contes de por by yolanda orduña

Contes de por

4 amigues Fa molt de temps hi havia 4 amigues. Una es deia Adriana, un altra Annie, un altra Andre i l’última Alba. Un dia l’Alba va morir per causa d’un accident, com que faltava molt a trobar a les seves amigues, va pensar: -I si mato a la resta? Elles estaran amb mi, no? Doncs va anar a la següent, per l’Andrea... L’Andrea va arribar a casa seva i va veure una il·lustració com si fos un fantasma i li va dir: -Vine amb mi, Andre L’Andre com que estava molt cansada, va pensar que era una al·lucinació. Al dia següent també ho va veure però al mirall apropant-se a ella. A continuació la seva mare va anar a casa de la seva filla a veure-la i la va trobar morta al lavabo. L’Andrea quan es va morir es va adonar que havia sigut la seva amiga, Alba i li va explicar tota la història. La pròxima era l’Annie... L’Annie estava en el garatge i venir dues ombres i li van donar un collar maleït... Totes les coses li sortien malament i es volia suïcidar i es va anar amb les seves amigues. Al final van anar cap a l’Adriana... Va arribar a casa seva i va veure les tres ombres a la seva habitació, va quedar dormida i se la van emportar... I el que no ho vulgui creure quo ho vagi a veure. Noa Ying Morillas Horcajada

AQUET PETIT GOS ÉS UN GRAN LLOP Fa qui sap quants anys, hi havia una família amb tres fills: Eric, Gerard i Pau, que vivia en un poble petit en mig d’un gran i fosc bosc. Un dia els tres germans van sortir al bosc a jugar i van trobar un gosset molt petit i bonic. Com el gosset estava sol i tenia molta gana ho van portar a casa seva. Quan va arribar la nit i tota la família estava dormint, el gosset es va convertir en un gran llop. Va anar a l’habitació del Pau i se’l va emportar. Al dia següent, quan la família es va despertar, es van adonar que en Pau no hi era, el van buscar per tot el bosc i mai el van trobar. Des de llavors cada nit de lluna plena, en Pau surt del seu amagatall a la recerca de menjar. I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat. Roger Hernández

ASSASSINAT AL CEMENTIRI Vet aquí una vegada, hi havia una noia d’uns 20 anys. Vivia en una casa molt estranya al poble de la illeta. Ella abans vivia al poble de Conill però es van mudar a la illeta, ella no sabia que a 5 minuts hi havia un cementiri, on podia trobar de tot... (assassins, bojos, etc...) Un dia li trucà la mare que viu a Conill per dir-li que anava a visitar-la. Hi havia un bus que et portava de Conill a la illeta. La mare cada 2 setmanes anava a visitarla, i aquell dia tocava. Va passar mitja hora i apareix la mare! Llavors la noia li va dir a la mare: -Mare! Anem a fer un passeig? I la mare contestà: -D’acord! Llavors van anar a fer un passeig i quan portaven 5 minuts es va adonar que eren al cementiri

quan van veure a un noi amb

“Malapinta”,

van començar a córrer amb el

noi darrere, fins que van decidir trucar la policia.... (Sota un arbre) Però mentre van trucar va aparèixer el noi. Com que no van trobar cap solució, van tenir una idea!

FER-SE LES MORTES I ho van aconseguir....

FI Carlos Trigo

L´assassinat Fa molt de temps una nena alta i prima amb els cabells arrissats , anava passejant pel carrer quan va veure que un home baix i gras li perseguia . La nena va començar a córrer i l´home la va agafar just a la porta de casa seva. La va agafar pel coll i l´apretava, la va escanyar. Un home que passejava pel carrer va trucar la policia. El sargent li va dir a tots que tenien un assesinat per resoldre. Tots van anar cap a la casa. Quan van arribar la policia ,va veure la nena morta, però no van veure l’assassí. Llavors van anar a preguntar a l´home que havia trucat la policia però estava mort amb un ganivet al pit i tot el terra ple de sang . Tots els de la policia van mirar pel carrer a veure si algú ho veia i que truqués la policia per dir-li com era. Una dona va dir que ho va veure. Llavors van fer un dibuix de la seva cara i ho van ficar a internet per si algú ho veia que truqués a la policia .Ho van trobar en un cotxe ficat, adormit. Van intentar obrir la porta però estava tancada. Van esperar que es despertés perquè sortís. L’assassí es va despertar però no va veure res al seu voltant i no va tenir un altre remei. Tots els de la policia es van amagar darrere el cotxe i l’assassi va sortir. El van agafar i el van ficar a la presó quasi per tota la seva vida. I mai va dir perquè ho va fer. La gent del poble es va tranquil·litzar quan va dir que ja ho tenien . Això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

Sara Hernández

LA MALEDICCIÓ DE L' INVOCADOR Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i si bé mai no ha passat, bé podria ser veritat. Hi havia un nen que es deia Jon, cada vegada que anava a l’ escola li deien que era un poruc, perquè tenia por de tot. Un dia en Jon va dir. Jon: -Jo no sóc un poruc! I per demostrar-ho...invocaré... aaa ... l’ Eslenderman, si això, invocaré a l’ Eslenderman. A l’ arribar a casa es va trobar al seu germà Carles, al seu cosí Marc i als seus pares, Meredit i Frederic. Els seu pares li van dir. Mare: -El teu cosí ha vingut uns dies perquè els seus pares estan en un altre país fent una reunió molt important. Pare: -Vinga nois, aneu a jugar !

Jon: -Jo ara vaig, espereu-me al patí. En Jon per invocar a l’ Eslenderman havia de dibuixar un home sense cara i posar-lo sobre el llit, després havia de cantar una cançó de quan era petit tres vegades, i ho va fer, va començar posant el dibuix sobre el llit, i després va començar a cantar. Jon: -Sol solet vine a veure’ m vine a veure’ m, sol solet vine a veure’ m que tinc fred. Això tres vegades, i de sobte es va girar i va aparèixer l’Eslenderman. Jon: -Ahhhhh!!! I de sobte l’ Eslenderman va agafar un ganivet i li va tallar el cap. En Carles i en Marc, com veien que tardava molt van decidir anar a buscar-lo. Carles: -Vinga Marc anem ! Marc:

-Anem ! A l’arribar a l’ habitació estava tota destroçada; el van buscar i a l’ obrir l’ armari, va caure el cos d’en Jon i el cap va sortir rodolant, i van cridar. Carles i Marc: -Ahhhhhhh! Quin fàstic! Quan es van girar hi havia l’ Eslenderman, els va agafar i els hi va treure els ulls, les cames, els braços i el cap, d’ això si que se’n pot dir torturar bé. Es va fer de nit, i els pares d’ en Jon s’ anaven a una festa i de sobte van picar al timbre, “ding dong” van obrir la porta i eren els avis, venien a cuidar els nens. Mare: -Els nens estan a l’ habitació. Pare: -Cuideu-los bé d’acord ? Avis: -Siii ! Els avis se’ n van anar a la cuina a fer el dinar i els pares a l’ obrir la porta se’ n van trobar a l’ Eslenderman. Pares: -Socooooooors!!! I de sobte l’ Eslenderman va agafar l’ escombra i els hi va clavar al front a tots dos, i va tocar el dos cap els carrers de New York. L’ àvia va anar a buscar els nens per sopar, i quan va obrir l’ armari va veure els cadàvers dels nens.

Avia: -Déu meu de la meva vida del meu cor! Això li he de dir a l’ avi Sergi com que em dic Claudia! Sergiii, Sergiii ! Avi: -Sí, Claudia. Avia: -Els nens estan morts! Avi: -Això no pot ser , vaig a trucar als seus pares, vaig a fora que aquí no tinc de cobertura. I a l’ obrir la porta va veure els pares d’ en Jon amb un forat que li traspassava tot el front. Avi: -Això es broma no?! L’ avi va ficar les mans als forats i les va treure plenes de sang. Avi: -Claudia vine corre! Avia: -Què?! Què passa?! Avi: -Com què, què passa!? Que no ho veus?! En Meredit i en Frederic estan morts! Avia:

-Deu meu! Tranquil·litzem-nos. Avi: -Com vols que hem tranquil·litzi! Avia: -Vaig a trucar a un detectiu que jo conec. Fred: -Detectiu Fred al telèfon, diguem. Avia: -Pots venir a casa de la meva filla, soc la Claudia. Fred: -És clar, ara hi vaig. Avia: -Ja vé. “Ding dong”. Fred: -Hola que hi fan la teva filla i el seu marit morts al terra. Avia: - Però no són els únics, passa, passa. Fred: -Déu meu de la mare del tano!!! Veniu amb mí, us presentaré al doctor Einstein del laboratori. Anant cap al laboratori, van veure l’ Eslenderman . Cada persona que se li acostava, cap que sortia rodolant.

En arribar al laboratori...:  Einstein:  - Hola sóc Einstein. Mireia: - Jo sóc Mireia. Fred: - Què posa a l’autòpsia? Einstein: - Que els han torturat, i al cap posava .... Eslenderman!! Avi: - S’han apagat les llums!!!! Avia: - Ahhhhhh!!!!!! Avi: - Torna haver-hi llum!! Einstein: - I la Claudia?? Avi: - Segur que se l’ha portat l’ Eslenderman! El vaig a matar!! I... a l’obrir la porta es va trobar a la Claudia tota “xurruscada”. Avi: - Déu meu! La Claudia nooo!!! Einstein:

- Em sembla que ja sé com enviar a l’ Eslenderman a l’ infern. Avi: - Com?? Einstein: - Fent un ritual satànic. Quedem en deu minuts al Castell de dalt del turó. Al cap de deu minuts.... Einstein: - Esteu tots? Tots: - Siiii!!!! Einstein:  - He atrapat a l’ Eslenderman! Agafeu-lo i lligar-ho a la taula; ara doneu una volta i dieu “mort infernal”. De sobte, al clavar-li el ganivet al pit es va obrir un forat al terra i l’ Eslenderman abans de caure va agafar un tros de vidre i va tallar l’ avi per la meitat i van caure el dos pel forat. Des d’aquell dia no es va saber res més de la família del Jon. I ells al conte i jo aquí fora i no m’han tallat el cap per pura “potra.”

FI MARIO FRANCO PRECIADOS

L’INSTITUT ENCANTAT Hi havia una vegada, uns amics que quedaven cada migdia per anar al parc, comprar llaminadures, jugar a la consola, etc. Fins que un dia van anar a un institut encantat i abandonat que ningú havia entrat en 31 anys perquè els feia molta por. Dimecres 31 de Setembre Un dia normal de classe, al migdia, van anar a un institut però no era un institut normal si no que era encantat. A las 15:12 hores van anar per la muntanya fins que es van perdre. Van anar a buscar la sortida però van anar a parar a una “ mansió” resulta que no era una “mansió” si no que era un

INSTITUT ENCANTAT

Van decidir entrar i van veure esquelets, teranyines, formigues pels cossos del nens i professors... Els nens van sortir perquè estaven aterrits de por. Al cap d’una estona van tornar a entrar i van escoltar que s’aixecaven i van veure que era un zoombie, van cridar, després per darrere van veure una persona viva amb una pistola i va matar a las 4 nenes que estaven allà.

Dijous 1 de octubre Tercera setmana de classe i tots molt contents fins que van passar llista i van veure que no estaven ni l’Antonia, la Margarita, la Juana i l’Anastasia. Van trucar els pares però ells no sabien res, van trucar a la policia i al cap de 3 dies les van trobar mortes. La classe estava molt trista però van seguir endavant i van afrontar el curs molt bé.

Alan Marin

L’Assasí Misteriós del Tren L’any passat tres nens, en Pol, en Víctor i l’Aleix, alumnes de l’escola Benviure , estaven pintant els trens de Barcelona, quan de sobte van veure una ombra corrents. En Pol va dir: -Què ha estat això? La van veure dues vegades més, i en Víctor va dir: -Em noto alguna cosa a l’esquena. En Pol va mirar i tenia tota l’esquena plena de sang i al moment, va caure al terra mort. En Pol va anar corrents a buscar a la policia. Quan la policia va arribar el cos ja havia desaparegut. Van estar investigant durant mesos i mesos, i per fi gràcies a una informació anònima van arribar a l’escola Benviure, on van trobar una samarreta tacada de la sang d’en Víctor a l’armariet del professor d’educació física. Quan van anar a buscar-lo al seu despatx, el van trobar mort. Encara no se sap què va passar, però el que si se sap és que la seva ànima vaga per l’escola Benviure. Jordi Rodríguez

L ´ H O M E D E S A PA R E G U T Hi havia una vegada un home que es deia Pere, era molt fort i sempre guanyava a tot el món . La seva família era rica. Un dia uns homes el van trucar i li van dir: - vine demà al bosc, sense ningú. Tu sol-. Ell va respondre: - vindré sol, sense cap problema-. A l’endemà va anar al bosc, però quan duia mitja hora caminant es va perdre i no sabia on estava. Al seu voltant va començar a sentirse soroll però en Pere es va girar i no va veure ningú. Llavors, va pensar: -deu ser un somni-. I va seguir caminant. Tot seguit, un dels homes que el va citar al bosc el va dormir amb un mocador mullat amb un líquid que feia molta pudor i se’l van emportar a una casa perduda en el bosc on tenien un subterrani. El van lligar amb cordes i, quan es va despertar, va veure una cosa terrible: uns homes amb serres mecàniques!! Es va espantar molt. Els homes van posar en marxa les serres mecàniques mentre cridaven: - tu ets l’home més fort, oi? Doncs ara ho seré jo! Moriràs i ningú et trobarà mai a faltar!Li va tallar la cama, després l´altre, després els braços i, finalment, li va tallar el coll. Mai es va saber res del que havia passat i, tal com van dir els homes, mai ningú es va en recordar de l’home més fort.

Jan Morales

☹L’ASSASSÍ I EL BOSC ANTIC☹

Hi havia una vegada cinc nens que anaven d’excursió a un bosc antic i fosc. Anaven caminant tranquil·lament i no sabien que en el bosc hi havia l’assassí que havia matat a tres nens

i només

quedaven dos. Doncs un dels nens havia avisat a l’altre , i tots dos anaven corrents a una caseta que estava enmig del bosc , es van amagar allà. Havien vist un telèfon però estava a prop d’una finestra i tenien por per si l’assassí els veia, havien decidit agafar un ocell i apuntar una nota que deia… socors estem en mig d’un bosc dins d’una casa, veniu a per nosaltres hi ha un assassí. I l’ocell va deixar caure la nota damunt d’un noi. El noi va llegir la carta i li va donar als policies i ràpidament els van anar a rescatar al bosc i a trobar a l’assassí. Finalment van trobar els nens i els van portar amb els seus pares. L’assassí va acabar amb els seus ossos a la presó per una bona temporada. FI ☹

Samuel Palós

LA CASA MISTERIOSA Fa uns deu anys va passar una cosa molt misteriosa, un matrimoni i les seves dues filles vivien a Nova York, allà la vida no els hi anava molt bé, perquè la mare s’havia quedat sense feina i portava molt temps buscant treball i no trobava. La mare desesperada, va demanar treball a molts llocs, fins i tot a ciutats molt lluny de Nova York. Un dia la van trucar des de Mèxic per donar-li un lloc de treball molt important. Primer no sabien què fer, però després de pensar-ho molt i molt, la família va decidir canviar de ciutat i provar sort a Mèxic. Es van traslladar a un poble al costat de Mèxic perquè volien una casa gran i les cases dins de la capital de Mèxic eren molt cares i molt petites. Quan van arribar a la nova casa, es van decebre molt, perquè era molt antiga i molt lletja, però no tenien més opcions que quedar-se allà. La primera nit van passar molta por, perquè escoltaven molts sorolls i veien ombres. El dia següent, les nenes que es deien Carla i Lara van anar a l’escola, com eren noves, tothom volia sapiguer coses d’elles i tothom els hi preguntava coses. Quan van dir on vivien tots els nens i nenes es van quedar bocabadats, no s’ho podien creure !!! Aquella casa sempre havia estat abandonada, ningú s’atrevia a passar a prop d’ella i aquesta família vivia allà. Tots els nens van estar d’acord en que mai anirien a aquella casa, tenien molta por. Aquella mateixa tarda, les nenes quan van arribar a casa li van explicar als pares el que havia passat a l’escola, estaven molt tristes, no volien viure mai més allà. Els pares no podien fer res, perquè no tenien diners per poder canviar de casa. Van arribar a un acord, deixarien passar uns dies, per si se’ls anava la por, però després d’un mes continuaven escoltant sorolls per les nits, veien ombres..... Els pares, van decidir tirar tota la casa, perquè no podien viure allà més temps. Quan van tirar-la van fer un forat molt fons per fer un pàrking, i van descobrir que a sota de la casa hi havia un cementiri, i estava tot ple de ossos!!! Va ser quan van entendre la por que tenia tothom d’aquella casa. Després de veure això, van decidir tornar a Nova York i viure a la seva casa de sempre.

FI !

Lara Fernández Pérez

EL BOSC MISTERÓS... Un dia, un grup d’amics que es coneixien perquè anaven junts a l’escola sempre anaven a la platja, a la piscina, a un camping, estaven molt avorrits. Un nen que es deia Brais va dir: - Per què no anem al bosc ? Uns deien que sí i uns altres que no i al final ho van fer a sorts i va guanyar que sí que anaven al bosc. Van anar cadascú a casa seva, i van a agafar el menjar, el berenar... tenien totes les motxilles plenes d’aigua i menjar, molt menjar!! . Van anar al bosc. S’anava fent de nit i era molt fosc i els nens i les nenes anaven tots espantats. Una nena que es deia Laura va veure com una tomba i van apartar entre tots i totes les fulles, els troncs... i van descobrir que era un cementiri antic. Van començar a veure ombres ... i es van espantar tant que van sortir tots corrent. Quan van arribar a casa, estaven molt espantats i cap nen trobava els seus pares. Quan els pares van arribar els hi van explicar tot, les ombres que havia al bosc eren les ombres dels pares que van anar a vigilar-los. Carla Fernández

EL SEGÜENT… Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré, si l’escolteu el sentireu. I qui no el sentirà, no el sabrà. Això va passar un matí d’un fred hivern a l’hora del pati, estava tronant, llampegant i plovent, llavors la professora va dir: -Ho sento nens i nenes, avui no podreu sortir al pati, perquè hi ha risc que us pugui caure un llampec i que us pugueu fer mal. -¡Ohhhh! – Van dir els nens -Aprofitarem per presentar els treballs que veu fer l’altre dia de l’Egipte. Llavors van començar a preparar els treballs. -D’acord nens i nenes, ja ni ha prou de preparar! Anirem exposant segons l’ordre de llista. A veure el 1r és en Marc Lopez. Després anirà la Martina Hernández, que es vagi preparant – va dir la professora Seguit el Marc va sortir a la pissarra -Bé..... l’Egipte és un lloc molt maco,amb faraons,mòmies i piràmides – va dir el Marc. De repent va sonar un llampec i se’n va anar la llum. Al cap de 5 minuts la llum va tornar i el Marc havia desaparegut,l’única pista que els hi van deixar va ser que a la pissarra hi havia posat ``EL SEGUENT´´. Els nens i nenes van començar a espantar-se i van intentar sortir de la classe. Quan van anar a la porta s’havia bloquejat i no podien sortir, llavors van anar a les finestres i tampoc es podia, la canalla va mirar els telèfons y ningú tenia cobertura. I l’únic que podien fer era passar a fer les següents exposicions, llavors la professora va dir:

-D’acord nens no us espanteu, anem a seguir fent les exposicions. Martina!,et toca -¡No! ¡Jo no vull! Llavors de sobte va començar a tremolar la classe i a caure les cadires, es va tornar a apagar la llum i la Martina va desaparèixer,a la pissarra hi havia posat ``PER NO OBEIR ´´ i la pissarra plena de sang, De sobte surt un monstre de la pissarra i espanta a tots els nens. -RIIIIIIIIIIINGGGGGG..........RIIIIIIIIIIIIINGGGGGGGG.............. Era el despertador d’un nen que s’havia quedat dormit mentre estudiava, I va dir: - SORT!!! NOMÉS ERA UN SOMNI!!!!!!

Gala Barroso ☺

ELISABET Vet aquí fa molt de temps un noi que es deia Héctor. Tenia 12 anys encara que era petitó per la seva edat. La seva mare havia mort per un accident de cotxe feia uns 2 anys i el seu pare sempre estava de viatges per treball. Li costava relacionar-se amb la gent, ja que era bastant tímid. Un dia que estava tot sol a casa (eren les 8 de la tarda) va recordar quan anaven ell i la seva mare a un bosc que tenia al costat de casa seva Tot el bosc estava fosc i feia molta , molta por i tot valent va començar a enfonsar-se bosc endins, fins que va arribar al mig del bosc on es va seure sota un arbre i va començar a plorar. Al cap d’una estona va escoltar una veu que deia: -Héctor!!! Héctor!!! Hola!!!... Era un ombra !!! L’ombra cada cop s’apropava més i més fins que li va tocar les espatlles i va dir: -Mama, mama, mama ets tu? Era Elisabet la mare de l’Héctor. Si sóc jo.- Li va contestar Elisabet. -Què fas aquí?- va preguntar, -He vingut a matar-te!!! Li va contestar s’ha mare. -Haaaa!!! Un crit se li va escapar a Héctor. -Shhhh, no cridis. T’he explicaré una cosa: sempre té estimat per això vull que el teu esperit visqui amb mi per sempre més.Elisabet li va clavar un ganivet al cor a Héctor.

CONTE CONTAT JA S’HA ACABAT!!!!

Gisela Lujan ELS TRES DIES ABANS DE HALLOWEEN

Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré si l’escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà. Això va passar tres dies abans de Halloween vam quedar un grup d’amics, i ens vam topar amb un home que ens va dir: -Bona nit joves, com esteu ? Que esteu impacients per la nit de Halloween ? La meva amiga Esther va contestar: -estem molt bé gràcies, i estem molt impacients però hem de marxar. L’ home va dir que ens esperéssim però no ens va aturar, i va cridar: -la nit de Halloween sols quedarà un de vosaltres jajajaja.! Vam començar a córrer cap a casa i per fi vam arribar. Al dia següent després del cole vam quedar, un altre vegada havien sortit a donar una volta pel bosc quan de sobte un de nosaltres en Joel ja no estava, ens vam adonar però vam tornar cap a casa perquè ens pensaven que havia tornat . Ja sols quedaven dos dies per a la nit de Halloween i quedaven tres de nosaltres l’Esther, en Joau i jo la Carol. A el cole al dia següent ens vam adonar que el Joel no estava però vam pensar que estaria malalt . Després del cole vam anar a veure si estava a casa però no hi era, vam veure a la mare al terra i vam trucar la policia. Van tirar la porta avall i vam veure que la mare va tenir un infart. L’ Esther va dir: -tinc por Carol ! jo li vaig contestar que no passava res però al dia següent , en Joau també avia desaparegut i el dia de Halloween vam faltar al cole i vam anar a parlar amb l’home li vam dir: - Com fer perquè torni el nostres amics ? I ens va contestar: -No podeu, encara ha de desaparèixer una de vosaltres dos i heu de recollir 1.200 caramels perquè tornin. Vam recollir 1.198 caramels però encara ens faltaven 2 i a mitja nit els havíem de tenir tots i faltaven 5 minuts per las 00:00h vam recollir 1 però encara ens faltaven 1 i faltaven 1 minut va passar el minut i ens faltava un encara però de sobte va aparèixer l’home i va dir: -Din don ! les dotze ja són i si no teniu els caramels l’Esther desapareixerà i de sobte l’Esther va desaparèixer jo estava també desapareixen primer les mans

després els braços, després els peus, les cames, el cos, i em faltava el cap de sobte van aparèixer en Joau i el Joel amb un caramel i em van salvar la vida però l’Esther no hi era i vaig preguntar: -On és l’Esther ? Em van dir que estava bé que estava amb la mare, i així va acabar la nit de Halloween. Ah ! si per cert l’home va desaparèixer. Aquet conte s’ha acabat i si no és mentirà és veritat.

Carol Panal

LA PITJOR FESTA DEL MÓN En un dia tan divertit com el dia de Hallowen, va passar una cosa molt tenebrosa. -Ring, ring, ring. –Si? va dir la Sara. -Hola sóc el David, et trucava per si volies fer una sorpresa als nens/es de l’escola?- va preguntar el David. -D’acord, però qui eres tu?- va preguntar la Sara. -No te’n recordes, de quan tu vas estar embarassada, que jo vaig fer de substitut?- va preguntar el David. -Ahh si, ja me’n recordo, tu eres el David Ciércoles.- va dir la Sara -Exactament, doncs ara que ja te’n recordes de mi, et sembla be fer una sorpresa als nens/es?- va preguntar el David -Si molt bona idea, però quin dia?- va preguntar el Sara -No se el dia 31 d’octubre per exemple, ja que és Hallowen? -Va preguntar el David. -D’acord, em sembla molt bona idea. Vols que truqui als pares dels nens? - va preguntar la Sara. -Si, gràcies per l’ajuda, jo aniré preparant la resta de les coses.va dir el David Quan ja van preparar totes les coses i els nens estaven llestos van començar la ruta sorpresa.

-David on anem?- va preguntar un nen de l’escola que es deia Steve. -Anem al castell Montvell ara que és hallowen. Sabíeu que hi ha un dit que diu que a les 20.00 apareix el monstre mont, que és un vell?- va preguntar el David. -Pip,pip ! ja hem arribat baixeu de l’autocar .- va dir la Judith. -Si, ja baixem – van dir tots plegats.Abans que entrem, on voleu anar? Al terrat on sembla que et caus, a l’habitació plena d’insectes (aranyes, cucs, etc... o al menjador que toques la fustai es trenca?-Al menjador que tinc gana David.- va dir la Carme.-Bona idea Carme.- va dir el Gerard. -Jo no em trobo molt bé puc anar a l’habitació Sara?- va preguntar amb cara de tenir ganes de vomitar la Sonia. -Sí i tant ! ara aniré a veure si tens febre.- va dir la Sara -D’acord moltes gràcies i disculpeu per les molèsties.- va disculpar-se la Sonia. -No passa res són coses que passen a vegades.- va explicar la Sara. -Doncs que anem al menjador nens/es?- va preguntar el David. -sííí.- van dir tots a la vegada -mireu nens per menjar tenim. De primer sopa, de segon llibrets i de postre poma. Que ús sembla nens?- va preguntar el David. -Genial.- va dir la Carme. -Excel·lent.- va dir el Gerard. -Més que bo.- va dir l’ Steve. -Doncs vinga a menjar.- va dir el David.

-Ara vinc vaig a veure com està la Sonia.- va dir la Sara. -Sonia estàs aquí, no m’estaràs gastant una broma veritat?- va preguntar la Sara. -Ahhhhh un fantasma ayudaaaa.- va cridar la Sara. -Nens/es heu escoltat aquest soroll?- va preguntar el David. -Per desgracia sí.- va aclarir la Carme. -Tinc molta por.- va dir el Gerard. -I jo també!- va exclamar l’ Steve. -Nois tranquils, jo vaig apujar si escolteu un soroll aneu a l’autocar sense cap dubte. Va dir el David. -D’acord.- van contestar tots tres junts. -A veure que estaran fent aquestes dos?- es va preguntar a ell mateix el David. -Ostres, no hi ha ningú!- va exclamar el David. -Llavors ara truco a la policia.- va dir el David. -Hola nens porto males noticies. La Sonia i la Sara no las he trobat així que ara mateix trucaré a la policia perquè vingui. Va dir el David. -Ring, ring, ring –per parlar amb un dels nostres policies polsi 1? Va dir el contestador. -Hola, al telèfon Carlos, digui.- va dir el policia Carlos. -Hola Carlos, mira és que hem anat de excursió al castell Montvell i han desaparegut un professor i una nena que podrien venir a investigar si us plau?- va preguntar el David. -Si i tant, ara envio una patrulla.- va contestar el Carlos. -Doncs ara venen nens a investigar els policies, vosaltres tranquils només us faran algunes preguntes.- va aclarir el David.

-D’acord, i que diem?- van preguntar tots tres. -Doncs el que us preguntin. D’acord?- va preguntar el David. -Si, entesos.- van dir tots dos a la vegada. Al cap d’una bona estona els policies no havien aparegut. -Professor David perquè no estan els policies aquí?- va preguntar Steve. -Doncs no se ara trucaré, i si no anirem a comissaria.- va dir el David. -D’acord. Va dir l’ Steve. -Ring, ring, ring, ring, pip, pip, pip, sembla que no hi ha ningú.- va dir el David -Doncs anirem a comissaria directament, Judith ens pots portar a la comissaria?- va dir el David. -Si, i tant.- va dir la Judith. Mentre estaven de camí a la comissaria es van trobar tot una patrulla de policies. -Nois crec que els policies no seran de gran ajuda.- va dir la Judith. -Ostres, quin accident-! va dir el David. -No crec que hagi sigut un accident, crec que ha sigut el fantasma Mont.- va dir la Judith. -Tens tota la raó.- va dir la Carme. -Vinga nens/es anem a mirar dins dels cotxes de policies.- va dir el David. -No volem anar tenim molta por, ves tu David.- van dir tots els tres nens/es junt/es.

-D’acord, tu vens Judith?- va preguntar el David. -No, gràcies per l’oferta.- va contestar la Judith. Quan el David es va ajupir per mirar dins del cotxe va passar una cosa inesperada. -Aaaaaaaaaaaaaaaaah zombies! Aneu-vos nens!- va cridar el David. -Corre Judith corre!- van dir tots els nens/es. -Ufff, crec que ja s’han parat els zombies. -Va dir la judith. -Que creus que ha sigut això Judith?- va preguntar l’Steve. -No ho se molt bé, però per lo que he escoltat és un enverinament, i el que fa és que el teu cap fa les coses que pensen unes altres persones.va explicar la Judith. -Vinga ara que estem sols comencem a parlar.- va dir el Gerard. -Vinga parlem.- va dir la Judith. -Uuuajjajajjajajajjajaja.- va dir un dels zombies intentant obrir la porta. I de cop i volta van aconseguir obrir la porta, i van començar a entrar zombies i zombies fins que la Judith, el Gerard, la Carme i l’ Steve van acabar morts, ujajajjajajjjaja.

EL FANTASMA SENSE CARA

Hi havia una vegada dos nens que van quedar per anar d'acampada al bosc. Un es deia Dani i l'altre Alejandro. Així que no van perdre el temps i van anar al bosc. Van arribar i es van posar a sota d'un arbre. S'anaven a dormir però hi havia una llum que no els deixava dormir . L'Alejandro li va preguntar al dani: -que es aquella llum d'allà?-anem? I el Dani li va respondre: -D’acord però després no et posis pesat que si ens anem... I no van pensar-hi més i van anar. Mentre s’anaven també hi havia sis nenes. Es deien Eva, Gisela, Cristina, Lucia, Lara i Marina. Però les nenes tampoc podien dormir i hi van anar. Van obrir la porta i es van trobar el dani i el alejandro li van apuntar amb les llenternes a les nenes i es van posar a cridar, i va dir l'Alejandro: -quin sou vosaltres?I li van respondre les nenes: -I vosaltres?i després ya es van presentar. Aixi que van anar l'Alejandro i el dani a una habitació i les nenes vigilant. Van passar vint minuts i no estaven i la Lucia i la lara van anar a veure on estaven.Van entrar a l'habitació i estaven tumbuts al terra i no respiraven i habia una sobra en la pared i de repent es va quitar de la pared i va entrar dins del cos de la Lara pero la Lara no tenia ni ulls ni boca ni nas i la Lucia es asustar i la Lara va agafar a la Lucia i li va tirar de la finestra amb la Lucia. La Cristina,L'Eva,la Gisela i la Marina habien vist a la Lara i a la Lucia caien i van agafar el tren.Es van montar i de sobte es va apagar la llum del tren i després es va encendre i la Marina i la Gisela no tenien cara i van anar fora del bagó i es van tirar. Després van anar amb el conductor i era el dani sense cara i va matar a la Cristina es va apagar la llum i despres es va encendre i no estava el dani. despre es va apagar la llum i ya no es va saber més de l'Eva i de ningú. Dani Serrano

UN ANIVERSARI MISTERIÓS

Fa molt i molt de temps en un poble que s’anomenava Concòrdia… Hi havia una família una mica estranya. El pare es deia Ben, la mare Ramona la filla Cristina i l’altre fill Cristian. El Ben i la Ramona van voler preparar una festa d’aniversari al Cristian que coincidia amb la festa de Halloween, que era l'endemà. Cada any en Halloween el celebraven en un poble petitó ple de cases velles on hi vivia gent molt gran. Aquest poble s’anomenava el poblet de Roca negra. Quan el Ben i la Ramona li van dir al Cristian que li preparaven una festa del seu aniversari per Halloween, es va posar súper content. El Ben i la Ramona li van preguntar al Cristian a qui volia convidar. I va dir: -Jo vull convidar a la meva germana Cristina, al meu millor amic Àlex, a la meva amiga Clàudia i al meu cosí Jordi. Al Ben i a la Ramona li va semblar bé i van trucar a tots els convidats per veure si podien venir i la resposta de tots els convidats va ser que si podien venir. L'endemà van anar tota la família a comprar els plats, el pastís i també dues disfresses per al Cristian i per la Cristina, un de fantasma que era per a la Cristina i un altre de Frankenstein que era per al Cristian. Tota la família volien comprar caramels, Chupa Chups i altres dolços, però van pensar si es Halloween anem a fer truc o tracte i així ens donaran caramels. -Si, però hem d’anar a comprar cistells. Va dir la Ramona. -Tens raó, perquè esperem anem a comprar-los! Va dir la Cristina tot seguit. Van estar tot el dia comprant i comprant fins que es van fer les dos quarts de set de la tarda, havien d'anar ja a Rocanegra. Quan van arribar ja van trobar a tots els convidats disfressats. Es van saludar i es van posar a parlar de les seves disfresses i del que faran després. Van començar a marxar alguns pares. Tots fins al Bob i la Ramona es van posar a picar patates, coca cola, suc de llimona, Galetes... Ja estaven preparant el pastís per al Cristian. -Bo nois, seieu-vos a les cadires! Va dir el Bob de sobte. Tots es van seure i tenien ja he preparat la taula plats de plàstic i una cullereta preparats per menjar el pastís. De cop i volta es veu al Bob i a la Ramona amb el pastís amb súper bona pinta estava farcit de xocolata i tenia una espelma amb el número 9. Tots van començar a cantar la cançó d’aniversari després va demanar un desig, tots

van aplaudir i després es van calar el pastís. Més tard van sortir els regals, un era uns texans amb una samarreta molt bonica, un altre era una pilota de futbol, després un joc de taula per jugar en família, una jaqueta molt xula i finalment unes sabates molt boniques. Al Cristian li va agradar molt tots els regals. Anem a jugar ja a truc o tracte ? Va exclamar la Cristina -Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! Van dir tots a la vegada. El Cristian va pensar en dividir-se en 2 grups, així un grup anava per un lloc i un altre grup per un altre. Així podien aconseguir d’anar per totes les cases. El Cristian li va dir a tots a veuree que els hi semblava i a tots els hi semblava bé. Es van organitzar a fer els grups, un grup era el Cristian i l’Àlex i un altre era la Cristina, la Clàudia i el Jordi. Van començar picar per totes les cases i a dir truc o trat. A la gent li agradava molt com anaven disfressats. El grup del Cristian ja anava per l’ultima casa i tenia el cistell ple de caramels. Quan van picar al timbre va sortir de la casa una velleta, que li va dir al Cristian i a l’Àlex: -Hola nois, passeu, passeu que us dono moltíssims caramels. L’Àlex i el Cristian van passar i van veure una olla, un llibre enorme ple d’encanteris, tot ple de pocions, una escombra que volava... Tots dos es van girar i van veure una bruixa en comtes d’una senyora velleta! Es van posar tots dos a cridar. L’altre grup ja havia acabat i tenia moltíssims caramels. Van tornar a la festa on estava el Bob i la Ramona i l’altre grup no estava a les hores van pensar que encara estaven fent truc o tracte. Van anar a buscar-los per tot el poble i nos estaven, dins i tot van preguntar a la gent que passava si havia vist a dos nens disfressats un de Frankenstein i un altre de mòmia i ningú els hi havia vist. Es van començar a preocupar molt, aleshores el que van fer va ser tornar a la festa. El Jordi que es el que estava més preocupat li va dir als pares del Cristian que van buscar van preguntar a la gent que passava i no hi havia forma de trobar ni Cristian ni a l’Àlex. El Cristian i l’Àlex li van preguntar a la bruixa com es deia i va respondre Sílvia la Bruixa. -Perquè ens has capturat i no ens deixes sortir Sílvia la Bruixa? Va dir l’Àlex enfadat i a la vegada amb por. - Perquè m’agradaria molt tenir uns nebots però mai he pogut i cada dia veig a la gent gran amb els seus nebots Bé i... Jo perquè es un conto res!? Bo i ara sereu els meus nebots per tota la vida i perquè ningú us reconegui, us canviaré i viureu amb mi per tota la vida. Ja, ja, ja, jaaa! Va dir Sílvia la Bruixa. El que va fer Sílvia la Bruixa va ser convertirlos en ocells, ficar-los en una gàbia tancada amb clau perquè no

poguessin sortir, tancar la porta de casa amb clau, convertir-se en velleta i anar a comprar roba per al Cristian i per a l’Àlex . El Bob i la Ramona es van preocupar moltíssim, aleshores van trucar a la policia perquè vinguessin a trobar al Cristian i a l’Àlex. Quan va arribar la policia van començar a buscar per totes parts a tots dos, anaven picant per les cases, preguntaven a la gent per ells i tots deien un altra vegada no. Sílvia la Bruixa quan va arribar a la botiga el que va comprar va ser: - 2 texans - 2 samarretes grises - 2 parells de sabates marrons. Quan anava de camí cap a casa es va trobar a la policia picant a la casa del costat, aleshores va entrar corrent cap a casa, es va convertir de nou en bruixa, va convertir al Cristian i a l’Àlex en persones i va dir la bruixa a tots dos: - Us he comprat aquesta roba i vull que us la poseu ja! Corrent! I van respondre tots dos: - No ni en somnis! Aleshores va dir Sílvia la Bruixa: - Que preferiu que us poseu la roba o que us converteixi en granotes! I de sobte va sentir el timbre de casa seva i va sortir sense convertir-se en velleta, perquè es va oblidar i va tancar la porta. Estava la policia i li va dir: -Hola, una coseta m’encanta la teva disfressa és molt real! Bo pel que anava, has vist a dos nens disfressats, un de Frankenstein i un altre de mòmia? I li va respondre Silvia la Bruixa: - Clar! Opps! I de sobte es va tapar la boca. La policia va entrar i va veure el Cristian i a l’Àlex se’ls va portar cap al Bob i a la Ramona i a la bruixa se la van portar els policies. Quan tots van veure al Cristiani a l’Àlex, es van posar súper contents i els van fer una fortíssima abraçada. Li van donar les gràcies a la policia. Cadascú es va anar a casa seva, tots van tenir de record el que havia passat com un Halloween misteriós. Quan el Cristian i la seva família van tornar a casa el Cristian va explicar als seus pares el que havia passat però no hi havia forma que s’ho creuessin i a sobre quan va pronunciar la paraula bruixa es van petar a riure, no hi podia fer res. En comtes la Cristina el que feia era dormir amb la disfressa posada i roncant. I tot això és tant veritat que potser mai ha passat.

Fa anys vaig visitar una torre antiga i abandonada , hi va vindre acompanyat dels meus cosins, l'Hector i l'Olalla . En realitat anàvem a veure les estrelles a la foscor de la nit. Érem bastant lluny del poble i de la nostra casa. Vam haver de pujar dalt la muntanya per arribar-hi, perquè a baix no faríem res . Es feia més fosc i la nit va arribar ràpid perquè era hivern , ens van tombar al voltant de la cova , ens vam relaxar parlant de les nostres coses . De sobte vam escoltar sorolls i ens vam adonar que al costat hi havia un cementeri al costat. La meva cosina es va posar nerviosa i la vaig consolar. - Tranquil·la seran els animals que buscant menjar . -No estic segura que vine els sorolls del cementeri. La veritat és que ja començàvem a tenir por dels sorolls . Van intentar tranquil·litzar-nos quan va començar a ploure , era hora d'anar-se . Ens vam refugiar a un cementeri . De sobte va aparèixer una ombra, tots ens vam abraçar molt fort perquè no passés res, sospitàvem que hi havia una persona fent alguna cosa. Quan van anar-se jo vaig dir: - Miraré que no hi hagi ningú. L'Hèctor em va preguntar baixet -,Hi ha algú? -Sembla que no. Vaig dir amb seguretat. L ' Olalla va ser valenta , i va sortir amb mi de la cova . - No em deixeu sòl, si us plau!! Va cridar l ' Hector . - Anen a vigilar la zona . Va respondre l' Olalla . Poc després , aproximadament trenta segons , l 'Hèctor va desaparèixer, i vam escoltar crits d'auxili, auxili . A la meva motxilla tenia una llanterna ,quan vaig encendre-la , hi havia un passadís a la cova. Vam entrar al passadís de la cova i vam cridar : - Hèctor!!estàs bé. Dèiem . Vam veure de seguida a l 'Hèctor i semblava ferit - Que t'ha passat . Vam preguntar. -No ho sé però no era ningú. Tots ens vam preguntar que va passar , però vam començar a córrer i de tan ràpid que anàvem vam rodolar per la muntanya i ens vam quedar inconscient . L'endemà vam trobar a la policia , que li van trucar als nostres pares perquè sabessin que estàvem bé. No sé que va ser aquella cosa que li va passar a l'Hèctor , però segur que no va passar res.

Aitor Dominguez

LA CAFETERIA FANTASMA Fa molts anys un grup d'amics van sortir de passeig en una nit molt obscura. Els nens no sabien que passaria aquesta nit. Aquests nens es deien Anna, Martina, Xavi, Rubén i Luisa. Van anar caminant per un sender molt tenebrós, al final del sender es veia una figura molt estranya, segonsanaven caminant s'apropaven cada vegada més a aquella figura. Ningú sabia que era, però pocs minuts després l'Ana va dir: -Crec que és una cafeteria. -És veritat ho sembla-Va dir la Martina. -Anem, anem a veure si ho és-Va dir en Rubén. Els nois van anar corrent capa aquella figura, a l'arribar van veure que era una cafeteria però una mica estranya. En Xavi va obrir la porta i van passar tots, van quedar-se mirant la cafeteria. En Rubén va dir: -Vaig al lavabo ara torno. -D'acord t'acompanyo-Va dir en Xavi. En Xavi es va quedar fora esperant, quan en Rubén va acabar alguna cosa el va agafar, era una ombra molt estranya li va clavar el ganivet al cor i va morir. En Rubén picava i picava a la porta però ningú responia fins que... Aquella ombra va obrir la porta i es va escoltar un crit: -Ahhhhhhh! Socors! L'ombra li va matar. La Luisa estava molt preocupada pels nois i va dir: -Vaig a veure una mica d'aigua per tranquil·litzar-me, vaig al celler. -Aniré amb tu-Va dir l'Ana. Ja avien trobat el celler la Luisa li va dir: -M'ajudes a trobar l' aigua, Ana? -Clar que si home. Van buscar i buscar fins que la van trobar: -Està aquí!-Va dir l'Ana. -Molt bé-Va dir la Luisa. Va beure una mica i va dir: -Mmmm, que bona esta vols provar-la Ana? -Si deixam probarla. -Mmm, que bona està fresca-Va dir l'Ana. L'aigua en realitat no era aigua, era verí las dos van beure i es van desmallar. L'ombra las va matar. Només quedava la Martina, la Martina en veure que els seus amics no apareixien va sortir corrents capa la porta. Lombra la va agafar i la Martina va cridar: -Aaaaaaa! La va matar ningú va saber res d'aquest nois mai més i conte contat conte acabat.

LA CASA ENCANTADA -Ah, hola em dic Sol. -Ei sol que no en presentes? -Ah, si aquesta és la meva cosina Luna. Ara si comencem a contar el conte de por i el pitjor és que és de veritat. Fa qui sap quants anys la Mort es deia Mateo i la seva dona Eva, eren feliços però una nit va passar un imprevist. La dona anava a tenir quatre fills però va entrar una persona amb un ganivet i va acabar matant al Mateo i a l´Eva. Es van despertar als 150 anys d'haver mort, els seus ossos i carn putrefacta van cobrar vida però l'Eva va tenir de totes les maneres els fills i des d'aquell moment Mateo i Eva es van dir la Mort i la Dona Cadàver. -Mort, Mort. -Sí doneta meva. -He trobat una falç per tu. -Gràcies! -Saps on estan Charli, l'Ombra, Temor i Vampir? -No ho sé. -Mama, papa, hi ha un senyor i una senyora que volen treure'ns la casa. En aquell moment van començar a matar tots els que venien a la casa. Morien fins que un dia la van comprar una família de sis persones. Eren el pare, la mare, la Laia, l'Alba, el Jan i el Junior. -Mira, Ombra, Temor i Vampir semblen nens de la nostra edat. -Sí. -Que bé. -Sí que tindrem amics de veritat. -Amics. -De veritat, ja, ja, ja. -Per què us rieu? -Per què ens riem? -Per què hem de matar-los! -Vaja, d'acord. -Pare, mare. -Sí Laia. -He escoltat una veu. -No siguis poruga. -No he sigut poruga Alba.

-Comença l'espectacle de veritat. -Ja, ja, ja, ja, ja -Ho sento. Laia tens raó. -Ho veus! -A no sabeu la història? -Que història. -Diuen que algunes persones que veuen ombres i una portava una falç. -I les persones que ho deien? -AH estan mortes. -On van morir? -Doncs aquí. -Aquí? -Sí aquí! -Sí és que les ombres les assasinaven? -Segurament es el Mateo, l´Eva i els seus quatre fills. -L'endemà van trobar els pares dels nens morts van marxar a casa de la seva tieta i mai més van saber de la mort. Van seguir-los però no li feien res això si van demostrar que sota de tota la carn podrida ells eren nens de tot cor. -Però aquesta història no pot terminar així. La Mort s va emportar els seus fills i va maleir la casa seva i va començar a viure a l'infern. Aquest conte s'ha acabat i si no és mentida és veritat. -Però morireu ja, ja,ja, ja,ja, ja

ANNA

FI.

La mare desapareguda Hi Havia una vegada una mare que es deia Lluïsa i una filla que es deia Lídia les dues volien comprar una casa bonica i bella. Abans hi vivia una família a la casa bella que un dia van matar a tota la família junta. La gent no sabia per què van morir però sempre van dir que un esperit va tenir alguna cosa per veure. Una nit la mare no sabia el que havia passat però la filla sí que ho sabia sí que ho sabia però no s’ho volia dir la seva mare perquè sinó, no comprar la casa i aquella casa era molt bonica. La mera v a comprar aquella casa perquè era bella i bonica i que no li passava res però la filla no estava molt convençuda de la casa que havia agafat. La seva mare va començar a agafar caixes i caixes i tot el que

tenia a casa seva ho va agafar"

Van arribar a la casa que tan bonica ni bella era. La filla va entrar a la casa i va escollir l'habitació que més li agradava. Va passar que l’habitació que havia agafat la noia va ser la de nena que va morir en aquella habitació!

" A la nit quan es va anar a dormir la nena va escoltar cops i no podia dormir va passar una ombra, llavors es va espantar. I de cop i volta la mare va pegar un crit. La nena es va aixecar del llit i va anar corrent cap a l’habitació de la seva mare, quan , va arribar la nena a l’habitació la mare havia desaparegut. Després de buscar i buscar par tota la casa a la mare la va trobar en un armari amb molta sang, la nena corrent va trucar a l’ambulància molt espantada li va preguntar a la mare el que li havia fet aquelles ferides. La mare va contestar que no ho sabia però ella només havia vist una ombra molt estranya.

" La mare li va fer una abraçada a la seva filla anar-se’n a una altra casa diferent.FI

LA MORT DELS FANTASMES Hi havia una vegada uns nois que van anar a una excursió, i a la nit van contar històries de por. Una de les històries la va contar el monitor,  -Fa molt de temps el 1998 una parella vivia a la ciutat la noia es deia Elisabeth i el noi James. En Emès havia d'anar a fer un passeig amb el gos i anar a comprar. De camí que anava a comprar la van atropellar i va morir. En James no ho va suportar i per això es va anar al mig del bosc amb el seu gos a una casa. Uns anys després van picar a la porta i quan va obrir no va veure a ningú i va tancar. A l'estona va escoltar una veu i es va espantar. Se li va aparèixer la seva dona i no s'ho creia però després s'ho va creure a l'estona. Van estar uns mesos junts i després va morir en James. Ningú sap el que va passar a aquella casa l'únic que no sabien és qui l'havien matat. Fi -Què? Us ha agradat la història o us ha fet por? Bé a dormir però els nens no podien dormir perquè tenien molta por perquè com havia sigut en aquell bosc i al matí aniríem a la casa aquella d'excursió. Ja eren les 2 del matí no es dormien van escoltar un soroll van sortir tots a veure què era i era un mussol però després van sortir unes llums pel mig dels arbres i van avisar a l'Àlex. Però no estava i es van espantar. Van sortir l'Elisabeth i en James i els van perseguir per tot el bosc i el van aconseguir atrapar i els van matar i dels nens ja no se'n sap res ja ja!! FÍ Alba Roman Feria

La muntanya tenebrosa Una vegada hi havia una muntanya que era molt bonica. Tenia flors, gespa verda i 1 sol arbre en mig. Un dia es va cansar i va dir Que com algú tornes a llençar alguna cosa a la muntanya cridaria a un esperit i se l’emportaria i això va fer. La gent deia que era mentida aleshores un noi que caminava per allà va llençar una llauna de refresc. L’arbre el va avisar que si no ho recollia trucaria l’esperit. Ho va fer l’esperit se’l va emportar i així amb totes les persones, fins que una persona li va dir que no passava res, que no havia de matar la gent però també va trucar l’esperit i la va matar també fins que es va quedar sol a la ciutat i va dir: estic sol ningú m’embrutarà mai més. LAIA

LA GUINEU MENTIDERA Temps era temps en un bosc molt llunyà vivien un conill i una Guineu. Vet aquí que era un estiu calorós el conill li va preguntar a la guineu on hi havia aigua. La guineu que era molt astuta li va dir que el riu estava a l’altra punta del bosc quan en realitat havia un riu allà al costat però no volia compartir-lo amb el conill. El conill va començar a córrer fins al riu i pel camí va trobar un esquirol, li va preguntar el conill”: que fas per aquí a l´altra punta del bosc?” el conill li va explicar que la guineu li havia enviat a buscar aigua. L’esquirol li va dir que no es fies de la guineu perquè deia moltes mentides. Després d’això ningú va confiar en la guineu. CONTE CONTAT AQUEsT CONTE JA S´HA ACABAT ☺

MISTERI EN LA MUNTANYA ALTA Vet aquí en un poble molt llunyà hi havia una muntanya alta . Una família amb un nen que es deia Jaume, una nena que es deia Maite , una mare que es deia Raquel i un pare que es deia Sergi havien vingut a passar les vacances . Un dia la família va dir de pujar a la muntanya alta, però tothom els deia: -no pugeu que hi ha esperits i fantasmes perquè una família va pujar i mai va baixar . El Jaume li va preguntar a la seva mare: -el que ens han dit és mentida? -clar Jaume aquesta tarda pujarem i no n’hi haurà res. A mitja tarda, la família quan anaven pujant la muntanya, la Maite va trobar un pantaló i més endavant més peces de roba . Quant van pujar a dalt al cim de la muntanya ,van començar a escoltar crits, la família va anar corrents a on cridaven i era gent que estava atrapada a una masia perquè se’ls havia caigut un tronc a la porta i no podien sortir . La família corrents va trocar als guardes forestals quan van venir els van ajudar a sortir, però resulta que era la família que va pujar i mai va baixar. Conte contat, conte acabat. Júlia Gavarnet Godoy

LLUMS I OMBRES Un conte us explicaré, tan bé com jo sabré; si l’escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà. Em dic Elisa Gómez. Era l’antiga detectiu en cap de la unitat d’homicidis de la policia, Em jubilo i canvio de casa. Durant la mudança he trobat a un bagul amagat a les golfes una bufanda rosa que m’ha fet recordar l’únic cas que no vaig poder resoldre: els assassinats de l’antiga Escola Benviure l’any 2015. Aquell any, el 31 d’octubre, estava treballant al torn de nit quan em van trucar al mòbil: ‘’Ring, Ring’’ Detectiu Elisa Gómez. Digui’m... Tic-tac-tic-tac... Cada hora mataré... tic-tac-tic-tac. Qui truca? - vaig dir alarmada. Recordes l’antiga escola Benviure? – va dir una veu rogallosa i greu. Benviure?? Era la meva antiga escola! Qui ets? – però ja havia penjat. Vaig quedar tota intrigada. Em vaig preocupar però vaig anar a investigar. Estava arribant a l’escola quan de cop es varen escoltar uns trets. PUM,PUM!!!!! Que ha sigut això? Sembla que han sigut uns trets i que sonen a les antigues aules de primer. Quan vaig arribar a l’antiga aula d’informàtica vaig trobar una pistola a terra, la vaig agafar amb un mocador per si tenia empremtes dactilars. Per sota l’escriptori es veien restes de sang. Vaig mirar al meu voltant quan al fons de la sala hi havia una cadira amb el cos del mort. Sembla l’Aleix Vega! Anàvem junts a la mateixa classe!! Estava pensant qui podia haver fet això quan em tornen a trucar. Digui’m? Elisa, el temps s’acaba. - la veu era baixa i no es podia identificar si d’home o dona. Perquè fas això? - però la veu no va contestar. Estava començant a empipar-me de què sempre em pengés. He de trobar més pistes!

De sobte es va sentir en una altra aula la veu d’una dona. Sabia que eres tu! Li diré a la policia! AAAGH!!!!!!! Va ser un crit terrorífic. On sona això? Ah, a l’antiga aula de fusteria! Quan vaig arribar allà vaig trobar una corda a terra, al mig de l'aula. Una corda? Miraré més. Em vaig girar i llavors vaig veure el cos d’una dona al costat de la porta. Crec que és l’Alessandra Vega. Oh, no! Anava a l’altra classe, jo anava a l’A i ella al B. Per un moment vaig pensar perquè aquest dos i em vaig adonar que l’Alessandra i l’Aleix eren bessons. No eren problemàtics, ni es ficaven amb ningú. Per què els havia escollit a ells? Per què a l’escola benviure? I a mi? Estava pensant en tot això quan vaig escoltar un crit que venia del menjador. Vaig anar-hi corrents i quan vaig arribar-hi vaig veure l’assassí: no sabia si era home o dona. L’identificava amb una silueta, portava barret, per sota es veia el cabell curt, era alt i àgil. No feia soroll així doncs portaria bambes i el que semblava una dessuadora amb caputxa. No vaig poder identificar res més i es va escórrer com una ombra per la porta del pati. Atura’t, policia!!! El vaig intentar agafar però la víctima era viva i la meva obligació era ajudar-la. Vaig agafar el mòbil i vaig trucar a una ambulància. Sóc l’Elisa Gómez, detectiu en cap de la comissaria. Necessito una ambulància al Carrer Can Paulet 1, a l’antiga Escola Benviure. És urgent, tinc una víctima ferida amb dues ganivetades. RÀPID!!!!!!!!!! També hi ha dos morts.  L’assassí es va perdre pel bosc al costat de l’escola i va ser l’últim que vaig saber d’ell. L’última víctima no la coneixia però amb el temps vaig descobrir que vivia al mateix edifici que els bessons. Encara que vaig interrogar a tots els veïns del carrer ningú no sabia res ni cap sospitós s’adaptava al perfil de l’assassí. Ara, ajupida al costat d’aquest bagul amb la bufanda a la mà, sé que aquest cas em perseguirà fins a l’eternitat. Potser les ànimes de les seves víctimes el resoldran, i quan l’assassí

menys s’ho esperi l’abordaran per fer la justícia que els humans no vam ser capaços. L’assassí va ser una ombra, però només hi ha ombres si hi ha llum... Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida... és veritat.FI

Natalia Castillo

Una vegada hi havia una família amb quatre persones, era Halloween i com tothom sap per Halloween els amics s’ajunten en aquest cas... El fill volia anar a fer Halloween amb els amics però no podia havia d'anar amb la família: -Jo vull anar amb els meus amics!!-va dir en pau tot enfadat. -No pots pau,has d'anar a sopar a casa l’àvia i després acompanyar a ta germana a buscar caramels! -No, jo vull anar amb els meus amics. -Aniràs a sopar a casa l’àvia amb un somriure d'orella a orella i després aniràs a buscar caramels amb ta germana Maria. -SÍ sí -va dir en to baixet en pau perquè sa mare no l’escoltes. -Va anem-hi, hem d’anar a comprar caramels per quan a casa l’àvia vinguin a fer truc o tracte -Silili-va dir la maria tot emocionada. Quan van acabar de comprar van anar cap a casa es van vestir, i tot seguit van anar a casa l’àvia. Entren a casa l’àvia.  -Hola àvia!!  -Hola pau, hola Maria.  -Comencem a sopar-va dir l’àvia.  En acabar de sopar en Pau va dir:  -Ara vinc vaig a buscar una cosa al carrer! -D'acord-van contestar.

En Pau va anar al carrer a buscar als seus amics, els va trobar i els va dir: -En 30 min estic aquí que si no sospitaran. Va arribar a casa altre cop i va dir ja estic però: -He d'anar a casa a buscar els cups pels caramels!! -Vés amb compte i ràpid si us plau-va dir la mare. -En pau va sortir de casa i va anar amb els seus amics al costat del cementiri.Un dels seus amics li va dir: -M’aposto que nos us atreviu a entrar al cementiri i cridar m’agraden les patates fregides 2 vegades!!?? -I tant-va dir en pau. Tot seguit tots van dir: -Jo també -O també I van entrar i cadascú en una part diferent del cementiri van cridarho dues vegades, van sortir del cementiri i li van dir a l'amic -T'has de caure i trencar-te un os. -Has de morir com sigui. -En 20 min cauràs a sobre d’un patinet t'aniràs rodant i et trencaràs una cama. -Va que dieu, no te gràcia que voleu fer-me por o que, val ho heu aconseguit!! Van passar 19 min i 40 segons i de cop i volta li va venir un patinet i va haver d'anar a l’hospital. Quan es va despertar amb molta por estaven els 3 amics al seu costat a l’hospital,i li va dir:

-Que feu aquí, que més ha de passar per què deixeu la broma? -No es brma va dir en Pau.  -A no, i que es si es pot saber?-Va dir mig amb por i enfadat: Va estar tot el dia pensant com es podia treure d'allà i al final va trobar la solució. -Ja ho tinc, va dir-los a tots per missatge.  Al Fernando li van donar l’alta i li va dir, amb esperances: -Tornem al cementiri. Tot va començar quan us vaig dir que diguéssiu aquella frase pel cementiri i va ser a les 11.12 i ara són les 11:10, es van esperar 2 minuts i, ho van intentar. Van sortir dient -T’has de caure trencant un ós- va dir un. -Has de morir com sigui-va dir l’altre. -En 20 minuts cauràs a sobre un patinet, t'aniràs rodant i et trencaràs una cama- va dir en Pau. Nova funcionar, va acabar com havia començat. Aquesta va ser la desgràcia.  Van guanyar l’aposta però van perdre el cap.

VINE I DESAPAREIX Una vegada fa molts anys, una família va anar a un hotel que es deia: VINe I DESAPAREIX. Però ells no sabien res perquè no posava aquest nom, posava: L’HOTEL DE 5 Estrelles, per enganyar a les famílies. Quan van arribar a l'hotel van treure les maletes del cotxe i van entrar dins i una vegada van entrar ja no van poder sortir, els hi van dir l'habitació en què anaven i van anar cap a l’habitació, quan van entrar dintre el nen que es deia, Joel que era temorós d’ulls marrons, li va fer una mica de por l’habitació perquè era on van matar a l’altra família que ve vindre, però ells no sabien res, Llavors el nen li va dir a la mare: -Mama, aquesta habitació em dóna mala sensació!!! i li va dir la mare: -No passa res fill meu aquesta habitació no fa por ja veuràs!!! Mentre que la nena i el pare anaven veient l’habitació, el Joel va anar el bany i quan va entrar va veure una taca de sang en la banyera i va marxar corrents a dir-li a la seva família: -Mama, papa i tata hi ha una taca de sang en la banyera!!! I tots van anar a veure-la i es van quedar bocabadats, després d’haver vist la taca, van baixar tots a dir-li a l'hostessa: Mireia era rosa i alta, i li van dir: -Mireia, a la banyera hi ha una taca de sang!!! I li va dir la Mireia: -Que va això no és veritat, deu ser que aquesta una mica bruta. Llavors van pujar un altre cop a l’habitació i com que ja de nit van anar a dormir, hi ha mitja nit van sentir uns sorolls molt forts, la mare es va mira el mirall i va veure un esperit com si fos la morta, Llavors la Mireia com que l'habitació estava fosca, tenia les claus de l´habitació i era dolenta, es va infiltrar dins i va matar a tota la família!!! I així per quan vingué una altra família tornes a fer-ho.

I És UN GAT I És UN GOS I AQUEST CONTE JA S’HA FOS.

LA FESTA SANGINOLENTA Una vegada hi havia fa molt, en un poble petit hi vivien deu persones. En aquell poble hi vivien: En Carlos, que és fuster, la Jesica que fornera, el Jorge que treballa de ferrer , l'Ana que és cuinera, el Marc i l'Àlex que són obrers. El Carles es va retirar després de la mort del seu fill. La Isabel i la Maria que són germanes i són grangera, i la Isabela que treballa en la carnisseria. Un bon dia a totes les cases va arribar una invitació que deia: -Esteu tots convidats a una festa en el castell. I la invitació estava firmada anònima. Quan van arribar a la festa a les deu de la nit es van tancar les portes darrere es van apagar els llums i l'Ana estava morta amb una nota que deia: -Aquesta nit morireu tots" uajajaja". Al cap de cinc minuts va morir. Hi havia una nota escrita amb la seva sang a la paret que deia: -Ja van dos i si voleu sortir un misteri hareu de fer Després al cap de deu minuts va morir l' Alex i d'un a un van morir tots menys dos que van poder sortir,eren el Carles i la Maria.

Conte contat conte acabat Raúl Acero

LA CASA ENCANTADA

En un poble de Tarragona, van passar aquests fets, que van ser notícia fins i tot a un dels diaris de la ciutat de Tarragona. A mi m'ho va explicar un veí del mateix poble. Cinc nois es van reunir en una vella casa abandonada, per fer espiritisme. Ho van preparar tot i van començar la sessió ... "Si hi ha algú que et molesti ... D'aquí marxarà". Tot seguit, el got va indicar a dos nois ... Aquests dos nois, es van mirar molt sorpresos i van marxar de l'habitació. Tornaven caminant cap a casa, deixant els altres tres nois amb la sessió d'espiritisme, parlaven pel camí de la mala estona que havien passat. Quan portaven una estona caminant, van sentir un soroll molt fort i en girar-se, la casa s'enfonsava sobre els tres nois.

CARLES APARICIO

El NEN RAPTAT Era un dia de pluja i la família és volia anar de càmping i se'n van anar a Banyoles. La mare es deia Pepa el pare Miguel el germà Max i jo que sóc l Abigail. Ens vam anar de càmping a Banyoles. Aquell camping no anava ningú segon la historia havia un monstre o esperit que es deia Aniceto. La família no creia res sobre la història així que van muntar en cotxe i se'n van anar, pel camí ens va perseguir un porc senglar amb cara de búfal i potes de cavall, després ens va seguir una cabra negra amb el numero 666 escrit amb vermell deien que aquella cabra era la cabra del diable deien que si et seguia tenies el pitjor dia de la teva vida. Van arribar al càmping, els agradar molt. Va dir la família: -Que bonic segur que aquí no ens passarà res dolent. A recepció… Va dir tota la família: -Hi ha un cadàver! La nena que veia a la cabra del diable. Va dir la mare: -Filla tens febre. Va dir la nena: -Mare estic bé 'ho dient totalment serisament! Va dir el nen: -Mare és veritat! a dir tota la família: -Esteu veient el mateix que jo!

-correuuuuuuu sense parar! -anem al bungalou! Va dir la nena: -ara que fem? -jo estic cagadeta de por! Va dir el nen: -Jo tinc ganes -vaig a menjar alguna cosa va dir la mare: -vale El nen al entrar al bungalou va aparèixer un ganivet i el va fer pedaços petitets. La família quan no van veure al Miguel es van espantar i va obrir la porta i la mare es va a posar a plorar sense parar. La família va estar destrossada però qui més va ser la mare per dir-li d'acord Des d'AQUELL DIA NO ES VA SABER D AQUELL NEN.

COLÒNIES DE SANG MARC HERNÁNDEZ Fa qui sap quants anys, en una casa de colònies, deu nens ho passaven molt bé, fins que a la nit un d’ells va explicar una història de molta por... A mitjanit els nens que estaven desperts, l’Oscar, en Joel i en Aurelio, al matí no hi eren. Quedaven set nens. Els van buscar per la vella i desparterada casa de colònies. En un armari estava ficat el que semblava ser l’Oscar. Amb el cap tallat i un tir al cap i la boca oberta . L’ Aurelito el van trobar sota el llit amb una fletxa al pit i una altra al cap, en Joel estava en un arbre ensangonat i amb una branca travessant-li el cos. La desesperació i la por creixia i els nens es preguntaven què podien fer. L’Agapit es va posar a plorar i en Felipit va fer el valent i va dir: -Vinga no sigueu ploramiques, sobreviurem, estarem bé ja ho veureu. Però a la nit següent... En Guillem, en Samuel i l’Anaclet van desaparèixer. L’Anaclet estava al soterrani amb un ganivet al pit , tots sabien que l’assassí era ràpid i que tenia armes de sobres, en Samuel estava estirat a l’ escala, no tenia sang però no respirava, era mort... Els nois tenien tres preguntes per resoldre: On era en Guillem ? Qui era l’assassí? Com havia mort en Samuel ? Els nois estaven desesperats. Nomes quedaven: L ‘Agapit, l’ Ismael, en Paco i en Felipit, eren els únics que quedaven vius. Tenien molta por i seguien sense saber què fer, van dormir junts, pensaven que si algú es movia ho notarien, però no va ser així . L’ Agapit, va aixecar-se per veure aigua i es va adonar que estava sol a la habitació, va baixar a la cuina i va veure com

allar l’assassí que es deia Black jack, agafava una motoserra. Els nois estaven tots allà lligats i l’ Agapit va comprendre que els seus amics morts eren maniquins. L’ Agapit va veure com l’ assassí va tallar-li el cap a tots i d’un tir el va matar. En Guillem, ho va veure i va córrer. Per sort portava un telèfon mòbil va trocar la policia i van detenir en Black. I EL QUE NO HO VULGUI CREURE QUE HO BAIXI A VEURE

FI.

Una vegada hi havia una família que es va mudar a una casa però per la nit s'escoltaven sorolls...

Les persones que hi ha són: David, Susanna, Ismael i Anna. L'Ismael sempre tenia molta por.

La Susanna tenia molt caràcter i l'Anna i el David eren molt bromistes.

El David tenia el cabell ros amb ulls blaus, l'Ismael tenia el cabell marró no portava ulleres, la Susana amb ulleres liles i vestida de negre o blanc i l'Anna vestida de rosa cabell ros i ulleres roses.

L'Anna a la nit va escoltar un soroll, hi va anar cap a la cuina i.... PUM un fantasma la va agafar.

L'Anna va cridar però ningú la va escoltar.

El fantasma la va guardar al riuràs. Quan es van despertar es van adonar que l'Anna no estava i es van espantar molt. De cop i volta van sentir un soroll....CLAP CLAP... amb un martell, i van veure una ombra al saló. Primer va agafar a l'Ismael, després a la Susanna i després al David i van estar allà per sempre. Després de 50 anys es va a mudar allà un altra família i li va passar el mateix,

i cada família que es mudava en aquella casa estava maleïda. I això és tan veritat com el conte que s'ha acabat.

LA MALEDICCIÓ DELS ESPERITS Una vegada hi havia 7 nois, un grupet d'amics, amb 4 nenes i 3 nois. Vivien a un poble de França fa molts anys i un dia s'anaven d'excursió amb l'escola al bosc. Els professors van advertir que els hi fessin cas perquè si no es podien perdre i ficar en un bon embolic als professors, perquè ells eren els responsables de tots els nens i nenes de la classe. Els nois i les noies del grupet es deien: Paula. Aaron, Carlos, Laia, Lara i David. Com no van fer cas es van perdre pel bosc. La Lara ja va començar a enfadar-se i dir cridant: Ja ens hem perdut!! Tot per la vostra culpa. I ara què fem? Tots es van quedar callats però la Paula va dir que no es posés així perquè la culpa no havia sigut d'ells, deien que s'havien despistat un moment i que no havien vist per on van anar tota la classe. Ja s'estava fent fosc i estaven avorrits i volien estar de bromes. Llavors l'Aaron va dir d'anar al cementiri que estava a prop i van saltar les reixes i es van colar. Aleshores van començar a molestar els morts, van mirar cap al fons i van veure una noia amb el cabell llarg que tenia els cabells per la cara que anava vestida tota de blanc amb taques de sang, que caminava lentament cap a ells i l'esperit deia: -Deixeu-me en pau a mi i a tots els que estan al cementiri. Us vaig a demanar si us plau. Però si no ens deixeu de molestar veureu la conseqüència i us asseguro que no us agradarà gens ni us farà gens de gràcia! Tots es van quedar en xoc però deien que el que havia dit l'esperit era mentida i no s'ho creien. Van començar una altra vegada a molestar els morts fins que es van cansar i se'n van anar fins a un lloc que van veure cases i estaven creuant un carrer i els van atropellar. Aleshores van anar a parar a l'hospital. Llavors en aquells moments es van adonar de què el que deia la noia de l'esperit era cert. I que això era una maledicció de l'esperit. L'hospital va aconseguir el número de mòbil dels pares i els metges van trucar per avisar-los. Mireia

L’escola emmascarada Hi Havia una vegada una noia que es deia Daniela, era una noia molt tímida i molt insegura d’ella mateixa. En l'escola tots es ficaven amb ella, fins que un dia va decidir fer-li una broma a tota la classe. Era l'hora de sopar i la seva mare li va cridar: L-Vinga a sopar!!! –va cridar la mare C-Vaig –va dir mentre preparava la broma!! Y-Que bo que està el menjar -va dir el pare. C-Siiiii boníssim!!! La Daniela va córrer cap a la cuina i .......al acabar de sopar va anar un altre cop a la seva habitació i va continuar amb la broma, Van passar les hores i la seva mare li va dir: L-Daniela aixecat que ja són les 08:00!! En acabar d'arreglar-se el pare li va portar a l’escola. -Que tinguis un bon dia,corre que arribes mitja hora tard- Li va dir el pare. -D'acord – Adéu En obrir la porta i entrar la professora li va dir: -No pots entrar arribes mitja hora tard!! La Daniela es va enfadar molt i se va anar a posar-se la disfressa va apagar la llum de tota l’escola i va començar a donar cops a la porta. Tots els nens es van posar a cridar mentre que la professora els deia:

A-Nens no passa res silenci sinó no puc anar a tornar a encendre les llums- va dir la professora. La Daniela va arribar al punt de treure’s la disfressa però ja era tard no se la podia treure. Van trucar a la policia. M-Sortiu tots de l'escola. La Daniela es va amagar al gimnàs ,els seus pares cridaven al policia perquè estaven preocupats per ella, no sabien que era ella la que havia fet tot això. L-Policia vés a la classe a veure si la Daniela està allà? M-Asclar senyora. El policia va anar a mira a la classe però res de res no hi havia ningú va sortir i els va dir: M-Ho sento però la seva filla no esta a la classe aniré a mirar al gimnàs. Va entrar al gimnàs i va veure una ombra sota les grades va anar cap a ella i li va dir: M-Que et passa?, vine que hem de sortir!! I-No puc veste'n tu si us plau, veste'n M-Vine que a passat una cosa i heu de sortir tothom d’aquí!! El policia es va apropant a la Daniela mentre ella deia: I-No,no vinguis no serà bo!! Va anar i va agafar a la Daniela d’alguna forma el va matar, mai sabrem com va passar però sabrem què va passar. Cristina Valiente

HANNAH I EL SECRET Karma: Hola bo doncs jo sóc el karma i ho sé tot sobre vosaltres. Quan feu alguna cosa que està malament jo aniré en el moment, en una setmana, en un mes, fins i tot pot arribar a l'any! Bo per donar-vos un exemple us donaré el de la Hannah una noia perfecta: Família rica, la millor estudiant, la millor filla segons els familiars que l’han cuidat, fen feliç els seus amics, cuidant del seu cavall Bé una nena magnifica però una cosa va passar...bé jo m’en vaig que tinc feina *s'en va*

Lucia

EL SECRET DEL CONSTRUCTOR Fa més de 100 anys com diu la llegenda, hi havia una escola encantada… Plena de fantasmes!!! Que l’únic que volien era reconstruí l’escola Sant Josep que estava abandonada durant sigles i després sortir per conquistar el món enter. Fins que un home molt treballador i honrat volia reconstruí l’escola, va parlar amb l'alcalde i va firmar uns papes però se li va oblidar llegir-los i posava de què hi havia una història de fantasmes en aquesta escola, l'home va firmar i es va marxar a la seva casa i es va quedar adormit a cap d’un temps es desperta i mira el rellotge, es va donar conte que era tard i se’n va anar corrents a treballar i tots estaven esperant al cap, que era ell, es van posar contents i van començar a treballar. Van passar mesos i mesos reconstruint l'escola, durant aquest temps un dia normal com tots un treballador que estava arreglant una eina, va desaparèixer i el cap ho va veure, però no ho va dir-lo els seus treballadors perquè no pensessin que estava boig. Mentre passava el temps i revisaven que estava tothom es van donar conte de que faltava un treballador, i van buscar per totes arreu però no van trobar res, i tots deien que havia escapat. Van passar dies i dies investigant on podia estar, però no van trobar rastre d’ell. Al final van contractar a uns detectius van investigar per totes les parts però no van trobar res d’ell, al cap d’un temps va passar una cosa que ningú s’ho esperava, van desaparèixer tots els detectius que eren uns dels millors del món.

Al cap de poc el cap va tornar a veure al fantasma i aquesta vegada ho va perseguir però li va perdre de vista. Va passar una eternitat i els fantasmes van pensar en un pla per APODERAR-SE DEL MON ENTER!!! I va passar una cosa que ningú s’ho esperava el cap va parlar amb l’alcalde de què atraparia al fantasma, que era el que ell pensava, però es van riure tots perquè era una ximpleria el que ell deia però igualment ho va intentar. Va anar a l’escola i va esperar, però no va aparèixer a, després se’n va anar a la seva casa i tothom es burlava d’ell i quan arriba a casa algú li havia deixat una carta a la bústia i posava: A L’ESCOLA SANT JOSEP A LES 20.00 AL DIVENDRES. L'home es va espantar una mica, però li va passar per alt, va anar a l’ajuntament i li va entregar a l’alcalde però es van riure igual que abans perquè tot el poble creien que l’havia escrit ell i va sortir a les notícies LOCALS I NACIONALS. Home bora-ho creient que a l’escola Sant Josep hi ha un fantasma diuen les notícies. Va quedar en ridícul davant tot el seu poble i després va anar a l’escola que posava la carta i per casualitat va agafar el seu invent el NEWTOW 3000 va entrar va esperar i es va escoltar una veu: -Així que em vols atrapar-me ? Va preguntar el fantasma. Va sortir el fantasma per un taller ple d’eines i el cap se’n va anar corrents darrere d’ell encara que estava mort de por. Van arribar al bosc corrents sense parar i el fantasma es va amagar-se a una cova.

Van entrar a la cova i l'home va veure una muntanya plena de monedes d’or i a hi és on van lluitar l'home va agafar el seu invent el NEWTOW 3000 i va xuclar al fantasma com una aspiradora. Al cap de 3 dies ho van celebrar amb l'alcalde i tot el poble, va anar a veure el fantasma que estava atrapat dintre del NEWTOW 3000 però no hi va explicar a ningú de què a la cova hi teia una muntanya de monedes d’or i va ser milionari.

Raúl Blazquez