JOCS FLORALS 2008-´09 CEIP MONTBAIG
Obres premiades de primer curs
EL MEU DOFÍ
El meu dofí és molt prim a més a més és de color blau, blau com el mar. A ell li agrada molt jugar. Salta, salta per les ones, fent amics per totes les zones. Naima Bouadid 1r premi
LA TORTUGA
El cap molt llarg té i és de color verd. Pot amagar el coll i quan ha de caminar molt ho fa molt a poc a poc. És un animal molt molt petit tan petit com un clip.
Yaiza Moreno 2n premi
SANT JORDI I EL DRAC
El drac i el Sant Jordi van lluitar i el Sant Jordi va guanyar. Va aplaudir molt fort perquè va ser el campió! Va agafar una flor, per donar-li al seu amor. Amb la princesa es va casar i molt feliços van estar. Alex Macias 3r premi
Obres premiades de segon curs
LA LLUNA
La lluna és blanca com una estrella com la llum com el teu cor i com el teu amor. Ha passat un cavaller i vol veure els teus ulls, quan ha vist els teus ulls, s’ha enamorat de tu. Daniel Díaz 1r premi
SANT JORDI Ara ve Sant Jordi, què divertit que és! Farem una festa i ens ho passarem molt bé. Un príncep molt valent que no podia estar content perquè ha de lluitar amb el drac per salvar la princesa de qui s’ha enamorat. El príncep ja ha acabat amb el drac i al drac li surt sang, de la sang surt una rosa i se la dóna a la princesa que és molt preciosa.
Paula Martínez 2n Premi
L’ESTOIG El pegament enganxa i de vegades es desenganxa. Les tisores tallen i de vegades et talles. El retolador pinta i de vegades es gasta la tinta. Amb el llapis he dibuixat i de cop la punta s’ha gastat. Amb l’afilallapis de l’estoig li he fet una punta que fa goig. Amb la goma he esborrat i molt bé m’ha quedat.
Alberto Ruíz 3r Premi.
Obres premiades de tercer curs
EL MEU PIRATA Jo tinc un pirata un pirata molt especial de nit es desperta per lluitar. Jo sé que guanyarà però quan es desperti tot s’acabarà. El meu pirata sempre està content encara que es faci malbé. Jo tinc un pirata un pirata molt especial. Mª Carmen Liébanes 1r Premi.
LA MEVA MARE La meva mare és tan bonica tan preciosa com una rosa. La meva mare ens estima, ens ajuda, vol que siguem les millors... La meva mare corre com un llampec per anar a l’escola perquè tot estigui bé. Jo l’estimo per totes aquestes coses, per ser com és.
Alba Beltran 2n premi
LA LLUNA La lluna negra com un carbó. La lluna sembla una closca. La lluna suau com una ploma. A les nits d’estiu m’il lumina, m’enamora. Lluna d’estiu, lluna morena. Chaimae Bouadid 3r Premi.
Obres premiades de quart curs
EL ZOO Al zoo hi ha molts animals. El dofí és molt ballarí. El lleopard menja donant salts. La tortuga és ballaruga. El cargol surt al sol. La foca juga amb la pilota. La zebra és blanca i negra. La girafa és alta com un arbre. El tauró és molt perillós, no t’hi acostis o serà pitjor. I el lleó que és el rei de tots. Toni Mendoza 1r Premi
LA MEVA FAMÍLIA
La meva germana és molt bonica, és molt petita i es diu Manolita. El meu germà es diu Paco i és molt maco. Quan marca un gol diu que és un golàs. En realitat és molt bo, si vens ho veuràs. El meu pare es diu José i quan veu les notes diu molt bé! La meva mare es diu Manoli i ens fa els entrepans amb una mica d’oli. Quan marxa el meu cosí Tomàs, li diu vigila i no tornis tard! Jo sóc l’Angelita, la germana més gran, sóc molt llesta, però m’agrada cridar. Estic molt contenta amb la meva família, cada dia intentem somriure. Som molt feliços tots, la meva família i jo. Angela Fernández 2n Premi
L’AMOR L’amor és necessari per saludar, compartir i estimar. A mi m’agrada quan el món està content i feliç. El món és amable amb tota la gent. Els amics no es separen, perquè sinó, seria molt cruel. L’amor no ens separarà. Aquest món serà més feliç que mai. Míriam Barkich 3r Premi
Obres premiades de cinquè cinquè curs
SANT BOI Al matí es desperta Sant Boi, amb el repicar de les campanes. Jo em llevo del llit i em trec el pijama. Els carrers són plens de gent amb feina per fer. El dia es desperta sempre corrents i corrents. Si jo fos un rellotge, pararia el temps, per descansar una mica i flotar amb els vents. Passejant cap al col legi, m’adono de la sort que tinc, vivint en una ciutat que cuida molt de mi! Rocío Pasano 1r Premi
EL NEN DELS INSTRUMENTS Hi havia una vegada un nen que tocava molts instruments: la flauta travessera, el contrabaix, la bateria, el violí, el piano, el trombó, la trompa, la trompeta i el carilló. Un dia a la nit li van desaparèixer tots els seus instruments i li van deixar una nota que hi posava: “ si vols els teus instruments has de venir a la muntanya màgica”. Va anar a la muntanya màgica. Era una muntanya molt, molt i molt alta i es va posar en camí. Quan ja portava bastant camí es va trobar amb el contrabaix i el violí que el van guiar. Va continuar el seu camí i cada instrument que trobava li guiava en el seu camí. Quan va arribar al cim de la muntanya es va trobar l’instrument rei, era una mena de piano i flauta que li va dir: - Jo sóc el rei instrument i t’he tret tots els instruments. - No! Torna’m els meus instruments!- va cridar el nen.. - No! Ara són meus! Va respondre el rei. - Però els necessito per tocar la meva música!- va dir. - D’acord! Te’ls tornaré si em promets que els cuidaràs millor. - Tracte fet! - Li va dir el nen. A l’endemà, quan ja era de dia, es va llevar del llit i va cridar: - No, si això era un somni!
Mario Mestrich 2n Premi
ELS OCELLS DE COLORAINES Hi havia una vegada uns nens i nenes d’una escola que un dia s’anaven d’excursió al bosc per anar a veure els molts animals que allà hi vivien : esquirols, ocells, insectes... Van arribar a veure moltíssims animals, però no van veure els ocells. Van donar voltes i voltes i finalment els van trobar. Un nen espantat va dir: - això no són ocells perquè són com un Arc de Sant Martí petit. I l’altre company li va respondre : - sí que són ocells perquè estan cantant! El seu company va tenir una idea:- per què no li deixem menjar i a veure si ve a menjar? Si ve volant segur que sabrem si són ocells de veritat. Tots els nens van deixar un tros de pa moll al terra. Els ocells van venir volant en veure el menjar. Però un dels ocells, el més petit, va baixar volant i d’un cop es va trencar l’ala. Un nen va dir espantat. – mireu, mireu! s’ha trencat l’ala. Anem a agafar-lo i el curem! El van agafar i el van curar. Finalment, un dels nen va dir: - veieu com són ocells i no són Arcs de Sant Martí petits! I tots els nens van marxar a l’escola per poder cuidar a l’ocell ferit i molt contents perquè ara ja coneixien una nova espècie... els ocells de coloraines. Farida Bendris 3r Premi
Obres premiades de sisè curs
PER QUÈ SOM TAN DIFERENTS? Jo tinc un món, amb amor, rialles, festes i alegries per a cada dia. Tu tens un món, amb pors, preocupacions i gana, coses que et fan plorar cada dia. No ho entenc: per què vivim tan diferent si tots dos som iguals? Tenim dotze anys i volem un món en llibertat. Chaimae Barkich 1r Premi
TIC – TAC Hola! em dic rellotge, o això crec. Sóc nou a la botiga. Encara que fa poc que he arribat ja tinc un munt d’amics i amigues. Porto més de cinc dies i ningú em compra. És que sóc lleig? O els meus colors no es veuen bé? Pot ser que els neus números siguin molt petits? Ni jo mateix sé com sóc, mare meva! - Entra algú, rellotge- va dir un amic meu emocionat. - Venen a buscar-me , segur!- vaig pensar. La botiga, de cop i volta s’omple de gent que va i ve, mira i remena, pregunta i toca. Vaig sentir algú que deia que la botiga estava en liquidació i que la tancaven d’aquí a poc. Però jo segueixo penjat de la paret. De sobte, l’amo em va despenjar, m’embolicà amb paper de seda preciós, i tot es va fer fosc. Quan vaig veure la llum, estava en una casa meravellosa i una veu deia: “ quin rellotge més original . Encara que estigui espatllat, ha valgut la pena arreglar-lo i esperar”. I jo que em pensava que era un pobre rellotge de paret fracassat!...Tot té un valor. Tot arriba i cal esperar. Chaimae Barkich 1r Premi
LA LLUNA I EL SOL La lluna i el sol s’estimen tant, que volen passejar donant-se la mà. Però arriba la nit i el sol se’n va. La lluna plora sense parar! Quan arriba el dia el sol pateix sense companyia I brilla amb totes les seves forces perquè la lluna pugui veure a les fosques. Sheila Arias 2n Premi
EL COR Diuen que els nostres cors són molt bonics vermells i molt petits. Jo el que vull és que sempre estiguin units. Encara que no ho sembli peça del cos molt important, batega sense parar i fa un soroll molt estrany. M’agradaria escoltar el teu tic-tac constant que soni sense parar sempre al meu costat. Mònica Palomo 3r Premi