento—unodelosmovimientospolíticosysocialesmásimportantesenEuropaOccidental(Lalouette,2001;Royle,1980)—tuvoun grandísimodesarrolloenCataluñaenlasúltimasdécadasdelXIX,tomandoparteenélun númeroelevadodeanarquistas,republicanos,francmasonesyespiritistas.Ensudesarrollo lamasoneríatuvounpapelfundamental,yaquecasisiemprelospromotoresymantenedoresdeltejidoasociativolibrepensadoreranasuvezmasones.ElmovimientoenCataluña aunabaunabasemilitanteobreraconunoscuadrosdirigentesdeorigenpequeñoburgués. Ahorabien,aunquesetrataradeunmovimientointerclasista,ydecomposiciónsocialheterogénea,lociertoesquesolíandefenderprincipiospolíticosquepertenecenfundamentalmentealpatrimonioideológicodelmovimientoobrero(PalàMoncusí,2004:2y12-13). Unlibrepensamientoquetuvonopocoqueverconpeculiaresformasdeintroduccióndel

darwinismo enelmedioobrero.Esloqueveremosacontinuacióndemaneranecesariamentemuysucinta,yconejemplostomadosfundamentalmentedelanarquismo.

LaintroduccióndeldarwinismoenlaCataluñaobrera:elpapeldelosanarquistasinsertosenloscírculoslibrepensadoresdelosaños1870-1880

DurantelamonarquíadeAmadeodeSaboyaylaPrimeraRepúblicapredominóunlibrepensamientoateo,especialmenteinteresadoenladifusióndelmaterialismogermánico.En estecontextocomenzóahacersepatentelainfluenciadeldarwinismo.LosprimeroslibrepensadorestradujerontextosdeLudwigBüchner,KarlVogt,ErnstHaeckel.Yelloenunmomentoenqueconfluíanenellibrepensamientotantolossectoresmásprogresistasdelamasoneríacomolosrepublicanosfederalesylosprimerosinternacionalistas.Taníntimamente unidosestabanque,ynoporcasualidad,lasededelaprimeraasociaciónlibrepensadoracatalana(sitaenelcarrerMercaders5)resultabasertambiénladelaFederacióndelaRegión EspañoladelaAIT(PalàMoncusí,2004:6y19).QuizáslafiguraqueresumemejoresecrisoldetendenciasforjadaentornoallibrepensamientoenlosañosdelSexenioDemocrático sealadelmédicoGasparSentiñóniCerdanya.Unodeloslíderesmásimportantesdelincipienteanarquismocatalándelosaños1869a1871(yestrechocolaboradordeBakunin), SentiñónvolcósuactividadenBarcelonaendoscampos:eldesarrollodelaInternacionalen CatalunyaylaconstitucióndelaAsociaciónLibre-PensadoradeBarcelona,lamásdestacada desuépoca.Elórganodeprensadelaúltima—LaHumanidad— fueespecialmenteactivoen ladifusióndeldarwinismo.EnélSentiñónseencargabadelasbrevesnoticiasdecarácterantirreligioso,científicoodedivulgaciónmédicaaparecidosenlasección“Crónica”.Ensuspáginasaparece,ydelaplumadeLudwigBüchner,unadelasprimerasexposicionesresumidasdeloquesesuponíaqueeranlosfundamentosdelateoríadarwiniana.Elpropio Sentiñón—unreconocidopolíglota—tradujoyprologó CienciayNaturaleza.Ensayosdefilosofíaydeciencianatural delmismoautor,aunquesufechadepublicaciónesposterior (1873)asuretiradaoficialdelaactividadpolítica(MartíBoscá,2000:94-95y99;Termes, 1972:126;Morato,1972:24).Siguió,entodocaso,colaborandoconalgunasdelasempresaseditorialesmásimportantesdelanarquismocatalándelosaños1880,comolarevista Acracia (Serrano,1995:347-360)oelperiódico ElProductor (Ripoll,1987:40-43).

Laíntimarelaciónentreanarquistasyrepublicanos,cimentadasobrelacomúnadscripciónalamasoneríayellibrepensamiento,sevolvióareproducirenlosaños1880.Trasun largoperíododeactividadclandestina(1874-1881),elmovimientolibertariovolvióareviviratravésdelaactividadsindical(laFederacióndeTrabajadoresdelaRegiónEspañola). Eléxitofuefugaz,yyaen1883—debidoalarepresiónylosdebatesinternos—laactividadanarquistaentróenunaprofundacrisis.EnBarcelona,fueronunavezmásloscírculos librepensadoresymasónicoslosqueofrecieronrefugioalosanarquistasdurantelosnada infrecuentesperiodosderepresión.DeentretodosellossobresalíaelCírculolaLuz,orga-

nizadoen1885porRossendArús,unodeloslíderesmásimportantes—sinoelmásimportante—delamasoneríaylibrepensamientocatalanesdesuépoca.“LaLuz”sedefinía porsuradicalateísmo(SáncheziFarré,1987:838-839).Enestasociedadlibrepensadorase reuníagentedeperfilpolíticodispar,perotodosellosvinculadosdeunaformauotraalmovimientoobrero(OlivéSerret,1985:135).Entrelosqueformabanpartedeencontramos, entreotros,alimportanteanarquistadeorigencubanoeingenieroindustrialFernandoTárridadelMármol(AbellóiGüell,1987:200-208),alrepublicanofederalCristóbalLitrán (Íñiguez,2008:1676),altipógrafoRafaelFargaiPellicer,unodelosprincipalesejesdela propagandaácrataporentonces(AbaddeSantillán,1962:186y345),oalosyacitadosLorenzoyLlunas.

Porotraparte,eltipoderelacionesinterclasistasqueseestablecíanenloscírculoslibrepensadoresalcanzaronalpropiolugardetrabajo.Oaveceseraeselugardetrabajoelque propiciabaelinterésporellibrepensamiento.Esmuyprobable,porejemplo,quelaaperturadenopocosanarquistasasociedadeslibrepensadorascomo“LaLuz”,asícomoelamistosocontactocondestacadosmasonesydefensoresdelacausaobrera—comoelcitado Arús—seprodujeraatravésdelgrupodelestablecimientotipográfico“LaAcademia”.Fundadahacia1877-1888,ypropiedaddelliberalEvaristoUllastres,dabatrabajoaunossesentaobrerosentrelosqueseencontrabaelgrupoque,noporcasualidad,tambiénacudía alasreunionesde“LaLuz(OlivéiSerret,1985:136):AnselmoLorenzo,RafaelFargaiPellicer,JosepLlunasiPujals,etc.Laspublicacionesde“LaAcademia”nosólosonimprescindiblesparaentendereldesarrollodelmovimientoobrerocatalándelaépoca.Sontambién fundamentalesparaentendereldesarrolloincipientedeunalecturapeculiar—¿podríamos decirquepropiamente“anarquista”?—deldarwinismoenCataluña.Esenunarevistasalidadedichotallertipográfico—Acracia—dondeAnselmoLorenzohacepúblicasen1886 lasprimerascríticastantoaHerbertSpencercomoaErnstHaeckel(GirónSierra,2005: 153-157).Esenlaspáginasde ElProductor,publicaciónquefueimpresaduranteuntiempoen“LaAcademia”(MadridSantos,1988-1989)dondesecomenzaronatraduciren1890 losartículosqueluegodaríanlugarallibrodePiotrKropotkin Elapoyomutuo,verdadera piedraangulardeunarelecturadesdeelcomunismolibertariodelaobradelpropioDarwin (GirónSierra,2007:171-198).

Librepensamiento,catalanismopopular,anarcocolectivismoydarwinismo: elcasodeJosepLlunasiPujals

Unadelaspublicacionesperiódicassalidasdelatipografía“LaAcademia”másimportantes fue LaTramontana (OlivéiSerret,1984:319-326),quejugóunpapeldecisivonosóloenel intentodeproclamarlacompatibilidadentreanarquismo,masoneríaylibrepensamiento, sinotambiénentrecatalanismoymovimientolibertario. LaTramontana, dirigidaporelgran hombredelanarcocolectivismocatalán,JosepLlunasiPujals,representabalafracciónmás radicaldellibrepensamientocatalán:decididamenteateoymaterialista,peroasuvezcon

unfuertecompromisosocial.En LaTramontana sepreconizabaunaluchaparalelacontrael clericalismoylaburguesía.Dehecho,seveíaenellibrepensamientounasuertedecombatesocialafavordelarevolución(PaláMoncusí,2004:8-9).Menosconocidoeselhechode queen LaTramontana desdemediadosdelosaños1880yhastacomienzosdeladécadade 1890,Llunasestuvoencabezandounaverdaderacruzadadedefensadelcolectivismoanárquicofrentealataquequeestabarecibiendodesdelasfilasanarcocomunistas.Debateen queellenguaje darwiniano —osiseprefiere, spenceriano—jugóunpapelimportante.Llunas,dehecho,loqueintentóhaceresdotardeapoyo científico aunodelospresupuestosbásicosdeunaortodoxiaanarcocolectivistaquesehabíaconsolidadodesdetiemposdelos añosdeclandestinidaddelbakuninismoenEspaña(1874-1881),yquedesdemediadosde losaños1880seveíaamenazada:laideadequemientrasquelapropiedaddelosmediosde producciónseríacomúnenlasociedadfutura,noloseríasinembargoloproducido,quese repartiríaenlotesestrictamenteindividualesequivalentesaltrabajo integro realizadopor cadamiembrodelasociedad.Porelcontrariolosanarcomunistas—delosqueelrusoPiotr Kropotkin,empezabaaaparecercomocabezavisibleanivelinternacional(Cahm,1989: 36-67)—señalabanlaimposibilidaddedeterminarcualeralaaportaciónconcretadecada personaogrupo,conloquedebierandeclararsedepropiedadcomúnlosproductosdeltrabajocolectivo.Alafórmula“acadaunosegúnsutrabajo”ledeberíasustituirel“acadauno segúnsusnecesidades(ÁlvarezJunco,1991:354-356;Madrid&Venza,2001:48-63; Esenwein,1989:98-116).

ParaLlunaslanecesidaddepreservardelaluchaporlaexistenciaenlasociedadfutura eraelverdaderocriteriodedemarcaciónquediferenciabaunsistemautópico—elanarcocomunismo—conrespectoaotrobasadoenlaciencia:elcolectivismoanárquicoYaen 1884afirmabalanecesidaddemantenerestaluchaenlasociedadpostrevolucionariapara evitarladegeneraciónhumana(Redacción,1884:2).Unosañosmástarde,enelSegundo CertamenSocialista(1890),justificabatalafirmacióndesdeunplano sociobiológico.Paraél, elcombateporlavida“esfuentedevidaycivilización”,yaque“enlaescalazoológicadetodoslosseresanimadossólohansubsistido,sehanidoperfeccionandoyhanidocambiandosuestructurainferiorporotrassucesivamentemássuperiores,lasespeciesquehanresistidolaluchaporlaexistencia()Yasímismohasucedidoconelserhumano”(Llunas, 1890:335)¿Peroquépodríaasegurarlacontinuacióndelosbenéficosefectosdel struggle forlife unavezconsumadalarevolución?Nopodíaserotraquelapreservacióndeunestímuloqueimpulsaraalosindividuosaluchar,algoqueenlasociedadfuturasematerializabaendarcadaunoelfrutodesupropioesfuerzo.

UnanarcocolectivistacomoLlunas,sinembargo,veíainconcebibleunasociedadfutura enlaqueelconsumosedesvincularadeltrabajoefectuadocomopretendíanloscomunistas.Yesque,enrealidad,seteníapocafeenel hombrenuevo.Paraél,comoparanopocos defensoresdelcolectivismoanárquico,nohabíamuchosmotivosparapensarqueibaa cambiarmuchounanaturalezahumanaegoístaeinclinadaalaholganza(PiquéiPadró,

1989:71;ÁlvarezJunco,1991:362).Elcomunismoanárquiconoeradeseableporque,en laspropiaspalabrasdeLlunas,“nopuedeconcebirsecomobuenounsistemaquetiendea anularlaspasionesyasuprimirlaluchaporlaexistencia“(Llunas,1892:3)Dichodeotra manera:eraunaingenuidadcreerquelosindividuostrabajaríanenlasociedadfuturasinla presenciadealgúntipodeaguijónquelesimpulsaraaello.Porotraparte,inadvertidamenteono,respondíaLlunastambiénaunadelasobjecionesmásusualesdelos darwinistas —enelsentidomáslaxodeltérmino darwinista—alsocialismo.ComoLlunas,elsupuesto archidarwinistasocialHerbertSpencertambiénconsiderabaqueeranecesariounaguijón, unestímuloqueimpulsaraaloshumanosaluchar,alejercicioconstantedelainteligencia yeldominiodesímismos(GirónSierra,2005:156-157).

Existía,pues,ciertaafinidadelectivaentreelcolectivismobiologizadodelcatalánLlunas yeldarwinismo suigeneris deHerbertSpencer,alquenopocosconmuybuenasrazones hanpreferidollamar lamarckismosocial.Laluchaparaambosnoeraprimariamenteelmecanismoresponsableporelcualseacababaporeliminaralosindividuosdesadaptados,sino queerasobretodoconcebidacomo esfuerzo.EnelcasodeSpencer,haytodaunarelectura deMalthus.Paraél,lapresióndelapoblaciónporencimadelosmediosdesubsistenciase constituíaenunestímulo,unasuertedeaguijónquedemandaelejercicioconstantedela inteligenciaydeldominiosobresímismo,yportanto,sudesarrollogradual.Además,la vidanoesunalotería:lossupervivientessonaquellosquemanifiestantenerunpoderde preservaciónsuperiorfrenteaaquellosquenoencontraronsulugarenelbanquetedelanaturaleza.Elresultadodeesteesfuerzodeadaptaciónesunaformadehumanidadsuperior (Conry,1987:90;Becquemont,1992:142-143).

Laideadequeelpremioaese esfuerzo eralaevolución,esdecir,elmejoramientoprogresivodeindividuosycolectivostantodesdeunpuntodevistafísicocomomoralessegúnAntonelloLavergatalaideasubyacentedel darwinismosocial nosólodeSpencer,sinodeWilliam GrahamSumnerysusémulos.Enrealidad,elconceptodeluchaporlaexistenciacomo esfuerzo debemuchoaunaancestraltradiciónoccidentalpluricentenariaquelaprecedeyleda sentido:lamoraldelsacrificio,laideadequesinoexistieraciertoniveldefrustracióndesus necesidades,lahumanidadvegetaríaenlaanimalidad,noproduciéndoseningúntipode progresoenelprocesocivilizatorio.Evidentemente,este darwinismosocial asentadoenviejos cimientosencajaperfectamenteconlaéticaprotestantedeltrabajo,locualpermitíadotarde unadimensiónmoralalprocesoevolutivoysudureza(LaVergata,2002:192-194).Perouno sepregunta—creoquejustificadamente—sidichaconcepcióndelvalormoraldeltrabajo noeraalgotambiénampliamentecompartidoporobreroscualificadoscatalanescomoJosep Llunas,aunqueéstedistaramuchodeapoyarelmalthusianismo.Yesaparticularvisióndela economíamoraldeltrabajo,laqueenciertaformajustificaría,almenosenparte,quepara anarcocolectivistascomoLlunasgeneraraciertaangustiavisualizarunasociedadfuturaen queelconsumoyanoaparececomorecompensaaltrabajorealizado(PiquéiPadró,1989: 72).Reformulada,esosí,enunvocabulariodarwinianoosisequiere spenceriano

Conclusión:culturadeizquierdas,disidenciareligiosa,evolucionismo.

Éstossonsólounosejemplos.Sabemosmuypocodeloquesucedíaenlasfilasdelconglomeradorepublicanoenloreferentealevolucionismo.Ahorabien,noesmiintenciónestimularlaaparicióndenuevosestudiosquecometanlosmismosviejoserrores.Sihemosde estudiarel darwinismo delosrepublicanossetendráquehacerteniendoencuentaunaredde sociabilidadrealmuchomásampliaquehacíaquemuchasvecesselesdistinguierabienpoco deanarquistasysocialistasensuactividadculturaldeldíaadía,estandoentodocasoestrechamenterelacionadaconeluniversodellibrepensamientoylamasonería.Unareddesociabilidadquesematerializaba—porejemplo—entodoloqueteníaqueverconlasescuelaslaicasyracionalistas(ÁlvarezLázaro,2003:79-84).Obviamente,yparaseguiradelante, necesitaríamossaberbastantemásdeltipodeeducacióncientíficaqueseimpartíaenellas.

Ellonosabrepuertasparamovernosconciertacomodidadeneltiempo,tantohaciadelantecomohaciadetrás¿CómoexplicarelproyectoeducativodeFrancescFerreriGuardia (AvilésFarré,2006)aprincipiosdelXXsinoes,unavezmás,atravésdelaconfluenciaentreanarquismo,republicanismo,anarquismoylibrepensamiento?¿NoeslafiguradeFrancescFerrerGuardia—tanelusivaparalaetiquetapolíticarígida—mejordefinidadesdesu fortísimocompromisoconlamasoneríayellibrepensamiento(AvilésFarré,2003:249270)¿Nosuponeun contextoculturalcomún dondeencajaríamejorsumarcadapreferencia porelmonismoevolucionistadeErnstHaeckel(CambraiBassols,1981:56,60,71-76)?

¿Noseríaésteelverdadero missinglink quenospermitiríacomprendermejorsucolaboraciónenlaEscuelaModernaconuncatedráticoyrepublicanocomoOdóndeBuen(personajeque,porcierto,presentasignificativosparalelosconelHaeckelpopularizadordela Ciencia(CasadodeOtaola,2010:50-51)?

Pareceigualmentesugestivomoversehaciaatráseneltiempo.Cadavezsehacemáspatente—apartirdelostrabajosdeAgustíCamós—laexistenciadeunevolucionismodecaráctermásomenoslamarckianoeneláreacatalanaenlasprimerasdécadasdelXIX.Lafiguradelcuáquero—ydifusordelaobradeLamarck—AntoniBergnesdelasCasasnos induceapreguntarnosseriamentesobrehastaquépuntodisidenciapolítico-religiosayevolucióntuvieronalgoquever(CamósCabecerán,1998:633-653).Quizásseademasiado atrevidoestableceraventuradosparalelosconlafuertecorrelaciónentreradicalismopolítico,disidenciareligiosayevolucionismoqueAdrianDesmondtrazaensucelebrado ThePoliticsofEvolution paraelcasobritánico(Desmond,1989).Peroestambiénobvioqueside evolucióntratamosseriamásbienpocointeligenteeludirlacuestiónreligiosa.

Bibliografía

ABADDESANTILLÁN,D.(1962), Contribuciónala HistoriadelMovimientoObreroEspañol,Puebla,Cajica.

ABELLÓiGÜELL,T.(1987), Lesrelacionsinternacionalsdel’anarquismecátala(1881-1914),Barcelona, Edicions62.

ÁLVAREZLÁZARO,P.(2003),<<Losmasonesespañolesdecimonónicosylasecularizacióndelaenseñanza>>, Bulletind’histoirecontemporainedel’Espagne, 32-36,65-88.

ÁLVAREZJUNCO.J.(1990),<<Culturapopulary protestapolítica>>.En:MAURICE,J. etal. (eds.). Pueblo,movimientoobreroyculturaenlaEspaña Contemporánea,Paris:PUV,157-168.

—(1991), Laideologíapolíticadelanarquismoespañol1869-1910,Madrid,SigloVeintiunodeEspaña.

AVILÉSFARRÉ,J.(2003),<<Republicanismo,librepensamientoyrevolución:laideologíadeFrancisco FerrerGuardia>>, Ayer, 49,249-270.

—2006), FranciscoFerrerGuardia:pedagogo,anarquistaymártir,Madrid,MarcialPons.

BARRIOALONSO,A.(2003),<<Culturasobreras. 1890-1920>>.En:URIA,J.(coord.). LaculturapopularenlaEspañacontemporánea,Madrid:Biblioteca Nueva,109-129.

BECQUEMONT,D.(1992),<<Aspectsdudarwinismesocialanglo-saxon>>.En:Tort,P.(ed.). Darwinismeetsocieté,Paris:PUF,137-160.

CAHM,C.(1989); KropotkinandtheRiseofRevolutionaryAnarchism,1872-1886,Cambridge,CambridgeUniversityPress.

CAMBRAiBASSOLS,J.(1981), Anarquismoypositivismo:elcasoFerrer,Madrid,CentrodeInvestigacionesSociológicas.

CAMÓSCABECERÁN,A.(1998),<<AntoniBergnes delasCasas(1801-1879)difusordelaculturacientíficaydeltransformismolamarckista>>, Llull,, 21,(42), 633-653.

CASADODEOTAOLA,S.(2010), Naturalezapatria. CienciaysentimientodelanaturalezaenlaEspaña delregeneracionismo ,Madrid,FundaciónJorge Juan-MarcialPons.

CONRY,I.(1987), Darwinenperspective,Paris,Vrin.

DIGREGORIO,M.(1992),<<EntreMéphistophélès etLuther:ErnstHaeckel>>.En:TORT,P.(ed.)- Darwinismeetsocieté,París:PressesUniversitairesde France,239-283.

DESMOND,A.(1989), ThePoliticsofEvolution: Morphology,Medicine,andReforminRadicalLondon,Chicago,UniversityofChicagoPress.

DUARTEMONTSERRAT,A..(1989), ElRepublicanismecátalaalafidelsegleXIX,Vic,Eumo.

ESENWEING.R..(1989), AnarchistIdeologyandthe Working-ClassMovementinSpain,1868-1898 , Berkeley,UniversityofCalifoniaPress.

FREEMAN,D.(1974),<<TheEvolutionaryTheoriesof CharlesDarwinandHerbertSpencer>>, CurrentAnthropology, 15,(3),211-234.

GABRIEL,P.(1999),<<Republicanismopopular, socialismo,anarquismoyculturapolíticaobrera enEspaña(1860-1914)>>.En:PANIAGUA,J. etal . (eds.). Culturasocialypolíticaenelmundodeltrabajo,Valencia:CentroFranciscoTomásyValiente, UNEDAlzira-ValenciayFundaciónHistoriaSocial, 211-222.

GIRÓNSIERRA,A.(2005), EnlamesaconDarwin. Evoluciónyrevoluciónenelmovimientoobreroen España(1869-1914),Madrid,CSIC.

—2007),<<¿Anarquíaydarwinismo?PiotrKropotkin enEspaña(1882-1914)>>.En:VALLEJO,G.&MIRANDA,M.(comp.). Políticasdelcuerpo:estrategias modernasdenormalizacióndelindividuoylasociedad,BuenosAires:SigloXXIEditoraIberoamericana, 171-198.

GONZÁLEZFERNÁNDEZ,A.(2003),<<Masoneríay modernizaciónsocial:latransformacióndelobreroen ciudadano(1868-1931)>>, Bulletind’histoirecontemporainedel’Espagne, 32-36,89-116.

ÍÑIGUEZ,M.(2008), Enciclopediahistóricadelanarquismoespañol,Vitoria,AsociaciónIsaacPuente. LAVERGATA,A,(2002),<<DarwinismoSocialeeLamarckismoSociale:“Lotta”e“Sforzo”>>.En:PUIG SAMPER,M. etal. (eds.). Evolucionismoycultura. DarwinismoenEuropaeIberoamérica,Madrid:Junta

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.119-129

DOI:10.2436/20.2006.01.154

deExtremadura,UniversidadAutónomadeMéxico, DoceCalles,183-198.

LALOUETTE,J.(2001), LalibrepenséeenFrance, 1848-1940,Paris,AlbinMichel.

LLUNAS,J.(1890),<<Basescientíficasenquese fundaelcolectivismo>>.En:VV.AA, SegundoCertamenSocialista,Barcelona:LaAcademia,328-361. —((1892),“Sobreanarquismo.Consideracionesa vuelapluma.”, LaTramontana, 566,2-3.

MADRIDSANTOS,F.(1988-1989), LaprensaanarquistayanarcosindicalistadesdelaIInternacional hastaelfinaldelaGuerraCivil,Barcelona,UniversidadCentraldeBarcelona,Tesisdoctoralinédita.

MADRID,F.;VENZA,C.(2001), Antologíadocumentaldelanarquismoespañol,Madrid,Fundaciónde EstudiosLibertariosAnselmoLorenzo.

MARTÍBOSCÁ,J.V.(2000),<<BiografíadeGaspar SentiñónCerdaña:DatosyenigmasdeunintroductordelamedicinainternacionalenEspaña>>, Asclepio, 52, (1),89-109.

MARTÍNEZDESAS,M.T.&PÀGESIBLANCH,P. (coord.).(2000), Diccionaribiogràficdelmoviment obreralsPaïsosCatalans,EdicionsUniversitatde BarcelonayPublicacionsdel’AbadiadeMontserrat.

MONTSENY,F.(1970), AnselmoLorenzo.Elhombre ylaobra,Toulouse,Espoir;

MOORE,J.R.(1991),<<DeconstructingDarwinism: ThePoliticsofEvolutioninthe1860’s>>, Journalof theHistoryofBiology, 24,(3),353-408.

MORATO.J.J.(1972), Líderesdelmovimientoobrero español1868-1921,Madrid,CuadernosparaelDiálogo.

OLIVÉiSERRET,E.(1984),<<LaTramontana,periòdicvermell(1881-1893)ielnacionalismedeJosep LlumasiPujals>>, EstudiosdeHistoriaSocial, 2829,319-326.

—(1985),<<Elmovimientoanarquistacatalányla masoneríaenelúltimoterciodelsigloXIX.Anselmo LorenzoylalogiaHijosdelTrabajo>>.En:FERRER BENIMELI,J.A.(coord.), LamasoneríaenlaHistoria deEspaña.ActasdelISymposiumdemetodología

aplicadaalahistoriadelamasoneríaespañola,Zaragoza:DiputaciónGeneraldeAragón,131-151.

PALÀMONCUSÍ,A.(2004),<<Sociabilitéetlibre-penséeenCatalogne(1860-1909),en Séminairesducridaf2004-2005:Lasociabilitédanstous sesétats >>:http://www.univ-paris13.fr/CRIDAF/ TEXTES/PalaLibPens.pdf,29deabrilde2010.

PIQUÉiPADRÓ,J.(1989), Anarco-col·lectivismei anarco-comunisme.Laoposiciódeduesposturesen elmovimentanarquistacatalà(1881-1891),Barcelona,AbadíadeMontserrat

RIPOLLV.(1987),<<ElProductor(1887-1893),setmanarianarquista,difusordeculturaipropaganda>>, L’Avenç, 104, 40-43.

REDACCIÓN(1884),<<A“ElObrero”>>, LaTramontana, 163,1-3.

ROYLE,E.(1980), Radicals,SecularistsandRepublicans:PopularFreethoughtinBritain,1866-1915 , Manchester,ManchesterUniversityPress.

SÁNCHEZiFERRÉ,P.(1985),<<AnselmoLorenzo, anarquistaymasón>>, Historia16, 10,(105),25-33. —(1987),<<BiografíamasónicadeRossendArús>>. En:FERRERBENIMELI,J.A.(coord..). Lamasonería enlaEspañadelsigloXIX,Valladolid:JuntadeCastillayLeón,Vo.l.2,833-849.

—(2008), Lamaçoneriaacatalunya (1868-1947), EdicionsClavell,PremiàdeMar.

SERRANO,C.(1987), Letourdupeuple.Crisenationale,mouvementspopulairesetpopulismeenEspagne(1890-1910),Madrid,CasadeVelázquez. —1995),<<Acracia,losanarquistasylacultura>>. En:HOFMANN,B. etal,(coords). Elanarquismoespañolysustradicionesculturales,FrankfurtyMadrid, Vervuert,347-360.

TERMES,J.(1972), Anarquismoysindicalismoen España.LaprimeraInternacional(1864-1881),Barcelona,Ariel.

VICENTEIZQUIERDO,M.(1999), JosepLlunasiPujals(1852-1905)<<LaTramontana>>iellliurepensamentradicalcatalá,Reus,Associaciód’EstudisReusencs.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.154 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.119-129

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.131-142

LADIFUSIÓDELDARWINISMEEN LESEDITORIALSDEBARCELONA

DURANTELSEGLEXIX*

AGUSTÍCAMÓSCABECERAN

ISMIQUELMARTÍIPOL(CORNELLÀDELLOBREGAT,BARCELONA); CENTRED’HISTÒRIADELACIÈNCIA(CEHIC)-UNIVERSITATAUTÒNOMA DEBARCELONA. acamos@xtec.cat

Resum: L’articleanalitzalescontribucionsdelseditorsdeBarcelona(Catalunya,Espanya)aladifusiódelesideesiprincipisdeDarwindurantelsegleXIX.

Paraulesclau: Darwin,Barcelona,Catalunya,Espanya,segle XIX

ThediffusionofDarwinisminthepublishinghousesofBarcelona(Catalonia,Spain) duringthe19thcentury

Summary: ThispaperanalysesthecontributionofEditorstothediffusionofDarwin’s ideasandprinciplesinBarcelona,Catalonia,duringthe XIX century

Keywords: Darwin,Barcelona,Catalonia,Spain, XIXthcentury

DOI:10.2436/20.2006.01.155

Introducció

Enelsdarrersdecennisdiversoshistoriadorshanfetestudisespecífics,totiquenoexhaustius,entorndelaintroducciódelesideesdeDarwinaCatalunya,entreelsqualscaldestacar:SenentJosa(1979),Camarasa(1982),Valderas(1982),CamarasaiCatalà(2008),Camós(2008),Riera(2009)iCamós;Català;Glick(2010).Amés,enelsabundantsestudis sobrelaintroducciódeldarwinismeal’Estatespanyol,sobreelsqualsCatalà(2009)hafet unbrillantestudihistoriogràfic,tambés’haanalitzatelcasdeCatalunyamésomenysàmpliament.

Aquestarticlepreténaproximar-seal’estudidelapresènciadelesideesdeDarwinala societatcatalanaalllargdeldarrerterçdelsegle XIX desd’unaperspectivadiferent.Estractad’unarecercasobreleseditorialsdeBarcelonaquevanpublicarobresdelgrannaturalistaanglès,od’altresllibresquedivulgarenelseupensamentenaquellsanys.Veuremquines forenaquestesobres,elsseusautors,lescaracterístiquesdeleseditorialsquelespublicaren, iaquinesconclusionsensportenaquestesdades.

MontanerySimónil’enciclopèdiadirigidaperJoanVilanovaiPiera

LaprimeraobraimpresaaCatalunyaonesvaferunaàmpliaexplicaciódelatascacientíficadeDarwinvaserl’enciclopèdiapublicadaentreelsanys1872i1876perl’editorialMontanerySimón,queduiaelsuggerenttítol LaCreación.HistoriaNatural,iquefouesplèndidamentimpresa.Aquestanotableobravaserdirigidapelcatedràticdegeologiai paleontologiadelaUniversitatdeMadrid,elvalenciàJoanVilanovaiPiera,peròmassasovintnoselihadonatelrelleuquemereixenrelacióaladivulgaciódelesideesdeDarwin, tantaCatalunyacomalconjuntdel’Estat,ifinsitotenelmóndeparlacastellana.

Enelprimervolumd’aquestaobraesdediquen70planesdegranformatalatascacientíficadeDarwin,onesfaunallargaexplicaciódelcontingutdetresdelessevesobresmés importants, OntheOriginofSpecies, TheVariationofAnimalsandPlantsunderDomestication i TheDescentofMan,aquestadarrerapublicadal’any1871,tansolsunanyabansdel’inicide lapublicaciódel’enciclopèdia.Pertenirunaideadel’extensiód’aquestaexplicació,només caldirquesis’haguésfetenunllibredepetitformat,comlaprimeratraduccióde TheDescentofMan alaqualensreferiremmésendavant,seriaungruixutvolumdemésde450planes.Estracta,doncs,d’unaexplicacióforçadetalladairespectuosadeltreballcientíficde Darwin.

AlaprimerapàginaapareixunreconeixementalagraninfluènciadeDarwin,«Llamado eldarwinismoaejercerhondaynopasajerainfluenciaenladirecciónycarácterdelasinvestigaciones,estudiosyjuiciosquetienenporblancoelhombreylanaturaleza»(Vilanova,1872:I).Mésendavantilamateixaplanal’autorlamentaquenohihaguéscapexplicaciódelateoriadeDarwinencastellà,donantaentendrequeambl’exposicióposterior intentavapal·liaraquestamancança,«soloenlahermosalenguadeCastillanoseconoceexposiciónalgunadetancontrovertidosistema».

Detotesmaneres,desprésdel’àmpliaexposiciól’autorposademanifestlasevaprecaucióenversaquestesnovesidees,«LamismahipótesisdeDarwin,aundespuésdeloqueanteshemosdicho,nopuedeserutilizadaporelantropólogo,sinocongrandesylegítimas precaucionesyreservas»(Vilanova,1872:LXXVIII).

Calassenyalarqueenlamajoriadelsescritsenelsqualsesrefeririaal’evolucionisme,VilanovaesmostrariarespectuósambDarwin,peròcontrarialessevesteories,elquehafet pensarqueaquestespàginesleshauriapogutescriureunaltreautor,potserFranciscoMaríaTubino(Gozalo;Salavert,1995:305).PeròencaraqueVilanovanofosl’autordeltext, segurquecomadirectorhaviad’estaralcorrentdelapublicaciód’aquestesplanes,especialmentsitenimencomptequesónlesprimeresdelprimervolumdelsvuitdequèconstaaquestabellaenciclopèdia.

MontanerySimón,l’editorialresponsabledel’edició,estavadirigidaperRamonMontaneriFrancescSimón,ques’havienespecialitzatendiferentstasques:FrancescSimónesdedicàalestasquesadministratives,mentrequeRamonMontaneresdedicavaalestasquestipogràfiques.Sorprènlaconfiançamútuaqueregílesrelacionsdelsdossocisfundadors,ja que,totiquel’empresafuncionavadesde1867,l’actanotarialfundacionalsesignàel1881 (Castellano,2008:223-238).

Lasevalíniaempresarialconsistiaapublicarobresdegranformateditadesambgran quantitatd’esplèndidesil·lustracions,deformaquesideixemdebandalacol·lecció«BibliotecaUniversalIl·lustrada»,finsa1902solamentvanpublicarunaquarantenadetítols, pocmésd’unperany,lamajorpartd’ellsdediversosvolums(Llanas,2007:118).

Quanvanpublicar LaCreación.HistoriaNatural,l’editorialnomésfeiacincanysques’haviafundat,peròaviatesconvertiriaenlamésimportantdel’Estatespanyol,tantperlaqualitatdel’ediciócomperlasevacapacitatexportadora(Llanas,2007:117).Elgranèxitde l’empresaelsvapermetrecompraruncèntricterrenyalnoueixampledelaciutatdeBarcelona,onelprestigiósarquitecteLluísDomènechiMontaner,nebotdeRamonMontaner,va dissenyarunespectacularedificimodernistaonesvainstal·larl’editoriall’any1880,ique avuiéslaseudelaFundacióTàpies.

EnserunadelesprimeresobreseditadesperMontanerySimón,elseguimentdelesdiferentstasqueslligadesalasevaedicióhaviadesermoltacurada,especialmentsitenimen comptequeenaquestaobraésonperprimercopesvausaral’Estatlatècnicadelacromolitografiaenlesil·lustracionsd’E.PlanasiT.Padró(Escolar,1996:80-81).Aquestaacurada impressió,aixícomlalimitadaproduccióalaqualenshemreferit,ensfapensarqueelseditorshaviend’estarperfectamentalcorrentdelcontingutd’unaobraons’introduïenconceptesnogairebenacollitsperdeterminatssectorsdelasocietatcatalanaiespanyola.

Calassenyalarquedosanysabansl’editorialhaviapublicatunaobratambédegranformatiigualmentmoltbeneditadaiprofusamentil·lustradasobrelahistòriadelaTerrail’origendel’home,onesrefusavenlestesisdeDarwin.Estractadel’obradelfisiòlegidivulgadorcientíficLouisFiguier,ideCarlVollmer,quesignàsotaelpseudònimdeW.F.A.

DOI:10.2436/20.2006.01.155

Zimmermann.L’obraduiaeltítolde ElMundoantesdelacreacióndelhombre;Origendelhombre;Problemasymaravillasdelanaturaleza,idefensavaposicionsproperesalsectormésmoderatdelcatolicisme,quealhoraquerefusavalainterpretacióliteraldelGènesi,n’intentava unarelecturaqueincorporéselsnousconeixementscientífics.Noobstantaixò,enaquesta obratambéesfeiaunelogiaDarwincomainfluentcientífic:«.lasteoríasdeDarwin,aunquenodesupropiedadexclusiva,sondignasdelmayorinterés,yelnúmerodesusconsideracionesestanvasto,quenoconocemosningúnestudioanálogoquesepuedacomparar»(Figuier&Zimmermann,1870-1871:II,57).

Peròl’editorialMontanerySimóntambéapostavapercientíficsrigorososquedefensavenposturesmésradicals,deformaqueunsanysméstardvancontractarelreconegutdarwinistaOdóndeBuenperparticiparenelsvolumsdebotànicad’unaaltraobrad’història naturalpublicadaentreelsanys1891i1895(Nieto-Galán,2008).CalrecordarqueOdón deBuenarribàalaUniversitatdeBarcelonal’any1889,iqueaviatesdistingípelseurepublicanismeradical.EnlessevesclassesalaUniversitatienelstextosd’històrianaturalque publicàalaciutat,1 exposàobertamentlesteoriesevolucionistesdeDarwin,cosaquel’enfrontàalssectorsantidarwinistesqueencarapredominavenalaUniversitat.Aquestsfets causarenunagranpolèmicaciutadanaquedesembocariaenimportantsaldarullsl’any 1895(Arqués,1985).

Aixídoncs,lagranempresaeditorialMontanerySimónapostavaperladivulgaciód’unesideesprourevolucionàries,enunasocietatcatalanaque,enbonapart,encaraestava moltinfluenciadapersectorstradicionalistesencapçalatsperl’esglésiacatòlica.

NarcisoRamírezEditoresilesideesdeDarwin

MontanerySimónnoeral’únicagranempresaeditorialonesdivulgarenlesideesdarwinistes.L’any1874,NarcisoRamírezEditorespublicavaunaobraendefensadelsplantejamentsevolucionistesdeDarwin.Estractade Origendelhombresegúnlateoríadescensional, quesegonsconstaal’edicióhaviaestatescritaperRobertoAbendroth.Elmateixtítoldel’obraposademanifestqueestractad’unarespostaal’amplidebatques’estavadesenvolupant enrelacióalesideesdeDarwin,especialmentalescontingudesen TheDescentofMan que s’haviapublicattresanysabansaLondres,iquehaviendesfermatunagranpolèmicaatot Europa.

Lamajorpartdelsestudissobrelaintroducciódel’evolucionismeaixícomautorsque hanestudiatlautilitzaciódepseudònimsaCatalunya(Rodergas,1951:38),hanconsiderat queRobertoAbendrotheraundelspseudònimsdePompeuGener,unpopularpolígraf,positivistaidifusordel’evolucionisme.Noobstantaixòdarreramentalgunsestudiososdelsegle XIX dubtenquefosunpseudònimicreuenquepodriaserquel’autènticautorfoselre-

1.EnaquestsanyspublicàaBarcelona Tratadoelementaldegeología y Tratadoelementaldezoología al’editorialLaAcademia,i Historianatural:nocionespreliminares,aManuelSoler.

DOI:10.2436/20.2006.01.155

feritAbendroth.EnaquestaposicióestrobaXavierVall,quiaportanovesiimportantsdadesprocedentsdelllegatdePompeuGenerqueesconservaal’ArxiuHistòricdelaCiutat deBarcelona(Vall,2008:316).

Fosonol’autor,PompeuGenerhauriatingutunpaperrellevantenl’apariciódel’obra, simésnocomaimpulsoricol·laboradorenlatraducció,talicomquedareflectitenelpròleg,«Acercadelaredaccióndeestaobra,debohacernotarqueelarreglodemimanuscrito originalalcastellano—asuntoqueparamiofrecíaalgunasdificultades,porloquetocaalos girosdellenguajeyalvalordelaspalabras—lodeboalDr.Genér,elcualtradujoyanotóal españollasconferenciasquesobre Lateoríadarwiniana dioelDr.BuechnerenalgunasciudadesdeAlemaniaySuiza»(Abendroth,1874:VI).

Aquestaprobablementvolgudaconfusióal’entorndel’autordel’obra,semblaposarde manifestuncerttemoralareacciódelsamplissectorsdelasocietatcatalanaradicalmentenfrontatsalesteoriesdeDarwin,especialmentl’Esglésiacatòlica,peròtambéaltresinstitucionscomlaUniversitat(Camós,2008:403-406).

Al’obraesposareiteradamentdemanifestlagranimportànciaitranscendènciaquel’autordónaalesteoriesdeDarwin,comespotcomprovardesdelpròleg,«Entretodoslos acontecimientosdelacienciamoderna,nohayotroquetiendaareformarlaIdeageneral quedelaNaturalezasetiene,deunmodofundamental,niquellevesusconsecuenciasa tantosramosdelsaber,comolateoríadelcélebrenaturalistainglésCarlosDarwin»(Abendroth,1874:III).Peròl’obratambéestàmoltinfluenciadaperHaeckel,«Elprincipiodelas tresgenealogíasparalelas,debidoaHaeckel—elmáscelebrerepresentantedeldarwinismo enAlemania—,desempeñaenestaobraelpapelmásimportante»(Abendroth,1874:V).

NarcisoRamírezEditoreseral’empresaeditorialmésgrandeBarcelonaenaquellsanys, ieral’únicaimpremtad’Espanyaqueutilitzavaestenotípiaigalvanoplàstia.Améscomptavaamb37màquinesmogudesavaporisetpremsesmanuals,ielnombredetreballadors arribavaalscinc-cents(Llanas,2007:116).Estractavad’unagranempresaquehaviaadoptatelmètodedetreballcapitalistaiquefinsitotcomptavaamblasevapròpiafàbricadepaperaRibesdeFreser(Guirao,2005:78).

Totiqueelseupropietari,NarcisoRamírez,eradelpartitprogressista,cosaquesegurque influíenladecisiódepublicarunaobrad’aquestescaracterístiques,unaempresacom aquestanohauriapublicatunaobrasensesaberqueexistiaunmercatpervendre-la.Així doncs,lapublicaciód’aquestaobraperNarcisoRamírezEditoresensposademanifestl’existènciad’unpúblicdisposatacomprarobresendefensadelesideesdeDarwin,jaamitjandècadade1870.

LaRenaixensailaprimeratraduccióal’Estatespanyolde l’Origendel’home Comhemvist,darreredelesduesprimeresobrespublicadesaBarcelonaentorndelesidees deDarwinhihaviaduesdelesmésgransempreseseditorials,nosolsdeBarcelona,sinódel conjuntdel’Estat.Encanvi,lesprimeresobresdeDarwintraduïdesaBarcelonaespublica-

renenempresesméspetites,coml’editorialLaRenaixensaiel DiariCatalà,impulsadespel sectormésprogressistadelcatalanismepolític.

Laprimeratraduccióal’Estatde TheDescentofMan,publicataLondresl’any1871,va aparèixeraBarcelonal’any1876,tansolscincanysdesprésdelaprimeraedicióanglesa.De Darwin,finsaquellanytansolss’havienpublicatencastellàduesobresamblimitadarepercussió.El1857unacinquantenadepàginesambinstruccionsbàsiquesperal’encarregatdelageologiaenlesexpedicionsnavals,inclosesenl’obra Manualdeinvestigacionescientíficas;dispuestoparaelusodelosoficialesdelaArmadayviajerosengeneral,publicadaaCadis (Gomis&Josa,2007:43),iunatraduccióincompletade OntheOriginofSpecies,publicada aMadridl’any1872,tretzeanysdesprésdel’apariciódel’obraoriginaldeDarwin(Gomis &Josa,2007:118).Peraquestaraó,latraduccióalaqualensreferiremhadeserconsideradacomlaprimeratraduccióal’Estatespanyold’unaobradeDarwinquevatenirunaàmpliarepercussió,comhodemostrenlesreedicionsquese’nvanferenelsanyssegüents.

Latraduccióde TheDescentofMan vaserpublicadaperl’editorialLaRenaixençaalaseva pròpiaimpremtadeBarcelona,dinsdelacol·lecció«LaCienciaModerna.BibliotecadeObrasCientíficasContemporáneas».Lainiciativad’aquestapublicacióladevemalcol·lectiu catalanistaqueimpulsàlarecuperaciódelcatalàliterariatravéslarevistacultural LaRenaixensa,queiniciàlasevapublicaciól’any1871.Fouprecisamentaquestcol·lectiuelqueimpulsàelmateixanylacreaciód’unaeditorial,idosanysméstardlad’unaimpremtaambel mateixnom.

Totilavoluntatdedivulgaciódelallenguailaculturacatalanes,enelsprimersanysla impremtaLaRenaixensapublicàunasèriedecol·leccionsencastellà.Entreaquestescol·leccionsdestacala«BibliotecaParlamentaria»,queinclouautorscomCastelar,la«Biblioteca deAmbosMundos»,onapareixenobresdeHugo,Balzac,HeineiDickens,ila«Biblioteca delaCienciaModerna»,onapareixaquestaprimeratraduccióalcastellàdel’obradeDarwinsobrel’origendel’home,amésd’obresdeFlammarionideFriedlaender,entred’altres autors(DuraniTort,2001:136).Compodemveure,l’elecciódelsautorsdelesdiferents obrescorresponaperfilsclaramentprogressistes,iaméstambéincloïenladivulgaciódela ciència.Apartirde1878sónmoltrarselstítolspublicatsenaquestaimpremtaenllengua castellana,iesdedicàalapublicaciógairebéenexclusivadellibresencatalà.

Al’obranohifiguraelnomdeltraductor,elqueensfapensarqueencaraexistienimportantsipoderosossectorsdelasocietatquenoveienambbonsullsl’apariciód’obresd’aquestescaracterístiques.Sabem,però,quel’autordelatraducciófouJoaquimBartrina,el poetareusencdifusordelpositivismecientíficidefensordelesideesdeDarwin,quevaser uncol·laboradorhabitualdelarevista LaRenaixensa entre1876i1880(DuraniTort,2001: 70).

Bartrinavaescriureelprefacialatraduccióonposademanifestlaimportànciail’enormerepercussiódel’obra,aixícomelseurespecteperDarwin.Podemcomprovar-hoenel primerparàgrafdelprefaci:«Ningunaobra,desdehacemuchosaños,haconmovidotan

hondamentealmundocientíficocomolaenqueDarwin,eleminentenaturalistainglés, ponealserviciodesuteoríasobreelOrigendelHombre,todoelinmensotesorodesugeniosorprendenteyoriginal,desusinvestigacionesprofundas,ydesuerudicióninmensa» (Bartrina,1876:V).MésendavantexplicitalasevaadhesióalsplantejamentsdeDarwinsobrel’origendel’home:«Paraexplicarsatisfactoriamenteelorigendelhombreessuficiente lateoríadelaselecciónnatural»(Bartrina,1876:VIII).

Noestractad’unatraducciócompleta,sinóqueestraduïrenelssetprimerscapítolsdela primerapartdel’obradeDarwin,is’hiafegirendosapèndixs;elprimertractalaselecciósexualiprovéd’unaobrad’ÉdmontPerrier,mentrequeelsegoncorresponal’anàlisidelpsicòlegLeonDunnotd’unaaltraobradeDarwin, TheExpressionoftheEmotionsinManandAnimals,publicadal’any1872.

L’èxitdel’obravasermoltnotablejaqueabansd’acabarelsegleapareixerienalmenys tresnovesreedicionsdelatraducciódeJoaquimBartrinaalaciutatdeBarcelona,capd’elles,però,sos’imprimíaLaRenaixensa.

UnaprimerareedicióvaserpublicadaperTrillaySerraEditoresl’any1880,itambéapareguéformantpartdela«BibliotecadeObrasCientíficasyLiterarias».TrillaySerraEditoresdeuriaserunaempresabastantimportantjaquesabemqueteniaunadelegacióaMèxic, quevatenirunpaperrellevantenlapublicaciódelesobresdeJulesVerneencastellà,ique vaeditarobresdedivulgaciócientífica.Améssemblaqueestavavinculadaalmoviment progressista,comhomostrariaelfetquepubliquésdurantelsexennirevolucionarielsperiòdicsil·lustrats LaFlaca i LaMadejaPolítica

Lesduesreedicionssegüentstambéespublicarenformantpartdela«BibliotecadeObrasCientíficasyLiterarias».Lade1892ésdeSeixEditores,ilade1897deF.Seix,editorial herevadel’anterior.

L’editorialSeixvaserfundadaenunanynoprecisatdeldarrerterçdelsegleperJaume SeixiSalomó,aquivasucceirelseufillJaumeSeixiFaya.Elcatàlegdel’editorialde1892 mostraunes150obresencastellà,iofereixunbonventalldecontinguts.Semblaqueen aquestanyJaumeSeixnodisposavadetallerd’artsgràfiques,cosaquepodriaconvertir-lo enundelsprimerseditors«purs»deCatalunya(Llanas,2004:69-270).Defetaquestaediciódel’Origendel’home vaserimpresaalatipografiadeJ.B.Llop.

Lareedicióde1897vaserpublicadaperF.Seix.SemblaquelamortprematuradeJaume SeixvaferqueelseugermàFrancescheretésl’editorial.FrancescSeixamésd’editorvaser unactiuindustrialqueparticipàenlafundaciódediversesempreses,comlafàbricad’automòbilsHispano-Suiza.Aquestareedició,quetéunformatunamicamésgranquelesanteriors,esvaimprimiralaimpremtaquejaposseïal’editorialalapoblaciódeGràcia,TipografiaLit.Seix.

Existeixunaaltrareedicióenlaqualnohifigural’anydepublicació,peròquesemblaqueva aparèixerabansdelafidesegle.LavapublicarelCentroEditorialPresadeBarcelona,unaeditorialclaramentvinculadaal’obrerismequepublicàunnombrenotabled’obresllibertàries(So-

rianoJiménez,2002:202).Enaquestaediciósolsapareixenelssetcapítolstraduïtsdel TheDescentofMan inoelsdosapèndixs.L’obraformavapartd’unacol·lecciódiferent,la«Biblioteca Contemporánea»,onapareguerenobresd’altresdestacatsevolucionistescom Haeckel,Spencer oKropotkin.

El Diaricatalà ilatraducciócatalanadel Viatged’unnaturalista

L’altraobradeDarwinquetinguélasevaprimeraedicióal’EstatespanyolaBarcelonaal llargdelsegle XIX fouel JournalofResearchesduringthevoyageofH.M.S.«Beagle».Peròen aquestcaslatraducciótéunasignificacióespecial,jaqueestractadelaprimeraobracientíficaqueestraduíalcatalàenl’èpocamoderna.

Latraduccióapareguéenfasciclescomasuplementdelquetambévaserelprimerdiari enllenguacatalana,el DiariCatalà.Aquestdiarifouelfruitd’unprojecteimpulsatperValentíAlmiralliJoaquimBartrina,queiniciarenlesgestionsl’any1875perònoaconseguiren dur-loalapràcticafinsalmaigde1879,quanvaaparèixerelprimernúmero.Eldiaries convertíenunaimportantplataformadedifusiódelcatalanismepolíticd’esquerres.Així doncs,elprojectedelatraducciód’aquestaobraestrobatambélligatalmovimentcatalanistaenlasevabrancaprogressista.

Laintenciódelsresponsablesal’horadepublicarfasciclesconjuntamentambeldiari, responiaaunasèriederaonsdecaràcterextern,comafermarlafidelitatdelslectors,compensarelssubscriptorsoseguirunatendènciageneralitzadaenlamajorpartdelapremsa (Figueres,1999:257).Peròtambétenialaintencionalitatdenormalitzarl’úsdelallengua catalanaenl’àmbitcientíficatravésd’unautorqueelsresponsablesdeldiarivaloravenespecialment.AixòquedapalèseneltextdepresentaciódelatraduccióquevaescriureValentíAlmirallenelsegonnúmerodeldiari,ionesrefereixaDarwincomelsavimésprofundamentreformadordelasevaèpoca.

Aquestavoluntatd’expansiódel’úsdelcatalàmésenllàdel’artilaliteraturaperentrar enl’àmbitdelaciència,quedaclaramentreflectital«Prospecte»queapareixenelprimer númerodeldiari,«Voldríemquelorenaixementcatalà,quehaproduïtjaunamanerapròpiaenvàriesdelesmanifestacionsdel’art,tinguéstambéenalgunesbranquesdelaciència, sinoentotes,mirespròpiesiprocedimentsespecials»(citatperCamarasa,1982:XII).

Enrealitateldiariintercalavafulletonsdetresobresdiferents.Amésdels46fulletonsdel Viatjed’unnaturalistaalrededordelmon,fetabordodelbarco«LoLlebrer»,enelsanysenquè espublicàeldiaritambén’aparegueren42d’unatraduccióalcatalàdela Ilíada,i10de Noveletes,unaantologiadecontesd’EdgarAllanPoeiBretHarte.

Elmésprevisiblehauriaestatquelatraducciódel’obradeDarwinlafesJoaquimBartrina,quejahaviaestatunelementclauenelllançamentdeldiariiteniaexperiènciacoma traductordelnaturalistaanglès,jaque,comhemvist,haviatraduïtalcastellà TheDescentof Man.PeròquancomençàlapublicaciódelatraduccióBartrinajaestrobavamalalt,idefet moririaalcapdepocsmesos.LatraducciólavaferLeandrePonsiDalmau,membredela

redacciódeldiari,iagrònomdeformació.Enaquestcaslatraducciótampocnoéscompletaacausadelasuspensiódelapublicaciódeldiariel30dejunyde1881.Noobstantaixò esvapublicarlamajorpartdel’obra,dissetdelsvint-i-uncapítols,mésdel80%deltotal.

Pelquefaalaimpressiódel’obra,elsprimerssetplecsvanserimpresosal’estampade Domenech;del8al12,alatipografiadeLaAcademia;del13al31,alaimpremtaLaRenaixensa,idel32al46,aElPorvenir.Aquestconstantcanvidetallerd’impressiódónaidea delsproblemessofertsal’horadepublicarl’obra,peròcaldestacarquefoualaimpremtade LaRenaixensaonesvanpublicarmésfascicles,lamateixaimpremtaenlaquals’haviapublicatlaprimeratraducciódel TheDescentofMan.Lesaltresimpremtesestavenvinculades almovimentprogressistadelaciutat,especialmentLaAcademiaiElPorvenir,comhoestariatambéladarrerareediciódelsegle XIX de Elorigendelhombre,alaqualenshemreferitanteriorment.

Conclusió

AtalldeconclusiópodríemdirquegransempreseseditorialsdeBarcelona,comMontaner ySimóniNarcisoRamírezEditores,vanparticiparenunprimermomentenladivulgació delesideesdeDarwinalllargdelaprimerapartdeladècadade1870.Aquestfetposade manifestqueperaalgunsdelssectorsmésdinàmicsdelaburgesiaindustrialcatalanadel darrerterçdelsegle XIX,lesideesdeDarwinnoerenperilloses,sinóquefinsitotpodienser forçainteressants,comhoposariaenrelleuundelsseusmàximsrepresentantsintel·lectuals,l’economistaPereEstasén(Camós,2008:408-409).

AixòcontrastaamblaposturamajoritàriaderefúsalesideesdeDarwinquehihaviaala UniversitatdeBarcelonaientreelsnaturalistescatalans,oamblesintensespolèmiquesque alvoltantd’aquestesideesesproduirienal’AteneudeBarcelona,protagonitzadesentred’altrespelcitatPereEstasén.

Peròelcol·lectiuquevaferunesforçmésgranenlapublicaciódelesobresdelgrannaturalistaanglèsvaserl’alamésprogressistadelcatalanismeencapçalatperJoaquimBartrinaiValentíAlmirall.Vanimpulsarlatraducciódeduesdelessevesobresméssignificatives enlasegonapartdeladècadade1870,el TheDescentofMan alcastellàiel JournalofResearches alcatalà.Lareedicióenalmenystresocasionsenelsvintdarrersanysdelseglede Elorigendelhombre,tambéposaenrelleul’existènciad’unimportantsectorsocialaCatalunyainteressatenaquestesideesienlasevasignificaciósocialipolítica,queesmanifestava enunnotablemercatdecompradorsdellibresd’aquestescaracterístiques.

Peracabar,calconstatarquecapafinalsdesegleparticiparenenlareediciódelesobres Darwineditorialsmésmodesteslligadesalmovimentprogressista,iposteriormentalmovimentobrer.D’aquestaforma,desdefinalsdelsegle XIX lesideesdeDarwinquedarien vinculadesespecialmentasectorsradicalsirepublicansdelasocietat,itambéalmoviment obrer.

DOI:10.2436/20.2006.01.155

Figura1.Elsvuitvolumsiunadelesil·lustracionsdel’enciclopèdiaLaCreación.HistoriaNatural,publicadaa Barcelonaentre1872i1876perMontanerySimónEditores.

Figura2.Primeraplanadelesduesprimeresedicionsde ElOrigendelhombre,publicadesl’any1876per ’editorialLaRenaixensaiel1880perTrillaySerraEditores.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.131-142

DOI:10.2436/20.2006.01.155

Bibliografia

ABENDROTH,R.(1874), Origendelhombresegúnla teoríadescensional,Barcelona,NarcisoRamírezyCia.

ARQUÉS,J.(1985), Cincestudishistòricssobrela UniversitatdeBarcelona,Barcelona,Columna.

BARTRINA,J.(1876),«Prefacio».A:DARWIN,Ch., El origendelhombre.Laselecciónnaturalylasexual, Barcelona,ImprentadelaRenaixensa.

CAMARASA,J.M.(1982),«Introducció».A:DARWIN,Ch.(1982), Viatjed’unnaturalistaalrededordel mon,fetabordodelbarco«LoLlebrer»,Barcelona, DiputaciódeBarcelona.

CAMARASA,J.M.;CATALÀ,J.I.(2008), Elsnostres naturalistes,València,UniversitatdeValència,vol.2, 197-219.

CAMÓS,A.(2008),«DarwininCatalunya:From CatholicIntransigencetotheMarketingofDarwin».A: ENGELS,E.M.;GLICK,T.(2008), TheReceptionof CharlesDarwininEurope,London&NewYork,Continuum,400-412.

CAMÓS,A.;CATALÀ,J.I.;GLICK,T.(2010),«Larecepciódel’evolucionisme».A:VERNET,J.;PARÉS, R.(dir.), LaCiènciaenlaHistòriadelsPaïsosCatalans,vol.II.

CASTELLANO,P.(2008),«Laprimeragranindústria delllibre:leseditorialsEspasa,SalvatiMontaneriSimón».A:VÉLEZ,P.(ed.), L’exaltaciódelllibrealVuitcents,Barcelona,BibliotecadeCatalunya,ArxiuHistòricdelaCiutatdeBarcelona,223-238.

CATALÀ,J.I.(2009),«CuatrodécadasdehistoriografíadelevolucionismoenEspaña», Asclepio, LXI,vol. 2,9-66.

DARWIN,C.(1876), Elorigendelhombre.Laselecciónnaturalylasexual.PorCharlesDarwin,Barcelona,ImprentadelaRenaixensa.

DARWIN,C.(1880), Elorigendelhombre.Laselecciónnaturalysexual,Barcelona,TrillaySerraEditores.

DARWIN,C.(1892), Elorigendelhombre.Laselecciónnaturalysexual,Barcelona,SeixEditor.

DARWIN,C.(1897), Elorigendelhombre.Laselecciónnaturalysexual,Barcelona,F.Seix.

DARWIN,C.(1899?), Elorigendelhombre.Laselecciónnaturalysexual,Barcelona,CentroEditorialPresa.

DURANITORT,C.(2001), «LaRenaixença»,primera empresaeditorialdeCatalunya,Barcelona,Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat.

ESCOLAR,H.(dir.)(1996), HistoriaIlustradadellibro español,Madrid,Pirámide.

FIGUERESIARTIGUES,J.M.(1999), Elprimerdiari enllenguacatalana,Barcelona,IEC.

FIGUIER,L.;ZIMMERMANN,W.F.A.(1870-1871), El Mundoantesdelacreacióndelhombre;Origendel hombre;Problemasymaravillasdelanaturaleza,Barcelona,MontanerySimón.

GOMIS,A.;JOSA,J.(2007), BibliografíacríticailustradadelasobrasdeDarwinenEspaña,(18572005),Madrid,CSIC,Estudiosobrelaciencia.

GOZALO,R.;SALAVERT,V.(1995),«JoanVilanovai Piera».A:CAMARASA,J.M.;ROCA,A.(dirs.) CiènciaiTècnicaalsPaïsosCatalans,Barcelona,FundacióCatalanaperlaRecerca,287-313.

GUIRAO,A.etal.(2005),«Premsa,intel·lectualsiacciópolíticaalperíode1869-1914)».A:CASASSAS,J. (coord.), PremsaculturaliintervenciópolíticaalaCatalunyacontemporània(1814-1975),Barcelona,PublicacionsiedicionsUB.

LLANAS,M.(2004), L’edicióaCatalunya:elsegle XIX, Barcelona,Gremid’EditorsdeCatalunya.

LLANAS,M.(2007), Sisseglesd’edicióaCatalunya, Vic,EumoEditorial.

NIETO-GALÁN,A.(2008),«Elllibrededivulgació científica:autors,editorials,públics».A:VÉLEZ,P. (ed.), L’exaltaciódelllibrealVuitcents,Barcelona,BibliotecadeCatalunya,ArxiuHistòricdelaCiutatde Barcelona.

RIERA,S.(2009),«LadifusiódeldarwinismeaCatalunya», RevistaMediAmbient, 43,http://mediambient.gencat.cat/cat/el_departament/revista/43/capitol_2.jsp?ComponentID=164317&SourcePageID=1 64704#1.

RODERGAS,J.(1951), ElspseudònimsusatsaCatalunya,Barcelona,Millà.

SENENT-JOSA,J.(1979), Lesciènciesnaturalsala Renaixença,Barcelona,Dopesa.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.155 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.131-142

SORIANOJIMÉNEZ,I.C.(2002), HermosoPlajaSaló yCarmenParedesSans,elanarquismosilencioso, 1889-1982,tesidoctoral,UniversidaddeSalamanca, http://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=389.

VALDERAS,J.M.(1982),«Larecepciódelateoria evolucionistaaCatalunya.DarwiniLetamendi», L’Avenç, 48,29-31.

VALL,X.(2008),«PompeuGener,unpositivistadarwinistacontrarioalnaturalismozoliano», Revistade FilologíaRománica, 25,313-335.

VILANOVAIPIERA,J.(dir.)(1872-1876), LaCreación. HistoriaNatural,Barcelona,MontanerySimónEditores,8vol.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.131-142

DOI:10.2436/20.2006.01.155

EL‘ORIGEN’DELORIGEN DEL ORIGIN *

CARLOSCASTRODEZA

DEPARTAMENTODELÓGICAYFILOSOFÍADELACIENCIA,FACULTADDE FILOSOFÍA,UNIVERSIDADCOMPLUTENSEDEMADRID.

Castrode@filos.ucm.es

Resumen: SeglosasobreelorigendelasideasdeCharlesDarwinsobreelorigen delasespecies,aludiendoadetallessobradamenteconocidosdesuperiplointelectual.Peroestaproyección,contrariamenteacómosearticuladichoperiploen general,sellevaaquíacabodesdeladobleperspectivaporunladodelasociología delconocimientoyporotroladodesdeunapsicologíadelacreacióncientíficofilosóficaqueobviaelconceptodegenio.Lapretensiónesesclarecerqueenlaevidenciahistóricaenningúnmomentodebetenercabidaunahermenéuticacuasimágicadelprocesodedescubrimientoysuposteriorlegitimación(ideascomoque elpersonajeeraunadelantadodesutiempo,oquevioloquenadievio,oquetenía unamenteprivilegiadaparaentenderlarealidad,etc.).Ensumayadicionalmente, elcasodeDarwinqueaquísecomentadebeservirdecasoparadigmáticoal respecto.

Palabrasclave: hermenéuticahistórica,Darwin,selecciónnatural

TheultimatebasisoftheconceptionoftheOriginofSpecies

Summary: TakingintoaccountwellknownfactsaboutDarwin’shistory,theoriginofhis ideasontheoriginofspeciesisdiscussednotinacustomarymanner,butratherfrom thedoubleperspectiveofthesociologyofknowledgeandthepsychologyofepistemic

DOI:10.2436/20.2006.01.156

creation,whichdoesnottakeintoconsiderationtheconceptofgenius.Theaimisto clarifyhowhistoricalevidenceshouldneverarticulatequasi-magicalpropertiesinthe processofdiscoveryanditsfurtherjustification(ideaslikeconsideringthecharacter underscrutinytobeeitherinadvanceofhistime,orthathe‘saw’whatnobodydid,or thathehadaprivilegedmindforunderstandingtheworld,etc.).Inbrief,Darwin’scase shouldbetakenasparadigmaticinthesensealludedto.

Keywords: historicalhermeneutics,Darwin,naturalselection

Laprecisiónenlahistoria

ParaalguiencomoelfísicoStevenWeinberg(PremioNobeldeFísicacompartidoen1979), yenrepresentacióndetantosotros,lasprecisioneshistóricasmuyespecialmente(asícomo lasconsideracionesfilosóficasaparejadas)setraduciríanendistraccionesentretenidaspara elcientíficocuandonoenunaminuciosidadirrelevanteporpartedeleruditoalasazón (Weinberg,1993).Peroesejuiciogeneralizadoessumamenteprecipitadoporquealtratar deverlascosasmásenelsentidode‘cómoson’queenelsentidode‘cómonosparecen’, percibimosdeentradaque‘nohayconocimientoprivilegiado’(insideinformation)quesería elsustitutodeloqueenteologíaesrevelación(conocimientoprivilegiadoenfin).

CuandoWeinbergmanifiestaqueenelmejordeloscasoselfilósofo(historiador)entretieneyenelpeoremponzoñaelprogresodelconocimiento(elcasodeMachylateoríaatómica)escomosielcientíficovieraelmundosinprejuiciosmayoresymásomenos comoes,actitudqueasuvezenelmejordeloscasosesinofensivaperoenelpeorconducealfanatismoconsusconsecuenciasmásomenosseverasparaelquenoesdelamismacuerda.Porsupuesto,cuandonosereposaenlaVerdad,todoesepistémicamenterelativoyenprincipio‘valetodo’(seimponeseguramente,sobrelabasedelacontrovertida psicologíaevolucionista,elcriteriodelmejormanipulador,bienporlafuerzabrutaola fuerzasutildelarazónylainteligencia,comojuzgaríaNietzscheeldiscursosocrático),y cuandoloquesecreeesestarenlaverdadsinforzarindebidamentelacreenciaseimponeuncriterioafínalanterior,oseaelcriteriopropiodenuevoaunquequizádeunmodo másatenuado.

Laprimerasoluciónglobal(lasoluciónrelativista)funcionaríasocialmenteencondicionesdesupervivenciaantropológicamentellevaderasyconduceaunconsensomáso menosprovisionalyprorrogablesegúnvengandadas.Perolasegundaactitud,presadel fanatismoydesusconsecuencias,funcionaríasocialmenteseguramenteenunasituación desupervivenciadifícil,deun‘sálvesequienpueda’, 1 yenestecasoseinstrumentadeun modoinconsciente(autoengaño)unadeformacióndelahistoriaquesetraduceenresu-

1.Lahistoriadelhombreengeneralsiempresehadesarrolladoenuncontextodifícilaunquehayahabidoyhayaentornosespecíficosrelativamentehalagüeñosytolerablesalmenosporuntiempo.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.143-158

DOI:10.2436/20.2006.01.156

midascuentasenpropagandapolíticacomoeselcasoquesetipificaenWeinbergytantosotros.

Eneltercercapítulode 1984 deGeorgeOrwellselee,valgalatranscripción,que«elque controlaelpasado,controlatambiénelfuturoyelquecontrolaelpresente,controlaelpasado»,demaneraquelacuestiónesllegarahacerpensarquesóloexisteunaformagenuinaposibledevivirypensaryqueademásesaformaeslamejor,laauténtica.Siguiendoa GastonBachelard,lahistoriade‘andarporcasa’simplificalarealidadconobjetodemanejarlamejoryquizáilusoriamentedecreerentenderlaenlíneasgenerales,mientrasquela historia historia complicalarealidadexacerbandolosdetallesque,comoentodainvestigacióncriminalpuedenacercarsealaclavedelasituaciónconunfanatismomuchomásatenuado,porqueenesaclaveloqueseveesquenadietieneaccesoaconocimientoprivilegiadoalgunoyquetodoconocimientodependedelasituaciónquecircundaalautorasí comoespecialmenteasucondiciónmáspersonal.

Todoconocimientohistóriconacepuessesgadodelmismomodoquetodoconocimientopertinentealaciencianaturalysugeneralizaciónymodificaciónpertinente(evaluándolocomoconocimientoprivilegiado)essólounamanipulaciónmetafísicamásinconscientequeconscienteloquealapostresetraducecomodigoenpropagandapolítica deunsignouotro.Delmismomodo,porquéno,quepuedaocurrirconloqueaquíse esgrimencomorazonesdepesoporquealasazóntododiscursoesautorreferente.Asílas cosas,laspretensionesdelafilosofíaydelahistoriaenunafacetaestrictamentenaturalista—esdecir,mínimamenteinefabley,portanto,máximamentealejadadetodapretensióndeconocimientoprivilegiado—seremitiríanenbuenamedidayenprimerainstanciaaunasociologíadelconocimientobasado,comoejemplomásenboga,enel determinismodelasestructurassocialespreconizadasensudíaporÉmileDurkheimque sedesglosaríanposteriormente,comomejorsoluciónquizá,enlosmitemasdeClaude Lévi-Strauss(enestalíneaestaríaeltratamientodeHeideggerporpartedePierreBourdieu(1988)oeldeWittgensteinporpartedeDavidBloor(1983)o,salvandolasdistanciasporsupuesto,eldeDarwinpormiparte(Castrodeza,1988),comoensudíaDavid Castillejo(1981),desdeCambridgeademás,hizolopropioconNewton,asícomoeltambiénrelativamenterecienteyparamuchoscientíficosescandalosoescrito ThePrivate ScienceofLouisPasteur deGeraldL.Geison(1995),ganadordela«WilliamH.WelchMedaloftheAmericanAssociationfortheHistoryofMedicine»delaño1996.Ensegunda instancialaspretensionesencuestióndelafilosofíaydelahistoriaseremitiríanaunaAntropologíaBiofilosóficaporquetodafilosofía-historiaseplasmaríaendefinitivaenunaestrategiadesupervivenciaquedaríasentidoalapropiaexistenciaqueenunsentidoampliopuededejardeserindividualparaserlosocialperoincrustadaenunadimensión familiarmásomenosextensa,enelsentidoqueledaelconocidohistoriadorFrankSulloway,deacuerdoconlaunidaddeselecciónnaturalqueseestipuleyquenotienepor queserelindividuo,esdecir,elsujetopensante.

El‘origen’delorigendel Origin

Desdelaperspectivajustamenteapuntada2 paralamayorpartedeloshistoriadores,especialmentedecortebritánico(pornohablaryadeloscientíficosqueopinansobreelparticular)elorigendel OriginofSpecies obedeceríaalaaccióndeunamentesingular(lamentede Darwin)que‘ve’loquesuscoetáneosnovenporquedespuésdetodolaprerrogativadelgenioesalmenosladezafarsedelametafísicadesupropioentornopara,dealgunamanera, adentrarseenesaVerdad/verdadquemarcaríalahistoriagenuinadelpensamientoengeneralydelacienciaenparticular.Claroestáquedesdelavisióndelmundoqueaquíseestipulaesaactitudsetraduceenunacaricaturahistóricaquenosólonosesostieneepistémicamentedeunmodoclarosinoqueperjudica,asimismoepistémicamente,deunmodoserio lahermenéuticahistóricaquesubyace.Porquedelmismomodoquedecirquelascosasson comosonporque‘Dioslashahechoasí’esigualmenteinoperantemanifestarqueDarwin, Newton,Einstein,etc.hanhechosusdescubrimientosporqueson‘genios’.Oseaquedel mismomodoquelacienciatienequeprescindirdedivinidadesintervinientes,almenosmetodológicamente,paraintentarcomprenderelmundo(esencialmenteenunsentidoexplicativo/predictivodecortepositivista/naturalista)lahistoriatienequeprescindirdelacategoría delgenioparaentendersusdescubrimientosyhazañasvarias.Porestarazónseacudeatratardel‘origen’delorigenenelsentidoqueelorigendigamosracionaldelateoríamaestrade Darwintendríaunorigensinoirracionalensí,síintuitivoyresultantedelascondicionespsicosocialesdelpersonajeencuestión.Esmás,latesituradarwinianaindependientementede ladilucidacióndesuorigenadolecedeconcrecionesepistémicasnotables.Veamos.

Indiscutiblemente,enlacienciaactuallateoríadeDarwindela‘selecciónnatural’esla másimportanteenelsentidodequeeslateoríaquemarcalapautaentodadisciplinaque tengaalgoqueverconlabiología,incluidasdisciplinascomolapsicología,lasociologíay porsupuestolaantropología.Peroesquelasituacióndisciplinartienederivacionesmucho másenjundiosasporqueatravésdeloqueseconoceactualmentecomo‘filosofíadelabiología’,alserelhombreunservivoseconsideraquecualquieractividaddeéstetieneconnotacionesbiológicas,seadichaactividadfilosófica,teológicao,porsupuesto,científicaen unsentidolato,demaneraquesecontempladesdeestaperspectivaunaauténticabiología delpensamientomatizadasinocreadaporlaselecciónnatural.Lapreguntaclaveescómo unateoríadetansencillísimacomprensióntuvotantosproblemasparaconnosólosugénesissinosumismagestación.Agrandesrasgos,unateoríacientíficaseconsideraquetradicionalmenteobiensegeneraporinducción(Carnap)obien,segúnlamatizaciónPopperiana,porfalsaciónobieninclusosegúnlaconsideraciónmásradicaldeKuhnporfideísmo paradigmáticoqueseapoyeenunabaseempíricamínimamenteconstatable.Entonces, ¿cómoseajustanestostresmodelosgeneralesalaconcepcióndelateoríadelaselecciónna-

2.Esdecir,desdelaperspectivadelasociologíadelconocimiento,totalmentecontrariaalaactitudepistémicadeWeinberg señaladaalprincipiodeesteescrito.

DOI:10.2436/20.2006.01.156

tural?Seproponequelacuestióntienemásqueverconunasociologíadelpensamiento científico(naturalismosociológico)queconlosmodelosespecialmenteracionalesespecificados.

Porotraparte,asimismodemomentoagrandesrasgos,lavidadeDarwinapartirdesu vueltaaInglaterradespuésdesufamosoviaje(ynoantesenningúnsentido)secaracteriza porserunaluchasincuartelparatratardepromoversuteoríacontandesigualfortuna comoparamorirdecepcionadoenloqueserefiereasutesituravitalalrespecto.Esmás,a DarwinseleentierracontodosloshonoresacadémicosypolíticosenellugarmásemblemáticoysagradodelsueloingléscomoeslaabadíaanglicanadeWestminsterenelcorazón deLondresalladodeJohnHerschelyaescasadistanciadel‘gran’Newton.Pero,¿quétiene queveresehonorconsumayorfracasocomofuenopoderconvencerasuscoetáneosdela importanciadesuteoría?Dehecho,alamuertedeDarwinsuteoríaprácticamenteseolvida(elllamado‘eclipsedeldarwinismo’)loquenoquitaquelaRoyalSocietyinstituyaapartirde1890lamedalla(bianual)‘Darwin’(delaquesusmejoresamigosvivosentonces,Wallace,HookeryHuxley,sonlosprimerosreceptores).Asimismosucedequeenelprimer centenariodesunacimiento,en1909,hayacelebracionesimportantesquemarcanuna ‘grandeza’untantoficticiadelilustrevictoriano(siempreenloqueatañeasuteoríaqueno asumagnaobrageológico-zoológico-botánicacomonaturalistadeapie).Dehecho,en 1924elgranhistoriadordelabiologíaquefueraelfinlandésEricNordenskiöldseñalaensu obraquelateoríadeDarwinsólotieneuninterésmeramentehistórico.Sinembargo,Darwin,omejordichosusideas,resucitanconunafuerzainusitadaapartirdelosaños30del sigloqueacabadepasar(singularmenteconlaobradeRonaldAylmerFisher TheGenetical TheoryofNaturalSelection),¿quéocurrerealmente?Éstaeslapreguntabásicaquehayque contestaralrespecto.Ensíntesis,sepercibecómolaesenciadeldarwinismoestápresente enlaobradesumejordivulgadorypropagandistacomofueyeseletólogooxonianoRichardDawkinstalcomolateoríaquedóexpuestaensuobramásbásicaquees ElGenEgoísta,publicadoen1976,o,sobretodo, ElRelojeroCiego publicadodiezañosdespués,esdecirquelaesenciaenprincipiooculta(políticamenteincorrecta)delateoríadeDarwinsería ‘laluchaporsermásqueelotro’ypunto.Todoestohayquematizarlomásquemuchopor supuestoaunquenoseamásqueporlasconsecuenciasético-políticasquesederivandel pensamientodarwinianoquenoporseraltamentecontrovertidas,especialmenteensuúltimaexpresiónmarcadaporlayamencionadapsicologíaevolucionista,dejandeteneruna influenciasocioantropológicadealtocaladotantoenelmundoactualcomoenelmundo quehasido(Castrodeza,2009).

Elcaminometafísicohaciael‘origen’

Esdesobrasabidoqueengeneralelpeorbiógrafoeselautobiógrafoporrazonesobvias,por loquelosescritosdeDarwinapropósitodelaconcepcióndesuobrahayquedesgranarlos consumocuidado.

CharlesDarwin,cazador,creacionistaynaturalista 3

LatrayectoriabiográficadeDarwinqueélmismonosrelataademásdeinnumerablesbiógrafos,enloquesehaconvertidoenunaauténticaindustriaparaestudiosos,esnormaly cotidiana(cercana)amásnopoder(Castrodeza,1988).LafamiliaDarwin,unidapordos matrimoniossucesivosalafamiliaWedgwood(ladelaconocidacerámica)eseconómicamenteenormementesolvente,hastaelpuntodequecuandoeljovenDarwinvaaestudiar medicina,siguiendolospasosdesuúnicohermanovarón,Erasmus,aunadelasmejores facultadesdelorbe,ladeEdimburgo,paraejercercomosupadreRobertysufamosoabueloErasmus,desisteenlaempresa(suhermanoterminaríalosestudiosdemedicinaaunque nuncaejercería).Darwinnopuedesoportarlaviolenciadelasoperacionesquirúrgicas(los anestésicoseranincipientesentoncesylasintervencionesquirúrgicaseranconsecuentementealtodesagradablessobretodoenniños)yélmismosepreguntaqueporquéalguien financieramentesolventetienequeaguantaresasincomodidades.Oseaquesuvocaciónhipocráticaeramásbiennula.Dehecho,eljovenDarwinejercede‘señorito’(gentleman)de suclaseycondiciónysededicaalacazayalahistorianatural,aversiasídescubrealgún espécimenquenotenganadieyllegaraseralguienademásdeporfortunafácilporfama igualmentefácil.Esmás,esdecisiónpaternaque,dadoloquesecalificacomoindolencia, eljovenDarwinelijael modusvivendi socialmenteaceptablemáscómodoenesaépocaylugarparaconvertirseenunafigurasocialrespetable:lafiguradepárrocorural.

Peroparagrandisgustodesupadreenunprincipio,Darwinsedesvíadesutrayectoria haciaelclericazgoporquetienelasuertedepoderenrolarseenunviajeoficialalrededordel mundo(decometidocartográfico)demodoquesuscoleccionesdeespecímenesyavana adquirirproporcionesnotablesylosdescubrimientosalrespecto,muchoenSudamérica, nadaenÁfricayalgoenOceanía,puedendarmuchodesícomoasífue.Sulibrodelviaje fueunauténtico best-seller enlaépoca(1ªediciónen1839y2ªen1845)ydehechoesuna obrasumamenteinteresanteespecialmentedesdeelpuntodevistadelasociologíadelacultura(interaccionesdeDarwinconpoblacionesmuydiversas:gauchos,marinerosbonaerenses,fueguinos,esclavistasbritánicos,lugareñosespañolesyportugueses,tahitianos,maoríes,colonosinglesesdetodaíndole,etc.).TodoestetiempoDarwinescreacionistahasta elpuntoqueélmismonoscuentaensuautobiografíafiablementequeenesaprimeraépocadesuvidanopodíacomprendercomopodíahaberalguienquedudaradelosprincipios cristianosenlosqueseasentabalaiglesiaanglicana(losfamosos39artículosdefe).

3.LabiografíadeDarwinmáscompletayprofesionalhastalafecha,interpretacionesaparte,es CharlesDarwin:Voyaging. VolumeIofabiography,JonathanCape,Londres,deJanetBrowne,1995,asícomosu CharlesDarwin:Thepowerofplace VolumeIIofabiography, JonathanCape,Londres,2002.Véansecomentariosimportantesen(Ruse,2005a)sobrerecientesedicionesdelosdos orígenes deDarwin(eldelasespeciesyeldelhombre)asícomoparalaobrasecundariarecientevéase(Ruse, 2007)o(Lewens,2007)escritostodosellosquesequierencompletosenloqueserefiereaDarwin,suobraeinfluenciaaldía delafecha.

DOI:10.2436/20.2006.01.156

¿CuándoempezóadudarDarwindesucreacionismocasiintegrista?(Ruse,2005b)Esto siguesiendomateriacontrovertida.Latradiciónmáspopulardicequefuecuandovisitólas IslasGalápagos,eneseperiplooficial,dondetuvieraunaconversióncasipaulinadelcreacionismoalevolucionismo,perolaevidenciaalrespectonoescontundentenimuchomenos(Castrodeza,1988;Glick,1992;Stamos,2007).LociertoesqueDarwinibaenelbergantín Beagle,literalmente,comoseñoritodecompañía(gentleman’scompanion)delcapitán RobertFitzRoy.ElalmirantazgoencombinaciónconamigospersonalesdeFitzRoyhabía decididoproporcionarcompañerosdeviajealosaltosmandosparaqueéstossepudieran distendersinfaltaralprotocoloquelesimpedíadepartirinformalmenteconoficiales,suboficialesysubalternosengeneral,yaquelafaltadedistensióncausabaproblemaspsicológicosdeaislamientoenlosviajesdemasiadolargosypotenciabatendenciassuicidasde modoqueenalgúnqueotrocasollególasangrealríocomoocurrieraconelcapitánStoker (anterioraFitzRoyenelcargo)ydespuésdetodoconelmismoFitzRoy,aunquemuchomás tardeyporrazonesenprincipiountantoajenasalviaje.

UnproblemabásicoesqueaunquetantoDarwincomoFitzRoyerancristianosanglicanosconvencidos,lanaturalezadesusrespectivasprofesionesdefeerahartodiferente.DarwineraunacriaturadelNuevoOrden,susabuelosfueronprotagonistasprincipalesdela RevoluciónIndustrial(miembrosdelallamadaSociedadLunar,núcleodeesarevolución), mientrasqueFitzRoy(literalmente‘hijoderey’,dehechoprocedíadeunaramabastardadel EstuardoCarlosII)erauncarácterancladoenelAntiguoOrden.TantoDarwincomoFitzRoy,ycomosueleserelcaso(yadetectadoporelpresocráticoEmpédocles),hacíanaDios aimagenysemejanzadesuclaseycondición(sociologíadelareligión)yclaroconstantementehabíachoquesyfriccionesconcernientesalaesclavitud,altratoconlosdemásyala bondaddelaobradelCreadorengeneral.

ElepisodiodelasGalápagosfueimportanteperoseguramenteporotrasrazonesquelas quenormalmentesebarajan.AllíhubounadetantasdisensionesentreDarwinyFitzRoy,disensiónenprincipioseguramentetrivialantenuestrosojosperoqueseconvirtieraenalgo másquecrucialporquemuyposiblementeesloquellegóadesencadenar,yadevueltaenInglaterra,lasespeculacionesevolucionistasdeDarwin,denuevoporrazonesinicialmenteun tantoajenasacuestiónpropiamentecientíficaalguna.Amboscaracteresconstataronporinformacióndeterceros(españolesafincadosenlasislas)quelafloray,sobretodo,lafaunade lasdistintasislasecuatorianaseranligeramentedistintasdeislaaisla.FitzRoy,aficionadonaturalistacomosucompañerodeviaje,pensabaquesetratabadeespeciesdiferentes,pero paraDarwineraexageradopensarqueelCreadorsehabríamolestadoencrearespeciesdiferentesparacadaislitaenunlugartanremoto.ParaFitzRoyelCreadoremperopodíacrear tancaprichosamentecomoquisiera.Totalqueunacuestióndehistorianaturalpuraysimple seconvirtióenunacuestiónteológicainsulsaalosojosdelhombredehoycomodigo,pero deconsecuenciasmonumentales(unaespeciedeefectomariposaontoepistémico).Ambos acordaronquedevueltaaInglaterra,ysobrelabasedeciertosespecímenes,losexpertosde

turnoenelsuelopatriodecidieransobreelparticular(osea,sisetratabaenefectodeespeciesodevariedades).EljuezmásdecisoriofueelfamosoornitólogoinglésJohnGould(conocidoenlaépocacomoelhombrepájaro)ydecidióafavordeFitzRoy.

EsdesuponerqueesadecisiónsignificaraundurorevésparaDarwinnosóloentérminosdeamorpropioheridosinosobretodoentérminosteológicos(unCreadoraparentementecaprichosoparaDarwineraunaentidad contranatura comosidijéramos),ynuestro naturalistabuscócompaginarambastesis,ladeFitzRoy-Gouldylasuyapropia,paralocual teníaquecontemplarforzosamenteunateoríatransformista:lasvariedadesconeltiempo, sinohayinterferencias,pasanaserespecies.Perolacontemplacióndeltransformismo/ transmutacionismo(evolucionismo)enlaInglaterradelaépocanoeraunaespeculación políticamentecorrecta(ungentlemanlyideas) (Dawson,2007),erapartedelpensardeateos yrevolucionarios(lareferenciaeraalarevoluciónfrancesayaunodesuscientíficosmás respetadosapesardetodo,elbotánicorevolucionarioblandoyevolucionistaduroJean BaptisteChevalierdeLamarckquepublicaralaprimeraobraevolucionistadelahistoriaa niveldetratado,la FilosofíaZoológica,precisamenteelañoenqueDarwinnaciera,1809).

PeroLamarcknosóloconvencióamuypocossinoqueesospocosnoeranpersonajesde primerafila(salvoquizáelevolucionistatrascendentalistagaloÉtienneGeoffroySaintHilairefundadoroficialdelateratología,lacienciadelosmonstruos)aunqueenAlemaniagozaradesimpatíasclarasentrelosfilósofosdelanaturaleza(notablementedeGoethe).AdemásLamarckyGeoffroyteníanenfrentealgranGeorgesCuvier,padredelapaleontología moderna,granseñordelacienciafrancesaypolíticoinfluyente,apesardesucondiciónde protestantederaíceshugonotas.YCuvierdictaminabaqueunateoríadelaevolucióndelos seresvivosnosólonoeracientíficasinonisiquierafilosófica,puracharlataneríavamos. Paraelpaleontólogofrancéstodoorganismoestabatanexquisitamenteconjuntadoque cualquiervariaciónensuestructuraharíaquetodoelconjuntosevinieraabajoloque,claro,refutabacualquierteoríadelaevoluciónderaíz,aunquecuriosamenteelhermanomenoryprotegidodeCuvier,Frédéric,tambiénafamadozoólogo,pensaradeotramanera.

LasorprendenteradicalidaddeDarwin

Enefecto,elorigendelasespeciesnoseconsiderabaunacuestióncientíficagenuina.Kant ensuterceracríticaconsideraquelacuestiónestanmisteriosaquedealgunamaneralegitimasusespeculacionespropiamentemetafísicasdelarazónpráctica.JohnHerschel,elmetodólogoycientíficoinglésantescitado(hijodelfamosoWilliam,descubridordelplaneta Urano),calificalacuestióndelorigendelasespeciescomoel‘misteriodelosmisterios’. Ciertoscientíficosprominentesdelaépoca,entreelloselmencionadoCuvieryelescocés CharlesLyell,padredelageologíamodernaypadrinocientíficodeDarwin,proponenuna especiedecreacionismosecularizadoenlalíneaqueelgrannaturalistapre-lamarckiano,el ilustradoCondedeBuffon(elgranrivaldeLinneo),propusieraenelsiglodelasluces(Ruse, 1983).

ElcasoesqueDarwincomenzócasiensecretounoscuadernitos(elcuadernorojoenuna segundaparte,escritayaasuvueltaenInglaterra,yyaapartirdejuliode1837loscuadernosB,C,D,E,MyN)enlosqueespeculabasobrelaposibilidaddequeunateoríadelaevoluciónfueradespuésdetodoverosímilconelhombremásqueincluido(cuadernosMyN). Esaactividad,ejercidacasidetapadillohastadondelefueposible,lesupusounauténtico viacrucis,valgalaexpresión.Darwinsepusoenfermo,teníapesadillasenqueinterveníala inquisiciónyseobsesionóconlacuestióndelorigendelasespecieshastaunextremocasi paranoico.Despuésdellegarrelativamenteabuentérminoensuspesquisas,fuegradualmente,comoeldiceensuautobiografía(yanotanfiablemente),perdiendosufeenlosobrenaturalysecularizando(biologizando)supensamientodeacuerdoconloscánonessecularizadoresdelaépocaymásallá.Laactividadquemuestranloscuadernitosseñalaun procesodeconjeturasyrefutacionesfascinantequelecondujoalateoríadelaselecciónnaturaldespuésdetresañosdetirayaflojadialéctico(1836-1839)consigomismoenqueconsideraralosméritosalrespectoespecialmentedelateoríadeLamarck,deladesuabuelo Erasmusydealgúnnaturalistaalemánrelevantealrespecto(LeopoldvonBuch).Ahoracon unateoríaqueseleantojabauntantoprometedorainspiradaporel EnsayosobrelaPoblación delRvdo.ThomasMalthus(lateoríadelaselecciónnatural),adiferenciadelasotrasquele parecíancallejonessinsalida,podíaempezaratrabajarydejarlasespeculacionesdelado aunquesiguióduranteuntiempoaplicandolasideasdeLamarcksobre‘elusoyfaltadeuso’ enlaevolucióndeloshábitosysuconversióneninstintosantesdeentrardellenoenla teoríadelaselecciónnaturalyaúnasí.

ElprocesodocumentadordeDarwinfuelentoaunqueuntantoexhaustivo.Elnaturalistaingléseraunhombreminuciosoyconcienzudoalahoraderecogeryevaluarpruebasy argumentosyrealizarexperimentosoriginales,aunqueuntantopedestres.Leíasobretodo enunprincipioateólogosnaturalesmásqueacientíficosporqueloqueleinteresabaerasecularizar(biologizar)elpensamientometafísicoalrespectodedichospensadoresespecialmenteenloquesereferíaalaevolucióndelaéticacomohábitoqueseconvierteeninstinto.Tuvounprimerensayitolistosobreelorigendelasespeciesen1842yotromás definitivoyamplioen1844,quedejóreposarentreotrasrazonesseguramenteporqueese mismoañosepublicóenInglaterraanónimamenteunaobraevolucionistadecorteteológico-lamarckiano, LosVestigiosdelaHistoriaNaturaldelaCreación,queconstituyóungranescándaloyrecibiódescalificacionesprácticamentedesdetodoslossectorescultos(huboalgunosquecreyeronqueDarwineraelautor,oseaqueyaseconocíansusideasalrespecto,4 aunquesepensabaquetambiénpodíaserelpríncipeAlberto,consortedelareinaVictoria, oelmismoLyellyalgunosotrosindividuosdemenorrenombrecomolasobrinadeLord

4.Aunqueaparentemente,nohayningúntipodeevidenciaalrespectodequeDarwinocultarasusideasotemierapublicar porlareacciónadversaquepudierasuscitar(VanWyhe,2007).

5.Ydehechosuimpactosubliminalfuecolosal(Secord,2000).

Byron).Laobraencuestiónemperosevendiómuybien5 yentodocasobastantemejorque ladeDarwinquesepublicaradécadaymediadespués.Incidentalmente,elautor,Robert Chambers,saliódelanonimatomuchosañosdespués(asumuerte)yresultóseruneditor escocésmuyconocidoporlapublicaciónconsuhermanodelafamosarevistailustradade cortecientífico Chambers.Muchagente,incluidoDarwin,dilucidaronsuidentidadporque eldichoRobertChamberseraunhombremuyconocidoenloscírculosculturalesdelaépocaysuconversaciónledelataba.Alavistadelaridiculizacióndelautorentoncesanónimo, almenosporlosexpertosdeturno(incluidoDarwinperonoWallace)ydeunmodountantoforzado(lopolíticamentecorrectoeraridiculizarle,peronadamás),Darwinseconcienciósobrequeteníaquecuidarmuchomáslosdetallesyhacerquesuobrafueradignadeun científicoynodeuncharlatán.6 Teníaqueexperimentaryconsolidarunaobraalrespecto queleavalaracomocientíficomásquecomoespeculador(enlosdossentidosdeltérmino, dichoseadepaso).ArdualaboréstaencuyaacometidaDarwinseconvirtióentodaunaautoridadmundialenpercebes,fósilesyvivientes(descartódefinitivamentelaideaimperantedequeeranmoluscosparacategorizarloscomocrustáceos).Alfin,comobiensesabe, ocurrióunincidenteuntantofortuitoeinsospechadoyesqueunnaturalistaserioyrespetado,eljustamentemencionadoAlfredRusselWallace,selehabíaadelantadoalahorade proclamarelhechoevolutivopormediodeunaselecciónnatural.WallaceleenvióunescritoaDarwin,desdelasIslasMolucas,enquesepergeñabaunateoríamuyparecidaala suyapropia(Darwinalprincipiolavioidéntica).7 Yaunquelacuestióndelaprioridadde Darwinsesolucionarasatisfactoriamente,graciasasusamigosCharlesLyelly,sobretodo, JosephDaltonHooker(directordeljardínbotánicodeKew,enLondres,cargoenelquesucedieraasupadre),nuestronaturalistasevioobligadoapublicarsufamosolibrito Onthe OriginofSpecies sinmástardar.Darwinlopublicóalayatardíaedadenlaépocade50años, en1859,cuandoyaeraunafigurabienestablecidadelacienciabritánicacomonaturalista ensusfacetasgeológica—medallaWollastonen1859—yzoológica—medalladeorodela RoyalSocietyen1853—(lafacetabotánicaestabaporllegar—medallaCopleydelaRoyal Societyen1864porsutrabajosobrelasorquídeas—).Sulibrocausó oficialmente bastante estuporentrelacomunidadcientífica,tantonacionalcomoextranjera,yrecibiócríticasseriasyclaramenterefutatoriasporpartedematemáticos,físicosy,sobretodo,desuscolegas naturalistas(Hull,1973),peronotantoasídeteólogosyaquelateoríadeDarwinsepodía interpretardesdeunavertientecreacionistaparagrandesazóndesuautor.Ademáslaalta críticaalemanasobrelaBibliayaestabahaciendomellaenlavidaculturalinglesa(alaspo-

6.Esmás,laideacentraldeChamberseraladarwinianasinnaturalizarenelsentidoqueambosautoressuscribíanlaequívocarecapitulaciónontogénicadelafilogeniaqueluegoHaeckelconvertiríaensuconocidaleydelabiogénesis.

7.Enrealidad,ambosproyectoseranhartodiferentes;Wallace,porejemplo,pensabaquelaselecciónartificialnoteníanada queverconlaselecciónnaturalloqueparaDarwineracrucial(Hull,2005),perovéaseelprofundoescritodeíndoleexternalista (Fagan,2007).

DOI:10.2436/20.2006.01.156

cassemanasdepublicarseel Origin salieronalaluzlos Essay&Reviews desieteclérigos,básicamenteoxonienses,cuyoéxitodeventasfuenotable:endosañossevendieronmásejemplaresquedel Origin enveinte).PeroaDarwin,contrariamentea Chambers,habíaquetomárseleenseriooseaquehabíaqueponerseserioconél(enlasextaedicióndesu Origen en1872Darwinconfesaba«Iformerlyspoketoverymanynaturalistsonthesubjectofevolution,andneveroncemetwithanysympatheticagreement» osea «Comentéensumomentoconmuchosnaturalistaseltemadelaevoluciónynuncaconseguíunaopiniónque nofueraadversa»).Demaneraqueenlasdistintasedicionesdesuobra(oficialmenteseis aunqueenlaprácticafueransiete)ibacediendoterrenoaloscríticos(decuatromilfrases, ennúmerosredondos,queteníalaediciónoriginalquedaronenlaúltimaediciónsólomil sinalterar).Coneltiempoytrassumuerteen1882,yduranteunintervalodecasicuatro lustros,lascríticaspocoapocosefueronneutralizandodemaneraqueenlaactualidadla ediciónquemásseacercaalaortodoxiavigenteeslaprimeraedición.

Discusión

La‘selecciónnatural’comopraxis

ElconsensoqueexisteentreloshistoriadoresespecializadosesqueDarwinconsiguiócon suobradarlecredibilidadcientíficaalaideadeunaevolucióndelasespecies,aunquenoasí asuteoríadelaselecciónnatural.Irónicamente,alamuertedeDarwinproliferaronteorías delaevolucióndecortelamarckiano,esdecir,teoríasqueespeculabansobrelaexistencia deleyesevolutivasquepropicianlacomplejidadgradualdelasespeciesconeltiempo.Además,alaleygloballamarckianadecomplejidadseleañadíanvaloresaxiológicosdemaneraquelaevoluciónconseguíaseresvivosdecadavezmejorcalidad(adaptativaalmenosen primerainstancia)hastallegaralhombreblancocomocimadelaevolución.Esasideasevolucionistasyracistas,documentadassobretodoporpaleontólogos(EdwardDrinkerCope, OthnielCharlesMarshyHenryFairfieldOsbornfundamentalmente),sobrelabasedelos fósiles,recibíanladenominacióngeneraldeortogénesis(teoríasortogenéticas),esdecir,la génesisdeunadirección(queamenudoconducíaalaextinción:ciervoirlandés,tigrede dientesdesable,etc.).Enconsecuencia,elperíodoquesiguióalamuertedeDarwinsedenomina‘eleclipsedeldarwinismo’8 (laexpresiónesdeJulianHuxleyde1942),porqueefectivamentesuideacentraldelaselecciónnaturalquedóeclipsadaduranteuntiempopor otrasteoríasque,dichoseadepaso,secentrabansobretodoenlaevolucióndelhombreen generaly,comoseacabademencionar,delhombreblancoenparticular(Bowler,1986), aunqueenpsicologíaDarwintuvoadeptosycontinuadoresimportantes(HerbertSpencer, GeorgeRomanes,ConwyLloydMorgan,WilliamJames,JamesMarkBaldwin,etc.);por

8.Enrealidad,comosemanifiestaen(Bowler,1983),nuncahuboeclipsealgunoporquelateoríadeDarwinhastasupromociónenelsiglo XX tuvoescasaaceptaciónyenesapromoción,aunquedeunamanerauntantoheterodoxa,elpapeldelarchidarwinianoalemánErnstHaeckelfuecrucial(Richards,2008).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.156 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.143-158

otrapartesusvaledoresalemanesespecialmenteErnstHaeckely,sobretodo,AugustWeismann(elultradarwinistadelaépoca)nosepuedendejardemencionar.

Resurgeunapreguntaclave,¿cómounateoríatanredondaqueinclusoenlaprácticase lallegabaacalificarhastadetautológicasepodíarefutardesdetantosángulos?Ysobretodo cabepreguntarque¿cómounateoríaquecasinadiedeimportanciaenlaépocasetomódel todoenserio9 resurgiódesuscenizasbastantedespuésdelamuertedeDarwin?

Enprincipio,laselecciónnaturalseconsiderabaunaverdaddePerogrulloporqueestá claroqueloqueesmejorsobreviveaexpensasdeloquenoloesenunmundoenqueno hayparatodos(suerteaparte).Porejemplo,unodeloshoydíaadmitidoscomodosdelos codescubridoresconDarwindelateoría,PatrickMatthew,señalóelprincipioenunlibrito suyosobremaderaparabarcos(NavalTimberandArboriculture publicadoen1831)pero,segúnsupropiaconfesión,nolediomayorimportanciaalasunto.LuegoelnaturalistapaleontólogoyanatómicoRichardOwen(el Cuvier inglés),unodeloscientíficosvictorianos másprestigiososdesuépocaylugar,sinoelquemás,llegóinclusoaacusaraDarwinde plagioporqueélmismoutilizabaelprincipioconstantementesinigualmentedarlemayor importancia.Dehecho,lasacusacionesdeunplagioblandoiniciadasporelRvdo.Baden Powell(unodelossieteautoresde Essays&Reviews),catedráticoSaviliandeGeometríaen OxfordyadmiradoremperodelaobradeDarwin,semultiplicaronhastaelpuntoqueDarwintuvoqueañadiralcomienzodelasprimerasedicionesalemanaynorteamericanayterceraedicióninglesadesuobraunbosquejohistórico10 encabezadonadamenosquepor Aristóteles(consuprincipiodelimitaciónfisiológicaanálogoaldelaselecciónnatural,valgaelanacronismo).Peroclaro,Darwin,juntoconelotrocodescubridormásimportante mencionado,Wallace,insistíaenqueélibamásalládelaverdaddePerogrulloalrespecto yproclamabaquefueporselecciónnaturalcomosurgieratodalavariedaddeorganismos quehanexistido,existenyexistiránincluidoelhombre,yesodolíamucho,aunqueDarwin lodijeraenprincipiocongrancautela.Ydolía,claroestá,porqueporesateoríasedesmoronabanlosprincipiosmássagradosdelcanonoccidental,pormuchoqueDarwindeclararalaemergenciaporevolucióndedichosprincipiosdelasruinasdetodolosagradoen cuestión.Nohabíalegitimaciónposibledeunordensuperiorsobrelaalturamoraldelacaracterologíahumana(y,todohayquedecirlo,enéstasestamos).

Laproblemáticadel‘hombre’

Elorigendelhombreporselecciónnaturaldepre-homínidoserasinpaliativoselgranproblemaideológico,yahíestribaladiferenciauntantosutildeDarwinconsuscoetáneosin-

9.Estabanencontra,comoquizáejemplosmuynotables,loseminentesmédicosfrancesesLouisPasteuryClaudeBernard asícomoenInglaterralosfísicosJamesClerkMaxwellyLordKelvin.

10.LapublicacióndeestebosquejofueunapesadillaparaDarwincuyointerésporlahistorianaturalnoeraniconmuchoparaleloasuinterésporlahistoriapropiamentedicha(Johnson,2007).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.143-158

DOI:10.2436/20.2006.01.156

clusoconlosmásradicales(notablementeeleditordela WesminsterReview JohnChapman, lanovelistaytraductoradela VidadeJesús deDavidStrauss,MaryAnnEvans—George Eliot—oelnaturalistayanatómicoradicalescocés,otroraprofesor-amigodeDarwinen Edimburgo,RobertEdmundGrant).Labiologizacióntotaldelserhumanoentrabaenpocascabezasyseconsiderabaunafrivolidadimperdonableenuncientíficoserio.Elmismo KarlMarxpensabaquelateoríadeDarwineraungranadelantoenlacienciaperoincluiral hombresinmatizarenprofundidadesainclusióneracientíficamentedemasiadotemerario. KarlMarxeligiólaobradeunevolucionistafrancés,PierreTrémaux(contralaopiniónde Engels),paraotorgarlealhombreunaanimalidadespecial.ElamigomásinfluyentedeDarwin,elmencionadocreadordelageologíamoderna,CharlesLyell,nopodíaaceptartampocolanaturalezaanimaldelhombresinmásypareceser(sólopareceser)queaespaldas deDarwinintentó,conuninformenegativo,queeleditorJohnMurraynopublicaralacontrovertidaobra(elprimer Origen)ensuformatooriginalsinocomounmanualsobrelacría depalomas,ideaquerecibióelapoyototalylaautoríaexplícitadeotroinformante,WhitwellElwin(editordelafamosarevistacultural QuaterlyReview).Conestosamigosquiennecesitaenemigossepuededecir(laauténticaadoraciónqueLyellsentíaporsupupiloDarwinnoerasuficienteparahipotecarsumetafísicamásíntimaentornoalasuperioridadde lohumano).InclusoelenciertomodocompañerodefatigasevolucionistasdeDarwin,Wallace,pensóconeltiempo(apartirde1868yaraízdesuestudiocríticodela10ªedición delos Principles deLyell)queciertascaracterísticashumanassóloatestiguabanlapresencia deunadivinidadenacción(¿porqué,sepreguntabaWallace,conenormeenjundia,los‘salvajes’tienenuncerebrotancomplejocomoeldeloseuropeossialavistadelosresultados nolesvaleparanada?,¿cómohaemergidoesecerebro?,desdeluego,pensabaWallace,no porselecciónnatural).Darwinlecomentabaasucolegaqueconesamaneradepensarhabíaasesinadoesehijoepistémicoqueteníanencomún.11 Esmás,elbuenamigoamericano deDarwin,elconocidobotánicodeHarvardAsaGray,12 pensabaconotrosmuchos(notablementeelteólogoCharlesKingsley),todohayigualmentequedecirlo,queloquehabía descubiertoDarwinenrealidaderacómoDiosllevabaacabosucreación.13 Dehecho,inspiradoenelfilósofoHerbertSpencer,yaconsejadoporAlfredWallace,Darwinintentócambiarlaexpresión‘selecciónnatural’(queimplicabadealgunamaneralaexistenciadeun‘seleccionador’)porlade‘supervivenciadelmásapto’(5ªedición)sinresultadohermenéutico alguno.InclusoelamigomássecularizadodeDarwinysudefensoramachamartillo,elbrillantísimoanatómicoynaturalistaThomasHenryHuxley(creadordeltérminoagnóstico paramatizarsuateismo,términoquetambiénadoptaDarwin)siempreevitabalamención delaexpresión‘selecciónnatural’porquepensabaquetodolomáseraunahipótesisdetra-

11.DehechoDarwinacometiósuobra ElOrigendelHombre enbuenalidpararefutaraWallace(Ruse,2004;20).

12.AsaGraypreparólapublicacióndel Origen enEEUUen1860(Johnson,2007;540).

13.Paraunestudiofascinantedeestainteresanteproblemáticavéase(Levy&Peart’s,2006).

DOI:10.2436/20.2006.01.156 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.143-158

bajo(loimportanteparaHuxleyeradefenderlaideadeevoluciónyenconcretoelorigen simiescodelhombre,elrestoeracuestióndedetallesquedemomentoteníanunaimportanciamuysecundaria).Darwinemperosituvoelapoyoincondicional(másemocionalque racional)delquedesde1843seconvirtieraprontoensumejoramigoenvida,elbotánico yamencionadoJosephDaltonHooker.

LapreguntaañadidaquetodavíatampocoestáenteramentecontestadaesporquéDarwin,uneminente,respetadoyadineradovictoriano,eratanradical.Porquelaanimadversión deDarwinhaciatodoloquesonaraateológicollegóasermásquesobresalienteapesardel sufrimientoqueconellolecausabaasuesposa(ensumadurezDarwinconsiderabaelcristianismocomounadoctrinaabominable),aunquenuncalomanifestaradeunaformaprocaz niextemporáneacomoocurrieraconsujovenamigoylocuazdefensor,elmencionadoThomasHenryHuxley,queelmismoseapodaraelbulldogdeDarwinporladefensacontratodo pronósticoque,segúnél,hacíadelasideasdesuamigo(paramásseñasfueabuelodelfamosonovelistaAldousHuxleyydesuhermanoelnotablebiólogoyco-artíficedelateoría sintéticadelaevolución,elantesmencionadoJulian;alasiguientegeneraciónyahabríaun PremioNobeldeMedicinayFisiologíaen1963,AndrewFieldingHuxley).

Darwin,apesardehabersidocazadorempedernidoensujuventud,llegóamanifestar unaespecialsensibilidadporelsufrimientodelosanimalesqueproyectabainclusoenlos insectos(loquenoleimpedíaapoyarlavivisecciónparaelprogresodelaciencia).ADarwinlehorrorizabalaarbitrariedadmoralqueparaélexistíaatodaslucesenlanaturalezaasí comoeldespilfarrodesemillas/polenqueciertasplantasexhibíanalahoradesureproducción.Esasensibilidadporelsufrimientoanimalyeldespilfarronaturaladquiríaunvalorsuperlativocuandosetratabadesupropiafamiliadonde,especialmenteentrelosvarones(especialmentesupadreysuhermano),reinabaelescepticismomáspuroyduro,demanera que,segúnDarwin,siexistieraelDioscristianotodosesosparientesarderíanenelinfierno, loqueparaélresultabataninasumiblecomomonstruoso.Porotrolado,Darwinnuncase recuperódeldolorinmensoquepadecióconlamuertelentayaplastantedesuhijitaAnnie de10añosenelbalneariodeMalvernregentadoporsubuenydedicadoamigoelDr.Gully (Keynes,2001).Erademasiado.Conlaselecciónnaturalqueesunafuerzatanciegacomo oportunistacualquiermonstruosidadnaturalalrespectoesentendible,mientrasquenopodíaexistirunDiosnoyaindiferentealasuertedesucreaciónsinocaprichosoysádicohastaloinconcebible(suinteligenteconsorteyprimaEmmaintentabahacerlecomprenderpor quéexistíaelmalsegúnconsabidosargumentostradicionales,perotodoenvano,Darwin, alcontrariodesumujer,dejódepracticarloquenoimpidióquesuamistadconelpárroco deDowne,elRvdo.JohnInnes,fueracadavezmásprofunda).

AsíDarwinleanimalizabaalhombreennobleciendosegúnélalrestodelosseresvivos, yllegabahastatocarhuesonoyaporeselibroquepublicaraen1871sobreelorigendel hombreenquelasdiferenciasentrelasrazashumanastendríanunorigensexual—como respuestaalafaltadefedeWallaceenlaselecciónnatural—ylaculturahumanaerauna

respuestabiológicasancionadaporlaselecciónnatural,sinoqueensulibrobásico, ElOrigen,incluyeyauncapítulomuyinteresantesobreelinstinto,esdecirloquehoydíadenominaríamoscomportamientooetología.Demaneraqueelinstintoestaríaalmismonivel quelaanatomíaolafisiología,ademásdeglosarsobreeltemaabundantementeensulibro sobre LaExpresióndelasEmocionesenelHombreylosAnimales (1872)colofónal Origendel Hombre. Esmás,paraDarwinlaconciencia,ysuprimeraderivada,laética,noeramásque uninstintosocial,comoparaSpencer,yadiferenciadelosutilitaristas,especialmentede JohnStuartMill,pensabaenlaespontaneidaddelaacciónéticaynosobresuinstrumentaciónmedianteuncálculoconsecuencialista.DemaneraqueparaDarwinellibrealbedrío colapsa.Nopasanada.Elsolsaleysepone.Oseaescomosisalieraysepusiera.Yomismo, cualquieradenosotros,sinoelegimosescomosieligiéramosyviceversaclaro,porquesisí elijo,comoenelcasodelutilitaristaMill,tambiénmepuedoconsiderartandeterminado queescomosinoeligiera.Yesqueestamosenlafilosofíadelcomosi(PhilosophiedesAls Ob,1911)comolaconcibieraelfilósofoalemánkantianoHansVaihinger.Todoenefectoes ‘comosi’peroconunaexcepciónclave:sialgoorgánicosufrenosepuedeesgrimirquees comosisufrierayahíradicaelneo-animismodeDarwinquetieneunprecedenteclaveen lasentenciacolosaldeJeremyBenthamdeque‘notienederechoselquepiensasinoelque sufre’.

Bibliografía

BLOOR,D.(1983), Wittgenstein:ASocialTheoryof Knowledge,London,MacmillanandColumbia.

BOURDIEU,P.(1988), L’ontologiepolitiquedeMartin Heidegger,Paris,Ed.deMinuit.

BOWLER,B.J.(1983), TheEclipseofDarwinism: Anti-DarwinianEvolutionTheoriesintheDecades Around1900,Baltimore&London,TheJohnsHopkinsUniversityPress.

BOWLER,B.J.(1986), TheoriesofHumanEvolution: Acenturyofdebate,1844-1944,Blatimore&London,TheJohnsHopkinsUniversityPress.

CASTILLEJO,D.(1981), TheExpandingForcein Newton’sCosmos,asShowninhisUnpublishedPapers,Madrid,EdicionesdeArteyBibliofilia.

CASTRODEZA,C.(1988), Teoríahistóricadelaselecciónnatural,Madrid,Alhambra.

CASTRODEZA,C.(2009), LaDarwinizacióndeMundo,Barcelona,Herder.

DAWSON,D.(2007), Darwin,Literature,andVictorianRespectability,Cambridge,CambridgeUniversityPress.

FAGAN,M.B.(2007),«Wallace,Darwin,andthe PracticeofNaturalHistory», JournaloftheHistoryof Biology, 40,601-635.

GEISON,G.L.(1985), ThePrivateScienceofLouis Pasteur,Princeton,N.J.,PrincetonUniversityPress.

GLICK,T.F.(1992),«TheDarwinologists», Biology andPhilosophy, 7,507-510.

HULL,D.(1973), DarwinandhisCritics,Cambridge, Mass,HarvardUniversityPress.

HULL,D.(2005),«DeconstructingDarwin:EvolutionaryTheoryinContext», JournaloftheHistoryofBiology, 38,137-152.

JOHNSON,C.N.(2007),«ThePrefacetoDarwin’s OriginofSpecies:TheCuriousHistoryofthe“HistoricalSketch”», JournaloftheHistoryofBiology, 40, 529-556.

KEYNES,R.(2001), Annie’sBox:CharlesDarwin,his Daughter,andHumanEvolution ,London,Fourth StatePublishers.

LEVY,D.M.;PEART’S,S.J.(2006),«CharlesKingsleyandtheTheologicalInterpretationofNaturalSelection», JournalofBioeconomics, 8,197-218.

LEWENS,T.(2007), Darwin,London&NewYork, Routledge.

RICHARDS,E.J.(2008), TheTragicSenseofLife: ErnstHaeckelandtheStruggleOverEvolutionary Thought,Chicago,UniversityofChicagoPress.

RUSE,M.(1983), LarevoluciónDarwinista:Lanaturalezaalrojovivo,Madrid,AlianzaUniversidad.

RUSE,M.(2004),«TheRomanticConceptionof RobertJ.Richards», JournaloftheHistoryofBiology, 37,3-23.

RUSE,M.(2005a),«TheDividedMindofCharlesDarwin», Metascience, 14,171-177.

RUSE,M.(2005b), TheEvolution-CreationStruggle, Cambridge,Mass,HarvardUniversityPress.

RUSE,M.(2007), CharlesDarwin,Oxford,Blackwell.

SECORD,J.A.(2000), VictorianSensation:TheExtraordinaryPublication,Reception,andSecretAuthorshipofVestigesoftheNaturalHistoryofCreation, Chicago,UniversityofChicagoPress.

STAMOS,D.M.(2007), DarwinandtheNatureof Species,NewYork,SunyPress.

VANWYHE,J.(2007),«MindtheGap:DidDarwin AvoidPublishinghisTheoryforManyYears?», Notes &RecordsoftheRoyalSociety, 61,177-205.

WEINBERG,S.(1993), DreamsofaFinalTheory:The SearchfortheFundamentalLawsofNature:TheScientist’sSearchfortheUltimateLawsofNature,London,Vintage.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

LAPERFECCIÓDEL’ULL

COMAMETÀFORALITERÀRIA

MARTÍDOMÍNGUEZ

DEPARTAMENTDETEORIADELSLLENGUATGES.FACULTATDEFILOLOGIA, TRADUCCIÓICOMUNICACIÓ.UNIVERSITATDEVALÈNCIA.

Marti.Dominguez@uv.es

Resum: CharlesDarwinfouunexcepcionaldivulgadordelaciència.Laseuainvestigacióilesseuespropostesanavensempreacompanyadesperunampledispositiuretòric,quefeiaquelesseuesargumentacionstinguerenunaespecialcapacitatpersuasiva.Aixòsensdubtehapermèslavigènciadelsseuspostulats,imoltespecialment l’actualitatdelsseustextos.UnbonexempledecomCharlesDarwinintentaconvèncerelseupúbliclectoreltenimenL’origendelesespècies,idemanerabenparticular enelfragmentdedicatal’evoluciódel’ull,quevaretocar,matisar,ampliaromodificar encadanovaedició.D’aquestamanera,elcientíficdeDownnosolsbuscavanousexemplesqueconfirmarenlesseuesidees,sinótambéconduirelslectors,mitjançant l’úsdelaretòrica,alacompletaacceptaciódelesseuestesis.

Paraulesclau: CharlesDarwin,divulgaciódelaciència,L’origendelesespècies,evoluciódel’ull

Darwinthedivulger.ThePerfectionoftheeyeasaLiteraryMetaphor

Summary: CharlesDarwinwasanoutstandingpopularizerofscience.Hisresearch andhisproposalswerealwaysaccompaniedbyanextensiverhetoricaldevice,making hisargumentsparticularlypersuasive.Thishasundoubtedlyenabledhistenetstolast, lendinganextraordinarytimelessnesstomanyofhistexts.Agoodexampleofhow CharlesDarwintriestoconvincehisreaderscanbefoundinTheOriginofSpecies,and isparticularlyevidentinthepartdealingwiththeevolutionoftheeye,whichheretouched,clarified,expandedormodifiedwitheachnewedition.Thus,thenaturalistfrom

DOI:10.2436/20.2006.01.157

DownHousenotonlysoughtnewexamplestoconfirmhisideas,butalsoledhisreaders,throughhisuseofrhetoric,tofullyacknowledgehistheory.

Keywords: CharlesDarwin,popularizationofscience,TheOriginofSpecies,evolution oftheeye «ItiscuriousthatIrememberwelltimewhenthethoughtoftheeye mademecoldallover,butIhavegotoverthisstageofthe complaint,&nowsmalltriflingparticularsofstructureoftenmake meveryuncomfortable.Thesightofafeatherinapeacock’stail, wheneverIgazeatit,makesmesick!»

CartadeCharlesDarwinaAsaGray(3d’abrilde1860)

1.Darwindivulgador

Hihaunabansiundesprésdelapublicacióde L’origendelesespècies (1859)deCharlesDarwin.SegonsMichaelGhiselin(1969),l’obradeDarwinconstitueixlarevoluciómésimportantdesdeCopèrnic.SiCopèrniciGalileuvanenderrocarpersempreunapercepciógeocèntricadelmón,Darwinvaensorrarlesbasesracionalsdequalsevolantropocentrisme. DesprésdeDarwin,resultamoltmésdifícilsentir-seunésserelegitdelaCreació,al’igual quedesprésdeCopèrnicelnostreplanetadeixadeserelcentrel’Univers.Almateixtemps, tantGalileu—elpopularitzadordelestesiscopernicanes—comDarwinforengransretòricsdelaciència.EnelcasdeGalileu,fouundelsfixadorsdelallenguatoscana.Sigacom siga,totsdostransgredirenlesfronteresdeladifusiócientíficaiesdirigirenal’amplipúblic lector.TantGalileucomDarwin,impel·litspermotiussemblants,volienconvèncerelsseus conciutadans,iperaixòposarenenelsseustextostotalaforçapersuasivapossible.Sotal’argumentacióméseficaçhiafegirenelpoderdel’escriptura,triarenambcuraelsmots,desenvoluparenmetàforesiexerciren,rasicurt,d’escriptors.

Ambmotiudelacelebraciódelsdos-centsanysdelnaixementdeCharlesDarwins’haescritirevisatàmpliamentlaseuaobrailaseuabiografia.Coms’esdevéambmoltesfigures famoses,comaraVoltaireoGoethe,laseuabiografiaéstanapassionantcomlaseuaobra científica.HihaunaèpicaenlavidadeDarwinquecorprènelcormésinsensible.Perquè, alcapdavall,aquelljovequeesvaembarcarenel Beagle,enunacircumnavegacióquevadurarvoracincanys,eraunsenzilldiletantdelahistòrianatural.Enrealitat,estudiavaenel seminarideChrist’sCollegeperasacerdot(ambl’ànimde,enunfuturnomassallunyà,dirigirunaparròquiarural),desprésd’haverfracassat—idisgustatprofundamentsonpare,el severRobertDarwin—enelsestudisdeMedicina.Abansdel Beagle,ningúnohauriaapos-

DOI:10.2436/20.2006.01.157

tatniunpenicpelseufutur;eraunjovepocbrillant,tansolsinteressatenlacaçaielsgossos.Finsitotenlesqüestionsreligiosesnohaviadesenvolupatcappersonalitat:estudiava enelseminarisenseganes,icomellmateixescriviaal’Autobiografia,acceptavasensecapvacil·lacióelCredodesdel’inicifinsalfinal(Spencer,2009).

Tanmateix,elviatgedel Beagle vaestardeltotprovidencial—ipasseu-meelmot—per alseudesenvolupamentintel·lectual:desobtevancristal·litzar,vanreaccionar,vantenir unalentamaduració,unasèried’ideesqueeljovenaturalistahaviaanatarreplegantsense capobjectiuconcret.EnlaformaciódelnaturalistaDarwinunasèried’imponderablesvan reaccionarentreellsfinsaproduiraquelldaltabaixformidableenlaseuapersonalitat:el Darwind’abansd’embarcar-seres,oquasires,téencomúambelquevadesembarcarcinc anysdesprés.Quinsforenaquellsingredientsdelatriagadarwiniana?Resultabendifícil d’escatirperòentrealtrescosespodríemcitarlalecturadeHumboldt,lesideesgeològiques deLyell,l’ateismeilesideespreevolucionistesdelseuaviErasmus,ilesactitudsantiesclavistesilliurepensadoresdelaseuafamília.TotaixòDarwinhoduiaambellabansd’embarcar-se,peròfoulasoledatdelvaixell—ielfetdeveurelescosesambelspropisulls—elque vapermetrelacristal·lització,lareaccióquímica,l’extraordinaricòctelquevaoriginaruna personadelforttarannàdeCharlesDarwin.Desprésdel Beagle,esvaatreviraconduirelseu pensamentfinsonningúnohaviagosat:aconduir-loiaprovar-lo,ambunaaclaparadora eficàcia,iadivulgar-loarreudelmón.

2. Pionerbiologist

CharlesDarwinvasignarlaseuaactamatrimonialcoma«pionerbiologist».Enaquellmoment,el29degenerde1839,aquelladedicacióhaviaderesultar,simésno,unaexcentricitat.LaseuadonaEmmavasignarcomafilladeJosiahWedgwoodII:eranétadelcèlebre ipotentatceramista,icomlarestadelafamíliapertanyentalcorrentreligiósunitarista.Des delprincipientreCharlesiEmmahihaguéeneltemareligiósunafortaidolorosadiscrepància:Emmamainovapairbélesideesheterodoxesdelmarit,ipatiaobservantelsprogressosquerealitzavaelseuespòsamblaseuaconflictiva,ialcapdavallherètica,teoria. RandalKeynes(1999)haplasmatdemaneramolteficaçladuradesavinençaquehihavia entreelsdosenaquestaqüestió.Esconservencartesd’EmmaaCharlescomminant-lodiscretamentaabandonarlesseuesinvestigacions,queerendeltotinnecessàriesperalseu conforteconòmic,i,encanvi,resultavenbenincòmodesperal’equilibrifamiliar.Durantel seuprimerembaràs,Emmavatornaralacàrregaambunacartaesquinçadora:

EmmaDarwinaCharlesDarwin(c.febrerde1839)

Lameuamentemdiuquementreestiguesbuscantlaveritatnoestàsfentresdolent, peròhihaalgunacosaquem’impedeixestardeltottranquil·la.TincunaprofundapreocupacióenelfetquerenunciesalaRevelació[al’ofertadeCristdevidaeterna],me-

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.157 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.159-173

nyspreantallòquefoufetenelteubeneficiieneldelsdemés.Totelqueetconcerneix atuemconcerneixamiiemfariaenormementinfeliçpensarquenoenstindreml’un al’altreperasempre.EmtemquehefaltatalapromesaquelivaigferalmeuNegret, peròesticseguraqueellm’estima.

CharlesDarwinvaescriureenunmargedelacarta:«Quanhajamort,vullquesàpigues quemoltesvegadeshebesatiploratsobreaquesttrosdepaper».Comptatidebatut,Emma Wedgwoodielseuambientunitaristafouunentrebancimportantperaldesenvolupament delestesisd’aquellbiòlegpioner.Enunacartaalseuamicifidelcol·laboradorHooker,li confessaria:«Esticquasiconvençutquelesespèciesnosón(hodicquasicomsiconfessara havercomèsuncrim)immutables».CharlesDarwintemialesreaccionsalesseuesideesi, alhora,tambéteniaporquequalsevolaltrecientíficseliavançara.Estavatenallatperdos sentimentscontraris:l’amoralconreudelaciènciail’estimaalaseuaesposa.Covavaels seuspensaments,acumulavadadesimésdades,realitzavafeixuguesinvestigacionssobre elsanimalsdomèstics(pertaldedemostrar,perexemple,quelesmésdecentvarietatsde colomsprovenend’unaprimeravarietatsalvatge),estudiavaelsgestosdelsseusfillsperesbrinarlabaseinstintivadelcomportamenthumà.El«biòlegpioner»esvaconvertirenun processadordedadesimésdadesqueanavaamuntonantenelsseusquadernsdenotesamb l’objectiud’escriurealgundiael GranLlibredelesEspècies,unaobramonumentalqueliserviradecoartada—aquellaenciclopèdicaacumulaciód’evidències—alesiresdelsortodoxosreligiosos,oncaliaincloure,ésclar,laseuaesposailafamíliaWedgwood,peròtambé lesseuesgermanes,ferventscreients.

S’haescritmoltsobrecomdosfetsinesperatsvanprecipitarl’escripturaipublicacióde L’origendelesespècies:lamortdelaseuafillaAnnie,ambtansolsdeuanysd’edat,il’apariciód’AlfredRusselWallace,quelivaenviarpercorreuunateoriadeltotcoincidentambles seuestesisevolutives.Lamortd’Annievareforçarl’ateismedeCharlesDarwin,oalmenys —peremprarunaparaulaquepreferia,encunyadapelseuamicThomasHuxley—elseu agnosticisme(Domínguez,2008).Encanvi,lapresènciad’unaltreinvestigadortreballant enelmateixcampdelaselecciónatural,elvaforçaraenllestiruntextmésdivulgatiu,més desíntesi,méspersuasiu,ambl’ànimdeconvèncerelssectorsmésreligiososdelasocietat anglesa.Itambéambeldesigevidentdeconservarlaprioritatcientíficasobrelateoria:Darwinvoliaconvèncertantelsinvestigadorscomlaseuafamília.Peraixò,varecuperarunestilmésassagístic,méspròximalquehaviaconreaten ElviatgedelBeagle (1839),iquehavia estatunèxiteditorial.ElmateixDarwinhoreconeixiaal’Autobiografia (1887):«L’èxitdel meuprimerfillliterarisemprealimentalamevavanitatmésqueeldecapdelsaltresllibres meus».1 Lacrònicadelseuviatgealvoltantdelmón,seguintunamicalamaneradescriptivadeHumboldt,haviaestatmoltbenrebuda;amb L’origendelesespècies Darwinvainten-

1.Peralsfragmentscitatsdel’Autobiografia empremlaversiócatalanadeJaumeTerradas(Mètode,2008).

DOI:10.2436/20.2006.01.157

tarrecuperarunamicaaquelltoassagísticquel’haviafetfamós.D’aquestamanera,segons elsestudiososdelaseuaobra,tresgransaspecteselcaracteritzencomundelsgransretòrics delaciència(Campbell,1997):

1)Eltoqueempraéspacient,ambunaexplicacióprogressiva,lenta,convincent.

2)Espreneltempsperacriticarlespròpiesobservacions,elsseusarguments.

3)Fentconstantsreferènciesallector—interpel·lant-lo—sapqueelmantindràinteressat.

ComobservavaelseufillFrancis,«ellectortélasensaciódeserunamicalqualliparla uncortèsgentleman,nocomunestudiantsentalliçonatperunprofessor.Eltode L’Origen ésencantador,finsitotunamicapatètic»(Darwin,1887).Enefecte,Darwinhiposatotel seuèmfasipersuasiu,quasicomalgúqueéssotasospitainecessita,amblaforçadelesevidències,demostrarlaseuainnocència,laseuabonavoluntatd’aclarirtotselsdubtesimalesinterpretacions.Iunbonexempled’aquestanecessitatdeconvèncerelslectorsesdescobreixentotl’esforçdiscursiuquededicaademostrarcomunòrgantancomplexcoml’ull humàtambéespotexplicaramblateoriaevolutiva.

3.Laperfecciódel’ullcomametàforaliterària

EljoveCharlesDarwin,abansd’embarcar-seambel Beagle,vapassartresllargsanysenel Christ’sCollege.Vasuperarelsexàmensambcertadificultatifinalmentvaaconseguirtraure’selbatxillerenarts.Peraaixòvatindrequeendinsar-seenelsllibresdeWilliamPaley A viewoftheevidencesofChristianity (1794), Theprinciplesofmoralandpoliticalphilosophy (1785)i NaturalTheology,ortheevidencesoftheexistenceandattributesoftheDeitycollected fromtheappearancesofnature (1802),sensedemostrarcaptipusd’incredulitat,ansalcontrari,combéreconeixiaal’Autobiografia:

Lalògicad’aquestllibre[EvidencesofChristianity]i,pucafegir,delaseva Natural Theology,emvaagradartantcomEuclides.Sentia,iaraencarahocrec,quel’estudiacuratd’aquestesobres,senseprovard’aprendre-lesdememòria,foul’únicapartdelCurs Acadèmicquefouútilal’educaciódelmeucervell.Enaquellstemps,noemvaigpreocuparperlespremissesdePaleyi,prenent-lespercertes,emvaenamorariconvèncer lallargalíniad’argumentacions.

«Paleyemvaenamorar»,diuDarwin.Possiblement,eljoveestudiósdeteologiavadesitjarseguirelspassosdelclergue.Potserfinsitotvadesitjarescriureamblaseuanotable claredat,amblaseuacapacitatdeconvicció,ambaquellaretòricameridianaipersuasiva, euclidiana.RichardDawkins,en Theblindwatchmaker (1986),explicaque NaturalTheology constitueixl’exposiciómésconegudadel’«ArgumentdelDisseny»,l’argumentquemésha influïtperademostrarl’existènciad’unDéu.L’inicid’aquestaobraésmoltconegut:

Suposemque,enelmomentdecreuarunesbarzerar,elmeupeuentropessaambuna pedra,isemepreguntacomhaarribatfinsaquelllloc;probablementpodriacontestar que,pelquejosabia,haviaestatallídesdesempre:potsertampocseriafàcildemostrar l’absurditatd’aquestaresposta.Peròsuposemquehagueratrobatunrellotgeperterra, isemepreguntaraquèhaviapassatperaquèelrellotgeestigueraenaquelllloc;jono podriadonarlamateixarespostaqueabans,ésadir,queelrellotgepodiahaverestatallí desdesempre.

ComexplicaDawkins,Paleyapreciavaenaquestfragmentladiferènciaentreobjectesfísicsinaturals,comlespedres,ielsobjectesdissenyatsifabricats,comelsrellotges.L’autorde NaturalTheology continuavaexposantlaprecisióambquèestanfetselsengranatges imollsd’unrellotge,ilacomplexitatambquèestanmuntats.Sienunesbarzerartrobem unobjectesimilaraunrellotge,totiquedesconeguéremcomespodriahaverproduïtla seuaexistència,laseuaprecisióicomplexitatdedissenyensobligariaaconcloureque aquellrellotgeperforçahaviatingutunfabricant:quedeguéexistirenalgunmomentien algunllocunartífexoartífexsqueelvanconstruirambunafinalitat.Ningúnopotoposarseraonablementaaquestaconclusió,insistiaPaley,totiqueaixòéselquefal’ateuquan contemplalesobresdelanatura,jaque«cadaindicaciód’unaidea,cadamanifestaciódel dissenyqueexisteixenunrellotge,existeixenlesobresdelanatura;ambladiferència,per partd’aquestes,desertanexcelsesomés,ienungrauquesuperatotcàlcul».Paleyhiintroduïaapocapoclaseuaideaambbellesdescripcionsdelamaquinàriadelavida,començantperl’ullhumà,quecomparavaambuninstrumentdissenyatcomuntelescopi, peraconcloureque«existeixenexactamentlesmateixesprovesdequel’ullfoufetperala visió,comqueelmicroscopifoufetperaajudar-liperalaseuafunció».I,peraixò,l’ullté quehavertingutundissenyador,delamateixaformaqueelvatindreeltelescopioelmicroscopi.

EljoveCharlesDarwinvaquedarabsolutamentencisatperl’argumentdeldissenydePaley.Mésendavantesdesdiriapercomplet,iescriuria,al’Autobiografia,que«elvellargument deldissenyenlanaturalesa,talcomelpresentaPaley,queabansm’haviasemblattanconcloent,fallaaraques’hadescobertlalleidelaselecciónatural.Nopodemseguirargumentantque,perexemple,labellaxarnerad’unapetxinadebivalve,l’had’haverfetaunésser intel·ligent,comlesfrontissesd’unaportaleshafetl’home».Iafegiràunafraserotunda,que seriacensuradaperlafamíliaenlaprimeraedició:«Enlanaturatotéselresultatdelleisfixades».Tanmateix,enaquellsdiesdelseminarielsseusconeixementsdelanaturaesvan veuremeravellosamentjustificatsperlalecturad’aquellagrataexplicacióteològicadelperquèdelavida.ALubbockliescriuriaquenohaviahagutllibrequeadmiraramésqueelde Paley,que«se’lsabiadememòria».2

2.CartadeCharlesDarwinaJohnLubbock(22denovembrede1859).

DOI:10.2436/20.2006.01.157

Pertant,CharlesDarwinerabenconscientqueambl’ullhumà—i,perextensió,amb totselsullscomplexosdelséssersvius—teniaunadificultatimportantperaconvèncerels escèpticsielsincrèduls.L’any1844,quinzeabansdepublicar L’ origen,vaenllestirunmanuscritdelaseuateoria,ilivaescriureunanotaaEmma:

Vincd’enllestirl’esborranydelameuateoriadelesespècies.Si,comcrec.lameua teoriaéscerta,isiésacceptadatotiquetansolssigaperunjutgecompetent,seràun considerablepasenlaciència.Peraixòt’escric,peraquèencasdelameuamortsobtada,comlameuaúltimaiméssolemnepetició—queesticsegurqueconsideraràsigual quesilainclogueralegalmentenelmeutestament—dediques400lliuresalaseuapublicació.

ClaramentDarwintemiaqueEmmaesnegaraapublicaraquellconflictiuassaigseu,iper aixòindicavaqueelseudesigeratanfermcomsifóraunaexigèncialegaltestamentària. Emmavallegirelmanuscritivaferunasèried’anotacionsalmarge.Enelmomentdellegir elfragmentdedicatal’ullvaescriure,ambironia,«unagransuposició».

Alconsiderarl’ulld’unquadrúpede,perexemple,podemfixar-nosenl’ulld’un mol·lusc,od’uninsectecomaprovadecomdesimplepotserunòrganqueacompleix algunfidevisió,oenl’ulld’unpeixcomaguiamésproperadeformadesimplificació, peròcalrecordarqueéspuracasualitat(sisuposemperunmomentlaveritatdelameua teoria)elfetqueunorganismehajapreservatunòrganexactamentenlamateixacondicióenquèexistiaenl’antigaespècieenperíodesgeològicsremots.

En1859,enlaprimeraedicióde L’ origen,Darwinvadonarunpasmés,ivaadoptarun tomésdivulgatiu,ambeldesigdepersuadirelsseuslectors.I,sensdubte,aquestprimer lectoreralaseuaesposa.

Semblaabsurdfinsalgrauméselevatpossible,hoconfesso,quel’ullhagipogutformar-seperselecciónatural,ambtotselsseusmecanismesinimitablesperaajustarelfocusadiferentsdistàncies,peraadmetrediferentsintensitatsdellumiperalacorrecció delesaberracionsesfèricaicromàtica.Detotamanera,laraóemdiuque,sihompot demostrarqueexisteixennombrosesgradacionsentreunullperfecteicomplexiunde moltimperfecteisenzill[...]aleshoresladificultatdecreurequeunullperfecteicomplexpothaverestatformatperselecciónatural,encaraquecostid’imaginar,potsersuperada.3

3.EmpremlatraducciócatalanadeSantiagoAlbertíiConstanzaAlbertí(Edicions62).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.157

NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.159-173

Darwinemplaçavaelsseusdetractorsaconsideraraquestapossibilitat,quepassosmolt petitshaguerenpermès,enunprogrésconstant,assolirelnivelldeperfecciódel’ulld’un animalsuperior.Durantlessegüentslíniesdesenvolupavaaquestaidea,interpel·lantellector(«quihagiarribatfinsací»)iposant-linombrososexemples.

Quihagiarribatfinsací,sitrobaalfinald’aquesttractatqueamplisconjuntsdefets, altramentinexplicables,podenésserexplicatsperlateoriadeladescendència,nohade vacil·laraanarmésenllàiadmetrequeunaestructura,àdhucunadetanperfectacom ladel’ulld’unaàguila,pothaverestatformadaperselecciónatural.

EncapmomentnocitaPaley,peròsapquetotselslectorseltenenbenpresent.Alfinal nodefuigl’al·lusió,totiquedemaneravelada:

Gairebénoéspossibled’evitarlacomparançadel’ullambeltelescopi.Sabemque aquestinstrumenthaestatperfeccionatpelsesforços,llargamentprosseguits,delesintel·ligèncieshumanesmésil·lustres;iendeduïmnaturalmentquel’ullhaestatformat perunprocésencertamaneraanàleg.Però,nopotserpresumptuosaaquestadeducció? TenimdretdesuposarqueelCreadortreballaambpodersintel·lectualscomelsdel’home?

Darwinatacavaelsseuspiadososdetractorsonméselspodiamolestar,enlapetulància decreurequeDéutreballava«ambpodersintel·lectualscomelsdel’home».Peralfinalconcloure:«Hemdeserextremadamentcautsenconclourequeunòrgannopothaverestatformatpergradacionstransicionalsd’algunamena».Ireblavademanerabenpersuasiva:

Enelscossosvius,lavariaciócausaràlesalteracionslleugeres,lageneraciólesmultiplicaràquasiinfinitament,ilaselecciónaturaltriaràcadamilloraambperíciainfal·lible.Deixemqueaquestprocésavancidurantmilionsimilionsd’anys[...]¿nopodem creurequeuninstrumentòpticpothaverestatformataixí,comasuperioraundevidre,delamateixamaneraquelesobresdelCreadorhosónalesdel’home?

D’algunamanera,l’ulldarwiniàvalliurarunavibrantbatallaambl’ullpaleyià.Estractavadedesbancarunaideafermamentancoradaenl’imaginaricol·lectiuireemplaçar-laper unadecompletamentnova,resultatexclusiudelraonamentcientífic.Peròfinsitotelseu bonamicicol·laboradorAsaGrayvasemblarpocconvençutambaquestsarguments.En unallargarecensióde L’ origen,publicadaen AtlanticMonthly,elbotànicnord-americà,desprésdeferunalecturamoltpositivadeltext,consideravaqueresultavamoltdifícilcreure queunòrgancoml’ullforaelresultatdel’acumulaciódevariacionsidelaselecciónatural. Ipostil·lava:«Unamicnostre,queacceptalanovadoctrina,confessaquevasentiruncal-

fredquanvapensarenl’ull»(Gray,1888).Enunaltreextensarticle,publicaten American JournalofSciencesandArt,esmostravaunamicaméscaut,idonavallocaunacuriosaiuna micacomplicadametàfora(Gray,1888):

Peramiésclarqueaquellquenopottrobarprovesdel’existènciad’unCreadorintel·ligentexceptemitjançantl’evidènciadeldissenyenelmónorgànic,nopottrobar evidènciesd’aquestdissenyenlaconstrucciódel’ullsifouconstruïtsotalespremisses deleslleisdeDarwin.Nopucpelmomentdecidirsiaquesteslleissón incompatibles ambeldissenyil’autoconsciènciad’unCreadorintel·ligent.Aquestdissenypodria,de fet,havercoexistitamblanecessitatdelaselecciónatural;iaixíelsjugadorsdebillar podrienhaverdissenyatlacol·lisiódelesboles,perònilaformaciódel’ullnielrecorregutdelesbolesdesprésdelacol·lisióproporcionacapprovasuficientd’aquestdissenyencapcas.

QuèvoliasuggerirGrayambaquellsímil?QuepotserelCreadorhiéssotaelmecanisme delaselecciónatural?Noobstantaixò,aquellametàforanoeratanestranyaaCharlesDarwin,queeraunconsagratjugadordebillar,ambunabellataulaalaseuacasadeDown. Acostumavaajugarcadanitunaoduespartidesambelseumajordom,JosephParslow,i aquestvacomentarenunaocasióqueelseupatrólivaconfessarqueliagradavajugarperquèl’ajudavaa«llevar-sedelcapleshorriblesespècies».ComexplicaJanetBrowne(2002), contavaalsamics,ambfanfarroneria,lescarambolesqueexecutavadeformacorrecta,iestavamoltcomplagutquelaseuavista(opunteria)nos’hagueradeterioratdesdelsseusdies decaçaalajoventut.Pertant,lametàforad’AsaGrayd’algunamaneratambéesdirigiaal cordelcorpusdarwinià.

4. Voxpopuli,voxDei

CharlesDarwinreescriuriaaquestespàginesenlessegüentsedicionsde L’ origen,peraser encaramésconvincentambelsseusarguments.Unadelescaracterístiquesdelseu modus operandi eraanarcontestantlesdiferentsobservacionsicrítiques,pertaldenodeixarcap objeccióoatacsenseresposta.Aixòfaqueentrelaprimeraedició,de1859,il’últimaedició revisadade1872,eltextcanviaramolt,tantdecontingutcomd’extensió.EnlaprimeraedicióDarwinvadedicar2.599paraulesaexplicarlaseuaposturarespecteal’ull,mentreque enlasisenaedició,l’últimaquevarevisarl’autor,vareduireltexta1.501paraules.Aquestaeralaseuamanerahabitualdetreballar:anarretocantlesedicionsenfunciódelesobjeccions,devegadesenfarfegantelcapítolambunexcésd’al·lusions,d’explicacionsodecomentaris(favorablesidesfavorables)d’altresinvestigadors.

UndelsrecensorsméscontrarisalestesisdarwinianesfouelnaturalistaAndrewMurray, quevacriticarambduresa L’ origen enlaprestigiosarevista ProceedingsoftheRoyalSocietyof Edinburgh,descobrintalgunserrorsdecaràcternaturalístic,iposantendubtelateoriaevo-

DOI:10.2436/20.2006.01.157

lutiva.Reblavalacríticaambunadesautoritzaciótotal:«HearribatalaconclusióquelateoriadeMr.Darwinésincorrecta,iheevitattotainterferènciaentrelesmeuesinclinacionsi lesmeuesconviccions».Enunaltremomentdelarecensió,afegia:«Quanunfetésmassivamentacceptatcomavertader,generalmenthihaunaraód’aquestfonament. Voxpopuli, voxDei,ésméscertenlesciènciesqueenlapolítica»(Murray,1860).

Naturalment,Darwinesvaagafaraaquestaconspícuadigressiódelcomentaristapertal dereforçarlaseuatesi.Enlaterceraedicióde L’origen,publicadal’any1861,hivaafegirtot aquestfragment,queremarquemennegretaeneltextdelaprimeraedició:

Semblaabsurdfinsalgrauméselevatpossible,hoconfesso,quel’ullhagipogutformar-seperselecciónatural,ambtotselsseusmecanismesinimitablesperaajustarelfocusadiferentsdistàncies,peraadmetrediferentsintensitatsdellumiperalacorrecció delesaberracionsesfèricaicromàtica. Quanesvadirperprimeravegadaqueelsol estavaimmòbililaterragiravaalseuvoltant,elsentitcomúdelahumanitatvadeclararfalsaaquestadoctrina;peròl’anticadagide voxpopuli, voxDei,comtotfilòsofsap,noespotadmetreenlaciència. Laraóemdiuque,sihompotdemostrar queexisteixennombrosesgradacionsentreunullperfecteicomplexiundemoltimperfecteisenzill[.]aleshoresladificultatdecreurequeunullperfecteicomplexpothaverestatformatperselecciónatural,encaraquecostid’imaginar,potsersuperada.

CharlesDarwin,enaquestaterceraedició,ésondedicariamésespaiaestudiarlaproblemàticadel’ull(finsaarribarquasiales3.000paraules).Enlessegüentsedicions,mantindriaaquestaexpressióde Voxpopuli,voxDei comundelsseusprincipalsarguments.Enrealitat,enssuggeria,resmésllunydelaciènciaquelaveudelpoble:elcientíficnohade confiarenl’opiniógeneral,sinótansolsenlesproves,enallòqueésfruitdel’experiència delacontrastació,delmètodecientífic.Jaanysabans,ThomasMalthushaviaarribatauna conclusiósemblant,ialseu Assaigsobrelapoblació (1826)advertiaque«siala voxpopuli se lipermeteraparlarapareixeriacomlaveudel’erroridel’absurditat,enllocdecomla vox Dei».

Darwinvaretocaraquestapartdedicadaal’ullentoteslesedicionsquevarevisar.Tanmateix,enlaquartaedició,publicadal’any1866,varealitzarunretallconsiderable,eliminanttotaunapartdeladisquisició,icondensanteltextentansols1.500paraules.Peraell eraimportantqualsevolmatisació,qualsevolaportacióquepogueraajudaradesterrarper semprelaideapaleyanad’undissenyintel·ligent,d’unrellotgerdiví,peròalmateixtemps buscavasintetitzar,concretar,resultaralmàximdeconvincentpossible.Id’aquestamaneraesprodueixunsingularequilibrientrelanecessitatdecontestartoteslesobjeccionspossiblesil’imperiósdesigdedeixarbenclarelseupensament.Així,eltextdelaprimeraedicióieldelaquartavariademanerasubstancial,iesredueixquasialameitat,idesapareix bonapartdeltextoriginal.

Unaltredetractorimportantfoul’escriptorJosephJohnMurphy.L’any1866,enunacartaobertaalaBelfastSocietyNaturalHistory,escriviaque«laimprobabilitatquequalsevol òrgancomplexsigaproduïtidutalaperfecciódequalsevolmaneraésunaimprobabilitat delamateixaclasseigrauqueladeproduirunpoemaounademostraciómatemàticamitjançantlletresal’atzarenunataula».Murphyrecuperavad’aquestamaneralaconcepció paleyanadeltelescopi,objeccióquealseutornjahaviaestatsuggerida,demaneraméscautelosa,pelreverendCharlesPritchard,secretaridelaRoyalAstronomicalSociety.Darwines vaveureobligatacontestaraquestsnousatacs,ialaseuaobramagna, Lavariaciódelsanimalsidelesplantesdomèstiques (Darwin,1868),vadedicarunbonespaiareflexionarsobre aquestaqüestió:

Hihapersonesquepodenveureclaramenttansolsambunallumdèbil,iaquesta condiciódepèn,segonscrec,delasensibilitatanormaldelaretina,quesesapqueésheretada.Arabé,siunaau,perexemple,repalgunavantatgeperaveurebéenelcrepuscle,totselsanimalsamblaretinaméssensible,tindranunmajorèxitiprobabilitatper asobreviure;i¿perquènoserienalseutornpreservatsaquellsquearribarenatindre l’ullunamicamésgran,amblapupilacapaçd’unamajordilatació,forenonosimultàniesaquestesmodificacions?Aquestsindividusescreuariendesprésicombinarienels seusrespectiusavantatges.

Peròdepocvaserviraquestesforçtanbenargumentat,iMurphy,tresanysdesprés,va qüestionardenou,alseullibre HabitandIntelligence (1869),lapossibilitatquel’ullfóraresultatdelaselecciónatural.Enaquestaocasiólesobjeccionserenfonamentalmentdetipus tècnic,iposavenendubtelatesiquelasensibilitatanormaldelaretinafórauntretheretat:

Nil’acciódelallumsobrel’ull,nilesaccionspròpiesdel’ull,presentenlamésmínimatendènciaaproduirlameravellosacomplexitatd’estructurahistològicadelaretina;niperatransformarelshumorstransparentsdelsullsenlents;niperaproduireldipòsitdepigmentsfoscsqueabsorbeixenelsraigsdesviatsquepodrienemboirarlavisió; niperaproduirl’iris,niperadotar-lodelseupoderdecloure’ssotaunallumintensa, peraprotegirlaretina,expansionant-sedenouquanlaintensitatdelallumdecreix;ni peradotarl’irisdeduesconnexionsnervioses,unad’ellesamblaseuaarrelenelganglisimpàtic,icausal’expansió,mentrequel’altratélaseuaarrelenelcervellicausala contracció.

DarwinvareplicaraMurphyenlasisenaiúltimaediciócorregidaperell.Sensecomplicar-semassa,vaintroduirlarespostaqueWallace(1869)haviaescritprèviamentenelmomentderessenyarelllibreenqüestió.Isenseretocarcapdelesseuesparaules:

DOI:10.2436/20.2006.01.157

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

...siunalenttéelfocusmassacurtomassallarg,potcorregir-semitjançantunaalteraciódelacurvaturaomitjançantunaalteraciódeladensitat:silacurvaturaésirregular ielsraigsconvergeixenenunpunt,aleshoresqualsevolaugmentderegularitatenla curvaturaseràunperfeccionament.Així,nilacontracciódel’irisnielsmovimentsmuscularsdel’ullsónessencialsperalavisió,sinótansolsperfeccionamentsquepodrien haverestatafegitsicompletatsenqualsevoletapadelaconstrucciódel’instrument.

Sobtal’obstinaciódeDarwinennodeixarcapobjecciósenseresposta.D’aquestamanera,desdelaprimeraversióde L’ origen de1844finsal’últimade1872,vaanarafegint,retocant,modificant,interpel·lantelsseusopositors.L’estudidetotesaquestesmodificacionsi alteracionsdeltextoriginaltambémostral’evolucióintel·lectualdel’autor,laseuamanera detreballar,lanecessitatdeponderartoteslesnovetatsid’eliminartotallòquehajaperdut certaactualitat,totiqueaixòimpliqueunaimportantalteraciódeltext(vegeulataula1sobrelesmodificacionsdeltext).D’algunamanera,cadaversióde L’ origendelesespècies téel seuinterès,peròevidentmentlasisena(iúltima)éslaque,possiblement,toteditorhauria depublicar.

5.Laraó vs

.laimaginació

Abansdecasar-se,CharlesDarwinlivaexpressaraEmmaWedgwoodelsseusimportants dubtesreligiosos.Laseuapromesalivareplicarambunafrasedemolidora:«Lareligióésun assumptedelcor,nodel’intel·lecte».PotserDarwinhivaestard’acord:ciènciaireligióeren reialmesdiferentsiirreconciliables.

Enlaprimeraedicióde L’origen,vaescriurequeperacceptarl’evoluciódel’ulllaraóhaviadevèncerlaimaginació.Aquestaexpressió,mésomenysmodificada,lavamantenirfins al’últimaedició.Lacièncianoeraunassumptedelaimaginació(odelcor),sinódel’in-

Taula1.Variacionsdeltextdedicatal’evoluciódel’ullenL’origendelesespèciesenfunciódelesedicionsrevisadesperCharlesDarwin

Edicionsdel’origendelesespècies

Nombredeparaules

1aedició(1859) 2.599paraules

2aedició(1860) 2.602paraules

3aedició(1861) 2.999paraules

4aedició(1866) 1.501paraules

5aedició(1869) 1.418paraules

6aedició(1872) 1.500paraules

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.159-173

DOI:10.2436/20.2006.01.157

tel·lecte.Tampoclaveudelpoble(voxpopuli)nopodiasermailaveudelaciència.Darwin vaanarsintetitzantaquestfragmentdedicatal’evoluciódel’ull,peròalfinalaquestesdues gransideessónlesquellueixenambunaespecialforça.Potserl’ullésunòrgantanmeravellósqueresultaquasiimpensableques’hajapogutproduirperselecciónatural,peròpera provarquenohaestataixícalargumentar-hoambfets,ambraonsdel’intel·lecte.Deresserveixlaimaginació,nil’opiniópopular,nielcor,conclouDarwin.Laciènciatansolsaténals queparlendesdelmètodecientífic.Potsernohihahagutenlahistòriadelacièncianingú tancapficatenconvèncerlaseuaaudiènciad’aquestanecessitat.Ideferentendrealsseus lectorsqueelscaminsdelaciènciarestenenaveureambelsdelareligió.

Figura1.CharlesDarwinpocabansdepublicar L’origen delesespècies (CambridgeUniversityLibrary).

Figura2.LafamíliadeCharlesDarwinaljardídelacasadeDown.D’esquerraadreta,Leonard,Etty,Horace, Emma,Bessy,Frankiuncompanyd’escola(CambridgeUniversityLibrary).

Figura3.Fotografiad’EmmaielseufillLeonard,c.1854(CambridgeUniversityLibrary).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.159-173

DOI:10.2436/20.2006.01.157

6.Bibliografia

BROWNE,J.(2002), CharlesDarwin.Thepowerof place,NovaYork,PrincetonUniversityPress.

CAMPBELL,J.A.(1997),«CharlesDarwin:rhetorician ofscience».In:HARRIS,R.A.(ed.), Landmarkessays onRhetoricofscience,Davis,HermagorasPress.

DARWIN,Ch.(1859,2009), L’origendelesespècies, Barcelona,Edicions62[traducciódeSantiagoAlbertí iConstançaAlbertí].

DARWIN,Ch.(1868), Thevariationofanimalsand plantsunderdomestication,London,JohnMurray, 2vols.

DARWIN,Ch.(1876,2008), Autobiografia,València, MonografiesMètode3[traducciódeJaumeTerradas].

DARWIN,F.(ed.)(1887), ThelifeandlettersofCharles Darwin,includinganautobiographicalchapter,London,JohnMurray.

DOMÍNGUEZ,M.(2008), Introducciónala Autobiografia deCharlesDarwin,Pamplona,Laetoli-UPNA, BibliotecaDarwin3.

GHISELIN,M.(1969), ThetriumphoftheDarwinian method,Berkeley,Univ.ofCaliforniaPress.

GRAY,A.(1888), Darwiniana:Essaysandreviews pertainingtoDarwinism,NewYork,D.Appleton.

KEYNES,R.(1999), Annie’sBox CharlesDarwin, HisDaughter,andHumanEvolution,London,Fourth State.

MALTHUS,T.(1826), Anessayontheprincipleofpopulation;or,aviewofitspastandpresenteffectson humanhappiness;withaninquiryintoourprospects respectingthefutureremovalormitigationoftheevils whichitoccassions,London,JohnMurray.

MURPHY,J.J.(1869), HabitandIntelligence,in TheirConnexionwiththeLawsofMatterandForce. ASeriesofScientificEssays ,London,Macmillan andCo.

MURRAY,A.(1860),«OnMrDarwin’stheoryofthe originofspecies», ProceedingsoftheRoyalSociety ofEdinburgh, 4, 274-291.

SPENCER,N.(2009), DarwinandGod ,London, SPCK.

WALLACE,A.R.(1869),«Abookreviewof Habitand Intelligence,InTheirConnectionwiththeLawsof MatterandForce,byJosephJohnMurphy».Nature, 25,november1869.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.157 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.159-173

THEHISTORYOFALGEBRA INITALYINTHE14TH

AND15TH CENTURIES.SOMEREMARKS ONRECENTHISTORIOGRAPHY

RAFFAELLAFRANCI UNIVERSITYOFSIENA,ITALY

franci@unisi.it

Summary: ThesolutionofthealgebraicequationsofthirdandfourthdegreebyItalian algebraistsinthefirsthalfofthe16th centuryisconsideredthebeginningofthedevelopmentofmodernmathematics.TheseresultshavetheirrootsinItalianvernacularalgebrathatwastaughtinAbbacusSchoolandwritteninachapterofabbacustreatisessincethebeginningofthe14thcentury.Inrecentyearsmanyofthesetreatiseshas beenpublishedandstudied.ParticularattentionhasbeenpaidtotheoriginsofItalian vernacularalgebrathatdoesnotseemlinkedtoal-Khwarizmi’sandFibonacci’stradition.Inthispaperwemakeasurveyofthemain14th centurytreatisesandgivesome contributiontotheproblemoftheorigins.

Keywords: Historyofalgebra,Italy,14th and15th century

1.Introduction

Thesolutionofthealgebraicequationsofthirdandfourthdegreeby Italianalgebraistsinthefirsthalfofthe16th centuryisconsideredthe beginningofthedevelopmentofmodernmathematicsinEurope. TheseresultshavetheirrootsinItalianabbacusschoolswherealgebra wasstudiedandimprovedfromthe14thcentury.

ThefirstattempttodescribethedevelopmentofalgebrainItalyin 14th and15th centurieswasmadein:PietroCossali, Originetrasportoin

DOI:10.2436/20.2006.01.158 ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.175-194

Italia,primiprogressiinessadell’Algebra (Cossali,1797-99).Inthefirstvolume,CossaliillustratesthealgebrachapterinLeonardoPisano’s Liberabaci,whichhecorrectlydatesat 1202.Untilthen,infact,historiansofmathematics,includingMontuclà,maintainedthat Leonardo’streatisewaswritteninthefourteenthcentury.BeforeCossali,thesourcesexaminedforchartingthehistoryofalgebrainItalywereonlyprintedtexts.Thus,thefirstdocumentexaminedbyhistorianswasthealgebrachaptercontainedinLucaPacioli, Summade ArithmeticaGeometriaProportioniproportionalità (Pacioli,1494).

ThenameLeonardoPisanoorFibonacciwasalreadyknown,forPacioliattributedtohim muchofwhathewrote.However,Cossaliwasthefirsttoreadthealgebrachapterofthe Liber abaci andtocompareitwithPacioli’streatment,bywhichhearrivedatthehypothesisthat therewereprobablyotheralgebratreatisesbetweenPisanoandPacioli,althoughhewasunabletofindthem.Nevertheless,hecametotheconclusionthatalgebrawasimportedinto EuropefromArabiccountriesbyFibonacci,afterwhichitspreadfromPisaintoTuscany, mainlyinFlorence,thenintootherItaliancountriesandlaterintootherEuropeancountries. Thisconclusion,onlypartiallycorrectinthelightofthericherdocumentationwehavetoday,wasacceptedforabouttwocenturiesandhalf.Inparticular,itisnecessarytopointout thatCossalicompletelyignoredtheLatintranslationsofAl-Khwarizmi’s Al-jabr, eventhough hecorrectlyrecognizedthatalgebrahaditsoriginsinthistreatise(Franci,1989).

Asecondimportantstepinthehistoriographyofalgebrainthe14th and15th centuries wasmadebyGuglielmoLibriinhis HistoiredesSciencesMathematiquesenItalie (Libri,18381841).Libri’sreconstructionisbasedonmanymanuscriptshehadseeninthelibrariesof ParisandFlorenceandsomeofhisownproperty.InthefirstvolumeLibrirecognizesthat algebraenteredintoEuropebymeansoftheLatintranslationsofAl-Khwarizmi’s Al-jabr and publishesthatofGerardodaCremona.Inthesecondvolume,heanalyzesFibonacci’scontributionsandpublishesthewholefifteenthchapterof Liberabaci, whichisdevotedtoalgebra.FortheperiodimmediatelyafterFibonacci,Libriaffirmstherewerenofollowersin thethirteenthcentury.Ontheotherhand,hequotessomeabbacistsofthefourteenthcenturysuchasPaolodell’Abaco,PaoloGerardiandGiovanniDanti,whosetreatisescontainalgebra.Inthethirdvolume,LibriillustratesLucaPacioli’scontributionsandmentionshavingseensomeanonymoustreatisesinwhichthirdandhigherdegreeequationsaresolved, eventhoughthesolutionsarewrong.Infact,hesaysthatinthesetreatisesthethirddegree equationsaresolvedwithformulassimilartothosefortheseconddegreeequations,while forsomeotherequations“desrèglesbizarresfondeéssurdefauxprinciples”aregiven.He furtherpublishestwolargeexcerptsfrommanuscriptsofhisownpropertywheretheseallegedsolutionsareillustrated1

1.TheseexcerptscontainthewrongrulesofGerardiandthenonnumberedrulesofDardi,whichweillustrateinaparagraph below.

DOI:10.2436/20.2006.01.158

ThenextimportantcontributiontothemedievalItalianhistoriographyofalgebrawas madebyBaldassarreBoncompagni,whonotonlypublishedallthetreatisesofLeonardoFibonacci,butalsoillustratedmanyItalianmanuscriptsofthe14th and15thcenturiescontainingimportantchaptersonalgebra,althoughwithoutgoingintodetails(Boncompagni, 1854;1857-1862).

Itwasonlyinthe1970s,inaccordancewithBoncompagni’sindications,thatGinoArrighi(1906-2001)begantostudyandtotranscribemanyimportantabbacustreatises,but hisfocuswasgeneralandnotonlyforalgebra.

Avirtuallycompletelistofmanuscriptscontainingalgebrahasbeenpossibleonlyfrom nineteen-eighty,whenWarrenVanEgmondpublishedacatalogueofItalianabbacusmanuscripts(VanEgmond,1980).

Thiswasthesituationwhen,aboutthirtyyearsago,LauraTotiRigatelliandIbegantobe interestedinthehistoryoftheItalianmedievalalgebra.WiththehelpofVanEgmond’scatalogue,wemadealistofabbacusmanuscriptscontainingachapteronalgebra,andwithour studentswebegantotranscribeandtostudymanyalgebratreatisesofthe14th and15th centuries.Someofthesetextshavebeenpublishedintheseries QuadernidelCentroStudidi MatematicaMedioevaledell’UniversitàdiSiena.Wesubsequentlywrotetwosurveysonthe mostinterestingthingswehadfoundinthesemanuscripts,payingmoreattentiontothe newachievementsasregardsthe Liberabaci (Franci&TotiRigatelli,1985;1988)

SomeyearsagoIagainstudiedthefourteenthcenturyalgebratreatises,pointingoutthe elementsthatdifferfromAl-KhwarizmiandFibonacci(Franci,2002)inordertomakethe searchforotherpossiblesourceseasier.

ThefirstalgebratreatisestocirculateinItalywereprobablyGerardo’sLatintranslationof al-Khwarizmi’s Al-jabr andthethirdpartofthefifteenthchapterof Liberabaci. ThefirstItalianvernacularalgebratreatises,however,areverydifferent,sothequestionoffindingtheir sourcesarises.Beforetacklingthisproblem,itisopportunetogiveaglancetotheenvironmentinwhichalgebradeveloped.

ThealgebratreatisesofItalianMiddleAgesareusuallyachapterofalargertextnamed abbacustreatise (trattatod’abaco);algebrawasinfacttaughtin abbacusschools (scuoled’abaco)wherepeoplelearnedpracticalmathematicsinordertoemployitinbusiness.The teachersintheseschools,knownas abbacusmasters (maestrid’abaco),oftenwrotetreatises which,althoughhavingmanysubjectsincommonwithLeonardo’s Liberabaci, aredifferent fromitinmanyrespects(Franci,2003a).

Onlyapart(aboutathird)ofthesurvivingabbacustreatisescontainedachapterdevoted toalgebra.Algebrainfactwasnotstrictlynecessarytothemathematicaleducationofmerchants.Veryfewarethetreatisesentirelydevotedtoit.Themajorityofabbacustreatisesconsistofacollectionofsolvedproblems,sometimesprecededbyarule,onlyfewhavingalonger theoreticalpart.Thetreatmentofalgebratheycontainobviouslyfollowsthisstyle.Thenumberofpagesandthetopicscoveredinthealgebrachaptersarevariable,thetypicalcontents

bring:calculationswithradicals,calculationswithmonomialsandpolynomials,rulesfor solvingalgebraicequations,problemssolvedbyalgebra.Notallthesubjectsarealwayspresent;moreoftenthannotwehaveonlyacollectionofsolvedproblemsprecededbyarule.

Themainsourcesforthehistoryoffourteenth-centuryItalianalgebraarefifteenmanuscriptsbelongingtothe14th centuryandthreetothe15th century2.Inrecentdecades,many ofthealgebratreatisescontainedinthesemanuscriptshavebeentranscribedandstudied, providinguswithabetterknowledgeofthealgebraofthatperiod.Nevertheless,someimportanthistoricalproblemsstillremaintobesolved,thefirstonebeingthatofthesources.

2.ThebeginningofItalianvernacularalgebra

WedonotknowofanyItalianalgebratreatiseswrittenbeforethefourteenthcentury;the oldestactuallydatefromthefirstdecadesofthe14th centuryandareasfollows:

2.1. PaoloGerardi’s Librodiragioni

In1978WarrenVanEgmondpublishedwhathebelievedtobe“theearliestvernacular treatmentofalgebra”;itreferstoachapterfromthe Librodiragioni byPaoloGerardi,writteninMontpellierin13283 andcontainedinthemanuscriptMagl.Cl.XI,87attheBibliotecaNazionaleofFlorence(VanEgmond,1978).

Thechapteronalgebraisthelastoneinthetreatise(ff.63r-70r).Gerardi’streatmentcontainsfifteenrules.Eachrule,entitledinred “regolladellachosa“or“dellechose“or“choza”, givesthealgorithmtosolveanequation.Therulesconcernthefollowingequations4:

1.ax=b 2.ax2=b3.ax2=bx

4.ax2+bx=c5.bx=ax2+c6.ax2=bx+c

7.ax3=b 8.ax3= b9.ax3=bx 10.ax3=bx2

11.ax3=bx2+cx

12.ax3=bx+c(!)13.ax3=bx2+c(!)14.ax3=bx2+cx+d(!)

15.ax3+bx2=cx

Theequationsmarkedby(!)areaccompaniedbyawrongrule:Infact,theyaresolvedas theyifwereax2=bx+cinthefirsttwocasesandasax2=bx+(c+d)inthelastcase.InwhatfollowswerefertotheserulesasGerardi’swrongrules.Theotherequationsarecorrectly solvedinanobviousway.Gerardibeginshistreatmentofalgebradirectlywiththerules,

2.AcompletelistisgivenintheAppendix.

3.Thisinformationisfoundatthebeginningofthetreatisewhereweread“..leregoleeilcorsodell’ambacofacteperPaoloGerardidiFirenze,…,annodomini1327adì30digennaiosecondolocorsodiMompeslieri.”Recallthatinthosetimesthe yearbeganon25thMarch,thusaccordingtoourcalendarthetreatisewaswrittenin1328.

4.Hereandinthesequelwewritetheequationsusingthemodernsymbolism.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.175-194

DOI:10.2436/20.2006.01.158

withoutexplainingthemeaningoftheterms cosa, censo, cubo, whichheusestorepresent theunknownanditspowers.Eachruleisfollowedbyaproblem,andsimplerulesforalgebraiccalculationsareillustratedwithinthesolutiontotheproblems.

Thefirstsixrulesarethesameasthosepresentedbyal-KhwarizmiandFibonacci, but Gerardi’streatmentofalgebraisquitedifferent5.Notonlythegeometricalproofsaremissing,butsoistheintroductionofalgebraicquantitiesandrulesofcalculations,andmost partsoftheproblemsaredifferent.Inparticular,thefourthproblemconcernsacalculation ofinterest,whilethefifthdealswithbusinesstrips.

2.2. JacopodeFlorentia’s Tractatusalgorismi

In2000JensHøyruppublishedwhatheclaimedtobe“theearliestvernacularalgebrasofar known”(Høyrup,2000,2001,2006).Heaffirmsthatthetexthepresentsisachapterfrom JacopodeFlorentia’s Tractatusalgorismi,writteninMontpellierin1307.Actuallyweknow ofthreecopiesofthistreatise,oneoftheearliestItalianvernacularabbacus.Theyarecontainedinthemanuscripts:Ricc.2236,BibliotecaRiccardiana(Firenze);Ms90,Biblioteca Trivulziana(Milano);Vat.Lat.4826,BibliotecaApostolicaVaticana.Thefirstonecanbe datedfromthebeginningofthe14th century,thesecondandthirdfromthebeginningand themidofthe15th century,respectively Allofthembegin:

IncipittractatusalgorismicompilatusamagistroJacobodeFlorentiaapudMonte Pesulanumannodominimillesimotrecentesimoseptimoinmenseseptembrio.

Thechapteronalgebraiscontainedinthelastmanuscriptonly.Thissuggeststhatthis chapteronalgebramightbealaterinterpolation,althoughfromacomparativeanalysisof thestyleofthevariouschapters,Høyrupconcludesthatalgebrahasacommonauthorship withtheothersectionsofthetreatise,andsobelievesJacopo’salgebratobetheearliestvernacularItalianalgebrasofarknown.

Algebraoccupiesfolios36v-43randisprecededbyaseriesofgeometricalproblems, thenfollowedbysomeproblemssolvedbyarithmeticaltools.Jacopobeginshistreatment withthesixclassicalruleslistedinthesameorderasGerardiandfollowedbyoneormore problems.Afterthe5th rule,heremarks:

Butkeepinmindthatallthecomputationsleadingbacktothisrulecanbeanswered withtwoanswers,butonlysomeofthem,andtherearesomeforwhichyououghtto takeoneanswer,andsometheother.

Thenhesolvesthreeproblems,oneforeachcase.Afterthe6th rule,hewrites:

5.Wealsoremarkthatal-KhwarizmiandFibonaccilistthefirstthreerulesinadifferentorder,thatis,3,2,1.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.158

NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.175-194

HereIendthesixrulescombinedwithvariousexamples,andbegintheotherrules thatfollowthesixmentionedabove,asyouwillsee.

Theotherrulesconcernthefollowingequationsandarenotfollowedbyproblems.

7.ax3=b

8.ax3=bx9.ax3=bx2

10.ax3+bx2=cx11.bx2=ax3+cx12.ax3=bx2+cx

13.ax4=b

17.ax4+bx3=cx2

20.ax4+bx2=c

14.ax4=bx15.ax4=bx2

18.bx3=ax4+cx2

19.ax4=bx3+cx2

16.ax4=bx3

LikeGerardi,Jacopodoesnotpreviouslyintroducethetermsofalgebraheuses,which are cosa,censo, cubo and censodicenso. Healsoteachesalgebraicalcalculationsduringthesolutionofproblems.Jacopo’streatmentresemblesthatofGerardi,notonlyintheorganizationofthematterbutalsointhecoincidenceofmanyrulesandproblems.Inparticular,the problemsrelativetotherules1,3,4,5aredifferentonlyinthenumericaldata.Jacopo,however,doesnotpresentthewrongrules.

Atthispointaproblemnaturallyarises:whatarethesourcesofJacopo’sandGerardi’salgebras?Theirtreatment,infact,followsapatternverydifferentfromthatofal-Khwarizmi andFibonacci,notonlybecausetheybothomitthegeometricalproofsoftherulesandpresentequationsofdegreehigherthantwo,butalsobecausetheyapplyalgebratosolvedifferentkindsofproblems.

Høyrupaffirmsthattheabove-mentionedfeaturesofJacopo’sandGerardi’salgebrasare presentinsomeArabictexts.Nevertheless,thelackofanyArabismintheirtextsexcludesa directderivationfromArabicsources.Thus,Høyrupdevelopsahypothesisoftheinfluence ofaRomancespeakingarea,whichinturnwouldhavebeeninfluencedbyArabicsources. Thepresenceofthewrongrulesinonlyoneofthetexts,however,suggeststhatJacopoand Gerardimighthavedrawnfromdifferentsources,eveniftheybothwrotetheirtreatisesin Montpellier.EventhoughwearenotsurewhetherJacopowasthefirsttopresentthetwentyruleslistedabove,inwhatfollowswerefertothemasJacoporules.

In2007HøyrupeditedtheentireJacopotreatise(Høyrup,2007).Inhislongintroduction,hereaffirmsthatJacopo’salgebraistheearliestItalianvernacularalgebraandrepeatshis hypothesisonitsorigins.InareviewofHøyrup’sbook,JeffOakspresentsmanyarguments againstHøyrup’sthesisthatalgebrainVat.Lat.4826wasalreadycontainedinJacopo’soriginaltreatisewrittenin1307(Oaks,2009).OaksalsocontestsHøyrup’srelatedthesisthatJacopolearnedalgebranotfromtheenvironmentofMontpellierorItalybutfromanunknown “area?”locatedinorencompassingtheCatalanregion,whichisnotwellproved.Beforeenteringintothedetailsofthisquestion,itisnecessarytoillustratetheotherssurvivingalgebra compilationsthatarealmostcontemporarytothoseofGerardiandJacopo.

2.3. Tractatodell’arismetricha(Ricc.2252)

ThemanuscriptRicc.2252,BibliotecaRiccardianaofFlorence,inthefolios1r-71vcontains a Tractatodell’arismetricha writteninPisathatbyinternalevidencecanbedatedatabout 13206.Afterafirstpart,devotedtoteachingtheoperationswithnaturalnumbers,theauthorbeginstoexplaintherulesforsolvingtheproblems,andaftertheruleofthethreeand thatofdoublefalsepositionheintroduces“therulesofthegreaterthingwithsomeexamplesbymeansofwhichalltheproblemsaresolvedorcanbesolved”7.Thesixteenrules, numberedinredink,coincidewiththefirstsixteenofJacopo,buttheyarepresentedina differentorder.Afterthefirstsix,allthebinomialofthirdandfourthdegreearelisted.Unliketheothertextswehaveexamined,thefirstfiverulesareillustratedbynumericalexamples.Thoseconcerningthe4th and5th ruleare:x2+10x=39andx2+21=10x,whichcoincides withthosewefindinal-Khwarizmi. Furthermore,whileintherulestheauthorspeaksof “censi”,“cose”and“numeri”,intheexamplesthenumbersarenamed“dragme”,whichrecallal-Khwarizmi’s“dirhams”.Rules6,7,8,9,10,16areillustratedbyaproblem,whichfor rules8,9,10isthesameasthatbyGerardi.Tenproblemssolvedbyalgebrafollow,andbeforeeachproblemtheauthoragainwritesinredinktheruletowhichitrefers;therulesare 1-2-3-4-6onhislist.TheseproblemsaredifferentfromthoseinJacopoandGerardi.Inconclusion,itseemstheauthorofthistexthasdrawnhisalgebrafromsourcesdifferentfrom thoseofJacopoandGerardi.

2.4. Themanuscript1754ofBibliotecaStataleofLucca

Manuscript1754,BibliotecaStataleofLucca8,datedbyinternalevidenceatabout1330, containsanabbacustreatiseinwhich,afterawellorganizedtreatmentofthecommercial questions,wefindachapterdevotedtoalgebra

Thethirdbookcontainingtherulesofthethingwithexamples,withothergood problemsthatIhavewrittenbynumberandbyroot,asyouwillfind9

Sixteenrulesfollow,eachprecededbytheinscription“Regholadellachosa”.Therules coincidewiththefirstsixteenofJacopo,buttheyarepresentedinthesameorderasRicc. 2252.Onlythefirstsixrulesareillustratedbyaproblem.Theseexamplesaresimilarto thosepresentedbyJacopoandGherardi;sometimestheyalsocoincideinthenumerical data.Attheendoftheruleswefindanotherfiveproblemssolvedbyalgebra.

6.Thisinterestingmanuscripthasyettobestudiedbyanybody.

7.“Regoledellacosamaggioreconcertiesempiperliqualisifannoosipossonofaretutteleragione”.

8.Thewholemanuscriptiseditedin:ScuolaLucchese,1973.

9.“Tersolibroe’seraeleregoledellachosaconasempri,chonaltrebuoneragionidivantaggio;lequalii’òescrittipernumeroeperradicie,sìchomevoitroverete”.

DOI:10.2436/20.2006.01.158

Inthelastpartofthemanuscriptthereisanotherchapteronalgebrathatbegins:

Herewewillbegintherulesof aligibraamichabile, thatis,ofthethingastheyareexpressedinthevernacular,bywhichalltheabbacusproblemsaresolvedandalsomany ofgeometry10

Nextthesixclassicalrulesfollow,eachofthemillustratedbyaproblemthatdiffersfrom thatofthefirstpartonlyinsofarasnumericaldata.Afterthesixruleswereadthefollowingremark:

Theseare6rulesof aligibraamichabile,andbythesesixwaysalmostalltheproblems aresolved,bywhichoneareabletobringbackhisproblemtotheserules.Butthereare otherrulesof chubi and censi thatareseldomneededbecauseeachproblemcanbe broughtbacktooneofthosesixways.Nevertheless,Iwillproposethemtoyouwithoutexamplessothat,ifyouneedthem,youshallknowthem11

Therulesthatfollowalsocoincideintheorderwiththe7-13ofJacopoandarenotfollowedbyaproblem.

Thesecondversionofalgebra,whileverysimilartothefirstone,doesnotseemtobe drawnfromthesamesource.Elementsinfavourofthisclaimarethedifferentorderinthe listofrules,thedifferentnumericaldataintheproblems,andfinallythedifferentnamegiventothediscipline:“regoladellacosa”inthefirstcaseand“aligibraamichabile”inthesecondcase.Weremarkthatthisisthefirstoccurrenceofthename“aligibraamichabile”inthe vernaculartradition.

2.5. Someconclusions

AnalysesofthealgebratreatiseswehavemadeaboveenableustotackletwoproblemsconcerningtheoriginsofItalianvernacularalgebra:

(1)WhatisthefirstItalianalgebratreatise?

(2)Whatareitssources?

Asregardsproblem(1),werecallthattherearetwocandidates:GerardiinVanEgmond’s opinionandJacopoinHøyrup’sopinion.Høyrup’sclaimisbasedonthebeliefthattheal-

10.“Quieinchomincieremoleregoledell’aligibraamicabile,ciòdellachosasonodettevolgarmente;perlequalituttelequestionidell’anbachosen’asolvenoeanchomoltedigiemetria”.

11.“Questesono6regholedell’aligibraamicabile,eperquesti6modiquaçitutteleragionis’asolvonoachisaindugiarelasua ragioneaquestimodi.Masonoanchoraaltreregoledichubiede’ciensilequaliradevoltebiçognianoinperòcheogniragione sipuoteindugiareadalcunodiquesti6modimanondimenoioteleporròquellesensagliasempriacciòsepuretibiçognassero,chetulesappi”.

DOI:10.2436/20.2006.01.158

gebrachapterinthe15th centurycopyofJacopo’streatisewasalreadypresentintheoriginal.AsIstatedabove,OaksconteststhisassertionandIfullysharehisarguments.Ifurther believethatnotevenGerardi’streatisemaybethefirstone.Indeed,inmyopinionthesolutiontoproblem(1)islinkedtotheproblemofdatingmanuscripts.Forthemostpart,they aredatedbythewatermarkonthepaperorbyinternalreferencestosomedatescontained inastronomicalorcommercialproblems.Itisobviousthatsuchdatinghasarangeoferror. NowifwelookatthemanuscriptsRicc.2252andLucca1754andtakeintoaccountthe rangeoferrorintheirdating,wemayconcludethattheyarealmostcontemporaryorperhapsearlierthanGerardi’streatise.Sowearenotabletosaywhichthefirstis.Furthermore, theyseemtoberatherindependentonefromanother.Thisconclusionisalsoimportantin providingananswertoproblem(2).

Althoughindependenteachfromoneanother,thetreatisesexaminedabovesharesome commonfeaturesthatrevertbacktocommonsourcesthatcannotbeidentifiedwithLatin translationsofal-KwarizmiorFibonacci’s Liberabaci. ItseemslikelythattheyultimatelyderivefromArabicsources;nevertheless,theyaredifferentfromanyArabictreatisesofarinvestigatedbyhistoriansofmathematics.SinceoneofthecharacteristicofearlyItalianalgebraisitsextensiveuseinsolvingcommercialproblems,Høyrupdevelopsthehypothesis thatitssourcemayultimatelybefoundin muhalameth mathematics(Høyrup,2007:159).

Unfortunately,thisfieldofArabicmathematicisstilllittlestudied,sonotextcontainingan algebratreatisesimilartotheItalianonesisavailable!

AsregardstheproblemofhowthisalgebrareachedItalianabbacists,wehavealready mentionedhowHøyruparrivedatthehypothesisoftheinfluenceofaRomancespeaking area,whichinitsturnwouldhavebeeninfluencedbyArabicsources,andhowhefurther locatedthisareaintheCatalanregion.HebaseshishypothesisontheconvictionthatJacopo’sandGerardo’salgebrasaretheearliestinItalian,andthereforeformthebasisofthe wholesubsequentItalianproduction.Ifwetakeintoconsiderationtheanalysisofthealgebratreatisesmadeabove,andwhatwehavesaidaboutthedatingofthemanuscripts,itis evidentthatHøyrup’spremiseisfalse.

Inthelightofwhatwecurrentlyknow,Ibelievethatwecanonlyconcludethatinthefirst decadesofthe14th centuryaknowledgeofalgebraindependentfromal-KhwarizmiandFibonacciwaswidespreadinTuscany,andthatitsmaincharacteristicsarethesolutionof equationsofdegreegreaterthantwoaswellastheapplicationtosolvecommercialproblems,whoseoriginsareprobablyArabic.However,weareabsolutelyunawareofthewayin whichthisalgebrareachedItaly.

3.Dardi’s Aliabraa-Argibra

TheproblemofthesourcesforItalianalgebrabecomesevenmorecomplicatedifwelookat thefirstItalianvernaculartreatiseentirelydevotedtothissubject.Thisisentitled AliabraaArgibra andwaswrittenin1344byMasterDardiofPisa Sofarfivecopiesof Aliabraa are

known.Theyarecontainedinthemanuscripts:ChigiM.VIII.70(c.1395),BibliotecaApostolicaVaticana;I.VII.17(c.1470),BibliotecaComunaleofSiena;Ash1199(c.1495),BibliotecaMediceo-LaurenzianaofFlorence,Heb.1022(1473,d),BibliothèqueNationaleof Paris;ArizonaStateLibraryofTempe(USA)(sec.XV).Thefirstthreecopiesareanonymous, whilethelastcopygivesusthenameoftheauthorandthedateofcompilationofthetreatise.Furthermore,itwasthepointofdepartureforthetranslationintoHebrewcontainedin theParismanuscript.ThetranslatorwasMordechaiFinziofMantova,whoisalsowell knownforhistranslationintoHebrewofAbuKamil’s Algebra. ThethreeItaliancopiesare almostidentical;thefirstwaswritteninavernacularofNorthernItaly,whiletheothertwo areinaTuscanvernacular(VanEgmond,1983;MaestroDardi,2001).

Intheintroduction,theauthorexplainsthat“thetitleofthebookiscalledAliabraainArabic,whichinthevernacularmeansuncoveringofasubtlematter”.Nextheshortlypresents thecontentofthetreatiseanddefinestheterms cosa,censo,cubo,censodicenso.Afterachapter devotedtocalculationswithradicals,thealgebratreatisebegins.Itisdividedintotwoparts.

Inthefirstparttheclassicalsixequationsoffirstandseconddegreearepresented,togetherwithgeometricalproofsandsomesimplerulesforcalculatingwiththeunknownand itspowers.Thispartresemblesal-Khwarizmi Thesecondpartisontheotherhandhighly original.Itcontains198rules,194ofwhicharenumbered,whiletheotherfourarenot. Eachruleisfollowedbyoneormoreproblems.

Wedonotincludethelisthere,butconfineourselvestoremarkingthattheequationsare obtainedbycombiningindifferentwaysthefollowingterms:a,ax,ax2,ax3,ax4,√a, √ax, √ax2, √ax3, √ax4, 3√a, 3√ax, 3√ax2, 3√ax3, 3√ax4,where“a”isapositiveinteger.Inthemain, Dardilimitshimselftocaseswithonlytwoorthreeterms,andonlyinseventeencasesdoes hetreatequationswithfourormoreterms.Itseemsimportanttoremarkthepresenceof equationslikeax4+bx2=candax6+bx3=c.Almostalltheproposedequationsarereducedto oneofthesixfirstcasesortoabinomialequationlikeaxn=b,2≤n≤12,eitherbysubstitution orbyrisingtoanappropriatepower.Thesampleproblemsforthenumberedrulesareall oneofthefollowingtypes: Divide10intotwopartssuchthat...,Findone(ortwoorthreeorfour) numberssuchthat... Thetermsoftheproblemsarealwayssuchthattheequationsareobtainedquickly.

Betweenchapters182and183, fournon-numberedrulesareinserted,andthisisperhapsoneofthemostinterestingpartsofthetreatise.Theauthorwarnsthereaderthat,unliketheothers,theserulesarenotasgenerallyvalid,sinceashesaystherulespresentedare validonlyforequationswhichcomefromproblemslikethoseproposed.Inthesecases,as wellasintheothers,Dardiwritesdowntherulewithoutanyexplanationaboutthewayit isobtained.Theequationsinquestionandrelativesolvingrulesare

(i)ax3+bx2+cx=d x=3√((c/b)3+d/a)–c/b

(ii)ax4+bx3+cx2+dx=ex=4√((d/b)4+e/a)-√(d/b)

DOI:10.2436/20.2006.01.158

4 cebd

(iii)ax4+dx=bx3+cx2+ex= √(( )2 +—) + √ 2aa4a2b

4 cebd

(iv)ax4+cx2+dx=bx3+ex= √(( )2 +—) + √ 2aa4a2b

Theproblemsillustratingrules(i)and(ii)arerelativetoacalculationofinterest,theothersaskustodivide10intotwoparts,x,10-x,suchthat

(x(10-x))/(2x-10)=√N,withNagivennaturalnumber12

Whilethefirstpartof Aliabraa isveryclosetoal-Khwarizmi’stext,borrowingitsexamplesandproofs,nothingisknownaboutpossiblesourcesforthesecondpart.

4.Thealgebratreatisesofthesecondpartofthe14thcentury

ThealgebratreatisecontainedincodexRicc.2263ofBibliotecaRiccardianaofFlorence, datedbywatermarkabout1365(Anonimo,1994),isveryinteresting,becauseherewefind forthefirsttimeGerardi’sandJacopo’sruleslistedtogether.Thistext,entitled Trattatodell’alcibraamuchabile,beginswiththerulesofsignsandrulestooperatewithradicals.The nexttwenty-fourequationsfollow.ThepartconcerningthefirstsixrulesresemblesJacopo’s wordforword.Rules7to13coincide,althoughinadifferentorder,withthatsonumbered inGerardi,andtheyarealsofollowedbythesameproblems.Rules14to24coincidewith Jacopo’slasttenrulesandarenotfollowedbyaproblem.Inconclusion,thissetofrulesis almosttheexactunionofJacopoandGerardi.Infact,onlyGerardi’sthirdwrongruleand Jacopo’s10th rulearemissing.Fortyproblemssolvedbyalgebrasubsequentlyfollow,most ofthemofbusinesstype.Itisinterestingtopointoutthatinsomeoftheseproblemsthe rulesforoperatingwiththealgebraicfractionsareillustrated(Franci,1992:325-334).

TheotherItaliansurvivingalgebratreatisesthatweknowfromthesecondpartofthe14 centurydatebacktothelastdecadeofthecentury.Manyofthemshareacommonfeature; theypresentagreaternumberofequationsthanGerardiandJacopo.Manyofthemlike Fond.Prin.II.III.198,2QqE13,Ricc.2252(ff160r-169r),Pal.312(Anonimo,1998),includeGerardi’swrongrulesandDardi’snon-numberedrulesfollowedbythesameproblems.Theauthorsofthesetreatisesappeartohavecopiedfromothertextswithoutcriticism.Theyseemtobecompletelyunawarethatsomeruleswerewrongandothersvalid onlyforalimitedclassofproblems.

12.GuglielmoLibriownedwhatisnowtheAshburnhammanuscript,andattheendofnoteXXXIinthethirdvolumeofhis“Histoire…”heprintsthesectionconcerningthefourspecialequations.ForagoodanalysisoftheseequationsseeVanderWaerden,1985:47-52.

Verydifferentisthequalityofthechapteronalgebra,includedinthemanuscriptFond. Prin.II.V.152ofBibliotecaNazionaleofFlorence,writtenbyananonymousFlorentinemaster,inthelasttenyearsofthefourteenthcentury.Hereinfactwefindaninterestingimprovementonthesolutionofthethirddegreeequations.Algebraoccupiesfolios145rto 180v(Anonimo,1988).Afteraverydetailedexpositionofcalculationswithpolynomials, twenty-tworulesfollowthatcoincidewiththetwentybyJacopoplusax4+c=bx2,ax4=bx2+c, whicharethelogicalcompanionsofthelastruleinJacopo’slist.Eachruleisexplainedby twoorthreeproblems.Attheendofthispartwereadthefollowingremark

Hereweexplainthe22rulesofalgebrawithsomeexamples.NowIwillcontinue withsomerulesbesidesthese,whicharefine.Andfromthisyouwillunderstandas manyrulesyoucouldmakeontheseequations,althoughitisdifficulttomakethem13

Therulesarerelativetothefollowingequations:

23.ax3+bx2=c ,24.ax3=bx2+c,25.ax3+c=bx2

Theauthorclaimsthatthesolutionto23is,inmodernnotation,x=y-(b/3a),whereyis suchthaty3=3(b/3a)2y-(c/a+2(p/3a)3).Intheexampleshesolves,thelastequationissolved bytrialanderror.Therulestosolvetheequations24and25aresimilarexceptforobvious changeofsigns.Ineachcasetheruleisfollowedbyanumericalexampleandbyaproblem. Weremarkthatwhattheanonymousauthordoesistoturnanequationlikex3+px2+q=0 intoy3+p’y+q’=0bythesubstitutiony=-p/3.However,helacksaformulatosolvethelatter. Ratherhesolvesitbytrialanderrorinanyparticularcase(Franci,1985).

Itisveryinterestingtoremarkthattheauthorofthetreatiseclaimstobetheinventorof therulestosolvetheequations23-24-25.

Sincewehaveprovedthesethreerulesbesidesthetwentytwo,itispossiblethat manyrulesexist,butsofarwehavemadenomore,soIwillleavesomespacesothatif atanothertimewewishtomakemoreruleswecanwritethemhere14

Thefirstandthirdoftheafore-mentionedrulesarealsopresentedinthealmostcontemporarymanuscriptConv.Sopp.G.7.1137(ff.150v-151v),BibliotecaNazionaleofFlorence. Theproblemsthatillustratetheserulesaredifferentfromthoseoftheprevioustext.

13.Quiabbiamochonpiutodidichiararele22regholedel’algibra,chonalcuniasenpri,oraseguiteròalcunaregolafuoridiquestechesonobelleeperquellechonprenderaichomemolteregolesipotrebonofaresopraaquestiuguagliamentimasonod’asaisentimentoavolerlefare.

14.“Sichomeabiamodimostratequestetreregoleoltrealle22,èposibilecheasairegolesiano,ondenonabiendoperora fattepiùlasceròdispazioperinsinoalametàdelquadernoaciòche,sealtravoltapiùregholefacessimosipossanoseghuire.” <f.166r>.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.158

Untilnowwehavenotfoundtheserulesinanyothertreatise.Nevertheless,wemustremark thatinthe15th chapterof ArsMagna (1545),inordertosolvetheequationax3+bx2=c,GirolamoCardanotransformsitexactlyinthesamewayastheanonymousabbacistsofthe14th century.ThegreatdifferenceisthatCardanoknewhowtosolvethetransformedequation.

Fromtheanalysismadeuntilnowitmightseemthatthe14th centuryabbacistswere completelyunawareofthetreatmentofalgebrabyal-KhwarizmiandFibonacci.Thisisnot so,however.Infact,inthemanuscriptMA334(c.1400),BibliotecaAngeloMayofBergamo,atff.63r-66r,weindeedfindatranslationintotheVenetianvernacularofthesection of Liberabaci containingthegeometricalproofsoftheseconddegreecompoundrules,followedbyatreatmentofalgebrathatfollowsthepatternwehaveseensofar.Inthissection, wefindtwentyfiveruleseachillustratedbyaproblem.Thefirsteighteenrulescoincide withthoseofRicc.2263.Nexttherearethefournon-numberedrulesbyDardi,followedby ax4+bx2=c,ax4+c=bx2,ax4=bx2+c.Gerardi’swrongrulesarenotincluded.

Anidenticaltreatmentofalgebra,includingthetranslationofthegeometricalproofs from Liberabaci,iscontainedinff.13r-30vofMagl.XI.120(c.1400),BibliotecaNazionale ofFlorence,whichiswritteninaTuscanvernacular.

The14th centuryabbacists’knowledgeoftheLatinoriginsofalgebraisalsoevidencedby atranslationintothevernacularofGerardodaCremona’sLatintranslationofal-Khwarizmi’s Al-jabr, containedinff.84r-107vofthemanuscriptFond.Prin.II.III.198,Biblioteca NazionaleofFlorence,whilethemanuscriptUrb.lat.291(c.1400),BibliotecaApostolica Vaticana,containsavernaculartranslationofanotherLatintranslationof Al-jabr (Franci, 2003b)andatranslationofthethirdpartofthefifteenthchapterof Liberabaci.

IbelievethatthestudyofUrb.Lat291,untilnowignoredbythehistoriansofmedieval algebra,maybeofgreatinterest.Itseemsinfacttobeacompendiumofthewhole14th-centuryItalianvernacularalgebra.Itpresentsatranslationofthe14th chapterof Liberabaci (devotedtoradicals),atranslationintoItalianofaLatineditionofthe Al-jabr,atranslationof thethirdpartofthe15th chapterof Liberabaci followedbyotherproblemssolvedbyalgebra,alistofthirtyfiverulescontainingalltherulesofJacopoandGerardi,andthefournonnumberedrulesofDardifollowedbyanothersetofproblemssolvedbyalgebra.

5.Italianvernacularalgebraofthefifteenthcentury

Inthe15th century,algebracontinuestobepresentedinappropriatechaptersofabbacustreatises,andtheircontentsareoftencopiedwordbywordfromtextsofthepreviouscentury. Many15th centurytreatisescontinuetopresentthewrongrulesofGerardi,whichprovesthat theirauthorscopiedwithoutcriticism15.Averydifferentmatterarethealgebrachapterscon-

15.Inthisregard,weremarkthatthefirsttreatisebyaPortugueseauthorthathascomedowntouscontainingatreatment ofalgebra,namelyBentoFernandes’s Tratadodaartedearismetrica (1555),containsachapteronalgebraquitesimilartothat oftheabovequotedmanuscriptPal312includingGherardi’swrongrules.See:Silva,M.C.,2008.

tainedinsomelargetreatisesthatmaybeconsideredasencyclopediasofthemathematics taughtintheabbacusschools,theyareentitled Pratichad’arismethrica andarecontainedin themanuscriptsL.IV.21,Pal.573,Ott.lat.330716.ThefirstonewaswrittenbyBenedettoda Firenze,theothersbyananonymousFlorentinemasterwhoclaimstobeastudentofacertainAgostinoVaiaio.Thelongchaptersdevotedtoalgebrainthesetreatisesareverysimilar17 Theyaredividedintomanysections.Thefirstonehasageneralandintroductorycharacter andbeginswithatranslationintothevernacularofthefirstpartoftheLatinversionof Aljabr byGerardodaCremona.Alistofrulesforsolvingthirdandfourthdegreeequationsfollows,alltheequationsbeingbinomialortrinomialequivalenttoaseconddegreeequation. TherearenotracesofGerardi’swrongrulesorDardi’snon-numberedrules.Thissectionends withthesolutionofmanysimpleproblems.Eachofthefollowingpartsisdevotedtothe presentationofaseriesofproblemsdrawnfromtreatisesofotherauthors,forwhichbiographicalnotesarealsogiven.LeonardoPisano,Antoniode’Mazzinghi(sec.XIV)andGiovannidiBartolo(sec.XV)arepresentinallthetreatises,whileM°Biagio(sec.XIV)appearsonly inL.IV.21andM°Luca(sec.XV)andAgostinoVaiaio(sec.XV)onlyintheothertwotexts.

Thesetreatmentsofalgebranotonlyshowthattheirauthorshadasoundhistorical knowledgeofthesubject,butalsothattheyexertedacriticism.Theyinfactdeliberately omittedtowriteoutthewrongrulesforthethirddegreeequations,asemergesfromthefollowingremarkbyM°Benedetto:

Wemightwritecertainequationsthatweregivenforthethirdpowersinancient times,buttheserulesareveryobscureandmoredoubtsareinthesolutionsthaninthe enunciations,sothosegivenaresufficient18

InspiteofM°Benedetto’swarning,manyabbacistsofthe15th centuryincludethewrong rulesintheirtexts.AmongthemwemayrecallRaffaelloCanacci,whohaslefttoustwotreatisesentirelydevotedtoalgebracontainedinthemanuscriptsRicc.2265(c.1490),BibliotecaRiccardianaofFlorence,andPal.567(c.1495),BibliotecaNazionaleofFlorence19 Canacci’streatmentincludesthegeometricalproofsfortheseconddegreeequationsand calculationswithradicals,monomialsandpolynomials.Hislistofsixtyfiverulesincludes Gerardi’swrongrulesandDardi’sfournon-numberedrules,illustratedbythesameproblemswefindinthetextsoftheancientauthors.

16.Foragooddescriptionofthecontentofthesetreatisessee:Arrighi,1965;1967;1968.ThethreepapersarealsoreprintedinArrighi,2004.

17.ThealgebrachapterinL.IV.21hasbeencompletelyeditedinthefollowingpublications:M°BenedettodaFirenze,1982; M°Biagio,1983;M°Antoniode’Mazzinghi,1967;GiovannidiBartolo,1982;LeonardoPisano,1984.

18.“…certeaguagliationilequalianticamentesopraechubidavanosipotrebberoscrivere,masonoregolemoltooffuscate etinpiùdubisirisultanellasolutionechenelproporrodelchaso,questedateadunquebastino,…”<L.IV.21,f.430v.>

19.Thelastmanuscripthasbeencompletelyeditedin:Procissi,1954andCanacci,1983.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.175-194

DOI:10.2436/20.2006.01.158

ThemanuscriptItal578,BibliotecaEstenseofModena,containstheonlyoriginaltreatmentofalgebrainItalyfromthe15th century(Anonimo(sec.XV),1986).Algebraoccupies thefoliosfrom5rto18v.Thetreatmentbeginswithalistofthepowersoftheunknown, whichrangefromsimplenumberstoanunknownofninthdegree,whicharedenotedby thefollowingabbreviations:N(number),C(x),Z(x2),Q(x3),ZZ(x4),CdiZZ(x5),ZdiQ (x6),CdiZdiQ(x7),ZdiZZ(x8),QdiQ(x9),whereC,Z,Qarethefirstlettersof‘Cossa’, ‘Zenso’and‘Qubo’,whicharethenamesofthefirstthreepowersoftheunknown.Theauthorassociatesone‘grado’(degree)toeachterm,beginningwith0forN,1forC,2forZ, andsoon.Thelistofthepowersisfollowedbyanexplanationofhowtoperformthefour basicoperationswiththem.Herewefindthefirstoriginalcontribution.Infact,asregards multiplicationanddivision,theauthorsuggeststhattheresultcanbeobtainedbyadding orsubtractingthedegrees.Theauthor’soriginalityalsocontinuestorevealitselfinlisting theequations;ratherthangivingaseparateruleforeveryequation;hedivideshisequations ineighteenbasictypesandgivesonegeneralrulethatcanbeusedtosolveanyequationof thattype.Thus,ax2+bx=cwasincludedwithax3+bx2=cx,ax4+bx3=cx2,ax9+bx8=cx7 ,ina singlerule.

Weareunabletoidentifyanypossiblesourcesofthisanonymousauthor.WeonlyremarkthatasimilartreatmentofalgebracanbefoundinpartthreeofNicholasChuquet’s Tripartyenlasciencedesnumber, writteninLyonin1484(Chuquet,1484).

However,theModenaalgebraseemstohavehadalmostnoinfluence.Weknowindeed ofonlyoneItalianalgebrathatcanbeconnectedtothesametradition.Thisisthealgebra chapterinthe Librodiragioni byDionigiGori,writteninSienain1544andcontainedinthe manuscriptL.IV.22,BibliotecaComunaleofSiena(Gori,1984).

ThefirstabbacustreatiseswereprintedinItalyattheendofthe15th century,themost importantofwhichwasthe SummadeArithmeticaGeometriaProportionietProportionalita, writtenbyLucaPacioliandprintedinVenicein1494.The Summa containsachapteronalgebrathatisthefirstalgebratobeprintedinEurope.

Pacioli’streatmentbeginswithatranslationintothevernacularofthefirstpartofthe thirdsectionofChapter15from Liberabaci, whichconcernsthesixclassicalequationsof firstandseconddegree.Paciolithenmakessomeinterestingremarksonthewaytheunknownistobechoseninthesolutionofproblems.Afterremarkingthatfromthesixclassicalcasesitispossibletodrawaninfinitenumberofothercasesofhigherdegree,Paciolisays thatuntilthentherewerenogeneralrulesforequationslikeax4+bx2=cx,ax4+cx=bx2,but concludesthatperhapstherulesmightbefoundinthefuture.Pacioli’streatmentofalgebra doesnotrepresentthedeep,richandcomplextraditionofinvestigationintothesolutions oftrans-quadraticequationsthatwehaveexamined.WebelievethatthefollowingdevelopmentsinalgebrainItalywereinfluencedmorebytherichhandwrittentraditionwehave describedthanbyPacioli’streatise.

6.Conclusions

FromtheanalysiswehavemadeofalgebratreatisescontainedintheItalianmanuscriptsof thefourteenthcenturythathavecomedowntous,itemergesthatinthefirstpartofthecenturytherewerevarioustraditionsdifferentfromal-KhwarizmiandFibonacci.Inparticular, wehavepickedoutthreedifferenttraditionsthatwenamebytheirfirstexponents:Gerardi,JacopoandDardi.Thetextswrittenbythefirsttwoauthorsarecharacterizedbythe presenceofequationsofdegreegreaterthantwo,andbytheuseofalgebraalsotosolvemercantileproblems,whileDardi’streatisecontainingalistof198equationsismoretheoretical.Actually,weknowofnopreviousArabicorLatintextwiththesecharacteristics,sothe problemoftheoriginsoftheItalianalgebraictraditionremainsopen.Inthelastpartofthe 14th century,wefindinsteadamergingofalltheabove-quotedtrends,andalsoarevivalof interestinal-KhwarizmiandFibonacci.Inthefollowingcentury,thepatternsofthealgebra chaptersintheItalianabbacustreatisesshownonoveltiesexceptforModenaalgebra,but the15th centuryabbacistsconsideredtheknowledgeofalgebraveryimportantfordeterminingtheirability.TheimportancegiventothisdisciplineisalsotestifiedbythelonghistoricalchapterscontainedinthemanuscriptsL.IV.21,Pal.573andOtt.lat.3307.Thegreat attentionpaidtoalgebrabyItalianabbacistsofthefourteenthandfifteenthcenturies,and theirinvestigationsintothesolutionofthirdandfourthdegreeequations,surelycontributedtothediffusionofalgebraandpavedthewayforthegreatachievementsofthenext century,whenScipionedalFerro,NiccolòTartaglia,GirolamoCardanoandLudovicoFerrarifoundtherulestosolvetheseequations.

APPENDIX20

Vat.Lat.4826 (c.1450),BibliotecaApostolicaVaticana

JacopodeFlorentia, Tractatusalgorismi (1307)ff. 1-59 <Algebra>ff.36v-45v.

Magl.Cl.XI,87 (1328,d),BibliotecaNazionale,Firenze

PaoloGerardi, Librodiragioni,ff.1-70 Leregoledelacosa,ff.63r-70r.

Ms.1754 (c.1330),BibliotecaStatale,Lucca Librodimolteragionid’abaco,ff.1-87 Regoladellachosa,ff.50r-52r <Algebra>ff.81r-81v.

Ricc.2252 (s.XIV),BibliotecaRiccardiana,Firenze (i) Tractatodell’aritmetica (c.1320),ff.1-71 Regoledellacosa,ff.25r-30r (ii) Regoledell’algebra (c.1400),ff.160r-169r.

Ricc.2263 (s.XIV),BibliotecaRiccardiana,Firenze Trattatodell’alcibraamuchabile (c.1365),ff.24r50v.

Plut.30,26 (1370,d),BibliotecaMediceo-Laurenziana,Firenze

Giovannide’Danti, Tractatodell’algorismo,ff.1r-28r. Perregoladel’argibraepermododipropositione,ff. 20v-21v.

L.IX.28, (1384,d),BibliotecaComunale,Siena Gilio,<Aritmeticaegeometria>ff.1-216 Regoledellacosa,ff.37r-45r.

Fond.prin.II.III.198 (s.XIV),BibliotecaNazionale, Firenze (i) Librod’insegnarearismetrica (1390,d),ff.3r-59v Delleregoledellecose,ff.47r-55r (ii) Liberdealgiebraealmuchabila (c.1390),ff.86r107v.

Fond.fond.II.V.152 (c.1390),BibliotecaNazionale,Firenze

Tratatosopral’artedell’arismetrica,ff.1r-180 <Calcoloalgebrico>,ff.145r-153r Leregholedellacosa,ff.153v-166r <problemirisolticonl’algebra>,ff.169v-180v.

Conv.Sopp.G.7.1137 (c.1395),BibliotecaNazionale,Firenze Librodelleragionid’abaco,ff.1r-253r <Algebra>,ff.107r-109v Regholedell’alcibramochabile,ff.144r-151v.

ChigiM.VIII.170 (c.1395)BibliotecaApostolicaVaticana <Dardi>, Aliabraa-Argibra,ff.1r-112r.

2QqE13 (1398,d),BibliotecaComunale,Palermo Libromerchatantesche,ff.1r-76v L’algibramochabile,ff.39v-50v.

MA334 (c.1400)BibliotecaCivica‘AngeloMai’,Bergamo III. <MaestroNicheletto. Zibaldonedimatematica> (i)(63r-66r)Lechonpoxiçiondelaçebra (ii)(78r-77v)LichapitolidelAçebra.

Magl.Cl.XI,120 (c.1400),BibliotecaNazionale,Firenze (i)<Capitolid’algebra>,ff.1r-7r (ii)M°AntoniodaFirenze,Regoledel’arzibra,ff.7v-10v (iii)<Algebra>,ff.13r-30v.

Pal.312 (c.1400),BibliotecaPalatina,Parma Anonimo, Librodicontiemercatantie,ff.1-60 LeregoleeasempridellaGibramocabile,ff.43v-52r

Urb.Lat.291 (c.1400)BibliotecaVaticana, Anonimo,< Trattatodialgebraegeometria> Fioredefiori, 1r-33v Algebraealmucabala,34r-

Pal.573 (c.1460),BibliotecaNazionale,Firenze Anonimo, Trattatodipratichad’arismetricha,ff.1492

Ladiecimapartediquestotrattatodicentedellaregolad’algebraamuchabale, ff.391r-489v.

L.IV.21 (1463,d),BibliotecaComunale,Siena M°Benedetto, Trattatodipratichad’arismetricha,ff. 1-506

Eltredecimolibrodiquestotrattatonelqualesicontienechomeeinchemodos’asolvonoechasiperla regoladealgebraamuchabale,ff.368r-388r

20.AfullpalaeographicdescriptionofthelistedmanuscriptscanbefoundinVanEgmond,1980.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.158

Loquartoetdecimolibrodiquestotrattatonelquale sidimostranochasiexenplariallaregoladell’algibra secondochescriveMaestroBiaggio,ff.388v-408r Elquindecimolibrodiquestotrattatonelqualesi chontenghonochasid’alquantimaestriantichi,ff. 408v-474v.

Ott.Lat.3307 (c.1465),BibliotecaApostolicaVaticana Trattatodipratichad’arismetricha,ff.1r-343r

References

ANONIMO(sec.XV)(1986), Dellaradicedeinumerie metododitrovarla(Trattatellodialgebraegeometria), Parteprima,acuradiVANEGMOND,Warren,QuadernidelCentroStudidellaMatematicaMedioevale n°15,Siena,UniversitàdiSiena.

ANONIMO(1988) , Iltrattatod’algibra (msFond. prin.II.V.152),acuradiFRANCI,Raffaella,PANCANTI, Marisa,QuadernidelCentroStudidellaMatematica Medioevale,n°18,Siena,UniversitàdiSiena.

ANONIMO(sec.XIV)(1994), Trattatodell’alcibraamuchabile,dalcodiceRicc.2263dellaBibliotecaRiccardianadiFirenze, acuraeconintroduzionediSIMI, Annalisa,QuadernidelCentrostudidellaMatematica Medioevale,n°22,Siena,UniversitàdiSiena.

ANONIMO(1998), Librodicontiemercatanzie,acura econintroduzionediGREGORI,SilvanoeGRUGNETTI,Lucia,Parma,UniversitàdegliStudidiParma.

ARRIGHI,G.(1965),“IlcodiceL.IV.21dellaBiblioteca degl’IntronatidiSienaela“Bottegadell’abacoasantaTrinita”inFirenze”, Physis , 7,369-400.

ARRIGHI,G.(1967),“Nuovicontributiperlastoria dellamatematicaaFirenzenell’etàdimezzo:ilcodicePalatino573dellaBibliotecaNazionalediFirenze”, IstitutoLombardo.AccademiadiScienzeeLettere. Rendiconti,Classediscienze(A), 101,395-437.

ARRIGHI,G.(1968),“LamatematicaaFirenzenel Rinascimento.IlcodiceOttobonianolatino3307 dellabibliotecaApostolicaVaticana”, Physis, 10,70-82.

ARRIGHI,G.(2004), Lamatematicadell’EtàdiMezzo. Scrittiscelti,acuradiBARBIERI,Francesco;FRANCI,Raffaella;TOTIRIGATELLI,Laura(eds),Pisa,EdizioniETS.

Decimapartecontienealcunachosad’algebra,ff. 304r-342v.

Ital.578 (c.1485),BibliotecaEstense,Modena Quicomincial’agibra,ff.5r-18v

Ricc.2265 (c.1490),BibliotecaRiccardiana,Firenze RaffaelloCanacci, Vilumedell’algibra,ff.1r-211r.

Pal.567 (c.1495),BibliotecaNazionale,Firenze RaffaelloCanacci, Laregoladell’algibra, ff.1r-90v.

BONCOMPAGNI,B.(1857-1862), Scritti diLeonardoPisanomatematicodelsecolodecimoterzo.I. Il Liberabbaci.II. Praticageometriae et Opuscoli, Roma.

BONCOMPAGNI,B.(1854), Intornoadalcuneopere diLeonardoPisanomatematicodelsecolodecimoterzo,Roma.

CANACCI,R.(1983), Ragionamentid’algebra.Iproblemi,acuraeconintroduzionediPROCISSI,Angiolo,QuadernidelCentroStudidellaMatematicaMedioevalen°7,Siena,UniversitàdiSiena,1983.

CHUQUET,Nicholas(1484), Tripartyenlascience desnombres, Lyon.

COSSALI,P.(1797-99), OriginetrasportoinItalia,primiprogressiinessadell’Algebra, Parma,2vols.

FRANCI,R.(1985),“Contributiallarisoluzionedelle equazionidi3°grado”.In:FOLKETS,Menso;LINDGEN,Uta(eds), Mathemata, SteinerVerlag,Stuttgart, 221-228.

FRANCI,R.(1989),“PietroCossalistoricodell’algebra”.In:BARBIERIF.&CATTELANIF.(eds.), PIETRO RICCARDI(1828-1898)elastoriografiadellematematicheinItalia,Modena,UniversitàdegliStudidi Modena,199-217.

FRANCI,R.(1992),“Desfractionsarithmétiquesaux fractionsalgébriquesdansles trattatid’abaco duXIVe siècle”.In:BENOIT,Paul;CHEMLA,Karine;RITTER, Jeremy(eds), Histoiredefractions,fractionsd’histoire,Basel,BirkhäuserVerlag,325-334.

FRANCI,R.(2002),“Trendsinfourteenth-centuryItalianAlgebra”,Oriens-Occidens, 4,81-105.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.175-194 DOI:10.2436/20.2006.01.158

FRANCI,R.(2003a),“LeonardoPisanoelatrattatisticadell’abaco”, BollettinodiStoriadelleScienzeMatematiche,23/2,33-54.

FRANCI,R.(2003b),“Unatraduzioneinvolgaredell’Al-jabr dial-Khwarizmi(ms.Urb.lat.291Biblioteca ApostolicaVaticana)”.In:FRANCI,Raffaella;PAGLI, Paolo;SIMI,Annalisa(eds.), IlsognodiGalois,Siena, UniversitàdiSiena,19-49.

FRANCI,R.;TOTIRIGATELLI,L.(1985),“TowardahistoryofalgebrafromLeonardoofPisatoLucaPacioli”, Janus, 72,17-82.

FRANCI,R.;TOTIRIGATELLI,L.(1988),“FourteenthcenturyItalianalgebra”.In:HAY,Cinthia(ed.), MathematicsfromManuscripttoPrint1300-1600,ClarendonPress-Oxford,11-29.

GIOVANNIDIBARTOLO(1982), CertichasinellatrasceltaacuradiMaestroBenedetto (secondolalezionedelCodiceL.IV.21(sec.XV)dellaBibliotecadegl’IntronatidiSiena),acuraeconintroduzionedi PANCANTI,Marisa,QuadernidelCentroStudidella MatematicaMedioevale,n°3,Siena,Universitàdi Siena.

GORI,Dionigi(1544), Librodiragioni,Siena[containedinthemanuscriptL.IV.22,BibliotecaComunaleof Siena].

GORI,Dionigi(1984), Libroetrattatodellapraticha d’alcibra(dalcodiceL.IV.22dellaBibliotecaComunalediSiena), acuraeconintroduzionediTOTIRIGATELLI,Laura,QuadernidelCentroStudidellaMatematicaMedioevalen°9,Siena,UniversitàdiSiena.

HØYRUP,J.(2000),“JacobusdeFlorentia, Tractatus algorismi (1307),thechapteronalgebra(vat.Lat. 4826,fols36v-45v)”, Centaurus, 42,21-69.

HØYRUP,J.(2001),“ThefoundingofItalianvernacularalgebra”.In: Commerceetmathematiquesdu moyenâgeàlareinassance,Toulouse,Editionsdu C.I.S.H.O.,129-156.

HØYRUP,J.(2006),“JacopodaFirenzeandthebeginningofItalianvernacularalgebra”, HistoriaMathematica, 33,4-42.

HØYRUP,J.(2007), JacopodaFirenze’s Tractatus Algorismi andEarlyItalianAbbacusCulture,Basel, Birkhäuser.

LEONARDOPISANO(1984), E’chasidellaterzapartedelcapitoloXVdelLiberabacinellatrasceltaacura

diM°BenedettodaFirenze (secondolalezionedel CodiceL.IV.21(sec.XV)dellaBibliotecaComunaledi Siena),acuraeconintroduzionediSALOMONE,Lucia,QuadernidelCentroStudidellaMatematicaMedioevale,n°10,UniversitàdiSiena,Siena.

LIBRI , G.(1838-1841), HistoiredesSciencesMathematiquesenItalie, Paris,JulesRenouard,4vols.

MAESTRODARDI(sec.XIV)(2001),AliabraaArgibra (ms.I.VII.17BibliotecaComunalediSiena),acurae conintroduzionediFRANCI,Raffaella,Quadernidel CentroStudidellaMatematicaMedioevale,n°26, Siena,UniversitàdiSiena.

M°ANTONIODE’MAZZINGHI(1967), TratatodiFiorettinellatrasceltaacuradiM°Benedetto (secondo lalezionedelCodiceL.IV.21(sec.XV)dellaBiblioteca degl’IntronatidiSiena),acuraeconintroduzionedi ARRIGHI,Gino,Pisa,DomusGalileana.

M°BENEDETTODAFIRENZE(1982), LaRegholade AlgebraAmuchabale (dalcodiceL.IV.21dellaBibliotecaComunalediSiena),acuraeconintroduzionediSALOMONE,Lucia,QuadernidelCentroStudidellaMatematicaMedioevale,n°2,Siena,UniversitàdiSiena.

M°BIAGIO(1983), ChasiesemplariallaRegoladell’AlgibranellatrasceltadiM°Benedetto (dalcodice L.IV.21dellaBibliotecaComunalediSiena),acurae conintroduzionediPIERACCINI,Licia,Quadernidel CentroStudidellaMatematicaMedioevale,n°5,Siena,UniversitàdiSiena.

OAKS,J.A.(2009),“EssayReview:MedievalItalian PracticalMathematics”, CHSPM/SCHPMBulletin, November2009.

PACIOLI,L.(1494), SummadeArithmeticaGeometriaProportioniproportionalità, Venezia.

PROCISSI,A.(1954),“I Ragionamentid’algebra di R.Canacci(dalCodicePalatinodellaBibliotecaNazionalediFirenze)”, Bollettinodell’UnioneMatematica italiana, S.III.9/3,9/4,300-326,420-551.

SCUOLALUCCHESE(1973), Librod’abaco.Dalcodice1754(sec.XVI)dellaBibliotecaStatalediLucca, acuraeconintroduzionediARRIGHI,Gino,Lucca, CassadiRisparmiodiLucca.

SILVA,M.C.(2008),“ThealgebraiccontentofBento Fernandes’s Tratadodaartedearismetrica (1555)”, HistoriaMathematica, 35,190-219.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA

DOI:10.2436/20.2006.01.158 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.175-194

VANEGMOND,W.(1980),Practicalmathematicsin theItalianRenaissance.ACatalogofItalianAbbacus ManuscriptsandprintedBooksto1600,Firenze,IstitutoeMuseodiStoriadellaScienza.

VANEGMOND,W.(1978),“Theearliestvernacular treatmentofalgebra:the Librodiragioni ofPaoloGerardi(1328), Physis, 20,155-189.

VANEGMOND,W.(1983),“ThealgebraofMaster DardiofPisa”, HistoriaMathematica, 10,399-421. VANDERWAERDEN,B.L.(1985), Ahistoryofalgebra,Berlin,SpringerVerlag,47-52.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.175-194 DOI:10.2436/20.2006.01.143

NOTESSOBRE RECUPERACIÓDEL PATRIMONICIENTÍFIC

RECUPERACIÓIESTUDI D’UNAMÀQUINAD’ATWOOD DELAFACULTATDEFÍSICADE

LAUNIVERSITATDEBARCELONA

SANTIAGOVALLMITJANA;1 CARMECLEMENTE;2 FRANCISCOPÉREZ-BLANCO2

1DEPT.DEFÍSICAAPLICADAIÒPTICA,UNIVERSITATDEBARCELONA. santi.vallmitjana@ub.edu

2ESCOLAD’ARTIDISSENYDELADIPUTACIÓDETARRAGONAATORTOSA. cclemente@dipta.cat

Resum: Mitjançantunconvenidecol·laboracióamblaFacultatdeFísicadelaUniversitatdeBarcelona,eltallerderestauraciódel’Escolad’ArtiDissenydelaDiputacióde Tarragona,aTortosa,harecuperatuninteressantaparellperal’ensenyamentdelafísicamitjançantdemostracionsexperimentals.Estractad’uninstrumentdissenyatpel científicanglèsGeorgeAtwoodperal’estudiilamesuradel’acceleracióienparticulardelacaigudadelscossosidelcàlculdel’acceleraciódelagravetat.Elpresenttreballrealitzaunexamendelaprecisióambmesuresrealsefectuadesambl’aparelli conclouexplicantelprocésd’intervencióirecuperació.

Paraulesclau: restauraciód’instrumentscientífics,instrumentsdefísica,físicaexperimental,aparellsperlafísicaexperimental,màquinad’Atwood

RecoveryandstudyofanAtwoodmachinebelongingtotheUniversityofBarcelona FacultyofPhysics

Summary: ThroughacollaborationagreementwiththeUniversityofBarcelonaFacultyofPhysics,therestorationworkshopattheSchoolofArtandDesignoftheRegionalGovernmentofTarragona,inTortosa,hasrestoredaninterestingdeviceforthe teachingofphysicsthroughexperimentaldemonstrations.Itisaninstrumentdesigned

DOI:10.2436/20.2006.01.159

bytheEnglishscientistGeorgeAtwoodforthestudyandthemeasureoftheacceleration,andinparticularthefallofthebodiesandthecalculationoftheaccelerationof gravity.Thepresentworkexaminestheaccuracywithrealmeasuresmadewiththedeviceandexplainstheprocessofinterventionandrestoration.

Keywords: restorationofscientificinstruments,instrumentsofphysics,experimental physics,instrumentsforexperimentalphysics,Atwood’smachine

Introducció

L’observaciódelmovimentdecaigudadelscossosésunaimportantpartdel’estudidelmovimentengeneralocinemàticaihaestatsemprepresententrelespreguntesques’hananat fentelsestudiososdelaciència.Laideabàsicaconsisteixarelacionarelsespaisrecorreguts ambelstempsemprats,peròambelsprecarismitjansdecomptareltemps,laprincipaldificultatsempreestavaenlarapidesadecaigudai,pertant,enlamancadetempssuficient perobtenirresultatsamblasuficientprecisió.Semblaquealvoltantdel1604Galileu, veientladificultatenlestemptativesexperimentalsd’estudide lacaigudaenlatorredePisa,vaidearunamanerad’alentirel tempsdecaigudamodificantl’acceleraciómitjançantunplainclinat.Malgratlesmilloresenl’apreciaciódeltempsemprat,encaraquedavaelproblemadelfregamentquedificultavalaprecisiódel’estudi.

Anysméstard,GeorgeAtwood(1745-1807),físicimatemàtic,vaidearunamàquinaperil·lustrarimesurarambgranprecisióelmovimentacceleratdelacaigudadelscossos,confirmant almateixtempsleslleisdeNewton.

Descripcióteòricadelfuncionamentdelamàquina Bàsicamentestractad’unapolitjaambunenginyósmecanisme perevitarelfregament.Lapolitjasuportauncordilldelqual pengendospesosiguals,unacadabanda.Enafegirunpesaddicionalenunextrem,elconjuntcomençaamoure’sambun movimentuniformementaccelerat.

SiMéslamassadecadaundelspesosdelsextremsimésla massaaddicional;siconsideremelfregamentcomamenyspreable,i“g”ésl’acceleraciódelagravetat,laforçaresultantquemotivalacaigudaés:

Figura1.Lamàquinad’Atwood.

(M+m)g–Mg=mg

Lamassatotalenmovimentés:M+M+m=2M+m

Si“a”ésl’acceleració,tindrem: mg=(2M+m)a

Pertant:

Si,perexemple,M=180gramsim=40grams: a=–––g 10 1

Si,perexemple,M=195gramsim=10grams: a=–––g 40

Ambaquestsexemplesespotveurecomambunamassapetitaafegidaimassesiguals grans,espotreduirl’acceleraciódelagravetatenunafraccióimportant,cosaquepermetfacilitarl’estudidelmoviment.

Descripciódel’aparellidelmecanisme

Aprimercopdevistal’instrumentdestacaperlasevagranenvergadura(2,4m),comesveu enlafigura1.Escompond’unacolumnadefustademésdedosmetressobreunabasetambédefusta.Enlapartsuperiorhihaelmecanismedelapolitja,iverticalmenttéunreglede mesuraencentímetres(oenpolzadesifraccions)iunesanellesdemetallperreferenciaro mesurarlabaixadadelspesos.

Unpuntclaueneldissenydelamàquinaéselmecanismedelapolitja.Elseueixnoes recolzasobreunabaseounscoixinets,sinódirectamentsobrelesvoresbenesmoladesde duesrodes,demaneraqueelfregamentperrodamentésquasimenyspreable(figura2).

Elmecanismedemesuradeltempsenelcasestudiatésunpèndolqueoscil·laexactamenta1segoniquecomunicaambunacampanapersonoritzaraquestssegons.

Lalongituddelpèndolésde994mm,demaneraquecadaoscil·lacióésd’1segon,talcom explical’equaciódelpèndol:

DOI:10.2436/20.2006.01.159

Enelnostreinstrument,inicialmentlapartméspesada(M+m)descansasobreunaplataformaabatibleenlaposiciózerod’alçada.Endeixaranarelpèndol,passapelcentre,toca lacampanaialliberalaplataformamitjançantunesbarnilles.

D’aquestamanerasesincronitzaeltempst=0ambl’inicidelmoviment.Pertempteiges vancol·locantunesanellesalllargdelregleverticalencadasegonquesonalacampana,i s’obtenenaixíelsespaisrecorregutsencadasegon.Elsodelacampanacadasegonpermet relacionareltempsambelpasdelspesospelcostatdel’escalamarcadaenelregleproper alfil.

Comparantlesdiversesmàquinestrobadesenelsllibresdetext,esveucomméstards’hi afegeixenuntimbreelèctriciunrellotge(decordaodepèndol)permillorar-nelaprecisió (figures3i4).

Descripciódelfuncionamentexperimentalivalordidàctic

Elmètodedidàctichabitualsegonsllibresdetextdel’època—comeldeGanot(1890), etc.—consistiaenlesdemostracionssegüents:

a)Demostraciódelalleidelsespais.Pertempteigesposenlesanellesalsllocscorresponentsalsespaisrecorregutsalsinstants1,2,3,4.segons.Aixíescomprovalaproporcionalitatdelsespaisrecorregutsalesxifres:1,4,9,16,ésadir:l’equació:

e=½at2

Elsincrementsd’espaisón ∆e=1,3,5,7.Peraquestaraótambéladescriuenalgunstextoscomlalleidelsnombressenars.

Figura2.Detalldelesrodesdelapolitja.

Figura3.Il·lustraciód’unamàquinad’Atwood aJamin(1881).

Figura4.Il·lustraciód’unamàquinad’Atwood aLozano(1898).

b)Demostraciódelalleidelesvelocitats.Elsanteriorsincrementspermetiencalcularles velocitatsmitjanes:½(1+3),½(3+5),½(5+7)icomprovarl’equació:

Ésadir,escomprovaquelesvelocitatssónproporcionalsa2,4,6.Peraquestaraótambéladescriuenalgunstextoscomlalleidelsnombresparells.

c)Demostraciódelmovimentuniforme.Unaanellaespecialencombinacióamblaformadelpesafegitpermetiaalliberar-la,comesveuenlafigura3.Apartird’aquestpuntes comprovaqueelsespaisrecorregutsencadasegonsóniguals,ésadir,l’equaciódelmovimentuniforme:

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA DOI:10.2436/20.2006.01.159 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.197-211

Importànciadel’aparell

Probablementacausadelavistositatdelsexperiments,delaclaredatdeladescripciódel movimentrectilini,ipossiblementtambédelagrandàriadel’aparell,lamàquinaestàdescritaenlamajoriadelsllibresdetextdemitjansegle XIX.

Acontinuaciósecitendiferentsautorsdellibresdetextconsultatsquehanfetladescripciódel’aparell:Pouillet(1841),Ganot(1890),Ortiz(1860),Rodriguez(1858),Jamin (1881),Guillemin(1883),Feliu(1878,1922),Lozano(1898)iAlcobé(1925).

Arrandelesreformesintroduïdesel1845dePedroJoséPidalenl’ensenyaments’elaboràuncatàleg, CatálogomodelodelasmáquinaséinstrumentosnecesariosenunaCátedradeFísicaexperimental (Simó etal.,2005:87).Així,aquestaparellestavaalallistapublicadaen las DisposicionesrelativasalmaterialcientíficodelosInstitutos delaRealOrdende10Abrilde 1847,núm.1114, Catálogo-ModelodelosinstrumentosdeFísicayQuímicanecesariosparalas demostracionesenlascátedrasdelosinstitutosprovincialesdesegundaenseñanza.Tambécalafegirquen’hemtrobatelnomenunarelaciód’objectesdelGabinetdeFísicadelaFacultatde CiènciesdeBarcelonaambdatade26dejunyde1868(CAT-AUB),1 peròprobablementes tractad’unaparellanterioraldescrit.

Estudiexperimental.Mesuresambl’aparellidiscussiódelsresultats Uncoprestaurat,s’hanrealitzatunasèriedeprovesemprantunesmassesambM=190gi m=2,1g,imesurantelsespaisenelstempscompresosentretresisetsegons.

Lataulaadjuntamostraelsespaisobtingutsentresgrupsdeprovesenrelacióalstemps citatsenlapartesquerra.Siescalculapercadatempsiespai,s’obtéenlapartdretaelvalor delesacceleracionscorresponents.

Taula1.Espaismesuratsivalorsresultantsdel’acceleració

Lamajordificultatestàencaptarelpuntpelqualpassaensentirelsodelacampana. Comespotveure,caldrienmoltesmésmesurespertenirunsvalorsambméssignificates-

1.ArxiuhistòricdelaUniversitatdeBarcelona(CAT-AUB0225/2/7/4).

tadístic.Peraltrabanda,podemcalcularelvalorquecorrespondriaal’acceleraciódecaiguda,jaqueamblesmassesil’acceleraciódelagravetat,g,espotcalcularelseuvalor,segons l’expressiómostradaenl’apartat2.Elvalorés5,38cm/s2

Apartird’aquestvalors’obtindrienunsespaisrecorreguts,comenlataulasegüent:

Taula2.Valorsd’espairecorregutsuposanta=5,38cm/s2

Valorsperacceleració5,38cm/s2

Unexamencomparatiuentreaquestestaulesensmostraunatendènciaatenirmenysrecorregutenelsprimerssegons(segons3,4i5)iunatendènciaaallargar-seenelssegüents (segons6i7).Aquestamateixatendènciatambéesreflecteixclaramentenelsvalorsdel’acceleració.L’explicacióquehemtrobatestàenelfetqueelcordilltéunamassaquenoésmenyspreable,i,pertant,laforçaquetibadelconjuntaugmentaprogressivament.tiraelconjunt.

Concretament,siladensitatlinealdemasadelfilempratés0,6g/m,al’inicielvalordiferencialdelesmassesmés1,8g;alameitat,és2,1g,ialfinal,2,4g.Lesacceleracionsserien:4,61cm/s2,5,38cm/s2 i6,15cm/s2,valorsqueconcordenbastantambelsmesurats.

Aixòtambéexplicaperquèelsllibresdescriuensemprequeelfilésdeseda,perquèaixò disminueixelproblemadeladiferènciadepes.Lanostrarecomanació,siestornésaferl’experiment,fóraqueelfiluncoplligatacadamassasegueixifinsaterra,demaneraquesemprehihaurialamateixaquantitatdefilenambdósbraços.Aquestainfluènciadelfiltambé haestatdescritaperJohnson(2001),quefal’experimentambuncordillsensefi,demaneraquepersotadelspesos,abansd’arribaraterra,tancaelbucle.

Sirealitzemunpetitcàlculd’errors,espotfixarunresultatfinaldel’acceleraciódelagravetatd’unvalorentre942i998cm/s2,ésadir:

Lescausesd’erroresresumeixenen:

a)Errorsdemassa(sónelsmésimportants):L’esmentatpesdelfil,errorsdelvalordels pesos(jaqueladiferènciaésmoltcrítica).

b)Errorssobreelsespaisrecorreguts:Poquesproves(pocaestadística).Poquesanellesde referència.Errorsdeparal·laxienobservarlesanelles.

c)Malgratelpocfregament,caldriatenirpresentelmomentd’inèrciadelsistemadepolitgestalcomvaproposarWang(1973).

Breusdadessobrel’inventorisobreelfabricantdel’aparell GeorgeAtwoodvanéixeraWestminsterel1745.Vaestudiaralamateixaciutatielsbons resultatsdelsseusestudislivangarantirunabecael1759peranaraestudiaralTrinityCollegedeCambridge.Esgraduà,ivaserprofessor,iel1769founomenat fellow delamateixauniversitat.El1776fou fellow delaRoyalSocietydeLondres.El1784deixàlaplaçade professordeCambridgeentenirunoficirelacionatambunaoficinadepatents,cosaqueli vapermetrededicarméstempsalesmatemàtiquesialafísica.AtwoodmoríaWestminster al’edatde61anys.2

Pelquefaalfabricantdelnostreaparell,malgratquehihaunaplacadellautóambuna clarareferènciaalconstructorquediu:«P.C.GERBOZConstructeur52RuedesÉcolesParis», haestatdifíciltrobar-nereferències.Efectivament,hihaalgunadescripciód’aparellscientíficsd’unconstructorfrancès,PierreCasimirGerboz,alarevista LaNature de1885,3 enquè esdescriuuncomptadorhidroelèctric,ide1886,enquèesdescriuuntermòmetreelèctric, ambdósdelfabricantGerboz.

Tambéhihaunareferènciarelativaalsarxiusdel’ExposicióGeneralitalianaaTorinode l’any1883-1885,onfiguraunacartadePierreCasimirGerbozdirigidaalpresidentdel’esdeveniment,GalileoFerraris(Gobbo,2005).

Concloemqueprobablementfouadquiritentre1880i1890,ifouutilitzatenlesexperiènciesdecàtedraenlaSecciódeFísicadelaFacultatdeCiènciesdelaUniversitatdeBarcelona.

Dadesdelprocésdeconservacióirestauració

L’aparellhaestatrestauratpelTallerdeConservacióiRestauraciódel’Escolad’ArtiDissenydelaDiputaciódeTarragona,aTortosa,unsespaisdestinatsal’aprenentatgeialarecu-

2.UnareferènciabiogràficaméscompletadeGeorgeAtwoodésa:http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/ Biographies/Atwood.html(datadel’últimaccés:25-10-2010).

3.Núm.67,237-238.Vegeu:http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY28.25/241/100/432/0/0(datadel’últimaccés:25-102010).

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.197-211

DOI:10.2436/20.2006.01.159

peraciódelsbénsculturalsentreelsqualsdestaquenelsinstrumentscientífics.Unaexperiènciapioneraquevacomençarfaquinzeanysiquecomptaambunventallinteressant d’intervencions(Clemente,2000;Batlló etal.,2003;Curto etal.,2003;Clemente,2004).

Descripcióiestatinicialdelselementscompositius

Lagranmajoriad’aparellscientíficsescaracteritzenpelsdiversostipusdematerialsamb quèestancompostosambcomportamentsfisicoquímicsmoltdiferents,laqualcosasuposa unproblemaperalasevaconservació.Engeneral,lesmatèriesméscomunesqueconstitueixenelsobjectessónlafustaielsmetalls,encertamaneraincompatiblesentresiperquèel materiallignisempreemanavaporsqueajudenalacorrosiódelsmetallsquanaquestsja hanperdutelsvernissosprotectors.Elmetallconstructiumésempratéselllautó,perlaseva facilitatdetreballipelseucolor.Sempreestàlacat,principalmentperevitarlasevaoxidació,peròaquesteslaqueshistòriquestambéacompleixenunafuncióestètica,perquèestan acoloridesambdiferentstonalitatsdecolorants,amblaclaraintenciód’assolirunapresentacióacuradaicrearcertsefectesharmònicsdelconjunt.Concretament,alamàquinad’Atwoodpodemobservardostipusdecoloracionsengrocorinegrequeescombinenentresi. Unaltremetallquetambéestàpresent,peròdeformaméspuntual,éselferroacerat,empratenelselementsquesuportenunacertafriccióiquehanderesistircàrregues.

Elementsdefusta:

a)Plataformad’anivellament(figura5)

Construïdaambfustadepiixapadaambpalmadecaoba.Lasevaformaéstriangular ambelsvèrtexsarrodonits.Presentaalgunespèrduesdexapa,ambabonyegamentscausats

Figura5.Detalldelabase.

DOI:10.2436/20.2006.01.159

perl’ús(caigudesdelpèndol).L’estructuradelaplataformaportainseritstrescargolsde fustatornejatsquepossibilitenl’anivellament.

Lafustaempradaésdeduesclasses:lapartsuperiorésdenogueraieltramdelaroscaés depi,unafustamoltméstovaquepresentaunimportantatacperinsectesxilòfags,quehan provocatpèrduesidebilitamentdelamatèria,finsalpuntqueundelscargolsestàpartit.

b)Columna

Segueixl’estructuraarquitectònicad’unelementdesustentacióformatpertresparts:

1.Base.Compostaperunplintosotabase,peçaquadradadeperfilrecte,construïdaen pixapatambpalmadecaobaatoteslescares,querealçaielevaelsegüentelementfetde caobamassissa,queestàformatperduesmotlluresdeformescontraposades:untorvoluminósdeperfilconvexdesecciósemicircular,seguitd’unaescòciadeformacòncavasemicilíndrica.

2.Fust.Lasevaformaésoctogonalambduesespiguesroscadesalsextrems.Estàxapada tambéambpalmadecaoba.Presentaalgunesescarificacionscausadesperl’acciódelpèndol,petitespèrduesdexapairascadesperl’ús.Alapartsuperiorhihaunaplacademetall gravada:«P.C.GERBOZConstructeur52RuedesÉcolesParis»,ialdessota,tapat,s’hitroben pintadeslesinicials:JGC.

3.Cornisaocoronament.Remataelcosarquitectòniciestàformatperunapeçadecaobamassissadetonalitatataronjada,motlluradaenformadequartbossell(convex),ialdamunthihaunapeçaquadradaxapadaenpalmadecaoba,similaralasituadaalabase,però unamicamésprima.

c)Plataformadelapolitja

Éslabaseonescol·localamaquinàriadelapolitja.Construïdaencaobamassissadetonalitatataronjada,sensecaptipusdedesperfecte.

d)Vitrina

Ésunelementquenopertanyalamateixaèpocaquelarestadel’aparell,atèsquelesmidesnos’ajustenalesdelaplataforma.Elvidreésdefabricacióartesanal.Ésunfetusualtrobarelementsnooriginalsquesovintsónreaprofitatsd’altresaparellssimilars.

e)Regleta

Llistódeseccióquadradasituatparal·lelamentalfust.Laregletatéunacabatlacatque imitaunmarbrejatblanquinós,ilagraduacióinumeracióestàgravadaidespréspintada ennegre.Téunaimportantpresènciadeforatsproduïtspelsinsectesxilòfagsambpèrdua alabaseinferior.Tédiferentsmarquesdecargolsial’interiord’undelsforatshihauncargolpartit.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.197-211

DOI:10.2436/20.2006.01.159

Elementsdemetall:

a)Cosdelapolitja

L’estructuraquesuportalesrodesdelespolitgesésdellautólacatennegre.Labasede l’estructura,lesrodesielscapsdelscargolsdesubjeccióalaplataformadefustasóndellautólacatengrocor(figura2).Altrescargolssónd’acer.Engeneral,l’estatdeconservaciódel metallidelslacatsésbo.

b)Pèndol

Estàcompostperunavaretaambunasuspensiódelpèndolarticuladaiunpassadorprismàticmòbil,totd’acer.Lallentiaésdellautólacatengrocd’or,plenaal’interiorambplom. Laprincipalalteracióéslaimportantcapad’oxidacióquepresental’acer,quebloquejaiimpedeixlamobilitatdelselements.

c)Suportdelpèndol

Construïtenllautólacatennegreidaurat,menyselllitdelpassadorielstopalls,quesón d’acer.

d)Transmissordemoviment

Formatperunavaretaambdiferentselementsdellautólacatamblestonalitatsdaurada inegra(figura6).Limanquenelscargolsdesubjeccióalaregleta.

e)Timbredecampanaimartell

Elsmaterialsconstitutiussónelferroielbanycromatquerecobreixlacampana.Hidestaquenpetitesoxidacions.

Figura6.Mecanismedesincronitzaciódel’inicidelmoviment.

f)Pesos

N’hihaquatreisóndellautó,tressónlacatsendauraticontenenplomal’interior,iel quartéspetit,rodóilacatennegre.

Tractamentsdeconservacióirestauració

Laprimeraoperacióqueesrealitzaésl’estudiprevidel’obrailadocumentaciófotogràfica; desprésesprocedeixeldesmuntatgedel’aparell,observantminuciosamentqualsevoldetall quepuguiproporcionarinformació.Apartird’aquís’iniciaelprocésdenetejadecadascun delselements.L’eliminaciódelacapadebrutíciaadheridaalesfustesesrealitzaambun sabócompostd’oleatdepotassiambacciógermicida(Vulpex 5%H2O).Lanetejadelselementsmetàl·licsdellautólacatesfaambunaemulsióaquosatensioactivaaniònicaabaix percentatge(Lissapol 5%H2O),il’oxidaciódel’acers’eliminaambmitjansmecànics,principalmentganivetibisturí,ambunaaplicaciómoltcontroladaperevitarratllades;posteriormentespoleixaquestasuperfícieambunapastadematerialabrasiu(Rinci).

Esreconstrueixenlespèrduesdefustaquerequereixenunamajorconsistència:baseposteriordelaplataformad’anivellamenticargolsroscats,ambunapastaderesinaepoxi(Araldit HV427iSV427).Elsforatsdelaregletaocasionatspelsinsectesxilòfagss’emplenen ambestucdeceradediferentstonalitats.Lespèrduesdelsmaterialsd’embellimentcomla xapa,estornenareconstruirambnousretallsdexapatenyidailacada,itambéesrefanles motlluresdemitjacanyaquedecorenelfustdelacolumna.

S’integrencromàticamentelstonsdelesfustesafegides,mitjançantreparadorsdebase oliosa,itambétintsd’extractedecaobainogalina,perprocedirposteriormentaunlacatde lasuperfícieambgomalaca.

Finalmentesprotegeixlasuperfíciedetotselsmetallsambunaresinaacrílica(Paraloid B72)iceramicrocristal·lina(Renaissance),abansdetornaramuntarl’aparelliferlaposada enfuncionament.

Totselstractamentsques’hanaplicatenaquestaparellsegueixenunscriterisd’intervencióquecoincideixenambelsempratsalamajoriadecentresomuseusfrancesosiitalians dedicatsalaconservacióirestauraciódematerialcientífic.Esbasenprincipalmentenelrespecteperl’obraoriginal,ienlapreservaciódelsaspectesformals,estructurals,materials (comleslaqueshistòriques,lespetjadesimarquescausadespeltemps)iquannoperillal’obra,comenaquestcas,tambéelsfuncionals,reconstruintelselementsperdutsquesónnecessarisperalaposadaenmarxa(Giatti&Miniatti,1988;Masetti,1993;Marotti,2004; Brenni,2007;Carré&Mirambet,2007;Deiller,2007;Lalande&Trotignon,2007;Rapp, 2007).Totiaixí,calcontinuarinvestigantennoustractamentsimaterialsquesiguinmés específicsieficaçosperalaproblemàticaconcretaquepresentenelsaparellscientífics. Elpatrimonicientíficitecnològicrepresentaunafontdocumentalhistòricadegranvalor isignificatperentendrel’evoluciódelaciènciailatècnica.Lasevarecuperaciórequereix d’untreballmoltminuciósiacurat,idelacol·laboracióidiàlegentrediferentsexperts,con-

DOI:10.2436/20.2006.01.159

servadors,restauradors,historiadorsifísics,comhaestatelcasdelamàquinad’Atwoodque hemexposat.

Conclusió

S’hapresentatlarecuperaciód’unamàquinad’AtwooddelaFacultatdeFísicadelaUniversitatdeBarcelonaitambéunesprovesdelseufuncionament.FouutilitzadaenlesexperiènciesdecàtedraenlaSecciódeFísicadelaFacultatdeCiènciesdel’esmentadauniversitatdesdefinalsdelsegle XIX finsalameitatdelseglesegüent.HaestatrestauradapelTaller deRestauraciódel’Escolad’ArtiDissenydelaDiputaciódeTarragona,aTortosa,el2008. S’hanaplicatunstractamentsquesegueixenelscriterisfonamentalsderespecteiconservaciódelsaspectesformalsimaterialsoriginalsdel’obra.Actualmentestrobaalasaladel’entradadelaFacultatdeFísicapelcarrerPauGargallo.

Bibliografia

ALCOBÉARENAS,E.(1925), CursodeFísicaGeneral,LibreríaBosch,Rda.Universidad5.

BATLLÓ,J.;CLEMENTE,C.;PÉREZ-BLANCO,F.; VIDAL,F.(2003),«Estudiireconstrucciód’unsismògrafBosch-Omori», VIITrobadad’HistòriadelaCiènciaidelaTècnica,Barcelona,Institutd’EstudisCatalans,559-567.

BRENNI,P.(2007),«Quelquesconsidérationssurla conservationdesinstrumentsscientifiquesanciens», Coré.ConservationetRestaurationdupatrimoine culturel, 17,8-11.

CARRÉ,A.L.;MIRAMBET,F.(2007),«Laconservationdupatrimoinescientifiqueettechnique,undéfià relever», Coré.ConservationetRestaurationdupatrimoineculturel, 17,3-7.

CLEMENTE,C.(2000),«Larestauraciód’aparells científics.L’experiènciadeltallerderestauracióde l’Escolad’ArtdeTortosa», VTrobadesd’Històriadela CiènciaidelaTècnica,Roquetes,Institutd’Estudis Catalans,167-174.

CLEMENTE,C.(2004),«Elsobjecteshistoricocientíficsrestauratsal’Escolad’ArtiDissenydeTortosa», DERestaura, 2,7-11.

CURTO,J.J.;CLEMENTE,C.;PÉREZ-BLANCO,F.; GENESCÀ,M.(2003),«Espectrogoniòmetresolarde l’Observatoridel’Ebre,fonamentsteòricsirestauraciódel’aparell», VIITrobadad’HistòriadelaCiènciai delaTècnica,Barcelona,Institutd’EstudisCatalans, 607-613.

DEILLER,T.(2007),«Problématiquedevalorisation dugrandéquatorialcoudédel’observatoiredeBesançon». Coré.ConservationetRestaurationdupatrimoineculturel, 17,18-25.

FELIUPÉREZ,B. (1878), CursoelementaldeFísica ExperimentalyAplicada,ynocionesdeQuímicaInorgánica,4aed.,Madrid,ImprentaViudaehijodeEusebioAguado,C.Pontejos8.

FELIUPÉREZ,B.(1922), CursodeFísica,12aed., Madrid,ImprentahijosdeGómezFuentenebro(3a edicióel1886).

GANOT,A.(1890), TratadoElementaldeFísicaExperimentalyAplicadaydeMeteorología,9aed.,Ma-

drid,LibreríadeCarlosBailly-Baillière(1aediciófrancesael1851).

GIATTI,A.;MINIATI,M.(1988), Ilrestaurodeglistrumentiscientifici,Florència,Alinea.

GOBBO,R.(2005), L’archiviodiGalileoFerraris,Pdf, 95.RassegnadegliArchividiStato,nuovaserieannoI-n.1-2,Roma,gen.-ago.2005http://www. archivi.beniculturali.it/DGA-free/Rassegna/RAS_ 2005_1-2.pdf

GUILLEMIN,A.(1883), ElMundoFísico,Barcelona, MontanerySimón.

JAMIN,J.C.(1881), Coursdephysiquedel’École polytechnique,Paris,Gauthier-Villars.

JOHNSON,G.O.(2001),«MakingAtwood’sMachine Work», ThePhysicsTeacher, 39,154-158.

LALANDE,T.;TROTIGNON,V.(2007),«Larestaurationdequelquesinstrumentsdu XVIIIe sièclepourla démonstrationdufluideélectriqueprovenantdumuséedesArtsetMétiers», Coré.ConservationetRestaurationdupatrimoineculturel, 17,12-17.

LOZANOYPONCEDELEON,E.(1898), Elementos deFísica,6aed.deJaimeJepúsyRoviralta,Barcelona(3aedicióel1893).

MAROTTI,R.(2004), Introduzionealrestaurodella strumentazionediinteressestoricoscientifico,Pàdua,CollanaiTalenti.

MASETTIBITELLI,L.(1993), Restaurodistrumentie materiali.ScienzaMusicaEtnografia,Florència,Ed. Nardini.

ORTIZ,P.(1860), PrincipioselementalesdeFísicaExperimentalyAplicada,inclusolaMeteorologíaylaClimatología,N.Y.,AppletonyCía.

POUILLET,M.(1841), ElementosdeFísicaEsperimentalydeMeteorología,traducidoporPedroVieta, Barcelona,ImprentaBrusi.

RAPP,G.(2007),«Miseenconservationd’instruments scientifiques,casduchronographeGautier1905de l’ObservatoiredeBesançon». Coré.Conservationet Restaurationdupatrimoineculturel, 17,26-33.

RODRIGUEZ,E.(1858), ManualdeFísicaGeneraly AplicadaalaAgriculturayalaIndustria,Madrid,ImprentadeEusebioAguado.

SIMÓ,J.;GARCÍABELMAR,A.;BERTOMEU,J.R. (2005),«Instrumentosyprácticasdeenseñanzade lascienciasfísicasyquímicasenlaUniversidadde Valencia,duranteelsiglo XIX». ÉNDOXA:SeriesFilosóficas, 19,59-121.

WANG,C.(1973),«Theimproveddeterminationof accelerationinAtwood’smachine», Am.J.Phys., 41, 917-919.

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA DOI:10.2436/20.2006.01.159 NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.197-211

RESSENYES

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIAIDELATÈCNICA NOVAÈPOCA/VOLUM3(2)/2010,p.215-218

ADRIANODEMATTÈ

VEDERELAMATEMATICA.NOI,CONLASTORIA

PRESENTAZIONE:FULVIAFURINGHETTI

Trento,EditriceUNIService

ISBN978-88-6178-526-7

Iuglio2010

AdrianoDemattè,professordematemàtiquesifísica,hapresentat —juliolde2010—elseudarrerllibre: Vederelamatematica.Noi,conla storia.HaestateditatperUNIService(Trento)iprologatperFulviaFuringhettidelaUniversitatdeGènova.

Elvolumté el propòsitdemostrarla matemàtica immersaen elseu contextsociocultural,per reflexionarsobrealgunsestereotipsidissipar certs mitesestablertsenrelacióambaquestadisciplina.L’entorn escollit ésla història per focalitzar algunesgransideesdelamatemàtica.L’autor utilitza imatgeshistòriquesperquèfacilitenlacomunicaciói perlesidees quepodensuggerirelsdocuments originals.

Demattè,professordematemàtiquesifísicaal’escolasecundària,és autordediversespublicacionssobreensenyamentdelamatemàtica (volumsd’activitatsperalumnesiarticlespublicatsenrevistesitalianesiinternacionals);s’ocupaprincipalmentdelarecercadidàctica relacionadaamblesconcepcionsdelsalumnesilautilitzaciódedocumentshistòricsperdissenyaractivitatsd’aula.

L’autorvapresentarala 6thEuropeanSummerUniversityontheHistoryandEpistemologyinMathematicsEducation (ESU6),celebradadel19al 23dejuliolaViena,elseudarrertreball: Historyandimageofmathematics:anexperiment,enelqualhadesenvolupatiexperimentatamb alumnesdesecundàrialesideesqueexposaenelvolumquecomentem.

Elprojected’aquestllibre,comindicaFulviaFuringhettienelpròleg,éssubmergirlamatemàticaenelcontextsocioculturalifercom-

prendrealgunsdelsaspectesquelarelacionenambell.L’autornofaunahistòriadela matemàticasistemàticaicronològica,sinóqueconsideraaspectesconcretsdel’activitat matemàticaolligamsdelamatemàticaamblasocietat;cercamomentsifetshistòricsque l’ajudenareflexionarsobre:elpaperque,alcostatd’altresmanifestacionsculturals,téla matemàticaenelnaixementdelescivilitzacions;elslligamsd’aquestaambeldesenvolupamentdel’organitzaciósocial;lasevautilitatperresoldreproblemespràctics;laproblemàticaassociadaambeldesenvolupamenticomprensiódelscontingutsmatemàtics;launiversalitatilacaracteritzaciódelfermatemàtiques.

Atravésd’unanaritornarentreelpresentielpassatl’autorintentadestruiralgunsdels mitessocialsenrelacióalesmatemàtiques:lamatemàticanoésunaactivitatsocial;la matemàticaésperalsgenis,noperalespersonesnormals;totselsproblemestenenunaúnicasolució;lamatemàticaésunaproducciódelacivilitzacióoccidental;elcamídeldesenvolupamentmatemàtichaestatlineal;bellesaimatemàtiquessónconceptesquenoespodenassociar;divertimentimatemàtiquessónincompatibles.

Cadacapítolestàestructuratenduesparts:enlaprimeras’hiexposaunargument matemàtictriatambcuraicertsaspectesdelasevahistòria;enlasegona(Lastoriapernoi), l’autorparteixdel’argumentpresentatireflexionasobrequèésfermatemàtica.AquíDemattèrelacionaelcontexthistòricamblamatemàticaactual.Enelcampeducatiu,suggereix elvalorafegitquepotsuposarperal’alumnatconèixeraquestapartdelahistòria.Després, demaneramésgeneral,fareflexionarellectorsobrecoms’enténos’utilitzaactualmentel contingutmatemàticquehapresentatenelseucontextsociocultural.

L’aproximacióal’argumenthistòricvedonadaatravésdeparaules,nombres,símbolsi figures.Destacaremquelesfiguressónunelementcaracterísticimportantdelllibre.Quina menadefigureshitrobem?Nosolamentfiguresrelacionadesamblamatemàtica(gràficsi figuresgeomètriques),sinótambémanifestacionsartístiquesqueil·lustravenenl’antiguitat elsllibresdematemàtiquesaixícomreproduccionsd’instrumentsquetenenconnexióamb lesmatemàtiques.Lesimatges,comdiuDemattè,sónsistemesdesímbolsquepermeten transmetreinformacióicomuniquenidees.Peròadiferènciadelllenguatgeescrit,nopresentenlainformacióseqüenciada,sinótotaalhora.Ésl’observadorelquetéelprivilegide decidirenquinordrelallegeix,començaambelsconceptesoideesqueconeixprèviament icontinuaambelsquelisónmésestranys,finsadesxifrartotselsmatisosirelacionarels objectesdiferentsqueapareixenenlaimatge.Així,enelnostrecas,untextacompanyala imatgeipreténactuarcomacatalitzadorperactivarenellectorl’objectedeldiscurs.

Elstítolsdelstrentacapítolsdelllibrereflecteixenelspropòsitsdel’autoriinformensobreelsargumentsquecontéelllibre.Citaremelscincprimersielscincdarrers,atalld’exemple:

1.Elprimerarxiudedades(l’osd’Ishango).

2.Lamatemàticaperadministrarl’Estat(escribes,sacerdotsiagrimensors).

3.Lamatemàticaques’estudiaal’escolaésantiga?(papirRhind,papirdeMoscou, tauletescuneïformes, JiuzhangSuanshu).

4.Comescriureunnombre(escripturadenombresisistemadenumeració).

5.Depèndelmaterialdisponible?(àbac,quipu,elsbastonsdeNeper,laregladecàlcul, elsdispositiuselectrònicsactuals).

26.Geometriadeposició(EulerielproblemadelspontsdeKönigsberg;labandade Möbius).

27.Mésenllàdel’infinit(diferentsrepresentacionsdel’infinit:Escher,lacorbade Peano).

28.Etnomatemàtica(elsaltarsdelsSulbasutres,cistellesperuanes.D’Ambrosio: matemàticacomapràcticasocial).

29.Passat,presentifutur(imatgesdefractalsireflexiósobreelpaperdelahistòriadela matemàtica).

30.Imaginaunmatemàtic.

Enelsdarrerscapítols,l’autormostraqueatravésdelahistòriadelamatemàtica s’estableixenlligamsentrediferentsesdeveniments.Primerexposaquinserenelsproblemes osituacionsrealsqueplantejavacadaesdevenimentidesprésanalitzacoml’activitat matemàticaelsresolambprocedimentssemblants.Comacorol·larifinaldóna«pistes»per sabercapaons’orientaelprogrés:ahiriavuicapalfutur.

Atèsqueelllibreparteixd’imatges,eldarrercapítolofereixunespaiperimaginar-secom ésunmatemàtic,enelsentitmésamplipossible,comapersonamestraenlasevadisciplina, queesrelacionail’explicaalsaltres.

Elvolumestàadreçataensenyantsdediversesdisciplines(matemàtiques,història, filosofia,art)perlesreferènciesculturalsquecontéiperquèlareflexiósobrelamanerad’entendrelesmatemàtiquespotimplicarfinsitotaaquellquenolesensenya.Tambés’adreça alsestudiants,pertrobar-hiactivitatscomplementàriesalaclasse,peralarealitzaciódetreballsd’aprofundiment,otesines,peralecturadurantperíodesdevacances.Endarrerlloc tambéestàpensatperaciutadansinteressatsenunavisió«humanística»delamatemàtica. ComsuggereixFulviaFuringhettienelpròleg,cadatipusdepúblicpodràestablirunnivelldelecturadiferent.Unprimernivell,informatiuidirecte,peralectorsnorelacionats professionalmentamblesmatemàtiques,estudiantsipúblicengeneral.Unsegon,enel qualesbusquencontingutsmatemàticsielscontextosonapareixenpertrobardesprésinformacióaddicional,mésenllàdelaquepresentaelllibre.Untercernivell,enelqual,desprésd’haverllegitlaprimerapartinformativadecadacapítol,se’nfaunasegonalectura completaparantatenciósobre Lastoriapernoi perfer,enaquestaocasió,unareflexiósobre laimatgequeellectorolectoratédelamatemàtica.

SiesteuinteressatsendescobrircomAdrianoDemattèhautilitzatalgunsd’aquestscon-

textosperdissenyaractivitatsperal’aulausrecomanemelsdosvolums(volumpera l’alumneiperalprofessor)de Farematematicaconidocumentistorici,publicatenpaperper l’IPRASE(IstitutoProvincialeperlaRicerca,l’AggiornamentoelaSperimentazioneEducativi),deTrento(2006),quetambépodeuconsultarenlínia: <http://www.iprase.tn.it/prodotti/libri/scheda.asp?id=187>.

Endefinitiva, Vederelamatematica ésunaobramoltrecomanableperatoteslespersonesinteressadesenlahistòriadelamatemàticaienelseuúscomaeinad’aprenentatge d’aquestadisciplina.

IolandaGuevaraCasanova

NOTANECROLÒGICA

EnlamortdeJoséM.LópezPiñero

El9d’agostde2010hamortJoséM.López Piñero,unapersonalitatdegranprojeccióenla historiografiadelaciènciaaEspanyai,també,als PaïsosCatalans.LópezPiñerohabíanascuta Mulael1933,lasevasaluderafràgil,peròlaseva desaparicióespotconsiderarcomprematura,essent,comera,unapersonaactivaicreativafinsals darrerstemps.

Volemdeixarconstànciadelasevatascainstitucional,encrearalaUniversitatdeValènciauncentrederecercaenhistòriadelaciència,undelsmés destacatsaEspanya.Elseumestratgedesdels anys1960abastagairebétotselsgrupsactualmentactiusenhistòriadelaciènciaaEspanya.Al mateixtemps,lessevespublicacionshanestat referènciaperalectorsiinteressatsenlaactivitat científicaitècnicaalnostrepaís.Noespodriaentendrel’estatactualil’orientaciódelahistoriografiadelaciènciaidelatècnicaaEspanya senselainfluènciadel’obradeLópezPiñero.En aquestsentit,laSocietatCatalanad’Històriadela CiènciaidelaTècnicavolexpressarunsincer homenatgealasevafiguraielcondolalsseusfamiliarsiamics.

PrincipalstreballsdedicatsaLópezPiñero Númeromonogràficde Anthropos dedicataJ.M. LópezPiñero,nº20,desembrede1982.

SÁNCHEZRON,J.Mª(comp.)(1996),“Entornoa Cienciaytécnicaenlasociedadespañoladelos siglosXVIyXVII”,númeromonogràfic,Arbor,tomo CLIII,nº604-605.

GARCÍABALLESTER,L.(1998), JoséMaría LópezPiñero:Laudatioacadémica.València,UniversitatdeValència.

NAVARROBROTONS,Víctor;SALAVERTFABIANI,Vicent(2003),“LópezPiñero,JoséMaría”.A: SIMONITARRÉS,Antoni(dir.), Diccionarid’HistoriografiaCatalana.Barcelona:EncilopèdiaCatalana,744-746.

CAPEL,Horacio;JORI,Gerard(eds.)(2010), “HomenajealprofesorJoséMaríaLópezPiñero (1933-2010)”, ScriptaNova.RevistaElectrónica deGeografíayCienciasSociales .[Enlínea] Barcelona,UniversidaddeBarcelona,25denovembrede2010,vol.XIV,nº343(Númeroextraordinari).<http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-343/ sn-343.htm>.

NORMESD’EDICIÓ

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIA IDELATÈCNICA

Actesd’HistòriadelaCiènciaidelaTècnica és larevistadelaSocietatCatalanad’Històriadela CiènciaidelaTècnica.Estàdedicadaalahistòriadelaciència,lamedicinailatecnologia desdel’antiguitatfinsalpresent,ipublicaarticles,notesderecerca,irevisionsbibliogràfiquesenqualsevoldelesllengüesdelaUnióEuropea.Lasevaperiodicitatésd’unvoluml’any.

Hihadisponiblegratuïtamentunaversióenlíniaen lasegüentadreça: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModule Name=&idColleccio=3170

PRESENTACIÓD’ORIGINALS

1.Elstreballss’handepresentarensuportinformàtic,enformats“doc”o“opd”compatiblesperaPCpreferentment.S’enviaranviae-mail comafitxersadjuntsalasegüentadreça (schct@ice.cat)escrivint“Actesd’històriadela ciènciaidelatècnica”eneltemadelmissatge.

2.L’enviamentd’unoriginalimplicaelcompromís queelcontingutnohaestatpublicatprèviament enformaoencontingut,iqueelmanuscritmateix noestàpendentdeconsideraciópercapaltrapublicació.

3.Lalongitudmàximadelsarticlesseràde15.000 paraules,inclosesimatges,notesalpeuibibliografia.Elsarticlesespresentaranadobleespaien formatDINA4.

ORGANITZACIÓDEL’ARTICLE

1.Alaprimerapàginas’hauràd’incloureeltítol del’articleescritenmajúscules,ielnomicognomsdel’autoroautors,aixícomlasevafiliació

institucional.Siusplau,assegureu-vosdetreure qualsevolautoreferènciaalesnotes.Noobstant això,silesautoreferènciessónrellevants,aquesteshandeserinclosescomsifossindetercers autors.Silavostraidentitatresultaòbviaenlalecturadelmanuscrit,aquestnopotserenviatarevisió.

Elsarticlesinclourantambéunresumd’unes10líniesilesparaulesclau,ambdósenanglès.

2.Siesvolenincloureil·lustracions,haurand’enviar-seenfitxersseparats.Eslliuraranenescalade grisosd’altaresolucióoblancinegre,ienqualsevold’aquestsformats:JPG,GIF,TIFoBMP.Les imatgesnos’inclouraneneltext,peròlasevalocalitzacióeneltexthauràd’estarclaramentindicada.

3.Lesnotesalpeuanirannumeradesconsecutivament,ambunsuperíndexsituatdesprésdelapuntuació,perexemple:«…d’acord ambPolanyi.7».Noobstantaixò,esrecomanaque s’utilitzinnotesalpeunomésquansiguinecessari.

4.Lescitacionsd’altrestreballss’hand’incloure dinsdeltextis’adequaranalmodelsegüent:

•Unautor:(Collins,1992:129-130)

•Dosautors:(Scheidecker&Laporte:1999)

•Mésdedosautors:(Usselman etal.,2005:1-55)

5.Alfinaldel’articles’inclouràunabibliografia. Lesreferènciesbibliogràfiquesseguiranelsmodelssegüents:

Articlesderevistes:

SALAVERTFABIANI,V.L. etal. (1991),«BibliografíahistóricasobrelaCienciaylaTécnicaenEspaña», Asclepio, 43,(2),233-302.

Llibres:

COLLINS,H.M.(1992), Changingorder:replicationand induction inscientificpractice, Chicago, TheUniversityofChicagoPress.

Capítolsdellibres,actesdecongressos ollibresmiscel·lanis:

PRINCIPE,L.(2000),«Apparatusandreproducibilityinalchemy».In:HOLMES,FredericL.;LEVERE,TrevorH.(ed ) .Instrumentsandexperimentationinthehistoryofchemistry,Cambridge,Mas.,London:TheMITPress,55-74.

Pàginesweb

WILLIAMS,J.D.21st CenturyScience: http://www.21firstcenturyscience.org.[Datadel darreraccés]

GUIDELINESFORSUBMITTING APAPERTO

ACTESD’HISTÒRIADELACIÈNCIA IDELATÈCNICA

Actesd’històriadelaciènciaidelatècnica isthe JournaloftheSocietatCatalanad’Històriadela CiènciaidelaTècnica.Itisdevotedtothehistory ofscience,medicineandtechnologyfromearliest timestothepresentdayinanyoftheEuropean UnionLanguages.Itpublishesarticles,research notesandbookreviews.Thereisonevolumeper year.

Afreefull-textelectroniceditionisonlineat: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModuleName=null&idColleccio=3170

PREPARATIONOFMANUSCRIPTS

1.Articleshavetobecomposedwithaword-processorforPCina“doc”or“opd”fileextensions preferably.Articleshavetobesubmittedviae-mail asattachedfilestothefollowingaddress (schct@iec.cat)writing“Actesd’històriadelaciènciaidelatècnica”inthesubjectbox.

2.Submissionofamanuscriptimpliesyourassurancethatthecontenthasnotpreviouslybeen publishedinformorinsubstance,andthatthe manuscriptitselfisnotunderconsiderationelsewhere.

3.Articlesshouldnotexceed15,000words,includingpictures,footnotesandbibliography.

ORGANIZATIONOFARTICLES

1.Thetitlepageshouldbearthetitleofthearticle writtenincapitals,andname,surname,andthe professionalsettingoftheauthor/s.Please,besure toremoveanyself-referencingfootnotesaswell. However,ifrelevantself-referencesshouldbeincludedasiftheywerefromthirdauthor(s).Ifyour identityisobviousfromthemanuscript,itcannot besentoutforreview.

ArticlesalwaysincludeanabstractinabouttenlinesandthekeywordsbothinEnglish.

2.Ifyourmanuscriptcontainsillustrations,they mustbesentinseparatefiles.Theymustbehigh resolutiongreyscaleorblack-and-white,JPG,GIF, TIForBMPformat.Donotsubmitimagesembeddedintext.Locationofimagesorfiguresmustbe clearlyindicatedinthetext.

3.Footnotesaretobenumberedconsecutively, withsuperscriptnumeralsplacedoutsidethe punctuation,thus:«…accordingtoPolanyi.7».Howeveryouarerequiredtousefootnotesonlywhen necessary.

4.Quotationshavetobeinsertedinthetextaccordingtothefollowingmodels:

•Oneauthor:(Collins,1992:129-130)

•Twoauthors:(Scheidecker&Laporte:1999) •Morethantwoauthors:(Usselman etal.,2005: 1-55)

5.Anorganizedbibliographyshouldbeaddedat theendofthearticle.Referencesinthisbibliographyaretobecitedasfollows:

Articlesinjournals:

SALAVERTFABIANI,V.L. etal. (1991),«BibliografíahistóricasobrelaCienciaylaTécnicaenEspaña», Asclepio, 43,(2),233-302.

Books:

COLLINS,H.M.(1992), Changingorder:replicationandinductioninscientificpractice, Chicago, TheUniversityofChicagoPress.

Chaptersofbooks:

PRINCIPE,L.(2000),«Apparatusandreproducibilityinalchemy».In:HOLMES,FredericL.;LEVERE, TrevorH.(ed.).Instrumentsandexperimentationin thehistoryofchemistry,Cambridge,Mas.,London:TheMITPress,55-74.

Webpages:

WILLIAMS,J.D.21st CenturyScience: http://www.21firstcenturyscience.org.[Dateofthe lastaccess]