1
La col·lecció “Els llibres del Rabosot”, que amb aquest poemari iniciem, és un intent de mestissatge, de maridatge entre passions, el vi, la poesia, la il·lustració...; llegir, beure i veure són accions lligades als sentits i sentir és l’objectiu fonamental d’aquesta col·lecció. El primer llibre d’aquesta col·leció és un poemari de Pere Bessó, poeta consagrat de la poesia valenciana, que va acompanyat del vi ‘El Rabosot’, collita del 2009. El llibre conta amb la col·laboració d’un tropell d’il·lustradors, pintors i artistes plàstics que donen la seua personal visió als poemes d’un ja personal autor. Espere que passem una estona agradable en companyia del Rabosot i els seus amics. Voro Suay. Valleta d’Agres Octubre 2014
A Espe amb el teu record.
© Del text: Pere Bessó i González. © D’aquesta edició 2014: Edicions Camacuc © De les il·lustracions: Cada autor/a anomenats en l’apartat “il·lustradores i il·lustradors” Coberta: Maquetació: Joan Escrivà Aviñó Director de la col·lecció: Salvador Suay Payá Impressió: Set i set impressors Av. de l’Estació, 57. 46670 La Pobla Llarga Telèfon: 96 297 02 01 setiset@setiset.com ISBN: 978-84-86970-94-9 DL: V-2546-2014
Hi ha almenys una realitat que tots captem des de dins, per intuïció i no per simple anàlisi. És la nostra pròpia persona en el seu fluir a través del temps. És el nostre jo que dura. Henry Bergson.
PREGONARES LA LLUM Pere Bess贸
8
PRIMERA LLUM Oh nit sense objectes! Rainer Maria Rilke Darrere de les cases desposseïdes, les coses que importaven són només ombres buides. De què em serviria la veu que m’acomiada en silenci?
9
GARGOYLE La teu veu aflautada de closca falsa remunta la cresta de l’ona des d’on crida la gavina a la lluita cos a cos amb el cel cloc-plu de les aigües poc pregones.
10
LLIT DE PENSAMENTS PIDOLAIRE Mastega el peu del record ensaliva’l de vori taca àpex malva unfla pòmuls globus fins a la pedra desdiu deslluïment de cabells engomats llaüt de pits soscava borrissol de les ombres
11
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (I) Els cristalls del vent baden el llenç de l’horitzó ocult sota la finestra de la nit. És llavors que hi danses.
12
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (II) La flaire de les flors empal·lideix pels sentits de la neu en l’estació dels lliris; riures, crits, gatzara, una pila de fem mai ensebolida del tot en la nit del cor blanc-i-negre.
13
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (III) Definitiva com una ploma de cigne negre per a volar lluny de les ribes a trenc de vida.
14
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (IV) Com un martell de seda destrempes l’espill de pedra tosca del temps. Història Natural per als amants del baladre.
15
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (V) El vent bufa les cendres de la nit com si foren flors que dormien l’Absolut.
16
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (VI) Les ales blaves de la papallona de la mort aletegen impacients als cabells esfilegats del vent.
17
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (VII) La teua pell és una ferida oberta on nia la tristesa dels àcars, els silenci dels papirs de les ones de la darrera platja, un cementeri de conquilles arrossegades per la sang sedejant, mapa rugat d’un país on mai no es féu l’amor de manera certera…
18
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (VIII) La bogeria del passant que ha perdut l’àmfora del seu nom, però coneix les variacions del silenci de les aigües a l’espill de Narcís.
19
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (IX) A la fi de les paraules ni tan sols la pedra de la follia resta en silenci. Un udolament de soledats reconvingudes a l’aguait d’aquesta secreta pluja d’agost, en ser que la pedra s’escalfa al cor de l’ocell més fosc en l’alt brancam de la història.
20
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (X) Balancí dels ocells solitaris. (El clac-clac de la pluja tamborineja el somriure de gesmil al bes del rou de matinada a l’aguait de les fulles de setembre per a una tristesa grisa monòtona als alts finestrals del desamor…)
21
AFRODISÍAC El crit dels déus a través de la neu destria els homes.
22
JONÀS El desmón del vell mariner poeta al voltant d’una balena varada.
23
SINTAXI DEL SOMNI El teu sexe és el nus de la meua vena. (La presència en l’ombra del desig serà la cambra nua fins a trenc d’alba)
24
EL POU DELS DITS Al límit ets d’aquesta llum pregona, aigua somorta
25
GUINNESS Picote el silenci de colors com si l’ocell de l’arbre de la Nit amagara la campaneta d’estrena essencial, abans que les primeres llums no banyen el bosquet de les baies…
26
D’UN VERS D’AMÉLIA PAIS En la carta astral dels teus ulls endevine valls i flums ocults. No sé donar nom a tanta tendresa.
27
EL CANT DE FLAMES A John Cremona Hora foscant, el papall贸 arrossega el teu aband贸.
28
RAONS I DESRAONS Les sabates del gat, les urpes del poeta: quiasme del gran llit i de la mort petita.
29
RAONS I DESRAONS Les sabates del gat, les urpes del poeta: quiasme del gran llit i de la mort petita.
30
EL CAFETAL Per a Voro Suay Al cafetar l’aroma del desig desassossega.
31
ESPILL FOSCANT Per a Montse Rius. Després del pas dels cérvols al capvespre les aigües del teu pubis romanen intactes.
32
DEMPEUS ENCARA Ets l’arbre mort o l’èxtasi de l’àngel tot a les fosques?
33
L’OBLIVIÓ Massa caretes per al teu únic neguit… Surt la tardor!
34
L’OBLIVIÓ Massa caretes per al teu únic neguit… Surt la tardor!
35
ANTIC AMOR QUE REGÀ EL VI Ni els ocells ni els estels sabran dir-te’n. De la ferida fervent de la vida només hemorràgia o sang gelada.
36
LA SOLEDAT DEL MÈTODE El·lipsi vera que el carro de fenc duu en un sol mot.
37
SOCIALITZA EL POETA Quan la penombra escapa debades per l’única finestra d’aquesta cambra, tu ets ja la visió fosca, més pesada que l’ombra al bell mig de les greus ombres, l’espantall de poemes vells davant dels ocells de l’amor de darrer vesc. Encens les ascles de la fusta corcada, les engrunes de la carn esbocinada, les ales avariades de l’àngel mandra que tot s’ho guarda.
38
FOSCA TARDOR NomĂŠs els llavis al pitxer de les roses, enyor de tu.
39
DARRERA CAVALCADA sunt cel ce-o să-ți încalece ultimul memoria, iubito Alexandru Petria La darrera memòria i el mapa de les natges globalitzades vora la timba del desamor.
40
DAUS Al joc de pètals només compares tu.
41
ESTAT D’URGÈNCIA Albatros sóc als mars de la metàfora, la darrera illa.
42
ESTAT D’URGÈNCIA Albatros sóc als mars de la metàfora, la darrera illa.
43
DESPRENIMENT A Maria Roibu Per a què tants mots al pou del diable? Panseix la flor.
44
DESPRENIMENT A Maria Roibu Per a què tants mots al pou del diable? Panseix la flor.
45
ALS CAPCIRONS DE LES ALES Com ganivet amb irisacions de plata al mànec damunt del marbre polsegós, la soledat és una ciutat buida entre els taüts dels teus pits, fractals de matinada. El regust de la muda d’una serp rovellada als plecs dels teus genolls. Fins i tot, tinc a plom el ritme: fulgor desposseït d’estels, òrbites dels ulls del miratge, moaré humit dels dits abstrets, perifèria sotragada de les natges i la fi de sendera… A la ribera de les sandàlies inocule l’empremta del sexe.
46
SECRET ACORD Hummm, els meus llavis de la teua font m煤sica fan: Al路leluia!
47
A QUI VOLDRÍES ENGANYAR Fer la revetlla amb l’esperó del gall a mitjanit.
48
MANTIS RELIGIOSA A Natalie Wood Quan el lector sabedor abasteix d’insectes el jardí del poema, la realitat mateixa deixa de ser al defora. És com la tardor velada en la nokia d’un turista nipó al llindar de la terrassa del vell antiquari...
49
VOL D’ALTA NIT A Teresa Esteve La merla negra s’enyorava de tu, aigüeta clara.
50
PERTOT ELS PROPÒSITS D’ESMENA Voldríem acaronar els fruits de la nit sense necessitat de psalms ni de saltiris al pit, amb o sense miracles de cec, però ens acomiadem del ritme de les teules del possible mentre ens aguaita la rosada...
51
CONVENTUAL El desig punyent colpeja la fusta. L’arc del violí entre les dents.
52
AL DESLLUM DEL NO-RES Ombra de l’ombra, ni tan sols desmemòria, ombra impossible.
53
FONG DE VELLUT Em duus la nit, com un vòrtex de sorra davall de l’aigua.
54
SONA A DOLÇA TEMPESTA Res no esperen els morts en aquell lloc Mahmoud Temizyürek
Mulles l’orella del neguit trenat d’aigües baixes i reverberes com la pedra del caos en peüngla del cavall que desitja la bufada del vent dins de tu.
55
LA PARITAT Deus e os pardais Antonio Brasileiro
Encara més: Déu serà dels ocells folla memòria.
56
DARRERA LLUM NingĂş no em busque la remor de la vida en les parpelles.
57
58
« Poezia este trandafirul ce crește în potir de aur » Mihai Eminescu
59
60
Il路lustradores i il路lustradors
61
Inmaculada Martínez Martí (Mislata, 1975). Llicenciada en Belles Arts. Pintora i il·lustradora també treballa l’animació en 2D . És l’artista de capçalera del Celler “El Rabosot”.
Verónica Fradkin (Buenos AiresArgentina). Estudis de Belles Arts. Pintora, escultora, fotògrafa, serígrafa, video art i il·lustració.
Núria Corral Escudero (Sueca 1970). Llicenciada en Belles Arts. Conservadora i restauradora d’Obres d’Art, pintora, escenògrafa per a teatre, òpera i cine, alta decoració pictòrica, pintura mural i de cavallet.
62
Karina Vagradova (Moscou, Rússia). Artista plàstica, màster en producció artística per la Universitat Politècnica de València, viu i treballa a València desde 1991. Pintora i fotògrafa.
Fernando Barrué de la Barrera (València, 1965). Llicenciat en Belles Arts. Pintor que treballa l’abstracció geomètrica, mitjançant la utilizatció de la tècnica del frotatge.
María Payá Avilés ( 1965). Llicenciada en Belles Arts a València. Pintora i ceramista. Il·lustrà el llibre de poemes “Vivir apenas” de Ramón Espacio publicat en Maig de 2014.
63
Rosa Deltoro Cremades (València, 1979) Dissenyadora gràfica i màster en diseny i il·lustració. Treballa com il·lustradora per a Oysho i publica a Grazia, Vanidad, o The View of the Times
Verónica Deltoro Cremades (Barcelona, 1975). Llicenciada en Belles Arts. Pintora i artista plàstica, treballa fonamentalment la pintura realista i la instal·lació.
Carmen Ibarra Viguer (València). Llicenciada en Belles Arts. Pintora. Treballa desde l’abstracció, el color i la forma mijançant la utilització d’aquarel·les.
64
Ángel Diana Gatozubi (Almoacid de Zurita, Guadalajara 1963). Llicenciat en Belles Arts en 1988. Pintor abstracte que fonamenta el seu treball en l’experimentació matèrica sobre llenços.
Josep LLuís Olleta Llicenciat en Belles Arts en 1988. Pintor i restaurador treballa l’abstracció amb pasta de paper i realitza petites escultures.
Antoni Laveda (València, 1951). Llicenciat en Belles Arts. Catedràtic d’Educació Secundària. Il·lustrador i dissenyador gràfic treballa també en el camp editorial i publicitari.
Joan Escrivà Aviñó “Joanot” (València, 1977). Llicenciat en Belles Arts. Editor de la revista Camacuc. Il·lustrador, dissenyador gràfic i maquetador. Treballa amb el còmic des de què s’enrecorda.
Sheila Ramos Castellblanques (Borriana). Llicenciada en Belles Arts. Pintora. La base del seu treball artístic és el dibuix i la representació de la natura i tot allò que imagina.
M.Carmen Poveda Coscollá (València, 1975). Llicenciada i doctora en Belles Arts. Professora a la U. P. V., treballa l’animació figurativa al taller d’animació ‘El escalón de Julieta’.
Erik Lu (Kaohsiung-Taiwan). Pintor que realitza el màster de producció artística en la U. P. V.
66
67
Pere Bessó (València, 1951), Professor emèrit, traductor, poeta. Amb Manel J.M. Romero fou fundador de l’experiència poètica La Forest d’Arana. Ha publicat setze volums de poesia. Ha rebut diversos guardons, com ara, el premi Pasqual Asins i Lerma (1979); els premis Ausiàs March (Beniarjó, 1982 i Gàndia, 1987); el Vicent Andrés Estellés dels Octubre (2000); el Josep Maria Ribelles (2008) o el Premi de la Crítica de l’IIFV (2000)...
68