Condició d’estructura
Juan Ramón Cárceles Román Projectes VII-VIII Un curs d'habitatge
Projecte urbà a Milà Herzog & de Meuron
“Construir correctament és l’essència de l’arquitectura; la correcció estructural… és condició suficient que engendra resultats estètics satisfactoris, doncs equival a la veracitat funcional, tècnica i econòmica” Pier Luigi Nervi
Apunts i refer猫ncies Estructura... com a condicionant com a expressi贸 com a distribuidor
Apunts i referències
Escola d’arquitectura Nantes, França 2009 Lacaton & Vassal
L’estructura en el projecte arquitectonic és un element de gran importància, que cal tenir sempre present des de l’inici del procés, per tal d’obtenir uns bons resultats. Pot ajudar a aportar singularitat al projecte, a obtenir una millor distribució, a fer-ho més econòmic... Aconseguir que sorgegi com a quelcom natural inherent
Conjunt Gallaratese Milà, Itàlia 1969-1970 Aldo Rossi
al conjunt hauria de ser sempre l’objectiu principal, per tal de treuren profit ja que ajuda a prendre decisions importants que poden condicionar molts altres aspectes. Ajuda a regular, a formalitzar les formes que en un inici es fan més a l’atzar. La possibilitat avui dia de fer ús d’una gran varie-
Apunts i referències
Casa Latapie Floirac, França 1993 Lacaton & Vassal
tat de materials i tècniques és un gran avantatge, podent aconseguir resultats ben diferents i originals. L’estructura pot ser oculta o vista, convertir-se en un element expressiu que alhora desperti interès. Pot anar de forma més “independent”, deslligada de l’envolvent, divisòries, mobiliari... o bé convertir-se en omnipresent creant un conjunt integrat.
Transformació d’habitatges Saint-Nazaire, França 2006-2013 Lacaton & Vassal
Pot ser emprada com a element regulador, aportant ritme a la obra. Les traces inicials del projecte son ràpides, flexibles i fluides, intenten respondre fàcilment seguint l’instint els requeriments i característiques que es tenen en ment per aconseguir un objectiu, però és aleshores quan redibuixant cada vegada es va modificant, i va prenent més
Apunts i referències
Apartaments Hebelstrasse Basilea, Suissa 1984-1988 Herzog & de Meuron
coherència a partir de la primera idea. A partir d’un esbós de la idea tant a nivell de distribució com funcional, es segueix un procés flexible, per donar les mateixes qualitats, adaptant la forma. En uns casos pot consistir en adaptació sobre un existent, Posteriorment s’adapta, sempre conservant aquestes qualitats i la essència de la forma.
Casa de pedra Tavole, Itàlia 1982-1988 Herzog & de Meuron
La flexibilitat que pot oferir l’estrucutra, segons el seu grau de formalització i regularitat. Quan sembla més fluida per que s’adapta i encaixa amb el lloc i el programa transmetent sensualitat. A vegades pot consistir tansols en un annex lleuger, realitzat de la manera més efectiva i senzilla possible. L’ús de diferents materials, cura dels detalls, la precisió, fan l’estructura més bella.
Estructura...
La realització de cinc projectes a Girona, d’escales ben diferents, des de la modificació d’un passadís fins a la projecció d’un alberg per resoldre alhora un problema de caire urbanístic, a fet possible la reflexió des de diferents punts de vista del tracte que rep l’estructura dins un projecte.
Estructura...
Un passadís Gran Via Jaume I, 37-39
Estat actual
Projecte de modificació del recorregut del passadís d’un habitatge. El projecte es basa en la simplificació de l’existent. Reducció de la excessiva longitud de l’actual. Es segueixen uns objectius bàsics els quals consisteixen en trencar el caràcter concèntric de l’habitatge. Actualment no existeix un recorregut radial que permeti
com a condicionant
connectar d’alguna manera el pati interior amb l’exterior. Aquest habitatge presenta una distribució funcional que ja no resulta adequada. Té un nucli de servei tancat, amb accés per una sola porta, El passadís genera un recorregut massa llarg. És vol donar força a quelcom més senzill i que alhora generi nous espais dins l’habitatge. Per a la modificació d’elements de l’habitatge es té
Estructura...
Projecte de modificació
present des de l’inici l’estructra existent. L’edifici està construit amb estructura de pilars, i tota ladistribució interior està realitzada mitjançant envans de supermaó. Previament es fa un analisi de la distribució d’aquesta per tal de determinar quins elements son fixes i ens poden condicionar. Principalment consisteix
com a condicionant
en la localització dels pilars, i com treballar a partir d’aquests per convertir-los en un avantatge.
Estructura...
Un canvi d’ús Edifici Caja Madrid, Carrer Sèquia,11
Projecte de reconversió d’un edifici d’oficines en un edifici d’habitatges de petites dimensions. De l’anàlisi de la planta existent, se’n deriva una distribució adaptada a l’estructura existent, tenint en compte el nucli amb els elements de comunicació vertical actual, dels quals se’n deriva el punt d’accés a cada planta i en conseqüència el nou corredor. Es realitza un
com a condicionant
repartiment dels tres nuclis importants que son, cuines, banys i nit, quedant la resta com el propi espai per estar, un habitatge estança. Dels 8 habitatges que es generen es dona una major superfície als que estan orientats a la plaça, i menor als que donen a la façana posterior del pati interior. Es realitza una distribució funcionalment igualitària
Estructura...
dels habitatges. La façana actualment mur cortina resulta modificada per tal d’adaptar-la a aquest nou ús. Es pensen varies solucions possibles, sempre partint de la situació dels pilars i el nucli de comunicació vertical. Es parteix de les alineacions dels pilars per tal de situar les divisories dels habitatges, i per tal de dis-
com a condicionant
simular-ne més les dimensions s’aprofita per col·locarhi tots els nuclis de serveis. Estructura existent de pilars. Distribució a partir d’un mòdul.
Estructura...
Col·locació d’un ascensor a la façana Carrer Travessia de l’Auriga, 6
Col·locació d’un ascensor exterior a la façana posterior d’un edifici d’habitatges. El resultat final d’aquest projecte és una evolució d’idees. La idea inicial de contraposar-se a la rectitud del trajecte d’un ascensor, la intenció de trencar-lo, dissimular-lo, aprofitant el joc del diferents accessos segons la planta fa que es generi una evolució d’una
com a expressió
forma, inicialment concebuda com una massa irregular que amagava l’element rectilini, una massa arribada a pensar com a un gran massís foradat per donar als habitatges la llum que necessiten i oferir unes noves estances annexes. Fins a convertir-se en quelcom lleuger, un element lleuger que ha canviat totalment conservant tan sols la essència original de la idea.
Estructura...
Aportant una nova façana de caràcter irregular. Tot el nou cos annex vol aportnar una nova expressió. Els lleugers forjats annexes de contorn irregular van decreixent de superficie a mesura que pujen de nivell, la distribució dels pilars metàl·lics inclinats es relaciona amb el contorn del nivell inferior i superior. S’afegeix un acabat de xapa perforada per crer un efec-
com a expressió
te encara més inteligible semiocultant l’estructura. D’aquesta manera es crea una serie de vestíbuls d’accés i balcons pels habitatges a la façana de l’edifici.
Estructura...
Remunta d’un edifici d’habitatges Carrer Travessia de l’Auriga, 8
Estructura existent
Baixants
Projecte de dos habitatges d’uns 60 m2 amb l’accés des de l’actual escala. S’analitza l’estat actual, per tal de determinar tots els elements existents tant a la propia terrassa com en els nivells inferiors del bloc i adaptar-se al màxim a aquests. Com a elements rellevants la terrassa presenta una
com a distribuidor
forta pendent i un parell de xemeneies, i dels nivells inferiors es localitza els baixants de cuines i lavabos i la distribució de l’estructura existent. Tot això per tal d’adaptar-se i causar els mínims problemes i reduir al màxim qualsevol dificultat amb un acurat disseny. La distribució és fa funcionalment simètrica, sempre
Estructura...
condicionada pels elements abans esmentats així com per la asimetria de la localització del badalot d’accés a la terrassa. El desnivell entre l’accés i les bores actualment es recorre sobre les pendents. Aquest fet comença a fer pensar sobre com es desenvoluparan els habitatges. S’inicia el treball en secció i es decideixen certs
com a distribuidor
aspectes que marquen la morfologia del projecte fins al final. Partint de la sortida a la terrassa i obrir-se cap a l’entorn, es genera un desnivell. I a partir d’aqui s’interpreta com un tot, una estructura conjunta que ajuda a distribuir donant el màxim d’igualtat als dos habitatges, treballant-los junts com una unitat.
Estructura...
Reforma d’un dels accessos a la ciutat antiga Plaça Sant Feliu
Projecte d’un Youth Hostel a Girona amb façanes al riu Onyar i a l’església de Sant Feliu. El projecte consisteix en resoltre un espai actualment destinat al transit rodat situat entre dues mitjeres. Per resoldre l’espai es vol generar un final per a les dues fileres d’habitatges, generant aquest final amb una idea senzilla però que alhora resulti atractiva, que con-
com a distribuidor
tingui cert aspecte monumental per generar aquest accés, però alhora el caràcter del qual no pot sortir, que es completar la filera d’habitatges, d’aquesta manera es fa el joc continu de les noves façanes. Aportant continuïtat i alhora un final, i generant aquest nou espai d’accés. Ens trobem amb dues mitgeres, un dels objectius proposats consisteix en resoldre-les. L’aspecte de la modi-
Estructura...
ficació de la plaça actual, destinada principalment a la circulació i estacionament de vehicles, i l’emplaçament en un lloc privilegiat com és situar-se entre el riu Onyar i San Felix. L’alberg es resol amb dos edificis, cadascun actuant sobre una mitgera, i realitzant la mateixa solució. L’alçada regulada pels edificis veïns, en cinc plantes.
com a distribuidor
Tant l’estructura com l’envolvent des de l’inici pren un caràcter irregular que amb el temps es va regularitzant fins a quedar en una superficie contiuna formada per set plans, corresponents a les diferents estances interiors. Es treballa amb una mateixa solució pels dos casos, la qual s’adapta al màxim amb els condicionants existents de cadascun.