www.elfinaldungranprincipi.cat Nº 1
Dimecres 13 de juny del 2012 1’5€
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI 4t ESO, EL FINAL D’UN CICLE
Res mai s’acaba si alguna cosa t’ho recorda. ESPORTS EN ACCIÓ.
ESPECTACLES.
ELS ALUMNES DE L’INTER DEMOSTREN EL SEU POTENCIAL A VILANOVA
L’INTER ACULL EL GRUP BUFA&SONS I DISFRUTA D’UNA CLASSE DE BALLS CARIBENYS Pàg. 13
DENÚNCIA Els habitants de Sant Sadurní están cansats de les pintades als carrers! Pàg. 4
DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA L’INTER ESPANTA ANDORRA
Pàg. 5
Pàg. 14
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
FITXA TÈCNICA EL DIRECTOR: Maria Sabater CONSELL DE REDACCIÓ: Anna Gumara, Marta Piqué CAPS DE SECCIONS: Arnau Vivó, Jordi Valls MAQUETACIÓ: Meritxell Sánchez COL·LABORADORS: Editorial 07, llums i so S.A., Imprentes Anoia.
ÍNDEX OPINIÓ (Pàg. 2)
PUBLICITAT (Pàg. 11)
4t D, UNA GRAN CLASSE, UNA GRAN FAMÍLIA
XERRADA (Pàg. 12) LA PUBLICITAT
EDITORIAL.. AVUI PARLEM DE.. (Pàg. 3) 4t ESO, EL FÍNAL D’UN CICLE
ESPECTACLES (Pàg. 13) BUFA&SONS I BALLS CARIBENYS
FOTO DENÚNCIA (Pàg. 4)
DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA (Pàg 14 i 15)
ESPORTS EN ACCIÓ (Pàg. 4 i 5)
L’INTER ESPANTA ANDORRA
EQUIP 4, PISCINA, RUGBI I VOLEI A VILANOVA.
DE VIATGE. ANEM A.. (Pàg 16)
CARTELLERA (Pàg. 6 i 7)
VIC
CINEMA, ESTRENES I CRÍTIQUES
UN RACÓ DE LA MEVA ESCOLA (Pàg. 16)
ENTRETENIMENTS (Pàg. 8)
QUÈ PENSA LA GENT?(Pàg 17)
HORÒSCOP (Pàg. 9)
PARLEM DE RETALLADES
UN LLOC DEL MEU POBLE (Pàg. 10)
A LA CONTRA (Pàg 18.)
ST. SADURNÍ D’ANOIA, ST. LLORENÇ D’HORTONS I ST. PERE DE RIUDEBITLLES
ENTREVISTA A RICARD GARCÍA
4t D, UNA GRAN CLASSE, UNA GRAN FAMÍLIA 4tD ha passat de ser una classe a ser una família, 4tD m’ha ensenyat a riure en moments on només tenia ganes de plorar, 4tD m’ha deixat ser jo mateixa. Es fa difícil dir hola a l’estiu i a la vegada dir adéu a aquesta classe, ja que han sigut masses els moments que hem viscut plegats! Des de cridar-nos i barallarnos per coses molt estúpides fins a formar un grup irrompible. Aquesta classe m’ha ensenyat a compartir i a saber escoltar, i durant aquest any m’he emportat el millor de cada un dels meus companys. Això és el que passa quan comparteixes classe durant 30 hores setmanals amb 34 persones... Que al final els acabes tractant a tots per igual, sense cap diferència i com un germà més. 4t D m’ha fet gaudir moltíssim aquest curs i me l’ha fet més fàcil de com me’l plantejava a l’inici.
4tD és inoblidable! Anna Gumara Página 2
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
EDITORIAL. AVUI PARLEM DE…
4t ESO, EL FINAL D’UN CICLE A vegades les coses normals poden ser extraordinàries. 12 de setembre del 2008: inici d’un cicle. Nervis, això es el que ens definia. 120 persones trepitjant l’Inter per primera vegada, mirades desconegudes i a la vegada esperançadores. Després d’una llarga xerrada, més nervis, ens tocava saber la nostre classe. 25 alumnes, dels quals només coneixies a 2 o 3, això és el que ens esperava. Però després del primer mes tot va canviar. Les mirades desconegudes, poc a poc, es van anar convertint en mirades de complicitat, els nervis en somriures i abraçades. A partir de segon, tot va ser una història diferent; els amics van canviar, les classes també i els professors encara més. A partir d’aquí va comenExcursió Girona 2n ESO çar una gran història sense final. Durant el nostre pas per l’Inter hem après que per aconseguir resultats cal lluitar, però que lluitant ningú t’assegura una gran recompensa, també es pot fracassar. Hem après que sempre s’ha de riure tot i que en certs moments també cal plorar. L’Inter ens ha fet créixer com a persones i com a companys, ens ha ensenyat a veure la vida d’una altra manera. Durant aquests 4 anys, hem viscut experiències inoblidables amb persones genials. Hem tingut moments bons i dolents, però tots quedaran gravats a la nostra memòria. Els bons ens ajudaran a tirar endavant quan més ho necessitem i els dolents ens serviran per no cometre els mateixos errors. 13 de juny del 2012: final d’un cicle. Nadal 2011, 4t D
Página 3
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
FOTO DENÚNCIA És indignant. El carrer és un espai públic perquè la gent en pugui gaudir i no trobar-se pintades a cada passa que fas. Els habitants de Sant Sadurní ja n’estan cansats i no saben què fer per aturar tot això, així que han optat per fer una denúncia al diari EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI per veure si els hi fan una mica de cas. Diuen que porten anys veient com els carrers del poble es van omplint de pintades (i algunes amb uns dibuixos i escrits molt desagradables) i l’Ajuntament ni s’hi immuta. Ara diuen que recolliran firmes per fer una crida general i aturar tot això. El que demanen és que l’Ajuntament imposi algun tipus de multa o denúncia cada vegada que vegin algun individu pintant alguna porta algun dia o altre pararan.
ESPORTS EN ACCIÓ Dimecres 25 d’abril els alumnes d’una classe de 4t d’ESO van anar a la piscina. Van quedar a les 13’25h a la porta i van estar-hi gairebé fins les 14’30h. Ells mateixos van dividir-se en 3 grups que van realitzar les 3 activitats que es van proposar i tenien com a objectiu treballar els diversos aspectes de la natació. Els objectius van ser poder practicar un esport com la natació malgrat no disposar de piscina a l’escola. Una altra activitat complementària que van realitzar els alumnes el dia 13 de març va ser anar al camp de futbol de Sant Sadurní a jugar a rugbi. Les dues classes que hi van anar van dividir-se en 4 grups separant nois i noies. Després de realitzar els estiraments corresponents es van jugar un total de 5 o 6 partits d’una duració de 10-15min. Els objectius eren jugar a rugbi en un lloc més adequat que els permeti aprendre’n la normativa i millorar la tècnica.
Els dimarts 8 i 15 de maig i els dimecres 9 i 16 de maig, els alumnes de 4tD van fer un total de 4 sessions a l’Equip4 que van consistir en activitats d’una duració d’1h: spinning, body pump, steps i pilates.
Página 4
Els objectius d’aquesta activitat coincidien amb els de les altres: fer la classe d’Educació Física d’una forma diferent i en unes instal·lacions de les que no disposen a l’escola.
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
SORTIDA A VILANOVA: TORNEIG DE VOLEI PLATJA. El passat dimecres dia 2 de maig els alumnes de 4t d’ESO de l’escola vam participar en un torneig de volei platja organitzat a Vilanova i la Geltrú des de l’assignatura d’Educació Física. Quan vam baixar de l’autocar vam poder esmorzar i posteriorment ens van fer la reunió informativa prèvia i vam dividir-nos en els grups ja fets dies abans. Cada grup va esperar el seu torn per a jugar la fase prèvia. Un cop superada hi va haver partits durant tot el matí i cada equip va obtenir la posició corresponent. Els objectius d’aquesta sortida eren molt diversos: passar un dia fent esport, fer una activitat que comptés amb la participació de tots els alumnes de 4t i practicar un esport que ja havíem treballat a classe. Els alumnes que hi van participar van valorar molt positivament aquesta experiència ja que fomentava l'interès per l’esport i la competitivitat. Marta Piqué i Arnau Vivó
CLASSIFICACIÓ FINAL Posició
Equip
1r
BLAU 1
2n
VERD 1
3r
VERMELL 4
4t
VERD 4
5è
VERMELL 1
6è
BLAU 2
7è
BLAU 3
8è
VERD 2
9è
BLAU 4
10è
VERMELL 3
11è
VERD 2
12è
VERMELL 2
Página 5
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
CARTELLERA El TOP 5 de la setmana: BLANCANEUS I LA LLEGENDA DEL CAÇADOR 2012. EEUU. DIR: RUPERT SANDERS. 12+ Acció, aventura i drama: Kristen Stewart es reencarna amb la única dona que supera en bellesa a la malvada reina decidida a destruir a tothom. Però la pèrfida sobirania ignora que un caçador (que la seva missió era matar -la) ha ensenyat a la jove a defensar-se. (128 min.) MEN IN BLACK 3 2012. EEUU. DIR: BARRY SONNENFELD. 7+ Acció: A MEN IN BLACK 3, els agents J (Will Smith) i K (Tommy Lee Jones) tornen… però al passat. J ha vist coses inexplicables durant els seus 15 anys amb els Homes de Negre, però res semblant al seu nou company. J descobreix que existeixen molts secrets de l’univers que K mai els va explicar. (108 min.) OMBRES TENEBROSES 2012. EEUU. DIR: TIM BURTON. 7+ Comèdia i fantasia: 1752, Joshua, Naomi Collins i Barnabas, marxen de Liverpool per anar a Amèrica. Però inclús un oceà no és suficient per escapar de la misteriosa maledicció que ha caigut sobre la seva família. Passen dos dècades i Barnabas (Johnny Depp) té el món als seus peus fins que comet el greu error de trencar-li el cor a Angelique Bouchard (Eva Green). La bruixa de l’Angelique el condemna a un destí pitjor que la mort. (110 min.) QUAN ET TROBI 2012. EEUU. DIR: SCOTT HICKS. APTE A TOTES LES EDATS Drama: Logan Thibault és sergent de la Marina nord-americana. Torna a casa després de la seva tercera missió a l' Iraq amb la única cosa que el fa feliç: una foto d’una noia que ni tan sols coneix. Descobreix que es diu Beth (Schilling) i a on viu, finalment acaba anant a casa seva. Tot i la desconfiança del principi i dels problemes que omplen la vida de la Beth, sorgeix un romanç entre ells. (101 min.) MARVEL: ELS VENJADORS 2012. EEUU. DIR: JOSH WHEDON. 7+ Acció: L’equip de súper herois més espectacular de tots els temps (Iron Man, l’Increible Hulk, Thor, Capità Amèrica, Ull de Falcó i Viuda Negre). Un enemic amenaça de posar en perill la seguretat mundial, i Nick Fury (Director de l’agència internacional pel manteniment de la pau), necessita trobar urgentment un equip que salvi el món del més gran dels desastres. Així comença una cerca per tot el món per reclutar el personal. (142 min.) Página 6
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012 CRÍTIQUES
TÍTOL: Els jocs de la fam TÍTOL ORIGINAL: The hunger games DIRECTOR: Gary Ross PRODUCCIÓ: Nina Jacobson i Jon Kilik GUIÓ: Gary Ross, Suzanne Collins MÚSICA: James Newton FOTOGRAFIA: Tom Stern REPERTORI: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Elizabeth Banks, Woody Harrelson, Donald Sutherland, Lenny Kravitz, Stanley Tucci, PAÍS: USA ANY D’ESTRENA: 2012 GÈNERE: Ciència ficció, drama DURACIÓ: 142 min.
SINOPSIS. Cada any el Capitoli de la nació del Panem (ruïnes d’Amèrica del Nord) organitza els Jocs de la fam. En aquests hi participen un noi i una noia de cada un dels 12 districtes, que són escollits per sorteig. En aquests jocs els 24 participants han de lluitar entre ells fins que només quedi un participant viu. Aquest any els participants del districte número
12, Katniss Everdeen i Peeta Mellark faran que tot sigui diferent. CRÍTICA Els jocs de la fam és una pel·lícula amb un argument molt clàssic i utilitzat en altres pel·lícules però que quasi sempre dona un bon resultat. Comparada amb les anteriors pel·lícules que havien sortit al mercat dirigides al públic juvenil és molt bona, ja que la clàssica història d’amor està present però no en l’arargument principal . En el film també podem observar les diferències de vida en els 12 districtes. És una pel·lícula una mica violenta i que t’ensenya que has de lluitar pel que tu vols. En els jocs la violència està sempre present ja que els 24 competidors han de lluitar a mort entre ells per poder guanyar el concurs. Durant el temps que duren els jocs observem com es comporten els participants dels diferents districtes: com s’ajunten entre ells, com actuen davant de situacions perilloses, com lluiten per la seva vida.. I també veiem que els dels districtes més pobres són els mes humils però a l’hora més perillosos. En resum és una pel·lícula que et pot ensenyar moltes coses i també et pot fer passar una bona estona. Meritxell Sánchez
TÍTOL: Intocable TÍTOL ORIGINAL: Intouchables DIRECTOR: Eric Toledano y Olivier Nakache PRODUCCIÓ: Nicolas Duval-Adassovsky, Laurent Zeitoun y Yann Zenou GUIÓ: Olivier Nakacheeric Toledano MÚSICA: Ludovico Einaudi FOTOGRAFIA: Mathieu Vadepied REPERTORI: François Cluzet (Philippe), Omar Sy (Driss), Audrey Fleurot (Magalie), Anne Le Ny (Yvonne), Clotilde Mollet (Marcelle), Alba Gaïa Bellugi (Elisa), Cyril Mendy (Adama), Christian Ameri (Albert). PAÍS: Francia ANY D’ESTRENA: 2012 GÈNERE: Comèdia DURACIÓ: 112 min.
CRÍTICA Hi havien unes grans expectatives en vers aquesta pel·lícula i així ha sigut. Ha estat un èxit social i cultural a França i ha sigut la segona pel·lícula francesa més taquillera de tota la historia del cine francès. És una pel·lícula divertida, positiva i molt emotiva, on la clau fonamental està amb la química i la compenetració que hi ha entre els dos personatges tot i venir de mons molt diferents. Aquí tenim una clara lliçó de que la vida, si lluites te’n pots ensortir. Tot gira al voltant de la malaltia d’un dels protagonistes, però el que volen els guionistes és que això només sigui un accessori i que aprenem a conviure amb l’humor i a disfrutar de la vida. La banda sonora d’aquesta pel·lícula també hi juga un paper molt important. Jo recomano a tothom que hi vagi, de veritat que val la SINOPSIS: És una historia emotiva i enginyosa, basa- pena. da en fets reals, sobre dos homes que mai s’haurien Anna Gumara d’haver trobat: un aristòcrata ferit d’un accident i un jove dels suburbis de París que es converteix amb el . seu assistent personal i li torna les ganes de viure.
Página 7
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
ENTRETENIMENTS BUSCA ELS NÚMEROS QUE HI FALTEN:
ELS MOTS ENCREUATS:
LES SET DIFERÈNCIES:
HORITZONTALS: 1. La saliva de la família Cargol. Caram, en Jep ha perdut la inicial. 2. Ànima de pera. Llençol estès al pal major del vaixell pirata. 3. Posar fil a l’agulla en la difícil tasca d’adobar els pantalons. Obre la llauna. 4. Pren mides amb molta sinceritat. 5. El tirem amb l’esperança d’anar d’oca a oca. Pago a mitges. 6. Dreta com un pal. Riera carregada d’aigua. 7. Estiro per passar la nit còmodament. Caixeta blanca que s’obre i no es tanca.
LA TIRA CÒMICA:
Página 8
VERTICALS: 1. Boqueta dissenyada per dir piu-piu. Vint-i-quatre hores en la vida d’un escura-xemeneies. 2. Olor bona i agradable, sobretot a Roma. La primera de juliol. 3. Cine a la romana. Acomodar-se al voltant de la taula rodona. 4. Els pares de la mare del meu cosí. Final modèlic. 5. Cuc amb clara vocació de papallona. 6. Pell d’esquirol. Ballo com una baldufa. 7. Companya inseparable dels pics. Ocellet al bell mig del restaurant.
Solucions a la página següent:
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
HORÒSCOP ÀRIES (21 març – 20 abril): Avui tindràs notícies o rebràs una sorpresa d’una persona que fa molt de temps que no veus.
TAURE (21 abril – 20 maig): Bona jornada per prendre decisions i resoldre temes importants.
BESSONS (21 maig – 21 juny): Posa més passió a la vida. És el consell que et donen els astres per acabar amb bon peu el dia.
CRANC (23 juny – 22 juliol): Els teus amics et faran costat si estàs passant un moment una mica crític.
LLEÓ (23 juliol – 22 agost): Has de saber escoltar i entendre la teva parella i no desconfiarne perquè no sempre tindràs la raó.
VERGE (23 agost – 22 setembre): El millor és que avui t’escoltis a tu mateix abans de cometre qualsevol disbarat o prendre una decisió important.
BALANÇA (22 setembre – 22 octubre): Ocupa’t dels teus assumptes i no vulguis solucionar els problemes dels altres ni posar-te pel mig.
ESCORPÍ (23 octubre – 21 novembre): Dedica una part del dia a treballar la teva autoestima. Has de començar a valorarte més.
SAGITARI (22 novembre – 20 desembre): Fes una reunió amb amics. En aquests moments necessites estar amb ells i oblidar-te de la feina.
CAPRICORN (21 desembre – 19 gener): Avui tindràs un dia una mica estrany i pot ser que pensis que potser hauria estat millor no aixecar-te del llit.
AQUARI (20 gener – 18 febrer): Bon dia per expressar els teus sentiments, que no t’espanti el rebuig o no sabràs mai què hauria pogut passar.
PEIXOS (19 febrer – 20 març): No diguis sempre el que et passa pel cap, a vegades hauries de controlar-te una mica i mossegar-te la llengua.
SOLUCIONS DELS ENTRETENIMENTS: 1
2
1 B A
3
V A
2 E R 3 C O 4
4 5
6
7
E P
V E L A S
I
R
L
M E S U R A
5 D A
U
G O
6 I
R I
A D A
7 A J
E C
O U
Página 9
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
UN LLOC DEL MEU POBLE Plaça Mossen Comerma (Sant Llorenç d’Hortons) La Plaça Mossen Comerma és un lloc molt emblemàtic de Sant Llorenç d’Hortons. És una plaça molt extensa amb espais coberts de gespa i una pista de sorra per practicar-hi algun esport. És important perquè mai és buida, sempre hi ha vida i molts infants hi van a passar la tarda. És un lloc estable que disposa de bancs on sempre s’hi pot passar l’estona amb tranquil·litat. Meritxell Sánchez i Marta Piqué
L’Ateneu (Sant Sadurní d’Anoia) L’Ateneu de Sant Sadurní d’Anoia és un terreny on hi podem trobar una pista d’hoquei patins, l’esport més famós i significatiu del poble, un bar i una altre pista descoberta. Allà s’hi reuneixen els joves a passar les tardes dels caps de setmana jugant a futbol a la pista descoberta. Normalment després de jugar a futbol els joves van al Matxembrat Dolç. A l’Ateneu s’hi celebren molts esdeveniments importants com l’empalmada d’estiu, Barris, la Festa Major, Cap d’Any, etc. Jordi Valls «La Plaça Llisa» (Sant Pere de Riudebitlles) «La Plaça Llisa» és una plaça que no té nom i els joves anomenem així des de fa molt de temps. En aquesta plaça per la Festa Major s’hi fan concerts i d’altres esdeveniments. És un punt de trobada dels joves de Sant Pere de totes les edats. En aquesta plaça també hi podem trobar una pista de futbol Anna Gumara i Arnau Vivó
Página 10
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012 PUBLICITAT
Audi A6 2.5 TDI Año 1999 226.000 Km Cádiz 8.900 €
Lexus Is 220d IS220d SPORT .. Año 2007 91.000 Km Barcelona 16.900 €
Kia Carnival 2.9 CRDI Año 2006 20.000 Km Lérida 19.400 €
Jeep Grand Cherokee 4.0 L.. Año 1994 173.000 Km Almería 7.200 €
EL TEMPS
Página 11
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
LA PUBLICITAT El dia 11 de juny, l’Eduardo Felipe va oferir a l’alumnat de 4t una xerrada a la sala d’actes sobre el món de la publicitat. Va informar-los de què la publicitat és essencial per a molts mitjans de comunicació i es troba dins el departament comercial a la secció de marketing. L’Eduardo va explicar que els criteris necessaris per escollir el públic al que haurà de dirigir-se un tipus de publicitat són els criteris geogràfics, demogràfics, psicogràfics i conductuals. El que l’Eduardo Felipe va voler deixar clar durant la xerrada va ser que costaria molt trobar arguments en contra de la publicitat. La publicitat ens fa lliures i s’ofereix a satisfer els desigs humans. No és veritat que la publicitat crea necessitats humanes: les necessitats ja hi són, l’únic que pretén la publicitat és oferir-se a satisfer aquestes necessitats, tot i que les necessitats humanes són pràcticament insaciables. També va explicar que les condicions que ha de reunir un bon envàs d’un producte han de ser les següents: ha de ser llampant, ha d’haver-hi una relació entre contingut i continent i ha de ser fàcilment transportable. La xerrada va tenir una duració d’una hora i mitja i al final, l’Eduardo va dedicar una estona a respondre les preguntes dels alumnes. ARTICLE D’OPINIÓ Vam trobar la xerrada de l’Eduardo Felipe molt interessant. Creiem que és un tema que desperta interès i curiositat perquè està present en el dia a dia de tots nosaltres. És veritat que les persones ens deixem influenciar fàcilment per la publicitat i va estar bé tenir-ne més coneixement i saber-ne alguna cosa més. L’Eduardo va exposar molt bé i de forma coherent les idees sobre el marketing i tot el món de la publicitat. Els alumnes ho vam trobar una experiència realment educativa. Marta Piqué i Arnau Vivó Página 12
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012 ESPECTACLES
LA MÚSICA DELS BUFA&SONS FA TREMOLAR LA SALA D’ACTES DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL Els alumnes de l’Intermunicipal van poder gaudir de l’actuació dels Bufa&sons a la sala d’actes el passat divendres 8 de juny. Els alumnes ens vam reunir amb els Bufa&sons a les 10’30h a punt per deixar-nos sorprendre pel seu talent musical poc comú. Van dur una molt bona preparació i organització al llarg del concert i el públic va reaccionar correctament. El públic estava format pels alumnes de 4t d’ESO de l’escola, que al principi es van mostrar curiosos i sorpresos i més endavant amb ànims de seguir escoltant i gaudint. Fotògraf: Arnau Vivó El grup està format pel Xavi Lozano, presentador d’un programa de tv3 i qui va dur el timó de l’actuació i tocà els instruments de vent amb l’acompanyament del Marc Vila i del Guillem Aguilar, que toquen instruments de corda i percussió, respectivament. Personalment creiem que els punts forts d’aquest espectacle van ser l’originalitat, la peculiaritat i el fet que el públic no fos conscient del tipus d’actuació que viuria durant el concert. Ens van sorprendre amb l'utilització d’un mànec de bicicleta i d’una tanca com a instruments de vent, d’un xiulet de nas, d’una gralla transparent i d’una regadora amb doble utilitat. Durant la roda de premsa que es va dur a terme a l’acabament del concert, els Bufa&sons ens van respondre algunes preguntes dient que ja porten 4 o 5 anys com a grup i que el seu primer concert va ser al CosmoCaixa. El Xavi Lozano va confessar-nos que no té previst deixarho fins d’aquí molt de temps. Marta Piqué i Arnau Vivó
EL GIMNÀS DE L’ESCOLA ACULL UNA REPRESENTACIÓ DE BALLS CARIBENYS El divendres 9 de juny tots els alumnes de 4t d’ESO van fer l’última classe d’Educació Física d’aquest curs. El Carles Espinach va fer-los posar en pràctica tot el que havien après. Durant la primera part de la classe, l’alumnat de 3r d’ESO va ser-hi present i va poder fer-se una idea de què hauria de treballar l’any vinent. Es va ballar salsa i tango en parelles aleatòries que anaven canviant a mesura que avançava la classe. Els alumnes van reaccionar positivament davant d’aquesta activitat i hi va participar gairebé tothom. L’activitat va finalitzar amb la pràctica d’un pas molt complex que consistia en que la noia es deixés caure recolzada pel braç del noi.
Página 13
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA
L’INTER ESPANTA ANDORRA Són les vuit del mati, l’autocar arrenca amb 73 alumnes… 26 de març del 2012:
El despertador va sonar, i pocs segons després em vaig aixecar del llit amb un sol objectiu: colònies 2012. Vaig revisar la maleta infinitats de vegades abans de pujar al cotxe i marxar. A les 8 del matí ens vam concentrar tots els alumnes de 4t davant de l’escola, i ansiosament vam carregar les maletes a l’autocar i amb empentes vam aconseguir pujar. El viatge amb l’autocar no es fa llarg i a més parem a esmorzar a l’àrea de Guisona, un àpat que acaba sent divertit ja que t’has de fer tu mateix el menjar.
ALUMNES A L’AUTOCAR Quan arribem a l’hotel estem tots molt cansats, però toca anar a dinar al camp de futbol i fer una mica d’esport. Jo vaig jugar a bàsquet amb uns quants alumnes i un professor, va ser divertit.
Página 14
Al tornar a l’hotel vam tenir temps per instal·lar-nos, les habitacions eren força grans i no vam tenir problema per guardar la roba. Al cap de poca estona anem a pistes a llogar el material, no hi ha gaires cues i podem tenir un primer contacte amb la neu. Allà tots som conscients dels tres dies que ens esperen. Quan tornem a l’hotel anem a sopar i ens deixen sortir una estona per Encamp, però com que fa fred i no hi ha gaire ambient tornem tots ràpidament a l’hotel. Aquella nit ningú té son i tots tenim immenses ganes de veure les habitacions veïnes però tot i això ho fem sense molestar gaire. 27 d’abril del 2012:
A les 8 va tornar a sonar l’alarma, aquest cop a ritme de Txarango. Vaig despertar a les companyes de l’habitació que poc a poc es van anar aixecant. Al baixar a esmorzar es notava a l’ambient els nervis per començar a esquiar, gent que no havia esquiat mai, d’altres que feia molt que no hi anaven i d’altres que hi van molt sovint però no amb els amics. Seguidament vam pujar a l’autocar per arribar a pistes a una hora adequada. Allà vam agafar tot el material i els
ALUMNES A PISTES monitors ens van dividir en dos grups: els que no han esquiat mai i els que sí. Aquests últims comencen a fer les primeres baixades dividits en dos grups per nivells. A l’hora de dinar estem tots afamats i comentem les primeres sensacions. Durant la tarda podem esquiar sense monitors així que aprofitem l’estona per fer algunes baixades amb els amics. S’acaba el primer dia d’esquí, guardem el material i anem ràpid cap a l’hotel. Un cop dutxats i sopats agafem l’autocar i anem cap a Caldea. Feia molts anys que no hi anava i m’encanta. M’ho passo genial anant de piscina a piscina, passant per les saunes i els banys romans. Després de quasi dos hores per Caldea tornem a l’hotel, estem tots baldats i les ganes de visitar els veïns s’han esfumat. Ens en anem a dormir tots ben ràpid.
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA 28 de març del 2012:
Avui ja no tenim tantes ganes de llevar-nos, arribem de les últimes a esmorzar i després pugem a l’autocar tots molt cansats. A pistes el dia passa com ahir però poc a poc la gent millora el nivell. Després del dia a pistes i sense poder canviar-nos baixem a Canillo. Ens donen uns entrepans per berenar i després entrem a la piscina. Aprofito per nedar una estona i després anem a la piscina petita per relaxar-nos. Aquesta nit ja no estem tan cansats i aprofitem per passar una estona amb els veïns. 29 de març del 2010:
Avui ningú escolta el despertador, els professors tenen feina per despertar-nos, però després de molt insistir ho aconsegueixen. Molts alumnes es queixen perquè amb dos dies d’esquí ja n’hi ha prou però jo vull aprofitar al màxim el dia d’avui. M’ho passo molt bé i per la tarda aconsegueixo baixar alguna pista amb més nivell de dificultat. Les últimes baixades les gaudeixo al màxim ja que se que tardaré molt a tornar a esquiar. Per la tarda anem a comprar a Andorra la Vella sense poder-nos canviar. Vam passejar pels carrers més comercials sense gaires ànims i al final després de molt buscar vam tornar a l’autocar carregats de xocolata. A l’arribar a l’hotel anem a les habitacions a canviar-nos i després tots a sopar i amb les forces renovades baixem a la sala de l’hotel.
Allà tenim karaoke i una pista per ballar, després dos profes i un alumne toquen cançons amb la guitarra i acabem tots cantant. Cap a dos quarts de dues tornem a l’habitació disposats a fer que aquesta nit sigui inoblidable.
ALUMNES DURANT L’ÚLTIMA NIT 30 de març del 2012:
Em llevo després d’haver dormir mitja hora i vaig a despertar a les meves companyes d’habitació. Acabo de fer la maleta i baixo a esmorzar. Allà veig les cares de son i de tristesa dels meus companys, que com jo no volen marxar. Som conscients de que aquestes eren les últimes colònies que podíem passar tots junts i se’ns han passat molt ràpid. Mentre esmorzem recordem tot el que hem viscut aquests quatre dies expliquem anècdotes i riem molt. Després d’esperar molta estona puc carregar la maleta i un cop tothom ho ha fet pugem a l’autocar, aquest cop per fer el viatge que ens portarà de tornada a St. Sadurní. Quan el bus arrenca miro per últim cop l’hotel on he passat 5 dies espectaculars.
A l'autobús decidim que hem d’aprofitar al màxim l’últim trajecte. Per això traiem les restes de menjar i comencem a repartir. Mengem, cantem i riem. A mig camí parem per poder anar al lavabo, però ràpidament tornem a pujar a l’autobús i continuem amb el que estàvem fent. Arribem a St. Sadurní un altre cop i l’entrada de l’escola està plena de pares que volen veure al seu fill, molts són incapaços d’esperar que baixi de l’autocar i tregui la maleta. Trec la meva, m’acomiado dels professors i dels amics i veig a la meva mare. Vaig cap a ella, la saludo i pujo al cotxe. Sóc incapaç de fer res més, m’estic morint de son.
TOTS ELS ALUMNES DE 4t d’ESO QUE VAN ANAR DE COLÒNIES A ANDORRA. Les colònies a Andorra van ser un viatge inoblidable. Vam poder gaudir professors i alumnes tots junts de 5 dies genials. Van ser molt especials ja que sabíem que era el final d’una etapa molt important de la nostra vida. Meritxell Sánchez Página 15
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
DE VIATGE. ANEM A… VIC Vic està situat entre el mar i els Pirineus, i a només setanta quilòmetres de Barcelona. És capital de la comarca d’Osona. La historia es pot veure reflectida als carrers i a les places del centre històric. Aquesta ciutat acull contrastos de tradició i modernitat, del món rural i avenços i té la capacitat de tenir la tranquil·litat d’una ciutat petita però a la vegada ser ciutat animada i festiva. Llocs d’interès turístic:
On dormir:
On menjar:
El mercadal
Hotel Can Pamplona
Nou Pamplona
La casa de la ciutat
Hotel Balmes
Cardona 7
La Catedral
Hotel Estació del Nord
Mr. Coffee
Casa Clariana
Hotel Ciutat de Vic
Òpera Barroca
Casa Cortada
Allotjaments Vic
Trinacria
Església i Convent de Sant Domènec
Hostal Osona
Palau d’Orient
Alberg-Residència Canonge Collell
El Merlot
Les muralles de Pere III
El Petricó
Càmping Osona
El Mercadal és la plaça principal de la ciutat de Vic. Aquí és on s’hi concentren la majoria d’espectacles. S’hi destaquen les arcades que l’envolten.
UN RACÓ DE LA MEVA ESCOLA Les grades del pati de l’escola són un lloc essencial per a molts de nosaltres. Allà ens hi reunim alguns companys de classe a l’hora del pati per menjar-hi l’entrepà o per descansar-hi abans i després de dinar. Només mirant-les, cadascun de nosaltres podria recordar mil moments inoblidables viscuts en aquestes grades en companyia dels amics. Al llarg d’aquests quatre anys d’ESO hi hem estudiat a última hora, hi hem rigut o conversat però sobretot ens hi hem anat fent grans. Página 16
Arnau Vivó i Marta Piqué
EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI
Dimecres, 13 de juny de 2012
QUE EN PENSA LA GENT? PARLEM DE LES RETALLADES... El Dijous 7 de juny els periodistes del diari EL FINAL D’UN GRAN PRINCIPI, van sortir al carrer per poder dur a terme l’enquesta de les retallades i tenir un recull sobre el què pensa la gent de Sant Sadurní. L’enquesta va ser realitzada a 30 persones d’entre setze i vuitanta anys i dels dos sexes.
Després de buidar les enquestes, hem pogut veure que el 100% de la població de Sant Sadurní no està a favor de les retallades. Pel que fa sanitat, és l’àmbit on la gent creu que han perjudicat més les retallades, però també hi ha gent que ha fet referència al departament d’educació. Tant els homes com les dones que han estat entrevistats estan en contra de salvar Bankia, ja que no creuen que sigui la millor opció per parar l’augment de les retallades. Quan s’ha preguntat si creuen que la Unió Europea intervindrà a Espanya per poder solucionar-ho d’una manera més eficaç, la majoria de la gent de Sant Sadurní ha contestat que no, però també hi ha una petita part que creu que si la Unió Europea ajuda al País, les retallades disminuiran. També s’ha preguntat si han notat les retallades a la seva localitat i les respostes han estat variades, ja que algunes persones han contestat que no han notat les retallades al seu poble per algunes raons (no tenen fills, per tant no els porten al col·legi o fa molt de temps que no van al metge, etc.). En canvi, la resta de gent ha dit que sí, ja que tenen fills que van al col·legi públic o bé utilitzen els serveis de sanitat habitualment. Quan se’ls ha preguntat si creuen que els joves són conscients de les retallades i la majoria de persones han respòs que no perquè creuen que els adolescents encara no pensen en aquestes coses, sinó que la seva mentalitat decanta en altres bandes. L’última pregunta va lligada a l’anterior ja que es preguntava si creien que els joves lluitarien en un futur per evitar l’augment de les retallades i la majoria de la població de sexe masculí ha contestat que sí ja que confien en els joves i en el seu futur, però en canvi, la majoria de dones han dit que no, ja que asseguren que els joves no estan prou preparats per al futur que els espera.
Página 17
A LA CONTRA
“Vaig estudiar per fugir de Sant Llorenç d’Hortons...” Entrevistem al Ricard García, un professor que treballa a l’escola Intermunicipal des de fa una pila d’anys. A part de ser professor de literatura castellana a l’ESO i Batxillerat té una altre vocació, la poesia. 1.
Quan
eres
adolescent
3. De totes les feines que has
Durant aquests anys t’ha passat
quins eren els teus plans de
tingut quina t’ha cridat més l’-
alguna cosa que recordaràs per
vida? Ja volies ser professor?
l’atenció?
sempre?
“Els meus plans de vida eren es-
“Totes tenen coses bones i dolen-
“Treballo des de 1985 (27 anys).
tudiar per poder fugir tan ràpid
tes, però la que crec que em va
La veritat és que m’han passat
com fos de Sant Llorenç d’Hort-
marcar més durant tota la meva
moltes coses, però les més impor-
ons (en aquella època era un
vida és la de pagès.”
tants han estat aconseguir que els
poble molt petit) i per no limitar-
alumnes que no creien en les seves
me a treballar a la fàbrica. Va
4. Perquè et vas decantar cap al
possibilitats se’n sortissin i tingues-
ser a l' institut que ja m’agra-
món de l'educació?
sin èxit professional”.
dava la literatura. Gràcies a la
“Quan anava a l’escola, l’ens-
professora Esperanza Alcón”.
enyament era absolutament de-
6. Si poguessis canviar alguna
mencial. Probablement això va
cosa de la teva professió, que
2. Un cop a la facultat, et va
influir en que volgués dedicar-
canviaries?
costar molt treure’t la carrera?
m’hi... Volia ajudar a canviar els
“Canviar l’ensenyament és molt
“És veritat que s’havia d’estudiar
models d’ensenyament antics.”
difícil perquè hi intervenen molts
molt, però si una cosa t’agrada
factors a l’hora. Però cadascú ha
no et fa res dedicar-hi tot el
5. Quants anys portes fent de
d’avaluar com ha fet les coses per
temps que convingui”.
professor de l’escola?
millorar-les de cara el curs proper.
Meritxell Sánchez, Marta Piqué, Anna Gumara