Quaderns Agraris by Institut d'Estudis Catalans

SUMARI

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS

EL CANAL SEGARRA-GARRIGUES, UNA EINA DE FUTUR Francesc Reguant i Ramon Lletjós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Número 37

Desembre 2014

ELS AGROCARBURANTS: PASSAT I PRESENT Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 AGROFÒRUM LA RAÇA BRUNA DELS PIRINEUS, PATRIMONI BOVÍ AUTÒCTON CATALÀ Marta Fina i Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

QUADERNS AGRARIS

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 119

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

Quaderns agraris és la revista periòdica de la ICEA destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la indústria agroalimentària, preferentment dels Països Catalans. Quaderns agraris pretén facilitar el coneixement i la divulgació de la recerca i l’experimentació que es realitza en els àmbits indicats, així com la comunicació entre els diferents centres de recerca i docència i, sobretot, entre el món científic i tècnic i el sector agrari. Com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a més, de la secció «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informatius, així com ressenyes de llibres i activitats d’interès.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Anna Jacas, membre del Comitè de Publicacions de la ICEA Joan Saus, responsable del Comitè de Publicacions de la ICEA Montserrat Soliva, professora jubilada de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

Institució Catalana d’Estudis Agraris Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 37

Desembre 2014

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Quaderns agraris

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 • Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat • Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: desembre de 2014 Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Compost per fotocomposició gama, s. l. Imprès a Service Point, FMI, SA ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit Legal: B. 36785-1980 Els continguts de quaderns agraris estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

SUMARI

PASTURATGE EN OLIVERARS: APLICACIÓ DE L’AVERSIÓ CONDICIONADA A L’OLIVERA EN CABRES Carmen L. Manuelian, Elena Albanell, Maristela Rovai, Ahmed A. K. Salama i Gerardo Caja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 REQUERIMENTS TÈRMICS I DINÀMICA DE POBLACIÓ DE MELOIDOGYNE SPP. EN COGOMBRE I PÈRDUES DE PRODUCCIÓ EN HIVERNACLE Ariadna Giné, Manuel López-Gómez, María Dolores Vela, Cèsar Ornat, Miguel Talavera, Soledad Verdejo-Lucas i Francesc Xavier Sorribas . . . . . 17 EL CANAL SEGARRA-GARRIGUES, UNA EINA DE FUTUR Francesc Reguant i Ramon Lletjós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 ELS AGROCARBURANTS: PASSAT I PRESENT Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 AGROFÒRUM LA RAÇA BRUNA DELS PIRINEUS, PATRIMONI BOVÍ AUTÒCTON CATALÀ Marta Fina i Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 normes de presentació d’originals per als autors . . . . . . . . . . . . . 119

CONTENTS

GRAZING IN OLIVE GROVES: CONDITIONED FOOD AVERSION to OLIVEs IN GOATS Carmen L. Manuelian, Elena Albanell, Maristela Rovai, Ahmed A. K. Salama and Gerardo Caja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 THERMAL REQUIREMENTS AND POPULATION DYNAMICS OF ROOT-KNOT NEMATODES ON CUCUMBER AND YIELD LOSSES UNDER PROTECTED CULTIVATION Ariadna Giné, Manuel López-Gómez, María Dolores Vela, Cèsar Ornat, Miguel Talavera, Soledad Verdejo-Lucas and Francesc Xavier Sorribas . . . 17 the SEGARRA-GARRIGUES ChanNeL, A TOOL FOR THE FUTURE Francesc Reguant and Ramon Lletjós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 AGROFUELS: PAST AND PRESENT Jordi Rosell and Lourdes Viladomiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 AGROFÒRUM BRUNA DELS PIRINEUS breed, CATALAN INDIGENOUS HERITAGE cattle Marta Fina i Pla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 normes de presentació d’originals per als autors . . . . . . . . . . . . . 119

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 37 (desembre 2014), p. 7-16 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.38

Pasturatge en oliverars: aplicació de l’aversió condicionada a l’olivera en cabres Carmen L. Manuelian,1 Elena Albanell,1 Maristela Rovai,1 Ahmed A. K. Salama1,2 i Gerardo Caja1 1. Grup de Recerca en Remugants (G2R), Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Universitat Autònoma de Barcelona 2. Sheep and Goats Research Department, Animal Production Research Institute, Dokki (Egipte) Rebut: 27 de maig de 2014 – Acceptat: 7 de juny de 2014

RESUM Cada dia l’agricultura incorpora noves pràctiques més respectuoses amb el medi ambient intentant aprofitar millor els recursos naturals i preservar-los de cara al futur. En el cas de l’oliverar, l’erosió que pateix el sòl, a causa de les pràctiques tradicionals de conreu, ha propiciat la implantació de cobertes vegetals que es controlen mitjançant l’ús de maquinària, o bé amb herbicides. L’inconvenient que comporten aquestes pràctiques i la inquietud per pràctiques més sostenibles han afavorit l’estudi de l’ús de bestiar per pasturar els camps d’oliveres. L’inconvenient és que les fulles de les oliveres són un aliment molt atractiu per a cabres i ovelles i poden malmetre l’arbre. Amb la finalitat que les cabres rebutgin menjar fulles d’olivera, es planteja la possibilitat de modificar el seu comportament alimentari, utilitzant diferents dosis de clorur de liti (LiCl), 175 mg LiCl/kg PV i 200 mg LiCl/kg PV. Els resultats obtinguts en cabres murcianogranadines mostren la possibilitat de generar aversió a les fulles d’olivera, que es va mantenir durant catorze mesos. L’aversió va ser més efectiva en el cas de les cabres que van rebre la dosi de 200 mg LiCl/kg PV. Paraules clau: aversió condicionada, clorur de liti, pasturatge selectiu.

Correspondència: Carmen L. Manuelian. A/e: mentxumf@gmail.com. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

C. L. Manuelian, E. Albanell, M. Rovai, A. A. K. Salama, G. Caja

PASTOREO EN OLIVARES: APLICACIÓN DE LA AVERSIÓN CONDICIONADA AL OLIVO EN CABRAS RESUMEN Cada día la agricultura incorpora nuevas prácticas más respetuosas con el medio ambiente intentando aprovechar mejor los recursos naturales y preservarlos de cara al futuro. En el caso del olivar, la erosión que sufre el terreno, debido a las prácticas tradicionales de cultivo, ha propiciado la implantación de cubiertas vegetales que se controlan mediante el uso de maquinaria, o bien con herbicidas. El inconveniente que conllevan estas prácticas y la inquietud por prácticas más sostenibles han favorecido el estudio del uso de animales para el pastoreo en los campos de olivos. El inconveniente es que las hojas de los olivos son un alimento muy atractivo para las cabras y ovejas y pueden dañar el árbol. Con la finalidad de que las cabras rechacen consumir hojas de olivo, se plantea la posibilidad de modificar su comportamiento alimentario, utilizando diferentes dosis de cloruro de litio (LiCl), 175 mg LiCl/kg PV y 200 mg LiCl/kg PV. Los resultados obtenidos en cabras murciano-granadinas muestran la posibilidad de generar aversión a las hojas de olivo, que se mantuvo durante catorce meses. La aversión fue más efectiva en el caso de las cabras que recibieron la dosis de 200 mg LiCl/kg PV. Palabras clave: aversión condicionada, cloruro de litio, pastoreo selectivo. GRAZING IN OLIVE GROVES: CONDITIONED FOOD AVERSION TO OLIVES IN GOATS ABSTRACT Each day brings new and more environmentally friendly practices to farming, trying to make better use of natural resources and to preserve them for the future. In the case of olive groves, the soil erosion to which this crop is exposed because of traditional farming systems is offset by the introduction of groundcover which is controlled by the use of machinery or herbicides. The drawback involved by these practices and concerns about more sustainable systems has encouraged the study of the use of grazing animals in olive groves. However, olive leaves are very attractive to goats and sheep, which could damage the trees. In order to make goats reject olive leaves, the aim of this study was to modify their feeding behaviour using lithium chloride (LiCl) in various doses (175 mg LiCl/kg BW and 200 mg LiCl/kg BW). The results obtained with Murciano-Granadina goats show that it is 8

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

Pasturatge en oliverars: aplicació de l’aversió condicionada a l’olivera en cabres

possible to generate a conditioned taste aversion to olive leaves, which was maintained for 14 months. Aversion was more effective in goats which received the 200 mg LiCl/kg BW dose. Keywords: conditioned food aversion, lithium chloride, selective grazing. 1. INTRODUCCIÓ En els últims deu anys cada vegada són més els agricultors que decideixen fer un maneig més respectuós amb el medi ambient escollint fer una gestió ecològica del seu cultiu. El consumidor, a causa de la creixent sensibilitat social sobre el que menja (d’on ve el producte) i el seu impacte mediambiental en l’obtenció de l’aliment (com s’ha processat), cada vegada més demana aquest canvi en el conreu de la terra. És per això que Espanya ha quadruplicat les hectàrees destinades a cultius ecològics des de l’any 2000 (380.920 ha; MAGRAMA, 2013). Catalunya és la quarta comunitat autònoma en nombre d’hectàrees destinades a l’oliverar ecològic (5.625,57 ha; MAGRAMA, 2013), per davant d’Andalusia, que és on es concentra el 84 % de la producció d’olives de tot l’Estat (MAGRAMA, 2013). Tradicionalment, el sòl dels oliverars es llaura deixant el terra nu, però aquesta pràctica pot ser molt agressiva per al sòl, ja que el predisposa a l’erosió i la pèrdua de nutrients. És per això que s’ha proposat, amb molt bons resultats, l’ús de cobertes vegetals entre les línies d’arbres. Aquesta pràctica evita l’erosió, facilita la retenció d’aigua i la fixació de nutrients (Alonso i Guzmán, 2006). Les cobertes s’han de controlar per evitar un excés de competència mitjançant herbicides i segadores. Una alternativa sostenible per fer el control de les cobertes podria ser l’ús de cabres o ovelles que pasturessin entre les línies de les oliveres, cosa que, d’altra banda, també ajudaria a millorar la qualitat del sòl (menys compactació, adob natural, etc.). Però el gran inconvenient és la gran apetència que tenen per les fulles d’olivera. Els petits remugants tenen la capacitat de seleccionar la seva dieta entre l’oferta que se’ls presenta, i són més selectius que el bestiar boví. Com a mesura adaptativa pel fet que les característiques de les plantes (toxicitat i qualitat nutritiva) varien al llarg del temps i l’espai, els animals aprenen quins aliments són «bons» o «dolents» mitjançant el mecanisme de provaerror. Aquest procés es coneix com a «afectiu i cognitiu de selecció d’aliments» (fig. 1; Howery et al., 1998). En consumir un aliment, l’animal rep un senyal de retorn (feedback) postingestió que, si és positiu (cobreix les seves necessitats, sensació de sacietat), dóna lloc a una preferència per l’aliment. Al contrari, si és negatiu (excés de nutrients o tòxics, problemes digestius), dóna lloc a una aversió alimentària. D’aquesta manera pot seleccionar o eviQUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

C. L. Manuelian, E. Albanell, M. Rovai, A. A. K. Salama, G. Caja

Figura 1. Representació esquemàtica del procés afectiu i cognitiu en la selecció de la dieta (Howery et al., 1998) Procés Afectiu i Cognitiu en la selecció d’aliments Procés Afectiu Involuntari produeix canvis en la preferència

Procés Cognitiu Voluntari produeix canvis en el comportament

Positiu nutrients adequats, sacietat,

Preferència condicionada

Feedback post-ingestió

INGESTA

Negatiu nutrients inadequats, tòxics, activació sistema emètic

Olfacte, vista

Busca l’aliment

Aversió condicionada

Evita l’aliment

Olfacte, vista

tar aliments determinats de manera «conscient» mitjançant l’olor, el sabor i l’aparença, cosa que dóna lloc a canvis en el comportament alimentari. La manipulació del procés de selecció d’aliments, per tal de fer variacions en les preferències alimentàries dels animals, s’ha designat com a aversió condicionada als aliments (en anglès, conditioned taste aversion o CTA). La CTA és un tipus de condicionament en el qual un animal aprèn a associar un aliment diana (aliment al qual es vol establir l’aversió) amb una sensació de nàusees o malestar gastrointestinal (Provenza, 1995). El clorur de liti (LiCl) és una sal soluble en aigua utilitzada en medicina humana i que, a dosis adequades, genera sensació de nàusees i vòmit en els animals, sense altres efectes secundaris. Es tracta d’un producte molt utilitzat en la CTA a causa dels bons resultats observats tant en el grau de l’aversió com en la seva persistència. Altres factors que hi intervenen són la novetat de l’aliment diana, la dosi utilitzada per crear l’aversió, la disponibilitat d’un aliment alternatiu, l’espècie, raça i edat de l’animal (Ralphs et al., 2001; Burritt et al., 2013; Manuelian et al., 2014). Amb la finalitat que les cabres rebutgin menjar fulles d’olivera, es planteja la possibilitat de modificar el seu comportament alimentari, utilitzant dues dosis de LiCl (175 mg LiCl/kg PV i 200 mg LiCl/kg PV) (PV: pes viu). Cal va10

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

Pasturatge en oliverars: aplicació de l’aversió condicionada a l’olivera en cabres

lorar quina és la dosi més adequada, així com la seva persistència a llarg termini per aconseguir un pasturatge selectiu efectiu en oliverars. 2. MATERIAL I MÈTODES L’experiment es va realitzar al Servei de Granges i Camps Experimentals (SGCE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del desembre de 2010 fins al febrer de 2012. Els procediments experimentals van ser aprovats per la Comissió d’Ètica en l’Experimentació Animal i Humana de la UAB (CEEAH, ref. 998). L’estudi es va dividir en: aprenentatge de l’aversió, test de l’aversió a mitjà termini mitjançant double-choice test i test de l’aversió a llarg termini mitjançant proves de pasturatge. 2.1. Creació de l’aversió (període d’aprenentatge) Es van utilitzar quinze cabres de raça murcianogranadina buides i seques (27,0 ± 0,8 kg PV) acostumades al pasturatge i cap de les quals havia tingut contacte previ amb l’olivera. Els animals es van dividir en tres grups de cinc i es van allotjar en gàbies individuals, on rebien una dieta a base de fenc de festuca (Festuca arundinacea Schreb.) deshidratada ad libitum. El dia de creació de l’aversió condicionada (dia 0), es van oferir 100 g de fulles d’olivera (cv. Arbequina) a cada cabra durant una hora i posteriorment es va aplicar el tractament corresponent via oral: LiCl per als grups AV1 (175 mg LiCl/kg PV) i AV2 (200 mg LiCl/kg PV), i aigua per al grup C (control). Els dos dies següents (dies 1 i 2), es va validar l’aversió tornant a oferir 100 g de fulles d’olivera a les cabres durant una hora. La validació també es va realitzar els dies 9 i 10. Durant la validació es van redosificar amb LiCl els animals que consumien més de 10 g/d (d: dia) de fulles per tal de reforçar l’aversió. 2.2. Test double-choice (aversió a mitjà termini) Els dies 3 al 8 i 16 al 53 es van realitzar quinze tests de double-choice. El double-choice és un tipus d’assaig en què s’ofereix a l’animal dos aliments de forma separada i simultània, en el nostre cas, raigràs italià (Lolium multiflorum Lam.) vs. fulles d’olivera. La persistència de l’aversió completa és defineix segons Massei i Cowan (2002) com el nombre de contactes (dies) que l’animal necessita per tornar a menjar l’aliment rebutjat. En consideràrem consum quan la ingesta era superior a 10 g de fulles. Tot i això, l’aversió QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

C. L. Manuelian, E. Albanell, M. Rovai, A. A. K. Salama, G. Caja

es considera efectiva sempre que les cabres que manifesten rebuig mengin menys olivera que les de control. 2.3. Proves de pasturatge (aversió a llarg termini) A partir dels dos mesos des de la creació de l’aversió es va començar amb les proves de pasturatge en condiciones de camp. Per a això es va delimitar una parcel·la en un camp de raigràs (11 × 9 m) i es va col·locar al mig una branca d’olivera (alçada d’1,8 m) de cv. Arbequina, amb abundant presència de fulles simulant un arbre. Els animals van entrar per grups en funció del seu tractament (AV2, AV1, C), durant 30 minuts, evitant el contacte visual entre els grups. Les proves es van realitzar els dies 59, 90, 121, 182 i 420, després de la primera dosi de LiCl (dia 0). També es van realitzar proves de pasturatge en un oliverar comercial els dies 143, 211 i 363 amb els grups AV2 i C. Cada prova va ser enregistrada amb una càmera digital per determinar individualment el temps de contacte amb les fulles, el nombre d’aproximacions a l’olivera i el nombre de vegades que les cabres intentaven accedir a la part alta de la branca aixecant-se sobre les extremitats posteriors (comportament típic del bestiar cabrum). Les dades de l’estudi es van analitzar utilitzant el test no paramètric de Kruskall-Wallis, i de Kaplan-Meier. 3. RESULTATS i DISCUSSIÓ 3.1. Creació de l’aversió (període d’aprenentatge) Totes les cabres dels grups AV1 i AV2 van deixar de consumir fulles d’olivera el dia següent de l’administració del LiCl (dia 1, P = 0,001; fig. 2) i van evitar apropar-se a la menjadora o bé ensumaven les fulles però refusaven consumir-les. D’altra banda, les cabres del grup de control (C) s’apropaven ràpidament a la menjadora i consumien pràcticament la totalitat de l’oferta des del primer dia (94 ± 1 g; fig. 2). Aquests resultats són semblants als que s’han observat en estudis previs amb ovelles i cabres (Manuelian et al., 2010). Altres autors (Barbosa et al., 2008; Gorniak et al., 2008), treballant amb dosis més baixes (100 i 130 mg LiCl/kg PV), van induir a aversió el 70 % de les cabres amb una sola dosi, i van necessitar redosificar-les el dia següent per aconseguir estendre l’aversió a la resta d’animals. La marcada diferència en la ingestió de fulles d’olivera entre el grup C i els grups AV demostra l’efectivitat de l’ús de LiCl per a la creació de l’aversió a l’olivera, si bé en la creació de l’aversió no es van detectar diferències entre les dues dosis emprades. 12

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

Pasturatge en oliverars: aplicació de l’aversió condicionada a l’olivera en cabres

Figura 2. Evolució del consum mitjà de fulla d’olivera durant la creació de l’aversió i avaluació de la persistència mitjançant els double-choice test per grup (○, control; ▲, AV1, 175 mg LiCl/kg PV; ■, AV2, 200 mg LiCl/kg PV; ± ES). Apareix indicat el moment en què es van tractar amb LiCl LiCl

LiCl

consum mitjà d’olivera, g/grup

100 80 60 40 20 0

-1

dies

3.2. Aversió a mitjà termini El dia 3 i següents, el consum de fulles d’olivera a les gàbies va variar en funció de la dosi de LiCl administrada (fig. 2). En el grup AV1, quatre cabres (80 %) incrementaren progressivament el consum d’olivera (> 10 g/d) des del dia 3 fins al 9. D’altra banda, només una cabra del grup AV2 va incrementar el seu consum des del dia 5 al 9. Aquestes cabres van ser reforçades amb una segona dosi de LiCl el dia 9, i s’aconseguí novament una aversió completa el dia 10, cosa que indica un major efecte de la dosi administrada que l’obtingut per Burritt i Provenza (1990), que, amb una dosi de reforç, només van observar una aversió parcial el dia següent. La persistència de l’aversió completa, és a dir, els dies que van trigar les cabres a tornar a tastar la fulla d’olivera (> 10 g) després de la primera dosi de LiCl, va mostrar diferències entre dosis. Va ser més perdurable en el grup AV2 (mitjana, 54 dies) que en el grup AV1 (mitjana, 4 dies; P = 0,001). Tot i això, l’aversió va ser efectiva (consum dels grups amb aversió per sota del control) fins a l’últim double-choice test el dia 53 (C, 90 ± 5 g; AV1, 22 ± 12 g; AV2, 9 ± 3 g; P = 0,008; fig. 2), sense diferència entre les dues dosis (P = 0,674).

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

C. L. Manuelian, E. Albanell, M. Rovai, A. A. K. Salama, G. Caja

3.3. Proves de pasturatge (aversió a llarg termini) En les proves de camp les cabres del grup C van estar més temps en contacte amb la fulla d’olivera que les cabres d’aversió (P < 0,05; fig. 3), la qual cosa indica una aversió efectiva de fins a 420 dies. Aquest resultat concorda amb els nou mesos trobats per Burritt i Provenza (1990) i Doran et al. (2009). Com a mitjana, el grup C va destinar el 51 % del temps de cada prova al consum de fulles d’olivera i brots, mentre que el grup AV1 hi va estar un 14 % i el grup AV2 un 3 % (total de temps per prova, 30 min/grup), i es van centrar principalment en la pastura. En l’última prova realitzada, el dia 420, es va veure que el grup C va destinar tres vegades més temps (C, 1.296 ± 171 segons; P = 0,002) de contacte amb la fulla que el grup AV1, que al seu torn en va destinar set vegades més que el grup AV2 (AV1, 399 ± 34 segons; AV2, 58 ± 22 segons; P = 0,009). El percentatge de temps de contacte dels grups AV es va mantenir estable durant les proves de pastura, la qual cosa indica que, tot i tastar la fulla, l’aversió no estava encara en procés d’extinció.

Figura 3. Percentatge de temps mitjà destinat al consum d’olivera en proves de camp comercial en cabres per grup (duració de la prova = 30 min). Grups: C, control; AV1, 175 mg LiCl/kg PV; AV2, 200 mg LiCl/kg PV

Temps mitjà de contacte amb fulles d’olivera, %/grup

100 C

80 C 60 C 40 C AV1 20

AV1

AV2 AV2

AV2 0

AV1

AV2

AV1 AV2 121

182

420

dies

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

Pasturatge en oliverars: aplicació de l’aversió condicionada a l’olivera en cabres

Dels altres paràmetres de comportament observats (aproximacions i aixecar-se), es va veure que el grup C era el que mostrava un major interès per l’olivera, el grup AV2 el que hi presentava més aversió i el grup AV1 el que tenia un comportament intermedi. Les cabres del grup AV1 es van aproximar a l’olivera tants cops com les del grup C, tot i que s’aixecaven menys vegades; les cabres del grup AV2 gairebé no s’aproparen a l’olivera i no es van aixecar en cap moment. 4. CONCLUSIONS Els resultats obtinguts en cabres murcianogranadines mostren una aversió efectiva a les fulles d’olivera de catorze mesos. La persistència de l’aversió depèn de la dosi de LiCl utilitzada. Tot i que ambdues dosis van mostrar una efectivitat de més d’un any, la dosi de 200 mg LiCl/kg PV va presentar millors resultats. 5. AGRAÏMENTS Aquest treball és part del projecte d’investigació CICYT (AGL 201022178) del Ministeri de Ciència i Tecnologia. BIBLIOGRAFIA Alonso, A. M.; Guzmán, G. I. (2006). «Evaluación comparada de la sostenibilidad agraria en el olivar ecológico y convencional». Agroecología, núm. 1, p. 63-73. Barbosa, R. R.; Pacífico da Silva, I.; Soto-Blanco, B. (2008). «Development of conditioned taste aversion to Mascagnia rigida in goats». Pesquisa Veterinária Brasileira, núm. 28, p. 571-574. Burritt, E. A; Doran, M.; Stevenson, M. (2013). «Training livestock to avoid specific forage». NR Rangelands, 03pr (novembre). Burritt, E. A.; Provenza, F. D. (1990). «Food aversion learning in sheep: persistence of conditioned taste aversions to palatable shrubs (Cercocarpus montanus and Amelanchier alnifolia)». Journal of Animal Science, núm. 68, p. 1003-1007. Doran, M. P.; George, M. R.; Harper, J. H.; Ingram, R. S.; Laca, E. A.; Larson, S.; McGourty, G. T. (2009). «Vines and ovines: using sheep with a trained aversion to grape leaves for spring vineyard floor management». A: Proceedings 60th Annual Meeting EAAP, Barcelona, p. 325. Gorniak, S. L.; Pfister, J. A.; Lanzonia, E. C.; Raspanini, E. R. (2008). «A note on QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

C. L. Manuelian, E. Albanell, M. Rovai, A. A. K. Salama, G. Caja

averting goats to a toxic but palatable plant, Leucaena leucocephata». Applied Animal Behaviour Science, núm. 111, p. 396-401. Howery, D. L.; Provenza, F. D.; Ruyle, G. B.; Jordan, N. C. (1998). «How do animals learn if rangeland plants are toxic or nutritious?». Rangelands, núm. 20, p. 4-9. magrama (2013). Anuario de estadística 2012. Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Manuelian, C. L.; Albanell, E.; Rovai, M.; Salama, A. K. K.; Caja, G. (2014). «Effect of breed and lithium chloride dose on the conditioned aversion to olive tree leaves (Olea europaea L.) of sheep». Applied Animal Behaviour Science, núm. 155, p. 42-48. Manuelian, C. L.; Albanell, E.; Salama, A. K. K.; Caja, G. (2010). «Conditioned aversion to olive tree leaves (Olea europea L.) in goats and sheep». Applied Animal Behaviour Science, núm. 128, p. 45-49. Massei, G.; Cowan, D. P. (2002). «Strength and persistence of conditioned taste aversion in rats: evaluation of 11 potential compounds». Applied Animal Behaviour Science, núm. 75, p. 249-260. Provenza, F. D. (1995). «Postingestive feedback as an elementary determinant of food preference and intake in ruminants». Journal Range Management, núm. 48, p. 2-17. Ralphs, M. H.; Provenza, F. D.; Pfister, J. A.; Graham, D.; Duff, D. C.; Greathouse, G. (2001). «Conditioned food aversion: from theory to practice». Rangelands, núm. 23, p.14-18.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 7-16

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 37 (desembre 2014), p. 17-26 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.39

Requeriments tèrmics i dinàmica de població de Meloidogyne spp. En cogombre i pèrdues de producció en hivernacle Ariadna Giné,1 Manuel López-Gómez,2 María Dolores Vela,3 Cèsar Ornat,1 Miguel Talavera,4 Soledad Verdejo-Lucas5 i Francesc Xavier Sorribas1 1. Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 2. Departament de Protecció Vegetal, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) 3. Instituto Andaluz de Investigación y Formación Agraria, Pesquera, Alimentaria y de la Producción Ecológica (IFAPA), Centro de Chipiona 4. IFAPA, Centro Camino de Purchil, Granada 5. IFAPA, Centro de la Mojonera, Almeria Rebut: 28 de maig de 2014 – Acceptat: 12 de juny de 2014

RESUM Es van dur a terme diversos estudis per a determinar: a) els requeriments tèrmics necessaris perquè Meloidogyne incognita i M. javanica completin un cicle de vida en cogombre, considerant dues etapes del cicle: entre la inoculació del sòl amb formes juvenils a l’inici de la producció d’ous, i de l’inici de la producció d’ous a l’inici d’emergència de juvenils de la generació següent; b) la taxa màxima de multiplicació i la densitat d’equilibri de M. incognita en cogombre, i c) les pèrdues de producció del cogombre conreat de juliol a novembre en hivernacle. Els requeriments tèrmics de M. incognita i M. javanica en cogombre no van diferir entre processos biològics. El nombre de graus acumulats (graus/dia, GD) necessaris des de la inoculació del sòl amb juvenils fins que el nematode assolí l’estadi de femella adulta i començà a pondre ous va ser de 294 per sobre la temperatura base (Tb) de 12,1 °C; 213 (Tb = 8,0 °C) des de l’inici de producció d’ous fins que Correspondència: Francesc Xavier Sorribas. C. Esteve Terradas, 8, 08860 Castelldefels. A/e: Francesc. xavier.sorribas@upc.edu. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Giné, López-Gómez, Vela, Ornat, Talavera, Verdejo-Lucas, Sorribas

s’inicià l’emergència de formes juvenils, i 500 (Tb = 11,4 °C) per a completar el cicle de vida. Els experiments a l’hivernacle es van realitzar entre els anys 2009 i 2012. M. incognita va completar tres generacions per cultiu. La taxa màxima de multiplicació va ser de 1.147, i la densitat d’equilibri, de 625 formes juvenils (J2) per 250 cm–3 de sòl. La relació entre la densitat de nematodes just abans de trasplantar (Pi) i la producció de cogombre s’ajustà al model de pèrdues de producció de dany de Seinhorst. El llindar de tolerància del cultiu va ser inferior al nivell de detecció, i assolí pèrdues màximes de producció del 88 %. Paraules clau: Cucumis sativus, densitat d’equilibri, Meloidogyne spp., taxa de multiplicació, requeriments tèrmics, llindar de tolerància. REQUERIMIENTOS TÉRMICOS y DINÁMICA DE POBLACIÓN DE MELOIDOGYNE SPP. EN PEPINO Y PÉRDIDAS DE PRODUCCIÓN EN INVERNADERO RESUMEN Se llevaron a cabo varios estudios para determinar: a) los requerimientos térmicos necesarios para que Meloidogyne incognita y M. javanica completen un ciclo de vida en pepino, considerando dos etapas del ciclo biológico: desde la inoculación del suelo con formas juveniles hasta el inicio de producción de huevos, y desde el inicio de producción de huevos hasta el inicio de la emergencia de los juveniles de la siguiente generación; b) la tasa máxima de multiplicación y la densidad de equilibrio de M. incognita en pepino, y c) las pérdidas de producción del pepino cultivado desde julio a noviembre en invernadero. Los requerimientos térmicos necesarios para completar el ciclo de vida de M. incognita y M. javanica en pepino, así como para completar cada una de las etapas, no difirieron. El número de grados acumulados (grados/día, GD) necesarios desde la inoculación del suelo hasta que el nematodo alcanza el estadio de hembra adulta que empieza a producir huevos fue de 294 por encima de 12,1 °C de temperatura base (Tb); 213 (Tb = 8,0 °C) desde el inicio de producción de huevos hasta el inicio de la emergencia de juveniles, y 500 (Tb = 11,4 °C) para completar el ciclo de vida. En los experimentos en invernadero realizados desde 2009 hasta 2012, M. incognita completó tres generaciones por cultivo. La tasa máxima de multiplicación fue de 1.147, y la densidad de equilibrio, de 625 formas juveniles (J2) por 250 cm–3 de suelo. La relación entre la densidad de nematodo justo antes de trasplantar (Pi) y la producción de pepino se ajustó al modelo de pérdidas de producción de Seinhorst. El límite de tolerancia se encontraba por debajo del nivel de detección, y se alcanzaron pérdidas máximas de producción del 88 %. 18

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Requeriments tèrmics i dinàmica de població de Meloidogyne spp.

Palabras clave: Cucumis sativus, densidad de equilibrio, Meloidogyne spp., tasa de multiplicación, requerimientos térmicos, límite de tolerancia. THERMAL REQUIREMENTS AND POPULATION DYNAMICS OF ROOT-KNOT NEMATODES ON CUCUMBER AND YIELD LOSSES UNDER PROTECTED CULTIVATION ABSTRACT Several studies were carried out to determine: a) thermal requirements for completion of the life cycle of Meloidogyne incognita and M. javanica on cucumber considering two stages in the cycle: from soil inoculation to the start of egg laying by females, and from the start of egg laying to the start of the emergence of juveniles; b) the maximum multiplication rate and the equilibrium density of M. incognita, and c) yield losses of cucumber cultivated from July to November in plastic greenhouse. The thermal requirements of M. incognita and M. javanica in cucumber did not differ between biological processes. The number of accumulated degrees (degrees/day, DD) from soil inoculation with juveniles to the point where the nematode reached the adult female stage and started laying eggs was 294 above 12.1°C of base temperature (Tb); 213 (Tb = 8.0°C) for egg production and emergence of juveniles (J2), and 500 (Tb = 11.4°C) to complete the life cycle. In plastic greenhouse experiments conducted from 2009 to 2012, M. incognita completed three generations per crop. The maximum multiplication rate was 1,147 and the equilibrium density was 625 juveniles (J2) per 250 cm –3 soil. The relationship between nematode densities at planting (Pi) and cucumber yield fitted the Seinhorst damage function model. The tolerance limit was below detection level with a maximum yield loss of 88%. Keywords: Cucumis sativus, equilibrium density, Meloidogyne spp., multiplication rate, thermal requirements, tolerance limit. 1. INTRODUCCIÓ El cultiu del cogombre (Cucumis sativus L.) a Espanya ocupa una superfície de 8.148 ha, amb una producció anual de 664.975 tones, de les quals un 63,5 % es cultiva sota coberta. Concretament, a Catalunya el cultiu ocupa 114 ha i es produeixen 3.475 tones anualment (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2012). Es tracta d’un cultiu susceptible a les espècies del nematode Meloidogyne més comunes (Meloidogyne arenaria, M. incognita i M. javanica), les quals poden reduir la producció fins a un 60 % QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Giné, López-Gómez, Vela, Ornat, Talavera, Verdejo-Lucas, Sorribas

en hivernacles comercials (Ornat et al., 1997). Meloidogyne spp. és un animal poiquiloterm; la temperatura del sòl afecta la seva taxa de desenvolupament (Tyler, 1933), el nombre de generacions que pot completar, la taxa de creixement i les pèrdues de producció del cultiu (Ehwaeti et al., 1998). Perquè el nematode completi el seu cicle en un cultiu o per a canviar d’estadi biològic requereix un nombre de graus acumulats (graus/dia, GD) per sobre d’una temperatura base (Tb). El cicle de vida de Meloidogyne comença amb les formes juvenils de segon estadi (J2), localitzades al sòl, que penetren a les arrels de la planta hoste, estableixen un lloc d’alimentació permanent i esdevenen sedentàries. Sota condicions favorables, els J2 muden tres vegades fins a arribar a femella adulta. Les femelles es reprodueixen partogènicament, ponen un gran nombre d’ous dins d’una matriu gelatinosa, la massa d’ous, que es localitza en la superfície o dins de les agalles de les arrels. La majoria dels ous es desenvolupen fins a juvenils de primer estadi que muden una vegada dins l’ou. Els J2 emergiran de l’ou i deixaran la massa d’ous a la recerca d’una nova arrel (Taylor i Sasser, 1978). En absència de factors limitadors, les poblacions de Meloidogyne incrementen proporcionalment a la densitat prèvia al trasplantament (Pi). La taxa de multiplicació (Pf/Pi, on Pf és la densitat al final del cultiu) és màxima (a) a valors baixos de Pi, però decreix quan Pi s’incrementa a causa de la competència per l’aliment (Seinhorst, 1970), tendint a estabilitzar-se al voltant de la densitat d’equilibri (E), en la qual la planta pot proporcionar suficient aliment per a mantenir la població (Pf = Pi). Les dues constants, a i E, són indicadors de l’estatus de l’hoste (Seinhorst, 1967). La Pi també està relacionada amb la producció, descrita amb la funció de dany de Seinhorst (1965), que ens dóna informació sobre la tolerància de la planta. Els objectius del present estudi van ser: a) Determinar els requeriments tèrmics de diferents estadis biològics i del cicle complet de M. incognita i M. javanica en cogombre. b) Determinar la taxa màxima de multiplicació i la densitat d’equilibri de M. incognita. c) Determinar les pèrdues de producció provocades per M. incognita en cogombre en hivernacle. 2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. Requeriments tèrmics Es van determinar els requeriments tèrmics dels estadis biològics: «inoculació de sòl amb formes juvenils a inici de producció d’ous» i «inici de producció d’ous a inici d’emergència de juvenils de la generació següent», i del cicle complet de M. incognita i M. javanica en cogombre. 20

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Requeriments tèrmics i dinàmica de població de Meloidogyne spp.

Plantes de cogombre cv. Dasher II de dues setmanes d’edat es van trasplantar en pots de 200 cm3 amb sorra estèril, van ser inoculades una setmana més tard amb 200 J2 i es van col·locar en cambres climàtiques (16 h de llum i 8 h de foscor) a temperatures de 17, 21, 25 i 28 oC. Es van dur a terme diferents valoracions per a seguir els estadis biològics. Es prenien tres plantes periòdicament per a seguir el desenvolupament i, quan l’estadi biològic s’esperava que aparegués, les plantes es prenien diàriament. Per a observar els nematodes a l’interior de les arrels, es tenyien amb una solució al 0,05 % de fucsina àcida (Bridge i Page, 1982). Per a observar la producció d’ous i l’emergència de J2, les arrels se submergien en una solució d’erioglaucina al 0,01 % durant dues hores per a tenyir de blau la gelatina de les masses d’ou (Omwega et al., 1988) i poder-les així col· locar en una solució a l’1 % de NaOCl per a desfer-les i observar els ous buits i/o els J2. Les temperatures de cada cambra es van registrar diàriament cada trenta minuts mitjançant una sonda introduïda dins dels pots. El nombre de dies requerits per a cada estadi biològic es va expressar com la inversa del temps transcorregut entre estadi (dies –1) per a obtenir la relació lineal amb les temperatures del sòl (dies –1 = aT – b). La temperatura base (Tb) es va calcular quan dies –1 = 0, Tb = b/a. Els graus/dia acumulats (GD) per sobre de Tb es van calcular com la inversa del pendent (1/a) (Trudgill, 1995). Les rectes de regressió per estadi biològic i pel cicle complet es van comparar entre les espècies de Meloidogyne i, si no es trobaven diferències (P < 0,05), es generava un model general. 2.2. Assaig en hivernacle En l’hivernacle de plàstic de la Universitat Politècnica de Catalunya localitzat a Viladecans i infestat de M. incognita es va determinar la taxa màxima de multiplicació (a), la densitat d’equilibri (E) i les pèrdues de producció de cogombre. En cadascuna de les seixanta parcel·les de 9,6 m2 de l’hivernacle es van cultivar vint-i-quatre plantes de cogombre cv. Dasher II durant els mesos de juliol a novembre dels anys 2009 al 2012. Les temperatures del sòl es van registrar diàriament per a cada cultiu a intervals de 30 min amb sondes col· locades a una profunditat de 15 cm. Es va estimar la Pi i la Pf prenent mostres del sòl de cada parcel·la a l’inici i al final de cada cultiu i col·locant-les en safates Baermann (Whitehead i Hemming, 1965) durant una setmana. Per a determinar la producció, es collien i es pesaven els fruits, quan assolien una mida comercial, de les vuit plantes centrals de cada parcel·la. La producció relativa de cogombre amb els valors de Pi es va sotmetre a una anàlisi de regressió per a determiQUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Giné, López-Gómez, Vela, Ornat, Talavera, Verdejo-Lucas, Sorribas

nar si s’ajustava a la funció de dany del nematode sobre un cultiu de Seinhorst (y = m + (1 – m) z (Pi – T), on y: producció relativa del cultiu; m: producció mínima relativa del cultiu; T: límit de tolerància del cultiu; z: constant relacionada amb l’efecte d’un sol nematode sobre el cultiu). Si no es trobaven diferències entre m, T i z, les dades s’agregaven per a construir un model general. La taxa de multiplicació (Pf/Pi) es va calcular transformant les dades a log10 (x) i la relació entre Pf/Pi i Pi per any va ser sotmesa a una anàlisi de variància per a comparar les rectes de regressió. Si no es trobaven diferències entre els anys (P < 0,05), s’elaborava un model general per a estimar la taxa màxima de multiplicació (a) i la densitat d’equilibri (E). 3. RESULTATS I DISCUSSIÓ 3.1. Requeriments tèrmics La inversa del temps fins a la producció d’ous i fins a l’emergència de J2, així com per a completar el cicle de vida, es va incrementar de manera lineal amb la temperatura, i alhora no va diferir entre espècies (P < 0,05). Els requeriments tèrmics fins a la producció d’ous, fins a l’emergència i per al cicle de vida complet es mostren en la taula I. Altres estudis han desenvolupat models fenològics de cicles de vida complets i separant estadis biològics per a moltes espècies de Meloidogyne en plantes cultivades (Ferris et al., 1978; Lahtinen et al., 1988; Madulu i Trudgill, 1994; Ploeg i Maris, 1999; Tzortzakakis i Trudgill, 2005; Maleita et al., 2012). Separar els requeriments tèrmics en els estadis biològics estudiats és útil per a prendre decisions a camp com canviar les dates de plantació per a prevenir la infecció de les arrels, reduir el nombre de generacions i prevenir les pèrdues de producció o reduir la infestació utilitzant cultius trampa. A més, també pot ser útil per a incrementar l’eficàcia d’antagonistes

Taula I. Temperatura base (Tb) i graus/dia (GD) per als estadis biològics «Inoculació - producció d’ous», «producció d’ous - emergència de juvenils» i cicle complet de Meloidogyne incognita i Meloidogyne javanica en cogombre cv. Dasher II Inoculació - producció d’ous

Producció d’ous - emergència

Cicle de vida complet

Tb (ºC)

GD (ºC acumulats)

Tb (ºC)

GD (ºC acumulats)

Tb (ºC)

GD (ºC acumulats)

12,1

294

213

500

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Requeriments tèrmics i dinàmica de població de Meloidogyne spp.

o nematicides per a aplicar-los quan les femelles comencen a pondre els ous o els J2 comencen a emergir. No obstant això, els requeriments tèrmics han de ser validats a camp per tal que puguin ser utilitzats per tècnics i agricultors tal com s’utilitzen ja per al cultiu de tomàquet a Califòrnia (Tb = 10 oC i S [GD] = 600-700 ºC) (Ferris et al., 1985). 3.2. Assaig en hivernacle Durant els quatre anys de producció, les temperatures del sòl van oscil·lar de 16,8 ºC a 33,5 ºC. Concretament, M. incognita va completar tres generacions (Tb = 11,4 oC) el 2009 (GD = 1.596 ºC) i el 2012 (GD = 1.524 ºC) i dues el 2010 (GD = 1.465 ºC) i el 2011 (GD = 1.473 ºC). El rang de valors de Pi va oscil· lar de 0 a 11.802 J2 per 250 cm–3 de sòl. Les relacions entre Pi i Pf/Pi es van ajustar a una funció potencial negativa. Les funcions entre els anys no van diferir estadísticament (P < 0,05); per tant, es va poder obtenir un model general (Pf/Pi = 1.147,2 (Pi –1,0932); R 2 = 0,6105, P < 0,0001) en què la taxa màxima de multiplicació (a) va ser 1.147 i la densitat d’equilibri (E) 625 J2 per 250 cm–3 de sòl. La producció de cogombre en parcel·les sense nematodes va ser entre 5,4 i 4,3 kg/m2 de superfície conreada el 2009, 2010 i 2012. El 2011, les plantes de cogombre no van produir cap fruit comercial a causa de l’avortament de les flors. La relació entre la producció de cogombre i la Pi es va ajustar a la funció de dany de Seinhorst els anys 2009, 2010 i 2012 (taula ii). El llindar de tolerància (T ) va ser inferior al de detecció, amb pèrdues màximes de producció del 88 %. En hivernacle, la taxa màxima de multiplicació i la densitat d’equilibri de M. incognita en cogombre va ser de 31,5 % i de 27 %, menor que en tomàquet susceptible cv. Durinta, en què el nematode completa tres generacions Taula II. Paràmetres estimats de la funció de dany de Seinhorst per a cogombre cv. Dasher II cultivat de juliol a novembre en hivernacle infestat per Meloidogyne incognita (anys 2009, 2010 i 2012) Any

T (J2 250 cm–3 sòl)

Temperatura acumulada del sòl (oC)

2009

0,34 ± 0,08

0,0004 ± 0, 0004

0,92 ± 0,13

0,662

< 0,0001

2.862

2010

0,14 ± 0,06

0,4 ± 0,3

0,90 ± 0,07

0,685

< 0,0001

2.674

2012

0,12 ± 0,06

0,0003 ± 0,0004

0,96 ± 0,03

0,489

< 0,0001

2.642

Valors expressats com les mitjanes ± interval de confiança (95 %); m: producció mínima relativa de cogombre cv. Dasher II; T: límit de tolerància; z: constant relacionada amb l’efecte d’un nematode. Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Giné, López-Gómez, Vela, Ornat, Talavera, Verdejo-Lucas, Sorribas

(Giné et al., 2012). Per tant, la densitat de població de M. incognita s’incrementarà més en tomàquet susceptible que en cogombre. El límit de tolerància en cogombre es troba sota el nivell de detecció, és a dir, que pot experimentar pèrdues de producció a baixes densitats del nematode. Doncs, el cogombre cv. Dasher II es considera un hoste susceptible-intolerant comparat amb un tomàquet cv. Durinta susceptible-tolerant. 4. CONCLUSIONS Aquest treball dóna informació sobre el desenvolupament de Meloidogyne spp. en cogombre considerant els requeriments tèrmics (Tb i S), el creixement màxim de la població del nematode (a), quina serà la seva tendència (E) i l’efecte sobre la producció en les nostres condicions climàtiques. Amb aquestes dades i registrant alhora les temperatures del sòl durant un cultiu comercial, podrem prendre decisions més acurades per a un control més eficaç del nematode. 5. AGRAÏMENTS Hem d’agrair a l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA) i al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) el finançament del projecte RTA2010-00017-C02. BIBLIOGRAFIA Bridge, J.; Page, S. L. J. (1982). «The rice root-knot nematode, Meloidogyne graminicola, on deep water rice (Oryza sativa subsp. indica)». Revue de Nematologie, núm. 5, p. 225-232. Ehwaeti, M. E.; Phillips, M. S.; Trudgill, D. L. (1998). «Dynamics of damage to tomato by Meloidogyne incognita». Fundamentals and Applied Nematology, núm 21, p. 627-635. Ferris, H.; Du Vernay, H. S.; Small, R. H. (1978). «Development of a soil-temperature data base on Meloidogyne arenaria for a simulation model». Journal of Nematology, núm 10, p.198-201. Ferris, H.; Roberts, P. A.; Thomason, I. J. (1985). «Nematodes». A: IPM Manual Group. Integrated pest management for tomatoes. Oakland, CA: University of California. Statewide Integrated Pest Management Project. Division of Agriculture and Natural Resources, p. 60-65. [Publicació núm. 3274] Giné, A.; Ornat, C.; Sorribas, F. J. (2012). «Dinámica de población de Meloi24

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Requeriments tèrmics i dinàmica de població de Meloidogyne spp.

dogyne incognita en cultivo de tomate y de pepino en invernadero». Phytoma España, núm. 237, p. 103. Greco, N.; Di Vito, M. (2009). «Population dynamics and damage levels». A: Perry, R. N.; Moens, M.; Starr, J. L. (ed.). Root-knot nematodes. Wal lingford, UK: CAB International, p. 246-274. Lahtinen, A. E.; Trudgill, D. L.; Thlikkala, K. (1988). «Threshold temperature and minimum time requirements for the complete life cycle of Meloidogyne hapla from northern Europe». Nematologica, núm. 34, p. 443-451. Madulu, J.; Trudgill, D. L. (1994). «Influence of temperature on Meloidogyne javanica». Nematologica, núm. 40, p. 230-243. Maleita, C.; Curtis, R.; Abrantes, I. (2012). «Thermal requirements for the embryonic development and life cycle of Meloidogyne hispanica». Plant Pathology, núm. 61, p. 1002-1010. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (2012). «Superficies y producciones de cultivos: pepino» [en línia]. A: Anuario de estadística 2011. <http://www.magrama.gob.es/es/estadistica/temas/publicaciones/anuariode-estadistica/2011/default.aspx?parte=3&capitulo=13&grupo=6&sec cion=23> [Consulta: gener 2014] Omwega, C.; Thomason, I. J.; Roberts, P. A. (1988). «A non-destructive technique for screening bean germplasm for resistance to Meloidogyne incognita». Plant Disease, núm. 72, p. 970-972. Ornat, C.; Verdejo-Lucas, S.; Sorribas, F. J. (1997). «Effect of the previous crop on population densities of Meloidogyne javanica and yield of cucumber». Nematropica, núm. 27, p. 85-90. Ploeg, A. T.; Maris, P. C. (1999). «Effects of temperature on the duration of the life cycle of a Meloidogyne incognita population. Nematology, núm. 1, p. 389-393. Seinhorst, J. W. (1965). «The relation between nematode density and damage to plants». Nematologica, núm. 11, p. 137-154. — (1967). «The relationship between population increase and population density in plant parasitic nematodes. III. Definition of terms host, host status and resistance. IV. The influence of external conditions on the regulation of population density». Nematologica, núm. 13, p. 429-442. — (1970). «Dynamics of population of plant parasitic nematodes». Annual Review of Phytopathology, núm. 8, p. 131-156. Taylor, A. L.; Sasser, J. N. (1978). Biology, identification and control of rootknot nematodes (Meloidogyne species). Raleigh, North Carolina: Department of Plant Pathology, North Carolina State University: US Agency for International Development. Trudgill, D. L. (1995). «An assessment of the relevance of thermal time models to Nematology». Fundamentals and Applied Nematology, núm. 18, p. 407-417. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Giné, López-Gómez, Vela, Ornat, Talavera, Verdejo-Lucas, Sorribas

Tyler, J. (1933). «Development of the root-knot nematode as affected by temperature». Hilgardia, núm. 7, p. 391-415. Tzortzakakis, A.; Trudgill, D. L. (2005). «A comparative study of the thermal time requirements for embryogenesis in Meloidogyne javanica and M. incognita». Nematology, núm. 7, p. 313-315. Whitehead, A. G.; Hemming, J. R. (1965). «A comparison of some quantitative methods of extracting small vermiform nematodes from soil». Annual of Applied Biology, núm. 55, p. 25-38.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 17-26

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 37 (desembre 2014), p. 27-71 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.40

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur Francesc Reguant1 i Ramon Lletjós2 1. Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) 2. Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya Rebut: 29 de maig de 2014 – Acceptat: 15 de juny de 2014

RESUM El canal Segarra-Garrigues és una de les més importants infraestructures de Catalunya actualment en construcció. L’article analitza el retorn a la societat d’aquesta infraestructura. Alhora aborda algun dels aspectes controvertits del projecte, en particular l’afectació de la superfície de regadiu per àrees catalogades com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), les quals poden generar serioses dificultats a la viabilitat del conjunt del projecte o provocar que es deixi sense regar el 36 % de la superfície prevista. L’article suggereix alternatives per conjuminar de manera òptima els requeriments productius i mediambientals alhora. Paraules clau: Segarra-Garrigues, regadiu, aigua, agricultura, aliment, ZEPA. el CANAL SEGARRA-GARRIGUES, UNA HERRAMIENTA DE FUTURO RESUMEN El canal Segarra-Garrigues es una de las más importantes infraestructuras de Cataluña actualmente en construcción. El artículo analiza el retorno a la sociedad de esta infraestructura. A su vez aborda alguno de los aspectos controvertidos del proyecto, en particular la afectación de la superficie de regadío por áreas catalogadas como zona de especial protección para las aves (ZEPA), las cuales pueden generar serias dificultades a la viabilidad del conjunto del proyecto o provocar que quede sin regar el 36 % de la superfiCorrespondència: Francesc Reguant. A/e: francesc@reguant.cat. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

cie prevista. El artículo sugiere alternativas para optimizar los requerimientos productivos y medioambientales. Palabras clave: Segarra-Garrigues, regadío, agua, agricultura, alimento, ZEPA. THE SEGARRA-GARRIGUES CHANNEL, A TOOL FOR THE FUTURE ABSTRACT The Segarra-Garrigues Channel is one of the most important infrastructures of Catalonia currently under construction. The article analyzes the return on this infrastructure to society. It also addresses some controversial aspects of the project, particularly the irrigated areas affected by the Special Protection Area for Birds (SPAB). These aspects can cause serious difficulties for the viability of the whole project or cause 36% of the planned irrigated area to be left unirrigated. The paper suggests some alternatives to achieve an optimum harmonization of the productive and environmental requirements. Keywords: Segarra-Garrigues Channel, irrigation, water, agriculture, food, Special Protection Area for Birds. 1. INTRODUCCIÓ 1.1. El sistema Segarra-Garrigues El canal Segarra-Garrigues és una antiga proposta, fins al punt que el seu desenvolupament fou identificat per la Generalitat republicana com una prioritat en l’actuació del Govern. Tanmateix, fins al segle xxi no ha esdevingut un projecte específic amb unes realitzacions concretes. A Catalunya és el projecte de regadiu més important actualment en construcció, amb un cost previst de 1.348 milions d’euros. Es tracta d’un regadiu modern, que fa ús de la millor tecnologia disponible i permet una gestió eficient de l’aigua, tant en el seu transport com en la seva distribució fins al cultiu, minimitzant les pèrdues (Anglès, 2013). El sistema Segarra-Garrigues pretén regar 68.645 ha. A més, es proposa resoldre el subministrament d’aigua potable a múltiples poblacions i facilitar aigua per a usos ramaders i industrials que, juntament amb l’agricultura, han de dinamitzar i diversificar l’economia de la zona. El projecte, tanmateix, no ha estat exempt de polèmica i de dificultats des de diferents orígens (Aldomà, 2008). En aquest article es desitja avaluar el retorn del sistema Segarra-Garrigues a la societat, abordar amb objectivitat 28

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

qüestions clau del projecte i analitzar un dels aspectes més controvertits com és l’afectació d’àmplies superfícies, inicialment previstes per a regadiu, com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). 1.2. Superfície regable, dotacions d’aigua i condicionants mediambientals Per analitzar les potencialitats del sistema Segarra-Garrigues cal conèixer les superfícies a regar, les dotacions d’aigua previstes i els condicionants mediambientals vinculats a cada superfície. La taula i ofereix una síntesi d’aquesta complexitat. Taula I. Superfícies, dotacions d’aigua de reg i limitacions mediambientals Zona

Dotació reg (m3/ha/any)

Total ha

6.500

31.004

4.751

3.500

1.500

F G TOTAL

Sense restriccions mediambientals singulars. ZEPA. Condicionat per l’àguila quadribarrada amb un seguit de restriccions que no afecten de manera significativa els potencials productius, gestionant adequadament les alternatives. A efectes de l’estudi es considera sense restriccions. Sense restriccions mediambientals singulars. (Atesa la poca superfície d’aquesta tipologia, a efectes de l’estudi s’agrupa en la següent tipologia D.)

13.579

ZEPA. Regadiu exclusiu de cereals d’hivern i fortes limitacions a llenyosos. Condicionat a la realització de proves per garantir la compatibilitat amb la presència de les aus estepàries.

16.139

Sense restriccions mediambientals singulars. Reg de suport.

3.122 0

Condicionants mediambientals

12.731

ZEPA. Regadiu de llenyosos existents sense intensificar. ZEPA. Sense possibilitat de regar.

81.376

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM.

En resum, dins del perímetre del sistema Segarra-Garrigues hi ha 81.376 ha cultivades i regables, però de les quals solament se’n pretenen regar 68.645. En conjunt, hi ha 34.183 ha ZEPA, el 42 % de la superfície conreada, amb majors o menors afectacions quant al reg, incloent-hi 12.731 ha que n’estan excloses totalment. La figura 1 aporta la mateixa informació de manera gràfica. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Figura 1. Segarra-Garrigues: dotacions de reg i restriccions mediambientals

Font: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT).

2. ASPECTES METODOLÒGICS DE L’ESTUDI 2.1. Objectius informatius Atenent a la vocació envers la valoració del retorn a la societat del projecte de posada en regadiu d’una àmplia àrea a través de la infraestructura del canal Segarra-Garrigues, l’estudi considera la totalitat d’impactes, tant positius com negatius, tant des del punt de vista dels costos com dels guanys, és a dir, tots aquells que es deriven del projecte, ja siguin directes, indirectes, tangibles o intangibles. Així, l’estudi considera: 1. Costos vinculats a la construcció i manteniment de la infraestructura. 2. Impactes directes relatius a la producció agrícola, expressats en valor afegit diferencial entre la producció abans d’iniciar el regadiu i la prevista un cop aquest estigui implantat. 3. Impactes directes, mesurats també en valor afegit, per l’increment d’activitat vinculable al territori derivada de l’adquisició d’inputs i serveis per a l’agricultura. 30

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

4. Efectes induïts d’impuls de noves activitats, sobretot al si de la cadena alimentària (ramaderia, indústria, logística, transport, distribució, etc.), juntament amb tots els inputs i serveis relatius a aquestes activitats emergents. Efectes que també es mesuraran en termes d’increment de valor afegit vinculable al territori (figura 2). 5. Impactes, amb guanys i costos, de caire mediambiental. Molt especialment pel que afecta a la defensa de la biodiversitat i al balanç en termes d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). 6. Altres efectes indirectes, tangibles i intangibles: proveïment d’aigua potable, paisatge, equilibri territorial, avantatges mediambientals, altres possibles usos del canal, etc. El subjecte de l’estudi és la societat catalana i de forma més específica la població de les comarques afectades. A aquest subjecte es remeten els impactes positius i negatius del projecte. Per aquesta raó l’estudi no aborda l’hipotètic retorn economicofinancer de la inversió efectuada per l’Administració pública a través, bàsicament, dels impostos i altres retorns generats per la nova activitat. De la mateixa manera que no considera la viabilitat econòmica dels diferents agents relacionats amb la gestió del canal. En aquest sentit, es parteix d’uns acords ja establerts com a dada fixa a incorporar a l’anàlisi.

Figura 2. Valor afegit impulsat per la producció agrària VAB Introducció d’activitat vers altres sectors

VAB agrari

VAB inputs agraris

VAB agroindústria

VAB logística i transport

VAB altres imputs agroindústria

VAB majorisa

VAB minorista

CONSUM

VAB altres imputs cadena

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Com que es tracta d’un estudi de prospectiva, s’articula forçosament a partir de diversos supòsits que van definint els models d’anàlisi. Es tracta sens dubte d’una simplificació de la realitat i, per descomptat, totes les hipòtesis són discutibles. En qualsevol cas, la robustesa del mètode la dóna la raonabilitat dels supòsits, la comparació amb experiències o projectes semblants al que s’està analitzant, la referència, sempre que sigui possible, a estadístiques i dades objectives contrastades i la prudència estadística. 2.2. Escenaris i enfocaments L’estudi treballa en diferents escenaris productius i diferents enfocaments quant a les àrees regades i les dotacions d’aigua. En tots els casos, totes les dades s’han estimat amb criteris de prudència i objectivitat. Els escenaris de treball fan referència a l’estructura productiva prevista. En aquest sentit, es defineix un escenari conservador i un de transformador, ambdós dins dels límits del realisme. Per a la definició de les propostes d’estructura de cultius, l’estudi s’ha basat en un Comitè d’Experts.1 Els enfocaments són supòsits de treball que fan referència als majors o menors condicionants mediambientals: — Enfocament A o base (reg limitat Xarxa Natura 2000 (XN)2): aquest enfocament pressuposa que es podrà regar tota la superfície prevista i en les condicions establertes per la declaració d’impacte ambiental (DIA); per tant, considera que es podran regar realment les ZEPA de 3.500 m3/ha/any, però solament per a cereals d’hivern. — Enfocament B (tot reg XN): considera que es podran regar les ZEPA de 3.500 m3/ha/any a plena dotació (6.500 m3/ha/any) i sense restriccions. Aquest enfocament requeriria una revisió dels condicionants mediambientals. — Enfocament C (no reg XN): fa el supòsit que no es podran regar les zones ZEPA (excepte les ZEPA de 6.500 m3/ha/any). Supòsit probable, tal com s’exposarà, per manca de viabilitat enfront dels condicionants mediambientals. Els escenaris i enfocaments de treball considerats expressats de forma esquemàtica són els establerts en la taula ii. A més, a efectes comparatius, s’ha calculat la producció en el moment abans de regar, situació que s’anomena escenari 1. 1. El Comitè d’Experts, a més dels autors, ha estat format per Andreu Bosch, Ildefons Mateu, Jeroni Ros, Llorens Canela, Maite Sisquella i Ramón Balagueró, caps respectius de les oficines comarcals del DAAM de l’Urgell, la Noguera, la Segarra, les Garrigues i el Segrià, Ramon Cuadros, cap de l’Oficina del Regant, i Maite Sisquella, enginyera agrònoma especialitzada en la temàtica del regadiu que forma part també de l’equip de l’Oficina del Regant, als quals agraïm la seva col·laboració. 2. La Xarxa Natura 2000 (XN) és un sistema europeu d’àrees protegides que integren mostres representatives dels hàbitats naturals i de les espècies d’interès comunitari. Es compon de dos tipus d’espais: les zones especials de conservació (ZEC) i les zones d’especial protecció de les aus (ZEPA). 32

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Taula II. Resum d’escenaris i enfocaments Escenaris

Enfocaments A Base

B Tot reg XN

C No reg XN

1- Estructura productiva inicial

–

2- Regadiu eficient model conservador

3- Regadiu eficient model transformador

Font: Elaboració pròpia.

L’àrea de regadiu Segarra-Garrigues s’ha dividit en dues zones diferenciades, la zona nord (Noguera, Segarra i Urgell) i la sud (Garrigues i Segrià). Els motius d’aquesta divisió responen a una estructura productiva actual molt diferenciada que pressuposa unes condicions naturals també diferenciades, tal com expressa la figura 3. Figura 3. Estructura productiva inicial (escenari 1) del secà a les comarques nord i sud del sistema Segarra-Garrigues (ha) Vinya Tubercles Olivar Lleguminoses Hortalisses Fruiters Cultius industrials Cultius farratgers Cereals Altres llenyosos –30.000 –20.000 –10.000 Ha secà sud

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

Ha secà nord

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Les taules iii i iv exposen les propostes d’estructura productiva per als enfocaments base dels escenaris 2 (model conservador) i 3 (model transformador), respectivament. Per a construir aquesta proposta s’utilitzen de manera simplificada determinats cultius considerats representatius. A l’enfocament B, l’àrea total de la XN 3.500 passa a tenir proporcionalment la mateixa distribució i rendiments que l’àrea 6.500. Per contra, en l’enfocament C, es calcula la producció de les ZEPA 3.500 i 1.500 amb rendiments de secà. A fi de facilitar major comprensió a l’estructura productiva dels diferents escenaris, s’inclouen dos exemples gràfics (figures 4 i 5) que visualitzen de

Taula III. Distribució dels cultius en el model conservador de l’enfocament base (2A) (ha) Cultiu

6.500

Nord ha

Xarxa Natura 3.500 Sud ha

Nord ha

1.500

Sud ha

Nord ha

Xarxa Natura 1.500 Sud ha

Total

Nord ha

Blat de moro

6.235,6

1.793,9

8.029,5

Doble cultiu

1.603,4

897,0

2.500,4

Farratges

4.454,0

2.332,1

448,5

7.234,5

Cereals d’hivern

1.781,6

897,0 7.623,7 3.728,0 2.544,1

611,3

17.185,6

Pèsol proteaginós

178,2

179,4

448,5

806,0

Oleaginoses (gira-sol i colza)

712,6

717,6

448,5

1.878,7

Ametller

3.587,8

233,0

391,4

3.056,3 1.248,8

8.517,3

Olivera

1.435,1

699,0

195,7

7.946,3 1.873,2 12.149,3

178,2

179,4

782,8

611,3

1.751,6

Fruita de llavor

1.781,6

538,2

2.319,8

Fruita de pinyol

4.484,8

Horta intensiva

356,3

358,8

715,1

Horta extensiva (p. ex., ceba, patata...)

534,5

538,2

1.072,7

Vinya

Total

17.816,0 17.939,0 8.969,0 4.660,0 3.914,0 12.225,0 3.122,0 68.645,0

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Taula IV. Distribució dels cultius en el model transformador de l’enfocament base (3A) (ha) Cultiu

6.500

Nord ha

Xarxa Natura 3.500 Sud ha

Nord ha

1.500

Sud ha

Nord ha

Xarxa Natura 1.500 Sud ha

Total

Nord ha

Blat de moro

4.454,0

1.793,9

6.247,9

Doble cultiu

1.781,6

Farratges

1.781,6

448,5

2.230,1

Cereals d’hivern

1.781,6

7.623,7 3.728,0

587,1

13.720,4

Pèsol proteaginós

448,5

Oleaginoses (gira-sol i colza)

448,5

Ametller

890,8

3.587,8

233,0 1.174,2

3.667,5 1.248,8 10.802,1

Olivera

890,8

2.511,5

699,0 1.369,9

7.946,3 1.873,2 15.290,6

179,4

782,8

611,3

1.573,4

Fruita de llavor

2.672,4

2.690,9

5.363,3

Fruita de pinyol

4.484,8

Horta intensiva

890,8

897,0

1.787,8

2.672,4

1.793,9

4.466,3

Vinya

Horta extensiva (p. ex., ceba, patata...) Total

17.816,0 17.939,0 8.969,0 4.660,0 3.914,0 12.225,0 3.122,0 68.645,0

Font: Elaboració pròpia.

forma simplificada l’escenari conservador base (escenari 2A) i l’escenari transformador amb majors potencials (escenari 3B). 2.3. Altres aspectes metodològics — Els preus s’han obtingut de l’Observatori de Preus del DAAM i, si no n’hi ha, de llotges i operadors comercials. Els preus utilitzats són la mitjana dels darrers cinc anys disponibles (2008-2012). QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Figura 4. Escenari 2A: Estructura productiva del model conservador. Reg limitat a XN

26,2 %

25,9 %

12,4 %

2,7 % 9,9 % 2,6 %

17,7 %

2,6 %

Font: Elaboració pròpia.

Figura 5. Escenari 3B: Estructura productiva del model transformador. Reg de XN

20,9 %

4,8 %

22,9 %

2,4 % 17,4 %

17,2 %

19,0 %

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Taula V. Rendiments esperables en kg/ha i mitjanes de preus Cultius

Rendiments (kg/ha/any) Dotació 6.500

Dotació 3.500

Dotació 1.500

Preu mitjà 2008-2012 (€/kg)

Blat

6.500

4.000

0,1973

Ordi

7.000

3.700

0,1826

Blat de moro

15.000

0,1928

Alfals

15.000

5.000

0,1427

Colza

4.000

3.000

0,3000

Gira-sol

3.500

3.000

2.500

0,3713

Olives per a oli

12.000

8.000

3.600

0,3151

Raïm per a vi

9.600

8.640

0,3051

Ametlla

6.600

4.800

3.600

0,7553

Tomàquet industrial

40.000

0,6456

Ceba

60.000

0,1794

Poma

37.500

0,3644

Pera

22.500

0,5044

Préssec

24.000

0,5592

Patata de mitja estació

32.000

0,2246

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació del Comitè d’Experts.

— Els rendiments productius esperats (taula v) han estat definits pel Comitè d’Experts, tenint en compte que l’opció de regadiu, amb les tecnologies més eficients, comporta així una opció per les millors tècniques de cultiu i de gestió, fet que pressuposa uns rendiments millorats sobre mitjanes històriques. En qualsevol cas, els rendiments escollits s’han basat en el coneixement específic de finques representatives. — La comparació entre secà i regadiu es fa en l’àmbit del municipi. — Pel que fa a l’evolució temporal del procés d’implantació del regadiu, es considera de forma simplificada, per al conjunt dels escenaris, un cronograma d’implantació lineal del regadiu fins al 2030, any en què es completaria la seva implantació.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

3. RENDIMENT ECONÒMIC DE L’AIGUA Per poder comparar adequadament el potencial productiu dels cultius de secà i de regadiu, i comparar diferents cultius entre si, ens cal una mesura homogènia que no és altra que el seu valor econòmic. La figura 6 compara la mitjana de les produccions de determinats cultius específics de secà i de regadiu. D’acord amb aquesta informació, en el context climatològic de la zona, la producció mitjana d’una hectàrea de tomàquet de regadiu és quaranta-quatre vegades la producció mitjana d’una hectàrea de secà. Altres cultius, sobre la mateixa base, tenen diferents coeficients multiplicadors. Així, tenim la fruita dolça, amb coeficients multiplicadors entre 25 i 31, però també altres amb una capacitat transformadora molt reduïda tal com és el cas dels cereals d’hivern, les lleguminoses i les oleaginoses. El blat de moro, com a cultiu que disposa d’una molt forta demanda local, compta amb un coeficient multiplicador de 4,9. I amb valors més alts trobem la vinya (6,2), l’olivera superintensiva (8,1), l’ametller superintensiu (11,6) i les patates tardanes (12,3). D’aquí es desprèn la importància d’optar per un o altre cultiu i, per tant, de la importància de dissenyar les estratègies d’informació i foment precises a fi de potenciar les millors opcions. Tot i així cal tenir present que són

Figura 6. Coeficient multiplicador de la producció de secà respecte a la de regadiu Patata tardana Ceba Tomàquet Nectarina Préssec Pera Poma Vinya Olivera -superintensivaAmetller (closca) -superintensiuColza Gira-sol Pèsol proteaginós Alfals Ordi Blat Blat de moro 0,0

12,3 18,4 44,0 28,6 28,6 25,8 31,1 6,2 8,1 11,6 2,0 2,2 1,9 3,6 2,4 2,0 4,9 5,0

10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 40,0 45,0 50,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM i del Comitè d’Experts.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

molts els factors que influeixen en la decisió per un cultiu o un altre, a més dels merament econòmics. Un altre factor a tenir en compte en les decisions és el consum d’aigua pel valor econòmic produït. El rendiment econòmic de l’aigua aplicada és molt diferent segons els cultius. En un entorn d’escassetat i elevats costos de l’aigua, optar pels cultius més rendibles en l’ús de l’aigua tindrà avantatges evidents de caire mediambiental i econòmic. La figura 7 informa del consum d’aigua per euro produït. 4. ANÀLISI DE VIABILITAT ECONÒMICA DE LES OPCIONS La viabilitat econòmica de les opcions és una condició que òbviament s’ha d’incloure en l’anàlisi: si el cultiu no és viable econòmicament no té sentit considerar-lo, ja que no es cultivarà. Però un cop garantida la viabiliFigura 7. Consum d’aigua per euro produït en diferents cultius 7000,0 5887,7

6000,0

5476,5

litres / €

5000,0

5416,7 5001,7

4706,4

4000,0 3036,7

3000,0 2247,6

1775,4

2000,0

1375,2

Cereals

Lleguminoses

Oleaginoses Ametller Olivera Vinya

Fruita fresca

603,9

Ceba

Tomàquet

Nectarina

Préssec

Pera

Poma

Vinya

Olivera -superintensiva-

Ametller (closca) -superintensiu-

Colza

Gira-sol

Pèsol proteaginós

Alfals

Ordi

Blat

Blat de moro

0,0

356,8 429,6 387,5 387,5 251,7

904,4

Patata tardana

956,2

1000,0

Horta

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM i del Comitè d’Experts. Nota: A fi d’homogeneïtzar les dades a efectes comparatius, es considera, per a tots els cultius, un consum de 6.500 m3/ha/any, tot i que alguns cultius, bàsicament els extensius d’hivern, amb menors dotacions d’aigua obtenen els mateixos rendiments.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

tat, el motiu d’estudi clau és el valor afegit obtingut i la seva localització en el territori. Un estudi rigorós sobre la viabilitat de cada cultiu requeriria una actuació que depassa l’abast del present estudi. Per aquesta raó l’estudi es basa en la informació provinent de la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC)3 i altres estudis que oportunament s’esmenten. Alhora, se suggereix l’interès de realitzar accions pilot i de demostració que precedeixin canvis importants en els tipus de cultius. La viabilitat de cada cultiu seleccionat depèn de múltiples factors conjunturals i estructurals: dinàmica dels mercats, posicionament temporal de l’oferta, condicionants naturals, condicionants de gestió, tecnologia utilitzada, economies d’escala, factors legals, etc. Tanmateix, en aquest estudi, un factor clau és el cost de l’aigua i el consum d’aigua de cada cultiu en funció dels rendiments obtinguts. Però el millor indicador de viabilitat, en els casos que sigui possible, és la presència i estabilitat del cultiu al llarg d’anys en zones equivalents a les de l’estudi. La capacitat exportadora continuada d’aquest producte serà un indicador de la seva competitivitat. Quant als costos addicionals relatius a l’aigua, la taula vi ofereix les dades del preu del dret de l’ús de l’aigua4 i de les amortitzacions de l’anomenada quota de connexió i de les instal·lacions de reg. Taula VI. Costos de l’aigua per a les diferents dotacions (€/ha/any) Dotació 6.500

Dotació 3.500

Dotació 1.500

Dret d’ús d’aigua. Quota fixa

113,19

97,67

87,47

Dret d’ús d’aigua. Quota variable

647,40

348,60

149,40

Amortització de la connexió

125,00

62,50

Amortització de la instal·lació

267,00

Cost total

1.152,59

775,77

566,37

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM.

Alhora, a la taula vii es mostra la repercussió del cost de l’aigua per kilogram de producte i la seva comparació amb el preu percebut pel producte. 3. La Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC) és un sistema de seguiment de les comptabilitats d’una mostra d’explotacions agràries representatives. La XCAC forma part del sistema estadístic de seguiment de les explotacions de la Unió Europea (Réseau d’Information Comptable Agricole, RICA, o Farm Accountancy Data Network, FADN) a través de la xarxa espanyola o Red Contable Agraria Nacional (RECAN). La XCAC es nodreix de la informació de la comptabilitat financera i analítica provinent d’una mostra aproximada de sis-centes cinquanta explotacions. 4. D’acord amb una de les opcions dels preus de l’ús de l’aigua. 40

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Taula VII. Cost de l’aigua en diferents productes i repercussió percentual sobre el preu percebut Cost aigua (€/kg de producte)

Blat

Dotació 6.500

Dotació 3.500

Dotació 1.500

0,1773

0,1193

0,1416

0,1108

0,1531

Preu mitjà 2008-2012 (€/kg)

Cost aigua sobre preu de producte (%) Dotació 6.500

Dotació 3.500

Dotació 1.500

0,1973

89,87

60,49

71,77

60,69

83,83

0,1826

90,17

0,1928

39,85

0,1427

53,85

108,73

0,1888

0,3000

96,05

64,65

62,93

0,2586

0,2265

0,3713

88,69

69,64

61,01

0,0960

0,0970

0,1573

0,3151

30,48

30,77

49,93

Raïm - vi

0,1201

0,0808

0,0656

0,3051

39,35

26,49

21,49

Ametlla

0,1746

0,1616

0,1573

0,7553

23,12

21,40

20,83

Tomàquet industrial

0,0288

0,6456

4,46

Ceba

0,0192

0,1794

10,71

Poma

0,0307

0,3644

8,43

Pera

0,0512

0,5044

10,16

Ordi

0,1647

Blat de moro

0,0768

Alfals

0,0768

0,1552

Colza

0,2881

0,1939

Gira-sol

0,3293

Olives - oli

Préssec

0,0480

0,5592

8,59

Patata de mitja estació

0,0360

0,2246

16,04

Font: Elaboració pròpia amb dades del DAAM i del Comitè d’Experts.

En qualsevol cas, cal tenir present: — La repercussió percentual del cost de l’aigua sobre el producte depèn dels preus del producte, en general, molt volàtils. — Els ajuts directes no estan previstos en el preu del producte i poden representar, segons la XCAC, entre un 20 i un 25 % dels ingressos en el cas dels cultius extensius i prop d’un 30 % en el cas de l’olivera. — Un seguit de factors relacionats amb el regadiu poden reduir l’impacte d’altres costos. Per exemple, l’ametller i l’olivera superintensius admeten una recol·lecció mecànica molt menys costosa. — Les millors tecnologies de cultiu i de regadiu propicien estalvis importants en el consum d’aigua. — El regadiu dóna estabilitat a la collita, fet que pot ser decisiu a l’hora de prendre decisions. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Amb caire orientatiu tot seguit es realitzen alguns comentaris a l’entorn de la viabilitat atenent a les consideracions realitzades i les dades previstes de costos i rendiments: a) Extensius no exclusius de regadiu (blat, ordi, colza i gira-sol). Aquests cultius no requereixen dotacions majors de 3.500 m3/ha. Els increments de producció estimables per a aquests cultius en adoptar el regadiu són probablement insuficients per compensar els majors costos vinculats a la inversió i el cost de l’aigua. En qualsevol cas, la viabilitat només seria possible amb un escenari de preus molt més elevats o aportant factors de producció com ara la terra i el capital, o fins i tot la mà d’obra, a preus sota mercat o, fins i tot, en alguns casos (terra, per exemple) gratuïts. D’aquí es desprendria una conclusió rellevant segons la qual és molt difícil que les ZEPA amb dotacions d’aigua de reg de 3.500 m3/any adoptin el regadiu si estan limitades a regar només cereals d’hivern. Tot i així, els cereals d’hivern poden tenir un paper interessant en sistemes de doble collita acompanyant el blat de moro (opció, però, que no està admesa a l’àrea ZEPA amb dotació de 3.500 m3/ha/any) i en necessàries rotacions de cultius. En qualsevol cas, cal tenir en compte la importància dels ajuts en aquests cultius, ajuts que la nova PAC consolida. b) Extensius exclusius de regadiu5 (blat de moro i alfals). Cultius propis de regadiu i àmpliament cultivats a l’entorn. A efectes de costos diferencials, solament cal considerar la diferència en el preu de l’ús de l’aigua i l’amortització de la connexió (si aquesta és diferent a altres regadius). En aquest cas, també, el preu del producte és essencial per determinar-ne la viabilitat, atès que es competeix en un mercat global amb àrees productores que no requereixen regadiu. La viabilitat del blat de moro queda reforçada en sistemes de doble collita combinada, generalment, amb cereals d’hivern. Paral·lelament, cal tenir en compte el sorgo com a cultiu alternatiu al blat de moro, però amb unes exigències menors d’aigua. c) Vinya. La vinya no requereix dotacions importants d’aigua de reg, fet que la fa especialment apta per al reg de suport. Es tracta d’un cultiu assentat i amb una dilatada tradició a la zona Segarra-Garrigues. En aquest cas, el regadiu pot ser un factor per estabilitzar collites i sostenir els paràmetres de qualitat. d) Ametller. L’ametller és un cultiu de secà tradicional a la zona; tanmateix, a regadiu obté uns increments de producció extraordinaris, si bé en adoptar el regadiu cal implantar noves varietats (cosa que no cal en olivera). 5. Quan es parla de cultius exclusius de regadiu es fa tenint en compte les condicions semiàrides de les àrees regades pel sistema Segarra-Garrigues. Amb pluviometries diferents, els mateixos cultius no requereixen regadiu. 42

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Malgrat els costos de l’aigua, la seva rendibilitat procedeix sobretot dels elevats increments productius en regadiu i la reducció de costos per economies d’escala i recol·lecció amb veremadora en explotacions hiperintensives. L’ametller esdevé, a la zona intermèdia i sud del Segarra-Garrigues (al nord s’ha de tenir en compte que hi ha més risc de gelades tardanes), una alternativa d’alt interès. Alhora, l’ametller, amb relació al regadiu, és especialment adaptable, de tal manera que dóna una bona resposta en qualsevol de les dotacions de reg previstes. En concret, amb dotacions de 1.500 m3/ ha/any es poden obtenir bons rendiments amb una aplicació adequada de les tecnologies de reg deficitari. e) Olivera. Igualment com l’ametller, es tracta d’un cultiu fortament arrelat a la zona i d’una forma especial a les Garrigues. En dotacions de reg de suport, el cultiu guanya estabilitat productiva, permet una certa intensificació i obté una clara millora de rendiments. En dotacions més altes de regadiu, les millores de rendiments són extraordinàries en cultius intensius o hiperintensius. Els cultius hiperintensius són recol·lectats amb veremadora, amb una reducció de costos de collita molt importants. Actualment, l’olivera en regadiu, igual que l’ametller, amb dotacions d’aigua suficients, obté guanys extraordinaris. f ) Fruita fresca. L’elevat valor per hectàrea de la producció fructícola comporta que el cost de l’aigua redueixi la seva importància. Cal tenir present, així mateix, que la fruita fresca és un cultiu àmpliament estès a localitzacions properes al sistema Segarra-Garrigues, fet que propicia l’adopció del regadiu per know how adquirit i facilitats en la comercialització. En els sectors sud, la fruita de pinyol té un cert, encara que moderat, avantatge, per posicionament de temporada. Als sectors més al nord, es pressuposen unes condicions climàtiques favorables per al cultiu de poma de qualitat de mitjana muntanya. g) Horta. L’horta s’adapta perfectament a les característiques edafoclimàtiques de l’àrea Segarra-Garrigues, si bé no té un avantatge comparatiu per posicionament de temporada. Tot i així, té l’avantatge de la importància d’un mercat consumidor proper com és l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’un conjunt de cultius, tots molt exigents en mà d’obra, que ofereixen una viabilitat econòmica bàsica i un molt alt valor afegit. Amb una gestió rigorosa, des d’un punt de vista tècnic i econòmic, un seguiment atent dels mercats i una planificació estricta de les diferents i múltiples opcions productives al llarg de l’any, pot esdevenir una gran oportunitat per al sistema Segarra-Garrigues. La dificultat de l’horta, a més de la seva complexitat i exigències empresarials, és la manca d’experiències significatives a la zona Segarra-Garrigues, però és clarament una opció de futur en un escenari transformador. En qualsevol cas, la factibilitat del sistema Segarra-Garrigues depèn en bona mesura de la capacitat per optar per cultius amb un potencial transformador elevat. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

5. SÍNTESI D’IMPACTES DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA El regadiu genera destacats increments productius i un seguit d’impactes derivats directament d’aquesta major activitat. Tot seguit es mostren els resultats per als diferents escenaris definits. 5.1. Producció i coeficient multiplicador de la producció agrícola El valor de la producció incrementada pel sistema Segarra-Garrigues per als diferents escenaris de reg eficient de l’estudi oscil·la entre 224 i 421 M€ (figura 8). Alhora, el coeficient multiplicador entre la producció de secà i de regadiu per als escenaris de l’estudi oscil·la entre 4,46 i 8,36. 5.2. Millora de la taxa de cobertura agrícola L’increment de la producció agrícola ha de permetre reduir importacions, o incrementar exportacions per valor equivalent. En ambdós casos ha de suposar una millora del potencial d’autoproveïment agrícola català. A l’estudi es fa el supòsit que la totalitat de la nova producció es destina a reduir importacions. Les millores que es dedueixen en la taxa de cobertura catalana suposen un increment entre el 5,67 i el 12,91 %, millores importants, però que no evitaran sostenir un model notablement asimètric en l’estructura de comerç agrícola. Alhora, cal fer una precisió important. La major producció que ha de proveir el sistema Segarra-Garrigues no es limitarà a la producció agrícola sense transformar, ans al contrari, la importància del clúster agroalimentari català ben segur que serà capaç de transformar i aportar valor afegit a aquesta producció, fet que suposarà una millora addicional important a la taxa de cobertura agroalimentària. 5.3. Proveïment alimentari equivalent Un altre resultat fa referència a les persones que hipotèticament podrà alimentar el sistema Segarra-Garrigues. En aquest apartat es tracta de posar en relació la despesa alimentària per persona i any amb el valor de la producció del sistema Segarra-Garrigues. Amb aquesta finalitat, cal fer un seguit de precisions tècniques i metodològiques i realitzar els corresponents ajustos. D’acord amb el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient d’Espanya (MAGRAMA), el consum d’aliments a les llars per persona i any el 2012 va ser de 1.468,1 € per al conjunt estatal i de 1.668,5 € per a Catalu44

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Figura 8. Valor de la producció agrícola i coeficient multiplicador per als diferents escenaris 10,00

450 421

400

8,00 336

300

319

291

6,00

241

250

5,00

224 200

8,36

150

6,67

5,79 4,79

100

4,00 6,35

4,46

3,00 2,00

50 50 0

7,00 Coeficient multiplicador

350

Milions €

9,00

1,00 1,00 Escenari 1

Escenari 2A Escenari 2B Escenari 2C Escenari 3A Escenari 3B Escenari 3C Coeficient multiplicador

0,00

Valor de la producció (M€)

Font: Elaboració pròpia.

nya. Atès que a Catalunya cada llar té, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), de mitjana 2,59 persones, això significa una despesa alimentària per cada llar en un any de 4.321,41 €. Cal tenir en compte, però, que la despesa alimentària es realitza a preus de consumidor final, és a dir, al final de la cadena alimentària. Per contra, el valor de les produccions per als diferents escenaris es calculen a partir dels preus percebuts pel pagès. Per tant, cal cercar l’equivalent en valors al consumidor final de la producció de l’àrea Segarra-Garrigues. L’estructura productiva modelitzada per a la definició dels escenaris és una estructura molt diversificada, que no s’allunyaria gaire de l’estructura productiva agrícola capaç d’elaborar i/o distribuir el consum alimentari de la població catalana. Aquesta població consumeix hortalisses, fruites, llegums, oli, etc., però també consumeix carn, llet i altres productes d’origen animal i, sens dubte, consumeix productes elaborats amb diferent grau de processament. Per aquesta raó la trajectòria de la cadena de valor del pagès al consumidor final és complexa i diversa. El cistell d’anar a comprar d’una llar està format per productes no transformats i transformats de molts tipus (embotits, iogurts, formatges, conserQUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

ves, IV gamma i un llarguíssim etcètera), que allarguen la cadena alimentària i distancien el preu d’origen del preu final. La figura 9 exposa un exemple esquemàtic, d’entre els molts que hi podria haver, a fi d’evidenciar la gran distància i l’extraordinària diversitat que hi pot haver entre els preus agrícoles a l’origen i els preus de productes posteriorment transformats, que en l’exemple van des d’un multiplicador de 2,8 a 18,18. A efectes de l’estudi cal apropar-se a un valor mitjà que permeti considerar-lo com a factor multiplicador del valor d’una producció agrícola diversificada, com la prevista al Segarra-Garrigues, fins a arribar a mans del consumidor. Per apropar-se a aquest càlcul s’utilitza la informació que proporcionen les macromagnituds globals de producció i despesa alimentària. La taula viii detalla els càlculs que permeten relacionar el consum alimentari de Catalunya amb la seva producció alimentària fins a obtenir un multiplicador mitjà que se situa en 5,08, el qual ens permet relacionar les dues macromagnituds. Per al càlcul del multiplicador es relaciona la producció alimentària catalana posada a la taula del consumidor amb la producció agrícola pròpia o forana que ha fet falta per generar-la. Teòricament, tot el valor que es genera per multiplicar per 5,08 el preu d’origen primari fins al preu de destí —‌un cop transformat i distribuït— pot restar a l’entorn local, a un entorn regional més ampli o ser captat per tercers desconnectats de l’entorn territorial. La possibilitat de captar més o Figura 9. Exemple de cadena de valor de l’agricultura al consumidor per a un producte transformat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM, el MAGRAMA i empreses distribuïdores.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Taula VIII. Càlcul del multiplicador mitjà entre els preus percebuts per l’agricultor i el valor del consum alimentari a Catalunya Concepte

Unitats

Total

per capita

Consum alimentari de les llars de Catalunya

M€ - €

11.570

1.669

MAGRAMA 2012

Consum alimentari extrallars de Catalunya

M€ - €

5.699

822

MAGRAMA 2012

Total de consum alimentari de Catalunya

M€ - €

17.269

2.490

MAGRAMA 2012

– Importacions agroalimentàries a Catalunya de l’exterior

M€

–8.881

DATA-COMEX 2013

+ Exportacions agroalimentàries de Catalunya a l’exterior

M€

7.820

DATA-COMEX 2013

– Importacions agroalimentàries a Catalunya de la resta d’Espanya

M€

–5.467

INTEREG 1995-2007

+ Exportacions agroalimentàries de Catalunya a la resta d’Espanya

M€

8.538

INTEREG 1995-2008

Producció agroalimentària catalana aparent

M€

19.279

Producció final agrícola de Catalunya (no inclou la ramaderia)

M€

1.638

DAAM 2012

+ Importacions agrícoles a Catalunya de l’exterior

M€

3.246

DATA-COMEX 2013

– Exportacions agrícoles de Catalunya a l’exterior

M€

–1.390

DATA-COMEX 2013

+ Importacions agrícoles a Catalunya de la resta d’Espanya

M€

1.624

INTEREG 1995-2007

– Exportacions agrícoles de Catalunya a la resta d’Espanya

M€

–1.321

INTEREG 1995-2008

Producció agrícola base per a la producció agroalimentària catalana

M€

Multiplicador producció agrícola versus producció Índex agroalimentària

3.797

Fonts

5,08

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de les fonts que indica la taula.

menys valor afegit al llarg del procés de la cadena alimentaria depèn de l’existència d’una bona estructura empresarial de transformació i de distribució. En aquest cas, l’àrea Segarra-Garrigues, en sentit regional més que local, disposa d’un poderós clúster agroindustrial capaç de captar el nou valor afegit generat per l’activitat agrícola. A partir d’aquest multiplicador es calcula l’equivalent a persones alimentades pel sistema Segarra-Garrigues, tal com detalla per al conjunt d’escenaris la figura 10. Així, del conjunt d’escenaris analitzats de regadiu eficient es QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Figura 10. Equivalent a persones alimentades pel sistema Segarra-Garrigues per als diferents escenaris Escenari 3C - Reg eficient. Transformador. No reg XN

650.463

Escenari 3B - Reg eficient. Transformador. Reg XN

856.653

Escenari 3A - Reg eficient. Transformador. Base

683.970

Escenari 2C - Reg eficient. Conservador. No reg XN

457.041

Escenari 2B - Reg eficient. Conservador. Reg XN

593.303

Escenari 2A - Reg eficient. Conservador. Base

490.548

Escenari 1 - Situació de partida

102.494 0

100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 900.000

Font: Elaboració pròpia.

conclou que el Segarra-Garrigues serà capaç d’alimentar entre unes 457.041 persones, en l’escenari 2C, i 856.653 persones, en l’escenari 3B. 5.4. Increment patrimonial Tan sols l’expectativa de posar noves terres en regadiu genera immediatament un increment de valor d’aquestes terres. Aquests efectes es consoliden amb l’efectiva adopció del regadiu per part d’una finca. La mesura d’aquest efecte es pot realitzar comparant els preus de la terra de secà i de regadiu per a diferents tipus de cultius, tal com defineix i publica el DAAM. Els preus especificats per a regadiu es considera que són a plena dotació, de tal manera que per a dotacions menors se’ls aplica un percentatge de reducció del 70 % i del 40 % per a dotacions de 3.500 m3/ha/any i de 1.500 m3/ha/ any respectivament.6 6. A manca d’informacions estadístiques o existència d’operacions reals, els supòsits de reducció es defineixen amb criteri proporcional als rendiments previstos en diferents dotacions de reg. 48

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

D’acord amb aquesta valoració aplicada, per exemple, en l’escenari 2A les terres de regadiu del Segarra-Garrigues veurien incrementat el seu valor patrimonial en un 189,81 % de mitjana. 5.5. Valor afegit brut agrícola Un indicador essencial de potencial econòmic del sistema Segarra-Garrigues és el valor afegit brut (VAB) que és capaç de generar, el qual té una correlació directa amb la creació de llocs de treball. Aquest valor afegit, tal com s’ha exposat, té tres components: — Com a resultat directe de l’activitat agrícola. — Com a resultat directe dels inputs de productes i serveis necessaris per a la producció agrícola. — Com a efecte induït de creació de noves activitats. Pel que fa al valor afegit brut agrícola, s’utilitza la informació de costos provinent de la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC) amb l’objecte d’identificar l’estructura de costos. Amb aquesta finalitat, s’utilitza la mitjana de les dades de costos de la XCAC dels anys 2010 i 20117 (taula ix). S’observa que hi ha cultius amb marges nets (marge econòmic 3) positius i negatius; es tracta, tanmateix, de cultius tots presents —‌de manera estable i perllongada en el temps— a l’agricultura del territori en estudi, fet que és el millor indicador de viabilitat. Partint del supòsit —‌realista— de viabilitat i sobre la consideració d’un cultiu en equilibri, s’ajusta l’estructura de costos igualant-los a marge econòmic zero. Amb aquesta finalitat s’absorbeix el marge net (positiu o negatiu) distribuint-lo proporcionalment entre els diferents conceptes de valor afegit brut. Algunes limitacions d’aquesta simulació són: la grandària reduïda d’alguna mostra (tomàquet, ceba, gira-sol i patata), no disposar de dades exclusives per a alguns cultius a regadiu8 (gira-sol, colza, ametller, olivera i vinya), no disposar de mostra per al pèsol i l’existència d’alguns valors fora dels marges de contrast. Aquestes mancances han obligat a fer alguns ajustos prenent referències d’altres cultius similars o equivalents des del punt de vista econòmic, ajustos que, tanmateix, aporten una informació plenament vàlida als efectes operatius de l’estudi. A partir de les dades ajustades s’obté el valor afegit total del sistema Se7. Les dades de costos de la XCAC de 2010 i 2011 són les darreres publicades. 8. La segona fila de la taula ix indica si la informació es refereix predominantment al cultiu a secà o a regadiu. La mostra és mixta, però els predominis de secà o regadiu són molt esbiaixats en una direcció o altra. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Taula IX. Estructura de costos de diferents cultius amb identificació i ajust del Blat

Ordi

S 154 100,00 71,55 3,17 1,01 0,36 22,40 0,31 1,20 28,20 4,34 1,55 5,59 4,64 0,32 0,00 1,04 2,39 8,33 71,80 37,29 2,53 10,81 3,52 11,11 1,64 5,42 0,88 0,26 1,12 34,51 28,01 6,50 8,97 7,56 1,40 –2,46 102,46

Valor afegit treball (VA – rh) Valor afegit amortització (VA – am) Valor afegit costos oportunitat (VA – co) Valor afegit marge econòmic (VA – me) Valor afegit brut total Valor afegit treball ajustat Valor afegit amortització ajustat Valor afegit costos oportunitat ajustat

Nombre d’explotacions Ingressos Producte principal Subproducte Subvencions vinculades a producció Subvencions per despeses Pagament únic Guany i pèrdua per variació de preus Anualització subvencions de capital Costos específics de cultiu Llavors i plantes comprades Llavors i plantes reocupades Fertilitzants Productes de protecció dels cultius Altres costos específics de cultiu Costos específics forestals Aigua Mà d’obra assalariada eventual Arrendament i parceria MARGE BRUT XCAC Costos generals Mà d’obra assalariada fixa Despeses de mecanització Treballs tercers i lloguer de maquinària Amortització Despeses financeres Altres despeses generals Electricitat Combustibles Assegurances MARGE ECONÒMIC (1) Mà d’obra familiar MARGE ECONÒMIC (2) Costos d’oportunitat Terra en propietat Capital fix i circulant MARGE ECONÒMIC (3) TOTAL COSTOS

VA-rh

VA-rh VA-am

VA-rh VA-co VA-co VA-me

S 185 100,00 69,83 2,98 1,49 0,44 23,61 0,57 1,08 30,84 3,84 2,68 7,42 5,33 0,36 0,00 1,00 2,29 7,92 69,16 36,90 2,24 10,94 3,25 11,05 1,29 5,72 0,78 0,46 1,18 32,26 26,76 5,50 11,32 9,96 1,36 –5,82 105,82

Blat de moro R 99 100,00 80,40 0,51 0,26 0,38 17,95 0,10 0,41 31,62 7,55 0,05 8,36 5,03 0,53 0,00 2,43 2,09 5,58 68,38 33,12 1,52 11,80 3,82 8,86 1,31 4,09 0,38 0,11 1,23 35,26 29,73 5,53 8,29 6,97 1,33 –2,77 102,77

Olives per a oli S 174 100,00 57,55 0,00 12,64 0,43 27,95 0,02 1,41 18,94 0,19 0,00 3,15 2,65 0,83 0,00 5,61 5,25 1,26 81,06 34,06 2,75 11,61 1,56 12,01 0,75 3,60 0,33 0,03 1,41 47,00 58,85 –11,85 15,06 13,27 1,79 –26,91 126,91

Raïm per a vi S 244 100,00 90,65 0,02 3,43 0,51 3,12 0,00 2,26 27,83 0,00 0,00 1,85 7,97 0,35 0,00 0,21 15,36 2,08 72,17 47,84 10,60 11,29 7,07 9,97 2,06 5,05 0,45 0,00 1,34 24,33 38,25 –13,92 5,98 4,61 1,37 –19,91 119,91

R 110 100,00 97,44 0,00 0,37 0,75 1,28 –0,25 0,40 32,68 2,57 0,12 7,76 3,75 1,37 0,00 2,74 2,13 12,24 67,32 45,24 3,09 16,46 4,83 12,07 1,04 5,42 0,85 0,13 1,37 22,08 37,31 –15,23 14,02 12,37 1,65 –29,25 129,25

32,93 11,11 8,97 –2,46 50,55

31,28 11,05 11,32 –5,82 47,83

33,34 8,86 8,29 –2,77 47,73

66,85 12,01 15,06 –26,91 67,01

64,21 9,97 5,98 –19,91 60,26

42,52 12,07 14,02 –29,25 39,36

31,40 10,60 8,55 50,55

27,89 9,85 10,09 47,83

31,51 8,37 7,84 47,73

47,69 8,57 10,74 67,01

48,27 7,50 4,50 60,26

24,40 6,92 8,04 39,36

S: mostra d’explotacions predominantment de secà. R: mostra d’explotacions predominantment de regadiu Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la XCAC.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

Alfals

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

valor afegit (mitjana de les dades de 2010 i 2011) Colza

Gira-sol

29 100,00 76,16 0,00 1,19 0,49 20,18 0,59 1,38 29,67 6,28 0,18 6,24 4,80 0,09 0,00 0,49 1,30 10,30 70,33 40,80 3,29 10,34 4,05 12,23 1,82 6,84 0,87 0,21 1,14 29,53 21,77 7,76 10,19 8,71 1,48 –2,43 102,43

18 100,00 72,34 0,00 0,91 0,48 25,36 0,00 0,92 44,28 8,26 0,04 5,10 5,50 0,29 0,00 0,22 2,88 21,99 55,72 34,02 3,62 9,57 3,32 8,51 1,24 4,98 1,17 0,07 1,53 21,71 15,11 6,60 6,30 5,40 0,90 0,30 99,70

Tomàquet industrial R 11 100,00 97,57 0,00 0,02 0,00 2,40 0,00 0,00 28,91 9,22 0,03 3,92 4,12 1,60 0,00 0,75 8,93 0,34 71,09 31,31 1,36 7,85 1,30 9,61 0,15 4,92 3,39 0,00 2,73 39,77 45,34 –5,56 2,42 1,42 1,00 –7,98 107,98

Cebes

Poma

Pera

Préssec

Ametlla

66 100,00 97,36 0,00 1,69 0,41 0,36 –0,84 1,02 42,95 0,28 0,00 5,75 10,21 2,02 0,00 2,22 19,76 2,72 57,05 37,99 1,30 12,13 1,69 9,56 1,49 6,17 0,73 0,10 4,81 19,06 37,43 –18,37 5,44 3,76 1,68 –23,81 123,81

S 145 100,00 51,19 0,00 47,73 0,27 0,02 0,06 0,73 13,39 0,20 0,00 2,86 2,43 0,90 0,00 4,45 0,99 1,55 86,61 31,33 1,39 11,58 0,98 12,02 0,70 3,16 0,10 0,02 1,39 55,28 64,91 –9,62 22,51 20,73 1,79 –32,14 132,14

26,35 12,23 10,19 –2,43 46,34

21,61 8,51 6,30 0,30 36,72

55,63 9,61 2,42 –7,98 59,68

44,88 5,54 1,40 1,05 52,87

51,53 5,58 2,43 3,15 62,69

50,03 7,39 4,83 –8,30 53,94

58,49 9,56 5,44 –23,81 49,68

67,28 12,02 22,51 –32,14 69,68

52,46 10,83 3,13 –5,08 61,34

25,04 11,62 9,68 46,34

21,79 8,58 6,35 36,72

49,06 8,48 2,13 59,68

45,79 5,65 1,43 52,87

54,25 5,87 2,56 62,69

43,35 6,41 4,18 53,94

39,54 6,46 3,68 49,68

46,05 8,23 15,41 69,68

48,45 10,00 2,89 61,34

18 100,00 98,74 0,00 0,90 0,12 0,08 0,02 0,15 48,81 4,60 0,00 2,37 4,87 7,36 0,00 0,70 25,13 3,79 51,19 34,58 5,60 5,45 2,78 5,54 0,31 10,50 1,53 0,00 2,88 16,60 14,16 2,45 1,40 0,54 0,85 1,05 98,95

70 100,00 97,09 0,00 1,46 0,25 0,36 0,39 0,45 52,23 0,36 0,00 3,17 9,25 1,57 0,00 0,74 34,62 2,53 47,77 26,91 1,63 8,14 1,60 5,58 0,94 4,26 0,64 0,09 4,03 20,86 15,28 5,58 2,43 1,64 0,79 3,15 96,85

88 100,00 95,62 0,02 1,74 0,26 1,55 0,21 0,60 43,74 0,29 0,00 5,04 11,02 2,07 0,00 1,93 20,29 3,11 56,26 31,46 1,46 8,92 1,57 7,39 1,13 4,72 0,45 0,05 5,77 24,81 28,28 –3,48 4,83 3,33 1,50 –8,30 108,30

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

Patata mitja estació R 12 100,00 98,74 0,00 0,31 0,17 0,00 –0,07 0,85 23,81 9,34 0,00 3,69 4,22 0,67 0,00 1,36 3,31 1,21 76,19 32,71 3,71 7,54 1,97 10,83 0,47 3,62 2,45 0,01 2,10 43,48 45,44 –1,95 3,13 1,75 1,38 –5,08 105,08

52 50,55 47,83 47,83 36,72 46,34 69,68 67,01 60,26 62,69 53,94 62,69 62,69 59,68 52,87 61,34

Cereals d’hivern: blat

Cereals d’hivern: ordi

Pèsol proteaginós

Oleaginoses: gira-sol

Oleaginoses: colza

Ametller

Olivera

Vinya

Fruita de llavor: poma

Fruita de llavor: pera

Fruita de pinyol: préssec

Fruita de pinyol: nectarina

Horta intensiva: tomàquet

Horta extensiva: ceba

Horta extensiva: patata tardana

Font: Elaboració pròpia.

39,36

Farratges: alfals

Increment del VAB total resplecte a l’escenari 1

47,73

Doble cultiu (ordi+blat de moro): blat de moro

47,83

Total de VAB

47,73

Doble cultiu (ordi+blat de moro): ordi

(%) VAB total

Blat de moro

Cultiu

111.007.688

140.327.436

945.783

4.883.498

11.020.952

18.866.221

2.840.164

15.898.012

2.681.478

10.738.139

21.949.104

522.340

432.955

396.003

7.677.755

2.070.855

5.843.209

2.300.945

1.310.268

11.083.533

Escenari 2A

140.579.967

169.936.870

1.306.294

6.744.977

15.221.890

23.767.084

4.109.427

23.002.798

2.922.028

10.501.991

24.597.831

549.229

471.316

260.769

2.678.395

745.547

8.116.754

3.258.182

1.855.365

16.059.908

Escenari 2B

101.648.269

131.033.300

945.783

4.883.498

11.020.952

18.866.221

2.840.164

15.898.012

2.681.478

8.732.730

19.186.365

397.653

341.242

188.802

4.459.759

1.312.404

5.717.269

2.300.945

1.310.268

11.083.533

Escenari 2C

170.811.719

200.919.924

3.938.051

20.333.909

27.552.380

18.866.221

6.566.389

36.755.805

2.367.027

16.416.649

27.684.572

124.687

91.713

207.201

6.575.124

1.749.644

1.626.939

1.639.490

933.604

8.624.299

Escenari 3A

VAB total (€)

Taula X. Valor afegit total per als diferents escenaris i increment sobre l’escenari 1

222.069.035

252.249.372

5.535.165

28.580.517

38.054.726

23.767.084

9.069.348

50.766.289

2.449.275

18.025.220

31.891.006

1.461.805

394.126

2.256.638

2.464.848

1.403.602

12.362.636

Escenari 3B

161.431.096

191.625.788

3.938.051

20.333.909

27.552.380

18.866.221

6.566.389

36.755.805

2.367.027

14.411.240

24.921.833

3.357.127

991.194

1.500.999

1.639.490

933.604

8.624.299

Escenari 3C

F. Reguant, R. Lletjós

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

garra-Garrigues i el seu valor incremental sobre el valor afegit de l’escenari 1 previ al regadiu (taula x). En resum, l’increment de VAB agrícola estimat per als diferents escenaris de regadiu oscil·la entre 101,6 M€ i 222,1 M€. De la mateixa manera s’obté el VAB agrícola imputable a recursos humans o mà d’obra, el qual ens permetrà estimar l’impacte directe del sistema Segarra-Garrigues sobre l’ocupació agrícola. L’increment de VAB agrícola, estimat en relació amb conceptes vinculats als recursos humans per als diferents escenaris de regadiu eficient, oscil·la entre 78,2 M€ i 177,6 M€. 5.6. Estimació de nova ocupació agrícola Amb la voluntat d’estimar la probable nova ocupació vinculada als potencials desenvolupats pel sistema Segarra-Garrigues, es posa en relació el VAB imputable a recursos humans amb el cost d’un ocupat agrícola. Tanmateix, cal fer algunes consideracions metodològiques: — Per definir el cost dels nous ocupats, cal tenir present que les explotacions agrícoles a l’àrea del sistema Segarra-Garrigues ja tenen els corresponents caps d’explotació. Per tant, la nova ocupació es basarà principalment en treball assalariat de base, si bé, en la mesura que es constitueixin unitats de treball més àmplies, caldrà comptar amb coordinadors o caps d’aquests equips. — D’acord amb la consideració anterior, i amb la finalitat d’estimar el cost mitjà d’un nou ocupat agrícola, es considera que com a mínim cada cap o capatàs tindrà cinc peons, tenint en compte que ja es disposa d’una estructura de titulars d’explotacions. — Quant als costos laborals, s’ha partit de dues dades facilitades per Agroxarxa: • Cost per a l’empresa d’un peó: 13.972,9 €/any (segons dades del conveni del 2013) • Cost del cap d’explotació: 27.907 €/any (equiparant-lo al valor de la renda de referència). — Estimant la mitjana de cost per ocupat d’un equip de treball format per un cap i cinc peons, s’arriba al resultat de 16.295,2 €/any, que és el cost mitjà que s’utilitzarà com a divisor del valor afegit imputable a mà d’obra. — Realitzant aquest càlcul per als diferents escenaris s’obtenen les dades de la figura 11. En resum, l’increment d’ocupació agrícola estimada per als diferents escenaris de regadiu eficient oscil·la entre 4.801 persones i 10.899 persones.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Figura 11. Estimació de l’increment del valor afegit i de nous ocupats agrícoles per als diferents escenaris 250.000.000,0

12.000,0

10.899

10.000,0

200.000.000,0 8.268

7.887 8.000,0

6.672

150.000.000,0 5.184

6.000,0

4.801

100.000.000,0 4.000,0

50.000.000,0

0,0

2.000,0

Escenari 2A

Escenari 2B

Escenari 2C

Escenari 3A

Escenari 3B

Escenari 3C

36.083.725,9

44.472.644,9

32.914.714,8

VA-altres agricoles incrementat

26.537.600,3

VA-RH incrementat

84.470.087,6 108.717.809,2 78.240.995,0 134.727.992,7 177.596.389,7 128.516.381,6

Nous ocupats agrícoles directes

5.183,7

31.862.157,3 23.407.274,1

6.671,8

4.801,5

8.267,9

10.898,7

0,0

7.886,8

Font: Elaboració pròpia.

5.7. Nova ocupació per demanda de béns i serveis per a l’activitat agrícola S’ha tractat fins ara del valor afegit del producte agrícola i del seu potencial per crear ocupació, però el valor dels productes agrícoles obtinguts té, a més dels components de valor afegit, components d’inputs externs. Per tant, la demanda de productes i serveis necessaris per portar a terme l’activitat agrícola genera també una activitat determinada que tindrà un impacte econòmic i social. Aquest impacte positiu, tanmateix, pot tenir com a destí el territori de l’entorn al sistema Segarra-Garrigues o no. En aquest cas, es tracta de delimitar quina activitat queda vinculada al territori amb tots els efectes positius que comporta. 54

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Amb aquesta finalitat s’ha partit de la informació de la XCAC, tenint en compte totes les consideracions i limitacions de l’anàlisi efectuades prèviament amb relació al valor afegit agrícola. Les dades resultants de demanda d’inputs externs es ponderen amb un percentatge d’afectació sobre el territori, fixat de manera orientativa sota criteris d’experiència, coneixement de la realitat a analitzar i prudència estadística. La totalitat de la demanda d’inputs aplicada al territori es divideix per la productivitat del treball per a la mitjana dels sectors a Catalunya (font: Eurostat). Com a resultat s’obtenen les dades de nova ocupació per nova activitat en el territori a partir de les demandes de béns i serveis de l’agricultura, que, per als diferents escenaris de regadiu, oscil·la entre 768 i 1.539 persones. 6. INDUCCIÓ DE NOVES ACTIVITATS Les experiències de regadius consolidats i històrics ens permeten copsar una realitat que es va repetint, i que assenyala l’extraordinària capacitat del regadiu per dinamitzar un territori impulsant la seva economia vers una major i més diversificada activitat. A les comarques de Lleida s’ha pogut observar la dinàmica radicalment diferenciada en creixement entre les comarques que han gaudit de manera destacada dels regadius històrics i aquelles que no (Ramon, 2013). Navarra ofereix una experiència il·lustrativa (Echevarria, 2010), remarcant el vincle estretíssim entre desenvolupament del regadiu i impuls de la indústria agroalimentària, fet que esdevé sinèrgic i produeix un doble efecte positiu: el regadiu impulsa la indústria i la indústria estira de l’agricultura perquè adopti el regadiu. Així mateix, Almeria (García Muñoz, 2013) ofereix el cas d’estudi més clar, amb un desenvolupament extraordinari en cinquanta anys i en procés de creixement encara avui exponencial. En el cas d’Almeria ha estat clau l’opció vers produccions altament transformadores, com ara l’horta, en unes condicions climàtiques que permeten un posicionament temporal de l’oferta als mercats europeus molt favorable. El sistema Segarra-Garrigues amb tota seguretat impulsarà nova activitat, tal com s’ha produït en altres entorns. Ara bé, conèixer en quina mesura es produirà un increment d’activitat a la cadena alimentària o a altres sectors és un exercici de prospectiva complex. Imaginar el futur pot portar a estimacions errònies. De totes maneres, el futur existeix i els fets són tossuts; sabem que es produirà un increment d’activitat. No valorar-lo sempre estarà més lluny de la realitat que una mesura basada en referències estadísticament conegudes i una dosi important de prudència en els supòsits. Analitzem seguidament les previsions amb relació als diferents conceptes de valor afegit indirecte impulsat pel sistema Segarra-Garrigues:

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

— Ramaderia. Dins de l’activitat agrària, hi està inclosa la ramaderia. En les experiències de regadius analitzats s’ha pogut comprovar com el regadiu també facilita i impulsa la instal·lació de granges intensives. Tanmateix, l’àrea Segarra-Garrigues té una ramaderia intensiva molt estesa amb indicis evidents de saturació. Com a hipòtesi es considerarà que les dinàmiques del sistema Segarra-Garrigues no comportaran un increment significatiu d’efectius ramaders, per la qual cosa no s’estima nova activitat en aquest sector. — Indústria alimentària. La nova activitat agrícola, amb tota seguretat, impulsarà una indústria transformadora o agroindústria. Ara bé, aquesta indústria pot estar localitzada al territori de referència o no. Perquè aquesta captació per part del territori es produeixi amb facilitat serà clau l’existència d’indústries i de tradició empresarial. En el cas de l’àrea Segarra-Garrigues es compta amb una sòlida realitat agroindustrial que permet pressuposar que aquest nou valor serà captat pel territori o, si més no, a l’àmbit de Catalunya. La valoració concreta de quin serà el pes de la nova activitat a la indústria alimentària té, en aquest cas, majors dificultats. Fins aquí, a partir dels models definits d’estructures productives agrícoles, s’han pogut fer estimacions a partir d’un bon coneixement de rendiments, preus, costos, etc. Però, en el cas de la indústria alimentària, les bases per al càlcul esdevenen més febles. Tanmateix, el potencial multiplicador de l’activitat agrícola, impulsant més valor afegit en les baules de transformació al si de la cadena alimentària, és totalment real i no pot ser obviat. Per salvar aquesta dificultat, s’efectuen diversos apropaments orientatius i s’adopten les dades més prudents d’entre les diferents opcions de càlcul. — Logística i transport. Pel que fa a la logística des de l’origen i al transport, sens dubte es produirà una reestructuració d’aquest i una desviació a favor de l’àrea d’anàlisi. El sistema Segarra-Garrigues necessitarà més capacitat per transportar els inputs que requereixi i els productes intermedis o acabats que obtingui. D’altra banda, els aliments provinents de l’àrea Segarra-Garrigues, sota la hipòtesi d’una demanda estable, deixaran de transportar-se des d’altres llocs interiors o exteriors. En qualsevol cas, és difícil de predir en quina mesura aquest conjunt de factors afavorirà els transportistes locals. Com a supòsit prudent es considera que aquest factor solament desviarà a l’àmbit local un 30 % del potencial de nova activitat. — Distribució. Quant a la distribució, tant majorista com minorista, és un factor que depèn bàsicament de la demanda, i sota el supòsit operatiu d’una demanda estable no hi hauria repercussió. — Altres activitats induïdes. La presència de nova població, per increment d’ocupació, i l’augment de les rendes, en incrementar-se el valor afegit, generarà una nova demanda de béns i serveis amb un efecte evident sobre l’oferta de productes i serveis locals.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

6.1. Nova activitat agroalimentària Un apropament al valor afegit de la indústria alimentària l’ofereix l’estudi «Contribución del sistema agroalimentario a la economía española: una aproximación», elaborat per la Subdirecció General d’Anàlisi, Prospectiva i Coordinació del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (SGAPC, 2013). Es tracta d’una estimació sobre el conjunt de l’Estat espanyol, que s’adopta com una aproximació a efectes orientatius, malgrat les diferències existents entre l’estructura agroalimentària espanyola i la catalana, diferències que precisament reforçarien a Catalunya el pes de la transformació en la cadena de valor. Segons aquest estudi, el valor afegit brut del sistema agroalimentari s’estructura com mostra la taula xi. Taula XI. Estructura del VAB del sector agroalimentari d’Espanya Baula de la cadena alimentària Inputs i serveis per a la producció agrària

% VAB 9,68

Producció agrària (no inclou ni silvicultura ni pesca)

23,93

Indústria agroalimentària

25,11

Transport de productes agraris i agroalimentaris Distribució majorista i minorista TOTAL

9,73 31,55 100

Font: SGAPC (2013).

D’acord amb aquesta estructura, si suposem que el sistema Segarra-Garrigues impulsarà una activitat a la indústria alimentària equivalent de manera proporcional a la que el sector agrari ha estat capaç d’impulsar a Espanya, es desprèn que el nou VAB de la indústria alimentària seria equivalent a 1,05 el VAB de la producció agrícola. En un segon apropament es pot aplicar aquest mateix supòsit, segons el qual el sistema Segarra-Garrigues ha de ser capaç d’impulsar una activitat agroalimentària proporcionalment equivalent a la que ha estat capaç de generar la producció actual, aplicant-lo en termes comparatius a l’ocupació agrària entre el sector agrari i la indústria alimentària a Catalunya. En aquest cas s’obté una relació entre els ocupats agraris i els ocupats a la indústria alimentària bastant superior al valor obtingut d’1,05 en l’anàlisi precedent. En concret, tal com assenyala la taula xii, a Catalunya hi ha 1,25 ocupats a la indústria alimentària (sense begudes) per cada ocupat al sector agrari.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Taula XII. Relació entre ocupats agraris i ocupats de la indústria alimentària a Catalunya Font

Data

Ocupats

Coeficient

Sector agrari

Idescat

març 2014

51.800

1,00

Indústria alimentària

Seguretat Social

set. 2013

74.286

1,43

Indústria alimentària sense begudes

Seguretat Social

set. 2013

64.603

1,25

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT i de SICA (2013).

Cal tenir en compte, tanmateix, que part de la producció del sistema Segarra-Garrigues es destinarà a la substitució d’importacions, fet altament positiu, però que no comportarà una repercussió en més activitat de la indústria alimentària ja que simplement suposarà un canvi de proveïdor, a més de l’efecte positiu en millora de l’autoproveïment i de la balança comercial en general. Tenint en compte, doncs, les consideracions precedents i atenent a la imprescindible prudència estadística, s’adopta el valor més baix d’1,05, de relació entre VAB de la indústria alimentària i VAB agrari, al qual s’aplica una minoració del 30 %, considerant, d’una banda, que en el pitjor dels escenaris la totalitat dels cereals (15 % aproximadament de la producció total) es destini a substitució d’importacions i, d’altra banda, un altre 15 % de minoració per hipotètica deslocalització de la transformació industrial. Així, resulta un coeficient de 0,735. Alhora, d’acord amb les dades dels balanços de les empreses alimentàries recollits per la base de dades SABI (Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics), les despeses de personal representen de mitjana el 63,77 % del VAB de la indústria alimentària (Garcia i Canfran, 2013; dades del 2011). I tenint en compte, d’acord amb l’IDESCAT, que el cost mitjà (dades del 2011) d’un ocupat a la indústria alimentària es de 27.193 €/any, s’obté que l’increment d’ocupació provinent de nova indústria alimentària, estimada per als diferents escenaris de regadiu eficient, oscil·la entre 1.752 i 3.828 persones. 6.2. Nova activitat de logística en origen i transport D’acord amb la proposta esmentada del MAGRAMA, la logística en origen i el transport aporten un 9,73 % del VAB de la cadena alimentària. Aquesta aportació, si la referim exclusivament a les baules precedents (producció agrària, inputs i indústria alimentària), és del 16,6 %. Aplicant una minorització del 30 %, tal com s’ha exposat, resulta que l’increment de valor afegit de la logística en origen i el transport en benefici del territori és equi58

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

valent a un 5 % de l’increment del VAB de l’agricultura, dels inputs agrícoles i de la indústria alimentària. Com a simplificació raonable, s’utilitza el mateix cost mitjà per ocupat que el propi de la indústria alimentària, a partir del qual es dedueix que la nova activitat logística i de transport en origen suposarà una ocupació, per als diferents escenaris de regadiu eficient, entre 373 persones i 799 persones. 6.3. Noves activitats en altres sectors Fins aquí s’ha parlat de VAB d’activitats vinculades a la cadena alimentària; tanmateix, cal observar que el VAB es tradueix en salaris, rendes de capital, beneficis empresarials, rendes de la terra i amortitzacions per proveir noves inversions. En resum, el VAB es tradueix en fons que les persones que els reben usaran per generar noves demandes. Els nous treballadors, els empresaris, els propietaris, els transportistes... consumiran aliments, serveis de la llar, serveis de lleure, serveis formatius, etc. Per tant, aquesta nova demanda requerirà recursos i persones per atendre-la. Com a supòsit prudent de treball es considera que solament el 50 % del VAB generat es concreta en nova demanda al territori. Cal observar, des d’un punt de vista metodològic, que el valor afegit generat a aplicar com a nova demanda en altres sectors no es fa equivalent a més valor afegit, sinó que s’ha d’equiparar a més producció, de la qual només una part serà valor afegit dels sectors beneficiats per la nova demanda. Per al càlcul de la nova ocupació s’utilitza la productivitat del treball mitjana dels sectors industrial i de serveis de Catalunya segons Eurostat. D’acord amb els resultats obtinguts, s’estima que la major activitat en altres sectors propiciarà una nova ocupació al territori que oscil·larà, segons els escenaris, entre 1.806 i 3.872 persones. Les figures 12 i 13 mostren respectivament el conjunt de resultats d’increment de VAB i de nova ocupació per als diferents escenaris. 7. RESUM D’IMPACTES SOCIOECONÒMICS A la taula xiii es detallen els resultats obtinguts, d’una banda, per a un escenari conservador i sense cap possibilitat de regar les ZEPA de dotació de 3.500 m3/ha/any (escenari 2C) i, d’altra banda, per a un escenari transformador (escenari 3), però possible, quant als cultius implantats, amb la possibilitat hipotètica de regar sense restriccions a les zones ZEPA (enfocament B).

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Figura 12. VAB en el territori per l’increment d’activitat directa i indirecta per als diferents escenaris 600

600

562

500

Milions €

400 300

409

362 287

400 300

262

200

100

0 VAB incrementat a altres sectors VAB incrementat per transport VAB nova indústria alimentària VAB inputs agrícola incrementat VAB agrícola incrementat Total increment VAB al territori

Escenari 2A 54 11 82 29 111 287

Escenari 2B 68 14 103 36 141 362

Escenari 2C 49 10 75 26 102 262

Milions €

433

Escenari 3A 81 17 126 39 171 433

Escenari 3B 105 22 163 49 222 562

Escenari 3C 77 16 119 36 161 409

Font: Elaboració pròpia.

Figura 13. Nova ocupació en el territori per l’increment d’activitat directa i indirecta per als diferents escenaris 25.000

25.000 20.937

20.000

Persones ocupades

20.000 16.015 15.000 10.000

15.188

13.171 10.328

9.500

10.000 5.000

5.000 0 Nova ocupació altres sectors Nova ocupació transport Nova ocupació indústria alimentària Nova ocupació inputs agrícola Nova ocupació agrícola Total nova ocupació al territori

15.000

Escenari 2A

Escenari 2B

Escenari 2C

Escenari 3A

Escenari 3B

Escenari 3C

1.977 408 1.913 846 5.184 10.328

2.497 515 2.423 1.064 6.672 13.171

1.806 373 1.752 768 4.801 9.500

2.988 617 2.944 1.198 8.268 16.015

3.872 799 3.828 1.539 10.899 20.937

2.817 581 2.782 1.120 7.887 15.188

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Taula XIII. Resum d’impactes socioeconòmics IMPACTES

Escenari 2C

Escenari 3B

Coeficient multiplicador del valor de la producció a les àrees de regadiu amb relació a les zones que restaran de secà

4,79

8,36

Increment del valor de la producció agrícola (M€)

174

370

Increment del VAB directe de l’agricultura (M€)

102

222

354.547

754.159

4.801

10.899

160

340

4.699

10.038

5,67

12,91

Increment de la producció d’aliments en equivalent a nombre de persones Nous ocupats directes a l’agricultura Nou VAB al territori a partir de la nova activitat induïda per l’agricultura (M€) Nous ocupats al territori en altres sectors, a partir de la nova activitat induïda per l’agricultura Increment de la taxa de cobertura del comerç exterior agrícola (%) Increment patrimonial (%) Valor actual net del projecte, amb un pay back de trenta anys i un tipus d’interès del 3 % (M€) Taxa de rendiment interna del projecte amb un pay back de trenta anys (%)

189,811 1.674

5.113

1. Càlcul efectuat per a l’escenari 2A. Font: Elaboració pròpia.

8. VALORACIÓ D’ALTRES EXTERNALITATS Fins aquí s’han exposat un seguit d’impactes del sistema Segarra-Garrigues de caire tangible, bàsicament econòmic i ocupacional; tanmateix, existeixen un seguit d’impactes de naturalesa intangible o de molt difícil mesura (Martínez Beltrán, 2014; Fundació del Món Rural, 2010): a) Millora de l’autoproveïment agrícola L’economia agroalimentària catalana i, atesa la importància de l’agroalimentació, per extensió, l’economia catalana en general, té en el baix autoproveïment agrícola un factor de risc. La millora d’aquest aspecte augmenta la seguretat estratègica de l’economia catalana i, de manera afegida, redueix les importacions, de tal manera que suposa un estalvi energètic que afavoreix l’adaptació al canvi climàtic (Hoekstra i Chapagain, 2008). b) Competitivitat i estabilitat al sector El regadiu obre el camí a l’agricultura moderna, obre el camí a noves alternatives productives, estabilitza i incrementa les produccions. El regadiu QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

posa les bases per a la competitivitat necessària per reeixir en un món amb competència global. En molts casos l’alternativa al regadiu no és una agricultura diferent, sinó que és simplement la no-agricultura; és a dir: l’abandó. Fins i tot davant del risc de sequeres perllongades que pot propiciar el canvi climàtic, el regadiu esdevé la millor eina per fer-li front (Reguant, 2013). c) Equilibri territorial El regadiu permet sortir de l’escenari de dificultat a regions amb certs graus d’aridesa i irregularitat pluviomètrica, com és el cas a l’àrea SegarraGarrigues. A més és una font de nova ocupació directa i indirecta i, per tant, una eina per fixar la població al territori. Les extraordinàries diferències en l’evolució demogràfica entre les comarques amb regadiu respecte de les que no en disposen donen idea de la importància del regadiu en l’equilibri territorial (Sala, 2013). d) Reordenació del territori Paral·lelament al desplegament de les infraestructures de regadiu s’efectua la concentració parcel·lària. A partir d’aquesta acció, es reordena el territori, es milloren els camins i es dóna més racionalitat a l’explotació de les finques agrícoles. Fins i tot, com a efecte afegit, es redueixen molts desplaçaments innecessaris, amb el consegüent estalvi d’energia i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). e) Potencialitats afegides de caire mediambiental Cal remarcar els recursos i esforços que el sistema Segarra-Garrigues està destinant a la preservació dels equilibris mediambientals i en defensa de la biodiversitat. Alhora incrementa l’activitat biològica del territori i és, per tant, capaç de captar i retenir major quantitat de CO2. En aquest sentit és una eina de mitigació del canvi climàtic. Atès que es capaç d’absorbir una major quantitat de nutrients, és, per tant, capaç de reciclar de manera sostenible un major volum de residus orgànics. Cal remarcar també el rol del regadiu com a multiplicador dels potencials de captació de l’energia solar per produir actius biològics, bàsicament aliments. f ) Garantia d’aigua potable Reduir els riscos de desabastiment d’aigua potable a la població és així mateix una funció remarcable que té un alt valor per a un territori, no tan sols per a la seva població sinó també com a imatge d’aquest territori davant de propostes d’emprenedoria. g) Conservació i rehabilitació del patrimoni històric i artístic El sistema Segarra-Garrigues ha estat especialment curós en la conserva62

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

ció del patrimoni històric i artístic de l’àrea que afecta. S’hi han destinat recursos específics, s’han establert procediments de treball especialment sensibles amb aquest aspecte, la concentració parcel·laria ha adoptat els criteris de l’anomenada ecoconcentració i al llarg de la construcció de les infraestructures han aparegut restes arqueològiques que han estat degudament identificades i preservades. h) Nova vitalitat social La nova agricultura indueix nova activitat i nou dinamisme econòmic, però a més genera expectatives de progrés que es tradueixen en un clima social més dinàmic i esperançat, més optimista i il·lusionat. 9. APROPAMENT AL FLUX DE CAIXA DEL PROJECTE A fi de fer una valoració dels fluxos de caixa del projecte, es construeix un model molt simplificat, les simplificacions del qual no resten valor informatiu a les conclusions que se n’obtenen. L’objectiu d’aquesta anàlisi es determinar el valor econòmic generat que resta al territori o al seu entorn. L’anàlisi s’efectua abans d’impostos, entenent que aquests formen part també del retorn a la societat en tant que permeten recuperar, de manera directa, l’aportació del sector públic al projecte Segarra-Garrigues. Els supòsits del model són: — La implantació del regadiu es desenvolupa de forma lineal fins al 2030. — La vida del projecte s’estima a efectes de càlcul en trenta anys, tot i que a la realitat es molt més dilatada. — L’any 0 se situa a l’any 2010. — La totalitat del cost de la inversió es realitza a l’any 0 del projecte. — Els preus són estables per al conjunt d’inputs i outputs. — No es considera la inflació, és a dir, es considera que la taxa d’inflació és 1. — Com a ingrés es considera solament el VAB incrementat sobre l’escenari 1 o abans de regar. — Es realitza l’anàlisi dels fluxos de caixa per a dos escenaris, el més favorable (escenari 3B) i el més desfavorable (escenari 2C). — No s’incorporen a l’anàlisi els valors positius i negatius dels impactes ambientals i d’altres impactes intangibles. — Per al càlcul del valor actual net s’utilitza el tipus de descompte del 3 %. Els resultats obtinguts són:

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

— Valor actual net (VAN): 1.674 M€ en l’escenari més desfavorable i 5.113 M€ en l’escenari més favorable. — Taxa interna de rendiment (TIR): 8 % per a l’escenari més desfavorable i 14 % per a l’escenari més favorable. 10. LIMITAcions i ALTERNATIVES 10.1. Condicionants mediambientals i viabilitat del projecte Els condicionants mediambientals són lògicament un peatge necessari per preservar els equilibris naturals i, per tant, la sostenibilitat del projecte. Tanmateix, existeix el risc que el grau d’afectacions pugui posar en crisi la mateixa viabilitat del projecte. Ens trobaríem, en aquest cas, davant d’una important inversió fallida. Per exemple, a les ZEPA amb dotació de reg de 3.500 m3/ha/any és molt difícil que el regadiu esdevingui una opció viable econòmicament, tenint en compte que l’única opció de regadiu són els cereals d’hivern, amb una aigua de reg cara, que no es compensa amb els ingressos afegits d’aquests cultius. Diferents circumstàncies, entre les quals hi ha el cost de l’energia, han situat l’aigua a preus elevats, fet que exigeix una forta transformació per equiparar els sobrecostos de l’opció de regadiu. És a dir: solament cultius capaços de generar molt més valor afegit en adoptar el regadiu poden esdevenir viables, condició que no compleixen els cereals d’hivern. Aquest risc existeix igualment per a la ZEPA amb reg de suport de 1.500 m3/ha/any. En el supòsit que les ZEPA de 3.500 m3/ha/any i 1.500 m3/ha/any no s’acabessin regant, el regadiu quedaria limitat a 51.944 ha, és a dir, al 64 % del seu potencial, fet que tensaria novament els costos de l’aigua o, simplement, deixaria sense viabilitat el projecte. En concret, amb el benentès que el projecte pogués continuar amb les mateixes bases econòmiques, els resultats potencials en quedarien afectats de la manera següent: — Pèrdua en valor de la producció agrícola entre 67 i 102 milions d’euros, segons diferents escenaris. — Pèrdua de valor afegit per al conjunt d’impactes al territori en increments d’activitat directes i indirectes entre 100 i 153 milions d’euros, segons diferents escenaris. — Pèrdua de l’aliment entre 136.262 i 206.190 persones, segons diferents escenaris. — Pèrdua de nous ocupats per al conjunt d’activitats directes i indirectes entre 3.671 i 5.749. — Major risc d’abandonament de terres de cultiu no rendibles.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

La sostenibilitat mediambiental és un element central en el disseny del sistema Segarra-Garrigues. En aquest sentit, el projecte ha pres opcions de gran importància en diferents àmbits de caire mediambiental i molt especialment en la defensa de les aus. Opcions que, tanmateix, s’han de compatibilitzar amb l’aprofitament eficient d’un recurs natural i escàs com és l’aigua per al desenvolupament territorial i per a la millora de l’autoproveïment alimentari. Compatibilitzar ambdós aspectes, mediambientals i productius, és l’objectiu que proposa l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, FAO (FAO, 2008) amb el seu lema «intensificació sostenible», objectiu estratègic d’increment de la producció mundial d’aliments en el qual, sens dubte, Catalunya ha de participar de manera responsable. Atès el risc que l’enfocament especialment restrictiu dels condicionants mediambientals adoptats pugui suposar la pèrdua de viabilitat del projecte —‌conseqüència no prevista inicialment i clarament indesitjable—, se suggereix una reflexió positiva amb l’ànim de cercar alternatives que puguin harmonitzar i compatibilitzar de millor manera ambdós vectors, mediambiental i productiu. D’una banda, cal tenir en compte que Catalunya destina un terç del seu territori a la Xarxa Natura, fet que la converteix en una de les regions europees amb major extensió d’àrees protegides. Aquesta aportació tan important a la defensa del medi ambient i la biodiversitat d’Europa hauria de trobar una certa compensació a l’hora d’impulsar una infraestructura necessària per a una regió que té fortes limitacions naturals per a la seva agricultura. D’altra banda, cal observar que existeixen alternatives. N’hi ha fora de l’àrea Segarra-Garrigues, atès que la península Ibèrica és la regió de la Unió Europea amb major superfície estepària, però també n’hi ha a l’entorn de l’àrea Segarra-Garrigues. Per exemple, les àrees en ZEPA amb dotacions de 3.500 m3/ha/any ocupen un 2,5 % del territori de les cinc comarques afectades pel Segarra-Garrigues, mentre que el 27 % d’aquest mateix territori restarà sense regar. És a dir: existeixen àmplies zones de secà que poden tenir una funcionalitat equivalent a les actuals ZEPA dins de l’àrea de regadiu. Finalment, cal tenir present la forta davallada de la superfície de cultiu que s’està produint en aquestes comarques, fet que fa pensar que, amb certa probabilitat, el no-regadiu esdevindrà simplement l’abandó de l’agricultura. I no es pot oblidar que, de la mateixa manera que el regadiu pot modificar el paisatge agrícola, l’abandó acaba configurant espais degradats incompatibles amb les aus que es desitja defensar. Per contra, s’ha pogut demostrar, en altres regadius, que la dinamització que acompanya el fet de regar acaba també revitalitzant les àrees de secà properes. D’acord amb l’informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC, 2014), cal replantejar el canal Segarra-Garrigues revisant els potencials de les àrees avui limitades per ZEPA, utilitzant com a premissa una ponderació adequada dels criteris d’eficiència econòmiQUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

ca i dels factors d’equilibri territorial i mediambiental. Un replantejament positiu, en aquest sentit, permetria millorar el cost de l’aigua i implantar alternatives productives econòmicament més transformadores i més viables. Per contra, el risc de fracàs del projecte és real pel fet que no s’adopti el regadiu, cosa que encareix els costos per al conjunt del sistema. Les alternatives podrien anar en dues direccions, l’una, ressituant les ZEPA en les àmplies zones de secà que resten fora del sistema Segarra-Garrigues i, l’altra, admetent —‌si així es demostrés— la compatibilitat entre la pervivència de la fauna a defensar i els nous cultius de regadiu. 10.2. Aigua i energia Atès que el cost de l’aigua és el factor més crític per a la viabilitat econòmica del projecte, i tenint en compte que aquest depèn bàsicament del cost de l’energia (Playán, 2014), es suggereix acompanyar el projecte d’inversions en energies renovables, eòlica i solar, que puguin reduir aquests costos (opció que l’actual legislació no facilita). En concret, se suggereix convertir el canal en una gegantina planta solar i, alhora, donar prioritat per a les energies renovables (eòliques i solar) a aquesta finalitat del regadiu. En un altre sentit, els camps de cultiu cal considerar-los, per si mateixos, com una gran planta solar, la més important del planeta. Una superfície capaç de captar l’energia del sol i transformar-la directament en aliments. Aquesta planta solar, si s’hi aplica aigua, en les condicions del sistema Segarra-Garrigues, és capaç de multiplicar la seva producció per 8,36. En un moment en què l’escassetat del factor energia esdevé crític, és important comptar amb la possibilitat de l’aprofitament de l’energia solar. 10.3. Adopció del regadiu L’altre factor crític és l’adopció del regadiu per part dels pagesos. En aquest aspecte, el DAAM ha de tenir un paper actiu d’estímul i orientació, impulsant accions pilot orientades vers les alternatives més viables, facilitant el finançament i impulsant el cooperativisme com a forma més favorable per a la defensa de les explotacions familiars agràries enfront del repte del regadiu. En aquest sentit, l’articulació de xarxes integrades que apleguin la producció agrícola, la transformació industrial i la comercialització esdevé essencial per facilitar l’adopció del regadiu i l’èxit del projecte. Cal tenir present, però, que si bé el sistema Segarra-Garrigues té uns potencials extraordinaris, perquè aquests s’expressin cal que les alternatives productives aportin un alt valor afegit. Dit en altres paraules, caldria orientar 66

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

els nous cultius preferiblement vers opcions com ara la fruita fresca, l’olivera, l’ametller, l’horta i la vinya. 11. RESUM I CONCLUSIONS 11.1. Anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) El quadre DAFO recull, de manera sintètica i organitzada, el conjunt de factors que han influït i estan influint en els resultats del projecte. Es descriuen, d’una banda, les potencialitats i les dificultats internes i de l’entorn (fortaleses i debilitats) i, d’altra banda, els factors que poden afavorir o limitar els resultats i, per tant, l’èxit del projecte (oportunitats i amenaces). Taula XIV. Quadre DAFO del sistema Segarra-Garrigues Fortaleses

Debilitats

Estructures i medi físic

— Medi físic que possibilita una àmplia diversitat productiva — Regadiu modern i eficient — Concentració parcel·lària — Bones comunicacions

— Orografia complexa — Fragmentació parcel·lària — Dimensió física i econòmica reduïda de moltes explotacions

Dinàmica competitiva

— Importància dels potencials econòmics del sistema Segarra-Garrigues — Experiència en regadiu en entorns propers — Existència d’empreses transformadores — Existència d’empreses comercialitzadores — Sòlida estructura de serveis agraris — Importància del clúster agroalimentari català — Implicació de l’Administració pública — Proximitat a grans centres consumidors — Importància de la demanda de qualitat — Prestigi de l’oli d’oliva català (sobretot d’arbequina) — Oficina del regant i centres de formació — Centres tecnològics implicats: IRTA i UdL — Necessitat estratègica de millora de l’autoproveïment agrícola

— Trajectòria erràtica en el desenvolupament del projecte — Opcions amb visió a curt termini d’organitzacions professionals agràries — Heterogeneïtat del sector cooperatiu, amb predomini de petites cooperatives — Cost de l’aigua — Cost de l’energia — Gestió de l’aigua aliena a la comunitat de regants — Imatge desvalorada de l’activitat agrària — Dificultats de finançament

Medi ambient

— Ampliació de la capacitat de reciclatge de residus — Possibilitat d’eficiència en fertilització — Aspectes positius amb relació al canvi climàtic

— Àmplies ZEPA amb severes limitacions

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Taula XIV. Quadre DAFO del sistema Segarra-Garrigues (Continuació) Oportunitats

Amenaces

Estructures i medi físic

— Sistemes cooperatius o empresarials d’arrendament i/o compra de finques en risc d’abandonament — Infraestructures de reg com a plataforma per a energies renovables

— Procés de reestructuració amb disminució d’explotacions

Dinàmica competitiva

— Multiplicació del potencial econòmic — Tendència vers l’increment del cost en una zona àrida i rural de l’energia — Major ocupació i impuls demogràfic — Manca d’adopció del regadiu — Increment de patrimoni (efecte riquesa) pels agricultors — Opció de retorn davant la crisi econòmica — Alternativa enfront del canvi climàtic — Reducció d’ajuts que exigirà competitivitat — Tendència estructural a preus agrícoles més alts — Ametller i olivera com a cultius amb rendibilitats extraordinàries a regadiu — Accions de demostració — Opció de les cooperatives per donar resposta local al desafiament del regadiu — Creixent experiència en exportació — Major diversitat i atractiu paisatgístic

Medi ambient

— Previsió de major explotació forestal que pot recuperar cabals

— Pressió de grups conservacionistes i ecologistes — Canvi climàtic com a vector de tensió sobre el recurs aigua

Font: Elaboració pròpia.

11.2. Opcions de futur — El sistema Segarra-Garrigues és una eina estratègica de futur. Ens estem apropant a un escenari global més atapeït, on la disposició de recursos naturals, sobretot aliments i energia, serà cada cop més rellevant i base de la riquesa dels països. Davant d’això l’aprofitament màxim dels recursos existents és essencial. — És una eina moderna, un canal del segle xxi que adopta les tecnologies més avançades per donar opció i proveir un regadiu altament eficient, facilitant alhora el proveïment d’aigua a altres funcions clau per al desenvolupament de les comarques de ponent (urbà, industrial, serveis). — Té uns potencials i una viabilitat economicosocial extraordinaris, els quals, articulats de manera sinèrgica amb el clúster agroalimentari català, poden suposar un impuls de gran importància a l’economia catalana. 68

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

— Es tracta d’una infraestructura pública que té com un dels seus principals objectius estratègics la millora de l’autoproveïment, fet que exigeix un seguiment i una actitud proactiva vers l’adopció del regadiu. — El projecte ha tingut un desenvolupament ple d’incerteses al si d’una trajectòria erràtica en què s’han evidenciat interessos contraposats amb concrecions a vegades contradictòries. Caldria refermar la coordinació i centralitzar la direcció del projecte per part del DAAM, amb una gestió participativa i oberta. — Caldrà abordar el binomi depenent d’aigua i energia atenent a les projeccions del cost i les disponibilitats d’aquests factors en un horitzó temporal dilatat. — El sistema Segarra-Garrigues es mereix una revisió planificada, amb la mirada a llarg termini, en què es contraposin les diferents necessitats, amb vectors contradictoris en molts casos, però que han de tenir una resultant positiva que cal concretar. Revisió que hauria d’anar acompanyada d’una intensa i transparent explicació ciutadana que recuperés la imatge de progrés i modernitat que és el sistema Segarra-Garrigues. BIBLIOGRAFIA Agència Catalana de l’Aigua (2009). Aigua i canvi climàtic: Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. ACA. Aldomà, I. (2009). «Manifest de Vallbona: una proposta d’ús de l’aigua per al segle xxi. Convertir un projecte hidràulic (canal Segarra-Garrigues) en un projecte territorial». Nota d’Economia, núm. 93-94 (1r i 2n quadrimestres). Aldomà, I. (ed.) (2006). Un canal Segarra-Garrigues per al segle xxi: Ponències presentades a les Jornades celebrades entre gener-abril de 2005. Lleida: Pagès. Anglès, J. (2013). «El Pla de Regadius de Catalunya». Quaderns Agraris [ICEA], núm. 34. Boncompte, I. (2013). «Els projectes de regadiu i els espais naturals: distribució de drets i deures». Quaderns Agraris [ICEA], núm. 34. CAREC (2014). Afegint valor als sectors estratègics: el cas del sector agroalimentari. Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC). DAAM (2008). Pla de regadius de Catalunya 2008-2010. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. [Pla en procés d’aprovació] DAAM-REGSEGA (2009). Estudi d’impacte ambiental del regadiu del canal Segarra-Garrigues. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

F. Reguant, R. Lletjós

Echevarria, J. M. (2010). «El clúster agroalimentario y el canal de Navarra». A: IV Foro Agroindustria y Regadíos del Canalde Navarra, Olite. Gobierno de Navarra. European Commission. Directorate General Regional Policy (2008). Guide to cost-benefit analysis of investment projects. European Union. FAO (2007). El estado mundial de la agricultura y la alimentación: Pagos a los agricultores por servicios ambientales. Roma: FAO. — (2008). Bioenergía, seguridad y sostenibilidad alimentarias: Hacia el establecimiento de un marco internacional. Conferencia de alto nivel sobre seguridad alimentaria mundial: los desafíos del cambio climático y la bioenergía. Roma, 3-5 juny 2008. Fundació del Món Rural (2010). El valor ocult de l’activitat agropecuaria a Catalunya. Informe elaborat per Gestió i Comunicació Ambiental, SL, i pel Gabinet d’Estudis Econòmics. Garcia Muñoz, M. T. (2013). «Evolución y futuro del milagro almeriense». Agricolae, núm. 3. Garcia Uriel, F.; Canfran Ribalta, A. (2013). Anàlisi dels comptes econòmics del sector agroalimentari (2008-2011). Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Hoekstra, A. Y.; Chapagain, A. K. (2008). Globalization of water: Sharing the planet’s freshwater resources. Oxford: Blackwell Publishing. Llano, C. [et al.] (2010). El comercio intra e interregional de Cataluña: 19952009. Intereg. (Colección de Informes Autonómicos) Lloveras, J.; Cabasés, M. À. (2014). «Avaluació dels costos de producció de cultius extensius en secà i regadiu». Dossier Tècnic, núm. 69. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. RuralCat. Martínez Beltrán, J. (2014). «Las externalidades positivas del regadío» [en línia]. XIII Congreso Nacional de Regantes de España (Palos de la Frontera). <http://www.congresoreganteshuelva.org/contenidos/ponencias> [Consulta: maig 2014]. [Comunicació] Mas-Pla, J. (coord.) (2006). La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya: Conceptes, reptes i expectatives en la gestió dels recursos hídrics. Generalitat de Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Paris, J. M. (2010). «El canal Segarra-Garrigues. Experiencias de possible aplicación en Navarra». A: IV Foro Agroindustria y Regadíos del Canal de Navarra, Olite. Gobierno de Navarra. Peix, J. [et al.] (2001). Llibre blanc del sector agrari: Un debat al territori. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Playán, E. (2014). «La innovación en el regadío. Nuevas tecnologías y optimización del binomio agua-energía» [en línia]. XIII Congreso Nacional de Regantes de España (Palos de la Frontera). <http://www.congresoregantes huelva.org/contenidos/ponencias> [Consulta: maig 2014]. [Comunicació] 70

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

El canal Segarra-Garrigues, una eina de futur

Ramon, J. M. (2013). «Cambio agrario, uso del suelo y regadío: el impacto del Canal de Urgell, 1860-1935». Historia Agraria, núm. 59, p. 43-94. Reguant, F. (2011). Entendre l’agricultura: Una eina imprescindible per sortir de l’embolic del segle xxi. Lleida: Pagès. — (2013). «La seguretat alimentària a Catalunya. Perspectives actuals i impacte del canvi climàtic a Catalunya» [en línia]. 5a Jornada Anual d’Actualització de Coneixements sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Monestir de les Avellanes, Os de Balaguer). <http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/images/stories/ ambits_de_treball/2n_informe_cc_a_catalunya/avellanes_2013/4_fran cesc_reguant_2.pdf> [Consulta: 10 febrer 2014]. [Comunicació] Sala, J. (2013). «El sector agrícola, part de la solució». Quaderns Agraris [ICEA], núm. 35. SGAPC (2013). Contribución del sistema agroalimentario a la economía española: Una aproximación. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Secretaría General de Análisis, Prospectiva y Coordinación. Sica (2013). Informe de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2011. Avanç 2012 i 2013. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries. Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries. Vila, J. (1992). Els canals d’Urgell i la seva història. Lleida: Diputació de Lleida.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 27-71

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 37 (desembre 2014), p. 73-89 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.41

Els agrocarburants: passat i present Jordi Rosell i Lourdes Viladomiu Grup de Recerca en Desenvolupament Rural (DRUAB), Universitat Autònoma de Barcelona Rebut: 23 de maig de 2014 – Acceptat: 9 de juny de 2014

RESUM En aquest article repassem el desenvolupament dels agrocarburants i les raons que han propiciat el seu ràpid creixement al segle xxi, assenyalem els impactes sobre els preus de les matèries primeres agràries i discutim la situació actual. El boom dels agrocarburants és conseqüència directa d’un conjunt de polítiques actives de foment, entre les quals destaquen molt especialment els mandats d’incorporació d’etanol i biodièsel a la benzina i el gasoli. Aquestes polítiques s’han justificat per la necessitat d’una major independència energètica en disminuir les necessitats d’importar petroli, per la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i per la seva capacitat de creació d’activitats al món rural. Aquests tres elements s’estan qüestionant fortament en els darrers temps i, si bé la independència energètica pot defensar-se per a casos com el Brasil o els EUA, per a Europa i molt especialment per a Espanya és absolutament inadequada. Així mateix, els efectes ambientals positius s’estan posant cada vegada més en dubte, quan es fan aproximacions als efectes directes i indirectes dels agrocombustibles. Finalment, els danys produïts per l’acaparament de terres i la corresponent expulsió de les poblacions rurals en els països en desenvolupament a on s’estan promovent aquests conreus són molt més elevats que els pocs llocs de treball que està generant la producció d’agrocombustibles en les zones rurals. Paraules clau: agrocarburants, etanol, biodièsel, preus dels aliments, emissions de gasos d’efecte hivernacle. Correspondència: Jordi Rosell. A/e: jordi.rosell@uab.cat. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

J. Rosell, L. Viladomiu

LOS AGROCARBURANTES: PASADO Y PRESENTE RESUMEN En este artículo repasamos el desarrollo de los agrocombustibles y las razones de su rápido crecimiento en el siglo xxi, señalamos los impactos sobre los precios de las materias primas agrarias y discutimos la situación actual. El boom de los agrocarburantes se debe a un conjunto de políticas activas de fomento, entre las que destacan muy especialmente los mandatos de incorporación de etanol y biodiésel a las gasolinas y gasoil. Estas políticas se han justificado por la necesidad de una mayor independencia energética al disminuir las necesidades de importar petróleo, por la reducción de las emisiones de gases con efecto invernadero y por su capacidad de crear actividades en el mundo rural. Estos tres elementos se están cuestionando profundamente en los últimos tiempos y, si bien la independencia energética con agrocarburantes puede defenderse en Brasil o Estados Unidos, para Europa y muy especialmente para España es totalmente inadecuado dicho argumento. Asimismo, los efectos ambientales positivos se están poniendo en duda, cuando se consideran los efectos directos e indirectos del cultivo de materias primas para agrocarburantes. Por último, los daños que están produciendo el acaparamiento de tierras y la correspondiente expulsión de las poblaciones rurales en los países en desarrollo donde se promueve el cultivo de agrocombustibles son mucho más elevados que los beneficios que aportan los pocos empleos generados. Palabras clave: agrocarburantes, etanol, biodiésel, precios de los alimentos, emisiones de gases de efecto invernadero. AGROFUELS: PAST AND PRESENT ABSTRACT This article describes the development of biofuels and the main reasons for their boom in the 21st century. We point out the impacts on food prices and we discuss the present situation. The agrofuels boom is due to a set of active policies, particularly the mandatory blending of biofuels with gasoline and diesel fuel. These policies have been justified by the need for greater energy independence by reducing oil imports, the need to reduce greenhouse gas emissions and the potentiality of biofuels to create activities in rural areas. 74

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

Els agrocarburants: passat i present

These three elements have come into question in recent times. Whereas energy independence policies based on biofuels can be justified for Brazil or the United States, in Europe and especially Spain they cannot be justified at all. Also, the claimed positive environmental effects are challenged when considering the direct and indirect effects of growing raw materials for biofuels. Finally, the damage caused by land grabbing and the consequent dispossession of rural populations in developing countries, where the production of agrofuels is being more actively promoted, offset the benefits generated by the few jobs created. Keywords: agrofuels, ethanol, biodiesel, food prices, greenhouse gas emissions. 1. INTRODUCCIÓ En aquests últims anys, la polèmica sobre la utilització de productes agraris en substitució del petroli com a matèries primeres per fer carburants ha estat molt forta. Els biocarburants comercialitzats, és a dir, els combustibles líquids produïts a partir de la biomassa, són ara per ara els derivats dels cereals i el sucre en forma d’etanol i d’olis vegetals en la forma de biodièsel. Els anomenats biocarburants de «segona generació», és a dir, aquells que utilitzen matèries primeres que no tenen usos alimentaris i que poden venir d’una àmplia varietat de productes, no acaben de ser operatius (The Economist, 2013). En conseqüència, els biocarburants que s’utilitzen actualment són agrocarburants, combustibles líquids per a motors d’explosió fets a partir de productes agraris, i competeixen directament amb els recursos disponibles per a l’alimentació humana. En un món en què la fam continua essent un problema no solucionat, la utilització de matèries primeres agràries per fer combustible genera forts recels. En aquest article repassarem el desenvolupament dels agrocarburants al segle passat i les raons que han propiciat el seu ràpid creixement al segle xxi, assenyalarem els impactes sobre els preus de les matèries primeres agràries i discutirem la situació actual. 2. DESENVOLUPAMENT DELS AGROCARBURANTS: ELS PRIMERS PASSOS La possibilitat d’utilitzar combustibles líquids fets a partir de matèries primeres agràries té una llarga història. El primers motors de combustió interna, desenvolupats als anys vint del segle xix, podien funcionar amb etanol d’origen agrícola igual que quaranta anys després els motors Otto de cicle QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

J. Rosell, L. Viladomiu

convencional. A les acaballes del mateix segle els primers motors dièsel ho feien amb biodièsel fet amb oli de cacauet. De la mateixa manera, els primers cotxes del cèlebre model T de Ford, sorgit el 1908, estaven pensats per poder funcionar amb etanol de blat de moro i poc després del final de la Primera Guerra Mundial s’utilitzà etanol produït amb canya de sucre per als primers automòbils que circularen per Brasil. En aquell país, l’any 1931, el Govern va imposar l’obligació que totes les gasolines tinguessin un 5 % d’etanol, la qual cosa constituiria el primer mandat d’incorporació d’etanol (Kovarik, 2008). Malgrat aquests antecedents, l’extraordinari desenvolupament de la indústria del petroli després de la Segona Guerra Mundial i l’abaratiment dels derivats del petroli van fer desaparèixer pràcticament l’etanol com a combustible, amb l’excepció del Brasil, a on la seva continuïtat s’explica per la necessitat d’eliminar excedents de sucre. De fet, va ser al Brasil a on va començar el desenvolupament modern dels agrocarburants, amb el llançament el 1975 del Programa Nacional do Álcool com a resposta a les pujades del preu del petroli del 1973. El fet que Brasil importés el 80 % del petroli que consumia, que la seva balança comercial es tornés deficitària el 1974 i que el preu del sucre estigués caient expliquen la racionalitat de l’esmentat programa (Rubio, 2006). El 1976 s’imposa un mandat d’incorporació d’etanol a les gasolines del 15 % i tres anys després es comença a vendre el primer cotxe que utilitza etanol pur. Als EUA, la crisi del petroli dels anys setanta va fer créixer la preocupació per la seguretat energètica i l’atractiu de l’etanol produït amb blat de moro, producte del qual el país era, de bon tros, el primer productor mundial. A més a més, el creixement de la producció d’etanol als anys setanta respon a la seva utilització una vegada transformat en ETBE (etil ter butil èter), com a additiu de la benzina, cosa que permetia substituir uns additius que incorporaven plom. Per tot això, a finals dels anys setanta començaran als EUA les primeres rebaixes fiscals per a l’etanol i a començament dels vuitanta els primers préstecs subvencionats per construir plantes de producció. La producció de biodièsel a partir d’olis vegetals va començar a Europa a començament dels noranta. Al llarg d’aquesta dècada alguns països, com ara França, Suècia, Alemanya i Àustria, estableixen reduccions d’impostos per al biodièsel (Thuijl i Deurwaarder, 2006) amb un objectiu ambiental basat en la creença que el balanç d’emissions de gasos d’efecte hivernacle era menor en els combustibles produïts a partir de la biomassa que en els combustibles fòssils. Entre 1980 i 2000, la producció mundial d’etanol va augmentar a un ritme notable —‌un 6,4 % anual—, però molt menor que el ritme a què ho faria a la primera dècada del segle xxi. L’any 2000, es varen produir 17.372 milions de litres d’etanol (un 61 % al Brasil i un 35 % als EUA) i uns 882 milions de litres de biodièsel (un 99 % a Europa) (USEIA, 2014). 76

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

Els agrocarburants: passat i present

Figura 1. Evolució de la producció mundial dels agrocarburants, 19802013 (milions de litres) Etanol

Biodièsel

120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000

20 12

20 10

20 08

20 06

20 04

20 02

20 00

19 98

19 96

19 94

19 92

19 90

19 88

19 86

19 84

19 82

19 80

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la United States Energy Information Administration (USEIA, 2014).

Per a la producció d’etanol es van emprar l’any 2000 17,96 milions de tones de blat de moro (totes als EUA), que representaven el 2,9 % del consum mundial de blat de moro i el 0,93 % de tots els cereals, i 175 milions de tones de sucre (totes al Brasil), que representaven el 8,9 % del consum mundial de sucre (USDA-ERS, 2014). Per a la producció de biodièsel es van utilitzar 1,96 milions de tones d’olis vegetals (un 90 % a Europa), que representaven el 2,2 % del consum mundial (USDA-ERS, 2014). 3. EL BOOM DELS AGROCARBURANTS: ELS IMPULSORS DEL CREIXEMENT Si les dues últimes dècades del segle xx van veure els primers passos dels agrocarburants, la primera dècada del segle xxi representa el boom d’aquests. La figura 1 en visualitza l’explosiu creixement: la producció de biodièsel creix a una taxa anual del 36 % de 2000 a 2010 i la d’etanol a una taxa del 18 % anual al mateix període. Darrere aquest espectacular creixement hi ha tot un conjunt de polítiques i mesures de foment (taula i). Les reduccions d’impostos i les subvencions per a les inversions en plantes productores foren instruments molt importants. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

J. Rosell, L. Viladomiu

Taula I. Tipus de mesures de suport als agrocarburants A. Mandats sobre participació obligatòria dels agrocarburants a la composició de les gasolines i el gasoil. B. Ajuts directes als productors de cereals i oleaginoses destinades a la producció d’etanol o biodièsel. C. Subvencions a fons perdut i/o crèdits subvencionats per a la construcció de plantes de producció d’agrocarburants D. Exempcions o reducció dels impostos sobre hidrocarburs. E. Exempcions o crèdits fiscals per a les plantes de producció d’agrocarburants en determinats períodes de temps. F. Tractaments aranzelaris favorables. G. Acords i incentius amb el sector de la distribució i tractaments avantatjosos als automòbils que acceptin un elevat grau d’agrocarburants. Font: Elaboració pròpia.

Amb tot, els mandats d’incorporació d’agrocarburants (etanol i biodièsel) als carburants líquids (benzina i gasoli) és el factor més important a l’hora d’explicar el creixement. Aquests mandats (taula ii), que ja existien al Brasil, es varen aplicar als EUA (Renowable fuel standard de 2005 i 2007 i Energy Policy Act de 2005) i a la Unió Europea (Directriu 2003/30/EC del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig de 2003, sobre la promoció i l’ús de biodièsel o altres combustibles renovables per al transport), cosa que explica el punt d’inflexió en el creixement de la producció que té lloc aquests anys i que és visible a la figura 1. Cal destacar que a la segona meitat de la dècada passada la producció d’etanol es va triplicar i la de biodièsel es va multiplicar per cinc. A l’agost de 2013, l’International Institute for Sustainable Development (IISD) estimava que el total dels subsidis anuals a la Unió Europea per als agrocarburants se situava en un ventall de 5.515 a 6.896 milions d’euros a l’any (GSI/IISD, 2013). La utilització d’agrocarburants va ser el resultat d’una política summament generosa i intervencionista, amb el doble objectiu de limitar la dependència enfront del petroli i disminuir el seu impacte ambiental. 4. LA SITUACIÓ ACTUAL L’any 2013 s’han produït uns 88.700 milions de litres d’etanol a tot el món. Com mostra la figura 2, hi ha una extraordinària concentració de la producció; els dos primers productors són responsables del 83,5 % del total produït (EUA i Brasil). La producció de biodièsel assolí uns 23.450 milions de litres el 2013. La concentració de la producció és menor que en el cas de l’etanol; tot i així, els dos principals productors són responsables del 60 % del total (UE i EUA). Pel que fa a Espanya, els 400 milions de litres produïts el 2013 (USDAFAS, 2013) representen menys del 10 % de la capacitat productiva instal·lada 78

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

Els agrocarburants: passat i present

Taula II. Principals mandats i objectius de consum de biocarburants per països Països

Mandats/objectius

Comentaris

Un 5,75 % el 2010 i un 10 % el 2020 dels combustibles utilitzats en el transport (Directriu 2003/30/EC).

L’objectiu de 2020 és obligatori, però pot ser revisat segons l’avançament en la comercialització de la «segona generació» de biocombustibles.

EUA

Per a l’any 2013 s’estableix l’obligació d’utilitzar 16.550 milions de galons per any de biocarburants, cosa que suposa un percentatge del 9,4 % (Renewable Fuel Standard Program).

Un 24,3 % dels biocombustibles hauran de venir de matèries primeres no alimentàries.

Austràlia

Un 1 % el 2010, i com a mínim 350 milions de litres d’etanol o biodièsel.

Xina

Deu províncies xineses tenen mandats d’incorporar un 10 % d’etanol a la benzina. No hi ha mandats per al biodièsel.

Argentina

Incorporació del 10 % de biocarburants a partir de 2013.

Brasil

A partir de 2013 incorporació obligatòria del 5 % de biodièsel. Tota la benzina venuda al Brasil ha de tenir un 20 % d’etanol (en volum).

Colòmbia

Un 8 % d’incorporació d’etanol a les benzines des de l’any 2008. Un 5 % de biodièsel en certes regions.

Tailàndia

Un 5 % de biodièsel per al gasoil.

Malàisia

Un 5 % de biodièsel per al gasoil, amb la previsió d’augmentar-ho al 7 %.

Índia

Un 5 % d’etanol per a la benzina, amb la previsió d’ampliar-ho al 10 % quan hi hagi suficient producció local.

Canadà

A partir de 2010 la benzina ha de tenir un mínim del 5 % d’etanol i el 2012 un 2 % de l’energia total ha de provenir de carburants renovables.

El Pla de la Indústria dels Agrocarburants de 2007 pretén substituir el blat de moro per melca dolça i mandioca en la producció d’etanol.

Font: Elaboració pròpia a partir de Pelkmans et al. (2008), Lane (2013), i notícies recents.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

J. Rosell, L. Viladomiu

Figura 2. Principals productors d’etanol el 2013 (percentatge de la producció mundial)

Índia 2,3 %

Xina 3,0 %

Canadà 2,2 %

Resta del món 3,1 %

Europa 5,9 %

EUA 56,8 %

Brasil 26,7 %

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Renewable Fuels Association (2014).

Figura 3. Principals productors de biodièsel el 2013 (percentatge de la producció mundial) Argentina 8,3 %

Xina 4,1 %

Resta del món 0,3 %

Indonèsia 9,4 %

França 8,7 %

Benelux 4,5 %

Polònia 3,1 % Itàlia 2,2 % Espanya 1,7 %

UE 39,9 %

Brasil 12,3 %

Altres UE 9,9 % EUA 21,9 %

Alemanya 13,6%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de USDA-ERS (2014) i USDA-FAS (2013).

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

Els agrocarburants: passat i present

(uns 4.200 milions de litres a l’any), la qual cosa il·lustra l’important desajust existent entre producció real i producció potencial. La construcció de les plantes es va realitzar amb generoses subvencions i amb forts compromisos polítics per a la promoció d’energies renovables durant els anys del boom econòmic i la bombolla de l’endeutament. La promoció dels agrocarburants es considerà com un element més per a l’assoliment dels compromisos ambientals amb la Unió Europea, quant a reducció de les emissions de CO2. Pel que fa a les matèries primeres utilitzades per a la producció d’etanol, la figura 4 ens mostra com el 2013 el blat de moro suposa més de la meitat i el sucre i les seves melasses una tercera part de les matèries primeres utilitzades. Pel que fa al biodièsel, la figura 5 mostra el pes dels olis vegetals, amb percentatges similars per a la soja, la palma i la colza. Per produir els 88.700 milions de litres d’etanol a l’any 2013, es van usar 150 milions de tones de cereals (138 milions de tones de blat de moro i 12 milions de tones de blat i altres cereals), que representen el 6,5 % del consum mundial de cereals, i unes 721 tones de canya de sucre, que representen el 16,3 % del consum mundial de canya de sucre. Només als EUA, l’any 2013 es van emprar 128,7 milions de tones de blat de moro (un 38 % de la producció) per fer etanol. Aquesta quantitat és similar a la que dedica a l’alimentació animal i tres vegades la que dedica a l’exportació. La figura 6 dóna compte de l’etanolització del blat de moro als EUA, a on s’aprecia la importància que ha adquirit l’energia com a destí del blat de moro nord-americà. Figura 4. Origen de les matèries primeres emprades per produir etanol al món, 2013 Altres, 13,20 % Melassa de sucre, 7,70 % Blat, 2,50 %

Blat de moro, 52,30 %

Sucre, 24,30 %

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de OECD-FAO (2013).

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

J. Rosell, L. Viladomiu

Figura 5. Origen de les matèries primeres emprades per produir biodièsel al món, 2013

Olis de soja, 30,40 %

Olis de colza, 25,80 %

Olis vegetals 83,4 %

Altres, 15 % Jatrofa, 1,70 %

Olis de palma, 27,20 %

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de OECD-FAO (2013).

Per entendre la rellevància de l’etanolització del blat de moro també resulta útil entendre que des de finals de la passada dècada el blat de moro utilitzat per fer etanol supera el que s’aboca als mercats mundials; el 2013 les exportacions mundials de blat de moro foren de 121,8 milions de tones, mentre que sols els EUA en varen transformar en etanol 128,7 milions de tones. Figura 6. Destí de la producció del blat de moro dels EUA (milions de tones) 180 160 Aliments per al bestiar

140 120

Etanol

100 80

Exportacions

60 40

Consum humà, llavors i altres usos industrials

20 2014

2012

2010

2008

2006

2004

2002

2000

1998

1996

1994

1992

1990

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de USDA-ERS (2014).

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

Els agrocarburants: passat i present

Per produir els 23.450 milions de tones de biodièsel el 2013 varen fer falta 19,4 milions de tones d’olis vegetals, que representen l’11,8 % del consum mundial (USDA-ERS, 2014; Faostat, 2014, i USDA-FAS, 2013). 5. IMPACTE SOBRE ELS PREUS DE LES MATÈRIES PRIMERES AGRÀRIES L’impacte del desenvolupament dels agrocarburants sobre els mercats agraris i els preus dels aliments ha estat una qüestió àmpliament debatuda. Cal prendre en consideració que la primera etapa de desenvolupament dels agrocarburants (fins a l’inici del present segle) coincideix amb un període de preus dels productes agraris a la baixa (figura 6). La situació és completament diferent en el període que s’ha anomenat del boom dels agrocarburants. Com mostra la figura 7, sobre la base de l’índex compost de preus dels aliments de la FAO, des de mitjan primera dècada del segle xxi assistim a una pujada de preus que dóna lloc a les crisis de preus de 2007-2008 i 2010-2011, que va disparar totes les alarmes. Cal destacar que aquest augment de preus coincideix amb l’extraordinari augment de la producció d’agrocarburants.

Figura 7. Evolució dels preus dels aliments, 1975-2014 (2002-2004 = 100) 180,0 170,0 160,0 150,0 140,0 130,0 120,0 110,0 100,0 90,0

2013

2011

2009

2007

2005

2003

2001

1999

1997

1995

1993

1991

1989

1987

1985

1983

1981

1979

1977

1975

80,0

Font: FAO (2014).

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

J. Rosell, L. Viladomiu

En un article en aquesta mateixa revista ens vàrem ocupar extensament sobre la pujada de preus dels productes agraris (Rosell i Viladomiu, 2012). Ara ens limitarem a destacar la polèmica que es va obrir sobre la part de responsabilitat en la pujada de preus atribuïble al desenvolupament dels agrocarburants. Aquesta discussió era inevitable i ben aviat es van manifestar dos fronts amb plantejaments contraris (taula iii). D’una banda, els promotors de les polítiques de promoció dels agrocarburants, en aliança amb molts moviments ecologistes, defensaven el caràcter marginal de la incidència dels agrocarburants en els preus. En aquest grup cal destacar la Comissió Europea, que va ser una activa defensora d’un impacte mínim dels agrocarburants als mercats agraris i es va negar a qualsevol possible revisió de la seva política. En el segon grup, cal assenyalar les grans empreses transnacionals de l’alimentació, que es van alarmar per l’escalada de preus del 2006-2007, els països deficitaris en aliments, la FAO i en general totes les organitzacions d’ajut al Tercer Món. Com mostren les figures 8 i 9, a la primera dècada del segle actual, un 36 % de l’augment de la demanda mundial de cereals s’explica pel seu ús com a matèria primera per fer etanol i un 30 % de l’augment de la demanda d’olis vegetals s’explica també per la seva utilització per produir biodièsel. Aquesta pressió sobre la demanda ha estat sens dubte un element fonamental per tensar els preus. La taula iii recull alguns dels resultats de l’allau d’estudis dedicats a mesurar l’impacte del desenvolupament de la producció d’agrocarburants sobre Figura 8. Augment del consum de cereals al món, 2001-2011 (milions de tones) 600,00 500,00 400,00 Consum per altres demandes

300,00 200,00

Consum per agrocarburants

100,00

10 20 10 -1 1

20 09 -

20 08 -

20 01 -

02 20 02 -0 3 20 03 -0 4 20 04 -0 5 20 05 -0 6 20 06 -0 7 20 07 -0 8

0,00

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Faostat (2014) i OECD-FAO (2013).

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

Els agrocarburants: passat i present

Figura 9. Augment del consum d’olis vegetals al món, 2001-2011 (milions de tones) 70,0 60,0 50,0 40,0

Consum per altres demandes

30,0 20,0

Consum per agrocarburants

10,0

1 -1

10 20

-1 09 20

-0

8 -0

06 20

-0

6 -0 05

-0 04

4 -0 03

-0 02

-0

0,0

Font: Elaboració pròpia partint de dades de Faostat (2014) i OECD-FAO (2013).

Taula III. Resultats de diferents estudis sobre l’impacte dels agrocarburants al preu dels aliments Font

Estimació

Mercaderies

Mitchell, 2008

65 %

Índex global de preus

2002-2008

Rosegrant, 2008

20 % 8 % 11 % 1 %

Blat de moro Blat Sucre Olis vegetals

2000-2007

Cereals

2006-2008

Blat de moro Índex global de preus

Abril 2007 - maig 2008

Cereals secundaris Oleaginoses

2000-2008

Blat de moro Olis vegetals Blat

2008-2017

Perrin, 2008

30-40 %

Lazear, 2008

35 % 3 %

Overseas Development Institute, 2008 OECD-FAO, 2008

4-21 % 24-72 % 10 % 35 % 7 %

Període

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

J. Rosell, L. Viladomiu

els preus dels productes agraris en el moment del boom. Va quedar de manifest que les primeres estimacions arribaven a resultats molt diversos que anaven de l’1 % al 65 % d’atribució als agrocarburants de l’augment dels preus. En els anys més recents hi ha hagut un reconeixement quasi universal que els agrocarburants i les seves polítiques són motiu del manteniment elevat dels preus de les matèries primeres agràries, encara que altres raons proporcionen moviments conjunturals molt marcats, en el marc de la inestabilitat creixent de tots els mercats globalitzats. 6. DISCUSSIÓ Les polítiques que hi van donar suport i els diners públics que s’han dedicat al desenvolupament de la producció d’agrocarburants s’han justificat per tres raons principals: 1) la seguretat o independència energètica en disminuir les necessitats d’importar petroli; 2) la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i 3) la creació d’activitats al món rural i de noves sortides per a la producció agrària. La primera justificació té un sentit molt especial al Brasil i als EUA. Brasil és el principal productor i exportador de canya de sucre i un país fortament deficitari en petroli. A més a més, la transformació de canya de sucre en etanol és més eficient que en el cas dels cereals, i és la que obté més bons resultats en matèria de biocarburants. Diversos estudis han assenyalat que, a un preu de 100 $ el barril de petroli, la producció d’etanol amb canya de sucre és viable sense cap tipus de subvenció (Goldemberg et al., 2004; Goldemberg, 2007). Considerant la grandària i el potencial agrari d’aquell país tant en sucre com en soja, sembla evident que mantindrà en els propers anys una forta aposta pels agrocarburants. EUA és el gran productor i exportador de cereals i molt especialment de blat de moro. La consigna Fuel from the midwest, not the middle east va ser molt popular i justificà el fort recolzament en termes de seguretat energètica als agrocarburants. Actualment, el país disposa d’una amplíssima capacitat de producció d’etanol, instal·lacions que són molt sovint propietat dels poderosos lobbies agraris. Igualment, és un gran productor de biodièsel amb oli de soja, producte de què a més és un gran exportador. Però l’èxit de la política de la fracturació hidràulica (fracking) per extreure gas i petroli del subsòl i les crítiques mundials a «alimentar» cotxes abans que persones fan preveure un progressiu relaxament de la política favorable als agrocarburants. Per a la Unió Europea, la justificació en termes d’independència energètica és discutible atès el fort dèficit que aquesta zona té en oleaginoses i cereals. Encara que una part de la producció de biodièsel es fa amb colza produïda a Europa, el balanç del comerç exterior de cereals-proteaginoses és summament negatiu. 86

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

Els agrocarburants: passat i present

En el cas d’Espanya, els dèficits són encara més evidents, ja que el seu model ramader exigeix grans importacions de cereals i de soja. Quan es va decidir la construcció de les instal·lacions de producció de biocarburants ja se sabia que utilitzarien matèries primeres importades, però no es va tenir en consideració que resultaria més econòmic importar directament el biodièsel o l’etanol que els cereals o la soja per produir-los, a causa de l’aposta dels països productors de cereals, soja i olis de palma, i molt especialment d’Argentina i Indonèsia, de convertir-se en grans productors de biocarburants (USDA-FAS, 2013). La reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que comporta la utilització d’agrocarburants ha estat fortament qüestionada per multitud d’estudis recents. L’optimisme inicial sembla conseqüència del fet que es van tenir en consideració sols les emissions del cicle de vida del producte i no els efectes directes i indirectes sobre l’ús del sòl que el cultiu de les matèries primeres comporta (JRC, 2012). El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) al seu Cinquè Informe d’Avaluació s’ha vist obligat finalment a reconèixer-ho: «Els biocombustibles tenen emissions directes de GEH, que són típicament un 30-90 % més baixos que els dels combustibles de gasolina o dièsel. Però, atès que per a alguns biocombustibles les emissions indirectes —‌incloses les que es deriven dels canvis de l’ús del sòl— poden donar lloc a majors emissions totals que quan s’utilitzen derivats del petroli, les polítiques de suport han de considerar cas per cas» (IPPC, 2013). Els efectes ambientals positius s’estan posant cada vegada més en dubte per les conseqüències que els agrocarburants tenen en l’acaparament de terres i en el canvi d’usos del sòl. Els efectes més escandalosos s’han donat en països en vies de desenvolupament, a on està augmentant la producció de palma destinada a oli en detriment dels conreus destinats a l’alimentació de les poblacions locals (Lam et al., 2009). L’últim argument fa referència al desenvolupament de les zones rurals, gràcies a la producció d’agrocarburants. En aquest sentit tenim més exemples negatius que positius. D’una banda, la major part de les instal·lacions de producció d’agrocarburants en actiu estan localitzades en els ports i prop dels grans centres de consum; d’altra banda, les instal·lacions de producció són intensives en capital i generen pocs llocs de treball, i, finalment, el desenvolupament dels agrocarburants en els països del Tercer Món està contribuint a expulsar població de les zones rurals, per l’acaparament i el canvi d’ús del sòl abans assenyalat. BIBLIOGRAFIA FAO (2014). Food Price Index [en línia]. <http://www.fao.org/worldfoodsi tuation/foodpricesindex/en/> [Consulta: 22 maig 2014]. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

J. Rosell, L. Viladomiu

Faostat (2014). Base de dades de la FAO [en línia]. <http://faostat3.fao.org/ faostat-gateway/go/to/home/E> [Consulta: 22 maig 2014]. Goldemberg, J. (2007). «Ethanol for a Sustainable Energy Future». Science, vol. 315, núm. 5813 (9 febrer), p. 808-810. Goldemberg, J.; Teixera Coelho, S.; Nastari, P. M.; Lucon, O. (2004). «Ethanol learning curve: the Brazilian experience». Biomass and Bioenergy, vol. 26, núm. 3 (març), p. 301-304. GSI; IISD (2013). Addendum to Biofuels–At What Cost?: A review of costs and benefits of EU biofuel policies. Global Subsidies Initiative: International Institute for Sustainable Development. International Energy Agency (IEA) (2012). World Energy Outlook [París: OECD; IEA]. IPCC (2013). Working Group III-Mitigation of climate change. Capítol 8: Transport. Intergovernmental Panel on Climate Change. JRC (2012). Impacts of the EU biofuel target on agricultural markets and land use: A comparative modelling assessment. European Commission. Joint Research Center. Kovarik, W. (2008). «Ethanol’s first century». A: XVI International Symposium on Alcohol Fuels. Lam, M. K.; Tan, K. T.; Teong, K. (2009). «Malaysian palm oil: Surviving the food versus fuel dispute for a sustainable future». Renewable and Sustainable Energy Reviews, vol. 13, núm. 6-7 (agost-setembre), p. 1456-1464. Lane, J. (2013). «Biofuels mandates around the world in 2014». Biofuels Digest (31 desembre). Lazear, E. P. (2008). «Testimony before the Senate Foreign Relations Committee. “Responding to the Global Food Crisis”» [en línia]. (14 maig). <http:// www.whitehouse.gov/cea/lazear20080514.html> [Consulta: 10 juliol 2014]. Mitchell, D. (2008). A Note on rising food prices. Washington, DC: World Bank. OECD-FAO (2008). OECD-FAO Agricultural Outlook 2008-2017. París: Organisation for Economic Co-operation and Development: Food and Agriculture Organization of the United Nations. — (2013). OECD-FAO Agricultural Outlook 2013-2022. París: Organisation for Economic Co-operation and Development: Food and Agriculture Organization of the United Nations. Overseas Development Institute (2008). Briefing Paper, núm. 37 (abril): Rising food prices: A global crisis: Action needed now to avert poverty and hunge. Pelkmans, L.; Govaerts, L.; Kessels, K. (2008). Inventory of biofuel policy measures and their impact on the market. Report d’Elobio, setembre. Perrin, R. K. (2008). «Ethanol and food prices: Preliminary assessment». Working Paper [Nebraska University], núm. 03-08 (abril). Renewable Fuels Association (2014). «Statistics» [en línia]. A: World Fuel Ethanol 88

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

Els agrocarburants: passat i present

Production. <http://ethanolrfa.org/pages/World-Fuel-Ethanol-Production> [Consulta: 22 maig 2014]. Rosegrant, M. W. (2008). Biofuels and grain prices: Impacts and policy responses. International Food Policy Research Institute. [Testimoni per al US Senate Committee on Homeland Security and Governmental Affairs, 7 maig] Rosell, J.; Viladomiu, L. (2012). «Preus internacionals dels productes agraris i canvis en el sistema alimentari mundial». Quaderns Agraris, núm. 32 (juny), p. 17-30. Rubio, N. E. (2006). Brazilian government policies in the ethanol program: A model for the rest of the world?. Tesi presentada a la Graduate School of the University of Florida. The Economist (2013). «What happened to biofuels?» (7 setembre). Thuijl, E. van; Deurwaarder, E. P. (2006). European biofuel policies in retro spect. Energy Research Centre of the Netherlands. [ECN-C--06-016, maig] USDA-ERS (2014). Data Product [en línia]. Base de dades de United States Department of Agriculture - Economic Research Service. <http://www. ers.usda.gov/data-products.aspx#.U34FsXaQk7Y> [Consulta: 22 maig 2014]. USDA-FAS (2013). GAIN Report, núm. NL3034: EU-27 Biofuels Annual (13 agost). United States Department of Agriculture. Foreign Agricultural Service. USEIA (2014). Annual Energy Outlook 2014. Washington: United States Energy Information Administration.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 73-89

AGROFÒRUM

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 37 (desembre 2014), p. 93-118 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.42

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català1 Marta Fina i Pla Grup de Recerca en Remugants, Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Facultat de Veterinària, Universitat Autònoma de Barcelona Rebut: 15 de maig de 2014 – Acceptat: 17de juny de 2014

RESUM La raça Bruna dels Pirineus és una població bovina que es distribueix principalment pel Prepirineu i Pirineu de Catalunya. S’explota per a la producció càrnia en regim extensiu. El sistema de producció és de tipus vallport, cosa que permet la pujada dels animals a les pastures d’alta muntanya entre els mesos de maig-juny i la posterior baixada i tornada a les explotacions de la vall entre l’octubre-novembre. L’origen de la vaca Bruna dels Pirineus cal situar-lo a les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, a la província de Lleida. S’inclou al tronc alpí i es caracteritza per tenir una capa bruna, ser exemplars de proporcions harmòniques i eumètriques, i amb tendències longilínies. El pes de les femelles pot situar-se entre 550 i 600 kg, mentre que en mascles adults pot superar fàcilment els 1.000 kg. És una raça rústica, amb bona capacitat de pasturatge i amb precocitat mitjana. Té un bon desenvolupament muscular i ossi. Es caracteritza per tenir un temperament dòcil i una molt bona aptitud materna, relativa a la producció lletera i a la cura del vedell, característiques que fan que la raça sigui molt apreciada pels seus criadors. Els ramaders valoren un pes al naixement intermedi amb una bona facilitat de part, un bon creixement fins al deslletament, així com la fertilitat en les femelles i la morfologia càrnia i el desenvolupament muscular en els mascles. De la Bruna dels Pirineus s’ha potenciat l’aptitud càrnia sense minvar el seu important potencial lleter per alletar els vedells, les 1. Ressenya de la introducció de la tesi doctoral titulada Optimització de l’avaluació genètica de la raça bovina Bruna dels Pirineus (Fina, 2013), dirigida pel doctor Joaquim Casellas i Vidal. Correspondència: Marta Fina. Tel. 935 814 225. A/e: marta.fina@uab.cat. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

M. Fina i Pla

bones qualitats maternes i la docilitat. El producte que se n’obté és el vedell de pastura al deslletament, és a dir, amb aproximadament sis mesos d’edat, tot i que cada vegada més ramaders engreixen els seus vedells fins a assolir el pes de sacrifici. Tot i així, actualment també hi ha un mercat molt interessant d’animals reproductors amb bona genètica. L’article que es presenta a continuació descriu l’evolució de la importància que ha adquirit la raça Bruna dels Pirineus com a raça autòctona i dels treballs més rellevants que s’han realitzat fins avui. Paraules clau: Bruna dels Pirineus, raça autòctona, àrees muntanyoses, sistema de maneig extensiu, genètica bovina. La raZa Bruna dels PirineUs, patrimoniO BovINO autÓctonO catalÁN RESUMEN La raza Bruna dels Pirineus es una población bovina que se distribuye principalmente entre el pre-Pirineo y el Pirineo de Catalunya. Se explota para la producción cárnica en régimen extensivo. El sistema de producción es de tipo valle-puerto, que permite la subida de los animales a los pastos de alta montaña entre los meses de mayo-junio y la posterior bajada y regreso a las explotaciones de los valles entre octubre-noviembre. El origen de la vaca Bruna dels Pirineus debe situarse en las comarcas del Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà y la Alta Ribagorça, en la provincia de Lleida. Es una raza que se incluye en el tronco alpino y se caracteriza por ser de capa parda, con ejemplares de proporciones armónicas y eumétricas, y con tendencias longilíneas. El peso de las hembras puede oscilar entre 550 y 600 kg, mientras que en machos adultos puede superar fácilmente los 1.000 kg. Es una raza rústica, con muy buena capacidad de pastoreo y con precocidad media. Tiene un buen desarrollo muscular y óseo. Se caracteriza por tener un temperamento dócil y una muy buena aptitud maternal, relativa a la producción lechera y al cuidado del ternero, características que hacen que sea una raza muy apreciada por sus criadores. Los ganaderos valoran un peso al nacimiento intermedio y una buena facilidad de parto, un buen crecimiento hasta el destete, así como la fertilidad en las hembras y la morfología cárnica y desarrollo muscular en los machos. En la Bruna dels Pirineus se ha potenciado la aptitud carnicera sin que haya repercutido en su importante potencial lechero para amamantar los terneros, las buenas calidades maternas y su docilidad. El producto que se obtiene es el ternero pastero al destete, es decir, con aproximadamente unos seis meses de edad, aunque cada vez más los ganaderos optan por engor94

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

dar sus terneros hasta alcanzar el peso de sacrificio. No obstante, actualmente también hay un mercado muy interesante de reproductores con buena genética. El trabajo que se presenta a continuación describe la evolución de la importancia que ha adquirido la raza Bruna dels Pirineus como raza autóctona y de los trabajos más relevantes que se han realizado hasta la actualidad. Palabras clave: Bruna dels Pirineus, raza autóctona, áreas montañosas, sistema de manejo extensivo, genética bovina. BRUNA DELS PIRINEUS BREED, CATALAN INDIGENOUS HERITAGE cattle ABSTRACT The Bruna dels Pirineus beef cattle breed is an autochthonous breed found in the mountainous regions of Catalonia. This breed originated from the cross of native cattle with imported old-type Brown Swiss cattle during the first decades of the 20th century. This breed is typically reared under extensive conditions for the production of beef calves. Herd sizes are generally small relative to other livestock species, and artificial insemination (AI), an effective tool for connecting herds of other beef and dairy cattle, is practically nonexistent in this breed. Its herd book was founded in 1990 and anticipated the implementation of a genetic selection program including Barth body weight as a selection objective, among others. The Bruna dels Pirineus is a medium-sized cattle breed (cows medium-framed with 550 to 950 kg live body weight; bulls, 950 to 1400 kg live body weight) with harmonious and proportions. Production is by the “valley-mountain pass” system, a typical production method characterised by grazing on forages in the Pyrenean mountains in the summer, and by staying during the rest of the year around the farm and consuming a variety of feeds (forage, hay and silage). These animals are included in the Alpine trunk and are characterised by a grey coat. The Bruna dels Pirineus breed is a very rustic population, with a good grazing capacity and medium precocity. These cattle have a suitable muscular and skeletal development, as well as a very docile temperament and excellent maternal ability, including both milk production and calf care. These features make the Bruna dels Pirineus cattle breed a highly valued choice for breeders. An intermediate birth weight is required, with good growth up to weaning. In addition, good calving ease and fertility in females and a correct muscle development in males are interesting. Beef calves at weaning are the most important product, although animals for replacement with good genetic values are under great demand. This study describes the evolution of the imQUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

M. Fina i Pla

portance acquired by the Bruna dels Pirineus beef cattle breed and the most important work in connection with it carried out up to now. Keywords: Bruna dels Pirineus, autochthonous breed, mountainous area, extensive production system, bovine genetics. 1. HISTÒRIA DE LA RAÇA BRUNA DELS PIRINEUS La raça Bruna dels Pirineus té els seus orígens a les comarques dels Pirineus catalans a finals del segle xix, provinent d’una antiga fusió entre la vaca autòctona catalana que habitava en aquelles àrees muntanyoses i exemplars de la raça Parda Alpina o Schwitz, provinents de Suïssa. Les primeres fonts escrites assenyalen importacions d’animals de raça suïssa a les comarques pirinenques com la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça (Mujal, 1998). Originàriament, els animals de la raça Bruna dels Pirineus tenien triple aptitud (carn, llet i treball), tot i que la seva evolució ha derivat cap a una raça eminentment càrnia, gràcies a la poca adaptabilitat d’altres races càrnies que es van intentar introduir a còpia de creuar-les amb la població existent en aquells temps, i a la rusticitat dels exemplars de raça Bruna. De resultes d’aquesta expansió, a principis dels anys vuitanta, una colla de ramaders inquiets per conservar i millorar aquesta raça van fundar les primeres associacions de criadors, les quals van rebre suport de l’Administració pública. El 25 d’octubre del 1990 es va constituir la Federació Catalana de la Raça Bruna dels Pirineus (FEBRUPI), que engloba el total de les associacions ramaderes. També fou durant aquest any que es creà el llibre genealògic de la raça (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1344, 17 setembre 1990) i s’aprovà la seva reglamentació (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1349, 1 octubre 1990). Posteriorment, es va actualitzar el Catálogo Oficial de Razas de Ganado de España, que inclou la Bruna dels Pirineus dins el grup de protecció especial, com a reconeixement oficial i exprés d’aquesta raça i perquè pogués optar a les subvencions oficials (Boletín Oficial del Estado, núm. 279, 21 novembre 1997). El nombre d’explotacions inscrites al programa de control de rendiments de la Bruna dels Pirineus ha anat augmentant des de la creació de la FEBRUPI. El nombre creixent d’aquestes explotacions permet complir amb els objectius de fomentar la millora i l’expansió de la raça. L’aportació d’aquest històric de dades permet realitzar cada any l’avaluació genètica de la població. Per dur-la a terme, s’assumeix un model animal lineal mixt (el millor mètode d’avaluació genètica que permet predir els valors genètics dels animals utilitzant tota la informació disponible) avaluant els caràcters pes al naixement i pes al deslletament intraexplotació, ja que no es disposa 96

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

de clars lligams genealògics entre les explotacions implicades. La resolució del model animal es fa a través de les equacions del model mixt que permet obtenir prediccions BLUP (best linear unbiased prediction) dels valors millorants dels animals i dels efectes materns per a cada caràcter. Actualment, es realitza l’avaluació conjunta per a totes les explotacions, gràcies a un estudi realitzat per Tarrés et al. (2010), el qual aplica un procediment que mesura el grau de connexió genètica entre els ramats de la raça Bruna dels Pirineus, fet que permet comparar els valors millorants estimats per al pes al naixement i al deslletament directament entre totes les ramaderies connectades. A hores d’ara, la FEBRUPI té més de tres-centes trenta explotacions inscrites, fet que l’obliga a dotar-se d’una estructura organitzativa important per tal de representar i defensar els interessos de tots els associats. És així que actualment està formada per un president, un gerent-promotor, un vicepresident, un tresorer i un vocal de cada comarca. Així mateix, disposa de l’assessorament d’un responsable del programa de millora genètica, de qui depèn l’àrea tècnica dels programes de millora genètica i de control de rendiments. 2. LA FEBRUPI I LES SEVES ACTUACIONS L’objectiu de la constitució de la FEBRUPI és millorar la raça i estendre-la arreu del territori català. En concret, els objectius són els següents: 1. Fomentar la millora genètica i l’expansió de la raça Bruna dels Pirineus. 2. Promoure les associacions comarcals per al foment de la raça Bruna dels Pirineus. 3. Promoure i coordinar les actuacions de les associacions locals i comarcals en la millora de la raça. 4. Coordinar i promoure la realització de fires i certàmens que mostrin i divulguin les qualitats de la raça. 5. Incrementar la productivitat dels ramats de la raça millorant el maneig i la gestió d’aquests i l’aprofitament dels recursos. 6. Promoure l’obtenció d’un producte final de qualitat i uns canals de comercialització propis per incrementar el valor afegit de l’activitat ramadera. 7. Realitzar totes les accions que siguin necessàries per a la promoció, gestió i foment del llibre genealògic de la raça Bruna dels Pirineus. 8. Representar i defensar els interessos de les associacions integrants davant d’organismes públics i privats. 9. Qualsevol altre objectiu que reporti beneficis per als ramaders criadors de la Bruna dels Pirineus així com també per als animals.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

M. Fina i Pla

3. DESCRIPCIÓ MORFOLÒGICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I REGIONALS Per a la inscripció de qualsevol individu al registre d’animals adults del llibre genealògic d’una raça és condició indispensable l’adequació d’aquest a l’estàndard racial. Aquesta adequació es verifica mitjançant la qualificació morfològica de paràmetres d’aspectes externs: el pelatge, el comportament, etc., i bàsicament la seva morfologia. La qualificació morfològica per valorar l’adequació a l’estàndard racial dels exemplars de raça Bruna dels Pirineus es basa en els nou capítols que descriu el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1349 (1 octubre 1990): 1. Cap i coll. 2. Pit, espatlla i tòrax. 3. Creu, dors i lloms. 4. Gropa i cua. 5. Cuixes. 6. Òrgans genitals i sistema mamari. 7. Extremitats i aploms. 8. Pell, pèl, capa i mucoses. 9. Mida i harmonia. Per aquelles ramaderies d’elit especialitzades en la producció de reproductors per vida, és una característica de gran importància l’harmonia general o la bellesa dels reproductors bovins. Aquest tipus de ramaderies suposen un petit percentatge de les ramaderies que exploten el bestiar de raça Bruna dels Pirineus. No obstant això, no s’ha de perdre de vista que l’harmonia general del bestiar respon a la suma de diverses característiques funcionals que permeten tenir una major capacitat productiva o funcional dels reproductors. Aquestes característiques funcionals que el ramader hauria d’incloure a l’hora d’escollir els animals per a la seva explotació són: 1. Bona capacitat de creixement, associada a la grandària adulta dels animals. 2. Bona facilitat de part de les femelles, associada a les dimensions de la gropa. 3. Bon caràcter carnisser, associat a les característiques de la canal. 4. Bons aploms, associats a la longevitat del reproductor i a la seva capacitat de pasturatge. Tot i així, el mètode de classificació per regions corporals fa èmfasi en les particularitats morfològiques de l’animal pressuposant correlacions inexistents entre l’aparença i la funció, cosa que impossibilita el coneixement del valor real tant morfològic com funcional dels animals i, doncs, suposa un detriment en la millora genètica dels animals. 98

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

Figura 1. Exemplar de vaca adulta a prop del llac de les Bulloses (Carlit, Cerdanya francesa)

Font: Marta Fina.

Figura 2. Exemplar de vaca adulta a les muntanyes de la Vall d’Aran

Font: Martí Orriols.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

M. Fina i Pla

Figura 3. Toro adult, de nom Pompeu, a les pastures de la Vall d’Aran

Font: Marta Fina.

4. SISTEMA DE PRODUCCIÓ És important tenir en compte que la ramaderia extensiva de les àrees de muntanya contribueix a l’economia de la zona, en l’àmbit ambiental i social, així com al desenvolupament rural (Laurent et al., 2003). L’explotació dels animals de raça Bruna dels Pirineus en àrees de muntanya es realitza en règim extensiu. Es basa prioritàriament en la utilització directa dels recursos farratgers, amb una càrrega ramadera d’aproximadament una unitat de bestiar major per hectàrea de superfície agrària útil. Tot i així, depenent de l’època de l’any, els animals pasturen a diferents zones, cosa que implica que les vaques de cria no solen ser alimentades segons les seves necessitats teòriques al llarg del seu cicle de producció, sinó que alternen algunes èpoques de restricció alimentària. La base organitzativa de les explotacions extensives de muntanya és l’ús repartit en el temps i l’espai de les diverses zones farratgeres i pastorals (Casasús, 1998). En primer lloc, trobem els prats i les pastures de les valls, segats i conservats en forma de fenc o ensitjat per a l’alimentació de l’hivern, tot i que es poden aprofitar també en forma de pastura a partir de la tardor. 100

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

En segon lloc, prats dels cims i ports de muntanya, que solen ser d’ús comunal i a altituds superiors a 1.500 metres, aprofitats exclusivament mitjançant pasturatge durant l’estiu. I en tercer lloc, les pastures de zones intermèdies situades a altituds inferiors als cims de muntanya que el bestiar utilitza principalment a la primavera i a la tardor. La rotació dels animals suposa que a l’estiu pugin a cims i ports d’alta muntanya, a la primavera i a la tardor pasturin en zones intermèdies i a l’hivern a les pastures del fons de les valls. Aquesta rotació és el que s’anomena un sistema vall-port, i es pot dur a terme de resultes de la bona adaptació d’aquests animals al medi, fet que permet que no hagin d’estar estabulats durant la major part de l’any. Sovint, si s’estabulen els animals és perquè es tracta de ramaderies d’alta muntanya on l’hivern és més fred i sobretot per aquells dies que les temperatures són excessivament baixes. En aquestes èpoques d’estabulació hivernal, l’alimentació del ramat sol ser a base dels recursos farratgers en forma de fencs o ensitjats. Tot i que no és una pràctica habitual, alguns ramats encara realitzen transhumàncies cap a comarques amb més bones temperatures i disponibilitat suficient de pastures. A tall d’exemple, hi ha explotacions de la Cerdanya i del Ripollès que passen els hiverns a l’Empordà, i explotacions del Berguedà que passen els estius a la Vall d’Aran o al Pallars Sobirà. Antigament aquestes transhumàncies es realitzaven a peu i necessitaven llargs dies de viatge amb els ramats per arribar al seu destí, seguint els camins ramaders. Actualment, pocs ramats utilitzen aquest sistema; l’opció més usada és el transport dels animals amb camions. El producte comercial més important de les explotacions de vaca Bruna dels Pirineus són els vedells, que majoritàriament neixen a la primavera i són deslletats a finals d’estiu o principis de tardor (coincidint amb la baixada dels animals dels cims de les muntanyes). Aquests vedells tenen dues vies de comercialització completament diferenciades. Actualment hi ha una demanda important d’animals de recria (majoritàriament vedelles) com a futurs reproductors. La resta de vedells es destinen a l’engreix; aquest comença quan el vedell es deslleta, a una edat d’entre cinc i vuit mesos, i a un pes viu d’entre 180 i 300 kg (Piedrafita et al., 2003). Un cop finalitzat, els animals se sacrifiquen aproximadament a l’any d’edat i amb pesos de canal lleugerament inferiors als 300 kg (Tarrés et al., 2011). 5. SITUACIÓ ACTUAL DE LA BRUNA DELS PIRINEUS: DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I CENS Fixant-nos en la distribució geogràfica de la Bruna dels Pirineus (figura 4), les comarques amb un cens més important són les comarques pirinenques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, el Ripollès i la Cerdanya, seguides pel Berguedà, l’Alt Urgell, la Vall d’Aran i Osona. Més reQUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

101

M. Fina i Pla

Figura 4. Comarques (color més fosc) on actualment hi ha representació d’algun ramat de vaques Bruna dels Pirineus inscrit al llibre genealògic de la raça

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEBRUPI.

centment, també trobem representació d’exemplars de Bruna dels Pirineus a comarques com l’Alt Empordà, la Noguera, el Bages i la Conca de Barberà. El fet de la representació d’exemplars de Bruna dels Pirineus a comarques que no són pròpiament les pirinenques i prepirinenques sinó comarques més properes al litoral i a zones menys elevades de la geografia catalana, explica la gran capacitat d’adaptació d’aquesta raça en qualsevol territori arreu de Catalunya. El cens d’animals de raça Bruna dels Pirineus es detalla a la taula i. El nombre d’animals que realment contribueixen al programa de control de rendiments s’especifiquen a la taula ii. La diferència tan marcada entre el cens i el nombre d’animals controlats es deu, en bona mesura, a l’aparició d’ajuts econòmics lligats a les races autòctones, que fan augmentar la inscripció d’explotacions a la FEBRUPI enca102

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

Taula I. Nombre d’explotacions i vaques presents a les diverses comarques catalanes que estan enregistrades durant l’any 2013 al llibre genealògic de la raça Comarca

Nombre d’explotacions

Alt Empordà

Nombre d’animals

Alt Urgell

901

Alta Ribagorça

2.017

Bages

Baix Ebre

Berguedà

1.211

Cerdanya

1.953

Conca de Barberà

Garrotxa

113

Noguera

Osona

450

Pallars Jussà

2.503

Pallars Sobirà

101

4.160

2.561

Segrià

197

Solsonès

154

600

335

17.055

Ripollès

Vall d’Aran TOTAL Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEBRUPI.

ra que moltes no participen activament en el programa de control de rendiments. Pel que fa a la grandària de les ramaderies de raça Bruna dels Pirineus, a les zones més muntanyoses (taula i) la mitjana d’animals oscil·la entre quaranta i seixanta animals per explotació (per exemple, al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà, respectivament) i, en canvi, a les zones prepirinenques el nombre mitjà d’animals per explotació és més elevat (per exemple, a la comarca d’Osona la mitjana és de més de cent animals). A Catalunya, les produccions de vaques alletants estan lligades tradicionalment a sistemes extensius i a petites o mitjanes ramaderies situades a QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

103

M. Fina i Pla

Taula II. Nombre d’animals en control per dos dels caràcters d’interès productiu de la raça Bruna dels Pirineus Any de control

Pes al naixement

Pes al deslletament

2007

3.066

2.136

2008

4.108

3.069

2009

5.549

4.629

2010

5.568

4.203

2011

5.353

3.542

2012*

2.948

1.551

* Dades fins al mes de maig. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEBRUPI.

zones desfavorides, però que solen tenir races autòctones. Aquestes característiques fan que compleixin els requisits fixats per la Unió Europea en matèria de respecte mediambiental. Un dels dos pilars de la política agrària comunitària, la política de desenvolupament rural, dóna un pes important a la conservació i gestió dels recursos naturals. 6. EL PROGRAMA DE CONTROL DE RENDIMENTS El programa de control de rendiments suposa un instrument elemental per a la gestió de la producció ramadera. Permet aportar informació al llibre genealògic de la raça per tal de poder aconseguir una millora genètica dels diferents ramats. Les dades que se’n deriven permeten el control productiu de l’explotació de cada ramader, així com una sèrie d’informacions referents a dades estadístiques que permeten comparar productivament les diferents explotacions que formen part del llibre genealògic. Els ramaders que segueixen el programa de control de rendiments poden gaudir de la coneixença precisa de tot el que succeeix a la seva explotació. Un control eficaç implica anar anotant totes les incidències diàries que succeeixen a l’explotació: parts, pesades, cobriments, etc. Quan s’ha generat un cúmul considerable d’informació, cal enviar-la a la FEBRUPI, que informatitza i edita les dades. Aquesta presa de dades a l’explotació permetrà al ramader conèixer més efectivament els seus animals i saber en quina situació es troba el seu ramat. Bona part d’aquesta informació s’ha obtingut de la documentació que hi ha disponible a la pàgina web de la raça Bruna dels Pirineus (http://www.brunadelspirineus.org/web_catala/programa_control.asp).

104

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

7. EL CENTRE DE TESTATGE i selecció de la raça Bruna El centre actual es va inaugurar el 30 d’octubre de 2003 i està ubicat a la finca de Bon Repòs, a Gavet de la Conca. Part de la millora genètica de la raça se centra en la selecció de futurs sementals. Al centre de testatge, les condicions de manteniment i el maneig dels toros joves permeten: 1. El control en condicions homogènies d’un nombre suficient de contemporanis. 2. La reducció de la incidència de les condicions de cria prèvies a l’entrada dels animals al centre. 3. L’expressió òptima de la capacitat de creixement muscular. 4. A partir del règim alimentari, l’expressió de les diferències en capacitat d’ingestió a través de la velocitat de creixement. El desenvolupament del testatge es fa sota la responsabilitat i supervisió de la FEBRUPI en col·laboració amb el Departament de Ciència Animal i dels Aliments (Facultat de Veterinària, UAB). La tria dels vedells la fa una comissió de ramaders nomenada a l’efecte, la qual, a més de tenir en compte la informació pròpia i la genealògica, verifica la correcció de les estructures anatòmiques i l’ajust a l’estàndard racial. Pel centre de testatge han passat un total de 365 animals repartits en divuit sèries de testatge. Es defineix sèrie de testatge com el conjunt dels toros controlats segons el mateix protocol i que es volen seleccionar sota els mateixos criteris. Aquestes sèries agrupen com a mínim vint toros joves, encara que l’avaluació s’hauria de fer amb un nombre de vedells proper a quaranta. L’origen dels animals per comarques, amb un total de vuitanta-set explotacions participants, es representa a la taula iii. Ressalta la procedència diversa dels vedells, un clar indicador que el centre ha estat assumit com a propi pels ramaders de totes les comarques implicades. Aquest centre suposa un estímul i una oportunitat perquè els ramaders puguin mostrar el fruit de la seva tasca en la millora genètica dels seus animals. Una vegada els animals s’han incorporat al centre, se segueixen els passos següents: 1. Distribució per lots: es fa en funció dels pesos inicials i la mida dels animals, així com de les explotacions de procedència. El nombre d’animals de cada lot (quadra) és de cinc a vuit. 2. Fase de pretestatge: la durada del pretestatge o fase d’adaptació és d’un mes. Té com a objectiu que el possible creixement compensador iguali la condició corporal dels animals. D’aquesta manera, el control es desenvolupa en unes condicions més homogènies i, en bona part, independents de QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

105

M. Fina i Pla

Taula III. Procedència comarcal i quantitat d’animals que han passat pel centre de testatge des dels seus inicis fins avui Comarca

Nombre d’animals

Alt Urgell

7,67

Alta Ribagorça

4,93

Berguedà

4,93

Cerdanya

11,51

Osona

10,41

Pallars Jussà

4,11

Pallars Sobirà

118

32,33

Solsonès

0,55

Ripollès

7,95

Vall d’Aran

15,62

TOTAL

365

100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEBRUPI.

les condicions anteriors de cria. Al mateix temps, els animals es van adaptant al pinso i al maneig. El règim alimentari permet un creixement elevat. El pinso, el mateix que s’utilitza per al període de prova, té entre un 14,5-15 % de proteïna bruta sobre matèria seca, una unitat farratgera de carn (UFC) per quilo de pinso i està equilibrat en calci i fòsfor. Es raciona una quantitat fixa de pinso fins a la fase de testatge pròpiament dita, 4 kg/dia i animal. 3. Tractaments sanitaris: durant el període de pretestatge, als animals que entren al centre se’ls aplica un tractament antiparasitari amb Ivermectina a l’1,0 % de pes viu i se’ls vacuna d’enterotoxèmia, tètanus i carboncle simptomàtic. Això es fa seguint un pla de vacunació ideat especialment per als animals en testatge. 4. Fase de testatge: el testatge o fase de control dura com a mínim quatre mesos. El règim alimentari és de concentrat, en quantitat limitada, amb un complement voluminós (fenc o ensitjat de qualitat homogènia per a cada sèrie d’avaluació) distribuït a voluntat. La quantitat de concentrat que rep cada animal està en funció del seu pes viu. El control de la ració es fa mitjançant un sistema de control de la ingesta (Laval, FP 204V EST). El criteri de racionament es descriu a la taula iv. 5. Eliminació d’animals: a mesura que avança el testatge, els animals poden ser eliminats si apareix alguna de les manifestacions següents (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1349, 1 octubre 1990): 106

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

Taula IV. Criteris establerts per al racionament del pinso en funció del pes viu al centre de testatge Pes viu dels vedells

Ració de pinso

< 250 kg

2 % PV

Entre 250 kg i 350 kg

1,5 % PV

> 350 kg

1 % PV

PV: pes viu

— Animal bast i poc equilibrat. — Animal excessivament petit. — Cap gran. — Coll amb «cop de destral» molt marcat. — Extremitats curtes, bastes i dretes. — Regions de pell blanca, negra o amb taques. — Capa amb coloracions diferents del bru, tacades o tigrades. — Pèl llarg i ondulat i tupès. — Llistó negre a la línia dorsal. — Musell rosat i mucoses negres. — Anomalies anatòmiques congènites o adquirides. — Comportament molt nerviós. 6. Dades a registrar: — Identificació de l’animal: quan els animals entren al centre s’enregistra el seu número d’identificació oficial i el seu número d’associació o nom, si en posseeix. — Pesos: el control del creixement es realitza mitjançant una pesada cada dues setmanes (aproximadament). — Aliment consumit: cada dia de pesada s’anota el consum de pinso acumulat des de l’inici del període de testatge. Taula V. Escala de notes de comportament segons Grandin (1993) Nota

Descripció del comportament

Calmat, sense moviments

Lleugerament impacient

Revoltant-se

Moviments continus i vigorosos

Encabritant-se, girant el cos i lluitant violentament

Font: Grandin (1993).

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

107

M. Fina i Pla

— Nota de comportament: a cada pesada, s’assigna a l’animal una nota de comportament segons Grandin (1993) (taula v). Aquesta nota de comportament té importància a l’hora de decidir si un animal és apte o no com a futur reproductor. Els animals amb notes de comportament altes (2 o més en tres mesures) seran descartats. 7. Estimació del guany mitjà diari a partir de les dades anteriors. Aquest càlcul es pot fer per la diferència de pesades o per regressió lineal, en funció de la precisió que es busqui. 8. Estimació de l’eficiència alimentària (índex de conversió): quocient entre els quilos d’aliment consumit i l’increment de pes (en quilos) durant el testatge. Aquesta mesura resulta possible gràcies a l’enregistrament automàtic del concentrat consumit; no té en compte tot el fenc que menja l’animal, que depèn de la seva capacitat d’ingestió. Al llarg de tots els testatges, l’índex de conversió mitjà dels vedells ha estat de 3,52 kg de pinso per quilo de pes viu adquirit. La durada mitjana dels testatges ha estat de 130 dies, el pes viu mitjà al final del testatge de 458,2 kg i la quantitat mitjana de pinso racionat de 4,6 kg/dia. 9. Valoració del desenvolupament muscular, esquelètic i altres aptituds funcionals: consisteix a avaluar un total de dinou mesures que descriuen el desenvolupament muscular. Cada caràcter es puntua de l’1 al 10, sense fraccions de punt. La nota atribuïda és proporcional a l’expressió del caràcter puntual. 10. Valoració morfològica, que es fa seguint l’estàndard racial de la raça. 11. Determinació del genotip «cuixat»: el caràcter cuixat, «culó», gropa doble o hipertròfia muscular és degut a una mutació del gen de la miostatina (gen mh) de caràcter recessiu i de penetrància incompleta; l’individu ha de tenir els dos al·lels mutants perquè pugui manifestar-la i no tots els animals que presenten aquestes dues còpies manifesten el caràcter (Swatland, 1994). En relació amb els animals normals, un animal amb doble gropa té més bona eficiència alimentària, més bona conformació i, per tant, un elevat rendiment a la canal i un increment de la proporció dels talls valuosos. Com a desavantatges, els animals de doble gropa tenen menor capacitat d’adaptació als canvis ambientals, menor velocitat de creixement a l’engreix, menor fertilitat, una reducció de l’aptitud materna a causa d’un braguer menys desenvolupat i la consegüent menor producció de llet, i d’un desenvolupament menor del canal pelvià, que provoca un augment de problemes al part. Així mateix, la supervivència dels vedells es veu disminuïda (Short et al., 2002). Es treu una mostra de sang per determinar el genotip del gen de la miostatina. S’obtenen animals normals (sense cap al·lel gropa doble), animals portadors (amb un al·lel normal i un altre gropa doble), i animals genotípicament «cuixats», amb dues còpies de l’al·lel mutant de la miostatina. El ramader decidirà sobre l’interès del genotip cuixat. 108

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

Fins avui, s’han realitzat un total de 339 anàlisis sanguínies dels 366 animals que han passat pel centre de testatge (a les primeres sèries, la prova no es va fer de manera rutinària), i s’han obtingut un 54,9 % d’animals lliures de la mutació (186 animals), un 44,5 % d’animals portadors (151 animals) i un 0,6 % d’animals amb doble còpia (2 animals) (taula vi). Taula VI. Resum de la determinació del gen gropa doble dels animals que han passat pel centre de testatge Sèrie de testatge

Nombre

Normal

Portador

Cuixat

Total

TOTAL

366

186

151

339

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la FEBRUPI.

12. Avaluació càrnia mitjançant ultrasons. Recentment s’ha posat en marxa una tècnica mitjançant ultrasons per avaluar els animals joves candidats a la selecció. Permet la predicció objectiva de l’àrea del llom, del magre de la canal, QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

109

M. Fina i Pla

del greix de cobertura i del greix intramuscular. És un mètode ràpid, no s’ha d’esperar que l’animal tingui descendència per avaluar-lo amb precisió i dóna dades quantitatives per a la posterior avaluació genètica de les aptituds càrnies. La taula vii resumeix les variables més importants relacionades amb l’avaluació per ultrasons dels vedells de raça Bruna dels Pirineus. Les repetibilitats obtingudes per a l’àrea del llom, la profunditat del llom i el gruix del greix subcutani van ser de 0,964, 0,988 i 0,875, respectivament (Fina et al., 2010 i 2011). Aquestes repetibilitats evidencien la fiabilitat d’aquesta metodologia. Així mateix, es van obtenir estimacions de components de (co)variància genètica (figura 5). Les heretabilitats (h2) i correlacions genètiques (rG) indiquen que existeix una variància genètica additiva rellevant per als tres caràcters i valida aquesta tècnica d’ultrasons com a possible eina de selecció a l’esquema de millora de la raça. Taula VII. Resultats dels estadístics descriptius obtinguts en l’avaluació de 352 vedells mitjançant ultrasons Mitjana

Desviació estàndard

Edat (dies)

279,63

77,04

113

483

27,55

Pes (kg)

355,41

98,53

158

608

27,72

78,61

15,48

37,41

122,78

19,70

Profunditat del llom (cm)

5,97

0,92

3,58

8,19

15,35

Greix subcutani (cm)

0,49

0,08

0,23

0,74

16,58

Àrea del llom (cm2)

Mínim

Màxim

Font: Fina et al. (2010) i (2011).

Figura 5. Estimació dels components de variància genètica per als tres caràcters Àrea del llom h2

Profunditat de llom

= 0,37 (± 0,13)

h2 = 0,36 (± 0,12)

rG = 0,36 (± 0,28)

rG = – 0,41(± 0,42)

Greix subcutani h2 = 0,27 (± 0,13) rG = 0,63 (± 0,17) Font: Fina et al. (2010) i (2011).

110

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

13. Avaluació reproductiva i qualitat seminal. Per tal de tenir un coneixement previ de l’aptitud reproductiva dels toros al final del testatge se’ls realitza una prova de la qualitat seminal, mitjançant la recollida d’una ejaculació de cada individu, i una exploració visual de l’aparell reproductor per descartar possibles anomalies morfològiques. Les categories resultants són: — Aptes. — Immadurs (animals que presenten una qualitat seminal baixa; no es descarten perquè pot millorar amb el temps). — No s’ha pogut determinar (no s’ha obtingut ejaculació). — No analitzats (descartats per alguna altra anomalia, com ara taques a la capa, mal comportament, aploms defectuosos, anomalies anatòmiques...). — No aptes. Des de l’inici de les proves d’aptitud reproductiva i qualitat seminal, han estat avaluats un total de cent trenta-cinc animals (taula viii). Els resultats preliminars obtinguts indiquen clares diferències entre els testatges de priTaula VIII. Resultats preliminars de qualitat seminal i aptitud reproductiva dels toros joves del centre de testatge (des de la sèrie de testatge núm. 8 fins a l’última descrita en aquest treball, la núm. 18) Variables

Nombre

Mitjana

Error estàndard

Mínim

Màxim

Edat valoració seminal (mesos)

135

11,6

0,14

6,93

15,43

Pes al final del testatge (kg)

135

461,5

4,49

Circumferència escrotal (cm)

135

34,1

0,21

Viabilitat (%)

124

61,8

2,04

Acrosomes alterats (%)

124

28,3

1,78

2,60

124

5,2

0,44

0,50

321

602

Aptitud reproductiva 28,50

43 94,5 100

Anormalitats Coll i part mitjana (%)

33,3

Gotes proximals (%)

124

14,0

1,59

69,3

Gotes distals (%)

124

6,1

0,61

46,2

Cues doblegades (%)

124

1,4

0,14

9,5

Cues enroscades (%)

124

6,8

0,64

40,7

Caps anormals (%)

124

2,9

0,32

19,0

Cèl·lules immadures (%)

124

0,2

0,04

2,8

Total d’anormalitats (%)

124

36,4

2,07

3,50

94,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes en l’estudi de les ejaculacions.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

111

M. Fina i Pla

mavera-estiu i de tardor-hivern. Amb tot, la majoria d’animals han estat donats d’alta com a reproductors, excepte alguns dels quals s’ha observat algun problema anatòmic o físic, com ara berrugues al prepuci, infecció del prepuci (postitis) o el fre del prepuci persistent. 14. Valoració final. Per determinar si un animal és apte com a futur reproductor cal que s’ajusti a l’estàndard racial i no hagi presentat cap de les manifestacions que són objecte de desqualificació durant el testatge. Finalitzada la prova de creixement, es fa un reconeixement veterinari per tal de descartar possibles anomalies, fent èmfasi a verificar un bon desenvolupament dels genitals externs. Tenint en compte el creixement i la puntuació càrnia, s’estableixen tres categories: — Qualificat: animal amb un creixement per sobre de la mitjana de la sèrie. Es destinarà preferentment a donar descendents destinats a reposició. — Valorat: amb un creixement per sota de la mitjana de la sèrie però amb bona puntuació càrnia i/o morfològica. Es destinarà preferentment a cobrir vaques per obtenir descendents destinats al sacrifici. — Desqualificat: animal amb un creixement insuficient, que presenta algun defecte com ara una taca blanca o un defecte als aploms, o que té una mala nota de comportament. S’aconsella no utilitzar-lo com a reproductor. Els resultats de la valoració final es mostren a la taula ix. Dels 102 animals desqualificats, 52 (el 51 %) ho varen ser per presentar taques a la capa, 27 (el 26,5 %) per presentar un mal comportament, 2 (el 2 %) per presentar el genotip homozigot pel gen de la hipertròfia muscular, 11 (el 10,8 %) per tenir un creixement insuficient i els altres 10 (el 9,8 %) per altres causes (no adequar-se a l’estàndard racial, tenir els aploms defectuosos, patir una hèrnia umbilical, tenir les mucoses excessivament negres, presentar pèls negres a l’interior de les orelles, i un ull perdut). Els aproximadament vint toros que anualment superen la selecció al centre, però, són insuficients per fer la reposició dels toros que necessita el programa de millora. A més a més, creix el nombre de ramaders que volen portar animals al centre de testatge. La feina realitzada aquests anys ha millorat molts detalls tècnics i ha fet que els testatges es desenvolupin amb les màximes garanties seguint les recomanacions de la International Agreement of Recording Practices (ICAR), la qual els va aprovar el 2004. 8. PROGRAMA DE MILLORA GENÈTICA L’objectiu global de selecció és obtenir animals amb un important creixement, un bon desenvolupament muscular, mantenint, a la vegada, les quali112

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

Taula IX. Nombre d’animals de cada categoria de la valoració final a les sèries de testatge Sèrie de testatge

Qualificats

Valorats

Desqualificats

Total

TOTAL

157

106

102

365

Nota: Als tres primers testatges no es va realitzar aquesta classificació. Font: Elaboració pròpia.

tats maternes de les femelles i l’adaptació dels animals a les condicions mediambientals de les comarques on habiten. L’esquema de millora que actualment segueix la raça Bruna es representa a la figura 6. Els objectius de selecció pretesos s’han marcat tant en la mare com en el vedell. Específicament, en aquests objectius cal destacar: A. A les mares: una bona fertilitat, una facilitat de part, unes bones qualitats maternes en termes de producció de llet i cura del vedell, una bona docilitat i el manteniment de la rusticitat.

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

113

M. Fina i Pla

Figura 6. Representació de l’esquema del programa de millora genètica de la Bruna dels Pirineus (MN: munta natural)

7.500 VAQUES

250 TOROS MN

AUTOCONTROL Pes naixement Pes deslletament

QUALIFICADOR Puntuació morfològica

CREIXEMENT I APTITUD MATERNA BLUP Model Animal

900 VEDELLES

160 VEDELLS

CENTRE DE TESTATGE Creixement Desenvolupament muscular Estàndard racial

80 TOROS

B. Als vedells (tenint en compte que és el producte comercial per excel· lència): un pes al naixement mitjà que suposi un part sense problemes amb una adequada supervivència, un elevat pes al deslletament i un fort creixement durant l’engreix que, juntament amb un baix índex de conversió, suposi un bon rendiment a la canal i un adequat estat d’engreixament d’aquesta. Per a la selecció dels animals es consideren tant les dades fenotípiques com les genètiques i les moleculars. Pel que fa a les dades fenotípiques, les dades d’explotació i d’escorxador permeten dur a terme l’avaluació genètica dels animals respecte als caràcters de pes al naixement i pes al deslletament (efectes genètics directes i matern), facilitat de part, interval entre parts, docilitat, pes viu a l’any, pes de la canal, conformació i engreixament. Els criteris de selecció seran els valors genètics obtinguts i alguns índexs que se’n derivaran. Per escollir els toros joves del centre de testatge, cal tenir en compte, també, els criteris de creixement postdeslletament, l’índex de conversió, la morfologia càrnia i l’adequada morfologia d’extremitats i aploms. A més a més, els animals seran seleccionats segons el seu genotip pel gen 114

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

de la hipertròfia muscular i seran descartats preferentment els animals homozigots per la mutació. Addicionalment, tots els mascles de reposició hauran de tenir la filiació comprovada mitjançant tècniques moleculars. Les dades productives, genealògiques, de maneig, ambient i altres circumstàncies que envolten el comportament dels animals són plasmades en un model matemàtic i es combinen per a l’obtenció del valor genètic dels animals. La finalitat que es pretén és identificar aquells animals que tinguin el millor valor i que puguin transmetre’l a la seva descendència. Les avaluacions genètiques permeten calcular i utilitzar els estimadors genètics individuals (Bourdon, 1998) per un caràcter o diversos (Díaz, 1994). En el cas de la Bruna dels Pirineus, l’avaluació genètica s’ha dut a terme a través de la metodologia del model mixt amb prediccions del valor genètic, és a dir, un model animal amb propietats BLUP (best linear unbiased prediction). Recentment, les anàlisis han estat realitzades tenint en compte la connexió entre ramaderies, és a dir, les relacions de parentesc entre animals de diferents ramats. La connexió genètica entre explotacions implica que hi ha hagut un intercanvi de gens (sigui via intercanvi d’animals o de semen) que permet la comparació de tots els animals sobre una base única (Tarrés et al., 2010). Els caràcters avaluats són tres: pes al naixement, pes al deslletament i facilitat de part. L’interès pel primer caràcter és controlar un dels components que dificulta/facilita el part, que, a més, pot suposar un problema de maneig en si mateix i alhora influir sobre una sèrie de factors importants a l’explotació, com són la mortalitat del vedell a les primeres quaranta-vuit hores, la presentació de retencions placentàries, la disminució de la fertilitat a la mare o el creixement posterior del vedell, entre d’altres. A la Bruna dels Pirineus, l’avaluació genètica sobre el pes al naixement es realitza sobre naixements inclosos entre els 20 i 70 kg d’animals amb genealogia coneguda. L’heretabilitat assumida és de 0,35. El model d’avaluació genètic emprat suposa que el pes al naixement d’un vedell és el resultat de l’acció conjunta d’una sèrie de factors ambientals sistemàtics i de factors genètics i ambientals aleatoris, assumint com a efectes fixos el sexe del vedell (mascle o femella), l’edat de la mare al naixement (joves, de dos a quatre anys, o adultes, de cinc o més anys), el tipus de part (simple o bessoner) i l’efecte ramat-any-estació (en què es tenen en compte les condicions de maneig i ambientals de les explotacions en funció del temps, agrupant a cada ramat i any els vedells nascuts entre abril i setembre, per una banda, i els de la resta de mesos de l’any, per l’altra); i com a efectes aleatoris s’assumeixen el valor genètic de l’animal i l’efecte de la mare. Pel que fa al caràcter de pes al deslletament, i de manera similar al pes al naixement, s’ha suposat que el pes al deslletament d’un vedell és el resultat de l’acció conjunta d’una sèrie de factors ambientals i genètics. En aquest cas, l’heretabilitat s’assumeix de 0,25 per dur a terme la predicció dels valors genètics. A més a més, aquests valors es determinen sobre pesos al deslletaQUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

115

M. Fina i Pla

ment estandarditzats a cent vuitanta-cinc dies. Els resultats es poden interpretar com la contribució genètica additiva del vedell sobre el seu pes al deslletament. L’efecte matern pretén mesurar l’habilitat de la mare per criar el vedell. Aquest efecte, doncs, té una doble naturalesa: genètica i ambiental. La part genètica implica la influència dels gens de la mare sobre la seva producció lletera, comportament maternal, etc., i la part ambiental d’aquest efecte es relaciona amb efectes no genètics que acompanyen la vaca al llarg de la seva vida productiva. Finalment, per a l’avaluació genètica per la facilitat de part, cal tenir en compte la valoració que els ramaders fan sobre la dificultat observada al part. Per valorar-ho utilitzen una escala d’1 a 5 punts, en què el valor 1 és el d’un part sense cap tipus d’ajut, el 2 un part assistit sense dificultat, el 3 un part assistit amb dificultats, el 4 un part amb assistència veterinària i un valor de 5 implica un part acabat amb assistència quirúrgica, és a dir, amb cesària. El que s’esperaria és obtenir un percentatge cada vegada més gran de naixements que no necessitessin cap ajut per part del ramader o dels veterinaris. El model d’avaluació té en compte l’heretabilitat de la facilitat de part en 0,2. Un valor genètic baix indica que la vaca acostuma a tenir parts fàcils i valors genètics elevats indiquen el contrari. 9. CONSIDERACIONS FINALS La millora genètica bovina és lenta. Qualsevol canvi que es vulgui realitzar necessita uns quants anys per tal de veure’n els resultats. En conjunt, cal seguir apostant pel treball ben fet per aconseguir obtenir unes contribucions científiques rellevants que permetin situar la Bruna dels Pirineus com un actiu important en el món de la indústria bovina càrnia d’arreu del món. 10. AGRAÏMENTS Tot aquest treball no seria possible sense la col·laboració dels més interessats: els ramaders. A ells cal agrair la seriositat dels controls tècnics i genètics que han seguit estrictament, realitzant la recol·lecció de les dades productives i genealògiques amb rigor i coherència i seguint el programa de millora específic de la raça. Cal remarcar el treball constant que ha realitzat la junta de la FEBRUPI per fer que la raça Bruna dels Pirineus esdevingui cada dia una raça més important, així com el de tots els investigadors que fan possible l’estudi dels avenços científics, en especial el genetista de la raça, el catedràtic de millora genètica senyor Jesús Piedrafita i Arilla.

116

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

La raça Bruna dels Pirineus, patrimoni boví autòcton català

BIBLIOGRAFIA Boccard, R. (1982). «Relationship between muscle hypertrophy and the composition of skeletal muscles». A: King, J. W. B.; Ménissier, F. (ed.). Muscle hypertrophy of genetic origin and its use to improve beef production. La Haia; Boston; Londres: Martinus Nijhoff Publishers, p. 148-162. Bourdon, R. M. (1998). «Shortcomings of current genetic evaluation systems». Journal of Animal Science, núm. 76, p. 2308-2323. Casasús, I. (1998). Contribución al estudio de los sistemas de producción de ganado vacuno en zonas de montaña: Efecto de la raza y de la época de parto sobre la ingestión voluntaria de forrajes y los rendimientos en pastoreo. Tesi doctoral. Universidad de Zaragoza. 215 p. Díaz, M. C. (1994). «Evaluación genética en la raza Avileña Negra-Ibérica». Bovis, núm. 59, p. 47-58. Fina, M. (2013). Optimització de l’avaluació genètica de la raça bovina Bruna dels Pirineus. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. 215 p. Fina, M.; Tarrés, J.; Esquivelzeta, C.; Piedrafita, J. (2010). «Genetic parameter estimates of ultrasound measurements in growing animals in Bruna dels Pirineus beef cattle». A: Book of abstracts of the 61st Annual Meeting of the European Association for Animal Production. Iràklio (Creta), Grècia, p. 310. [Comunicació oral] Fina, M.; Tarrés, J.; Piedrafita, J. (2011). «Real-time ultrasound measurements for the selection of growing animals of Bruna dels Pirineus beef cattle breed». Journal of Animal Science, núm. 89, E-Supl. 1: American Dairy Science Association and American Society of Animal Science Joint Annual Meeting [Nova Orleans, Louisiana, EUA], p. 522. Generalitat de Catalunya (1990). «Ordre de 24 d’agost de 1990, de creació del Llibre genealògic de la raça Bruna dels Pirineus». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1344 (17 setembre), p. 4274. — (1990). «Resolució de 10 de setembre de 1990, sobre reglamentació del Llibre genealògic de la raça Bruna dels Pirineus». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1349 (1 octubre), p. 4461-4463. Gobierno de España (1997). «Real Decreto Legislativo 1682/1997, de 7 de noviembre, por el que se actualiza el Catálogo Oficial de Razas de Ganado de España». Boletín Oficial del Estado, núm. 279 (21 novembre), p. 34205-34207. — (2009). «Real Decreto Legislativo 2129/2008, de 26 de diciembre, por el que se establece el Programa nacional de conservación, mejora y fomento de las razas ganaderas». Boletín Oficial del Estado, núm. 23 (27 gener), p. 9211-9242. Grandin, T. (1993). «Behavioral agitation during handling of cattle is persistent over time». Applied Animal Behaviour Science, núm. 36, p. 1-9. QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

117

M. Fina i Pla

Laurent, C.; Maxime, F.; Mazé, A.; Tichit, M. (2003). «Multifonctionnalité de l’agriculture et modèles de l’explotation agricole». Economie Rurale, núm. 273-274, p. 134-152. López i Gelats, F. (2010). Are mountains leaving agriculture behind? The complex dynamics of agricultural abandonment in the pyrenees. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. Ménissier, F. (1982). «Present state of knowledge about the genetic determination of muscular hypertrophy or the double muscle trait in cattle». A: King, J. W. B.; Ménissier, F. (ed.). Muscle hypertrophy of genetic origin and its use to improve beef production. La Haia; Boston; Londres: Mar tinus Nijhoff Publishers, p. 387-428. (Current Topics in Veterinary Medicine and Animal Science; 16) Mujal, M. M. (1998). Anàlisi demogràfica i genètica de la vaca Bruna dels Pirineus (Demographic and genetic analysis of the Bruna dels Pirineus beef breed). Tesina de màster. Universitat Autònoma de Barcelona. Piedrafita, J.; Quintanilla, R.; Sañudo, C.; Olleta, J. L.; Campo, M. M.; Panea, B.; Renand, G.; Turin, F.; Jabet, S.; Osoro, K.; Oliván, M. C.; Noval, G.; García, P.; García, M. D.; Cruz-Sagredo, R.; Oliver, M. A.; Gispert, M.; Serra, X.; Espejo, M.; García, S.; López, M.; Isquierdo, M. (2003). «Carcass quality of ten beef cattle breeds of the South-west of Europe». Livestock Production Science, núm. 82, p. 1-13. Serrano, E. M; Ruiz, A. M. (2003). «Bases para un desarrollo ganadero sostenible: la consideración de la producción animal desde una perspectiva sistemática y el estudio de la diversidad de las explotaciones». Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, núm. 199, p. 159-191. Short, R. E.; MacNeil, M. D.; Grosz, M. D.; Gerrard, D. E.; Grings, E. E. (2002). «Pleiotropic effects in Hereford, Limousin, and Piedmontese F2 crossbred calves of genes controlling muscularity including Piedmontese myostatin allele». Journal of Animal Science, núm. 80, p. 1-11. Swatland, H. J. (1994). «The cellular basis of postnatal muscle growth». A: Structure and developement of meat animals and poultry. Lancaster, Pennsylvania: Technomic Publishing Company, Inc., p. 365-424. Tarrés, J.; Fina, M.; Piedrafita, J. (2010). «Connectedness among herds of beef cattle breed under natural service». Genetics Selection Evolution, núm. 42, p. 6. Tarrés, J.; Fina, M.; Varona, L.; Piedrafita, J. (2011). «Carcass conformation and fat cover scores in beef cattle: A comparison of threshold linear models vs grouped data models». Genetics Selection Evolution, núm. 43, p. 16. Unió Europea (1981). «Reglament CEE 1208/81, de 28 d’abril de 1981, pel qual s’estableix el model comunitari de classificació de les canals de boví pesat». Diari Oficial de la Unió Europea, núm 1208 (28 abril), p. 51725175. 118

QUADERNS AGRARIS 37 (desembre 2014), p. 93-118

normes de presentació d’originals per als autors

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic i, opcionalment, en paper al Comitè Editorial, ICEA, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, icea@iec.cat. Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual pot basar la seva decisió en l’avaluació i els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits preferentment en català, però també s’admeten en altres llengües. c) Original en suport electrònic L’original es pot donar en CD o DVD. No és aconsellable lliurar-lo per correu electrònic, sobretot quan el pes dels arxius és elevat. Si s’empra aquest mitjà, cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre de missatges, si se n’envia més d’un. Característiques generals — En format de Word. — Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret. — Marges superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm. — Marges esquerre i dret de la pàgina: 3 cm. — Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interlineat d’1,5. — Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5. — Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb superíndexs numerats correlativament (1, 2, 3...). — Els apartats han d’anar numerats correlativament. — Els articles poden incloure figures (imatges, gràfics, etc.) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indi

119

cació de la font o procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència. — El primer cop que s’utilitzi una sigla o abreviatura en el text cal desenvolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o abreviatura a continuació entre parèntesis. Primer full En el primer full hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cognom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En el cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucionals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corresponent. Cal indicar també el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspondència amb la revista, així com destacar les dades que han de ser publicades. Títols, resums i paraules clau Els títols, els resums i les paraules clau han d’estar escrits en català, en anglès i en una altra llengua, preferentment en castellà. El resum en anglès és convenient que sigui més extens. Els resums han d’anar seguits d’entre tres i sis paraules clau, les mateixes en totes les llengües. Característiques dels gràfics — En format obert, que es puguin manipular, no en format d’imatge. — Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure’ls dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article. — Han d’anar numerats i han de dur text explicatiu. Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similar. — Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article. — Han d’anar numerades i han de dur text explicatiu. d) Original en suport paper L’original imprès ha de ser el mateix text original que es lliura en suport electrònic. La impressió ha de ser a una sola cara.

120

e) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, i les referències han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles de revistes: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140. Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al. entre claudàtors: Masies, L. [et al.]. — Referències de llibres o capítols de llibres: Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245. Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada. La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En el cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a. f ) Exemplars per a l’autor Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec.

121

SUMARI

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS

EL CANAL SEGARRA-GARRIGUES, UNA EINA DE FUTUR Francesc Reguant i Ramon Lletjós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Número 37

Desembre 2014

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

QUADERNS AGRARIS

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 119

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans