Ecologia en Santa Clara d’Assís by iscreb

ÍNDEX ABREVIATURES.............................................................................................

INTRODUCCIÓ................................................................................................

1. L’ECOLOGIA.............................................................................................. 1.1. ORIGEN DE L’ECOLOGIA COM A CIÈNCIA.......................... 1.1.1. Fets rellevants................................................................... 1.2. L’ECOLOGIA EN L’ACTUALITAT.......................................... 1.2.1. Tendències ecològiques..................................................... 1.2.2. Problemes ecològics........................................................ 1.3. L’APORTACIÓ DEL MAGISTERI DE L’ESGLÉSIA SOBRE LES QUESTIONS ECOLÒGIQUES................................................... 1.3.1. Joan Pau II ...................................................................... 1.3.2. Benet XVI ....................................................................... 1.3.3. El papa Francesc ............................................................ 1.4. ECOLOGIA I DIÀLEG INTERRELIGIÓS .................................

8 8 9 11 11 13

2. CLARA D’ASSÍS ........................................................................................ 2.1. LES FONTS FRANCISCANES................................................... 2.1.1. Diverses traduccions de les Fonts Franciscanes ........... 2.2. LES FONTS CLARIANES .......................................................... 2.2.1. Escrits de santa Clara .................................................... 2.2.2. Fonts hagiogràfiques ...................................................... 2.2.3. Escrits de sant Francesc a santa Clara .......................... 2.2.4. Documents pontificis i altres documents antics que fan referència a santa Clara.............................................. 2.3. VIDA DE CLARA ....................................................................... 2.3.1. Cronologia de la vida de Clara....................................... 2.4. CONTEXT EN EL QUAL VA VIURE CLARA ......................... 2.4.1. Canvis socials ................................................................ 2.4.2. Un nou temps evangèlic ..................................................

19 19 21 22 23 25 27

3. SENSIBILITAT ECOLÒGICA DE CLARA D’ASSÍS ............................. 3.1. ADMIRACIÓ I LLOANÇA PER LA BELLESA DE LA CREACIÓ........................................................................................ 3.1.1. Viure en fraternitat, l’ecologia fraterna .........................

3.2. PARTICIPACIÓ DE L’OBRA CREADORA DE DÉU .......................... 3.2.1. El treball ......................................................................... 3.3. RELACIÓ AMB ELS BENS DE LA CREACIÓ ......................... 3.3.1. La gratitud ...................................................................... 3.3.2. El compartir ....................................................................

42 43 44 45 45

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 1

15 15 15 16 18

27 28 28 30 30 32

34 37

3.3.3. El necessari .................................................................... 3.4. RELACIÓ AMB LES CREATURES...........................................

46 47

4. EL MÈTODE CLARIÀ: UNA NOVA PERCEPCIÓ DE LA VIDA (ECOESPERITUALITAT) .............................................................................. 4.1. MIRAR .......................................................................................... 4.2. CONSIDERAR ............................................................................. 4.3. CONTEMPLAR ............................................................................ 4.4. TRANSFORMAR .........................................................................

49 51 52 54 55

5. COMPROMIS ECOLÒGICO DE LES FRATERNITATS DE GERMANES POBRES DE SANTA CLRA AVUI ......................................... 5.1. QÜESTIONARI ENVIAT A LES FRATERNITATS ................... 5.1.1. Aportacions de les Fraternitats ........................................

57 57 61

CONCLUSIÓ....................................................................................................

BIBLIOGRAFIA...............................................................................................

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 2

ABREVIATURES 1. SAGRADA ESCRIPTURA 2 Co

Segona carta als Corintis

Col

Carta als Colossencs

Deuteronomi

Ezequiel

Gènesi

Isaïes

Evangeli segons Joan

Jeremies

Evangeli segons Mateu

1 Sa

Primer llibre de Samuel

Salms

2. MAGISTERI CV

BENET XVI, Encíclica Caritas in veritate

CONCILI VATICÀ II, Constitució Gaudiem et spes

PAPA FRANCESC, Encíclica Laudato Si

3. ESCRITS DE SANTA CLARA D’ASSÍS 1CatCl

Primera carta a santa Agnès de Bohèmia

2CatCl

Segona carta a santa Agnès de Bohèmia

3CatCl

Tercera carta a santa Agnès de Bohèmia

4catCl

Quarta carta a santa Agnès de Bohèmia

5CatCl

Quinta carta a Ermentrudis de Bruges

BenCl

Benedicció de santa Clara

RegCl

Regla de santa Clara

TestCl

Testament de santa Clara

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 3

4. FONTS FRANCISCANES I ALTRES AUTORS FRANCISCANS 1C

CELANO, Vida primera

CELANO, Vida segona

Espill de Perfecció

BullCanCl

Butlla de Canonització de santa Clara

Cànt

Càntic del germà sol o de les Creatures

Itin.

BONAVENTURA, Itinerarium mentis in Deum

LegCl

Llegenda de Santa Clara

BONAVENTURA, Llegenda major

Llegenda de Perusa

ProCanCl

Procés de Canonització de santa Clara

TsJ

Testimoni de Jacobo de Vitry

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 4

INTRODUCCIÓ Aquest treball de la tesina sorgeix d’un interrogant que em feia a mi mateixa: per què quan es parla de l’ecologia franciscana sempre es fa referència a sant Francesc com a font, a la teologia de sant Bonaventura i a la filosofia de Duns Escoto, però gairebé cap vegada a santa Clara d’Assís? Encara que en les últimes publicacions sobre ecologia franciscana apareix la referència de Clara com una espurna, no deixa de ser un interrogant per a mi. Aquesta recerca personal em va empènyer a endinsar-me en aquest breu treball de recerca, plenament conscient de les limitacions però amb la il·lusió de fer la meva petita contribució al reconeixement i justa valoració d’aquesta gran dona, que és una gran mística del segle XIII i bon exemple de dona ferma i segura de si mateixa en la recerca d’una identitat pròpiament femenina en la vida consagrada. L’objectiu d’aquest treball es veure com Clara d’Assís visqué, ensenyà i transmeté, que no és res més que una forma de viure la comunió i la fraternitat des d’una ecoprofunditat reflectida en les relacions de comunió amb tot allò creat, amb l’obra de Déu. Tenint com a punt de partença aquests pensaments i vivint com a germana clarissa la Forma de vida que Santa Clara ens lliurà, voldria respondre aquest interrogant amb senzillesa, des de la proposta ecològica com la persona de santa Clara l’encarnà en la seva forma de viure i quina influència tingué en ella, l’experiència de sant Francesc. Què pot aportar a l’ecologia franciscana i a l’ecologia actual la seva forma de ser i estar en el món? Abans de començar vaig consultar els qui en l’actualitat són considerats especialistes en el tema: Leonardo Boff 1 (en l’ecologia) i Niklaus Kuster 2 (en santa Clara). Boff em proposà de pensar l’ecologia en sentit d’ecologia integral (ambiental, social, mental, espiritual), i sobretot aprofundir l’ecologia espiritual en les Fonts Clarianes. I Niklaus em va proposar fer una lectura acurada de les Fonts Clarianes en clau ecològica. He intentar seguir els consells d’aquests dos grans mestres i he estructurar el treball dividint-lo en cinc parts: - El primer capítol és com una introducció a l’ecologia: una ressenya històrica de l’ecologia com a ciència; les diferents formes o tendències ecològiques i els actuals problemes ecològics que esta patint el planeta. També he considerat important incorporar l’aportació dels últims tres papes (Joan Pau II, Benet XVI i Francesc) en la qüestió ecològica. I, per últim, he afegit també un petit apartat que fa referència a les activitats de les Esglésies cristianes vers l’ecologia. 1

Leonardo Boff, és un teòleg, filòsof, escriptor, professor i ecologista brasiler. Niklaus Kuster, doctor en teologia, es caputxí, especialista bé conegut en la vida i espiritualitat de Francesc i Clara d’Assís. Actualment viu en el convent d’Olten (Suiza). 2

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 5

- El segon capítol està centrat en la persona de Clara d’Assís. Les Fonts Clarianes són eines fonamentals i insubstituïbles per fer una investigació exhaustiva de la vida i de la persona de Clara, com també conèixer el context històric, social i cultural de l’època de Clara. - En el tercer capítol ens apropem a la sensibilitat ecològica de Clara, sempre des del vessant de l’ecologia integral que inclou les tres relacions humanes: ambiental, social i mental. La simplicitat de vida i la mística de santa Clara ens ajuda a entendre que l’harmonia amb Déu, amb els altres éssers humans i amb la creació són inseparables i que poden ser ben resumits en una ecologia integral. - El quart capítol és central en l’ecoespiritualitat, partint del mètode vital de pregària contemplativa de santa Clara, condensat en quatres paraules: mirar, considerar, contemplar i transformar. La contemplació és per a Clara una acció constant, una transformació contínua que porta a veure la profunditat de les coses. - El capítol cinquè se centra en com avui les seguidores de la mateixa forma de vida, les que viuen del mateix carisma, les clarisses, viuen en la realitat la crisi ecològica actual. S’ofereix el resultat d’una enquesta enviada a diferents fraternitats o convents de les Germanes Pobres de Santa Clara de diferents països. Clara d’Assís (1193-1253) és una de les figures femenines més grans de la història, encara que ha restat oculta durant vuit segles. Les investigacions franciscanes sempre han considerat santa Clara partint de la dependència de sant Francesc, mai com a persona autònoma i amb una creativitat evangèlica singular i femenina. Ella, fins als anys 90 del segle passat, va restar a l’ombra d’una altra persona, d’un home que, encara que sembli paradoxal, mai no li imposà la seva visió a l’hora d’organitzar i viure la seva consagració al Crist. Un no intervencionisme que ha estat obviat durant segles, tant pels estudiosos de la branca masculina del franciscanisme, com per les pròpies germanes de santa Clara, ni menció té l’oblit dels historiadors de l’espiritualitat cristiana. Fou a partir de la celebració del vuitè centenari de la seva mort, l’any 1993, quan començaren els estudis i les publicacions entorn de Clara d’Assís. Investigacions centrades en la seva vida i en la seva obra. El punt de partença d’aquest treball està constituït pels escrits de Clara d’Assís: les quatre cartes a Agnès de Bohèmia, la Regla i el Testament. En la interpretació dels textos he intentat tenir en compte les observacions i notes de les edicions crítiques. En tractar les fonts hagiogràfiques he donat més importància a les dades aportades pel Procés de Canonització —document inauditament conservat— per tractar-se de testimoniatges de persones que convisqueren molt de temps amb santa

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 6

Clara compartint un projecte de vida comú, tant en la vida a Sant Damià, com amb anterioritat a casa seva. He emprat els escrits de sant Francesc i altres fonts franciscanes en la mesura en què contribueixen a contextualitzar l’espiritualitat i sensibilitat ecològiques de l’abadessa de Sant Damià, emmarcades en el context de relació amb els Germans Menors per percebre amb més nitidesa els gestos originals. Sóc conscient que aquest treball resta obert a noves investigacions i a nous temes, com pot ser l’ecofeminisme, que aporta a la mirada ecològica claus relacionades amb les diferències de gènere. Voldria donar una empenta petita per ajudar a valorar en la justa mesura, sense exaltacions anacròniques ni desnaturalitzades, la importància que té l’experiència de Clara d’Assís, com a dona, per enriquir i posar en marxa una nova cultura de la sostenibilitat, assignatura pendent de la nostra societat.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 7

1. L’ECOLOGIA 1.1.

ORIGEN DE L’ECOLOGIA COM A CIÈNCIA

L’ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i no vius i en el seu ambient o entorn. Un coneixement i una consciència d’aquest tipus de relacions s’ha donat des de l’antiguitat grecollatina, ja existia un interès per comprendre les relacions complexes entre els organismes i entre aquests i el seu entorn. Fins i tot algun autor descobreix en Aristòtil el «pare de l’ecologia animal», 3 i Charles J. Krebs afirma que: «l’ecologia té les seves arrels en la història natural, que és tan antiga com la humanitat»,4 però l’ecologia com a ciència és molt recent. El terme ecologia es va formular per primera vegada l’any 1869, pel biòleg alemany Ernst Haeckel (1834-1919), l’arrel eco prové de la paraula greca oikos i forma part de les paraules ecologia, economia i ecumènic. Oikos significa casa, així que aquestes tres paraules signifiquen, respectivament, «estudi de la casa», «gestió de la casa» i la «casa universal». A partir d’aquest fet, per les pràctiques que relacionen els individus i el medi ambient de manera dinàmica, l’ecologia es va consolidar com una branca de la biologia, que fa servir un mètode científic per resoldre els seus problemes d’investigació. És en la dècada dels 60 (1960), quan la societat va començar a reconèixer que vivim en un planeta de recursos finits. Rachel Carson va escriure Silent Spring5 sobre l’impacte ambiental dels pesticides i la interrelació fonamental de la vida, és quan l’ecologia es va convertir en un terme popular i es va consolidar com una ciència creixent, transversal i important en les noves perspectives de desenvolupament econòmic i social de la humanitat. En un primer moment es va centrar en la investigació sobre les condicions naturals i d’explotació dels recursos naturals: era l’ecologia derivada de la biologia que estudiava la interrelació dels éssers i la seva explotació per a benefici de la millora qualitat de vida humana. En un segon moment, l’ecologia es va obrir al camp de les relacions socials, ja que el discurs es va formulant en el camp de les interaccions entre la humanitat i la naturalesa i és quan van sorgir l’ecologia humana i social, ecologia política i econòmica, ecotecnologia, ecociència i ecologia mental.

F. S. BODENHEIMER, «Aristole, the father of animal ecology», en Homenaje a Millás-Vallicrosa, vol. 1. J. C. R. GARCÍA PAREDES, «Ecología», en Suplemento al Diccionario teológico de la vida consagrada 273-275. 5 R. CARSON, Primavera silenciosa, Barcelona: Booket 2013. 4

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 8

Per últim, el camp ecològic va donar un gir i es va tornar més holístic i global; es va fonamentar en l’estudi de les interrelacions que guarden els éssers humans amb tot el cosmos. La qüestió és explicar que la realitat, tot allò que existeix, està relacionada amb tot. Leonard Boff explica que l’ecologia ja no és simplement l’estudi de la naturalesa (vista tan sols com a biosfera i ecosistemes) sinó que és també una ciència que abasta alhora la societat i la cultura, però no es limita a la humanitat i civilització, sinó a la relació profunda que guarda el cosmos amb totes les parts.6 Encara més, Boff afirma que «l’ecologia, o és holística o no és ecologia».7 Que aquesta és una pràctica i un pensament que inclou i relaciona tots els éssers entre ells mateixos i amb el respectiu medi ambient. La paraula holisme —del grec holos, totalitat, un terme divulgat pel filòsof Jan Smutts, sud-africà a partir de 1926—, significa captar el tot en les parts i les parts en el tot. Aquest és l’esforç que es fa a partir de la nova visió del cosmos; l’avanç de les ciències biofísiques ha deixat clar que les partícules subatòmiques subsisteixen en tots els organismes i coexisteixen a través de la trama infinita de relacions. Avui l’ecologia es presenta com una ciència transversal que compleix l’objectiu d’interrelacionar la naturalesa des de les expressions més ínfimes fins als organismes més complexes amb tot. És per això que en els darrers anys ha aparegut una varietat d’expressions holístiques de les relacions de l’home amb la natura i amb tot el cosmos. 1.1.1.Fets rellevants - Antiguitat grecollatina: en els seus escrits, Teofrast, Aristòtil i Plini es van preocupar per les relacions entre éssers vius i el medi ambient. - Els naturalistes: Buffon (1707-1788); Linné (1707-1778) parla de l’economia de la naturalesa, expressió que també fa servir Haeckel. - 1859/60: Darwin i Wallace, l’origen de les especies: teoria evolutiva. Els seus estudis van provocar una revolució biològica. La seva teoria de la selecció natural proporciona una explicació general de com la diversitat de la vida s’ha desenvolupat en el temps. - 1869 Haeckel introdueix per primera vegada la paraula “ecologia” en el llenguatge científic i dóna la definició: «per ecologia s’entén el camp del coneixement que concerneix a l’economia de la naturalesa». - 1872-1876: es porta a terme l’expedició oceanogràfica del Challenger amb un fort sentit ecològic. - 1887: Forbes va publicar El lago como microcosmos i va descriure aquest medi com un organisme complex. 6

LEONARDO BOFF Ecologia, política, teologia, y mística [en línia], <http://www.franciscanos.net/teolespir/ecoboff.htm> [Consulta: 10 d’octubre 2017]. 7 LEONARDO BOFF, Ecología. Grito de la tierra, grito de los pobres, 59-60.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 9

- 1935: Tansley va fer servir per primera vegada la paraula “ecosistema”. - 1942: Lindemann va presentar un esquema del flux d’energia a l’interior de l’ecosistema. - 1950: Odum va realitzar descripcions detallades d’ecosistemes que es van convertir en models clàssics. Cadascun d’aquests fets representen un avenç important en el desenvolupament de l’ecologia, però la incorporació del concepte “ecosistema” va ser revolucionari i és aleshores que l’ecologia es va transformar en una ciència de síntesi i integració, que comença a deslligar-se dels àmbits biològics per establir lligams amb altres ciències naturals, per explicar així les relacions entre els organismes i el seu medi ambient. a) L’ecosistema La ciència de l’ecologia va aportar un concepte més important: l’ecosistema. Encara que algunes persones es van oposar a aquesta idea, almenys pel que es refereix a la resistència relacionada amb el concepte d’evolució. Un ecosistema és una associació entre organismes i el seu medi ambient físic, interconnectats per la circulació d’energies i de nutrients. Un ecosistema pot ser de qualsevol mida (petita o gran), des de una gota d’aigua fins al planeta sencer. La idea d’ecosistema és crucial per a la comprensió de les condicions de la vida a la Terra. Les interaccions dels ecosistemes vius i no vius tenen lloc en nostra llar —la Terra— i d’aquí ve la connexió entre ecologia i casa (oikos). En un ecosistema existeixen tres categories generals d’éssers vius: - Organismes productors. Les plantes són els principals productors, converteixen l’energia solar en hidrats de carboni i així aconsegueixen formes utilitzables d’energia per els altres components dels seus ecosistemes. - Organismes consumidors. Els membres del regne animal (els herbívors, insectes i carnívors) són els consumidors, i la majoria d’ells depenen dels productors per alimentar-se i per protegir-se. - Organismes descomponedors. Són les bactèries, els fongs i alguns insectes que viuen en el sòl i en els arbres, s’alimenten dels residus i les restes d’altres criatures, les descomponen en nutrients necessaris per a les plantes. Sense aquests organismes descomponedors el nostre planeta seria un munt d’escombraries.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 10

1.2.

L’ECOLOGIA EN L’ACTUALITAT

1.2.1. Tendències ecològiques Quan ens apropem al tema de l’ecologia sorgeix immediatament la pregunta sobre quina ecologia parlem, des de quin punt anem a tractar de l’ecologia. Des del seu origen com a ciència independitzada de la biologia, es va parlar de tipologies ecològiques, algunes amb tradició científica i d’altres més reflexives de cara a la potencialitat de l’esperit humà. Aquí faré referència a les diferents ecologies que desenvoluparé en l’apartat dedicat a Clara: ecologia ambiental, ecologia humana, ecologia social, ecologia mental i ecologia integral.

a) Ecologia ambiental És l’ecologia que es preocupa de l’ambient, en funció de la qualitat de vida, de la preservació de les espècies en vies d’extinció i de la renovació permanent de l’equilibri dinàmic. Veu la naturalesa fora de l’ésser humà i de la societat. Busca noves tecnologies menys contaminants, privilegiant solucions tècniques, amb l’objectiu de preservar el medi ambient o disminuir els efectes no desitjats, produïts pel tipus de desenvolupament que van crear, efectes negatius sobre les poblacions i sobre la naturalesa. b) Ecologia humana Aquesta tendència ecològica anomenada ecologia humana, va ser desenvolupada en els anys quaranta per diversos antropòlegs nord-americans i europeus. S’ocupa únicament de les relacions dels éssers humans amb el seu ambient. Considera l’home en el seu medi ambient i també en la seva perspectiva cultural. D’aquí la importància de definir quin és el tipus de relació que l’home estableix amb el seu ambient: en quina mida l’ésser humà dialoga amb la naturalesa: descobrir la singularitat de la nostra forma de relació amb la naturalesa. c) Ecologia social Aquesta ecologia insereix l’ésser humà i la societat dins la naturalesa, com a parts diferenciades. El sistema ambiental es divideix en humà, construït i natural. L’humà es refereix als diversos grups socials i les seves organitzacions; el construït representa l’edificat per l’home, com carreteres, edificis, escoles, etcètera; per últim, el natural comprèn boscos, rius, muntanyes, fauna i flora. L’ésser humà i la societat sempre està establint una relació amb el medi ambient.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 11

Segons alguns autors, com Eduardo Gudynas i Graciela Evia,8 aquesta ecologia es caracteritza per tres dimensions: la investigació científica, una tasca d’acció-promoció i un compromís ètic de respecte a la vida. L’ecologia social propugna un desenvolupament sostenible, que cobreix les carències dels éssers humans d’avui sense sacrificar el capital natural de la Terra, tenint en consideració les necessitats de les generacions futures. Aquí l’ecologia fa patent el que significa el seu nom: la ciència domèstica, la ciència de l’hàbitat humà. d) Ecologia mental L’ecologia mental o ecologia profunda plantejada pel savi antropòleg nord-americà Gregory Paterson, sosté que l’ecologia no és només un problema extern, de la nostra relació amb la naturalesa, sinó que està dintre de nosaltres mateixos, ja que la nostra estructura psicològica no està composta només per la consciència amb els seus conceptes i prejudicis, sinó que la formen també les experiències acumulades que són responsables dels nostres sentiments d’agressió, exclusió i por. Sosté que les causes del dèficit de la Terra es deuen al tipus de societat que actualment tenim i al tipus de mentalitat predominant, «és la crisi del nostre paradigma dominant, del nostre model de relacions més determinant, del nostre sentit de viure preponderant»9 en el qual les arrels remunten a èpoques anteriors a la nostra història moderna; inclou la profunditat de la vida psíquica humana conscient i inconscient, personal i arquetípica. L’ecologia profunda és la posició que, de forma més radical, elimina qualsevol diferència ontològica i axiològica entre els éssers vius. Aquesta ecologia fonamenta la qüestió del valor intrínsec de cada ésser per insistir en la necessitat de sentir-se profundament integrat en la totalitat còsmica. L’ésser humà seria un nus més dels innombrables nusos de la xarxa natural (web of life), en la qual tot està relacionat. La identitat de cada ésser és fruit de les seves relacions. En aquest àmbit s’enquadra l’ecofilosofia i l’ecoteologia feminista, que parlen de Gaia, la deessa de la Terra,. El terme Gaia recorda a Gea, la deessa grega que sorgeix del caos primordial i s’uneix a Urani (el cel) per a generar tots els vivents. e) Ecologia integral L’ecologia integral intenta articular totes les tendències anteriors: l’ambiental, la humana, la social, la mental. Totes tenen el seu punt de veritat, del que es tracta és de saber relacionar-les. L’ecologia integral parteix d’una nova visió de la Terra, inaugurada pels astronautes a partir dels anys seixanta del segle XX. Una visió holística i alliberadora que procura habituar a l’ésser humà a aquesta visió integral. Per tant, és una 8

Eduardo Gudynas i Graciela Evia són investigadors del Centro Latino Americano de Ecologia Social (CLAES). 9 LEONARDO BOFF Ecología, 20.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 12

proposta de lectura del món, d’una nova cosmologia, una cosmovisió, una manera nova de l’ésser humà de relacionar-se amb si mateix, amb l’altre, amb la naturalesa; però sempre en una relació incloent, no excloent. Aquesta cosmovisió desperta en l’ésser humà la consciència de la seva missió dins d’aquesta immensa totalitat. Pot captar totes aquestes dimensions, alegrar-se amb elles, lloar i agrair a la Intel·ligència que ho ordena tot i a l’Amor que ho mou tot; sentir-se ésser ètic, responsable de la part de l’univers que li toca habitar, la Terra. Amb aquesta visió veritablement holística i globalitzant comprendrem millor el medi ambient i la manera de tractar-lo amb respecte (ecologia ambiental). Entendrem les dimensions de la societat que ha de ser sostenible i ser expressió de convivència entre tots els éssers humans i tots els éssers vius (ecologia social). Superarem el nostre antropocentrisme a favor del cosmocentrisme i cultivarem una intensa vida espiritual en descobrir la força de la naturalesa dins nostre i la presència de les energies espirituals que són en nosaltres i que actuen des del principi en la formació de l’univers (ecologia mental). I, finalment, arribarem a captar la importància d’integrar-ho tot, de construir ponts per totes les parts i d’entendre l’univers, la terra i cadascú de nosaltres com un entrellaçat de relacions orientat a totes les direccions (ecologia integral). 1.2.2. Problemes ecològics La crisis mediambiental en els últims decennis s’ha anat agreujant, provocant la inquietud en l’opinió pública i conscienciant molts ciutadans. Cada vegada és més evident que l’acció humana està amenaçant la sostenibilitat de l’ecosistema i posant en perill la nostra mateixa existència. Com diu Josep M. Mallarach,10 ens ha tocat viure en una època en la qual la crisi ecològica ha assolit proporcions globals, on l’aniquilació d’innombrables espècies de plantes i animals de tota mena, continua sense aturador, en un holocaust sense precedents. És una època on el sofriment creat per l’avidesa humana s’estén a tots els àmbits de la Terra, s’escampa com un càncer pels continents, els casquets polars i els mars, corrompent l’aire, l’aigua, els sòls, i creant patiments inimaginables a innombrables éssers vivents, desplaçats per conflictes, explotacions, guerres, canvis de clima, etc. És per això que vint-i-cinc anys després del manifest titulat «Avís dels científics del món a la humanitat» (1992), que va ser una crida dels investigadors (el van signar més de 1.700), per acabar amb la destrucció ambiental i llançar una alerta d’aquest perill, es va publicar un altre manifest amb el mateix títol, amb l’afegit de «Segon avís»11 i el van signar més de 15.000 científics de 184 països. Els redactors del manifest destaquen, sobretot, el problema del canvi climàtic, la destrucció de la biodiversitat i la desforestació. 10

Josep M. Mallarach és doctor en biologia, màster en ciències ambientals i llicenciat en geologia. Treballa com a consultor ambiental per a diverses entitats i organitzacions nacionals i internacionals. «World Scientists’ Warning to Humanity. A Second Notice», publicat el 13 de novembre de 2017, <https://academic.oup.com/bioscience/advance-article/doi/10.1093/biosci/bix125/4605229>.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 13

a) Canvi climàtic «El canvi climàtic és un problema global amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques, distributives i polítiques, i planteja un dels desafiaments actuals per la humanitat” (LS 25).12 Des del segle XIX es va notant un increment de gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà, etc.) en l’atmosfera per les activitats humanes, que està provocant un escalfament global de la Terra i que està causant diversos impactes aclaparadors sobre la naturalesa i la humanitat; així ho subratlla el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC).13 b) Contaminació Tots els indicadors ecològics coincideixen que estem en màxims de saturació dels residus, incloent-hi les deixalles perilloses, ja que es registra un deteriorament irreversible del medi ambient. La contaminació ambiental provoca impactes negatius en els ecosistemes i diverses malalties. Els agents contaminants són diversos: les emissions de diòxid de carboni (transports i indústries); els dipòsits de substàncies tòxiques que contribueixen l’acidificació del sòl i de l’aigua; els fertilitzants, insecticides, fungicides, etcètera, que cada vegada causen més problemes de salut, fins i tot en els nadons abans de néixer, així ho assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS). c) L’esgotament dels recursos naturals Les reserves naturals de la terra (matèries primeres, fonts energètiques i d’alimentació) són limitades i ja s’han superat certs límits màxims d’explotació del planeta. Algunes dades: la sobrepesca, el 60% de les especies comercials més importants del món estan sobreexplotades o esgotades i només el 25% dels recursos pesquers actuals es consideren constants; l’escassetat d’aigua és cada vegada més important, les Nacions Unides va declarar el 2013 com l’Any Internacional de la Cooperació de l’Esfera de l’Aigua, per conscienciar sobre la transcendència de protegir i salvaguardar aquest recurs natural. «L’aigua potable i neta representa una qüestió de primera importància, perquè és indispensable per a la vida humana i per a sustentar els ecosistemes terrestres i aquàtics» (LS 28). També l’organització ecologista Greenpeace va presentar el mes de novembre de 2017 l’informe «Sequera, alguna cosa més que manca de pluja»,14 on s’analitza la sequera a Espanya d’una manera global. A banda de la poca pluja, l’informe subratlla la falta de gestió de l’aigua i el malbaratament com a culpables de l’actual escassetat d’aigua.

Laudato si (LS) és el títol de la segona encíclica del papa Francesc (2015). Grup internacional de científics organitzat per les Nacions Unides, per estudiar el problema del canvi climàtic. 14 «Sequía algo más que falta de lluvia»[en línia], <https://es.greenpeace.org/es/sala-de- prensa /informes/sequia-algo-mas-que-falta-de-lluvia-impactos-e-imagenes> [Consulta: 15 d’octubre 2017]. 13

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 14

d) Extinció d’espècies i pèrdua de biodiversitat Els científics alerten des de fa anys de l’augment de les espècies en perill d’extinció i de la pèrdua de biodiversitat. Nick Nuttal, portaveu del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), afirma que «som testimonis d’una sexta extinció impulsada pels éssers humans». Cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals. 1.3.

L’APORTACIÓ DEL MAGISTERI DE L’ESGLÉSIA SOBRE LES QÜESTIONS

ECOLÒGIQUES

En aquest apartat em limitaré a les aportacions dels tres últims papes: Joan Pau II, Benet XVI i l’actual papa Francesc. 1.3.1. Joan Pau II El papa Joan Pau II va ser un defensor del medi ambient, de la biodiversitat i de l’ús racional dels recursos naturals. Prova d’això són els nombrosos documents i cartes que fan referència al tema: Carta encíclica Redemptor hominis (1979); Carta encíclica Laborem exercens (1981); Carta encíclica Sollicitudo rei socialis (1987); Carta Encíclica Centesimus annus (1987); Carta apostòlica Tertio millennio adveniente (1994); Carta encíclica Evangelium vitae (1995). Joan Pau II fa una crida a la responsabilitat de tots per la cura del medi ambient. No es pot continuar amb l’actual «recerca desenfrenada del creixement econòmic», que porta a un «ús immoderat dels recursos»,15 com si fossin il·limitats. 1.3.2. Benet XVI El papa Benet XVI en l’encíclica Caritas in veritate relaciona l’entorn natural amb l’entorn social, la defensa del medi ambient amb la defensa de la vida, «la degradació de la natura està estretament unida a la cultura que modela la convivència humana» (CV 51)16. La qüestió ecològica i la qüestió social són dos aspectes del mateix desordre. Així ho va expressar el papa Benet XVI en un discurs del 2010, la justícia, la pau i la integritat de la creació són indissociables: «la qüestió ecològica no s’ha d’afrontar només per les perspectives esgarrifoses que es perfilen a l’horitzó a causa del deteriorament ambiental: el motiu ha de ser sobretot la recerca d’una autèntica solidaritat d’abast mundial, inspirada en el valors de la caritat, la justícia i el bé comú».17

JOAN PAU II, «Discurso a la Pontificia Academia de Ciencias», 12-03-1999, n.2, insJp2, XXII/I (1999) 511-515, aquí 512. 16 BENET XVI, Encíclica Caritaas in veritate. 17 BENET XVI, «Missatge per a la celebració de la 43a Jornada Mundial de la Pau», 2010, 10. [en línea] http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/es/messages/peace/documents/hf_ben-xvi_mes_20091208_xliiiworld-day-peace.html [Consulta: 20 d’octubre 2017].

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 15

En el discurs que va pronunciar al Parlament federal alemany va assenyalar que la importància de l’ecologia «és avui indiscutible» i va afegir que hi ha un punt «que tant avui com ahir s’ha oblidat massa: l’ecologia humana».18 Ressalta la importància de l’ecologia humana per afrontar la crisis ecològica. 1.3.3. El papa Francesc És el primer papa que ha escrit una encíclica sobre ecologia, l’encíclica Laudato si.19 I, segons L. Boff, «és la primera vegada que un papa aborda el tema de l’ecologia en el sentit d’una ecologia integral de forma tan completa. Gran sorpresa: elabora el tema dins el nou paradigma ecològic, cosa que cap document oficial de l’ONU ha fet fins al dia d’avui».20 Per la seva importància faré un resum del seu contingut. L’encíclica Laudato si té sis capítols, precedits d’una introducció i conclou amb dues pregàries, titulades: «Pregària per la nostra terra», i «Pregària cristiana amb la creació». En el capítol primer «El que està passant a la nostra casa» (LS 17- 61), el papa recull la contribució de les ciències, ens alerta sobre sis greus problemes amb els quals la humanitat s’hi enfronta avui: la contaminació; el canvi climàtic; la qüestió de l’aigua; la pèrdua de la biodiversitat; el deteriorament de la vida humana i la degradació social, i la iniquitat o desigualtat planetària, i ens crida a prendre’n consciència i a convertir en patiment personal el que passa al món. En el capítol segon, «L’Evangeli de la creació» (LS 62-100), planteja la necessitat d’incorporar un diàleg sincer entre la ciència i la fe, per donar solucions per tal que es pugui sanar el que es va destruir. En el capítol tercer, «L’arrel humana de la crisi ecològica» (LS 101- 136), ens diu que, per superar la crisi i les conseqüències que provoca l’antropocentrisme modern, que va posar la raó tècnica sobre la realitat, l’ésser humà ha de reconèixer que forma part del conjunt de la creació, que no està per sobre de les coses; i, ja que és la porció de la comunitat de vida que sent, pensa, estima i venera, la seva tasca ha de ser d’administrador responsable de tot. En el capítol quart, «Una ecologia integral» (LS 137- 162), perquè tot està connectat, no n’hi ha prou amb una ecologia ambiental, és necessari també una ecologia econòmica, social, cultural, de la vida quotidiana. El principi articulador de l’ecologia integral és el 18

BENET XVI, «Discurs al Deutscher Bundestag» (22 setembre 2011) [en línea] http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/es/speeches/2011/september/documents/hf_benxvi_spe_20110922_reichstag-berlin.html [Consulta: 20 d’octubre 2017]. 19 El nom de l’enciclica està pres del Càntic de les Creatures de sant Francesc d’Assís. L’encíclica se centra en el planeta Terra com a lloc on viuen els homes, i defensa la naturalesa, la vida animal i les formes energètiques netes. 20 LEONARDO BOFF, (et al.), Cuidar la madre tierra. Comentario a la encíclica Laudato si del papa Francisco, 5.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 16

bé comú que pressuposa el respecte per cada persona i els seus drets inalienables; reclama el reconeixement de la tasca dels grups intermediaris en el desenvolupament humà, sobretot la família: ens invita a posar en primer lloc les necessitats dels més pobres i requereix la pau social, solidaritat i justícia en el present i en les generacions futures. En el capítol cinquè, «Algunes línies d’orientació i acció» (LS 163- 201), el diàleg és el principal motor del canvi: en la vida política i econòmica, entre les nacions, en els processos de decisió, entre les ciències i les religions: un diàleg que contribueixi de veritat a la recerca de propostes per la plenitud humana. En el capítol sisè, «Educació i espiritualitat ecològica» (LS 202- 246), ens diu que és necessària una conversió ecològica, la qual exigeix recuperar una relació amorosa de la societat amb el medi ambient, mitjançant un canvi del nostre estil de vida. Per això necessitem una renovada educació ecològica. Des de l’escola, la família, les institucions, les Esglésies, s’han de fomentar valors, virtuts, actituds i comportaments que ajudin a construir una relació més humana, més harmònica amb la creació. Les idees principals de l’encíclica són: a) l’íntima relació entre els pobles i la fragilitat del planeta; b) la convicció que tot en el món està connectat; c) la crítica del nou paradigma i de les formes de poder que deriven de la tecnologia; d) la invitació a buscar altres formes d’entendre l’economia i el progrés; e) el valor propi de cada criatura; f) el sentit humà de l’ecologia; g) la necessitat dels debats sincers i honestos; h) la greu responsabilitat de la política internacional i local, i i) la cultura del rebuig i la proposta d’un nou estil de vida. A l’encíclica, Francesc proposa una ecologia integral i demana diàleg sobre el futur del pleneta i el compromís de tothom, governs i ciutadans, per protegir-lo. També insisteix en la importància de l’educació i de l’espiritualitat ecològiques. També el papa Francesc l’any 2015 va instituir la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, que tindrà lloc l’1 de setembre, tal com ja s’esdevé des de fa temps a l’Església Ortodoxa. Aquesta Jornada neix de la preocupació pel futur de la creació, una preocupació compartida pel papa i pel patriarca Bartomeu I, i vol ser una crida a «superar la crisi ecològica que està vivint la humanitat»,21 en la línia de l’encíclica del papa Laudato si.

FRANCESC, «Carta per a la institució de la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació» per a l’1 de setembre 2015 [en línea] http://w2.vatican.va/content/francesco/es/letters/2015/documents/papa-francesco_20150806_letteragiornata-cura-creato.html [Consulta: 4 de novembre 2017].

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 17

1.4.

ECOLOGIA I DIÀLEG INTERRELIGIÓS

El patriarca ecumènic Bartomeu I, el dia 7 d’octubre del 2009, en inaugurar a Creta la reunió plenària de la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial d’Esglésies va dir: «Perseverar el medi ambient i fomentar la comprensió entre les religions i pobles són tasques immediates i comunes de les Esglésies compromeses en la recerca de la unitat cristiana»22. El Consell Mundial d’Esglésies (CME)23 cap a finals dels anys setanta desenvolupa dos potents programes en defensa d’una societat sostenible, justa i ecològicament responsable. El primer té lloc en la gran trobada de Boston el 1979 sobre «Fe, ciència i futur» en què posen sobre la taula els grans temes ecològics: l’efecte hivernacle i el medi ambient, tecnologies i pobresa, energia nuclear i energies alternatives, etc. El segon gran programa es desenvolupà durant la dècada dels vuitanta; es tracta de «Justícia, pau i integritat de la creació». El CME organitzà trobades i congressos per tot el món a fi de sensibilitzar sobre els grans problemes ecològics. En la I Assemblea Ecumènica Europea (Basilea 1989) es fa una exposició dels fets, una reflexió des de la fe i un seguit de compromisos per als cristians. L’Assemblea d’Harare (1998) afirmà que la justícia és indivisible i que l’ecologia és un problema de tots els països, no solament dels rics. L’Assemblea de Porto Alegre (2006) remarcà que «els relats de la creació i els salms ens recorden que som part de la comunitat de la terra, la casa vital de Déu». El 2009 es va fer la declaració «Ecojustícia i deute ecològic», en referència al dany causat als ecosistemes al llarg del temps. En el darrer decenni ha promogut la Xarxa Ecumènica de l’Aigua (REDA), posant l’atenció en el consum excessiu d’uns pocs. Finalment, a l’Assemblea de Busan (2013) es va aprovar una nota sobre la justícia climàtica.24

Ecologia y diálogo interreligioso, tareas comunes de iglesias en busca de unidad,[en línea] < https://www.oikoumene.org/es/press-centre/news/ecologia-y-dialogo-interreligioso-tareas-comunes-deiglesias-en-busca-de-unidad> [Consulta: 10 de nivembre 2017]. 23 El Consell Mundial d’Esglésies (CME) és la principal organització ecumènica cristiana internacional. Va ser fundada per 147 esglésies, el 23 d’agost de 1948 a Amsterdam. La seva seu és a Ginebra, Suïssa; n’estan afiliades 348 esglésies i denominacions amb prop de 550 milions de cristians de més de 120 països. 24 ANTONI MATABOSCH, «Les Esglésies cristianes i l’ecologia», El Senyal, 160 (2015) 8.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 18

2. CLARA D’ASSÍS 2.1.

LES FONTS FRANCISCANES (FF)

Les Fonts Franciscanes són la col·lecció de les biografies contemporànies i els principals documents de l’època que fan referència a sant Francesc i a santa Clara, així com també els seus propis escrits. El terme fonts franciscanes fa temps que s’utilitza com a referència en la bibliografia franciscana. El 1977, el Moviment Franciscà (Assís) va reunir sota aquest epígraf Fonti Francescane, tant els escrits de sant Francesc i de santa Clara com les biografies i cròniques de l’època referides a aquest dos sants. Va ser un gran esdeveniment editorial. Però ja abans, als anys 40, en el franciscanisme alemany es parlava de Franziskus-Quellen, terme que figura en els registres bibliotecaris alemanys. Els anys seixanta i setanta del passat segle apareix el terme en la bibliografia anglesa i francesa.25 Les Fonts Franciscanes són un corpus ampli. Hi podem distingir dos nivells: primari i secundari. Les fonts primàries corresponen als escrits, que ens ofereixen la codificació de l’experiència i del pensament de Francesc i Clara d’Assís. Les fonts secundàries són aquelles que contenen el que es va dir i es va escriure dels sants, específicament entre els segles XIII i XIV.26 Els primers estudis crítics es van iniciar el segle XX,27 després de la publicació de la Vie de saint François d’Assisi28 de P. Sabatier, que va desencadenar un llarg i interessant procés d’estudis i investigació de la Fonts Franciscanes. L’any 1976 K. Esser va publicar una edició crítica: Die Opuscula des hl. Franziskus von Assis. Neue textkritische Edition;29 amb aquesta edició va quedar difinitivament fixat el cànon dels escrits de Francesc d’Assís, encara que incomplet. Sobre la base de l’edició d’Esser, el CETEDOC30 de Lovaina va publicar un minuciós índex analític, estadístic i comparatiu de les concordances dels escrits.31

M. A. VEGA CERNUDA, Reflexiones críticas sobre la traducción al español de la fuentes franciscanas con especial referencia a las Florecillas, [en línea] https://web.ua.es/es/histrad/documentos/produccioninvestigadora-del-grupo/articulos-asis/asis-2-miguel-angel-vega.pdf, [consulta: 12 de març 2018]. 26 N. BERNARDO MOLINA, «”Status quaestionis” de las fuentes franciscanas en español», 271. 27 L’any 1628 Wadding va publicar una edició completa amb comentaris dels Escrits de sant Francesc i de santa Clara; l’any 1904 Lemmens va publicar la primera edició critica: Opuscula sancti patris Francisci Assisiens secundum codices mss. Emendata et denuo, Quaracchi: PP. Colleggii S. Bonaventurae ad Claras Acquas 1904. 28 P. SABATIER, La vie de saint François d’Assisi, Paris 1931. 29 L. LEMMENS, Opuscula sancti patris Francisci Assisiens secundum codices mss. Emendata et denuo, edita a PP. Colleggii S. Bonaventurae ad Claras Acquas, Quaracchi 1904. 30 Centre de Tractament Electronic de Documents, ubicat en la Universitat Catòlica de Louvain (Bèlgica). 31 Cf. Opuscula sancti Francisci. Scripta sanctae Clarae. Concordance, index, listes de frequence, tables comparatives, vol. V, Louvain 1976.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 19

En el vuitè centenari de la Regla de sant Francesc, C. Paolazzi, va preparar i va publicar la nova edició crítica: Francisci assisiensis Scripta.32 Una de les novetats més apreciables que ofereix és la reconstrucció de l’arbre anemològic (stemma codicum) dels textos de tradició múltiple .33 La primera edició de les Fonts Franciscanes en castellà va ser preparada per J. R. de Legísima i L. González Canedo, amb el títol San Francisco de Asís. Sus escritos; Las florecillas; Biografias del santo por Celano, san Buenaventura y los tres compañeros; Espejo de perfección, l’any 1944. Se’n van fer set edicions entre els anys 1944 y 1976.34 La segona traducció, de 1978, preparada per J. A. Guerra, ofm, amb la participació de setze col·laboradors que han intervingut en les introduccions, les traduccions i la revisió dels textos. El títol és San Francisco de Asís. Escritos, biografías, documentos de la época. Va tenir set impressions i, el 2003, es va fer una segona edició revisada i actualitzada amb tres successives reimpressions fins avui.35 Els escrits de Francesc es van traduir per primera vegada al català, el 1921, pel caputxí Antoni M. de Barcelona. El P. Nolasc del Molar va traduir la Regla i el Testament, l’any 1945. I l’any 1978 apareix una altra versió catalana dels escrits feta per Francesc Gamissans, el qual hi afegí, per primera vegada, els escrits de santa Clara en català.36 Per trobar edicions importants de la Fonts Clarianes s’ha d’arribar a l’any 1970 amb l’excel·lent treball d’Omaechevarría, que va reunir en una sola obra els escrits i els documents que fan referència a santa Clara, amb l’edició del llibre Escritos de santa Clara y documentos complementarios.37 En aquesta obra bilingüe presenta els textos en la llengua original, el llatí, i la seva traducció en castellà, amb introduccions i notes que apareixen, exposen les qüestions més importants relatives a l’autor, text de cada obra i moment de la seva composició. Com va dir Fernando Uribe,38 caldria una revisió profunda i actualitzada.39

C. PAOLAZZI, Francisci Assisiensi Scripta, Grottaferrata: Collegii S. Bonaventurae Ad Claras Aquas 2009. 33 N. BERNARDO MOLINA, «Status quaestionis de las fuentes franciscanas», Selecciones de Franciscanismo, 136, (2017) 274. 34 San Francisco de Asís. Sus escritos; Las florecillas; Biografias del santo por Celano, san Buenaventura y los tres compañeros; Espejo de perfección, edición preparada por J. R. de Legísima, ofm – L. Gonzálvez Canedo, ofm, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos 71976 (1944). 35 San Francisco de Asís. Escritos. Biografías. Documentos de la época, edición preparada por J. A. Guerra ofm, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos 1978 (reimpr. 1979, 1985, 1991, 1993, 1998, 2000; 22003 (reimpr. 2006, 2011, 2013). 36 FRANCESC D’ASSÍS – CLARA D’ASSÍS, Escrits (Clàssics del cristianisme 1), Barcelona: Proa 1988. 37 I. OMAECHEVARRÍA, Escritos de santa Clara y documentos complementarios, edició bilingüe, Madrid: La Editorial Católica 1970; l’obra va ser reeditada, desprès de ser revisada i ampliada; 21982; 31993; 4 1999. 38 Fr. Fernando Uribe ofm, va ser deixeble de Kajetan Esser en l’Antonianum de Roma, autor d’alguns llibres i de molts articles sobre les fonts franciscanes. 39 Curs confederal «Las fuentes biográficas de santa Clara», Madrid, El Pardo 2009.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 20

2.1.1. Diverses traduccions de les Fonts Franciscanes En l’elaboració d’aquest treball faré servir diferents traduccions de les fonts franciscanes. a) Edició italiana Fonti Francescane, Padova: Editrici Francescane 2004. Una edició molt completa i molt elaborada, ja que recull uns vuintanta escrits, i introdueix cròniques menors que tenen un valor bibliogràfic més que espiritual. En la secció quarta es troba tot el referent a santa Clara, Scritti e fonti biogradiche di Chiara d’Assisi; van inserir per primera vegada les fonts clarianes en un apèndix a les fonts pròpiament franciscanes. Esta formada per un sol volum de 2365 pàgines. b) Edició castellana San Francisco de Asís. Escritos, biografías, documentos de la época, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos 1993. Escritos de santa Clara y documentos complementarios, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos 1999. Edició bilingüe castellà-llatí. Los escritos de Francisco y Clara de Asís, traducció, notes i índexs de L. Iriarte ofmcap, València 1981. Los escritos de Francisco y Clara de Asís. Textos, apuntes de lectura, edició preparada pels germans J. Herranz, J. Garrido i J. A. Guerra, Oñati: Ediciones Franciscanas Arantzazu 2001. Francisco y Clara de Asís. Escritos, nova edició, segon les últimes edicions critiques dels textos originals, preparada per J. Herranz, J. Garrido i J. A. Guerra, Oñati: Ediciones Franciscanas Arantzazu, 2013. c) Edició catalana Aquesta edició de les Fonts Franciscanes40 en català es presenta en cinc volums (Barcelona: La Formiga d’Or, 1991-1998). És una edició fidel al text original i alhora arranjada en un català planer i suggestiu. El traductor és el franciscà Francesc Gamissans i Anglada, escriptor, periodista i divulgador de la literatura franciscana. És la primera edició i bastant complerta en català i l’única fins al dia d’avui. 40

Tots els textos que apareixen en català tant de santa Clara com de sant Francesc, el llarg d’aquest treball estan trets d’aquesta edició, amb l’excepció dels textos del Procés de Canonització de santa Clara que faré servir una traducció particular, ja que fins ara no hi ha cap traducció publicada en català.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 21

FRANCESC D’ASSÍS – CLARA D’ASSÍS, Escrits, Barcelona: Proa 1988. Els escrits de Francesc, introducció de Jacint Duran; traducció de Nolasc del Molar i Joan Giró ; els de Clara, introducció i traducció de Francesc Gamissans. Aquest volum fou escollit per iniciar la col·lecció Clàssics del cristianisme. d) Edició portuguesa Santa Clara de Assis. Escritos, biografias, documentos (Fontes Franciscanas II), Braga: Franciscana 21996. És important destacar que en aquesta segona edició es presenta per primera vegada la traducció de documents tan importants com el Procés de Canonització, una introducció a la Llegenda Versificada i textos legislatius donats a les germanes clarisses: la Regla d’Hugoli, la Regla d’Innocenci IV i la Regla d’Urbà IV.41 2.2. LES FONTS CLARIANES Les Fonts Clarianes són les fonts relatives a santa Clara. Quan es parla de les Fonts Franciscanes s’al·ludeix als primers documents de la història i de l’espiritualitat franciscanes. Per tant, cal incloure-hi els escrits dels primers companys o deixebles de sant Francesc, que constitueixen la vivència i l’experiència del carisma franciscà. D’entre els primers testimonis escrits, mereix una menció especial santa Clara, la primera deixeble de Francesc, fundadora de les Dames Pobres o clarisses. Exercí una gran influència sobre el sant i va viure una profunda experiència del carisma franciscà.42 Clara d’Assís (1194-1253) és una de les figures femenines més importants de la història, encara que va restar amagada durant vuit segles. En la introducció general als escrits de santa Clara la traducció portuguesa de les fonts reafirma: Spaetlig, comparando a obra e a influência de Clara com outras mulheres célebres do seu tempo que marcaram posiçao de destaque na Idade Média, tais como Hildegarda (1179), a videste de Rupertusburg, Maria de Oignies (1213, fundadora de várias casas de beguinas, santa Isabel da Turíngia (1231) e as escritoras místicas Matilde de Magdeburgo (1258), Matilde de Hackborn (1259), Gertudes, a Grande (1302) e Âgela de Foligno (1309), conclui que santa Clara influenciou mais do que qualquer outra mulher no mundo e na Igraja do seu tempo, e pertence indubitavelmente às maiores figuras religiosas femininas da Alta Idade Média.43

En les últimes dècades del segle passat va ser objecte d’estudis més amples i profunds per especialistes de diverses àrees, especialment d’història medieval, espiritualitat i teologia. La celebració del vuitè centenari de la seva mort, l’any 1993/1994, va suposar una excel·lent oportunitat per a noves investigacions i també per a una divulgació millor

Pròleg de la 2a edició. Cf. FRANCESC D’ASSÍS – CLARA D’ASSÍS, Escrits (Clàssics del cristianisme 1), Barcelona: Proa 1988, 22, 131. 43 L. SPAETLING, «Die geistige gesyalt der Hl, Klara von Assisi», Fran-Stud 35 (1953) 145-173. 42

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 22

fonamentada de la seva vida i de la seva obra. Va ser I. Omaechevarría qui primer va publicar una edició completa de les fonts clarianes.44 Les Fonts Clarianes inclouen els escrits de santa Clara, textos hagiogràfics de santa Clara, escrits de sant Francesc a santa Clara, documents pontificis i altres documents i testimonis antics que fan referència a santa Clara. 2.2.1. Escrits de santa Clara Clara és una de les poques dones de l’edat mitjana de la que se’n conserven escrits. Són textos de gran valor, encara que alguns siguin molt breus i no constitueixin un corpus orgànic.45 Els escrits són fonamentals per poder comprendre el nucli personal i carismàtic d’aquesta dona. A través d’ells podem entreveure la cultura de Clara i la seva sensibilitat espiritual. Els manuscrits que els estudiosos han identificat com a autèntics són: les Cartes, la Regla, el Testament i la Benedicció. Avui els editors estan d’acord en l’autenticitat dels escrits clarians, amb excepció de la carta a Ermentrudis de Bruges. a) Les cartes Les cartes són una font privilegiada per al coneixement de l’espiritualitat de Clara. Es coneixen cinc cartes de santa Clara. Quatre d’elles (datades entre el 1234 i el 1238 les tres primeres; i el 1253 la quarta) van adreçades a Agnès de Bohèmia. Agnès, filla del rei Otakar I de Bohèmia i de la reina Constança d’Hongria. La princesa Agnès, nascuda el 1205, havia estat promesa, en la seva infantesa, amb Enric VII, fill de l’emperador Frederic II. Agnès renuncia a aquest i a altres partits per consagrar-se a Crist. Captivada pel moviment franciscà, després de bastir un hospital per als pobres, fundà un monestir on ingressà ella mateixa l’any 1234.46 Agnès va morir l’any 1282. La primera carta (1CtaCl) amb tota probabilitat va ser escrita abans que Agnès ingressés en el monestir; parla de la pobresa que Agnès es disposa a abraçar; utilitza el vós cortesà. La segona carta (2CtaCl) insisteix en la perseverança en el propòsit d’imitar la pobresa de Jesucrist i comença a usar el tu fratern. La tercera carta (3CtaCl) és una invitació al seguiment de Crist en la pobresa i virginitat des de l’espiritualitat, donant elements del que és la missió clariana. La quarta carta (4CtaCl), i l’última, és una exhortació a mirar en el mirall (tema de l’espiritualitat medieval femenina) de la creu de Crist, la pobresa, la humilitat i l’amor.47

I. OMAECHEVARRÍA, Escritos de santa Clara. M. BARTOLI, Clara de Asís, 21, Qui desitja estudiar la vida de les dones de l’edat mitjana, haurà d’enfrontar-se amb l’obstacle del silenci de les fonts. «Les dones medievals estan mudes». Clara d’Assís es troba entre les poques que van aconseguir rompre el món del silenci i ens deixa sentir la seva veu. 46 FONTS FRANCISCANES, Els escrits de sant Francesc i de santa Clara d’Assís, 171. 47 Los escritos de Francisco y Clara de Asís, Textos y apuntes de lectura, 325. 45

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 23

L’autenticitat de les quatre cartes a Agnès és indiscutible. El text original en llatí del monestir de Praga, es van fer diverses traduccions, de les quals se’n conserva una de txeca, impresa a Praga l’any 1566 per J. Placy, i cinc en alemany, divulgades desprès de 1815. Entre els anys 1283-1322, al promoure la Causa de canonització d’Agnès de Bohèmia, es va enviar a Roma una copia de l’original llatí de les cartes, junt amb la Llegenda d’Agnès. Ignorades durant segles, es van trobar aquestes còpies en un còdex de la Biblioteca del Cabildo de Sant Ambròs de Milà. L’any 1924, Jan Kapistran Vyscocil va fer una estudi comparatiu de tots els còdexs, versió llatina i traducció alemanya, constatant la seva coincidència.48 La cinquena carta (5CtaCl) de Clara va adreçada a Ermentudis de Bruges, filla d’un batlle de Colònia, a la Renània. Ermentudis havia fundat a Bruges, Flandes, un lloc de refugi i silenci. Més tard, al cap de dotze anys de viure-hi en recés, en sentir parlar de Clara d’Assis, transformà aquell indret apartat en monestir de clarisses. L’experiència i els sentiments de Clara són semblants als expressats a Agnès de Bohèmia, però amb un estil diferent.49 Existeixen dubtes sobre l’autenticitat d’aquesta carta, encara que existeix un paral·lelisme en relació a les altres cartes de Clara. Pel fet que no existeix cap tradició manuscrita, posa en dubte la seva autenticitat. El text conservat sembla que seria una refosa de dues cartes de Clara a Ermentrudis. b) El Testament – TestCl El Testament data del final de la vida de Clara. El va escriure, amb tota seguretat, per confirmar a les germanes de Sant Damià en la fidelitat al projecte assumit, ja que la Regla escrita per Clara no havia estat encara aprovada. És l’escrit que aporta més informacions autobiogràfiques, molt importants per a conèixer la lluita de Clara en les dues dimensions fonamentals de la seva forma de vida: la vivència de la pobresa radical i la unió fraterna entre les Damianites i els Frares Menors.50 És un dels escrits del qual es va dubtar més de la seva autenticitat clariana. L’atribució a Clara d’aquest escrit va estar en dubte fins als inicis del segle XX, però amb el descobriment de quatre còdexs (Madrid – Upsala – Messina51 – Brussel·les) van fer desaparèixer els dubtes. La majoria afirmen que el Testament és anterior a la Regla i que hauria estat escrit pels voltants de 1247. c) La Benedicció – BenCl El text s’inspira en els Nombres (36,24-26), el mateix que la Benedicció de Francesc a fra Lleó, però és més llarga. Una originalitat de la Benedicció és que fa presents les 48

Santa Clara de Assis (Fontes franciscanas II), 81. FONTS FRANCISCANES, “Els escrits de sant Francesc i de santa Clara d’Assís”, 171-172 50 D. BRUNELLI, Clara de Asís: Camino i espejo, 14-15. 51 És el text més antic i tot indica ser una còpia de 1338, feta probablement en el Protomonestir per a la reina Sança de Mallorca. 49

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 24

dones, cosa inusual en aquella època. Usa comunament el feminisme: sants i santes, fills i filles, servents i serventes. La Benedicció de Clara d’Assís no es pot fixar en una data exacta. Existeixen tres variants de la Benedicció: una dedicada a Agnès de Bohèmia, una altra a Ermentrudis de Bruges i una tercera a totes les germanes de Sant Damià. Segons els crítics, la forma més primitiva i autèntica seria la tercera, dirigida a totes les germanes. d) La Regla – RegCl La Regla de Clara, o més exactament Forma de vida, va rebre l’aprovació el 9 d’agost de 1253.52 Es tracta d’un text de inigualable valor històric, un veritable monument de la vida consagrada femenina. Es distingeix per una formulació flexible, viva i humana. És una adaptació a la psicologia femenina i a les exigències peculiars de la vida contemplativa. Clara és la primera dona de la història que ha escrit una de les grans regles aprovada per l’Església. Una regla escrita per una dona per a dones. Clara va escriure la Regla entre els anys 1237-1252 i té com a fonts principals la Sagrada Escriptura i la Regla de sant Francesc per als frares menors. També utilitza les regles de sant Benet, d’Hugolí, i Innocenci IV. L’eix de l’espiritualitat de Clara apareix també en la Regla, principalment la pobresa i la fraternitat. 2.2.2. Fonts Hagiogràfiques Les fonts hagiogràfiques relacionades amb la seva vida, encara escasses de nombre, són de gran valor per la seva autenticitat i per l’abundància de dades que ofereixen sobre la seva personalitat, el seu itinerari espiritual i la fundació de l’Orde Clariana. Totes convergeixen a una imatge bastant homogènia de la dona i de la santa. Les Fonts Hagiogràfiques Clarianes són: Notificació Oficial de la mort de Clara (Notif. Oficial), Procés de Canonització (ProCanCl), Llegenda Clara (LegCl), Butlla de Canonització (BullCanCl), Llegenda versificada (LegVerCl), Primera Llegenda menor (1LegMinorCl), Segona Llegenda menor (2LegMinorCl), Tercera Llegenda menor (3LegMinorCl), L’himne Gaude, Clara i algunes informacions contingudes en les biografies de sant Francesc (1C 18-20.116-117; 2C 204-205.207; LP 45; EP 90). Només faré referència als documents hagiogràfics més importants per la seva extensió i significat com: Procés de Canonització, Llegenda, Butlla de Canonització.

La butlla amb l’aprovació de la regla va arribar a Clara el dia 10 d’agost, el dia abans de la seva mort (cf. Pro 3,32). Aquest text es troba actualment en el Protomonestir d’Assís. Durant molts anys va estar perdut i es va trobar el 1893.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 25

a) Procés de Canonització – ProCanCl El Procés de Canonització de santa Clara és un dels més importants documents sobre la vida i la personalitat de la santa. Un dels valors més característics és que aporta una sèrie de dades de gran significat sobre els aspectes humans de Clara, no ressaltats o ignorats pels altres documents hagiogràfics. És un document que ens brinda un perfil bastant definidor i complet de Clara, tant de la seva història com de la seva espiritualitat. Tals característiques fan d’aquest text una font de la qual no en pot prescindir qui vulgui conèixer adequadament la santa d’Assís. El Procés de canonització el va promoure el papa Innocenci IV, per la carta que va dirigir al bisbe Bartomeu d’Espoleto el 18 d’octubre de 1253, és a dir poc més de dos mesos després de la mort de Clara. El text que avui posseïm només es va trobar l’any 1920 per Zeffirino Lazzeri en una Biblioteca privada, la qual ara forma part del dipòsit Finaly-Landau de la Biblioteca Nacional de Florència (n.251). El Procés consta de una introducció i de vint testimonis. b) Butlla de Canonització – BullCanCl La Butlla de Canonització de santa Clara és un document firmat pel papa que declara i proclama de manera oficial la seva santedat. Per la seva forma i contingut és un text de la cancelleria romana, que té una estreta relació amb el procés de canonització, del qual n’és pràcticament la seva culminació53. Per a la majoria dels estudiosos, l’autor més probable de la BullCanCl és el papa Alexandre IV, encara que no se’n descarten d’altres, com Innocènci IV o Tomàs de Celano. Pel que fa a la data de la seva composició, figuren dates diverses de la canonització, de les quals una és el 26 de setembre i l’altra el 19 d’octubre de 1255. La BullCanCl es troba en un fascicle procedent de la catedral d’Anagni junt amb unes altres dues butlles de canonització firmades pel papa Alexandre IV. c) Llegenda de santa Clara – LegCl La Legenda S. Clarae Virginis conté, en termes generals, els tres grans elements que componien una obra hagiogràfica en l’edat mitjana (conversió, conversatio i miracles). Per compondre la Llegenda, l’autor afirma que es va servir de les actes del Procés, recorrent també als companys de Francesc i a la comunitat de Sant Damià.54 Com a llegenda, posa més relleu en la santedat que en la humanitat de Clara. Això explica la selecció feta per l’autor ignorant moltes dades del ProCanCl que per a ell no haurien d’entrar a formar part d’una obra hagiogràfica. Des del punt de vista informatiu, no és 53

No tots els processos acaben necessàriament en una canonització. Per exemple, entre els anys 1198 i 1276 va haver més de vint processos que no van culminar en canonització (cf. A. VAUCHEZ, La sainteté en Occident, 61). 54 Cf. LegCl Carta introductoria.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 26

suficient per a conèixer la vida de Clara i la història de les damianites. L’obra conserva un gran equilibri en la forma i en el contingut. És harmònica i coherent dins el concepte de santedat que té com a paradigma. És sòbria i elegant.55 Per la majoria dels estudiosos, l’autoria d’aquest document, que es dedueix per l’estil literari i per altres raons de crítica interna, l’atribueixen a Tomàs de Celano,56 biògraf de sant Francesc. «Encara que no falten els qui es mostren escèptics o esperant les dades que puguin sortir a la llum amb una nova edició crítica d’aquesta obra».57 La Llegenda, tal com la posseïm avui, hauria estat escrita poc desprès de la canonització de Clara, a finals de 1256 o al començament de 1257, ja que relata la cerimònia de la canonització.58 2.2.3. Escrits de sant Francesc a santa Clara Entre els escrits de Francesc ni ha tres textos que es refereixen directament a les dames pobres de Sant Damià: La Forma vivendi per a Clara i les seves germanes; l’estrofa Audite poverelle, una prolongació del Càntic de les criatures i el petit testament denominat Ultima voluntas. La Forma vivendi (1212-1213) es tracta del primer document escrit de Francesc a les germanes de Sant Damià. En aquest petit text hi ha el contingut o el nucli de l’espiritualitat franciscana-clariana. L’Ultima voluntas (1226) és l’últim escrit de Francesc i és com un últim testament que deixa a les germanes de Sant Damià. Aquests dos textos es troben en el capítol VI de la Regla de santa Clara.59 L’exhortació cantada Audite poverelle (1225) és un còdex descobert l’any 1976 per l’estudiós G. Bocalli. La Llegenda de Perusa en el nº 45 fa referència a aquest càntic; diu que sant Francesc, després del Càntic de les Criatures, va compondre un càntic per a santa Clara i les seves germanes.60 2.2.4. Documents pontificis i altres documents i testimonis antics que fan referència a santa Clara El testimoni que Jacobo de Vitry ens ofereix en una de les seves cartes (Carta de Génova, de 1216) fa una referència molt breu a les sorores minores que ell va conèixer l’estiu del mateix any a Umbría i que segueixen una vocació semblant a la dels fratres 55

F. URIBE, Introducción a las hagiografías de san Francisco y santa Clara de Asís (siglos XIII y XIV), 463-475. 56 Fra Tomàs de Celano neix entre els anys 1185 i 1190; rep el nom del seu poble, situat a la comarca de l’Abruzzo (Itàlia); va morir l’any 1260. 57 F. URIBE, Introducción a las hagiografías, 462. 58 Cf. Ibíd., 463. 59 FONTES FRANCISCANAS II, Santa Clara de Assis, 371-372. 60 Ibíd. 375.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 27

minores. Encara que no menciona el nom de Clara, aquesta referència és importantíssima per la seva antiguitat i per tractar-se d’un testimoni sorgit fora de l’àmbit franciscà.61 Privilegium paupertatis que va concedir el papa a Clara i a les damianites, la versió més antiga remunta al papa Innocenci III. Un document important per conèixer una de les dimensions de l’espiritualitat de la santa, la pobresa, que ella va defensar amb intrepidesa des del començament de la seva vocació. L’any 1228 el papa Gregori IX hauria renovat aquest privilegi modificant-lo en alguns passatges. La copia original d’aquest document es troba en l’arxiu del Protomonestir d’Assís62. Una carta d’Agnés dirigida a la seva germana Clara des del monestir de Montecelli, on hauria estat traslladada per prestar el servei d’abadessa. No es coneix amb exactitud la data de la seva composició, però es pressuposa que va ser cap a l’any 1230. Altres cartes: la carta del papa Honori III del 27 d’agost de 1218, dirigida al cardenal Hugoli, bisbe d’Ostia; la carta del cardenal Hugoli, probablement escrita el 1220 i la carta del papa Gregori IX, escrita el 1228. 2.3. VIDA

CLARA

2.3.1. Cronologia de la vida de Clara63 1194 64 Naixement de Clara a Assís, la primera de les tres filles de la noble Ortulana i del cavaller Favarone Offreduccio de Bernardino. La casa dels Favarone es trobava a prop de la catedral de Sant Rufí. 1198 Els nobles son desterrats d’Assís pels burgesos; la família de Clara es refugia a Perusa (palau de Coccorano). 1201 Guerra entre Assís i Perusa, animada pels nobles d’Assís desterrats a Perusa; perden els burgesos d’Assís.

Ibíd., 488. Es pot consultar el text bilingüe d’aquest privilegi en d’I. OMAECHEVARRÍA, Escritos de santa Clara, 232-237. 63 Entre els diversos estudis que s’han fet sobre la cronologia de la vida de Clara, m’he basat en F. URIBE, Introducción a las hagiografías, 434-436; I. OMAECHEVARRÍA, Escritos de santa Clara, 16-19; G. MONTORSI, Santa Clara de Asís, maestra de vida, 10-11. 64 Els investigadors en estudis franciscans no estan d’acord amb l’any del naixement de Clara, si l’any 1193 o 1194, però la majoria s’inclina per l’any 1194. 62

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 28

1205 Retorn de la família de Clara a Assís. 1206-1207 Clara escolta la predicació de Francesc. 1209-1211 Trobades secretes amb Francesc. 1211-1212 En la nit del 18-19 de març (del Diumenge de Rams al Dilluns Sant), Clara fuig de la casa paterna i és acollida pels germans en la Porciúncula; allí es consagra al Senyor. Francesc la condueix en un primer moment al monestir de les benedictines de Sant Pau de Bastia i, després d’alguns dies, la trasllada al de Sant’Angelo de Panzo. El 4 d’abril (15 dies després), es produeix la fugida de la seva germana Agnès i és rebuda per Francesc en el monestir de Sant’Angelo. Poc després Francesc aconsegueix i adapta l’antiga hostatgeria de Sant Damià per a les germanes. Aviat s’hi van afegint més germanes. 1215 El IV Concili del Laterà prohibeix la creació de noves regles monàstiques. S’imposa a les damianites la Regla de sant Benet. Clara es preocupa molt, ja que, segons la Regla, els monestirs haurien de tenir possessions. Per això Clara aconsegueix immediatament del papa Innocenci III el Privilegi de la pobresa, segons el qual ningú podria obligar a les damianites a posseir rendes ni possessions. 1216 El cardenal Jacobo de Vitry deixa un testimoni escrit sobre les germanes menors, el qual diu que vivien en hospicis. 1225 Francesc compon el Càntic de les criatures a Sant Damià. Clara cau malalta i en aquesta condició continua durant la resta de la seva vida. 1228 Carta de Gregori IX a Clara amb motiu de la canonització de Francesc. Carta del cardenal Reinald amb una llista de 28 monestirs ja existents en la segona orde. 1234 – 1238 Clara escriu tres de les cartes dirigides a santa Agnès de Bohèmia.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 29

1240 Assalt de les tropes sarraïnes mercenàries de l’emperador al monestir i retirada gràcies a la pregària de Clara. 1241 Vital d’Anvers assetja amb les tropes imperials la ciutat d’Assís; la pregària de Clara i de les seves germanes impedeixen l’assalt. 1247 Regla d’Innocenci IV (6 d’agost). Després Clara escriu el Testament. Les damianites professen la Regla de Francesc. 1252 Clara escriu la Regla. 1253 Inici: escriu la quarta carta a Agnès de Bohèmia. 9 d’agost: obté l’aprovació pontifícia de la Regla. 11 d’agost: mor santament a Sant Damià. 18 d’octubre: s’inicia el procés de canonització. 1255 És canonitzada a Anagni pel papa Alexandre IV. 1260 El seu cos va ser traslladat a la basílica construïda amb el seu nom sobre l’antiga església de Sant Jordi d’Assís. 2.4.CONTEXT

EN EL QUAL VA VIURE CLARA

El temps de Clara d’Assís és un dels períodes més dinàmics de la història d’Occident, marcat per grans i decisius canvis en les diverses àrees del coneixement, convivència i activitats humanes. Una època plena de creativitat: consells lliures i associacions, ciutats i comerç, croades i pelegrinatges, catedrals i universitats, són només alguns dels elements que ajuden a definir l’època de la edat mitjana des de la meitat del segle XI a mitjans del segle XIV.65 2.4.1. Canvis socials A finals del primer mil·lenni la societat es considerava com un organisme format per tres classes, cadascuna el servei de les altres dues: els oratores, els bellatores i els laboratores. Una classe que predicava i pregava, una classe que combatia i una classe 65

D. BRUNELLI, Clara de Asís, 5.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 30

que treballava. L’ideal de societat es fundava en aquesta harmonia tripartida.66 Aquesta organització perfeccionada i institucionalitzada es va transformar en la societat feudal, rígidament jerarquitzada i estable. Els vassalls depenien dels seus senyors, però cada senyor era vassall d’un altre més fort i això es repetia fins arribar al vèrtex de la piràmide social, el rei. El sistema feudal arriba el seu apogeu en el segle XII. Però justament en aquest segle apareixen altres forces que estableixen noves relacions humanes i que configuraran, de forma diferent, tota la societat. Una d’aquestes forces és el restabliment del poder imperial; l’altra, la constitució de consells lliures, un procés econòmic bastant complex que sorgeix a final del segle XI i que rep l’impuls a mitjan del segle següent. Són dos els factors principals que fan possible el fenomen comunal: el ressorgiment de les ciutats i el naixement de noves classes socials. Les ciutats creixen gràcies a l’èxode rural, provocat per l’expansió demogràfica. Creixen i s’organitzen partint de l’enorme impuls comercial i artesanal d’aquest període. Deixen de ser centres militars i administratius per convertir-se en centres econòmics, polítics i culturals. Artesans i comerciants formen la base d’una nova classe social, la classe burgesa. La burgesia reivindica major llibertat en l’activitat artesanal, en el comerç i en l’administració de les ciutats. És en aquest context que es desenvolupa el moviment comunal.67 Assís, a finals del segle XII, era una ciutat amb una relativa autonomia econòmica i política que intentava consolidar a tota costa. Diverses vegades es veu envoltada en conflictes entre el papat i l’imperi. També es coneixen les fases del tumultuós procés d’implantació del consell, amb lluites internes entre els maiores (homes bons) i els minores (homes del poble) o també fent front als senyors feudals veïns o fent la guerra a les ciutats més pròximes, especialment a Perusa, la seva major rival. El conflicte es va intensificar el 1197 i solament es va aconseguir la pau amb el pacte firmat el 1210.68 L’esperit associatiu, present en l’organització comunal, va anar penetrant en els diversos sectors de la societat urbana i va provocar el sorgiment d’innombrables gremis, sobretot de comerciants i artesans. El desenvolupament econòmic no va aportar només beneficis, va créixer la mentalitat de lucre i la injustícia social adquireix noves formes. El nombre de pobres va augmentar i la pobresa és concebuda com inferioritat econòmica i signe de decadència social. Els pobres es converteixen en persones anònimes, excloses de la convivència humana i sense cap dret a participar en les decisions de la gestió de la nova societat ciutadana. Una altra característica d’aquest període és la gran mobilitat, determinada pels factors econòmics, culturals i religiosos. Cavallers que van a les croades; pagesos que emigren a les ciutats o a la colonització de noves terres; estudiants que cerquen escoles i mestres; 66

Cf. J. LE GOFF, La civiltà dell’Occidente medioevale, 277-282. D. BRUNELLI, Clara de Asís, 58. 68 M. BARTOLI, Clara de Asís, 31-33. 67

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 31

bisbes i abats que visiten Roma o participen en concilis; homes i dones de tots els mitjans socials que realitzen llargs pelegrinatges.69 2.4.2. Un nou temps evangèlic En l’Església occidental s’obre un temps evangèlic nou marcat per dues característiques fonamentals: la predicació de la Paraula i la pobresa. Sorgeix una nova forma de vida apostòlica centrada en la predicació i la pobresa, tenint com a principals protagonistes els eremites o penitents, laics i laiques que es proposaven seguir el Crist pobre, amb l’Evangeli com a regla de vida. Desprès del moviment reformador impulsat pel papa Gregori VII (1073-1085), que es va centrar en la renovació del clergat, la llibertat de l’Església enfront del poders laics i la reforma de la vida monàstica, comencen a aparèixer nous moviments amb una sensibilitat evangèlica, on s’accentua la pobresa i la predicació. Alguns d’aquests moviments es consideraren herètics, com els valdesos i els humiliats, per no obeir la prohibició de la predicació, reservat el dret només del clergat, i també per fer de la pobresa la seva característica principal.70 Un dels aspectes més significatius dels moviments religiosos femenins dels segles XIXIII va ser la participació de les dones. El final del segle XI algunes dones vivien fora dels monestirs per viure l’experiència de les primitives comunitats. Encara que es va conservar durant algun temps la seva originalitat (dones de classe alta i també del medis populars ho deixaven tot per seguir el Crist pobre dedicades a la vida apostòlica), van ser absorbides pel model monàstic. Cap al final del segle XII, va sorgir amb vigor el moviment de les beguines,71 un moviment que va haver d’enfrontar-se a moltes hostilitats; se les acusava de propagar novetats inacceptables i la seva manera de pensar i de realitzar la vida cristiana contrastava amb el pensament dels homes i amb l’ordre establert per l’Església. Un moviment que va deixar petjada en la història de l’Església, un moviment fort, audaç i persistent que va voler ser fidel a l’Evangeli; per això no va tenir por d’innovar, insistir i enfrontar-se al conflicte, però va cercar el reconeixement de l’Església per sentir-se part integrant de la comunitat eclesial i per preservar el seu dret a l’existència.72 Clara d’Assís viu en aquest context inquiet i fecund, en la primera meitat del segle XIII, quan els moviments religiosos troben legitimació a través dels ordes mendicants. És l’època d’or de la participació femenina. Aprofitant la política més oberta i acollidora d’Innocenci III, les comunitats busquen l’aprovació eclesial. Les dones, millor que els 69

D. BRUNELLI, Clara de Asís, 510. Ibíd., 10-25. 71 Ibíd., 26-33 «El movimiento de las beguinas surgió hacia 1170, en la zona de Bélgica, eran mulieres que vivían sin una regla determinada, teniendo en común solamente un propositum vitae. Formaban comunidades en las que se dedicaban a la oración, las obras de caridad i al trabajo». 72 Ibíd., 36. 70

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 32

homes, troben estratègies per superar les dificultats provocades per les decisions del IV Concili del Laterà73 i lluitar per realitzar els seus somnis a l’interior de l’Església. L’espiritualitat de Clara porta les marques de tot aquest context. És el fruit de l’acció de Déu en un cor que va saber contemplar la realitat del seu temps i que percebé la necessitat i urgència de tornar a proposar a l’Església l’aventura de seguir el Crist pobre.

3. SENSIBILITAT ECOLÒGICA DE CLARA D’ASSÍS 73

El IV Concili de Laterà va prohibir la fundació de noves ordes.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 33

4. Santa Clara d’Assís no parla directament del tema ecològic i és molt difícil trobar referències de reflexió o estudis en relació a aquest tema. Pot semblar una tasca atrevida, però val la pena. Fent una lectura acurada i atenta des d’una perspectiva ecològica de la seva vida i dels seus escrits, podem descobrir petites espurnes lluminoses que revelen una profunda sensibilitat ecològica que poden oferir, a la persona d’avui, reptes provocatius amarats de tendresa i simplicitat evangèliques. 3.1.

ADMIRACIÓ I LLOANÇA PER LA BELLESA DE LA CREACIÓ

El caràcter decidit i lliure de Clara li permet restar oberta vers la Creació, mirall del seu Creador. Obertura i llibertat que, des de la contemplació, obren el seu cor a l’admiració de la bellesa de tot allò creat. Obertura, llibertat, admiració i respecte serà el petit decàleg de santa Clara a l’hora d’establir relacions interpersonals, tant amb les germanes de comunitat com amb els germans del primer orde franciscà, i amb la Creació. Sor Angeluccia 74 declarà en el Procés de Canonització de la Santa d’Assís: «quan enviava fora del monestir les germanes servicials, les exhortava a lloar Déu cada vegada que veiessin arbres bells, florits i frondosos; i volia que fessin el mateix en veure els homes i les altres criatures, a fi que Déu fos lloat en tot i per tot» (ProCl 14,9).75

Clara invita les germanes a mirar amb l’atenció de qui sap captar la bellesa, l’harmonia i la vida de les coses creades. Ella sap descobrir-ne la bellesa i la bonesa, abans que la utilitat. Com afirma el papa Francesc: «Prestar atenció a la bellesa i estimar-la ens ajuda a sortir del pragmatisme utilitarista» (LS 215). Aquest prec de Clara a les germanes que han fet algun servei fora del convent és un «ressò claríssim del Càntic de les Creatures, i expressió de l’ànima franciscana de Clara i de la seva estimació per la natura».76 Alhora posa de manifest que Clara, com Francesc, té una especial cura de mantenir viu l’esperit de comunió amb totes les creatures. Aquesta dimensió no utilitarista de la vivència de la creació fa descobrir a santa Clara que els éssers humans són part integrant de l’obra de Déu i que de cap manera són els senyors i dominadors del món.77 El Càntic del germà Sol, conegut també com Càntic de les Creatures, és una bella i harmoniosa simfonia a tot el creat.

Sor Angeluccia de messer Angeleio de Espoleto, monja del convent de Sant Damià. Traducció privada al català de la Gna Mercè Ruiz, (osc),. 76 OTÍLIA Mª RODRIGUES FONTOURA, As clarissas na Madeira, uma presença de 500 anos, 39. 77 D. BRUNELLI, Clara de Asís, 167. 75

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 34

CÀNTIC DE LES CREATURES Altíssim totpoderós i bon Senyor, vostres són les llaors, la glòria, l’honor i tota benedicció. A Vós sol, Altíssim, se us adiuen i cap home no és digne d’anomenar-vos. Lloat sigueu, Senyor amb totes les creatures especialment mi senyor el germà sol, el qual és dia i per ell ens il·lumineu. I ell és bell i radiant amb gran esplendor, de Vós, Altíssim, porta significació. Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana lluna i els estels, en el cel els heu fet clars, preciosos i bells. Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà vent i per l’aire, l’ennuvolat i el serè, i tot temps, pel qual a les vostres creatures doneu sosteniment. Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua, la qual és molt útil i humil i preciosa i casta. Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà foc, pel qual ens il·lumineu de nit i és bell i juganer i robust i fort. Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana nostra mare terra, la qual ens sosté i governa i produeix fruits diversos amb flors acolorides i herba. Lloat sigueu, Senyor meu, per aquells que perdonen pel vostre amor, i aguanten malaltia i tribulació. Benaurats els qui les aguanten en pau, car de Vós, Altíssim, seran coronats. Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal, de qui cap home vivent no pot escapar. Ai d’aquells que trobarà en pecats mortals! Benaurats aquells que trobarà en la vostra santíssima voluntat, car la mort segona no els farà mal. Lloeu i beneïu el meu Senyor, i doneu-li gràcies i serviu-lo amb gran humilitat. (Cànt)

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 35

La lletra del somni diví de fraternitat universal, que es viu exemplarment a Sant Damià. El Càntic fou escrit per Francesc la tardor de l’any 1225 en aquesta petita ermita reconvertida en el primer convent de dames pobres.78 Francesc, superada una profunda i llarga crisis existencial (patiment físic i pressió espiritual), en què únicament el van acompanyar els germans i les germanes de la primeria, escriu aquesta profunda obra a la vida i la fraternitat. El lloc on el va compondre és el petit convent de Sant Damià, allà on el Crist se li manifestà personalment, on ell i els primers companys reberen Clara Favaronne; el lloc on Clara i les seves germanes van trobar l’espai per posar en marxa la seva forma de vida en fraternitat és el lloc físic on Francesc, de nou, torna a trobar el sentit profund de la vida i el seguiment. «És significatiu que Francesc escrivís la lloança bellíssima del Càntic del germà Sol en presència de la germana Clara».79 Poquíssims autors han fet notar que el càntic fratern neix en un lloc on germanes i germans estan units per una fraternitat; es fonamenta en la dignitat de la persona, signe de la condició divina de l’home i de la dona. Una fraternitat cuidada amb delicadesa, com un tresor d’inestimable valor i una especial sol·licitud per part de Francesc i els seus successors vers les germanes. Des d’aquesta perspectiva Rotzetter, estudiós suïs, interpreta aquest escrit de Francesc. Segons ell, si es llegeixen seqüencialment les estrofes del Càntic de les Creatures, s’hi veu clarament com «masculinitat i feminitat s’abracen», signe de la relació fraterna entre Francesc i Clara i la comunitat; així «les germanes es converteixen en coautores del Càntic del germà sol».80 Segons sor Chiara Cremaschí, fent-se’n ressò, creu lògic preguntar-se: cóm és que Clara i les seves germanes no són presents en alguna de les estrofes del Càntic? Tal absència pot ser una confirmació de la diferencia de sensibilitat existent entre Francesc i Clara. Certament crida l’atenció, i molt, que Francesc no hi faci ni una sola referència a Clara en els seus escrits personals. Tot i aquesta constatació evident, alguns autors han vist insinuada la presencia de Clara i les seves germanes en l’estrofa que fa referència a «la germana lluna i les estrelles» (Cànt 5). En el cor i en la ment de «Francesc, segurament en compondre l’estrofa dedicada a la lluna i les estrelles que són “clares, precioses i belles”, hi és present la vida de Clara i les seves germanes» en el petit convent de Sant Damià.81 La butlla de canonització de la santa d’Assís afirma que «Clara, tota resplendent per l’esclat dels seus mèrits, brilla meravellosament en el cel amb claredat d’insigne glòria i a la terra amb l’esplendor de sublims miracles. Heus ací com l’austera família religiosa de Clara brilla en aquest món» (BullcanCl). 82

N. KUSTER, San Francisco de Asís: Escritos autobiográficos, 249. Diu: «avui ningú posa seriosament en qüestió que la part principal d’aquest Càntic hagi estat composta a Sant Damià». 79 D. PUIGDEVALL, «Sant Francesc, un sant que ens inspira» El Senyal 172 (2016) . 80 A. ROTZETTER, Chiara d’Assisi, : primera mujer franciscana, [en línea], traducció del portuguès: José Guillermo Ramírez (1995) <http://docplayer.es/57002778-Clara-de-asis-primera-mujer-franciscana-fr-anton-rotzetter-ofm-cap.html> [consulta: 18/05/ 2018] 208-217. 81 J. DURAN I BOADA, El Càntic de les Criatures de Sant Francesc, Barcelona, Mediterrània, 2013, 36. 82 Traducció privada al català de la Gna Mercè Ruiz, osc.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 36

Altres franciscanistes veuen la presència de Clara en el Càntic en l’estrofa que Francesc dedica a «la germana aigua la qual és molt útil i humil i preciosa i casta» (Cànt 7). Las característiques amb les que Francesc defineix aquest element de la natura són un reflex de la vida evangèlica que viu la comunitat de Sant Damià, guiada i acompanyada per la germana Clara: «mirall ofert al món, lliri de virginitat que escampa el seu perfum, remei eficaç de les nostres febleses» (BullCanCl). D’aquest breu testimoniatge de la Butlla de Canonització de santa Clara és suggeridor d’afirmar que Clara és l’ànima del Càntic,83 tot i no trobar-la anomenada explícitament. Niklaus Kuster, ofmcap., va un pas més enllà que sor Chiara Cremaschi. Ell afirma que, així com el Càntic uneix el germà sol i la germana lluna, el germà vent i la germana aigua; l’ermita de Sant Damià, lloc de l’experiència vocacional comuna per les germanes de Clara i els primers companys de Francesc, és converteix en el referent de la vida evangèlica en fraternitat i pregària; raó per la qual és en aquest lloc on únicament Francesc podia refer la seva comunió amb tot el que l’envoltava. Els estudis futurs haurien de prestar atenció al Sitz im Leben del Càntic de les creatures, no únicament des d’un punt de vista biogràfico-individual, sinó també social-comunitari, il·luminat per l’experiència fraterna femenina de la comunitat de les damianites.84 3.1.1. Viure en fraternitat, l'ecologia fraterna Des de la invitació que fa Niklaus a l’estudi del context on es va escriure el Càntic de les Creatures i partint de la afirmació «sense fraternitat no hi ha ecologia»,85 afirmació que fa referència a l’ecologia social, aquesta dimensió de la ciència ecològica té com a objectiu l’equilibri just en les relacions socials. Donant-li el valor adient, l’ecologia social podem dir que la justícia social entesa com a recta relació entre les persones i les institucions, implica una justícia ecològica que exigeix una recta relació amb la naturalesa. Per arribar a copsar la força de la justa relació que s’estableix entre les germanes de Sant Damià, i que serà l’originalitat del carisma personal de santa Clara, analitzem detalladament com era la comunitat de les daminanites i quin era el seu perfil de vida comunitària i fraterna. La vida fraterna en Clara no és el resultant de la reunió d’unes dones amb un projecte comú, sinó més aviat és l’aposta arriscada de viure en plenitud l’Evangeli, de fer camí de la mà del Crist pobre i crucificat, de deixar que l’Esperit del Senyor i la seva santa acció obrin les portes del seguiment i la consagració a tota dona, independentment de la seva procedència social, de la seva cultura, raó per la qual el projecte de vida de Sant Damià únicament aconseguirà el seu objectiu de fraternitat si s’hi integra la vida en pobresa com a valor irrenunciable, inspirat no en la moda espiritual del moment històric 83

C. CREMASCHÍ, Clara de Asís. Un silencio que grita, 102. N. KUSTER, San Francisco de Asís, 250. 85 J. RODRÍGUEZ CARBALLO, «Sin fraternidad no hay ecología» [en línia], LOsservatore Romano (28 agosto 2015) <http://www.osservatoreromano.va/es/news/sin-fraternidad-no-hay-ecologia> [Consulta: 20 de maig 2018]. 84

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 37

en què sorgeixen els moviments espirituals que reivindicaven la pobresa com un element de confrontació amb la institució eclesial, sinó com a element unificador i alliberador de la persona i de la natura. El nom de germanes pobres escollit per Clara per designar la comunitat de Sant Damià86 i tota l’orde,87 defineix amb claredat meridiana la identitat carismàtica de les primeres clarisses i el programa de vida que Clara viu i proposa a totes les seves companyes. Pobresa i fraternitat són dos pilars inseparables de la forma de vida professada per Clara i les seves germanes. Per donar solidesa i seguretat jurídica a la vida en pobresa, Clara demana un privilegi molt singular i únic en la història de la vida consagrada, el Privilegi de la Pobresa. Privilegi aprovat per Innocenci III.88 S’ha de subratllar la data: 1215/16, gairebé al final del IV Concili Laterà (que va prohibit tota nova fundació) i abans del 16 de juliol, any de la mort d’Innocenci III. Per un biaix jurídic, el fet de la pobresa va ser aprovat com a privilegi. Privilegi canònic que, paradoxalment, permet a santa Clara definir el seguiment del Crist com «la forma de vida de l’orde de les germanes pobres,89 que instituí el benaurat Francesc,90 és aquesta: guardar el sant Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist, vivint en obediència, sense posseir res i en castedat» (RegCl 1.1). La singularitat i originalitat de la fraternitat viscuda a Sant Damià es fa palesa en la igualtat que s’estableix entre totes les germanes. La vida monàstica en temps de Clara oferia a les dones una sèrie d’avantatges, com són la participació en el poder econòmic i administratiu, l’accés a la cultura, la conquista d’una posició de respecte en l’Església i en la societat. Estructura i organització monàstica que no donava cap possibilitat d’experimentar una germanor real. Els monestirs són un reflex fidel de l’estructura social de classes, el que va fer que la seva vida interna estigués organitzada de tal forma que hi havia diferents nivells de pertinença i, per tant, diferència profunda en els drets i deures dels seus membres. Clara acull com a do de Déu cada germana ja que té plena consciència que la crida al seguiment és fruit de l’escolta de l’Esperit Sant, «si alguna dona, moguda per inspiració divina, vingués a nosaltres volent abraçar aquesta vida, l’abadessa està obligada a demanar el consentiment de totes les germanes» (RegCl 2), establint així els mateixos drets, deures i oportunitats, per a dones de diferents estaments socials.91 Santa Clara tan sols demana en la seva Regla la idoneïtat de la candidata i res més, «si és apta, que se li 86

Cf. TestCl 37. Cf. RegCl 1,1. 88 PAUL SABATIER, «En resposta a vostra súplica». RHF 1 (1924) 1-54. És el millor estudi sobre el Privilegi de la pobresa. 89 És molt significatiu el nom donat per la mateixa Clara; pobresa i amor fratern són les dues característiques essencials de les comunitats del segon orde. Alguns les anomenaven recluses de Sant Damià; d’altres germanes menors (Jacobo de Vitry 1). Sant Francesc les anomenava dames. 90 Des de la primera frase, Clara afirma que no ha estat pas ella qui ha fundat l’orde, sinó Francesc. La disposició d’aquesta afirmació és a la vegada jurídica (regla aprovada abans del Concili Laterà) i espiritual. Tot el text que segueix està interpretat a la llum dels ensenyaments de Francesc). 91 D. BRUNELLI, Clara de Asís, 150. 87

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 38

digui la paraula del sant Evangeli: “que vagi i vengui totes les seves coses i procuri de donar-les als pobres” (Mt 19,21), Si no ho podia fer, li és suficient la bona voluntat» (RegCl 2). A Sant Damià, la procedència social no és criteri vàlid per l’admissió d’una candidata. Les prescripcions de la Forma de Vida obliguen a totes per igual. Les diferències que es puguin donar són fruit de la salut física; l’edat, si una candidata fos massa jove, —la santa d’Assís diu literalment: «a les més joves, admeses al monestir abans de l’edat legal» —, 92 o bé per les exigències del treball que s’ha de fer: «les germanes poden fer servir bates per comoditat i honestedat del servei i del treball».93 «Per a conservar la unitat de l’amor mutu i de la pau, seran elegides les oficiales del monestir de comú consentiment d’entre totes les germanes», (RegCl 4) aquest fragment de la Regla de les clarisses deixa clar que entre les germanes no s’estableix cap mena de discriminació o jerarquia 94 ja que totes, sense cap excepció, podem ser escollides —en igualtat de condicions— per portar a terme les responsabilitats comunitàries. Un segon aspecte que destaca el sentit de la fraternitat en Clara és la predilecció per les malaltes, dèbils o afligides. La Forma de vida prescriu una delicadesa especial vers aquestes germanes, proveint a les seves necessitats amb amor misericordiós.95 La fraternitat es realitza, d’una forma significativa, quan els béns són compartits amb els pobres; així les germanes assumeixen la condició social dels exclosos i marginats de la societat. Aquesta fou una de les característiques dels moviments religiosos dels segles XII i XIII que assumien la pobresa com a signe d’identitat. Clara, filla del seu temps, viu la seva experiència espiritual de seguiment en aquest context, per això estableix en la Forma de Vida de les germanes que la candidata que desitgi formar part de la seva comunitat ha de donar «totes les seves coses als pobres» (RegCl 2,7). Aquesta desapropiació és indispensable per viure la fraternitat tal i com Clara l’entén, desapropiació que allibera el cor de l’afany del domini d’acumular, engendrant la solidaritat necessària per poder proclamar i dir amb tota veracitat que tots i totes som germans, germanes. L’esperit de pobresa clarià suposa una pobresa real, una pobresa sociològica que és la base de l’ideal de fraternitat de Clara. La renúncia a qualsevol propietat per petita que fos, que Clara defensà amb força i vehemència, és la manera tangible de proclamar que el destí universal dels béns i la justícia son les dues condicions indispensables per portar a terme la veritable fraternitat evangèlica.96

Cf. RegCl 2. Ibídem. 94 Cf. RegCl 2,16-18; 5,1; 8,12s. 17-18. 95 Cf. RegCl 3,10s; 4,11s; 5,3; 8,12-14. 17-19; 12,10. 96 Cf. RegCl 2,8; LegCl 9,13-14; ProCl 20,4. 93

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 39

a) Organització de la fraternitat La construcció de la fraternitat en la convivència exigeix alguna cosa més que l’exercici quotidià de l’amor i la caritat cristiana, exigeix que s’estableixin canals i estructures de suport que afavoreixin i possibilitin les relacions fraternes. En la comunitat de Clara existeixen aquests canals i estructures: les eleccions, el consell de les discretes i el capítol setmanal. Delir Brunelli97 reafirma que el gran principi que fa possible la fraternitat radica en la coparticipació i en la coresponsabilitat. En el model de vida fraterna que proposa Clara es pot parlar, amb tota propietat, que es dóna per primera vegada en la història de la vida religiosa femenina una veritable democratització de les estructures comunitàries. En aquest punt Clara, més que Francesc, va ser filla del seu temps, el temps dels consells lliures, on es defensava la participació activa de tots els ciutadans mitjançant les assemblees. En la Regla i en el Testament de Francesc, la funció del ministre es bastant monàrquica. En la Regla de Clara, s’estableixen les diferents situacions en les que l’abadessa i les germanes han d’actuar col·legiadament: «que l’abadessa i les germanes […]; l’abadessa consultarà totes les germanes[…]; totes estan obligades […]; l’abadessa i les seves germanes» (Cf. RegCl 2,9ss; 4,17-29; 8,12-14; 9,1-5). Igualment les decisions més importants s’hauran de prendre amb la participació de totes,98 en cas que sigui necessari; l’admissió de les candidates «l’abadessa està obligada a demanar el consentiment de totes» (RegCl 2,1); l’elecció de l’abadessa i la seva deposició, en cas que sigui necessari;99 en contreure algun deute, «que no contregui cap deute greu sense consentiment de totes les germanes» (RegCl 4,19-20); l’elecció de les discretes i de les responsables per als diferents oficis, així com la seva substitució, «seran elegides les oficiales del monestir de comú consentiment d’entre totes les germanes. (RegCl 4, 2224). La participació responsable assumeix el seu paper de veritable constructora de la fraternitat en el capítol setmanal. La seva finalitat és la revisió de la vida i la distribució de les tasques de cadascuna, la decisió sobre el destí de les almoines i el diàleg sobre tot allò que sigui necessari per construir i mantenir el bé comú. La creació de les discretes, consell deliberatiu format per vuit germanes, a les que l’abadessa haurà de consultar en tot el que faci referència a la forma de vida, és fruit de la creativitat espiritual de Clara. Fins aleshores no existia res de semblant, ni en les Regles de Hugoli, d’Innocenci IV o del propi Francesc.100

D. BRUNELLI, Clara de Asís, 153-154. Aquest matís es comú a la tradició monàstica. 99 Cf. RegCl 4,1-3.7. 100 D. BRUNELLI, Clara de Asís, 156. 98

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 40

La corresponsabilitat suposa la confiança absoluta en la maduresa, en la capacitat de recerca sincera, en la prudència i en el bon sentit de les persones. El consens volgut per Clara no és el simple resultat d’una votació on preval la voluntat de la majoria, sinó que ha ser fruit del discerniment comunitari que té com a fi el bé comú de totes.

b) Fraternitat oberta La fraternitat, en la ment de Clara, no es redueix a la fraternitat de Sant Damià o a l’Orde de les Germanes Pobres, sinó que es viu en altres àmbits: en les relacions amb els germans de Francesc, en l’acollida a tota persona, en la disponibilitat. Entre els frares i les germanes s’estableixen una profunda relació de germanor, construïda pas a pas en la recerca de la voluntat del Senyor. Germanes i germans han d’afrontar les dificultats comunes a tota relació humana i també a les pròpies del context històric i cultural, marcadament desfavorable a unes relacions d’igualtat entre homes i dones. En els inicis del moviment franciscà tot sembla indicar que la relació entre els dos grups va ser força estreta i, en conseqüència, molt intensa. Francesc i els seus frares anaven sovint a Sant Damià. A santa Clara li agradava establir i compartir amb ells les paraules de Nostre Senyor Jesucrist.101 Francesc més d’una vegada va demanar consell a la germana Clara;102 en una ocasió li envià un frare perquè el guarís103 i candidates perquè Clara les acollís a Sant Damià.104 Dos frares contribuïen al sosteniment material de les germanes de Sant Damià demanant almoina.105 Les dificultats i les amenaces de distanciament van aparèixer ja en els primers anys, quan es va obligar a Clara a assumir la regla benedictina. Una crisi motivada per factors interns obligaren a una millor definició de la relació entre els dos grups. Desprès de la mort de Francesc, Clara va lluitar tenaçment per mantenir units les germanes i els germans ja que, com Francesc, tenia una clara consciència que «un mateix esperit sosté els germans i les senyores pobres» (2C 204). El 1230 el papa Gregori IX prohibí que els germans continuessin acompanyant espiritualment les germanes de Sant Damià, Clara reaccionà rebutjant també els germans que col·laboraven en el sosteniment material de la comunitat, prohibint ella mateixa rebre’n res d’ells. La biografia de Clara ho expressa així: «Que no vinguin tampoc els altres frares, donat que ens retiren aquells que administren el nodriment de vida» (LegCl 37). En protesta per la prohibició del papa, Clara inicia una vaga de fam, ¿la primera de la història coneguda? Clara defensava la continuïtat d’una relació que considerava essencial en el seu projecte de vida. No podia cedir, com no va cedir en la 101

Cf. ProCl 10,8. Cf. LM 12,2. 103 Cf. ProCl 2,15. 104 Cf. ProCl 6, 15. 105 Cf. ProCl 1,15. 102

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 41

pobresa. I novament va aconseguir el seu objectiu. El 1247, Innocenci IV promulga una nova regla i l’Orde de Germanes Pobres passa a dependre jurídicament de l’Orde de Sant Francesc. Les actes del Procés de Canonització, de santa Clara, subratllen el caràcter obert del convent de Sant Damià. Aquest document curial ens ha transmès com persones de diferents classes socials arribaven de la ciutat d’Assís i de tota la vall d’Espoleto a Sant Damià amb els seus problemes i urgències; allí troben sempre la porta oberta, tant la porta física con la porta del cor de les germanes. Podríem definir Sant Damià com la casa pairal de tots els habitants dels encontorns. Les germanes acullen amb gran flexibilitat les diverses sol·licituds i necessitats de les persones, tant si es tracta d’una mare desesperada o d’un marit en crisis matrimonial o bé de malalties, conflictes o preocupacions materials. Aquesta relació i acollida és bidireccional, les germanes confien en la solidaritat de la ciutat. El menjar que no obtenen del seu propi hort, esperen aconseguir-lo com a donació de la ciutat. A Clara li agrada viure dels residus, d’allò que els altres rebutgen. A Sant Damià les germanes desenvolupen un estil de vida sedentària i contemplativa i, al mateix temps, caritativa i social,106 propiciada per la proximitat a la ciutat, Clara, tot i abandonar la seguretat de la ciutat, mai no deixà de sentir-se profundament d’Assís i, sobretot, germana dels seus conciutadans, de les serves conciutadanes. 3.2.

PARTICIPACIÓ DE L’OBRA CREADORA DE DÉU

Clara se sent creatura, sentiment que provoca en el seu cor una constant acció de gràcies «Senyor, sigueu beneït perquè m’heu creat».107 Al mateix temps que creatura, Clara sent la crida urgent a una missió molt concreta que és la de cooperar en l’obra creadora de Déu, així ho expressa en la seva tercera carta a santa Agnès de Bohèmia quan li diu: «veig com abraceu, amb humilitat i amb la força de la fe i els braços de la pobresa, el tresor incomparable, amagat en el camp del món i del cor dels humans, tresor amb què es compra Aquell pel qual tot ha estat fet del no-res. Per dir-ho amb paraules de l’Apòstol, us considero cooperadora del mateix Déu» (3CtaCl 7-8). El treball és per ella una gràcia rebuda del Senyor: «Les germanes a qui el Senyor ha donat la gràcia de treballar, que ho facin» (RegCl 6,1). Aquesta concepció del treball contrasta fortament amb la lògica economista d’avui, en la qual el treball s’ha vist reduït a una mera mercaderia, concepció que s’allunya, i molt, de la realització personal. Aquesta dimensió de la vida humana ha quedat sense cap relació directa amb el bé comú. Clara d’Assís afirma que el treball és gràcia alhora que servei per al bé de les germanes i germans i com a resposta generosa al Creador. Treballant amb les pròpies

106 107

N. KUSTER, Francisco y Clara de Asís: una biografía doble, 78- 83. Trànsit de Santa Clara.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 42

mans i amb treballs humils i senzills, Clara s’identifica com a servidora i es descobreix com a germana universal108 per aquesta col·laboració amb l’obra creadora de Déu.

3.2.1. El treball La visió de Clara sobre el treball s’ha que situar en el context propi de l’edat mitjana. Però hi trobem alguna cosa propi de ella, fruit de la seva experiència creativa i de la seva perspicàcia per comprendre els signes dels temps. Per a Clara el treball forma part de la seva forma de viure. No és una activitat secundaria o accidental ni està subordinada a la pregària, és el mitjà de subsistència i de reivindicació de la pròpia dignitat, per tant, és una prioritat en la vida fraterna. Tampoc és una forma de penitència. És part integrant de la seva opció per la pobresa, per la seva manera personalíssima de viure i entendre el seguiment evangèlic, implica la assumpció de la condició de pobre, ja que Crist mateix és pobre per la salvació del món (Cf.2Co 8). Jacobo de Vitry, quan escriu sobre les germanes menors, presenta com a novetat que viuen del treball de les seves mans.109 Les damianites realitzaven els treballs domèstics perquè no existien les serventes.110 Com ja hem indicat a Sant Damià, totes les germanes han d’assumir el treball que li correspongui. Cultivaven l’hort,111 filaven, teixien i cosien tot tipus de robes.112 Els moviments religiosos de l’època coneixien el treball de filar i teixir, considerat una font d’ingressos important per a qui havia de treballar a casa, com era el cas de la majoria de les dones. En un principi aquests moviments no acumulaven el fruit del treball, sinó que distribuïen entre els pobres tot el que no fos necessari per el sosteniment. Però alguns d’aquests grups van caure en la temptació de l’exercici del treball com una activitat industrial i comercial, cosa que eliminà la dimensió social del fruit econòmic obtingut pel treball. Un exemple d’aquesta derivació industrial de la feina foren els humiliats i una part de les beguines, que es van fer famoses per les seves teles.113 108

M. CARBAJO NÚÑEZ, «Trabajo, identidad y “no-tuismo”», 25-42. «Las mujeres, en cambio, moran juntas en algunos hospicios cerca de las ciudades, y no reciben nada, sino que viven del trabajo de sus manos» (TsJ 10). 110 La Regla parla de germanes que «serveixen fora del monestir» (RCl 2,21; 3,10; 5,1; 9,11). No hi ha dades precises sobre el tipus de servei que realitzaven, però sí que és cert que no constituïen una categoria inferior de germanes el servei de les altres. Passaven pel mateix procés d’admissió i formació, es vestien com les altres i professaven la mateixa forma de vida (Cf. L. IRIARTE, Letra y espíritu de la Regla de santa Clara). 111 «i aquest terreny, que es conreï com a horta per a les necessitats de les germanes del monestir» (RCl 6,15); «cap més terreny que el necessari per a un hort, on es conreï verdura» (TestCl 53). 112 El Procés parla de seda, crin o cua de cavall i llana (Cf. ProCanCl 2,12; 3,4; 6,14). La Butlla de Canonització menciona el lli (Cf. BullCanCl 12). 113 M. BARTOLI, Clara de Asís, 98. 109

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 43

A Sant Damià, el treball no assumeix els criteris econòmics de l’època, no es comercialitzava amb ell. L’horta era per al consum de les germanes,114 la filatura i els teixits servien per assortir les esglésies pobres.115 Es pot dir que les damianites exercien una autèntica activitat econòmica, però amb criteris antieconòmics. Podrien haver viscut del propi treball i encara produir per donar-lo als pobres. Però van preferir produir per regalar-lo i complementaven amb almoines el seu propi sosteniment. I això per opció, per salvaguardar la gratuïtat i la misericòrdia.116 En els escrits de Clara, el treball no és una tasca pesada ni un a càstig pel pecat, ni un motiu de penitència. Per a Clara el treball és gràcia, «les germanes a qui el Senyor ha donat la gràcia de treballar» (RegCl 7,1). Tot ve de Déu i, per tant, tot ha de ser restituït al seu veritable Senyor. En el pensament i en la vida pràctica de Clara, el treball és un do i un deure de la persona per tal de retornar al Senyor els talents rebuts. Aquesta comprensió no únicament dignifica el treball humà, sinó que exclou qualsevol forma d’explotació. Les damianites optaren per portar a terme el seu projecte de vida, la condició de pobres, per gaudir en plenitud la llibertat de filles de Déu. No són serventes del món feudal, no són obreres de la industria emergent, simplement són dones que treballen honestament per no dependre en absolut de les donacions dels senyors feudals o de la institució eclesial i evitar així que la intenció fundant del nou moviment religiós femení es veiés fracassat per una relació de dependència econòmica, però sí de l’almoina. Germanes i responsable de la comunitat, o sigui l’abadessa, resten obligades a treballar únicament mirant pel bé comú.117 El treball s’ha de realitzar amb «fidelitat i devoció». La fidelitat exigeix el compromís i el sentit de responsabilitat amb què s’ha d’assumir el treball. Si no és així es posa en joc la fidelitat a la vocació personal de cadascuna de les germanes. El treball és una concreció en la vida ordinària de la germana clarissa d’expressar el seguiment de Crist. Treballar amb devoció significa integrar el treball en l’espiritualitat, incloure les realitats terrenes en l’experiència mística. El treball, en la vida clariana, expressa i realitza la solidaritat amb els pobres i la comunió amb Déu.118 I com diu el papa Francesc: «Aquesta manera de viure el treball ens fa més acurats i respectuosos envers l’ambient, impregna de sana sobrietat la nostra relació amb el món» (LS 126). 3.3.

RELACIÓ AMB ELS BÉNS DE LA CREACIÓ

Clara, en el capítol VII de la Regla, concreta com ha de ser la relació amb les coses creades: «que les germanes no s’apropiïn res; ni casa, ni lloc, ni cap cosa; i que, com a 114

Cf. TestCl 53-55. Cf. ProCl 1,11; 6,14; 9,9. 116 M. BARTOLI, Clara de Asís, 100. 117 Cf. RegCl 7,1. 118 L. IRIARTE, Letra y espíritu de la Regla de santa Clara, 163-172. 115

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 44

pelegrines i forasteres en aquest món, serveixin el Senyor en pobresa i humilitat» (RegCl 8,1). El pelegrí, per fer el seu camí, porta l’essencial; no pot de cap manera acumular, ja que el camí seria cada vegada més feixuc, fins arribar a poder assolir la meta. El pelegrí té la capacitat de rebre-ho tot com un regal; per tant, la seva actitud natural és d’agraïment. La persona forastera és un hoste, que està de pas, no pot apropiar-se res, no té drets i no gaudeix de privilegis, sinó que confia en la generositat humana i en la providència de Déu.119 3.3.1. La gratitud Clara pobre «rebia amb gran satisfacció les almoines misèrrimes i els bocins de pa sec que li captaven els germans almoiners i mentre saltava de joia quan era sec i a trossos, s’entristia pel pa tendre i sencer» (LegCl 14). Clara té una resposta de gratitud i reconeixement per tot el que li és donat, actitud condicionada per la sobrietat de vida que posa de manifest la distància insalvable que hi ha entre la mentalitat consumista i la de «la cultura del rebuig»,120 que tan condiciona la nostra manera de relacionar-nos amb les persones i amb la creació. Els bocins de pa, menyspreats a la taula dels rics, es converteixen per a ella en motiu d’alegria. Clara sap descobrir el do del bocí de pa donat per amor com almoina; darrere aquest boci de pa es fa palesa la bondat del Donador. No demana més i no ambiciona allò superflu: en té prou amb allò necessari, s’acontenta amb allò suficient, conscient que «l’aliment que es malbarata és com si es robés de la taula del pobre».121 3.3.2. El compartir Clara mai no fa servir els béns de la creació en funció del seu caprici, sinó que els acull com un do, rebent-los en funció de la vida i de les seves necessitats, però sense apropiar-se’ls. Per això es manté oberta a compartir generosament tot el que rep. La germana Cecília diu en el Procés de Canonització que, de l’únic pa que en quedava, Clara va ordenar que el dividissin en dues parts i va enviar la meitat als germans, posant en acte un compartir incommensurable al dividir igualment el pa entre les germanes, que eren cinquanta, i els germans, que eren quatre.122 Ella comparteix el que rep per fer arribar a tots l’amor i la cura personal del Pare de les Misericòrdies; sap rebre, però sense abusar del do, restituint amb confiança i generositat el do rebut, en benefici dels menys afortunats. Clara, a l’inici de la seva conversió, quan abraça la vida que Francesc havia proposat als seus germans, el primer gest que fa és compartir amb els pobres de la seva ciutat la seva 119

M. A. PERRY, «Peregrinas y extranjeras con todas las criaturas», Carta del Ministre General dels Frares Menors, Roma 2015. 120 Cf. LS 16.22.43.123. 121 Ibíd., 50. 122 Cf. ProCl 6,16 i LegCl 15.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 45

herència familiar, «vengué tota la seva herència i part de la herència de la testimoni (la seva germana carnal) i la donà als pobres» (ProCl 12,3). Les fonts biogràfiques afegeixen un plus a aquest gest de santa Clara, narren que els parents de Clara van intentar evitar la venda per tal que el patrimoni familiar es mantingués en la família, arribant a fer una oferta millor que cap altre comprador, però ella la rebutjà, per tal de no defraudar els pobres del Senyor.123 Niklaus Kluster124 afirma que Clara, juntament amb les germanes de Sant Damià, comparteix amb les persones de la ciutat i de la vall d’Espoleto tot allò que poden compartir: temps i estimació, preocupacions i esperances, menjar i roba, tant béns materials com espirituals. Posant en joc tot el seu talent per millorar el benestar del pròxim, encomanen les seves necessitats a la Divina Providència i donen d’allò que elles necessiten per viure. 3.3.3. El necessari Clara no rebutja aquelles possessions que siguin estrictament necessàries. En la seva Regla ho expressa d’aquesta manera, en el capítol sisè: «les germanes estaran obligades a guardar la pobresa inviolable fins a la fi: no podran rebre ni tenir cap possessió o patrimoni, ni per a elles mateixes ni per a una tercera persona; ni tampoc res que raonablement es pugui anomenar patrimoni; només el bocí de terra que sigui necessari per a l’honestedat i l’aïllament del monestir, i aquest terreny, que es conreï com a horta per a les necessitats de les germanes del monestir» (RegCl 6,11-15) i «si en algun cas convenia a l’honestedat i l’aïllament del monestir tenir més terreny d’aquell que envolta l’hort, no permetin que se n’adquireix o que se n’accepti més del que exigeix aquella extrema necessitat, i que no sigui mai llaurat ni sembrat, sinó que es deixi erm sense cultivar» (TesCl 54-55). El que Clara vol es excloure tota font d’ingressos que doni seguretat econòmica en base a l’adquisició de possessions. Conseqüentment quan rebia alguna almoina, per no caure en la temptació de viure de rendes com era comú en els monestirs de l’època,125 tot seguit ho repartia entre els necessitats. Hi ha un document interessant, datat a Sant Damià el 8 de juny de 1238, pel que Clara i la seva comunitat donen poder a messer Opórtulo de Bernardo per vendre al cabdill de la catedral un terreny rebut en herència. 126

123

Cf. ProCl 13, 11. N. KUSTER, Francisco y Clara de Asís: una biografía doble, 78 125 L. IRIARTE, Letra y espíritu de la Regla de santa Clara, 158. 126 FONTES FRANCISCANAS II, Santa Clara de Assis, 475 – 476. 124

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 46

3.4.

RELACIÓ AMB LES CREATURES

No es troba en els escrits de Clara cap referència explícita de la seva estimació vers els animals. Però no és possible imaginar que la deixeble fidel de Francesc i inseparable companya en el projecte de vida comú, no hagués compartit aquesta dimensió espiritual de la identitat franciscana. És difícil d’entendre perquè no ha revelat tal sensibilitat en els seus escrits, privant-nos així d’un testimoni que, en l’actualitat, seria molt important per a nosaltres. 127 En les hagiografies de Clara només hi trobem una breu referència. En el Procés de Canonització, un testimoni fa referència al respecte i valoració de les creatures com signe visible del seu Creador. És el relat de Clara i la gata de Sant Damià: «declarà també la testimoni que una vegada madona Clara no podia llevar-se del llit per la seva malaltia i volia que li portessin un mantell i en aquell moment allí no hi havia ningú que li pogués portar. Heus ací que una gateta que tenien al monestir començà a estirar el mantell i l’arrossegava, esforçant-se tant com podia. I aleshores madona Clara renyà la gateta dient-li: “Dolenta, tu no el pots portar. Per què l’arrossegues per terra?” I la gata, com si ho hagués comprés, començà a enrotllar el mantell perquè no fregués per terra» (ProCl 9,8).

Marco Bartoli diu que aquest testimoniatge de la germana Francesca de messer Capitáneo del Col de Mezzo ha estat poc estudiat pels biògrafs moderns de la dona d’Assís. La raó d’aquest silenci pot ser deguda a què en la Llegenda de santa Clara no hi ha cap rastre d’aquest episodi. El perquè l’hagiògraf no en fa referència en la Llegenda, pot ser degut a intent d’evitar massa similituds en l’espiritualitat de santa Clara i sant Francesc. El context de l’edat mitjana en aquest sentit és decisiu. En la Vita prima i Vita secunda de sant Francesc apareixen diferents episodis on es narra la relació de Francesc amb els animals. Per aquesta raó sorprèn el silenci de la Legenda S. Clarae Virginis a propòsit d’una semblant familiaritat de Clara i la seva gateta, però tampoc ens n’hem d’estranyar tenint present que Tomàs de Celano es va sotmetre estrictament al model hagiogràfic imperant. El dubte que sorgeix és si l’omissió es pot atribuir almenys a la mala fama que el gat tenia en els autors eclesiàstics. Els llatins no coneixien el gat domèstic, només coneixien el felix, és a dir, el gat salvatge. Al llarg de l’alta edat mitjana el gat domèstic va arribar a l’Europa occidental; provenia d’Egipte. De seguida va ser vist amb una certa sospita, perquè aquest animal era considerat amic del diable.128

127 128

D. BRUNELLI, Clara de Asís, 167. M. BARTOLI, «Santa Clara y la gata de San Damián», 65-75.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 47

La gateta de Clara no presenta certament l’aspecte amenaçador del gat de Fanjaus,129 però és possible que l’hagiògraf hagi volgut apartar qualsevol sospita sobre la santa, evitant mencionar la presencia d’un animal de tan mala fama en un monestir de dones. A nosaltres, que llegim aquest episodi desprès de tants anys, ens queda que Clara mostra tenir amb la gateta una gentil familiaritat i, com diu la testimoni, «la gata que hi havia al monestir», vol dir que circulava de manera habitual pel claustre de Sant Damià i per les diverses estances del convent.

129

El monestir Nostra Senyora de Prolha, a Fanjaus, el primer monestir femení de tradició dominicana, que havia nascut justament de l’exorcisme, amb el qual sant Domènec hauria alliberat les dones herètiques del domini malvat del diable, aparegut sota la forma de gat.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 48

5. EL MÈTODE CLARIÀ: UNA NOVA FORMA DE PERCEPCIÓ DE LA VIDA (ECOESPIRITUALITAT) L’ecoespiritualitat no és una nova ciència teològico-espiritual que es limita a parlar sobre Déu i la seva acció o presència en la creació. Amb la noció ecoespiritualitat volem expressar una forma nova, que no original, de la relació de la persona amb la naturacreació per ser lloc privilegiat de la revelació de Déu. Quan vivim l’espiritualitat obrint cor i ment a la dimensió ecològica, descobrim les necessitats de la Mare Terra, necessitats del planeta, i som capaços d’establir una profunda comunió amb el cosmos. Comunió i fraternitat indispensable perquè terra i cosmos són habitats per Déu. Terra i Cosmos són reflex de l’amor de Déu, Pare Creador, per la seva creatura: l’home i la dona. He afirmat que l’ecoespiritualitat no és quelcom original d’aquests dos últims segles, m’atreveixo a dir que les seves arrels les trobem ja a l’edat mitjana, més exactament en l’espiritualitat franciscana i en l’escola de pensament franciscà. Fent memòria, molt breument, pensem en sant Bonaventura i en la seva obra Itinarium mentis in Deum.130 La filosofia i la teologia d’aquest germà de Francesc d’Assís, són com dues guies que ens condueixen directament a Déu: «quo modo homo per alias res tendit in Deum». Un Déu que és, abans de res, el Creador de l'univers: «Creatura mundi est quasi quídam liber in quo legitur Trinitas fabricatrix». La creació ens porta directament pel camí de la contemplació del Bé Suprem. El Doctor Seràfic parla de tres mitjans en aquest camí de l’ànima espiritual vers la recerca de Déu i la seva contemplació: 1. Mitjançant els vestigis del món sensible. 2. Mitjançant el descobriment en la nostra ànima de les imatges infuses de Déu. 3. Mitjançant els gaudis místics. La persona espiritual descobreix el Bé Suprem, Déu Creador, en totes les coses, perquè la raó última de la Creació —continuant amb sant Bonaventura— es troba en l'efecte d'aquesta bondat que tendeix a comunicar-se: «Bonum est diffusivum sui». Hem fet menció de sant Bonaventura per una raó explicita i clara: un dels eixos que estructuren l’ecoespiritualitat és la vivència de la simplicitat, la més humana de les virtuts, dimensió constitutiva de l’experiència espiritual de la vida franciscana. La simplicitat de vida és la virtut que garanteix la sostenibilitat del nostre planeta, ric en energies i recursos però limitats si no es respecten els cicles i els ritmes de la natura i de la seves riqueses. La simplicitat de vida és garant d’aquest equilibri, tot hi que és una forma de ser i d’estar en el món anticultural i fins i tot antisistema131. En l’actualitat està de moda, tot i que no tots els moviments i filosofies de vida que se autodenominen antisistema ho són. 130 131

OBRAS DE SAN BUENAVENTURA, “Itinerarium mentis in Deum”, 543-633. LEONARDO BOFF, Ecología, 238 -250.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 49

Clara d’Assís, guiant-se per la seva intuïció femenina, i a llum de l’experiència evangèlica de Francesc i els seus germans engendrà en l’Església de l’alta edat mitjana una nova forma de viure fraternalment amb tot el que ens envolta. La novetat d’aquesta relació la trobem en la manera de mirar les coses, en la cura de l’entorn, en l’assumpció de la realitat com el moment especial i particular que Déu Creador dóna a cada persona, fent de la pròpia història de vida el mètode que marca les pautes per contemplar la realitat i poder adreçar-se a tota la creació com a germana, com Do. L’originalitat de la proposta de Clara es manifesta, de manera especial, en la síntesi personal que fa entre el seguiment i la contemplació. Sobretot la seva creativitat femenina es desenvolupa extraordinàriament quan, en parlar de la contemplació a Agnès de Bohèmia, la inscriu dins de la dinàmica del seguiment. La santa d’Assís empra la imatge del mirall,132 aplicada a la contemplació de Crist Pobre i Crucificat —imatge i experiència espiritual pròpies de l’espiritualitat franciscana/clariana— i que li serveix per explicar i fer viure plenament la contemplació com a experiència espiritual que ha de guiar totes la resta d’opcions en la vida i en la relació. La peculiaritat de la contemplació viscuda per Clara té la seva arrel en l’encarnació del Verb. Aquest misteri Clara el sintetitza en la vida pública de Jesús i en la mort en creu del Fill de Déu fet el més pobre d’entre els pobres per amor. El Crist pobre i crucificat és el mirall, net, on es reflecteix la benaurada pobresa, la humilitat i la caritat del Fill de Déu.133 L’opció de viure com la majoria de la gent del seu temps, o sigui en pobresa, dóna un valor afegit l’encarnació del Fill de Déu per participar de la vida humana en la seva dimensió més menystinguda, que és la dels pobres, Ell visqué aquesta condició de marginalitat des del seu naixement fins a la seva mort en creu. Quan Clara parla de la humilitat de Jesús posa de relleu l’abaixament del Verb que assumí la condició humana per portar a terme la missió a la que el Pare l’havia destinat. En parlar de la caritat, santa Clara, destaca la raó de fons del misteri de l’encarnació: l’amor de Déu per a la seva família humana. La contemplació viscuda en clau clariana abasta tota la persona: sentits, desitjos, ment, cor formant un tot únic que obre a la plena contemplació i porta a la transformació activa de l’ànima i de la vida. Sense la participació del cos, sense la mirada a la realitat, sense la relació sensible amb les persones i les criatures, sense els respecte i la valoració adequada de l’univers, la contemplació es converteix en una experiència alienant, o en una contemplació angelical, que no permet descobrir l’empremta de Déu en el món, per tant tampoc una relació de fraternitat i respecte. El mètode contemplatiu de Clara és molt senzill, és fruit de la seva experiència. Clara no es perd en grans disquisicions o consideracions, ella no fa res més que obrir cor, 132

El terme mirall o espill apareix dotze vegades en els escrits de Clara i es concentra en tres textos, dos en les Cartes a Agnès de Bohèmia i un en el Testament. 133 Cf. 4CtaCl 9-25.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 50

ment i vida al Senyor i deixar que Ell vagi transformant i il·luminant el seu camí. Aquest mètode clarià es resumeix en els quatre verbs que utilitza per explicar a Agnès la manera d’apropar-se al Crist pobre i crucificat, al Crist que ho donà tot, al Senyor que es deixà despullat de tot, al Déu que fou rebutjat per la llei i prepotència del cor humà: mirar (observar), considerar, contemplar i transformar.134 4.1. MIRAR El terme mirar en llatí és intueri o bé attendere, que vol dir un mirar amb afecte. Mirar, observar, està molt més enllà del mer veure. Mirar vol dir parar atenció per assolir una fita i recrear-s’hi amb els ulls. El papa Francesc en l’encíclica Laudato si fa servir aquest verb per afirmar que «n’hi ha prou de mirar amb sinceritat per veure que hi ha una gran deterioració de la nostra casa de tots» (LS 61). Clara explora de diferents maneres la simbologia del mirall i fa de la mirada l’eina impredictible per implicar la resta de sentits en el seguiment contemplatiu de Jesucrist. Clara quan parla del mirall invita Agnès a mirar la pobresa de Jesús: «Mireu-vos cada dia en aquest espill […] Esguardeu, primer la base d’aquest espill: brilla la pobresa de l’Infant ajagut a la menjadora i abrigat amb bolquers. Oh admirable humilitat, oh meravellosa pobresa» (4CatCl 15.19-20). No es tracta d’una postura romàntica davant el pessebre, sinó d’una experiència real de pobresa. Els pobres, als quals Clara tant valorava135 i allargava la mà136 per tal de poder estalviar-los una mica de patiment, ni que fos breument, eren per a ella persones concretes, amb rostres i vides pròpies que malvivien en la seva ciutat d’Assís. Aquests pobres que Clara, abans de la seva conversió, ajudà tant com pogué, anaven amb freqüència a Sant Damià a cercar la germana Clara per demanar-li auxili. Aquests pobres hi són presents, en el mirall de Crist, presents en el rostre humà del Fill de Déu embolcallat en bolquers i ajagut sobre una pobra menjadora. Per a Clara, el primer pas en el camí de la contemplació no consisteix a penetrar en si mateixa per descobrir la pròpia misèria, sinó en sortir de si mateixa i contemplar la misèria de l’altre. El gest solidari de Clara per al qui patien la mancança de béns i de poder, i que trenca amb el model social, econòmic i polític del seu temps, troba la seva arrel més fonamental en el misteri de l’Encarnació del Fill de Déu, sintetitzada en el pessebre. Clara va viure primer el que desprès recomana a la seva amiga: «Contempleu-lo fet menyspreable per vós, i seguiu-lo fent-vos menyspreable per Ell en aquest món» (2CatCl 19). El mirar contemplatiu al qual invita Clara implícitament exigeix una opció decidida per la dama pobresa. Mirar la pobresa de fit a fit en aquest mirall de Crist, desvetlla en l’anima que contempla la solidaritat. Per això la vida de Clara i les seves germanes a 134

Cf. 2CtaCl 20; 3CtaCl 13; 4CtaCl 15-23. Cf. ProCl 3,11. 136 «Allargava satisfeta la mà als pobres i farcia de l’abundor de casa seva la indigència de molts» (LegCl 2,3; ProCl 17,1). 135

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 51

Sant Damià fou plena de gestos solidaris envers les persones mancades de béns o necessitades d’acollida i compressió en les seves necessitats. Així fou, mitjançat la solidaritat fraterna sorgida de la contemplació de la pobresa del Crist pobre, com Clara sense proposar-s’ho, trencà el model social, econòmic i polític del seu temps.137 Quan Clara proposar a Agnès (en les seves cartes) de mirar per poder contemplar amb plenitud, no fa referència a un posicionament romàntic davant el món i la vida, sinó que més aviat la invita a fer experiència personal de tot allò que l’envolta i fer una opció decidida per la Creació, perquè la Creació és el bell reflex del seu Creador. Quan Clara ens invita a mirar fa un toc d’alerta per compartir la mateixa experiència de vida que comparteix tot ésser que conviu amb nosaltres. Des de la perspectiva ecològica, compartir la mateixa experiència equival a compartir el mateix medi i marc ambiental amb Aquell que l’ha creada.138 4.2. CONSIDERAR Considerare, expressió llatina que significa mirar amb plena atenció; més exactament, examinar atentament per fer arribar a la intel·ligència el que els sentits externs han percebut per reflexiona-ho i interioritzar el seu significat més profund. És aquest el sentit intern del mot considerar quan el papa Francesc afirma que «abans de reconèixer com la fe aporta noves motivacions i exigències davant el món del qual formem part, proposo aturar-nos breument a considerar el que està passant a la nostra casa de tots» (LS 17). Clara invita a Agnès a considerar la humilitat de Crist.139 Li proposa que consideri Jesucrist, o el que és el mateix que interioritzi en la seva ment, aquell nen petit, desprotegit i embolcallat en bolquers. Aquesta imatge del Fill de Déu és la conseqüència de la voluntat divina que el Verb fos carn de la carn de la Creació. En assumir la condició humana, Déu ha de començar per aprendre a ser persona creada, limitada, i a patir les conseqüències d’aquesta encarnació. Encarnació que no únicament assumeix la condició de creatura; el Fill de Déu entra a formar part plenament del medi que ocupa l’ésser humà, essent aquest medi el lloc on es desenvoluparà140 la seva vida, la seva missió, el lloc concret creat per Déu per tal que el cor humà rebi la bona noticia de l’alliberament total de la creació que «fins ara gemega i sofreix dolors de part i espera la revelació dels fills de Déu» (Rm 8,19). Clara, amb el seu propòsit de viure unificadament i participativament, en emprar el verb considerar fa endinsar-nos en el joc de la contemplació de la ment. Només amb la 137

D. BRUNELLI, Clara de Asís, 195-196. J. RECASENS, Creació i ecologia, II, 91. 139 «Concidereu després, al bell mig de l’espill, la humilitat de Crist, que acompanya la benaurada pobresa, i els treballs i sofriments innombrables que suportà per a la redempció del llinatge humà» (4CatCl 22). 140 Cf. J. RECASENS, Creació i ecologia, II, 92. 138

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 52

intel·ligència l’ànima pot percebre la humilitat com una virtut que allibera la persona alhora que escandalitza i fascina: «el Rei dels àngels, el Senyor de cel i terra, ajagut en una menjadora» (4CatCl 21); «Ell que governa el cel i la terra, apareix en el món com un home menyspreat, indigent i pobre» (1CatCl 19s); «el Fill de l’Altíssim és acollit en el si d’una dona» (3CatCl 17-19), convertint-se en carn de la nostra carn. Pobresa i humilitat formen un tàndem inseparable, en el escrits personals de Clara, essent constant la referència als textos en els quals l’abadessa de Sant Damià parla del seguiment.141 Seguir el Crist en pobresa posa de relleu que la vida lliurada a l’Evangeli fa seva la condició de ser pobre com a signe del desapropiament que el carisma clarià professa com a forma de vida; la humilitat fa copsar el sentit més profund de la pobresa, l’abaixament, la humiliació, el menyspreu, el no ser res. En la vida pràctica i ordinària de la comunitat aquesta opció implica, per a Clara, encarnar la vida del pobre, quedant a la intempèrie sense cap garantia material, sense cap renda o propietat «només un bocí de terra que sigui necessari per a l’honestedat i l’aïllament del monestir» (RegCl 6,13). La pobresa, com a forma de vida, és la negació de la riquesa com a actitud. La humilitat, viscuda des de la desapropiació personal, és la negació de tota forma de poder que impliqui submissió.142 La humilitat viscuda des d’aquesta dimensió evangèlica porta a compartir la vida establint el necessari i perfecte equilibri amb tota la creació. Una relació perfecta entre el tu de la persona i el tu de la natura. Si assolim l’experiència personal de sentir-nos criatures humils i pobres serà molt més fàcil entendre’ns com a germanes i germans de tot el que ha estat creat per Déu per a gaudir de l’ànima humana. Restar en la vida en humilitat i pobresa fa que ens adonem que la persona no és mestressa de la creació, sinó que únicament en forma part com a responsable de la sana administració de tots els béns de la natura. La persona humana, home i dona, creada a “imatge i semblança” de Déu té una dignitat pròpia i un valor singular, Clara, quan escriu a Agnès, li recorda que «per la gràcia de Déu, l’ànima humana, la més digna de les creatures, és més gran que el cel, perquè els cels, juntament amb totes les altres creatures, no poden contenir el Creador, mentre que només l’ànima fidel és estatge i residència seva» (3CatCl 21-22). L’ésser humà és imatge de Déu, no obstant això, no es pot oblidar que cada creatura té una missió pròpia i que cap missió no és supèrflua. La natura té com a missió peculiar la manifestació de Déu, tots els éssers creats són contínua revelació de la divinitat.143

141

Pobresa i humilitat en 3CatCl 25, TestCl 46, RegCl 8,2; 12,13. Jesucrist pobre i humil en 3CatCl 4. Pobresa, humilitat i amor-caritat en 2CatCl 7, 4CatCl 1-22. Humilitat, fe i pobresa en 3CatCl 7. Simplicitat, humilitat, pobresa i honestedat en TestCl 56. 142 D. BRUNELLI, Clara de Asís, 198. 143 CF. LS 84-85.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 53

4.3. CONTEMPLAR Contemplatio és mirar amb els ulls del cor, capaços de descobrir el sentit profund de les coses i el valor inestimable de les persones; és mirar als altres amb amor entranyable. La contemplació implica del tot el cor de la persona, ja no és la intel·ligència el filtre pel qual passa el món i la creació, és dóna un pas més. Quant el cor humà contempla, segons l’experiència cristiana, no cerca el propi profit, resta fora tota mena d’ambició. El papa Francesc defensa que una ecologia integral «implica dedicar una mica de temps a recuperar la serena harmonia amb la creació, per reflexionar sobre el nostre estil de vida i els nostres ideals, per contemplar el Creador, que viu en nosaltres i en tot el que ens envolta» (LS 225), aquesta contemplació fa que puguem «reconèixer els drets dels altres» (LS 237), sense la por a perdre els propis, i fa que abandonem el ritme desenfrenat de la vida actual. En la seva tercera carta a Agnès, Clara la invita a posar, davant el mirall diví, la ment, l’ànima i el cor.144 Quant la santa d’Assís parla de la relació amb Déu i amb Jesucrist fent referència al cor, segurament s’inspira en la reflexió que fa l’Escriptura sobre el cor humà com a seu del autèntic coneixement. La Bíblia concedeix una gran importància al cor, com el lloc de les opcions vitals de l’ésser humà i també com el lloc privilegiat de l’acció misteriosa i misericordiosa de Déu. El cor com a seu de l’Aliança de Déu amb el poble d’Israel. L’Aliança que Déu fa amb el seu poble passa pel cor i exigeix obertura, acollida i compromís.145 També per a Clara el cor és el lloc de l’aliança dialogal amb Déu, com a do i resposta. Diu, referint-se a la pròpia vocació: «Després que l’Altíssim Pare celestial, per la seva gràcia, es dignà il·luminar el meu cor, perquè fes penitència» (TesCl 24; RegCl 6,1). I també diu que cal pregar per aquella germana que no és fidel a la forma de vida, per tal que el Pare «il·lumini el seu cor» (RegCl 9,4) i torni a la fidelitat. La contemplació exigeix un «cor pur» (RegCl 10,10), totalment girat vers Déu i vers la seva causa, sense deixar-se contaminar pels ídols. Això significa viure la vida en l’Esperit, convertir-se en estatge del mateix Déu. El Jesús de Clara és el Jesús pobre, humil i crucificat. Aquestes tres dimensions corresponen al mirar, considerar, contemplar. La contemplació sintetitza tot el procés, reassumeix i situa en altra dimensió el mirar i el considerar. Contemplar és veure amb altres ulls, sentir d’una altra manera, percebre el que la simple anàlisi no és capaç de dir. Contemplar és veure amb els ulls del cor, però del cor de Déu, que és compassiu i 144

«Emmiralleu la vostra ment en el mirall de l’eternitat, poseu la vostra ànima en l’esplendor de la glòria, i el vostre cor en la imatge de la substància divina» (3CtaCl 12s). 145 La primera obligació d’Israel és buscar Jahvé amb tot el cor, amb tota l’ànima si de veritat el vol trobar (cf. Dt 4,29); com a associat a l’Aliança, ha de estimar-lo amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces (cf. Dt 6,5); se’l crida a abandonar els ídols, perquè giri el seu cor cap a Jahvé i el serveixi solament a Ell (cf. 1 Sam 7,3) i Déu s’encarrega de concedir a Israel un cor nou, totalment purificat (cf. Dt 30,6; Jer 31, 33; 32,39; Ez 36,25s).

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 54

misericordiós.146 Per tant, la contemplació és estimar Déu en totes les coses i totes les coses en Ell. Des d’aquesta percepció invita a mirar la Creació, a contemplar-la amb els ulls del propi Creador. Tenint com a punt de partença aquesta dimensió de la contemplació clariana podem créixer en el sentit de pertinença a una família formada per tota creatura i per tota la natura i adonar-nos que tot allò creat és el nostre germà o germana. Aquesta contemplació proposada per santa Clara té una dimensió social important, ja que invita a tenir una mirada crítica a les diferents formes d’injustícia que marginen i fan precària la vida. Clara optà per trobar la forma de canviar aquestes estructures implicant-se personalment i comunitàriament en la seva transformació.147 4.4. TRANSFORMAR És evident que aquesta experiència de contemplació no pot quedar-se reduïda al sentit platònic, que l’espiritualitat medieval havia assumit, fent de la contemplació quelcom abstracte, teòric. Clara, amb la seva creativitat, fa un pas qualitatiu fusionant vida i contemplació. Per això no n’hi ha prou amb la capacitat sensorial de mirar o l’activitat intel·lectual de considerar ni tant sols amb la contemplació profunda del cor, és necessari concretar l’espiritualitat en la quotidianitat. Per a Clara és evident que la contemplació només arriba al seu cim desprès que la vida personal és transformada per allò que contempla, desprès que cada persona assumeix la seva responsabilitat com a filla de Déu, després que el cor ha experimentat que tot i tota persona forma part del mateix Déu i les opcions responen a aquesta vivència profunda de Déu.148 Què escriu Clara a Agnès en aquest sentit?: «Emmiralleu la vostra ment en el mirall de l’eternitat, poseu la vostra ànima en l’esplendor de la glòria i el vostre cor en la imatge de la substància divina, i transformeu-vos totalment per la contemplació en la imatge de la seva divinitat» (3CatCl 12-13). La contemplació, segons Clara, ha de portar a la divinització i a la transformació, no únicament a la divinització perquè fàcilment es pot caure en l’espiritualisme. Aquest text constitueix el punt més alt del pensament de Clara sobre la contemplació transformant. Novament empra la metàfora del mirall per destacar la cristificació de l’ésser humà. La conclusió d’aquest text és una veritable professió de fe: «transformeu-vos totalment per la contemplació en la imatge de la seva divinitat» (3CatCl 13). Ara la metàfora del mirall arriba a la profunditat màxima expressant la transformació que s’opera en l’ésser humà que s’adhereix a Jesucrist i el segueix.149

146

D. BRUNELLI, Clara de Asís, 201. I. DELIO; K. DOUGLAS; P. WOOD, El cuidado de la Creación, 180-186. 148 A. ROTZETTER, Clara de Asís: primera mujer franciscana, 151. 149 D. BRUNELLI, Clara de Asís, 216. 147

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 55

El fonament de tot seguiment contemplatiu, segons la petita planta de sant Francesc, com a Clara li agrada d’anomenar-se, radica en la seva força transformadora pel doble vessant que el caracteritza: la conversió i la cristificació. Més que mai avui és necessari accentuar la dimensió ètica del seguiment del Crist des d’un compromís de conversió personal per la transformació de la realitat. Això sense oblidar l’acció gratuïta de Déu150 que, mitjançant l’Esperit, crea de nou l’ésser humà a imatge de Crist recapitulant en Ell tot allò creat. Raimon Pannikar,151 referint-se al mètode contemplatiu de santa Clara, diu: «la transformación debe ser radical; empieza en nosotros y se hace extensiva a toda la realidad».152 Per tant, la contemplació no solament es la vocació de la persona, és també l’única esperança de la nostra realitat sociològica, humana, ecològica. El testimoniatge de Clara més important i eloqüent el trobem en la nova forma de vida a Sant Damià. Amb una amplia visió de la realitat social, Clara descobrí que la pobresa (la sobrietat de vida) i la fraternitat (la igualtat, tots som germans) són les dues dimensions de vida necessàries en aquell moment per dur a terme la seva missió com a dona consagrada i on cada una de les germanes ha de concentrar al màxim les seves energies per tal de fer de l’Evangeli la força viva i transformadora que pot canviar el món perquè és l’única força que de debò pot canviar el cor de la persona.153 En aquest context de transformació, en l’encíclica Laudato si el papa Francesc ens invita a actuar i a celebrar. Actuar, segons el text del papa, és un desafiament a l’educació en el sentit que és necessari que des dels àmbits de la formació es creï una ciutadania ecològica (LS 211) i un nou estil de vida fonamentat en la cura, la compassió, la sobrietat compartida, l’aliança entre la humanitat i l’ambient i la corresponsabilitat en tot el que existeix i viu.154 La celebració es realitza en un context de conversió ecològica que implica una espiritualitat ecològica.155 Aquesta vivència és més aviat una mística que mobilitza a les persones a viure l’equilibri ecològic: «l’intern amb un mateix, el solidari amb els altres, el natural amb els éssers vius, l’espiritual amb Déu» (LS 210). 150

«Entre tots els beneficis que vam rebre i anem rebent cada dia de la generositat del Pare de les misericòrdies, pels quals més ens cal retre accions de gràcies al Pare gloriós de Crist, és excel·lent el de la nostra vocació». (TestCl 2-4). 151 Raimon Pannikar (Barcelona, 1918 – Tavertet, 2010), és un dels representants més destacats del pensament intercultural i el diàleg interreligiós. 152 R. PANNIKAR, Mística y espiritualidad, Tomo I. [en línea] <https://books.google.es/books?id=_Hy7DgAAQBAJ&pg=PT136&lpg=PT136&dq=contemplación+tran sformación&source=bl&ots=zNbMtw5C8e&sig=Vz3oM> [Consulta: 7 de juny 2018]. 153 D. BRUNELLI, Clara de Asís, 242. 154 Cf. LS 203-208. 155 Cf. LS 216

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 56

5. COMPROMÍS ECOLÒGIC DE LES FRATERNITATS DE GERMANES POBRES DE SANTA CLARA AVUI Vuit-cents anys ens separen a les germanes clarisses (osc) de la nostra fundadora santa Clara. Tot i això, en aquest treball m’ha semblat adient prendre el pols a la dimensió ecològica que es viu actualment en la nostra família religiosa. L’estadística a nivell mundial de la qual disposo és de l’any 2012. Fou publicada per l’Oficina Pro Monialibus.156 Aleshores hi havia en el món 566 convents amb un total de 8.960 germanes,157 la majoria dels quals es troben a Europa. A Espanya, en l’estadística Confederal de 2018, hi ha 2.150 germanes clarisses i 169 convents.158 En acabar el capítol precedent, crec indispensable concretar i traduir l’espiritualitat ecològica a accions compromeses i perceptibles. De no ser així, passarà com en la majoria de les nostres reflexions, que queden reduïdes a bonics escrits literaris i poc més. L’espiritualitat és vida i l’ecoespiritualitat clariana demana concrecions. El mètode vital d’oració contemplativa de santa Clara, condensat en les quatre paraules que trobem en la relació epistolar amb santa Agnès de Bohèmia —mirar, considerar, contemplar i transformar—, ens motiva i empeny a ser persones de diàleg i de relació en condicions d’igualtat amb el nostre món per tal de reconstruir l’oikos o la casa comuna. Si interioritzem el significat profund d’aquestes expressions clarianes, les descobrirem plenes de matisos que acaben implicant la nostra forma de ser i d’estar en el món com a éssers creats per amor. Són únicament quatre paraules, però amb tanta força espiritual que inclouen l’examen contemplatiu dels diferents factores socials, espirituals, ideològics, que poden transformar el pensament actual. Aplicat a la nostra vida consagrada contemplativa influeixen el nostre posicionament davant la brutalitat consumista que condicionen i obren infinitat de possibilitats a les nostres opcions en la vida fraterna. Per això he considerat important veure quin és el grau de compromís ecològic que avui es viu en les fraternitats/comunitats de clarisses. Vaig enviar un petit qüestionari de vuit preguntes a fraternitats de diferents països. 5.1.QÜESTIONARI ENVIAT A LES FRATERNITATS 1.« Lloat sigueu, per la germana Aigua que és Pura, Humil i Casta» (Cànt 7). L’aigua, recurs natural renovable; això no implica que sigui il·limitat. Sabem que tres quartes parts de la terra estan formades d’aigua i que únicament l’11% és aigua útil per a l’ús de l’activitat humana. Sigui quin sigui l’ús que en fem (reg, refrigeració, higiene, 156

Oficina de la Cúria General dels Frares Menors a Roma per a les germanes clarisses. En aquesta estadística només són incloses les clarisses (osc), no inclou les clarisses urbanistes, les clarisses coletines o les clarisses caputxines. 158 CONFEDERACIÓN SANTA CLARA, «Hermanas Clarisas de España y Portugal», Bolletí nº 12 (2017 157

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 57

etc.), augmenta la seva evaporació. Tota l’aigua que s’evapora torna a la superfície terrestre, part d’ella caurà en el mar o en els rius o en els múltiples llacs que omplen el planeta. En aquest procés es perd un tant per cent important. Aquesta realitat, junt amb el canvi climàtic, augmenta una realitat de sequera que afecta greument el manteniment i sosteniment del nostre model social, basat en la mal viscuda societat del benestar. És una realitat que hi ha cada vegada menys aigua disponible per al consum humà, amb el que això afecta a la ramaderia i l’agricultura. Per aquest motiu hem de posar-nos uns objectius a curt termini, el consum responsable d’aquest bé imprescindible per la vida. - Com a fraternitat, ens preocupem de buscar alternatives per reduir, reutilitzant, el consum d’aigua? 2.«Lloat sigueu, el meu Senyor, pel germà vent i per l’aire, l’ennuvolat i el serè, i tot temps, pels quals a les vostres creatures doneu sosteniment» (Cànt 6). La nostra forma de viure ha aconseguit un nivell molt alt de benestar gràcies a l’energia que s’extreu del subsòl. Els electrodomèstics, els aparells d’imatge i so, les noves tecnologies, un sense fi d’elements que fem servir en la vida diària i que necessiten energia per funcionar o, en tot cas, han necessitat energia per a la seva producció. Per gaudir d’aquesta energia necessària es crema una quantitat ingent de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural), causants de l’emissió de gasos contaminants i que degraden l’equilibri atmosfèric de la biosfera i de l’estratosfera. Fins fa poc existia un perfecte equilibri dinàmic i una temperatura gairebé constant, actualment aquest equilibri es veu irreversiblement alterat per l’anhídrid carbònic (CO2) provocant el que se coneix com efecte hivernacle, una de les principals causes del canvi climàtic que estem patint en primera persona. Aquests gasos alteren els intercanvis energètics entre l’interior i l’exterior de l’atmosfera provocant les variacions climàtiques actuals. - És una responsabilitat personal prendre decisions per disminuir el consum energètic. ¿Som creatives per contribuir a l’ús eficient, auster i sostenible de l’energia, gastant la quantitat realment necessària? 3.«Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana nostra mare Terra, la qual ens nodreix i governa i produeix fruits diversos amb flors de tots colors i herba» (Cànt 9). El consumisme, que no el consum, resta vinculat inevitablement amb el malbaratament dels recursos naturals, la contaminació i la generació de residus de tota classe. Sabem, teòricament, que la capacitat de la naturalesa per continuar proporcionant-nos aquests recursos imprescindibles per a la vida en el nostre planeta és limitada; d’igual forma sabem que la terra està pagant un preu molt alt per assimilar les escombraries que produïm. - Com a comunitat de germanes pobres de santa Clara ens preguntem: ¿quins productes envasats en materials no-reutilitzables fem servir a casa nostra?, ¿com podem substituirECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 58

los i evitar-los si fos necessari?, ¿intentem emprar productes envasats en materials reutilitzables o reciclables? 4. « Santa Clara […] lloeu Déu cada vegada que veieu arbres bells, florits i frondosos» (ProCl 14). El paper és un material que utilitzem molt sovint. Per respondre les demandes del mercat, es tallen arbres sense cap control. En aparença les indústries del paper compleixen amb la llei replantant els boscos tallats, la irresponsabilitat arriba amb la replantació d’espècies de ràpid creixement, amb el perill de desertificació i d’alteracions dels ecosistemes. Aquest problema és especialment greu en els països pobres, d’on prové la major part de la fusta que s’empra en la producció del paper i els seus derivats. Sabem perfectament que els boscos i els seus ecosistemes són essencials per a l’equilibri de la vida del planeta. - En els nostres capítols conventuals, alguna vegada ens hem plantejat: ¿com podem millorar l’ús del paper?, ¿és realment necessari malbaratar-ne tant?, ¿pensem en la quantitat de persones a les quals estem perjudicant?, ¿les especies animals que s’estan extingint? 5. Els transports Hauríem de prendre consciència del fet que els desplaçaments tenen un elevat cost humà, social i mediambiental per les emissions de gas que contribueixen a l’efecte hivernacle en l’atmosfera (petroli i els seus derivats); el transport és el sector que produeix la major quantitat de gas contaminant. Moltes malalties respiratòries i morts prematures són conseqüència de la contaminació de l’aire, com també malalties nervioses, a més de l’impacte ambiental de les autopistes, de les línies d’alta velocitat i del transport aeri. Cert que els transports són una part essencial de gairebé totes les nostres activitats fora del convent i seria absurd renunciar-hi; per tant, és necessari buscar alternatives i optar models de transport més sostenibles. - Discernim sobre quines opcions de transport són més respectuoses amb el medi ambient?, ¿com aprofitar millor l’ús del cotxe? 6. L’alimentació La producció d’aliment és cada vegada més agressiva. Per exemple, els incendis que devasten la selva amazònica causats, entre altres raons, pel cultiu intensiu de soja, que s’utilitza cada vegada més com aliment de baix cost per a la cria industrial d’animals. L’agricultura intensiva utilitza pesticides i fertilitzants químics que enverinen els camps i l’aigua i contaminen els aliments produïts. Els aliments transgènics tenen conseqüències negatives per a l’ambient i per a l’agricultura (ús excessiu de substàncies tòxiques, pèrdua de biodiversitat) i també per a la nostra salut. ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 59

La cria d’animals s’assembla més a una fàbrica que a una granja, on els animals són tractats com peces d’una cadena de muntatge. Las flotes de pesca industrial destrossen les reserves marines. Santa Clara, en el seu Testament, expressa clarament que la terra ha de ser cuidada, per rebre la seva riquesa, però no explotada. Les germanes cultiven només el terreny que exigeix la necessitat, la que no sigui necessària per al manteniment de les germanes s’ha de deixar erma i sense cultivar (Cf. TesCl 54-55). - En el discerniment comunitari ens plantegem quin ús en fem, dels productes alimentaris?, ¿tenim cura, a l’hora de cuinar, d’utilitzar allò necessari per evitar que les nostres galledes d’escombraries s’omplin d’aliments mal usats? 7. La pregària El papa Francesc va instituir el 2015 la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació (1 de setembre). La raó que el papa donà fou que «ofereix a cada creient i a les comunitats una valuosa oportunitat de renovar l’adhesió personal a la pròpia vocació de custodis de la Creació».159 - En la pregària comunitària, hi és present la intenció per la cura de la creació? 8. La contemplació Santa Clara invitava les germanes a mirar amb l’atenció pròpia de qui sap captar la bellesa, l’harmonia i la vida en les coses creades: «cuando enviaba fuera del monasterio a las hermanas serviciales, las exhortaba a que, cuando viesen los árboles bellos, floridos y frondosos, alabasen a Dios; y que, igualmente, al ver a los hombres y a las demás criaturas, alabasen a Dios siempre, por todas y en todas las cosas» (ProCl 14,9). - És constant i habitual en la nostra vida fraterna l’acció de gràcies i la lloança per les criatures i pel món que ens envolta? Aquesta recerca ha estat enviada a 43 fraternitats de diferents nacionalitats: Portugal, Itàlia, França i Espanya. Traduït, per tant, al portuguès, l’italià, el francès i el castellà. Les respostes han estat minoritàries: 2 de França, 3 de Portugal, 2 d’Itàlia i 6 d’Espanya.

159

Carta del Santo Padre Francisco con motivo de la institución de la “Jornada Mundial de Oración por el Cuidado de la Creación”,[en línea] <https://w2.vatican.va/content/francesco/es/letters/2015/documents/papa-francesco_20150806_letteragiornata-cura-creato.html> [consulta: 1 d’agost 2018].

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 60

8ª 7ª 6ª 5ª NO SI

4ª 3ª 2ª 1ª 0

100

Gràfic estadístic Sensibilitat ecològica osc 2018 5.1.1. Aportacions de les Fraternitats - «Sí que és cert que les germanes grans de la comunitat ens han deixat un testimoniatge d’austeritat en l’ús i en el tenir cura de les coses que tenien al seu abast, però no per relació amb l’ecologia, sinó per un sentit de pobresa. Tant de bo aquest testimoniatge continués viu en el que fem avui dia, quan tenim tanta informació sobre els efectes nocius del mal ús del béns, tant pel que perjudiquen als recursos naturals com a totes les criatures del planeta».160 - «Com a Fraternitat ens preocupem per l’aspecte ecològic i el consolidem amb la formació d’un estil de vida que respecti la creació». 161 - «Fa tres anys que vam participar en un curset federal sobre la cura de la casa comuna i ens va ajudar molt per reflexionar sobre aquest tema i col·laborar-hi conscientment».162 - «No tenim present la cura de la creació com un tema en la pregària comunitària, sinó més com a tema de conversa entre nosaltres i de cara a prendre petites iniciatives que puguin contribuir a la cura d’aquesta creació».163

160

Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Barcelona (Espanya). Monastero San Nicolo’, Otranto (Itàlia). 162 Monasterio de Nuestra Señora de la Anunciación, Madrid (Espanya). 163 Monestir de Santa Clara, Reus (Espanya). 161

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 61

- «Com a Filles pobres de Clara d’Assís, la pròpia pobresa que professem ens exigeix una actitud responsable i ecològica. Cultivem ecològicament gran part dels productes alimentaris que consumim en comunitat, evitant l’ús de pesticides i fertilitzants químics, com a manera de preservar la salut de les germanes i de la Mare Terra. Tenim consciència que vivim en una societat de consum on l’ara és el que val. La satisfacció de les necessitats que es creen porten a la falta de respecte per la naturalesa i pel germà. Encara que sigui un petit gest per part nostre, sabem que pot ajudar a fer del nostre planeta un lloc de veritable fraternitat, on els recursos siguin bé administrats i compartits entre tots els éssers humans».164 - «En el tema de la relació amb la creació i de tot allò creat, que és el mitjà de diàleg i de manifestació de la voluntat de comunió i comunicació de Déu envers nosaltres, hi ha un element previ per descobrir i viure profundament l’íntima comunió amb la creació com a Do de Déu. Aquest element és la vivència i la necessitat personal de viure reconciliades. La reconciliació personal, que exigeix l’acceptació de tot i de totes les persones que ens envolten, és el mitja imprescindible per assolir un veritable respecte a la creació, establint una relació justa i fraterna amb ella».165

164 165

Mosteiro de Santa Clara, Monte Real (Portugal). Fraternitat de Santa Clara, Vilobí d’Onyar (Espanya).

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 62

CONCLUSIÓ En acabar aquest treball i fent una mirada retrospectiva, he arribat a la conclusió que la teologia i la ciència són dues perspectives diferents que juntes ens permeten veure l’univers en la seva amplitud, riquesa i profunditat. Com diu el rabí Jonathan Sacks:166 «La ciencia descompone las cosas para explicar su funcionamiento. La religión une las cosas para comprender su sentido».167 Això permet evita la confrontació entre la ciència que cerca d’explicacions i la religió que s’esforça en la recerca de sentit. DIMENSIÓ CIENTÍFICA La ciència afirma que la naturalesa és el resultat no únicament d’un sistema, sinó que és fruit de la suma de molts sistemes, com els de la biosfera, els ecosistemes i també el resultat de la seva història, de la seva cultura i de les relacions humanes. L’ecologia, com a ciència, és indispensable per descobrir, conèixer i formular els problemes actuals de la naturalesa i poder avançar en la recerca de solucions. Ens ofereix una millor comprensió de la interactuació dels organismes i de les relacions i dependències que és creen entorn seu, així podem comprendre com el nostre planeta acull la vida, com la respecta i la potencia, sempre que la mà humana el deixa, és clar!. No podem negar que la ciència ens ajuda a conèixer la bellesa, a valorar la diversitat i a percebre la interdependència de tota vida; tot i això, la ciència per si mateixa no pot ensenyar-nos a tenir-ne cura. Per comprendre la naturalesa i per donar una millor resposta al problema de la salvaguarda de la creació —com proposa també el papa Francesc en la seva encíclica— és necessari entrar en la dinàmica «d’una ecologia integral, que incorpori clarament les dimensions humanes i socials» (LS 137). L’ecologia integral va més enllà del llenguatge exacte de les ciències i ens vincula amb les categories de l’essència de l’ésser humà, és a dir, amb la dimensió espiritual, ètica, cultural i relacional. Les solucions tècniques seran sempre insuficients si no van acompanyades d’un canvi de mentalitat i d’una major conscienciació amb el fet que tot allò creat està relacionat. No hem d’oblidar mai que «l’autèntica cura de la nostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat, la justícia i la fidelitat als altres»(LS 70). 166

Jonathan Henry Sacks és un rabí ortodox britànic, filòsof, teòleg, autor i polític. Va servir com el Gran Rabí de les Congregacions Hebrees Unides de la Commonwealth de 1991 a 2013. 167 La gran alianza. Dios, ciencia y la búsqueda de sentido [en línia] <https://www.tarbutsefarad.com/resenas-libros/6510-la-gran-alianza-dios-ciencia-y-la-busqueda-desentido.html> [Consulta: 1 setembre 2018].

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 63

DIMENSIÓ BÍBLICA Encara que al llarg de la història moltes vegades s’han fet interpretacions errònies dels relats de la creació del llibre del Gènesis (Gn 1,1-2,4a; 2,4b-25), sobretot de Gn 1,28 «domineu-la; sotmeteu els peixos…», aquestes paraules, per desgràcia, s’han considerat com una llicència, sense límits, per explotar la naturalesa d’una forma global amb una única finalitat, el benestar dels humans, sense pensar que el benestar d’una mínima part de la creació —l’esser humà— està destruint allò que Déu creà per a benestar del planeta sencer. Una mirada més profunda de la història de la creació ens ofereix els següents punts de reflexió: - Déu es el creador de totes les coses. Per Ell existeixen. - Déu creador comparteix el seu poder, perquè la creació arribi a la seva fi. La terra produeix la vegetació; les aigües produeixen criatures vivents; el sol i la lluna regulen (radâ) el dia i la nit; els éssers humans reben l’ofici d’administrar la terra. - La creació és cosmos. Al principi existia el caos, però Déu, a través de la creació, va posar ordre i va estructurar-la interdependència. Cada creatura té el seu lloc assignat i la seva funció. - La creació és bona, veritablement bona, estimada i creada per Déu. L’univers té el seu origen en l’obra de Déu per mitjà de la paraula. Els humans van ser creats per ser bons i responsables els uns dels altres i de tota la creació. Encara que l’home i la dona no són un fragment del cosmos, sinó creatures fetes a imatge de Déu, per tant superiors als demés éssers creats. L’ésser humà té domini sobre la creació, però aquest domini està condicionat per el dominium altum168, que només pertany el Creador. - La terra és la casa de totes les creatures. Tota la creació resta beneïda per Déu. - El clímax de la història de la creació és el Shabbat, dia santificat per Déu. La celebració d’un dia de descans ens recorda que el nostre món i la nostra vida ens han estat donats simplement com a regal de Déu i que també es mereix el descans necessari per a la seva regeneració. Els salms, que són una lloança a Déu, ens recorden contínuament que ell és bo i «compassiu […] que estima entranyablement tot el que ell ha creat» (Sl 145,8-9), perquè «perdura eternament el seu amor» (Sl 136). Els salms i la literatura sapiencial sempre mostren aquesta interconnexió de totes les creatures, una espècie de família 168

S. Th. Q.66, II-II art.1.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 64

universal i de sublim comunió.169 Els llibres dels profetes, uneixen creació i alliberació com a actes íntimament connectats amb Déu.170 En el Nou Testament, Jesús presenta Déu com a Creador i Pare.171 Igualment ens recorda que tota la creació és important per a ell: «Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta» (Mt 6,26). Jesús visqué en harmonia amb la creació: «Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?» (Mt 8,27), perquè Crist mateix és el logos i la fi pel qual la creació existeix.172 I, per últim, Jesús entregarà totes les coses al Pare. Totes les coses, no solament els éssers humans, restaran totalment impregnades de la presència de Déu.173 Totes les fonts bíbliques ens fan una crida, no solament a la nostra responsabilitat de tenir cura de la terra, sinó que ens motiven a exercitar-nos en el descobriment de la pau i harmonia que existeix en ella; ens proposa una espiritualitat i una ètica d’hospitalitat i responsabilitat ecològica. DIMENSIÓ CLARIANA Per comprendre la creació com la casa més adequada per a l’Encarnació, es necessita alguna cosa més profunda, que arribi al nucli de la persona humana, no solament com un ésser físic, sinó també com un ésser espiritual. Aquest algú per a nosaltres, creients, és Déu. El misteri de l’Encarnació és l’arrel de l’espiritualitat de Clara d’Assís. I no solament el fet de l’encarnació en si mateix, sinó com es va manifestar aquesta Encarnació del Fill de Déu: en pobresa i humilitat. En aquest misteri, santa Clara descobreix la peculiar solidaritat de Déu envers els petits i els pobres, amb els marginats i els exclosos de la societat. La llista dels exclosos, de persones i situacions que són ignorades en l’actualitat cada vegada és més ample. Santa Clara ens invita a mirar, a considerar i a contemplar la forma desconcertant com Déu va irrompre en la història humana i la forma escandalosa de participar en ella. Més que la predicació i la pràctica de Jesús, el misteri de l’Encarnació ens revela el do i la proposta d’un Déu que es converteix en camí de vida, «el Fill de Déu se’ns ha fet camí» (TesCl 5). Pobresa i fraternitat concreten el seguiment i es converteixen en pilars de la forma de vida de les damianites. La meta a assolir és la fraternitat, la comunió entre tots els fills i filles de Déu, amb Jesucrist i amb totes les creatures. Però, per arribar a la seva realització, és necessari recórrer el camí de la pobresa, de la solidaritat amb els últims, 169

Cf. LS 89. Cf. Jr 32,17-21; Is 40,28b-29. 171 Cf. Mt 11,25. 172 Cf. Col 1,16; Jn 1, 1-18. 173 Cf. Col 1,19-20; 1Co 15,28. 170

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 65

com ho feu el Fill de Déu quan va entrar en la nostra història. Aquest és el secret de la pobresa radical que Clara d’Assís visqué. La renúncia a tota propietat (amb l’excepció del convent), és una forma de proclamar el destí universal dels béns i de denunciar l’acumulació i la possessió egoista que impedeix la fraternitat en establir diferències i jerarquies que privilegien unes persones i marginen, o fins i tot exclouen, a moltes d’altres. Santa Clara considerava allò superflu com un robatori als pobres; per això, en els seus escrits, hi ha una constant crida a l’observança de la pobresa, a tenir només allò necessari i a compartir amb tothom. Recordant un dels testimonis que parla en el Procés de Canonització, referint-se a la venda dels seus béns, afirma que els parents de santa Clara volien donar més diners que ningú per garantir així la integritat del patrimoni familiar, però que ella no volgué vendre res a la seva família, sinó a d’altres i d’aquesta manera donar oportunitat a altres persones per sortir endavant i també «perquè no es quedessin defraudats els pobres», és diu literalment en el text. El que va rebre de la venda ho distribuí als pobres En realitat, aquesta qüestió de la relació del cristianisme amb la riquesa i els béns temporals sempre ha estat viva, temes sobre els quals Jesús ha insistit fortament. Els Pares de l’Església manifestaren la convicció que Déu havia destinat els béns de la terra a tots els homes, no solament a alguns; per aquest motiu molts consideraven que allò superflu d’uns pocs era, en certa forma, un robatori davant la necessitat de molts. Sant Gregori Magne, que tanta influència tingué al llarg de l’edat mitjana, afirmava en la seva Regla pastoral ( III,21) que, al donar els indigents el que necessiten, no els donem del que és nostre, sinó que els restituïm el que és seu. El Concili Vaticà II també va tenir present aquesta ensenyança. En la constitució Gaudium et spes es manifesta la convicció que els béns creats haurien d’arribar a tots de forma equitativa, fins i tot diu: «[…] qui es troba en extrema necessitat té el dret de procurar-se el necessari a partir de les riqueses dels altres, […]» (n. 69). Aquestes afirmacions són fortes, tant dels Pares de l’Església com de santa Clara i del Magisteri de l’Església. Podem considerar-les exagerades, pensant que els sants acaben finalment perdent el seny però, en realitat, són més assenyats que nosaltres, homes i dones creients i practicants que, amb l’excusa del sentit comú, acabem per anular el missatge i la vida que Evangeli ens proposa, com diu el mateix Jesús als jueus, ens esforcen per mantenir tradicions i oblidem la llei de Déu. El mètode contemplatiu de Clara és molt senzill; es resumeix en quatre paraules: mira, considera, contempla i transforma’t. La contemplació segons santa Clara abraça tota la persona, sentits, desitjos, ment i cor formant un tot únic que desencadena i porta a terme el procés contemplatiu. Sense la participació del cos, sense la mirada sobre la realitat,

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 66

sense la relació sensible amb la resta de persones i creatures de l’univers, la contemplació seria una experiència alienant o es convertiria en angèlica, impossible per als éssers humans. Sense la participació de la ment, la visió de la realitat és ingènua i superficial. Però la contemplació va més enllà dels sentits i de la ment. Fa veure amb altres ulls, sentir d’una forma diferent, percebre el que les fredes anàlisis no aconsegueixen expressar. Clara d’Assís va viure amb simplicitat una vida senzilla, simplement amb allò necessari. La simplicitat és garant de la sostenibilitat del nostre planeta, ric en energies i recursos, però limitat. La simplicitat ens desperta a un viure d’acord amb les nostres necessitats bàsiques. Si totes i tots seguíssim aquest exemple, la terra seria suficientment rica i generosa per a tots i fins i tot gaudirien d’una discreta abundància. L’estil de vida ecològicament sostenible té el seu fonament en les relacions de cooperació en totes les activitats i en tots els moments. També suposa l’ús respectuós de tot el que necessitem i la disposició a reciclar-ho quan hagi complert la seva funció. La naturalesa es transforma en manifestació del Creador i tot pot transformar-se en oració davant el Creador. Santa Clara exhortava les germanes «a lloar Déu cada vegada que veiessin arbres bells, florits i frondosos; i volia que fessin el mateix en veure els homes i les altres creatures, a fi que Déu fos lloat en tot i per tot» (ProCl 14,9).

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 67

BIBLIOGRAFIA Fonts FONTES FRANCISCANAS II, Santa Clara de Assis. Escritos, biografias, documentos Braga: editorial. Franciscana, 1996. FONTI FRANCESCANE, Padova; Editrici Francescane, 2004. FONTS FRANCISCANES, Barcelona: La Formiga d’Or, 1991-1998. Francesc d’Assís – Clara d’Assís, Escrits, Barcelona: Proa 1988. Francisco y Clara de Asís. Escritos, nova edició, segon les últimes edicions critiques dels textos originals, preparada per J. Herranz, J. Garrido i J. A. Guerra, Oñati: Ediciones Franciscanas Arantzazu, 2013. La Bíblia, traducció interconfessional, Barcelona, Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret, Societat Bíbliques Unides, 1993. Los escritos de Francisco y Clara de Asís, traducció, notes i índexs de L. Iriarte ofmcap, València 1981. Los escritos de Francisco y Clara de Asís. Textos, apuntes de lectura, edició preparada pels germans J. Herranz, J. Garrido i J. A. Guerra, Oñati: Ediciones Franciscanas Arantzazu 2001. OBRAS DE SAN BUENAVENTURA, Madrid, BAC, 1945. OMAECHEVARRIA, I., Escritos de Santa Clara y documentos complementarios, Madrid: BAC, 1999. San Francisco de Asís. Escritos, biografías, documentos de la época, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos 1993. Magisteri de l’Església CONCILI VATICÀ II, Constitució Gaudium et spes, Madrid, BAC, 1966. FRANCESC, PAPA, Lloat sigueu (Laudato si’), carta encíclica sobre la cura de la casa comú, Col·lecció Documents del Magisteri, Barcelona, Claret, 2015. Diccionaris DIZIONARIO FRANCESCANO, Spiritualità, Padova, edizioni Messaggero, 1983. ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 68

GARCIA, J., “Ecologia”, Suplemento al Diccionario Teológico de la Vida Consagrada, Madrid, Publicaciones Claretianas, 2005, 273 – 292. Llibres BARTOLI, M., Clara de Asís, ed. Franciscana Aránzazu, Oñate, 1992. BODENHEUMER, F.,S., Aristole, the father of animal ecology, en Homenaje a MillasVallicrosa, vol.1, Barcelona 1954-1956. BOFF, L., (et al.), Cuidar la madre tierra, comentario a la encíclica Laudato si’, Madrid, San Pablo, 2015. BOFF, L., Ecología: Grito de la tierra, grito de los pobres, Madrid, Trotta, 2011. BOFF, L., Florecer en el yermo, Santander, Sal Terrae, 2006. BOFF, L., La voz del arco iris, Madrid; Trotta, 2003. BRUNELI, DELIR, Clara de Asís: camino y espejo, Madrid: BAC, 2002. CARBAJO, M., Crisis económica una propuesta franciscana, Madrid, BAC, 2013. CARBAJO, M., Raices de la Laudato Sí, Ecologia franciscana, Oñati, ed. Franciscanas Arantzazu, 2016. CREMASCHÍ, C., Clara de Asís: un silencio que grita, Oñati, ed. Franciscanas Arantzazu, 2011, DELIO, I., - DOUGLAS, K., - WOOD, P., El cuidado de la Creación,Oñati, Ediciones Franciscanas Arantzazu, 2015. DURAN, JACINT, El Càntic de les Criatures de Sant Francesc, Barcelona, Mediterrània, 2013. GRAN ENCICLOPEDIA, Madrid, RIALP, 1972. KREIDLER-KOS, M., - RÖTTGER, A., - KUSTER, N., Clara de asís amiga de la soledad, hermana de la cuidad, Barcelona, Herder, 2008. KUSTER, N., Francisco y Clara de Asís: una biografía doble, Madrid, Fundación de la Escuela Superior de Estudios Franciscanos, 2014.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 69

Kuster, N., San Francisco de Asís: Escritos Autobiográficos. Última voluntad de Francisco para Clara y sus hermanas, Madrid, Estudios Franciscanos, 2015, 239-280. IRIARTE, L., Letra y Espíritu de la Regla de Santa Clara, Valencia, editorial Asís, 1994. HUBAUT, M., Francisco de Asís peregrino hacia la luz, Oñati, ediciones Franciscanas Arantzazu, 2014. MOLTMANN, J., - BOFF, L., ¿Hay esperanza para la creación amenazada?, Santander, Sal Terrae, 2015. MONTORSI, G., Santa Clara de asís maestra de vida, Salamanca, Federación del Sagrado Corazón, 2008. RODRIGUES FONTOURA, OTÍLIA Mª, As Clarissas na Madeira, uma presença de 500 anos, Funchal, Centro de Estudos de História do Atlântico, 2000. URIBE, F. Introducción a las hagiografías de san Francisco y santa Clara de Asís (siglos XIII y XIV), Murcia, Instituto Teológico Franciscano, 1999,

Revistes ACCROCCA, F., «Francisco y Clara», Selecciones de Franciscanismo, 137 (2018) 79-86. BARTOLI, M., «¿Quién es Clara?», Selecciones de Franciscanismo, 79 (1998) 54-64. BARTOLI, M., «Santa Clara y la gata de Sant Damià», Selecciones de Franciscanismo 121 (2012) 65-75. BUEY, FÉLIX, «Santa Clara de Asís, clara luz que no cesa», Selecciones de Franciscanismo, 99 (2004) 373-396. CARBAJO,M., «Trabajo, identidad y “no-tuismo”. Por una recuperación de la dimensión del trabajo inspirándose en Francisco de Asís», Selecciones de Franciscanismo 133 (2016) 25-42.

HERRANZ, J., «Clara de Asís: apuntes biográficos», Selecciones de Franciscanismo, 122 (2012) 195-245. LAVILLA, MIGUELL ÁNGEL, «Actualidad de santa Clara de Asís», Selecciones de Franciscanismo, 116 (2010) 271-280. LÓPEZ, SEBASTIÁN, «La visión creyente de las criaturas en la experiencia cristiana de Francisco y de Clara», Selecciones de Franciscanismo, 109, (2008) 25-51). MATABOACH, ANTONI, «Les Esglésies cristianes i l’ecologia», El Senyal, 160 (2015) 8.

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 70

MOLINA, B., «Status quaestionis de las fuentes franciscanas en español», Selecciones de Franciscanismo, 136, (2017) 271-303. PUIGDEVALL, DOLORS. «Sant Francesc, un sant que ens inspira», El Senyal 172 (2016) 22. RECASENS, J., «Creació i Ecologia festa divina, compromís humà», Quaderns IREL, 17 (2007). VANIER, JEAN, «Francisco y Clara», Selecciones de Franciscanismo, 118 (2011) 35-47).

Recursos electrònics ANTON ROTZETTER, Clara de Asís: primera mujer franciscana, [en línea], traducció del portuguès: José Guillermo Ramírez (1995). <http://docplayer.es/57002778-Clara-de-asis-primera-mujer-franciscana-fr-antonrotzetter-ofm-cap.html> [consulta: 18/05/ 2018]. BOFF, L., Ecologia, política, teologia y mística [en línia] <ttp://www.franciscanos.net/teolespir/ecoboff.htm> [Consulta: 22 d’octubre 2017]. BOOF, L., Espiritualidad ecológica, [en línia] <http://formacion-integral.com.ar/website/?p=2826> [Consulta: 2 d’octubre 2017]. BOOF,L., Las tendencias de la ecologia, [en línea], Revista Pasos, 68, Segunda Época, Noviembre-Diciembre de 1996, <https://bibliodarq.files.wordpress.com/2014/12/boff-llas-tendencias-de-la-ecologc3ada.pdf.> [Consulta: 25 d’octubre 2017]. PANIKER, RAIMON, Mística y espiritualidad, [en línea], Barcelona, Helder, 2015 <https://books.google.es/books?id=_Hy7DgAAQBAJ&pg=PT136&lpg=PT136&dq=co ntemplación+transformación&source=bl&ots=zNbMtw5C8e&sig=Vz3oM> [Consulta: 7 de juny 2018]. VEGA CERNUDA, M. A., reflexiones críticas sobre la traducción al español de la fuentes franciscanas con especial referencia a las florecillas, [en línea] https://web.ua.es/es/histrad/documentos/produccion-investigadora-del-grupo/articulosasis/asis-2-miguel-angel-vega.pdf, [consulta: 12 de març 2018].

ECOLOGIA EN SANTA CLARA D’ASSÍS - 71