CAT
LA XARXA DE SENDERS ITINERÀNNIA Itinerannia és una xarxa de senders de 2.500 kms entre les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Una xarxa de senders, és com un mapa de carreteres, però pedestre, que permet anar de qualsevol punt a qualsevol altre. S’han recuperat antics camins històrics entre els pobles, per poder arribar a qualsevol petit indret. Aquesta xarxa permet fer múltiples excursions, en funció del temps que s’hi vulgui dedicar, el grau de dificultat, els interesos naturals, arquitectònics i culturals... Aquesta ruta que us proposem és només una mostra de tot el que podeu arribar a descobrir caminant per la xarxa Itinerannia, sigui al Ripollès, a la Garrotxa o a l’Alt Empordà!
06 OLOT
Garrotxa
LA SENYALITZACIÓ Tots els senders que formen part de la xarxa Itinerànnia estan marcats amb senyalització horitzontal (pintada en el camí) de color groc.
+INFO: www.itinerannia.net www.turismegarrotxa.com Les marques se situen, aproximadament cada 300 metres i es pinten amb pintura sobre escorces d’arbre, pedres o aprofitant algun altre suport que ja estigui implementat a la zona. La senyalització vertical, es troba en els encreuaments de camins. La senyalització de la xarxa bàsica (banderoles amb punta vermella) indica les 4 poblacions més properes en cada direcció i està indicat en temps. Les banderoles dels itineraris dels municipis, com el que teniu a les mans, tenen la punta verda i us indiquen el nom i la direcció de l’itinerari. Cada pal disposa d’una plaqueta que indica el topònim del lloc on està situat, l’altitud, les coordenades UTM.
Trobareu cartelleres informatives amb el mapa de la xarxa de senders de la comarca a cadascuna de les poblacions.
CURSA DE LA MOIXINA Mitjana
Cursa de la Moixina
3h 30min
10,8kms
06
CURSA DE LA MOIXINA
El primer encreuament és el O1B mas Perer (a la pista asfaltada darrere l’escultura) anem cap al Triai. Passem pel costat d’un petit pont de pedra, sense creuar-lo, anem paral·lels al rec fins a trobar el pal O1 rec de Revell, seguim direcció al Triai, per la carretera pavimentada. Fem cas omís dels trencants a dreta i esquerra. La carretera està flanquejada per murs de pedra, antigament fou un camí ramader ben transitat. Fem una petita pujada i arribem a una bifurcació. Girem a l’esquerra i veiem el prat del Triai (a la dreta), indret on es feia la “tria” dels ramats que pujaven o baixaven de muntanya i cada propietari recollia el seu escamot. D’aquí ve el nom. Pugem per la carretera fins a trobar el pal O13 cal Cucut, situat davant l’antic hostal. Girem a l’esquerra per un corriol que entra dins el bosc i anem en direcció a la fageda d’en Jordà (per la font de la Rocassa). És un bosc de roure martinenc amb avellaner, seguim fins a una carretera asfaltada. Girem a l’esquerra i al cap d’uns metres a la dreta per agafar una pista de terra que es va fent més estreta fins que es converteix en corriol. Es pot apreciar que la zona s’havia cultivat durant la primera meitat del segle XX, a mesura que l’agricultura es va anar mecanitzant, no era rendible cultivar-hi per la quantitat de pedra del terreny. Els murs de pedra seca formen l’entramat d’artigues (antics camps de conreu). En una artiga abandonada gran, hi ha la font de la Rocassa, és artificial i actualment no raja.
El recorregut està pensat per a corredors i té una indicació del perfil de la ruta i del punt on us trobeu a cada encreuament.
Seguim fins a trobar el pal O15 les Rocasses, girem direcció a la fageda d’en Jordà. Trobem l’antiga carretera de carretes que anava d’Olot a Santa Pau i a uns quants metres l’entrada d’una altra artiga on hi ha la frontera entre Olot i Santa Pau. Es pot veure l’escut d’Olot i la data de 1865. Continuem fins a trobar una cruïlla de 4 carreteres. Seguim recte fins al pal G74 fageda d’en Jordà, i anem cap al volcà de Cabrioler. Al cap de pocs metres trobem un altre encreuament SP6 can Batet, seguim cap al volcà. Anem recte fins que les marques ens fan girar a l’esquerra. Deixem els roures per anar trobant més faigs, som al cor de la fageda d’en Jordà. En aquest tram seguim les marques grogues, ja que el paisatge és molt uniforme i és fàcil desorientar-se.
FITXA TÈCNICA
Deixem el corriol i sortim a una pista que ens porta al costat d’un mas. Ja som fora de la fageda. Trobem una bifurcació i girem a la dreta. Passem pel costat d’un filat elèctric fins a desembocar a una carretera, fem una baixada i girem a l’esquerra. Seguim fins al pal SP7 can Bora, on continuem direcció al volcà. Anem per la pista de terra fins que que gira a la dreta. No la seguim; el cràter del volcà de Cabrioler queda just darrere la casa, nosaltres continuem per l’esquerra fins a arribar a una altra cruïlla de 4 carreteres. Girem a la dreta i seguint la carretera fins que es converteix en un corriol que puja fins al pal O12 clot dels Sants, anem cap als paratges de la Moixina.
Editorial Alpina
Temps: 3h 30min (caminant) Distància en kms: 10,8kms Alçada màxima: 568m Alçada mínima: 400m Dificultat: Mitjana
XARXA ITINERÀNNIA RUTA PROPOSADA CARRETERA RIU SERVEIS TURÍSTICS (Consultar web) SENYALITZACIÓ VERTICAL NUSOS DE LA XARXA
DESNIVELL ACUMULAT
En pujada: 174m En baixada: 174m
Tornem a agafar una antiga carretera de carretes fins que es bifurca: anem a la dreta i comencem a pujar. Deixem a l’ esquerra la casa de Pujou i a la dreta un dipòsit d’aigua.
Alçada (m)
568
484
400 0
3
6 Distància (km)
9
12
El recorregut d’aquest itinerari coincideix gairebé al 100% amb el recorregut de la Cursa de la Moixina, que se celebra cada primer de maig. El dia de la cursa, se surt des de la coneguda escultura del “Marc” al vial Sant Jordi. La senyalització de l’itinerari no es fa des d’aquest punt: podeu aparcar als vorals del vial o a la zona propera al parc de les Mores, i dirigir-vos fins al mas Perer (a la pista asfaltada que passa pel darrere l’escultura), on s’inicia el recorregut.
La carretera es converteix en camí i entrem en un bosc d’alzines fins a arribar al Collet. Girem a la dreta i baixem per una roureda amb sotabosc de boix. El camí és molt fressat i definit. Al cap d’uns 500 m arribem al clot dels Boixos. Deixem el bosc enrere i arribem a la casa del Prat. Trobem una pista, girem a la dreta per una carretera asfaltada, passats uns 50 m, agafem un corriol que baixa cap a l’esquerra. És un camí molt estret que va paral·lel a un rec que gairebé mai porta aigua. Passat can Fumarola arribem a una cruïlla de camins, seguim recte. Som als paratges de la Moixina. Passem per l’església de la Salut, agafem un camí empedrat que surt de darrere i ens torna a portar a una carretera asfaltada, anem a la dreta i seguim recte direcció al mas Engràcia, al cap d’uns 50 m som al punt de sortida.