4 minute read
OPINIÓ
24 iOPINIÓ
Catalunya multicultural
Advertisement
És el nom de la nova associació que s’està constituint a Sant Cugat del Vallès. És un projecte modest però alhora ambiciós. Es tracta d’aglutinar gent d’Amèrica, d’Àsia, Europa, d’Àfrica i de tot el món que viu i treballa a Sant Cugat principalment i seguidament a Catalunya, favorables a la llibertat dels pobles, de les persones i de la justícia social. Les llengües principals són el català, el xinès, el rus, l’àrab, l’anglès i el castellà. Això no vol dir que es menystinguin altres llengües perquè totes són d’aquest món i el projecte no vol excloure ningú més que els contraris a la llibertat total. JORDI CORRETJA
Economista
Espai de trobada
És una associació pensant en una estructura social que serveixi per cohesionar Catalunya i donar serveis als seus socis i sòcies, com ac-
tivitats de formació, assessorament i protecció jurídica, i facilitació de tràmits així com fomentar la solidaritat entre els membres que treballaran per un món solidari. Aquest projecte també es vol coordinar amb un futur amb moviments de tot el món similars, fent xarxa i amb voluntat d’incidir en la política perquè es consolidi el canvi d’era aquari en què vivim i per una societat més avançada i més justa, sense guerres en el món.
Una autovia de bicicletes al centre de Sant Cugat
Tot i que a Sant Cugat tenim diverses zones amb la senyalització de zona de vianants, les excepcions de l’Ajuntament a la circulació prohibida, crea una incongruència amb la normativa de trànsit, que indica que la zona de vianants està reservada a la circulació de vianants i en el mateix articulat indica que la circulació de tota classe de vehicles no s’ha de fer per voreres i altres zones de vianants.
ALFONSO PERONA Jurista i expert en mobilitat @movilidadperona
Com que la llei de trànsit no indica qui i com hi pot accedir, els municipis autoritzen l’accés a aquestes zones als vehicles de càrrega i descàrrega en certes hores i als vehicles autoritzats que solen ser els residents, però la bicicleta no s’autoritza, ja que és un vehicle, llevat que sigui de repartiment de mercaderies o dels residents a la zona. Amb aquestes excepcions estem convertint certes zones de vianants de Sant Cugat en una autovia de pas i circulació de ciclistes, especialment els caps de setmana, que s’estalvien anar pels carrils bicis que s’han dissenyat i incorporat recentment a la nostra població i que són el lloc adequat i més segur per a transitar pels cicles i patinets elèctrics.
Per cert, en els panells de zona de vianants no cal posar el senyal S-28, la blava allargada que correspon a carrer residencial i que no és el mateix que una zona de vianants, sí que es pot mantenir la velocitat màxima de 20 km/h o de 10 km/h.
iOPINIÓ 25
Veïns que es mouen
Des de fa quinze anys, vivim al mateix edifici a Sant Cugat. I després de tots aquests anys, dels dotze habitatges que hi ha, només un veí és el mateix des del començament. Han anat venint famílies amb canalla, estudiants, parelles… Els darrers que han marxat: una família italiana amb un nen petit que cantava tot sovint en un italià deliciós.
I nosaltres, com ens relacionem amb l’espai on vivim?
A Barcelona, on vivien els meus pares—ara hi viu un dels meus fills—, els veïns s’han fet grans; alguns ja han mort i d’altres, per problemes de salut, com el cas dels meus pares, han anat a viure a una residència. Però el meu fill, en contraposició al que em trobo a Sant Cugat, encara ha coincidit amb alguna veïna que ja hi era quan jo era petita.
No sé si coneixeu un conte del 2008 titulat La casa de los cubos, de Kenya Hirata, amb unes il·lustracions preEVA TATARET
Contacontes
@EvaTataret
cioses de Kunio Kato. Aquest és un d’aquells casos especials que l’origen del conte és un curt animat, que per cert ha rebut nombrosos premis i reconeixements, i fins i tot un Oscar al Millor Curtmetratge Animat el 2009. El podeu buscar a YouTube. El protagonista és un avi que viu en una casa sobre el mar igual que altres veïns. L’avi, com els altres habitants del poble, va afegint un pis sobre un altre a la casa on viu, a mesura que el mar va creixent i inundant els pisos inferiors. Quan ha de construir un nou pis perquè l’aigua del mar ja comença a entrar, ha d’anar a buscar les eines a un dels pisos inferiors. I així ens descobreix el significat al·legòric d’aquestes construccions superposades, en un viatge al passat, als records alegres i les pèrdues del protagonista.
Ens mostra la vida com un mar que no para de créixer, davant del qual cal continuar construint el present sobre els fonaments del passat. L’avi es nega a anar-se’n, com ja han fet altres, i a començar a viure en un altre lloc. Allà, a la base dels fonaments, va ser on va conèixer la seva dona i on la va veure morir anys enrere, i on van néixer els seus fills i nets.
Aquest moviment de veïns m’hi ha fet pensar.
