Diari del 16

DIARI DEL 16 Un periòdic impossible realitzat per l’alumnat de l’Institut Cristòfol Despuig

10 d’octubre de 1510

Ha nascut Cristòfol Despuig Savartés Aquesta matinada ha nascut Cristòfol Despuig Savartés, fill de Pere-Joan Despuig, el nostre procurador en cap.

PÀG. 4 .

INTERNACIONAL

Les forces de l’almirall Pedro Navarro prenen la ciutat de Trípoli

Les tropes de Ferran el Catòlic han arravatat als corsaris aquest mateix any les importants places de Bugia (el 5 gener) i Orà (el 16 de maig) (a l’actual Algèria). PÀG. 2

Retrat d’Afonso de Albuquerque, de Pedro Barretto de Resende. Livro de Estado da India Oriental, 1646. British Museum.

INTERNACIONAL

Albuquerque a punt de conquistar Goa, a l’Índia

El cèlebre almirall i conqueridor portuguès anomenat també Cèsar d’Orient i Lleó dels mars, està preparant l’assalt definitiu de Goa, amb una flota totalment renovada. PÀG. 3

ART I CULTURA

Rafael acaba L’escola d’Atenes El conegut pintor i arquitecte italià que actualment està al servei del papa Juli II, ha acabat una de les obres mestres de la pintura de tots els temps. PÀG. 5

LLIBRES

Reedició de Florisando, la segona entrega de la saga d’Amadís de Gaula Ja està a la venda El sexto libro del rey Amadís de Gaula, y Florisando, príncipe de Cantaria, su sobrino, fijo del rey Florestán,. PÀG. 6

INTERNACIONAL

Juan de la Cosa mor abatut per les fletxes enverinades d’uns indígenes colombians L’autor del primer mapa del món que mostrava els territoris descoberts a Amèrica durant el segle XV havia participat en el primer viatge de Cristòfol Colom a les Índies l’any 1492. PÀG. 3

TERRES DE L’EBRE

Polèmica i baralles per la representació de la Passió d’Ulldecona PÀG. 4

OPINIÓ

Editorial

Som un grup d’alumnes de l’Institut Cristòfol Despuig, de Tortosa que hem redactat les notícies d’aquest periòdic tan especial.

Us preguntareu: «Especial? Per què?». És especial perquè ens hem imaginat que som al segle XVI, en plena època del Renaixement, i publiquem notícies que es podrien haver publicat en aquell temps. Alguns direu: «Però si la Festa del Renaixement ja ha passat fa dies! I a més a més, en aquella època no hi havia ni diaris ni revistes». Ja ho sabem, però, què haurien dit, si n’hi hagués hagut? No teniu curiositat?

La veritat és que hem fet aquesta acció perquè el nostre institut participa en un projecte del Departament d’Ensenyament que es diu “Apadrinem el nostre patrimoni” i ha apadrinat els Reials Col·legis; i a més a més, un grup de professors de totes les Terres de l’Ebre, entre els quals n’hi ha uns quants del nostre institut, també hi participa i ha apadrinat l’obra de Cristòfol Despuig, que és qui va escriure el llibre Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa i qui dóna el nom al nostre institut. És per això que el periòdic porta la data del 10 de novembre del 1510, ni més ni menys que el dia del naixement de Cristòfol Despuig.

En definitiva, doncs, aquí teniu un diari d’època (si et pot dir així) ambientat al segle XVI, com si avui fos el dia 10 de novembre de 1510, on podreu llegir notícies verídiques que es podrien haver publicat aquell dia en un periòdic de Tortosa (si ja existís la premsa escrita tal com la coneixem avui).

Preparats per fer un viatge en el temps al Renaixement?

10 d’octubre de 1510

Cartes dels lectors No hi ha dret Per la premsa hem sabut que el passat dia 2 de gener, el capítol de canonges de la Catedral va acordar de fer imprimir els missals necessaris per al bisbat de Tortosa, comissionant per complir aquest encàrrec l’ardiaca major i el prior major.

Amb el degut respecte a les autoritats eclesiàstiques, no em puc estar de fer públic el meu desacord amb aquesta despesa desmesurada innecessària, vist que la nostra diòcesi és plena de gent necessitada, que viu a la misèria més absoluta.

Joan Menor, prevere beneficiat i notari.

Detall d’una caplletra del missal imprès per Rosenbach a Tortosa l’any 1524, que representa l’ascensió de Jesucrist davant dels apòstols.

Arxiu Capitular de Tortosa.

Nota de la redacció: No serà fins dotze anys després, el dia 16 de setembre de 1522, quan finalment es va firmar l’acord entre el capítol catedralici i l’impressor Johan Rosenbach, de Heidelberg, establit a Catalunya.

El preu fixat pels 300 exemplars que s’havia d’imprimir en suport de paper fou de 345 lliure barceloneses, més 24 lliures més pel material i la impressió de dos exemplars del missal en pergamí.)

INTERNACIONAL

10 d’octubre de 1510

Les tropes de Ferran el Catòlic comandades per Pedro Navarro prenen la ciutat de Trípoli Albert Martí.

BUGIA, ALGÈRIA Avui s’ha sabut que les tropes de Ferran el Catòlic comandades per l’almirall Pedro Navarro aquest estiu han pres la ciutat de Trípoli (a l’actual Líbia), després d’haver arravatat als corsaris aquest mateix any les importants places de Bugia (el 5 gener) i Orà (el 16 de maig) (a l’actual Algèria).

Després de consolidar el domini en la regió, al juliol (de 1510) es va reorganitzar la flota a la illeta siciliana de Favinyana i es va embarcar amb més de 14.000 homes a la conquesta de Trípoli, on es van enfrontar a un nombre similar de defensors protegits per fortes muralles i baluards.

La batalla es va donar el 25 de juliol després del desembarcament.

Després d’entrar en acció les artilleries de tots dos bàndols, es van assaltar amb èxit les muralles. A continuació va començar una extenuant lluita casa per casa que es va perllongar fins ben entrada la nit, i que es va saldar amb uns 200 o 300 morts espanyols i 5.000 berberescos, més altres tants d’aquests últims capturats com a esclaus.

Un cop més els vencedors es van fer amb un quantiós botí, inclòs l’obtingut de la captura dels vaixells del port, entre ells cinc naus d’auxili enviades (ja tard) pel sultà turc i vaixells mercants turcs, albanesos i venecians o genovesos que havien arribat a Trípoli sense saber el que ha passat.

La presa d’Orà pel cardenal Cisneros. Pintura mural de Juan de Borgoña (1470–1536). Capella Mossàrab de la Catedral de Toledo.

Un cop més els vencedors es van fer amb un quantiós botí, inclòs l’obtingut de la captura dels vaixells del port, entre ells cinc naus d’auxili enviades (ja tard) pel sultà turc i vaixells mercants turcs, albanesos i venecians o genovesos que havien arribat a Trípoli sense saber el que ha passat.

Tots aquests detalls s’han sabut ara que han arribat les cartes que va escriure Pedro Navarro al rei Ferran, que era a les Corts de Montsó, i que el rei va trametre als consellers de Barcelona el 14 d’agost.

INTERNACIONAL

10 d’octubre de 1510

El portuguès Alfonso de Albuquerque a punt de conquistar Goa, a l’Oceà índic Andrea Ochoa.

GOA, ÍNDIA Els fets d’Ojeda i Nicuesa en el Darién, després de la mort de Juan de la Cosa. Ilustració de Teodoro de Bry.

Juan de la Cosa mor a Tubarco per les fletxes enverinades indígenes

Xavier Albacar. SANTO DOMINGO

El passat 3 de març (de 1510), Alfonso d’Albuquerque, el cèlebre almirall i conqueridor portuguès anomenat també Cèsar d’Orient i Lleó dels mars, va atacar i ocupar la ciutat de Goa (a l’Índia).

Avui s’ha sabut que a Turbaco, (a l’actual Colòmbia), el mariner i cartògraf espanyol Juan de la Cosa, ha mort abatut per les fletxes enverinades d’uns indígenes (colombians).

Al poble del desastre van trobar el cadàver l’insigne mariner ple de fletxes com un eriçó, encara que segons el cronista López de Gomara el cadàver va ser devorat pels indígenes. Herrera, però, assegura que el cos va ser trobat pels seus companys que el van veure inflat i deforme «con algunas espantosas fealdades» a causa del verí de què estaven proveïdes les fletxes.

Juan de la Cosa és conegut sobretot per haver dibuixat el primer mapa del món que mostrava els territoris descoberts a Amèrica durant el segle XV. Recordem que de la Cosa havia participat en el primer viatge de Cristòfol Colom a les Índies l’any 1492.

Retrat d’Afonso de Albuquerque. (c. 1545), d’autor desconegut.

Museu Nacional d’Art Antic, Lisboa.

Assabentat que el rei musulmà de Bijapurm, Ismail Adil Shah, es dirigia a Goa amb un exèrcit format per 60.000 hòmens, i davant la impossibilitat de defensar-la, Albuquerque va salpar del port de Goa el 15 d’agost a l’encontre d’una esquadra portuguesa de quatre vaixells que acabaven d’arribar de Portugal sota el comandament de Diogo Mendes de Vasconcellos.

Segons hem pogut saber gràcies a una filtració de les cartes i despatxos que Alfonso d’Albuquerque enviats al rei don Manuel, s’està preparant l’assalt definitiu de Goa, que està previst de fer-se el 25 de novembre amb una flota totalment renovada.

NACIONAL

10 d’octubre de 1510

El tancament del port de Salou: una crònica anunciada

Pedro Otiña. TARRAGONA Per tal de potenciar el port de Tarragona que, com gairebé tots els ports en aquella època, no tenia cap mena d’infraestructura per donar protecció als navegants, l’Arquebisbe Pere d’Urrea inicià la construcció d’un embarcador de 100 canes de Montpeller (150 m). Com que els ingressos de la ciutat de Tarragona no permetien sufragar el cost total de les obres, demanaren al rei el privilegi de cobrar arbitris a tots els pobles, viles i masos del Camp de Tarragona, al·legant que tots ells es beneficiarien del port. La Comuna del Camp de Tarragona —creada l’any 1305 amb l’objectiu de defensar els interessos de les viles i pobles sotmesos a la senyoria de l’arquebisbe— s’hi oposà, adduint la utilització del port de Salou per als seus interessos. Després de sis anys de litigi (1498), la Comuna guanyà el plet a la ciutat de Tarragona.

Després de deu anys d’una certa treva entre Tarragona i la Comuna en aquest aspecte, a mitjans del mes de gener de l’any passat es van presentar al port de Salou "alguns hòmens de Tarragona, entre los quals avia hu de ells q ab nom de sindich feu requesta al qui li diuen lo Falquoner [...] q posàs pena a un patró de una caravera q avia portades e descarregades sertes botes de arengades alí a Salou, q dites arengades tornàs a carregar e q aixi matex posás pena q ningú se les se’n portás". La pena va ser de mil florins. El mes de febrer, els reusencs es van assabentar que per ordre de l’arquebisbe de Tarragona s’havia posat una sanció a un patró d’un vaixell gallec que portava peix salat.

Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogne, (1707), de Sébastien de Pontault de Beaulieu.

Al mes de març, els patrons de barques que eren a Salou no venien la pesca a ningú i tenien ordres de portar la pesca a Tarragona, tot i que els reusencs donarien protecció econòmica pel pagament de les multes i cobertura legal.

Davant d’aquests fets, sembla que es va iniciar un altre plet, però la Comuna i la ciutat de Tarragona van arribar a un pacte mitjançant el qual la solució a la prohibició de carregar i descarregar mercaderies al port de Salou la decidirien dos prestigiosos juristes de la ciutat de Barcelona. Segons ha pogut saber el nostre setmanari, aquests darrers dies uns representants de Tarragona han viatjat a la cort i han anat directament a parlar amb un representant del rei, per tal d’obtenir d’aquest una provisió de tancament del port de Salou. La notícia ha aixecat nombroses veus de protesta per aquesta maniobra que trenca el pacte acordat.

(Nota: La provisió de tancament del port de Salou es va fer efectiva el 16 de novembre de 1510 i fou ratificada pel rei Ferran II a les Corts de Montsó el 28 d’agost de 1510.)

TERRES DE L’EBRE

Polèmica i baralles per la representació de la Passió d’Ulldecona Abril Martínez. ULLDECONA Els preparatius de la representació de la Passió de Jesucrist a Ulldecona estan aixecant molta expectació. Segons ens ha explicat el capellà de la vila, de cognom Forcadell, ja tenen el text definitiu i estan començant a assajar l’obra a la mateixa església parroquial de Sant Lluc.

Molta gent, però, s’ha queixat de com s’ha fet la selecció dels actors que hi participaran.

Segons ens ha explicat un dels membres de la família Forcadell, el clergue ha fet una tria partidista i interessada i no ha tingut en compte les qualitats sobradament demostrades d’alguns dels aspirants a representar l’obra.

Encara que puga semblar impossible, la rivalitat per protagonitzar la Passió a Ulldecona és molt gran i apassionada i esperem que no arribe a accions violentes com alguns han amenaçat de fer en públic.

(Desgraciadament, les premonicions de la nostra corresponsal es faran realitat, quan dos anys més tard, l’any 1512, el capellà d’Ulldecona va ser atacat a la plaça de l’Església per dos veïns que volien formar part de la representació de la Passió. Un dels atacants, de nom Miralles, era probablement el pare del cèlebre humanista Pere Galés, nascut a Ulldecona l’any 1537 i executat per la Inquisició a Saragossa l’any 1595.)

10 d’octubre de 1510

Avui ha nascut Cristòfol Despuig Savartés, fill del procurador en cap Maria Queralt.

TORTOSA Aquesta matinada ha nascut Cristòfol-Jeroni Despuig Savartés, fill de la senyora Francina Savartés i de Pere-Joan Despuig, el nostre procurador en cap des de 1509 i qui va ser veguer de la ciutat entre 1506 i 1508.

Felicitem els pares de la criatura, els seus avis, especialment el seu avi patern Pere Puig Despuig, i també els seus germans i germanes Joana, Sebastiana, Onofre, Francina, Aldonça i Joan-Lluís.

El bateig està previst que se celebre a la catedral el dia 15 i hem pogut confirmar que el senyor bisbe Alfons

d’Aragó no podrà oficiar la cerimònia perquè està molt ocupat.

De fet, com tothom sap, el bisbe Alfons d’Aragó, que ha estat president de la Generalitat de Catalunya entre 1500 i 1503, resideix habitual-ment a València, on construeix la seua residència (per no dir “palau”), a la qual va concedir fur territorial per poder-hi administrar el bisbat.

Qui sí ha confirmat la seua presència és el seu germà Joan d’Aragó, qui fou lloctinent general (l’any 1496), capità general i lloctinent de Catalunya (entre 1503 i 1506), virrei de Nàpols (entre 1507 i 1509) i castellà d’Amposta des del 1506.

ART I CULTURA

10 d’octubre de 1510

Rafael d’Urbino acaba la pintura L’escola d’Atenes

L’escola d’Atenes (1509-1510), de Rafael d’Urbino. Stanza della Segnatura, el Vaticà.

Sergi Carles.

ROMA

Avui tenim dues notícies molt interessants que segur que passaran a formar part de la història de l’art occidental.

La primera és que Rafael d’Urbino, o simplement Rafael, el conegut pintor i arquitecte italià que actualment està al servei del papa Juli II, ha acabat la pintura L’escola d’Atenes, una obra que sense temor d’exagerar ha d’esdevenir una de les obres mestres de la pintura de tots els temps.

La pintura representa els més grans filòsofs de l’antiguitat clàssica i es troba al Palau Apostòlic del Vaticà a la secció de filosofia de la llibreria del Papa.

A Miquel Àngel Buonaroti, en canvi, encara li falten dos anys llargs per acabar de pintar la volta de la Capella Sixtina, un encàrrec que el mateix papa Juli II li va encomanar fa dos anys.

Segons hem pogut saber, Miquel Àngel fa servir colors brillants, que seran fàcilment visibles des del terra, i a la part central, està pintant nou escenes del Gènesi, entre les quals hi ha l’escena de la creació d’Adam, en la qual el Déu Creador està a punt de tocar-lo amb un dit per donar-li la vida.

No cal dir que a Roma hi ha molt expectació per veure acabada aquesta obra de l’autor del David, que està davant del palau de l’Ajuntament de Florència, i la Pietat, que es troba a la basílica de Sant Pere, al Vaticà.

LLIBRES

10 d’octubre de 1510

Ja està a la venda una reedició de Florisando la segona entrega de la saga d’Amadís de Gaula Òscar Felip.

SALAMANCA Els amants de la novel·la de cavalleries estan d’enhorabona.

Els nostres lectors recordaran que a la primavera vam dedicar un programa especial al llibre de cavalleries Florisando, que havia publicat a l’abril l’impressor Juan Porras de Salamanca. Doncs bé, com que aquella edició es va esgotar ràpidament ara un altre impressor de Toledo n’ha fet una reimpressió que ja es pot comprar als establiments habituals.

Aquest llibre que porta per títol El sexto libro del rey Amadís de Gaula, y Florisando, príncipe de Cantaria, su sobrino, fijo del rey Florestán, és el sisè de la saga iniciada per Garci Rodríguez de Montalvo, autor de l’últim de Los cuatro libros del virtuoso caballero Amadís de Gaula, publicat a Saragossa fa dos anys el 1508, i de la continuació, titulada Las sergas de Esplandián, que és el cinquè llibre de la saga. En aquesta nova entrega, com ja es pot endevinar llegint el títol, el protagonista és Florisando, el nebot d’Amadís de Gaula.

Nota dels editors: La tipografia emprada en aquesta publicació és Garamond, creada per Claude Garamond (París, 1490 - 1561) al segle XVI a França i una de les més esteses i influents de la història de la tipografia.

Les notícies d’aquest periòdic van ser redactades originàriament per al programa de ràdio “Del 21 al 16: l’informatiu del segle XVI fet al segle XXI”. El programa és una producció de l’Institut Cristòfol Despuig que es va gravar i editar als estudis de Ràdio Tortosa divendres 2 d’octubre del 2015 i es va emetre en diferit el 10 de novembre de 2015, dia de l’aniversari del naixement de Cristòfol Despuig.

Portada de Florisando (Salamanca, 1510), de Ruy Páez de Ribera.

(Amadís de Gaula, és una obra mestra de la literatura medieval en castellà i és el més famós dels anomenats llibres de cavalleries, que van tenir una enorme aceptació durant el segle XVI a la península ibèrica.)

Edita: Institut Cristòfol Despuig c. de Rubí, 16 (43500 Tortosa) tel. 877 060 058 a/e: e3011170@xtec.cat web: http://agora.xtec.cat/insdespuig/