m‟INTEREssO Andorra „12: unes colònies molt càlidespàg18
Dimecres 13 juny 2012/ 1,50
A ESCAMPAR LA BOIRA
Concert “Bufa & Sons” amb moltes sorpreses-pàg12
Sol, calor i volei a les platges de Vilanova-pàg5
1
ÍNDEX AVUI PARLEM DE... 4T ESO FINAL D’UN CICLE FOTO DENÚNCIA ESPROTS EN ACCIÓ A L‟INTER NO PAREM QUÈ PENSA LA GENT ENQUESTA SOBRE EL CATALÀ LA MAVA CLASSE LA PUBLICITAT CARTALLERA DE CINEMA ESPECTACLES “M‟ESTAVA MIRANT I EM DEIA: BUFA‟M” DEBORAME OTRA VEZ DE VIATGE ANEM A... CAP DE SETMANA A VIC PASSATEMPS HORÒSCOP DE VIATGE. DIARI D’UNA ESCAPADA VIATGE A ANDORRA LA CONTRA
Pàg 3 Pàg 4 Pàg 4 Pàg 6 Pàg 7 Pàg 8 Pàg 10 Pàg 12 Pàg 13 Pàg 14 Pàg 15 Pàg 16 Pàg 18 Pàg 20
FITXA TÈCNICA Director/a: Neus Díaz Subdirector: Sílvia Sogas Consell de redacció: Elisabet Soler, Gemma Olivé i Sílvia Sogas Caps de seccions: Elisabet Soler i Gemma Olivé Maquetació: Mercè Suazo Col·laboradors: Mercè Suazo i Gemma Olivé Productor: Elisabet Soler Fotògraf: Neus Díaz
2
AVUI PARLEM DE…
4t ESO FINAL D’UN CICLE Quatre anys després d‟arribar a l‟Ínter, els alumnes de 4t d‟ESO del curs 2011/2012 ens acomiadem d‟aquesta etapa que ens ha deixat moltes vivències que recordarem per sempre. Tot va començar a 1er d’ESO, al setembre del 2008: amb cares de son i de por vam començar la vida a l‟institut. La classe estava plena de cares noves, amb les quals hauríem de compartir les classes tot un curs, i amb alguns fins i tot quatre. Però... de mica en mica anàvem coneixent els companys de totes les classes i cursos. Vèiem molt lluny el final de l‟ESO i només pensàvem en gaudir del curs i conèixer molta gent nova. A segon vam canviar de companys, de classe i de professorat. Al principi va ser dur ja que hav íem de començar de nou i enyoràvem l‟antiga classe. Després de dos cursos a l‟Ínter ja coneix íem l‟ambient que ens envoltava i a 3er vam començar amb més ànims, amb els companys i la classe que ja coneix íem.
Aquest últim any de l‟ESO ha estat un any quasi perfecte. La classe ja formàvem una família amb la relació que hi ha hagut entre alumnes i amb els professors. Des del primer moment hem notat que ens exigien molt més en la feina per poder estar ben preparats per poder continuar estudiant. Ara veiem més clar com voler enfocar el nostre futur i que triar l‟any que ve. També tenim dubtes per saber decidir què volem i sortir de la via que ens ha guiat fins ara. Quan fèiem primer, veiem els de quart molt grans i, en canvi, ara que ens hi trobem ens sentim massa petits per decidir el nostre futur. Aquests quatre anys hem passat la nostra adolescència acompanyats de bons i mals moments i de persones increïbles. Recordem tots els millors moments que hem viscut, el dia a dia a la classe, les excursions, les colònies de 4t a Andorra ... ; i, quan pensem en el que tenim per davant: Ens agradaria tornar a començar de nou.
3
FOTO DENÚNCIA Aquest és l‟estat lamentable en que es troben els contenidors ordalencs contínuament. Costa de creure que un poble tant petit pugui estar tant brut i poc cuidat, i això no és culpa de l‟Ajuntament, si no dels ordalencs i ordalenques que som qui hem de vetllar perquè el nostre poble es trobi en les millors condicions possibles. És ridícul que entre dijous i dijous que passa l‟escombriaire s‟acumuli tanta brossa. M‟agradaria que la gent fos més responsable a l‟hora de reciclar, si vas a tirar la brossa i veus que està ple i no hi cap, guarda-ho a casa fins que ho puguis llençar però no ho deixis a terra que fa molt lleig i no és gens polit. Els contenidors són de tots i s‟han de mantenir en bon estat. Elisabet Soler
ESPORTS EN ACCIÓ
A L’INTER NO PAREM Aquest curs de 4t, des de l‟assignatura d‟educació física, hem fet una sèrie d‟activitats esportives especials. Ara us en farem un petit resum. RUGBI Dimarts 13 de març vam anar al camp de futbol a jugar un partit de rugbi. Els equips eren el negre, que estava format pels alumnes de 4t D, i el blanc, que estava format pels alumnes de 4t C. Aquest esport no era nou per a nosaltres, ja l‟havíem practicat a les classes d‟educació f ísica. Però, tot i així, crec que a l‟Ínter no ens motivàvem tant com quan ho vam fer al camp. La classe D va ser la guanyadora tant per la part femenina com par la part masculina.
4
PISCINA El dimecres 25 d‟abril, la classe de 4t D, vam anar a la piscina municipal de St. Sadurní d‟Anoia. Allà ens vam dividir en tres grups per poder realitzar les activitats preparades. En un dels carrils es feia crol, braça i esquena; al carril del costat, una mica més a poc a poc, es fenen piscines amb un suro; i finalment, a la piscina petita jugàvem a bàsquet. La classe va durar ¾ d‟hora sense contar l‟estona de canviarnos i dutxar-nos. VOLEI PLATJA El dimecres 2 de maig vam anar a la platja de Vilanova a fer un torneig de volei que va durar tot el dia. Els 12 equips eren mixtes i estaven compostos de 8 o 9 jugadors de les diferents classes de 4t, però en el camp només n‟hi poden haver 6 en les respectives posicions. Els partits es jugaven a 2 sets de 15 punts i si hi havia empat es jugava un últim set a 5 punts. Primer es va fer la fase prèvia que consistia en jugar tots contra tots a un partit, després es va jugar la fase final perquè cada equip aconseguís una posició i per acabar es va jugar la final per saber l‟equip guanyador. Les primeres posicions van ser: 1r. BLAU 1 2n. VERD 1 3r. VERMELL 4 4t. VERD 4 5è. VERMELL 1 6è. BLAU 2 EQUIP 4 A l‟Equip 4 hi vam anar durant dues setmanes, dues sessions cada una. Allà, fèiem dos grups i cada dia practicàvem un esport diferent. Spinning: “Primer de tot vam comprovar l’estat de les bicicletes. Després hi vam pujar i vam començar a pedalar. Ens van posar música perquè anéssim al ritme. Va ser una experiència molt divertida, però també molt cansada”. Body pump: “Vam muntar les peses i després vam iniciar l’exercici. Era dur perquè no estem acostumats a fer aquest tipus d‟esport, però ens ho vam passar bé igualment.“ Pilates: “Va ser com una classe de relaxació. L‟objectiu era controlar la nostra respiració i les postures incorrectes del nostre cos.“ Steps: “Per començar la classe vam haver de muntar els steps. La noia ens va posar música i va començar a fer una coreografia. Nosaltres la seguíem, però al nostre ritme. Després d‟això vam fer abdominals i, finalment, estiraments. Neus Díaz
5
QUÈ PENSA LA GENT Enquesta sobre el català El passat dia 7 de juny, vam anar a Sant Sadurní d‟Anoia i vam fer una enquesta sobre el català a trenta persones entre 13 i 92 anys, repartits de la següent forma: 6 persones menors de 20 anys; 12 persones des de 21 anys fins a 40 anys i 12 persones mes grans de 40 anys. Vam preguntar tant a homes com a dones. L‟enquesta era aquesta: 1- Quin idioma parleu normalment? 2- Vol que els seus fills siguin educats en català? 3- Creus que el català està en perill d’extinció? 4- Quan parles amb algú que no coneixes, amb quin idioma li parles? 5- Si et parlen amb castellà respons en català o en castellà? 6- Celebres les festes populars catalanes? 7- Et sents català o espanyol? 8- N’ets conscient quan dius barbarismes? Intentes rectificar-los? Poc més de la meitat dels enquestats parlen habitualment el català i crec que és molt poca quantitat ja que és la llengua que es parla a Catalunya. En canvi un 70% de la gent vol que els seus fills parlin el català a l‟escola. S‟ha preguntat si el català està en perill d‟extinció i només un terç de les respostes han estat afirmatives. Crec que la gent pensa que si no deixem de parlar el català i no deixem de reivindicar el nostre dret d‟estudiar en català, la nostra llengua no desapareixerà. A Sant Sadurní d‟Anoia, més de la meitat de la gent, aproximadament, parla en català amb una persona que no coneix i no sap quin idioma parla normalment. Però un 70% diu que si aquesta persona li contesta en castellà, canvia la llengua que fa servir per respondre-li en castellà. Penso que tots hauríem de seguir parlant-los-hi en català, perquè ja que viuen aquí han d‟aprendre la llengua d‟aquí i si els parlem en castellà no els hi donem aquesta oportunitat. En la sisena pregunta, gairebé la meitat de la gent ens ha dit que celebra totes les festes populars catalanes. Un 20% ha dit que en celebra unes quantes, les que coneix o les que pot. La resta diu que no en celebra cap. Una pregunta molt interessant és la setena, en que la meitat de la gent diu que se sent català, un 13% diu que se sent espanyol i un terç diu que se sent tan català com espanyol. La resta, que és una minoria, diu que no se sent ni català ni espanyol. Hem preguntat si la gent se n‟adona quan diu barbarismes, i menys de la meitat ha assegurat que si que sap quan en diu. Però només un 17% del total intenta corregir-los sempre, un 46% els corregeix a vegades, un 26% diu que encara que se n‟adoni de que els diu no els corregeix i fins i tot hi ha un 10% que diu que li agrada dir.ne. Mercè Suazo 6
LA MEVA CLASSE 4t D, una gran família La nostra classe és una família. Ens coneixem des de fa molt temps. Alguns portem des de primer junts, però hem anat acollint gent a mesura que hem passat de curs, els quals s‟han integrat perfectament. Sempre que tenim un problema sabem que tenim 33 companys que ens ajudaran pel que faci falta. Dins de 4t D hi ha diferents grupets, però quan ens ajuntem formem un gran col·lectiu, tot i que a vegades una mica xerrameca durant les classes. A part de portar-nos molt bé entre nosaltres, tenim els nostres companys de 4t C, que sempre han estat al nostre costat, tant literalment com anímicament. És com la nostra classe germana.
Trobarem molt a faltar a tota la gent, ja siguin professors o tutors, els quals ens han ajudat molt al llarg d‟aquests quatre anys, i sobretot els nostres companys, amb els que hem passat grans moments junts que costaran d‟oblidar. L‟any que ve la majoria ens seguirem veient, però potser ja no anirem a la mateixa classe, fet que farà que ja no ens parlem tant com aquest any. Però hi ha gent que passarem de veure el seu somriure cada dia a no veure‟l tant o, simplement, a no veure‟l, ja que ha triat un altre futur fora de l‟escola. Neus Díaz i Sílvia Sogas
7
LA PUBLICITAT El passat dilluns dia 11 de juny, un professor de la Inter, l‟Eduardo Felipe, va donar una xerrada sobre la publicitat. En aquesta xerrada ens va explicar com es creen els productes i la seva publicitat. L‟Eduardo ens va explicar que por molt que diguin el contrari ens diaris sobreviuen gràcies a la publicitat. En aquesta xerrada, ens van explicar els quatre aspectes bàsics que té un producte: el producte en si, el preu, la distribució d‟aquest i la promoció que se‟n fa. Diu que el producte té un cicle de vida que té quatre fases. La primera fase és el llançament, en aquesta fase la publicitat és més que res informativa. La segona fase és el creixement, que és quan li va sortint la competència i després hi ha la maduresa, en aquesta fase la publicitat és més persuasiva, busquen que es vengui. I al final ve la declinació, que és quan el producte comença a vendre‟s menys. Arribats a aquest punt es pot retirar el producte o rellançar-lo. També ens ha parlat de les característiques que ha de tenir un producte. L‟envàs ha de ser de tal manera que quan el vegis el vulguis comprar. Ha de ser cridaner, fàcil de reconèixer, transportable i fàcil d‟utilitzar. Una altra característica és la marca. La marca ha de ser molt visual i ha de unir el logotip i el nom. El segon aspecte bàsic, el preu, està basat el cost de fabricar el producte sumar amb el que volem guanyar, però és molt dif ícil de calcular. Per això molts estableixen el preu d‟una altra manera. Si no hi ha competència, posen el producte molt car al principi i a mesura que passa el temps i apareixen altres productes similars, li van baixant el preu. Si hi ha competència, posen el preu molt baix quan surt a la venda i després quan tenen molts clients, van apujant el preu de mica en mica. Després ens ha explicat com es distribueixen ela productes, ens ha dit que la majoria de productes són distribuïts a través d‟una altra empresa diferent a la que fa el producte. Hi ha dues maneres de dur el producte fins al consumidor: la curta, que consisteix en que el producte va directe des de l‟empresa fins al client. La llarga, és aquella en que hi ha intermediaris entremig, ja siguin majoristes o minoristes. Finalment ens ha explicat la part que més representa a la publicitat, que és la promoció del producte. La promoció pot ser a través de franquícies, a través d‟Internet, televenta màquines expenedores.
8
Hi han diferents aspectes en la promoció del producte. El merchandaising, que ha existit des de sempre. Consisteix en promocionar el producte a peu de ventes, degustacions o presentacions són alguns exemples. Per al merchandaising s‟utilitzen cartells, també compta molt la posició del producte a la botiga, la seva presentació i la quantitat de productes que hi hagin. La decoració, la organització i la llum que hi hagi a la botiga també és molt important. Un altre aspecte és la promoció, que és temporal. Consisteix en fer rebaixes, regals o demostracions. La publicitat vol transmetre a través d‟una empresa per captar l‟atenció . els principis de la publicitat són: la senzillesa, la originalitat, la repetició la sinceritat i que sigui oportuna. Hi ha diferents medis per transmetre la publicitat: la televisió, la radio, la premsa i les revistes... ARTICLE D‟OPINIÓ La xerrada ha estat molt interessant, igual que el tema de que tractava, la publicitat. Crec que saber certes coses del món que ens envolta és molt important, ja que si entenem millor el que passa en la nostra societat podrem viure en ella millor. El professor s‟explicava d‟una manera molt entenedora, però tot i que parlava en castellà a vegades se li escapava alguna paraula en català. Crec que una part de la gent reunida a la sala on es feia la xerrada no prestaven atenció al que ens explicaven i crec que aquesta gent són uns mal educats, perquè ja que algú es prepara una xerrada i s‟esforça a fer-la entenedora per a nosaltres l‟hi hem d‟agrair prestant-li atenció i respectant el silenci, encara que el tema no ens interessi massa. Mercè Suazo
9
CARTELLERA DE CINEMA CINES VILAFRANCA Casal Societat “La Principal” Rambla Nostra Senyora, 35-37. T: 938901248. casal@casal.org Le père de mes enfants
Dia 13 i 14 a 20:15 h. VOSC
También la lluvia
Dia 15 a 20:00 h.
Kubrick General Prim, 7. T:93 890 24 13 Intocable Dia 13 i 15 a 19:30/ 22:00
Dia 14 a 17:00 22:00
Blancanieves y la leyenda del cazador
Dia 13, 14 i 15 a 16:00/22:00
VILANOVA I LA GELTRÚ Lauren Garraf 3D Cte.Cial.Vila Lauren C/.de la Calç, 1 Men in Black III
Dia 13, 14, 15 a 17:00/19:30/22:00
¡Por fin solos!
Dia 13, 14, 15 a 20:20/22:30
American Pie: el reencuentro
Dia 13, 14, 15 a 16:00/18:10/20:25
Blancaneu i la llegenda del caçador Dia 13, 14, 15 a 17:00/22:45 Intocable Dia 13, 14, 15 a 16:00/ 18:10 Els nens salvatges
Dia 13, 14, 15 a 16:10/18:20/20:30/22:30
Miel de naranjas
Dia 13,14, 15 a 16:00/18:10
ESTRENES American Pie: el reencuentro. De Jon Hurwitz i Haydenschlossberg. Amb Alyson Hannigan, Seann William Scott, Shannon Elizabeth. + 18 anys. COMÈDIA. 113 min. Tots els personatges d‟American Pie, tornen a East Great Falls per participar en una reunió de l‟institut. Durant el cap de setmana descobriran què i qui ha canviat i què i qui no, però també que el pas del temps i la distància no poder combatre amb l‟amistat...
Blancanieves y la leyenda del cazador. De Rupert Sanders. Amb Kristen Stewart, Chris Hemsworth, Charlize Theron, Ian Mcshane, Toby Jones, Nick Frost. +12 anys. ACCIÓ, FANTASIA. 128 minuts. En un gir del clàssic conte de fades, el caçador a qui se li ordena assassinar a Blancaneus en el bosc incompleix la seva missió per convertir-se en el protector i mentor de la dama, en un periple per a derrotar a la Reina Malvada. 10
Els nens salvatges. De Patricia Ferreira. Amb Marina Comas, Àlex Monner, Albert Baró, Aina Clotet, Ana Fernández, José Luís Garc ía. +12 anys. DRAMA. 97 minuts. Àlex, Gabi i Oki són tres adolescents que viuen en una gran ciutat. Són uns desconeguts per als seus pares, professors i per a ells mateixos. Què passaria si poguéssim saber el què estan pensant i sabéssim el què voldrien fer? El seu aïllament emocional, portat a l'extrem, tindrà conseqüències inesperades que sacsejaran a la societat.
Intocable. De Olivier Nakache i Eric Toledano. Amb François Cluzet, Audrey Fleurot, Omar Sy, Anne Le Ny, Clotide Mollet, Joséphine de Meux. + 7 anys. COMÈDIA. 115 minuts. Després d’un accident de parapent, Felip, un ric aristòcrata, contracta a Driss com a assistent i cuidador, un jove que acaba de sortir de la presó. La persona menys indicada pel treball... CRÍTIQUES INTOCABLE És una comèdia dramàtica. Ens fa riure però també ens emociona perquè la situació del protagonista és tràgica. Es basa en una història real.Els dos actors principals, François Clozety i Omar Sy representen molt bé la relació entre els dos personatges i han sabut transmetre al espectador la connexió que mantenen. Els dos actors interpreten el seu paper de manera excepcional. En Omar Sy ens ha demostrat que és un gran actor còmic i en François Clozety que amb la dificultat que tenia el seu paper per fer una comèdia, ha sabut interpretar la alegria del personatge. Els personatges secundaris també fan un paper molt bo i per tant fan que el conjunt sigui perfecte. La pel·lícula ens ensenya l‟amistat entre persones completament diferents i que sempre hem de treure la part positiva de tot. L‟únic punt negatiu que té és la durada d‟algunes escenes, però això no fa que es faci pesada. ELS NENS SALVATGES És un drama social que ens mostra de manera realista la situació del jovent espanyol. Ha estat la pel·lícula triomfadora del Festival de Màlaga. Els tres joves actors principals, l‟Àlex Monner, l‟Albert Baró i la Marina Comas són actors que han començat fa poc però realitzen el seu paper com actors veterans. La naturalitat que estableixen en els diàlegs és molt destacable. El seu realisme fa que la pel·lícula no ressalti gaire i que no sigui taquillera. Un punt negatiu que té és el final tràgic que fa que no agradi a tothom. Queda reflectida la societat i l‟educació actual catalana.
11
ESPECTACLES
“M’ESTAVA MIRANT I EM DEIA: BUFA’M” El grup de música Bufa & Sons, va actuar pels alumnes de 4t d’ESO. Els seus peculiars instruments fets amb objectes quotidians van deixar bocabadats a alumnes i professors. El 8 de juny a l‟Inter, els alumnes de 4t d‟ESO vam poder gaudir, a la sala d‟actes, d‟un concert especial; especial en el sentit una mica estrany. Els protagonistes d‟aquest concert eren els músics del grup de música Bufa & Sons, format per Marc Vila, el qual fa la percussió; en Guillem Aguilar, que toca instruments de corda; i en Xavi Lozano, el qual toca instruments de vent. Però el protagonista principal era aquest últim, el qual no tocava un simple instrument de vent, com ara una flauta o un clarinet, sinó que ell mateix s‟ha construït diferents instruments amb una cosa tan simple com un tub de plàstic o una escala metàl·lica. De fet, tots aquells objectes que estiguin formats per algun tub, el Xavi no veu un simple objecte sinó que hi veu un instrument. Tot i així, ens va explicar que a ell no li agrada que diguin que ha inventat un instrument, sinó que a una cosa li ha donat una nova utilitat. Durant el concert, el Xavi anava parlant i ens ha explicat que “un dia estava mirant a una regadora i aquesta em mirava a mi i m‟anava dient: Bufa‟m, bufa‟m! Així que la vaig agafar i li vaig fer uns forats i ja vaig tenir un flabiol amb el seu tamborí, el cos de la regadora”. En aquella sessió, el Xavi va bufar: una tanca, un manillar de bici, un xiulet de nas, un brunzidor, diferents tubs de plàstic, una aixeta, una gralla feta amb una ampolla de plàstic, una escala metàl·lica, una cadira, una escombra, un totxo travesseru, una regadora i una crossa. Va ser un concert molt entretingut i el públic (amb algunes excepcions) va reaccionar molt bé. Sílvia Sogas
12
DEVÓRAME OTRA VEZ El passat divendres 8 de juny, des de l‟assignatura d‟Educació Física de l‟EIP es va organitzar una sessió on els alumnes de 4t d‟ESO van ballar diferents balls caribenys, com ara la salsa i el tango, alguns ja practicats a les hores d‟Ed. Física. L‟objectiu d‟aquesta sessió era passar una bona estona amb tots els companys de curs. De públic van venir els alumnes de tercer, ja que així veien el que faran l‟any que ve. La veritat és que m‟esperava més participació, però els que van ballar s‟ho van passar molt bé. La cirereta al pastís la posava el Carles Espinach, professor d‟Ed. Física de 4t, el qual anava marcant els passos i animava l‟ambient amb la seva manera de ser tant característica. La sessió va durar 1 hora, ja que els alumnes de 4t havien d‟anar a recollir les notes del tercer trimestre. Sílvia Sogas
13
DE VIATGE ANEM A…
CAP DE SETMANA A VIC Per passar un bon cap de setmana, no hi ha res millor que visitar casa nostra. Unes ciutats molt boniques podrien ser Girona, Tarragona, Montblanc... o Vic, la qual descobrirem aquesta setmana. En aquest article podreu trobar algunes de les coses més interessants a fer, a on dormir i a on menjar durant l‟estada. Llocs d’interès turístic La Plaça Major o Mercadal és la més característica i la més gran de Vic. Està envoltada d‟arcades i no està pavimentada. S‟hi celebren fires, mercats i concerts. En aquesta plaça hi trobem l'ajuntament, un edifici gòtic amb campanar que data del 1388. La Catedral de Vic, construïda al segle XI, s'hi barregen estils que van del romànic al neoclàssic. El campanar romànic fa 46 metres d'alçada. El temple romà és el monument més antic de Plaça Major o Mercadal Vic, que va ser construït a principis del segle II. Durant alguns segles va estar envoltat i formava part del Castell dels Montcada, del qual en queden restes dels sectors nord i ponent. Va ser construït a finals del segle XI. Les muralles de Pere III van ser construïdes al segle XIV perquè el rei Pere III va ordenar-ho per defensar. Envoltaven tot el centre històric i constaven de 40 torres i de 7 portals. El museu Episcopal és un dels museus més importants de Catalunya. Conté unes 20.000 peces. Entre les seves col·leccions, destaquen les de pintura i escultura medievals que estan a l'alçada de les millors d'Europa. El temple romà
On dormir A la ciutat de Vic, hi ha 5 hotels, 1 hostal i 5 cases de turisme rural: Hotels: Hotel Balmes (3 estrelles), Hotel Ciutat de Vic (3 estrelles), Hotel Can Pamplona (3 estrelles), Allotjaments Vic/ Seminari, Hotel Estació del Nord (2 estrelles) Hostals: Hostal Osona Albergs: Residència de noies Sant Miquel dels Sants, Alberg-Residència Canonge Collell. Càmpings: Càmpings d'Osona, Àrea d'Autocaravanes de Vic. On menjar A Vic hi ha més de 50 bars/restaurants on anar a menjar. Alguns d‟ells són: Art de Coch, Ca la Maria Rebost Gourmet, Can Sileta, El Ticolet, Vikus‟s... Sílvia Sogas i Neus Díaz 14
PASSATEMPS LES 7 DIFERÈNCIES
TROBA EL TEU SOL
SUDOKUS
SOPA DE LLETRES
SOLUCIONS DE LA SEMANA ANTERIOR SUDOKU
SOPA DE LLETRES
LABERINT
15
Bessons (21 maig – 21 juny): Salut: Aconseguiràs posar-te en forma per lluir el teu cos a l‟estiu. Amor: Aprofita per anar de festa. Potser coneixes a algú que et canviarà la vida. Diners: No compris tant i estalvia per gaudir de les festes d‟aquest estiu. Millors dies de la setmana: Tota la setmana.
Capricorn (22 desembre – 20 gener): Salut: Aquesta setmana serà molt important per al teu metabolisme. Amor: No intentis seduir a la persona que t‟agrada perquè anirà malament. Deixa que passin uns dies. Diners: Trobaràs una bona feina. Però pensa-t‟ho bé abans d‟agafar-la, pot perjudicar a les teves amistats. Millors dies de la setmana: 12 i 15 de juny.
Aquari (21 gener – 19 febrer): Salut: Potser uns banys termals t’anirien bé per relaxar-te. Portes massa estrès a sobre. Amor: La persona que t‟estimes et demanarà una cita. Estigues atent/a als senyals. Diners: No comencis nous projectes. Aferra‟t amb el que tens. Millors dies de la setmana: 13 i14 de juny.
Peixos (20 febrer – 20 març): Salut: Després d’una mala setmana, els problemes de salut desapareixeran. Amor: Treu-te la vergonya i declara‟t d‟una vegada. Si no ho intentes potser l‟acabaràs perdent. Diners: No en demanis tants perquè sinó després tindràs molts deutes pendents. Acostuma‟t a viure amb el que tens. Millors dies de la setmana: 11, 14 i 15 de juny.
Àries (21 març – 20 abril): Salut: Fes més exercici, així evitaràs tenir problemes f ísics. Amor: No pensis tant en aquesta persona, ja que potser no és com et penses. Primer coneix-la bé. Diners: Els diners no fan la felicitat. No busquis la riquesa en les teves amistats. Millors dies de la setmana: 13 i 16 de juny.
Taure (21 abril – 20 maig): Salut: Vigila amb aquests canvis de temperatura, que ets proper a refredarte. Amor: Segur que només l‟estimes com amic/amiga? Diners: Saps que la feina que tens no et dóna prou beneficis. Comença a buscar-ne una altra de millor. Millors dies de la setmana: 15 de juny.
16
Cranc (22 juny – 22 juliol): Salut: Deixa de fer aquestes coses (que tu mateix saps) que et perjudiquen. A la llarga et poden passar factura. Amor: Aquesta setmana no serà la millor, però tampoc et deprimeixis. Busca les coses bones. Diners: No et malgastis els diners que rebràs pel teu aniversari. Millors dies de la setmana: 17 de juny
Lleó (23 juliol – 23 agost): Salut: Serà una setmana perfecte. Però no deixis de fer exercici ara que arriba l‟estiu. Amor: Trobaràs un amic/ga que fa molt que no veus. Casualitat? Diners: No somiïs tant en tenir una feina estable i comença a buscar-la. Millors dies de la setmana: 12 de juny.
Verge (24 agost – 23 setembre): Salut: Corregeix les postures del teu cos. Així aconseguiràs anar més relaxat/da. Amor: No et facis il·lusions i para de pensar en aquesta persona. Potser no et convé. Diners: No surtis tant. Aix í, aconseguiràs estalviar per a les vacances. Millors dies de la setmana: 14 i 17 de juny.
Balança (24 setembre – 23 octubre): Salut: Sortir amb els amics t‟anirà bé per distreure‟t. Així no pensaràs amb la mala notícia que t‟han dit. Amor: Vigila amb qui et fixes. Potser algú del teu entorn més proper també ho fa. Diners: No compris coses noves si ja les tens. No és el moment. Millors dies de la setmana: 15 i 17 de juny
Escorpí (24 octubre – 22 novembre): Salut: No tindràs gaire sort. Vigila on vagis perquè pots prendre mal. Amor: No vagis amb males companyies. Afectarà també al teu entorn familiar. Diners: Allò que vols potser ho aconsegueixes. No deixis perdre aquesta oportunitat! Millors dies de la setmana: 11, 13 i 16 de juny.
Sagitari (23 novembre – 21 desembre): Salut: Aprèn a cuidarte. Et serà útil al llarg de la vida. Amor: Aprofita aquesta setmana per estar amb la persona que estimes. Potser demà no tornarà. Diners: Segueix endavant amb els projectes que tens al cap. Millors dies de la setmana: 11 de juny.
17
DE VIATGE. DIARI D‟UNA ESCAPADA
VIATGE A ANDORRA Els alumnes de 4t d‟ESO vam sortir de l‟Inter a dos quarts de nou el dilluns 26 de març del 2012. I a mig camí vam parar a Guisona a esmorzar, i podríem dir que a buscar el dinar també, ja que la majoria ens vam embolicar un parell de salsitxes per dinar. Quan vam arribar a Andorra, ja quasi era hora de dinar, així que vam anar a dinar al camp de futbol. Després de dinar ens vam posar a jugar a bàsquet o a futbol, però al cap de poca estona se‟ns va posar a ploure i vam tornar a l‟hotel. Allà vam estar una estona a les habitacions. Més tard, vam agafar el bus i vam anar a Grau-Roig a llogar els esquis/snowboards. En acabar, vam tornar a l‟hotel, on vam sopar al cap de poca estona. A la nit, els professors ens van deixar sortir una estona. A quarts de dotze havíem d‟estar a l‟hotel per anar a dormir.
El dimarts ens vam llevar i ens vam preparar pel primer dia (i per alguns el primer dia de la seva vida) d‟esquí/snowboard. Vam esmorzar i després vam anar a l‟estació d‟esquí. Vora les deu vam dividir-nos en tres grups: els que mai havien esquiat, els que ho havien fet alguna vegada i els que ho fan sovint. Vam conèixer els nostres monitors i vam començar les classes. Nosaltres anàvem al nivell més baix, i vam començar pel més bàsic. A l‟hora de dinar es va fer una mica pesat, ja que vam haver d‟esperar que arribés tothom de les pistes i vam haver de fer una cua força llarga per dinar. A la tarda ens van deixar esquiar al nostre aire. Aquella tarda vam baixar per verdes i més tard ens vam atrevir a baixar la blava curta. Després de deixar els esquís al magatzem, vam berenar i tot seguit vam anar a l‟hotel. Aquell dia vam sopar mitja hora abans, ja que la majoria havíem d‟anar a Caldea. Els altres es van quedar a l‟hotel, alguns mirant una pel·lícula i d‟altres jugant a jocs de taula. Va ser la nostra primera vegada a aquelles aigües termals i, tot i que no ens va desagradar, ens esperàvem una altra cosa. Aquella nit vam arribar cansadíssimes a l‟hotel, així que, quan ens vam estirar al llit, ens vam adormir.
18
El dia següent, ens vam llevar amb molts cruiximents, però, tot i així, amb moltes ganes de gaudir un altre dia a la neu. Després d‟esmorzar vam anar cap a GrauRoig. Allà, els monitors ja ens esperaven i, nosaltres ens vam preparar ràpid per iniciar l‟activitat. Aquell dia ja vam començar a baixar blaves. Al principi teníem dificultats, però després vam començar a agafar pràctica. Vam anar a dinar i, seguidament, vam anar a esquiar amb alguns professors, els quals ens van portar a una blava llarga, que va estar molt bé. Quan va ser l‟hora de marxar, els professors ens van donar berenar, i després vam anar a patinar o a la piscina a Canillo, tot i que vam passar un moment per l‟hotel. Nosaltres vam patinar, i no ens va agradar gaire perquè la pista estava en mal estat i no hi havia gaire llum, ja que ho volien ambientar com si fos una discoteca. Ens vam anar a dutxar a l‟hotel i després vam sopar. A la nit, els professors ens van deixar triar entre mirar el futbol a la sala de jocs, mirar-lo a l‟habitació o sortir a fer una volta. El dijous el vam iniciar igual que el dimecres, però amb més alegria i ganes de gaudir-lo, ja que era l‟últim dia d‟esquí. Durant les classes, la Delia, la nostra monitora, ens va avaluar mitjançant un circuit que hi havia a la blava curta. Quan es van acabar les classes ens van donar un diploma conforma hav íem assistit a les sessions d‟esquí. Vam dinar i vam tenir una estona lliure per esquiar, en la que vam baixar blaves llargues i, fins i tot alguna vermella. A la tarda vam anar a l‟hotel un moment i, tot seguit vam anar a Andorra a fer una volta. Després vam dutxar-nos a l‟hotel i vam sopar. A la nit, vam fer karaoke i finalment, veient que no hi havia gaire participació, el Miquel Juanola, el Jordi Castellà i el Salvador van tocar la guitarra, acompanyats de la veu de la Marina i els nostres cors. Tot seguit, vam tornar a l‟habitació, on vam “dormir”. L‟endemà, amb cares de son, vam anar a esmorzar i després vam acabar de recollir l‟habitació. Vam carregar les maletes a l‟autocar i vam marxar en direcció casa nostra. Van ser unes colònies genials i les últimes que vam passar amb els nostres companys que ens han acompanyat al llarg de l‟ESO. Cada cop que les recordem ens agradaria tornar-hi. Sílvia Sogas i Neus Díaz
19
“Els alumnes no molesteu mai, bé a vegades una mica.” Avui fem un entrevista sobre l‟educació a Leonor Jaques Carol, directora i professora de psicologia de l‟institut intermunicipal del Penedès. Fa 30 anys que treballa en aquest institut i porta un any de directora al centre.
Quin sistema utilitzeu a l’institut? Quins avantatges i inconvenients té? L‟Inter és una escola pública però el propietari no és el departament d‟ensenyament, si no que és la mancomunitat del municipi de l‟Alt Penedès. És una escola pública de titularitat municipal. Per a mi tot són avantatges perquè la mancomunitat té la llibertat de contractar els professionals que hi treballen i això afavoreix els projectes del claustre. I també afavoreix la qualitat de l‟ensenyament. Com han afectat les retallades a l’Inter? Aquest curs han afectat en el sou dels professors, que no perjudica a l‟alumnat, i ens donen menys diners pel manteniment del centre, per la diversitat, però ens afectaran molt més el curs que ve. Què penses de l’augment del 20% d’alumnes a les aules? l’Inter n’està
capacitat? No hi ha ningú capacitat per això, aquestes retallades estan afectant a tot arreu. En sortiran perjudicats els alumnes i el país; tindrà una repercussió a llarg termini, si hi ha menys recursos d‟alguna manera o altra s‟haurà de notar. La generació més perjudicada serà la que puja ara perquè està en un moment important de la seva formació. Aprofiteu tot el que tingueu al màxim, estudieu, treballeu perquè la cosa està molt magre. Tots ens hem d‟implicar: el professorat, les famílies i vosaltres també. Malauradament això sempre acaba afectant més a les classes treballadores. El que hi havia va costar molts anys de lluita. Creus que totes les vagues que s’han fet per les retallades en educació han servit per alguna cosa? Jo crec que les vagues s‟han de fer perquè el govern ha de saber que la gent estem descontents però davant d‟aquesta situació tant complicada no crec que tirin enrere alguna de les mesures que han
pres. Tot i així, hem de manifestar que no estem d‟acord amb tot el que s‟està fent. Com ha evolucionat l’Inter des de que estàs aquí? Estic a l‟Inter des del 3r any que es va iniciar i va començar amb uns 60 alumnes quan el Lluís Massana va obrir l‟escola (l’any 81-82) i ha anat augmentant fins que ara som gairebé 1000 alumnes. Es va començar per cicles formatius i es va anar ampliant. La gent creu amb l‟Inter, els pares i les mares estan contents, i això ens dona molta satisfacció. Quines són les teves perspectives de futur per a l’Inter? És una pregunta complicada. Jo crec que no podem créixer més , perquè 1000 alumnes és una multitud. Les expectatives són de mantenir la qualitat de l‟escola i que no decaigui. I que malgrat totes aquestes situacions intentar que la qualitat de l‟escola continuï sent òptima i que els alumnes continuïn venint contents a l‟escola. La direcció és una cosa, però qui realment tira l‟escola endavant són tots els professors/es perquè són els que eduquen. Si hem arribat aquí és perquè tothom s‟hi ha compromès. 20