IRB Barcelona Memòria Anual 2009 by IRB Barcelona

2009 MemĂ˛ria Anual IRB Barcelona

Centres de Recerca de Catalunya

Crèdits © Copyright 2010 Producció: Oficina de Comunicació i Relacions Externes Institut de Recerca Biomèdica — IRB Barcelona Baldiri Reixac, 10 08028 Barcelona www.irbbarcelona.org Edició i maquetació: Anna Alsina Disseny: Nicola Graf Fotografia: Raimon Solà (fotos de grup), Maj Britt Hansen, Marta Pérez (pàg. 43, 65, 66), Roland Pache (pàg. 67), Oficina de Comunicació i Relacions Externes Impressió: Puresa/La Trama Dipòsit legal: B-7911-2010

Aquest document s’ha imprès amb paper ecològic procedent de plantacions de gestió forestal sostenible.

2009 MemĂ˛ria Anual IRB Barcelona

Pròleg............... 6

Índex Ciència a l’IRB Barcelona

4 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament...........

Programa de Biologia Estructural i Computacional................

Programa de Medicina Molecular.....................................

Programa de Química i Farmacologia Molecular...................

Programa d’Oncologia..................................................

Plataformes Científiques...............................................

MetCentre................................................................

Dades de l’IRB Barcelona Patronat...................................................................

Junta de Govern.........................................................

Comitè Científic Internacional........................................

Fonts de Finançament...................................................

Resum de la Producció Científica.....................................

Formació Acadèmica....................................................

Activitats de Transferència de Tecnologia...........................

Seminaris Barcelona BioMed...........................................

Actes Institucionals......................................................

Activitats de Divulgació................................................

L’IRB Barcelona als Mitjans.............................................

Organigrama de l’IRB Barcelona.......................................

Personal de Direcció i Administració.................................

Estadístiques de Recursos Humans....................................

Afiliacions dels Investigadors..........................................

Parc Científic de Barcelona............................................

Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Pròleg

L’IRB Barcelona fa avançar la frontera en recerca biomèdica

questa és la Memòria Anual de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), un centre de recerca jove i dinàmic creat l’any 2005 i situat al cor de Catalunya. L’objectiu del document és oferir una visió general de les activitats de recerca del centre durant l’any 2009.

L’edició va acompanyada d’un DVD amb una selecció de les publicacions de l’IRB Barcelona, que inclou la Memòria Científica del 2009 (un recopilatori detallat dels treballs realitzats pels nostres grups de recerca i plataformes científiques), la publicació ‘Science Stories from IRB Barcelona’ (dirigida al públic general i en què es destaca una selecció de projectes científics duts a terme per investigadors de l’Institut) i altres documents que ofereixen una pinzellada de la vida dins dels laboratoris. El 2009 va ser un any de creixement i millores per a l’IRB Barcelona. El Programa d’Oncologia es va expandir al maig amb l’arribada de l’investigador Travis Stracker,

6 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

provinent del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York. El grup liderat per Stracker, que centra la seva recerca en la inestabilitat genòmica i el càncer, té com a objectiu expandir el coneixement sobre com les respostes del dany a l’ADN afecten els components clau en les vies de transducció de senyals, i com les alteracions en aquests components poden contribuir a la formació de tumors. La Plataforma Científica de Microscopia Digital Avançada (ADM), una iniciativa conjunta entre l’IRB Barcelona i el Parc Científic de Barcelona, es va inaugurar oficialment a l’abril. La plataforma, dirigida per Julien Colombelli (prèviament al European Molecular Biology Laboratory a Alemanya), ofereix un ampli ventall de serveis de microscopia de llum dirigits als grups de recerca de l’IRB Barcelona, als investigadors del PCB, així com a científics visitants. La incorporació de l’ADM eleva a sis el nombre de plataformes científiques dins l’IRB Barcelona, totes elles creades en benefici de la comuni-

MemĂ˛ria Anual IRB Barcelona 2009

8 MemĂ˛ria Anual IRB Barcelona 2009

tat científica al Parc Científic de Barcelona. El nou Departament d’Innovació i Projectes Estratègics, liderat per Jorge Domínguez, va iniciar les seves activitats al març. El departament té com a objectiu assessorar els membres de l’IRB Barcelona per tal d’identificar, protegir, desenvolupar i comercialitzar les seves investigacions i assegurar així que la recerca arribi també a la societat. Al desembre, Màrius Rubiralta va renunciar al seu càrrec de cap de grup dins del Programa de Química i Farmacologia Molecular per assumir una nova responsabilitat dins del govern espanyol. L’IRB Barcelona agraeix el esforços del Dr Rubiralta i el seu paper clau en la creació del Parc Científic de Barcelona i del nostre Institut. Per altra banda, el grup de recerca liderat per l’Elena Sancho es va fusionar el 2009 amb el de l’Eduard Batlle per impulsar la recerca conjunta en càncer de còlon.

L’IRB Barcelona va finalitzar també durant el 2009 la primera fase del procés de pre-avaluació dels caps de grup que porten més de tres anys treballant a l’Institut. Els comentaris rebuts dels avaluadors han servit per identificar punts forts i punts dèbils orientats a continuar millorant i impulsant els programes de recerca de l’Institut.

En el camí correcte El Comitè Científic Internacional de l’IRB Barcelona, un grup de 15 destacats científics internacionals que ens orienten en el disseny de l’estratègia científica i les activitats de recerca, va reunir-se per segon cop a principis de maig. Els objectius de la reunió eren revisar la implementació de les recomanacions anteriors, avaluar els Programes de Biologia Cel·lular i del Desenvolupa-

La prioritat principal de l’IRB Barcelona és continuar impulsant l’excel·lència en recerca a través de la millora dels programes existents i la incorporació de nous grups d’investigació punters. En aquest sentit, el Programa d’Oncologia es veurà reforçat i ampliat amb la incorporació a principis del 2010 del científic Ángel Nebreda, provinent del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques a Madrid. Per altra banda, el Programa de Medicina Molecular també està en procés d’incorporar un nou cap de grup.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Els investigadors de l’IRB Barcelona van aconseguir augmentar amb èxit els recursos d’investigació gràcies a la concessió de projectes científics provinents de la Unió Europea

ment i de Biologia Estructural i Computacional, familiaritzar-se amb la recerca dels nous caps de grup, així com orientar l’IRB Barcelona en el desenvolupament del futur pla estratègic. El Comitè va avaluar la implementació de les seves recomanacions en un ventall d’àrees i ens va animar a continuar centrant esforços en els punts forts dels nostres programes i en el potencial formatiu per tal de posicionar l’IRB Barcelona a l’avantguarda de la recerca biomèdica. El Comitè també va estudiar i aprovar el Pla Estratègic, que guiarà el creixement de l’Institut durant els propers sis anys.

Competitivitat per atraure recursos Els investigadors de l’IRB Barcelona van aconseguir durant el 2009 augmentar amb èxit els recursos d’investigació gràcies a la concessió de projectes científics provinents de la Unió Europea. En l’àmbit de la salut, el 7è Programa Marc va destinar més de cinc milions d’euros a repartir en tres anys a dos projectes coordinats per investigadors de l’IRB Barcelona: Mephitis, liderat pel cap de grup Lluís Ribas de Pouplana i que estudiarà la formació de les proteïnes al paràsit responsable de la transmissió de la malària, i MITIN, un projecte pioner liderat pel cap de grup Antonio Zorzano que utilitzarà la bioinformàtica per obtenir noves dades sobre la complexitat de la diabetis. Zorzano lidera també el consorci DIOMED (Diabetis, Obesitat i Medicina), que forma part del programa de la UE Interreg IV B SUDOE

10 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

i que té com a objectiu promoure el desenvolupament tecnològic al sud d’Europa. DIOMED rebrà més de 800.000 euros durant els propers tres anys. Durant el decurs de l’any, l’IRB Barcelona també va participar a nivell nacional en diverses xarxes de recerca (CONSOLIDER, CIBERBBN, CIBERDEM, CIBERER, CIBERNED i RETIC).

Centrats en la formació Les activitats de formació a l’IRB Barcelona ocupen un lloc privilegiat. Al setembre, deu estudiants provinents de nou països diferents van incorporar-se al Programa Internacional de Doctorat ”La Caixa”/IRB Barcelona i destinaran els propers quatre anys fent la seva recerca doctoral en un dels nostres laboratoris. La convocatòria anual ”La Caixa” es va complementar l’any 2009 amb una segona convocatòria a nivell nacional que va permetre la incorporació de cinc nous estudiants de doctorat. Aquesta iniciativa és una oportunitat única per als estudiants perquè els ofereix la possibilitat de començar els seus estudis doctorals a l’IRB Barcelona abans de fer-se públiques les convocatòries nacionals de beques. Durant l’any 2009, els nostres estudiants de doctorat van organitzar un ventall d’activitats que van incloure, entre d’altres, seminaris científics, reunions de caràcter social denominades ‘cool-off’ i una lliga de futbol, orientades a fomentar les interaccions científiques i personals entre els membres de la nostra

MemĂ˛ria Anual IRB Barcelona 2009 11

12 MemĂ˛ria Anual IRB Barcelona 2009

Les activitats de formació a l’IRB Barcelona ocupen un lloc privilegiat

comunitat. Una de les activitats més importants va ser el Primer Simposi d’Estudiants de Doctorat, ‘L’Arquitectura de la Vida’, que es va celebrar a Barcelona els dies 2 i 3 de novembre. El Simposi, organitzat en la seva totalitat pel Comitè del Simposi d’Estudiants de Doctorat, va comptar amb la participació de científics reconeguts, incloent Ada Yonath, Premi Nobel de Química l’any 2009. El Simposi va ser un gran èxit i representa una de les fites més importants assolides pels nostres estudiants. La formació postdoctoral també va rebre un impuls important durant l’any 2009 amb la incorporació de quatre nous investigadors postdoctorals com a resultat d’una convocatòria interdisciplinària oberta l’any 2008. La iniciativa està orientada a promoure les col·laboracions entre les diferents àrees de recerca de l’IRB Barcelona. Els candidats seleccionats estan actualment duent a terme projectes d’investigació que inclouen dos programes de recerca de l’Institut. Les oportunitats postdoctorals que ofereix l’IRB Barcelona augmentaran encara més en un futur gràcies al Programa Marie Curie de la Unió Europea, que destinarà prop d’un milió d’euros a contractar investigadors postdoctorals internacionals d’alt nivell. Esperem incorporar els primers científics l’any 2011. Els investigadors postdoctorals, seguint l’exemple dels estudiants de doctorat, també van promoure actuacions encaminades a donar suport a la seva comunitat durant aquesta etapa crítica de les seves carreres. Entre les activitats impulsades destaca la creació d’un consell

destinat a facilitar la interacció social i científica entre els postdoctorats i que actuarà com a mediador amb la direcció de l’Institut en les gestions relacionades amb la seva comunitat. El col·lectiu postdoctoral també va participar durant el 2009 en l’organització d’activitats vinculades a la formació i sortides professionals.

Creació del MetCentre La iniciativa MetCentre, un nou projecte científic de l’IRB Barcelona, es va presentar oficialment al juliol durant la visita al nostre Institut del President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. El MetCentre és una supraestructura de recerca en què la investigació bàsica i la

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 13

clínica uniran esforços per combatre els diferents factors implicats en la metàstasi. El Coordinador Científic del MetCentre és Joan Massagué, Director Adjunt de l’IRB Barcelona. Des de la seva creació, el MetCentre ha començat a organitzar de forma regular seminaris i grups de discussió en què hi participen investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, l’Hospital de Sant Pau i l’IRB Barcelona.

Ampliació de col·laboracions A banda de les col·laboracions formals que l’IRB Barcelona manté amb la Universitat de Barcelona i amb el Centre Nacional de Supercomputació (BSC), l’Institut va impulsar l’any 2009 noves col·laboracions científiques per tal d’apropar la recerca bàsica i la investigació clínica realitzada per altres centres de Barcelona. En aquest sentit, l’IRB Barcelona i l’Institut d’Investigacions Sanitàries Hospital Clínic–IDIBAPS van impulsar conjuntament un cicle de reunions orientades a intercanviar informació sobre els últims avenços en recerca en una àmplia varietat de temes relacionats amb la salut humana. Les reunions realitzades l’any 2009 van tractar tòpics com el càncer, la neurociència, les malalties metabòliques i del fetge, les malalties infeccioses i la salut a escala global.

Un pas més enllà L’IRB Barcelona va continuar impulsant durant el 2009 activitats dirigides a la comunitat científica internacional. El cicle de conferències ‘Barcelona BioMed’, que es

14 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

van iniciar l’any 2006, s’ha establert fermament a nivell internacional i continua atraient ponents de primera línia en un ampli ventall de disciplines. Per altra banda, l’organització durant l’any de diversos tallers científics i el fòrum ‘Creativitat, Ciència i Art’ han consolidat la capacitat del nostre Institut per arribar a un ampli espectre d’audiències.

Una mirada cap al futur En tan sols quatre anys, l’IRB Barcelona ha aconseguit notables resultats en l’àmbit de la biomedicina, un fet que queda reflectit en l’èxit obtingut a l’hora de contractar investigadors internacionals de primera línia, en el nivell i el ritme de publicacions de l’Institut, en la capacitat per atraure recursos provinents de fonts de finançament competitives, en la creació d’infraestructures i activitats necessàries per promoure l’excel·lència científica i formativa, i en l’establiment de col·laboracions estratègiques. L’any 2009 no va ser una excepció i no hi ha dubte que hem emprès les accions necessàries per aconseguir els nostres objectius.

Joan J Guinovart

Joan Massagué

Director

Director Adjunt

MemĂ˛ria Anual IRB Barcelona 2009 15

Ciència a l’IRB Barcelona Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament Programa de Biologia Estructural i Computacional Programa de Medicina Molecular Programa de Química i Farmacologia Molecular Programa d’Oncologia Plataformes Científiques MetCentre

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 17

Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

n una escala que va des de la mida de les molècules individuals fins al cos humà, la cèl·lula, que es troba aproximadament a mig camí, fa d’enllaç entre els dos nivells. A partir de la traducció de la informació que la cèl·lula fa del seu genoma en forma de proteïnes i altres molècules sap quan ha de dividir-se, quina forma ha d’adoptar i com ha de comportar-se per construir un organisme complet. És possible comprendre què li ha passat a un organisme sa o malalt a partir de què hi passa a l’interior de les cèl·lules.

com sorgeixen les estructures i com contribueixen a la formació d’un organisme. Fins fa un parell de dècades, aquestes incògnites s’estudiaven en disciplines que caminaven per separat, però des de llavors s’han anat apropant i creixent juntes. Els biòlegs cel·lulars estan començant a comprendre com controlar els processos que permeten a les cèl·lules crear estructures més grans i els biòlegs del desenvolupament, per la seva banda, estan centrant el seu interès en els mecanismes cel·lulars que regeixen el creixement dels embrions.

El Programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament investiga el lligam entre els dos nivells i ho fa mirant en el més profund de les cèl·lules per estudiar

Per unir aquestes dues àrees calen aproximacions experimentals multidisciplinàries que s’estenguin des de la biologia molecular moderna, la genètica clàssica, la bioquímica i la microscopia avançada, fins a mètodes de tecnologia punta de la genòmica i la proteòmica. Els grups del programa centren la seva recerca en com es transmeten els senyals en l’interior de les cèl·lules i entre elles, què controla la migració cel·lular, com es formen les fronteres entre teixits durant el desenvolupament i com es controla el creixement de teixits. Altres temes que exploren són l’organització microtubular, la divisió cel·lular en el desenvolupament i en la malaltia, la regulació epigenètica i la funció de la cromatina, així com la manipulació de la traducció genètica amb fins terapèutics. Els models utilitzats pels diversos grups de recerca del programa inclouen llevat, Drosophila, granotes, ratolins i paràsits humans.

18 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Dins del nucli: estructura i funció de la cromatina Cap cèl·lula té la capacitat de produir sempre ARNs i proteïnes de tots els seus gens, en part perquè l’ADN dins del nucli està embolicat entre proteïnes i altres molècules en una forma anomenada cromatina. Aquestes molècules tenen un paper decisiu perquè ajuden a empaquetar una gran quantitat d’ADN en un espai tan reduït com és el nucli. Una altra funció d’aquestes molècules és fer els gens accessibles (o inaccessibles) a les estructures funcionals que els transformen en altres molècules. El laboratori de Ferran Azorín estudia els processos que estructuren la cromatina per controlar els seus efectes biològics. La pregunta principal que volen respondre és com els blocs llargs d’ADN es tornen inactius i com les cèl·lules els poden mantenir en silenci. Hi ha regions de l’ADN que estan gairebé sempre silenciades, mentre que d’altres s’activen o es desactiven per aconseguir determinats efectes en el desenvolupament. Azorín i el seu grup estan estudiant aquests dos tipus de regions.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Ferran Azorín I Investigadors Associats: Jordi Bernués, Maria Lluïsa Espinàs I Investigadors Postdoctorals: Martí Badal, Anne Daulny, Joan Font, Olga Moreno, Mónica Torras I Estudiants de Doctorat: Marta Batlle, Marta Blanch, Sergi Cuartero, Roman Kessler, Marta Lloret, Sonia Medina, Olivera Vujatovic I Ajudants a la Investigació: Carles Bonet, Gemma Molla, Alicia Vera I Tècnic de Laboratori: Ester Fuentes I Estudiant Visitant: Nina Schuback (Alemanya)

Senyals que organitzen les cèl·lules en les estructures del cos Construir un organisme complex requereix que les cèl· lules s’especialitzin i canviïn la forma, la conducta i la manera que tenen de dividir-se. Els canvis morfogenètics són coordinats per indicacions de l’entorn com, per exemple, molècules secretades per altres cèl·lules. Les indicacions han de ser interpretades correctament dins la cèl·lula, fet que implica que la informació ha de passar per una via de molècules de senyalització. Els efectes d’un mateix senyal poden variar segons quan i en quina part del cos es produeixin. Moltes d’aquestes vies han facilitat que estudis amb organismes models puguin revelar informació sobre l’evolució en els humans i d’altres animals. El laboratori de Jordi Casanova centra la seva recerca en aquest procés fent servir com a models el desenvolupament de la tràquea i la via de senyalització

Equip de Recerca I Cap de Grup: Jordi Casanova I Investigadors Associats: Sofia Araújo, Andreu Casali, Xavier Franch, Marc Furriols I Investigadors Postdoctorals: Kyra Campbell, Louis Gervais, Gaelle Le Breton I Estudiants de Doctorat: Elisenda Buti, Gaylord Darras, Marco Grillo, Oscar Martorell I Ajudant a la Investigació: Nicolas Martin I Tècnics de Laboratori: Nuria Molist, Yolanda Rivera

del receptor Torso en la mosca de la fruita. Memòria Anual IRB Barcelona 2009 19

Les bases de la divisió cel·lular Les cèl·lules noves en l’organisme provenen de cèl·lules progenitores que s’han dividit. La divisió cel·lular, que implica la sincronització perfecta de múltiples esdeveniments, funciona de manera diferent en cèl·lules embrionàries, en cèl·lules mare especialitzades en sang, en neurones i centenars d’altres tipus de cèl·lules, i en tumors de creixement ràpid. El laboratori de Cayetano González combina la genètica, la biologia molecular i la microscopia avançada in vivo per estudiar la divisió cel·lular. Com a sistemes models, el grup utilitza la Drosophila i cèl·lules cultivades de vertebrats. Alguns dels projectes que el grup té en marxa inclouen l’estudi del fus mitòtic, l’anàlisi de les proteïnes que construeixen estructures anomenades centrosomes i la modelització del càncer en la mosca de la fruita.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Cayetano González I Investigador Associat: Elena Rebollo I Investigadors Postdoctorals: Jens Januschke, Bart Lesage, José Reina, Fabrizio Rossi, Zhanna Shcheprova I Estudiant de Doctorat: Ana Janic I Ajudants a la Investigació: Jan Peter Heinen, Salud Llamazares I Tècnic de Laboratori: Nuria López

El citosquelet microtubular: una qüestió d’organització Els microtúbuls uneixen els fusos que condueixen a la segregació cromosòmica durant les divisions cel·lulars meiòtiques per produir ou i esperma i també per a proporcionar moviment a l’esperma. Els microtúbuls són necessaris per promoure la proliferació cel·lular, la segregació cromosòmica i la divisió cel·lular. Quan les cèl·lules es diferencien, els microtúbuls estableixen polaritat, participen en la comunicació entre les cèl·lules i també tenen un paper en la migració cel·lular. Per dur a terme funcions tan diverses, els microtúbuls s’organitzen en xarxes complexes de diferents mides i formes. Una incorrecta organització microtubular s’ha vinculat a malalties com el càncer i a defectes del desenvolupament. teixits cel·lulars i l’extracte d’ous de Xenopus laevis com

Equip de Recerca I Cap de Grup: Jens Lüders I Investigadors Postdoctorals: Marco Archinti, Neus Teixidó I Estudiants de Doctorat: Florian Baier, Sabine Klischies, Nicolas Lecland I Ajudant a la Investigació:

a sistemes models, estudia els mecanismes moleculars

Cristina Lacasa

El laboratori de Jens Lüders, que fa servir el cultiu de

que determinen on i quan es formen els microtúbuls. 20 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Formació d’extremitats: senyals, compartiments i límits Les estructures complexes a l’embrió, com ara les extremitats, s’inicien com un grup de cèl·lules idèntiques que més endavant es subdivideixen en territoris més reduïts anomenats compartiments. El laboratori de Marco Milán està aprofitant els prop de cent anys de treballs en genètica amb la mosca de la fruita per estudiar els senyals que guien el desenvolupament de les extremitats. Els compartiments, tal com demostren recerques anteriors, sorgeixen a causa de mecanismes per evitar la barreja de diferents tipus de cèl·lules, fet que porta cap al desenvolupament de subterritoris i límits compartimentals entre els teixits. Les cèl·lules que es troben en aquests límits secreten molècules senyalitzadores que guien el patró i el creixement de tota l’extremitat. Milán i el seu grup estudien com aquestes molècules controlen processos tan complexos com la generació d’extremitats adultes amb una mida, una forma i un patró específics d’espècie.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Marco Milán I Investigadors Postdoctorals: Isabelle Becam, Fernando Bejarano, Andrés Dekanty, UllaMaj Fiuza, Héctor Herranz, Florencia Tevy I Estudiants de Doctorat: Lara Barrio, Laura Boulan, Duarte Mesquita, Neus Rafel, Georgina Sorrosal I Ajudant a la Investigació: Lidia Pérez I Estudiant Visitant: Thomas Oliver (Alemanya)

Traducció genètica i malalties Les cèl·lules, per tal de sobreviure, han de transformar la informació del seu genoma en ARN i en proteïnes. Per dur a terme aquest darrer pas, anomenat traducció, és necessària una complexa xarxa de molècules que els científics tot just ara comencen a entendre en detall. Moltes de les interaccions que es produeixen s’estenen des del procés de fabricació de proteïnes fins a d’altres vies reguladores en les cèl·lules. Els desequilibris causats per les alteracions d’aquestes interaccions es troben en l’origen d’un nombre de malalties. El laboratori de Lluís Ribas de Pouplana està explorant aquestes xarxes d’interacció en cèl·lules humanes i en protozous que infecten els humans. El grup també estudia l’evolució de la maquinària de traducció genètica, que va experimentar canvis significatius amb l’evolució de les cèl·lules eucariotes. L’equip també espera assolir una millor comprensió sobre l’evolució d’aquest tipus de cèl·lules a partir de l’estudi de molècules vinculades a la traducció.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Lluís Ribas de Pouplana I Investigador Associat: Alfred Cortés I Investigadors Postdoctorals: Laia Cubells, Francesc Miró I Estudiants de Doctorat: Manuel Castro, Valerie Crowley, Tanit Guitart, Eva Novoa I Tècnics de Laboratori: Noelia Camacho, Nuria Rovira, Anna Tor I Investigador Visitant: Cristina Bancells (Espanya)

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 21

Construcció i reconstrucció del cervell El desenvolupament del cervell inclou diverses etapes: primer s’han de formar les regions, després s’han de desenvolupar diferents tipus de cèl·lules nervioses que han de migrar als llocs corresponents i, finalment, connectar-se adequadament entre si. Un cop connectades, cal que responguin correctament a l’estimulació, que ha de permetre adquirir la capacitat d’aprenentatge i de memòria. Per acomplir aquestes fases, les cèl·lules han d’activar gens específics en el moment idoni, saber interpretar els senyals de les molècules que es troben a la superfície d’altres cèl·lules i respondre en conseqüència. El laboratori d’Eduardo Soriano centra part de la seva recerca en identificar nous gens que actuen en aquests processos. El grup també treballa en l’estudi de les diferències entre les cèl·lules del cervell en l’embrió, durant la infància i en l’etapa adulta. L’observació dels mecanismes durant els primers anys de desenvolupament del cervell podria ajudar als científics a dissenyar noves teràpies regeneratives per reparar lesions en el cervell adult.

22 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Equip de Recerca I Cap de Grup: Eduardo Soriano I Investigadors Associats: Ferran Burgaya, Albert Martínez, Marta Pascual, Alexander Ulloa, Jesús Ureña I Investigadors Postdoctorals: Tiziana Cotrufo, Guillermo López, Lluís Pujadas, Catia Teixeira I Estudiants de Doctorat: Carles Bosch, Giulia Fuschini, Beatriz García, Maria del Mar Masdeu, Serena Mirra, Mª Esther Pérez, Oriol Ros, Daniela Rossi, Esmeralda Rubio, Román Serrat I Estudiant de Màster: Nuria Masachs I Ajudant a la Investigació: Ashraf Muhaisen I Tècnics de Laboratori: Lucas Brunso, Sandra Mas, Natalia Ruiz I Assistent Administratiu: Jan Vara

Programa de Biologia Estructural i Computacional

a física i la vida tenen el seu punt de trobada al nivell de les molècules individuals, que regeixen el seu comportament a partir de la forma i les propietats químiques que tenen. L’ADN, l’ARN, les proteïnes i altres tipus de molècules interactuen entre si i es transformen per crear els organismes vius. Per adquirir una comprensió detallada de la vida cal trobar la relació entre el comportament de tots aquests components i les seves estructures. Aquesta perspectiva és crucial per a l’estudi de les malalties genètiques, sovint causades per petits canvis estructurals en les molècules, així com per la millora i la creació de nous fàrmacs.

Un fàrmac acostuma a ser una molècula petita que actua quan s’uneix a una proteïna i n’altera el seu comportament. Sense una fotografia estructural d’aquesta interacció seria gairebé impossible comprendre el seu funcionament. El Programa de Biologia Estructural i Computacional agrupa un ampli ventall d’expertesa per investigar aquests aspectes de la vida. Els avenços aconseguits en les últimes tres dècades en tècniques com la cristal· lografia de raigs X i la RMN —plataformes disponibles a l’IRB Barcelona— han permès obtenir mapes detallats de l’estructura d’un gran nombre de molècules biològiques clau. Encara, però, en queden moltes per explorar i fins ara ha estat difícil poder observar el funcionament intern de les ‘màquines moleculars’ formades per un nombre elevat de molècules. En molts casos, es pot obtenir informació estructural de proteïnes noves i les seves interaccions a partir de la comparació entre les seqüències d’aquestes proteïnes i les d’altres molècules ja conegudes. Es tracta d’un procés que requereix l’ús d’eines computacionals innovadores, el potencial de les quals ha crescut enormement en els darrers anys gràcies a la riquesa d’informació que s’ha generat amb els projectes de genòmica.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 23

Diagrames de l’interior de les màquines La seqüenciació de diversos genomes ha proporcionat llistes gairebé completes de les molècules que poden ser produïdes per un organisme. Les tècniques post-genòmiques estan revelant, gradualment, quins components s’utilitzen per construir determinades màquines dins la cèl·lula. El que encara falta, però, és aconseguir tenir una visió detallada de com s’uneixen les peces que formen la màquina. El grup de Patrick Aloy està dissenyant nous mètodes bioinformàtics per combinar informació dels genomes (seqüències de proteïnes) amb les llistes dels components de les màquines (obtingudes a través d’espectrometria de masses i altres tècniques) i informació sobre les interaccions entre superfícies o components de molècules (amb raigs X o RMN) amb diagrames de la construcció detallada dels complexos. Aquesta informació es pot utilitzar per mostrar els punts dèbils d’un complex, que podrien ser dianes per a experiments o per dissenyar nous fàrmacs.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Patrick Aloy I Investigador Associat: Roberto Mosca I Investigadors Postdoctorals: Arnaud Ceol, Albert Pujol, Guillermo Suñé, Andreas Zanzoni I Estudiants de Doctorat: Manuel Alonso, Rodrigo Arroyo, Clara Berenguer, Marc Duocastella, Roland Pache, Amelie Stein I Ajudant a la Investigació: Ricart Lluís I Estudiants Visitants: Rafael Pedret (Espanya), Joan Marc Seoane (Espanya), Francesc Tresserres (Espanya), Josep Lluís Villanueva (Espanya)

Molècules que s’uneixen a l’ADN El grup liderat per Miquel Coll estudia com es comporta l’ADN un cop s’uneix a proteïnes i a d’altres molècules. El mètode es basa en l’ús de raigs X d’alta intensitat per estudiar molècules cristal·litzades. El grup investiga com les proteïnes s’uneixen a l’ADN per controlar l’activitat dels gens, un pas clau en la majoria de processos biològics. També estudien un fenomen anomenat transferència horitzontal de gens, un procés en què determinades cèl·lules transporten ADN a d’altres cèl·lules. Es tracta d’un procés que requereix mecanismes complexos per transportar l’ADN a través de les membranes. Altres temes de recerca inclouen l’estudi d’estructures singulars d’ADN i de nous medicaments que puguin acoblar-se a l’ADN en canvi de a proteïnes.

24 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Equip de Recerca I Cap de Grup: Miquel Coll I Investigadors Associats: Albert Canals, Maria Solà, Cristina Vega I Investigadors Postdoctorals: Carme Arnan, Daniel Badia, Roeland Boer, Carlo Carolis, Lionel Costenaro, José Fernández, Robert Janowski, Joan Pous, Fabio Sessa I Estudiants de Doctorat: Juliana Amodio, Pablo Fernández, Nereida Jiménez, Zuzanna Kaczmarska, Diana Martínez, Marta Nadal, Esther Peña, Radoslaw Pluta, Anna Rubio, Silvia Russi I Estudiant de Màster: Nayibe Guarín I Ajudants a la Investigació: Leonor Alloza, Maïlys Boutin, Maria Pérez I Tècnic de Laboratori: Esther Ferrando I Estudiant Visitant: Alejandra Herrera (Xile)

Estrès oxidatiu: proteïnes de membrana Les proteïnes, que tenen un paper clau en la majoria de processos biològics, gairebé mai actuen soles. Normalment una molècula s’uneix a dotzenes de proteïnes, a l’ARN, o a d’altres molècules per dur a terme una funció determinada. Observar el detall de les estructures internes de les proteïnes i descobrir on actuen dins la cèl·lula no és una tasca fàcil. El laboratori d’Ignasi Fita combina la cristal·lografia de raigs X i la crio-microscopia electrònica per estudiar la biologia estructural del peroxisoma, un dels orgànuls eucariòtics més petits delimitats per una membrana. El grup centra esforços en estudiar els complexos que intervenen en l’aparició de malalties i en

de proteïnes eucariòtiques i de virus lligats a proteïnes

Equip de Recerca I Cap de Grup: Ignasi Fita I Investigadors Postdoctorals: Xavi Carpena, Antonio Rodríguez I Estudiants de Doctorat: David Aparicio, Bárbara Machado, Luca Martinelli I Tècnic de Laboratori: Mª Queralt Garcia I Estudiant Visitant: Maria Adell

receptores necessàries per entrar a la cèl·lula. El grup

(Espanya)

les proteïnes que s’uneixen a la membrana de l’orgànul. Els investigadors col·laboren en l’estudi de complexos

també centra part de la recerca en l’estudi de diferents tipus d’enzims vinculats a l’estrès oxidatiu.

La RMN i la purificació d’estructures La ressonància magnètica nuclear (RMN) és una tècnica potent per determinar estructures tridimensionals a partir de l’aplicació de camps magnètics en dissolucions de proteïnes. La tècnica permet obtenir senyals que es correlacionen amb les distàncies entre àtoms per obtenir famílies d’estructures representatives. El laboratori de Maria Macias s’ha especialitzat en l’ús d’aquesta tècnica per analitzar estructures de proteïnes i els seus mecanismes de plegament. El grup ha implantat un procés eficient de col·laboració amb altres laboratoris per ajudar a determinar estructures de proteïnes mitjançant la supervisió i la transferència de protocols d’obtenció de proteïnes pures.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Maria Macias I Estudiants de Doctorat: Eric Aragón, Albert Escobedo, Nina Görner, Jordi Mas I Estudiant de Màster: Tiago López I Ajudant a la Investigació: Pau Martín I Tècnic de Laboratori: Lidia Ruiz

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 25

Anàlisi de dades i modelatge d’interaccions Les interaccions entre proteïnes i altres molècules es produeixen a una velocitat tan ràpida i a una escala tan petita que fan impossible la seva observació directa. Per a poder estudiar aquest tipus de connexions recórrer a models teòrics que incorporin informació d’un gran nombre de fonts que es regeixin pels principis bàsics de la física i la química. El grup de Modesto Orozco combina una varietat de mètodes —des de l’anàlisi automàtica de bases de dades biològiques fins a l’adaptació de càlculs matemàtics de dinàmica clàssica i química quàntica— amb la finalitat de desenvolupar models d’organismes vius a l’ordinador. L’objectiu del grup a llarg termini és aconseguir connectar l’escala més petita de la vida amb el comportament de les cèl·lules i amb sistemes més grans en organismes.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Modesto Orozco I Investigadors Associats: Agustí Emperador, Josep Lluís Gelpí, Manuel Rueda I Investigadors Postdoctorals: Neva Besker, Oliver Carrillo, Kathryn Collinet, Santiago Esteban, Athi Narayanan, Guillem Portella, Nadine Simone I Estudiants de Doctorat: Annalisa Arcella, Özgen Deniz, Ignacio Faustino, Óscar Flores, Adam Hospital, Laura Orellana I Ajudants a la Investigació: Jose Alcántara, Carlos Fenollosa, Chiara Lara, Margarita Pedro

Les interaccions dèbils, essencials per la regulació Les cèl·lules fan servir xarxes reguladores per a respondre al seu entorn. Les interaccions en aquestes xarxes, que són necessàriament dèbils, experimenten canvis constants. El laboratori de Miquel Pons utilitza la RMN per analitzar què passa quan les proteïnes interactuen entre elles o amb molècules petites, com ara els medicaments. Un cas particularment intrigant és el de les proteïnes desordenades que amaguen el seu potencial d’interacció en un caos estructural aparent. La complexitat d’aquestes configuracions es pot adreçar a través de la modelització estadística en RMN i d’altres tècniques experimentals. Pons i els seus investigadors estan desenvolupant noves eines computacionals i de RMN amb l’objectiu d’explorar l’espai químic en molècules petites que tinguin la capacitat de reestructurar complexos de proteïnes amb finalitats terapèutiques prometedores.

26 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Equip de Recerca I Cap de Grup: Miquel Pons I Investigadors Associats: Pau Bernadó, Jesús García I Investigadors Postdoctorals: Yolanda Pérez, Alejandra Sornosa I Estudiants de Doctorat: Jascha Blobel, Giovanni Cincilla, Tiago Cordeiro, Carles Fernández, Arola Fortian, Oriol Marimon, Yandi Naranjo I Tècnic de Laboratori: Isabel Latorre I Estudiant Visitant: Lucas Gelain (Brasil)

Programa conjunt IRB Barcelona—BSC El programa de col·laboració entre l’IRB Barcelona i el Centre Nacional de Supercomputació (BSC) va continuar centrant esforços en el descobriment de nous avenços en biologia computacional. El programa, liderat pels investigadors Modesto Orozco (IRB Barcelona), Patrick Aloy (IRB Barcelona) i Víctor Guallar (BSC), permet als científics de les dues institucions compartir recursos i serveis, així com treballar conjuntament per trobar solucions bioinformàtiques orientades a desenvolupar nous projectes en recerca computacional. Una de les iniciatives d’aquesta col·laboració conjunta és el Laboratori Experimental de Bioinformàtica (EBL).

Integració experimental i computacional Els avenços recents en el camp de la genòmica i les tècniques d’alt rendiment, que s’han traduït en una explosió de dades biològiques, ofereixen una oportunitat única per fer prediccions computacionals de les complexes xarxes biològiques en els organismes vius. L’EBL, dirigit per Montse Soler, centra la seva recerca en integrar la informació experimental en models in silico creats per biòlegs computacionals del Programa de Biologia Estructural i Computacional. Les àrees d’investigació principals inclouen mapejar en el genoma les posicions del nucleosoma per una varietat de tipus de llevat, així com la recerca en línies cel·lulars de mamífer. L’EBL també analitza el potencial regulador de les seqüències promotores candidates en el genoma humà i busca descriure les vies patològiques, a nivell molecular, a partir de la combinació de la biologia computacional i les tècniques de descobriment interactives.

Equip de Recerca I Directora del Laboratori: Montse Soler I Manager del Laboratori: Maica López I Investigadors Postdoctorals: Kathryn Collinet, Guillermo Suñé I Estudiants de Doctorat: Rodrigo Arroyo, Clara Berenguer, Özgen Deniz I Ajudant a la Investigació: Chiara Castellazi I Tècnic de Laboratori: Ricart Lluís I Estudiant Visitant: Elisa Duran (Espanya)

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 27

Programa de Medicina Molecular

es ciències biomèdiques es troben en el llindar d’una nova era en medicina que, en un futur, hauria de conduir a la cura del càncer, la diabetis, les malalties neurodegeneratives i una varietat de malalties que encara no es poden combatre amb les vacunes, els antibiòtics o els fàrmacs disponibles avui en dia. Els científics, però, tenen al seu abast un ampli ventall d’eines per estudiar l’origen de les malalties i disposen de nous mètodes per intervenir en els processos cel·lulars. La fita per a les properes dècades és aprendre a utilitzar

aquestes eines, que ja han revolucionat la diagnosi mèdica, per poder manipular directament les molècules responsables de malalties. L’objectiu del Programa de Medicina Molecular és augmentar el coneixement en aquestes àrees i trobar noves vies per transformar els descobriments en aplicacions biomèdiques. El programa compta amb un ampli ventall d’experts en bioquímica, biologia molecular i cel·lular, senyalització cel·lular i regulació, genòmica, genètica i immunologia. Les activitats d’investigació inclouen l’estudi de les bases moleculars de la diabetis, l’obesitat, la inflamació, la síndrome metabòlica i malalties rares, així com la recerca de nous tractaments per a aquestes patologies. Els grups dins del Programa de Medicina Molecular també centren esforços en les vies de senyalització que controlen els processos cel·lulars, la biologia dels macròfags, els estudis genòmics de les malalties, les bases moleculars de les aminoacidúries hereditàries i les bases estructurals de la funció transportadora de la membrana.

28 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Interpretació dels senyals El laboratori de Carme Caelles estudia els principis que governen la interacció entre les vies de senyalització més importants de l’acció antiinflamatòria. El grup analitza els mecanismes implicats en l’activitat antiinflamatòria de les molècules, com per exemple els glucocorticoides, un tipus de lligands amb propietats antiinflamatòries. El punt d’unió entre totes aquestes molècules és la seva capacitat de bloquejar l’activació de les senyals proinflamatòries, com és el cas de les vies de senyalització de les proteïnes quinasa activades per estrès. El bloqueig de l’activació d’aquest tipus de proteïna, per exemple, és clau no tan sols per l’acció antiinflamatòria d’aquestes molècules sinó també per altres accions farmacològiques. Un segon interès del grup és l’estudi de les proteïnes de senyalització de la família NIMA, implicades en la regula-

Equip de Recerca I Cap de Grup: Carme Caelles I Investigador Associat: Joan Roig I Investigador Postdoctoral: Neus Teixidó I Estudiants de Doctorat: Mª Teresa Bertran, Kader Cavusoglu, Rodrigo Gatica, Jordi Lanuza, Giuseppe Pulice, Laura Regué, Sara Sdelci I Tècnic de Laboratori: Cristina Vila

ció del cicle de divisió cel·lular.

Inflamació i macròfags El grup d’Antonio Celada estudia els macròfags, un tipus de cèl·lula que té una funció clau en els processos inflamatoris. En una primera fase, els macròfags eliminen els microorganismes que es troben en el focus inflamatori i, en una segona fase, tenen una activitat antiinflamatòria i ajuden a reparar lesions. Els macròfags també tenen un paper clau en processos inflamatoris crònics, com en el cas de l’artritis reumatoide, i indueixen la formació de vasos sanguinis que promouen el creixement de cèl·lules cancerígenes. Per això és clau conèixer el funcionament d’aquestes cèl·lules i saber potenciar-les quan són beneficioses o bloquejar-les quan són perjudicials. Celada i el seu equip d’investigadors estudien la senyalització que produeix l’activació dels macròfags i com es regulen els gens que activen les diferents funcions d’aquestes cèl· lules. L’objectiu és trobar dianes terapèutiques per dissenyar fàrmacs que alterin l’activitat dels macròfags.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Antonio Celada I Investigador Associat: Jorge Lloberas I Investigadors Postdoctorals: Mònica Comalada, Francesc Miró, Luís Santamaría I Estudiants de Doctorat:

Erika Barboza, Selma Pereira, Neus Serrat, Lorena Valverde, Catrin Youssif I Ajudants a la Investigació: Consol Farrera, Gemma López, Maria Sans I Estudiants Visitants: Marta Pedreño (Espanya), Catalina Rincón (Mèxic), Judith Rodríguez (Espanya), Damià Romero (Espanya) Memòria Anual IRB Barcelona 2009 29

Enginyeria metabòlica i teràpia de la diabetis La glucosa s’emmagatzema en forma de glicogen principalment en el fetge i els músculs. El procés de síntesi i degradació del glicogen es veu alterat en malalties com la diabetis mellitus i en altres patologies. El laboratori de Joan J Guinovart estudia la regulació fisiològica del metabolisme del glicogen i les implicacions patològiques derivades de la seva alteració. El grup ha descobert diferències significatives entre el múscul i el fetge a l’hora de processar el glicogen, un descobriment que pot ser rellevant per explicar els defectes en la diabetis. El laboratori també ha descobert que les neurones, tot i tenir la capacitat de sintetitzar glicogen, el mantenen bloquejat a través de tres mecanismes, un dels quals implica el complex laforina-malina. Els coneixements adquirits contribuiran al desenvolupament d’estratègies per tractar patologies vinculades a les alteracions en el metabolisme del glicogen com, per exemple, la diabetis mellitus, la malaltia de Lafora i d’altres estats neurodegeneratius.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Joan J Guinovart I Investigadors Associats: Joaquim Calbó, María del Mar García I Investigadors Postdoctorals: Adelaida Díaz, Jordi Duran, Carlos Rodríguez, Florencia Tevy, Delia Zafra I Estudiants de Doctorat: Óscar Blanco, Mireia Díaz, Carles Martínez, Laura Nocito, Susana Ros, Isabel Sáez, Felipe Slebe, Jordi Vallès I Ajudant a la Investigació: Anna Adrover I Tècnics de Laboratori: Ester Guerra, Emma Veza I Assistent Administratiu: Carolina Sánchez I Investigador Visitant: Núria de la Iglesia (Espanya) I Estudiants Visitants: Marta Moreno (Espanya), Carlos Spichiger (Xile)

Subministrament d’aminoàcids al cos El cos necessita un subministrament constant d’aminoàcids per fer proteïnes. Les cèl·lules poden produir molts tipus d’aminoàcids a partir de components senzills, però d’altres s’han d’extreure a través del menjar. Per obtenir aquestes molècules cal fer-les passar a través de la membrana de la cèl·lula. El laboratori de Manuel Palacín estudia aquest sistema i per què esdevé defectuós en un grup de malalties anomenades aminoacidúries primàries hereditàries (PIA’s). En els darrers 15 anys, el grup ha identificat alguns membres d’una nova família de proteïnes de membrana anomenades HATs, que són responsables del transport d’alguns aminoàcids i pateixen alteracions durant les PIA’s. En l’actualitat, els científics estan analitzant el paper de les estructures de HAT per entendre com realitzen les funcions transportadores. 30 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Equip de Recerca I Cap de Grup: Manuel Palacín I Investigador Associat: José Luís Vázquez I Investigadors Postdoctorals: Chiara Bartoccioni, Susanna Bodoy, Joana Fort, Lukasz Kowalczyk, Mercè Ratera, Albert Rossell, Eva Valencia I Estudiants de Doctorat: Meritxell Costa, Gonzalo Delgado, Arturo Rodríguez, Laura Rodríguez I Tècnics de Laboratori: Susanna Bial, Vanesa Rodríguez, Jorge Seco I Manager de Projectes: Olga Bausà I Estudiants Visitants: Meritxell Espinó (Espanya), Arantzazu Zubeldia (Espanya)

Resistència a la insulina i noves estratègies per teràpies contra la diabetis L’estil de vida cada vegada més sedentari està fent augmentar dràsticament els casos de diabetis tipus 2 i problemes associats com l’obesitat, la hipertensió, i altres síndromes que augmenten la morbiditat i la mortalitat en la població. La combinació d’aquests desordres i la resistència a la insulina es denomina síndrome metabòlica, una condició que afecta un 40% de persones de més de 60 anys. Estudis recents suggereixen que alguns d’aquests problemes provenen de mecanismes genètics i cel·lulars comuns. El laboratori d’Antonio Zorzano està tractant d’identificar els gens responsables del desenvolupament de la resistència a la insulina associada a l’obesitat o a la diabetis tipus 2. El grup es centra en gens relacionats amb els processos que es produeixen en les estructures cel·lulars anomenades mitocondris, en els mecanismes que controlen aquests o altres gens i en la identificació de nous senyals possiblement implicats. Altres objectius inclouen entendre com es transporta la

Equip de Recerca I Cap de Grup: Antonio Zorzano I Investigadors Postdoctorals: Mª Àngels Díaz, Saska Ivanova, Iliana López, Pablo Muñoz, Deborah Naon, Montserrat Romero, Jana Sánchez, Manuela Sánchez, David Sebastián, Eleonora Sorianello I Estudiants de Doctorat: Víctor Francis, Maria Isabel Hernández, Caroline Mauvezin, Eduard Noguera, David Sala, Ana Sancho, Jessica Segalés, Sonia Veiga I Manager de Projectes: Olga Bausà I Tècnics de Laboratori: Ignacio Castrillón, Juan Carlos Monasterio I Estudiant Visitant: Guilherme Alves (Brasil)

glucosa a les cèl·lules i identificar nous compostos que podrien ser efectius per tractar la síndrome metabòlica.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 31

Programa de Química i Farmacologia Molecular

’elaboració de nous medicaments implica dissenyar noves molècules o modificar-ne d’existents per aconseguir un efecte determinat en cèl·lules i organismes. En el passat, la ciència farmacèutica es basava en proves d’assaig i error per trobar substàncies que ajudessin a tractar els símptomes d’una malaltia i després utilitzava la química per extreure-les i perfeccionar-les. Sovint es feia sense tenir coneixement sobre el funcionament d’aquestes substàncies. En l’actualitat, els científics han descobert com actuen un gran nombre de fàrmacs. Normalment s’uneixen a una proteïna concreta o a un complex molecular i n’alteren la seva forma o

la seva química, un canvi que afecta la interacció posterior amb altres molècules. Per estudiar i manipular aquestes interaccions s’utilitza una gran varietat de tècniques, que també estan orientades a trobar noves ‘dianes’ —proteïnes que tenen un paper clau en el desenvolupament de malalties— que al ser manipulades poden restablir el funcionament correcte de la cèl·lula. El Programa de Química i Farmacologia Molecular inclou diversos tipus d’expertesa per abordar aquest nou enfocament en el disseny de fàrmacs. L’objectiu és identificar dianes, entendre les seves funcions i la naturalesa de les interaccions amb altres molècules, així com dissenyar o modificar molècules que puguin influir en el seu comportament. Els grups del programa sintetitzen una àmplia varietat de compostos bioactius, amb un èmfasi especial en àcids nucleics, pèptids, proteïnes, peptidomimètics i altres compostos químics. També utilitzen mètodes innovadors com ara la síntesi enantioselectiva, la síntesi de fase sòlida de llibreries de compostos bioactius i les reaccions multicomponent. L’objectiu dels grups és crear substàncies que siguin útils com a medicaments o eines per investigar sistemes biològics. La recerca es centra en estudiar la interacció entre les dianes i les substàncies candidates a medicament. Les tècniques emprades són, principalment, la RMN, la computació i l’espectrometria de masses.

32 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Descobriment de nous compostos La recerca al laboratori de Fernando Albericio es basa en una potent plataforma química dissenyada per adreçar projectes de química medicinal, amb un èmfasi especial en càncer. Els subprojectes metodològics tenen com a objectiu principal alimentar la plataforma química, desvetllar incògnites científiques i solucionar els problemes que sorgeixen durant la recerca. Un dels camps de recerca principals del grup és la síntesi total de productes naturals d’origen marí amb noves estructures i bioactivitats importants. Els compostos amb estructures peptídiques o poliheterocícliques i la combinació de sistemes peptídics i heterocíclics formen part dels esforços de recerca del grup. Un altre àmbit d’estudi és l’optimització de la bioactivitat i les propietats dels compostos a partir de la preparació de

Equip de Recerca I Cap de Grup: Fernando Albericio I Investigadors Associats: Mercedes Álvarez, Jan Spengler I Investigadors Postdoctorals: Silvia Cavalli, Judit Tulla I Estudiants de Doctorat: Tommaso Cupido, Anna Iris Fernández-Llamazares, Peter Fransen, Yésica García, Xavier Just, Laia Miret, Marta Pelay, Elisabet Prats, Pau Ruiz, Lorena Simón, Ramon Subirós, Gemma Vilar, Rubí Zamudio I Ajudants a la Investigació: Gerardo Acosta, Miriam Gongora, Marta Paradís I Estudiants/Investigadors Visitants: Carolina Adura (Xile), Simón Guerrero (Xile), Fanny Guzman (Xile)

llibreries basades en productes naturals.

Fabricació d’ADN i ARN artificials L’èxit en el desenvolupament de la majoria dels projectes científics depèn de l’habilitat dels investigadors per a crear petites molècules artificials d’ADN i ARN. El grup de Ramon Eritja sintetitza aquestes molècules a partir de les seves subunitats. La recerca del grup engloba des de la preparació de molècules complexes d’ADN i ARN com a fàrmacs potencials fins a l’ús d’estructures d’ADN per construir circuits a nanoescala. D’entre els projectes de recerca hi destaca el descobriment de bases no naturals per estabilitzar estructures poc comunes d’àcids nucleics i que poden ser d’utilitat per dissenyar fàrmacs. El laboratori també centra esforços en el disseny de nous derivats d’ARN per controlar l’expressió gènica i en l’ús

Equip de Recerca I Cap de Grup: Ramon Eritja I Investigadors Associats: Anna Aviñó, Carme Fàbrega I Investigadors Postdoctorals: Alejandra Garibotti, Santiago Grijalvo, Sonia Pérez, Montserrat Terrazas I Estudiants de Doctorat: Margarita Alvira, Rubén Ferreira, Brendan Manning, Sandra Ocampo I Estudiant de Màster: Maria Tintoré

de derivats d’àcids nucleics en l’organització de molècules i materials en superfícies que poden ser d’interès per desenvolupar nous mecanismes bioanalítics.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 33

Disseny i obtenció de fàrmacs L’objectiu final del disseny ‘racional’ de fàrmacs és estudiar la superfície de les proteïnes per dissenyar un lligand molt eficient i selectiu que canviï el comportament de la proteïna en la direcció desitjada. El grup de l’Ernest Giralt està treballant per aconseguir-ho i entendre quins són els principis que dicten com es reconeixen i s’entrelliguen les molècules. El laboratori centra part de la recerca en aspectes de difícil resolució, com ara fer que les cèl·lules acceptin substàncies estranyes (medicaments), trobar vies per trencar el conglomerat de proteïnes que es forma en l’Alzheimer i en altres malalties neurodegeneratives, i aconseguir fàrmacs que puguin creuar la barrera hematoencefàlica. El grup investiga com millorar els mètodes que han de permetre abordar tots els aspectes anteriors: l’obtenció d’informació estructural amb RMN, com millorar la síntesi de fase sòlida de pèptids i com perfeccionar els algoritmes computacionals per descobrir nous fàrmacs.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Ernest Giralt I Investigadors Associats: Natàlia Carulla, Teresa Tarragó, Meritxell Teixidó I Investigadors Postdoctorals: Miguel Moreno, Laura Nevola, Óscar Peña, Soledad Royo I Estudiants de Doctorat: Muriel Arimon, Xavier Arroyo, Andrey Dyachenko, Michael Goldflam, Anna Guimerais, Bernat Guixer, Nessim Kichik, Abraham López, Morteza Malakoutikhah, Irene Martin, Laura Mendieta, Roger Prades, Silvia Pujals, Rosa Pujol, Laia Sánchez, Bernat Serra I Assistent a la Investigació: Esther Zurita I Estudiants Visitants: Vinicius Ilha (Brasil), Nathaly Segovia (Espanya)

Desenvolupament de mètodes sintètics per a compostos bioactius El laboratori d’Antoni Riera està treballant en la creació de nous mètodes sintètics que són necessaris en diverses etapes del desenvolupament de fàrmacs. El grup té un interès especial en la síntesi asimètrica, un focus clau perquè els processos estàndard per sintetitzar molècules petites produeixen enantiòmers (molècules que tenen les mateixes propietats però que són imatges mirall l’una de l’altra). Les molècules biològiques poden reaccionar de manera molt diferent als dos tipus d’enantiòmers i, per tant, és crucial produir i purificar només la versió desitjada. El investigadors també centren esforços en trobar vies per produir més quantitat de compostos amb interès terapèutic i en crear biblioteques químiques per fer cribratges biològics. 34 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Equip de Recerca I Cap de Grup: Antoni Riera I Investigador Associat: Xavier Verdaguer I Investigador Postdoctoral: Catalina Ferrer I Estudiants de Doctorat: Nuria Aiguabella, Edgar Cristóbal, Sean Doran, Yi Ning Ji, Thierry León, Pablo Martín, María Moreno, Marc Revés, Ana María Vázquez I Tècnic de Laboratori: Ferran Santacana I Investigador Visitant: Jean-Claude Kizirian (França)

A la recerca de noves molècules bioactives La preparació de noves entitats químiques és el primer pas, i potser el més important, en el procés de descobriment de fàrmacs. El laboratori de Màrius Rubiralta treballa en el desenvolupament de tecnologies orientades a obtenir compostos bioactius en forma pura. El grup desenvolupa procediments sintètics per aconseguir noves molècules peptídiques o compostos heterocíclics, un tipus d’estructures trobades sovint en fàrmacs. El laboratori també centra part de la recerca en la descripció de noves reaccions multicomponents basades en heterocicles i fa servir alguns dels constructes sintètics per separar els enantiòmers i d’altres productes d’alt valor afegit a través de diverses tecnologies com, per exemple, la cromatografia. El grup va finalitzar les seves activitats a l’IRB Barcelona al desembre del 2009.

Equip de Recerca I Cap de Grup: Màrius Rubiralta I Investigadors Associats: Anna Diez, Rodolfo Lavilla, Cristina Minguillón I Investigadors Postdoctorals: Davide Bello, Rosario Ramon, Javier Ruiz I Estudiants de Doctorat: Jordi Mas, Anna Maria Pérez, Sara Preciado, Nuria Rubio, Raquel Sancho, Esther Vicente I Assistent Administratiu: Montse Moreno

Observació de proteïnes amb comportaments inapropiats La recerca duta a terme al laboratori de Xavier Salvatella té per objectiu descriure els moviments de les proteïnes i el seu paper en malalties com l’Alzheimer, l’amiloïdosi sistèmica i l’encefalopatia espongiforme transmissible (malaltia de Creutzfeldt-Jakob), on els agregats proteics insolubles tendeixen a acumular-se en el teixit dels pacients. El laboratori centra part de la recerca en la caracterització de les propietats estructurals de determinades proteïnes desordenades que estan involucrades en aquest tipus de malalties. El grup també estudia les relacions entre l’estructura i la toxicitat en els agregats que aquestes proteïnes formen en els teixits de pacients. Aconseguir una descripció en resolució alta d’aquests processos, que condueixen a l’aparició de

Equip de Recerca I Cap de Grup: Xavier Salvatella I Investigadors Postdoctorals: Santiago Esteban, Robert Fenwick, Maria Francesca Mossuto I Estudiant de Doctorat: Eva De Mol

malalties, ofereix oportunitats per desenvolupar nous enfocaments terapèutics, un dels objectius del grup.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 35

Programa d’Oncologia

l càncer s’origina quan fallen els processos fonamentals que controlen la reproducció, la diferenciació i el comportament de les cèl·lules. El Programa d’Oncologia té per objectiu millorar la prognosi, la prevenció i el tractament del càncer a través de l’estudi dels principis bàsics que regeixen el desenvolupament de la malaltia. El programa centra la recerca en els diferents aspectes de la iniciació i progressió dels tumors, amb especial èmfasi en els mecanismes responsables de l’adquisició

36 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

de malignitat, la relació entre les cèl·lules mare i el càncer, i la identificació dels factors que condueixen a la metàstasi en teixits específics. Els grups d’investigació del programa treballen per crear lligams estrets amb la part clínica de la recerca en càncer. Els acords de col·laboració establerts amb vàries unitats d’oncologia i patologia d’hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona faciliten la traducció de la recerca bàsica en noves eines diagnòstiques i terapèutiques d’interès per l’àmbit clínic.

Les etapes del càncer colorectal El càncer colorectal constitueix una de les principals causes de mort per càncer a tot el món. Tot i que la majoria dels tumors colorectals s’inicien com a lesions benignes, una petita proporció pot evolucionar fins a estadis més malignes si s’acumulen mutacions en gens promotors de càncer o en gens que normalment eviten el desenvolupament de tumors. El darrer pas, el més letal en el progrés de la malaltia, és la migració de cèl·lules de càncer colorectal cap a altres òrgans, principalment el fetge, on comencen a desenvolupar nous tumors. El laboratori de l’Eduard Batlle estudia l’inici del càncer colorectal i la seva progressió, des de les fases inicials fins a la formació de tumors agressius. Per als seus estudis, l’equip desenvolupa models cel·lulars i animals que imiten la versió humana d’aquesta malaltia devastadora. L’objectiu final és obtenir informació que permeti disse-

Equip de Recerca I Cap de Grup: Eduard Batlle I Investigador Associat: Elena Sancho I Investigadors Postdoctorals: Alexandre Calon, Carme

Cortina, Peter Jung, Anna Merlos, Annie Rodolosse, Guiomar Solanas I Estudiants de Doctorat: Francisco Barriga, Elisa Espinet, Gavin Whissell I Ajudants a la Investigació: Sergio Palomo, Nerea Peiró I Tècnics de Laboratori: Javier Hernando, Marta Sevillano

nyar noves eines diagnòstiques i terapèutiques. El grup de recerca de l’Elena Sancho es va fusionar amb el de l’Eduard Batlle l’any 2009.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 37

Laboratori de Metàstasi Tumoral (MetLab) A l’interior de les cèl·lules, un complex entramat de xarxes de senyalització controla la seva divisió, la diferenciació, el moviment, l’organització i la mort. Les cèl·lules cancerígenes desobeeixen aquests senyals durant la progressió del tumor i la metàstasi, que és la responsable del 90% de les morts per càncer. L’interès principal del MetLab, dirigit per Roger Gomis, és identificar grups de gens i les seves funcions, l’abús dels quals per part de les cèl·lules tumorals els converteix en instruments per a la metàstasi. Recentment s’ha observat que alguns dels gens candidats identificats pel laboratori es troben afectats en mostres de pacients. El coneixement de la combinació d’errors biològics que faciliten la invasió d’òrgans vitals permetrà atacar la malaltia d’una manera eficaç mitjançant la combinació de fàrmacs contra possibles dianes terapèutiques.

Equip de Recerca I Director de Gestió del MetLab: Roger Gomis I Director Adjunt de l’IRB Barcelona: Joan Massagué I Investigador Associat: Mònica Morales I Estudiants de Doctorat: Anna Arnal, Milica Pavlovic, Maria Tarragona I Tècnic de Laboratori: Esther Fernández I Manager del Laboratori: Marc Guiu I Investigadors Visitants: Xabier Adrian García, Cristina Nadal (membres de l’Institut d’Investigacions Sanitàries IDIBAPS-Hospital Clínic/IRB Barcelona)

La resposta al dany de l’ADN, inestabilitat genòmica i càncer La integritat del genoma es veu amenaçada per diversos tipus de danys a l’ADN. El reconeixement de les lesions d’ADN activa la resposta cel·lular al dany de l’ADN (DDR), una reacció que desencadena cascades de transducció de senyals que alteren el comportament de la cèl·lula i promouen l’estabilitat genòmica. La DDR no tan sols evita que el dany de l’ADN avanci a les cèl·lules filles sinó que també té un paper important en la supressió de tumors. La recerca al laboratori de Travis Stracker es centra en l’estudi de la DDR i el seu paper clau en mantenir la salut. La inestabilitat genòmica i una DDR defectuosa poden provocar la predisposició a diferents tipus de càncer i a d’altres malalties. El grup està investigant les comprendre quina funció tenen en la supressió de tumors i

Equip de Recerca I Cap de Grup: Travis Stracker I Investigador Postdoctoral: Maria Ángeles Tapia I Estudiants de Doctorat: Helena González, Katrin Rein, Irena Stevanovic I Ajudant a la Investigació:

per identificar maneres de manipular-les amb l’objectiu de

Suvi Aivio

vies de senyalització que controlen aquestes reaccions per

contribuir a noves aplicacions clíniques. El grup de recerca va iniciar la seva activitat a l’IRB Barcelona al maig del 2009. 38 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Plataformes Científiques

a recerca duta a terme a l’IRB Barcelona compta amb un ampli ventall de plataformes científiques que ofereixen als investigadors suport tècnic, accés a recursos biomèdics d’última generació, així com instrumentació i serveis orientats a accelerar els resultats científics. Les plataformes científiques de l’IRB Barcelona, equipades amb tecnologies de recerca punteres, ofereixen un ampli ventall de serveis i tècniques en microscopia digital avançada, bioestadística, bioinformàtica, genò-

mica funcional, espectrometria de masses, expressió de proteïnes i models de malaltia a partir de ratolins. Els serveis oferits als investigadors de l’IRB Barcelona inclouen eines de recerca per analitzar o alterar gens a nivell genòmic, accés a un ampli ventall de sistemes i tècniques de microscopia digital avançada d’última generació per assistir els investigadors en el processament i la interpretació de dades, tècniques d’espectrometria per identificar un gran nombre d’espècies biològiques, eines computacionals per facilitar la interpretació de resultats experimentals, tècniques d’expressió de proteïnes d’alt rendiment per poder dur a terme un nombre elevat de variacions experimentals en paral·lel i la producció de ratolins modificats genèticament amb fins per la investigació. La ubicació estratègica de les plataformes científiques dins del Parc Científic de Barcelona garanteix les sinergies i l’eficiència científica a l’hora de fer recerca. A més de disposar de plataformes científiques pròpies, la recerca biomèdica duta a terme a l’IRB Barcelona també es beneficia de les plataformes i els serveis del Parc Científic de Barcelona, així com dels serveis tècnics de la Universitat de Barcelona.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 39

Més enllà dels límits de la microscopia de llum convencional La Plataforma Científica de Microscopia Digital Avançada (ADM) ofereix accés i suport a instruments d’última generació que van des de la microscopia confocal espectral automàtica fins a tècniques emergents per la manipulació cel·lular i la visualització. L’ ADM posa a l’abast dels investigadors un ampli ventall de tècniques necessàries per dur a terme totes les passes de la visualització digital, incloent la preparació de mostres, l’adquisició d’imatges, l’anàlisi i la interpretació de resultats. La plataforma també disposa de secció òptica en fluorescència amb un sistema confocal espectral, disc giratori i sistemes de microscopia multifotònica. Altres tècniques específiques que també s’estan desenvolupant inclouen la TIRF, la nanocirurgia làser, la microinjecció i la microscopia de fluorescència automàtica de camp ampli. L’ADM també està invertint esforços en desenvolupar nous instruments -com el FRAP de camp ampli combinat, la cirurgia làser i la fotoactivació- en col·laboració amb investigadors de l’Institut.

Equip de Recerca I Cap de la Unitat: Julien Colombelli I Tècnics de Recerca: Lídia Bardia, Anna Lladó

Transformar xifres en informació En l’actualitat, els investigadors han de fer front no tan sols al repte d’obtenir informació científica rellevant, sinó també a la capacitat d’extraure la màxima informació de valor possible. L’estadística ofereix un marc científic rigorós per a posar a prova les hipòtesis i per ampliar els coneixements sobre els sistemes i processos que generen les dades biomèdiques. També serveix per guiar els investigadors cap a la millor manera de dur a terme els seus experiments per aconseguir els objectius fixats. La Unitat de Bioestadística i Bioinformàtica dóna suport als científics en el disseny i l’anàlisi d’experiments biomèdics a partir d’eines informàtiques pioneres i de metodologia innovadora. La unitat vetlla per oferir als investigadors un avantatge competitiu a través del desenvolupament de solucions, que inclouen el desenvolupament de noves metodologies i programes, per resoldre problemes molt específics i accelerar l’obtenció de resultats.

40 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Equip de Recerca I Cap de la Unitat: David Rossell I Tècnic de Recerca: Evarist Planet

Estudiar el genoma en un únic experiment La biologia molecular ha evolucionat, durant l’última dècada, de l’anàlisi entre gens a un apropament més exhaustiu per tal d’estudiar les xarxes reguladores que engloben des de dotzenes fins a centenars de parelles que interactuen entre si. Per garantir l’èxit de la recerca en aquest camp, els investigadors necessiten un nombre creixent d’eines que els permetin analitzar o alterar gens a un nivell genòmic ampli. La Plataforma Científica de Genòmica Funcional posa a l’abast de la comunitat científica eines genòmiques d’última generació. Aquests recursos s’engloben en dos categories: silenciament de l’expressió gènica amb ARNsh’s i anàlisi de transcripció genòmica, poliformismes d’ADN i immunoprecipitació de la cromatina. La plataforma ofereix, en tots els mètodes analítics, un servei complet que inclou des de la consulta inicial durant el disseny del projecte fins al control de qualitat dels materials, el processament de mostres, l’anàlisi inicial de dades, així com la interpretació i validació de resultats.

Equip de Recerca I Cap de la Unitat: Herbert Auer I Tècnics de Recerca Senior: Eva González, Silvia Rodríguez

Nous camins en espectrometria de masses L’espectrometria de masses, que s’ha convertit en una de les eines més rellevants de les ciències biomèdiques, té un camp d’aplicació molt ampli que cobreix des de l’anàlisi molecular fins a la caracterització de proteïnes. Gràcies a la seva versatilitat, l’espectrometria de masses és una tecnologia a la que cada vegada hi recorren més científics. La Plataforma Científica d’Espectrometria de Masses ofereix eines de cromatografia i espectrometria modernes per identificar i caracteritzar un ampli ventall d’espècies biològiques. La plataforma ha implementat l’anàlisi de proteïnes intactes per obtenir una caracterització completa i està treballant en el desenvolupament de tècniques proteòmiques per quantificar proteïnes i determinar modificacions post-traslacionals. La plataforma fa servir l’emparellament iònic per MS per estudiar les estructures macromoleculars i la conformació de proteïnes, àcids nucleics i els seus complexos.

Equip de Recerca I Cap en Funcions de la Unitat: Marta Vilaseca I Tècnic de Recerca Senior: Claudio Diema I Tècnic de Recerca: Nuria Omeñaca

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 41

Ratolins transgènics com a eines de recerca El ratolí transgènic és un dels models més potents per a estudiar malalties humanes. L’objectiu de la Plataforma Científica de Ratolins Transgènics és posar a l’abast dels investigadors aquesta tecnologia, ja sigui a través de l’obtenció de ratolins pre-generats, de cèl·lules mare embrionàries modificades genèticament, de vectors diana obtinguts de recursos públics o de la generació de nous models transgènics. La plataforma treballa per oferir un servei complert que inclogui des del desenvolupament i la producció de ratolins transgènics fins al disseny i construcció de vectors diana de gens i la producció de cèl·lules mare embrionàries de ratolins mitjançant o bé la injecció d’ADN purificat o bé cèl·lules embrionàries en embrions preimplantats. Un aspecte important de la feina duta a terme per la plataforma és l’adaptació i la millora de les tecnologies actuals per tal d’augmentar l’eficiència de la producció i oferir models més sofisticats.

Solució dels reptes proteics amb l’alt rendiment Tradicionalment, els investigadors solien abordar els reptes amb proteïnes a partir de processos repetitius de proves i redissenys que sovint eren costosos i requerien molt de temps. La Plataforma Científica d’Expressió de Proteïnes posa a l’abast dels investigadors serveis d’alt rendiment que permeten executar en paral·lel i de manera simultània moltes variacions d’un experiment com, per exemple, truncaments o mutacions de proteïnes. Aquesta capacitat d’execució d’un gran nombre de variacions experimentals -generalment fins a 96- té el potencial de reduir de forma significativa el temps que es necessita per solucionar problemes amb proteïnes, un fet que contribueix a accelerar tant els resultats experimentals com la seva publicació. Els mètodes d’alt rendiment, a banda de l’estalvi de temps que suposen, també són rentables i poden reduir de manera significativa el cost dels projectes duts a terme al laboratori. 42 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Equip de Recerca I Cap de la Unitat: Nick Berrow I Tècnic de Recerca Senior: Raquel García I Tècnic de Laboratori: Mª Carmen Romero

MetCentre: Un nou centre col·laboratiu de recerca

ot i que durant segles la metàstasi ha estat considerada un problema de gran magnitud, els avenços que s’han realitzat en la seva determinació genètica, els seus mecanismes moleculars i els tractaments específics han estat mínims. Tanmateix, els avenços conceptuals i tecnològics que s’han produït recentment ofereixen una oportunitat sense precedents per afrontar aquest problema. En un esforç per desenvolupar una nova estratègia contra la metàstasi, l’IRB Barcelona va crear oficialment el juliol del 2009 una nova iniciativa que té per objectiu ser un vehicle per facilitar i canalitzar els recursos i els esforços de la investigació sobre les causes, els mecanismes i tractaments de la metàstasi.

ment de nous procediments per a la prevenció, diagnosi i tractament de la metàstasi. La recerca s’està centrant en l’estudi del procés de metàstasi tant a nivell global com a través dels seus components individuals: l’angiogènesi del tumor, els progenitors provinents de la medul·la, la motilitat i adhesió cel·lulars, les interaccions amb el microentorn del tumor i les cèl·lules mare. La convergència de disciplines multidisciplinàries identificades en cinc branques de recerca de l’Institut, Biologia Cel·lular i del Desenvolupament, Biologia Estructural i Computacional, Medicina Molecular, Oncologia, i Química i Farmacologia Molecular, en fan un viver adequat per al llançament de projectes multidisciplinaris contra la metàstasi.

El MetCentre reuneix grups de recerca bàsica de l’IRB Barcelona i grups de recerca clínica i translacional d’hospitals i plataformes tecnològiques de Barcelona per desenvolupar plegats recerca en l’àrea de la metàstasi. Els fons de què disposen per la recerca estan destinats específicament a la investigació en metàstasi. Els objectius del MetCentre són incorporar i desenvolupar tecnologia i protocols multidisciplinaris per descobrir gens i funcions rellevants a nivell clínic pel càncer i la metàstasi, establir un marc o referent adequat per canalitzar tots els esforços relacionats amb la metàstasi des d’una perspectiva transversal i translacional, així com contribuir al descobri-

(D’esquerra a dreta) Joan J Guinovart, Director de l‘IRB Barcelona, José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya, i Joan Massagué, Director Adjunt de l’IRB Barcelona, durant la presentació oficial del MetCentre el juliol del 2009.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 43

Dades de l’IRB Barcelona Patronat Junta de Govern Comitè Científic Internacional Fonts de Finançament Resum de la Producció Científica Formació Acadèmica Activitats de Transferència de Tecnologia Seminaris Barcelona BioMed Actes Institucionals Activitats de Divulgació L’IRB Barcelona als Mitjans Organigrama de l’IRB Barcelona Personal de Direcció i Administració Estadístiques de Recursos Humans Afiliacions dels Investigadors Parc Científic de Barcelona Memòria Anual IRB Barcelona 2009 45

Patronat El Patronat de l’IRB Barcelona, el màxim òrgan de govern de l’Institut, és responsable de supervisar les activitats de recerca, aprovar els fons operatius i vetllar pel compliment dels objectius anuals de recerca. El Patronat, integrat per 11 membres, està presidit pel Conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

President

Membres

Honorable Sr Josep Huguet Biosca

Joan Roca Acín

Conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya

Vicepresident Primer Honorable Sra Marina Geli Fàbrega Consellera del Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Vicepresident Segon Excel·lentíssim i Magnífic Dr Dídac Ramírez Sarrió Rector de la Universitat de Barcelona

Director General de Recerca, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya

Ramon Moreno Amich Director General del Programa de Centres de Recerca (CERCA), Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya

Miquel Gómez Clarés Secretari d’Estratègia i Coordinació, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Carles Miquel Collell Responsable del Programa de Recerca i Innovació en Ciències de la Salut, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya (des de juliol de 2009)

Marta Segura Bonet Secretari General, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya (fins juliol de 2009)

Maria Carme Verdaguer Directora del Centre d’Innovació, Fundació Bosch i Gimpera

Jordi Alberch Vie Vicerector de Recerca, Universitat de Barcelona

Fernando Albericio Palomera Director General, Parc Científic de Barcelona

Roser Artal Rocafort Directora Gerent, Parc Científic de Barcelona

Junta de Govern Les responsabilitats principals de la Junta de Govern de l’IRB Barcelona són supervisar les tasques directives de l’Institut, vetllar per l’execució i el progrés de les funcions delegades pel Patronat i promocionar les activitats de recerca. La Junta és actualment presidida pel Secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

President

Altres Participants

Miquel Gómez Clarés

Fernando Albericio Palomera

Secretari d’Estratègia i Coordinació, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya

Membres Joan Roca Acín

Director General, Parc Científic de Barcelona

Joan J Guinovart Cirera Director, IRB Barcelona

Margarida Corominas Bosch

Directora de Gestió, IRB Barcelona

Director General de Recerca, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya (des de l’abril de 2009)

Ramon Moreno Amich

Director General de Recerca, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya (fins l’abril de 2009)

Jordi Alberch Vie

Vicerector de Recerca, Universitat de Barcelona

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 47

Comitè Científic Internacional El Comitè Científic Internacional de l’IRB Barcelona és responsable d’oferir assessorament estratègic i vetllar per la qualitat científica dels treballs de recerca duts a terme pels equips d’investigació de l’Institut. El Comitè està format per un grup de 15 destacats científics en el camp de la biomedicina.

Membres Hans Clevers

The Netherlands Institute of Developmental Biology, Utrecht, Països Baixos

Michael Czech

Program in Molecular Medicine, University of Massachusetts Medical School, Worcester, EUA

Christopher M Dobson

Department of Chemistry and Physics, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

Tim Hunt

Cancer Research UK, Londres, Regne Unit

Fotis C Kafatos

Imperial College London, Londres, Regne Unit

Bernd Meyer

Institute for Organic Chemistry, Hamburg University, Hamburg, Alemanya

Charles J Sherr

Department of Genetics and Tumor Cell Biology, St Jude Children’s Research Hospital, Memphis, EUA

José Elguero

Bruce Spiegelman

Samuel H Gellman

Karen Vousden

Spanish National Research Council (CSIC), Madrid, Espanya Faculty of Chemistry, University of Wisconsin, Madison, EUA

David M Glover

Department of Genetics, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

Jan-Ake Gustafsson

Center for Biotechnology, Karolinska Institute, Estocolm, Suècia

Andrew Hamilton

Department of Chemistry, Yale University, New Haven, EUA

Robert Huber

Max Planck Institute of Biochemistry, Martinsried, Alemanya

48 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Department of Cell Biology, Harvard Medical School, Boston, EUA Beatson Institute for Cancer Research, Glasgow, Regne Unit

Fonts de Finançament L’IRB Barcelona va rebre la majoria del finançament per activitats de recerca de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i del Departament de Salut. L’Institut també va rebre finançament addicional a partir d’ajuts competitius obtinguts, entre d’altres, del Ministeri espanyol de Ciència i Innovació i de la Comissió Europea, a través dels fons FEDER i del 7è Programa Marc. Els investigadors de l’IRB Barcelona també van rebre suport financer de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i diverses xarxes CIBER.

Finançament Principal

Altres Fonts de Finançament

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 49

Resum de la Producció Científica Publicacions Científiques L’any 2009, els investigadors de l’IRB Barcelona van contribuir a l’avenç de la recerca biomèdica amb un total de 171 publicacions científiques, 78 de les quals van ser fruit de col·laboracions internacionals amb investigadors del sector acadèmic i de la indústria. La llista que segueix és una selecció de publicacions representatives de la recerca duta a terme a l’IRB Barcelona durant el 2009.

Aguado F, Díaz-Ruiz C, Parlato R, Martínez A, Carmona MA, Bleckmann S, Ureña JM, Burgaya F, del Río JA, Schütz G and Soriano E. The CREB/CREM transcription factors negatively regulate early synaptogenesis and spontaneous network activity. J Neurosci, 29(2), 328-33 (2009) Alarcón C, Zaromytidou AI, Xi Q, Gao S, Yu J, Fujisawa S, Barlas A, Miller AN, Manova-Todorova K, Macias MJ, Sapkota G, Pan D and Massagué J. Nuclear CDKs drive Smad transcriptional activation and turnover in BMP and TGF-beta pathways. Cell, 139(4), 757-69 (2009) Baños RC, Vivero A, Aznar S, García J, Pons M, Madrid C and Juárez A. Differential regulation of horizontally acquired and core genome genes by the bacterial modulator H-NS. PLoS Genet, 5(6), e1000513 (2009) Blobel J, Bernadó P, Svergun DI, Tauler R and Pons M. Low-resolution structures of transient protein-protein complexes using small-angle X-ray scattering. J Am Chem Soc, 131(12), 4378-86 (2009) Boer DR, Ruíz-Masó JA, López-Blanco JR, Blanco AG, Vives-Llàcer M, Chacón P, Usón I, Gomis-Rüth FX, Espinosa M, Llorca O, del Solar G and Coll M. Plasmid replication initiator RepB forms a hexamer reminiscent of ring helicases and has mobile nuclease domains. EMBO J, 28(11), 1666-78 (2009) Carulla N, Zhou M, Arimon M, Gairí M, Giralt E, Robinson CV and Dobson CM. Experimental characterization of disordered and ordered

50 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

aggregates populated during the process of amyloid fibril formation. Proc Natl Acad Sci USA, 106(19), 7828-33 (2009) Casali A and Batlle E. Intestinal stem cells in mammals and Drosophila. Cell Stem Cell, 4(2), 124-27 (2009) Chavey C, Lazennec G, Lagarrigue S, Clapé C, Iankova I, Teyssier J, Annicotte JS, Schmidt J, Mataki C, Yamamoto H, Sanches R, Guma A, Stich V, Vitkova M, Jardin-Watelet B, Renard E, Strieter R, Tuthill A, Hotamisligil GS, Vidal-Puig A, Zorzano A, Langin D and Fajas L. CXC ligand 5 is an adipose-tissue derived factor that links obesity to insulin resistance. Cell Metab, 9(4), 339-49 (2009) Comellas G, Kaczmarska Z, Tarragó T, Teixidó M and Giralt E. Exploration of the one-bead one-compound methodology for the design of prolyl oligopeptidase substrates. PLoS One, 4(7), e6222 (2009) De Las Heras JM, Martinho RG, Lehmann R and Casanova J. A functional antagonism between the pgc germline repressor and torso in the development of somatic cells. EMBO Rep, 10(9), 1059-65 (2009) De Simone A, Richter B, Salvatella X and Vendruscolo M. Toward an accurate determination of free energy landscapes in solution states of proteins. J Am Chem Soc, 131(11), 3810-11 (2009) Español Y, Thut D, Schneider A and De Pouplana LR. A mechanism for functional segregation of mitochondrial and cytosolic genetic codes. Proc Natl Acad Sci USA, 106(46), 19420-25 (2009)

Faustino I, Aviño A, Marçán I, Luque FJ, Eritja R and Orozco M. Unique tautomeric and recognition properties of thioketothymines? J Am Chem Soc, 131(35), 12845-53 (2009) Gao S, Alarcón C, Sapkota G, Rahman S, Chen PY, Goerner N, Macias MJ, Erdjument-Bromage H, Tempst P and Massagué J. Ubiquitin ligase Nedd4L targets activated Smad2/3 to limit TGF-beta signaling. Mol Cell, 36(3), 457-68 (2009) García-Fandiño R, Granja JR, D’Abramo M and Orozco M. Theoretical characterization of the dynamical behavior and transport properties of alpha,gamma-peptide nanotubes in solution. J Am Chem Soc, 131(43), 15678-86 (2009) González C. Below the convergence. Curr Biol, 19(8), R313-14 (2009) Guerrero-Valero M, Ferrer-Orta C, Querol-Audí J, Marin-Vicente C, Fita I, Gómez-Fernández JC, Verdaguer N and Corbalán-García S. Structural and mechanistic insights into the association of PKCalphaC2 domain to PtdIns(4,5)P2. Proc Natl Acad Sci USA, 106(16), 660307 (2009) Haren L, Stearns T and Lüders J. Plk1-dependent recruitment of gamma-tubulin complexes to mitotic centrosomes involves multiple PCM components. PLoS One, 4(6), e5976 (2009)

Reiriz C, Brea RJ, Arranz R, Carrascosa JL, Garibotti A, Manning B, Valpuesta JM, Eritja R, Castedo L and Granja JR. Alpha,gammapeptide nanotube templating of one-dimensional parallel fullerene arrangements. J Am Chem Soc, 131(32), 11335-37 (2009) Ruiz-Rodríguez J, Spengler J and Albericio F. Siamese depsipeptides: constrained bicyclic architectures. Angew Chem Int Ed Engl, 48(45), 8564-67 (2009) Sancho R and Minguillón C. The chromatographic separation of enantiomers through nanoscale design. Chem Soc Rev, 38(3), 797-05 (2009) Solon J, Kaya-Copur A, Colombelli J and Brunner D. Pulsed forces timed by a ratchet-like mechanism drive directed tissue movement during dorsal closure. Cell, 137(7), 1331-42 (2009) Tajbakhsh S and González C. Biased segregation of DNA and centrosomes: moving together or drifting apart? Nat Rev Mol Cell Biol, 10(11), 804-10 (2009) Torras-Llort M, Moreno-Moreno O and Azorín F. Focus on the centre: the role of chromatin on the regulation of centromere identity and function. EMBO J, 28(16), 2337-48 (2009)

Isidro-Llobet A, Alvarez M and Albericio F. Amino acid-protecting groups. Chem Rev, 109(6), 2455-04 (2009) Liesa M, Palacín M and Zorzano A. Mitochondrial dynamics in mammalian health and disease. Physiol Rev, 89(3), 799-45 (2009) Martínez AM, Schuettengruber B, Sakr S, Janic A, González C and Cavalli G. Polyhomeotic has a tumor suppressor activity mediated by repression of Notch signaling. Nat Genet, 41(10), 1076-82 (2009) Martínez MT, Tseng YC, Ormategui N, Loinaz I, Eritja R and Bokor J. Label-free DNA biosensors based on functionalized carbon nanotube field effect transistors. Nano Lett, 9(2), 530-36 (2009) Mauvezin C, Orpinell M, Francis VA, Mansilla F, Duran J, Ribas V, Palacín M, Boya P, Teleman AA and Zorzano A. The nuclear cofactor DOR regulates autophagy in mammalian and Drosophila cells. EMBO Rep, Epub Dec 4 (2009) Querol-Audí J, Casañas A, Usón I, Luque D, Castón JR, Fita I and Verdaguer N. The mechanism of vault opening from the high resolution structure of the N-terminal repeats of MVP. EMBO J, 28(21), 3450-57 (2009)

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 51

Col·laboracions Científiques Els investigadors de l’IRB Barcelona van participar en un total de 189 col·laboracions externes amb socis nacionals i internacionals del sector acadèmic i la indústria. A la xifra s’hi sumen 43 col·laboracions internes addicionals, que es van dur a terme entre investigadors de l’Institut amb la finalitat de reforçar els treballs conjunts entre els diferents programes de recerca.

Tipus de Col·laboracions

35%

16%

49%

Col·laboracions Externes (Internacionals)

Col·laboracions Internes

Col.laboracions Externes (Nacionals)

Col·laboracions Externes per Sector

36% 47%

Universitats

52 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

9% 8% Indústria

Instituts/Centres de Recerca

Hospitals/Centres Mèdics

Projectes i Xarxes de Recerca Els grups de recerca de l’IRB Barcelona van participar en un total de 182 projectes i xarxes d’investigació nacionals i internacionals durant el 2009.

Fonts de Finançament

31% 2%

16%

51%

Fundacions Privades/Indústria

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Comissió Europea Govern Espanyol

MICINN 41% ISCIII 9% MAEC/AECI 1%

Àrees de Recerca Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

26% 26% Biologia Estructural i Computacional

19%

Oncologia

Química i Farmacologia Molecular

20% Medicina Molecular

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 53

Projectes de Recerca, Xarxes i Beques de Personal El finançament obtingut pels grups d’investigació a través de projectes de recerca, xarxes i beques de personal va ascendir l’any 2009 a 10.809.116€. La llista següent comprèn les institucions que van contribuir a finançar l’IRB Barcelona a partir de projectes de recerca.

Entitats Finançadores Entitats Públiques

European Science Foundation (ESF)

Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN)

‘Caixa Catalunya Obra Social’

Comissió Europea (EC)

Fundació FIPSE

Instituto de Salud Carlos III (ISCIII-MICINN)

Leukemia and Lymphoma Society

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Indústria

MAEC/AECI - Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación

Laboratoris Almirall

European Molecular Biology Organization (EMBO)

Enantia

Ministerio Ciencia Tecnologia e Ensino Superior (Portugal)

Ferrer Group International

Fundacions

Noscira

Fundació ‘Banco Bilbao Vizcaya Argentaria’

GP Pharm

Fundació ‘Marcelino Botín’

Brainco Biopharma

Fundació ‘La Caixa’

Palau Pharma

Fundacio´‘La Marató de TV3’

Ipsen Pharma

Asociación Española contra el Cáncer (AECC)

Hoffmann - La Roche

Fundació ‘Genoma España’

Genmedica Therapeutics

Els investigadors de l’IRB Barcelona també van rebre suport financer de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i a partir de la participació en diverses xarxes de recerca (CONSOLIDER, CIBERBBN, CIBERDEM, CIBERER, CIBERNED i RETIC).

L’IRB Barcelona agraeix la contribució dels següents donants privats: Julià García Gutiérrez, Marta Luz Adalid, PRONOR SL

54 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Formació Acadèmica L’IRB Barcelona ofereix als estudiants de doctorat i investigadors postdoctorals d’arreu del món un entorn únic, internacional i multidisciplinari on poder realitzar els seus treballs de recerca. En l’actualitat, més de 150 estudiants estan realitzant les seves tesis doctorals en laboratoris de l’IRB Barcelona, dels quals un 37% són estrangers i un 56% dones. Els estudiants de doctorat passen quatre anys a l’Institut duent a terme els seus projectes de recerca amb la finalitat d’obtenir el títol de doctorat de la universitat a la qual s’han inscrit. L’IRB Barcelona també compta amb una comunitat postdoctoral de més de 90 investigadors, dels quals un 45% són estrangers. L’Institut ha impulsat una sèrie d’activitats enfocades a garantir que aquests científics obtinguin el màxim profit de la seva estada a l’IRB Barcelona.

n pas important per a la comunitat d’estudiants de

coordinar un conjunt d’activitats destinades a oferir als estu-

doctorat va ser la consolidació l’any 2008 del Programa

diants formació d’alt nivell i orientació en les seves carreres,

Internacional de Doctorat ”La Caixa”/IRB Barcelona, una ini-

així com a establir col·laboracions entre estudiants i científics

ciativa que representa una font de finançament important per

provinents d’altres grups o programes de recerca.

contractar estudiants de doctorat d’arreu del món. Aquestes beques permeten seleccionar cada any deu estudiants amb

•

impartit al setembre, va oferir als nous estudiants una

talent d’entre un gran nombre de sol·licitants internacionals.

introducció als programes de recerca i les plataformes

Concretament, l’any 2009, un total de 270 estudiants van sol·

científiques disponibles a l’IRB Barcelona i al Parc Ci-

licitar aquestes beques.

entífic de Barcelona, així com informació útil sobre la seva estada doctoral a l’Institut.

A la primavera del 2009, l’Institut va impulsar el Programa de Beques de Doctorat de l’IRB Barcelona, una nova convocatò-

Curs Introductori per Estudiants de Doctorat. El curs,

•

Rotacions als Laboratoris. Després d’assistir al curs

ria predoctoral. L’Institut va concedir un total de cinc beques,

introductori, els estudiants van participar en un seguit

que es van destinar a cobrir el buit financer en què sovint es

de rotacions als laboratoris del centre per conèixer de

troben els estudiants durant la transició entre la finalització

primera mà les diferents àrees de recerca i aproxima-

dels seus estudis acadèmics i la concessió de beques externes.

cions experimentals, així com també interactuar amb investigadors d’altres grups amb l’objectiu d’impulsar

L’IRB Barcelona va continuar centrant esforços durant el

futures col·laboracions de recerca.

2009 en la formació dels estudiants de doctorat. L’Institut va

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 55

(D’esquerra a dreta) Estudiants de doctorat del grup liderat per Antoni Riera, el 1er Simposi d’Estudiants de Doctorat, i la Ministra Garmendia felicitant a Eva Novoa, estudiant de doctorat, al juliol del 2009 durant la cerimònia d’entrega de certificats del Programa Internacional de Doctorat ”La Caixa”/IRB Barcelona del 2008-2009.

•

Comitè Assessor de Tesis. Des de l’inici de la seva estada doctoral a l’IRB Barcelona, els treballs de recerca

de l’IRB Barcelona també van tenir l’oportunitat d’assistir a

dels estudiants són assessorats per un Comitè Assessor

seminaris científics, ‘journal clubs’, conferències internacio-

de Tesis (TAC, sigles en anglès), un grup format per

nals, activitats educatives i de divulgació, reunions de grup o

investigadors interns i externs que s’encarrega de fer

de programa, i altres activitats de tipus social com les sessions

seguiment dels progressos científics dels estudiants al

‘cool-off’, la lliga de futbol de l’IRB Barcelona i grups d’at-

llarg de la seva estada a l’Institut. La funció del TAC,

letisme i senderisme. Les activitats destacades durant l’any

que es reuneix un cop l’any, és la de guiar als estudi-

2009 van incloure:

ants en els seus projectes de recerca i d’altres aspectes vinculats a la seva tesi doctoral. •

•

Seminaris d’Estudiants de Doctorat. El cicle de seminaris, iniciat al setembre del 2009, és una iniciativa

Programa ‘Footsteps’. El programa, iniciat l’any 2009,

de caràcter mensual organitzada per estudiants

té com a finalitat crear un vincle d’unió entre nous

de doctorat. Els seminaris, que són impartits per

estudiants i estudiants de doctorat que porten més d’un

estudiants, estan adreçats a tota la comunitat de

any treballant a l’IRB Barcelona, els quals actuen com a

doctorands de l’IRB Barcelona.

mentors dels nous estudiants. •

A banda del treball de laboratori, els estudiants de doctorat

Consell d’Estudiants de Doctorat. Al desembre del 2009 es van dur a terme les eleccions per renovar els membres del Consell d’Estudiants de Doctorat. Les principals tasques del consell són l’organització d’activitats dirigides als estudiants, així com gestionar la comunicació entre la pròpia comunitat d’estudiants i la direcció de l’Institut.

56 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

•

Primer Simposi d’Estudiants de Doctorat. El 1er Simposi d’Estudiants de Doctorat de l’IRB Barcelona, ‘L’Arquitectura de la Vida’, es va celebrar els dies 2 i 3 de novembre del 2009 a Barcelona. El simposi va reunir a més de 100 participants i conferenciants punters d’arreu del món per debatre qüestions relacionades amb l’arquitectura de la vida, impulsar intercanvis multidisciplinaris, adquirir nous coneixements i crear les bases per a futu-

res col·laboracions. L’acte, organitzat en la seva totalitat pel Comitè del Simposi d’Estudiants de Doctorat de l’Institut, es va celebrar al museu CosmoCaixa.

Identification and functional properties of mitofusin 2 splice variants Déborah P Naón, Universitat de Barcelona (2009) Director: Antonio Zorzano

Metabolic impact of liver glycogen synthase activation

Tesis Doctorals Els estudiants de doctorat van defensar l’any 2009 un total de 24 tesis, un cop finalitzats els seus projectes de recerca en laboratoris de l’IRB Barcelona. Amphipathic proline-rich cell-penetrating peptides: from development to cargo transport Silvia Pujals, Universitat de Barcelona (2009) Director: Ernest Giralt

Caracterització funcional d’HP1c, la isoforma eucromàtica de les proteïnes HP1 de Drosophila Joan Font, Universitat de Barcelona (2009) Director: Ferran Azorín

Characterization of the lysyl-tRNA synthetases from Trypanosoma brucei Yaiza Español, Universitat de Barcelona (2009) Director: Lluís Ribas de Pouplana

Design and synthesis of peptides that neutralize bacterial endotoxins as therapeutic agents for the treatment of sepsis Carles Mas, Universitat de Barcelona (2009) Director: Fernando Albericio

El pèptid beta-amiloide (Ab) associat a la malaltia d’Alzheimer: I. Efecte d’inhibidors peptídics en la citotoxicitat d’Ab; II. Reciclatge molecular en fibra d’Ab Laia Sánchez, Universitat de Barcelona (2009) Directors: Ernest Giralt i Natàlia Carulla

Estudios de modelización molecular en solución Ignacio Soteras, Universitat de Barcelona (2009) Director: Modesto Orozco

Estudios estructurales de las relaxasas involucradas en el proceso de conjugación bacteriana Silvia Russi, Universitat Autònoma de Barcelona (2009) Director: Miquel Coll

Functional and structural characterization of the L-arginine/ Agmatine exchanger AdiC. A model for APC transporters

Susana Ros, Universitat de Barcelona (2009) Director: Joan J Guinovart

Nanotechnologies as drug delivery systems

Leticia Hosta, Universitat de Barcelona (2009) Director: Fernando Albericio

N-Methyl phenylalanine-rich peptides as universal blood-brain barrier shuttles Morteza Malakoutikhah, Universitat de Barcelona (2009) Directors: Ernest Giralt i Meritxell Teixidó

NMR and SAXS studies of protein oligomerization. The effect of arginine and glutamic acid on proteins and their complexes Jascha Blobel, Universitat de Barcelona (2009) Directors: Miquel Pons i Pau Bernadó

Nuevas estrategias para el desarrollo de ligandos peptídicos para la purificación de proteínas por cromatografía de afinidad por medio de bibliotecas combinatorias Mariela M Marani, Universitat de Buenos Aires (2009) Directors: Fernando Albericio i Osvaldo Cascone

Nuevas estrategias para la síntesis de depsipéptidos Javier Ruiz, Universitat de Barcelona (2009) Directors: Fernando Albericio i Jan Spengler

Papel de alex3 durante el desarrollo de la corteza cerebral Guillermo López, Universitat de Barcelona (2009) Directors: Eduardo Soriano i Ferran Burgaya

Protein structure and dynamics studied by molecular dynamics simulations Tim Meyer, Universitat de Barcelona (2009) Director: Modesto Orozco

Regulación de las E3 ubiquitina ligasas Itch y WWP1 mediante sus dominios WW Begoña Morales, Universitat de Barcelona (2009) Directora: Maria J Macias

Resolució de l’estructura tridimensional de l’helicas hexamèrica DnaB Raquel Arribas, Universitat de Girona (2009) Director: Miquel Coll

Mercè Ratera, Universitat de Barcelona (2009) Director: Manuel Palacín

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 57

Role of EphB receptors in intestinal epithelial cell positioning and colorectal cancer progression Carme Cortina, Universitat Pompeu Fabra (2009) Director: Eduard Batlle

Síntesis de aminoácidos no naturales y aplicación a la síntesis de péptidos con interés farmacológico Rosario Ramon, Universitat de Barcelona (2009) Director: Antoni Riera

Síntesi total de Lamel·larina D i anàlegs de cadena oberta: Aplicacions d’alliberament cel·lular i d’inhibició de topoisomerases Daniel Pla, Universitat de Barcelona (2009) Directors: Fernando Albericio i Mercedes Álvarez

Structural studies on FF domains by NMR spectroscopy Román Bonet, Universitat Autònoma de Barcelona (2009) Directora: Maria J Macias

The role of TREX1 exonuclease processing of ssDNA and implications on macrophage activation Maria Serra, Universitat de Barcelona (2009) Directors: Antonio Celada i Jorge Lloberas

Després de l’èxit assolit amb el Programa de Doctorat, l’any 2009 també es van impulsar un nombre d’iniciatives per contribuir a que la comunitat postdoctoral pugui extreure el màxim profit de la seva estada a l’IRB Barcelona. D’entre les activitats impulsades hi destaca la creació del Consell Postdoctoral, un òrgan format per dos membres representatius de cada programa que té com a objectiu actuar com a punt de connexió amb els membres de l’administració de l’Institut per organitzar activitats i establir xarxes d’interès per a la comunitat postdoctoral. Una de les primeres activitats dutes a terme pel Consell Postdoctoral va ser l’organització d’activitats de formació destinades a augmentar la interacció i la col·laboració entre els membres de la comunitat. Un exemple d’aquesta iniciativa va ser la primera edició de ‘Career Progression in Science’ al desembre del 2009, una activitat organitzada conjuntament amb el Parc Científic de Barcelona i orientada a oferir als científics més joves noves opcions professionals alternatives al

Formació Postdoctoral La formació postdoctoral va rebre un nou impuls l’any 2009 gràcies a la incorporació de quatre nous investigadors postdoctorals, seleccionats arran de la convocatòria interdisciplinària oberta l’any 2008. Es tracta d’un tipus de convocatòria destinada a promoure les col·laboracions entre les diferents àrees d’investigació i que requereix que els projectes científics dels candidats es desenvolupin fent investigació conjunta entre dos programes de recerca de l’Institut. Les oportunitats que l’IRB Barcelona ofereix a la comunitat postdoctoral augmentaran encara més en un futur, gràcies al Programa Marie Curie de la UE, que destinarà durant els propers quatre anys prop d’un milió d’euros a la incorporació d’investigadors postdoctorals internacionals de renom. La convocatòria, que s’obrirà properament, preveu incorporar els primers científics l’any 2011.

58 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

treball de laboratori.

Activitats de Transferència de Tecnologia El Departament d’Innovació i Projectes Estratègics es va crear al març del 2009 per oferir assessorament als investigadors i promoure la transferència de tecnologia, un dels objectius estratègics de l’IRB Barcelona. El departament treballa conjuntament amb els investigadors en la identificació, protecció, desenvolupament i comercialització dels seus descobriments i invencions per assegurar que la societat es pugui beneficiar de la recerca duta a terme a l’Institut. En el decurs del 2009, els investigadors de l’IRB Barcelona van participar en una sèrie d’activitats de recerca que van resultar en la sol·licitud de vuit patents internacionals i la publicació d’unes altres cinc (veure llista adjunta de sol·licituds publicades el 2009). L’interès industrial dels descobriments va ser fruit de les intenses col·laboracions entre els membres de l’Institut i els sectors biotecnològic i farmacèutic.

Process for the production of pramlintide

Brunner A, Werbitzky O, Varray S, Quattrini F, Hermann H, Strong A, Albericio F, Tulla-Puche J i Garcia Y Nº publicació/data: WO2009003666 (8/1/2009)

Salicylated conjugates useful for treating metabolic disorders

García-Vicente S, Marti L, Maigoux E, Mian A, Serrano M i Zorzano A Nº publicació/data: WO2009138437 (19/11/2009)

New polymers and their use as fluorescent labels

Aymami J, Albericio F, Avino AM, Farrera J, Royo M i Navarro I Nº publicació/data: WO2009007397 (15/1/2009)

Improved antitumoral treatments

Hosta L, Pla M, Cruz LJ, Kogan M i Albericio F Nº publicació/data: WO2009095480 (6/8/2009)

Coupling agents for the synthesis of polypeptides and polynucleotides Albericio F, El-Faham A, Luxembourg Y i Ewenson A Nº publicació/data: WO2009138985 (19/11/2009)

Seminaris Barcelona BioMed El cicle de seminaris Barcelona BioMed va reunir l’any 2009 a 139 experts internacionals en biomedicina per presentar els últims resultats dels seus treballs de recerca a la comunitat científica local. Els seminaris, que tenen lloc diverses vegades per setmana durant tot l’any, van servir de plataforma per mantenir els investigadors de l’IRB Barcelona al dia dels últims avenços científics en les ciències biomèdiques.

2009 14 de gener I Multifunctional RNA binding proteins: From splicing to miRNA processing and beyond. Sònia Guil, ICO-IDIBELL, Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Espanya

16 de gener I Organization of the mitochondrial electron transport

chain in dynamic superstructures. José Antonio Enríquez, Universidad de Zaragoza, Saragossa, Espanya

21 de gener I Genetic mechanisms that determine morphogenesis

of the vertebrate nervous system. Elisa Martí, Institut de Biologia Molecular de Barcelona, Barcelona, Espanya

23 de gener I Integration of macrophage functions and immune ho-

meostasis by LXR nuclear receptors. Antonio Castrillo, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, Illes Canàries, Espanya

28 de gener I Asymmetric segregation of age during cellular division in

budding yeast. Zhanna Shcheprova, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

30 de gener I Snail controls bone length during fetal development and bone remodelling in the adult. Mª Ángela Nieto, Instituto de Neurociencias, Alacant, Espanya

4 de febrer I High-throughput screening for Sonic Hedgehog pathway inhibitors separating the wheat from the chaff. Tommaso Cupido, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

5 de febrer I Scaffolding proteins at cell junctions, the maguks, as substrates for proteases during apoptosis. Sãska Ivanova, Jozef Stefan Institute, Ljubljana, Eslovènia

6 de febrer I Oxygen sensing in health and disease. Julián Aragonés, Hospital La Princesa, Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, Espanya

60 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

11 de febrer I Role of sub apical region proteins in tracheal deve-

lopment: Dissection of crumbs function. Annalisa Letizia, Institut de Biologia Molecular de Barcelona, Barcelona, Espanya I Applications of dynamic nuclear polarisation for biomolecular NMR. Cristina Gabellieri, IRB Barcelona–UB, Barcelona, Espanya

13 de febrer I The Dioxin Receptor AhR differentially modulates

cell migration in mesenchymal vs epithelial cells: Has AhR a role in the epithelial-to-mesenchymal transition? Pedro M Fernández, Universidad de Extremadura, Badajoz, Espanya

16 de febrer I Role of the ubiquitin conjugation system in the control of mitochondrial integrity. Mariusz Karbowski, University of Maryland, Biotechnology Institute, Maryland, EUA I Elucidating signaling events through mass spectrometry-based proteomics. Judit Villén, Harvard Medical School, Boston, EUA

18 de febrer I TGFbeta: From cytostasis to tumor progression and metastasis. Roger Gomis, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

19 de febrer I A new pro-drug approach based in DPPIV/CD-26 enzyme. María José Camarasa, Instituto de Química Médica (CSIC), Madrid, Espanya

20 de febrer I Glimpses of biomolecular structure and dynamics

through worldwide distributed computing: From protein folding to structure determination. Bojan Zagrovic, Mediterranean Institute for Life Sciences, Split, Croàcia

25 de febrer I Ligand recognition of E3 ubiquitin ligases by means of WW domain interactions. Begonya Morales, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I New model organisms for functional deve-

lopmental genetics. Michalis Averof, Institute of Molecular Biology and Biotechnology, Creta, Grècia

Ligand complexes. Celerino Abad Zapatero, University of Illinois, Chicago, EUA

27 de febrer I Synthesis of natural pyranonaphthoquinones and

27 de març I The protein meta-structure: A novel concept for pro-

4 de març I Insights into the opening of the Vault complex from

1 d’abril I Understanding human disease through protein interaction networks. Andreas Zanzoni, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I

related N-containing antibiotics. Norbert De Kimpe, Ghent University, Gent, Bèlgica

the high-resolution structure of the seven N-terminal domains of MVP. Arnau Casañas, Institut de Biologia Molecular de Barcelona, Barcelona, Espanya I Evi/Wntless reveals betacatenin dependent and independent processes during planarian regeneration. Teresa Adell, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya

5 de març I Different combinatorial methods to obtain ceramide

and dihydroceramide analogues. Santiago Grijalvo, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

6 de març I Molecular functions of A P-1 (Fos/Jun) in health and

disease. Erwin Wagner, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid, Espanya

11 de març I Wnt signalling in intestinal stem cells and colorectal cancer. Eduard Batlle, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I When

DNA can’t find the way home: Crystal structure of MobMin complex with a 26-mer oligonucleotilde. Silvia Russi, IRB Barcelona–IBMBCSIC, Barcelona, Espanya

13 de març I Protein complexes, cell organelle assembly and function in cell division pathways. Bodo Lange, Max-Planck Institute for Molecular Genetics, Berlín, Alemanya

16 de març I Ligand independent traffic of Notch mediates a tu-

mour suppressor activity in Drosophila. Silvia Muñoz, University of Cambridge, Cambridge, Regne Unit

18 de març I The c-ABL/P73 signal transduction pathway in Alz-

heimer’s disease and Niemann Pick type C neurodegeneration. Alejandra Álvarez, Universidad Católica de Chile, Santiago, Xile I Functional analysis of domain shuffling in the human parasite Entamoeba histolytica. Manuel Castro de Moura, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I DNA Conformation and biomolecular motors: New nanomedicine research targets. Sonia Trigueros, Oxford University, Oxford, Regne Unit

19 de març I Waveguide Interrogated Optical Sensor (WIOS) for

multianalyte screening of antibiotics in milk samples. Maria Pilar Marco, IQAC-CSIC, Barcelona, Espanya

20 de març I How voltage controls in conductions in ion channels. Francisco Bezanilla, University of Chicago, Chicago, EUA

25 de març I Exploring novel crystallization methods for target:

tein interaction interference as a new route to drug development. Robert Konrat, University of Vienna, Viena, Àustria

The visualisation of morphogen gradient formation in the developing Zebrafish embryo. Steve Harvey, University of Cambridge, Cambridge, Regne Unit

3 d’abril I Proteomic analysis in cerebrospinal fluid in search for diagnosis biomarkers in Amyotropic Lateral Sclerosis. Jacques Borg, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

8 d’abril I A program to determine DNA crystal packing interactions

and its applications. Iñaki Martínez, Institut de Biologia Molecular de Barcelona, Barcelona, Espanya

15 d’abril I Metabolic remodelling of cancer cells: Structural and

functional characterization of mitochondria in lung cancer. Nadège Bellance, Universiré Victor Segalen, Bordeus, França I Directional migration of neural crest cells. Roberto Maigor, University College London, Londres, Regne Unit

17 d’abril I Discovery of small molecule ligands via virtual screening and NMR: Targeting human telomerase RNA. Thomas L James, University of California, San Francisco, EUA

22 d’abril I The megabladder mouse: A genetic model of congenital

obstructive nephropathy and bladder smooth muscle development. Kirk M McHugh, Nationwide Children’s Hospital, Columbus, Ohio, EUA

23 d’abril I Effective GDNF brain delivery using microspheres. A

promising strategy for Parkinson’s disease. María Blanco-Prieto, UnIversidad de Navarra, Pamplona, Espanya

24 d’abril I The interplay between TNF and glucocorticoid receptor

determines lethal outcome in inflammatory shock models in mice. Claude Libert, Department of Molecular Biomedical Research, Ghent University, Gent, Bèlgica

29 d’abril I Genome-wide RNAi screen identifies multiple regulators of HIF in Drosophila. Andres Dekanty, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I Novel applications for mass spectrometry. Marta Vilaseca, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

6 de maig I High-throughput screening for Sonic Hedgehog pathway inhibitors separating the wheat from the chaff. Tommaso Cupido, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

7 de maig I Development of a novel series of potent, selective and

orally bioavailable HDAC inhibitors with anti-tumor activity. Laura Llauger, IRBM-Merck, Pomezia, Itàlia

8 de maig I Structural, biochemical, biological and technological

studies on the insect virus TrV. Diego MA Guerin, CSIC-UPV/EHU, Leioa, Espanya

13 de maig I Pushing structural details into the yeast interactome

by high-throughput protein docking experiments. Roberto Mosca, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I A developmentally regulated two-step process generates a non-centrosomal microtubule network in Drosophila trachea. Veronique Brodu, Institut Jacques Monod, CNRS, París, França

15 de maig I Molecular puzzles: Learning about function and mechanism of enzymes from their structures. Alexander Wlodawer, National Cancer Institute-Frederick, Frederick, EUA

20 de maig I Cell competition, growth and size control in the Dro-

sophila wing imaginal disc. Salvador C Herrera, CSIC-UAM, Madrid, Espanya

21 de maig I Rational drug design for DNA repair mechanism as

adjuvant in chemotherapy. Mª Carme Fàbrega, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

22 de maig I Of kinetochores and centrosomes: Mechanisms of mitotic spindle assembly. Alexey Khodjakov, University College London, Londres, Regne Unit

26 de maig I Functions of the proteasome: From protein degrada-

tion and immune surveillance to cancer therapy. Alfred Goldberg, Harvard Medical School, Boston, EUA

27 de maig I Zebrafish models for human disease: Skin and bones. Matthias Hammerschmidt, Cologne University, Colònia, Alemanya

28 de maig I Forces for cell sheet morphogenesis: Drosophila’s

dorsal closure as a model system. Dan Kiehart, Duke University, Durham, EUA

29 de maig I Microtubule kinetochore attachment and the regulation of mitotic progression. Claudio Sunkel, Institute for Molecular and Cell Biology, Porto, Portugal

62 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

3 de juny I A role of receptor Notch in ligand cis-inhibition in Drosophila. Isabelle Becam, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

4 de juny I Structural/function studies of α-synuclein and p75NTR. Marçal Vilar, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid, Espanya

5 de juny I Coupling of transcription and mRNA processing, a brief summary. Carles Suñé, Instituto de Parasitología y Biomedicina ‘López Neira’, Granada, Espanya

10 de juny I CD98hc: A dual function protein that mediates tumorigenesis? Chloé Feral, Université Nice Sophia Antipoli, Niça, França

I Essential roles for microRNAs in stem-cell maintenance in the

early mouse embryo. Tristan Rodríguez, Hammersmith Hospital, Londres, Regne Unit

11 de juny I Single amino acid substitution in Plasmodium yoelii

erythrocyte ligand determines its localization and controls parasite virulence. Osamu Kaneku, Institute of Tropical Medicine NEKKEN, Nagasaki, Japó

12 de juny I The dark side of tissue plasminogen activator: Role in

pancreatic cancer and Alzheimer’s disease. Pilar Navarro, Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), Barcelona, Espanya

17 de juny I Polycomb proteins in development and disease. Gia-

como Cavalli, Institut de Génétique Humaine, CNRS, Montpellier, França I Aptamer-facilitated biomarker discovery (AptaBiD) for cells. Sergey Krylov, York University & Centre for Research on Biomolecular Interactions, Toronto, Canadà

18 de juny I Cyclic peptides with inhibitory activity on integrin-

ligand binding. Soledad Royo, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

1 de juliol I MicroRNAs and growth control. Héctor Herranz, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

3 de juliol I Neurodegeneration and molecular therapy in Frie-

dreich’s ataxia. Javier Díaz-Nido, Departamento de Biología Molecular & Centro de Biología Molecular ‘Severo Ochoa’, Madrid, Espanya

8 de juliol I Crystal structure of a prokaryotic lipoxygenase: An

unpredicted domain and an unexpected substrate. Xavi Carpena, IRB Barcelona-IBMB-CSIC, Barcelona, Espanya I Structural and functional studies of American conotoxins. Frank Mari, Florida Atlantic University, Florida, EUA I A role for plant steroid hormones in stem cell and vascular patterning. Ana Caño, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries-CSIC, Barcelona, Espanya

9 de juliol I Centriole biogenesis and evolution. Mónica Bettencourt, Instituto Gulbenkian de Ciência, Lisboa, Portugal I Development of

a fluorescent activity-based probe for profiling autotaxin in serum. Silvia Cavalli, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

10 de juliol I Structural biological inorganic chemistry reveals

mechanistic insights into the heme oxygenase catalysis. Masao Ikeda-Saito, Tohoku University, Sendai, Japó I Novel mechanistic and functional insights in the ubiquitin-like SUMO system. Stephan Muller, Max-Planck Institute of Biochemistry, Munic, Alemanya

15 de juliol I The oncogenic protein cortactin: A molecular switch

between cellular and bacterial motility. Narcisa Martínez, Universidad Complutense de Madrid, Madrid, Espanya

16 de juliol I Understanding amyloid beta-peptide aggregation. Muriel Arimon, Institut de Bioenginyeria de Catalunya-IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I Signal integration by p38 MAPKs and CDKs. Angel R Nebreda, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid, Espanya

17 de juliol I Converting pluripotent stem cells to blood -HOXB4 mediated stem cell tuning. Hannes Klump, University Hospital Essen, Essen, Alemanya

22 de juliol I Enjoying the sun: Mechanism of UV-damage detection

by the UVDDB complex. Nicolas Thoma, Friedrich Miescher Institute for Biomedical Research, Basilea, Suïssa

17 de setembre I Molecules in small spaces. Agustí Lledó, Skaggs Institute for Chemical Biology, La Jolla, EUA

23 de setembre I Searching Drosophila for new genes involved in

wound healing. Antonio Jacinto, Universidade de Lisboa, Lisboa, Portugal

25 de setembre I Fluorescence microscopy meets structural biology

to study biomolecular complexes. Claus AM Siedel, Heinrich-HeineUnivesität, Düsseldorf, Alemanya

30 de setembre I Bioinformatics analysis of imaginal discs regeneration. Enrique Blanco, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya

5 d’octubre I Confident assignment of post-translational modifications using top-down mass spectrometry. Julian Whitelegge, The NPI-Semel Institute, UCLA, Los Angeles, EUA

7 d’octubre I Polarity orientation memory in neuroblasts. Jens Januschke, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I Modeling oncogene dependence in 3D cell culture systems and mice. Martin Jechlinger, Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, Nova York, EUA

8 d’octubre I Protein dynamics from restrained ensemble molecular simulations. Robert Fenwick, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

24 de juliol I Novel antitumoral targets within the ERK pathway.

9 d’octubre I Dispersing a crowd: Signaling mechanisms controlling

9 de setembre I Patched degradation and its role in the interpre-

14 d’octubre I Aldo-keto reductases of mice ande men: Towards

Piero Crespo, Instituto de Biomedicina y Biotecnología de Cantabria, Santander, Espanya tation of the Hedgehog morphogen gradient. Andreu Casali, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

10 de setembre I Synthetic alpha-helix peptidomimetics for the

inhibition of protein-protein interactions. Laura Nevola, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

14 de setembre I Design and chemical synthesis of antiviral pep-

tides targeted to structural and/or functional domains: Assembly of Infectious Pancreatic Necrosis virus (IPNV) as a model system. Sergio H Marshall, Pontificia Universidad Católica de Valparaíso, Valparaíso, Xile

15 de setembre I What is chloride doing to the neurotransmitter

transporters? Baruch Kanner, Hebrew University of Jerusalem, Jerusalem, Israel I The GAIT system: A gatekeeper of inflammatory gene expression. Paul Fox, Lerner Research Institute, Cleveland, EUA

16 de setembre I Metabolic consequences of lack of Caveolin-1

in mice. Manuel Fernández, Queensland University, Queensland, Austràlia

social behavior in bacteria. Holger Sondermann, Cornell University, Ithaca, EUA murine models for human cancers. Pedro Velica, University of Birmingham, Birmingham, Regne Unit I p63 Mediates cellular senescence in cancer and aging. Bill Keyes, Centre de Regulació Genòmica, Barcelona, Espanya I Functional characterization of VP3, the multitasking protein of Infectious Bursal Disease Virus. Idoia Busnadiego, CNB-CSIC, Madrid, Espanya

16 d’octubre I Balancing self-renewal and differentiation: Regulati-

on of symmetric and asymmetric division in the Drosophila nervous system. Andrea Brand, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

21 d’octubre I Study of the serylation system in Drosophila melanogaster. Tanit Guitart, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I Crystal structures of avian reovirus and porcine adenovirus proteins. Pablo Guardado, Universidad de Santiago de Compostela, Santiago de Compostela, Espanya

22 d’octubre I Coupling mitotic checkpoint control to aneuploidy

and cancer. Rocío Sotillo, Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, Nova York, EUA

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 63

23 d’octubre I Role of Parkin and Pink1 in mitochondrial quality

control. Richard J Youle, National Institute of Neurological Disorders and Stroke, Bethesda, EUA I The multifaceted role of circulating endothelial cells and progenitors in cancer. Francesco Bertolini, Istituto Europeo di Oncologia, Milà, Itàlia

26 d’octubre I Obesity-induced inflammation in T2D and CVD: Pathogenic mediator and pharmacologic target. Steven E Shoelson, University of Harvard, Boston, EUA

28 d’octubre I The physical forces behind collective cell migration:

Where is the leader? Xavier Trepat, Institut de Bioenginyeria de Catalunya, Barcelona, Espanya I Expression and purification trials of a membrane protease. Núria Cerdà, Institut de Biologia Molecular de Barcelona, Barcelona, Espanya I Structural, mechanistic and functional analysis of c-Abl/Bcr-Abl and its tyrosine kinase inhibitors. Oliver Hantschel, Research Center for Molecular Medicine, Viena, Àustria

30 d’octubre I Crystal structure of a 1 MDa protein complex essential for microtubule growth. Guillermo Montoya, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas, Madrid, Espanya I Genetic code reprogramming for the ribosomal expression of natural productlike non-standard peptides. Hiroaki Suga, University of Tokyo, Tokyo, Japó

4 de novembre I Effects of HDACIs in proliferation and apoptosis of human leukaemia cell lines: Role of Annexin A1 and its membrane localization. Walter d’Acunto, Università degli Studi di Salerno, Salern, Itàlia I Planarian stem cells: A proteomic screening for novel neoblast genes. Gustavo Rodríguez, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya I Role of High Mobility Group (HMG), chromosomal proteins in cancer. MR Rajeswari, All India Institute of Medical Sciences, Nova Delhi, Índia

5 de novembre I A CPEB-mediated translational control circuit

regulates meiosis, mitosis and tumour development. Raúl Méndez, Centre de Regulació Genòmica, Barcelona, Espanya I Towards a universal BBB-shuttle: Evaluation of a first library of potential peptidic BBB-shuttles using different in vitro tools. Roger Prades, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

6 de novembre I Molecular regulation of glucose uptake and storage

in muscle. Kei Sakamoto, University of Dundee, Dundee, Regne Unit

11 de novembre I Electrophoresis NMR—a tool for the determina-

tion of the charge of molecules. Ulrich Scheler, Leibniz Institute for Polymer Research, Dresden, Alemanya I SOCS36E specifically interferes with Sevenless RTK during Drosophila eye development. Isabel Almudí, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya

13 de novembre I Monolithic polymers: Present state-of-the-art

and future trends. Frantisek Svec, EO Lawrence Berkeley National Laboratory, Berkeley, EUA

64 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

16 de novembre I A new approach to induce tissue specific loss-of-

function in Drosophila melanogaster. Nirmal Lorensuhewa, Australian National University, Canberra, Austràlia

18 de novembre I Protein folding mechanisms reloaded. Athi Narayan, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya I Epigenetics speaks up for silent DNA. Miguel Peinado, Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC), Barcelona, Espanya

20 de novembre I Aicardi-Goutières syndrome and related phenotypes: Linking nucleic acid metabolism with autoimmunity. Yanick Crow, St Mary’s Hospital, Manchester, Regne Unit

25 de novembre I Cell-ECM interactions mediated by integrins

regulate the proliferation-to-differentiation switch. Mª Dolores Martín-Bermudo, Universidad Pablo de Olavide, Sevilla, Espanya I AFM studies on the mechanical resistance of proteins: effects of small ligand binding. Albert Escobedo, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

26 de novembre I NMR in drug discovery: Finding new prolyl oli-

gopeptidase inhibitors. Teresa Tarragó, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

27 de novembre I Dynamic polymers for targeted RNA and DNA cancer therapy. Ernst Wagner, University Munich, Munic, Alemanya

2 de desembre I Smad-dependent and independent signalling in

osteoblast biology. Francesc Ventura, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya I Structural approaches to a system of mitochondrial proteins. Maria Solà, Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), Barcelona, Espanya

3 de desembre I Probing protein folding on the ribosome using NMR

spectroscopy. Shang-Te Danny Hsu, Cambridge University, Cambridge, Regne Unit

4 de desembre I Natural selection in the XXI century and the emergence of evolutionary systems biology. Jaume Betranpetit, Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), Barcelona, Espanya

16 de desembre I Physiological implications of the loss of TIF1a

in nuclear receptor signalling control. Johan Tisserand, Institut de Génétique et de Biologie Moléculaire et Cellulaire, Illkirch, França I Novel peptide-mediated interactions derived from highresolution 3-dimensional structures. Amelie Stein, IRB Barcelona, Barcelona, Espanya

18 de desembre I Molecular and functional characterization of

carnitine acyltransferases and its role against insulin resistance. Fausto Hegardt, Universitat de Barcelona, Barcelona, Espanya

Actes Institucionals Conferències Barcelona BioMed Més de 450 científics d’arreu del món van viatjar a Barcelona el 2009 per participar en els actes organitzats dins del cicle de Conferències Barcelona BioMed. En el seu quart any, la sèrie ha seguit guanyant prestigi internacional gràcies a la capacitat de reunir científics d’expertesa mundial per debatre les últimes novetats científiques en diverses àrees de la biomedicina. Organitzades per l’IRB Barcelona amb el suport de la Fundació BBVA, les conferències del 2009 van incloure ponents internacionals en química, biologia cel·lular i del desenvolupament, oncologia, genètica i proteòmica. Les conferències se celebren al cor de la ciutat de Barcelona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

20-22 d’abril de 2009 I The DNA-Proteome: Recent Advances Towards Establishing the Protein-DNA Interaction Space Organitzadors: Herbert Auer (IRB Barcelona) i Erich Grotewold (Ohio State University, Estats Units)

14-16 de setembre de 2009 I Modelling Cancer in Drosophila

26-28 d’octubre de 2009 I Peptide Engineering: Therapeutic Peptides Fifth Peptide Engineering Meeting (PEM5) Organitzadors: Ernest Giralt (IRB Barcelona) i Claudio Toniolo (University of Padua, Itàlia)

Organitzadors: Cayetano González (IRB Barcelona) i Helena Richardson (Peter Mac Research, Melbourne, Austràlia)

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 65

Tallers Científics Barcelona BioMed Aquestes activitats són un mecanisme important de formació per als científics que es troben en diverses etapes i categories professionals, ja que serveixen per mantenir-los al dia de les darreres tecnologies i tècniques disponibles en les diferents àrees d’expertesa. Els professors i coordinadors dels tallers, que són professionals que provenen de la recerca bàsica i la indústria, ofereixen tant coneixements teòrics com sessions pràctiques per a grups reduïts de participants. Els temes cobreixen un ampli ventall de matèries en recerca bàsica i aplicada. Els Tallers Científics Barcelona BioMed del 2009 van consistir en: 19-20 de novembre de 2009 I Spine 2-Complexes Teach SG

workshop: Advanced Strategies for the Expression of Proteins and Protein Complexes in Yeast Organitzadors: Miquel Coll (IRB Barcelona i IBMB-CSIC), Maria Armenia Carrondo (ITQB, Oeiras, Portugal), Ma Cristina Vega (CIBCSIC, Madrid), Albert Canals (IRB Barcelona i IBMB-CSIC)

14 de desembre de 2009 I Media Training for Scientists Presentat per Claire Ainsworth i Clare Wilson (SciConnect, Regne Unit)

Fòrum Barcelona BioMed 11 de novembre de 2009 I Barcelona BioMed Forum on ‘Creativity, Science and Art’

El Fòrum Barcelona BioMed en ‘Creativitat, Ciència i Art’, celebrat l’onze de novembre de 2009, va reunir un selecte grup internacional de científics, artistes i teòrics per parlar de la simbiosi entre art i ciència. Què és ciència i què és art? Com s’aproximen a la natura? Què tenen en comú i en què difereixen? Quin paper reserven a la creativitat i a la intuïció els seus protagonistes? Coneixement, bellesa i enigma són conceptes associats a les dues activitats, però en quina proporció? El fòrum va ser dissenyat per conjugar informació, entreteniment i participació, amb la combinació de conferències i debats, exposicions i sessions creatives. També s’hi va poder veure una selecció de 15 dibuixos i imatges de la mostra ‘Paisatges Neuronals’, cedida a l’IRB Barcelona pel museu CosmoCaixa, que incloïa composicions realitzades pel neurocientífic Ramon i Cajal. Acompanyant les 15 reproduccions, els membres de la comunitat científica de l’IRB Barcelona van exposar les seves pròpies obres, així com treballs d’artistes locals. El fòrum va estar precedit per una ‘Residència d’Artistes’. Tres artistes seleccionats van treballar un dia sencer en els laboratoris de l’IRB Barcelona per conèixer de prop algunes de les tècniques usades en la recerca biomèdica actual. L’objectiu final era proveir-los amb les eines de la ciència per inspirar projectes futurs.

66 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

1er Simposi d’Estudiants de Doctorat de l’IRB Barcelona 2-3 de novembre de 2009 I 1er Simposi d’Estudiants de Doctorat de l’IRB Barcelona: ‘L’Arquitectura de la Vida’

Organitzadors: Comitè del Simposi d’Estudiants de Doctorat de l’IRB Barcelona El Simposi d’Estudiants de Doctorat de l’IRB Barcelona és una iniciativa que reuneix a estudiants de doctorat i investigadors punters d’arreu del món per presentar i debatre qüestions d’actualitat en l’àmbit de les ciències biomèdiques. El primer acte d’aquest cicle, ‘L’arquitectura de la Vida’, va explorar tòpics actuals de recerca, amb temes que van incloure des de l’exploració de l’ADN, l’ARN i les proteïnes, fins als teixits i els organismes, tant en estats de salut òptims com en processos de malaltia. L’acte va comptar amb vuit ponents de renom provinents de diversos camps biomèdics i amb més de 100 participants, alguns dels quals també van tenir l’oportunitat de presentar la seva recerca a través de ponències i pòsters. La conferència es va celebrar al museu CosmoCaixa de Barcelona.

Activitats del MetCentre El MetCentre, una nova plataforma multidisciplinària per a la recerca en metàstasi creada per l’IRB Barcelona al juliol del 2009, va celebrar durant l’any les següents reunions de col·laboració: 27 d’octubre de 2009 I Deconstructing Metastasis

Ponent: Joan Massagué, Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (Nova York, EUA)

23 de desembre de 2009 I Intestinal Stem Cell Genes in Colorectal Cancer Progression and Relapse Ponent: Eduard Batlle, IRB Barcelona

Actes de col·laboració L’IRB Barcelona va organitzar durant el 2009, en col·laboració amb altres institucions, els següents actes:

22 de gener de 2009 I Cancer Research Meeting

23-25 de novembre de 2009 I Expanding the Frontiers of

26 de març de 2009 I Neuroscience Research Meeting

3 de desembre de 2009 I Career Progression in Science - Options

6 d’abril de 2009 I Towards Gender Balance

9 de desembre de 2009 I Research on Infectious, Immunological

Organitzadors: Institut d’Investigacions Sanitàries Clínic-IDIBAPS i IRB Barcelona

Organitzadors: Institut d’Investigacions Sanitàries Clínic-IDIBAPS i IRB Barcelona Organitzadors: IRB Barcelona i SET-Routes University Ambassador Programme (EMBL, EMBO, CERN)

18-19 de juny de 2009 I Research on Metabolic, Hepatic and

Digestive Diseases Meeting Organitzadors: Institut d’Investigacions Sanitàries Clínic-IDIBAPS i IRB Barcelona

Molecular Dynamics Simulations in Biology Organitzadors: IRB Barcelona i Centre Nacional de Supercomputació Beyond the Bench Organitzadors: IRB Barcelona i Parc Científic de Barcelona

Diseases and International Health Meeting Organitzadors: Institut d’Investigacions Sanitàries Clínic-IDIBAPS i IRB Barcelona

9-11 de desembre de 2009 I Critical Assessment of PRedirect

Interaction (CAPRI) 4th Evaluation Meeting Organitzadors: IRB Barcelona i Centre Nacional de Supercomputació

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 67

Activitats de Divulgació Els investigadors de l’IRB Barcelona van participar durant el 2009 en un seguit d’activitats de divulgació organitzades pel Parc Científic de Barcelona. Les jornades van tenir com a objectiu apropar la ciència als estudiants per motivar-los a emprendre carreres científiques.

Fes Recerca! Un cicle de tallers adreçats a estudiants i al públic general

13 de gener-14 de maig I 3 de novembre-17 de desembre de 2009

Participants: Muriel Arimó, Elisabeth Castellanos, Consol Farrera, Anna Guimerals, Ana Janic, Leire Mendizábal, Irene Martín, Miguel Moreno, Mónica Pascual, Maria Serra, Lorena Valverde i Esther Zurita Tòpics: Analitza ADN i investiga l’autor d’un crim; mosques amb càncer

Recerca a Primària Una activitat de recerca bimensual per apropar la ciència a alumnes de primària a través de la participació en experiments científics

Gener-desembre de 2009

Participants: Carme Cortina i Elisa Espinet Tòpics: Introducció al mètode científic, extracció d’ADN, cèl·lules mare i anàlisi al microscopi

Fira Recerca en Directe Una fira per presentar els últims avenços científics a Barcelona

15-16 d’abril de 2009 Participants: Noelia Camacho, Manuel Castro, Carme Cortina i Sergio Palomo Tòpics: Càncer de còlon. Què és i què podem fer? Com trobar nous medicaments per combatre els paràsits

‘Kids Day’ a l‘IRB Barcelona Una activitat organitzada per l’IRB Barcelona per apropar la ciència als més petits

29 de juny de 2009

Voluntaris: Anna Adrover, Anna Arnal, Lydie Babin, Elisenda Buti, Jorge Domínguez, Meritxell Gavaldà, Anna Guimerais, Xavier Just,

68 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Marta Llimargas, Laura Mendieta, Nuria Molist, Sara Preciado, Sonia Saborit, Manuela Sánchez, Sarah Sherwood, Eleonore Sorianello, Mónica Torras, Emma Veza, Esther Vicente i Marta Vilaseca

Passa l’Estiu al Parc! Un programa dirigit a estudiants en els últims anys de carrera centrat en la participació activa en projectes de recerca al PCB

1 de juliol-31 de setembre de 2009 Participants (tutors): Patrick Aloy, Antonio Celada, Albert Canals, Miquel Coll, Alfred Cortés, Ernest Giralt, Cristina Minguillón, Modesto Orozco, Miquel Pons, Lluis Ribas de Pouplana, Antoni Riera i Xavier Salvatella

Recerca a Secundària Una activitat acadèmica orientada a donar suport científic als alumnes de secundària en els seus treballs de recerca

Juliol de 2009-març de 2010

Participants: Ana Janic, Thierry Leon, Irene Martín, Carles Martínez, Maria Moreno, Laura Nocito, Neus Rafel, Lídia Ruíz, Isabel Sáez, Pablo Sirkin, Jordi Vallès i Delia Zafra

Jornades de Portes Obertes: Què és el Parc Científic de Barcelona? Què és fer Recerca? Una experiència pràctica per apropar la ciència als alumnes de secundària

17, 19 i 24 de novembre de 2009

Participants: Carme Cortina i Elisa Espinet Tòpics: Extracció d’ARN, visualització de cèl·lules, cultiu cel·lular in vitro, anàlisi de l’ARN extret de cèl·lules tumorals, separació de les cèl·lules tumorals benignes de les malignes

L’IRB Barcelona als Mitjans L’IRB Barcelona apareix regularment als mitjans de comunicació catalans, espanyols i internacionals. Durant el 2009, les activitats i els resultats de recerca de l’Institut van ser recollits prop de 500 vegades en mitjans de comunicació en forma de notícies, entrevistes i reportatges en profunditat. Els investigadors de l’IRB Barcelona també han contribuït directament a la difusió de la ciència a través del mitjans amb articles de divulgació per al públic general i en entrevistes a la ràdio i la televisió.

23 de gener de 2009 I Avui

27 de març de 2009 I El Mundo

El diari AVUI dedicava una doble pàgina als projectes europeus en malària i diabetis concedits a l’IRB Barcelona, dins la segona convocatòria del VII Programa Marc de la Comissió Europea.

En una entrevista a doble pàgina al suplement El Cultural, el científic de l’IRB Barcelona, Antonio Zorzano, explicava els objectius del projecte europeu Mitin en diabetis, del qual n’és el coordinador.

28 de gener de 2009 I Expansión

21 d’abril de 2009 I Diario Médico

Expansión va publicar una entrevista amb el director adjunt de l’IRB Barcelona, Joan Massagué, després d’haver estat guardonat amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement.

Diario Médico va entrevistar a Travis Stracker, que es va incorporar a l’IRB Barcelona procedent del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, per establir el Laboratori d’Inestabilitat Genètica i Càncer.

23 de març de 2009 I TV3

7 de maig de 2009 I Público

Entrevista a Joan J Guinovart, director de l’IRB Barcelona, sobre com Barcelona està lluitant per obtenir un lloc en la primera divisió internacional en el camp de la recerca biomèdica.

Público va ser un dels molts mitjans que es van fer ressò dels resultats de recerca en metàstasi del càncer de mama a cervell, publicats a Nature pel director adjunt de l’IRB Barcelona, Joan Massagué.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 69

9 de maig de 2009 I El País

26 de juliol de 2009 I La Vanguardia

Herbert Auer, director de la Plataforma de Genòmica Funcional de l’IRB Barcelona, va publicar un article de divulgació de dues pàgines a El País sobre la conferència Barcelona BioMed ‘The DNA Proteome’.

El director de l’IRB Barcelona, Joan J Guinovart, defensava en l’article ‘Coneixement per al creixement’ la necessitat de seguir apostant per la recerca en temps de crisi per enfortir les economies catalana i espanyola.

1 de juny de 2009 I Correo Farmacéutico

2 d’octubre de 2009 I El Mundo

Correo Farmacéutico va destacar el projecte europeu Diomed en diabetis dirigit per Antonio Zorzano, coordinador del programa en Medicina Molecular de l’IRB Barcelona.

Àmplia entrevista al cap de grup de l’IRB Barcelona, Cayetano González. L’investigador explica els beneficis d’estudiar la mosca Drosophila melanogaster per a la biomedicina.

12 de juliol de 2009 I La Vanguardia

30 d’octubre de 2009 I La Gaceta

L’IRB Barcelona va ser destacat com un dels centres de recerca pioners en un article sobre els esforços de la inversió a Catalunya per esdevenir una zona de referència mundial en biomedicina.

El cap de grup i de programa de l’IRB Barcelona, Ernest Giralt, va ser el protagonista d’una notícia a La Gaceta per la feina desenvolupada amb pèptids i el seu potencial per a la biomedicina.

18 de juliol de 2009 I La Vanguardia

3 de novembre de 2009 I El Periódico

Ampli reportatge a La Vanguardia sobre la visita del president José Montilla a l’IRB Barcelona i la posada en marxa del MetCentre a l’Institut, notícia que van recollir diversos mitjans de comunicació.

El primer simposi d’estudiants de doctorat de l’IRB Barcelona va ser un dels destacats del dia en la secció de ciència. El simposi es va celebrar al novembre i va comptar amb la Nobel de Química 2009, Ada Yonath.

20 de juliol de 2009 I El País

21 de desembre de 2009 I Diario Médico

Òmnia Molecular, la spin off creada per l’investigador de l’IRB Barcelona, Lluís Ribas de Pouplana, va merèixer un retrat a El País com a exemple d’empresa biotecnològica que ha sortejat els efectes de la crisi econòmica.

Diario Médico va recollir la recerca desenvolupada per l’investigador de l’IRB Barcelona, Lluís Ribas de Pouplana, en el Laboratori de Traducció Genètica. Els detalls sobre la nova eina es van publicar a la revista Nucleic Acids Research.

70 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Organigrama de l’IRB Barcelona Patronat

Comitè Científic Internacional

Junta de Govern Director Joan J Guinovart

Director Adjunt Joan Massagué

Directora de Gestió Margarida Corominas

Comitè Científic Intern Marco Milán, Miquel Coll, Antonio Zorzano, Ernest Giralt, Eduard Batlle

Programes de Recerca Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

Plataformes Científiques

Administració

Microscopia Digital Avançada Julien Colombelli

Gestió Científica i Acadèmica Margarita Navia

Bioestadística/Bioinformàtica David Rossell

Recursos Humans Sylvia Martínez

Patrick Aloy, Miquel Coll, Ignasi Fita, Maria Macias, Modesto Orozco, Miquel Pons

Genòmica Funcional Herbert Auer

Finances Alexandre Puerto

Medicina Molecular

Espectrometria de Masses Marta Vilaseca

Compres Yolanda Olmos

Ratolins Transgènics

Comunicació i Relacions Externes Sarah Sherwood

Expressió de Proteïnes Nick Berrow

Serveis de Tecnologia de la Informació Francisco Lozano

Ferran Azorín, Jordi Casanova, Cayetano González, Jens Lüders, Marco Milán, Lluís Ribas de Pouplana, Eduardo Soriano

Biologia Estructural i Computacional

Carme Caelles, Antonio Celada, Joan J Guinovart, Manuel Palacín, Antonio Zorzano

Química i Farmacologia Molecular

Fernando Albericio, Ramon Eritja, Ernest Giralt, Antoni Riera, Màrius Rubiralta (fins desembre de 2009), Xavier Salvatella

Oncologia Eduard Batlle, MetLab, Elena Sancho (fins octubre de 2009), Travis Stracker

Estructura científica Estructura administrativa de suport a les activitats científiques

Innovació i Projectes Estratègics Jorge Domínguez

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 71

Personal de Direcció i Administració Direcció IRB Barcelona Joan J Guinovart Director

Joan Massagué

Margarida Corominas

Antonio Zorzano

Eduard Batlle

Director Adjunt

Directora de Gestió

Programes de Recerca Marco Milán

Coordinador, Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

Miquel Coll

Coordinador, Biologia Estructural i Computacional

Coordinador, Medicina Molecular

Coordinador, Oncologia

Ernest Giralt

Coordinador, Química i Farmacologia Molecular

Administració Gestió Científica i Acadèmica: Margarita Navia (Cap), Clara Caminal (Coordinadora Acadèmica), Sònia Saborit (Coordinadora de Projectes), Adriana Grosu (Tècnic en Gestió de Projectes Europeus), Esther Cid (Assistent de Gestió Científica i Acadèmica) I Recursos Humans: Sylvia Martínez (Cap), Silvia Aguadé (Tècnic d’Administració de Personal), Maria Rovira (Tècnic de Recursos Humans), Cristina Méndez (Assistent de Recursos Humans, des de juliol de 2009), Alba Cima (Assistent de Recursos Humans, fins juliol de 2009) I Finances: Alex Puerto (Cap), Thais Raventós (Controller de Finances, des de setembre de 2009), José Luís Fernández (Controller de Finances, fins setembre de 2009), Elisava de la Hoz (Tècnic Comptable), Dan Maldonado (Tècnic Comptable), Stel·la Serra (Tècnic de Projectes), Cristina Coletas (Assistent de Finances) I

Compres: Yolanda Olmos (Cap), Xavier López (Tècnic de Compres), Sara López (Administrativa de Compres), Eric González (Administratiu de Compres) I Comunicació i Relacions Externes: Sarah Sherwood (Cap), Sònia Armengou (Responsable de Premsa i Relacions amb Mitjans), Anna Alsina (Responsable d’Informació i Publicacions), Meritxell Gavaldà (Coordinadora de Conferències i Actes), Tanya Yates (Suport Editorial) I Serveis de Tecnologia de la Informació: Francisco Lozano (Cap), Roberto Bartolomé (Arquitecte de Sistemes), David Villanueva (Administrador de Sistemes), Jesús Sánchez (Administrador de Sistemes), Rodolfo Scorians (Tècnic de Service Desk) I Innovació i Projectes

Estratègics: Jorge Domínguez (Cap), Cristina Horcajada (Gestora de Transferència de Tecnologia) I Secretàries de Programa: Martha Brigg (Biologia Cel·lular i del Desenvolupament), Vanessa Llobet (Biologia Estructural i Computacional), Natàlia Molner (Medicina Molecular), Eva Poca (Química i Farmacologia Molecular), Sara Martorell (Oncologia)

Estadístiques de Recursos Humans Membres IRB Barcelona Laboratoris

387

Plataformes Científiques

Administració

Total

439

Personal Científic per Programes de Recerca

22%

20%

20% 26%

Biologia Estructural i Computacional

7% 5%

Química i Farmacologia Molecular

Oncologia Plataformes Científiques

Medicina Molecular

Biologia Cel·lular i del Desenvolupament

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 73

Personal Científic per Categories Professionals

7% Investigadors Postdoctorals

Caps de Grup

25%

10%

17%

41%

Estudiants de Doctorat Tècnics

74 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Investigadors Associats

Afiliacions dels Investigadors La comunitat de l’IRB Barcelona inclou investigadors contractats exclusivament per l’Institut, així com científics afiliats a d’altres institucions, com la Universitat de Barcelona (UB), la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i el ‘Consejo Superior de Investigaciones Científicas’ (CSIC). La llista adjunta detalla els investigadors de l’IRB Barcelona amb doble afiliació.

Universitat de Barcelona (UB) Caps de Grup

Fernando Albericio Carme Caelles Antonio Celada Ernest Giralt Joan J Guinovart Modesto Orozco Manuel Palacín Miquel Pons Antoni Riera Màrius Rubiralta (fins desembre de 2009) Eduardo Soriano Antonio Zorzano

Altres Investigadors

Mercédez Álvarez Ferran Burgaya Anna Diez (fins desembre de 2009) Annabel Fernández (fins març de 2009) Josep Gelpí Rodolfo Lavilla (fins desembre de 2009) Jorge Lloberas Albert Martínez Cristina Minguillón (fins desembre de 2009) Jesús Ureña Xavier Verdaguer

Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) Caps de Grup

Patrick Aloy Eduard Batlle Roger Gomis (Director de Gestió del MetLab) Cayetano González Maria Macias Marco Milán Lluís Ribas de Pouplana Xavier Salvatella

Altres Investigadors

Natàlia Carulla Alfred Cortés José Luís Vázquez-Ibar

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 75

Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Caps de Grup

Ferran Azorín Jordi Casanova Miquel Coll Ramon Eritja Ignasi Fita

76 Memòria Anual IRB Barcelona 2009

Altres Investigadors

Anna Maria Avinyó Jordi Bernués Maria Lluïsa Espinàs Xavier Franch Marc Furriols Maria Solà Cristina Vega

Parc Científic de Barcelona

l llarg del 2009, el Parc Científic de Barcelona ha aconseguit complir els seus objectius a través de diverses activitats en l’àmbit de la recerca, la innovació i la difusió de la ciència, al mateix temps que ha experimentat un creixement considerable tant pel que fa a la seva superfície, infraestructures, nombre de persones, empreses i organitzacions que hi treballen. Seguint el calendari previst dins del pla d’ampliació, que té previst finalitzar l’any 2011, el PCB va concloure les obres de remodelació de les Torres R+D+I, que li han permès posar en funcionament 10.000m2 nous. Durant el primer semestre del 2009 es van anar ocupant els nous espais del complex de Torres R+D+I i es va arribar a un nivell d’ocupació a finals d’any del 97%. Així mateix, s’ha continuat la construcció de la segona fase dels edificis Clúster, Energies i Serveis, que està previst que s’acabin l’any vinent. A banda d’aquest creixement, un dels fets més destacats ha estat la decisió d’instal·lar al PCB el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG). El govern espanyol va assegurar l’any 2009 la creació d’un centre científicotecnològic per a la seqüenciació de genomes a gran escala. Amb aquest objectiu, l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Parc Científic de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per la posada en marxa d’un Centre de Seqüenciació a Barcelona.

Amb aquest projecte es vol cobrir la creixent demanda de seqüenciació massiva en relació amb projectes d’investigació genòmica de gran envergadura, garantir la participació d’Espanya en el Consorci Internacional per a la Investigació del Genoma del Càncer (ICGC) i assegurar la competitivitat d’Espanya en l’àrea estratègica de la genòmica, així com en altres sectors de gran rellevància econòmica, com ara la biomedicina, l’agricultura i la biotecnologia d’aliments, les energies renovables i la bioenginyeria del medi ambient. La primera fase del projecte consisteix en la posada en marxa del centre i inclou la creació d’infraestructures i la dotació d’equipament i recursos humans. També inclou la realització d’un projecte pilot vinculat a la seqüenciació de mostres tumorals, en el marc de la participació d’Espanya en l’ICGC. Un cop conclogui la primera fase, el Centre de Seqüenciació es consolidarà com a infraestructura científicotecnològica mitjançant la captació de fons competitius i fonts de finançament públiques i privades que li permetran estendre les seves activitats a un ampli ventall de projectes de R+D+I d’interès estratègic. En l’àmbit de la innovació cal destacar el creixement de la Bioincubadora PCB-Santander, que ha passat de 10 empreses incubades a l’inici del projecte el 2007 fins a 16 empreses a finals del 2009.

Memòria Anual IRB Barcelona 2009 77

IRB Barcelona Parc Cient铆fic de Barcelona Baldiri Reixac 10 08028 Barcelona Tel: +34 93 402 0250 Fax: +34 93 403 7114 info@irbbarcelona.org www.irbbarcelona.org

Entitats fundadores

Amb la col路laboraci贸 de