Pràcticum IV

Primer Semestre

Pràcticum IV Memòria de pràctiques L’escola i el context

La Unitat Didàctica

Autoavaluació

Centre formador: Escola Jaume Balmes – Castellbell i el Vilar

L’aula i el grup d’alumnes

Jacqueline Tomàs i Mercado Pràcticum IV Grau en Mestre d’Educació Primària Universitat Autònoma de Barcelona Curs 2012/2013

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

Continguts

INTRODUCCIÓ El present document és la memòria de pràctiques del Pràcticum IV corresponent al quart curs del Grau d’Educació Primària. Aquesta conté un seguit d’apartats que analitzen el centre, l’aula i la meva experiència com a futura mestra durant l’estada a l’escola.

La meva experiència es va dur a terme al grup de 2n A de l’Escola Jaume Balmes, del municipi de Castellbell i el Vilar. Durant l’estada vaig viure un conjunt de vivències, algunes de les quals queden recollides en aquest treball, com ara la descripció del funcionament de l’aula, així com una reflexió sobre les sessions que vaig dirigir a l’escola.

Tot plegat, és una experiència molt enriquidora, la memòria de la qual ha estat realitzada amb la finalitat de poder tenir-la com a referència en un futur.

Amb això, m’agradaria agrair a totes les persones que han tingut relació amb mi durant aquest temps, com ara la tutora de 2n A, Patrícia M. S.; la directora del centre Irma C.; la resta del claustre de mestres, que m’han fet gaudir l’estada al centre i, per acabar, la tutora del pràcticum a la universitat, la professora Melinda Dooly Owenby, ja que sense ells no s’hagués fet realitat la realització d’aquesta memòria.

I ara... a gaudir!

L’autora

1

Introducció

1

El centre i el seu context

2

L’aula i el grup d’alumnes

3

La Unitat didàctica

6

Autoavaluació

14

Bibliografia

15

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

EL CENTRE I EL SEU CONTEXT L’escola on s’ha dut a terme el quart període de pràctiques del grau en Mestre d’Educació Primària és un centre de concert públic, anomenat Jaume Balmes, situat al municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages.

Castellbell i el Vilar és un petit poble que compta amb sis barris però amb una població força reduïda.

S’organitza en una llarga extensió de territori, on s’hi veuen marcades, a més, moltes diferències socio-econòmiques com és el cas del barri de la Bauma. Des de principis de la dècada dels anys noranta, es va apreciar un increment de la seva població a causa d’immigració d’altres àrees del món en vies de desenvolupament, com ara ciutadans del Marroc i Sud-Amèrica.

gran esforç en fer que la llengua vehicular d’aprenentatge i de relacions entre iguals sigui la catalana.

Quant als serveis del municipi, aquest compta amb un centre sanitari d’atenció primària (CAP), equipaments esportius, equipaments culturals i equipaments socials, que es troben majoritàriament al barri del Borràs.

D’acord amb els documents que regulen l’activitat del centre, el centre disposa d’un Projecte Educatiu de Centre (PEC) i un Reglament de Règim Interior (RRI) i el PAC, que defineix les activitats programades en vista al curs actual. A més, les seves directrius pedagògiques estan basades en la formació integral dels alumnes, amb l’objectiu de formar futures persones competents dintre de la complexitat de la societat en la que ens trobem.

L’escola, dons, té la funció d’atendre les necessitats educatives de les noves generacions del municipi. El centre es va fundar l’any 1975 amb la finalitat de fusionar totes les escoles de la zona. Es tracta d’una escola que acull infants de 3 a 12 anys i que disposa d’una o dues línies depenent de la demanda d’alumnes de cada curs. Els alumnes provenen de la mateixa població de Castellbell, així com Marganell, que son traslladats a l’escola mitjançant transport escolar.

La composició de l’alumnat del centre és totalment heterogènia. Malgrat que no hi sigui present gaire diversitat estrangera, sí que s’aprecia la diversitat en les famílies provinents de diferents indrets de l’Estat. Això comporta que la llengua predominant a les famílies de l’escola sigui la castellana, per la qual cosa al centre fa un 2

El PEC del centre defineix l’escola com a aconfesional i fomenta l’educació en valors.

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

Quant al PEC, aquest es defineix com a aconfessional, té present la llengua catalana com a llengua vehicular del centre i fomenta l’educació en valors, entre d’altres trets característics. El document en el qual ens hauríem de centrar més és en el PAC. En aquest, hi trobem les activitats programades en el centre en diferents àmbits, així com propostes de millora. Un dels punts a destacar seria, d’una banda, la formació dels mestres en l’àmbit de l’ensenyament i aprenentatge de la Llengua Catalana per a poder situar-se en la línia metodològica del centre. També seria important realçar l’especial èmfasi que es posa en l’atenció a la diversitat i la detecció de NEE d’alguns alumnes.

Per últim, no podem oblidar pas que en aquest document hi figuren, a més, les actuacions i activitats al centre corresponents al tema vertebrador del curs, el Cinema i la Televisió.

L’AULA I EL GRUP D’ALUMNES El grup classe en el qual hi he estat durant tot el quart període de pràctiques ha estat el de 2n curs d’Educació Primària. Es tractava de la classe dels Dibuixos, formada per 20 nens i nenes d’edats compreses entre 7 i 8 anys.

Un dels objectius prioritaris del PAC és la detecció d’alumnes amb NEE i la formació dels mestres en l’E-A de la Llengua Catalana.

Per saber-ne més…

Visita el web del centre: http://www.escolabalmes.net

3

Es tracta d’un grup molt divers d’alumnes, ja que és força heterogeni en quant a nivells i ritmes d’aprenentatge, però en canvi hi ha un índex d’immigració quasi nul, pel que les diferències culturals no són gaire notables. La L1 dels alumnes és primordialment la castellana, excepte en alguns pocs casos en els que els alumnes parlen català o anglès (un cas) amb les famílies. Ens trobem amb tres alumnes repetidors, que per causes diverses, no van poder seguir el estudiant el curs corresponent de la seva promoció. D’aquests alumnes, a una alumna se li ha diagnosticat TEL o TDAH molt recentment, a més d’un altre alumne – en aquest cas no repetidor- que pateix TDAH, el diagnòstic del qual ens podria confondre ja que destaca pels seus bons resultats acadèmics. L’aula habitual és l’espai on hi tenen lloc totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge, a excepció de l’Educació Física i la Música. Es troba a la primera planta i és molt lluminosa i ampla. Disposa d’una gran varietat de recursos. D’una banda hi tenim els recursos TIC, com ara els ordinadors portàtils o les pissarres digitals. Tot i que no n’hi hagi cap pissarra d’aquest tipus a l’aula, sempre se’n pot disposar amb previ avís. D’altra banda, hi ha molts recursos que s’aprofiten a diari, com és la biblioteca, que s’utilitza freqüentment per a fomentar l’hàbit de la lectura. També hi ha d’altres materials que serveixen de suport, com vindrien a ser les làmines dels nombres de l’1 al 20 penjades a la paret, les d’ortografia arbitrària o bé les dels mesos de l’any. A més, també

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

Treballs dels alumnes dins de l'aula la realització del Servei Escolar Personalitzat (SEP) durant algunes estones dels migdies. Es coneix com el SEP el recurs que utilitzen les escoles fora d’hores lectives per a donar suport als alumnes amb NEE i individuals per a assolir l’èxit escolar de tot ells. Per a més informació, es pot trobar a l web de l’XTEC.

hi trobem alguns treballs dels alumnes, tant a dins com a fora de l’aula. Cal ser-ne conscients que aquesta decoració forma part del currículum ocult de l’escola, i que es tracta d’un factor que pot beneficiar l’aprenentatge dels infants (Loughlin t al.

1989), a l’hora que el fet de fer públics els seus treballs els fa sentir la seva feina més valorada.

La interacció social que impera a l’aula es dóna a partir d’estratègies molt variades. Normalment, l’aprenentatge s’afavoreix a partir de diferents estratègies, com ara treballant individualment, per parelles, en grups cooperatius o en diàlegs o debats. Els alumnes d’aquest grup estan molt acostumats a treballar de forma individual, per la qual cosa no presenten problemes ni conflictes. En canvi, quan els toca treballar amb d’altres companys, hi sorgeixen els conflictes, ja que no hi estan acompanyats. En aquests casos, hi ha baralles, mals entesos, discussions, manca de companyonisme i enormes mostres d’individualisme. La tutora del grup ja ha intentat

Quant a la regulació dels aprenentatges, tots realitzen les mateixes activitats a l’aula. En general es tracta d’un grup força potent pel que fa al ritme d’aprenentatge. Normalment no es fan adaptacions de les activitats, sinó que s’adequa el nivell d’exigència a cada alumne i un grau determinat de qualitat d’acord amb les seves capacitats i/o necessitats educatives específiques. De cara a la participació dels alumnes amb més dificultats, aquesta es potencia fent-los intervenir més sovint en les tasques. A més, un o dos cops per setmana alguns alumnes, escollits per la tutora, fan reforç durant hores lectives en grups reduïts, així com 4

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

de totes les maneres organitzar les taules en forma d’”U”, en grups de quatre, en grups de sis o deu alumnes per a fomentar el treball grupal i cooperatiu, però no ha presenciat millores, pel que ha optat per col·locar els alumnes per parelles, la qual cosa reconeix que funciona millor. Tot i això, els alumnes es troben col·locats de forma estratègica per a que aquells que tenen més capacitats d’aprenentatge puguin donar suport a aquells que es troben amb més dificultats, la qual cosa valoro de molt positiva, ja que l’agrupació d’alumnes partint de la base de l’heterogeneïtat és una de les principals mesures per a combatre les seves dificultats (D. Johnson et al., 1999), així com també aporta un enriquiment mutu. En referència a les dinàmiques socials, aquestes poden ser molt variades en funció del moment. Per començar, existeixen un conjunt de normes, unes pròpies de la

Els alumnes es troben col·locats de forma estratègica dins de l’aula pera que aquells amb més dificultats d’aprenentatge puguin rebre el suport d’altres companys.

classe i unes altres de l’escola, que vénen definides de forma explícita dintre del RRI. Per posar un exemple, una de les normes establertes a la classe és que està prohibit entrar a l’aula entre les 9:00 i 9:30 si s’arriba tard, ja que es dedica una estona a la lectura individual i silenciosa i s’ha de respectar als companys que llegeixen. En referència als moments de dispersió i desordre, es donen quan la mestra marxa un moment, hi ha canvi d’aula i/o és l’hora de marxar de classe. Com la tutora ja coneix els alumnes i ells la respecten, aquesta tranquil·litza la classe donant alguna ordre en un to de veu molt més seriós del habitual. Són molts poques les vegades en les que crida, únicament en casos extrems quan no hi ha hagut resposta per part dels alumnes. Per últim, en cas de conflicte, normalment és el mestre més proper qui atén als alumnes, però conseqüentment acaba en mans de la tutora.

S’escolten les parts implicades en el conflicte i el mestre pren les mesures pertinents, com ara demanar perdó a l’altre alumne, un càstig (no sortir al pati, escriure una reflexió sobre el que ha passat...) o parlar amb les famílies, si és el cas.

Treballs dels alumnes al passadís de l’escola

5

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

LA UNITAT DIDÀCTICA

Imatge de la portada de la UD Una de les tasques obligatòries a realitzar en aquest centre educatiu ha estat desenvolupar i dur a la pràctica una unitat didàctica en el grup on hem estat durant tot el període de Pràctiques.

Així dons, un dia vaig preguntar als alumnes què volien treballar a Medi. Després d’escoltar diverses propostes, vam fer votacions i va sortir escollit el tema de l’Univers. Un cop feta l’elecció del tema, vaig començar a desenvolupar la UD. El meu plantejament inicial va ser que a partir de la recerca d’informació d’alguns planetes, els alumnes fessin el llibre dels planetes i un mòbil. Aquest primer plantejament va ser revisat pels companys de pràcticum, amb qui vam fer co-avaluació. Més tard, la UD va ser revisada per la tutora de pràctiques de la Universitat. Tot i que la va valorar positivament era un tema que sempre atreia als alumnes-, em va proposar de dissenyar la UD amb un enfocament diferent: seguir treballant el Sistema Solar i l’Univers, però de forma que resultés més significatiu per als infants.

L’àrea que vaig escollir per a realitzar la Unitat Didàctica (UD) va ser la de Coneixement del Medi, ja que, d’una banda, mai havia dut a terme una unitat d’aquesta àrea i, a més, penso que és una àrea on hi poden intervenir continguts d’altres, com ara la llengua, les matemàtiques o l’expressió visual.

En el moment que vaig tenir clar que faria una Unitat de Medi, vaig haver de pensar en el tema.

Aleshores, com no sabia què treballar, vaig decidir fer-lo a partir dels interessos dels alumnes.

6

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

Reflexió de la UD Durant els dies que ha durat la posada en pràctica de la UD, he viscut moltes experiències que m’agradaria posar de relleu.

El tema dela UD va ser escollit a partir dels interessos dels alumnes.

-

A l’hora de passar el KPSI inicial, molts dels alumnes van respondre molt positivament els continguts que se’ls preguntaven.

Realment no creia que sabessin tant sobre això, ja que en el moment de decidir quina tema treballaríem a Medi, van escollir l’Univers perquè afirmaven que mai abans ho havien treballat. D’una banda, vaig pensar que seria massa fàcil la UD, però també vaig poder comprovar que hi havia alguns aspectes que la gran majoria desconeixia. Tot i això, penso que de cara a una propera vegada, farem tots plegats una reflexió abans de dissenyar tota la UD. En canvi, a l’hora de realitzar el KPSI final, els resultats sembla que van empitjorar, ja que hi van haver alumnes que van assegurar que no sabien un concepte, quan en el KPSI inicial van afirmar saber-ho. Una de les hipòtesis que em plantejo al capdavant d’aquesta situació és que possiblement els alumnes no es van prendre del tot seriosament la realització del KPSI (sabien que no es tractava d’un examen), malgrat que els vaig demanar que fossin sincers amb les seves respostes (Veure gràfica a la pàgina següent).

-

L’activitat inicial on fèiem una pluja d’idees sobre característiques que tenia la Terra per a que fos possible la vida va ser molt enriquidora. Va ser una activitat on va dominar el diàleg, però eren els alumnes els qui construïen el coneixement a partir de les seves idees prèvies. Jo em vaig limitar únicament a fer preguntes, demanar opinions i justificacions als nens i “modular”

Així dons, se’m va suggerir que aprofités la llegenda sobre “la fi del món” del 21 de desembre per a iniciar la unitat, amb l’objectiu que penséssim solucions per a salvar la humanitat, com ara esbrinar si alguns planetes eren aptes per viure.

Aleshores, em vaig adonar que la recerca d’informació dels planetes del Sistema Solar va cobrar molt més sentit, ja que així els alumnes trobarien una utilitat a la informació que havien cercat. La Unitat hauria de finalitzar amb un debat i amb l’elaboració d’un pòster, on hi haguessin les conclusions i una mica d’informació del que havien descobert els infants. Després d’aquesta idea, vaig desenvolupar la UD final amb el seu dossier d’activitats per a ser realitzades amb els alumnes.

Per saber-ne més…

Visita el bloc del Pràcticum IV: http://practicumiv.webs.com

7

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Ho sé explicar No ho sé Ho sé

Gràfica dels resultats del KPSI Inicial (esquerra) i KPSI Final (Dreta)

les respostes dels alumnes (Escobar Urmeneta, C., 2012), però eren els propis alumnes qui van posar sobre la taula la majoria dels continguts bàsics per a realitzar la resta de la UD. -

Algunes de les activitats programades han requerit interpretar informació presentada en forma de taula. És el cas de l’activitat de la pàgina 10, on han de comparar la informació de la Terra i del planeta (o satèl·lit, com és el cas de la Lluna) i marcar Sí o No en funció de l’acompliment de les característiques que hi apareixen. Crec que encara se’ls deu fer difícil comparar fets d’aquest nivell, així com saber interpretar la informació que ofereix una graella.

-

En algunes de les activitats es requeria posar en comú algunes coses amb els companys de taula, així com treballar en grup. Molts dels alumnes no sabien com posar en comú el que havien escrit amb els seus companys, els hi vaig haver d’explicar.

8

-

A més, a l’hora de treballar en grup, hi vaig poder constatar com hi havia alguns alumnes que sabien perfectament com ferho, mentre que d’altres es barallaven i no sabien compartir l’ordinador, la informació, etc. Vaig apreciar una gran varietat de rols, com ara alumnes totalment actius, conciliadors i amb esperit de diàleg, d’altres totalment passius o alguns on hi havia discussions durant tota l’estona, així com també alguns grups de tres on deixaven algun alumne de banda. La majoria dels alumnes passius també es trobaven als grups de tres alumnes, en especial si la resta dels companys eren més proactius que la resta. Per a d’altres ocasions en les que s’hagi de treballar en grup, hi hauré d’atribuir rols, doncs sinó sempre correrem el risc que algú ho faci tot o algú no faci absolutament res.

-

Un altre dels punts a destacar seria la dificultat que vaig trobar a l’hora de plantejar arguments a favor i en contra per a

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

Pòsters del final de la UD realitzats pels alumnes de segon. preparar el debat amb els alumnes. Com hem pogut comprovar anteriorment, vaig dissenyar una fitxa on els alumnes poguessin escriure els seus arguments de forma molt clara, concisa i simple. No obstant, va ser una feina complicada, dons els va costar molt entendre que per a poder plantejar arguments dels dos bàndols calia consultar prèviament la fitxa tècnica del planeta i decidir si el que hi havia escrit podien ser factors beneficiosos o no per a que en un planeta hi pogués haver alguna forma de vida. En molts casos els mateixos alumnes van caure en contradiccions, ja que molts van escriure el que els hi va semblar sense utilitzar la informació que havien cercat abans. Per exemple, uns afirmaven que a un planeta hi havia gel i en un altre planeta no n’hi havia, o havien considerat l’existència d’oxigen o aigua com un factor negatiu.

-

M’he adonat, a més, que he d’aprendre a adequar la meva expressió oral i/o escrita al nivell intel·lectual dels alumnes. Malgrat que volgués expressar-me amb la màxima claredat, els enunciats d’algunes activitats eren massa llargs.

Alguns alumnes que normalment tenen un rendiment baix, destacaven per la quantitat d’intervencions orals que realitzaven.

9

PRÀCTICUM IV

-

PRIMER SEMESTRE

Això ha causat que moltes vegades els alumnes rebutgin llegir-los i els costi més participar. Així dons, de cara a treballar amb els alumnes, cal ser breu, clar i concís.

informació d’una graella, establir arguments, saber seleccionar informació i escriure-la en el lloc adequat o bé compartir i comparar informació amb els companys.

Per últim, un dels factors que més m’ha sorprès és l’elevada participació d’alguns alumnes que normalment tenen un rendiment baix. He pogut comprovar que, a partir d’un tema que resulti motivant i tot realitzant activitats que siguin on hi predominin converses guiades amb la mestra, demostren que tenen un potencial molt més alt del que ens pensem. En conseqüència, crec que el fet que una UD sigui rica en varietat d’estratègies diferents pot beneficiar a tothom, ja que cada alumne trobarà en una o altra activitat l’ocasió per a participar més activament.

Per aquest motiu, crec que hauria de fer les activitats molt més pautades, amb més varietat d’exemples i no pas escrivint enunciats tan llargs. A la vegada, un dels meus errors és que vaig donar per assolit, d’una banda, que els alumnes sabien com compartir i comparar informació amb els companys, ja que molts d’ells no sabien gaire clarament què havien de fer. També penso que a l’hora de treballar en equips, hauria d’haver explicat prèviament com fer-ho, així com atribuir rols i haver donat exemples de com s’ha de treballar i de com no s’ha de treballar en equip. Per últim, també crec que hauria d’haver donat algunes instruccions més a l’hora de realitzar el pòster: vaig preocupar-me molt més pel contingut que no pas per la forma, ja que els alumnes al final tenien força clar què havien d’escriure però no vaig pensar en explicar que les lletres havien de ser ben visibles, els títols ben vistosos... fins que no vaig veure com ho feien.

Conclusions de la UD A partir de la reflexió sobre l’execució de la Unitat Didàctica a l’aula, seria interessant poder establir unes conclusions.

Penso que un dels principals problemes per a poder desenvolupar d’una forma més o menys correcta la UD ha estat el control de la conducta dels infants.

Ha estat una tasca complicada per a mi, perquè crec que és el domini de tècniques i l’experiència el que marquen la diferència.

He presenciat molts fets que queden evidenciats en l’apartat anterior. Crec que s’han assolit força bé els objectius d’aquesta UD, ja que la majoria dels alumnes han demostrat tant durant la realització del debat, així com durant les converses, el domini dels continguts programats per a aquesta seqüència. A la vegada, també he presenciat dificultats en les activitats on es treballaven continguts més procedimentals, així com comparar 10

En conclusió, m’agradaria destacar que aquesta UD ha estat molt enriquidora, no només pels alumnes sinó també per a mi, ja que a la vegada que tots plegats hem après força coses sobre l’Univers més proper, jo també m’he adonat de determinats aspectes de la programació a tenir en compte en el futur.

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

AUTOAVALUACIÓ El present apartat de la memòria és una autoavaluació realitzada amb l’afany de conèixer millor les meves competències com a mestra desenvolupades durant aquest període de pràctiques a l’escola. Per a això, he utilitzat una pauta que permet analitzar les competències del professorat de primària en l’estat de Carolina del Nord, als EUA, ja que és força complerta i pot ser una eina eficaç per a avaluar d’una forma més fàcil l’adquisició de competències.

“Les emocions estan profundament involucrades en la direcció dels processos cognitius” (Gladys, J.,2002).

Així dons, podem començar pels punts forts que considero que he assolit o podria arribar a dominar en un curt període de temps. És essencial que un bon mestre conegui els seus alumnes. Per exemple, m’he adonat com l’estat anímic i emocional dels alumnes pot influir més o menys en el seu aprenentatge.

Després de conviure uns quants dies amb els alumnes de 2n, m’he adonat que tan sols pel simple fet que un alumne participi en major o menor grau del que és normal a l’aula pot ser sinònim que pateix algun problema.

Hem de tenir ben present que “les emocions mediatitzen la capacitat [...] de respondre a una varietat d’experiències” (Maine, 2001). A més, segons algunes de les teories de regulació funcional, s’afirma que “les emocions estan profundament involucrades en la direcció dels processos cognitius” (Gladys, J.,2002). Aquesta afirmació ens remet als mestres a ser conscients que s’ha de prestar especial atenció a l’infant quan ens adonem que la seva conducta, sigui millor o pitjor, és diferent a l’habitual, i a no passar-ho per alt, ja que potser pateix algun problema que podria esdevenir greu en un futur. A més, també fa plantejar-nos si realment el fet d’esbroncar algun alumne molt sovint pot afectar de forma negativa el seu procés d’aprenentatge.

Un altre dels aspectes que puc destacar és que agrupant de forma més o menys estratègica els alumnes a l’hora de fer un treball en grup, aquests poden rendir més o menys, i es poden obtenir millors o pitjors resultats. He de reconèixer que durant la realització de la Unitat Didàctica també he deixat llibertat per a que els alumnes treballin

És essencial que un bon mestre conegui bé els seus alumnes.

11

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

amb els companys que vulguin. No obstant, i d’acord amb D. Johnson et al., per a assegurar un aprenentatge efectiu per part de tots els alumnes, aquests grups han de ser heterogenis, ja que d’aquesta manera els alumnes poden conèixer diferents punts de vista, diferents maneres d’afrontar problemes i a més s’evita un desequilibri cognitiu.

De cara a l’aprenentatge de continguts, sempre s’han de presentar de la manera més atractiva possible. Prèviament, però, cal que el mestre reconegui que determinats factors poden promoure o disminuir la motivació dels alumnes. És molt important, doncs, que els alumnes trobin útils els continguts que treballaran i se’ls presentin de forma atractiva (Alonso Tapia, J. 1997). Per a això, he intentat que la Unitat Didàctica inclogui una mica de varietat d’estratègies d’aprenentatge, com ara treball individual, en grups; ús de les TIC; debat i realització d’un pòster, on posin en joc la seva creativitat per a establir conclusions.

“L’avaluació és el motor d’aprenentatge” Neus Sanmartí (2007)

dels companys, pautes d’observació, de treball en equip... dons com afirma Neus Sanmartí (2007), “l’avaluació és el motor d’aprenentatge” i d’aquesta manera podrem fer ajustaments en el futur per a poder atendre millor les necessitats d’E-A dels nostres alumnes.

Tot i que seria interessant mencionar alguns aspectes més que considero que he pogut desenvolupar durant aquest període de pràctiques, considero que també és prou important esmentar alguns dels aspectes que m’agradaria millorar, així com poder plantejar possibles solucions.

Escena de joc cooperatiu, el qual fortifica les relacions entre iguals.

Per últim, un dels aspectes que voldria destacar és que he utilitzat varietat d’eines d’avaluació formal per a poder avaluar correctament als alumnes. Així doncs, he utilitzat KPSI’s, per a que s’autoavaluïn; fitxes de co-avaluació, per a que avaluïn el treball 12

Un altre punt sobre el qual m’agradaria posar èmfasi seria en aprendre a Usar una varietat d'estratègies per promoure relacions positives, de cooperació i d'aprenentatge a l'aula. Si bé la tutora del grup en el qual he estat ha intentat agrupar als alumnes de moltes maneres diferents per a fomentar les relacions positives, jo crec que fins aleshores hagués fet el mateix que ella. A més, penso que és un problema que s’hauria de solucionar, ja que moltes de les solucions a qüestions de la nostra vida només es poden trobar si treballem en equip, i és una

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

competència que s’ha de començar a adquirir, quant abans millor. Penso que una de les solucions a aquesta situació de l’aula seria començar a fomentar aquestes relacions positives a partir del joc cooperatiu, ja que són situacions més disteses i lúdiques que poden convertir-se en l’espurna per a poder fer treballs a l’aula sense conflictes i de forma eficaç. Carlos Velázquez (2003) creu que la realització de jocs cooperatius a l’Educació Física és a l’enfocament metodològic més adequat per a promoure el treball de valors i, en conseqüència, el canvi en les conductes cap a d’altres que destaquin pel pacifisme. A més, Pérez Oliveras (1998) afirma que aquests jocs (cooperatius) poden arribar a estimular l’empatia, la capacitat per a aprendre a conviure, sensibilitat vers els sentiments dels membres de l’equip i esperit d’ajudar als qui més ho necessiten. Tot això, amb la finalitat de promoure relacions positives per a millorar la convivència del dia a dia a l’aula.

A la vegada, reconec que em fa falta ajustar estratègies d’ensenyament d’acord al procés d’aprenentatge dels alumnes. No crec que sigui per què no sàpiga com realitzar-ho, sinó que de vegades, si he de fer un ajustament en el mateix nivell de classe, em costa gestionar les constants demandes dels alumnes, la qual cosa fa que no els pugui atendre a tots com es mereixen.

Una de les habilitats que sento que he de millorar és maximitzar l’eficiència a la vegada que mantenir la disciplina i la moral. Crec que la causa d’aquesta dificultat per part meva es deu a que, per més que m’hi esforço i em faig respectar, de cara als alumnes no sóc la “mestra oficial”. Per aquest motiu, dons, em costa força mantenir la disciplina i, així, poder dur a terme activitats en un temps adequat i amb la màxima participació garantida.

Per últim, m’agradaria esmentar, una dificultat o temença en la meva pràctica com a futura docent.

Tot i que cregui que treballar els continguts de forma interdisciplinar –a partir de la metodologia 13

de projectes - reforça la significativitat dels aprenentatges, em resultaria complicat fer-me un plantejament inicial per a una futura unitat didàctica. Des del meu parer, imagino que es deu a la mancança d’experiència, ja que mai he estat a un centre on es treballi mitjançant aquesta metodologia ni he tingut cap experiència a la universitat on se’m demani un plantejament d’un

El joc cooperatiu té la finalitat de promoure relacions positives per a millorar la convivència del dia a dia a l’aula.

projecte a l’escola. El que he vist més semblant a les escoles ha estat el plantejament d’un tema transversal al llarg del curs i a partir d’aquí fer activitats variades relacionades amb diferents àrees. Penso que aquesta és una manera de començar a plantejar-nos aquesta metodologia, però en cap cas s’apropa al desenvolupament dels continguts de tot el curs treballant-los únicament amb projectes.

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

CONCLUSIONS L’experiència viscuda durant el Pràcticum IV ha estat molt enriquidora. He viscut molt bones experiències a l’estada al centre i en conseqüència m’ha quedat molt bon record.

L’acolliment al centre va ser excel·lent, tant per part de l’Equip Directiu, de tot el claustre i la tutora de pràctiques en especial. Des del primer moment se’m va oferir recolzament per a poder integrar-me de la millor manera a l’escola. Penso que mantenir relacions positives amb el claustre és molt positiu, ja que això afavoreix a un bon ambient de treball i, en conseqüència, poder treballar en equip de forma més eficaç de cara a assolir els objectius plantejats a l’escola.

La tutora m’ha tractat molt bé des del principi. A més, se’m va donar llibertat per a fer el que cregués necessari dins de l’aula, així com intervenir, consultar material, corregir activitats, demanar activitats als alumnes... sense que tenir por a res. Aquesta és una de les millors maneres per a adaptar-me a desenvolupament diari en una aula i conèixer les tasques essencials de la tutoria d’un grup d’alumnes.

En relació a l’acolliment dels alumnes, he de dir que ha sigut molt positiu per part d’ells. Ells han comptat amb mi des del principi com una persona de referència més. El fet que els alumnes hi comptin amb tu com a figura de suport i hi depositin la seva en confiança en tu és un dels aspectes més reconfortants d’aquesta professió.

14

Pel que fa a la participació a l’aula, seria important comentar que he pogut participar força. Sempre que la mestra m’ho ha demanat o quan els alumnes m’han requerit ajuda, hi he participat de ple. Les oportunitats que m’han donat per a actuar han estat molt diverses, des de corregir a dirigir activitats, acollir alumnes en petits grups, portar-los al pati... donat el mestre per a participar han estat especialment a l’hora de fer dictats, dirigir alguna activitat curta o corregir activitats. Penso que tot això ha estat enriquidor perquè són tasques que el mestre realitza amb molta freqüència a l’aula.

En relació a les intervencions, penso que hi ha molts punts a millorar, ja que ha estat la primera vegada que m’he trobat amb alumnes tan petits, la qual cosa requereix molta atenció de forma constant, explicar les coses amb cura i fer que t’escoltin.. En conseqüència, un dels punts que crec que hauria de millorar en l’elaboració del material educatiu és en la simplicitat dels enunciats i textos.

De vegades escric uns textos que, encara que em puguin semblar fàcils, no són intel·ligibles per als alumnes. Així dons, crec que em fa falta adequar la meva expressió al nivell maduratiu i intel·lectual dels alumnes. Un altre dels punts que considero que he de millorar és el fet de de poder controlar el grup sencer d’alumnes a l’aula. El grup de vegades s’esverava i feia molt xivarri i a la mínima es descontrolava si no hi havia algú que els tractés amb disciplina. Era difícil que hi hagués un ambient tranquil a l’aula quan no intervenia, cosa que no suposava que hi hagués un entorn de treball serè.

Crec que per a aquests casos necessitaria aprendre

PRÀCTICUM IV

PRIMER SEMESTRE

més tècniques de control i tornada a la calma, ja que en disposava de ben poques i no eren suficientment efectives. Penso que una de les maneres d’induir a un bon comportament dels alumnes és a partir del treball dels bons hàbits i a partir d’un currículum ocult visual, ja que segons afirma María Acaso et al., “es tracta d’una eina eficaç de transmissió del coneixement i legitimació dels valors de forma implícita” pot ajudar mica a mica a conscienciar als alumnes de com s’han de

comportar. L’altre punt que m’agradaria millorar és la gestió del temps. A quasi totes les intervencions vaig anar molt justa de temps i hi van haver ocasions on no vaig poder concloure les sessions correctament. Penso que és necessari fer una bona conclusió de la sessió per a preguntar als alumnes si tenen dubtes, què han après i si els ha agradat què han fet, a la vegada que és l’ocasió per a deixar clars els continguts treballats a l’aula.

BIBLIOGRAFIA

Sanmartí, N. (2007) 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Barcelona: Col. Ideas clave, 1. Ed. Graó

JADUE J., Gladys. (2002). Factores psicológicos que predisponen al bajo rendimiento, al fracaso y a la desercion escolar. Estud. pedagóg., Valdivia, n. 28

Acaso, M. i Nuere, S. (2005). El currículum oculto visual: aprender a obedecer a través de la imagen.

D. Johnson, J. Johnson i E. Holubec. (1999).

El aprendizaje cooperativo en el aula.

Paidós

Velázquez Callado, C. (Maig 2004). Las actividades físicas cooperativas. Una propuesta para la formación en valores a través de la educación física en las escuelas de educación básica. Mèxic, DF: Dirección General de Normatividad.

Alonso Tapia, J. (1997-a). Motivar para el aprendizaje: Teoría y estrategias.

Barcelona: EDEBÉ.

Loughlin, ce e Suína, El ambiente de aprendizaje.

Organización. Madrid

15

jh (1987).

Diseño y