Quaderns Agraris by Institut d'Estudis Catalans

PROJECTE FORMATIU PER A LA MILLORA DE LES PRÀCTIQUES FITOSANITÀRIES A LA CONCA DE L’EBRE Mireia Ercilla, Montse Gallart, Jordi Llop i Emilio Gil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 L’AGRICULTURA SOCIAL A CATALUNYA. UNA DOBLE ALTERNATIVA: DESENVOLUPAMENT LOCAL I OCUPACIÓ DE COL·LECTIUS EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL Antoni F. Tulla-Pujol, Carles Guirado, Anna Badia, Ana Vera, Natalia Valldeperas i Camille Evard . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 REFLEXIONS AL VOLTANT DELS PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT RURAL A CATALUNYA Gemma Francès-Tudel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE L’APLICACIÓ DE LA PAC POST-2014: BALANÇ CRÍTIC PER A ANTICIPAR REPTES FUTURS Albert Massot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 AGROFÒRUM LES NOVES TECNOLOGIES I L’AGRICULTURA. IMPACTE A CATALUNYA Pere Puigdomènech-Rosell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 CÀTEDRA SYNGENTA-UPC: EXEMPLE DE COL·LABORACIÓ UNIVERSITAT-EMPRESA EN BENEFICI DEL SECTOR AGRARI Emilio Gil, Montserrat Gallart, Jordi Llop i Jordi Llorens . . . . . . . . . . . . . . . . 119 EN RECORD DE JORDI PEIX PRESENTACIÓ Josep Maria Vives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 JORDI PEIX: UN SERVIDOR PÚBLIC (BARCELONA, 25.03.1944 - 05.07.2014) Andreu Peix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 LA VINCULACIÓ DE JORDI PEIX AMB LA ICEA Josep M. Puiggròs-Jové . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 LA MEVA VINCULACIÓ AMB JORDI PEIX AL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Ramon Lluís Lletjós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 L’EMPREMTA DE JORDI PEIX A LA RAMADERIA Eduard J. Torres-Fernández . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 EL MEU RECONEIXEMENT A JORDI PEIX I MASSIP Jordi Romeva-Manadé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 JORDI PEIX I MASSIP: EL LLEGAT ESCRIT DEL SEU PENSAMENT Germani Rincón . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 RECULL DE L’OBRA ESCRITA DE JORDI PEIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 165

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

Coberta web.indd 1

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 38

QUADERNS AGRARIS

SUMARI

Juny 2015

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans 22/06/2015 13:23:29

001-168 Quaderns agraris 38.indd 50

19/06/15 08:05

QUADERNS AGRARIS Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris

001-168 Quaderns agraris 38.indd 1

19/06/15 08:05

Quaderns agraris és la revista periòdica de la ICEA destinada a publicar treballs i articles originals de temes relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la indústria agroalimentària, preferentment dels Països Catalans. Quaderns agraris pretén facilitar el coneixement i la divulgació de la recerca i l’experimentació que es realitza en els àmbits indicats, així com la comunicació entre els diferents centres de recerca i docència i, sobretot, entre el món científic i tècnic i el sector agrari. Com a mitjà d’expressió dels socis de la ICEA, disposa, a més, de la secció «Agrofòrum», on tenen cabuda articles d’opinió i informatius, així com ressenyes de llibres i activitats d’interès.

DIRECTORA Anna Jacas COMITÈ EDITORIAL Anna Jacas, membre del Comitè de Publicacions de la ICEA Joan Saus, responsable del Comitè de Publicacions de la ICEA Montserrat Soliva, professora jubilada de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

001-168 Quaderns agraris 38.indd 2

19/06/15 08:05

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 38

Juny 2015

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

001-168 Quaderns agraris 38.indd 3

19/06/15 08:05

Quaderns agraris

Institució Catalana d’Estudis Agraris. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Tel.: 933 248 581 • Fax: 932 701 180 Adreça d’Internet: http://icea.iec.cat • Adreça electrònica: icea@iec.cat Aquesta revista és accessible en línia des dels webs http://revistes.iec.cat i http://publicacions.iec.cat.

© dels autors dels articles © Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, per a aquesta edició Primera edició: juny de 2015 Text revisat lingüísticament per la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC Compost per fotocomposició gama, s. l. Imprès a Open Print, SLL ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 Dipòsit Legal: B. 36785-1980 Els continguts de quaderns agraris estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/ by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

001-168 Quaderns agraris 38.indd 4

19/06/15 08:05

SUMARI

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015)

001-168 Quaderns agraris 38.indd 5

19/06/15 08:05

LA MEVA VINCULACIÓ AMB JORDI PEIX AL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Ramon Lluís Lletjós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 L’EMPREMTA DE JORDI PEIX A LA RAMADERIA Eduard J. Torres-Fernández . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 EL MEU RECONEIXEMENT A JORDI PEIX I MASSIP Jordi Romeva-Manadé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 JORDI PEIX I MASSIP: EL LLEGAT ESCRIT DEL SEU PENSAMENT Germani Rincón . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 RECULL DE L’OBRA ESCRITA DE JORDI PEIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . . 165

001-168 Quaderns agraris 38.indd 6

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015)

19/06/15 08:05

CONTENTS

TRAINING PROJECT TO IMPROVE PESTICIDE PRACTICES IN THE EBRO BASIN Mireia Ercilla, Montse Gallart, Jordi Llop i Emilio Gil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 SOCIAL FARMING IN CATALONIA. A TWOFOLD ALTERNATIVE: LOCAL DEVELOPMENT AND EMPLOYMENT OF GROUPS AT RISK OF SOCIAL EXCLUSION Antoni F. Tulla-Pujol, Carles Guirado, Anna Badia, Ana Vera, Natalia Valldeperas i Camille Evard . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 SOME REMARKS ABOUT RURAL DEVELOPMENT PLANS IN CATALONIA Gemma Francès-Tudel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 QUESTIONS AND ANSWERS ON THE IMPLEMENTATION OF THE CAP POST 2014: TAKING CRITICAL STOCK AND LOOKING AHEAD TO FUTURE CHALLENGES Albert Massot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 AGROFÒRUM NEW TECHNOLOGIES AND AGRICULTURE. THEIR IMPACT ON CATALONIA Pere Puigdomènech-Rosell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 THE SYNGENTA-UPC CHAIR: AN EXAMPLE OF UNIVERSITY-COMPANY COLLABORATION FOR THE BENEFIT OF THE AGRICULTURAL SECTOR Emilio Gil, Montserrat Gallart, Jordi Llop i Jordi Llorens . . . . . . . . . . . . . . . . 119 EN RECORD DE JORDI PEIX INTRODUCTION Josep Maria Vives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 JORDI PEIX: A PUBLIC SERVANT (BARCELONA, 25.03.1944 - 05.07.2014) Andreu Peix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 JORDI PEIX’S TIES WITH ICEA Josep M. Puiggròs-Jové . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015)

001-168 Quaderns agraris 38.indd 7

19/06/15 08:05

MY TIES WITH JORDI PEIX AT THE MINISTRY OF AGRICULTURE, LIVESTOCK AND FISHERIES OF THE GOVERNMENT OF CATALONIA Ramon Lluís Lletjós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 THE MARK LEFT BY JORDI PEIX ON LIVESTOCK BREEDING Eduard J. Torres-Fernández . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 MY APPRECIATION TO JORDI PEIX I MASSIP Jordi Romeva-Manadé . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 JORDI PEIX I MASSIP: THE WRITTEN LEGACY OF HIS THOUGHT Germani Rincón . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 COLLECTION OF WRITTEN WORKS OF JORDI PEIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS . . . . . . . . . . . . 165

001-168 Quaderns agraris 38.indd 8

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015)

19/06/15 08:05

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 9-22 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.43

PROJECTE FORMATIU PER A LA MILLORA DE LES PRÀCTIQUES FITOSANITÀRIES A LA CONCA DE L’EBRE1 Mireia Ercilla, Montse Gallart, Jordi Llop i Emilio Gil Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, Universitat Politècnica de Catalunya Rebut: 12 de novembre de 2014 - Acceptat: 21 de novembre de 2014

RESUM El Reial decret 60/2011, que transposa a la legislació espanyola la Directiva 2008/105/CE, estableix les normes de qualitat ambiental (és a dir, llindars màxims de concentració) per a les substàncies prioritàries i altres contaminants per tal de mantenir el bon estat de les aigües superficials. Algunes d’aquestes substàncies corresponen a matèries actives de productes fitosanitaris. En aquest context, i emmarcat dins de les activitats de la Càtedra SyngentaUPC, sorgeix un projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries. La hipòtesi de partida és que la millora d’aquestes pràctiques comporta una reducció significativa i perceptible de la contaminació de les aigües per plaguicides. El projecte, iniciat l’any 2013 amb la col·laboració del Govern d’Aragó, planteja demostrar aquesta hipòtesi de treball mitjançant la realització d’una prova pilot a la conca del riu Ebre, concretament a les zones dels rius Flumen i Alcanadre. Es tracta d’una àrea eminentment agrícola i en la qual en els últims anys s’ha detectat que les concentracions de matèries actives de plaguicides excedeixen reiteradament els límits marcats pel Reial decret 60/2011. Cal remarcar que, en general, els moments en els quals s’observen concentracions més altes de plaguicides coincideixen amb els moments d’aplicació de productes fitosanitaris en els cultius d’estiu de la zona. 1. Comunicació presentada a la XI Jornada de Protecció Vegetal de la ICEA, Barcelona, 28 de febrer del 2014. Correspondència: Campus del Baix Llobregat, Edifici D4, C/ Esteve Terradas, 8. 08860 Castelldefels (Barcelona). QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

001-168 Quaderns agraris 38.indd 9

19/06/15 08:05

M. Ercilla, M. Gallart, J. Llop, E. Gil

Per conèixer la realitat actual de les pràctiques fitosanitàries més àmpliament utilitzades a la zona s’ha fet una enquesta entre els agricultors de tres cooperatives locals. Els resultats obtinguts han demostrat la necessitat d’emprendre activitats formatives per tal de proporcionar als agricultors coneixements i eines per millorar les pràctiques agrícoles, difondre la legislació que els afecta directament i conscienciar de la necessitat de disposar d’una maquinària en condicions i que hagi estat inspeccionada d’acord amb el Reial decret 1702/2011 d’inspecció d’equips d’aplicació de fitosanitaris en ús. Paraules clau: fitosanitaris, bones pràctiques agrícoles, residus de plaguicides, formació. PROYECTO FORMATIVO PARA LA MEJORA DE LAS PRÁCTICAS FITOSANITARIAS EN LA CUENCA DEL EBRO RESUMEN El Real Decreto 60/2011, que transpone a la legislación española la Directiva 2008/105/CE, establece las normas de calidad ambiental (es decir, umbrales máximos de concentración) para las sustancias prioritarias y otros contaminantes para mantener el buen estado de las aguas superficiales. Algunas de estas sustancias corresponden a materias activas de productos fitosanitarios. En este contexto, y enmarcado dentro de las actividades de la Cátedra Syngenta-UPC, surge un proyecto formativo para la mejora de las prácticas fitosanitarias. La hipótesis de partida es que la mejora de estas prácticas comporta una reducción significativa y perceptible de la contaminación de las aguas por plaguicidas. El proyecto, iniciado en 2013 con la colaboración del Gobierno de Aragón, plantea demostrar esta hipótesis de trabajo mediante la realización de una prueba piloto en la cuenca del río Ebro, concretamente en las zonas de los ríos Flumen y Alcanadre. Se trata de un área eminentemente agrícola y en la cual, en los últimos años, se ha detectado que las concentraciones de materias activas de plaguicidas exceden reiteradamente los límites marcados por el Real Decreto 60/2011. Hay que destacar que, en general, los momentos en los cuales se observan mayores concentraciones de plaguicidas coinciden con los momentos de aplicación de productos fitosanitarios en los cultivos de verano de la zona. Para conocer la realidad actual de las prácticas fitosanitarias más ampliamente utilizadas en la zona se ha realizado una encuesta entre los agricultores de tres cooperativas locales. Los resultados obtenidos han demostrado la necesidad de emprender actividades formativas para proporcionar a los 10

001-168 Quaderns agraris 38.indd 10

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

19/06/15 08:05

Projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries

agricultores conocimientos y herramientas para mejorar las prácticas agrícolas, difundir la legislación que los afecta directamente y concienciar de la necesidad de disponer de una maquinaria en condiciones y que haya sido inspeccionada según el Real Decreto 1702/2011 de inspección de equipos de aplicación de fitosanitarios en uso. Palabras clave: fitosanitarios, buenas prácticas agrícolas, residuos de plaguicidas, formación. TRAINING PROJECT TO IMPROVE PESTICIDE PRACTICES IN THE EBRO BASIN ABSTRACT Royal Decree 60/2011, which transposes to Spanish legislation the Dir ective 2008/105/CE, lays down environmental quality standards (i.e. maximum allowable concentrations) for priority substances and certain other pollutants in surface water. Some of these substances can be found in plant protection products (PPP). In this context, and in the framework of the activities of the SyngentaUPC Chair, a training project for the improvement of agricultural practices has arisen. The assumption is that the improvement of these practices means a significant and perceivable reduction of PPP pollution in waters, especially in areas where high levels of these substances have been detected. The aim of this project was to demonstrate this hypothesis with a pilot test in the Ebro basin, specifically in the area of the rivers Flumen and Alcanadre. This is an agricultural area where some water pollution problems caused by PPP have been detected in recent years. The project started in 2013 with the cooperation of the Government of Aragon. The active substance concentrations detected in the Ebro Hydrog raphic Confederation station in Sariñena exceeded the Royal Decree 60/2011 limits. It should be pointed out that on many occasions when PPPs have been applied to summer crops, high PPP concentrations were detected. For this reason, it makes sense to relate pollution to agricultural practices. This situation is worsened by the environmental conditions in the area and especially by the strong northerly wind popularly known as the cierzo that can cause important PPP damage to surface waters. A survey among the farmers of three local cooperatives (Cooperativa de Barbastro, Secadero de Cereales Santiago and Cooperativa de Los Monegros) has been carried out to determine the current situation of phytosanitary practices in the area. The results show that it is necessary to undertake training activities in order to provide useful information and tools for farmQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

001-168 Quaderns agraris 38.indd 11

19/06/15 08:05

M. Ercilla, M. Gallart, J. Llop, E. Gil

ers so that they may implement the best management practices, and to explain the legislation that concerns them. It is also necessary to inform about the benefits of keeping machinery in good condition and about pesticide application equipment in professional use that is subject to compulsory inspections (Directive 2009/128/CE). Keywords: pesticides, good agricultural practices, pesticide residues, train ing. 1. INTRODUCCIÓ La utilització generalitzada de productes fitosanitaris suposa greus perills per al medi ambient i per a la salut humana quan no se’n fa un ús adequat. Per garantir un ús sostenible d’aquests productes i minimitzar l’impacte a la societat, el Reial decret 1311/2012 estableix el marc que regula tots els àmbits relacionats amb els pesticides. A banda d’obligar la formació dels usuaris, promoure tècniques de producció integrada o l’assessorament d’un tècnic especialista, aquest Reial decret estableix la necessitat d’inspecció i calibratge dels equips d’aplicació de fitosanitaris. La regulació dels equips es basa principalment en el control del cabal, la pressió i la velocitat d’avançament. Cal tenir present que la pressió s’ha d’ajustar en funció de les característiques de l’aplicació. En algunes ocasions augmentar la pressió amb la intenció d’augmentar el volum de brou pot tenir l’efecte contrari al desitjat i generar gotes més fines que són més susceptibles de ser empeses pel vent i per tant de generar una deriva més gran. D’altra banda, el Reial decret 60/2011 transposa a la legislació espanyola la Directiva 2008/105/CE, que estableix les normes de qualitat ambiental (és a dir, els llindars màxims de concentració) de les substàncies prioritàries i altres contaminants (annex i) i les substàncies preferents (annex ii) en les aigües superficials. Algunes d’aquestes substàncies corresponen a matèries actives de productes fitosanitaris. En aquest context, i emmarcat dins de les activitats de la Càtedra SyngentaUPC, sorgeix un projecte formatiu per a la millora de les pràctiques agrícoles d’aplicació de fitosanitaris o pràctiques fitosanitàries. El projecte es va iniciar l’any 2013 amb la col·laboració del Govern d’Aragó i tres cooperatives de la zona (Cooperativa de Barbastro, Secadero de Cereales Santiago a Grañén i Cooperativa de Los Monegros a Sariñena). En aquesta zona les concentracions detectades a l’estació de control de Sariñena (riu Flumen) de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) excedeixen reiteradament els límits marcats pel Reial decret 60/2011 (Confederación Hidrográfica del Ebro, 2009). Cal remarcar que, en general, els moments en els quals s’observen concentracions més altes de plaguicides coincideixen amb els moments 12

001-168 Quaderns agraris 38.indd 12

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

19/06/15 08:05

Projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries

d’aplicació de productes fitosanitaris en els cultius d’estiu de la zona. La gestió mediambiental i el control de qualitat de les aigües de la conca de l’Ebre els duu a terme la CHE, que disposa d’una xarxa de control mitjançant la qual controla la contaminació de les aigües superficials. Aquests excessos de plaguicides poden estar relacionats amb les diferents pràctiques fitosanitàries. Aquestes pràctiques comprenen aspectes tan bàsics com la manipulació pròpia del pesticida, el procediment de calibratge i l’aplicació del producte. Cal destacar que la zona àmbit d’estudi està afectada per un vent de direcció NO que potencialment pot provocar pèrdues elevades de producte cap als cursos d’aigua per efecte de la deriva. La hipòtesi de partida és que la millora d’aquestes pràctiques comporta una reducció significativa i perceptible de la contaminació de les aigües per plaguicides (Sacchettini et al., 2012), fet que és especialment rellevant en zones on es detecten excessos d’aquestes matèries. Es planteja demostrar aquesta hipòtesi de treball a través d’una prova pilot a la conca del riu Ebre, concretament a les zones dels rius Flumen i Alcanadre. Es tracta d’una àrea eminentment agrícola i en la qual en els últims anys s’han detectat problemes de contaminació d’aigües per plaguicides. L’objectiu del projecte és desenvolupar i difondre unes mesures apropiades per a la protecció de les aigües amb el convenciment que la millora de les pràctiques fitosanitàries comporta tant un benefici econòmic per a l’usuari (estalvi de producte) com un benefici mediambiental, ja que redueix el risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies. 2. MATERIAL I MÈTODES A l’inici del projecte, es va presentar la iniciativa a les autoritats (Govern d’Aragó) i a entitats de la zona (tres cooperatives) amb l’objectiu d’involucrar-les i tenir suport institucional. Posteriorment es va delimitar l’àmbit d’actuació a la conca de l’Ebre tenint en compte dos aspectes clau. El primer era la delimitació de la conca hidrogràfica dels afluents on estan situats els punts de mostreig en els quals s’havien detectat problemes de concentracions altes de plaguicides. La finalitat era definir una superfície representativa, les aigües de la qual desemboquessin en un punt superior del tram del riu on es realitza el mostreig de les aigües. D’aquesta manera en cas que les accions desenvolupades en el projecte siguin efectives, es podran apreciar els resultats en les estacions de mostreig escollides. Seguidament es va contactar amb les cooperatives interessades a participar en el projecte de la zona definida i es va acabar de delimitar l’abast del projecte. Finalment, les comarques que formen part de l’àmbit d’actuació són Los Monegros i Somontano de Barbastro. Concretament l’àrea en la qual es preveu tenir incidència es divideix en dues zones. La primera, correspon a la conca del riu QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

001-168 Quaderns agraris 38.indd 13

19/06/15 08:05

M. Ercilla, M. Gallart, J. Llop, E. Gil

Figura 1. Àmbit d’estudi, conques dels rius Alcanadre i Flumen

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Flumen entre Vicién i Lanaja. La segona, és la de la conca del riu Alcanadre entre Lascellas Ponzano i San Miguel del Cinca (figura 1). La tasca següent va ser la difusió del projecte als agricultors ja que l’èxit d’una iniciativa d’aquestes característiques es fonamenta en una participació elevada dels professionals del sector. Els participants han de conèixer per endavant la idea del projecte i els avantatges que els pot reportar. La difusió del projecte als agricultors es va fer mitjançant xerrades presencials a cada una de les tres cooperatives involucrades en el projecte (els dies 23 i 24 de setembre i el 4 de novembre). Abans d’emprendre les accions formatives previstes en el projecte calia fer un estudi de la situació actual de manera que es van recopilar i analitzar dades sobre les pràctiques fitosanitàries més comunes. Per a això, es va elaborar una enquesta que va ser distribuïda entre tots els agricultors participants a les xerrades de presentació. Era important conèixer, per exemple, paràmetres com ara la superfície mitjana d’explotació, el nombre mitjà de polvoritzadors per explotació, el volum d’aplicació, la freqüència de calibratge dels polvoritzadors, l’ús de broquets de baixa deriva, etc. En l’apartat de resultats es presenten els resultats del total de vuitanta-dues enquestes que es van dur a terme. La valoració de la situació de partida es va completar amb l’avaluació dels punts de mostreig inclosos a la xarxa de monitoratge i seguiment de la CHE. Els contaminants estudiats són compostos associats a plaguicides. El Reial decret 60/2011 fixa les concentracions màximes en què es poden trobar al medi aquàtic superficial (taula 1). Els resultats de les anàlisis de l’estació 227 de la CHE mostren que any rere any les concentracions d’alguns contaminants associats als plaguicides tenen valors superiors als establerts 14

001-168 Quaderns agraris 38.indd 14

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

19/06/15 08:05

Projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries

Taula I. Límits de contaminants establerts en el Reial decret 60/2011 en aigües superficials i valors màxims detectats en diferents anys que excedei xen el límit permès Contaminants

Valors permesos (µg/L)

Valors màxims detectats que excedeixen el límit permès (µg/L)

Atrazina

—

Metolaclor

4,2a

Simazina

—

Terbutilazina

3,270c

Molinat

2,454c

3,4-dicloroanilina

0,2

4,465b

Clorpirifòs

0,03

0,119c

a) 2013, b) 2011, c) 2009. Font: Elaboració pròpia.

en el Reial decret 60/2011 durant els mesos de la campanya dels cultius d’estiu, des de març fins a setembre. A partir dels resultats de l’anàlisi de les enquestes es va elaborar un pla d’actuació detallat per a la millora de les pràctiques fitosanitàries a la zona. Aquest pla inclou les activitats següents (algunes de les quals ja s’han dut a terme): — Organització de jornades teoricopràctiques relacionades amb les bones pràctiques agrícoles per a l’aplicació de productes fitosanitaris (neteja dels equips, gestió de residus, rentatge d’envasos, etc.) d’acord amb les conclusions del projecte TOPPS (Train the Operators to Prevent Point Pollution Sources) (Gil et al., 2013b). — Organització de jornades de camp per a mostrar tècniques de reducció de la deriva. — Organització de jornades de calibratge. En aquest cas aquestes jornades es van dur a terme els dies 6, 7 i 10 de febrer del 2014. — Organització de jornades teoricopràctiques sobre inspecció d’equips d’aplicació de fitosanitaris en ús. — Elaboració de material divulgatiu (fullets, web, vídeo promocional, etc.) que incideixi sobre aspectes com els punts clau per a la reducció de la contaminació difusa i puntual causada per productes fitosanitaris, importància de la definició de les bandes de seguretat, tècniques per reduir o controlar la deriva, etc. — Subministrament de broquets de baixa deriva, discos de calibratge o altres elements per a millorar les pràctiques fitosanitàries. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

001-168 Quaderns agraris 38.indd 15

19/06/15 08:05

M. Ercilla, M. Gallart, J. Llop, E. Gil

Com a acció complementària directament relacionada amb la millora de les tècniques d’aplicació, es va proposar l’organització de diverses jornades de preinspecció d’equips d’aplicació. La inspecció dels equips és una activitat obligatòria després de la publicació del Reial decret 1702/2011, els beneficis de la qual, des del punt de vista de millora de la qualitat de les aplicacions, estan absolutament demostrats (Gil i Gracia, 2004). Aquesta campanya s’ha fet entre els dies 18 i 21 de febrer del 2014 en les diferents cooperatives participants. Tenint en compte la durada proposada del projecte (dos anys), el programa de treball s’ha establert en dues fases: una primera que durarà la primera campanya completa, que ha de permetre, quan acabi, elaborar un informe preliminar de quantificació dels canvis de criteri adoptats pels agricultors. S’hi han de quantificar i avaluar els possibles canvis d’hàbits aconseguits (freqüència de calibratge, mètodes de neteja, volums d’aplicació...). I una segona fase en què, a partir de l’avaluació dels resultats preliminars, es modificarà, si és necessari, el plantejament de les accions que cal executar durant la segona campanya del projecte. L’avaluació de l’impacte del projecte s’ha de dur a terme sobre la base de tres propostes de quantificació: — L’avaluació de la satisfacció dels agricultors, entitats i d’altres que participin en la iniciativa mitjançant una enquesta. S’avaluarà l’interès generat entre els usuaris, els avantatges que reporta el canvi d’hàbits, la percepció personal del projecte i l’efecte de la campanya d’inspecció d’equips feta entre tots els agricultors participants. — La quantificació de la millora de les tècniques d’aplicació emprades. Mitjançant el seguiment d’una mostra pilot d’agricultors es valorarà la possible reducció del risc de contaminació i, si escau, la reducció consegüent de la quantitat de plaguicides emprats durant la campanya. Tanmateix, es quantificarà la reducció de la deriva assolida, i es valorarà l’aplicació de les bones pràctiques a la gestió de les restes de producte i la neteja d’equips. — La constatació (o no) de la millora de la qualitat de les aigües de la zona. En aquest cas, les anàlisis periòdiques que fa la CHE a les estacions de control de qualitat de les aigües donaran informació sobre l’impacte real del projecte en la qualitat de les aigües. 3. RESULTATS I DISCUSSIÓ A continuació, es detallen els resultats obtinguts en les enquestes fetes durant les jornades de presentació del projecte a les tres cooperatives participants. A l’inici s’exposen els aspectes relacionats amb les bones pràctiques fitosanitàries, a continuació els resultats han estat segmentats en quatre fran16

001-168 Quaderns agraris 38.indd 16

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

19/06/15 08:05

Projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries

ges d’edat i finalment es discuteixen els resultats obtinguts en la segmentació segons les respostes a la pregunta: «Abans d’assistir a la xerrada coneixia la Directiva d’ús sostenible de productes fitosanitaris i les seves principals implicacions en la inspecció d’equips d’aplicació?». L’enquesta permet observar la importància dels cultius de cereals, sobretot per l’extensió ocupada pel blat de moro (2.371 ha) i, en menor mesura, per cada un dels cultius d’hivern (ordi 1.868 ha, alfals 1.251 ha) (figura 2). L’alfals és el cultiu en què més aplicacions es fan de productes fitosanitaris (3,7 tractaments de mitjana anual), seguit de l’arròs (2,6 tractaments de mitjana anual). Tanmateix, les dosis d’aplicació mitjana (L/ha) més elevades es produeixen en el blat de moro i en el grup de cereals. Figura 2. Hectàrees, nombre de tractaments i dosi d’aplicació mitjana dels cultius principals de la zona Hectàrees

2.500

Dosi (L/ha)

300

2.000

250

1.500 1.000

200

500

150

0 Alfals Arròs Blat de Cereal Ordi moro

Pèsol

Alfals Arròs Blat de Cereal Ordi moro

Pèsol

Nre. tractaments

4 3 2 1 Alfals

Arròs Blat de Cereal moro

Ordi

Pèsol

Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa a les pràctiques d’aplicació de fitosanitaris, s’ha observat en general un bon coneixement dels aspectes més genèrics, però en aprofundir en quines mesures s’apliquen per millorar-los s’han observat unes deficiències clares. Aquests resultats estan en concordança amb estudis similars fets prèviament (Gil et al., 2013a). Un 72 % dels enquestats afirmen que modifiquen el volum d’aplicació segons el desenvolupament del cultiu. No obstant això, les respostes sobre com s’ha d’ajustar el volum d’aplicació són diverses QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

001-168 Quaderns agraris 38.indd 17

19/06/15 08:05

M. Ercilla, M. Gallart, J. Llop, E. Gil

i majoritàriament no segueixen les bones pràctiques fitosanitàries. Un 42 % dels enquestats afirmen que per modificar el volum de l’aplicació s’ha de variar el cabal i només el 8 % especifica que ho fa d’acord amb el canvi de broquets. Aquesta dada posa de manifest la necessitat de formar els usuaris, ja que l’elecció dels broquets és l’element clau per a un bon ajust del volum de brou a les característiques del tractament. El 70 % dels enquestats ajusten el brou en funció de la pressió i el 62 % segons la velocitat. D’altra banda, tan sols un 44 % utilitza de manera habitual o puntual broquets de baixa deriva, dada que està en concordança amb el percentatge d’agriculFigura 3. Resultats (%) de freqüència de calibratge de la màquina i varia cions de volum de brou segons el desenvolupament del cultiu, segmentats se gons l’edat dels agricultors 80

16-29 anys 30-49 anys 50-65 anys

Percentatge

> 65 anys

40 20 0 1 cop cada 1 cop cada any 5 anys

Mai

Canvi de Quan succeix 1 cop cada cultiu alguna cosa 2 anys

Amb quina freqüència calibra la màquina? 80

16-29 anys 30-49 anys 50-65 anys

Percentatge

> 65 anys

40 20 0 Sí

Segons l’any

Aplica volums de brou diferents segons el desenvolupament del cultiu?

001-168 Quaderns agraris 38.indd 18

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

19/06/15 08:05

Projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries

tors que calibren els equips d’aplicació almenys un cop l’any. També s’observa que un 64 % reconeix llegir només una part de l’etiquetatge dels productes fitosanitaris que utilitza. Un 69 % dels enquestats han respost que coneixen la Directiva d’ús sostenible de plaguicides. Respecte a les bandes de seguretat (tema clau en la Directiva), un 29 % afirma que deixa una banda de seguretat quan ha de fer algun tractament prop d’una zona sensible, un 27 % afirma que no fa res i un 44 % no ha contestat aquesta pregunta. Els resultats de l’enquesta varien en funció de la franja d’edat dels agricultors enquestats. Destaca la diferència de respostes principalment de la gent més gran de seixanta-cinc anys respecte a la resta de franges d’edat. Es tracta del grup que en un percentatge més elevat treballa sense tenir en compte les bones pràctiques agrícoles d’aplicació de fitosanitaris (figura 3). Un bon exemple d’això és que més d’un 60 % afirma que no calibra mai la màquina, mentre que entre la resta dels enquestats aquest percentatge és molt més baix. Aquestes diferències queden també reflectides en les preguntes relatives a la variació del volum d’aplicació segons l’estadi de cultiu, en què un 50 % dels enquestats més grans de seixanta-cinc anys han respost que no realitzen aquesta pràctica. I també a la pregunta sobre quins paràmetres canvien per variar el volum d’aplicació, en què cap enquestat d’aquest grup no ha respost que canviï els broquets o modifiqui el cabal (un 100 % afirma que modifica la pressió de treball). Precisament, aquest és el grup (un 100 % dels Figura 4. Percentatge de coneixement de la Directiva d’ús sostenible de plaguicides 80

16-29 anys 30-49 anys 50-65 anys

Percentatge

> 65 anys

Sí

Coneixia la Directiva però no les implicacions

Abans d'assistir a la xerrada, coneixia la Directiva d'ús sostenible de plaguicides?

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

001-168 Quaderns agraris 38.indd 19

19/06/15 08:05

M. Ercilla, M. Gallart, J. Llop, E. Gil

enquestats) que considera que el principal responsable de la contaminació d’aigües per productes fitosanitaris és la indústria fitosanitària. Finalment, i relacionat amb l’apartat de resultats següent, també un percentatge més alt dels agricultors més grans, 50 %, no coneix la Directiva d’ús sostenible de plaguicides (figura 4). Figura 5. Percentatge d’ús de broquets antideriva de manera habitual i puntual 80

Coneixia la Directiva Coneixia la Directiva però no les implicacions

Percentatge

No coneixia la Directiva

0 Sí, habitualment

Sí, de manera puntual

Utilitza alguna vegada broquets antideriva?

Pel que fa als resultats obtinguts en la segmentació basada en el coneixement de la Directiva, es destaca en primer lloc que no s’observen grans diferències entre els grups de segmentació de la mostra d’agricultors enquestats. Tanmateix, en algunes preguntes es detecta que els que afirmen conèixer la Directiva treballen més d’acord amb les bones pràctiques, per exemple, reconeixent en un percentatge més elevat (40 %) que utilitzen broquets de baixa deriva (figura 5). Per contra, un 42 % dels que afirmen que no coneixen la Directiva o que la coneixen però no les implicacions que té diuen que no han calibrat mai la màquina. Respecte a la variació de volums d’aplicació segons l’estadi de cultiu, tots tres grups han respost de manera similar tot i que destaca que un 35 % dels que coneixen la Directiva però no les implicacions afirmen que no duen a terme aquesta pràctica. Amb relació a què es canvia per modificar el volum, es detecta un encert més gran entre aquells que sí que coneixien la Directiva, tot i que un percentatge alt afirma que varia la pressió i la velocitat i en canvi no diu res sobre la modificació del cabal, per aconseguir-ho. 20

001-168 Quaderns agraris 38.indd 20

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

19/06/15 08:05

Projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries

4. CONCLUSIONS L’enquesta que es va fer a les tres cooperatives participants denota que la formació i el coneixement de la normativa és imprescindible per tal de protegir el medi ambient amb les bones pràctiques agrícoles. Els resultats indiquen que un percentatge alt d’agricultors són conscients de la problemàtica que existeix i quins canvis cal fer. També tenen un coneixement elevat de la Directiva d’ús sostenible de plaguicides. Tanmateix, es detecta una mancança sobre les eines necessàries per a aplicar les bones pràctiques agrícoles posada en relleu amb el baix percentatge d’agricultors que calibren la maquinària habitualment, utilitzen tècniques per disminuir la deriva quan és necessari o ajusten de manera correcta el volum d’aplicació. En finalitzar aquest projecte s’espera poder quantificar els beneficis aportats a la zona en primer lloc valorant la millora de les pràctiques agrícoles i en segon lloc avaluant les concentracions de contaminants mostrejats a l’estació de control de la CHE. 5. AGRAÏMENTS Aquest projecte forma part de les activitats de la Càtedra Syngenta-UPC i s’ha comptat amb la col·laboració del Govern d’Aragó i la Cooperativa de Barbastro, el Secadero de Cereales Santiago i la Cooperativa de Los Monegros. BIBLIOGRAFIA Confederación Hidrográfica del Ebro (2009). «Web de Consulta de Datos de Calidad de Aguas Superficiales». <http://www.datossubterraneas.chebro. es:81/WCAS/> [Consulta: 14 desembre 2013]. «Directiva 2008/105/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 16 de diciembre de 2008, relativa a las normas de calidad ambiental en el ámbito de la política de aguas, por la que se modifican y derogan ulteriormente las directivas 82/176/CEE, 83/513/CEE, 84/156/CEE, 84/491/CEE y 86/280/CEE del Consejo, y por la que se modifica la Directiva 2000/60/CE». DOUE L, núm. 348 (24 desembre 2008), p. 84-97. Gil, E.; Gallart, M.; Doruchowski, G.; Balsari, P.; Codis, S.; Marucco, P.; Roette le, M.; Herbst, A.; Pauwelyn, E. (2013a). «Drift mitigation training: Key point to improve pesticide use». A: Book of Abstract of the 12th Workshop on Spray Application Techniques in Fruit Growing (SuproFruit 2013). València: Universitat Politècnica de València, p. 159-161. Gil, E.; Gallart, M.; Ercilla, M.; Llop, J. (2013b). «Formación para la prevenQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

001-168 Quaderns agraris 38.indd 21

19/06/15 08:05

M. Ercilla, M. Gallart, J. Llop, E. Gil

ción de la deriva: factor clave para la mejora de las aplicaciones de fitosanitarios. Proyecto TOPPS-Prowadis». A: Libro de Actas del VII Congreso Ibérico de Agroingeniería y Ciencias Hortícolas, p. 1-6. Gil, E.; Gracia, F. (2004). «Compulsory inspection of sprayers in use: Improv ing its efficiency by adding training and formative aspects». A: Proceed ings of the First European Workshop on Standardised Procedure for the Inspection of Sprayers in Europe, SPISE. Braunschweig, Alemanya. p. 114-119. «Real Decreto 60/2011, de 21 de enero, sobre las normas de calidad ambiental en el ámbito de la política de aguas». Boletín Oficial del Estado, núm. 19 (22 gener 2011), p. 6854-6870. «Real Decreto 1311/2012, de 14 de septiembre, por el que se establece el marco de actuación para conseguir un uso sostenible de los productos fitosanitarios». Boletín Oficial del Estado, núm. 223 (15 setembre 2012), p. 65127-65171. Sacchettini, G.; Calliera, M.; Marchis, A.; Lamastra, L.; Capri, E. (2012). «The stakeholder-consultation process in developing training and awarenessraising material within the framework of the EU Directive on Sustainable Use of Pesticides: the case of the EU-project BROWSE». Science of the Total Environment, vol. 438, p. 278-285.

001-168 Quaderns agraris 38.indd 22

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 9-22

19/06/15 08:05

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 23-49 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.44

L’AGRICULTURA SOCIAL A CATALUNYA. UNA DOBLE ALTERNATIVA : DESENVOLUPAMENT LOCAL I OCUPACIÓ DE COL·LECTIUS EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL Antoni F. Tulla-Pujol,1 Carles Guirado,1 Anna Badia,1 Ana Vera,1 Natalia Valldeperas2 i Camille Evard2 1. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona 2. Fundació CEDRICAT (Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya), Solsona Rebut: 18 de novembre de 2014 - Acceptat: 12 de desembre de 2014

RESUM A Catalunya, com en molts països de la Unió Europea, hi ha una crisi econòmica i social de les activitats agràries. En aquest context, des del territori han sorgit iniciatives alternatives que busquen aconseguir la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de les seves explotacions, com són l’agricultura de proximitat i l’agricultura social (AS). L’AS és un fenomen emergent en el món rural i en el periurbà dels països europeus, però és una pràctica encara incipient a Catalunya. L’AS dóna funcionalitats i significats nous a la pràctica agrícola, més enllà de la funció productiva. En la situació socioeconòmica actual, l’AS sorgeix com una pràctica de baix a dalt (bottom-up) d’innovació social en tant que sorgeix de la societat civil amb la finalitat de crear llocs d’ocupació nous per a les persones en risc d’exclusió social i al mateix temps ajudar al desenvolupament rural. En aquesta aportació es pretén explicar breument les característiques i les possibilitats de l’AS, posant en relleu les formes d’organització col·lectiva com el cooperativisme. La diagnosi s’ha realitzat a partir de la construcció d’una base de dades i entrevistes a promotors i informadors clau. La metodologia qualitativa ha permès fer aquesta diagnosi emprant instruments d’anàlisi com el DAFO i el fluxgrama. L’aplicació d’aquesta metodologia posa en relleu, per una banda, el potencial i la contribució de l’AS en diversos àmbits (dotar de serveis sociosanitaris Correspondència: Antoni F. Tulla, Departament de Geografia, Edifici B, Universitat Autònoma de Barcelona, 08193 Bellaterra. Tel.: 935 814 133. A/e: antoni.tulla@uab.cat. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 23

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

àrees rurals, desenvolupament local, agricultura ecològica, innovació social, alternatives econòmiques) i, per l’altra, les manques i necessitats del sector que en condicionen el desenvolupament. D’acord amb la influència d’aquests factors s’han dissenyat algunes estratègies per contribuir a la seva difusió i al seu impuls a Catalunya. Paraules clau: agricultura ecològica, agricultura social, desenvolupament rural, Catalunya, exclusió social, Unió Europea. LA AGRICULTURA SOCIAL EN CATALUÑA. UNA DOBLE ALTERNATIVA: DESARROLLO LOCAL Y OCUPACIÓN DE COLECTIVOS EN RIESGO DE EXCLUSIÓN SOCIAL RESUMEN En Cataluña, como en muchos países de la Unión Europea, hay una crisis económica y social de las actividades agrarias. Desde el territorio han surgido iniciativas diversas que buscan conseguir la sostenibilidad ambiental, social y económica de sus explotaciones, como son la agricultura de proximidad o la agricultura social (AS). La AS es un fenómeno emergente en el ámbito rural y en el periurbano de los países europeos, aunque es una práctica incipiente en Cataluña. La AS da nuevas funcionalidades y nuevos significados a la práctica agrícola, más allá de la propia función productiva. En la actual situación socioeconómica, la AS aparece como una práctica de abajo arriba (bottom-up) de innovación social desde la sociedad civil con el fin de crear nueva ocupación para las personas en riesgo de exclusión social y a la vez ayudar al desarrollo rural. En esta aportación se pretende explicar brevemente las características y las posibilidades de la AS, poniendo de relieve las formas de organización colectiva como el cooperativismo. El diagnóstico se ha realizado a partir de la construcción de una base de datos y entrevistas a promotores e informadores clave. La metodología cualitativa ha permitido hacer este diagnóstico empleando instrumentos de análisis como el DAFO y el flujograma. La aplicación de esta metodología pone de relieve, por un lado, el potencial y la contribución de la AS en diversos ámbitos (dotar de servicios sociosanitarios áreas rurales, desarrollo local, agricultura ecológica, innovación social, alternativas económicas) y, por el otro, las carencias y necesidades del sector que condicionan su desarrollo. De acuerdo con la influencia de estos factores se han diseñado algunas estrategias para contribuir a su difusión e impulso en Cataluña. Palabras clave: agricultura ecológica, agricultura social, desarrollo rural, Cataluña, exclusión social, Unión Europea. 24

001-168 Quaderns agraris 38.indd 24

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

SOCIAL FARMING IN CATALONIA. A TWOFOLD ALTERNATIVE: LOCAL DEVELOPMENT AND EMPLOYMENT OF GROUPS AT RISK OF SOCIAL EXCLUSION ABSTRACT In Catalonia, as in many countries of the European Union, there is an economic and social crisis in the agricultural field. Some initiatives have arisen in the territory, including local agriculture or social farming (SF), which seek to achieve economic, social and environmental sustainability. SF is an emerging phenomenon in rural and periurban areas in the European countries but it is still a new practice in Catalonia. SF provides new functions and meanings to agricultural practice beyond the scope of production. In the current socio-economic situation, SF is a bottom-up practice of social innovation in civil society aimed to create new employment for people at risk of social exclusion, while helping rural development. This paper seeks to briefly explain the characteristics and potential of SF, highlighting forms of collective organization like cooperatives. The analysis was based on the building of a database and on interviews with key developers and informants. Qualitative methodology has provided a diagnosis using tools such as SWOT analysis and flowcharts. This methodology has highlighted, on the one hand, the potential and contribution of SF in various areas (provision of social services in rural areas, local development, organic farming, social innovation, and economic alternatives) and, on the other, the gaps and needs of the sector that influence its development. Based on the effect of these factors, some strategies have been designed to contribute to the dissemination and promotion of SF in Catalonia. Keywords: organic farming, social farming, rural development, Catalonia, social exclusion, European Union. 1. INTRODUCCIÓ L’activitat agrària, agricultura i ramaderia, a Catalunya sempre ha estat important encara que no sigui un territori especialment dotat per a la producció agrícola (Idescat, 2013; Tulla, 1984). Hi ha molts exemples que demostren la capacitat competitiva de la seva agricultura, des de les vinyes i la producció de vi i cava de qualitat fins a les produccions de fruita de regadiu, així com en les activitats agroindustrials (Tulla et al., 2003). La capacitat exportadora del sector demostra aquesta vitalitat. Tanmateix, des de fa un segle s’ha generat un flux migratori camp-ciutat que ha comportat una disminució del poblament de les àrees rurals (Guirado i Tulla, 2010). Al principi QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 25

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

va ser positiu ja que es reduïa la mà d’obra sobrera de les explotacions agràries familiars i aquesta trobava ocupació en la indústria i altres activitats a la ciutat. Tanmateix, en els darrers cinquanta anys, sense dubte, ha significat un abandonament de moltes explotacions agràries i de molts pobles a Catalunya i a Europa. La crisi agrària, i de determinades àrees rurals, ha estat molt profunda, per la qual cosa s’ha generat una diferenciació territorial en termes de producció competitiva i de capacitat per poder assolir un desenvolupament local. En bona part, aquesta lluita queda reflectida en l’evolució de la política agrària comunitària, PAC (Viladomiu i Rosell, 2012). La mecanització del camp i la necessitat d’explotacions cada cop més grans van comportar una disminució significativa de la mà d’obra, cosa que va fer desaparèixer moltes de les granges petites i, per tant, va reduir molt l’ocupació en el sector agrari (Ploeg, 2006). Al mateix temps, cal considerar que en la concepció capitalista de l’agricultura la natura ocupa un paper subsidiari, i es produeixen impactes ambientals importants a causa de l’ocupació intensiva del territori, de l’excessiva pressió sobre els recursos naturals, de l’ús exagerat de productes químics i de les modificacions genètiques dels cultius amb efectes nocius per a la salut de les persones. Aquesta tendència s’agreuja amb la promoció del monoconreu davant la diversitat del policonreu, l’erosió del terreny a causa de l’abandonament dels camps i dels mètodes tradicionals de manteniment del territori, molt especialment en les àrees de muntanya (Barrachina i Tulla, 2010). A la dècada de 1980-1989 s’inicia la implantació conscient de la multifuncionalitat com un procés d’integració del desenvolupament rural, en què l’activitat agrària es considera econòmicament residual (Armesto, 2005), però que també dóna lloc al sorgiment d’una pagesia nova, amb una consciència nova, valors nous i maneres de produir noves (Monllor, 2013). A Europa, el món rural, a part de continuar buscant una millora de la producció, transformació i comercialització dels productes agraris, ha intentat trobar noves activitats que complementin els ingressos de la població que viu en el territori rural. Aquesta multifuncionalitat ha donat pas al turisme, les activitats artesanes i la «contraurbanització» (counterurbanization) com a eixos que estructuren les àrees rurals, fins i tot en les formes d’organització social i territorial (Champion, 1989; Woods, 2005). Aquesta dispersió de la ciutat en el món rural no ha estat únicament de residències i d’activitats industrials o de serveis, sinó que també ha significat, primer, un retorn al camp d’una joventut que ha promogut nous projectes agraris i turístics, coneguts com a neorurals (Martínez, 1987; Soriano i Tulla, 2003; Guirado, 2011), i més recentment, una substitució de la població, que havia emigrat, molt sovint per immigrants estrangers (Solé et al., 2012). La immigració a àrees rurals marginals, com el Pallars Sobirà o el Priorat, ha estat important des dels volts del 1990 fins al 2010, ja amb els efectes de la crisi econòmica. És important la immigració estrangera però també la catalana i, 26

001-168 Quaderns agraris 38.indd 26

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

molt especialment, el retorn de persones que van emigrar i ara tornen amb idees innovadores i voluntat de ser emprenedors (Guirado i Tulla, 2010; Guirado, 2011). L’agricultura social (AS) és una de les activitats que, en el marc de la multifuncionalitat de les àrees rurals, pot oferir ocupació, col·laborar en el desenvolupament rural sostenible i aprofundir en les noves formes de producció i comercialització de productes agraris (Guirado et al., 2013). L’AS es pot considerar que forma part de l’economia social i solidària (ESS), que es desenvolupa en l’esfera privada sense ànim de lucre (Llei 5/2011),1 d’acord amb iniciatives de la societat civil, i comprèn experiències que empren recursos locals, agraris i/o naturals, per promoure la salut, l’ocupació i l’apoderament de col·lectius en risc de marginació social i la generació de serveis, en les àrees rurals i periurbanes. En aquest article explicarem: 1) el concepte de l’AS, 2) alguns exemples de com funciona l’AS a Europa, 3) l’AS a Catalunya, 4) la potencialitat que representa l’AS analitzada a través d’un DAFO i finalment 5) algunes conclusions que permetin generalitzar les experiències d’AS que hem estudiat. La metodologia emprada inclou: a) una revisió bibliogràfica del canvi agrari en els darrers trenta anys però principalment sobre l’AS a Europa; b) l’anàlisi de dades de l’Idescat i del tercer sector a Catalunya; c) el resultat dels qüestionaris i entrevistes realitzats a casos d’AS a Catalunya, i d ) una anàlisi qualitativa dels resultats a Europa (fonts secundàries) i a Catalunya (fonts primàries) a través d’un DAFO i un fluxgrama (Guirado et al., 2014). 2. EL CONCEPTE AGRICULTURA SOCIAL De manera sintètica podem dir que l’AS correspon a un ampli ventall d’activitats que tenen en comú la pràctica de treballar en la producció, la transformació o la distribució de productes agraris, i l’atenció directa a col· lectius de persones en risc d’exclusió social. Aquestes sovint tenen una falta d’apoderament, com és el cas de persones amb discapacitats físiques i mentals, persones que volen deixar la drogoaddicció, persones en centres penitenciaris, joves amb fracàs escolar, gent gran, dones maltractades i, actualment, també persones en atur de llarga durada i explotacions agràries poc competitives, entre d’altres (Iacovo, 2010). No hi ha un únic apel·latiu per a referir-se a aquesta pràctica. L’aparició de la xarxa SoFar (2005, 2008) va divulgar el concepte social farming (agricultura social) per a designar aquest fenomen, però altres iniciatives, com el programa COST Action 866 (2006-2010), s’hi han referit com a green care, un concepte transversal, en el qual s’inclouria 1. Llei 5/2011, de 29 de març, d’economia social. Publicada en el BOE, núm. 76, de 30 de març de 2011, p. 33023-33033. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 27

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

l’AS. La implicació del Comitè Europeu, Econòmic i Social ho ha fet més evident (Willems, 2013). Green care és un dels termes utilitzats més freqüentment per referir-se a l’AS, malgrat i no ser completament equivalent, sinó que fa referència a un marc conceptual que coincideix en bona part amb el de l’AS. Aquest concepte acull un ampli ventall d’activitats i pràctiques que tenen en comú l’ús de la natura per a promoure beneficis en la salut física i mental de les persones. La relació de les persones amb el medi natural es pot estructurar de diverses maneres, però en un primer terme es poden diferenciar dues grans categories, en funció de la implicació que les persones usuàries tinguin amb els elements naturals (Sempik et al., 2010): experiències al medi natural (contemplació o exercici físic) i interacció amb elements naturals (treball a la natura o interacció amb animals —care farming—). L’AS coincideix amb el green care amb el treball a la natura (horts d’autoconsum, ecoteràpia, horticultura terapèutica, horts socials i agricultura i ramaderia en general), però va més enllà de les activitats que es realitzen i també de les funcions de green care (promoció de la salut, teràpia i rehabilitació, i treball i atenció sanitària). Les activitats de l’AS, a més de les assenyalades dins el green care, se centren en la producció, transformació i comercialització d’aliments o productes artesanals. Les funcions de l’AS s’orienten més cap a la promoció d’ocupació de persones en risc d’exclusió social, encara que alguns col· lectius també requereixin atencions terapèutiques i millores en la seva salut, física i mental. Les activitats d’AS tenen una doble finalitat: realitzar una activitat econòmica rendible i que aquesta activitat tingui una important càrrega de responsabilitat social. Francesco di Iacovo i Deirdre O’Connor (2009) resumeixen els tipus d’activitats de l’AS (taula i). En la classificació de la taula i, en el grup 1, unitats terapèutiques en hospitals i centres sanitaris especialitzats, fan ús del contacte amb la natura com a activitat curativa. El personal té una formació més sanitària que agrària. L’ambient de l’atenció a l’usuari és molt formal i aquests centres formen part del sistema de salut pública o són promoguts per fundacions privades. Al grup 2, hi pertanyen els projectes d’economia social, en què hi ha l’objectiu de producció d’aliments i/o artesania tenint en compte les seves funcions terapèutiques per a millorar la inserció social dels col·lectius amb discapacitats físiques o mentals. El personal està format en temes sanitaris i en temes econòmics. Les entitats que acullen aquests projectes són associacions o empreses sense ànim de lucre, que reben subvencions públiques o privades. En el grup 3, hi ha les explotacions agràries especialitzades en l’atenció sanitària. La seva funció principal és la producció agrària, amb personal bàsicament pagès o esdevingut pagès, però també es tenen en compte les funcions terapèutiques i d’atenció sanitària. Pot haver-hi personal amb coneixements sanitaris però els centres són informals. La prioritat no és obtenir una rendibilitat econòmica, sovint se subvenciona privadament (familiars, chari 28

001-168 Quaderns agraris 38.indd 28

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

Taula I. Classificació de les activitats vinculades al social farming i/o green care a Europa Segons la relació entre usuaris i gestors del projecte Atenent l’especialització de l’activitat (terapèutica o agrària) i tipus d’ambient de l’atenció a l’usuari (formal/informal)

Segons l’ús dels elements naturals (plantes i animals)

Atenent l’especialització en l’ús dels elements naturals

Ús terapèutic d’atenció sanitària (–)

Iniciatives amb terapeutes i personal especialitzat (–)

Explotacions agràries amb prevalença de pagesos/es (+)

1) Unitats terapèutiques en hospitals i centres sanitaris especialitzats

2) Explotacions agràries especialitzades en l’atenció sociosanitària

Producció 3) Projectes d’economia d’aliments social i de productes artesanals (+)

4) Explotacions agràries inclusives que prioritzen la producció

Font: Iacovo i O’Connor (2009).

ties), sinó que l’objectiu principal és sanitari ensems amb donar ocupació a través de l’activitat agrària. En el grup 4, hi ha les explotacions agràries inclusives, en què l’activitat és bàsicament agrària o de turisme rural, i hi ha empleats en risc d’exclusió social en el marc de programes estructurats, públics o privats. El personal té una formació agrària i/o en turisme rural, i amb les granges busquen una rendibilitat econòmica, sovint amb formes organitzatives com cooperatives o associacions. Alguns cops, aquesta rendibilitat s’aconsegueix a través de les subvencions públiques o les aportacions privades (fundacions o associacions de familiars dels «usuaris» contractats). L’AS esdevé una de les respostes a les limitacions socials del model de desenvolupament neoliberal, especialment visible en aquests territoris que sovint ocupen un emplaçament perifèric, en els quals les possibilitats de desenvolupament econòmic s’han centrat en l’oci i la construcció i en els quals hi ha una important infradotació de serveis, especialment de caràcter social (Collantes, 2005). A més, en el cas de les àrees urbanes, la modernització de la ciutat i l’allunyament progressiu de la natura i dels valors associats al camp han fet créixer entre molts habitants de l’urbs l’interès i la necessitat de tornar a sentir-se vinculat a la terra, als processos agrícoles, als cicles naturals, al coneixement tradicional, als espais oberts «poc artificialitzats» i als estils de vida alternatius als que imperen a la ciutat (Rivera, 2009; Guirado, 2011). En el consum de les àrees urbanes cada cop es demana una producció agrícola més sostenible, que respongui a les necessitats de la societat, i que integri valors socials, ambientals, territorials i econòmics, és a dir, una agricultura ecològica, ètica i solidària. És per això que es pot afirmar que l’AS és QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 29

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

una pràctica agrícola innovadora que deixa palesa l’emergència d’un nou paradigma agrosocial (Sevilla Guzmán, 2007), el sorgiment d’una nova pagesia (Monllor, 2013) i la multifuncionalitat de l’agricultura (Armesto, 2005). Les pràctiques agrícoles vinculades a l’AS participen en el sistema productiu i especialment en altres àmbits com els de l’educació, la formació, la salut i el tercer sector social (TSS),2 i són una contribució social evident. D’aquesta manera, l’agricultura amplia el seu àmbit d’influència apropant-se a un nombre creixent de població, cosa que fa possible que participin en una acció social a través de l’AS. La pagesia també té l’oportunitat d’implementar la idea de responsabilitat social i de treball cooperatiu en connexió amb les experiències d’AS, ensems amb trobar un mercat per als seus productes. L’AS emergeix com una pràctica innovadora amb la voluntat de proporcionar noves funcions a l’agricultura, en un moment en què la ruralitat esdevé una realitat híbrida i extremament canviant (Whatmore, 2002). El concepte innovació social en l’agricultura està relacionat amb l’acció col·lectiva, condicionada per l’estructura social dels territoris en què es desenvolupa, i amb la interacció activa, participativa i permanent entre persones, eines i recursos territorials. En aquest sentit, moltes de les experiències d’AS, a Catalunya i a Itàlia, fan créixer el sentiment de comunitat, arrelada en el territori i que fomenta el treball cooperatiu (Iacovo, 2010; Guirado et al., 2014). 3. ALGUNS MODELS EUROPEUS D’AGRICULTURA SOCIAL L’AS a Europa no té uns antecedents històrics clars, ja que el desenvolupament d’activitats que vinculen agricultura i assistència sociosanitària varia notablement en funció de cada país. Les diferències culturals, l’estructura del sistema de salut, les característiques socials i el funcionament dels serveis socials són alguns dels elements que generen aquesta disparitat. En canvi, l’ús de la natura i del contacte amb elements del paisatge per a millorar la salut física i mental de les persones ve d’antic. Des de l’edat mitjana s’han associat els monestirs, hospitals i hospicis, que ja incorporaven horts i jardins com a espais terapèutics per a les persones que acollien, a espais de rehabilitació i millora de la salut (Gerlach-Spriggs et al., 1998). Un dels referents emblemàtics d’aquesta època, que emprava l’agricultura com una eina terapèutica per a persones malaltes (pelegrins i malalts mentals), encara perdura a la vila flamenca de Geel, a uns seixanta quilòmetres de Brussel·les (Roosens i Walle, 2007). En el segle xix la psiquiatria moderna va defensar que la interacció entre els malalts mentals i els elements naturals era terapèutica i produïa beneficis 2. Anuari del Tercer Sector Social a Catalunya, 2009, Taula d’Entitats i Observatori del Tercer Sector a Catalunya, Barcelona (http://www.anuaritercersectorsocial.cat). 30

001-168 Quaderns agraris 38.indd 30

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

en la seva salut. A finals del segle xix a Alemanya i en el segle xx als Països Baixos, el Regne Unit i Irlanda, l’ús de l’agricultura va ampliar-se com una via ocupacional per a persones en la pobresa o amb dificultats per a accedir al mercat laboral, especialment en obres de beneficència de caràcter religiós (charities), en centres en un entorn rural (Relf, 2006). La liberalització i socialització dels serveis assistencials després de la dècada de 1950 afavoreixen la incorporació d’associacions del TSS en la promoció i gestió d’iniciatives que combinen treball agrícola amb serveis a sectors socials desfavorits, i es pot dir que representa el primer impuls per a crear una AS. L’AS s’ha anat implantant a Europa, adaptant-se al divers tractament públic que es dóna a les atencions sanitàries, als greuges que genera l’atur, a les polítiques d’inserció social de col·lectius en risc i, molt important, a la capacitat d’iniciativa dels agents promotors d’entitats, públiques o privades, interessades a resoldre aquesta problemàtica. Els diferents models tenen en compte, almenys, cinc elements: 1) els sistemes de regulació de l’atenció sociosanitària, 2) les condicions de benestar de la societat, 3) el finançament, 4) la tipologia dels actors involucrats i 5) les formes de gestió de l’AS. A Europa podrien distingir-se quatre grans models (Esping, 1995; Haugan et al., 2006; SoFar, 2005 i 2008; Guirado et al., 2013): a) Model socialdemòcrata. Implantat als països del nord d’Europa (Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia), aquest model es basa en el dret fonamental d’accés als serveis socials i de salut de tota la ciutadania a través d’un sistema nacional de salut, i que se sosté en una elevada fiscalitat dels seus habitants. Aquests serveis s’han descentralitzat i més del 60 % s’ofereixen des de l’ajuntament o la regió, i es garanteix formació continuada als que intervenen a les granges. En comptes de crear institucions específiques, se subvencionen les explotacions agràries, on el titular actua com un supervisor, tenint cura de poques persones en risc d’exclusió. Hi ha un doble objectiu: les polítiques d’inserció social i les polítiques d’ajudar econòmicament les granges. b) Model corporatiu. Present als països del centre d’Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Països Baixos). També es garanteix l’accés a la salut pública per a tothom a través de la cotització a la seguretat social, però es permet la implantació de sistemes privats que funcionen de manera paral· lela al sistema públic i que poden esdevenir proveïdors de serveis socials i de salut a través de concessions públiques. Hi ha un interès públic a promoure care farms i, a part de polítiques de subvenció, s’organitzen cursos de formació. Per aquests motius, l’AS és considerada, per les parts interessades, una activitat solidària més que un negoci. Encara que hi ha una pressió molt forta sobre les fundacions perquè augmentin la producció de béns i serveis, perquè es puguin autofinançar i dependre menys de les subvencions públiques. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 31

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

c) Model (neo)liberal. Present principalment als països de cultura anglòfona (Irlanda, Regne Unit), es basa sobretot en l’ajuda a famílies i persones amb necessitats i dificultats específiques a través del TSS (associacions, fundacions, etc.), les accions de voluntariat i les obres de beneficència vinculades a l’Església (charities). Hi ha un sistema públic que no garanteix una cobertura universal, i l’accés a la sanitat depèn en gran part de la contractació de mútues i asseguradores privades. Els actors són fora de les institucions públiques i la gestió es porta des de la societat civil amb finançament privat, de fundacions o del sector públic parcialment. d ) Model mixt. Present als països mediterranis (Itàlia, Espanya), és una combinació del model de benestar socialdemòcrata i del corporatiu, en el qual conviuen com a proveïdors de serveis de salut el sector públic i el privat. Al mateix temps, en aquest model és especialment valuós el paper del TSS, i directament de les famílies, en l’atenció a les persones. D’aquesta manera ens trobem amb un sistema fragmentat, en el qual l’existència d’un sistema públic de salut, cada cop més afeblit, es complementa amb el sistema privat, en expansió a conseqüència de les polítiques dels governs. La forta presència del TSS fa que alguns serveis que es deixen d’oferir des del sistema públic es deleguin a associacions sense ànim de lucre en un procés de socialització. Tanmateix, les famílies tenen un paper actiu de xarxa en promoure moltes d’aquestes associacions, proveïdores de serveis, que donen suport individualitzat a la persona dependent en el marc de les activitats de l’AS. En alguns països com Itàlia o Catalunya, cal considerar l’existència de cooperatives que utilitzen l’activitat agrària com un instrument de teràpia ocupacional però també com a generadora d’ocupació. Si ara ens fixem en les àrees d’actuació de l’AS, recollint diverses experiències de països europeus (SoFar, 2005 i 2008; COST Action 866, 2006-2010; Guirado et al., 2013), podem veure que són bàsicament sis: a) La teràpia, que acull les activitats terapèutiques en horticultura i amb animals per a persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia o trastorn mental, necessitats educatives especials, etc. La rehabilitació es realitza a residències, centres penitenciaris i centres de menors i s’hi tracten persones amb addiccions (alcohol, drogues), amb traumes (maltractament, víctimes d’abusos, violació), persones en recuperació d’alguna malaltia, joves problemàtics i persones amb trastorns alimentaris. b) La inserció laboral implica la inclusió en el mercat laboral de persones amb discapacitat física i mental i la seva participació en el cicle de producció i distribució en funció de les seves capacitats. També correspon a la formació per a facilitar noves habilitats laborals a persones procedents de centres penitenciaris o de joves amb fracàs escolar, entre d’altres, perquè es puguin inserir en el món del treball. En general, cal posar l’accent en la formació professio32

001-168 Quaderns agraris 38.indd 32

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

nal de col·lectius que no han tingut l’oportunitat de formar-se o que han abandonat els estudis. En tractar amb col·lectius amb certs desavantatges per a obtenir un lloc de treball, l’Administració concedeix algun tipus de subsidi. Bàsicament són accions que procuren l’accés laboral dels joves. c) La inclusió en l’àmbit escolar dels alumnes amb dificultats comporta activitats que facilitin l’aprenentatge educatiu, en general, i d’oficis, en particular. Molts d’aquests alumnes tenen problemes d’adaptació o necessitats especials. Aquestes activitats formatives es fonamenten en l’aprenentatge de la vida al camp i dels cicles de la producció agrària (granja-escola, horts escolars, etc.). També hi ha activitats culturals que valoren i difonen els valors i els costums del món rural com una forma d’integració social de col·lectius en risc de marginació. d ) El treball amb persones i col·lectius en risc extrem d’exclusió social (sense sostre, immigrants, dones maltractades, infants, gent gran, aturats, etc.) per a facilitar-ne la inclusió social pot afavorir l’apoderament de grups no hegemònics. La cohesió social s’intenta a través de projectes comunitaris que integrin diferents col·lectius i grups socials per poder beneficiar la relació entre persones (horts comunitaris, cooperatives de consum, etc.). e) La promoció dels petits agricultors i artesans, poc viables econòmica ment dins de l’economia competitiva, a través de la producció ecològica, la pluriactivitat i el compromís amb col·lectius en risc d’exclusió social. La conjunció de dues situacions problemàtiques (pagesia en risc econòmic i col· lectius en risc social), juntament amb polítiques d’ajuda estructural de la PAC i d’altres institucions, pot donar lloc a una recuperació d’àrees rurals que ajudaran a vertebrar el desenvolupament regional. f ) Les activitats sociorecreatives amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i donar rellevància personal o social, que es dirigeixen a persones amb necessitats especials (persones amb disminucions, joves, famílies, gent gran, etc.). Seria el cas de l’agroturisme social o de les activitats pedagògiques a granges, que paguen directament els usuaris o estan subvencionades parcialment per entitats privades o públiques. 4. L’AGRICULTURA SOCIAL A CATALUNYA Les primeres iniciatives d’AS a Catalunya apareixen entre el 1965 i el 1975, ocupen i tracten persones amb discapacitat i s’ubiquen a l’àrea periurbana de Barcelona, especialment al delta del Llobregat i al Baix Maresme. Del 1975 al 1992, apareixen entitats a comarques més rurals i amb més presència del sector agrari (la Garrotxa, la Segarra, el Segrià, el Solsonès, etc.). Durant la crisi de 1992-1997, les xifres d’atur van arribar al 24 %, i amb la bonança econòmica que va seguir aquesta recessió (1998-2008) es va donar un entorn propici per a crear programes amb iniciatives per a millorar la vida de les persones més vulQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 33

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

nerables, fins i tot en zones perifèriques com les Terres de l’Ebre. En el període 2008-2012, malgrat la crisi econòmica s’activen moltes iniciatives d’AS, sovint en el món rural allunyat dels centres urbans, amb projectes innovadors i amb un marcat caràcter social d’atenció a col·lectius com drogoaddictes, aturats de llarga durada, etc. El 2012 vàrem obtenir informació de noranta-nou entitats actives, de les quals quaranta-set tenien com a activitat principal la jardineria; trenta-tres l’AS; nou l’AS i la jardineria, i deu treballs forestals, alimentació, servei de càtering, etc. Des de llavors n’hem detectat més de vint de noves. Els projectes d’AS representen un fort impuls per al desenvolupament local, econòmic i social, a Catalunya, principalment en àrees rurals, on les activitats lligades al territori i vinculades a productes de la terra tenen una repercussió més gran en el desenvolupament endogen, la cohesió social i la consolidació del teixit empresarial (Tulla et al., 2009; Tulla et al., 2014). Es tracta d’iniciatives socialment més justes, però també més respectuoses amb el medi ambient i el territori, ja que fomenten els valors que contribueixen positivament a la construcció de nous models de desenvolupament, tal com es pot veure en alguns casos exemplars com L’Olivera Cooperativa,3 Bolet Ben Fet4 o La Klosca5 (Guirado et al., 2014). El règim jurídic de les iniciatives d’AS és divers, encara que hi ha cinc grups importants, tal com es pot veure en la figura 1. Per un costat, tenim les institucions de caràcter social com les associacions i les fundacions que es caracteritzen per realitzar la seva activitat sense ànim de lucre i, per l’altre, hi ha les institucions privades, algunes de caràcter mercantil, com empreses i cooperatives, la raó de ser de les quals també és la funció social i assistencial. L’Administració també ha creat entitats de caràcter públic amb l’objectiu de fomentar l’ocupació de col·lectius en risc d’exclusió social i com a estratègia de desenvolupament local. Sovint, l’objectiu de promoure l’AS implica una col·laboració entre el sector públic, principalment el Govern local, i el sector privat. Les figures jurídiques que adopten les entitats implicades a l’AS a Espanya es basen en la LISMI,6 promulgada l’any 1982, que pretenia aconseguir la incorporació al món laboral de persones amb discapacitats, però en empreses de més de cinquanta treballadors. A Catalunya, l’alternativa són els centres especials de treball (CET),7 que poden tenir un caràcter públic o 3. Per a més informació, vegeu http://www.olivera.org. 4. Per a més informació, vegeu http://www.boletbenfet.com. 5. Per a més informació, vegeu http://www.laklosca.cat. 6. L’article 49 de la Constitució espanyola (1978) fa obligatòria una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb discapacitats físiques, sensorials i psíquiques, a les quals donaran l’atenció que requereixen. La Llei d’integració social de les persones amb minusvalidesa (LISMI), Llei 13/1982, de 7 d’abril, estableix normes perquè les empreses públiques i privades de més de cinquanta treballadors que incloguin un mínim d’un 2 % de persones amb minusvalidesa rebin incentius fiscals. 7. Els centres especials de treball (CET) varen ser creats pels departaments de Treball i de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya el 1982, i corresponen a uns convenis específics entre 34

001-168 Quaderns agraris 38.indd 34

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

Figura 1. Forma jurídica de les experiències AS a Catalunya (2013)

Font: Elaboració pròpia a partir de les entrevistes.

privat, però s’han d’inscriure en el Registre de Centres Especials de Treball a Catalunya,8 i han de poder justificar, mitjançant un estudi econòmic, les possibilitats de viabilitat i subsistència del centre per garantir «un treball remunerat a persones amb discapacitat, sigui física, intel·lectual o sensorial, mitjançant la seva integració sociolaboral». Finalment, les empreses d’inserció (EI), més inclusives, tenen més flexibilitat en la integració sociolaboral dels col·lectius en risc de marginació social que contracten. Qualsevol societat mercantil o cooperativa pot sol· licitar ser qualificada d’EI, i inscriure’s al Registre Administratiu d’Empreses d’Inserció Sociolaboral de Catalunya.9 En aquest sentit, no és tant una forma jurídica, sinó una categoria que se sol·licita de manera posterior a la creació de l’empresa. El col·lectiu de les persones amb discapacitats és el l’Administració autonòmica i els diversos tipus d’empreses, cooperatives o fundacions, on hi ha contrapartides econòmiques a canvi de contractar persones en risc d’exclusió social i de realitzar una tasca de tutoria i teràpia. 8. Regulat per la Llei 13/1982, de 7 d’abril, de centres especials de treball. 9. Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per a regular les empreses d’inserció sociolaboral (DOGC núm. 3793, de 3 de gener de 2003). QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 35

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

Figura 2. Col·lectiu de beneficiaris de l’AS a Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de les enquestes.

col·lectiu més representat a Catalunya (figura 2), que s’explica en part perquè la majoria d’entitats actuals són els CET, dedicades a la reinserció sociolaboral de persones amb discapacitats. Les entitats que pretenen la reinserció laboral de les persones en situació de pobresa i exclusió social apareixen com una alternativa cívica, en forma bàsicament d’associacions, cooperatives o empreses públiques, per donar resposta, mitjançant la participació voluntària de la ciutadania, a necessitats socials urgents, establint xarxes de suport mutu i potenciant els horts d’autoconsum i auto ocupació per minimitzar les desigualtats socials provocades per la situació actual. De manera més concreta podem parlar dels diversos grups d’activitats que es basen en l’AS, a Catalunya, i que poden ajudar al desenvolupament local i regional. Entre d’altres, són: a) Els vivers de plantes i la jardineria que han estat, i encara són, una de les activitats més utilitzades per donar feina a les persones amb discapacitat física i mental, juntament amb el sector dels manipulats industrials. Normalment s’han localitzat en àrees rurals a prop de les ciutats. En alguns casos, 36

001-168 Quaderns agraris 38.indd 36

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

els familiars han promogut fundacions per crear cooperatives o empreses sense ànim de lucre. b) L’horta i la producció de flors, en petites i mitjanes explotacions, és una de les activitats que acull més diversitat de col·lectius en risc d’exclusió social. L’Administració local i la Fundació Càritas, de l’Església catòlica, són les institucions a Catalunya que han proveït de més terres per a grups socialment marginats (en atur, gent gran, exdrogoaddictes, etc.) diferents dels discapacitats físics i mentals. Sovint, aquesta producció és d’autoconsum o comercialització local. També hi ha els horts a les presons (Can Brians a Catalunya i a la presó de Ciutat de Mallorca). c) La producció de bolets (Bolet Ben Fet),10 d’ous ecològics (La Klosca)11 i de petit bestiar (conills, pollastres, perdius) és una activitat emergent per la demanda important d’aquests productes a preus assequibles en un període de crisi econòmica. Les explotacions són de dimensió mitjana però modernes i tecnificades. d ) La ramaderia d’oví i cabrum, tant per a produir carn com derivats lactis. Les granges són difícils de crear. Es necessita una formació tant per a les tècniques de pastura com per a garantir les condicions sanitàries i de transformació. També es necessita una inversió important en terres, bestiar i obradors. La major part d’iniciatives són en àrees rurals de muntanya o allunyades de les ciutats. e) La ramaderia de vaquí, tant per a produir carn com derivats lactis, és de les més adaptades a les normes ecològiques. El més habitual són explotacions mitjanes que contracten persones en risc d’exclusió social. A Catalunya hi ha, però, un exemple de gran empresa com La Fageda12 amb una quota del 5 % de la venda dels iogurts, que integra tot el procés fins a la comercialització dels seus productes. L’èxit rau a haver aconseguit un mercat ètic, formar part d’una xarxa, l’organització cooperativa i beneficiar-se dels ajuts estatals com a CET.13 f ) El conreu arbustiu de vinya i oliveres, en explotacions mitjanes, s’està expandint per la diversitat de feines que cal fer i les oportunitats d’ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social. Poden obtenir un valor afegit amb la transformació en vi i oli, productes normalment ecològics, i amb una comercialització de marques de qualitat, com és el cas de L’Olivera.14 g) Les indústries agroalimentàries, la restauració i el càtering que donen feina als col·lectius en risc de marginació són activitats que requereixen més organització. Fet que implica que l’AS es faci a través de fundacions, coope10. Vegeu la nota 4. 11. Vegeu la nota 5. 12. Hi treballen 272 persones, de les quals 154 tenen certificat de discapacitat mental o intel· lectual; per a més informació: http://www.fageda.com. 13. Vegeu la nota 6. 14. Vegeu la nota 3. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 37

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

ratives o empreses, amb una part important de formació professional prèvia dels treballadors. h) El turisme rural pot combinar-se molt bé amb les explotacions agràries i tenir funcions molt diverses. Donar feina a col·lectius amb disminució però també als que estan en risc d’exclusió social. Fins i tot és la modalitat que combina més amb l’educació ambiental. A pesar que encara hi ha una relació dèbil entre experiències d’AS, podem destacar el projecte innovador de la Xarxa CX AgroSocial,15 fundada l’any 2011, que actualment agrupa vint-i-cinc entitats. D’aquestes, tretze s’han organitzat en la cooperativa 2147 MANS,16 que ofereix feina a 1.075 persones, de les quals la meitat són de col·lectius en risc d’exclusió social. El seu objectiu és millorar la producció i transformació dels productes, d’orientació ecològica,17 per obtenir més valor afegit. La definició dels productes (R+D+I) es fa a través de la col·laboració amb la Fundació Alícia18 i amb la comercialització d’una nova marca conjunta amb el mateix nom que la cooperativa. 5. UNA ANÀLISI DEL POTENCIAL DE L’AGRICULTURA SOCIAL L’estudi de les entrevistes de l’AS a Catalunya ens ha permès fer una anàlisi DAFO, destacant les característiques internes (fortaleses i debilitats) de l’entorn (amenaces i oportunitats) que l’afecten directament o indirectament (taula ii). Podem observar que les fortaleses vénen: 1) per la situació avantatjosa del sector agroalimentari de proximitat, sobretot en el context de crisi, ja que es defineix com un sector estratègic que cobreix segments del mercat cada cop més grans, els quals cerquen un producte proper, de qualitat, ecològic, amb un valor social i amb certs criteris ètics; 2) pel vincle que cadascuna de les experiències estableix amb el seu entorn contribueix de manera positiva al desenvolupament local, la cohesió social, la gestió territorial, la conservació del medi i ajuda a establir xarxes de cooperació i sinergies entre diferents agents d’un mateix territori; 3) perquè l’AS, a part de les activitats agràries, ofereix també serveis d’atenció sociosanitària, cosa que situa aquest sector en l’esfera de la innovació social i com un espai d’activitat econòmica 15. La Xarxa AgroSocial forma part de la Fundació Catalunya - La Pedrera i inclou L’Olivera, La Fageda, Fund. Drissa, Nou Verd, GINAC, Santa Teresa, Onada, E. I. Foresterra, Integra Pirineus, Amunt Ebre, Ampans, La Factoria del Mar i les tretze entitats agrupades a la cooperativa 2147 MANS (http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/content/xarxa-agrosocial). 16. La cooperativa 2147 MANS agrupa les entitats: Aprodisca, Associació Sant Tomas PARMO, Can Perol, CET El Pla, Ecobrot (Fundació Oscobe), Ecogrup Ecològica (La Tavella), Fundació Onyar La Selva, Fundació Molí d’en Puigvent, La Klosca - CET, Portal Berguedà, Sambucus, Teb Verd i Viver de Bell-lloc (http://www.2147mans.coop). 17. Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) (http://www.ccpae.org). 18. Fundació Alícia (http://www.alicia.cat). 38

001-168 Quaderns agraris 38.indd 38

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

Taula II. Anàlisi DAFO Fortaleses

Oportunitats

Agricultura ü A gricultura, sector estratègic davant la crisi ü M ultifuncionalitat agrària i diversificació a les explotacions ü P roximitat alimentària i dignificació de la pràctica agrícola ü I mplementació de criteris agroecològics i valor social a les explotacions

Context actual ü E scenari socioeconòmic que obliga a la innovació i projecte amb valor social ü C anvis en les pautes de consum (productes justos i ètics) i els hàbits alimentaris (productes ecològics) Ocupació i inclusió social ü N ous jaciments d’ocupació en l’agricultura i sectors derivats ü N ecessitat de crear iniciatives que donin ocupació per reduir l’efecte de la crisi

Territori ü C ontribució en el desenvolupament local i la cohesió social ü C reació de serveis d’atenció a les persones Societat ü N oves relacions entre productors, consumidors i ü V ies de finançament alternatiu societat ü Ú s de noves tecnologies Innovació social i emprenedoria ü A mplia la xarxa del tercer sector social a ü R etorn inversió pública a la societat Catalunya ü I niciatives d’origen cívic Institucional ü F oment de la cooperació publicoprivada ü P rogrames de foment de l’economia social Beneficiaris ü A judes a l’emprenedoria i a la innovació ü A dequació de l’ocupació a col·lectius específics ü S uport a persones en risc d’exclusió social ü B eneficis per als col·lectius d’usuaris Debilitats Gestió/organització ü D ependència del finançament públic ü B aixos rendiments productius ü R etard o impagament de les subvencions Entorn ü S ector emergent amb trajectòria escassa ü P ràctica poc codificada ü X arxes poc estructurades Beneficiaris/beneficiàries ü B aixa presència de determinats col·lectius ü D ificultats per a cobrir les necessitats específiques de col·lectius/individus

Amenaces Context ü I ncertesa i reticències per a l’emprenedoria ü F alta de consciència i reconeixement de la tasca social ü M odel neoliberal (objectius d’empresa) enfront d’una economia ètica i solidària Situació de l’agricultura social ü V aloració escassa de l’aportació social dels col·lectius d’AS i en risc d’exclusió social ü C oneixement escàs de l’AS a Catalunya, amb relació a la situació d’altres països UE Política/institucional ü R etallades en matèria de benestar social ü S ocialització i privatització de les competències d’atenció sociosanitària ü E xcessiva burocràcia i limitacions administratives ü M arc normatiu inexistent ü M anca de voluntat política

Font: Elaboració pròpia a partir dels resultats.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 39

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

i d’inserció laboral per a col·lectius en risc d’exclusió social, i deixa palès que és possible generar alternatives econòmiques que estiguin al servei de les persones i que promoguin valors de solidaritat, cooperativisme i mutualitat; 4) moltes iniciatives de l’AS sorgeixen del TSS (voluntaris, familiars, societat civil) com a mostra de les mancances de l’estat del benestar, tenint la voluntat de millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables, i 5) les experiències de l’AS han demostrat tenir grans beneficis per a les persones que hi treballen, el personal especialitzat i els usuaris, i que duen a terme algun procés terapèutic, educatiu, de rehabilitació o d’inserció sociolaboral, i afavorir l’apoderament dels usuaris i usuàries. Les debilitats tenen les causes següents: 1) les experiències de l’AS a Catalunya són força novelles i el grau de desenvolupament del sector encara és incipient, cosa que fa que el sector estigui poc cohesionat i format per experiències atomitzades, amb escassos vincles entre elles,19 i són de dimensions molt diverses i de diferent especialització econòmica i social; 2) hi ha una manca d’interacció entre el sector agrari i el sector de l’atenció socio sanitària (formació en atenció sanitària dels pagesos i formació agrària dels educadors), i amb altres sectors com els de la rehabilitació de les addiccions (drogodependència, alcoholisme, etc.) o el penal, i manca una visibilitat social més gran que ajudi a un suport més decidit del sector públic i la societat civil; 3) la majoria de les entitats que impulsen projectes d’AS a Catalunya estan constituïdes com a CET o EI, entitats privades, que depenen, en menor o major grau, del finançament públic i en la conjuntura de la crisi econòmica actual estan en situació vulnerable; 4) els rendiments productius en les experiències d’AS són més baixos que en les empreses convencionals, cosa que en dificulta la inserció en el mercat, i és difícil millorar per la dificultat d’adequar les tasques de l’explotació o obrador a les especificitats dels diferents col·lectius d’usuaris, i 5) el sector d’AS encara no ha tingut gaires experiències de treball amb certs col·lectius com els drogodependents, les víctimes de la violència de gènere, les persones sense sostre o els aturats de llarga durada, entre d’altres, encara que s’han desenvolupat horts terapèutics i altres iniciatives poc articulades entre elles. Les oportunitats estan condicionades: 1) per la conjuntura econòmica actual, en què algunes entitats amb aquest context socioeconòmic esdevenen un escenari propici per a innovar i emprendre, i en l’àmbit de l’economia social ajuden a valorar el sector agrari i la figura de la pagesia en apostar per una agricultura multifuncional, ecològica i de proximitat amb un nou rol en el si de la societat postindustrial; 2) per les potencialitats en la inserció laboral i en la inclusió social, que ha comportat crear nous perfils de feines relacionades amb el sector agrari o agroalimentari i alhora associades al se19. Hi ha excepcions, com L’Olivera, que ara complirà quaranta anys d’existència, o la Xarxa AgroSocial de la Fundació Catalunya - La Pedrera, que agrupa unes vint-i-cinc entitats diversificades. 40

001-168 Quaderns agraris 38.indd 40

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

guiment i acompanyament de col·lectius en risc d’exclusió social; 3) pels efectes socials de la crisi, que ha desenvolupat nous models econòmics i financers en activitats com l’AS, alternatius al model econòmic actual, així com la defensa d’una nova ètica centrada en la justícia territorial, la justícia social, la igualtat i l’apoderament dels sectors més vulnerables; 4) perquè aquests canvis van acompanyats d’un procés d’innovació social basat en la integració de col·lectius en risc de marginació social amb el reconeixement del paper imprescindible de l’agricultura, cosa que genera una cooperació publicoprivada així com noves vies de finançament alternatives a un sistema bancari debilitat, i 5) per una visibilitat més gran de l’AS, percebuda com una estratègia per al desenvolupament local i per a la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social. Aquests fets han comportat un pronunciament del Comitè Econòmic i Social Europeu (Willems, 2013), que podria arribar a promoure programes explícits a Catalunya. I finalment, trobem les amenaces, que són provocades: 1) perquè en el context socioeconòmic actual la situació financera posa en perill les administracions públiques i la seva funció com a garant del benestar de la població, reduint les subvencions a entitats del TSS, a les CET i a les EI, molt importants en l’AS; 2) per la manca de reconeixement de la tasca social que pot exercir l’agricultura amb el cooperativisme, ja que es menysvaloren els principis ètics i solidaris en imposar-se el principi competitiu; 3) per les poques facilitats per a accedir al factor terra, donar una cobertura legal a les iniciatives de l’AS i no reconèixer l’estalvi econòmic i social que representa per al sector públic que hi hagi iniciatives que l’alliberen de dedicar-hi recursos segons el mètode social return of investment (SROI) (‘retorn social sobre inversió’; Lingane i Olsen, 2004); 4) per l’escassa valoració i pel poc reconeixement de l’AS per la gran majoria de la societat, cosa que fa difícil el reconeixement que representa com a alternativa econòmica i social, i 5), finalment, pel poc reconeixement polític i institucional, que fa que l’AS estigui al marge de moltes polítiques públiques del país, fet que en dificulta el desenvolupament com a activitat que pot ajudar a millorar el benestar social de la població més vulnerable. A través de les publicacions del projecte SoFar (2005, 2008)20 hem elaborat una anàlisi DAFO de l’AS en el context europeu, que no difereix gaire de l’anàlisi feta per a Catalunya. Les fortaleses es fonamenten en: a) la diversificació del sector agrari i la qualitat del producte; b) un caràcter multifuncional del sector agrari; c) la creació de llocs de feina, tant per a les persones usuàries com per als professionals; d ) el potencial d’innovació econòmica; e) el potencial d’inclusió social i d’inserció laboral, i f ) les iniciatives sorgides des de la societat civil, un model de desenvolupament de baix a dalt en 20. Els països considerats són Itàlia, França, Eslovènia, Alemanya, Irlanda, Bèlgica (Flandes) i els Països Baixos. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 41

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

què compten molt els familiars dels col·lectius beneficiaris. Les debilitats tenen en compte: a) l’escassa consolidació del sector; b) la poca interacció entre el sector agrari i el de l’atenció social; c) l’heterogeneïtat del sector i l’atomització de les iniciatives; d ) la manca de xarxes que integrin i facilitin la col·laboració de totes les experiències d’AS; e) l’escassetat de recursos econòmics i financers, i f ) l’elevada dependència dels fons públics. Les oportunitats són possibles: a) per la consciència que cal superar la fragmentació de les experiències d’AS i que cal crear xarxes; b) per la creixent sensibilització per part de la societat; c) per la demanda creixent de productes de qualitat (ecològics), de proximitat i amb valor social; d ) pel paper clau de l’AS en la creixent desinstitucionalització de serveis públics, que cobreixen funcions que s’han abandonat, i e) per la inclusió implícita de l’AS en la nova política comunitària. Les amenaces són evidents: a) per les dificultats per a emprendre nous projectes a causa de la situació socioeconòmica; b) per la dificultat d’accés a la terra per part de la nova pagesia; c) per la manca d’un marc legal específic que faciliti l’activitat de l’AS; d ) per les dificultats per a trobar crèdits en la banca tradicional que obliga a trobar noves fonts de finançament, i e) per l’excés de regulació i imposicions legals en el sector agroalimentari. Per poder formular una diagnosi i unes propostes d’acció estratègica, després de realitzar l’anàlisi DAFO es va elaborar un fluxgrama, per identificar uns eixos de treball i, finalment, dissenyar propostes d’acció i recomanacions. En el fluxgrama vàrem considerar els factors favorables (les fortaleses i les oportunitats) i els factors limitadors (les debilitats i les amenaces), de manera agrupada. Els elements de cada grup, numerats i fins un total de cinquanta-dos, es van anar ubicant en una taula de doble entrada. Les tres files (extern/societat, sector AS i experiències) corresponen a l’àmbit d’incidència i les quatre columnes (Informació/comunicació, Recursos/infraestructures, Organització/gestió/activitats i Cultura/societat/territori) als grans grups temàtics dels factors considerats. La ubicació es va decidir entre els nou membres de l’equip de recerca, i es va passar tot seguit a agrupar factors que mostraven similituds o coincidències interpretatives, per arribar a poder presentar categories com a resultat de simplificar els fluxgrames. Set categories favorables, que agrupen vint-i-nou factors, i vuit categories limitadores, que agrupen vint-i-tres factors. Les categories favorables resultants, explicades pels factors agrupats, són: A) canvi del paradigma agrosocial; B) nou rol de l’agricultura a la societat i l’economia; C ) dinamització i cohesió social i territorial, i creació de xarxes; D) atenció integral i beneficis per als col·lectius en risc d’exclusió social; E ) innovació amb l’atenció a les persones i eficiència dels serveis públics; F ) foment de l’economia social i creació d’ocupació, i G ) nous models de gestió i organització. A tall d’exemple, aquesta darrera categoria G agrupava els factors 21 (Ús de les TIC per a millorar la competitivitat), 19 42

001-168 Quaderns agraris 38.indd 42

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

(Tendència a la rendibilitat econòmica de projectes amb finalitat social) i 4 (Vies de finançament alternatiu: banca ètica, cooperatives de crèdit, micromecenatge, captació de fons). Les categories limitadores resultants, explicades pels factors agrupats, són: H ) sector emergent i amb escàs reconeixement social i institucional; I ) condicionants legals i administratius; J ) limitacions de l’ocupació de col· lectius en risc d’exclusió; K ) minimització dels recursos públics, de finançaments i infraestructurals; L) escassa valoració de la tasca i l’economia social, ètica i solidària; M ) carència de vinculació entre sectors implicats i professionalització de l’AS; N ) sector heterogeni i poc cohesionat, i O) context de crisi com a amenaça. A tall d’exemple prenem la categoria J, que agrupa els factors 49 (Baixos rendiments productius), 46 (Baixa presència de determinats col·lectius: drogodependents, víctimes de violència de gènere, sense sostre, etc.), 51 (Dificultats per a donar suport integral a determinats col· lectius) i 52 (Dificultat d’adequació de tasques a les necessitats/capacitats individuals dels usuaris i usuàries). El pas següent ha estat buscar relacions de causa-efecte entre aquestes categories, que poden ser unidireccionals o bidireccionals. Un exemple unidireccional és que B) Nou rol de l’agricultura a la societat i l’economia és causa del C ) Dinamització i cohesió social. Un exemple bidireccional són les Taula III. Eixos de treball i àmbits d’actuació per a impulsar l’AS a Cata lunya Eix de treball

Àmbits d’actuació Fortaleses/oportunitats

Debilitats/amenaces

1. Context social i econòmic

Canvi de paradigma agrosocial (context de crisi com a oportunitat)

Context de crisi, com a amenaça Escassa valoració econòmica i social de l’AS

2. Consolidació del sector i impuls de l’AS

Cohesió social i dinamització territorial Foment de l’economia social

Condicionants legals i administratius Sector emergent amb escàs reconeixement social

3. Dotació de recursos i infraestructures

Nou rol de l’agricultura Nous models de gestió i organització

Minimització dels recursos Carència de vinculació entre agents implicats

4. Cohesió interna del sector

Cooperació i alguna xarxa entre iniciatives d’AS recentment

Sector heterogeni i poc cohesionat Manca de xarxes d’AS i de coordinació entre administracions

5. Ampliació i extensió de l’AS

Atenció integral i benefici per als col·lectius en risc d’exclusió

Limitacions en l’ocupació de col·lectius

Font: Elaboració pròpia d’acord amb el projecte ACUP2011-00023.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 43

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

Taula IV. Recomanacions d’accions estratègiques per a impulsar l’AS a Ca talunya Eix de treball

Accions estratègiques

1. Context social i econòmic

1.1. Foment de l’AS com a sector de l’economia social 1.2. Difusió i visibilitat de l’AS

2. Consolidació del sector i impuls de l’AS

2.1. Elaboració d’un marc juridiconormatiu propi 2.2. Inclusió de l’AS en les polítiques públiques 2.3. Avaluació del retorn social i eficiència dels recursos públics (SROI)

3. Dotació de recursos i infraestructures

3.1. Accés a vies alternatives de finançament 3.2. Reserva de terres per a l’AS

4. Cohesió interna del sector

4.1. Creació d’una plataforma d’AS

5. Ampliació i extensió de l’AS 5.1. Diversificació de les experiències d’AS 5.2. Foment de l’AS com a estratègia de desenvolupament local 5.3. Formació específica per als professionals del sector Font: Elaboració pròpia d’acord amb el projecte ACUP2011-00023.

categories G ) Nous models de gestió i organització, amb F ) Foment de l’economia social i creació d’ocupació, que s’influeixen mútuament. El resultat és la creació d’una xarxa d’elements, els quals estan interconnectats entre ells, que formen un sistema que ens proporciona una visió integral i completa del sector de l’AS, en el qual estan representats des dels factors propis de cadascuna de les experiències fins als elements externs que influeixen en el context en el qual es desenvolupa aquest fenomen en l’àmbit català. Les categories s’han jerarquitzat d’acord amb les relacions d’entrada i sortida, que ens permeten identificar uns eixos de treball i uns àmbits d’actuació (taula iii),21 que posteriorment permetran concretar unes recomanacions d’accions estratègiques per impulsar l’AS a Catalunya (taula iv). Per cada acció estratègica, especificat l’eix de treball, es desenvoluparà l’àmbit d’actuació, la justificació, la descripció de l’acció, els objectius, els agents implicats i les observacions i restriccions que comporta. 6. CONCLUSIONS L’AS, encara que d’una manera o d’una altra hagi existit des de fa molts anys a Europa, podem dir que ha tingut tres moments clau. Primer, des del 21. La descripció completa del mètode és molt més llarga i complexa. Aquí únicament pretenem relacionar l’anàlisi DAFO amb els eixos de treball i els àmbits d’actuació. Podeu consultar la metodologia del projecte a la memòria dels resultats, disponible al web: agriculturasocialcat.word press.com/resultats. 44

001-168 Quaderns agraris 38.indd 44

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

segle xix s’han aplicat teràpies utilitzant activitats agràries en persones discapacitades o amb necessitat d’atenció sanitària. Segon, en períodes de crisi econòmica des de mitjan segle xx, han augmentat les polítiques d’inserció laboral de col·lectius en risc d’exclusió social, bàsicament persones amb discapacitats físiques, mentals i intel·lectuals, amb la participació d’entitats públiques i/o privades segons el país. I, tercer, des dels darrers vint anys el TSS i altres entitats privades, amb la crisi de l’estat del benestar, han ampliat el nombre i tipus de col·lectius per inserir-los en el món laboral i pal·liar la seva problemàtica, com les persones amb addiccions, joves amb fracàs escolar, aturats de llarga durada, entre d’altres. Els projectes d’AS a Catalunya van iniciar-se principalment amb la jardineria, però després han desenvolupat activitats diverses, entre les quals destaca l’horticultura i l’elaboració de productes agroalimentaris. La majoria d’iniciatives es produeixen amb criteris ecològics que permeten crear alternatives econòmiques en el marc d’una economia més justa, ètica i solidària. Es planteja com una economia al servei de les persones. Les retallades del sector públic i la dependència més gran d’entitats privades sense ànim de lucre comporta valorar més el benefici social de les inversions, aplicant mètodes com l’SROI. En una etapa de maduresa de la implantació de l’AS es generen xarxes de coordinació i agrupació dels esforços dels diversos agents i empreses. Els governs locals, primer, i els nacionals i estatals, després, van prenent consciència de la importància d’aquesta nova activitat per al desenvolupament de les àrees rurals, amb el doble objectiu de crear serveis per a la societat i de generar uns ingressos addicionals per a la població. Aquesta nova funció social de l’agricultura es reforça amb l’orientació ecològica de la seva producció i amb el respecte al medi ambient i al territori. La prioritat per a assolir una sobirania alimentària i una agricultura de proximitat enforteix l’AS en atraure uns consumidors que prefereixen productes més sans i provinents d’un entorn ètic. L’AS pot aportar a la societat catalana: 1) un apoderament i ocupació per a persones en risc d’exclusió social, cosa que dóna oportunitats als més vulnerables perquè s’insereixin en el mercat laboral, s’integrin socialment i tinguin capacitat per a desenvolupar la seva vida quotidiana de manera plena; 2) millores importants en la salut física i mental en persones en risc d’exclusió social, ja que n’augmenta l’autoestima i la confiança en si mateixos; 3) la creació de serveis d’atenció sociosanitària en territoris rurals poc atesos, ampliant a tota la població l’atenció que es dóna als col·lectius en risc d’exclusió; 4) alternatives econòmiques que poden ajudar al desenvolupament local, com ja s’ha dit, promovent la multifuncionalitat i una economia social, i 5) una dinamització agroecològica en produir i potenciar un sector de consum, aliments locals, ecològics, de qualitat i socialment justos. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 45

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

Hi ha potencialitats en l’AS que caldrà confirmar i promoure com ara: a) una eina d’inserció sociolaboral per a persones amb discapacitat, i potencialment per a persones en risc d’exclusió social perquè encara estan poc representades, com les persones drogodependents, centres penitenciaris, dones víctimes de violència de gènere, aturats de llarga durada, etc.; b) una alternativa al sistema d’assistència sociosanitària actual i a les inversions de despesa pública en atenció de les persones en risc d’exclusió; c) una estratègia de desenvolupament local i de l’economia social, reforçant els valors d’una agricultura de proximitat, ecològica i justa en un context en què predomina l’hegemonia del sistema agroindustrial a través d’iniciatives que posen l’economia al servei de les persones, i d ) un element de millora de la qualitat de vida dels col·lectius en risc d’exclusió social. Finalment, a partir dels resultats obtinguts a l’anàlisi DAFO i del fluxgrama, es podran definir estratègies per tal de poder impulsar l’AS en tots els àmbits en què s’ha detectat un potencial d’actuació elevat. Els problemes clau són la debilitat de les condicions legals i administratives, i l’escàs reconeixement social i la poca visibilitat de l’AS per a la societat catalana. Hi ha importants debilitats del sector, com la minimització dels recursos públics en l’àmbit sociosanitari i en el finançament d’iniciatives d’acció social, estar poc cohesionat i amb una escassa relació entre l’àmbit sociosanitari i l’activitat agrària, dificultat de compaginar capacitat productiva, cost de producció i exigències de mercat, entre d’altres. Tanmateix, hi ha potencialitats molt esperançadores com el foment de l’economia social, la creació d’alternatives econòmiques i nous models d’organització del treball, innovació en l’àmbit social i d’atenció sociosanitària, dinamització agroecològica i del desenvolupament local, contribució a la cohesió social i atenció integral dels col·lectius usuaris. 7. AGRAÏMENTS Aquest article exposa part dels resultats obtinguts en el projecte «L’agricultura social en el desenvolupament local i en l’ocupació per a col·lectius amb risc de marginació», finançat pel Programa RecerCaixa (ACUP2011-00023) i fet pels investigadors Antoni F. Tulla (investigador principal), Carles Guirado, i les investigadores Anna Badia, Maria Barrachina, Natàlia Valldeperas i Ana Vera del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Camille Evard, Imma Pallarès i Marta Rancaño de la Fundació Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (CEDRICAT).

001-168 Quaderns agraris 38.indd 46

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

BIBLIOGRAFIA Armesto, X. (2005). «Notas teóricas en torno al concepto de postproductivismo agrario». Investigaciones Geográficas, núm. 36, p. 137-156. Barrachina, M.; Tulla, A. F. (2010). «Els canvis socioambientals al Pirineu català: la Vall Fosca com a escenari representatiu de les mutacions en les economies tradicionals de muntanya». Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 56, núm. 3, p. 557-572. Champion, A. G. (1989). «Counterurbanization: the conceptual and methodological challenge». A: Champion, A. G. (ed.). Counterurbanization, the changing pace and nature of population deconcentration. Londres: Edward Arnold, p. 19-33. Collantes, F. (2005). «Declive demográfico y cambio económico en las áreas de montaña españolas, 1860-2000». Revista de Historia Económica, núm. 23 (3), p. 515-540. COST Action 866 (2006-2010). Green care in Agriculture (EU project: Food and Agriculture) [en línia]. <http://www.umb.no/greencare/> [Consulta: 12 juny 2014]. Esping, G. (1995). «Il welfare State senza il lavoro. L’ascesa del familismo nelle politiche sociali dell’Europa continentale». Stato e Mercato, núm. 45, p. 347-380. Gerlach-Spriggs, N.; Kaufman, R. E.; Warner, S. B. (1998). Restorative Gar dens: The Healing Landscape. New Haven, CT: Yale University Press. Guirado, C. (2011). Tornant a la muntanya. Migració, ruralitat i canvi soci al al Pirineu català. El cas del Pallars Sobirà. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Guirado, C.; Badia, A.; Tulla, A. F.; Vera, A.; Valldeperas, N. (2013). «L’agricultura social. Aproximació conceptual i dinàmica en el context europeu». Biblio 3W: Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, vol. xviii, núm. 1046 (25 octubre), p. 1-27. — (2014). «La Agricultura Social en Cataluña: Innovación Social y Dinamización agroecológica para la ocupación de personas en riesgo de exclusión». AGER: Revista de Estudios sobre Despoblación y Desarrollo Rural, núm. 17 (octubre), p. 65-97. Guirado, C.; Tulla, A. F. (2010). «Entre l’abandonament i l’ús intensiu del territori? Sistema d’assentaments i gestió del territori en espais de muntanya. El cas de l’Alt Pirineu català». Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 56, núm. 3, p. 607-623. Haugan, L. R.; Nyland, E.; Fjeldavli, T.; Meistad, B.; Braastad, O. (2006). «Green Care in Norway; ferms as a resource for the educational, Health and social sector». A: Hassink, J.; Dijk, M. van (ed.). Farming for Health: Green-care farming across Europe and the USA. Dordrecht: Springer. Iacovo, F. di (2010). «L’agricoltura sociale: pratiche e paradigma nello scenaQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 47

19/06/15 08:05

A. F. Tulla-Pujol, C. Guirado, A. Badia, A. Vera, N. Valldeperas, C. Evard

rio comunitario». A: XLVII Convegno di Studi de la Società Italiana di Economia Agraria «L’agricoltura oltre le crisi». Università degli Studi del Molise, Campobasso (22-25 setembre 2010). Iacovo, F. di; O’Connor, D. (ed.) (2009). Supporting Policies for Social Far ming in Europe. Progressing Multifunctionality in Responsive Rural Areas. So Far. Social Services in Multifunctional Farms («Social Farming»). Florència: ARISA. Idescat (2013). Anuari Estadístic de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya. Lingane, A.; Olsen, S. (2004). «Guidelines for Social Return on Investment (SROI)». California Management Review. Martínez, S. (1987). «Utopia, espai i migracions utòpiques, El “retorn al camp”». Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 11, p. 61-79. Monllor, N. (2013). «La nova pagesia: vers un nou model agrosocial». Qua derns Agraris, núm. 35 (desembre), p. 7-24. Ploeg, J. D. van der (2006). «Agricultural production in crisis». A: Cloke, P.; Marsden, T.; Mooney, P. (ed.). Handbook of Rural Studies. Londres: Sage Publications, p. 258-277. Relf, P. D. (2006). «Agriculture and Health care. The care of plants and animals for therapy and rehabilitation in the United States». A: Hassink, J.; Dijk, van M. (ed.). Farming for Health: Green-care farming across Euro pe and the USA. Dordrecht: Springer. Rivera, M. J. (2009). La ciudad no era mi lugar: Los significados residenciales de la vuelta al campo en Navarra. Pamplona: Universidad Pública de Navarra. Roosens, E.; Walle, L. van de (2007). Geel Revisited: After Centuries of Mental Rehabilitation. Anvers: Garant Publisher. Sempik, J.; Hine, R.; Wilcox, D. (ed.) (2010). Green care: A Conceptual Fra mework. A Report of the Working Group on the Health Benefits of Green care. COST 866, Green care in Agriculture. Loughborough: Loughborough University. Centre for Child and Family Research. Sevilla Guzmán, E. (2007). De la sociologia agrària a l’agroecologia. Barcelona: Icaria. SoFar (2005, 2008). Social Services in Multifunctional Farms («Social Far ming?») [en línia]. <http://sofar.unipi.it/> [Consulta: 23 juliol 2014]. Solé, A.; Guirado, C.; Solana, M. (2012). «Cambios en la dinámica demográfica y migratoria del Pirineo catalán. Análisis sociolaboral de la población extranjera». AGER: Revista de Estudios sobre Despoblación y Desarrollo Rural, núm. 12, p. 51-90. Soriano, J. M.; Tulla, A. F. (2003). «El repoblament del Pirineu Català: Desig o realitat?». Mètode, núm. 36 (hivern 2002-2003), p. 65-70. Tulla, A. F. (1984). «Estructura Agraria de Catalunya». El Campo, núm. 95 [Servicio de Estudios del Banco de Bilbao], p. 17-28. 48

001-168 Quaderns agraris 38.indd 48

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

19/06/15 08:05

L’agricultura social a Catalunya. Una doble alternativa

Tulla, A. F.; Pallarès-Barberà, M.; Vera, A. (2009). «Naturbanization and local development in the mountain areas of the Catalan Pyrenees». A: Prados, M. J. (ed.). Naturbanization: New identities and processes for rural - natu ral areas. Londres: Taylor & Francis Group, p. 75-92. Tulla, A. F.; Soriano, J. M.; Pallarès-Barberà, M.; Vera, A. (2003). «La transformació del model agrari en àrees de muntanya». ESPAIS, núm. 49 (primavera), p. 82-97. Tulla, A. F.; Vera, A.; Badia, A.; Guirado, C.; Valldeperas, N. (2014). «Rural and Regional Development Policies in Europe: Social Farming in the Common Strategic Framework (Horizon 2020)». Journal of Urban and Region al Analysis, vol. v (2), p. 35-52. Viladomiu, L.; Rosell, J. (2012). «Cinquanta anys de PAC». Quaderns Agraris, núm. 32, p. 5-15. Whatmore, S. (2002). Hybrid Geographies: Natures, cultures, spaces. Londres: Sage Publications. Willems, J. (2013). «Opinion of the European Economic and Social Committee on “Social farming”: green care and social and Health policies». Offi cial Journal of the European Union (2013/C 44/07). Woods, M. (2005). Rural Geography: processes, responses and experiences in rural restructuring. Londres: Sage Publications.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 23-49

001-168 Quaderns agraris 38.indd 49

19/06/15 08:05

001-168 Quaderns agraris 38.indd 50

19/06/15 08:05

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 51-64 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.45

REFLEXIONS AL VOLTANT DELS PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT RURAL A CATALUNYA Gemma Francès-Tudel Grup de Recerca en Desenvolupament Rural de la Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB) Rebut: 29 de novembre de 2014 - Acceptat: 9 de desembre de 2014

RESUM Des de començament del segle xxi, la política de desenvolupament rural ha adquirit identitat pròpia configurant-se com el segon pilar de política agrària comunitària (PAC). El plantejament estratègic, els objectius i les mesures s’han materialitzat en els programes de desenvolupament rural (PDR). En el cas espanyol, les comunitats autònomes (CA) han tingut la competència de dissenyar els seus propis PDR a partir de les directrius establertes per la Comissió dins un marc de coordinació amb l’Administració central; la competència de les CA també es veu reflectida en el cofinançament de les mesures. Fins a l’actualitat, a Catalunya s’han implementat dos PDR amb una vigència de sis anys cadascun: el PDR 2000-2006 i PDR 2007-2013. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya va presentar el 22 de juliol a la Comissió Europea el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 en què es marquen les principals directrius en matèria de política de desenvolupament rural per a aquest període. L’objectiu de l’article és analitzar l’evolució dels programes de desenvolupament rural a Catalunya tant pel que fa a l’àmbit d’actuació sobre el territori com pel que fa a les línies estratègiques que s’estableixen. Finalment, a tall de conclusions s’exposen algunes reflexions sobre els elements més rellevants d’aquests programes. Paraules clau: política de desenvolupament rural, programes de desenvolupament rural, política agrària. Correspondència: Gemma Francès. A/e: gemma.frances@uab.cat. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

001-168 Quaderns agraris 38.indd 51

19/06/15 08:05

G. Francès-Tudel

REFLEXIONES EN TORNO A LOS PROGRAMAS DE DESARROLLO RURAL DE CATALUÑA RESUMEN Desde principios del siglo xxi, la política de desarrollo rural ha adquirido identidad propia configurándose como el segundo pilar de la política agraria comunitaria (PAC). El planteamiento estratégico, los objetivos y las medidas se han materializado en los programas de desarrollo rural (PDR). En el caso español, las comunidades autónomas (CC. AA.) han tenido la competencia de diseñar sus propios PDR a partir de las directrices establecidas por la Comisión dentro del marco de coordinación con la Administración central; la competencia de las CC. AA. también se refleja en la cofinanciación de las medidas. Hasta nuestros días, en Cataluña se han implementado dos PDR con una vigencia de seis años respectivamente: el PDR 2000-2006 y el PDR 20072013. El Departamento de Agricultura, Ramadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural de la Generalidad de Cataluña presentó el 22 de julio a la Comisión Europea el Programa de Desarrollo Rural de Cataluña 2014-2020 en el que se marcan las principales directrices en materia de política de desarrollo rural para este período. El objetivo del artículo es analizar la evolución de los programas de desarrollo rural en Cataluña tanto desde su implicación a nivel territorial como en referencia a las líneas estratégicas que se establecen. Finalmente, a modo de conclusiones se exponen algunas reflexiones sobre los elementos más relevantes de estos programas. Palabras clave: política de desarrollo rural, programas de desarrollo rural, política agraria. SOME REMARKS ABOUT RURAL DEVELOPMENT PLANS IN CATALONIA ABSTRACT Since the beginning of the 21st century, rural development policy has been reinforced and confirmed in the second pillar of the Common Agricultural Policy (CAP). Rural development policy in Spain is under the responsibility of the autonomous regions and is coordinated by the Spanish Government at na tional level. There is a National Strategic Plan (NSP) for Spain which provides the overall policy framework for rural development, supplemented by 52

001-168 Quaderns agraris 38.indd 52

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

19/06/15 08:05

Reflexions al voltant dels programes de desenvolupament rural a Catalunya

17 regional rural development programmes (RDPs). Two RDPs have been implemented in Catalonia: RDP 2000-2006 and RDP 2007-2013. In July 2014, the Catalan Government presented to the European Commission the Rural Development Programme for Catalonia 2014-2020 with the main guidelines and objectives for this period. The aim of this article is to analyse the evolution of the rural development programmes in Catalonia with respect to the territorial scope of action, the strategies and objectives, and the beneficiaries. It ends with some conclusions and remarks. Keywords: rural development policy, rural development programmes, agricultural policy, rural concept. 1. INTRODUCCIÓ En l’àmbit de la Unió Europea, el concepte desenvolupament rural està lligat a la política agrària europea (PAC), si bé la política regional també ha dut a terme i duu a terme intervencions específiques en benefici dels entorns rurals. A la dècada dels seixanta i principis dels setanta, la PAC realitzava únicament intervencions orientades a afavorir la modernització de les explotacions agràries i la millora de la productivitat del sector agrari. Aquestes accions eren anomenades política d’estructures i les finançava la Secció Orientació del Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA). Amb el pas dels anys es varen desplegar una sèrie de mesures d’abast més territorial i amb l’Agenda 2000 va néixer pròpiament la política de desenvolupament rural, que va configurar el «segon pilar» de la PAC. Les intervencions d’aquesta política es concreten en uns programes de desenvolupament rural (PDR) que bàsicament inclouen, en primer lloc, mesures orientades a la modernització del sector agrari, sota la finalitat d’aconseguir més competitivitat; en segon lloc, mesures de tipus més ambiental que pretenen un model agrari més sostenible, i en tercer lloc, les actuacions encaminades a la diversificació del món rural, gràcies a la creació i consolidació d’activitats no directament agràries i a la millora de la qualitat de vida de la població. En el nou període de programació (2014-2020), l’objectiu principal de la política de desenvolupament rural, tal com diu el Parlament Europeu, «és establir un marc coherent i sostenible que garanteixi el futur de les zones rurals, basat sobretot en la seva capacitat per a proporcionar un ventall de serveis públics que van més enllà de la mera producció d’aliments i en el potencial de les economies rurals per a generar noves fonts d’ingressos i noves ocupacions, preservant al mateix temps la cultura, el medi ambient i el patrimoni de les zones rurals». QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

001-168 Quaderns agraris 38.indd 53

19/06/15 08:05

G. Francès-Tudel

En els últims quinze anys, el segon pilar de la PAC ha guanyat pressupost, però també ha anat incrementant les seves línies d’actuació. El pressupost destinat a la política de desenvolupament rural ha passat de representar al voltant del 10 % del pressupost de la PAC, uns 33.360 milions d’euros en el període 2000-2006, al 20,2 % (80.341,3 milions d’euros en el PDR 2007-2013). Pel que fa al període de programació nou, la PAC 20142020 destinarà un 23 % del pressupost al desenvolupament rural, és a dir, 85.000 milions d’euros, xifra relativament similar a la del període precedent. A Catalunya, s’han implementat dos PDR corresponents als períodes 2000-2006 i 2007-2013 i s’està en fase d’aprovació del tercer. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va presentar el 22 de juliol a la Comissió Europea el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya per al període 2014-2020 en el qual es marquen les principals directrius per a aquest període i es preveu que s’aprovarà el primer trimestre del 2015. En la taula i es mostra la suma de les aportacions públiques (UE, Estat espanyol i Generalitat de Catalunya) en els diferents períodes dels PDR. Taula I. Finançament públic dels diferents períodes de programació dels PDR a Catalunya (en milions d’euros)

Total d’aportacions públiques

Període de programació

Taxa de variació

2000-2006

2007-2013

2014-2020

2007-2013 / 2000-2006

2014-2020 / 2007-2013

401,9*

942,2

810,5

134,4 %

–13,98 %

* Es considera el PDR específic per a Catalunya. Font: Elaboració pròpia a partir de l’avaluació ex-post del PDR 2000-2006, PDR 2007-2013 i PDR 2014-2020 (http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/programa-desenvolupament-rural).

En aquest article analitzarem l’evolució dels PDR a Catalunya tant pel que fa a l’àmbit d’actuació sobre el territori com pel que fa a les línies estratègiques que s’estableixen. A tall de conclusions s’exposaran algunes reflexions sobre els elements més rellevants d’aquests programes. 2. INCIDÈNCIA DELS PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT RURAL SOBRE EL TERRITORI: ÀMBIT D’ACTUACIÓ Una de les preocupacions de les polítiques de desenvolupament rural ha estat la definició del que és una zona rural. La literatura sobre el tema és molt àmplia i no hi ha acord sobre quins criteris cal utilitzar i quina ha de ser la unitat territorial sobre la qual s’ha d’aplicar (Ceña, 1992; Marsden, 1998; 54

001-168 Quaderns agraris 38.indd 54

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

19/06/15 08:05

Reflexions al voltant dels programes de desenvolupament rural a Catalunya

OECD, 1996; Francès, 2002). En l’elaboració del PDR a cada un dels països o regions es va exigir l’establiment dels criteris i delimitació de les zones que pròpiament es consideraven rurals. A Catalunya es va considerar que la variable més adient era la densitat de població. Al primer PDR es va treballar a escala municipal, i es va establir com a llindar una densitat de població inferior als 100 h./km2. Les zones rurals ocupaven el 80 % del territori i el 20,4 % de la població de Catalunya (DARP, 2005, p. 22). Per al període 2007-2013 la unitat de referència va passar a ser la comarca i es van considerar zones rurals objecte de la política de desenvolupament rural vint-i-una comarques amb una densitat de població inferior a 90 h./km2. Pel que fa al PDR 2014-2020, s’han aplicat tres criteris de selecció del territori rural: el primer, el criteri de ruralitat de l’Organització per a la CooFigura 1. Comarques rurals de Catalunya subjectes al PDR 2014-2020

Font: Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (versió 0.1) (DAAM, 2014).

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

001-168 Quaderns agraris 38.indd 55

19/06/15 08:05

G. Francès-Tudel

peració i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) (densitat de població inferior als 150 h./km2); el segon criteri incorpora els municipis que siguin en comarques considerades urbanes però que són limítrofes amb municipis que tenen una densitat de població inferior als 90 h./km2. El tercer criteri incorpora els municipis que, sense entrar en cap de les dues categories anteriors, van ser municipis Leader en el període 2007-2013. Per tant, el territori rural a Catalunya, tal com mostra el mapa de la figura 1, representa el 88 % de la superfície total, el 34 % de la població i un 79 % del total de municipis de Catalunya (DAAM; PDR 2014-2020). Com a territori no rural queda part de la comarca del Gironès i les comarques del litoral i prelitoral que van des del Maresme fins al Baix Camp. La delimitació de les zones rurals en els PDR té, de fet, menys rellevància ja que moltes de les mesures s’apliquen a tot el territori català, si bé poden contenir diferències a l’hora de prioritzar o de concedir nivells diferents d’intensitat de la subvenció. D’altra banda, cal assenyalar que el programa Leader es desenvolupa en zones prèviament definides com a rurals i és en aquest punt que la delimitació adquireix més importància. 3. FINALITAT I OBJECTIUS DELS PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT RURAL En el període 2000-2006 es van implementar a Catalunya tres programes de desenvolupament rural. El primer era el Programa de Desenvolupament Rural específic per a Catalunya; el segon, el Programa Horitzontal de Millora de les Estructures de Producció d’Espanya amb tres objectius principals, com eren les inversions de les explotacions agràries, la instal·lació de joves agricultors i la gestió dels recursos hídrics; el tercer, el Programa Horitzontal de Mesures d’Acompanyament d’Espanya, adreçat a uns altres quatre objectius principals: cessament anticipat de l’activitat agrària, mesures agroambientals, reforestació i indemnitzacions compensatòries de muntanya (GarciaBalaguer, dir., 2007, p. 77). Com veiem, hi ha dos plans de desenvolupament rural d’aplicació a tot el territori espanyol que comprenen les mesures tradicionals de la política d’estructures (modernització de les explotacions, rejoveniment dels treballadors i millora de les infraestructures), les mesures agroambientals i les indemnitzacions compensatòries. Pel que fa al PDR específic de Catalunya, la Generalitat va establir tres objectius concrets que segueixen els objectius marcats per la Comissió Europea: objectiu 1, adaptació del sector agrari i agroindustrial a les condicions del mercat; objectiu 2, millora de la competitivitat de l’espai rural amb actuacions sobre la diversificació econòmica, i objectiu 3, manteniment i millora del medi ambient i gestió forestal. Juntament amb aquests objectius es defineixen set prioritats. 56

001-168 Quaderns agraris 38.indd 56

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

19/06/15 08:05

Reflexions al voltant dels programes de desenvolupament rural a Catalunya

El pressupost públic d’aquest PDR va ser d’uns 402 milions d’euros (taula ii), amb una concentració del finançament en els objectius 1 i 2, que s’emporten el 42,6 % i el 39,5 % del total, respectivament. De les set prioritats establertes, les dues següents concentren poc més del 60 % del pressupost: millora de l’estructura de la indústria i la comercialització agrària dins de l’objectiu 1, amb quasi el 34 % del pressupost, i millora de les infraestructures i dels serveis dels espais rurals (camins, etc.) dins de l’objectiu 2, amb prop del 29 %. Taula II. Finançament públic adreçat a cada prioritat i objectius del PDR de Catalunya 2000-2006 Objectius

Prioritats

1. Adaptació del sector I. Millora de l’estructura econòmica de les agrari i agroindustrial explotacions a les condicions de II. Millora de l’estructura econòmica de la mercats indústria i de la comercialització

(€)

32.914,903 €

8,2 %

135.201,381 €

33,6 %

3.174,784 €

0,8 %

Total objectiu 1

171.291,068 €

42,6 %

IV. Millora de les infraestructures i dels serveis en l’espai rural

115.499,292 €

28,7 %

43.308,581 €

10,8 %

158.807,873 €

39,5 %

63.949,334 €

15,9 %

7.881,521 €

2,0 %

71.830,855 €

17,9 %

401.929,796 €

100,0 %

III. Millora del capital humà

2. Millora de la competitivitat de l’espai rural

Despesa pública executada

V. Impuls de l’economia rural i de l’activitat econòmica Total objectiu 2

3. Manteniment i millora VI. Millora i manteniment dels recursos forestals del medi ambient i la gestió sostenible dels VII. Millora i manteniment del medi ambient boscos Total objectiu 3 Total pressupost públic Font: Elaboració pròpia a partir de Garcia-Balaguer (2007).

Durant el període de programació 2007-2013, Catalunya va disposar d’un únic Programa de Desenvolupament Rural que es va finançar amb un únic fons de finançament, el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). El PDR de Catalunya 2007-2013 s’estructura en quatre eixos temàtics en què s’agrupen vint-i-vuit de les trenta-quatre mesures possibles d’actuació. Aquests eixos són: QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

001-168 Quaderns agraris 38.indd 57

19/06/15 08:05

G. Francès-Tudel

— Eix 1: augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal. — Eix 2: millora del medi ambient i de l’entorn rural. — Eix 3: qualitat de vida a les zones rurals i diversificació de l’economia rural. — Eix 4: aplicació d’estratègies de desenvolupament local a través de l’enfocament Leader. A primera vista, l’establiment dels eixos és força similar a l’enfocament estratègic del PDR anterior i aquests eixos es poden agrupar en els que considerem que són els tres grans àmbits d’actuació de la política de desenvolupament rural: millora de la competitivitat del sector agrari i agroindustrial (s’hi inclou el sector forestal); diversificació del teixit productiu i població rural (diversificació de l’economia rural amb la introducció d’una vessant més social del desenvolupament, ja que s’inclou entre les prioritats la millora de la qualitat de vida de la població rural), i, finalment, gestió i conservació del medi ambient (amb una forta orientació a fomentar la sostenibilitat del sector agrari). Aquests eixos es complementen amb l’eix 4, que inclou totes les mesures que es posaran en funcionament amb la metodologia Leader. El programa Leader era una iniciativa comunitària que es va iniciar l’any 1991 destinada al desenvolupament rural a partir de subvencionar iniciatives de gran impacte per a la diversificació del món rural amb una metodologia de desenvolupament endogen i participatiu (Comisión Europea, 2006). El 2007, es va decidir que aquesta metodologia seria part dels PDR i que cada país o regió podia decidir quines mesures dels seus PDR corresponents es posarien en funcionament amb la metodologia Leader. Aquestes mesures es van incloure en el que es va anomenar eix 4. La majoria de les mesures que es va decidir implementar amb metodologia Leader corresponien a l’eix 3. En el PDR 2007-2013, la Comissió Europea va establir uns mínims pressupostaris per cada un dels eixos, que de fet van suposar l’obligació de prioritzar l’eix 2 i obligatòriament incloure algunes mesures en l’eix 4. Amb tot, les diferències entre els PDR a escala europea van ser importants, i a grans línies els països del sud d’Europa van destinar més recursos a l’eix 1, és a dir, a la mesura més d’àmbit agrari i agroindustrial (inclòs el sector forestal). En canvi, els països del nord-oest van destinar més recursos a l’eix 2 i els nous països membres en van posar relativament més a l’eix 3 (Viladomiu i Rosell, 2008). Si analitzem la despesa pública del PDR català dirigida a cada un dels eixos (taula iii), veiem que l’eix 1 (augment de la competitivitat agrària i forestal) concentra bona part de la despesa (51,7 %), l’eix 2 (millora del medi ambient i de l’entorn rural) en concentra el 38,5 %. Les accions relacionades amb l’eix ambiental, eix 2, guanyen més pes en relació amb el PDR anterior (38,5 % enfront del 17,9 % del PDR 2000-2006), mentre que al tercer àmbit, 58

001-168 Quaderns agraris 38.indd 58

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

19/06/15 08:05

Reflexions al voltant dels programes de desenvolupament rural a Catalunya

diversificació de l’economia rural (inclou els eixos 3 i 4), es destina una mica menys del 10 %. Taula III. Distribució de la despesa pública segons els eixos PDR 2007-2013 FEADER

Despesa nacional

Despesa pública total

% sobre la despesa pública total

Total eix 1. Millora de la competitivitat del sector agrícola i forestal

123.998.885 €

363.067.945 € 487.066.830 €

51,7 %

Total eix 2. Millora del medi ambient i de l’entorn rural

149.890.051 €

213.230.174 € 363.120.225 €

38,5 %

Total eix 3. Qualitat de vida i foment de l’economia rural Total eix 4. Desenvolupament de la capacitat local de creació de llocs de treball i diversificació Total eix 5. Assistència tècnica Total

7.740.095 €

10.627.012 €

18.367.107 €

1,9 %

31.811.933 €

40.648.195 €

72.460.128 €

7,7 %

543.493 €

611.108 €

1.154.601 €

0,1 %

628.184.434 € 942.168.891 €

100,0 %

313.984.457 €

Font: Elaboració pròpia a partir del PDR 2007-2013 (DAAM, 2013).

Per al període 2014-2020 es pretén que s’integri més la política de desenvolupament rural amb els objectius de l’estratègia Europa 2020, a més de seguir els objectius generals de la PAC (Gallardo, 2014). A diferència del període de programació 2007-2013, el Govern central ha definit un programa de desenvolupament rural a escala estatal que coexistirà amb els disset PDR de cada comunitat autònoma. Pel que fa al PDR de Catalunya, els eixos del PDR anterior desapareixen i s’estableixen tres objectius estratègics que es concreten amb les sis prioritats que defineix la política de desenvolupament rural de la UE 2014-2020. Observant la taula iv, els objectius estratègics continuen mantenint els tres grans àmbits d’actuació propis de la política de desenvolupament rural europea: la competitivitat del sector agrari i agroindustrial (s’hi inclou el sector forestal); la diversificació del teixit productiu i la millora de la qualitat de vida de la població rural, i la gestió i conservació del medi ambient (amb una forta orientació a fomentar la sostenibilitat del sector agrari). Les novetats es presenten en les prioritats, en què s’estableixen nous àmbits d’actuació resultat de la dinàmica del sector agroalimentari i de la societat en general dels darrers anys alhora que també apareix un vocabulari més en consonància amb el que utilitza l’estratègia Europa 2020. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

001-168 Quaderns agraris 38.indd 59

19/06/15 08:05

G. Francès-Tudel

Taula IV. Objectius estratègics i prioritats del PDR Catalunya 2014-2020 Objectius estratègics

Prioritats

1. La competitivitat de l’agricultura

1. Fomentar la transferència de coneixements i innovació en els sectors agrari i forestal i a les zones rurals. 2. Millorar la viabilitat de les explotacions agràries i la competitivitat de tots els tipus d’agricultura a totes les regions, i promoure les tecnologies agrícoles innovadores i la gestió forestal sostenible. 3. Fomentar l’organització de la cadena alimentària, incloent la transformació i comercialització dels productes agraris, el benestar animal i la gestió de riscos en el sector agrari.

2. La gestió sostenible dels recursos naturals i l’acció pel clima

4. Restaurar, preservar i millorar els ecosistemes relacionats amb l’agricultura i la silvicultura. 5. Promoure l’eficiència dels recursos i fomentar el pas a una economia baixa en carboni i capaç d’adaptar-se al canvi climàtic en els sectors agrari, alimentari i forestal.

3. Un desenvolupament territorial equilibrat de les zones rurals

6. Fomentar la inclusió social, la reducció de la pobresa i el desenvolupament econòmic a les zones rurals.

Font: Elaboració pròpia a partir del PDR 2014-2020 (DAAM, 2014).

Taula V. Reptes de la programació estratègica del PDR de Catalunya 20142020 Reptes 1. Fomentar l’arrelament i desenvolupament econòmic i social dels joves al medi rural. 2. Contribuir a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació, amb una atenció especial als sectors agrari, alimentari, forestal i a les zones rurals. 3. Estimular la innovació i la transferència de coneixements en el sector agroalimentari. 4. Promoure accions dirigides a mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos naturals. Font: PDR 2014-2020 (DAAM, 2014).

En la vessant més agrària i agroalimentària, s’emfatitza la importància de la innovació com a element clau que ha d’orientar totes les intervencions de modernització del sector i s’hi inclou explícitament l’organització adient de les cadenes alimentàries com a prioritat. Aquest segon element implica la possibilitat de finançar projectes que permetin un millor posicionament dels agricultors a la cadena de valor i d’actuacions per disminuir els riscos dels agricultors en uns mercats cada cop més volàtils. En la vessant ambiental, s’amplia la prioritat d’actuació més enllà del suport a les mesures agroambientals i a la gestió forestal, fent menció especial al foment d’accions que facin front a la problemàtica del canvi climàtic, fomentant, per exemple, una economia baixa en 60

001-168 Quaderns agraris 38.indd 60

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

19/06/15 08:05

Reflexions al voltant dels programes de desenvolupament rural a Catalunya

carboni. En la vessant territorial, es fa referència explícita a fomentar la inclusió social i a reduir la pobresa, aspectes que fa uns anys no eren ni tan sols considerats. En el cas específic de Catalunya, les prioritats han inclòs quatre reptes que es consideren fonamentals i que es poden veure en la taula v. Arrelament dels joves, lluita contra l’atur rural, innovació, protecció dels recursos naturals i mitigació del canvi climàtic són els reptes que es pretenen assolir amb la confecció del nou PDR. La concreció d’aquests reptes es reflecteix en la figura 2, en què es mostren els principals àmbits de finançament i, per tant, d’actuació. Dels aproximadament 810 milions d’euros de pressupost públic, un 60 % es destinarà al sector agrari distribuït en mesures adreçades a la millora de la competitivitat, la preservació del medi ambient, el fre al canvi climàtic i el rejoveniment del sector. De manera indirecta, el sector agrari es beneficia de les mesures relacionades amb la millora de les infraestructures, la promoció del coneixement i la innovació i la qualitat dels productes alimentaris amb un pressupost de 85 milions d’euros (11 % del total de pressupost). El sector forestal s’emporta el 13 % del pressupost, mentre que el sector agroalimentari el 9 %. A les mesures adreçades a la població rural i concretament de dinamització econòmica, joves i emprenedoria i patrimoni es destina un 9 % del pressupost. Figura 2. Distribució del finançament per sectors i temàtica (€) COMPETITIVITAT

AGRARI (DIRECTE) 486,3 M EUR - 60 %

MEDI AMBIENT

JOVES

AGRARI (INDIRECTE) 85 M EUR - 11 %

CANVI CLIMÀTIC

INFRAESTRUCTURES CONEIXEMENT INNOVACIÓ QUALITAT I CC

INCENDIS COMPETITIVITAT

BIODIVERSITAT

COMPETITIVITAT

FORESTAL I MEDI NATURAL 105,2 M EUR - 13 %

AGROALIMENTARI 69 M EUR - 9 %

CANVI CLIMÀTIC

POBLACIÓ RURAL 62 M EUR - 8 % DINAMITZACIÓ ECONÒMICA JOVES I EMPRENEDORIA PATRIMONI

Font: PDR 2014-2020 (versió 01) (DAAM, 2014).

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

001-168 Quaderns agraris 38.indd 61

19/06/15 08:05

G. Francès-Tudel

4. CONCLUSIONS La política de desenvolupament rural dins la PAC va adquirir importància amb l’Agenda 2000, quan se’n va convertir en el segon pilar i es va crear un fons de finançament propi: el FEADER. Tres grans àmbits poden definir els eixos estratègics de la política de desenvolupament rural des del primer PDR fins a l’actual: la millora de la competitivitat del sector agrari i agroindustrial (s’hi inclou el sector forestal); la diversificació del teixit productiu i la millora de la qualitat de vida de la població rural, i finalment, la gestió i conservació del medi ambient (amb una forta orientació a fomentar la sostenibilitat del sector agrari). La consecució d’aquests tres àmbits a Catalunya ha de partir d’una premissa important: el pressupost públic d’aquests programes. Un pressupost que, si considerem conjuntament els tres PDR a Catalunya, representa aproximadament uns 2.147 milions d’euros per a un període de vint anys, és a dir, uns 107 milions d’euros anuals. El nombre de beneficiaris ha estat ampli, en coherència amb el gran nombre de mesures que s’han definit en els diferents períodes de programació i que de fet ha estat un tret característic dels PDR catalans. Un gran nombre de mesures amb unes quanties d’ajuda per beneficiari en alguns casos no gaire importants però que han incidit, com hem dit, sobre un ventall extens d’agents dels territoris rurals: agricultors, socis de les cooperatives agràries i altres associacions de productors que s’han pogut beneficiar de la majoria de les mesures finançades, algunes de més específiques com les adreçades a la millora i la concentració de terres, la millora i modernització de les explotacions o el foment de la transformació i comercialització agro alimentària o la gestió forestal. Aquesta darrera mesura amplia el ventall de beneficiaris als propietaris de terrenys forestals amb interès per implantar plans tècnics de gestió, així com a les associacions de defensa forestal entre altres associacions de productors. El sector agroindustrial ha estat un altre actor estratègic al qual s’ha donat suport en els diferents PDR a través dels objectius o eixos adreçats a la millora de la competitivitat del sector agro industrial amb mesures relacionades amb transformació i comercialització de productes agrícoles i foment de la qualitat. Els PDR han permès també a les entitats locals, especialment als ajuntaments, consells comarcals o entitats locals més petites, beneficiar-se de les ajudes adreçades a adequar infraestructures bàsiques i proveir-se’n i a embellir els nuclis rurals, tasques que, juntament amb la complementarietat d’altres fons públics, han permès una millora de l’estat de les infraestructures bàsiques de moltes poblacions rurals. Pel que fa a la població rural no vinculada amb el sector agrari o industrial, les mesures elegibles han estat menys importants, molt vinculades al programa Leader, i considerem que amb un excessiu biaix cap a les activitats turístiques (Francès et al., 2009). 62

001-168 Quaderns agraris 38.indd 62

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

19/06/15 08:05

Reflexions al voltant dels programes de desenvolupament rural a Catalunya

Els reptes que es planteja el nou PDR emfatitzen la resolució de grans problemàtiques actuals com l’atur, la desigualtat i pobresa creixents de la població i la conservació del medi ambient als territoris rurals. Són grans reptes, tenint en compte la limitació pressupostària, que haurien de comportar que els responsables del nou PDR fossin més selectius a l’hora de finançar les actuacions, per tal d’assegurar un impacte significatiu tant en termes de generació d’ocupació com de rejoveniment del teixit agrari o de foment de la innovació i transferència tecnològica més aplicada a les necessitats reals del sector agrari i agroindustrial, tres reptes en què els PDR anteriors no han estat prou efectius a l’hora de fer-los front. BIBLIOGRAFIA Ceña Delgado, F. (1992). «Transformaciones del mundo rural y políticas agrarias». Revista de Estudios Agro-Sociales, núm. 162, p. 11-35. Comisión Europea (2006). El enfoque Leader: Guía básica [en línia]. <http://ec.europa.eu/agriculture/publi/fact/leader/2006_es.pdf> [Consulta: novembre 2014]. D epartament d ’A gricultura , R amaderia , P esca , A limentació i M edi N atural (DAAM) (2005). «Programa de desenvolupament rural 2000-2006» (versió 9) [en línia]. <http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupamentrural/programa-desenvolupament-rural/> [Consulta: novembre 2014]. — (2013). «Programa de desarrollo rural 2007-2013» (versió 9) [en línia]. <http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/progra ma-desenvolupament-rural/> [Consulta: novembre 2014]. — (2014). «Programa de desarrollo rural 2014-2020» (versió 0.1) [en línia]. <http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-rural/progra ma-desenvolupament-rural/> [Consulta: novembre 2014]. Francès, G.; Viladomiu, L.; Rosell, J. (2009). «Nous filons d’ocupació: origen, desenvolupament i vigència del concepte». Revista en Línia del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (juny). Francès i Tudel, G. (2002). Teoría de redes y turismo rural en el desarrollo territorial. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Econòmiques. Gallardo, R. (2014). «La política de desarrollo rural en el período 2014-2020». A: Bardají, I. (coord.). Reflexiones en torno a la PAC. Almeria: Cajamar Caja Rural. Garcia-Balaguer, E. (dir.) (2007). Evaluación ex-post del Programa de Desar rollo Rural de Catalunya PDR-5 (2000-2006) [en línia]. Universitat de Lleida. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. <http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/desenvolupament-ru ral/programa-desenvolupament-rural/> [Consulta: novembre 2014]. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

001-168 Quaderns agraris 38.indd 63

19/06/15 08:05

G. Francès-Tudel

Marsden, T. (1998). «New rural territories. Regulating the differentiated rural spaces». Journal of Rural Studies, vol. 14, núm. 1, p. 107-117. OECD (1996). Networks of enterprises and local development. París: OECD Publications. Viladomiu, L.; Rosell, J. (2008). «Anàlisi comparatiu dels Programes de Desenvolupament Rural 2007-2013 a nivell espanyol i europeu». Document de treball [Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural], núm. 7.

001-168 Quaderns agraris 38.indd 64

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 51-64

19/06/15 08:05

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 65-106 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.46

PREGUNTES I RESPOSTES SOBRE L’APLICACIÓ DE LA PAC POST-2014 : BALANÇ CRÍTIC PER A ANTICIPAR REPTES FUTURS Albert Massot Departament d’Estudis B - Agricultura, Direcció General de Polítiques Internes del Parlament Europeu* Rebut: 2 de desembre de 2014 - Acceptat: 4 de desembre de 2014

RESUM L’objectiu d’aquest article és analitzar el model d’aplicació de la política agrària comuna (PAC) post-2014 a Espanya i a Catalunya. Amb un enfocament pedagògic, l’anàlisi es desenvolupa mitjançant un format de preguntes i respostes. Es destaquen els principals punts crítics de les decisions preses tant a escala estatal com catalana en la perspectiva de la propera reforma de la PAC (que ja s’albira a l’horitzó del 2017-2020). Paraules clau: política agrària comuna, reforma de la PAC, ajuts, política de mercats agraris, política de desenvolupament rural. PREGUNTAS Y RESPUESTAS SOBRE LA APLICACIÓN DE LA PAC POST-2014: HACIENDO BALANCE CRÍTICO SOBRE CÓMO ANTICIPAR FUTUROS RETOS RESUMEN El objetivo de este artículo es analizar el modelo de aplicación de la política agraria común (PAC) post-2014 en España y en Cataluña. Con un enfoque pedagógico, el análisis se desarrolla mediante un formato de preguntas * Les opinions s’expressen a títol personal i no representen en cap sentit les posicions de la institució on treballa l’autor. Correspondència: Albert Massot. Tel. (professional a Bèlgica): (0032) 2 284 3616. A/e: albert. massot@ep.europa.eu. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 65

19/06/15 08:05

A. Massot

y respuestas. Se resaltan los principales puntos críticos de las decisiones tomadas tanto a nivel estatal como catalán en la perspectiva de la próxima reforma de la PAC (que ya asoma por el horizonte 2017-2020). Palabras clave: política agraria común, reforma de la PAC, ayudas, política de mercados agrarios, política de desarrollo rural. QUESTIONS AND ANSWERS ON THE IMPLEMENTATION OF THE CAP POST 2014: TAKING CRITICAL STOCK AND LOOKING AHEAD TO FUTURE CHALLENGES ABSTRACT The purpose of this paper is to analyse the implementation model of the Common Agricultural Policy (CAP) post 2014 in Spain and Catalonia. Following a pedagogical approach, the analysis is developed through a Question and Answer (Q & A) format. It highlights the main critical points of the decision-making process at both Spanish and Catalan level in view of the upcoming CAP reform (which can now be glimpsed for the period 2017-2020). Keywords: Common Agricultural Policy, CAP reform, grants, agricultural markets policy, rural development policy. 1. INTRODUCCIÓ La cinquena gran reforma de la política agrària comuna (PAC) va tancar la seva fase legislativa el desembre del 2013. Atès que el gruix de les seves disposicions entrarien en vigor el gener del 2015, van adoptar-se mesures transitòries per a l’exercici 2014 en espera que s’anessin publicant les disposicions d’aplicació per part de les autoritats comunitàries (actes delegats i d’execució) i les autoritats internes (decrets i ordres estatals i autonòmics). Ens trobem, doncs, immersos dins de l’etapa de disseny de les modalitats d’execució de la nova PAC, en mans de les autoritats públiques internes. En aquest context, aquest article renuncia per endavant a detallar les decisions preses sobre la PAC 2014-2020 per les institucions europees. Creiem que els estudis, articles i fullets de divulgació ja publicats compleixen de sobres aquesta funció explicativa. Per contra, pretenem centrar-nos en la fase de la seva aplicació a Espanya i a Catalunya amb quatre objectius: 1) resumir les modalitats operatives aprovades per ambdós governs en matèria de pagaments directes i desenvolupament rural; 2) aclarir-ne l’abast i comentar-ne breument els límits; 3) esbrinar 66

001-168 Quaderns agraris 38.indd 66

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

els principals dèficits (del format instrumental i de finançament) que pateix la nova PAC en la mesura que condicionen l’aplicació dels seus mecanismes, i, per acabar, 4) obrir una reflexió sobre l’adequació de les decisions preses per les nostres autoritats a la propera reforma de la PAC que ja s’albira a l’horitzó (2017 o 2020) en funció de les tendències de fons del projecte d’integració. És obvi que amb aquest exercici breu no pretenem cloure res. Primer, perquè tot just comencem a entreveure els punts febles que la reforma amaga. Segon, perquè és arriscat avançar les passes que el(s) nou(s) comissari(s) farà(faran) per contrarestar-los a curt termini (2017) i a mitjà termini (2020). I tercer, perquè en el moment d’escriure aquest text (novembre del 2014) es desconeixen encara alguns dels paràmetres del model d’aplicació escollit internament (com, per exemple, pel que fa als pagaments directes, la superfície elegible, les comarques o el trams i els seus imports, o, pel que fa al segon pilar, el seguiment que la Generalitat farà de les recomanacions presentades en el seu esborrany de Programa de Desenvolupament Rural, PDR). En fi, embastat amb opinions estrictament personals algunes poden semblar agosarades. Tanmateix, creiem del tot pertinent llançar com més aviat millor el debat sobre el futur desenvolupament dels principis i mecanismes de la PAC des d’una perspectiva catalana. I amb aquest objectiu és imprescindible fer patents els punts crítics de les decisions d’execució preses per les nostres administracions, ara com ara poc interessades a desvelar els seus clarobscurs en vista de la dinàmica institucional comunitària. Tot plegat, és probable que l’impacte real de la nova PAC divergeixi de les expectatives venudes al sector, sobretot a partir de l’any 2020, data en què entrarà en vigor una nova reforma que continuarà i complementarà l’adoptada el 2013. Almenys això és el que ha pogut constatar l’autor d’aquestes línies en els nombrosos actes públics en els quals ha participat en els mesos que han seguit l’adopció dels reglaments de la nova PAC. El caire de les preguntes que s’amunteguen a cadascuna d’aquestes trobades amb el sector mostra una gran incomprensió en l’avaluació dels resultats de les negociacions tancades a Brussel·les i dels efectes del model d’aplicació escollit tant a escala espanyola com catalana. N’hem tingut un bon exemple amb el recent embargament rus, que ha deixat en evidència les nueses de l’anomenada reserva de crisi. Ho comprovarem alhora (més aviat que tard) amb el model espanyol d’aplicació dels ajuts directes o amb el disseny del programa català de desenvolupament rural. D’acord amb aquesta experiència personal i per raons pedagògiques, hem apostat per un format de preguntes i respostes que beu dels principals dubtes plantejats a casa nostra en els darrers mesos pel pagès de peu. Hem estructurat el qüestionari en quatre parts: aspectes horitzontals de la nova PAC; l’aplicació espanyola del nou sistema de pagaments directes; l’aplicació a Espanya i, molt especialment, a Catalunya de la nova política de desenvolupament rural, i, finalment, un balanç crític per a preparar les properes reformes. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 67

19/06/15 08:05

A. Massot

2. ASPECTES HORITZONTALS DE LA NOVA PAC 2.1. Cap a on va la PAC? La PAC es veu sacsejada per diferents forces que l’empenyen cap a una transformació profunda dels seus objectius i mecanismes. La taula i resumeix els tres eixos d’aquest procés de canvi i els seus principals vectors. En primer lloc, la PAC, que va néixer com un instrument per a la construcció del mercat comú (avui anomenat mercat interior), tracta de fer front als reptes mediambientals i de mercats que acompanyen una globalització creixent, i això ho fa enmig d’un clima de desacceleració econòmica i d’atur que aguditza la pressió sobre l’oferta i la demanda alimentàries i condiciona les respostes polítiques (primer eix de canvi de l’entorn macroeconòmic) (taula i). En segon lloc, una PAC tradicionalment autònoma, en mans dels ministres d’Agricultura de la Unió, i que alhora monopolitzà en el passat la regulació del sistema agroalimentari europeu, esdevé una PAC multinivell, obligada a respectar les directrius del multilateralisme comercial i mediambiental, a compartir la seva capacitat reguladora amb altres polítiques comunes alhora que passa pel procediment de la codecisió entre el Consell de Ministres i el Parlament Europeu (segon eix de canvi de l’entorn institucional) (taula i). Altrament, condicionada per un procés permanent d’ampliació, la PAC esdevé una política de la diversitat (local), com a contrapunt de l’empenta globalitzadora, i cerca instruments més flexibles que s’adaptin tant a les diferents estructures econòmiques dels seus sistemes agronòmics com a les problemàtiques mediambientals i rurals específiques dels seus territoris (tercer eix de canvi per efecte de l’ampliació) (taula i). Com a resultat d’aquests factors, la PAC transforma progressivament els seus paràmetres (objectius i mecanismes) (taula ii). D’una banda, encara que manté el caràcter agrarista (adreçada majoritàriament als agricultors actius), abandona el productivisme per consolidar-se com una política multifuncional dins dels seus dos pilars, que pretén assolir de manera simultània objectius econòmics (seguretat alimentària), mediambientals (sostenibilitat) i territorials (cohesió rural) (primer paràmetre teleològic) (taula ii). D’una altra banda, la PAC redefineix els seus mecanismes sobre bases noves. Sota els principis d’orientació al mercat, lluita contra la volatilitat de preus i costos, multifuncionalitat, sostenibilitat, redistribució del suport, austeritat pressupostària, disciplina financera i flexibilitat en la gestió per part de les autoritats internes, es consoliden mecanismes nous dins del primer pilar (ajuts directes i mesures de mercats) i del segon pilar (desenvolupament rural) (segon paràmetre instrumental) (taula ii). 68

001-168 Quaderns agraris 38.indd 68

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

Taula I. Quo vadis PAC?: eixos i vectors principals de la reforma de la PAC Eix de canvi 1. De la PAC del mercat interior a la PAC de la globalització Vectors Canvis en els mercats globals

Creixement de la demanda impulsada per les economies emergents amb una forta competència en uns mercats més oberts; transformació dels termes d’intercanvi agroalimentari (productors nous i consumidors globals nous); estancament global de la productivitat; competència entre la demanda alimentària i no alimentària (biocarburants); interdependència entre els mercats agraris de productes bàsics, el mercats energètics (petroli) i els mercats financers i monetaris (mitjançant els mercats de futurs, el tipus d’interès i el tipus de canvi).

Crisi econòmica

Clima recessiu que deteriora la demanda i agreuja les tensions i els desequilibris dins de la cadena de valor.

Preus i costos

Pujada de preus i costos agraris; volatilitat dels preus dels productes bàsics (l’era de la incertesa global).

Reptes mediambientals Canvi climàtic a causa de les emissions amb efecte d’hivernacle; degradació dels globals sòls; contaminació d’origen agrari; pèrdua de la biodiversitat i hàbitats naturals. Evolució externa

Multilateralisme (comercial [OMC] i mediambiental [Kyoto]) i acords bilaterals (preferencials) que se superposen al nivell europeu.

Eix de canvi 2. De la PAC mononivell a la PAC multinivell Vectors Evolució interna del Pèrdua de l’hegemonia reguladora de la PAC sobre el sector agroalimentari dins projecte europeu i de del projecte europeu en favor d’altres polítiques comunes (cohesió, les polítiques comunes competència, medi ambient, energia, salut pública, comerç...). Procés legislatiu

Codecisió legislativa entre el Consell de Ministres i el Parlament Europeu que en reforça la legitimitat democràtica.

Eix de canvi 3. De la PAC productivista a la PAC de la diversitat (territorialització) Vectors Diversitat d’estructures Diferents estructures sectorials (agricultura-ramaderia), econòmiques econòmiques (dimensió) i organitzatives (cooperativisme i interprofessionals), diferents rendiments (productivitat) i pràctiques agràries (intensives o extensives). Diversitat de reptes mediambientals

Diferents prioritats mediambientals en funció dels sistemes agronòmics, dels recursos naturals a l’abast (aigua, sòl, biomassa), de l’impacte del canvi climàtic, del potencial de subministrament de béns públics de l’agricultura a la societat en general, i dels nivells de contaminació d’aigua, sòls i aire.

Diversitat de ruralitats

Diferents problemàtiques de desenvolupament rural (demogràfiques i socioeconòmiques): evolució poblacional i migratòria; handicaps naturals; handicaps de qualitat de vida (dispersió dels serveis); estructura dels nuclis rurals; nivells de formació i connexió; ritme d’abandonament de les zones rurals; grau de relleu generacional del sector agrari; potencial de diversificació econòmica (relació entre agricultura i la resta de sectors econòmics).

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 69

19/06/15 08:05

A. Massot

Taula II. Nous paràmetres teleològics i instrumentals de la PAC

2. Transformació dels mecanismes

1. Redefinició dels objectius (multifuncionalitat)

Paràmetres

Formulació Objectius econòmics (seguretat alimentària)

Estabilitat de la renda agrària; reforçament de la viabilitat i resiliència de les explotacions; reforçament de la competitivitat del sector agrari i agroindustrial (amb més R+D+I i més transferència tecnològica); més transparència a la cadena alimentària; millor distribució del valor a favor del sector agrari.

Objectius mediambientals (sostenibilitat)

Ús més eficient de recursos escassos; contribució a l’adaptació i a la mitigació del canvi climàtic; canvi de pràctiques agronòmiques (intensificació sostenible); lluita contra el monocultiu; protecció dels espais naturals; foment de l’economia verda.

Objectius territorials (cohesió rural)

Ocupació general de l’espai, reforçament del desenvolupament endogen, foment de les denominacions d’origen, foment dels mercats curts i de proximitat, dinamització econòmica general, manteniment dels serveis públics i equilibri territorial.

Nous principis instrumentals

Orientació al mercat i sostenibilitat; restricció pressupostària i disciplina financera (marc financer plurianual a la baixa amb sostres de despesa); flexibilitat en la gestió per les autoritats públiques internes.

Noves bases per als ajuts directes

Suport multifuncional per trams lligats a objectius (targeting i tailoring) i majoritàriament desconnectat de la producció; amb més selectivitat dels beneficiaris («agricultors actius» i règim específic per als petits agricultors); amb redistribució progressiva entre estats i pagesos («convergència»).

Noves bases per a la gestió de la volatilitat dels preus agraris

Xarxa bàsica de seguretat per a situacions excepcionals de crisi; finançament de l’OCM a la baixa; dependència creixent de la reserva de crisi i de la disciplina financera; consolidació progressiva dels mecanismes de gestió individual del risc (assegurances agràries i fons mutuals).

Noves bases per al desenvolupament rural

Enfocament territorial i integrat entre els fons estructurals (inclòs el FEADER) i altres instruments financers.

Font: Elaboració pròpia.

2.2. Quan començarà a aplicar-se la reforma de la PAC aprovada el 2013? La Comissió Europea va presentar les seves propostes agràries el mes d’octubre del 2011. En principi semblava que hi hauria prou temps perquè les dues branques legislatives, el Consell de Ministres d’Agricultura i el Parlament Europeu, es posessin d’acord abans del gener del 2014, de manera que la nova PAC coincidís amb l’entrada en vigor del nou marc finan70

001-168 Quaderns agraris 38.indd 70

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

cer plurianual (MFP) 2014-2020 per al conjunt de polítiques de la Unió Europea. Tanmateix, ben aviat es va comprovar la impossibilitat de mantenir el calendari previst per diferents raons: 1) la complexitat del procés legislatiu en codecisió sorgit del Tractat de Lisboa, que cal aplicar per primer cop en una reforma de la PAC; 2) la superposició en el temps de les negociacions agràries i financeres i la necessitat de conèixer els crèdits a l’abast de la PAC abans de tancar un acord sobre els seus mecanismes (a causa, precisament, del pes pressupostari de la PAC, avui encara la primera política comuna de despesa), i, en darrer lloc, 3) la greu crisi econòmica i financera que pateix la UE des de fa un septenni, acompanyada d’una forta controvèrsia entre les instàncies responsables (Comissió, Parlament Europeu i estats) sobre el paper de les finances públiques europees per afrontar-la i les seves prioritats. El fet és que l’acord sobre l’MFP 2014-2020 i la nova PAC es va anar retardant i els actes legislatius bàsics que en constitueixen la base només van poder ser publicats el desembre del 2013 (taula iii). En aquestes condicions pràcticament només les mesures de l’organització comuna de mercat (OCM, Taula III. Marc normatiu de la nova PAC 2014-2020 1. Reglaments de base

2. Actes delegats

3. Actes d’execució

Pagaments directes Reglament (UE) núm. 1307/2013 (DO L 347, 20.12.2013, p. 608).

Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 639/2014 (DO L 181, 20.6.2014, p. 1) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 1001/2014 (DO L 281, 25.9.2014, p. 1)

Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 641/2014 (DO L 181, 20.6.2014, p. 74) Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 1044/2014 (DO L 290, 4.10.2014, p. 1)

Desenvolupament rural Reglament marc (UE) núm. 1303/2013 sobre els fons estructurals (DO L 347, 20.12.2013, p. 320)

Reglament (UE) núm. 1305/2014 sobre el FEADER (DJ L 347, 20.12.2013, p. 487)

Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 240/2014 (DO L 74, 14.3.2014, p. 1) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 480/2014 (DO L 138, 13.5.2014, p. 5)

Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 288/2014 (DO L 87, 22.3.2014, p. 1) Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 821/2014 (DO L 223, 29.7.2014, p. 7) Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 964/2014 (DO L 271, 12.9.2014, p. 16) Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 1011/2014 (DO L 286, 30.9.2014, p. 1) Reglament delegat de la Comissió Reglament d’execució de la (UE) núm. 807/2014 (DO L 227, Comissió (UE) núm. 808/2014 31.7.2014, p. 1) (DO L 227, 31.7.2014, p. 18)

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 71

19/06/15 08:05

A. Massot 1. Reglaments de base

2. Actes delegats

3. Actes d’execució

Organització comuna de mercat (OCM) Reglament (UE) núm. 1308/2013 (DO L 347, 20.12.2013, p. 671)

Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 499/2014 (DO L 145, 16.5.2014, p. 5) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 500/2014 (DO L 145, 16.5.2014, p. 12) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 501/2014 (DO L 145, 16.5.2014, p. 14) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 611/2014 (DO L 168, 7.6.2014, p. 55) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 612/2014 (DO L 168, 7.6.2014, p. 62) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 665/2014 (DO L 179, 19.6.2014, p. 23) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 949/2014 (DO L 265, 5.9.2014, p. 21) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 950/2014 (DO L 265, 5.9.2014, p. 22)

Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 614/2014 (DO L 168, 7.6.2014, p. 73) Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 615/2014 (DO L 168, 7.6.2014, p. 95) Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 947/2014 (DO L 265, 5.9.2014, p. 15) Reglament d’execució de la Comissió (UE) núm. 948/2014 (DO L 265, 5.9.2014, p. 18)

Reglament horitzontal (finançament, gestió i control) Reglament (UE) núm. 1306/2013 (DO L 347, 20.12.2013, p. 549)

Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 502/2014 (DO L 145, 16.5.2014, p. 20) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 640/2014 (DO L 181, 20.6.2014, p. 48) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 809/2014 (DO L 227, 31.7.2014, p. 69) Reglament delegat de la Comissió (UE) núm. 906/2014 (DO L 255, 28.8.2014, p. 1) Reglament delegat de la Comissió Reglament d’execució de la (UE) núm. 907/2014 (DO L 255, Comissió (UE) núm. 908/2014 28.8.2014, p. 18) (DO L 255, 28.8.2014, p. 59)

Font: Elaboració pròpia (estat a finals del mes de novembre del 2014).

001-168 Quaderns agraris 38.indd 72

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

dins del Reglament (UE) núm. 1308/2013) van entrar en vigor el gener del 2014. Es va acordar que les mesures de suport directe i de desenvolupament rural entrarien en acció un any més tard, el gener del 2015, i que es cobriria aquest interregne amb mesures transitòries (Reglament (UE) núm. 1310/2013). L’exercici 2014 va esdevenir, doncs, un any de transició destinat a permetre que les autoritats europees aprovessin els textos complementaris corresponents (actes delegats i d’execució) (taula iii) i que les autoritats internes (estatals i, en el nostre cas, també autonòmiques) preparessin el marc administratiu per a l’aplicació específica del nou sistema de pagaments directes i dels programes rurals. 2.3. Com afecta el marc financer plurianual 2014-2020 la nova PAC? El Consell Europeu de Caps d’Estat i de Govern de febrer del 2013 va imposar l’austeritat pressupostària per al nou MFP 2014-2020 i, per primer cop a la història de la construcció comunitària, va gosar reduir en termes absoluts el pressupost de les polítiques comunes (fins a un exigu 1 % del producte nacional brut de la UE-28) (taula iv). El Parlament Europeu va oposar-se a aquesta deriva fins als darrers moments de negociació però, finalment, va doblegar-se a les exigències dels estats a canvi de cobrir els retards de pagament de les hisendes internes corresponents al període 2007-2013 i d’una revisió a mitjà termini de l’MFP per al 2017. La PAC assoleix un total de 362.790 milions d’euros per al període 20142020 a preus constants del 2011: 277.850 milions corresponen al primer pilar (76,6 % del total agrari) i 84.940 milions al segon pilar (23,4 %). La PAC és la principal sacrificada: es redueixen els seus crèdits per a tot el nou període un 16,6 % (taula iv). De totes maneres el que és més adient és comparar els dos darrers exercicis de cada període atès que serà sobre el darrer any que es fixaran les bases pressupostàries més enllà del 2020 (57 milions d’euros el 2013, 49 milions el 2020). En principi sembla que les pèrdues més grans les assumeix la política de desenvolupament rural, amb una caiguda del 18 % (figura 1). No obstant això, si es desglossa el primer pilar (amb una reducció global del 13 % entre el 2013 i el 2020), es comprova que la principal damnificada resulta ser la política de mercats. Els negociadors, obcecats per salvar la cara davant els seus representats i preservar en un context de vaques magres els «xecs» assignats a cada estat per pagaments directes i mesures de desenvolupament rural, van oblidar l’OCM. Malgrat que el Reglament (UE) núm. 1308/2013 ocupa ni més ni menys que 183 pàgines, amb 207 considerants, 232 articles i els seus annexos corresponents, l’OCM va acabar pràcticament sense suport pressupostari. Si comparem els períodes 2007-2013 i 2014-2020, les accions de mercats caurien al voltant d’un 40 % mentre que els pagaments directes baixarien tot QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 73

19/06/15 08:05

A. Massot

Taula IV. Evolució de l’MFP 2014-2020 dins del procés negociador pressu postari (en mil milions d’euros a preus constants del 2011) Crèdits de compromís per rúbriques

1a. Competitivitat 1b. Cohesió 2. Recursos naturals, dels quals Pilar 1 PAC dels quals Pilar 2 PAC Total PAC 3. Seguretat/ciutadans 4. Europa global 5. Administració

(A) MFP UE-27 Període 2007/2013

336,1 * 95,5 431,6

91,5 354,8 420,7

12,4 56,8 57,0

Reserva de crisi

—

Crèdits totals MFP (en % PNB UE)

994,2 (1,12 % UE-27)

MFP UE-28 Període 2014/2020 (B.1) Proposta de la Comissió

283,1 * 91,9 378,0 **

115,5 379,2 386,5

18,8 70,0 63,2

3,5 **

Comparació en % entre (B.2) i (A)

(B.2) Acord final

277,9 * 84,9 * 362,8 **

125,6 325,2 373,2

37,3 % –8,4 % –11,3 %

15,7 58,7 61,6

–17,3 % –11,3 % –16,6 % 26,8 % 3,3 % 8,0 %

2,8**

1.033,2 (1,08 % UE-28)

960,0 (1,0 % UE-28)

— –3,5 % (–0,12 % UE-28)

* Pagaments directes i despeses de mercat (1r pilar PAC) abans d’aplicar la modulació i altres transferències en favor del segon pilar de la PAC. Segon pilar amb assistència tècnica. ** La reserva de crisi proposada per la Comissió s’ubicava fora de l’MFP i s’afegia al primer pilar. La reserva finalment aprovada es nodreix dels ajuts i no pot, doncs, afegir-se. Font: Elaboració pròpia a partir de les propostes de la Comissió, les anàlisis del Departament d’Estudis B - Agricultura del PE i el Reglament (UE) núm. 1311/2013 (DO L 347 de 20.12.2013).

just un 2,8 %, de 272.800 a 265.100 milions d’euros (taula v). Això sense comptar l’anomenada reserva de crisi que la proposta de la Comissió havia ubicat fora del pressupost agrari amb l’objectiu de guanyar flexibilitat i esquivar l’austeritat dominant. El Consell Europeu la carregà de nou a l’OCM al mateix temps que eliminava el marge de 300 milions anuals per a imprevistos. Davant la constatació que el pressupost de mercats s’havia quedat a les beceroles i no podia cobrir els 400 milions d’euros anuals de la nova reserva (2.800 milions per a tot el septenni) (taula iv, B.2), es va decidir nodrir-la mitjançant la disciplina financera, en altres mots, per la via d’una reducció addicional dels pagaments directes inicialment atribuïts als agricultors i estats, amb una franquícia de 2.000 euros per explotació. Les caigudes pressupostàries desproporcionades segons els capítols de la PAC amaguen una certa pèrdua de coherència interna i apunten riscos per al disseny futur dels seus instruments, molt especialment per a l’OCM, que passa a dependre perillosament de la disciplina financera. Com s’ha pogut comprovar darrerament, fins i tot utilitzant la reserva, aquest mecanisme s’haurà 74

001-168 Quaderns agraris 38.indd 74

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

d’invocar reiteradament per afrontar les despeses de mercat. Caldrà, doncs, acostumar-se a reduir proporcionalment els ajuts directes si, com sembla, any rere any, els mercats pateixen desequilibris imprevistos i volem fer efectius els mecanismes de l’OCM contra la volatilitat dels preus i costos. Figura 1. Comparació del pressupost dels dos pilars de la PAC per als exer cicis 2013 i 2020 dins de la rúbrica 2 de l’MFP (en milions d’euros a preus constants del 2011) 50 45

43,180

–13 %

Mil milions d'euros. Preus 2011

37,605

35 30 25

20 15 10 5 0

–18 %

13,889 P2

11,426 P2

0,937

0,352

2013 Pilar 1 (Pagaments directes i mercats)

0,917

0,486

2020 Pilar 2 (Desenvolupament rural)

Política pesquera

LIFE+

Font: Parlament Europeu, Departament d’Estudis B - Agricultura.

2.4. Com ha acabat Espanya pel que fa als ajuts directes a les explotacions? La prioritat absoluta dels negociadors espanyols sobre l’MFP va ser sempre tornar a casa amb un paquet d’ajuts de la PAC similar a l’actual, per la seva visibilitat i per constituir el gruix de les transferències des del pressupost comunitari a les hisendes estatal i autonòmiques. Un objectiu al qual van donar suport tant les comunitats autònomes (CA) com les federacions de cooperatives i les organitzacions professionals. Fruit d’aquesta estratègia, generalitzada dins del Consell de Ministres d’Economia, el capítol dels pagaments directes baixa molt lleugerament per al conjunt de la UE (–2,8 %) (taula v). Deixant de banda tota valoració qualitativa des d’una perspectiva europea, cal reconèixer QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 75

19/06/15 08:05

A. Massot

que Espanya salva els mobles i perd un percentatge de pagaments inferior a la mitjana comunitària (–2,3 %) (taula v), fins i tot gaudint de l’anomenada con vergència externa de l’ajut per hectàrea, que cal aplicar entre els estats. La convergència externa suposa que aquells que tinguin imports d’ajut per hectàrea superiors a la mitjana comunitària finançaran l’augment en un terç dels imports dels estats que es trobin per sota del 90 % de la mateixa mitjana entre el 2015 i el 2020. Complementàriament, per satisfer els països amb valors més baixos, s’ha garantit que l’ajut mínim el 2020 assoleixi els 196 euros/ha. Taula V. Distribució dels pagaments directes (PD) per estats membres Pagaments directes (PD) (en milions d’euros a preus constants del 2011) Estat membre

Base 2007-2013*

Total 2014-2020**

Diferència en %

Àustria

4.452

4.313

–3,1 %

Bèlgica

3.539

3.287

–7,1 %

Bulgària

4.652

4.547

–2,3 %

República Txeca

5.617

5.427

–3,4 %

Dinamarca

5.999

5.642

–6,0 %

Alemanya

33.419

31.782

–4,9 %

EST

Estònia

629

826

31,3 %

IRL

Irlanda

7.810

7.552

–3,3 %

Grècia

14.703

13.866

–5,7 %

Espanya

32.472

31.725

–2,3 %

Finlàndia

3.354

3.258

–2,9 %

França

49.830

47.736

–4,2 %

Croàcia

—

1.014

—

Itàlia

25.681

24.003

–6,5 %

Xipre

333

314

–5,7 %

LET

Letònia

911

1.372

50,6 %

Lituània

2.363

2.744

16,1 %

LUX

Luxemburg

216

209

–3,2 %

Hongria

8.169

7.901

–3,3 %

Malta

–8,8 %

001-168 Quaderns agraris 38.indd 76

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

Taula V. Distribució dels pagaments directes (PD) per estats membres (Con tinuació) Pagaments directes (PD) (en milions d’euros a preus constants del 2011) Estat membre

Base 2007-2013*

Total 2014-2020**

Diferència en %

Països Baixos

5.167

4.783

–7,4 %

Polònia

18.932

18.739

–1,0 %

Portugal

3.897

3.940

1,1 %

Romania

10.132

10.393

2,6 %

Suècia

4.463

4.337

–2,8 %

SLV

Eslovènia

897

856

–4,6 %

Eslovàquia

2.399

2.382

–0,7 %

Regne Unit

22.705

22.148

–2,5 %

272.775 (UE-27)

265.127 (UE-28)

–2,8 %

Total UE

* Les dades 2007-2013 inclouen els PD dels nous adherents un cop completada la fase de transició per permetre, així, les comparacions entre els dos períodes. ** Dades abans d’aplicar la flexibilitat entre pilars i sumant les regions perifèriques. Font: Parlament Europeu, Departament d’Estudis B - Agricultura.

La redistribució no serà gens radical i tot just comportarà una transferència de 755 milions per any (5.300 milions per a tot el període, en comparació dels 265.100 milions d’euros del total plurianual de pagaments directes). Espanya en surt afavorida encara que simbòlicament, amb tot just 373,5 milions d’euros per al període plurianual complet i transvasaments que van des dels 21 milions el primer any fins als 83 milions del 2020. De fet, hi ha ben pocs estats que millorin la seva situació. Els grans beneficiaris són els tres països bàltics i, molt enrere, Portugal i Romania (taula v). Tots els altres perden, encara que amb proporcions ben diferents. És oportú assenyalar (com a avís als responsables de casa nostra) que les agricultures en què més es redueixen els ajuts són les més intensives —i, en conseqüència, amb imports per hectàrea més alts— del nord (Països Baixos, –7,4 %; Bèlgica, –7,1 %; Dinamarca, –6 %) i de la Mediterrània (Itàlia, –6,5 %; Grècia, –5,7 %), que dupliquen, com a mínim, la caiguda mitjana comunitària (taula v). Catalunya, no ho oblidem, comparteix molts punts amb aquestes estructures fortament ramaderes i/o especialitzades en alguns cultius. Cal reconèixer, de totes maneres, que el fet que l’ajut mitjà del dret espanyol fos inferior a la mitjana europea ha permès que els ajuts a les explotacions catalanes (un 20 % més alts que la mitjana estatal) es diluïssin i no patissin la convergència entre estats. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 77

19/06/15 08:05

A. Massot

2.5. Com li ha anat a Espanya a les negociacions financeres del segon pilar? Fruit de l’austeritat pressupostària regnant i de la ja comentada prioritat atorgada pels estats als pagaments directes, el segon pilar de la PAC surt com un dels grans perdedors amb una caiguda global de l’11,3 % respecte al període 2007-2013 (taula vi). Cal lícitament preguntar-se per la lògica comunitària d’aquesta deriva, sobretot coneixent els dèficits estructurals, mediambientals i rurals de bona part dels estats membres. Taula VI. Distribució dels crèdits de desenvolupament rural (DR) per estats membres Desenvolupament rural (DR) (en milions d’euros a preus constants del 2011) Estat membre

Base 2007-2013*

Total 2014-2020

Dif. %

Àustria

4.117,6

3.498,4

–15,0 %

Bèlgica

496,1

490,3

–1,2 %

Bulgària

2.686,5

2.078,6

–22,6 %

República Txeca

2.914,5

1.929,4

–33,8 %

Dinamarca

585,5

559,4

–4,5 %

Alemanya

9.117,0

7.303,8

–19,9 %

EST

Estònia

737,1

645,1

–12,5 %

IRL

Irlanda

2.547,8

1.946,2

–23,6 %

Grècia

3.962,8

3.729,1

–5,9 %

Espanya

8.161,8

7.368,3

–9,7 %

Finlàndia

2.203,7

2.114,6

–4,0 %

França

7.705,3

8.804,6

14,3 %

Croàcia

—

2.066,3

—

Itàlia

9.138,5

9.266,9

1,4 %

Xipre

168,5

117,5

–30,3 %

LET

Letònia

1.076,3

861,1

–20,0 %

Lituània

1.802,9

1.433,5

–20,5 %

Luxemburg

97,0

89,4

–7,8 %

Hongria

3.938,2

3.071,0

–22,0 %

001-168 Quaderns agraris 38.indd 78

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

Taula VI. Distribució dels crèdits de desenvolupament rural (DR) per estats membres (Continuació) Desenvolupament rural (DR) (en milions d’euros a preus constants del 2011) Estat membre MT

Malta

Països Baixos

Base 2007-2013*

Total 2014-2020

Dif. %

79,4

87,9

10,7 %

602,3

539,8

–10,4 %

Polònia

13.691,3

9.724,2

–29,0 %

Portugal

4.140,7

3.605,6

–12,9 %

Romania

8.203,8

7.124,1

–13,2 %

Suècia

1.968,0

1.550,9

–21,2 %

SLV

Eslovènia

938,4

744,4

–20,7 %

SLK

Eslovàquia

2.038,4

1.680,0

–17,6 %

Regne Unit

2.426,0

2.293,4

–5,5 %

95.545,4 (UE-27)

84.723,7 (UE-28)

–11,3 %

Total UE UE-28 i assistència tècnica

84.936,0

* Les dades 2007-2013 inclouen la modulació aplicada pels estats membres. Font: Parlament Europeu, Departament d’Estudis B - Agricultura.

Quasi tots els països redueixen els seus crèdits excepte, sorprenentment, França, Malta i Itàlia. Això és degut als sobres compensatoris pactats al darrer minut dels diàlegs a favor dels estats amb més pèrdues en el primer pilar, cosa que confirma, un cop més, el paper de comodí negociador del pressupost de desenvolupament rural. En realitat, el desenvolupament rural va tenir sempre el paper de carta compensatòria de la convergència externa del primer pilar. Per aquesta raó, la Comissió només va fer pública a les acaballes de la negociació de l’MFP la distribució del segon pilar entre els estats alhora que els criteris «objectius» utilitzats, esmentats sibil·linament en el Reglament (UE) núm. 1305/2013. Espanya també va gaudir d’un sobre addicional, però sense que això impedís la caiguda final de la seva assignació (–9,7 %) (taula vi). De fet, només vuit estats, tots de l’antiga UE-15, enregistren baixes per sota de la mitjana comunitària (Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Grècia, Luxemburg, els Països Baixos, el Regne Unit i Espanya). La part del lleó de la rebaixa se l’emporten els adherents nous, en alguns casos amb caigudes de més del 20 %. Cal suposar que aquests països van acceptar el sacrifici a causa del cofinançament del segon pilar i per tenir reconeguda en general una generosa dotació per QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 79

19/06/15 08:05

A. Massot

als seus programes rurals. Tan generosa que en alguns casos ha permès fins i tot la transferència del segon pilar a favor del primer (taula vii). Però tampoc no es poden negligir les caigudes patides per les ruralitats d’Irlanda (–23,6 %), Suècia (–21,2 %), Alemanya (–19,9 %), Àustria (–15,0 %) i Portugal (–12,9 %). Val a dir que el resultat insatisfactori obtingut per Espanya en el segon pilar explica bona part dels problemes de la redistribució posterior entre CA i, alhora, l’interès manifestat per totes les nostres administracions per calcular els futurs programes rurals a preus corrents i no pas a preus constants, a fi d’emmascarar al màxim les caigudes de les aportacions europees i del cofinançament intern. 2.6. Per què ja es parla de la PAC 2020? Des de 1992 la PAC ha viscut dos grans processos de transformació dels seus mecanismes, sempre sota cicles biseqüencials, amb una reforma inicial que marca la pauta (1992 i 2003) i una altra que, com a apèndix, la complementa (2000 i 2009). Les reformes del 1992 (McSharry) i del 2000 (Agenda 2000), corresponents al primer cicle, tenien fixat com a objectiu principal convertir una política fonamentada en els preus (mínims o de garantia) en una política d’ajuts compensatoris basats en la producció (per hectàrea o per cap de ramat) i que preservés un suport equivalent a l’agricultor. Sota la batuta de l’Organització Mundial de Comerç (OMC), les reformes posteriors del 2003 (Fischler) i del 2009 (anomenada «revisió mèdica») van obrir un segon cicle. Totes dues van establir una orientació més gran al mercat, van convertir una bona part dels ajuts directes per sectors en pagaments a la renda desconnectats de la producció, els van integrar dins un sistema únic de pagaments a la renda per explotació (per hectàrea) i, en fi, van consolidar els preus de garantia com a simples xarxes de seguretat. Amb la reforma aprovada el desembre del 2013 pel Parlament i el Consell obrim un tercer cicle de reformes que, com els precedents, es plasmarà en un binomi diacrònic, amb el seu llançament entre el gener del 2014 i el gener del 2015, com hem esmentat, i una segona ronda que, en principi, tindrà lloc el 2020, quan acabi el període financer plurianual actual 20142020, però que molt probablement s’inaugurarà el 2017, aprofitant la revisió a mitjà termini ja prevista de l’MFP. El principal objectiu del nou cicle és substituir el sistema d’ajuts directes per explotació, orientat exclusivament a la renda (i, a casa nostra, basat encara sobre les referències productives per hectàrea de l’any 1992), per un sistema multifuncional de suport, de caire territorial (ha) i amb un fort component redistributiu entre estats i entre explotacions (procés anomenat de convergència). En els apartats següents comentarem les implicacions de tot això per a les autoritats públiques internes. Ara i aquí el que ens interessa esmentar és que 80

001-168 Quaderns agraris 38.indd 80

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

el model d’aplicació que fixi cada estat ha de tenir en compte que les decisions no preses el 2014 s’acumularan com a assignatures pendents el 2020 i faran més feixuga l’adaptació estructural. En altres mots, la reforma del 2013 s’hauria de veure amb els llums llargs i no pensant exclusivament en el balanç financer a curt termini (espanyol i català). D’altra banda, cal no perdre de vista que el model predominant d’aplicació de la nova PAC dins de la UE28 esdevindrà el model de referència per a les reformes del 2017 i del 2020. Si treballéssim amb el vent a favor de les reformes de la PAC afavoriríem el canvi estructural i podríem condicionar de manera efectiva el decurs del procés decisori comunitari. Malauradament, les decisions d’aplicació preses el 2014 auguren que, quan recomencin les negociacions a Brussel·les (que són a tocar), seguirem a la defensiva, concentrats en els saldos financers i a remolc del redisseny dels mecanismes que facin les agricultures europees més dinàmiques. 3. L’APLICACIÓ DEL NOU SISTEMA DE PAGAMENTS DIRECTES 3.1. Com és el nou sistema d’ajuts directes? La taula ii reflecteix que una de les principals novetats de la nova PAC és el reconeixement formal de la multifuncionalitat dins del sistema d’ajuts (directes i anyals) del primer pilar, abans responsabilitat exclusiva de les mesures plurianuals del segon pilar. Aquest nou esquema de suport es materialitza mitjançant trams de suport acumulatius. Tres són obligatoris per als estats: el pagament bàsic per hectàrea com a estabilitzador de la renda, alhora sotmès a l’ecocondicionalitat; el pagament verd a favor dels bens públics mediambientals, i el pagament addicional adreçat als joves pagesos. Els altres tres ajuts són, pel contrari, opcionals: el pagament redistributiu amb un màxim per hectàrea o un suplement per a les primeres hectàrees de cada explotació; els pagaments connectats a produccions de sectors sensibles, i el pagament per handicaps naturals, sobre la base d’una nova classificació de zones desafavorides. La nova PAC fixa un marc general i deixa un gran marge de maniobra als estats membres perquè apliquin el nou sistema de suport directe com considerin més convenient. Aquesta flexibilitat no és nova i s’ha anat consolidant a cop de reforma i de noves adhesions a la UE. Ara s’engrandeix per a la gestió del nou sistema multifuncional de pagaments directes de manera que s’adaptin a la diversitat de condicions agronòmiques, mediambientals i territorials (vegeu la taula i). Entre les decisions atribuïdes als estats destaquen: la noció final d’agricultor actiu, la definició de la superfície elegible per als pagaments directes, la reassignació inicial dels nous drets per hectàrea, el QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 81

19/06/15 08:05

A. Massot

nivell de regionalització o territorialització del pagament bàsic, les modalitats de la convergència del pagament bàsic, els detalls complementaris del pagament verd, la decisió sobre els ajuts opcionals i, dins seu, la llista i els imports dels pagaments acoblats a la producció, entre d’altres. 3.2. Hi ha moltes diferències entre les modalitats dels pagaments directes obligatoris aplicats pels vint-i-vuit estats de la Unió? El principal element que ha de decidir imperativament cada estat és el model d’aplicació del nou pagament bàsic a la renda. Els estats poden estendre aquest ajut a superfícies amb produccions fins ara excloses (fruites i verdures, vinya, patates i flors i plantes ornamentals). Alhora poden incrementar la superfície elegible amb nous drets de pagament. Fins l’any 2019 cada estat anirà homogeneïtzant el valor unitari dels drets. Aquest procés, anomenat de convergència interna, pot fer-se de manera completa o parcial, en funció del grau de redistribució entre explotacions i zones productives que cada estat estigui disposat a assumir. Hi ha tres camins diferents per a calcular el valor del nou pagament bàsic: 1) aplicar un pagament uniforme per estat o regió des del primer any, el 2015 (conver gència total immediata); 2) assolir un únic valor per hectàrea a escala estatal o regional per etapes abans de l’any 2020 (convergència total mediata), i 3) començar un procés d’homogeneïtzació dels drets per hectàrea sense assolir un únic valor unitari el 2019 (convergència parcial). En aquest darrer cas —que, avancem, és l’escollit per Espanya—, s’ha de garantir que els imports unitaris més baixos augmentaran fins a assolir com a mínim el 60 % de la mitjana estatal o regional. Alhora, el procés d’homogeneïtzació o convergència interna pot utilitzar els mateixos criteris aprovats per a la convergència externa entre estats (absorbint un terç de la diferència de l’import per hectàrea amb el 90 % de la mitjana estatal o regional). És el cas espanyol. Segons les notificacions rebudes per la Comissió el primer d’agost del 2014 els nous adherents que tenien el seu sistema simplificat d’ajuts a la superfície (deu en total) el mantindran fins al 2020 (cosa que ja implica una convergència total dels drets per hectàrea). I això, de retruc, implica que el nou règim del pagament bàsic serà aplicat per divuit estats, set dels quals assoliran la convergència total el 2019 o el 2020. El model hegemònic és el de base estatal. Només sis estats han optat per la regionalització del pagament de base (entre els quals hi ha Espanya). Alemanya, Dinamarca o Anglaterra completaran la convergència per hectàrea per zones agronòmiques a partir dels seus models híbrids actualment vigents. Això significa, per exemple, per a Alemanya, la capdavantera europea en el procés de regionalització i que ja té pagaments uniformes per 82

001-168 Quaderns agraris 38.indd 82

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

land, cloure la convergència entre ells el 2019 assolint pagaments uniformes a escala estatal per zones agronòmiques. Grècia s’afegeix a la regionalització amb tres zones diferents que cal definir segons la productivitat i el valor de la terra. El model regional espanyol és del tot peculiar en fonamentar-se en les comarques agràries de la PAC del 1992 i quatre sistemes territorials: secà, reg, conreus permanents i pastures permanents. Es podria anomenar un model estatal discontinu o difós, que comentarem tot seguit. La regionalització del pagament de base utilitza en general criteris economicoagronòmics i no pas criteris politicoadministratius. Només hi ha dos països que parteixen d’una base política, encara que després les seves demarcacions regionals puguin utilitzar paràmetres econòmics: el Regne Unit (que abans del 2014 ja distingia entre Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord) i Bèlgica (Flandes i Valònia). Fins i tot una bona part dels estats europeus d’estructura composta (federals, semifederals o autonòmics) aposten per un model estatal amb regionalització fonamentada exclusivament en criteris agronòmics: Alemanya, Àustria, Dinamarca, Itàlia o Espanya. A la Conferència Sectorial del 21 de gener del 2014, en la qual va decidir-se el model d’aplicació espanyol, el Govern basc i la Generalitat de Catalunya van advocar per un model regional de caire administratiu, per CA. L’opció autonòmica pot explicar-se per raons polítiques però anava en contra de tota lògica econòmica com ben aviat van comprendre les organitzacions professionals catalanes que s’hi van declarar en contra. La regionalització per autonomies hauria desembocat en un tractament diferenciat entre les nostres explotacions i les de la resta de l’Estat d’un mateix sistema agronòmic (p. ex. secà o regadiu) o d’un sector amb pagaments connectats a la producció (vaquí intensiu de carn, per exemple). Amb l’agreujant que les nostres explotacions rebrien menys suport directe perquè Catalunya té consolidat un «xec» d’ajuts més baix que altres CA amb més superfície i més produccions històricament millor dotades per la PAC (cereals, oleaginoses, vaquí...). El model estatal finalment escollit no és ni de lluny una panacea (i s’haurà d’afinar indefugiblement en el futur com després comentem), però, sense cap mena de dubte, preserva millor els interessos generals a curt termini de l’agricultura catalana que un model autonòmic pur. Pel que fa a la definició d’agricultor actiu, a la qual està sotmesa l’aplicació del pagament bàsic, els estats poden augmentar la llista negativa existent en el Reglament (UE) núm. 1307/2013 (aeroports, serveis ferroviaris, obres hidràuliques, immobiliàries i àrees esportives i d’oci permanents). Sembla que només dos estats, Alemanya i Itàlia, n’exclouran entitats noves: les empreses mineres, en el cas alemany, i les institucions públiques i financeres, a Itàlia. La resta d’estats, entre els quals Espanya, es limiten a concretar algunes condicions suplementàries. D’altra banda, vuit estats han definit «pràctiques equivalents» (segons la llista d’un annex del Reglament (UE) núm. 1307/2013) amb l’objectiu de QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 83

19/06/15 08:05

A. Massot

complementar els criteris generals del pagament verd. Sis ho han fet sota la forma de compromisos aplicables a la política de desenvolupament rural (mesures agroambientals). Espanya calcularà individualment el pagament verd, com un percentatge del total dels ajuts totals de cada explotació. No tindrà «pràctiques equivalents». La regressivitat dels ajuts directes a partir dels 150.000 € és obligatòria, però els estats poden augmentar el percentatge de reducció a partir d’un mínim del 5 %. Deu estats aplicaran aquest mínim. Però hi ha nacions que gosen arribar fins al 100 % (Àustria, Grècia, Irlanda, Itàlia, Irlanda del Nord i Polònia). Finalment, pel que fa al règim en favor dels joves agricultors, també obligatori per als estats, pot utilitzar-se fins al 2 % dels ajuts directes totals. És significatiu comprovar que hi ha estats que no assoleixen aquest sostre (Dinamarca, 1,7 %; Suècia, 1,6 %; Alemanya, 1 %; França, 1 %; Letònia, 1 %; República Txeca, 1 %), entre els quals trobem bona part dels que han apostat pel pagament redistributiu (taula vii). 3.3. Què han fet els estats amb els pagaments facultatius de la nova PAC? La taula vii resumeix la resta d’elements definitoris dels models d’aplicació de caràcter facultatiu que han estat escollits pels estats membres. Es pot comprovar que hi ha dos règims que es consoliden: els pagaments lligats a la producció (que pràcticament tothom utilitza) i el sistema de petits agricultors (amb més de la meitat dels estats). Les transferències entre pilars i el pagament redistributiu assoleixen també un nombre respectable. Per contra, l’ajut a zones desafavorides només té un valedor i no se li entreveu cap futur. Taula VII. Resum deO les principals opcions dels estats membres sobre els ajuts directes Estat Ajut membre* bàsic

Ajut verd

Joves pagesos

Ajut redistr.

Àrees desafav.

AT OBLIGATORI

OBLIGATORI

001-168 Quaderns agraris 38.indd 84

Petits agric.

Transf. P1 a P2

Transf. P2 a P1

X X

CZ DK

Ajuts prod.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:05

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

Taula VII. Resum de les principals opcions dels estats membres sobre els ajuts directes (Continuació) Estat Ajut membre* bàsic

Ajut verd

Joves pagesos

Ajut redistr.

Àrees desafav.

Ajuts prod.

Petits agric.

Transf. P1 a P2

X X

EST

Transf. P2 a P1

IRL

OBLIGATORI

LET

OBLIGATORI

X X

PT RO

SLV

SLK

X 28

X X

Nre.

LUX

X X X 15

* Vegeu les correspondències dels acrònims de cada estat en les taules v i vi. D’altra banda, el Regne Unit i Bèlgica són considerats un conjunt malgrat aplicar regles diferents segons les regions (Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord, Flandes i Valònia). Font: Elaboració pròpia a partir de les notificacions dels estats fetes el primer d’agost del 2014.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 85

19/06/15 08:05

A. Massot

Entrant en el detall, els nous pagaments sectorials, que substitueixen les primes ramaderes actuals i els ajuts de l’article 68 del Reglament (UE) 73/2009, surten molt reforçats en vista a la pròxima reforma de la PAC. Sembla clar que la reducció progressiva dels ajuts a la renda (pagaments bàsics) arran d’un procés de convergència per hectàrea que continuarà en el futur a escala europea provoca que els estats s’interessin per garantir un suport específic als productes més sensibles (fonamentalment, ramaderia, fruita i verdures i conreus proteics). En conseqüència, amb la sorprenent excepció d’Alemanya, que elimina del tot el seu sistema híbrid, la resta d’estats invoquen els ajuts connectats a la producció encara que amb una gran diversitat de productes i mitjançant percentatges molt variats (que van des del 2 % del total d’ajuts assignats fins al 20 %, per al cas excepcional de Portugal) (figura 2). Figura 2. Estats membres amb pagaments connectats a la producció (ordenats en funció dels percentatges dels pagaments directes totals del primer pilar, P1)

Font: Agra CEAS Consulting Ltd (2014) a partir dels percentatges notificats pels estats.

D’entre els estats, onze han decidit transferir diners del primer al segon pilar, de vegades amb percentatges substancials sobre el total de pagaments directes (cas del Regne Unit, entre el 9,5 % i el 15 %, segons les regions). La Comissió estima que aquest transvasament pot significar 3.000 milions d’eu86

001-168 Quaderns agraris 38.indd 86

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

ros en sis anys (1,2 % del total dels pagaments de la UE-28). Grècia i quatre dels nous adherents ho fan a la inversa i traspassen diners del segon pilar al primer amb l’objectiu d’augmentar l’ajut mitjà per hectàrea i reduir el co finançament nacional. Destaquen en aquest punt Polònia i Eslovàquia amb el 25 % i el 21 %, respectivament, del total assignat als programes de desenvolupament rural. Espanya és dels pocs països que no fa ús de l’opció de la transferència entre pilars. La regressivitat obligatòria dels pagaments directes, comentada en l’apartat anterior, pot ser substituïda pel nou pagament redistributiu que és fa cultatiu i permet augmentar el valor dels drets de les primeres hectàrees d’una explotació. Vuit estats ja han comunicat el seu interès per aquest pagament, que comporta una forta reassignació entre pagesos i entre territoris (encara que afecta només les superfícies i no els ajuts connectats a la producció). Cal destacar que entre aquests estats hi ha França i Alemanya. D’entre aquests vuit, sis no aplicaran la regressivitat. Un altre element que han de definir els estats és el règim simplificat per als petits agricultors, que, com el sistema obligatori d’ajuts als joves pagesos, respon al criteri de categorització dels agricultors que caracteritza el nou sistema de suport. Aquest règim voluntari s’adreça als beneficiaris que rebin entre 500 i 1.500 euros. Quinze estats l’aplicaran, la major part nous adherents i països mediterranis (entre els quals, Espanya). Per acabar, assenyalem que només un estat, Dinamarca, aplicarà l’ajut facultatiu per a les zones desafavorides, i alleugerirà així la convergència total del seu pagament bàsic. 3.4. Quines són les especificitats del model espanyol de pagaments directes? Un cop assolit l’objectiu de preservar a grans trets els saldos pressupostaris, la segona gran preocupació del Govern espanyol va ser reduir al mínim la redistribució entre pagesos i CA en nom de la pau sindical i territorial. Objectiu al qual van tornar a donar suport les administracions autonòmiques i les organitzacions professionals d’àmbit estatal (en cos i ànima en alguns casos, amb la boca petita en d’altres). Encara que les mesures escollides puguin ser valorades una per una (algunes positivament, d’altres molt negativament), el resultat general és un model d’aplicació del nou sistema de pagaments profundament conservador, basat en criteris que tenen com a únic fil conductor preservar al màxim l’statu quo. Sota aquest prisma, la coherència interna del complex acord assolit a la Conferència Sectorial del 21 de gener del 2014 és indubtable. El Ministeri d’Agricultura no té cap inconvenient per confessar que (espera que) la reassignació de drets entre els pagesos afectarà només el 0,67 % dels beneficiaris actuals dels ajuts de la QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 87

19/06/15 08:06

A. Massot

PAC. Dit això, resumirem a continuació amb ulls crítics les principals característiques del model espanyol de pagaments post-2014. Pel que fa a la definició d’agricultor actiu, no s’amplia la llista negativa d’entitats i se circumscriu a fer una llista de les condicions (lleugeres) per al cobrament dels nous pagaments: els ingressos agraris que no siguin pagaments directes (per sobre de 1.250 euros) hauran de representar com a mínim el 20 % dels ingressos agraris totals del darrer exercici fiscal; el respecte a una llista de tasques de manteniment de terres, i les regles específiques per a l’activació dels drets (els drets de pastura, en particular, seran per als ramaders enregistrats i que tinguin una càrrega ramadera mínima de 0,2 unitats ramaderes / hectàrea). En principi, segons el Ministeri d’Agricultura, 71.476 beneficiaris actuals deixaran de percebre els ajuts de la PAC. Els imports estalviats (al voltant dels 550 milions d’euros) s’afegiran a cada regió o tram per a la seva reassignació. La superfície elegible per als pagaments territorialitzats serà la del 2013. Amb la darrera reforma del 2009 es va fixar en 21 milions d’hectàrees, una quantitat molt per sota de la seva xifra potencial (23,5 milions d’hectàrees segons algunes anàlisis). Quan s’escriuen aquestes línies no es coneix encara la superfície definitiva. El més probable és que giri al voltant dels 22,4 milions d’hectàrees amb l’objectiu explícit de complir les exigències del nou sistema de pagaments i, alhora, impedir que caigui gaire l’ajut mitjà per beneficiari, avui ja molt més baix que a altres països: només com a mostra diguem que, mentre que a Espanya el valor mitjà assoleix els 5.452 euros i a Catalunya els 4.945 euros, a Alemanya se situa en els 15.680 euros i a França en els 20.936 euros. La Conferència Sectorial del gener del 2014 va excloure la vinya i les fruites i verdures que no rebessin ajuts directes el 2011-2012. Com es pot suposar, aquesta decisió ha creat malestar entre les CA i productors afectats. El que és pitjor és que es mantenen els ajuts heretats de la introducció dins del règim de pagament únic a l’explotació dels ajuts a fruites i verdures transformades i per destil·lació, la qual cosa equival a una discriminació clara entre productors i, sobretot, pel que fa a la destil·lació, premia precisament els responsables dels excedents d’alcohol (sense cap garantia que utilitzin els diners per produir vins de més qualitat). Tanmateix —és una opinió personal—, no faríem cap favor reconeixent ajuts directes per hectàrea per a un sector com l’hortofructícola estructurat amb organitzacions de productors i ja acostumat a espavilar-se (amb èxit) en els mercats interns i externs sense pràcticament suport individualitzat. D’altra banda, atès el marc de plantació o cultiu predominant en el sector, el que faríem seria disseminar el suport sense efectes substancials excepte per a les grans explotacions (de cítrics, fruita fresca o horta) del sud de la península Ibèrica (els que menys necessiten ajuts hipotèticament). La millor solució hauria estat traspassar del primer al segon pilar els imports d’ajut avui orientats a les explotacions de fruites i verdures per a la transformació i beneficiàries de la destil·lació. Els diners 88

001-168 Quaderns agraris 38.indd 88

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

del transvasament haurien pogut nodrir els programes rurals de les CA afectades. Tanmateix, aquesta via va tancar-se del tot amb la renúncia espanyola a la transferència entre pilars, abans comentada (taula vii). La regionalització del pagament bàsic s’establirà, com hem avançat, d’acord amb un model d’aplicació uniforme estatal però discontinu des d’una perspectiva territorial. És un model únic a Europa però que, inspirat en la comarcalització del 1992 (de la qual beuen encara avui les referències històriques dels ajuts vigents), minimitza la convergència entre els pagaments de base. Itàlia en el seu moment també va estudiar un model semblant però finalment va rebutjar-lo per la complexitat de la seva gestió (per parcel·la) i pel risc de congelació estructural que comporta la consegüent fragmentació del territori (complicant les transferències de drets i terres entre les explotacions). El disseny espanyol és veritablement endimoniat: la regionalització es farà segons comarques agràries i agruparà tipus de superfície homogènies per trams (50 o 51, encara avui s’han de fixar) segons la intensitat actual dels ajuts (imports per hectàrea declarats el 2013). En conseqüència, a partir del 2015 cada beneficiari de la PAC rebrà quatre imports per hectàrea diferents segons tingui parcel·les de secà, de regadiu, de conreus permanents o de pastures; i serà a partir de l’assignació individual inicial de drets que s’encetarà un (tímid) procés de convergència interna. Sobre aquest punt Espanya s’acull a la convergència interna parcial del pagament bàsic sota els criteris de la convergència externa (fins al 90 % de l’ajut mitjà estatal) i amb les condicions que més minoren el component clarament redistributiu de la nova PAC: els imports més alts no perdran més del 30 % entre el 2015 i el 2019; els més baixos augmentaran com a mínim el 60 % de l’import unitari regional, i, si es troben entre un 60 % i un 90 %, pujaran un terç de la diferència fins al 90 % de la mitjana. Per acabar aquests comentaris cal dir que l’estructura dels pagaments directes es transforma malgrat que Espanya només faci ús d’un pagament opcional, els ajuts connectats a la producció, i rebutgi el suport específic a les zones desafavorides i el pagament redistributiu. És veritablement una llàstima que aquest darrer pagament no hagi tingut una millor acollida en qualsevulla de les seves variants (sostre de suport per hectàrea o prima a les primeres hectàrees de cada explotació), una manera efectiva de contrarestar la sobrecompensació existent a favor dels grans propietaris, beneficiaris com són d’economies d’escala. S’hauria pogut fins i tot deixar a les CA l’opció d’aplicar-lo perquè és regionalitzable segons el Reglament (UE) núm. 1307/2013. Però, igual que el Ministeri, les CA van apostar més per simplificar la gestió i disminuir al mínim les controvèrsies intersectorials i territorials (secà-regadiu) que per reforçar l’equitat (i legitimitat) del suport agrari en conjunt. Tanmateix, el fet que algunes de les agricultures amb més superfície agrícola utilitzada (SAU) de la Unió ja invoquin el pagament redistributiu (Alemanya, França, Polònia o Romania) fa palès que aquest mecanisme es QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 89

19/06/15 08:06

A. Massot

consolidarà (segurament com a complement de la regressivitat i/o els sostres d’ajut per explotació que, a diferència del pagament redistributiu, afecten també uns pagaments connectats a la producció en clara expansió, sobretot sota la forma d’ajuts per cap a la ramaderia) (taula viii). La figura 3 mostra gràficament l’efecte del nou sistema d’ajuts comparant les dades (a preus corrents) dels exercicis 2012 (darrer amb xifres consolidades) i 2015 (primer any del nou període financer). Com a resultat de l’ús limitat dels ajuts opcionals per Espanya, el pagament bàsic manté, de lluny, la seva preponderància (i representa quasi el 56 %). Els dos pagaments individuals (pagament bàsic i pagament verd) equivalen al 86 % del total. Figura 3. Estructura comparada dels pagaments directes assignats a Espa nya entre els anys 2012 i 2015 (primer any d’aplicació de la nova PAC, a preus corrents) 6.000 4.971,7 M € 5.000

488,8

4.842 M € * 9,8 %

585 97

4.000

Ajuts connectats a la producció

12,1 % 2,0 %

1.453

30,0 %

2.707

55,9 %

3.000

2.000

4.482,9

Ajuts a joves agricultors Ajut verd Ajuts a la renda desconnectats / pagament bàsic (1,59 % com a reserva)

90,2 %

1.000

Any 2012

Any 2015

* 10 % per al règim de petits agricultors Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Reglament (UE) núm. 1307/2013 i la decisió de la Conferència Sectorial del 21 de gener del 2014.

Espanya, Àustria, Itàlia, Portugal i Eslovènia són els països que menys règims facultatius aplicaran: tot just els pagaments connectats a la producció i el sistema de suport als petits agricultors. Pel que fa a aquest darrer punt, 90

001-168 Quaderns agraris 38.indd 90

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

cada estat té la llibertat de fixar el seu propi límit fins al qual aplica el nou règim. A Espanya serà el màxim, de 1.250 euros (cosa que significarà el 10 % del total dels ajuts, amb uns 407.000 beneficiaris potencials, el 46 % del total segons els càlculs del Ministeri). Hi ha països que, per l’abast de les seves estructures minifundistes, el redueixen al mínim, fins a 500 euros (Polònia, Portugal o Lituània). El límit inferior del règim per als petits agricultors s’ha establert en 300 euros. Això significa que s’eliminaran de manera progressiva tots els ajuts que no arribin a aquest import: per sota dels 100 euros el 2015, per sota dels 200 el 2016 i per sota dels 300 el 2017. Quant als ajuts a la producció, l’únic règim opcional específic que aplicarem, Espanya els dedicarà 584,9 milions d’euros l’any, a preus corrents (taula viii), equivalent a un 12,08 % del total de pagaments disponibles, un dels més alts de la UE però per sota del màxim possible, del 15 % (figures 2 i 3). Com a recordatori hem de tenir present que el 2012 els ajuts sectorials del Reglament (UE) núm. 73/2009 van representar 488,8 milions (sense comptar els ajuts al cotó, que gaudeixen d’un tractament especial). En altres mots, en preus corrents augmenta el suport a la producció malgrat que se n’han exclòs alguns sectors com l’olivera marginal, el blat dur, les panses i les satsumes. Davant les queixes de les CA més afectades va decidir-se revisar la llista aprovada a la Conferència Sectorial tot just un any després que entrés en vigor, el 2016. Amb independència de l’evolució dels mercats, és força probable que finalment algunes de les produccions excloses rebin Taula VIII. Pagaments a la producció a Espanya (sense desglossar) Ajuts

Imports per exercici en euros

Prima per cap a la vaca alletant

187,7 milions

Prima per cap d’oví

154,9 milions

Prima per cap al vaquí de llet

93,6 milions

Cultius proteics (ha) (sense l’alfals)

44,5 milions

Prima per cap al vaquí d’engreix

40,1 milions

Remolatxa sucrera (ha)

16,8 milions

Fruita seca (ha)

14,0 milions

Prima al cap de caprí

13,6 milions

Arròs (ha)

12,2 milions

Altres (tomàquet, llegums de qualitat) Total

7,3 milions 584,9 milions

Font: Elaboració pròpia a partir de la decisió de la Conferència Sectorial del gener del 2014.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 91

19/06/15 08:06

A. Massot

ajuts i d’altres de les ja beneficiades fins i tot els incrementin atès el marge existent (fins al 15 %). La qüestió clau rau en com s’aplicarà la reducció del pagament bàsic per nodrir l’augment. De moment s’han prioritzat, com era lògic, les produccions ramaderes extensives (taula viii). A finals de novembre del 2014 la Comissió va emetre algunes recomanacions sobre la llista presentada per Espanya. Va demanar que els ajuts apareguessin més desglossats i cadascun amb el seu import específic. Sembla, doncs, que els cultius proteics distingiran entre proteaginoses-lleguminoses i oleaginoses; la remolatxa ho farà segons la sembra i la zona, i la fruita seca desglossarà la Península i les Illes Balears. Un cop aclarit tot això s’hauran de definir els criteris per a la seva primera assignació per explotació. 3.5. Quin serà l’impacte del nou sistema d’ajuts directes als nivells autonòmic i d’explotació? La primera qüestió que cal plantejar-se és si l’objectiu explícit del model espanyol de minimitzar la redistribució entre CA i explotacions s’assolirà o no. Pel que hem vist, la definició d’agricultor actiu no exhaurirà tot el seu potencial, es limitarà la superfície elegible, no s’hi afegiran sectors nous, no es farà ús del traspàs de fons entre els dos pilars, no s’aplicarà l’ajut facultatiu per a les primeres hectàrees, el pagament verd es calcularà individualment per cada explotació (com un percentatge del total dels ajuts percebuts) i no afectarà els conreus permanents, els pagaments acoblats a la producció es reforçaran, i, en fi, el model de regionalització (comarcal i per tipus de superfície) està dissenyat per atenuar la convergència interna acotant les possibles pèrdues al 30 % dels ajuts actualment percebuts per una explotació. Tot sembla, doncs, ben lligat. Tanmateix, tinc personalment dubtes sobre el que (molt interessadament) les administracions ens tracten de vendre. D’entrada cal dir que les nostres administracions no ajuden gaire a aclarir l’impacte financer final quan donen les grans xifres (estatals i autonòmiques) només a preus corrents i mai a preus constants (com fa la Comissió). Com a mostra de l’efecte monetari, el pressupost global de la PAC, que representava 362.800 milions d’euros a preus del 2011 (amb 277.900 milions per al primer pilar) (taula iv, B.2), augmenta fins als 408.310 milions a preus corrents (del desembre del 2013, darrer mes abans de l’aplicació formal de la nova PAC), dels quals 312.700 milions corresponen al primer pilar. En altres mots, ens estan inflant els ajuts de manera sistemàtica per demostrar els bons resultats de les negociacions en el si del Consell de Ministres d’Agricultura o de la Conferència Sectorial. Malgrat que ara com ara sigui difícil de quantificar l’impacte de la convergència interna perquè no coneixem els imports assignats per hectàrea per cada tram ni el nombre total d’hectàrees elegibles, tinc la sospita que la 92

001-168 Quaderns agraris 38.indd 92

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

casuística espanyola és tan gran i la dinàmica dels mercats tan forta que no deixarà d’haver-hi sorpreses per als pagesos, en positiu i en negatiu. D’altra banda, si bé la suma zero del nou suport està òbviament garantida en l’àmbit estatal (assumint la caiguda global dels ajuts en un 2,8 %), és pràcticament impossible preservar-la per a totes i cadascuna de les CA. I fins i tot afegiria sortosament, perquè si el suport autonòmic es mantingués idèntic voldria dir que els entrebancs politicoadministratius han guanyat la partida al canvi estructural. És prou conegut que les CA ara com ara amb un dret per hectàrea més alt són Andalusia, la Regió de Múrcia, la Comunitat Valenciana i Catalunya, per aquest ordre (amb més de 350 euros/ha). I les que el tenen més baix són la Comunitat de Madrid, el Principat d’Astúries, Cantàbria i La Rioja (amb menys de 200 euros/ha). Però alhora les diferències dins de cada comunitat són encara més grans: la Regió de Múrcia, la Comunitat Valenciana o Galícia, per exemple, tenen la major part de la seva SAU sense drets; i, a l’altre extrem, Andalusia, la primera beneficiària de la PAC, enregistra unes diferències molt grans entre territoris. Però seria un error jutjar la darrera reforma exclusivament en funció dels saldos pressupostaris autonòmics finals sense considerar verticalment cada cadena agroalimentària, sense tenir en compte les dinàmiques estructurals/territorials o els tipus d’explotacions que guanyaran o perdran i, sobretot, sense emmarcar l’anàlisi dins dels objectius finals de la nova PAC i les seves properes reformes. De totes maneres sembla quimèric aferrissar-se a la idea que el conjunt de les explotacions catalanes rebrà el mateix suport que durant el període 2017-2013. Amb tota seguretat els canvis no seran radicals però n’hi haurà, i ningú avui no en pot endevinar el signe pressupostari. Pensem només en el futur joc de la disciplina financera, a utilitzar de manera recurrent en els propers exercicis com ja ensenya la crisi de mercat provocada per l’embargament rus i que s’aplicarà a tota explotació beneficiària a partir dels 2.000 euros. O els efectes de la convergència interna dins de cada regió o tram (de secà, regadiu, conreus permanents o pastures permanents) sobre les seves parcel·les o explotacions a partir de les diferències existents en els imports de les referències històriques (per exemple, blat de moro enfront d’alfals a les zones de regadiu, olivera de regadiu enfront d’olivera de secà dins del sistema de conreus permanents o olivera de regadiu enfront de fruita per a la transformació). És evident que, malgrat desconèixer l’import definitiu per hectàrea de cada tram, com més gran sigui la diversitat dels valors dels drets vigents, més canvis comportarà. Les explotacions que més els notarien serien aquelles amb produccions amb imports per hectàrea més alts (tabac, préssec i pera Williams per a la transformació, raïm pansa o tomàquet per a la indústria). I, de retruc, afavoririen les seves veïnes amb drets més baixos. Cal dir que a Catalunya les produccions especialitzades per a la indústria pràcticament no existeixen. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 93

19/06/15 08:06

A. Massot

És oportú assenyalar que com més alt sigui el nombre de trams, més petita serà la disparitat de les superfícies i imports i, en conseqüència, es reduiran les sorpreses. Si, com sembla, a instàncies de la Comissió s’aproven cinquanta o cinquanta-un trams i no pas vint-i-quatre, com proposava Espanya, el potencial de canvis causats per la convergència minva molt però, alhora, augmenten les distorsions del mercat fundiari i es complica l’adaptació estructural de les explotacions a l’evolució dels mercats. Dit això, estem en espera que, un cop es publiquin els reials decrets que fixin la superfície elegible i els trams amb els seus imports, els nostres acadèmics analitzaran amb més profunditat que el que hem fet aquí els impactes sectorials, mediambientals i estructurals del nou sistema de pagaments directes. 4. L’APLICACIÓ DE LA NOVA POLÍTICA DE DESENVOLUPAMENT RURAL 4.1. Com és la nova política de desenvolupament rural? Continua sent una política cofinançada entre la Unió (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, FEADER) i les autoritats internes (estatals i autonòmiques), es desenvolupa mitjançant programes plurianuals i manté el caràcter territorial. Com a gran novetat cal destacar que el segon pilar de la nova PAC es fonamenta en un enfocament territorial integrat dels tres fons estructurals (formalitzat en el Reglament (UE) núm. 1303/2013, taula iii). Això es concreta en un marc estratègic comú i un acord d’associació amb cada estat. Es concentren i prioritzen les actuacions tot definint onze objectius temàtics i les accions clau a les quals donava suport el FEADER (transferència del coneixement i innovació, millora de la competitivitat, foment de l’organització de la cadena alimentària, millora dels ecosistemes agroforestals, promoció de l’eficiència dels recursos i d’una economia baixa en carboni capaç de resistir el canvi climàtic i desenvolupament econòmic de les zones rurals). Des d’una perspectiva instrumental, podem destacar que: desapareixen els eixos dels programes rurals precedents però el 30 % com a mínim de la dotació del FEADER s’haurà de destinar a mesures agroambientals i a la lluita contra el canvi climàtic alhora que un 5 % haurà d’anar a l’anomenat des envolupament local participatiu (projectes LEADER); apareix una Associació Europea per a la Innovació (AEI), plataforma publicoprivada orientada a millorar la productivitat i la sostenibilitat agrícoles i a reforçar la transferència tecnològica (amb una dotació important, de 4.300 milions d’euros per al període 2014-2020); s’aposta clarament pel foment de l’autoorganització del sector dins de la cadena alimentària; s’hi inclou el foment dels mecanismes de gestió del risc (assegurances agràries, fons mutuals) que, per primer cop 94

001-168 Quaderns agraris 38.indd 94

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

a la PAC, preveu l’estabilitat dels ingressos, i, per acabar, es permet el transvasament de fons entre programes rurals d’un mateix estat en el cas d’una mala execució de manera que s’evitin pèrdues del FEADER. 4.2. Com aplicarà Espanya la nova política de desenvolupament rural? Espanya desplegarà la nova política de desenvolupament rural mitjançant disset programes autonòmics i un d’estatal. Només hi ha dos estats amb un nombre més alt de programes: França (amb trenta, que per primer cop regionalitza el seu segon pilar) i Itàlia (amb vint-i-tres). Alemanya en tindrà quinze (segons els seus länder), el Regne Unit quatre (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord), Portugal tres (Continent, Açores i Madeira), Bèlgica dos (Flandes i Valònia) i Finlàndia també dos. Els vint estats restants tindran un únic programa. La tantes vegades esmentada Conferència Sectorial del 21 de gener del 2014 va formalitzar la distribució del FEADER assignat a Espanya per a tot el període 2014-2020. Recordem que aquest import assolia 7.300 milions d’euros a preus constants (taula vi) que, tanmateix, esdevenen 8.200 milions a preus corrents, una quantitat quasi idèntica a la del període 2007-2013 (que serveix per a amagar la realitat de l’acord final signat a Brussel·les). Amb aquests imports les CA rebran en conjunt pràcticament el mateix que el 2007-2013, 8.000 milions d’euros (taula ix). Els 238 milions restants nodriran un programa estatal en favor de la fusió cooperativa (que, esperem, sigui suficient per a alleujar un dels principals dèficits estructurals de l’agricultura espanyola, fins ara en mans de les CA). Sense entrar en el detall dels criteris utilitzats per al repartiment del FEADER entre les CA i centrant-nos en els resultats de la Conferència Sectorial, la taula ix ens mostra que l’única perdedora és Andalusia, en termes absoluts i relatius. Els escassos 211,8 milions així obtinguts es redistribueixen entre la resta de comunitats autònomes. La principal beneficiària n’és Castella i Lleó. Catalunya resulta també guanyadora amb 34,5 milions, una minúcia que, a més, s’haurà de periodificar en el septenni. El contrapunt a l’augment pràcticament general del FEADER (a preus corrents) és la forta caiguda del cofinançament estatal, acotat al 30 % de cada programa i sempre en funció de la taxa màxima de cofinançament del FEADER per cada autonomia segons la seva classificació (regió poc desenvolupada, en transició o desenvolupada). Aquest 30 %, si el calculem a partir d’una contribució mitjana del FEADER, equival a una reducció de més de 2.000 milions d’euros per al conjunt de les CA en comparació del període anterior. Amb el seu comportament l’Administració de l’Estat, ofegada pels compromisos d’estabilització pressupostària que té amb Brussel·les, centrifuQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 95

19/06/15 08:06

A. Massot

Taula IX. Distribució del FEADER per CA: comparació entre els períodes 2007-2013 i 2014-2020 (milions d’euros a preus corrents) (A) Període 2007-2013

(B) Període 2014-2020

Dif. +/– (A) – (B)

2.117,8

26,5 %

1.906,0

23,7 %

–211,8

Aragó

465,8

5,8 %

466,8

5,8 %

+1,0

Astúries

306,3

3,8 %

325,0

4,0 %

+18,7

Illes Balears

47,9

0,6 %

61,0

0,8 %

+13,1

Illes Canàries

157,5

2,0 %

157,5

2,0 %

81,3

1,0 %

98,8

1,2 %

+17,5

849,0

10,6 %

969,0

12,0 %

+120,0

1.143,1

14,3 %

1.147,1

14,2 %

+4,0

Catalunya

314,0

3,9 %

348,5

4,3 %

+34,5

C. Valenciana

176,5

2,2 %

204,0

2,5 %

+27,5

Extremadura

886,2

11,0 %

890,2

11,1 %

+4,0

Galícia

888,8

11,1 %

889,8

11,0 %

+1,0

Madrid

76,2

0,9 %

76,5

0,9 %

+0,3

Múrcia

219,2

2,7 %

219,2

2,7 %

Navarra

129,0

1,6 %

136,5

1,7 %

+7,5

País Basc

85,1

1,1 %

87,1

1,1 %

+2,0

La Rioja

57,9

0,7 %

70,0

0,9 %

+12,1

Total CA

8.001,6

CA Andalusia

Cantàbria Castella i Lleó Castella - la Manxa

100

8.053,0 *

100

+52,0

* Per al període 2014-2020 hi haurà, a més, 237,8 milions d’euros per a un programa (centralitzat) de foment de la fusió cooperativa, la qual cosa augmenta el pressupost global fins a 8.200 milions d’euros. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conferència Sectorial del gener del 2014.

ga el dèficit cap a les CA, cosa que les obligaria a pujar la seva aportació. Però, atès que la situació de la gran majoria de les hisendes autonòmiques és fins i tot pitjor que la de l’Estat, ens trobem davant un brindis al sol. El resultat final serà una política de desenvolupament rural en el conjunt d’Espanya amb menys capacitat financera que la del període 2007-2013. La pèrdua de despesa pública total no baixarà dels 2.000 milions d’euros però ara per ara és difícil de quantificar sense conèixer el percentatge final que representarà el FEADER dins de cada PDR, una decisió transcendental que 96

001-168 Quaderns agraris 38.indd 96

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

ha de prendre cada autonomia de la qual dependrà indirectament la contribució interna. Amb l’anàlisi del cas català ho podrem comprovar de manera fefaent. 4.3. Com serà el programa de desenvolupament rural de Catalunya? El disseny del contingut de cada PDR pertoca a cada comunitat autònoma. A Catalunya el màxim responsable serà el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Un cop atribuïts els 348,5 milions d’euros del FEADER per al PDR català (taula ix), la Generalitat havia de decidir el percentatge de cofinançament que aquest import representaria del total de la despesa pública. La taxa de cofinançament comunitària per a Catalunya podia oscil·lar entre un 20 % i un màxim del 53 %. La decisió no era gens pacífica perquè com més baix fos el percentatge del FEADER, més baix seria també el pressupost total del programa. A més a més, com que el Ministeri d’Agricultura havia anunciat que la seva aportació del 30 % es lligaria al percentatge màxim del FEADER, Figura 4. L’hipotètic PDR català amb un 53 % de cofinançament del FEADER

1.000

942,1 M € Generalitat

900 800

339,4

36,0 %

700

FEADER

600 500

Adm. Gral. de l’Estat

657,5 M €

216,3 288,8

32,9 %

30,7 %

400

92,7

14,1 %

300 200

313,9

348,5

33,3 %

53,0 %

100 0

2007-2013

2014-2020

Font: Elaboració pròpia.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 97

19/06/15 08:06

A. Massot

Figura 5. PDR final de Catalunya amb un 43 % de cofinançament del FEADER 1.000

942,1 M €

900

Generalitat

810,4 M €

800

339,4

Adm. Gral. de l’Estat

36,0 %

700

FEADER

600 500

288,8

403

49,7 %

58,9

7,3%

30,7 %

400 300 200

313,9

33,3 %

348,5

43,0 %

100 0

2007-2013

2014-2020

Font: Elaboració pròpia.

qualsevol reducció comportaria una caiguda proporcional del cofinançament de l’Administració General de l’Estat. Seguint aquestes regles per al cas català, la contribució estatal seria, doncs, com a màxim de 92,7 milions per a un programa amb un FEADER del 53 %. La figura 4 ens mostra aquest hipotètic PDR, que tindria com a principal resultat una gran caiguda del pressupost total (657,5 milions d’euros), molt per sota dels 942,1 milions actuals. En aquestes circumstàncies la clau de volta era la disponibilitat pressupostària del Departament d’Economia i Finances. Finalment, la contribució catalana es va fixar en 403 milions d’euros, equivalent a un 50 % del total i correlativa a una contribució del FEADER del 43 % i a una caiguda proporcional de l’aportació estatal fins a uns minsos 58,9 milions. Malgrat que el pes del FEADER puja respecte al període precedent (quasi deu punts) i augmenta la contribució de la Generalitat en termes absoluts i relatius, el resultat final és un PDR substancialment més pobre que el dels anys 2007-2013 (figura 5) a causa de la forta caiguda de l’aportació estatal. L’única opció per a assolir els 942 milions precedents hauria estat fixar la taxa del FEADER en un 37 % (4 punts més que en el període 2007-2013), a costa, és clar, d’incrementar la contribució de la Generalitat. 98

001-168 Quaderns agraris 38.indd 98

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

A manera d’acotació diguem que les autoritats autonòmiques poden sempre ajustar el PDR en el transcurs de la seva execució en funció de la liquiditat disponible. Catalunya podria augmentar eventualment el percentatge del FEADER 10 punts (del 43 % al 53 %) si apareguessin problemes de tresoreria i calgués garantir l’execució d’algunes mesures considerades prioritàries (encara que a canvi d’una caiguda del pressupost total). De fet, les revisions són una pràctica corrent en la gestió plurianual dels PDR i expliquen que el programa català aprovat per al període 2017-2013, que gaudia als inicis d’un pressupost total de 1.061,9 milions d’euros, actualment enregistri al voltant dels 942 milions (figura 5). Com a aspecte positiu de la nova reglamentació rural, cal dir que l’eficiència en la gestió ara té recompensa i si Catalunya ho fa millor que altres CA podrà rebre diners addicionals del FEADER. De totes maneres, caldrà estar atents per a veure si les administracions internes compleixen els seus compromisos amb el món rural català sense tocar el percentatge ja atribuït al FEADER. Pel que fa al contingut de l’esborrany de PDR presentat a la Comissió (no aprovat encara el novembre del 2014), la prioritat s’atorga a les mesures de reforçament de la competitivitat agrària amb els plans de millora en primer lloc (amb 130 milions), seguits de les inversions per a la transformació i comercialització d’aliments (70 milions), la primera instal·lació de joves pagesos (62 milions), les estratègies LEADER (59 milions), la gestió dels recursos hídrics agrícoles (55 milions) i, finalment, les inversions en camins rurals (50,5 milions). No sembla el programa d’una economia desenvolupada i de serveis, que pregona tenir el primer clúster agroalimentari d’Europa. Si el comparem amb els PDR dels països o regions més avançats de la UE comprovarem que, des de fa temps, allà predominen les mesures dedicades al medi ambient i a la lluita contra el canvi climàtic. El PDR català situa les mesures agroambientals com la segona línia pressupostària amb 115 milions d’euros, immediatament després dels plans de millora a les explotacions, una posició honorable però ben lluny del que és usual entre els nostres veïns de l’entorn comunitari. L’explicació d’aquest disseny podria trobar-se a diferents nivells: en primer lloc, que, contra la imatge que de vegades s’ofereix, tenim encara un sector agrari en ple procés de modernització o ajustament a uns mercats oberts i globals i que necessita el suport públic; en segon lloc, que una part del sector primari català és el parent pobre d’un clúster excessivament dominat per la indústria i la distribució, que s’emporten la part del lleó del seu valor afegit (via mercat), i en tercer lloc, que la manca d’una política agrària catalana pròpiament dita fora del PDR obliga a concentrar dins seu totes les mesures de suport a les explotacions donant-li el biaix agrarista actual. Deixo al lector que esculli l’explicació (o explicacions) més propera(es) a la realitat. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 99

19/06/15 08:06

A. Massot

5. BALANÇ CRÍTIC PER A PREPARAR LES PROPERES REFORMES 5.1. Cap a on anirà la PAC post-2020? No fem com Groucho Marx quan deia: «Mai penso en el futur. Arriba massa aviat». Com hem avançat, es prepara una nova reforma de la PAC per al 2020 que completarà els eixos ja apuntats per l’aprovada darrerament. Fins i tot és possible que alguns dels seus elements canviïn abans, aprofitant la revisió de l’MFP prevista per al 2017. Cal preparar-se, doncs, i per això hem de començar a distingir els principals punts d’inflexió o vectors-força de la nova PAC que tindran continuïtat en el futur mediat. Els enumerarem molt ràpidament a efectes purament descriptius: 1) El nou sistema de suport directe obre pas a una sèrie de dinàmiques que prendran cos en els propers anys: a) un suport directe més gran als béns públics d’origen agrari que, a partir del disseny concís (i defectuós) aprovat el 2013, en redefinirà l’extensió material i en consolidarà el suport financer; b) l’harmonització progressiva o convergència per hectàrea del pagament bàsic a escala europea que, un cop perdudes les seves referències històriques de producció, eliminarà del tot les sobrecompensacions encara existents i en reduirà el biaix patrimonial (a favor dels grans propietaris i el monocultiu), sense cap dubte el principal punt feble del suport directe existent; c) la redistribució paral·lela del suport territorialitzat entre explotacions, sistemes agronòmics i estats (potser a partir de variants del pagament redistributiu ja vigent, mitjançant sostres obligatoris d’ajut per hectàrea o un nombre màxim d’hectàrees per explotació), i d ) una selectivitat progressiva en els beneficiaris dels pagaments, que pot seguir criteris funcionals (agricultor actiu), de dimensió o escala econòmica (amb instruments diferents per a petits productors, professionals i grans productors), i/o de pràctiques agronòmiques (afavorint una intensificació sostenible). Val a dir que la PAC 2013 anticipa una categorització creixent dels productors que hauria de permetre una discriminació més gran en el suport (definicions d’agricul tor actiu, petit agricultor i jove agricultor, pagament redistributiu per a les primeres hectàrees, sostre d’ajuts i regressivitat a partir de 150.000 euros, franquícia de 2.000 euros per a l’aplicació de la disciplina financera, entre d’altres). 2) Com a complement d’un suport a la renda per hectàrea més homogeni a escala comunitària cal esperar-se una revifada progressiva dels instru ments individuals de gestió del risc (assegurances), com han fet els Estats Units amb la darrera Llei agrària, o Farm Bill, en què han abandonat el suport fix a l’hectàrea. Tanmateix, caldrà veure el seu ritme d’implantació (atès el fort suport tècnic que requereix), els seus beneficiaris prioritaris (agricultors professionals?, cooperatives?) i, sobretot, les seves modalitats de finan100

001-168 Quaderns agraris 38.indd 100

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

çament (en la mesura que equivaldria introduir el cofinançament al suport de la renda de les explotacions, un tabú avui encara difícil de trencar a molts països). 3) La recerca d’un règim pressupostari adequat per a la gestió del risc desemboca, de retruc, en la reflexió sobre el paper futur de l’anomenada reserva de crisi, una de les grans novetats de l’OCM sobre la qual ara ja recau la responsabilitat d’afrontar les mesures excepcionals de mercat per esdeveniments sobrevinguts. Llastimosament, l’extensió a l’agricultura del Fons Europeu d’Ajustament a la Globalització, com havia proposat la Comissió el 2011, mai no va ser ben vista pels estats ni per moltes organitzacions professionals. En aquestes circumstàncies la disciplina financera ha esdevingut l’únic recurs per a finançar una reserva de crisi, minúscula, de caire estàtic i anyal. L’embargament rus recent ens ha deixat ja entreveure les mancances del nou mecanisme, financeres (amb tot just 400 milions d’euros per exercici) i de disseny. Sembla evident que qualsevol instrument que tingui com a objectiu combatre la volatilitat creixent dels preus necessitarà dos elements que la reserva actual no té: flexibilitat i plurianualitat pressupostàries. La reserva de crisi post-2020 hauria de ser, doncs, redefinida de dalt a baix: ser ubicada fora del pressupost per guanyar flexibilitat; gaudir del principi de plurianualitat que li permeti traspassar i acumular any rere any els seus crèdits no utilitzats, i, en fi, augmentar substancialment les seves disponibilitats, sobretot si en el futur ha de fer-se càrrec de la major part de les mesures de mercat i de gestió del risc. Aquest és un debat estratègic sobre el qual caldrà posicionar-se més aviat que tard. 4) A banda de la reserva de crisi hi ha dos altres grans novetats dins de l’OCM amb un llarg recorregut per endavant. La primera és l’enfocament de cadena que comporta, de retruc, un èmfasi progressiu en l’autoorganització del sector primari i la creació d’interprofessionals que permetin un repartiment millor del valor afegit i la lluita contra la volatilitat dels preus i costos. Complementàriament, s’ha obert el camí per desenvolupar un veritable dret de la competència per al sector agrari, de caràcter excepcional i regles pròpies. Les disposicions introduïdes darrerament dins de l’OCM no van certament gaire lluny, però tenen la virtut d’anunciar les fites següents que caldrà cobrir (amb l’oposició frontal principal de les autoritats nacionals de la competència, tot cal dir-ho). Les properes decisions de reforçament del «paquet llet» (que apuntalin amb garanties el procés de desaparició de les quotes de producció) i de reforma del sector de les fruites i verdures (que en reforcin el nivell organitzatiu) seran les primeres emboscades d’una guerra que s’endevina llarga però, alhora, crucial per a una política agrària que vulgui preservar l’apel·latiu de mercats. 5) Diguem, per acabar aquest breu apartat, que per damunt de tots els elements precedents plana una qüestió d’arquitectura de la nova PAC que, potser, la reforma del 2020 afrontarà. Es tracta de la distinció tradicional enQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 101

101

19/06/15 08:06

A. Massot

tre el primer pilar (ajuts directes i mesures de mercats) i el segon pilar (accions de desenvolupament rural). No perdem de vista que aquesta bipolaritat es manté per raons prioritàriament financeres i, com una derivada secundària, administratives. El fet és que cada pilar té avui el seu propi règim financer, el seu fons (Fons Europeu Agrícola de Garantia [FEAGA], FEADER) i els seus procediments de gestió. Sota aquestes premisses sembla lògic que l’OCM algun dia s’independitzi i tingui el seu propi pilar si, com proposem, es fonamenta en una reserva de crisi de nou encuny. D’altra banda, en algun moment la Comissió plantejarà el cofinançament dels ajuts del primer pilar, sobretot si no canvia la tendència a reduir el pressupost agrari en termes nominals i reals. El cofinançament dels ajuts directes, avui anatema per a bona part dels agricultors europeus i algunes administracions, permetria fusionar-los amb les mesures rurals i posar fi a les superposicions i incongruències actuals entre els mecanismes d’ambdós pilars. Facilitaria, a més a més, la selectivitat dels beneficiaris en la mesura que les administracions internes serien coresponsables del seu finançament. I, obert el meló, podria fins i tot permetre que les mesures fiscals es comptabilitzessin com a contribucions nacionals (la qual cosa netejaria el camí per a fomentar les assegurances i altres mesures d’estabilització dels ingressos com ja existeixen a altres països no europeus com el Canadà). 5.2. Què caldria fer a Catalunya amb l’horitzó de la reforma del 2020? Cal entendre que la PAC no té ni la vocació ni els mitjans per a resoldre tots els problemes de les diverses agricultures europees. Necessita mesures internes d’acompanyament que, malauradament, a Espanya i a Catalunya deixen molt a desitjar. Avui el gruix de l’esforç financer de l’Administració General de l’Estat en matèria agrària, deixant a part la Seguretat Social i la fiscalitat, fora del pressupost del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), es concentra en les assegurances agràries, els grans regadius, el gasoil i el cofinançament dels programes rurals autonòmics, mesures totes darrerament a la baixa a causa de l’austeritat. En tots aquests àmbits el pressupost central hauria d’augmentar substancialment des dels mínims actuals. I, atesa la divisió competencial de l’Estat de les autonomies, també seria ben rebuda una activitat legislativa més dinàmica i ambiciosa, començant per una adaptació de la Llei d’arrendaments rústics al nou sistema d’ajuts de la PAC i acabant per un desplegament a fons de les darreres lleis aprovades d’internacionalització, fusió cooperativa i cadena alimentària. Però aquí i ara el que ens interessa sobretot és plantejar la necessitat urgent d’una política agrària pròpiament catalana que acompanyi de manera 102

001-168 Quaderns agraris 38.indd 102

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

efectiva la PAC. Pot afirmar-se que, almenys des de la conversió de la PAC en una política d’ajuts directes, Catalunya no ha tingut una política agrària digna d’aquest nom, capaç de complementar la PAC i en particular els seus PDR. Fa uns anys vaig analitzar el pressupost executat de l’antic Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de diferents exercicis, no l’aprovat sinó l’executat realment, i la conclusió era aclaparadora: més de la meitat de la despesa efectiva era per a sous i despeses de funcionament del mateix Departament (capítols i i ii) i la resta per a mesures cofinançades amb la UE i l’Estat central. Segurament, la situació avui és molt pitjor tenint en compte que una estructura de despesa com aquesta només pot justificar-se amb una administració de serveis d’alta qualitat, ben diferent de l’actual, centrada en la pura gestió administrativa (de la PAC, òbviament). Una part de la culpa d’aquesta situació rau en la mateixa PAC. El seu pes pressupostari ha permès que els successius consellers d’Economia i Finances consideressin que no calia invertir més en agricultura. Un error greu en tant que els mecanismes per a l’ajustament estructural (dimensió de les explotacions), l’organització econòmica (cooperativisme), la dinàmica dels mercats fundiaris (bancs de terres), la gestió dels purins i altres residus (contaminació d’origen agrari), l’abandó del món rural (ordenació del territori) i tantes altres assignatures que arrosseguem a Catalunya des de l’adhesió, no troben una cabuda satisfactòria dins de la PAC. Alguns afirmaran que els PDR, d’alguna manera, hi poden contribuir. I és cert, però un PDR forma part d’una estructura multinivell (UE-estat-regió) i mai no es pot vendre com una política independent. La vocació de la política comunitària de desenvolupament rural és fixar línies estratègiques des d’una perspectiva europea i catalitzar esforços amb el cofinançament del FEADER. Però no pot, ni vol, substituir les actuacions d’altres administracions. Podríem dir que un PDR no és més que una llista de condicions (mínim comú denominador) per a les mesures internes que, se sobreentén, han de preexistir de manera autònoma i han d’anar molt més lluny. Seria convenient llançar una reflexió col·lectiva sobre l’agricultura que volem per al segle xxi i sobre com hauria de ser la política agrària catalana que la fomentés. La perspectiva d’aquest article exclou que desenvolupem el possible contingut d’aquesta aposta estratègica. Ens pertoca només insistir en la idea que hauria de ser coherent amb les orientacions subjacents de la reforma de la nova PAC i adaptar-se als seus mecanismes. Destacaria sis elements a títol de corol·lari. Una futura política agrària catalana hauria de prioritzar: a) el foment de la intensificació sostenible i de la resiliència al canvi cli màtic de les explotacions de manera que, sense abaixar la productivitat, es millorés l’eficiència en l’ús dels recursos (sobretot aigua i energia) i es tallessin unes emissions amb efecte d’hivernacle i una contaminació d’origen QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 103

103

19/06/15 08:06

A. Massot

agrari en creixement constant (tot un repte per a una agricultura tan intensiva com la catalana); b) la compensació dels béns públics com a eix de la futura despesa pública agrària (una aposta estratègica que hauria de començar per una anàlisi exhaustiva del nostre potencial de béns públics per a aprofitar al màxim la PAC del futur); c) una agricultura del coneixement, usuària intensiva de les noves tecnologies i base d’una bioeconomia potent (en què, sens dubte, un Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries renovat hauria de tenir un paper de catalitzador i garant); d ) un enfocament de cadena amb una agricultura col·lectiva forta, amb cooperatives i interprofessionals sense fronteres administratives que puguin actuar com a eines vertebradores de sectors i territoris, amb poder de negociació per a recuperar valor afegit i, en fi, amb capacitat de cogestionar l’oferta davant els imprevistos dels mercats (en aquest punt la coordinació Estat-Generalitat seria indispensable); e) l’extensió decidida dels instruments de gestió del risc per a les explota cions professionals com a estris prioritaris d’estabilització de la renda, una veritable revolució cultural per a la pagesia i l’Administració que el silenci del PDR 2014-2020 no fa més que confirmar (aquí, de nou, caldria la coordinació amb l’Estat); f ) un territori rural diversificat i capaç de garantir el mateix nivell de benestar i oportunitats que a la ciutat, sostingut amb programes multifons i una concertació integrada de totes les conselleries (amb el complement, o no, dels fons estructurals europeus). BIBLIOGRAFIA EN LÍNIA (PER A SABER-NE MÉS) 1. Sobre la nova PAC en general Bardají, I. [et al.] (2014). Reflexiones en torno a la PAC [en línia]. Almeria: CAJAMAR. (Serie Economía; 22). <http://www.publicacionescajamar.es/ series-tematicas/economia/reflexiones-en-torno-a-la-pac/>. CEPS (2014). The first CAP reform under the ordinary legislative procedure: a political economy perspective [en línia]. Parlament Europeu (Study PE 529.067). <http://www.europarl.europa.eu/thinktank/en/search. html?policyAreas=AGRUDE>. Comissió Europea. «The Common Agricultural Policy after 2013» [en línia]. <http://ec.europa.eu/agriculture/cap-post-2013/index_en.htm>. — (2013). «La política agrícola común (PAC) y la agricultura europea: preguntas frecuentes» [en línia]. <http://europa.eu/rapid/press-release _MEMO-13-631_es.htm>. 104

001-168 Quaderns agraris 38.indd 104

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

Preguntes i respostes sobre l’aplicació de la PAC post-2014

Cordier, J. (2014). Comparative analysis of risk management tools supported by the 2014 US Farm Bill and the CAP 2014-2020 [en línia]. Parlament Europeu (In-Depth Analysis IP/B/AGRI/IC/2014-044). <http://www. europarl.europa.eu/thinktank/en/search.html?policyAreas=AGRUDE>. FEGA. Consultas y preguntas más frecuentes sobre la reforma de la PAC [en línia]. <http://www.fega.es/PwfGcp/es/noticias/?notUris=tcm:5-45182>. MAGRAMA. Política Agrícola Común [en línia]. <http://www.magrama.gob. es/es/politica-agricola-comun/default.aspx>. Martínez Arroyo, F.; Palacios Angreda, A. M. (2014). Guía práctica de la PAC 2014-2020 [en línia]. Madrid: Editorial Agrícola. <http://www. editorialagricola.com/v_portal/apartados/apartado.asp?te=119>. Massot, A. (2013a). «Factores institucionales en la reforma de la PAC 2020» [en línia]. Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, núm. 236, p. 119-169. <http://www.magrama.gob.es/es/ministerio/servicios/ publicaciones/rev_numero_art.asp?codrevista=REEAP>. — (2013b). «La PAC y la sostenibilidad de la agricultura europea en la era global». A: La sostenibilidad de la agricultura española [en línia]. Almeria: CAJAMAR (Serie Sostenibilidad; 3). <http://www.publicacionescajamar. es/series-tematicas/sostenibilidad/la-sostenibilidad-de-la-agricultura -espanola/>. Parlament Europeu. «Fichas técnicas del PE». La Política Agrícola Común [en línia]. <http://www.europarl.europa.eu/aboutparliament/es/displayFtu. html?ftuId=theme5.html>. 2. Sobre el pressupost de la nova PAC Comissió Europea. «Pressupost UE» [en línia]. <http://ec.europa.eu/budget/ mff/index_en.cfm>. <http://ec.europa.eu/budget/mycountry/ES/index _en.cfm>. Little, J.; Massot, A.; Ragonnaud, G.; Tropea, F. (2013). European Council Conclusions on the MFF 2014-2020 and the CAP [en línia]. Parlament Europeu (Note PE 495.846). <http://www.europarl.europa.eu/RegData/ etudes/note/join/2013/495846/IPOL-AGRI_NT(2013)495846_EN.pdf>. 3. Sobre els nous pagaments directes FEGA (2014). «El FEGA en xifres. Dades obertes» [en línia]. <http://www. fega.es/PwfGcp/ca/accesos_directos/datos_abiertos/index.jsp>. MAGRAMA (2014). «Consultas relativas a los derechos de pago único y a los derechos de vaca nodriza» [en línia]. <https://www.fega.es/PwfGcp/ca/ noticias/?notUris=tcm:5-45593>. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 105

105

19/06/15 08:06

A. Massot

MAGRAMA (2014). «Preguntas más frecuentes sobre el pago para prácticas beneficiosas para el clima y el medio ambiente o greening» [en línia]. <http://www.magrama.gob.es/es/politica-agricola-comun/enlaces-interes/ greening_preguntas_frecuentes_15-09-2014_final_tcm7-344321.pdf>. 4. Sobre la política de desenvolupament rural Comissió Europea (2014). «Portal de desarrollo rural 2014-2020» [en línia]. <http://enrd.ec.europa.eu/enrd-static/policy-in-action/cap-towards-2020/ rdp-programming-2014-2020/es/rdp-programming-2014-2020_es.html>. — «Partnership agreements 2014-2020» [en línia]. <http://ec.europa.eu/ contracts_grants/agreements/index_en.htm>. Generalitat de Catalunya (2014). «Programa de Desarrollo Rural de Catalunya 2014-2020. Versión 0.1» (juliol) [en línia]. <http://www20.gencat.cat/ docs/DAR/DR_Desenvolupament_rural/DR03_PDR/DR03_03 _PDR2014_2020/Documents/Fitxers_estatics/programa_desarrollo_rural _catalunya_2014_2020_versio_0_1.pdf>. MAGRAMA. «Programas de Desarrollo Rural 2014-2020 en España». <http:// www.magrama.gob.es/es/desarrollo-rural/temas/red-rural-nacional/ periodo-2014-2020.aspx>. 5. Sobre l’aplicació de la nova PAC Comissió Europea. «Implementation of the CAP reform: Delegated acts and implementing acts in relation with the CAP reform» [en línia]. <http:// ec.europa.eu/agriculture/cap-post-2013/implementation/index_en.htm>. — (2014). «Decisions taken by Member States for the implementation of the new direct support system-state of play» (novembre) [en línia]. <http://ec.europa.eu/agriculture/direct-support/pdf/ms-decisions -implementation-11-2014_en.pdf>.

106

001-168 Quaderns agraris 38.indd 106

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 65-106

19/06/15 08:06

AGROFĂ&#x2019;RUM

001-168 Quaderns agraris 38.indd 107

19/06/15 08:06

001-168 Quaderns agraris 38.indd 108

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 109-118 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.47

LES NOVES TECNOLOGIES I L’AGRICULTURA. IMPACTE A CATALUNYA Pere Puigdomènech-Rosell Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) Rebut: 15 de setembre de 2014 - Acceptat: 25 de novembre de 2014

RESUM L’agricultura ha estat sempre una activitat innovadora per la necessitat de fer servir les millors tecnologies agronòmiques i els millors materials agrícoles per tenir un bon producte i un bon rendiment. Ha estat també una activitat oberta a l’entorn històric. En l’entorn globalitzat actual disposem també d’unes tecnologies noves que tenen un gran impacte sobre les varietats i les tècniques de conreu que es fan servir. Al mateix temps, sobretot a Europa, es busca la manera que el producte tingui el valor afegit més gran possible i per tant es desenvolupen diverses formes de producció que incorporen criteris geogràfics o de tradició, entre d’altres. En un país com el nostre cal trobar la manera que es faci possible la coexistència entre els diferents tipus d’agricultura que permetin respondre als reptes complexos que la nostra societat té davant seu. Paraules clau: agricultura, noves tecnologies, coexistència. LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS Y LA AGRICULTURA. IMPACTO EN CATALUÑA RESUMEN La agricultura ha sido siempre una actividad innovadora por la necesidad de usar las mejores tecnologías agronómicas y los mejores materiales Correspondència: Pere Puigdomènech. Edifici CRAG, Campus UAB, 08193 Bellaterra. Barcelona. Tel.: 935 636 600 (ext.: 3002). A/e: pere.puigdomenech@cragenomica.es. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

001-168 Quaderns agraris 38.indd 109

109

19/06/15 08:06

P. Puigdomènech-Rosell

agrícolas para tener un buen producto y un buen rendimiento. Ha sido también una actividad abierta al entorno histórico. En el actual entorno globalizado disponemos también de unas tecnologías nuevas que tienen un gran impacto sobre las variedades y las técnicas de cultivo que se usan. Al mismo tiempo, sobre todo en Europa, se busca la manera de que el producto tenga el mayor valor añadido posible y por lo tanto se desarrollan formas diversas de producción que incorporan criterios geográficos o de tradición, entre otros. En un país como el nuestro hay que encontrar la manera de que se haga posible la coexistencia entre los diferentes tipos de agricultura que permitan responder a los retos complejos que nuestra sociedad tiene ante sí. Palabras clave: agricultura, nuevas tecnologías, coexistencia. NEW TECHNOLOGIES AND AGRICULTURE. THEIR IMPACT ON CATALONIA ABSTRACT Agriculture has always been an innovative activity owing to the need to use the best agronomic technologies and the best agricultural materials to obtain good products and good yields. It has also been an activity open to its historic environment. In today’s globalized environment, we also have new technologies that have a great impact on the varieties we use and on cultivation techniques. At the same time, especially in Europe, people are looking for ways to give products the greatest added value so they are seeking to develop different production methods that include geographic or traditionbased criteria, among others. In a country like Catalonia, we must find ways to allow the coexistence of different types of agriculture responding to the complex challenges that our society is facing. Keywords: agriculture, new technologies, coexistence. 1. UNA ACTIVITAT INNOVADORA I GLOBALITZADA Aquest començament del segle xxi es caracteritza per l’acceleració d’un conjunt de tendències en els diferents àmbits de la nostra societat que s’han desenvolupat en els darrers segles i que l’han transformada. Potser una de les principals és l’accés a un conjunt de coneixements sobre el nostre entorn que té una profunditat i extensió que fins fa poc temps eren impensables. I aquests coneixements els estem fent servir per desenvolupar unes tecnologies que apliquem al conjunt de les nostres activitats personals i socials. La 110

001-168 Quaderns agraris 38.indd 110

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

19/06/15 08:06

Les noves tecnologies i l’agricultura. Impacte a Catalunya

producció primària de productes per a l’alimentació i altres usos que provenen de l’agricultura i la ramaderia no n’és una excepció. Als països europeus com el nostre ens preguntem de quina manera hem de fer servir aquestes tecnologies. Les opinions sovint divergeixen i creen conflictes a diferents nivells. Quan examinem l’origen de les pràctiques agrícoles i ramaderes en una perspectiva històrica hem d’admetre que han estat sempre activitats profundament innovadores, però, pel mateix fet d’estar arrelades en un entorn molt definit, s’han basat també en un coneixement basat en la tradició. Si analitzem els principals conreus que existeixen a casa nostra veurem que pràcticament cap prové d’espècies originals del país i que han arribat per diferents vies en algun moment de la nostra història, desplaçant conreus i pràctiques anteriors. Podem datar aquesta arribada a vegades en milers d’anys o en segles però també n’hi ha de molt recents, i si considerem les varietats, races o pràctiques agrícoles la seva adopció ha estat constant. Varietats resistents a malalties, amb més rendiment o amb noves qualitats que poden respondre a problemes del cultiu o a demandes de la població, estan sent adoptades de manera continuada. També hem de tenir en compte que la producció d’aliments ha estat des de sempre una activitat globalitzada. El comerç de cereals, de vi i oli, per exemple, ha estat constant durant segles a la Mediterrània. Les vies de comerç més llargues en temps històrics eren les que portaven a Europa la seda, però també les espècies. Aquesta tendència s’ha multiplicat en els nostres dies fins a extrems que en una de les nostres botigues d’alimentació hi trobem sovint productes que vénen dels cinc continents. Per tant, l’extensió d’algun conreu en algun lloc del món o l’adopció d’una tecnologia determinada pot tenir efectes a gran distància. Que es plantin tarongers al Brasil, vinyes a Austràlia o ametllers a Califòrnia pot tenir un efecte directe a casa nostra. Si la demanda de pinsos augmenta a casa nostra, necessitem que s’importi gra a bon preu que no podem produir localment. Durant el segle xx tenim bons exemples d’aquestes tendències i dels seus efectes econòmics i socials. Quan la revolució industrial va esclatar a Europa, alguns pensadors van indicar que la quantitat d’aliments que es podia produir no podria respondre a l’increment de la població que s’estava produint. Robert Malthus és el millor exponent d’aquest pensament que predeia una mancança catastròfica d’aliments que finalment no s’ha produït ni en el segle xix i ni en el segle xx. La raó principal no ha estat una desacceleració de l’augment de la població que no s’ha produït, sinó que l’aplicació de tecnologies innovadores ha resultat en un augment constant dels rendiments dels conreus, cosa que ha fet que la producció d’aliments s’hagi incrementat d’una manera fins i tot més ràpida que l’augment de la població. S’ha calculat que un 50 % d’aquest augment de rendiment pot haver estat degut a l’aplicació de tècniques agronòmiques com l’ús d’adobs i fitosanitaris i l’exQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

001-168 Quaderns agraris 38.indd 111

111

19/06/15 08:06

P. Puigdomènech-Rosell

tensió del regadiu o de la mecanització i un altre 50 % al resultat de la millora genètica que ha introduït caràcters directament lligats al rendiment o que tenen a veure amb resistències a malalties o amb la conservació del producte. Per tant, l’experiència que tenim de l’evolució de l’agricultura en els darrers segles ens obliga a concloure que cal aprofitar qualsevol oportunitat que ofereixin les diferents tecnologies disponibles per respondre a la demanda de producció agrícola en quantitat i en qualitat. 2. NOVES TECNOLOGIES El segle xx ha estat el període històric en el qual s’ha produït un augment més gran del nostre coneixement del món natural. En biologia, el segle comença amb el desenvolupament de la genètica, que donarà lloc a la millora genètica tant de plantes com d’animals. Aquesta ha estat una disciplina cabdal pels efectes que ha tingut sobre l’agricultura. A partir de mitjan segle xx va aparèixer la biologia molecular, que va ser essencial en particular per al nostre coneixement de les bases químiques de l’herència que es van trobar en el DNA. Cap al 1970 es desenvolupen les anomenades tècniques del DNA recombinant que permeten aïllar, analitzar i combinar fragments de DNA de pràcticament qualsevol origen. Per la millora genètica aquestes metodologies permeten obrir noves vies per aprofitar d’una manera més precisa i ràpida la diversitat genètica de plantes i animals i per produir-ne noves varietats mitjançant la modificació genètica. En aquests moments, en termes generals, es presenten dues tendències en la utilització de les tècniques del DNA recombinant a les plantes conreades. Una és l’ús de les plantes modificades genèticament o plantes transgèniques; l’altra és l’ús de mètodes de marcatge molecular de caràcters genètics d’interès, que inclouen la selecció genòmica. Les plantes transgèniques ja són part del paisatge agrícola arreu del món, encara que només sigui per la polèmica que desencadenen. L’any 2013 hi havia més de 140 milions d’hectàrees de plantes modificades genèticament plantades al món, que representen el 36 % del valor del mercat global de llavors (International Service for the Acquisition of Agro-Biotech Applications, 2013). A Catalunya aproximadament un 50 % del blat de moro plantat conté una resistència al barrinador produïda per modificació genètica i els pinsos contenen, en una gran proporció, blat de moro o soja transgènics importats de diferents països d’Amèrica. Això no vol dir que la polèmica sobre aquestes plantes hagi desaparegut a Europa ni a Catalunya. Un darrer informe del Consell Assessor de les Acadèmies de Ciències Europees resumeix els arguments plantejats per aquestes plantes (European Academies Science Advisory Council, 2013). L’altra gran novetat que hi ha hagut en els darrers anys és la disponibili112

001-168 Quaderns agraris 38.indd 112

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

19/06/15 08:06

Les noves tecnologies i l’agricultura. Impacte a Catalunya

tat dels genomes de la majoria de les plantes cultivades. L’any 2001 es va publicar la primera seqüència d’una planta, la planta model Arabidopsis thaliana. Va seguir el genoma de l’arròs i l’any 2013 ja estaven disponibles els genomes de més de cinquanta espècies vegetals diferents (Michael i Jackson, 2013). Aquestes espècies inclouen els de la majoria de les espècies cultivades amb genomes relativament senzills, com el de la maduixa salvatge; més complicats, com el del blat de moro o la soja, i d’altres de gran complexitat, com el blat, l’ordi o, encara més, les coníferes. En alguns casos les tecnologies de seqüenciació massiva de genomes permeten l’anàlisi de la variabilitat existent dins de les espècies com és el cas de l’arròs del qual ja han estat publicats més de mil genomes. L’aplicació d’aquesta informació és immediata i ha permès l’extensió dels sistemes de marcadors moleculars que ja estaven sent aplicats com una metodologia auxiliar de la millora genètica. Disposar d’un genoma implica identificar a una velocitat més gran els gens responsables de caràcters d’interès agronòmic i poder buscar variants que proporcionin propietats d’interès com resistències a malalties o noves qualitats als productes. A més de les tecnologies lligades directament o indirectament a la millora genètica, hi ha altres aplicacions noves que tenen efecte en la producció agrícola. Unes tenen a veure amb l’anàlisi de les imatges de plantes i conreus que permeten identificar l’estat fisiològic d’una planta o d’una població de plantes. D’altres tenen a veure amb l’ús de sistemes de càlcul que permeten un ús millor de l’aigua o d’adobs o fitosanitaris o una maquinària més ben adaptada als conreus. Hi ha pagesos que ja fan servir les dades meteorològiques més acurades per decidir quan plantar o quan collir i n’hi ha que comencen a fer servir dades de satèl·lits i fins i tot drones equipats de sistemes d’anàlisi d’imatges per controlar-ne els conreus. I, evidentment, tot seguit mitjançant programes de càlcul que haurien de permetre una capacitat més gran de prendre decisions al pagès. 3. UNA AGRICULTURA DIVERSA Aquestes visions tecnològiques contrasten amb altres visions de la producció d’aliments que a alguns països d’Europa reben molta atenció. Per alguns la industrialització de la producció d’aliments ha anat massa lluny i cal anar cap a una agricultura de proximitat i amb requeriments de qualitat i sostenibilitat ambiental que alguns relacionen amb pràctiques tradicionals. Aquestes visions es corresponen també amb la necessitat de produir articles de gran valor afegit en regions europees que tenen costos alts o que estan formades per propietats de dimensions reduïdes. La situació a Catalunya és ben demostrativa d’aquestes dues tendències que podem exemplificar en dues situacions extremes. D’una banda, hi ha una indústria agroalimentària QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

001-168 Quaderns agraris 38.indd 113

113

19/06/15 08:06

P. Puigdomènech-Rosell

que és a casa nostra una indústria potent en termes econòmics i d’ocupació. Aquesta indústria està basada en un producte de qualitat i preu accessible i en sistemes eficients de transformació i distribució. D’una altra banda, hi ha una producció que es fa en explotacions de dimensió reduïda i en localitzacions menys favorables. El producte d’aquestes explotacions es basa en criteris de delimitació geogràfica, producció de tipus tradicional o un ús inferior de productes industrials. Tots aquests criteris en la pràctica es poden combinar i donen lloc a una gran diversitat de sistemes de producció que a Europa han estat identificats en un conjunt de sistemes d’etiquetatge que haurien de permetre al ciutadà orientar-se i prendre les seves decisions a l’hora de decidir el tipus d’aliment que vol consumir. Si l’etiqueta és una garantia per al consumidor, la Unió Europea ha definit per al productor el terme de coexistència, segons el qual caldria fer possible que el pagès pugui decidir el tipus de conreu que voldria plantar al seu terreny, sigui transgènic, intensiu, ecològic o qualsevol altre tipus de llavor o sistema de producció que li sembli més convenient en cada moment. La realitat ha demostrat a casa nostra que aquest principi es pot posar en pràctica d’una manera prudent. Aquests diferents sistemes de producció poden respondre a diferents criteris. Es pot tractar de produir per a un mercat d’aliments globalitzat, que és en general el que constitueix la major part del mercat d’aliments. Des d’aquesta perspectiva, els reptes als quals haurà de fer front la producció d’aliments en els propers decennis són complexos. Des de qualsevol punt de vista, assegurar un accés a una alimentació suficient per a la totalitat de la població humana sembla que hauria de ser la prioritat a l’hora de prendre decisions sobre la producció agrícola. Sabem que si les previsions de creixement de la població humana es compleixen, aquesta es podria estabilitzar en uns nou mil milions de persones cap al 2050. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha previst que en aquesta perspectiva, que no és la més pessimista, caldria augmentar la producció agrícola un 70 %. I a més hem de tenir en compte que amb el creixement econòmic que s’està produint en grans països de l’Àsia, la demanda d’una alimentació de més qualitat augmenta, per exemple la demanda de carn. Al mateix temps no hem d’oblidar que en el món hi ha encara una proporció de persones, que ha estat calculada en uns vuit-cents milions, que no té encara accés a una alimentació suficient. Els esforços fets en aquests darrers anys han anat disminuint aquestes xifres, però és encara un repte important. La crisi econòmica dels darrers anys ha produït un nombre creixent de persones sense accés a una alimentació suficient fins i tot als països més rics. Els diaris presenten sovint notícies que milers d’infants a Catalunya només mengen de manera correcta quan van a l’escola. És, per tant, comprensible que l’augment de la producció d’aliments essencials a preus accessibles per a la majoria sigui una prioritat. 114

001-168 Quaderns agraris 38.indd 114

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

19/06/15 08:06

Les noves tecnologies i l’agricultura. Impacte a Catalunya

Hi ha altres criteris que proposen una agricultura diferent. Tenen a veure amb la necessitat de preservar l’agricultura a les diferents zones de producció agrícola a Europa encara que el preu final del producte sigui més elevat. Això permet que la població que viu en zones rurals tingui un nivell econòmic similar al de les zones urbanes, però també vol dir conservar productes i formes de producció de millor qualitat i que poden ser la base de dietes tradicionals que la població aprecia. Aquests diferents tipus d’agricultura poden renunciar a fer servir productes de síntesi o garanteixen que es produeixin en una regió determinada. En la majoria dels casos fer servir aquestes aproximacions implica un rendiment més baix de la producció i això té com a conseqüència que, si es vol produir el mateix en quantitat, cal més extensió i un cost final per al consumidor més alt. D’altra banda, per a garantir que el producte respongui a les expectatives de l’etiquetatge pot ser també necessari recórrer a metodologies innovadores i, quan es tracta de sembrar, tots els pagesos facin servir llavors millorades. Potser la producció de vi n’és un bon exemple. El consum de vi als grans països productors mediterranis està baixant. Davant d’aquest fet els productors han fet un esforç d’exportació cap a països on el consum augmenta, com els anglosaxons i els d’Àsia, on s’han trobat amb la competència de nous països productors com Austràlia, Sud-àfrica, Xile, l’Argentina i ara la Xina. La resposta ha estat buscar productes amb un valor afegit més alt que el que implica una imatge tradicional del vi, però sobretot un ús de les millors tecnologies existents en la definició de varietats i en la vinificació. En els darrers anys hem vist que la qualitat dels vins ha augmentat gràcies a bones tecnologies de vinificació al mateix temps que es defensaven els valors de les comarques. La pressió per l’ús de menys pesticides en una planta molt sensible a virus i fongs podria necessitar varietats millorades en les quals treballen en diferents països. Des d’un punt de vista general, també s’expressa preocupació sobre les conseqüències mediambientals, socials i econòmiques d’algunes pràctiques agrícoles. Per exemple, preocupen els efectes sobre el medi ambient i sobre la salut de l’ús d’adobs i fitosanitaris que són en la base de l’agricultura intensiva. També és un fet que els productes agrícoles han estat l’objecte d’inversions tant en les companyies productores de llavors, que han sofert una concentració important, com en els grans mercats d’exportació que han esdevingut motiu de pressions especulatives. La necessitat d’augmentar la producció ha provocat una intensificació de l’activitat agrícola en certes zones del món, sobretot tropicals, amb efectes sobre les poblacions locals i els boscos, i ha fet que els països que preveuen tenir una necessitat més gran d’aliments en el futur inverteixin en terres agrestes productives. Aquests fenòmens han estat molt intensos en alguns països, han donat lloc a moviments socials i polítics en diferents llocs i han creat, en els més rics, una demanda d’aliments amb propietats de proximitat o de menys impacte ecològic o social que l’etiquetatge promogut per la Unió Europea ha volgut QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

001-168 Quaderns agraris 38.indd 115

115

19/06/15 08:06

P. Puigdomènech-Rosell

respectar. El cas més conegut a Catalunya pot haver estat l’efecte dels residus de la ramaderia intensiva i el seu impacte mediambiental, problema al qual no s’han trobat respostes satisfactòries. 4. SALUT I MEDI AMBIENT En aquest entorn, hem de tenir en compte també que hem pres consciència que l’alimentació té efectes sobre la nostra salut a diferents nivells. D’una banda, l’estat o la composició dels aliments poden produir infeccions o efectes tòxics. Evitar aquests tipus de problemes i assolir el millor nivell possible de seguretat alimentària ha estat una preocupació general a la qual hem donat una gran prioritat a Europa. Diferents crisis, com la síndrome tòxica, la de la malaltia de les vaques boges o la recent que ha produït una infecció alimentària a Alemanya, que va ser atribuïda a cogombres ecològics espanyols, han alertat el públic de la necessitat de no abaixar la guàrdia en aquest tema. D’una altra banda, sabem que certs aliments poden provocar reaccions específiques. Afeccions com la celiaquia o la intolerància a la lactosa i fins i tot certes al·lèrgies o reaccions d’obesitat tenen una base genètica que, quan sigui coneguda, ens permetrà orientar de manera més directa la nostra alimentació per assegurar el nostre nivell de salut. En aquest aspecte el desenvolupament de la genòmica pot donar lloc a dades que poden permetre una alimentació personalitzada que pot demanar nous tipus de productes. Tampoc no cal negligir l’impacte que la cultura gastronòmica ha tingut a casa nostra. Es tracta de reconèixer la importància sensorial i cultural del menjar. Els seus efectes econòmics en un país turístic i productor d’aliments al mateix temps no es poden menystenir. Si volem encara posar sobre la taula un altre factor, hem de recordar que l’agricultura no és tan sols productora d’aliments per als humans i els animals dels quals ens servim per produir aliments. Dels nostres camps i els nostres boscos en traiem fibres per a roba, fusta per a la construcció i el mobiliari, matèries primeres per a multitud de productes i combustibles per a produir energia. En aquest sentit, girarem la mirada cap al camp quan necessitem productes de substitució dels derivats del petroli, com els anomenats biocombustibles. Pot passar que aquestes produccions tinguin efecte sobre la producció o el preu dels aliments i que creïn tensions entre els dos tipus de produccions. I cal tenir en compte també que no tota la producció agrícola arriba al consumidor ni aquest consumeix en la seva totalitat el que compra. Ha estat calculat que al voltant d’un 30 % dels aliments es llencen. Als països més pobres això passa sobretot a l’inici de la cadena alimentària i als més rics al final, a casa del consumidor. Hi ha, per tant, un augment potencial de l’estalvi que afavoriria la quantitat d’aliments disponible en el futur. Aquestes qüestions han estat debatudes en diferents instàncies, les 116

001-168 Quaderns agraris 38.indd 116

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

19/06/15 08:06

Les noves tecnologies i l’agricultura. Impacte a Catalunya

quals han emès informes, en particular, acadèmies com la Royal Society de Londres (The Royal Society, 2009) o el Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies de la Unió Europea (European Group of Ethics of Sciences and New Technologies, 2008). Ens trobem, per tant, en un entorn complex, més complex encara si tenim en compte que l’agricultura depèn de les condicions climàtiques. En un moment en què ens preocupen els canvis que s’estan produint en el clima global del planeta, l’agricultura és una dels activitats que més efectes té sobre els equilibris climàtics. Ha estat demostrat que l’ocupació de terreny per al conreu és l’actuació en agricultura que produeix impactes més grans sobre el clima. Però aquesta ha estat sempre la solució que les societats adoptaven quan calia produir més aliment i això continua passant en alguns llocs. En el món preocupa la desforestació que s’està produint a països com els d’Amèrica del Sud o del Sud-est Asiàtic, on hi ha una gran demanda de producció agrícola. Aquest fet contrasta amb el fet que a Europa la superfície forestal està augmentant en la majoria dels països, gràcies en part a l’increment de l’eficiència de la nostra agricultura. Preocupen també els efectes contaminants dels tractaments que utilitzem al camp i de residus com els que produeix la ramaderia intensiva. L’augment que s’està produint de la demanda de carn, sobretot de bovins, que són convertidors poc eficients de proteïna vegetal en animal pot tenir un gran impacte sobre el medi ambient. Per tant, cal que ens plantegem no únicament la quantitat sinó també la qualitat de la producció d’aliments, i en particular de carn. Però, d’altra banda, quan l’agricultura s’allunya de la prioritat al rendiment, cal més terra per a produir una quantitat equivalent de producte i l’efecte sobre el medi ambient pot augmentar. En conclusió, podem dir que una reflexió sobre els desenvolupaments tecnològics en agricultura es pot fer en el marc de qüestions que parteixen de diverses perspectives i que tenen connotacions complexes. De manera global, les prioritats dels objectius es poden definir, d’una banda, per garantir una producció que permeti un accés a una alimentació suficient i segura per al conjunt de la població, que continuarà creixent en les properes dècades i, de l’altra, per aconseguir que els seus efectes en el medi ambient, en el qual estem influint en particular per l’activitat agrícola, no impedeixin l’accés als aliments de les generacions futures. En un país com Catalunya aquestes prioritats generals han d’aplicar-se tenint en compte els interessos de diferents sectors industrials, agrícoles i el de la població en conjunt. Això vol dir acceptar que les decisions dels individus respecte a la pròpia alimentació poden tenir en compte, sens dubte, criteris econòmics, que no hem d’oblidar mai, però també, aspectes de la seva salut, i fins i tot, en països amb poblacions de rendes econòmiques elevades, aspectes culturals o ideològics. Aquest fet implica la necessitat de respectar la coexistència dels diferents tipus d’agricultura. En qualsevol cas, tots els tipus d’agricultura són QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

001-168 Quaderns agraris 38.indd 117

117

19/06/15 08:06

P. Puigdomènech-Rosell

necessàriament innovadors. L’eficiència en l’ús de recursos com la terra, els adobs, l’aigua o els fitosanitaris ha de ser tinguda en compte per raons tant econòmiques com de medi ambient i, en aquest sentit, és essencial fer servir les millors llavors i tècniques agronòmiques disponibles. També es necessiten mètodes nous per a definir varietats o assegurar-ne una traçabilitat correcta per tal de complir les normatives que regulen els requeriments dels diferents tipus de producció agrícola. A Catalunya disposem de grups de recerca en les diferents universitats i centres de recerca, especialitzats en aquestes disciplines, que poden donar suport al sector agrari i ramader i a l’Administració per encarar els reptes que anirà plantejant el futur proper. BIBLIOGRAFIA European Academies Science Advisory Council (2013). «Planting the future: opportunities and challenges for using crop genetic improvement technologies for sustainable agriculture» [en línia]. <http://www.easac. eu/fileadmin/Reports/Planting_the_Future/EASAC_Planting_the_Future _FULL_REPORT.pdf> [Consulta: agost 2014]. European Group of Ethics of Sciences and New Technologies (2008). «Ethics of modern Technologies in Agriculture» [en línia]. <http://ec.europa.eu/ bepa/european-group-ethics/docs/publications/opinion24_en.pdf> [Consulta: agost 2014]. International Service for the Acquisition of Agro-Biotech Applications (2013). «ISAAA Brief 46-2013: Top Ten Facts» [en línia]. <http://www.isaaa.org/ resources/publications/briefs/46/topfacts/default.asp> [Consulta: agost 2014]. Michael, T. P.; Jackson, S. (2013). «The First 50 Plant genomes». The Plant Ge nome, núm. 6, p. 1-7. The Royal Society (2009). «Reaping the benefits: science and the sustainable intensification of global agriculture» [en línia]. <https://royalsociety.org/~/ media/Royal_Society_Content/policy/publications/2009/4294967719. pdf> [Consulta: agost 2014].

118

001-168 Quaderns agraris 38.indd 118

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 109-118

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 119-129 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.48

CÀTEDRA SYNGENTA-UPC: EXEMPLE DE COL·LABORACIÓ UNIVERSITAT-EMPRESA EN BENEFICI DEL SECTOR AGRARI E. Emilio Gil, Montserrat Gallart, Jordi Llop i Jordi Llorens Unitat de Mecanització Agrària, Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia. Universitat Politècnica de Catalunya Rebut: 22 de novembre de 2014 - Acceptat: 25 de novembre de 2014

RESUM La Càtedra Syngenta-UPC (www.catedrasyngenta.upc.edu) es va crear formalment el juliol del 2013 i està centrada en la innovació i la millora de les bones pràctiques agrícoles d’aplicació dels productes fitosanitaris. Aquesta càtedra d’empresa consolida la col·laboració que des de ja fa temps existeix entre l’empresa Syngenta i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a través de la Unitat de Mecanització Agrària (UMA), i inclou tant tasques de formació, com de recerca, transferència i divulgació al sector agrícola. Pel que fa a la formació, i en el context de la Directiva europea d’ús sostenible de productes fitosanitaris, la UMA, amb la col·laboració de Syngenta, ha impartit, al llarg dels darrers anys, nombrosos cursos de formació teoricopràctics, en els quals s’han format més de 1.500 professionals en l’àmbit de les bones pràctiques agrícoles i la regulació i el calibratge dels equips d’aplicació de productes fitosanitaris. Tot i així, la col·laboració no s’acaba amb les activitats formatives, sinó que, en resposta a problemes puntuals en diferents àrees i circumstàncies, s’han iniciat projectes més orientats a la recerca com, per exemple, el centrat en la millora de les tècniques d’aplicació en hivernacles, o el projecte en col·laboració amb el Govern d’Aragó, que té com a objectiu preservar la qualitat de les aigües de la conca de l’Ebre. En el camp de la transferència, destaca l’organització i el desenvolupament de seminaris o cursos d’especialització en el context de la «formació de formadors» recollida explícitament en la Directiva d’ús sostenible. Després de dos anys de la posada en marxa de la càtedra el balanç és, Correspondència: Emilio Gil. Edifici ESAB. C/ Esteve Terradas, 8. 08860 Castelldefels. Tel.: 935 521 099. A/e: emilio.gil@upc.edu. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

001-168 Quaderns agraris 38.indd 119

119

19/06/15 08:06

E. Gil, M. Gallart, J. Llop, J. Llorens

sens dubte, molt positiu i és un exemple del benefici mutu entre el món professional i el món acadèmic. Paraules clau: càtedra empresa, formació, bones pràctiques agrícoles, fitosanitaris. CÁTEDRA SYNGENTA-UPC: EJEMPLO DE COLABORACIÓN UNIVERSIDAD-EMPRESA EN BENEFICIO DEL SECTOR AGRARIO RESUMEN La Cátedra Syngenta-UPC (www.catedrasyngenta.upc.edu) se creó formalmente en julio de 2013 y está centrada en la innovación y la mejora de las buenas prácticas agrícolas en la aplicación de productos fitosanitarios. Esta cátedra de empresa consolida la colaboración que desde ya hace tiempo existe entre la empresa Syngenta y la Universidad Politécnica de Catalu ña (UPC) a través de la Unidad de Mecanización Agraria (UMA), e incluye tanto tareas de formación, como de investigación, transferencia y divulgación al sector agrícola. En cuanto a la formación, y en el contexto de la Directiva europea de uso sostenible de productos fitosanitarios, la UMA, en colaboración con Syngenta, ha impartido a lo largo de los últimos años numerosos cursos de formación teórico-prácticos, en los cuales se han formado más de 1.500 profesionales en el campo de las buenas prácticas agrícolas, y la regulación y la calibración de los equipos de aplicación de productos fitosanitarios. Aun así, la colaboración no acaba con las actividades formativas, sino que, en respuesta a problemas puntuales en diferentes áreas y circunstancias, se han iniciado otros proyectos más de investigación como, por ejemplo, el centrado en la mejora de las técnicas de aplicación en invernaderos, o un proyecto en colaboración con el Gobierno de Aragón con el objetivo de preservar la calidad de las aguas de la cuenca del Ebro. En el campo de la transferencia destaca la organización y el desarrollo de seminarios o cursos de especialización en el contexto de la «formación de formadores» recogida explícitamente en la Directiva de uso sostenible. Después de dos años de la puesta en marcha de la cátedra, el balance es, sin duda, muy positivo y es un ejemplo del beneficio mutuo entre el mundo profesional y el mundo académico. Palabras clave: cátedra empresa, formación, buenas prácticas agrícolas, productos fitosanitarios.

120

001-168 Quaderns agraris 38.indd 120

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

19/06/15 08:06

Càtedra Syngenta-UPC: exemple de col·laboració

THE SYNGENTA-UPC CHAIR: AN EXAMPLE OF UNIVERSITYCOMPANY COLLABORATION FOR THE BENEFIT OF THE AGRICULTURAL SECTOR ABSTRACT The Syngenta-UPC Business Chair (www.catedrasyngenta.upc.edu) was formally established in July 2013 and is focused on the innovation and improvement of best management practices in pesticide application. The Chair consolidates the collaboration started some time ago between Syngenta and the UPC through the Agricultural Machinery Group (UMA), and includes training activities, research, transfer, and dissemination tasks for the agricultural sector. In terms of training and in the context of the European Directive on the Sustainable Use of Pesticides, UMA, in collaboration with Syngenta, has held numerous theoretical-practical courses in recent years, training over 1,500 professionals in the field of best management practices in pesticide application and regulation and calibration of sprayers. This collaboration does not end with training activities, however. Other projects have been also organized, dealing with specific problems in different areas and circumstances, such as improving application techniques in greenhouses, and a project in collaboration with the Government of Aragon aimed to preserve the quality of the waters of the Ebro basin. In the extension field, the Chair organizes and carries out different workshops and specialization courses in the context of “training the trainers”, a concept explicitly mentioned in the Directive on Sustainable Use. After two years of implementation of the Chair, the balance is certainly very positive and it is an example of the mutual benefit provided by collaboration between the professional world and academia. Keywords: Business Chair, training, best management practices, pesti cide, plant protection products. 1. INTRODUCCIÓ La relació entre la ciència, representada pels que conformen la comunitat acadèmica, i el sector productiu, en el qual l’empresa és una part fonamental, està permanentment present en les activitats que duu a terme la Unitat de Mecanització Agrària (UMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En els últims temps, i especialment a partir de la publicació de dues normes importants —la Directiva europea 2009/128/CE d’ús sostenible de plaQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

001-168 Quaderns agraris 38.indd 121

121

19/06/15 08:06

E. Gil, M. Gallart, J. Llop, J. Llorens

guicides i la Directiva 2009/127/CE amb relació als requeriments mediambientals dels equips d’aplicació de fitosanitaris—, s’ha iniciat una intensa activitat a Europa amb l’objectiu de modificar substancialment els aspectes legals lligats a l’ús de productes fitosanitaris, una línia de treball que caracteritza el grup de treball de la UMA (www.uma.deab.upc.edu) de la UPC. La crisi i les seves conseqüències són conegudes per tothom, i en l’àmbit de la recerca, tots som coneixedors de la retallada extrema i desmesurada que ha sofert la inversió que Espanya dedica a l’R+D+I, la qual es pot xifrar en més d’un 30 % de caiguda en els últims tres anys. Si analitzem el percentatge del PIB destinat a la recerca, l’1,39 % és molt lluny del 2,06 % que es dedica com a mitjana a la zona euro (Comissió Europea, 2013 i 2014). Aquestes xifres traduïdes a llenguatge planer signifiquen més dificultat per a obtenir finançament en convocatòries públiques i retallades importants en les assignacions. És per això que en aquests moments la col·laboració entre la universitat i el sector privat té un pes específic fonamental i ha permès a molts grups de recerca, entre els quals hi ha la UMA, sobreviure i mantenir línies d’actuació dedicades a millorar el sector professional i donar-hi suport. 2. PER QUÈ UNA CÀTEDRA SYNGENTA-UPC? En els últims anys s’està produint l’anomenada revolució de l’ús de pro ductes fitosanitaris. Europa modifica de manera imparable i radical tots els aspectes legislatius i reglamentaris relacionats amb els productes fitosanitaris en general i, en especial, amb la fase d’utilització i aplicació. La UMA va ser present en els fòrums europeus de decisió i va participar activament en el desenvolupament del nou marc reglamentari, que va culminar amb la publicació de la Directiva europea d’ús sostenible de plaguicides. A partir d’aquest moment, els diferents estats membres van posar en funcionament mecanismes per a l’adaptació de la legislació, que, en el cas d’Espanya, va donar lloc a l’elaboració de dos reials decrets que desenvolupen el Pla d’Acció Nacional. Novament, l’activitat de la UMA és intensa en aquest procés. Essencialment, el nou context obliga a una millora substancial de les tècniques d’aplicació, una reducció del risc de contaminació i un canvi radical en el procés i en el nivell formatiu de tots els agents implicats. És a dir, que el que Europa demana entronca directament amb l’activitat investigadora, de transferència i de formació de la UMA. Syngenta, l’empresa líder mundial en el sector dels productes fitosanitaris, és conscient de la necessitat de millorar els aspectes que, ara de manera obligatòria, acull la nova Directiva d’ús sostenible. La formació com a eix central i pilar fonamental per a la millora del procés, juntament amb la transferència de les activitats de recerca en matèria d’aplicació de fitosanitaris i la proposta de nous desenvolupaments i reptes per a la millora de diferents 122

001-168 Quaderns agraris 38.indd 122

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

19/06/15 08:06

Càtedra Syngenta-UPC: exemple de col·laboració

situacions, es va conformant a poc a poc en el nucli central de la col·labora ció entre Syngenta i la UMA. L’experiència de l’equip de maquinària, la capacitat formativa pròpia de la universitat i l’ampli ventall de contactes que el grup manté amb el sector professional, i per tant amb tots els agents implicats, són complementaris a l’activitat que des de fa temps Syngenta desenvolupa a favor d’una utilització més sostenible i més segura dels productes fitosanitaris. Es tracta simplement d’unir forces, establir llaços de col·laboració i de multiplicar beneficis en combinar experiència i saviesa des de diferents perspectives. Altra vegada es posa de manifest el gran interès de la col· laboració universitat-empresa. D’aquesta manera comença una col·laboració que ja fa més de cinc anys que dóna fruits interessants. Va començar amb un programa de formació per a tècnics i assessors, dissenyat per donar cobertura a tot el territori nacional. La col·laboració no va posar fi a les activitats formatives. La inquietud dels membres de l’equip, especialment els més joves, i la identificació de problemes en diferents àrees i circumstàncies fan que s’engeguin projectes de col·laboració més ambiciosos i amb més caràcter de recerca. El resultat són les accions de millora de les tècniques d’aplicació en hivernacles (Llop et al., 2013a; 2013b, p. 20), el projecte de col·laboració amb el Govern d’Aragó per a la preservació de la qualitat de les aigües de la conca de l’Ebre (Ercilla et al., 2014) o l’organització i el desenvolupament de cursos d’especialització per a complir els requisits de la Directiva sobre la «formació de formadors». Una Directiva europea que suposa un esforç d’adaptació de tots els agents implicats en el procés de protecció de cultius. Els controls de qualitat i les restriccions en l’ús de productes fitosanitaris són cada vegada més importants i estan més relacionats amb les tècniques d’aplicació. La normativa regula la mida de les bandes de seguretat, que, d’acord amb el Reial decret d’ús sostenible, estarà establerta en l’etiqueta del producte. Les recomanacions d’utilització de tecnologies capaces de reduir la deriva, la utilització de mètodes alternatius a l’expressió de la dosi de producte, les recomanacions de volums d’aplicació, els aspectes de seguretat durant l’aplicació: tots són temes que preocupen molt els fabricants de productes fitosanitaris, i en tots aquests aspectes la UMA té una àmplia experiència i hi treballa en diferents projectes de recerca europeus. Com es pot observar, aquesta és una llarga llista d’activitats de formació, transferència i recerca aplicada que han donat i estan donant resultats molt interessants i encoratjadors, que lliguen de manera clara i directa amb l’important treball que cal desenvolupar amb relació al Pla d’Acció Nacional i que, de manera objectiva i quantificable, han generat ja beneficis importants al sector. Però el sector productiu no és l’únic que s’ha vist beneficiat per aquesta col·laboració universitat-empresa. Els resultats d’aquesta col·laboració són importants per a la mateixa empresa. L’acció formativa duta a terme amb QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

001-168 Quaderns agraris 38.indd 123

123

19/06/15 08:06

E. Gil, M. Gallart, J. Llop, J. Llorens

i per als seus tècnics resulta beneficiosa per al desenvolupament de la seva activitat professional. Creiem també que l’interès i la preocupació que Syngenta mostra pel compliment de la Directiva, que, diguem-ho de passada, condueixen de manera directa a una reducció de la despesa de productes fitosanitaris, desmunten el pensament erroni que l’únic objectiu de les empreses és vendre per vendre. Com en qualsevol activitat comercial, vendre ha d’estar al punt de mira però, evidentment, la venda es pot fer d’una manera racional, sostenible i segura. Apostem fermament pel benefici d’aquesta relació per a la universitat, en general, i per a la UMA, en particular. Fruit d’aquesta col·laboració ha estat la incorporació d’algunes persones a l’equip, l’oportunitat de contactar amb el sector professional i conèixer enfocaments nous i gent nova, i la possibilitat de continuar amb una activitat que, atesa la penúria econòmica en la qual ens trobem, difícilment hauríem pogut dur a terme. Com veurem en els propers exemples, la relació UPC-Syngenta ha travessat fronteres i és coneguda, admirada i, en alguns altres països, imitada. És un exemple clar de com la sinergia entre l’àmbit acadèmic i l’empresarial pot generar beneficis mutus. És també exemple d’una via de transferència de coneixements al sector professional, de posada en pràctica de desenvolupaments fets a la universitat i de l’obtenció de solucions pràctiques davant problemes reals en sectors específics. 3. LA FORMACIÓ, ASPECTE CLAU I OBLIGATORI Així ho recull l’article 5 de la Directiva d’ús sostenible: «Els estats membres hauran de vetllar perquè tots els usuaris professionals, distribuïdors i assessors tinguin accés a una formació apropiada». La formació i la informació de qualitat de tots els agents implicats en el procés resulten imprescindibles per al bon funcionament de la resta de les accions engegades. I la necessitat d’una formació adequada ha estat, des de l’inici, un dels objectius principals de la Càtedra Syngenta-UPC. En aquests darrers anys més de 1.500 tècnics i professionals han assistit als cursos de formació en matèria d’aplicació de fitosanitaris que s’han organitzat en el marc de la càtedra. En totes les comunitats autònomes, per a tots els cultius i amb un programa que combina explicacions teòriques, treballs en grup i pràctiques de camp, l’equip de la càtedra ha fet una labor formativa i informativa important que ha estat ben apreciada pels professionals. Sense poder donar dades estadísticament, s’han extret tres grans conclusions de l’activitat formativa duta a terme fins al moment. En primer lloc, s’ha observat una falta d’informació important relacionada amb els aspectes legals i normatius, i molt especialment amb aquells derivats de la publicació de la Directiva d’ús sostenible i les conseqüències importants 124

001-168 Quaderns agraris 38.indd 124

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

19/06/15 08:06

Càtedra Syngenta-UPC: exemple de col·laboració

que té per al sector. L’obligatorietat de les inspeccions dels equips en ús, la necessitat d’adaptar-se a la gestió integrada de plagues o l’obligatorietat de la formació, etc., han estat aspectes en molts casos nous per als assistents. Per això en tots els cursos s’ha dedicat un temps a presentar i explicar de manera clara i concisa la normativa actual, incloent els reials decrets que afecten directament el sector i el Pla d’Acció Nacional i les seves particularitats. Una segona conclusió d’aquesta acció de formació ha estat l’elevada valoració dels assistents. Pràcticament en tots els cursos hi ha hagut una acceptació important i una valoració molt positiva dels aspectes tractats durant les jornades. El procés de regulació dels equips, les mesures que cal adoptar per garantir unes bones pràctiques agrícoles en l’aplicació de productes fitosanitaris o l’aclariment de la situació legal a Europa o a la comunitat autònoma corresponent han estat molt ben acollits pels assistents. I, finalment, una tercera conclusió és que es pot reduir la contaminació, millorar l’eficiència i l’eficàcia de les aplicacions, alhora que reduir i racionalitzar els costos derivats de la protecció de cultius. Simplement, amb un procés de regulació adequat i manteniment dels equips, una selecció fonamentada dels paràmetres de treball (velocitat d’avanç, pressió de treball, tipus i nombre de broquets, ajust de l’aire si escau, etc.) i un nivell formatiu de l’usuari que li permet fer la labor de manera professional. Independentment del tipus de cultiu, tecnologia emprada o zona, un dels aspectes que s’ha constatat en aquests cursos ha estat la possibilitat de reduir d’una manera més o menys pronunciada el volum de brou aplicat. Aquesta reducció ha estat sempre comprovada i demostrada en camp, mitjançant l’ús de papers hidrosensibles, i discutida amb els assistents. És necessari, però, a més de reduir el volum de brou, reduir també la quantitat de producte fitosanitari emprat; aquesta reducció ha de ser raonada, argumentada i contrastada. En la major part dels casos, la recomanació de la dosi de producte fitosanitari, especialment en els fruiters i la vinya, s’expressa com la concentració de matèria activa en un volum d’aigua determinat; resulta evident, per tant, que una disminució del volum de brou comporta un ús més baix de plaguicides. En molts casos, massa, aquest estalvi proposat ve, no de reduir la quantitat aplicada a l’objectiu (en la majoria de casos la vegetació), sinó de reduir la quantitat que no aconsegueix l’objectiu i es perd per deriva o vessament. La intensa labor de formació està donant els seus fruits. Sense que puguem donar dades concretes, podem afirmar que s’ha produït un increment de les vendes de broquets de baixa deriva; s’ha disparat la utilització d’eines disponibles per a la regulació dels equips. Ensenyar a usar eines com el Calibra o el disc de calibratge, desenvolupat fa anys per Hardi —fabricant d’equips d’aplicació de fitosanitaris—, ha permès que els professionals del sector perdin la por al procés de regulació dels equips i passin a controlar QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

001-168 Quaderns agraris 38.indd 125

125

19/06/15 08:06

E. Gil, M. Gallart, J. Llop, J. Llorens

ells mateixos els paràmetres de l’aplicació, i que siguin capaços de triar en tot moment els més adequats a les seves necessitats. 4. LA RECERCA A LA CÀTEDRA A més de la formació i la transferència de tecnologia, la recerca té un paper fonamental en la càtedra. Al llarg dels últims tres anys el grup de recerca ha treballat en la millora de les tècniques d’aplicació de fitosanitaris en hivernacles, un dels punts febles de la nostra agricultura. Partint d’un equip convencional, s’han dissenyat i implementat millores substancials als equips actuals, com ara la incorporació d’un sistema adaptat d’assistència d’aire, la modificació de la distància entre broquets, la millora dels elements de maneig per a un risc més baix de contaminació de l’operari, etc. Aquest treball ha permès obtenir millores notables tant des del punt de vista de la qualitat de l’aplicació (uniformitat i deposició foliar total), com de la reducció de la contaminació i del risc a l’operari (Llop et al., 2013a, 2013b; 2014). 5. ORGANITZACIÓ DE CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ ESPECÍFICS PER SECTORS Combinar la formació amb la recerca és un dels objectius de la universitat, en general, i de la Càtedra Syngenta-UPC, en particular. Amb aquesta finalitat el 2013 es van organitzar una sèrie de cursos d’especialització en tècniques d’aplicació de fitosanitaris enfocats a sectors específics. Basada en un esquema mixt d’explicacions teòriques, treball de camp en grups reduïts i foment del debat i la participació de tots els assistents, la primera edició d’aquesta sèrie de cursos es va engegar a la localitat d’Épila (Saragossa). Amb la col·laboració d’APROGIP, la Asociación para la Promoción de la Gestión Integrada de Plagas (http://www.aprogip.chil.org), i el Centre de Protecció de Vegetals del Govern d’Aragó, quaranta assistents pertanyents a tres àmbits diversos (tècnics de les agrupacions per a tractaments integrats en agricultura [ATRIA] d’Aragó, responsables i tècnics de Syngenta i estudiants d’últim curs d’enginyeria agrícola de l’Escola Superior d’Agricultura de la UPC) van tenir l’oportunitat de treballar conjuntament durant tres dies, posant en pràctica aspectes com la tècnica del volum de vegetació (tree row volumen, TRV) per a l’establiment del volum adequat de brou en tractaments en fruiters i vinya, l’anàlisi quantitativa del paper hidrosensible com a eina d’avaluació, les tècniques per a la mesura i reducció de la deriva, el procés d’inspecció d’equips d’aplicació de fitosanitaris, la utilització de l’equipament necessari, etc. Tres dies de curs en els quals els assistents van poder treballar amb equips d’aplicació de fitosanitaris d’última generació, 126

001-168 Quaderns agraris 38.indd 126

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

19/06/15 08:06

Càtedra Syngenta-UPC: exemple de col·laboració

gràcies a la col·laboració de Pulverizadores Fede, Ilemo Hardi, Landini o SAME, empreses que van prestar els seus equips i tractors per a l’organització del curs. Cal remarcar la gran aportació que va tenir en l’organització d’aquest curs l’ATRIA d’Épila. La funció que els tècnics de les ATRIA desenvolupen en el sector ha de ser valorada no solament per la qualitat del treball desenvolupat, sinó també pels esforços dedicats a la millora del sector. Després de la primera edició del curs d’especialització en tècniques d’aplicació de fitosanitaris, l’any 2014 se n’ha fet la segona a la finca de La Grajera del Govern de La Rioja, Logronyo. En col·laboració amb el Govern de La Rioja i la Universitat de La Rioja, el curs es va enfocar a tots els aspectes relacionats amb la protecció de la vinya. Mètodes per a la determinació del volum òptim, treballs amb els conceptes superfície de paret vegetal (leaf wall area) i volum de vegetació (TRV), assajos de deriva i deposició de producte, selecció de filtres i calibratge d’equips, formació relativa a inspecció d’equips en ús, etc. Aquest tipus de cursos de formació ha despertat interès per part del sector ja que la Càtedra Syngenta-UPC els posa a disposició a les diferents comunitats autonòmiques en els diferents àmbits de la producció agrícola. 6. LA CÀTEDRA SYNGENTA-UPC AL MÓN Aquesta col·laboració entre la universitat i l’empresa ha tingut una repercussió important més enllà de les fronteres. No solament en països de la Unió Europea, sinó també en altres països. Recentment la càtedra s’ha presentat, invitada per l’organització, en el 13th IUPAC International Congress on Pesticide Chemistry, que va tenir lloc l’agost del 2014 a San Francisco (EUA) (Gil, 2014). S’hi van presentar les diverses accions realitzades en el marc de la càtedra i es va assenyalar la importància de la col·laboració entre la universitat i l’empresa privada i de les repercussions en la millora del sector professional. Aquesta iniciativa també s’ha presentat en altres fòrums internacionals com el Congrés Nacional Brasiler d’Enginyeria Agrària, la Conferència sobre Ús de Plaguicides que es va fer a la seu de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) d’Iberoamèrica a Santiago de Xile o, més recentment, ha estat proposada com a exemple d’activitat per a publicar-la en la revista International Journal of Sustainability on Higher Education. En l’àmbit nacional, la càtedra també es va presentar en la passada edició de les Jornades de Productes Fitosanitaris de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) a Barcelona. És evident que la labor de difusió de les activitats és fonamental per al seu èxit. Per això, tota aquesta informació, juntament amb d’altres, es pot trobar a la pàgina web de la càtedra: http://catedrasyngenta.upc.edu. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

001-168 Quaderns agraris 38.indd 127

127

19/06/15 08:06

E. Gil, M. Gallart, J. Llop, J. Llorens

7. CONSIDERACIONS FINALS És important destacar que aquest tipus d’accions són fonamentals per a apropar la ciència al sector. La recerca aplicada, pròpia del sector agrari, ha de ser considerada al mateix nivell que ho són altres tipus de recerques primàries o fonamentals. La necessitat de treballar amb i per al sector és clara, i és necessari per a això el suport de tots els agents implicats. Aspectes com l’agricultura de precisió, el desenvolupament de noves matèries actives, les importants modificacions de la normativa en vigor i, sobretot, la formació adequada, són clau i la universitat per si sola no pot abordar-los tots. La col· laboració amb el sector privat ha de ser considerada una eina fonamental que genera beneficis mutus i que permet continuar amb l’activitat investigadora i de transferència. El grup d’investigadors que conformem la Càtedra Syngenta-UPC estem orgullosos de la nostra labor i creiem que és un exemple important a seguir. La intenció és continuar amb la línia mantinguda fins ara. Volem combinar activitats de recerca amb accions de transferència i programes de formació, difondre al màxim els resultats obtinguts, ser un punt de referència per al sector i que aquest se’n pugui aprofitar. Volem també potenciar més, si és possible, la relació entre l’acadèmia i el món professional perquè els nostres estudiants en surtin beneficiats, com ho van ser en el seu moment molts que actualment estan al capdavant d’importants empreses del sector i que en el seu moment van apostar per aquest tipus d’accions. BIBLIOGRAFIA Comissió Europea (2013). Science and technology. Pocketbooks Collection. Luxemburg: Publications Office of the European Union. — (2014). Eurostat. Newsrelease. First estimates of Research & Development in 2013 [en línia]. <http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/ 9-17112014-BP/EN/9-17112014-BP-EN.PDF> [Consulta: novembre 2014]. Ercilla, M.; Gallart, M.; Llop, J.; Gil, E. (2014). «Projecte formatiu per a la millora de les pràctiques fitosanitàries a la conca de l’Ebre». A: Resums de la Jornada de Protecció Vegetal de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, p. 19-27. Gil, E. (2014). «Training as key factor to improve the pesticide application process: Syngenta-UPC agreement, a successful example from Spain». A: Book of Abstracts of the 13th IUPAC International Congress of Pesticide Chemistry. San Francisco (EUA): Division AGRO of the American Chemical Society, p. 208. Llop, J.; Gil, E; Gallart, M.; Bayer, T.; Sánchez-Hermosilla, J. (2013a). «Efecto del número y tipo de boquillas en la calidad de las aplicaciones en inver128

001-168 Quaderns agraris 38.indd 128

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

19/06/15 08:06

Càtedra Syngenta-UPC: exemple de col·laboració

naderos con barras verticales». A: Libro de Actas del Congreso Ibérico de Agroingeniería. Madrid: Division AGRO of the American Chemical Society, p. 1-5. Llop, J.; Gil, E.; Gallart, M.; Bayer, T.; Sánchez-Hermosilla, J. (2013b). «Spray distribution produced by a hand-held trolley boom sprayer in greenhouses». A: Book of abstracts of the 12th Workshop on Spray Application Techniques in Fruit Growing 2013. València: Institut Valencià d’Investigacions Agràries, p. 31-34. Llop, J.; Gil, E.; Gallart, M.; Contador, F.; Ercilla, M. (2014). «Spray distribu tion evaluation of different setting of a hand-held trolley sprayer used in greenhouse tomato crops». Pest Management Science. [En premsa]

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 119-129

001-168 Quaderns agraris 38.indd 129

129

19/06/15 08:06

001-168 Quaderns agraris 38.indd 130

19/06/15 08:06

En record de Jordi Peix

001-168 Quaderns agraris 38.indd 131

19/06/15 08:06

001-168 Quaderns agraris 38.indd 132

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 133-134 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.49

PRESENTACIÓ Josep Maria Vives President de la Institució Catalana d’Estudis Agraris Rebut: 17 de maig de 2014 - Acceptat: 5 de gener de 2015

El passat 3 de desembre es va celebrar a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans un sentit acte d’homenatge a Jordi Peix, convocat conjuntament per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), de la qual va ser un dels fundadors, i pel Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, del qual va ser president. L’objectiu de l’acte era donar una visió de la vida de Jordi Peix, des de la seva vida d’estudiant amb inquietuds polítiques fins a la seva etapa final, plenament dedicat al Banc dels Aliments, passant per la seva fecunda etapa al Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. En aquest Quaderns Agraris volem deixar una modesta constància escrita de la petjada que va deixar en l’agricultura, de la seva vinculació amb la ICEA i aportacions que hi va fer i de l’agraïment profund que sentim tots els qui el vàrem conèixer. Jo voldria exposar també la meva experiència personal del temps que vaig compartir amb Jordi Peix al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Vaig lamentar doblement la mort de Jordi Peix, com a amic i com a figura destacada de l’agricultura catalana, a la qual va fer nombroses aportacions innovadores. El 1979 vaig ser traspassat a la Generalitat per agafar la responsabilitat de la sanitat vegetal, una de les nombroses competències de la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries, de la qual Jordi Peix era el director. Vaig tenir el privilegi de compartir amb ell els primers temps del Departament d’Agricultura de la restaurada Generalitat de Catalunya. Eren moments d’il·lusió per als qui estimàvem Catalunya, i érem conscients que teníem moltes coses per fer. Aviat vaig descobrir la capacitat de treball de Jordi Peix, el seu profund coneixement de l’agricultura catalana i del seu entorn social, i la facultat d’esbrinar quin era el veritable fons dels problemes i donar-los solucions innovadores moltes de les quals va poder veure realitzades. Sobretot recordo com inculcava la idea que els funcionaris estàQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 133-134

001-168 Quaderns agraris 38.indd 133

133

19/06/15 08:06

J. M. Vives

vem al servei de la societat, que calia escoltar els administrats i implicar-los en la solució dels seus problemes. Pel que fa a la sanitat vegetal, va crear el Servei de Protecció dels Vegetals i ràpidament va donar idees per millorar-ne les actuacions: — La millora dels butlletins d’avisos fitosanitaris, per primer cop redactats en català. — Els contestadors telefònics i nous sistemes d’avisar els agricultors, entre els quals el Minitel, un precursor telefònic de la xarxa informàtica i que s’estava utilitzant a França. — La creació del Laboratori de Diagnòstic de Plagues i Malalties. — La regulació de la lluita contra les plagues perilloses, que va permetre eradicar nous focus d’aquestes plagues. — La creació de la denominació producció integrada. Una iniciativa que cal destacar va ser la creació de les agrupacions de defensa. En el número 16 de Quaderns Agraris Jordi Peix publica l’article «Les agrupacions de defensa: una pedagogia d’acció», en el qual descriu la filosofia d’aquestes agrupacions com una estructura basada en la mateixa societat civil per a generar noves actituds positives per a l’ús de noves tecnologies amb tres principis bàsics: — eficàcia en l’acció, — estalvi en el finançament, — participació del sector. Es crearen: — El 1979 les agrupacions de defensa sanitària (ADS), que van ser bàsiques, entre altres finalitats, per a actuar contra els focus de pesta porcina africana. — El 1983 les agrupacions de defensa vegetal (ADV) per a la lluita en comú contra les plagues dels vegetals i que han estat una eina eficaç per a transferir als agricultors les noves tècniques de la lluita fitosanitària i per a controlar els focus de plagues perilloses. — El 1986 les agrupacions de defensa forestal (ADF), que han tingut i tenen una importància decisiva per a la prevenció i lluita contra els incendis forestals. — Finalment, afegiré que crec que fóra tasca de la ICEA publicar en un volum monogràfic no sols les iniciatives de Jordi Peix, sinó sobretot el seguiment d’aquestes, cosa que permetria demostrar-ne la plena vigència, actual i futura.

134

001-168 Quaderns agraris 38.indd 134

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 133-134

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 135-138 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.50

JORDI PEIX: UN SERVIDOR PÚBLIC (BARCELONA, 25.03.1944 - 05.07.2014) Andreu Peix Institució Catalana d’Estudis Agraris Rebut: 18 de desembre de 2014 - Acceptat: 23 de desembre de 2014

RESUM En Jordi Peix ha estat sempre un polític que es considerava un servidor públic, vocacional i compromès amb la seva feina, com tants n’hi ha al nostre país; els qui treballen de valent, amb rigor i coherència, i fan tirar la nostra societat endavant. Això cal dir-ho en aquests temps en què els polítics de professió estan tan desprestigiats. Paraules clau: Escola d’Agricultura de Barcelona, Unió de Pagesos, funcionaris públics, Fundació Banc dels Aliments. JORDI PEIX: UN SERVIDOR PÚBLICO (BARCELONA, 25.03.1944 - 05.07.2014) RESUMEN Jordi Peix ha sido siempre un político que se consideraba un servidor público, vocacional y comprometido con su trabajo, como tantos hay en nuestro país; los que trabajan duro, con rigor y coherencia, y sacan nuestra sociedad adelante. Eso hay que decirlo en estos tiempos en que los políticos de profesión están tan desprestigiados. Palabras clave: Escuela de Agricultura de Barcelona, Unió de Pagesos, funcionarios públicos, Fundació Banc dels Aliments.

Correspondència: Andreu Peix. A/e: apeix@uniopagesos.cat. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 135-138

001-168 Quaderns agraris 38.indd 135

135

19/06/15 08:06

A. Peix

JORDI PEIX: A PUBLIC SERVANT (BARCELONA, 25.03.1944 - 05.07.2014) ABSTRACT Jordi Peix was a politician who always considered himself a public servant with a calling and with acommitment to his work, as do a large number of people in our country. These are people who work hard, with rigor and consistency, to make our society advance and this is something that should be made clear in these times when professional politicians are so discredited. Keywords: Barcelona School of Agriculture, Farmers Union, public servant, Food Bank Foundation. Des d’aquell 25 de març del 1944 en què el Jordi va néixer l’he anat acompanyant al llarg de la seva vida, fins al moment de la seva mort junt amb la seva dona, la Marie José. Pertanyem a una generació a qui ens ha tocat viure moments crucials en el nostre país. Per això parlar del Jordi és repassar la història dels darrers setanta anys de Catalunya. Som de la generació en què els nostres pares van esperar a casar-se i tenir fills fins a acabar la guerra. Moments difícils de postguerra. Els nostres pares es van sacrificar per nosaltres molt més que el que nosaltres hem hagut de fer pels nostres fills. Vam fer el batxillerat al Liceu Francès. I vam passar per una bona escola de formació aleshores, els minyons escoltes. Vam estudiar enginyeria agrària. Eren temps de clandestinitat i els estudiants vam aconseguir presentar una candidatura alternativa a les eleccions del Sindicato Español Universitario (SEU), el sindicat vertical franquista, i guanyar a totes les classes, igual que a moltes facultats. En les eleccions a delegat d’escola va ser elegit en Jordi Peix i immediatament vam canviar el rètol de la porta del despatx del SEU pel de «Sindicat Democràtic d’Estudiants». L’any següent, es va produir la tancada dels representants dels estudiants coneguda com a Caputxinada (09.03.1966), amb força repressió de la policia. Nosaltres no hi érem perquè havíem acabat els estudis. El director de l’Escola d’Agricultura i un molt mal professor d’edafologia, el senyor Casas, ens ho va «premiar» amb una «carta de recomanació», signada per ell, segons ens ho va voler explicar el coronel del quarter, quan fèiem el servei militar. A la fitxa que em va caure a les mans quan feia de furrier de la companyia, hi deia que l’un era «activista» i l’altre «revolucionario», seguits d’un «sodomita», un «amigo de lo ajeno» i un «zoófilo». Per cert, hi vaig fer d’alfabe136

001-168 Quaderns agraris 38.indd 136

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 135-138

19/06/15 08:06

Jordi Peix: un servidor públic (Barcelona, 25.03.1944 - 05.07.2014)

titzador: un «revolucionario»! I tots dos, germans, d’escolans del capellà. Es devien fer un embolic! En sortir de l’escola, vam entrar a l’empresa privada. En Jordi a més, a temps parcial, a l’Enciclopèdia Catalana, pel que fa als temes agraris. I en paral·lel vam actuar de tècnics de suport de les clandestines Comissions de Pagesos. L’any 1969, a causa d’un seguit de tres estats d’excepció, les Comissions de Pagesos van deixar d’actuar. A mitjan anys setanta, en Jordi, junt amb en Marià Vila Abadal, va ser el coordinador de l’àmbit d’Agricultura del Congrés de Cultura Catalana, en què es plantejava la Catalunya que volíem. El 1974 vam participar en la fundació de la Unió de Pagesos. Formàvem part del grup de tècnics de suport. En Jordi hi va col·laborar defensant els pagesos de les expropiacions i dels desnonaments, fins que va entrar a la Generalitat. L’any 1978 van ser molts els qui es van afegir a aquell projecte il·lusionant que significava la nova Generalitat, amb independència de la seva manera de pensar. Tenien consciència que estaven construint un país. Una mica com està passant ara. Ara de nou volem canviar el país, la manera de fer una política diferent i participativa i avui sabem que solament ho podem fer sent un país independent. La seva manera d’actuar en aquesta època ha quedat prou explicada en l’escrit dels Agents Rurals al seu web: En nom de molts companys, volem fer públic un agraïment especial perquè, quan els Agents Rurals van concloure que una línia elèctrica en mal estat [...] havia causat l’incendi d’Aguilar de Segarra que va cremar més de 17.000 hectàrees l’estiu de 1998, Jordi Peix va defensar-ho públicament. Hi ha qui diu que això li va costar el càrrec. Però el temps li va donar la raó: la condemna a ENDESA va acabar essent ratificada pel Tribunal Suprem [(2010) dotze anys més tard de l’incendi]. Gràcies a responsables polítics com Jordi Peix, el nostre país és una mica millor. Un exemple de treball, esforç, valentia i compromís.

Al diari Avui aleshores va aparèixer un dibuix en què el conseller Subirà donava una puntada de peu a en Jordi, que sortia disparat per la finestra. Però va ser el mateix Jordi Pujol qui va demanar que no acusés FECSA. Per això va decidir presentar el seu escrit de dimissió. O sigui que en Jordi ha estat sempre un polític que es considerava un servidor públic, vocacional i compromès amb la seva feina, com tants n’hi ha al nostre país, els qui treballen de valent, amb rigor i coherència, i fan tirar la nostra societat endavant. I això cal dir-ho en aquests temps en què els polítics de professió estan tan desprestigiats. I així ho són també tants funcionaris públics com metges i infermeres, com ha estat el cas dels qui l’han atès al llarg dels set anys de tractaments, QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 135-138

001-168 Quaderns agraris 38.indd 137

137

19/06/15 08:06

A. Peix

de qui insistia que estava molt agraït. N’hi ha tants també a l’ensenyament públic, o els mateixos agents rurals a qui ha defensat. I també el mateix voluntariat del Banc dels Aliments. I així han de ser les coses. N’hi ha molts i són els qui fan anar la nostra societat endavant. I en fan falta encara més. Acabo amb un record de la companya de curs amb qui es va casar, l’Eulàlia Ventayols, que ens va deixar massa jove, mare dels seus fills, en Joan, l’Anna i el Dani. També amb un reconeixement a la Marie José, la seva dona, que l’ha acompanyat els darrers prop de trenta anys, que l’ha cuidat en la seva malaltia, i a les filles de la Marie José, la Beatrice, la Sara i l’Agnès, que el Jordi s’estimava. I és clar no em puc deixar la mare dels tres germans que érem, i que ha volgut ser present a l’acte d’homenatge.

138

001-168 Quaderns agraris 38.indd 138

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 135-138

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 139-143 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.51

LA VINCULACIÓ DE JORDI PEIX AMB LA ICEA Josep M. Puiggròs-Jové Institució Catalana d’Estudis Agraris Rebut: 29 de novembre de 2014 - Acceptat: 11 de gener de 2015

RESUM L’article tracta breument del lligam que va tenir Jordi Peix amb el Congrés de Cultura Catalana. Va ser el coordinador de l’àmbit d’Agricultura. A la cloenda el 15 de maig del 1977 a Lleida, es va plantar la primera llavor de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). En l’article parlem també de l’activitat que va fer en Jordi a la ICEA fins que la salut li ho va permetre. Paraules clau: Congrés de Cultura Catalana, ICEA. LA VINCULACIÓN DE JORDI PEIX CON LA ICEA RESUMEN El artículo trata brevemente de la relación que tuvo Jordi Peix con el Congreso de Cultura Catalana. Fue coordinador del área de Agricultura. Durante la clausura de dicho congreso el 15 de mayo de 1977 en Lleida, se plantó la semilla de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). En el artículo también tratamos de la actividad realizada por Jordi en la ICEA, hasta que su salud se lo permitió. Palabras clave: Congreso de Cultura Catalana, ICEA.

Correspondència: Josep M. Puiggròs. A/e: joseppuiggros@gmail.com. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 139-143

001-168 Quaderns agraris 38.indd 139

139

19/06/15 08:06

J. M. Puiggròs-Jové

JORDI PEIX’S TIES WITH ICEA ABSTRACT The article briefly discusses the relationship that Jordi Peix maintained with the Congress of Catalan Culture, in which he was the coordinator for Agriculture. During the closing session of the Congress on 15 May 1977 in Lleida, the seed of ICEA (Catalan Institution of Agricultural Studies) was planted. The article also discusses the activity carried out by Jordi at ICEA as long as his health made it possible. Keywords: Congress of Catalan Culture, ICEA. El meu primer contacte amb en Jordi va ser pel setembre del 1963, quan vaig començar els estudis a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Aleshores ell formava part de l’antic Sindicato Español Universitario (SEU), el sindicat universitari franquista que des de dintre s’estava transformant en el que seria el Sindicat Democràtic d’Estudiants, i em va proposar de col· laborar-hi. Em vaig adonar que era una persona que destacava a l’entorn de l’Escola, en un temps de molta rebel·lia contra el règim franquista per part dels estudiants, i gràcies a persones com ell també aquest moviment havia arribat a aquella petita escola del carrer d’Urgell. Després va ser al Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya el següent període important en què vàrem coincidir i on comença el meu relat. És l’any 1975, moment en què en Jordi és el president de la Junta del Col·legi i jo en formo part com a vicesecretari. Va ser l’any en què Franco va morir i la societat catalana estava en plena efervescència per a construir el futur del nostre país després de tants anys de negra dictadura. Abans de la mort del dictador, el 28 de gener del 1975, el Col·legi d’Advocats de Barcelona proposa la creació d’un congrés anomenat Congrés de Cultura Catalana i que es va presentar oficialment el 8 de desembre del 1976 al Palau de Congressos de Montjuïc per «estudiar els problemes, proposar unes solucions i redactar un manifest de la cultura catalana que servís per a bastir una política cultural de cara al futur». El Congrés va tenir vint-icinc seccions o àmbits, entre els quals hi havia el d’Agricultura. En Jordi va tenir l’encert d’aconseguir que l’àmbit d’Agricultura es desenvolupés des del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya i ell en va ser el coordinador. Al principi les reunions es varen fer als locals del Col·legi, en les quals varen participar moltes persones de diferents procedències i on es van estructurar les diferents ponències que es varen discutir en diferents llocs com ara: a Manresa el 6 de febrer del 1997, discussió sobre «La reforma agrària»; el 27 de febrer a Reus, «Monopolis i indústries agrà140

001-168 Quaderns agraris 38.indd 140

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 139-143

19/06/15 08:06

La vinculació de Jordi Peix amb la ICEA

ries»; el 20 de març a Mataró, «Política agrària»; també en aquesta mateixa data es va fer una presentació a l’Escola Superior d’Agricultura, i en Jordi també va tenir l’encert que hi participessin alguns dels nostres professors que eren antics enginyers de l’antiga Escola de l’època de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana i formaven part de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Superior d’Agricultura, com Ramon Bardia, Enric Coromines, Miquel Doñate o Epifani Fortuny, que després serien socis de la ICEA. La cloenda de l’àmbit d’Agricultura es va efectuar el 15 de maig del 1977 a Lleida. En aquest acte, tal com consta en el programa, hi va haver la presentació de l’activitat feta per en Jordi, la lectura de les ponències, el debat i l’aprovació del manifest. I a continuació es va fer la presentació de l’Institut d’Estudis Agraris,1 del qual vaig llegir el primer treball: «Estructuració tècnica de la nostra agricultura». La proposta de la creació del que serà després la ICEA consta de la manera següent a les conclusions del Congrés:2 «Amb la finalitat de reunir tots els tècnics agraris dels Països Catalans, creiem necessària la creació d’un Institut d’Estudis Agraris català com a lloc de diàleg i de treball que actuaria com a òrgan consultiu del govern». Amb aquest fet es va plantar la primera llavor, que va germinar i créixer gràcies a l’esforç de moltes persones, algunes de les quals encara treballen activament per la ICEA. En Jordi continua dintre del projecte inicial i forma part de la Comissió Promotora que va redactar els Estatuts juntament amb Jaume Fonolleda, Octavi Frigola i jo mateix. La seva experiència ens va ser molt important. Un cop redactats els Estatuts es varen presentar juntament amb la sol·licitud de constituir-nos en una entitat legal a les autoritats. Aquest document el va signar juntament amb altres persones que donàvem suport a la petició.3 El 7 d’octubre del 1978 es va dissoldre la Comissió Promotora i va ser substituïda per una Junta provisional,4 de la qual ja no formaria part, a causa segurament que va començar la seva activitat dintre de la primera Conselleria d’Agricultura de la Generalitat provisional, de la qual va ser director general, sota la direcció del primer conseller, Josep Roig, del Govern del president Josep Tarradellas. Això no vol dir que deixés la ICEA (que no ho va fer mai), i va endegar en aquesta etapa provisional els grups de treball sobre «La Llei de contractes de conreu» i, juntament amb Alexandre Checchi, «L’agricultura catalana enfront de la CEE». Simultàniament, juntament amb el seu germà Andreu i altres 1. És el nom inicial que es va donar a la ICEA, que després es va legalitzar com a Institució Catalana d’Estudis Agraris. 2. Col·legi d’Advocats de Barcelona (1978), Resolucions del Congrés de Cultura Catalana, tom 2, p. 169. 3. Aquestes persones varen ser per ordre alfabètic: Claudi Barberà, Alexandre Checchi, Octavi Frigola, Joan Isard, Enric Melé, Jordi Peix, Pere Pérez, Josep M. Puiggròs, Montserrat Soliva, Josep Tarragó i Joan Tàsias. 4. Aquesta junta provisional estava constituïda segons la circular del 18.10.1978 per: Xavier Alibés, Carles Bernat, Ramon Badosa, Joan Clavé, Joaquim Querol, Albert Ubiá, Ricard Estrada, Josep M. Puiggròs, Octavi Frigola, Lluís Bonet, Manuel Oms. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 139-143

001-168 Quaderns agraris 38.indd 141

141

19/06/15 08:06

J. M. Puiggròs-Jové

persones, varen constituir en el si de la ICEA el que en principi es va anomenar Societat Catalana i Economia Agrària i després ja fins ara la Secció d’Estudis Rurals. Les primeres reunions es feien al Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. Aquesta secció ha organitzat i organitza activitats molt diverses, però l’activitat que més l’ha caracteritzat ha sigut la de les tertúlies, de les quals en Jordi va ser un membre actiu fins quasi al final, mentre la salut li ho va permetre. Jordi Peix va participar en moltes activitats de la ICEA, des de la Universitat Catalana d’Estiu fins a debats; va fer conferències, va presentar llibres i va escriure treballs per a Quaderns Agraris i Dossiers Agraris dels quals faig una relació a continuació. Però voldria dirigir-me abans d’acabar a en Jordi per la part humana. Segur que sota aquest caràcter fort vas donar suport a la gent que tenies al teu voltant i als teus col·laboradors i a més els vas defensar i això fa que avui els tinguis aquí. I els que no vàrem dependre de tu t’admirem per la capacitat de treball i la projecció que vas fer de la professió agrícola. Finalment, jo et trobaré a faltar per la força i vehemència amb què defensaves les coses que feies. Havíem de posar les nostres neurones a cent per contestar-ho si calia. Espero que els teus àtoms, que deuen ser per l’Univers, ens els trobem quan sigui per continuar amb la mateixa energia i entre tots provoquem un nou Big Bang. Gràcies, Jordi.

RELACIÓ D’ACTIVITATS EN LES QUALS VA PARTICIPAR JORDI PEIX A LA ICEA Pot haver-hi alguna omissió involuntària. — Universitat Catalana d’Estiu 19 d’agost del 1977. Presentació a Perpinyà de la ICEA. 1993. IX Jornada, ponència: «La PAC i els ajuts a la forestació a Catalunya». 2013. XXVIII Jornada, ponència: «El Banc dels Aliments». — Debats agraris 1993. Els regs a Catalunya. 1995. Els incendis forestals (Manresa). — Conferències (totes a la seu de l’IEC a Barcelona) 1995. «Una nova visió del medi natural». 1997. «L’agricultura catalana vint anys després del Congrés de Cultura Catalana (1977-1997)». 2001. «Gestió de sistemes de reg». 142

001-168 Quaderns agraris 38.indd 142

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 139-143

19/06/15 08:06

La vinculació de Jordi Peix amb la ICEA

Posteriorment en una data més pròxima va fer una conferència sobre «El Banc dels Aliments a Catalunya». — Presentacions de llibres 1995. Presentació del llibre d’Eduard Rojas: Una política forestal per a l’Estat de les autonomies. 2000. 25 anys de la Unió de Pagesos. La crisi de la Catalunya agrària. — Congressos de la ICEA 2000, octubre. IV Congrés: Ponència IV: «Agricultura sostenible i medi ambient», de la qual va ser el coordinador i moderador. 2007, juliol. V Congrés: «La revolució silenciosa a l’agricultura catalana» (ponència). — Treballs publicats en les revistes de la ICEA Els treballs publicats a les revistes de la ICEA, Quaderns Agraris i Dossiers Agraris, s’enumeren en l’annex, en què es recull tota l’obra escrita de Jordi Peix.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 139-143

001-168 Quaderns agraris 38.indd 143

143

19/06/15 08:06

001-168 Quaderns agraris 38.indd 144

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 145-148 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.52

LA MEVA VINCULACIÓ AMB JORDI PEIX AL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA , RAMADERIA I PESCA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Ramon Lluís Lletjós Enginyer tècnic agrícola Rebut: 24 de novembre de 2014 - Acceptat: 2 de desembre de 2014

RESUM L’article relata algunes de les vivències que l’autor va compartir amb Jordi Peix a partir del 1978, durant els primers anys del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP). Amb Jordi Peix l’autor va aprendre a relacionar-se directament amb el sector per aconseguir que els pagesos i ramaders veiessin el DARP no com un «enemic» sinó com el seu aliat. Amb Jordi Peix va començar a innovar l’Administració pública catalana per tal de fer que el sector fos més viable, competitiu i modern. En definitiva, Jordi Peix ha estat un gran innovador i revolucionari del sector agrari de Catalunya, i encara avui en dia vivim del seu llegat i de les seves ensenyances. L’autor considera Jordi Peix el seu pare professional i espiritual. El sector agrari de Catalunya li deu molt i és per això que el seu llegat ha de viure per sempre. Paraules clau: col·laborador tècnic, innovació, competitivitat, tècnic revolucionari, pare professional, pare espiritual. MI VINCULACIÓN CON JORDI PEIX EN EL DEPARTAMENTO DE AGRICULTURA, GANADERÍA Y PESCA DE LA GENERALIDAD DE CATALUÑA RESUMEN El artículo relata algunas de las vivencias que el autor compartió con Jordi Peix a partir del año 1978, en los primeros años en el Departamento de Correspondència: Ramon Lluís Lletjós. A/e: rlletjos@gencat.cat. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 145-148

001-168 Quaderns agraris 38.indd 145

145

19/06/15 08:06

R. L. Lletjós

Agricultura, Ganadería y Pesca (DARP). Con Jordi Peix el autor aprendió a relacionarse directamente con el sector para conseguir que agricultores y ganaderos viesen el DARP no como un «enemigo» sino como su aliado. Con Jordi Peix empezó a innovar la Administración pública catalana para hacer que el sector fuera más viable, competitivo y moderno. En definitiva, Jordi Peix ha sido el gran innovador y revolucionario del sector agrario de Cataluña y aún hoy vivimos de su legado y de sus enseñanzas. El autor considera a Jordi Peix su padre profesional y espiritual. El sector agrario de Cataluña le debe mucho y es por eso por lo que su legado tiene que vivir para siempre. Palabras clave: colaborador técnico, innovación, competitividad, técnico revolucionario, padre profesional, padre espiritual. MY TIES WITH JORDI PEIX AT THE MINISTRY OF AGRICULTURE, LIVESTOCK AND FISHERIES OF THE GOVERNMENT OF CATALONIA ABSTRACT This paper describes some experiences that the author shared with Jordi Peix as from 1978, in the first years in the Ministry of Agriculture, Livestock and Fisheries of the Government of Catalonia. With Jordi Peix, he learned to relate directly with the farmers and to achieve that they saw the Ministry as a partner, not an “enemy”. With Jordi Peix, the Public Administration started to innovate to achieve a modern and competitive sector. Jordi Peix was a great revolutionary and innovator of the agricultural sector in Catalonia and even today we are benefiting from his legacy and his teachings. The author considers Jordi Peix to be his professional and spiritual father. The agricultural sector in Catalonia owes much to him and that is why his legacy should live forever. Keywords: technical collaborator, innovation, competitiveness, revolutionary, professional father, spiritual father. Vaig conèixer Jordi Peix quan vaig entrar a treballar al DARP l’any 1978 en qualitat del que aleshores s’anomenava col·laborador tècnic. Jo recentment havia acabat els meus estudis a Lleida d’enginyer tècnic agrícola i encara estava finalitzant el meu treball final de carrera. Quan vaig entrar al DARP, vaig començar a treballar en la Direcció General de Promoció i Desenvolupament i en temes tan diversos com el Pla d’Ensenyament Agrari per a Catalunya o l’organització de les jornades sobre agricultura i medi rural al Pirineu català. Jo era una mica un comodí dels directors generals que hi havia aleshores al DARP, ja que era l’únic col· 146

001-168 Quaderns agraris 38.indd 146

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 145-148

19/06/15 08:06

La meva vinculació amb Jordi Peix al DARP

laborador tècnic que havia estat contractat, perquè Alexandre Checchi, que també va entrar a treballar al mateix temps, va ser directament cap del Gabinet depenent del secretari general Joan Tàsias. L’any 1980 se’m va comunicar que passava a dependre del director general de Producció i Indústries Agroalimentàries, és a dir, de Jordi Peix. Immediatament Jordi Peix em va deixar molt clara una cosa que se’m va quedar gravada i que ha presidit tota la meva activitat en les diferents responsabilitats que he tingut al Departament fins avui: a l’Administració no esperis que ningú et digui el que has de fer, tu mateix t’has de buscar la vida i la feina. Recordo que una de les primeres feines que em va encarregar va ser fer informes als plans d’urbanisme sota l’òptica agrícola i ramadera. Em deia que amb els meus estudis i la meva formació havia de ser capaç de fer-ho, i si no, que em busqués la vida. Recordo també l’encàrrec d’estructurar el Servei de Protecció de Vegetals, una vegada assolits els traspassos de competències i, en paral·lel, col· laborar amb el cap del Servei de Protecció de la Qualitat en el sector de l’oli d’oliva verge i en la reactivació de les dues denominacions d’origen existents aleshores a Catalunya. De Jordi Peix vaig aprendre a relacionar-me directament amb el sector, a parlar-hi, a escoltar-ne les inquietuds i necessitats, a intentar buscar solucions als seus problemes i aconseguir que els pagesos no veiessin l’Administració com un enemic sinó com el seu aliat i col·laborador. En definitiva, Jordi Peix em va fer una espècie d’agent d’Extensió Agrària, sense provenir d’aquest cos. Jordi Peix també em va inculcar que aleshores teníem la gran oportunitat de fer una Administració agrària moderna i sobretot innovadora; i que per tant no es tractava de reproduir a Catalunya el que fins aleshores s’havia fet en l’àmbit de delegacions provincials o serveis perifèrics de l’Administració de l’Estat. El fet que la seva visió anés més enllà del que era el nostre territori va originar que poséssim en marxa projectes tan emblemàtics com: «Previsió de collites en base als fluxos pol·línics atmosfèrics»; «El mapa de sòls de Catalunya escala 1:25.000»; «La Xarxa Agrometeorològica de Catalunya»; «El projecte AGROTEX»; «L’estació de mecànica agrícola de Lleida»; «El laboratori de llavors i planter de Lleida»; «Les ADV»; «L’estimació de superfícies i produccions agrícoles en base a imatges del satèl·lit SPOT-1», etcètera. En definitiva, ell volia que Catalunya fos capdavantera en la innovació de les noves tecnologies aplicades al sector agrícola, i tot això amb l’objectiu que el nostre sector fos més viable, competitiu i modern. La llavor que es va començar a sembrar en l’època de Jordi Peix ha anat donant els seus fruits al llarg dels anys, i per tant es pot dir que si en el seu dia no hagués existit Jordi Peix, avui moltes de les actuacions que es porten a terme no es farien. Vivim i viurem per molts anys del llegat de Jordi Peix. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 145-148

001-168 Quaderns agraris 38.indd 147

147

19/06/15 08:06

R. L. Lletjós

Per tant, Jordi Peix va ser en el seu moment la veritable màquina de tren per a impulsar una agricultura catalana moderna i competitiva amb una gran visió de futur, que a molts de nosaltres, en aquells moments, ens semblava una gran bogeria, i que a hores d’ara ens penedim de no haver seguit molts dels seus consells, que potser, si s’haguessin portat a terme, moltes coses haurien estat diferents. D’altra banda, Jordi Peix era una persona que a mi particularment m’empenyia molt, em feia obrir els ulls davant de moltes coses i així em va ajudar molt a aprendre les poques coses que avui en dia sé. Jordi Peix ha estat un gran innovador i revolucionari en l’Administració agrària, i en aquest sentit el considero el meu pare espiritual en la manera d’actuar, de ser i de fer, i el meu pare professional en l’adquisició dels meus coneixements. Finalment, us vull dir que les seves lliçons mai no han caigut en sac foradat, i que a hores d’ara la meva activitat en l’Administració segueix les pautes que ell sempre em va marcar i aconsellar.

148

001-168 Quaderns agraris 38.indd 148

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 145-148

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 149-154 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.53

L’EMPREMTA DE JORDI PEIX A LA RAMADERIA Eduard J. Torres-Fernández Veterinari Rebut: 7 de desembre de 2014 - Acceptat: 15 de desembre de 2014

RESUM L’autor, cap del Servei de Ramaderia sota la direcció de Jordi Peix durant onze anys, recorda, amb la col·laboració d’altres veterinaris, com es treballava a les ordres d’en Peix, com li deien, i les moltes coses que es van fer en l’àmbit de la producció ramadera mentre va estar al capdavant de la Direcció General. Recorda com suggeria en lloc de manar. Com estimulava l’autoformació del tècnic per, després, discutir-hi les idees que li exposava. Com no solament tolerava les crítiques, sinó que les provocava per generar discussions que aportessin noves idees. Recorda com li agradava parlar amb tothom, quan deixava palesa la seva àmplia formació i els dots de bon conversador. I com defensava tenaçment i amb arguments les seves idees fins a arribar a convèncer. Per millorar la producció agroramadera a Catalunya Jordi Peix volia una Administració «col·laboradora», de coresponsabilitat amb els administrats i, per aconseguir els seus objectius, es plantejava dos camins paral·lels: un sector agrari estructurat i amb voluntat de participar i una Administració dotada adequadament de tècnics qualificats i d’equipament per a donar el suport necessari. A més, tenia un model per seguir: el sector agroalimentari francès. Paraules clau: Jordi Peix, sector agroalimentari, agrupacions de defensa sanitària, millora continuada.

Correspondència: Eduard J. Torres. A/e: ejtorfer@gmail.com. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 149-154

001-168 Quaderns agraris 38.indd 149

149

19/06/15 08:06

E. J. Torres-Fernández

LA HUELLA DE JORDI PEIX EN LA GANADERÍA RESUMEN El autor, jefe del Servicio de Ganadería durante once años bajo la dirección de Jordi Peix, recuerda, con la colaboración de otros veterinarios, cómo se trabajaba a las órdenes de «en Peix», como le conocían coloquialmente, y las muchas cosas que se hicieron en el ámbito de la producción ganadera, mientras estuvo al frente de la Dirección General. Recuerda cómo sugería en lugar de mandar. Cómo estimulaba la autoformación del técnico para, después, discutir con él las ideas que le exponía. Cómo no solo toleraba las críticas, sino que las provocaba para generar discusiones que aportaran nuevas ideas. Recuerda cómo le gustaba hablar con todos, evidenciando su amplia formación y sus dotes de buen conversador. Y cómo defendía tenazmente y con argumentos sus ideas, hasta llegar a convencer. Para la mejora de la producción agroganadera en Cataluña, Jordi Peix quería una Administración «colaboradora», en corresponsabilidad con los administrados y, para conseguir sus objetivos, se planteaba dos caminos paralelos: un sector agrario estructurado y con voluntad de participar y una Administración adecuadamente dotada en técnicos cualificados y en equipamiento para dar el apoyo necesario. Además, tenía un modelo que seguir, el sector agroalimentario francés. Palabras clave: Jordi Peix, sector agroalimentario, agrupaciones de defensa sanitaria, mejora continua. THE MARK LEFT BY JORDI PEIX ON LIVESTOCK BREEDING ABSTRACT The author, head of the Livestock Service of the Government of Catalonia for eleven years under the direction of Jordi Peix, remembers how work was carried out, in co-operation with other veterinarians, under the orders of Peix, and the many things that were achieved in the livestock production area during his time as the head of the Directorate General. The author remembers how Peix made suggestions instead of giving orders and how he encouraged the self-training of technicians, discussing with them afterwards the ideas that they acquired in this way. Peix not only tolerated criticism but encouraged it in order to generate discussions that brought up new ideas. The author also remembers how he liked to talk to everyone, making patent his broad training and his skills as a conversationalist. He 150

001-168 Quaderns agraris 38.indd 150

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 149-154

19/06/15 08:06

L’empremta de Jordi Peix a la ramaderia

also defended his own ideas tenaciously and with sound arguments when he sought to convince people of them. To improve agro-livestock production in Catalonia, Jordi Peix wanted a “collaborative” Public Administration holding co-responsibility with the people. To achieve his objectives, he proposed two parallel paths: a structured participative agricultural sector and a Public Administration that is properly equipped with qualified technicians and with the facilities required to provide the necessary support. In this respect, he had a model: the French agriculture and food industry. Keywords: Jordi Peix, agriculture and food industry, Health Surveillance Groups, continuous improvement. Per a una sola persona és difícil recordar com van succeir els fets i, per això, vaig recórrer a altres companys dels serveis de Ramaderia i Sanitat Animal que vàrem ser col·laboradors seus des de l’inici dels anys vuitanta. Agraeixo a en Salvador Perramon i l’Iscle Selga la seva ajuda i exposaré el que recordem de tot plegat. Com a introducció, permeteu-me que recordi la manera tan personal que tenia de transmetre les seves idees i animar-nos a posar-les en pràctica. En Jordi Peix no manava, sinó que intentava animar i convèncer els seus col· laboradors. Suggeria les actuacions, t’estimulava a documentar-te i formar-te en el tema i, després, et demanava opinió i un pla de treball. Creava un ambient constructiu, de fer coses, que donava els seus fruits. Tampoc no tenia por de les crítiques, les demanava i les entomava, escoltant i si calia rebatent. De vegades de manera acalorada. Valorava molt l’intercanvi d’idees i arguments. Per ell, la discussió era un exercici mental, una mena d’esgrima de la qual sempre treia profit. Tenia una àmplia formació i era un gran conversador. Quan parlava en públic sabia convèncer l’auditori amb raonaments incisius i sense pèls a la llengua. En Jordi Peix era tenaç, quan tenia una idea al cap per a desenvolupar, te l’exposava un i mil cops. Te la deia, te l’explicava i te la repetia cada vegada que et veia. A nosaltres algunes idees o actuacions ens semblaven impossibles o absurdes però ell amb la seva tenacitat aconseguia convèncer-nos per estudiar-les i que tiressin endavant. Quasi bé sempre eren bones, o molt bones. Jordi Peix va ser protagonista actiu dels temes agraris des del principi de la Generalitat restaurada i encara sense competències efectives, l’any 1978. La seva feina inicial va ser la preparació i l’assoliment de les competències que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) anava traspassant. En Peix en negociava els termes del traspàs, rebia les competències i les organitzava sota uns paràmetres nous. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 149-154

001-168 Quaderns agraris 38.indd 151

151

19/06/15 08:06

E. J. Torres-Fernández

I no li calien les competències per fer allò que creia que s’havia de fer. Ja abans dels traspassos de les competències en producció i sanitat animal em va cridar per fer-me sabedor de les seves sospites sobre l’ús de substàncies prohibides en l’engreix dels animals i encomanar-me una actuació que va culminar, exitosament, amb una indústria clandestina tancada i els responsables detinguts. Des del primer moment va treballar pensant en com s’havien de gestionar els temes agraris tan bon punt es traspassessin. Una idea clau que tenia era que s’havia de passar d’una Administració «dirigista» (la de l’«ordeno y mando»), a una Administració «col·laboradora», de coresponsabilitat amb els administrats. Per aconseguir els seus objectius, Jordi Peix es plantejava dos camins paral·lels: — Un sector agrari estructurat i amb voluntat de participar. — Una Administració adequadament dotada de tècnics qualificats i d’equipament per donar el suport necessari. I, a més, tenia un model per seguir: el sector agroalimentari francès. En aquesta línia, per exemple, es feien reunions amb sectors representatius per tal de pensar com havia de ser la participació dels productors en les actuacions sectorials, a partir de les que més endavant es van anomenar agrupacions de defensa sanitària. Jordi Peix era un enamorat de França, i bon coneixedor del seu sector agrari. Moltes de les idees i actuacions que va implantar tenien aquest origen. La seva activitat mental i el seu coneixement de la llengua i de l’agricultura i ramaderia franceses feien que, a les tradicionals trobades anuals «hispanofranceses», entre els representants dels ministeris d’Agricultura espanyol i francès i de les regions frontereres, en Jordi Peix hi participés molt activament, dialogant en francès, en contra del costum en aquest tipus de reunions en les quals la intervenció dels traductors deixava temps per pensar. Seguint el que havia vist a França, va ser un pioner de la utilització de la informàtica en la gestió agroramadera. Va instal·lar a la Direcció General una mena d’Internet telefònic d’origen francès (el Minitel) amb el qual la gent es podia interrelacionar i podia accedir a dades dels mercats agrícoles, avisos i altres informacions. Al Servei de Ramaderia es van instal·lar els primers ordinadors personals del Departament destinats a funcions tècniques, uns Amstrad CPC-128. Després van venir les «Xarxes d’avisos» o la connexió dels Serveis Centrals i les Oficines Comarcals amb una aplicació informàtica de gestió de l’activitat ramadera (GAR), amb les dades registrals de totes les explotacions ramaderes agrupades per sectors. 152

001-168 Quaderns agraris 38.indd 152

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 149-154

19/06/15 08:06

L’empremta de Jordi Peix a la ramaderia

Per donar una idea de la gran capacitat de treball i l’interès que tenia Jordi Peix pels sectors ramaders, recordarem, en un ordre cronològic aproximat, un seguit d’accions impulsades o iniciades per ell: — Els primers plans de millora de la ramaderia estructurats per sectors. — Els programes de protecció i rescat de races autòctones. — Els ajuts a la producció del boví de carn al Pirineu, com a complement a les actuacions sobre les races bovines autòctones. — La millora del porcí selecte, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Bestiar Porcí Selecte, amb la construcció del Centre de Testatge de Porcí. — La creació de la FEFRIC (Federació de Frisona de Catalunya) per tal de reestructurar els traspassos en control lleter i millora genètica del vaquí lleter va fer als ramaders coresponsables de la gestió, mitjançant la informatització de la gestió de dades del control lleter i el registre genealògic. — La creació d’associacions professionals (Associació Catalana de Criadors de Boví de Carn [ASOVAC Catalunya], Associació Catalana de Fabricants de Pinso [ASFAC]). — La creació de l’ALLIC (Associació Interprofessional Lletera de Catalunya). — La creació del Laboratori Lleter de Catalunya per tal de millorar les garanties, tant del control lleter com del pagament per qualitat de la llet. — Va canviar el sistema de registre i autorització d’empreses i productes d’alimentació animal i el va informatitzar. — La creació del Centre i Laboratori de Producció Ramadera a Salt, per tal de donar servei als ramaders de vaquí. S’hi centralitzava la distribució de dosis de semen congelat i disposava d’un equipament d’anàlisi via NIR per a portar endavant un programa d’anàlisi de farratges i d’assessorament als ramaders. — Les agrupacions de defensa sanitària (ADS) ramaderes; l’ADS de porcí TAREP (Terres de l’Ebre) en va ser la prova pilot. Les ADS van ser clau per a l’eradicació de la pesta porcina. — En la millora sanitària del bestiar va aconseguir: a) l’eradicació de les pestes porcines africana (PPA) i clàssica (PPC), la peripneumònia bovina i la leucosi bovina; b) la generalització del control de la brucel·losi i la tuberculosi bovina per mitjà de la creació de grups de sanejament i els concerts corresponents amb el DARP. — La Xarxa Completa de Laboratoris de Sanitat Animal, per mitjà d’acords amb cooperatives i altres entitats. — La reestructuració dels Serveis Veterinaris Oficials. Els antics veterinaris titulars, que tenien competències en salut pública i sanitat animal, van ser redistribuïts i assignats al Departament competent corresponent, Salut Pública o Sanitat Animal. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 149-154

001-168 Quaderns agraris 38.indd 153

153

19/06/15 08:06

E. J. Torres-Fernández

— La creació del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (CESAC) amb la seva filosofia de participació del sector. Un fet no gaire conegut és el paper que va tenir, juntament amb el cap i els companys del Servei de Sanitat Animal, en els Jocs Olímpics de Barcelona. Concretament en el fet que es poguessin celebrar les proves hípiques. La presència de pesta equina a Andalusia suposava, d’acord amb les normes de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) adoptades per la UE, que tot Espanya quedava com a zona amb pesta equina i per tant com un país amb restriccions sanitàries per al moviment d’animals equins i això implicava que no podrien venir cavalls a Barcelona pels Jocs Olímpics. Per solucionar-ho, Peix va treballar perquè l’OIE i la UE acceptessin regionalitzar la zona afectada de pesta equina dins de l’Estat espanyol, raonant que, del paral·lel 42 en amunt, no es podia transmetre la malaltia per la inexistència dels mosquits vectors que la transmetien. Aquesta «regionalització» de les malalties ha estat després àmpliament utilitzada per l’Estat espanyol amb altres malalties. Amb la targeta sanitària equina, Catalunya va ser la primera comunitat autònoma de l’Estat a disposar d’un sistema d’identificació i control dels equins. Per unificar la denominació de les ressenyes, va encarregar un llibret a Iscle Selga, reeditat el 2006, que indicava com fer-les, el vocabulari de les regions, les robes, els accidentals i les marques dels equins en català, amb la traducció a diferents llengües. Aquest opuscle va ser el germen del Dicciona ri de veterinària i ramaderia, dirigit i coordinat per Iscle Selga, publicat pel TERMCAT, editat per Enciclopèdia Catalana el novembre del 2002. Aquest és un petit reconeixement de les moltes aportacions de Jordi Peix a la ramaderia catalana i als seus professionals, tècnics i ramaders. Tant és així que moltes de les coses que encara funcionen al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) d’avui són obra d’ell, gairebé com ell les va pensar. Però, a més del que va aportar al sector agroramader, als qui el vàrem conèixer i hi vàrem treballar, en Peix ens va aportar, sobretot, il·lusió: — il·lusió per la nostra feina, — il·lusió per la millora continuada, — il·lusió pel treball en col·laboració, — il·lusió per la solidaritat. I, tot això, amb la il·lusió d’aconseguir un futur millor per a tothom.

154

001-168 Quaderns agraris 38.indd 154

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 149-154

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 155-157 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.54

EL MEU RECONEIXEMENT A JORDI PEIX I MASSIP Jordi Romeva-Manadé Enginyer tècnic agrícola Rebut: 12 de desembre de 2014 - Acceptat: 2 de gener de 2015

RESUM En aquest comentari, l’autor rememora etapes de la seva vida vinculades a la de Jordi Peix. Paraules clau: coherència, compromís, valentia, servei. MI RECONOCIMIENTO A JORDI PEIX I MASSIP RESUMEN En este comentario, el autor rememora etapas de su vida relacionadas con la de Jordi Peix. Palabras clave: coherencia, compromiso, valentía, servicio. MY APPRECIATION TO JORDI PEIX I MASSIP ABSTRACT In this commentary, the author recalls the periods in his carrer when he worked with Jordi Peix. Keywords: consistency, commitment, courage, service.

Correspondència: Jordi Romeva. A/e: roseanca@gmail.com. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 155-157

001-168 Quaderns agraris 38.indd 155

155

19/06/15 08:06

J. Romeva-Manadé

Agraeixo que m’aconsellés la lectura de llibres com Donar o el diari d’Anna Maria (de Michel Quoist) o sobre la pobresa i la fam al món. Tot just sortíem de l’adolescència i, entre classe i classe, em va ensenyar a mirar l’entorn amb uns ulls més nets i més solidaris. Respecto la seva coherència i el seu compromís com a delegat d’escola pel Sindicat d’Estudiants; durant tota la seva activitat professional; treballant per al Banc dels Aliments o reflexionant sobre l’agricultura des del seu blog. Admiro la seva valentia d’estudiant, enfrontant-se amb un megàfon a una autoritat injusta, o de director general, defensant els seus punts de vista fins a les últimes conseqüències. Valoro que, des del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, col·laborés en la democratització de la societat catalana. Reconec la feina feta com a responsable de l’àmbit d’Agricultura del Congrés de Cultura Catalana, homenatjant l’Escola d’Agricultura de la Mancomunitat i tots els enginyers agrícoles degradats pel franquisme; analitzant l’estat de l’agricultura catalana i elaborant-ne alternatives i col·laborant activament en la creació de l’Institut d’Estudis Agraris. Comparteixo el seu concepte de servidor públic. Entenia que treballar a l’Administració és un servei a la societat. Es definia a ell mateix com aquells malabaristes xinesos que fan rodar un munt de plats tots alhora dalt d’unes canyetes i que s’han de mantenir rodant sense parar perquè no caiguin. Al seu costat no es podia parar. Hi havia molta feina per fer. Recordo que li agradaven els eslògans; sovint repetia aquell del senyor E. F. Schumacher: «Small is beautiful» i al seu despatx tenia un cartell amb el de la campanya dels demòcrates del 1992: «The economy, stupid». Gestionava el medi natural sense ignorar les circumstàncies ni les necessitats de les persones que hi estan vinculades. L’imagino situat al mig d’una gran esfera i, al seu voltant, hi veig els consellers, els secretaris generals, els directors generals d’altres departaments i d’altres CA... El cap de premsa, de Gabinet, del Servei Jurídic, de Gestió Econòmica, de Recursos Humans... L’inspector i els subinspectors del Cos d’Agents Rurals... Els guardes de reserva... El president del Centre de la Propietat Forestal, de les Agrupacions de Defensa Forestal, de les Federacions de Caça i de Pesca, del Consorci Forestal... Els directors dels Parcs Naturals i de les Reserves Nacionals de Caça... Els presidents (i les presidentes) de les Societats Protectores d’Animals i de les Organitzacions Ecologistes... Molts alcaldes i un munt de plans tècnics de gestió i millora forestal, d’Espais de la Xarxa Natura 2000 i... l’ós del Pirineu. L’estimo. Se m’ha demanat que escrigui aquestes ratlles, però estic segur que qualsevol de les persones que el varen conèixer i que hi varen treballar, directament o indirectament, ho farien amb el mateix respecte i estima que he intentat fer-ho jo. 156

001-168 Quaderns agraris 38.indd 156

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 155-157

19/06/15 08:06

El meu reconeixement a Jordi Peix i Massip

El trobaré a faltar. Jordi Peix va gestionar moltes de les competències que Catalunya va assumir com a comunitat autònoma. Ara que hem de crear les estructures pròpies d’un estat nou, ens fan falta molts Jordis Peix.

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 155-157

001-168 Quaderns agraris 38.indd 157

157

19/06/15 08:06

001-168 Quaderns agraris 38.indd 158

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 159-162 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA / DOI: 10.2436/20.1503.01.55

JORDI PEIX I MASSIP: EL LLEGAT ESCRIT DEL SEU PENSAMENT Germani Rincón Economista Rebut: 9 de desembre de 2014 - Acceptat: 9 de desembre de 2014

RESUM L’article destaca la personalitat polièdrica de Jordi Peix i el seu exhaustiu coneixement de la temàtica agrària. La seva influència en la política agrària catalana entre el 1978 i el 2000. La seva darrera etapa comença el 2006 amb l’obertura del blog Agricultura de Catalunya, finestra digital de l’agricultura catalana que els seus hereus han de mantenir viva. Paraules clau: política agrària catalana, Quaderns Agraris, agricultura catalana, blog. JORDI PEIX I MASSIP: EL LEGADO ESCRITO DE SU PENSAMIENTO RESUMEN El artículo destaca la personalidad poliédrica de Jordi Peix y su exhaustivo conocimiento de la temática agraria. Su influencia en la política agraria catalana entre 1976 y 2000. Su última etapa comienza el año 2006 con la obertura del blog Agricultura de Catalunya, ventana digital de la agricultura catalana que sus herederos han de mantener viva. Palabras clave: política agraria catalana, Quaderns Agraris, agricultura catalana, blog.

Correspondència: Germani Rincón. A/e: grincon@gencat.cat. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 159-162

001-168 Quaderns agraris 38.indd 159

159

19/06/15 08:06

G. Rincón

JORDI PEIX I MASSIP: THE WRITTEN LEGACY OF HIS THOUGHT ABSTRACT This article highlights the multifaceted personality of Jordi Peix and his vast knowledge of agricultural issues; his influence on the Catalan agricultural policy between 1976 and 2000; and his final stage, which began in 2006 with the opening of the blog “Agriculture in Catalonia”, a digital window on Catalan agriculture that his heirs should endeavour to keep alive. Keywords: Catalan agricultural policy, Quaderns Agraris, Catalan agriculture, blog. Com ha quedat palès en els dos homenatges que se li han fet fins ara, en Jordi Peix era un home polièdric que es movia i desenvolupava la seva personalitat en diversos cercles (o galàxies com diu Jordi Romeva). La vessant escrita n’era una més i probablement la menys productiva. Estic segura que preferia confrontar les seves idees més en el cara a cara amb els interlocutors, cosa que li permetia a l’hora d’exposar-les, verificar-les i, si calia, canviar-les (poques vegades, crec). I encara més, preferia per damunt de tot posar-les en pràctica i per això la seva llarguíssima etapa en l’Administració catalana va ser molt més fructífera que l’escrita. Jo, igual que Montserrat Domènech (cap del Servei de Qualitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, DAAM, que va compartir una bona part del seu període professional sota les seves ordres), considero que una bona part de la política agrària (amb majúscules i amb minúscules) feta per l’Administració catalana des de l’any 1978 i fins a l’any 2000 es deu a la iniciativa directa o indirecta d’aquest singular amic. Però també va deixar escrits un bon grapat d’articles (la majoria dels quals a les revistes de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, ICEA) i un llibre (vegeu l’annex: «Recull de l’obra escrita de Jordi Peix»). Aquest llibre (L’explotació pagesa a Catalunya, Barcelona, 1979) escrit juntament amb el primer cap del Gabinet Tècnic que vaig tenir a l’Administració, Alexandre Checchi, va ser manual per als tècnics que reeixien al Gabinet Tècnic i suposo que també va ser manual per a altres centres docents, com l’Escola d’Agricultura. El gruix dels seus articles els publicà a Quaderns Agraris i a Dossiers Agraris, les revistes de la ICEA. Un total de tres articles els va dedicar al medi natural, dos dels quals més generalistes que fan referència als incendis forestals i un a la política forestal catalana, un tema que el preocupava especialment i que va acabar posant fi a la seva etapa com a director general del Medi Natural (per fer seves les tesis dels agents rurals quant a l’origen dels 160

001-168 Quaderns agraris 38.indd 160

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 159-162

19/06/15 08:06

Jordi Peix i Massip: el llegat escrit del seu pensament

incendis —en desacord amb l’Administració catalana i amb l’antiga FECSA— i que deu anys més tard corroboraria la justícia). Però també altres articles van copsar la visió exhaustiva que tenia de l’agricultura catalana en el seu conjunt o del seu futur com «L’agricultura catalana: vint anys després. 1977-1997» i «Perspectives del futur del sector agrari». Una visió i un coneixement que li van permetre coordinar i redactar pràcticament en solitari el Lli bre blanc del sector agrari (2001), amb la valuosa participació d’alguns funcionaris. Malauradament, les seves conclusions i propostes d’actuació no van ser portades a terme totalment. Finalment volia destacar un altre treball i escrit poc conegut com va ser el Pla estratègic de caça (2003) encarregat pel Departament de Medi Ambient. La publicació posterior de la Llei no es podia fer sense el lideratge d’un home com ell amb amplis coneixements del medi i dels homes que l’havien de fer seva. La darrera etapa o fase comença l’any 2006 amb l’obertura del blog: Agricultura de Catalunya (http://agriculturadecatalunya.blogspot.com.es). El blog suposava l’obertura de la finestra virtual en la qual deixar paleses i escrites les seves idees. Des del 2006 fins al mes de juny del 2014 es van publicar 130 articles, la majoria redactats per en Jordi Peix, tot i que va convidar altres a escriure-hi (com el conseller Joaquim Llena, l’any 2009, entorn de la creació de l’Observatori Agroalimentari de Preus) amb la idea que fos un espai plural d’idees. Un nombre important d’articles, tot i que des l’any 2011 fins al maig del 2014 va estar pràcticament inactiu, per motius de salut. El seu primer article era un poema extret d’un manual d’agricultura del segle xvii i el seu darrer un article sobre la presentació del llibre Vins i licors de Reus, l’elixir dels déus. Els articles, com no podia ser d’altra manera, tenen una temàtica (etiquetes) diversa atesos els coneixements d’en Jordi Peix plurals, exhaustius i profunds de la temàtica agrària: economia agrària (un 23 %), agroenergia i agricultura general (10 %), banc d’aliments, canvi climàtic, llibres, regadius, agricultura periurbana, etc. Voldria fer esment d’un d’aquests articles que il·lustra la seva concepció del blog. És un article escrit en castellà i en francès (els altres gairebé són tots en català): «En temps de crisi els països europeus han de ser exemples de solidaritat» (francès i castellà), a la tardor del 2011, que reflecteix el seu desig d’escampar la idea en contra de l’intent d’alguns països del nord d’Europa de finalitzar amb l’ajut alimentari, base de l’aprovisionament dels bancs d’aliments. Per descomptat no va ser l’única acció (ni la més important) a favor del manteniment d’aquesta despesa comunitària, ja que estic segura que va trucar a totes les portes possibles, però sí que segurament la finestra digital li permetia adreçar-se a un públic més ampli. Aquesta finestra digital la va llegar a quatre administradors per tal de mantenir-la viva i en «ebullició». Aquests administradors, entre els quals em trobo, volem que aquesta finestra continuï sent aquell lloc plural en ebulliQUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 159-162

001-168 Quaderns agraris 38.indd 161

161

19/06/15 08:06

G. Rincón

ció tal com ell la va concebre i per tant convidem a tothom a afegir-s’hi i trametre’ns els seus articles perquè els publiquem. I en definitiva volem «no parar», tal com ens va aconsellar quan ens traspassava el seu blog. Amic Jordi, mantindrem viu el teu blog.

162

001-168 Quaderns agraris 38.indd 162

QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 159-162

19/06/15 08:06

Quaderns Agraris (Institució Catalana d’Estudis Agraris), núm. 38 (juny 2015), p. 163 ISSN (ed. impresa): 0213-0319 / ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 http://revistes.iec.cat/index.php/QA

RECULL DE L’OBRA ESCRITA DE JORDI PEIX1 L’explotació pagesa a Catalunya: Anàlisi d’explotacions agràries a zones d’influència urbana (1979). Barcelona: Vicens-Vives. [En col·laboració amb Alexandre Checchi] «El valor del sòl a Catalunya» (1985). Quaderns Agraris, núm. 5 (abril), p. 5-16. «Les agrupacions de defensa: una pedagogia d’acció» (1993). Quaderns Agraris, núm. 16 (desembre), p. 127-137. [Recull de quatre articles en què a més de Jordi Peix participen: J. I. Ros, J. M. Vives i J. Garriga] «Pla general de política forestal» (1994). A: III Congrés de la Institució Catala na d’Estudis Agraris: Agricultura i qualitat ambiental a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. «Els incendis dins el Pla general de la política forestal de la Generalitat de Catalunya» (1995). Dossiers Agraris, núm. 3, p. 43-48. «L’agricultura catalana: vint anys després. 1977-1997» (1998). Quaderns Agraris, núm. 22 (juny), p. 47-65. «Foc Verd II» Programa de Gestió del Risc d’Incendi Forestal (1999). Barcelona: DARP. «Nuevas misiones para los técnicos de las Agrupaciones de Defensa Vegetal» (2000). Revista Phytoma [Barcelona]. Llibre blanc del sector agrari (2001). Barcelona. «L’aigua i el medi. Gestió de regadius» (2002). Quaderns Agraris, núm. 27 (juny), p. 36. Pla estratègic de la caça (2003). Barcelona: Departament de Medi Ambient. La producció i la transformació agràries a l’Eix Mediterrani (2004). València: Institut Ignasi Vilallonga. (Documents Euram; 5) Impacte de la libéralisation des échanges meditérranéens (2005). Barcelona: Madrid: IEMED. «Perspectives del futur del sector agrari» (2006). Quaderns Agraris, núm. 30 (desembre), p. 85-108. Els articles del blog es poden trobar a: http://agriculturadecatalunya.blogspot. com.es.

1. Se segueix una ordenació cronològica. QUADERNS AGRARIS 38 (juny 2015), p. 163

001-168 Quaderns agraris 38.indd 163

163

19/06/15 08:06

001-168 Quaderns agraris 38.indd 164

19/06/15 08:06

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS PER ALS AUTORS

a) Lliurament i acceptació L’original s’ha de lliurar en suport electrònic i, opcionalment, en paper al Comitè de Publicacions, ICEA, carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona, icea@ iec.cat. Quan el material s’enviï per correu electrònic, cal sol·licitar la confirmació de recepció i detallar clarament el nombre de missatges enviats. Quan el pes dels arxius sigui elevat, cal emprar un sistema de transferència electrònica segur. Els treballs resten sotmesos a l’acceptació del Comitè Editorial, el qual pot basar la seva decisió en l’avaluació i els informes d’especialistes. b) Idioma Els articles han d’estar escrits preferentment en català, però també s’admeten en altres llengües. c) Requisits del document original Característiques generals — En format de Word. — Pàgines numerades correlativament a l’angle inferior dret. — Marge superior i inferior de la pàgina: 2,5 cm. — Marge esquerre i dret de la pàgina: 3 cm. — Text normal: Times New Roman o Arial, de cos 12 i amb un interli neat d’1,5. — Text de les notes a peu de pàgina i de les citacions en paràgraf a part: Times New Roman o Arial, de cos 10, amb un interlineat d’1,5. — Les notes a peu de pàgina s’han d’identificar dins del text amb super índexs numerats correlativament (1, 2, 3...). — Els apartats han d’anar numerats correlativament. — Els articles poden incloure figures (imatges, gràfics, etc.) i taules, que cal que vagin numerades i que duguin un títol o un text explicatiu i la indi

001-168 Quaderns agraris 38.indd 165

165

19/06/15 08:06

cació de la font o procedència. També, dins del text, s’hi ha de fer referència. — El primer cop que s’utilitzi una sigla o abreviatura en el text cal desenvolupar-ne l’expressió completa i escriure la sigla o abreviatura a continua ció entre parèntesis. Primer full En el primer full hi ha d’haver el títol de l’article, el nom i el primer cog nom —o els dos cognoms units amb un guionet— de l’autor o autors i la seva filiació: l’adreça institucional de tots els autors (universitat o centre on s’ha realitzat l’estudi, departament o unitat, ciutat i país) o, si no existeix aquesta informació, la professió. En cas que els autors tinguin filiacions diferents, s’han de numerar correlativament les diferents adreces institucionals i escriure al costat de cada autor el superíndex amb el nombre corresponent. Cal indicar també el nom, l’adreça postal completa, el telèfon i l’adreça electrònica del responsable del treball que ha de mantenir la correspon dència amb la revista, així com destacar les dades que han de ser publica des. Títols, resums i paraules clau Els títols i els resums han d’estar escrits en català, anglès i en una altra llengua, preferentment en castellà. El resum en anglès és convenient que sigui més extens. Els resums han d’anar seguits d’entre tres i sis paraules clau, les mateixes en totes les llengües. Característiques dels gràfics — En format obert, que es puguin manipular, no en format d’imatge. — Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article. — Han d’anar numerades i han de dur text explicatiu. Característiques de les imatges — En format JPG, TIFF o similars. — Preferiblement en arxius separats del text, però també cal incloure-les dins del text, en el lloc on han d’aparèixer dins de l’article. — Han d’anar numerades i han de dur text explicatiu. d) Original en suport paper L’original imprès ha de ser el mateix text original que es lliura en suport electrònic. La impressió ha de ser a una sola cara.

166

001-168 Quaderns agraris 38.indd 166

19/06/15 08:06

e) Bibliografia La bibliografia ha de recollir només les obres que se citin en el text, que han de seguir un dels esquemes següents: — Referències d’articles: Masies, L.; Cases, A.; Viladomat, C. (2009). «Anàlisi perfecta de paràsits molests». Quaderns d’Agricultura, núm. 29, p. 12-140. Si són més de tres autors, es pot escurçar i posar el primer autor seguit de l’expressió en cursiva et al.: Masies, L. [et al.]. En el cas d’articles de revistes en línia: Carreres, J.; Miret, M. (2011). «Innovacions en l’àmbit vinícola». Vi i Vinya [en línia], núm. 20, p. 35-45. <http://www.viivinya.com/3/001234> [Consulta: 23 gener 2012]. En el cas d’articles de revistes en doble suport: Canyes, V.; Soler, C. (2010). «Vida en el camp durant l’estiu». Revista del Camp, núm. 5, p. 5-23. També disponible en línia a: <http://www. revcamp.com/201.pdf> [Consulta: 5 maig 2011]. — Referències de llibres o capítols de llibres: Santpere, J. (2010). Tractat dels animals del pagès. Girona: Onada. Loyola, I. de (2010). «El llop en relació amb les ovelles». A: Santpere, J. Trac tat dels animals del pagès. Girona: Onada, p. 235-245. En el cas de llibres o capítols de llibres en línia: Rodà, S. M. (2011). «Microorganismes en les fulles». A: Vinyet, M. Els microor ganismes [en línia]. Barcelona: Alacar. <http://www.balacar.cat/microorg/230014.pdf> [Consulta: 8 març 2012]. En el cas de llibres o capítols de llibres en doble suport: Borriol, L. (2010). «Centre de Desenvolupament del Sòl». A: Solé, J.; Mara gall, N. (ed.). Recerca i tecnologia. Lleida: Edicions de la Terra. També disponible en línia a: <http://www.terra.edicions.com/55609kklom0112> [Consulta: 3 maig 2011].

001-168 Quaderns agraris 38.indd 167

167

19/06/15 08:06

La llista bibliogràfica s’ha d’ordenar alfabèticament per autors i cronològicament dins del mateix autor. En cas que hi hagi més d’una obra del mateix autor i del mateix any, cal distingir-les amb una lletra minúscula en cursiva adjuntada a l’any: 2010a. f ) Exemplars per a l’autor Un cop publicat l’article, cada autor rebrà un exemplar de la publicació sense càrrec.

168

001-168 Quaderns agraris 38.indd 168

19/06/15 08:06

001-168 Quaderns agraris 38.indd 50

19/06/15 08:05

Revista de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’Institut d’Estudis Catalans http://icea.iec.cat

Coberta web.indd 1

INSTITUCIÓ CATALANA D’ESTUDIS AGRARIS Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

QUADERNS AGRARIS Número 38

QUADERNS AGRARIS

SUMARI

Juny 2015

ISSN (ed. impresa): 0213-0319 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9780 • http://revistes.iec.cat/index.php/QA

Institut d’Estudis Catalans 22/06/2015 13:23:29